Odisseu

Odisseu (detall d'un conjunt d'escultures del segle II aC)

Tipus rei de la mitologia grega
Context
Mitologia mitologia grega
Dades personals
Sexe home
Famlia
Cnjuge Penlope
Mare Anticlea
Pare Laertes
Fills Telmac, Agri, Leontophron i Leontophonus

En la mitologia grega, Odisseu (Odysseus, [1]) era un heroi, rei d'taca, conegut pel seu
enginy i astcia. Era fill de Laertes i Anticlea. Els autors coincideixen en el nom del seu pare i de la
seva mare, i aquesta s la versi que dna l'Odissea, per en els seus avantpassats ms llunyans hi
ha discrepncies. Per part del seu pare, el seu avi s Arcisi, segons l'Odissea, per Arcisi s tan aviat
fill de Zeus i d'Euridia com fill de Cfal o de Cileu, fill del mateix Cfal. Per la banda materna,
l'Odissea diu que el seu avi era Autlic, i el seu besavi era Hermes. Per una tradici explicava que
Anticlea abans de casar-se amb Laertes va ser amant de Ssif, i Odisseu seria fill d'aquest heroi. Hi
ha una altra tradici relacionada amb aquesta que explica que el nom d'Odisseu li va ser posat per
Ssif, i que voldria dir "odiat per molta gent", tal com ho era ell mateix. En efecte,
(odissomai) s un verb que significa "ser odis".[2]
Odisseu era casat amb Penlope i era el pare de Telmac. s l'heroi de l'Odissea de l'escriptor grec
Homer i un dels personatges principals de la Ilada, del mateix autor. En la mitologia romana se'l
coneix com a Ulisses.[3]

Contingut
1 Joventut
2 Guerra de Troia
2.1 Illada
2.2 Odissea
3 Vegeu tamb
4 Referncies

Joventut
Una tradici assegura que Odisseu va ser deixeble, igual que tants altres herois grecs, del centaure
Quir. Va viatjar molt. El trobem en companyia del seu avi matern Autlic, assistint a la muntanya
del Parns a la cacera d'un porc senglar que el fereix, deixant-li una cicatriu en un genoll, per la
qual, molts anys desprs, hauria de ser reconegut al seu retorn a taca acabada la guerra de Troia i
allunyat de la ptria a causa d'un llarg periple. Va a Messnia per reclamar una compensaci pel
robatori d'unes ovelles. A Lacedemnia rep d'fit, a canvi d'una espasa i una llana, donades com a
present d'hospitalitat, l'arc d'urit, amb el qual haur de matar els pretendents. En arribar a l'edat
viril, Laertes li lliura el regne amb totes les seves riqueses i Odisseu s'encarrega de reconstruir casa
seva. Ric en terres i en bestiar, adquireix fama per la seva hospitalitat i pel seu respecte als dus,
especialment a Zeus i Atenea. Va acudir, atret per la bellesa d'Helena, com un pretendent ms al
palau de Tindreu per, en adonar-se de les escasses possibilitats que tenia d'aconseguir-la, va
decidir demanar a Penlope, filla d'Icari i neboda de Tindreu. Per a assegurar-se la seva ajuda en
aquest propsit, li va aconsellar que obligus a tots els pretendents d'Helena a jurar que respectarien
l'elecci d'ella i que defensarien l'elegit contra qualsevol greuge, evitant aix disputes ulteriors que
podrien ser funestes per al mateix rei. Tindreu, en compensaci, va obtenir per Odisseu la m de
Penlope. En algunes versions, per, s'assegura que Odisseu va aconseguir a Penlope al vncer en
una cursa pedestre.

Guerra de Troia
Quan es va conixer el rapte d'Helena per part de Paris, Menelau, el seu esps, va demanar ajuda
contra el raptor. Odisseu, tot i el jurament que havia fet, no estava gaire disposat a anar a la guerra.
Poemes posteriors al cicle homric expliquen que Odisseu s'havia fet passar per boig per no haver
de participar en l'expedici. Agammnon i Palamedes van anar-lo a buscar, i aquest ltim va
descobrir l'engany. D'aqu prov l'odi d'Odisseu contra Palamedes. Al veure's descobert, Odisseu va
acceptar anar a la guerra, implicant-se en la causa dels Atrides. Va acompanyar a Delfos a Menelau,
per tal de consultar l'oracle, i, segons algunes tradicions, va anar amb ell a Troia una primera vegada
per reclamar Helena. Va anar a buscar Aquilles, la presncia del qual era imprescindible per al bon
xit de la guerra segons el Dest. Desprs de cercar-lo molt, el va trobar a Esciros, a la cort del rei
Licomedes i amagat al seu harem disfressat de dona. Tamb va anar a Xipre, a la cort de Cnires,
com a ambaixador dels Atrides.
Durant la primera expedici a Troia que va acabar amb el desembarcament a Msia (i que ignoren
els poemes homrics), Odisseu no hi va jugar cap paper, noms va interpretar all que havia dit
l'oracle referent a la curaci de Tlef "per l'autor de la ferida". L'oracle es referia a la llana, no a
Aquilles, que era qui l'havia ferit.

Illada
Al text del poeta grec Homer, Odisseu participa amb els altres pobles grecs en la conquesta de Troia
per rescatar a la bella Helena, dona de Menelau. s a la segona expedici a Troia quan Odisseu juga
el seu paper. Segons el "Catleg de les naus", condueix a Troia un contingent de dotze naus. Forma
part del consell de cabdills i es considera un dels ms illustres. Quan anava cap a Troia va acceptar
el desafiament de Filomelides, rei de Lesbos, i el va vncer i matar. En tradicions posteriors, aquesta
lluita es converteix en un assassinat, coms amb l'ajuda de Diomedes, el seu company d'aventures.
Quan els herois grecs passaven per Lemnos, Odisseu es va barallar amb Aquilles. Odisseu lloava la
prudncia i Aquilles posava la bravesa per damunt de tot. Agammnon, a qui un oracle havia predit
que guanyaria la guerra quan els herois grecs es barallessin entre ells, va veure prxima la victria.
A Lemnos, per consell d'Odisseu, van abandonar Filoctetes.
Durant el setge de Troia, Odisseu sempre es va mostrar molt valent, i un conseller efica. En totes
les missions on es requeria habilitat oratria hi trobem Odisseu. A la Ilada s el responsable de
l'ambaixada a Aquilles quan Agammnon es vol reconciliar amb ell. Havia concls un armistici
amb els troians, va organitzar el combat singular entre Paris i Menelau, va fer callar Tersites en
l'assemblea de soldats. Tradicions posteriors, i l'Odissea, afegeixen diversos episodis. Va anar
d'ambaixador a veure Anios perqu li deixs les seves filles i aconseguir l'avituallament de l'exrcit.
Va anar a buscar a Filoctetes quan Helen, fet presoner, va revelar que les fletxes d'Hracles eren
imprescindibles per guanyar la guerra. Va anar a Esciros a convncer Neoptlem a participar en la
guerra. Se li atribueixen tamb casos d'espionatge, alguns poc honorables, com el robatori del
cavalls de Resos, o les intrigues que van acabar amb la mort de Palamedes, a qui va acusar
falsament de trador. Tamb va ser l'inspirador de la construcci del cavall de fusta. Abans havia
entrat a Troia fent-se passar per desertor, i havia convenut Helena de trair els troians. Tamb es va
barallar amb el Gran jax per l'armadura d'Aquilles.
A la guerra de Troia va realitzar nombroses proeses. Va matar Democoont, Cran, Alstor, Cromi,
Alcandre, Hali, Nomon, Prtanis, Pitides, Molon, Hipdam, Hiproc, Deiopites, To, nnom,
Quersidamant, Crops i Socos. Va protegir Diomedes quan el van ferir. Va comandar el destacament
amagat dins del cavall de fusta, i va posar els seus companys en gurdia quan Helena, vora el
cavall, imitava les veus de les seves dones. Va acompanyar Menelau en la recerca d'Helena, i quan
aquest va matar Defob, va impedir que mats tamb a la seva dona. Tamb va salvar un dels fills
d'Antnor, Helicon.[2]
L'episodi del cavall de fusta el va desenvolupar Virgili a l'Eneida.[4] Les tropes gregues van retirar-
se de la plana, i van deixar noms un gran cavall de fusta davant les portes de la ciutat. Els habitants
de Troia, en veure el cavall, van pensar que era un regal dels dus i van introduir-lo dins de Troia. A
la nit, els soldats amagats van sortir i van obrir les portes de la ciutat, de manera que van permetre
que l'exrcit grec envas la ciutat. La frase "Timeo Danaos et dona ferentes" (tem els grecs fins i tot
si porten obsequis) de Virgili, ha esdevingut una frase feta per a indicar regals enverinats.

Odissea
Per el mite pel qual s ms conegut Odisseu s el seu llarg viatge de tornada a casa un cop acabada
la Guerra de Troia. Aquest viatge va durar vint anys i va estar ple de perills i aventures. Existeixen
dues versions del seu final:
la versi ms antiga conta que en els seus intents de tornar a la seva illa d'taca, va haver de
passar per una pila d'aventures i contratemps que van allargar el viatge fins a deu anys. En
arribar a taca, la seva dona Penlope tenia quinze amants. Odisseu va marxar cap Etlia
disgustat fins que, al cap de deu anys ms, va tornar a casa. Al baixar del vaixell, el seu fill
Telmac el va confondre amb un pirata i el va matar.
la segona versi s la histria narrada per Homer en el seu poema pic de l'Odissea: durant
el viatge, va ser castigat per Posid per haver tret l'ull al seu fill, el ciclop Polifem. Va haver
de passar moltes altres aventures marines per finalment va poder arribar a taca. All va
lluitar contra els pretendents, als que va vncer sense dificultat, comenant per Antnous i
seguint immediatament per Eurmac.