Curs de valenci inicial A2 de la Universitat d'Alacant i Informacin

Et donem la benvinguda a Punt per punt, un curs de valenci de nivell inicial A2, que publicar el diari Infor-
macin en 18 fascicles setmanals. Es tracta dun curs per a autoaprenents, amb exercicis autocorrectius i
propostes dactivitats orals, i innovador des del punt de vista pedaggic.
Punt per punt s un curs de valenci que ensenya a fer, s a dir, que ajuda laprenent a usar la llengua des
dun primer moment i lencoratja a continuar avanant. Les explicacions gramaticals ocupen un lloc secun-
dari respecte al que considerem principal: que laprenent trobe en el valenci una llengua atractiva, til i
fcil daprendre.
Cada fascicle de Punt per punt est concebut a partir de la conjugaci dels verbs ms usuals. s a dir: del
verb a la frase i de la frase al text. Aix, acomplim alhora dos objectius: el primer, ressaltar que conjugar
correctament s la base per a adquirir un domini uid en qualsevol llengua; el segon, proporcionar a lapre-
nent les eines per a comunicar-se des dun primer moment.
Punt per punt t molt present el tipus de destinatari a qui ens dirigim: lectors i lectores dun diari en paper,
que poden optar per realitzar el curs completament, per interessar-se ocasionalment per algun fascicle o
per resoldre algun exercici com qui resol un passatemps. Hem volgut tindre en compte tota eixa diversitat
en la confecci de cada fascicle. Esperem satisfer les teues expectatives. Comencem?
 Fascicle 1. El verb ser en present
Jo sc
Tu eres
Ell o ella s
Nosaltres som
Vosaltres sou
Qu pots fer amb el verb ser?
Ells o elles sn

1 Pots presentar-te i dir el teu nom: 2 Pots dir quina s la teua professi:

Hola. Tu eres Mnica, veritat? Molt de Miquel, Mireia, Mnica, Montserrat, Jo sc llaurador, Neus s professora i fuster-fustera
gust. Jo sc Joan, ella s Neus i ell s Narcs, Nicolau, Nolia, Nria, Olga, Pere s arquitecte. Tu eres bombera, infermer-infermera
Pere. Oliver, Ot, Patrcia, Pau, Pere, Pilar, veritat? informtic-informtica
Rafel, Ramon, Raquel, Ral, Remei, jardiner-jardinera
Aix tamb ho pots fer amb el verb Ac tens una llista dels principals ocis.
Ricard, Robert, Roger, Rosa, Roser, jutge-jutgessa
dir-se: Els coneixes tots?
Salvador, Sebasti, Slvia, Soa, lampista
Teresa, Toms, Vernica, Vicent, actor-actriu llaurador-llauradora
Hola. A tu et diuen Mnica, veritat?
administratiu-administrativa many-manyana
Molt de gust. A mi em diuen Joan, a Vctor, Violeta, Xavier.
advocat-advocada mestre-mestra
ella li diuen Neus i a ell li diuen Pere. arquitecte-arquitecta metge-metgessa
aturat-aturada modista
Mira com funciona el verb dir-se: ballar-ballarina msic-msica
Thas xat que alguns noms de bibliotecari-bibliotecria obrer-obrera
dona, com Alcia, Clia o Slvia bileg-biloga pastisser-pastissera
A mi em diuen duen accent? I que, en canvi, bomber-bombera pediatre-pediatra
A tu et diuen Maria o Soa no en duen? Aix botiguer-botiguera periodista
A ell o a ella li diuen s perqu, en valenci, les vocals cambrer-cambrera perruquer-perruquera
A nosaltres ens diuen ia (i tamb ie, io, ua, ue, uo) van cantant pescater-pescatera
A vosaltres vos diuen sempre en sllabes separades. carnisser-carnissera pescador-pescadora
A ells o elles els diuen Per aix, Nolia s una paraula carter-cartera pintor-pintora
esdrixola (i estes paraules conserge policia
saccentuen sempre), mentre cuiner-cuinera psicleg-psicloga
Saps com es diu el teu nom en dentista psiquiatre-psiquiatra
valenci? Ac et donem una llista amb que Maria s plana acabada en
dependent-dependenta professor-professora
els ms habituals, a vore si trobes vocal i, per tant, no saccentua. sabater-sabatera
dibuixant
el teu: electricista sastre-sastressa
enginyer-enginyera taxista
gueda, Aitana, Albert, Alexandre, escriptor-escriptora tcnic-tcnica
Alfons, Alcia, Amlia, Andreu, Anna, Per a ms informaci, consulta el estudiant traductor-traductora
Antoni, Arnau, Artur, Assumpci, Vocabulari de noms de persona farmacutic-farmacutica venedor-venedora
Baltasar, Beatriu, Bernat, Blanca, de lAcadmica Valenciana de la forner-fornera veterinari-veterinria
Carles, Caterina, Clia, Consol, Daniel, Llengua: funcionari-funcionria
David, Dlia, Dions, Dolors, Eduard,
Empar, Enric, Ernest, Esperana, Ester http://www.avl.gva.es/data/colle
(o Esther), Eugeni, Ftima, Ferran, ccions/Col-lecci---Onom-stica--/S
Saps que ens podem referir a loci de lampista amb altres tres paraules
Francesc, Gaspar, Gemma, Glria, -rie--Antropon-mia-/Vocabulari-d
ms? Sn llanterner-llanternera, llander-llandera i fontaner-fontanera.
Guillem, Hctor, Helena (o Elena), e-noms-de-persona/contentDocu
Ignasi, Immaculada, Ins, Iolanda, ment/NOMS.pdf
Irene, Isabel, Jaume, Jess, Joan, Saps que per a dir que tens un treball tamb pots usar la paraula faena?
Joaquim, Jordi, Josep, Judit, Jlia, Estic molt content, mhan donat faena en Carmencita! Esta mateixa
Laia, Laura, Ldia, Lloren, Lluc, Llus, expressi (tindre faena) ens serveix per a dir que tenim moltes coses per
Manel, Marc, Maria, Mariola, Merc, fer: Hui no baixar a jugar, que tinc molta faena.

ORAL

Exercici 1.
Selecciona almenys cinc persones del teu voltant (els teus familiars, les teues
amistats...) i intenta traduir els seus noms al valenci.
Exercici 2.
Transforma estes oracions utilitzant el verb ser en comptes del verb dir-se.
Exemple: Al meu amic li diuen Joan. > El meu amic s Joan.
Has vist com fem la forma femenina a partir del mascul?
Per regla general, afegim a (o na si acaba en vocal accentuada) sobre
la forma en mascul (pintor-pintora, ballar-ballarina). En alguns casos, es
produeixen lleugeres variacions (mestre-mestra, advocat-advocada).
En uns quants ocis, les formes en femen es fan afegint les terminacions
essa (metgessa, jutgessa) o loga (psicloga, biloga).
Hi ha un grapat docis que sn igual en mascul i en femen (cantant,
modista).

a) Crec que et conec: a tu et diuen Maria?

Crec que et conec:
Per a saber el signicat de cada oci i com s la forma
b) A mi em diuen Juli. Molt de gust. en femen, pots consultar el Diccionari Normatiu Valen-
Jo ci de lAcadmia Valenciana de la Llengua:
c) Una pregunta: a vosaltres vos diuen Nria i Anna?
http://www.avl.gva.es/lexicval/
d) Sabies que a nosaltres ens diuen Sergi i Ramon?
 ORAL

Exercici 3. Exercici 4.
Per a continuar sabent com sn els teus coneguts, fes ara cinc frases per a Relaciona estos ocis amb les tres paraules caracterstiques que apareixen en la
dir-nos a quin oci es dediquen. Si vols, intenta afegir ms informaci, com fem segona columna:
en lexemple:
Pere s conserge en un institut. a) Arquitecte o arquitecta 1) Aigua, aixeta, clau anglesa
b) Cambrer o cambrera 2) Classe, alumnat, lli
c) Fuster o fustera 3) Edici, plans, casa
d) Llanterner o llanternera 4) Fusta, martell, serra
e) Many o manyana 5) Gat, gos, conill
f) Metge o metgessa 6) Malaltia, medicina, pastilla

3
g) Professor o professora 7) Pany, clau, forrellat
Pots dir don eres: h) Veterinari o veterinria 8) Safata, bar, cervesa

Jo sc novelder, Neus s alcoiana i

Pere s illicit. Tu eres alacantina,
veritat?
Per a dir don eres, pots usar gentilicis
com en la frase anterior o b lestructu-
ra [de + poblaci]:
Jo sc de Novelda, Neus s dAlcoi i
Si et xes b, la preposici de
en valenci es converteix en d
si desprs ve una paraula que
forcall
comena amb vocal: dAgost,
morell
dAltea, dAsp, dElda, dIbi,
dOndara, dOrba, dOriola,
dUtiel... vinarossenc

Pere s dElx. Tu eres dAlacant, veritat? vilafranqu benicarlando

benassalenc peniscol
albocass

Ac tens una llista amb un bon grapat de poblacions valencianes:

Adems, Agost, Agullent, Aiges, Aiora, Alacant, Albaida, Albocsser, Alcoi, torreblanqu

lAlcora, Aldaia, Alfafar, Almassora, Altea, Altura, Alzira, Anna, Asp, Banyeres de
Mariola, Benassal, Benicarl, Benicssim, Benidorm, Benignim, Benissa, Btera, castieler
alcor
orpes

Biar, Borriana, Bunyol, Burjassot, Busot, Callosa den Sarri, Callosa de Segura, ademusser
cirater benicassut

Calp, el Campello, Canals, Canet den Berenguer, Carcaixent, Castalla, Castell de onder
castellonenc
la Plana, Castell de la Ribera, Castell de Rugat, Castielfabib, Catarroja, Cirat, vila-realenc almassor

Cocentaina, Cofrents, Crevillent, Dnia, Elda, lEliana, Elx, nguera, Faura, el valler borrianer

Fond de les Neus, el Fond dels Frares, la Font de la Figuera, Forcall, Gandia, altur sogorb valler
Guardamar de la Safor, Guardamar del Segura, Ibi, Llria, Manises, Moixent,
Monver, Montanejos, Montfort, Morella, Muro, Mutxamel, Navarrs, Novelda, la xelv
vilarenc faurer
Nucia, Oliva, Onda, Ondara, Onil, Ontinyent, Orba, Oriola, Orpesa, Pedralba, caneter
sagunt
Pedreguer, Pego, Penscola, Petrer, Picassent, el Pins, la Pobla de Vallbona, lliri
Polop, Relleu, Requena, Riba-roja, la Romana, Sagunt, Saix, Sant Joan, Sant pedralb
pobl beter
utiel elianer
Vicent del Raspeig, Santa Pola, Sella, Sogorb, Sueca, Trbena, Tavernes riba-roger
manisertaverner
Blanques, Tavernes de la Valldigna, Teulada, Tibi, la Torre de les Maanes, requenenc xest burjassoter
xiv aldaier
Torreblanca, Torrent, Torrevella, Utiel, Valncia, la Vall d'Almonesir, la Vall de torrent
valenci
bunyolenc alfafarenc
Gallinera, la Vall de Laguar, la Vall d'Uix, el Verger, la Vila Joiosa, Vilafranca, catarrog
Vila-real, el Villar, Villena, Vinars, Xbia, Xtiva, Xelva, Xest, Xiva, Xixona. picassent

Saps situar-les en el mapa del Pas Valenci? Segur que els gentilicis tajuden a
fer-ho! A continuaci et donem alguns dels principals gentilicis valencians. cofrent
suec
Comprova si est el teu! alzireny
carcaixent
navarres castellonencvaller
aior
anner
enguer xativ
canal gandi guardamarenc
Saps que valler s un gentilici que fa referncia a cinc poblacions: benigan
oliver
Tavernes de la Valldigna, la Vall d'Almonesir, la Vall de Gallinera, la Vall de castellonenc
verger
Laguar i la Vall d'Uix? I castellonenc a tres: Castell de la Plana, Castell ontinyent
albaid
agullent valler
pegol denier
ondarenc
de Rugat i Castell de la Ribera? font
murer orber
pedreguer
xabi
contest valler
teulader
banyerut benisser
alcoi
tarbener

villener colivenc callos calp

biarut iberut torrud polop nucier
Thas xat que them oferit tots els gentilicis noms en mascul? Aix s castallut sellard alte
relleuer
perqu volem mostrar-te una caracterstica prpia del valenci: saixenc xixonenc
tiber
aiger viler benidormer
elder petrer busoter
Quan la forma masculina acaba en consonant, fem el femen afegint a: monover agoster campeller
mutxameler
agoster > agostera, alzireny > alzirenya, castellonenc > castellonenca. pinoser novelder santjoaner
santvicenter
montfort
Observa que si eixa consonant s una t, en femen se sol convertir en d: romaner
asper alacant
biarut > biaruda, iberut > iberuda. Aix tamb ocorre habitualment amb fondoner
fondoner
els participis dels verbs o altres adjectius: cansat > cansada, partit > crevillent
partida, humit > humida. santapoler

Quan la forma masculina acaba en vocal accentuada, fem el femen callos

oriol guardamarenc
afegint na: alacant > alacantina, alcoi > alcoiana, illicit > illicitana,
valenci > valenciana.
torrevellenc

Per a ms informaci, consulta Els gentilicis valencians

de lAcadmica Valenciana de la Llengua: ORAL

http://www.avl.gva.es/va/documents-normatius/minide Exercici 5.
stacado/01/document/Gentilici.pdf Ara que ja has tradut al valenci el nom de cinc persones conegudes, construeix
una frase amb cada una per a dir-nos don sn, seguint el model de lexemple:
Pere s crevillent, s a dir, s de Crevillent.
Exercici 6. b) Ells sn els xics oriolans que viuen amb mi.
Saps relacionar estos gentilicis amb la poblaci a qu es refereixen? Intenta-ho!
c) Els nous mestres de lescola sn suecans.
banyerut Elx
benicassut nguera
d) La venedora baixeta s simptica i faenera.
castallut Castalla
colivenc Canet den Berenguer
e) La teua germana s molt tranquilla i divertida.
contest Banyeres de Mariola
font Cocentaina
f) En la pellcula, este actor s un fams bileg.
illicit Saix
saixenc Tibi
sellard la Vila Joiosa
tiber Requena
torrud Benicssim
viler Onil Exercici 9.
enguer la Font de la Figuera Ompli els buits amb la forma adequada del present del verb ser:
requenenc Sella
caneter la Torre de les Maanes a) Els teus lls ______________ molt actius, no paren quiets mai!
b) Pere i jo ______________ de fora i no coneixem el poble.
c) Hola, em diuen Judit i ______________ la vostra professora.
d) Maria, tu ______________ molt atrevida, no tens por de res.
e) Si no vos coneixen, digueu que ______________ els jardiners.

Pots dir com s la teua manera de ser o f) La teua companya de pis ______________ molt amable.
4 el teu aspecte fsic:
Jo sc tranquil, Neus s activa i Pere
s optimista. Tu eres molt simptica,
Solucions:
veritat? Thas xat que...? Exercici 2 Exercici 4
a) Crec que et conec: tu eres Maria? a3, b8, c4, d1, e7, f6, g2, h5
Jo sc baixet, Neus s alta i Pere s
Generalment, si un adjectiu b) Jo sc Juli. Molt de gust.
guapo. Tu eres molt jove, veritat?
acaba en t, fa el femen amb d: c) Una pregunta: vosaltres sou Nria i Anna? Exercici 8
atrevida, divertida, espavilada, d) Sabies que nosaltres som Sergi i Ramon? a) La jutgessa del nostre cas s una dona molt seriosa.
Toferim una llista amb un grapat ordenada... Per no sempre: alta, Exercici 6 b) Elles sn les xiques oriolanes que viuen amb mi.
dadjectius (i els seus contraris) que et baixeta i curta. banyerut (Banyeres de Mariola), benicassut c) Les noves mestres de lescola sn suecanes.
poden servir per a dir com eres: (Benicssim), castallut (Castalla), colivenc d) El venedor baixet s simptic i faener.
(Onil), contest (Cocentaina), font (la Font de e) El teu germ s molt tranquil i divertit.
actiu-aptic Ladjectiu lleig es converteix en la Figuera), illicit (Elx), saixenc (Saix), sellard
f) En la pellcula, esta actriu s una famosa biloga.
alegre-seris lletja en femen i en lletjos-lletges (Sella), tiber (Tibi), torrud (la Torre de les
Maanes), viler (la Vila Joiosa), enguer
alt-baixet en plural. (nguera), requenenc (Requena), caneter Exercici 9
(Canet den Berenguer) a) sn, b) som, c) sc, d) eres, e) sou, f) s
amable-desagradable
atrevit-prudent Nervis, seris, silencis,
divertit-avorrit sorolls i tots els adjectius
espavilat-sompo similars funcionen igual, de
faener-gandul manera que fan
guapo-lleig nerviosa-nerviosos-nervioses.
intelligent-curt denteniment En canvi, gros dobla la esse:
interessant-dessubstanciat grossa-grossos-grosses.
jove-vell
optimista-pessimista Ladjectiu tranquil, tranquils
ordenat-desordenat sescriu amb ll en femen:
prim-gros tranquilla, tranquilles.
silencis-sorolls
simptic-antiptic
somiador-realista
tranquil-nervis...

ORAL

Exercici 7.
Tria els 5 adjectius que millor creus que et deneixen a tu i tamb a les 5
persones de les quals ens has parlat en els altres exercicis. Mira lexemple:
Pere s alegre, actiu, divertit, desordenat i un poc nervis.

Exercici 8.
Canvia el gnere (del mascul al femen o al revs) de totes les paraules destes
Autoria:
frases. Vs amb compte amb els adjectius! Juli Martnez Amors (coordinador), Rosa Anna Guijarro Contreras i Irene Mira Navarro
Exemple: El meu amic s enginyer > La meua amiga s enginyera Maquetaci: Jess ngel Lpez Ramn I www.masuno.es
Correu electrnic: puntperpunt@ua.es

a) El jutge del nostre cas s un home molt seris. Una iniciativa del Servei de Llenges de la Universitat d'Alacant i Informacin