Professional Documents
Culture Documents
C1 Dictats
C1 Dictats
Arribaren a una estana acollidora. // La llum era esplndida // i el llit tenia uns
llenols de seda verda // i un cobrellit de vellut. // Al centre de l'habitaci, // una
minscula font // llanava un raig d'aigua perfumada. // En un prestatge // hi havia
una filera de llibres // que contenien estranys dibuixos verds. // En una lleixa //
trob un vestit de set amb un llacet. // La donzella l'ajud a posar-se'l. //
L'endem fou rebuda // en la sala del tron. // Era una sala espaiosa // amb les
parets cobertes de maragdes // i un llum al mig // que brillava com el sol // i que
feia que les maragdes // espurnejaren esplndidament. // La xiqueta qued
esbalada // per tanta opulncia.//
Els carros anaven descarregant tones de ram // per la gran finestra del cup, //
mentre que els trepitjadors ballaven aquella dansa cansada // acompanyant-se
de consuetes. // Era l'octubrada. ventosa i reblida de fruits, // amb vespes, olor de
most i de pomes madures, // amb crits alegres dels veremants. // Les aromes del
celler envaen el nostre estatge durant el dia. // Per les clares finestres // guaitava
jo els cels de primeries de la tardor, // de blavors desmaiades, // a voltes
carregats de nvols lvids i unflats. // El meu pare concentrava tota l'elaboraci i
criana del vi als cellers del mas, // ben endreats, ben preparats, // amb cups
suficients i capaces trascoladores, // d'enrajolats paviments // i grans rastres de
tonells ben avinats i curiosos.//
C1 Dictats.Pdf
Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitj)
Quan plovia tant, no anvem a escola. Hi passava a prop un sequiol que els
dies de grans pluges rebentava infalliblement. Tot el carrer venia llavors
amb dos pams d'aigua rogenca i fangosa. A mitjan desembre ja havem tingut
temps sobrat d'avorrir les classes, i els dies d'aiguat arribaven com un
alliberament. Quan el vell ens veia arribar se li enfosquia la cara, sabia que
per molt que ens volguera vigilar, el seu nt i jo havem d'acabar enfilant-nos
per l'escala del colomer prohibit. En entrar a l'andana ens envaa aquella olor
de palla i de garrofes, de cebes i d'alfals sec.
C1 Dictats.Pdf
Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitj)
Es tractava duna jove prima, amb molt de mn, que llua uns cabells rojos
greixosos i enviscats. Shavia depilat les celles i se les havia pintades accentuant
una corba ms suggeridora, per els esforos de la naturalesa per restaurar lantiga
alineaci donaven al seu rostre un aire borrs. Quan es movia, els innombrables
braalets de quincalla que portava dringaven constantment. Per la mirada que
llan cap als mobles contenia una expressi de senyora, com si en fra la
propietria. El senyor, en canvi, era un home pllid. Sacabava dafaitar, com podia
deduir-se del fet que encara portava sab en un pmul.
Si alg em qestionava sobre les raons que mespentaven cap a altres paratges,
podria assegurar-li que noms em movia el guany. Alguns anys abans havia
comenat una pertina recerca del producte de moda, el conreu que sestenia amb
fria pels camps dAmrica, i que es coneixia amb el nom de caf. Aquell gra movia
fortunes, precipitava enveges i contribua a muntar conspiracions, perqu el seu
consum al Vell Mn shavia disparat ms enll del deliri. Hi havia qui profetitzava que
el seu mercadeig, ben prompte, passaria per davant dels interessos i esforos que
nodrien lesplendors negoci de lesclavitud.
Em domin la tafaneria desbrinar el contingut del secreter. Era fcil; tenia la clau.
Vaig descobrir linevitable diari, i el vaig fullejar. La llibreta tenia tapes de pell
repussada a m, labor della, i closa amb una cinta la llaada de la qual duia
lempremta que la mateixa m havia deixat en tots els llaos de la casa. No era un
diari en el sentit cronolgicament ampli que esta denominaci obliga a suggerir, sin
la descripci duna poca determinada de la vida de la meua parenta, les incidncies
duna histria damor. Per mai havia suposat que una relaci ingnua i adotzenada
com aquella em poguera interessar.
C1 Dictats.Pdf
Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitj)
Per un dia, quan jo posava drets uns tubs de coure perqu no mocuparen
massa espai al magatzem, aparegu un afric per la porta que ni un triler
hauria sigut capa de transportar els objectes que duia damunt: del muscle
esquerre li penjaven quatre catifes, els avantbraos plens de rellotges, els dits
amb anells de bijuteria barata, a les mans transistors de diferents grandries i
llanternes potents amb la bateria incorporada, i del coll, amb una corretja que
li feia la volta, li penjava un malet a lalada del melic amb polseres, collars
per a dones i ms anells.
C1 Dictats.Pdf
Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitj)
El genet sovint es distreia amb pensaments que lallunyaven del tema que
volia imposar-se: una dona, una nova sella o alguna cosa relacionada amb la
seua vida de soldat. Llavors, una imatge silenciosa sorg del fons de la seua
abstracci: es veia cavalcant per un poblat, seguit per un estol dombres. En
passar per davant duna esglsia es descobria sense minvar el galop. De
sobte, quan una iguana travessava el cam, el cavall feia un moviment fals i
queia espernegant amb una pota trencada. El genet desenfundava la pistola i
amb dos trets matava la bstia.
C1 Dictats.Pdf
Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitj)
En els muntons de runa tamb van trobar pedres que servien de segells i
tauletes dargila amb inscripcions. No estaven escrites en jeroglfics, sin en
una escriptura diferent que encara va costar ms de desxifrar, perqu
sutilitzaven uns signes punxeguts que semblen tascons, que ja no sn
dibuixos precisament. A Mesopotmia no coneixien els llibres de papir.
Escrivien sobre tauletes dargila tova, que desprs coen al foc fins que
sendurien. Se nhan trobat moltssimes amb llegendes i contes preciosos que
parlen dun heroi que lluita contra dracs. I moltes amb inscripcions en qu els
reis es vanaglorien dels temples construts.
El xop ms vell es mor, feia temps que malaltejava. Ara queia una fulla, ara
una altra; sanava quedant despullat a poc a poc sota el sol. Els ocells
abandonaven el recer, abans verd i poders de les seues branques. El vell ja
no els protegia amb eficcia contra les llevantades, i el moribund es trob un
dia en solitud. La gralla era lnica a visitar-lo de tard en tard. Arribava de nit i
lespantava amb laleteig del plomatge negre. Li contava disbauxes de la lluna,
bogeries dels nvols, mesquineses de lamor. Bressolat per la xarradissa
malvola, encetava una becada.
Com era possible que una anciana duna seixantena danys, una dama de
nissaga i posat aristocrtics, satrevira a travessar en tren un continent
devastat per guerres i epidmies; que senrolara annimament entre el
passatge malfiat dun paquebot greixs per a arribar a lilla mediterrnia ms
desconeguda, sense entendren la llengua, i lliurar-se a continuaci als braos
dun cotxer suspica que lhavia de transportar a un punt geogrfic que ni tan
sols figurava en els mapes, per a entropessar amb un fill esgarriat, el qual
tenia autntiques dificultats per a reconixer com a propi, i acabar recriminant-
lo daquella manera tan immerescuda?
C1 Dictats.Pdf
Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitj)
2. 2010/juny / vesprada
C1 Dictats.Pdf
Dictats de les proves de la JQCV (nivell C1 Mitj)
La travessa s un vell cam rom // que puja des del poble fins a la
coronaci del coll; // s aquell un pintoresc indret, // per resulta un poc trist i
solitari. // Per aquell cam de ferradura s per on pujava, // una vesprada de
tardor, un homenet anims, esvelt, // amb una bufanda al coll perqu feia fred.
// Tenia una quarantena danys i devia el malnom al seu nas prominent, // que
li donava molta personalitat. // Bon home tamb ho era, de veritat; // per tenia
molt arrelats dos vicis: // el primer, una desgavellada passi per la cacera; //
laltre, que bevia vi immoderadament, sobretot els dissabtes...
Un any que no plovia massa, // el camperol tenia les seues hortes plantades
de tota classe dhortalisses i de llegums: // fesols, cigrons, bajoques,
encisams, // i no podia dir-se que li anaven malament; // per era tanta la seca
i el sol havia arribat a fer-se tan abrasidor, // que les fulles daquelles plantes
sempre apareixien polsoses i pansides. //
El llaurador era molt curs; // aix que, algunes nits, anava a la font // i, a
poals, en duia aigua i arruixava tot el fullam de la seua horteta. // Les plantes,
lendem, tenien les fulles teses, // ben llises, netes, verdssimes, // com si les
tibaren a posta.
C1 Dictats.Pdf