Professional Documents
Culture Documents
Eval Continua C Social 5Prm Valen
Eval Continua C Social 5Prm Valen
Nom Data
muntanya
vall
altipl
plana
pennsula
cap
badia
Un riu i un afluent:
5 Completa la taula.
Com s
el llit
Com s
el cabal
10 Qu s un paisatge?
Defuncions: 23
13 Completa el text amb les paraules del requadre.
La poblaci est formada per les persones adultes que tenen capacitat
1 2 3 4 5
2. 4.
3. 5.
15 Qu s la romanitzaci?
Cincies Socials 5 11
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.L.
1 Prova de control CONTROL B
Nom Data
Estrella:
Galxia:
Hidrosfera:
2 Completa loraci.
7 Escriu on
corresponga: escora,
mantell i nucli.
10 Defineix erosi.
Nom Data
Qu representa?
Qu sn els satllits?
A.
A
B. D
B
C.
C
D.
Nom Data
Erm:
Horta:
Camp:
On es localitza?
4 Completa la taula.
Muntanyes que
envolten la Meseta
Muntanyes exteriors
a la Meseta
1.
2.
3.
4.
5.
Cantbrica:
Atlntica:
Mediterrnia:
Illes Balears
Illes Canries
Nom Data
Erm i horta:
Altipl i depressi:
La Meseta est travessada per dues serralades: el Sistema Central i els Pirineus.
Muntanyes que
travessen la Meseta
Muntanyes que
envolten la Meseta
Muntanyes exteriors
a la Meseta
4 Cita el nom de les dues depressions ms mplies dEspanya i indica
una caracterstica de cada una.
A. Pirineus.
B. Depressi de lEbre.
C. Serralada Cantbrica.
D. Serralades Btiques.
E. Sistema Central.
F. Serralada Ibrica.
7 Assenyala a quina costa, cantbrica (C), atlntica (A) o mediterrnia (M), corresponen
aquestes afirmacions.
s una costa baixa, arenosa i plana, amb platges mplies, maresmes i dunes.
s una costa amb penya-segats i amb poques platges, en qu destaquen les grans ries.
10 Quina diferncia hi ha entre el relleu de les illes Balears i el relleu de les illes Canries?
Cincies Socials 5 19
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
3
Prova de control
CONTROL B
Nom Data
Ria:
Delta:
D.
A.
E.
B.
F.
C.
Cantbric
Mediterrani
Atlntic
Ebre: Duero:
Guadalquivir:
Tajo:
3
Prova de control
CONTROL A
Nom Data
Ria i delta:
Conca i vessant:
A.
B.
C.
D.
E.
F.
Cantbric:
Mediterrani:
Atlntic:
Sil: Tormes:
Arag:
Cabriol:
Cincies Socials 5 23
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin,
S. L.
Nom Data
Estrella:
Planeta:
Movime
nt de
rotaci
Moviment
de
translaci
A. Transport
B. Erosi
C. Sedimentaci
5 Defineix els conceptes segents.
Erm:
Horta:
1.
2 2.
3 1
3.
4
5 4.
5.
6
6.
8
7.
7
8
8 Completa la taula.
Caracterstiques
Costa cantbrica
Costa mediterrnia
Costa atlntica
Nom Data
el
Costa cantbrica
Costa mediterrnia
Costa atlntica
Verd Cantbric
Morat Mediterrani
Groc Atlntic
Cantbric:
Mediterrani:
Atlntic:
Nom Data
Muntanyes interiors
Muntanyes que
envolten la Meseta
Muntanyes exteriors
Cap dAjo:
Cap de Gata:
Mar Menor:
Cap Ortegal:
9 En el mapa de lactivitat 7 marca de color verd els rius del vessant cantbric;
de color morat, els del vessant mediterrani, i de groc, els de latlntic.
10 Quines diferncies hi ha entre els rius del vessant cantbric i els rius del vessant mediterrani?
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
Cincies Socials 5 29
Prova de
4 control CONTROL B
Nom Data
1 Respon.
Qu s latmosfera?
Temps atmosfric:
Clima:
3 Enumera els elements que defineixen el clima dun lloc i indica les
unitats de mesura en qu sexpressen.
5 Pinta el dibuix
segons la llegenda. Morat Zona freda
Verd Zona
clida
6 Enumera els quatre tipus de climes que hi ha a Espanya. Afig-hi les variants que tenen.
7 Marca verdader (V) o fals (F) i escriu correctament les afirmacions errnies.
El clima mediterrani tpic t unes temperatures extremes:
els hiverns sn molt freds i els estius, calorosos.
A les muntanyes, la vegetaci canvia amb laltitud i lorientaci.
A les zones de clima subtropical sec, les temperatures sn molt altes tot lany.
9 Indica el tipus de clima que representa la zona ombrejada en gris fosc en cada mapa.
I a lhivern?
4 Prova de CONTROL A
control
Nom Data
4 Digues quins sn els factors que afecten el clima dun lloc i explicals.
6 Enumera els tipus de climes que es donen a Espanya i digues quin predomina
a la Pennsula i quins predominen als arxiplags.
Com sn les
precipitacions?
9 Indica el tipus de clima que es dna en la zona pintada de gris fosc en cada mapa.
10 Posa dos exemples de plantes que podries trobar en cada un daquests climes.
Mediterrani tpic:
Mediterrani sec:
Ocenic:
De muntanya:
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
Cincies Socials 5 33
5
Prova de control
CONTROL B
Nom Data
Paisatge natural:
2 Les persones transformen els paisatges amb les activitats que realitzen.
Escriu qu obtenen les persones en cada cas.
3 Enumera els quatre tipus de paisatges transformats que coneixes segons lactivitat
que hi predomina.
4 Quina activitat econmica trobes que predomina en aquests paisatges? Explica per qu.
A B
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
34 Cincies Socials 5
5
CONTROL B
Un paisatge agrari:
Un paisatge industrial:
Un paisatge urb:
Un paisatge turstic:
I al nord de la Pennsula?
10 En quines zones dEspanya predominen els paisatges turstics? Explica per qu.
Cincies Socials 5 35
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
5
Prova de control
CONTROL A
Nom Data
Ramaderia i agricultura
Indstria
Transport i comunicaci
3 Digues quins tipus de paisatges transformats coneixes segons lactivitat que hi predomina.
A B C
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
36 Cincies Socials
5
5
CONTROL A
A linterior de la Pennsula:
Al nord de la Pennsula:
A la costa mediterrnia:
Nom Data
Qu s la poblaci absoluta?Quinapoblaci
absoluta tenia Espanya en 2012?
Natalitat:
Mortalitat:
Creixement natural:
3 Respon.
La
poblaci i
el treball
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
38 Cincies Socials
5
6
CONTROL B
nombre d
Densitat de poblaci =
de superfcie
Escriu el nom de dues provncies amb densitat de poblaci alta i dues ms amb densitat baixa.
Qu s lxode rural?
Quina va ser la causa de lxode rural a Espanya al comenament del segle XX?
Nom Data
Natalitat:
Mortalitat:
Creixement natural:
Poblaci activa:
Lemigraci interior:
Lemigraci exterior:
Qu s lxode rural?
10 Respon.
3 Fixat en la zona ombrejada en gris fosc i indica el tipus de clima representat en cada mapa.
Un paisatge agrari:
Un paisatge urb:
Un paisatge industrial:
Un paisatge turstic:
42 CinciesSocials5 Materialfotocopiable 2015EdicionsVoramar,S.A./ SantillanaEducacin, S.L.
CONTROL B
de la fotografia?
Per qu ho saps?
Creixement natural:
Migraci:
Creixement migratori:
xode rural:
4 Fixat en la zona ombrejada en gris fosc i indica el tipus de clima representat en cada mapa.
5 Quins tipus de paisatges transformats pot haver-hi segons lactivitat que hi predomina?
I a la costa mediterrnia?
I al nord?
aquesta activitat?
Zones ms poblades:
9 Digues quan va tindre lloc lxode rural a Espanya i quines conseqncies va tindre.
Natalitat:
Esperana de vida:
Creixement migratori:
Cincies Socials 5
CONTROL45
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
E
Avaluaci del segon trimestre
Nom Data
3 Fixat en la zona ombrejada en gris fosc i indica el tipus de clima representat en cada mapa.
Temperatures Precipitacions
4 A quin mapa de lactivitat anterior associaries
Litres/m2
aquest climograma? Per qu? C 140
120
100
80
30 60
20 40
10 20
0
0 nov. des.
gen. febr. mar abr. maig juny jul. ag. set. oct.
Mesos
Qu representa?
9 Indica els tres tipus de migracions que shan produt a Espanya des del segle XX.
Nom Data
Sec:
Regadiu:
Qu fabriquen
Indstries de base
5
7
CONTROL B
Qu s el comer?
Qu sn les exportacions?
I les importacions?
En qu consisteix?
Cincies Socials 5 49
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
7
Prova de control
CONTROL A
Nom Data
Sector primari:
Sector secundari:
Sector terciari:
2 Completa la taula.
Sec Regadiu
Cultius
Comunitats autnomes
s
3 Marca verdader (V) o fals (F) segons corresponga. Desprs,
escriu correctament les afirmacions errnies.
Qumica: Txtil:
5%
27 %
68 %
Sector primari
Sector secundari
Sector terciari
Nom Data
Lany 711/ 476, els musulmans, procedents del nord dEuropa/ frica, van
derrotar els visigots/ romans en la batalla de Las Navas de Tolosa/ Guadalete.
Oviedo
3 Observa aquest mapa del segle
Pamplo
VIII
na Palncia
i resol les activitats. Saragossa
Crdova
Mediterrani
ndalus.
Mulads:
Mossrabs:
52 Cincies Socials 5
5 Observa la imatge i
respon.
Quin edifici s?
Per a qu sutilitzava?
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
8
CONTROL B
6 Qu s la reconquista?
A. Regne de Granada.
B. Corona dArag.
C. Regne de Navarra.
D. Regne de Portugal.
E. Corona de Castella.
control
Nom Data
476: 711:
2 Escriu a quina etapa dal-ndalus correspon cada lletra en la lnia del temps.
A. C.
B. D.
4 Completa la taula.
54 Cincies Socials 5
Guadalete
Las Navas
de Tolosa
8 Explica qu era un senyoriu i per qu es diu que funcionava com un pas xicotet.
10 Quines religions van conviure als regnes cristians? Creus que va ser un element enriquidor
per a la cultura?Per qu?
Prova de
9 control CONTROL B
Nom Data
1 Escriu amb quin esdeveniment es va iniciar ledat moderna i amb quin va acabar.
Virrei:
Santa Hermandad:
5 Indica si els fets segents van tindre lloc durant el regnat de Carles
I o de Felip II i situals en la lnia del temps.
A. Batalla de Lepant:
C. Batalla de Saint-Quentin:
1. 1
2. 2
3
3.
4
4.
Felip III:
Felip IV:
Felip V:
Carles III:
Nom Data
2 Completa la taula.
Descobriment dAmrica
Causes Conseqncies
A B C D E
A. D.
B. E.
C.
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
58 Cincies Socials 5
9
CONTROL A
1.
2.
3.
4.
Quins reis van governar Espanya en el segle XVIII? Enumerals per ordre cronolgic.
CONTROL B
Avaluaci
Materialfotocopiable del tercer trimestre
2015EdicionsVoramar,S.A./SantillanaEducacin,S. L. Cincies Socials 5 59
Nom Data
476:
711:
1212:
1492:
6 Cita tres fets importants que van tindre lloc en el regnat dels Reis Catlics.
Edat mitjana
Societat
Edat moderna
10 Cita un fet o una reforma important que va tindre lloc en aquests regnats.
Felip IV (1621-1665):
Felip V (1700-1724):
Nom Data
3 Escriu els fets que van tindre lloc en les dates indicades.
5
CONTROL A
Estil artstic:
Caracterstiques:
7 Quins territoris van conquistar els Reis Catlics durant el seu regnat?
Monarquia:
Economia:
Societat:
Cultura i art:
1.
2.
3.
10 Digues si aquests edificis sn destil romnic (R), gtic (G) o barroc (B). Desprs,
escriu els segles en qu es van desenvolupar aquests estils.
Nom Data
Moviment de rotaci:
Moviment de translaci:
1. Escora.
2. Mantell.
3. Nucli extern.
4. Nucli intern.
4 Qu s la Meseta?
Qu s un vessant?
1. Serralada Cantbrica.
2. Pirineus.
3. Sistema Mediterrani
Catal.
4. Serralada Ibrica.
5. Muntanyes de Toledo.
6. Sierra Morena.
7. Serralades Btiques.
8. Sistema Central.
7 Qu s el clima?
8 Enumera els tipus de clima que es donen a Espanya i indica quin daquests s predominant.
Nom Data
Qu s el sector primari?
I el secundari?
14 Qu era al-ndalus?
15 Explica qu s la reconquista.
16 Assenyala
quin edifici s
destil romnic
(R)
i quin,
destil gtic
(G).
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
68 Cincies Socials
5
CONTROL B
Causes:
Conseqncies:
Nom Data
1. Serralada Cantbrica.
2. Pirineus.
3. Sistema Mediterrani
Catal.
4. Serralada Ibrica.
5. Muntanyes de Toledo.
6. Sierra Morena.
7. Serralades Btiques.
8. Sistema Central.
10 Respon.
Qu s un paisatge humanitzat?
Nom Data
27 %
68 %
Sector primari
Sector secundari
Sector terciari
15 Qu s la reconquista?
17 Enumera les reformes que portaren a terme els Reis Catlics per organitzar
els seus territoris.
Carles I:
Felip II:
Felip III:
Felip IV:
Felip V:
1 Lunivers
est
format
per
2 Les estrelles sn
7El satllit
de la
Terra
s
a. erosi. b. transport. c.
sedimentaci.
2 El relleu T
E
dEspanya S
T
Nom Data
a. la Penibtica i la Subbtica.
b. el Sistema Central i les muntanyes de Toledo.
c. la serralada Ibrica i Sierra Morena.
6 LAneto es troba
Cincies Socials 5 77
3 Les aiges
T
dEspanya E
S
T
Nom Data
2 A Espanya hi ha llacs de
3 Un aqfer s un
a. el curs. b. el rgim. c. la
longitud.
a. regular. b. irregular. c.
discontinu.
9 El riu Eo pertany al vessant
TEST
Avaluaci del primer
trimestre
Nom Data
4 Lerosi s
a. el llac de Sanabria.
b. la llacuna de Gallocanta.
c. lAlbufera de Valncia.
Cincies Socials 5
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. /
Santillana Educacin, S. L. 79
4 Latmosfera i
T
el clima E
S
T
Nom Data
a. freda. b. temperada. c.
clida.
a. subtropical. b. mediterrani. c. de
muntanya.
10 Les plantes
endmiques sn les
que
a. noms creixen en un lloc al mn.
Els paisatges
5 dEspanya i de la T
E
Comunitat S
T
Nom Data
1 Els paisatges que no han sigut canviats per les persones sanomenen
a. humanitzats. b. transformats. c.
naturals.
2 Els paisatges
transformats poden
ser
a. agraris, urbans, industrials i turstics.
b. urbans, humanitzats i agraris.
c. industrials, turstics, naturals i urbans.
6 La poblaci dEspanya i T
E
dEuropa S
T
Nom Data
a. el nombre de naixements.
b. el creixement natural i el migratori.
c. la densitat de poblaci.
5Sanomena immigrant la
persona que
Nom Data
4 Canries t un clima
a. mediterrani sec. b. subtropical. c. ocenic.
Els sectors
7 productius T
dEspanya i E
S
dEuropa T
Nom Data
a. ocupa ms poblaci.
b. ocupa menys poblaci.
c. desaparegu fa anys.
a. 5 de cada 100
europeus.
b. 27 de cada 100
europeus.
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana
c. 68 de cada 100 Educacin, S. L.
europeus.
84 Cincies Socials 5
8 Espanya en ledat T
E
mitjana S
T
Nom Data
4 Un dels principis
de lislam s
6 La reconquista va acabar en
7 En el segleXV, els cristians es van unir i van formar quatre grans regnes
Nom Data
a. Hernn Corts.
b. Francisco Pizarro.
c. Felip II.
a. es va independitzar Portugal.
b. es van independitzar els Pasos Baixos.
c. arrib al tron una nova dinastia: els Borb.
8 El primer monarca Borb que va ocupar el tron espanyol va ser
TEST
Avaluaci del tercer
trimestre
Nom Data
2 Espanya s el
a. reconquista.
b. repoblament.
c. edat mitjana.
a. privilegiats i no privilegiats.
b. noblesa, clergat i camperols.
c. classes alta, mitjana i baixa.
a. Saint-Quentin.
b. Lepant.
c. Las Navas de Tolosa.
a. ustria. b. Borb.
c. Borgonya.
Cincies Socials 5
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. /
Santillana Educacin, S. L. 87
Avaluaci TEST
final
Nom Data
TEST
Avaluaci
final
11 Els paisatges
transformats poden
ser
16 La reconquista va acabar en
19 En el segle XVII
Cincies Socials 5 89
Estndards
daprenentatge,
indicadors assoliment
i solucions
Estndards daprenentatge de lrea de
Cincies Socials per a educaci primria*
2.2. Analitza informacions relacionades amb lrea i maneja imatges, taules, grfics,
esquemes, resums i les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
3.1. Realitza les tasques encarregades i presenta els treballs de manera ordenada, clara
i neta.
3.2. Utilitza amb rigor i precisi el vocabulari adquirit per a elaborar treballs amb la
terminologia adequada als temes tractats.
3.3. Exposa oralment, de forma clara i ordenada, continguts relacionats amb lrea, que
manifesten la comprensi de textos orals i escrits.
10.1. Desenvolupa actituds de cooperaci i de treball en equip, valora les idees alienes i
reacciona amb intuci, obertura i flexibilitat davant daquestes.
10.2. Planifica treballs en grup, coordina equips, pren decisions i accepta responsabilitats.
BLOC 2. EL MN EN QU VIVIM
1.1. Descriu com s i de quina forma es va originar lunivers i nexplica els components
principals, identificant galxia, estrella, planeta, satllit, asteroide i cometa.
2.1. Descriu les caracterstiques, els components i els moviments del sistema solar, identi-
ficant el Sol al centre del sistema solar i localitzant els planetes segons la proximitat.
* Reial Decret 126/2014, de 28 de febrer, pel qual sestableix el currculum bsic de leducaci primria.
92 Cincies Socials 5
3.1. Defineix i representa el moviment de translaci terrestre, leix de gir i els pols ge-
ogrfics, i associa les estacions de lany a lefecte combinat.
3.2. Explica el dia i la nit com a conseqncia de la rotaci terrestre i com a unitats per a
mesurar el temps.
5.1. Explica les diferents representacions de la Terra: plnols, mapes, planisferis i glo-
bus terraqis.
8.1. Identifica i anomena fenmens atmosfrics i descriu les causes que produeixen la
formaci dels nvols i les precipitacions.
9.2. Identifica els diferents aparells de mesura que susen per a la recollida de dades
atmosfriques, classificant-los segons la informaci que proporcionen.
9.3. Descriu una estaci meteorolgica, explica la seua funci i confecciona i interpreta
grfics senzills de temperatures i precipitacions.
10.1. Defineix clima, anomena els seus elements i identifica els factors que el determinen.
11.1. Explica qu s una zona climtica, anomena les tres zones climtiques del planeta i
en descriu les caracterstiques principals.
11.2. Descriu i assenyala en un mapa els tipus de climes dEspanya i les zones que afecta
cada un; interpreta i analitza climogrames de diferents territoris dEspanya i els
relaciona amb el clima al qual pertanyen.
12.1. Defineix hidrosfera i identifica i anomena masses i cursos daigua, explicant com es
formen les aiges subterrnies, com sorgeixen i com shi accedeix.
12.4. Identifica i anomena els trams dun riu i les caracterstiques de cada un daquests.
13.1. Observa, identifica i explica la composici de les roques, anomenant-ne alguns tipus.
13.2. Identifica i explica les diferncies entre roques i minerals, descriu els usos i les
utilitats, classificant alguns minerals segons les propietats.
Cincies Socials 5 93
14.1. Defineix paisatge, nidentifica els elements i explica les caracterstiques dels pai-
satges principals dEspanya i Europa, valorant-ne la diversitat.
15.1. Localitza en un mapa les unitats principals del relleu dEspanya i els vessants hi-
drogrfics.
15.2. Situa en un mapa els mars, els oceans i els grans rius dEspanya.
16.1. Localitza en un mapa el relleu dEuropa, els seus vessants hidrogrfics i els
climes.
16.2. Reconeix els trets principals del relleu, els rius i el clima dEuropa.
17.1. Explica ls sostenible dels recursos naturals, proposant i adoptant una srie de
mesures i actuacions que condueixen a la millora de les condicions ambientals
del nostre planeta.
18.1. Explica les causes i les conseqncies del canvi climtic i les actuacions respon-
sables per a frenar-lo.
2.1. Identifica les institucions principals de lEstat espanyol i descriu les funcions que
t i lorganitzaci que presenta.
2.2. Identifica i comprn la divisi de poders de lestat i quines sn les atribucions re-
collides en la Constituci per a cada un daquests.
4.1. Valora, partint de la realitat de lEstat espanyol, la diversitat cultural, social, pol-
tica i lingstica en un mateix territori com a font denriquiment cultural.
5.2. Identifica les institucions principals i els seus rgans de govern en la Uni Euro-
pea, reconeixent-ne els smbols i explicant en qu consisteix el mercat nic i la
zona euro.
94 Cincies Socials 5
6.1. Defineix demografia, comprn els principals conceptes demogrfics i els calcula
a partir de les dades de poblaci.
6.2. Defineix poblaci dun territori, identifica els factors principals que hi incideixen i els
defineix correctament.
6.3. Interpreta una pirmide de poblaci i altres grfics usats en lestudi de la poblaci.
7.3. Descriu els factors que condicionen la distribuci de la poblaci espanyola i euro-
pea.
7.4. Situa en un mapa els nuclis de poblaci ms grans a Espanya i les zones pobla-
des ms densament.
8.1. Explica lxode rural, lemigraci a Europa i larribada demigrants al nostre pas.
9.1. Identifica i defineix matries primeres i producte elaborat i els associa amb les
activitats en qu sobtenen.
9.2. Descriu ordenadament el procs dobtenci dun producte fins a la venda, i identi-
fica els sectors als quals pertany.
10.1. Identifica els tres sectors dactivitats econmiques i classifica diferents activitats en
el grup a qu pertanyen.
10.2. Explica les activitats rellevants dels sectors primari, secundari i terciari a Espanya i
Europa, i les localitzacions als territoris corresponents.
11.1. Valora amb esperit crtic la funci de la publicitat i reconeix i explica les tcniques
publicitries ms habituals, analitzant exemples concrets.
12.1. Distingeix entre diferents tipus de despesa i adapta el pressupost a cada un.
12.2. Planifica els seus estalvis per a despeses futures elaborant un pressupost personal.
12.3. Investiga sobre diferents estratgies de compra, comparant preus i compilant in-
formaci.
Cincies Socials 5 95
13.1. Desenvolupa la creativitat i valora la capacitat emprenedora dels membres duna
societat.
15.1. Explica normes bsiques de circulaci i les conseqncies derivades del desco-
neixement o incompliment daquestes.
1.1. Defineix el concepte de prehistria, identifica la idea dedat de la histria i data les
edats de la histria associades als fets que marquen els seus inicis i els finals,
anomenant algunes fonts de la histria representatives de cada una.
2.1. Reconeix el segle com a unitat de mesura del temps histric i localitza fets utilit-
zant les abreviatures aC o dC.
2.2. Usa diferents tcniques per a localitzar en el temps i en lespai fets del passat,
percebent la durada, la simultanetat i les relacions entre els esdeveniments.
3.1. Situa en una lnia del temps les etapes histriques ms importants de les diferents
edats de la histria a Espanya.
3.2. Identifica i localitza en el temps i en lespai els fets fonamentals de la histria dEs-
panya, descrivint les caracterstiques principals de cada un.
3.3. Explica aspectes relacionats amb les formes de vida i lorganitzaci social dEspa-
nya en les diferents poques histriques estudiades.
3.4. Descriu en ordre cronolgic els principals moviments artstics i culturals de les
diferents etapes de la histria dEspanya, citant els representants ms significa-
tius.
96 Cincies Socials 5
3.5. Explica la diferncia dels dos perodes en qu es divideix la prehistria i
descriu les caracterstiques bsiques de les formes de vida en aquestes dues
poques.
3.6. Data ledat antiga i descriu les caracterstiques bsiques de la vida en aquell
temps, en especial les referides a la romanitzaci.
3.7. Identifica els trets distintius de les cultures que van conviure als regnes peninsu-
lars durant ledat mitjana, descrivint levoluci poltica i els diferents models soci-
als.
3.9. Explica els esdeveniments principals que es van produir durant els segles XIXi XX
i que determinen la nostra histria contempornia.
3.10. Descriu els trets caracterstics de la societat espanyola actual i valora el carcter
democrtic i plural, i tamb la pertinena a la Uni Europea.
4.1. Identifica, valora i respecta el patrimoni natural, histric, cultural i artstic, i assu-
meix les responsabilitats que comporten conservar-lo i millorar-lo.
4.2. Respecta les restes histriques i les valora com un patrimoni que hem de llegar i
reconeix el valor que el patrimoni arqueolgic monumental ens aporta per al co-
neixement del passat.
5.2. Aprecia lherncia cultural a escala local, nacional i europea com a riquesa com-
partida que cal conixer, preservar i cuidar.
Cincies Socials 5 97
Avaluaci inicial
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT** Activitats
DAPRENENTATGE*
Solucions
1. R. G. De dalt a baix, costat esquerre: vall, 7. R. G.
altipl, pennsula; costat dret: muntanya, plana, 8. Les temperatures i les precipitacions.
badia, cap.
9. La distncia a lequador: Espanya es troba
2. El riu desemboca al mar i lafluent desemboca
a la zona temperada. La distncia al mar:
en un altre riu. El territori pel qual corren un riu i
la Meseta t temperatures ms extremes
els afluents sanomena conca hidrogrfica. Les
que la costa. El relleu: la part nord de les
conques que desemboquen en un mateix mar
muntanyes rep ms precipitacions que la
o oce formen un vessant.
part sud.
3. El curs s el recorregut que fa el riu des del
10. Un paisatge s laspecte que t la superfcie
naixement fins a la desembocadura. El llit s
terrestre des dun lloc.
el terreny enfonsat pel qual corre laigua del riu.
11. Paisatge dinterior, que es dna al centre
4. Un riu s cabals perqu porta molta aigua. de la Pennsula; mediterrani, localitzat a lest
5. Curs alt: llit poc profund, cabal escs. Curs i al sud de la Pennsula; atlntic, al nord
mitj: llit ms ample i profund, el cabal de la Pennsula; i canari, a les illes Canries.
A ms, hi ha el muntanys.
augmenta. Curs baix: llit ample, cabal
abundant. 12. Creixement natural: 84.
6. El temps atmosfric s lestat de latmosfera en un Creixement migratori: 37.
lloc i en un moment concrets. El clima s el temps La poblaci va crixer en 2012
que predomina en un lloc al llarg de molts anys.
* Estndards daprenentatge del currculum oficial per a letapa de primria.
** Concreci dels estndards daprenentatge per a cada curs i unitat didctica.
13. La poblaci activa est formada per les 15. s el procs dassimilaci de la cultura
persones adultes que tenen capacitat per i els costums romans per part dels pobles
a treballar. Daquestes persones, les que conquistats.
treballen constitueixen la poblaci ocupada,
16. R. M. Els emperadors Traj i Adri, i el filsof
mentre que les que busquen un treball sn la
Sneca.
poblaci parada.
17. La imatge de lesquerra mostra pintures
La poblaci inactiva est formada per les
rupestres de la prehistria (P), realitzades
persones que no treballen o no cobren per
segurament per a propiciar la caa.
la seua activitat.
La imatge de la dreta s un aqeducte dpoca
14. 1. Prehistria: aparici de lsser hum. romana (R), que servia per a conduir laigua de
2. Edat antiga: invenci de lescriptura. les muntanyes a la ciutat.
3. Edat mitjana: caiguda de limperi rom.
4. Edat moderna: descobriment dAmrica.
5. Edat contempornia: Revoluci Francesa.
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
Cincies Socials 5 99
Prova de UNITAT 1
control
100Cincies Socials 5 Activitats
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT
DAPRENENTATGE Control B Control A Test
Solucions
Control B
1. Estrella: esfera de gas enorme a linterior dela qual
es produeix molta energia que semet com a llum i
calor.
Galxia: agrupaci de milions destrelles,
planetes, nvols de gas i fragments
de roca.
Hidrosfera: conjunt daiges del planeta,
en qualsevol dels estats.
2. El sistema solar est format pel Sol i els
planetes, els satllits, els planetes nans, els
cometes i els asteroides que giren al voltant seu.
3. R. G. La paraula Sol ha de situar-se a
lesquerra del dibuix. Els planets
del sistema solar sn: Mercuri, Venus,
Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur
i Nept.
5. Moviment de rotaci.
24 hores, s a dir, un dia.
La successi dels dies i les nits.
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Cincies Socials 5 101
Prova de control UNITAT 2
ESTNDARDS Activitats
INDICADORS DASSOLIMENT
DAPRENENTATGE Control B Control A Test
Busca i selecciona dades i informaci rellevants sobre
el tema, a partir dimatges, taules, grfics, esquemes,
B1-2.2 4, 6, 10 3, 5
resums i les tecnologies de la informaci
i la comunicaci per completar les seues tasques.
Utilitza amb precisi el vocabulari adquirit sobre els
B1-3.2 1, 5, 7 1, 10 1
temes tractats per a realitzar els treballs de classe.
Identifica elements determinants del relleu de diferents 5, 6,
2, 9 4, 6, 7, 8, 10
zones. 7, 9
B2-14.1
Diferencia les diferents zones que sobserven en cada
4, 8 3, 8
unitat del relleu.
Coneix i localitza les unitats del relleu de la pennsula 3, 4, 6, 7, 2, 3, 5, 6, 2, 3, 4,
B2-15.1
Ibrica, i tamb el relleu de les illes i els arxiplags. 8, 10 7, 9 8, 10
Solucions
Control B 7. La costa cantbrica t molts penya-segats
i poques platges. Destaca tamb per les ries
1. Erm: s una zona plana i elevada, de sls
mplies.
pobres i amb vegetaci escassa.
Horta: s un terreny pla i frtil situat a la 8. A la costa atlntica: costa gallega,
vall dun riu. andalusa i canria.
Camp: s un terreny frtil i apte per a A la costa mediterrnia: costa mediterrnia
lagricultura situat entre els erms i les hortes. dAndalusia, llevantina, catalana i balear,
i la costa de Ceuta i de Melilla.
2. Al centre de la Pennsula.
3. 9. R. M.
El Sistema Central i les muntanyes de Toledo.
3. Duero, Tajo i Guadiana. Cantbrica: golf de Biscaia.
Atlntica: cap de Trafalgar.
4. Muntanyes que envolten la Meseta: muntanyes
Mediterrnia: llacuna litoral del mar Menor.
de Lle (cim Teleno); serralada Cantbrica (Picos
de Europa); serralada Ibrica (serres del Moncayo 10. Illes Balears: Mallorca, Menorca, Eivissa,
i La Demanda); Sierra Morena (serres dAracena i Formentera i Cabrera. El relleu s una
Madrona). prolongaci de les serralades Btiques,
tot i que amb una altitud menor.
Muntanyes exteriors a la Meseta: masss Galaic
(Cabeza de Manzaneda); muntanyes Basques (cim Illes Canries: Lanzarote, Fuerteventura, Gran
Aitxuri); Pirineus (Aneto); Sistema Mediterrani Canria, Tenerife, La Gomera, La Palma i
Catal (Tur de lHome); serralades Btiques Hierro. El relleu s dorigen volcnic. Algunes
(Mulhacn; serres de Cazorla, Segura illes sn molt muntanyoses, com Tenerife o La
i Sagra). Palma, i en altres predominen les planes, com
a Lanzarote o Fuerteventura.
5. Les depressions sn terres planes i de poca altitud
envoltades per terres ms altes i travessades per rius.
La de lEbre i la del Guadalquivir. Control A
102 Cincies Socials 5 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
PROVA DE CONTROL 2
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.L. Cincies Socials 5
103
Prova de control UNITAT 3
Estndards Activitats
INDICADORS DASSOLIMENT
daprenentatge Control B Control A Test
Busca i selecciona dades i informaci rellevants sobre
el tema, a partir dimatges, taules, grfics, esquemes,
B1-2.2 7, 8 7, 9
resums i les tecnologies de la informaci
i la comunicaci per completar les seues tasques.
Utilitza amb precisi el vocabulari adquirit sobre els
B1-3.2 1, 3, 4, 5, 10 1, 4, 5 3, 4
temes tractats per a realitzar els treballs de classe.
Diferencia aiges marines i aiges continentals. 1, 2
Reconeix els recursos que sobtenen de les aiges
2 1 1
B2-12.1 marines.
Identifica llacs i llacunes, pantans i aiges subterrnies. 3 2, 3 2
Explica com es forma un aqfer. 4 3
Defineix conca i vessant, diferenciant els dos conceptes. 4
B2-12.3 Descriu les caracterstiques dels rius dels diferents
6, 8 9 5, 6, 7, 8
vessants.
B2-15.1 Localitza i reconeix els vessants hidrogrfics dEspanya. 8 6, 8 7, 8, 9
B2-15.2 Localitza els grans rius dEspanya. 7, 9 7, 10 10
Solucions
10. A Canries no hi ha corrents continus daigua 6. Tres: el cantbric al nord, latlntic a loest i
a causa del clima subtropical i a lescassetat el mediterrani a lest.
de precipitacions.
7. A. Naln. B. Duero. C. Guadiana. D. Ebre.
E. Xquer. F. Segura.
Control A
1. S, perqu daquestes sextrauen matries 8. Cantbric: Naln.
primeres, sutilitzen com a recursos turstics Mediterrani: Ebre, Xquer, Segura.
i serveixen de vies de comunicaci.
Atlntic: Duero, Guadiana.
2. Els llacs sn de grandria reduda. Poden ser de
muntanya (llac de Sanabria), de plana (llacuna 9. Vessant cantbric: longitud curta, cabal
de Gallocanta) o llacunes de costa (Albufera de abundant; rgim regular; Bidasoa, Naln,
Valncia). Eo, Navia.
Vessant mediterrani: excepte lEbre, longitud
3. A Espanya se nhan construt ms de
curta i poc cabalosos; rgim irregular; Ebre,
1.200.Pant.
Segura, Xquer.
Per traure laigua sexcaven pous. Aiges
subterrnies. Vessant atlntic: longitud llarga excepte
els rius de Galcia i dAndalusia menys
A Espanya suposen la quarta part de laigua el Guadalquivir i cabal abundant excepte
dola disponible. Aiges subterrnies. els dAndalusia; rgim irregular; Duero, Tajo,
Guadiana, Guadalquivir.
4. Una ria s la penetraci del mar en el llit dun
riu i un delta s una acumulaci de materials 10. Sil: Mio.
a la desembocadura dun riu que dna lloc Tormes: Duero.
a terrenys amb forma triangular.
Arag: Ebre.
La conca dun riu s el territori recorregut
Cabriol: Xquer.
per un riu principal i els seus afluents, i un
vessant s el conjunt de rius i torrents que
desemboquen en un mateix mar o oce. Test
5. A les illes Balears, les illes Canries, Ceuta, 1. b; 2. b; 3. b; 4. b; 5. c; 6. a; 7. b; 8. b; 9. a; 10. b.
Melilla i el sud-est de la Pennsula. Les pluges
escasses que cauen en aquestes zones
impedeixen que shi formen rius.
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S.L. Cincies 105
Socials 5
Avaluaci del primer trimestre
Activitats
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT Control Control Control
DAPRENENTATGE Test
B A E
Busca i selecciona dades i informaci rellevants sobre
el tema, a partir dimatges, taules, grfics, esquemes,
B1-2.2 4, 6, 8 4, 7, 8 3, 6, 7
resums i les tecnologies de la informaci i la
comunicaci per completar les seues tasques.
Utilitza amb precisi el vocabulari adquirit sobre els
B1-3.2 1, 5 1, 5, 9 4, 5, 10 4
temes tractats per a realitzar els treballs de classe.
Explica qu s lunivers i enumera i identifica
alguns dels seus components principals: estrelles, 1 1 1
B2-1.1 constellacions, galxies, planetes, satllits i cometes.
Descriu semblances i diferncies entre els diferents
1
components de lunivers.
Descriu i defineix els elements que componen
B2-2.1 1 1 1
el sistema solar.
Descriu el moviment de translaci de la Terra. 2 2
B2-3.1 Indica la durada del moviment de translaci de la Terra
2 2 2
i explica la relaci entre aquest i les estacions de lany.
Descriu el moviment de rotaci de la Terra. 2
Solucions
forma
forma una capa de terreny amerada per laigua una
Control B
acumulada. capa
1. Estrella: esfera de gas enorme a linterior de la qual es produeix molta energia quedesemet comi molt
a llum i de
Sn rius curts, amb molt pendent terre
calor.
de cabal. ny
Planeta: astre gran, de forma esfrica i sense llum prpia. amer
Sn rius curts i poc cabalosos, excepte ada
2. Moviment de rotaci: la Terra gira al voltant della lEbre. mateixa. Tarda a completar una volta per
24 hores. Aquest moviment origina els dies laigu
i les nits. R. M. Vessant cantbric: lEo i el Navia.
a
Vessant mediterrani: lEbre i el Xquer. acum
Moviment de translaci: la Terra gira al voltant del Sol. Tarda a completar una volta 365 diesi unes sis hores. ulada
Aquest moviment origina les estacions de lany. .
3. Latmosfera s la capa ms externa de la Terra i est formada per gasos. 10.
La geosfera s la part rocosa del nostre planeta. S
La hidrosfera s la capa daigua que cobreix
bona part de la superfcie de la Terra.
n
La biosfera est formada per tots els ssers
vius i el medi amb qu es relacionen. 2. ri
us
4. R. G. Desquerra a dreta: B, A, C. cu
rt
5. Erm: s una zona plana i elevada, de sls pobres i amb vegetaci escassa. s,
3.
Horta: s un terreny pla i frtil situat a la vall dun riu. a
6. 1. Pirineus. 2. Serralada Cantbrica. m
3. Muntanyes de Lle. 4. Serralada Ibrica. b
5. Sistema Central. 6. Muntanyes de Toledo. m
7. Serralada Penibtica. 8. Serralada Subbtica. olt
d
7. Depressi de lEbre i depressi del Guadalquivir. 4. e
p
8. Costa cantbrica: amb penya-segats i amb poques platges. Destaca tamb per les ries mplies.
e
Costa mediterrnia: alterna zones planesi penya-segats a Andalusia; t platges mplies a la zona n
llevantina; s alta i rocosa a la zona catalana i balear; s baixa i retallada a Ceuta,i alta i rocosa a Melilla. d
Costa atlntica: rocosa i retallada a Galcia; baixa, arenosa i plana a Andalusia; rocosa i alta a les illes e
Canries de loest i baixa a les de lest. nt
5.
i
9. Un aqfer es forma quan plou: una part de laigua que cau penetra a la Terra, sinfiltra cap a linterior fins m
que troba roques impermeables, que sn les que no deixen passar laigua i shi
olt
6.
d
7. e
ca
b
al.
Sn
rius
curts i
poc
cabalo
sos,
except
e
lEbre.
R. M. Vessant cantbric: lEo i el Navia. Vessant mediterrani: lEbre i el Xquer.
Control A
1. Un planeta s un astre gran esfric sense llum prpia que gira al voltant del Sol, i un satllit s un cos rocs
ms menut que gira al voltant dun planeta.
2. s el desplaament que fa la Terra al voltant del Sol. Tarda un any a fer una volta completa. Aquest moviment
dna lloc a les estacions
de lany. 10.
Costa mediterrnia: alterna zones planes i penya-segats a Andalusia; LaTerra est formada
tplatges per quatre
mplies capes:
a la zona llevantina;
s alta latmosfera, la geosfera, la hidrosfera
i rocosa a la zona catalana i balear; i la biosfera. La geosfera s la part rocosa
s baixa i retallada a Ceuta, i alta i rocosa a Melilla. R. M. Capdel deplaneta.
Creus Est formada per tres capes:
lescora,queslamsexterna;elmantellieln
i plana a Andalusia; rocosa i alta a les illes
Costa atlntica: rocosa i retallada a Galcia; baixa, arenosaucli,compostperferroialtresmetalls.
Canries situades a loest i baixa a les situades a lest. R. M. Ria de Pontevedra.
1. Erosi: el vent arranca els materials
de la roca.
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
2. Transport: el vent trasllada aquests materials.
Cincies Socials 5
3. Sedimentaci: el vent perd energia
i deposita els materials, que sacumulen
i formen dunes o depsits.
107
Avaluaci del primer trimestre
ESTNDARDS Activitats
INDICADORS DASSOLIMENT
DAPRENENTATGE Control B Control A Test
Busca i selecciona dades i informaci rellevants sobre
el tema, a partir dimatges, taules, grfics, esquemes,
B1-2.2 5, 9, 10 2, 8, 9
resums i les tecnologies de la informaci i la
comunicaci per completar les seues tasques.
Utilitza amb precisi el vocabulari adquirit sobre
B1-3.2 1, 2, 8 1, 4, 5, 7 10
els temes tractats per a realitzar els treballs de classe.
Identifica latmosfera com la capa gasosa ms externa
B2-8.1 1 1, 2 1
de la Terra i en distingeix les capes.
Defineix temps atmosfric i clima, diferenciant
B2-9.1 2 3 2
els dos conceptes.
Defineix el concepte de clima i explica els elements
B2-10.1 2, 3, 4 4, 5 2, 4
i factors determinants.
B2-11.1 Enumera i situa les zones climtiques del planeta. 5 3
Localitza i reconeix els tipus de climes que hi ha
9 9 6
a Espanya.
Identifica i diferencia les caracterstiques principals
B2-11.2 6, 7 6, 7 7, 8
dels tipus de climes dEspanya i la Comunitat.
Interpreta climogrames i els classifica associant-los
10 8 5
als tipus de climes dEspanya i la Comunitat.
Associa cada zona climtica dEspanya amb
B2-14.1 10 9, 10
les espcies vegetals que shi desenvolupen.
Control B
1. s la capa de gasos que envolten el nostre
planeta. Est composta fonamentalment per 6. A Espanya es distingeixen quatre tipus de clima:
nitrogen i oxigen. mediterrani, subtropical, ocenic i de muntanya.
A lestratosfera. Del clima mediterrani, nhi ha tres variants: tpic,
Perqu impedeix que arriben a la Terra les sec i dinterior.
radiacions ultraviolades nocives del Sol. 7. El clima mediterrani tpic t unes temperatures
extremes: els hiverns sn molt freds i els estius,
2. Temps atmosfric: estat i temperatura de calorosos. Fals.
latmosfera en un lloc i en un moment concrets.
A les muntanyes, la vegetaci canvia amb
Clima: temps atmosfric que predomina en un laltitud i lorientaci. Verdader.
lloc al llarg de molts anys.
A les zones de clima subtropical sec, les
3. La temperatura, que es mesura en graus Celsius
temperatures sn molt altes tot lany. Fals.
(C), i les precipitacions, que sexpressen
Les frases corregides serien: El clima
en litres per metre quadrat (/m2).
mediterrani tpic t hiverns temperats
4. La distncia a lequador, la distncia al mari el i estius molt calorosos.
relleu.
A les zones de clima subtropical, les
5. R. G. Les zones fredes corresponen a les zones
temperatures sn suaus tot lany.
polars; les zones temperadessestenen entre
elscercles polars i els trpics; i la zona clida, 8. Sentn per sequera un perode llarg
entre els dos trpics. de temps sense pluja. s tpica del clima
mediterrani.
9. Esquerra: ocenic; centre: mediterrani;
dreta: subtropical.
111
Materialfotocopiable 2015EdicionsVoramar,S.A./SantillanaEducacin,S. L. CinciesSocials5
Prova de control UNITAT 5
ESTNDARDS Activitats
INDICADORS DASSOLIMENT
DAPRENENTATGE Control B Control A Test
Busca i selecciona dades i informaci rellevants sobre
el tema, a partir dimatges, taules, grfics, esquemes,
B1-2.2 4, 7 2, 4, 7
resums i les tecnologies de la informaci i la
comunicaci per completar les seues tasques.
Utilitza amb precisi el vocabulari adquirit sobre els
B1-3.2 1, 6 1, 6 1
temes tractats per a realitzar els treballs de classe.
Identifica els elements que configuren un paisatge
1, 5 1, 5, 7 1
natural i un de transformat.
B2-14.1 Identifica els diferents paisatges transformats que es
2, 5, 7,
poden trobar a Espanya i a la Comunitat Valenciana: 3, 4, 5, 7 3, 4, 5, 9
8, 9
agraris, industrials, urbans i turstics.
B2-17.1 Reconeix les activitats que deterioren el paisatge. 6 6
Reconeix com influeixen les activitats econmiques 3, 4, 6,
B3-10.2 2, 8, 9, 10 2, 3, 8, 10
en el poblament i el paisatge dun territori. 10
Solucions
Control B
1. Paisatge natural: s el paisatge que noms t 7. R. M. Al nord dEspanya. Pels prats verds
elements naturals, s a dir, que no ha sigut i la vegetaci del paisatge.
transformat per lsser hum. 8. El nord peninsular: dispers (D).
Paisatge transformat o humanitzat: s el La costa mediterrnia: concentrat (C).
paisatge que les persones han canviat amb Linterior peninsular: concentrat (C).
les seues activitats. La costa canria: concentrat (C).
2. Els camps de cultiu i les granges: aliments. 9. A linterior peninsular predominen les activitats
agrcoles i ramaderes.
Els pobles i les ciutats: llocs per a viure.
Al nord, les activitats industrials.
Les fbriques i els polgons industrials:
productes elaborats. 10. A les illes Canries i en tota la costa
Les centrals elctriques i les mines: matries mediterrnia. Perqu el bon clima
primeres energtiques. daquestes zones atrau els turistes.
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S.A. / Santillana Educacin, S. L. CinciesSocials5 113
Prova de control UNITAT 6
ESTNDARDS Activitats
INDICADORS DASSOLIMENT
DAPRENENTATGE Control B Control A Test
Busca i selecciona dades i informaci rellevants sobre
el tema, a partir dimatges, taules, grfics, esquemes,
B1-2.2 1, 4 1, 8
resums i les tecnologies de la informaci i la
comunicaci per completar les seues tasques.
Utilitza amb precisi el vocabulari adquirit sobre 2, 4, 5,
B1-3.2 2, 5, 6, 8 1, 2, 4, 5, 7
els temes tractats per a realitzar els treballs de classe. 8
Explica alguns dels principals conceptes demogrfics
2, 3, 8 2, 4 3
(natalitat, mortalitat, esperana de vida).
B3-6.1
Diferencia entre poblaci activa i poblaci inactiva. 4 2 4
Defineix i calcula el creixement natural. 6 3 2
Interpreta dades de poblaci a partir de lanlisi de
B3-6.3 grfics lineals, de barres, sectorials i pirmides 1 1, 8
de poblaci.
Descriu les caracterstiques principals de la poblaci
B3-7.1 3, 10 10 1, 10
dEspanya i dEuropa.
Explica levoluci de la poblaci espanyola, associant-la
B3-7.2 a lesperana de vida, la natalitat, la mortalitat i els 1, 8 1, 3, 8
moviments migratoris.
B3-7.4 Defineix i calcula la densitat de poblaci dun territori. 7 9 9
Descriu com es distribueix pel territori la poblaci
B3-7.5 espanyola i identifica les zones ms i menys 10
densament poblades.
Defineix i diferencia els conceptes dimmigraci
5 5 5
i emigraci.
Defineix i calcula el creixement migratori dun lloc. 6 8 2
B3-8.1 Explica les causes i conseqncies de lxode
8 7
rural a Espanya.
Descriu levoluci dels moviments migratoris
8, 9 6, 8 6, 7, 8
a Espanya.
Solucions
Amb alta densitat: Madrid i Barcelona. 5. Una persona que ix dun lloc per anar a viure a
Amb baixa densitat: Sria i Terol. un altre s un emigrant i una persona que arriba
a un lloc per residir-hi s un immigrant.
8. Lxode rural s lemigraci del camp
a la ciutat. 6. Lemigraci interior: del camp a la ciutat, i
de les zones de linterior a les ciutats
La necessitat de menys persones per
costaneres i Madrid.
a realitzar les faenes del camp a causa de
la mecanitzaci de les faenes agrcoles. Lemigraci exterior: fins als anys 60 semigr
a Amrica i a partir dels 60, a Europa,
Zones rurals extenses de linterior dEspanya
concretament, a Alemanya, Frana i Blgica.
quedaren despoblades.
7. Lxode rural s lemigraci del camp
9. R. M. Catalunya i Comunitat Valenciana. a la ciutat.
10. Baixa natalitat a Espanya: a causa de la Zones rurals extenses de linterior dEspanya
incorporaci de les dones al mn laboral. quedaren despoblades.
1. La poblaci espanyola ha augmentat, des dels 9. Es calcula dividint la poblaci total entre la
30 milions dhabitants en 1960 fins als vora47 superfcie del territori, expressada
milions en 2012. enquilmetres quadrats. La densitat de
poblaci a Espanya s de 93 hab./km2.
2. Natalitat: s el nombre de naixements que
es produeixen en un lloc en un any concret. 10. Les zones ms poblades sn la costa
i les illes. Dins de cada provncia, la
Mortalitat: s el nombre de persones que
poblaci es concentra a les ciutats.
moren en un any en un lloc concret.
Les zones menys poblades es troben
Creixement natural: s la diferncia entre
a linterior de la Pennsula, excepte la
mortalitat i natalitat.
Comunitat de Madrid, que s la ms
Poblaci activa: sn les persones adultes poblada dEspanya.
que tenen capacitat per a treballar.
3. El creixement natural ha sigut positiu perqu Test
han nascut ms persones que les que han mort.
1. a; 2. b; 3. c; 4. c; 5. b; 6. b; 7. a; 8. c; 9. c; 10. b.
El creixement migratori ha sigut negatiu perqu
han eixit ms persones dEspanya de les que hi
van arribar.
Activitats
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT Control Control Control
DAPRENENTATGE Test
B A E
Busca i selecciona dades i informaci rellevants sobre
el tema, a partir dimatges, taules, grfics, esquemes,
B1-2.2 3, 6 4, 6 3, 4, 6, 8
resums i les tecnologies de la informaci i la
comunicaci per completar les seues tasques.
Utilitza amb precisi el vocabulari adquirit sobre els 1, 2, 9,
B1-3.2 1, 2, 8 1, 2, 10
temes tractats per a realitzar els treballs de classe. 10
Distingeix temps atmosfric i clima, diferenciant
B2-9.1 1 2 1
els dos conceptes.
Defineix el concepte de clima i explica els elements
B2-10.1 2 1 1
i factors determinants.
B2-11.1 Enumera i situa les zones climtiques del planeta. 2
Localitza i reconeix els tipus de climes que hi ha
3 4 3
a Espanya.
Identifica i diferencia les caracterstiques principals
B2-11.2 3 5 3, 4
dels climes dEspanya i la Comunitat.
Interpreta climogrames i els classifica associant-los
4, 8
als tipus de climes dEspanya i la Comunitat.
Identifica els elements que configuren un paisatge
4 6
natural i un de transformat.
B2-14.1 Identifica els diferents paisatges transformats que es
poden trobar a Espanya i a la Comunitat Valenciana: 5, 6 5, 6 6 6
agraris, industrials, urbans i turstics.
B2-17.1 Reconeix les activitats que deterioren el paisatge. 6 6 5
Analitza les conseqncies del canvi climtic
B2-18.1 2
i les accions necessries per a combatrel.
Explica alguns dels conceptes demogrfics principals
7 10
B3-6.1 (natalitat, mortalitat, esperana de vida).
Defineix i calcula el creixement natural. 8 8
Interpreta dades de poblaci a partir de grfics lineals,
B3-6.3 8
de barres, sectorials i pirmides de poblaci.
Descriu les caracterstiques principals de la poblaci
B3-7.1 7
dEspanya i dEuropa.
B3-7.4 Defineix i calcula la densitat de poblaci dun territori. 9 7
Descriu com es distribueix pel territori la poblaci
B3-7.5 espanyola i identifica les zones ms i menys densament 10 8 7, 10 8
poblades.
Defineix i calcula el creixement migratori dun lloc. 10 10
Explica les causes i conseqncies de lxode rural
B3-8.1 9 9
a Espanya.
Descriu levoluci dels moviments migratoris a Espanya. 9
Reconeix com influeixen les activitats econmiques
B3-10.2 6 6
en el poblament i el paisatge dun territori.
Solucions
Control B 2. No. Perqu el clima fa referncia al temps que
predomina en un lloc al llarg de molts anys,
1. El temps s lestat de latmosfera en un lloc i en
no a lestat de latmosfera en un moment
un moment concrets, i el clima s el temps que
concret.
predomina en un lloc al llarg de molts anys.
3. Fonamentalment en les temperatures hivernals,
2. La temperatura i les precipitacions.
que sn moderades en el clima mediterrani tpic,
La distncia a lequador, la distncia al mar
per damunt dels 10 C, i molt baixes en el
i el relleu.
mediterrani dinterior, al voltant dels 4 C
3. R. G. Mapa esquerre: clima ocenic; mapa de mitjana.
central: clima mediterrani; mapa dret: clima
4. Desquerra a dreta: mediterrani tpic, mediterrani
subtropical.
dinterior, mediterrani sec, ocenic.
4. Un paisatge natural no ha sigut modificat
5. Segons lactivitat econmica que hi predomina
per lsser hum i un dhumanitzat, s.
pot haver-hi paisatges agraris, industrials,
5. R. M. urbans i turstics.
Un paisatge agrari: un canal de reg, A linterior de la Pennsula predominen
un camp cultivat i una granja. els paisatges agraris.
Un paisatge urb: un poliesportiu, A la costa mediterrnia predominen
una esglsia i una avinguda. els paisatges turstics.
Un paisatge industrial: una fbrica, un Al nord destaquen sobretot els paisatges
magatzem i una planta depuradora. industrials.
Un paisatge turstic: un port esportiu, 6. Hi predomina lactivitat turstica.
un aeroport i un hotel.
R. L.
6. s un paisatge turstic costaner. 7. Dividint el total dhabitants entre la superfcie.
Segurament hi predomina lactivitat turstica. 8. Zones ms poblades: la costa, les illes
Perqu en la imatge hi ha molts edificis i la Comunitat de Madrid.
i hotels al costat de la costa.
Zones menys poblades: linterior de la
7. Natalitat: B. Pennsula, excepte la Comunitat de Madrid.
Esperana de vida: A. 9. Des del comenament del segle XXi fins
Mortalitat: B. a la dcada de 1970. Com a conseqncia,
grans zones rurals de linterior quedaren
Envelliment de la poblaci: A. despoblades i la poblaci espanyola pass
8. Creixement natural: s la diferncia entre el a ser fonamentalment urbana.
nombre de naixements i el nombre de morts.
10. Natalitat: s el nombre de naixements que
Migraci: s el desplaament que realitza
es produeixen en un any en un lloc concret.
la poblaci, generalment per treball.
A Espanya la natalitat s baixa.
Creixement migratori: s la diferncia
entre el nombre demigrants i el nombre Esperana de vida: s el nombre danys que
dimmigrants. es creu que podr viure una persona quan
naix. A Espanya s alta.
xode rural: s lemigraci del camp a la ciutat.
9. La densitat de poblaci s el nombre Creixement migratori: s la diferncia entre
dhabitantsper km2. El nombre dhabitants i la el nombre demigrants i dimmigrants.
superfcie. A Espanya s negatiu.
10. Comunitat de Madrid i Catalunya.
Control E
Castella-la Manxa i Castella i Lle.
1. Perqu el temps fa referncia a les temperaturas
Control A i a les precipitacions dun lloc en un moment
concret, i el clima, a les temperatures i
1. La distncia a lequador, la distncia al mar precipitacions dun lloc al llarg de molts anys.
i el relleu.
117
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L.
Cincies Socials 5
Avaluaci del segon trimestre
ESTNDARDS Activitats
INDICADORS DASSOLIMENT
DAPRENENTATGE Control B Control A Test
Busca i selecciona dades i informaci rellevants
sobre el tema, a partir dimatges, taules, grfics,
B1-2.2 3, 5, 9 2, 8, 9
esquemes, resums i les tecnologies de la informaci
i la comunicaci per completar les seues tasques.
1, 2, 3,
Explica les activitats rellevants dels sectors primari, 1, 2, 3, 7, 9, 2, 3, 7, 8, 9
B3-10.2 4, 7, 8,
secundari i terciari a Espanya i Europa. 10 10
9, 10
Solucions
Control B
1. Agrupa les activitats econmiques
que es dediquen a obtindre
recursos de la naturalesa.
4 de cada 100.
3. R. G. Lov i el porc.
Control A
Qumica: de base.
Txtil: de consum.
Test
6. s lintercanvi de productes dins dun mateix
1. a; 2. c; 3. b; 4. a; 5. c; 6. a; 7. b; 8. a; 9. b; 10. c.
pas. Pot ser detallista o majorista.
Prova de control
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S.A. / Santillana Educacin, S. L. CinciesSocials5 121
8
UNITAT
ESTNDARDS Activitats
INDICADORS DASSOLIMENT
DAPRENENTATGE Control B Control A Test
Busca i selecciona dades i informaci rellevants
sobre el tema, a partir dimatges, taules, grfics,
B1-2.2 3, 5, 7, 10 2, 4, 5, 6, 9
esquemes, resums i les tecnologies de la informaci
i la comunicaci per completar les seues tasques.
Utilitza amb precisi el vocabulari adquirit sobre els
B1-3.2 4, 6 3, 5 3, 8, 9
temes tractats per a realitzar els treballs de classe.
Utilitza lnies temporals per a localitzar i ordenar fets
B4-2.2 2
histrics en el temps.
B4-3.2 Interpreta mapes histrics de ledat mitjana. 3, 7 6
Descriu i compara la societat i leconomia
B4-3.3 dal-ndalus i la dels regnes cristians peninsulars 4, 5 8 3, 4
durant ledat mitjana.
Identifica i descriu lherncia cultural i artstica dal-
5 5
ndalus.
B4-3.4
Identifica, descriu i compara les caracterstiques
10 9 10
principals de lart romnic i de lart gtic.
Explica la formaci i levoluci del regne visigot
1 1 1
i en descriu algunes de les caracterstiques principals.
Explica levoluci poltica, lorganitzaci social i
2, 3, 5,
les formes de vida dal-ndalus i les compara 1, 2, 3 1, 2, 3
6
B4-3.7 amb les dels regnes cristians peninsulars.
Explica lorigen, lorganitzaci social i les formes 6, 7, 8,
8, 9 8
de vida dels regnes cristians peninsulars. 9
Defineix el concepte de reconquista i el relaciona
6 7 7
amb el repoblament.
Reconeix la importncia del patrimoni natural,
B4-4.1 histric, cultural i artstic de la histria medieval 5, 10 5, 9, 10 10
dEspanya.
Solucions
Control B
4. Mulads: eren els cristians que shavien
1. Lany 711, els musulmans, procedents convertit a la religi musulmana.
del nord dfrica, van derrotar els visigots Mossrabs: eren els cristians que van seguir
en la batalla de Guadalete. practicant la seua religi a al-ndalus.
2. Emirat: 2. Califat de Crdova: 3. Regne 5. s una mesquita.
nassarita de Granada: 5. Conquista Per a resar i estudiar els preceptes
musulmana: 1. Regnes de taifes: 4. de lislam.
3. R. G. Ha de pintar de groc les illes Balears i tot
el territori peninsular, excepte la franja estreta 6. La reconquista s el perode de quasi huit
del nord, que ha de ser verda. La capital segles durant el qual els regnes cristians van
dal-ndalus va ser Crdova. lluitar contra els musulmans per conquistar el
seu territori.
Solucions
ControlB
3. A. Conquista de Canries: 1496. B. Conquista
1. Ledatmodernaesvainiciarambel
de Granada: 1492. C. Matrimoni dIsabeli
descobrimentdAmricaivaacabaramb
Ferran: 1469. D. Conquista del regne de
laRevoluciFrancesa.
Navarra: 1512. Ordre: C, B, A, D.
2. R.M. Espanyaesvaconvertirenlimperi
mspodersdEuropa,elcomermundial 4. Virrei: representava els reis en cada territori.
vacrixermoltiesdespertlinterspels Santa Hermandad: vigilava els camins. Sant
viatges. Tribunal de la Inquisici: vetlava pel compliment
dels principis i valors cristians.
Activitats
ESTNDARDS
INDICADORS DASSOLIMENT Control Control Control
DAPRENENTATGE Test
B A E
Busca i selecciona dades i informaci rellevants sobre el
tema, a partir dimatges, taules, grfics, esquemes, resums i 2, 3, 4,
B1-2.2 5, 7, 8 2, 10
les tecnologies de la informaci i la comunicaci per 6
completar les seues tasques.
Utilitza amb precisi el vocabulari adquirit sobre els temes 2, 5, 9, 3, 4, 6,
B1-3.2 2, 4, 9 1, 6
tractats per a realitzar els treballs de classe. 10 9
Explica les activitats rellevants dels sectors primari,
B3-10.2 secundari i terciari a Espanya i Europa i les localitzacions 1 1 1 1, 2
als territoris corresponents.
Situa en una lnia temporal i explica en qu van consistir
alguns dels esdeveniments histrics ms importants de 8 3
B4-3.2 ledat mitjana i ledat moderna dEspanya.
Interpreta mapes histrics de ledat mitjana i ledat
4 2
moderna.
Descriu i compara la societat i leconomia dal-ndalus
5 4
i la dels regnes cristians peninsulars durant ledat mitjana.
B4-3.3 Compara formes de vida de ledat mitjana i ledat moderna
7 6
a Espanya.
Descriu lorganitzaci social de ledat moderna. 7 8 6 7
Identifica, descriu i compara les caracterstiques principals
5 6 10 6
de lart romnic i de lart gtic.
B4-3.4
Identifica i descriu lherncia cultural i artstica de ledat
9, 10
moderna.
Explica la formaci i levoluci del regne visigot i descriu
3
algunes de les caracterstiques principals.
Explica levoluci poltica dal-ndalus i la relaciona
B4-3.7 3 3 2 4
amb la dels regnes cristians peninsulars.
Defineix el concepte de reconquista i el relaciona
4 3 5
amb el repoblament.
Enumera els trets fonamentals que caracteritzen ledat
6, 7,
moderna i identifica els esdeveniments principals que van 6, 7, 8, 7, 8, 9,
5, 8 8, 9,
tindre lloc a limperi espanyol i els relaciona amb el regnat 9, 10 10
10
corresponent.
B4-3.8
Descriu les causes i les conseqncies del descobriment
9 9 7
dAmrica.
Explica les causes de la decadncia de limperi espanyol
9
durant el segle XVII.
Solucions
Control B Control A
1. Fruites, arrs i hortalisses. 1. Fruites, arrs i hortalisses.
Siderrgica, metallrgica i qumica. La siderrgia, la metallrgia i la indstria
Productes agroalimentaris i altres productes qumica.
industrials, com calat i autombils. Productes agroalimentaris i altres productes
El sector terciari. industrials (calat i autombils).
El terciari.
2. 476: caiguda de limperi rom.
2. s una obra musulmana. Est composta
711: invasi musulmana.
per arcs lobulats, que estan decorats
1212: batalla de Las Navas de Tolosa. amb formes vegetals i geomtriques.
1492: reconquista del regne de Granada. 3. 711: batalla de Guadalete. 1212: batalla
3. 1. Conquista musulmana. de Las Navas de Tolosa. 1492: reconquista
2. Emirat. de Granada i descobriment dAmrica.
3. Califat de Crdova. 4. Desquerra a dreta: 3, 1, 2.
4. Regnes de taifes.
5. No, la societat dal-ndalus estava organitzada
5. Regne nassarita de Granada.
en grups segons la religi (musulmans, mulads,
4. La reconquista s la lluita dels regnes mossrabs i jueus) i la dels regnes cristians
cristians durant quasi huit segles contra estava dividida en estaments (noblesa, clergat
els musulmans per conquistar el seu territori. i camperols).
Va acabar en 1492.
6. Estil artstic: gtic.
5. Ledifici de lesquerra s destil gtic (G),
i el de la dreta, destil romnic (R). Caracterstiques: edifici alt i llumins,amb
arcs apuntats i grans fenestres amb
6. R. M. Els Reis Catlics van conquistar
vidrieres de colors.
Granada (1492); van comenar la conquista
dAmrica (1492), i crearen la Santa 7. Granada, les illes Canries, el regne de
Hermandad. Navarra, el regne de Npols, i a frica, Melilla
i altres territoris menuts. Tamb van comenar
7. Societat de ledat mitjana: noblesa, clergat,
la conquista dAmrica.
camperols. Societat de ledat moderna:
privilegiats i no privilegiats. 8. R. M. Monarquia: els reis van adquirir molt
de poder.
8. R. G. Carles I: de 1516a 1556 (blau). Felip II:
Economia: es van desenvolupar el
de 1556 a 1598 (roig). A. Derrota de lArmada
comer i lartesania.
Invencible: 1588. B. Batalla de Lepant: 1571.
Societat: estava dividida en
C. Comunitats i Germanies: 1520. D. Batalla
privilegiats i no privilegiats.
de Saint-Quentin: 1557.
Cultura i art: sorgiren nous moviments artstics,
9. Espanya es va convertir en limperi ms poders
com el Renaixement i el Barroc.
dEuropa; el comer mundial va crixer molt; shi
van introduir plantes i productes fins aleshores 9. El territori americ es va dividir en dos
desconeguts; es despert linters pels viatges; virregnats: el virregnat de Nova Espanya,
elsespanyols van estendre lidioma castell i la al nord, i el virregnat del Per, al sud. Al
religi catlica. capdavant de cada un hi havia unvirrei,
el mxim representant del monarca.
10. R. M.
10. Organitz ladministraci de forma centralitzada.
Felip III (1598-1621): expulsi dels moriscos.
Promulg els decrets de Nova Planta, que
Felip IV (1621-1665): guerra dels Trenta Anys. suprimien les lleis i les institucions prpies
Felip V (1700-1724): promulg els decrets de dArag, Catalunya, Valncia i les illes Balears.
Nova Planta. En canvi, va respectar els furs i les institucions
Carles III (1759-1788): modernitz la capital, de Navarra i el Pas Basc.
Madrid, amb infraestructures.
El turisme s lactivitat que realitzen les 7. R. M. Entre altres elements, shi mantenen
persones quan viatgen per descansar o la llengua castellana i la religi catlica.
divertir-se, i no podrien desplaar-se 8. Es refereix al fet que els territoris sobre els
sense els transports. quals governava es trobaven repartits per tot
2. 1. Conquista i emirat, segles VIII i IX; 2. Regnes el planeta.
de taifes, segles XI i XII; 3. Regne nassarita 9. No, en el segle XVII Espanya va viure un
de Granada, del segle XIII al XV.
moment de gran esplendor artstica i literria
3. No. La reconquista s la lluita durant quasi que es coneix com el Segle dOr.
huit segles dels regnes cristians contra
10. Desquerra a dreta: estil gtic (segles XIII i XIV),
els musulmans per conquistar el seu
territori, i el repoblament s locupaci de les estil barroc (segle XVII) i estil romnic (segles X,
XI i XII).
terres conquistades.
4. No, la societat dal-ndalus es va organitzar Test
segons criteris religiosos (musulmans, mulads,
mossrabs i jueus) i la dels regnes cristians per 1. c; 2. b; 3. b; 4. c; 5. a; 6. b; 7. a; 8. a; 9. b; 10. b.
estaments socials (noblesa, clergat i camperols).
128 CinciesSocials5 Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S.A. / Santillana Educacin, S. L.
Avaluaci final
ESTNDARDS Activitats
INDICADORS DASSOLIMENT
DAPRENENTATGE Control B Control A Test
Busca i selecciona dades i informaci rellevants sobre
el tema, a partir dimatges, taules, grfics, esquemes, 2, 6, 8, 14,
B1-2.2 3, 6, 12, 16
resums i les tecnologies de la informaci i la 20
comunicaci per completar les seues tasques.
1, 2, 3, 4, 5,
Utilitza amb precisi el vocabulari adquirit sobre els 1, 2, 4, 5, 7, 3, 4, 7, 9,
B1-3.2 10, 12, 15,
temes tractats per a realitzar els treballs de classe. 9, 17 11, 12, 16
16, 19
ESTNDARDS Activitats
INDICADORS DASSOLIMENT
DAPRENENTATGE Control B Control A Test
Descriu i compara la societat i leconomia
B4-3.3 dal-ndalus i la dels regnes cristians peninsulars 16
durant ledat mitjana.
La hidrosfera s la capa daigua que cobreix 15. La reconquista s la lluita durant quasi huit
la major part de la Terra. segles dels regnes cristians contra els
La biosfera s el conjunt dels ssers vius musulmans per conquistar el seu territori.
i el medi fsic amb qu es relacionen.
16. No. A al-ndalus la societat sorganitzava
4. Tres zones: erms, hortes i camps. segons criteris religiosos (musulmans, mulads,
jueus i mossrabs) i als regnes cristians
5. El territori pel qual corren un riu i els seus sorganitzaven en estaments (nobles, clergati
afluents s la conca hidrogrfica. camperols).
Les conques que desemboquen en un mateix
mar o oce formen un vessant. 17. Establiren la Santa Hermandad, van nomenar
corregidors i virreis, organitzaren els teros,
Sn curts i amb molt de pendent, els cabals
van imposar la religi cristiana en tots els seus
sn abundants i regulars.
territoris i fundaren el Sant Tribunal de la
6. R. G. De dalt a baix i desquerra a dreta: 1, 8, 5, Inquisici.
6, 2, 4, 7, 3.
18. R. M. Carles I: rebelli de les Comunitats.
7. R. G. Felip II: batalla de Lepant.
8. Shi representa el clima mediterrani. Totes les Felip III: expulsi dels moriscos.
variants de clima mediterrani tenen en com les Felip IV: guerra dels Trenta Anys.
precipitacions escasses i irregulars, per
Felip V: decrets de Nova Planta.
lestemperatures varien duna variant a laltra.
9. La distncia a lequador, la distncia al mar 19. Els favorits eren persones de la confiana
i el relleu. del rei que governaven en el seu nom,
com el duc de Lerma, amb Felip III,o el
10. Un paisatge humanitzat s el que lsser hum
comte duc dOlivares, amb Felip IV.
ha modificat amb les seues activitats.
Paisatges urbans, paisatges agraris, 20. Al Barroc, perqu presenta elements corbatsi
paisatgesturstics i paisatges industrials. decoraci abundant. En aquesta imatge hi ha
moltes forncules i escultures, prpies de lestil
11. Necessitaries conixer el creixementnatural barroc. A ms, utilitza elements clssics, com
columnes amb capitells i frisos decorats amb
i el creixement migratori.
inscripcions i elements vegetals.
12. Significa que t molts habitants per
cadaquilmetre quadrat.
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S.A. / Santillana Educacin, S. L. CinciesSocials5 133
Registre de qualificacions
Material fotocopiable 2015 Edicions Voramar, S. A. / Santillana Educacin, S. L. Cincies Socials 5 135
Direcci dart: Jos Crespo Gonzlez.
Projecte grfic: Estudio Pep Carri.
Cap de projecte: Rosa Marn Gonzlez.
Coordinaci dillustraci: Carlos Aguilera Sevillano.
Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle.
Desenvolupament grfic: Ral de Andrs Gonzlez, Jorge Gmez Tobar i Julia Ortega Peralejo.