avaluaci educaci

secundria obligatria
ENGANXEU
LETIQUETA IDENTIFICATIVA
EN AQUEST ESPAI

4t dESO
curs 2016- 2017

competncia
lin g s t i c a :
llengua catalana

INSTRUCCIONS

Per fer la prova utilitza un bolgraf.

Llegeix atentament les preguntes i contesta-les marcant amb una X la casella corresponent en el full de respostes.
Noms hi ha una resposta correcta per a cada pregunta. Si tequivoques, has domplir tot el quadrat i marcar de nou
amb una X la resposta correcta. Per tornar a marcar com a correcta una resposta prviament emplenada, encercla-la.
No facis servir cap corrector (lquid, cinta...).

Quan acabis, no toblidis de respondre a la pregunta que hi ha en el full de respostes.

 TEXT 1

Llegeix aquest text amb atenci i tria la resposta correcta a cada pregunta.
Marca-la en el full de respostes.

ELS DE POBLE I ELS DE CIUTAT

Els agradava tot: el bull i la botifarra negra, les magres de pernil i fins la
cansalada trobaven bona. s ms gustosa que la dall baix, deien.
A mi magradava veure com sanaven omplint els plats i de quina manera feien
servir el ganivet, quasi per a tot. El cos de tia fins retallava la mica de greix
del pernil i el deixava a la vora del plat. Sn ms gormands1 que les paelles,
deia oncle. Quan jo tornava els plats a la cuina, laixecava amb dos dits i mel
menjava, el greix vull dir, que sempre mha agradat aquell gust tan intens, ms
que la magra, i a ms mhan ensenyat que no sha de fer malb res.
Els de ciutat sn diferents, sn una mica melindros en aix del menjar i de seguida els sembla que
sn els grans senyorassos. Noms que treballin darrere dun taulell, ja els pugen els fums al cap. Aix
ho explicaven els oncles i jo que mho creia de cap a cap, per magradava que els cosins de Barcelona
pugessin cada any, perqu era una alegria veure com omplien la casa i sabraaven als oncles tot
eixugant alguna llgrima i repetien:
Aquesta noia cada dia se us fa ms maca; i quins cabells ms ondulats i bonics que t!
A Pallars no es diu noia ni maca. Aquestes paraules que jo entenia sense fer-les servir em feien
grcia, i pensava que una llengua s com una eina que cadasc lagafa a la seva manera, encara que
serveixi per a la mateixa cosa.
De feina ja ens en donaven, ja. Tia de vegades bufava perqu volia tenir les coses b i atendre igual als
animals i als prats que a la cuina, que per a tot no hi havia prou braos. Va ser per la porta daquestes
visites que jo vaig comenar a cuinar i tia anava ms descansada; primer mho mastegava tot, que
no sen fiava ni gens ni mica, per a poc a poc va veure que hi posava seny i pacincia i ja em deixava
preparar les amanides tota sola, i desprs les truitades2 i la verdura, i ms endavant els guisats, i al
final de tot, la sopa. Per als oncles la sopa era sagrada, era el plat de ms confiana. Cada dia hi havia
sopa a casa. No hi podia faltar, igual que el pa.
Quan venien els cosins de Barcelona, gastvem molt ms, per ells tamb portaven caf, una capsa
de galetes i una rajola de xocolata, que ens feia ms goig que qualsevol altra cosa. Recordo que un any
van portar una fruitera de porcellana que devia valer els seus cntims. Era un cistellet molt gracis
amb una nansa trenada i amb un contorn que feia ondes per sostenir ms b la fruita. Per la banda
de fora tenia unes formes rodones que eren cireres, amb la cua i dues fulles cada una. Tia sempre va
rondinar, daquell present. Que si amb qualsevol cop es trencaria i que, llavors, fes-li un nus a la cua;
que si la fruita era per guardar-la estesa en un lloc fresc i no per tenir-la amuntegada per fer goig. Que
si patatim, que si patatam. Jo veia que els parents b ho havien fet amb bon fi i que aix era el que
valia. Tamb era veritat que em fonia per les coses boniques, per callava per no enfurismar els oncles,
sobretot tia, que era tan prctica. Val ms un tros de pa sec, deia, que qualsevol cosa per fer bonic.
Maria Barbal, Pedra de tartera (text adaptat)

gormands: que els agrada menjar b.

1

truitades: truites.
2

2 avaluaci educaci secundria obligatria

 competncia

lingstica:
llengua catalana

TEXT 1

1 La narradora es menjava el greix de pernil perqu

a. no volia que la gent deixs el que ella havia preparat.
b. el menjar no havia de llenar-se mai.
c. era un costum aprs a la casa.
d. passava molta gana.

2 La narradora vivia amb

a. la seva tia.
b. la seva mare.
c. els seus pares.
d. els seus oncles.

3 La narradora pensa que la tia li ho mastegava tot (subratllat al text) perqu li

a. criticava durament tot el que feia.
b. deia que mastegus b el menjar.
c. donava tot molt fet, sense deixar-li decidir res.
d. encarregava menjars tous, fcils de mastegar.

4 Qu sentn per seny i pacincia (subratllat al text)?

a. Lleugeresa i complaena.
b. Enteniment i constncia.
c. Sensatesa i patiment.
d. Habilitat i eficincia.

5 Marca amb una X, en el full de respostes, si les oracions segents sn verdaderes

(casella a) o falses (casella b).
5.1 A la narradora li sorprenia com feien servir els coberts els cosins.
5.2 Es diu que els de ciutat es consideren superiors als de poble.
5.3 Els cosins quasi no es fixaven en la narradora.
5.4 A casa dels oncles hi podia faltar el pa, per no hi podia faltar la sopa.

avaluaci educaci secundria obligatria 3

 TEXT 1

6 Qu feia la protagonista a la cuina?

a. No la hi deixaven entrar mai perqu era molt jove.
b. Va poder anar preparant plats de mica en mica.
c. Hi treballava sempre com a cuinera.
d. Noms li deixaven fer amanides.

7 Com era el cistellet que van regalar a tia?

a. Amb decoraci de fruites.
b. Massa gran i no cabia a casa.
c. De cotons amb mantellines dones.
d. Tenia forma de tassa amb dues nanses.

8 A la frase per tenir-la amuntegada per fer goig (subratllada al text), la es refereix a la
a. xocolata.
b. fruitera.
c. fruita.
d. cua.

9 A la frase em fonia per les coses boniques (subratllada al text), qu significa em

fonia?
a. No minteressaven.
b. Em feien allrgia.
c. No magradaven.
d. Em delia.

10 Indica quina daquestes oracions t els dos punts (:) i les comes (,) collocades
correctament.
a. Jo era tmida, pobra de mi: no estava acostumada a tractar tanta gent.
b. Jo era tmida, pobra de mi: no estava acostumada, a tractar tanta gent.
c. Jo: era tmida pobra de mi, no estava acostumada a tractar, tanta gent.
d. Jo, era tmida pobra de mi: no estava acostumada a tractar tanta gent.

4 avaluaci educaci secundria obligatria

 competncia

lingstica:
llengua catalana

TEXT 1

11 Quina daquestes sries defineix millor el tarann de tia?

a. Treballadora, remugadora i pragmtica.
b. Delicada, malaltissa i ordenada.
c. Organitzada, callada i positiva.
d. Activa, xerraire i simptica.

12 Indica lafirmaci que defineix millor els cosins de tia.

a. Els molestava tornar als seus orgens, per sho callaven per educaci.
b. Volien oblidar el poble i menyspreaven els seus habitants.
c. Shavien tornat ms refinats i educats que els del poble.
d. Senyoraven del poble i no volien viure a ciutat.

13 Com s la narradora del text?

a. Subjectiva en primera persona.
b. En segona persona.
c. Omniscient en tercera persona.
d. Mltiple, amb diverses veus.

avaluaci educaci secundria obligatria 5

 TEXT 2

Llegeix aquest text amb atenci i tria la resposta correcta a cada pregunta.
Marca-la en el full de respostes.

UN MS DE LA FAMLIA
Qu ens condiciona a triar un determinat animal de companyia? s cert que sacaben assemblant
als seus amos? Sobre els animals de companyia hi ha molts tpics. I tamb algunes veritats. Sn
un ms de casa.
No hi ha millor psiquiatre a la terra que un cadell llepant-te la cara.
Aquesta afirmaci de Ben Williams la firmaria tothom que t gossos. Com
el periodista Sergi Mas, orgulls propietari de la Rita i la Manolita. Amb
aquesta cara, quin altre nom els podia posar?. I les mira amb una
complicitat i tendresa que noms copsen plenament els altres propietaris
de gossos. Tinc la sensaci de no estar mai sol. I tentenen. Saben
perfectament com et trobes i actuen en conseqncia. Jo no mimagino la
vida sense elles. Tamb s cert que mai no saps si estan amb tu per amor,
egoisme o dependncia, per hi tens una sensaci de proximitat increble. Fer-los una abraada
tomple tant!
Aix mateix pensa la Maria Sierra Rodrguez, propietria del Doolin, un precis gat blanc. Assegura
que tenir un gat a la seva vida representa una mena de terpia diria. Estar amb ell, acaronar-lo,
dormir al seu costat i sentir el seu ronc em relaxa i em renova les energies.
Per qu sentim el desig de tenir una animal a casa? Dues grans raons ho expliquen: la necessitat de
tenir companyia i la recerca de seguretat. A ms, molts estudis mostren com els animals promouen
la salut dels seus amos i, en laspecte psicolgic, aporten qualitat de vida grcies a lintercanvi
afectiu. Augmenten lautoestima i donen un sentit a la vida del propietari, perqu contribueixen a
desenvolupar la conscincia de responsabilitat.
La Manolita t 9 anys, i el Sergi la va comprar quan tenia dos mesos. Rondina una mica per les fotos,
per al mnim gest que li fas mou la cua, feli. La seva companya s la Rita, que va arribar dos anys
ms tard a casa. Era una gossa que havia estat abandonada i maltractada i aix la fa ms poruga.
Per als braos del Sergi est tranquilla i confiada. El fet s que ara sn dues ms de la famlia. De
bsties res assegura el Sergi. Per tractar malament un animal no el tinguis. Per mi sn els altres
fills. S que hi ha diferncies, per de vegades fins i tot guanyen!
Qui dna ms a qui?
No hi ha dubte que els animals de companyia aporten molt als seus propietaris, per sabem qu
necessiten? ngel Casellas s llicenciat en psicologia, mster en etologia clnica aplicada i educador
can. Per fer felios els nostres animals de companyia, primer cal que tinguem en compte que som
espcies diferents i, per tant, amb necessitats diferents. Considero un error tractar-los amb un
excs dhumanitzaci. No s bo deixar-los dormir al llit o donar-los menjar de persones. Aquesta
humanitzaci pot ser la base de greus problemes de conducta que poden aparixer pel fet que el
gos no t clar que s el gos i que no est al mateix nivell de les persones amb qui conviu. Aquest
s un dels pecats ms habituals dels propietaris. Perdre la perspectiva i no entendre que, per molt

6 avaluaci educaci secundria obligatria

 competncia

lingstica:
llengua catalana

TEXT 2

que te lestimis, s un animal i no una persona. Sobre qui aporta ms a la relaci, si lhome o lanimal,
Sergi Mas apunta: Cal trobar lequilibri, i crec que a casa el tenim. Seria injust dir que elles maporten
ms a mi, perqu la veritat s que jo penso molt en elles i faig moltes coses pensant que estiguin b.
I elles, sense saber-ho, momplen molt. El fet que sasseguin als meus peus mentre treballo a
lordinador em fa sentir feli. Per alguna cosa deu ser que el 80% dels espanyols tenen animals a casa.
A lhora de valorar per qu en triem un o un altre, el veterinari Jaume Martnez assegura: Entre
gossos i gats no hi ha tantes diferncies, per en el cas dels rptils, per exemple, ja no parlem tant
danimals de companyia com dobjectes de decoraci sofisticats. Solen tenir-los gent que sap molt
b com tractar aquests animals i que els t a casa sense relacionar-shi gaire.

Aure Farran, http://www.ara.cat, 6/1/2013 (text adaptat)

14 La paraula copsen (subratllada al text) vol dir

a. imaginen.
b. recorden.
c. suposen.
d. entenen.

15 En Sergi Mas creu que els gossos

a. fan ms companyia que els gats.
b. busquen la proximitat de lamo noms pel menjar.
c. estan a prop teu perqu necessiten una abraada sovint.
d. mai no se sap si testimen per amor autntic, egoisme o dependncia.

16 Segons Maria Sierra Rodrguez, conviure amb un gat s

a. un problema perqu ronca a les nits i no et deixa dormir.
b. una mena de termmetre de les energies de cadasc.
c. positiu per al benestar de la persona.
d. la causa dalgunes allrgies.

17 Segons el text, les animals de companyia fan que els seus propietaris
a. es converteixin en persones prepotents.
b. es tornin ms responsables.
c. millorin la seva alimentaci.
d. siguin ms nets i polits.

avaluaci educaci secundria obligatria 7

 TEXT 2

18 Qu significa poruga (subratllat al text)?

a. Tranquilla.
b. Molt dola.
c. Espantadissa.
d. Molt casolana.

19 El connector per tant (subratllat al text) equival a

a. doncs.
b. ja que.
c. sin que.
d. per tal com.

20 Quan lngel Casellas parla de lexcs dhumanitzaci dels nostres animals de

companyia es refereix al fet que
a. els animals de companyia imiten els costums dels seus amos.
b. els humans imiten els costums dels seus animals de companyia.
c. cada cop els animals de companyia sassemblen ms als humans.
d. sovint els animals de companyia es tracten com si fossin persones.

21 En quin ordre apareix la informaci al text?

A. B. C. D.
Recull els Aporta lopini dun La periodista es Un veterinari
testimonis de expert en etologia pregunta sobre els explica la diferncia
persones que i en com shan tpics relacionats entre tenir a casa
conviuen amb deducar els animals amb els animals de un gos o un gat i
animals domstics. de companyia. companyia. un rptil.

a. A B C D
b. B C D A
c. D A B C
d. C A B D

8 avaluaci educaci secundria obligatria

 competncia

lingstica:
llengua catalana

TEXT 2

22 Marca amb una X, en el full de respostes, si les oracions segents sn verdaderes

(casella a) o falses (casella b).
22.1 Segons Ben Williams, tenir un animal de companyia tajuda a ser ms net.
22.2 En Sergi Mas prefereix les gosses als seus fills.
22.3 Els propietaris dun animal de companyia no sempre saben quines sn les necessitats
daquest animal.
22.4 No s bo deixar dormir els gossos al llit.

23 El pronom hi de la frase sense relacionar-shi gaire (subratllada al text), fa referncia

a. a la casa.
b. als rptils.
c. al veterinari.
d. a gossos i gats.

24 Quin dels testimonis que apareix al text tracta els seus animals de companyia com si
fossin membres de la famlia?
a. Sergi Mas.
b. Ben Williams.
c. Jaume Martnez.
d. Maria Sierra Rodrguez.

25 La intenci del text s

a. contraposar lopini de la periodista amb la dels experts sobre els animals de companyia.
b. presentar als lectors les experincies de veterinaris i etlegs que treballen amb animals.
c. exposar els avantatges i els inconvenients de tenir a casa gats, gossos o rptils.
d. mostrar el testimoni de gent que conviu amb animals i les opinions dexperts.

26 El text que has llegit

a. combina narraci, descripci i dileg.
b. combina informaci i opinions de propietaris.
c. s una barreja de text expositiu i text instructiu.
d. combina lopini de la periodista i la dels testimonis.

avaluaci educaci secundria obligatria 9

 REDACCI

Partint del text 2, desenvolupa el tema segent: Com creus que sha de tractar un animal
de companyia? Raona les teves opinions i defensa-les amb arguments.

Escriu una redacci de 125 paraules com a mnim. Si nescrius menys, es veur
afectada la teva puntuaci.
Et recomanem que segueixis aquest procs:
1. planificaci, esquema de les idees que desenvolupars;
2. primera versi de la redacci;
3. revisi, correcci i versi definitiva.
Anota al final el nombre de paraules escrites.
Pots utilitzar aquesta pgina com a esborrany.

Y
N
A
R
R
O
B
S
E

10 avaluaci educaci secundria obligatria

 competncia

lingstica:
llengua catalana

REDACCI

Utilitza aquesta pgina per a la redacci definitiva.

COM CREUS QUE SHA DE TRACTAR UN ANIMAL DE COMPANYIA?

0-1-2
-3-4

0-1-2
-3-4

0-1-2
-3-4

0-1-2
-3-4

0-1-2
-3-4

FO O

0-1-2
-3-4

0-1

Nombre de paraules escrites P

Has de comptar tamb les paraules apostrofades i les separades per gui.

Moltes grcies per la teva collaboraci.

avaluaci educaci secundria obligatria 11