avaluaci educaci ENGANXEU LETIQUETA

secundria obligatria
IDENTIFICATIVA EN AQUEST ESPAI

4t dESO
curs 2015- 2016

competncia
lin g s t i c a :
llengua catalana

INSTRUCCIONS

Per fer la prova utilitza un bolgraf.

Llegeix atentament les preguntes i contesta-les marcant amb una X la casella corresponent en el full de respostes.
Noms hi ha una resposta correcta per a cada pregunta. Si tequivoques, has domplir tot el quadrat i marcar de nou
amb una X la resposta correcta. Per tornar a marcar com a correcta una resposta prviament emplenada, encercla-la.

Quan acabis, no toblidis de respondre a la pregunta que hi ha en el full de respostes.

 TEXT 1

Llegeix aquest text amb atenci i tria la resposta correcta a cada pregunta.
Marca-la en el full de respostes.

ACCIDENT DE TREBALL
Una vegada em va visitar un venedor de forats a domicili. Li vaig dir
que ms aviat em feia falta un producte (entre material i espiritual)
per tapar els que ja tenia.
Porto novetats em digu. I sense cap comproms.
Obr damunt de lescriptori una petita maleta, plena de mides i
colors diferents.
Dividim la producci en dos, els forats verticals i els forats horit-
zontals, amb variants aptes per a tota mena dusos. Si mho permet,
li ensenyar un dels verticals que venem ms
De qu es tracta? vaig preguntar-li entre encuriosit i escptic.
Senganxen a la paret i deixen veure lhabitaci propera o la casa del costat, directament
i amb una gran nitidesa.
Hi ha coses per les quals no passo, vaig saltar enfurismat.
I ara! Aix s immoral. Li prohibeixo formalment que vengui ni un daquests forats als
meus vens de repl!
s curis que la gent sho prengui aix, va dir el venedor, en comptes dapreciar laspecte
utilitari i benfic.
Com ara quin?
Com per exemple vetllar el son de les criatures petites sense sobresaltar-les. O b vigilar
els malalts al pis del costat, solteres i vidus vells que no es poden valdre i sn oblidats de
tothom. Legoisme liquidar la nostra societat.
Jo no tinc criatures a casa ni ancians a prop, per les crides a la conscincia sempre em troben
a punt.
No s el meu cas vaig replicar. I no busqui pas clients en aquesta planta, perqu em
veuria obligat a denunciar-lo.
Vost s un client de forats horitzontals. Ja ho veig En tenim uns que sn dinters general,
com aquest. Veu?
Va treure un forat de la maleta i va ensenyar-mel.
Sencaixa a terra sense dificultat. Aplanant-lo amb el palmell queda perfectament adherit
Va fer-ho i, en efecte, el forat sadapt de seguida.
S, b vaig dir. I ara qu?
Miri-sel, miri-sel
El forat va comenar a absorbir molles de pa, un borrissol que hi havia sota els mobles i
lestora, dues o tres formigues que passaven per all, brins de tabac, bocins de paper Xuclava
tota la matria en una colla de pams a la rodona.
Qu li sembla?
Vaig haver de reconixer que era til. I, sobretot, singular.
Quant valen?

2 avaluaci educaci secundria obligatria

 competncia

lingstica:
llengua catalana

TEXT 1

Esperis, que encara he de fer-li una altra demostraci. Em podria portar un gerro daigua?
Vaig portar-li laigua. Va vessar-la per terra, amb una segura confiana, i el forat lengolia sense
fer distincions entre la brossa i el lquid. Per de cop i volta el forat estosseg i va parar-se.
Tranquil, tranquil, va dir-me el venedor (tot i que ell shavia descompost una mica).
Hi havia un bon mullader, i lagent de vendes va donar uns cops de peu a terra, com si volgus
desencallar el mecanisme. Ens va esquitxar a tots dos.
Sap qu passa? em digu. s que fa poc que treballo a la companyia i hi ha coses que
se mescapen. Tenim una plissa que cobreix les molsties
Es pos de quatre grapes, esquitxant, satans al forat i, amb la m, recollia aigua i la guiava
cap al trau, amb la intenci de reanimar-lo. De sobte el forat rebuf i va agafar-li els dits,
desprs la m, tot seguit el bra i, al final, la figura sencera, fins que lagent va desaparixer
del tot. Mai no he dubtat tant com aleshores dels avantatges de la cincia.
Com que sc rpid de reflexos, em vingu com un llamp la idea que si aquell home tenia
famlia el buscarien, i segurament tenia com gaireb tothom un rastre fcil de seguir.
Vaig agafar la maleta duna revolada i vaig oferir-la al forat, que la devor materialment.
El forat deix anar un fumerol i sesvan. Cal confessar que aquest aspecte els fabricants
lhavien resolt b.
Lepisodi em va fer pensar. Els viatjants dara no es poden comparar amb els dabans de la
Guerra Civil, aquells homes sabien realment all que venien i no hi ha notcia (que jo spiga)
que cap dells hagus pres mal amb el seu propi mostrari. Si no shi posa remei, perdran
clients i baixaran les vendes.
Pere Calders, Tot saprofita (text adaptat)

1 Indica quin sentit t loraci Legoisme liquidar la nostra societat (subratllada al text).
a. Triomfalista.
b. Afalagador.
c. Predictiu.
d. Positiu.

2 Marca amb una X, en el full de respostes, si les oracions segents sn verdaderes

(casella a) o falses (casella b).
2.1 El narrador prefereix un producte per tapar els seus propis forats.
2.2 El mostrari de forats s molt variat.
2.3 El narrador viu amb els seus fills petits.
2.4 A travs del forat horitzontal es pot veure el ve de sota.

3 Qu vol dir borrissol (subratllat al text)?

a. Un munt de molles de pa.
b. Una pelussa de llana.
c. Un paper rebregat.
d. Una joguina petita.

avaluaci educaci secundria obligatria 3

 TEXT 1

4 A loraci Lagent, estava una mica descompost, demanava tranquillitat

al narrador, quina s lopci correcta per completar-la?
a. a fi que
b. encara que
c. tan de bo que
d. a mesura que

5 Per justificar lavaria del forat, el venedor assegura que

a. dubta dels avantatges de la cincia.
b. fa poc temps que treballa a la companyia.
c. no t temps dargumentar res.
d. el forat sha descompost.

6 Indica la paraula que vol dir el mateix que satans (subratllada al text).
a. Saproxim.
b. Es llan.
c. Salluny.
d. Sagaf.

7 Loraci tenia com gaireb tothom un rastre fcil de seguir (subratllada al text)
significa que
a. la famlia era molt coneguda al barri.
b. el venedor tenia una cara que li era molt familiar.
c. el venedor va deixar una nota per si desapareixia.
d. lactivitat diria de les persones deixa moltes pistes.

8 Qu decideix fer finalment el narrador amb la maleta?

a. Contactar amb el fabricant de forats.
b. Tornar-la a la famlia de lagent.
c. Vendren el contingut.
d. Llanar-la al forat.

9 Segons el text, els viatjants dabans de la Guerra Civil

a. coneixien molt b el producte.
b. recollien laigua ms destrament.
c. no deixaven rastres fcils de seguir.
d. portaven plisses que cobrien les molsties.

4 avaluaci educaci secundria obligatria

 competncia

lingstica:
llengua catalana

TEXT 1

10 En quin ordre es narren els fets?

A. B. C. D.
Lagent de vendes El venedor mostra El narrador El forat absorbeix
demana un gerro un forat horitzontal. prohibeix vendre tres formigues.
daigua. forats als vens.

a. B C D A
b. B D C A
c. C B D A
d. C D A B

11 Indica quina daquestes oracions t les comes collocades correctament.

a. Les novetats, em fascinen i com que tenia temps, vaig escoltar el venedor.
b. Les novetats em fascinen i com, que tenia temps vaig escoltar el venedor.
c. Les novetats em fascinen i, com que tenia temps, vaig escoltar el venedor.
d. Les novetats em fascinen i, com que tenia temps vaig escoltar el venedor.

12 Qu sent el narrador al final del text?

a. Joia.
b. Soledat.
c. Optimisme.
d. Enyorana.

13 Quin tipus de text s el que has llegit?

a. Narratiu.
b. Predictiu.
c. Instructiu.
d. Expositiu.

14 Com s la situaci que planteja el text?

a. Absurda.
b. Realista.
c. Probable.
d. Versemblant.

avaluaci educaci secundria obligatria 5

 TEXT 2

Llegeix aquest text amb atenci i tria la resposta correcta a cada pregunta.
Marca-la en el full de respostes.

EL MN S UN MOCADOR!
En aquest planeta noms sis individus em separen de qualsevol altre,
ja sigui el president dels Estats Units o un gondoler de Vencia. Aquestes
sis persones em separen no noms dels personatges famosos,
sin de qualsevol altra persona. Estic vinculat a tots els altres ssers
humans del mn per un cam que passa per sis persones
John Guare, dramaturg nord-americ

Lexperincia de laperitiu
Quina mandra fer un aperitiu amb uns descone-
guts! Ells ja es coneixien i es posen a parlar, igno-
rant-me sense escrpols. La persona al meu costat
calla, jo tampoc s qu dir. No obstant aix, sc una
persona sociable i intento iniciar una conversa. Li
pregunto com es diu, qu fa, i miracle! Al cap de
poc resulta que tenim en com molt ms del que
pensvem: aquesta persona coneix molt b la meva
germana, o s el millor amic dun vell company descola, o juga a futbol amb un collega
meu de la feina. Estic fora de perill: ja tindr temes de conversa per a una bona estona!
Tots sabem que experincies com aquestes no sn estranyes: quantes vegades hem ex-
clamat el mn s un mocador!? Si busquem b entre els assistents no ser gaire difcil
trobar alg que tingui una connexi amb nosaltres.

Lexperiment de Stanley Milgram

El 1967, un brillant psicleg americ, Stanley Milgram, va portar a terme un experiment
que demostrava que lexpressi el mn s un mocador! s quelcom ms que un tpic.
Milgram va enviar ms de 150 cartes a ciutadans triats a latzar de la zona central dels
Estats Units. Els proposava tractar de fer arribar aquelles mateixes cartes a dos voluntaris,
en concret, a la dona dun estudiant de teologia i a un agent de borsa, els quals vivien a
laltra banda del pas, a Boston.
No obstant aix, no sabrien ni podrien investigar ladrea daquests voluntaris, sin que
haurien daconseguir fer-los arribar la carta per mitj dintermediaris. s a dir, simplement
havien denviar les cartes a algun conegut que pensessin que pogus ser, per alguna ra,
ms prxim als destinataris que ells.
Sorprenentment, al cap de pocs dies, els voluntaris de Boston van comenar a rebre les
primeres cartes, que havien passat per tan sols un intermediari. Quan lexperiment va
acabar, ms de la meitat de les cartes havien arribat: cap havia passat per ms de dotze
mans i, en terme mitj, els graus de separaci van ser sis.

6 avaluaci educaci secundria obligatria

 competncia

lingstica:
llengua catalana

TEXT 2

El nombre dErds
A lexperiment de Stanley Milgram aviat es van afegir ms confirmacions. Un dels mate-
mtics ms ben considerats de la histria va ser lhongars Paul Erds (1913-1996). Haver
collaborat amb ell representa un gran honor per a un cientfic. Un investigador que ho
hagi fet t un nombre dErds igual a un. Per a un investigador que hagi collaborat
amb un altre que hagi treballat amb Erds, aquest nombre t valor dos. Reconstruint les
collaboracions, cada cientfic t el seu nombre dErds. Lautor daquest article pot estar
orgulls del seu quatre, tot i que, en realitat, no s un resultat gaire brillant. I s que tamb
la cincia s un mocador, i no s gaire difcil tenir un nombre dErds baix.
Michele Catanzaro, Revista Eureka (text adaptat)

15 Segons el text, qu significa loraci Estic fora de perill (subratllada al text)?

a. He sortit del coma.
b. La lesi no s tan greu.
c. Ja sec al costat dun vell conegut.
d. Ja tinc alguna cosa de qu parlar.

16 Indica lopci correcta perqu aquesta oraci expressi obligaci:

Els ciutadans fer arribar les cartes a uns voluntaris.
a. tenien que
b. havien de
c. tenien de
d. calien

17 A lexperiment de Milgram, a travs de qui shavien daconseguir les adreces dels

destinataris?
a. Dels intermediaris.
b. De lStanley Milgram.
c. Dels voluntaris de Boston.
d. Dels voluntaris de la zona central.

18 Qu vol dir sorprenentment (subratllat al text)?

a. Temptadorament.
b. Estranyament.
c. Dolament.
d. Feliment.

avaluaci educaci secundria obligatria 7

 TEXT 2

19 A lexperiment de Milgram, quantes cartes van arribar als seus destinataris?

a. Cap delles.
b. Un 25 %.
c. Un 50 %.
d. Ms del 50 %.

20 Quin s el recorregut de les 150 cartes?

a. Estudiants ciutadans voluntaris.
b. Voluntaris intermediaris ciutadans.
c. Ciutadans intermediaris voluntaris.
d. Ciutadans estudiants voluntaris.

21 Segons el text, els nombres dErds

a. solen ser baixos.
b. sn inassolibles.
c. solen ser alts.
d. sn molt alts.

22 Quin exemple fa servir lautor al final del text per defensar que el mn s un mocador?
a. El de laperitiu amb desconeguts.
b. El del president dels Estats Units.
c. El seu propi exemple personal.
d. El de les cartes rebudes.

23 Marca amb una X, en el full de respostes, si les oracions segents sn verdaderes

(casella a) o falses (casella b).
23.1 El protagonista de lexperincia va a un aperitiu amb collegues de la feina.
23.2 La ciutat de Boston es troba dintre de la zona central dels EUA.
23.3 Cap carta de les que van arribar va passar per ms de 12 intermediaris.
23.4 Michele Catanzaro t un nombre dErds igual a quatre.

8 avaluaci educaci secundria obligatria

 competncia

lingstica:
llengua catalana

TEXT 2

24 En quin ordre apareixen els fets?

A. B. C. D.
Haver collaborat amb La persona del Lagent de borsa Ms de la meitat
Erds representa un meu costat no viu a laltra banda de les cartes
gran honor. diu res. del pas. havien arribat.

a. B C A D
b. B C D A
c. C A B D
d. D A C B

25 Indica quina daquestes oracions t el punt (.) i la coma (,) collocats correctament.
a. Hi ha experiments sobre la vinculaci entre, els humans. Per exemple el de Milgram.
b. Hi ha experiments sobre la vinculaci, entre els humans per exemple. El de Milgram.
c. Hi ha experiments sobre la vinculaci entre els humans. Per exemple, el de Milgram.
d. Hi ha. Experiments sobre la vinculaci entre els humans per exemple, el de Milgram.

26 Quin dels ttols segents s el ms adequat al text?

a. Lexperiment.
b. El nombre dErds.
c. Que petit s el mn!
d. Han arribat les cartes!

avaluaci educaci secundria obligatria 9

 REDACCI

Un company tha comentat que grcies a Internet fa molts amics, per un altre tha dit que
a ell no li cal per fer-ne. Argumenta breument la teva opini: s possible fer amics sense
fer servir les xarxes socials?

Escriu una redacci de 125 paraules com a mnim. Si nescrius menys, es veur
afectada la teva puntuaci.

Et recomanem que segueixis aquest procs:

1. planificaci, esquema de les idees que desenvolupars;
2. primera versi de la redacci;
3. revisi, correcci i versi definitiva.

Anota al final el nombre de paraules escrites.

Pots utilitzar aquesta pgina com a esborrany.

Y
N
A
R
R
O
B
S
E

10 avaluaci educaci secundria obligatria

 competncia

lingstica:
llengua catalana

REDACCI

Utilitza aquesta pgina per a la redacci definitiva.

S POSSIBLE FER AMICS SENSE FER SERVIR LES XARXES SOCIALS?

0-1-2
-3-4

0-1-2
-3-4

0-1-2
-3-4

0-1-2
-3-4

0-1-2
-3-4

FO O

0-1-2
-3-4

0-1
Nombre de paraules escrites
P

Moltes grcies per la teva collaboraci.

avaluaci educaci secundria obligatria 11