2.
Les
oracions
subordinades
substan@ves
interroga@ves
3.
Les
oracions
subordinades
substan@ves
dinni@u
4.
Les
oracions
subordinades
substan@ves
de
rela@u
Les
oracions
subordinades
depenen
de
loraci
principal
i,
doncs,
entre
loraci
principal
i
loraci
subordinada
(clusula
inserida)
sestableix
una
relaci
de
desigualtat
(jerarquia)
sintc;ca.
Es
classiquen
en:
substan@ves,
que
desenvolupen
la
majoria
de
funcions
que
els
sintagmes
nominals
fan
en
loraci
simple.
adjec@ves,
que
ocupen
la
posici
dun
sintagma
adjec;val
i,
per
tant,
desenvolupen
la
funci
prpia
de
ladjec;u,
la
de
complement
de
nom
(CN).
adverbials,
que
ocupen
la
posici
de
ladverbi
i,
doncs,
fan
les
funcions
prpies
de
ladverbi
(CC
de
lloc,
de
temps...).
Classes
doracions
subordinades
substan@ves
1.
Oracions
subordinades
substan@ves
comple@ves
Les
oracions
subordinades
substan;ves
comple;ves
sintrodueixen
amb
la
conjunci
que,
la
qual
fa
la
funci
de
subordinar
la
clusula
(oraci
inserida)
a
loraci
principal.
Funcions:
.Subjecte
de
loraci
principal
Loraci
subordinada
substan;va
siden;ca
subs;tuint-la
per
un
SN.
Exemple:
Magrada
que
treballis.
Magrada
el
treball.
subjecte
subjecte
.Complement
directe
de
loraci
principal
Exemple:
Li
va
dir
*que
volia
anar
al
cinema.
CD
(*Pot
subs;tuir-se
pel
pronom
ho.)
.Atribut
del
verb
de
loraci
principal
Loraci
subordinada
substan;va
sintrodueix
amb
un
verb
copula;u
(ser/estar/semblar).
Es
pot
subs;tuir
pel
pronom
ho.
Exemple:
En
Pep
sembla
que
treballa
molt.
atribut
.Complement
de
rgim
del
verb
de
loraci
principal
Loraci
subordinada
substan;va
siden;ca
subs;tuint-la
per
un
sintagma
preposicional
equivalent.
I
tamb
es
pot
subs;tuir
pels
pronoms
en/hi
segons
quina
sigui
la
preposici
regida
pel
verb.
Exemples:
Madono
que
encara
no
ha
arribat.
/
En
Joan
sha
acostumat
que
li
facin
la
feina.
CRV
CRV
Madono
del
seu
retard.
Sha
acostumat
a
lajuda.
CRV
CRV
Me
nadono.
Shi
ha
acostumat.
.Complement
dun
nom
de
loraci
principal
Loraci
subordinada
substan;va
siden;ca
subs;tuint-la
per
una
estructura
sintc;ca
equivalent
(SPrep).
Es
pot
subs;tuir
pel
pronom
feble
en
si
la
preposici
regida
s
de,
en
posici
postverbal.
Exemple:
Tinc
la
impressi
que
aprovar
lexamen
de
matem9ques.
CN
.Complement
dun
adjec@u
de
loraci
principal
Loraci
subordinada
substan;va
siden;ca
subs;tuint-la
per
una
estructura
sintc;ca
equivalent
(SPrep).
Exemple:
Est
segur
que
guanyaran
el
par9t.
CAdj
2.
Oracions
subordinades
substan@ves
interroga@ves
Les
oracions
subordinades
substan;ves
interroga;ves
poden
ser
introdudes
per
pronoms
(qui/
qu),
determinants
(quin/quina...)
o
adverbis
(quan/on/com)
que
tenen
una
funci
dins
de
loraci.
I
aquestes
oracions
exerceixen
la
funci
de
subjecte
o
de
complement
directe
del
verb
de
loraci
principal.
Exemples:
Li
va
preguntar
*qui
(*subjecte)
assis9ria
a
la
festa.
/
No
sap
*qu
(*CD)
vol.
CD
CD
Vol
saber
*quins
(*determinant)
convidats
assis9ran
a
la
festa.
CD
3.
Oracions
subordinades
substan@ves
dinni@u
Les
oracions
subordinades
substan;ves
dinni;u
no
van
introdudes
per
cap
nexe.
Linni;u
s
el
nucli
del
predicat
de
loraci
subordinada.
Funcions:
.Subjecte
de
loraci
principal
Exemple:
No
magrada
treballar
el
cap
de
setmana.
subjecte
.Complement
directe
de
loraci
principal
Exemple:
LAnna
desitja
tornar
a
sor9r
amb
ell.
CD
.Atribut
del
verb
de
loraci
principal
Exemple:
La
intenci
del
seu
amic
s
ajudar-lo
sempre.
atribut
.Complement
de
rgim
del
verb
de
loraci
principal
Exemple:
Es
penedeix
de
sor9r
poc
els
dissabtes.
CRV
.Complement
dun
nom
de
loraci
principal
Exemple:
T
por
de
suspendre
lexamen
de
llengua
anglesa.
CN
.Complement
dun
adjec@u
de
loraci
principal
Exemple:
Est
content
de
poder
treballar.
4.
Les
oracions
subordinades
substan@ves
de
rela@u
Les
oracions
subordinades
substan;ves
de
rela;u
van
introdudes
per
un
pronom
rela;u
(qui/ que),
per
aquest
pronom
no
t
un
antecedent
explcit,
a
diferncia
del
que
passa
amb
les
oracions
subordinades
adjec;ves.
Les
oracions
subordinades
substan;ves
de
rela;u
tenen
les
formes
segents:
.Referit
a
persones:
(Prep)+qui
(Det)+qui
(Prep)+(tot/tothom)+(Det)+qui
.Referit
a
coses:
(Prep)+aix/all/el+que
(Prep)+(tot)+aix/all/el+que
Funcions:
(Poden
fer
les
mateixes
funcions
sintc;ques
que
les
oracions
subordinades
substan;ves
comple;ves
i
dinni;u.)
.Subjecte
de
loraci
principal
Exemple:
Minteressa
all
que
escriu
el
meu
company.
subjecte
.Complement
directe
del
verb
de
loraci
principal
Exemple:
No
saps
el
que
mha
passat.
CD
.Atribut
del
verb
de
loraci
principal
Exemple:
En
Llus
s
qui
coordina
les
reunions
dequip
docent.
atribut
.Complement
indirecte
del
verb
de
loraci
principal
Exemple:
Van
deixar
les
claus
a
qui
oferia
ms
conana.
CI
.Complement
de
rgim
del
verb
de
loraci
principal
Exemple:
No
se
centra
en
all
que
li
conv.
CRV
.
Complement
dun
nom
de
loraci
principal
Exemple:
El
plantejament
del
que
sha
de
fer
en
aquesta
situaci
s
correcte.
CN
.Complement
dun
adjec@u
de
loraci
principal
Exemple:
Vivia
saIsfet
de
tot
el
que
aprenia
a
lempresa.
CAdj