Aquesta unitat consta d'una sola activitat i est planificada perqu tinga una

dedicaci de 24 hores.
Durada: 24 hores
Termini: del 8 al 15 de febrer de 2017

Objectius

1. Conixer la importncia de la propietat intellectual, dels drets dels

autors i dels deures dels usuaris.
2. Valorar les produccions literries, cientfiques, divulgatives o de
qualsevol mena com a obres que generen coneixement.
3. Respectar els drets dels autors de materials didctics, tant els publicats en
paper com els editats en plataformes digitals.
4. Distingir el plagi de la reelaboraci en les obres de divulgaci cientfica,
tcnica i didctica.

Continguts

1. El plagi i la intertextualitat
2. La divulgaci dels coneixements cientfics i tcnics
3. Les llicncies Creative Commons

La divulgaci dels coneixements especialitzats

Sembla que es tracta de dues nocions oposades: coneixements
especialitzats i divulgaci. Tradicionalment hem pensat que
l'especialitzaci, siga de l'mbit que siga, pertany a uns pocs
experts i que la resta no s necessari que en tinguem accs perqu,
possiblement, ens resultaria difcil d'accedir a la comprensi de
determinats textos.
Res ms lluny de la veritat, per, en una societat democratitzada,
la idiosincrsia de la qual rau a posar a l'abast de la societat els
coneixements que es van generant en qualsevol sector
cientificotcnic, tot i que aix siga de manera mediatitzada. En
aquest sentit, fins i tot es pot passar de parlar de divulgaci a fer-
ho de gesti social dels coneixements (Salvador 2002).
Ara per ara, amb el desenvolupament de les noves tecnologies, la
quantitat d'informaci que tenim a l'abast s ingent i ens permet
d'accedir a coneixements que d'altres han treballat o a textos que
ens ajuden a eixamplar les nostres prpies idees. Aquesta s una
de les caracterstiques que defineixen la societat global en qu
vivim: la transmissi del coneixement.
Aquest trnsit comunicatiu resulta tan necessari i efectiu com, de
vegades, perills. A continuaci us adjuntem un parell de
documents a partir dels quals podreu estudiar nocions tan actuals
com el plagi i la intertextualitat. Conixer aquests conceptes i el
seu abast s necessari per a poder realitzar una divulgaci
adequada dels coneixements especialitzats.
Les llicncies Creative Commons
s important respectar els drets intellectuals que generen els
coneixements especialitzats, tamb en el material que es publica
en internet. Les llicncies Creative Commons contribueixen al fet
que els treballs difosos en la xarxa estiguen regulats per una
llicncia que garantisca els drets dels seus creadors.
Consulteu les pgines segents per a obtenir informaci sobre les
llicncies Creative Commons:

EL PLAGI

El Diccionari de la Llengua Catalana de lInstitut dEstudis

Catalans defineix el plagi com la part duna obra daltri inserida
en la prpia sense indicaci de la font. El fet de plagiar, doncs,
s robar, copiar (idees, paraules, obres, etc., duna altra persona)
usant-les com a prpies. Per tant, de moment, tot i que encara no
hem aportat res de nou en linici daquest text, encara no hem
plagiat.

Es parla de plagi no noms en lmbit de la literatura, que potser

s el ms conegut, sin que aquest fenomen es dna
en qualsevol mbit comunicatiu com lacadmic, el periodstic, el
comercial, ladministratiu, lmbit de les traduccions, de la
recerca

Recentment, sestan donant casos de blocaires que copien les

notcies daltres blocs. Si fem un cop dull mitjanant els
cercadors de la Xarxa podrem veure frums on es discuteix sobre
aquest fet. Per tant, si cap nou instrument de comunicaci
sescapa del plagi podem concloure que, ms enll del tipus de
text que selabori s lactitud de lautor en les diverses etapes
delaboraci del text la que s susceptible de generar plagi.

Tamb es pot parlar de plagi en el material grfic, i per extensi

en tot el que suposi creaci, entesa com lelaboraci duna obra
que transporti i comuniqui un missatge.

En aquests moments, desprs de tres pargrafs de text, ja s molt

agosarat sentenciar que continuem sense plagiar per en canvi,
pel tipus de proposta comunicativa que es realitza en el text,
tampoc ja no es pot dir que el text no diu res de nou. Aquest cam
estret, entre la sntesi de tot el coneixement adquirit que lautor
dun text concentra en el seu interior (en relaci amb els
conceptes o idees que el text exposa) i la voluntat de comunicar-
ne una nova visi concreta hi ha lescletxa per on podem evitar el
plagi.

El plagi pot ser tant de paraules, com didees, com de

formes i es pot donar en qualsevol mbit comunicatiu.

LA INTERTEXTUALITAT

Quan hom produeix un text de qualsevol tipus, el que ha llegit

formar part del que escriur. s a dir, rep una influncia que, de
manera conscient o inconscient, deixar petja en la seva
producci. De la mateixa manera, quan hom llegeix un text, de
manera natural, relaciona all que llegeix amb el que ha llegit.
La intertextualitat s un concepte introdut durant la primera
meitat del segle XX pel teric Bakhtin per a referir-se, dalguna
manera, al que fins al moment sanomenava influncia o font.

La intertextualitat s la relaci que sestableix entre els textos.

Roland Barthes, crtic literari, ho explica: Tot text s un
intertext; altres textos hi sn presents; en estrats variables, sota
formes ms o menys reconeixibles; els textos de la cultura
anterior i els de la cultura que lenvolta; tot text s un teixit nou
de citacions anteriors. [...] La intertextualitat, condici de
qualsevol text, sigui el que sigui, no es redueix, com s evident, a
un problema de fonts o dinfluncies; lintertext s un camp
general de frmules annimes, lorigen de les quals s difcil de
localitzar, de citacions inconscients o automtiques, presentades
sense posar entre cometes.

Aquestes citacions de Barthes estan extretes de larticle dAntonio

Mendoza, Teresa Colomer i Anna Camps "Intertextualitat",
publicat a Articles de Didctica de la Llengua i de la
Literatura 14 (gener 1998): 5-12.

Els autors daquest article, sempre des del punt de vista de la

didctica de la literatura, defineixen, entre daltres, el concepte
dintertextualitat i el destaquen sobretot perqu posa en marxa els
mecanismes dassociaci del receptor. Els autors defensen que
tota producci s fruit duna producci anterior, i que lluny de ser
perjudicial, la tradici literria, per exemple, shi recolza.

Aix, amb el concepte dintertextualitat citat, no pas plagiat, es

transcendeix el que shavia anomenat influncia o font. La
intertextualitat s en cada text i existeix en tant que el lector la
reconeix. I aqu ja entra en joc el bagatge del
lector. Parafrasejant els autors de larticle citat, la intertextualitat
demana un exercici dassociaci didees que afavoreix i estimula
les competncies comunicatives. s a dir, utilitzar textos daltri
per a produir-ne de nous com una estratgia de reciclatge textual i
conceptual.
 Cal entendre els textos tenint en compte el concepte
dintertextualitat, pel qual un text est format a base de textos
ja produts.

La hipertextualitat, o navegaci dun text a un altre, base

comunicativa de la Xarxa, s una altra expressi daquesta idea de
reciclatge textual, en la qual per citaci explcita es defuig el
plagi. Si qualsevol text nou el produm grcies a la interacci de
molts altres textos llegits, consumits amb anterioritat, els quals
permeten la reflexi i laparici duna nova voluntat de
comunicaci en lautor, essncia del text nou; lhipertext apareix
per connexi dun conjunt de textos, ntegres i diversos, per
relacionats entre si. Si un text s una sntesi dobres daltri
passades per un subjecte, un hipertext s una superposici
exhaustiva de textos daltri que es complementen. Si el text duu
cap al subjecte individual i cap a la idea concreta, lhipertext duu
cap a la humanitat i cap al coneixement total.

EL PLAGI ACADMIC

El plagi acadmic ha estat definit per Irving Hexam a

larticle Academia Plagiarism Defined com "lintent deliberat
denganyar el lector amb lapropiaci didees i paraules daltres".
s per aquest motiu que tamb es parla dengany acadmic. El
mateix autor estableix que el plagi acadmic ocorre quan
sutilitzen ms de quatre paraules duna font sense apstrofs i
sense la referncia precisa a la font original.

Per davant del concepte dengany acadmic hi ha el dintegritat

acadmica, codi tic que estableix lhonradesa i la sinceritat com
a qualitats indestriables del fet acadmic (ja sigui per part del
professorat com per part de lalumnat) i al qual shan dacollir els
agents implicats.
Dun temps en, amb la incorporaci de les tecnologies de la
informaci i de la comunicaci (TIC), sha notat un increment del
que sanomenen actes fraudulents (sobretot pel que fa al plagi en
lmbit acadmic, per tamb el cas dels blocs s fora candent).
Laccessibilitat a les TIC ha fet estendre el fenomen del ciberplagi
o copiar i enganxar.

El 2 de juliol de 2006 es publicava al diari La Vanguardia un

article amb el ttol Copiar y pegar (el plagio de trabajos
escolares y universitarios utilizando Internet s una prctica
habitual), on sexplicitava aquest augment del plagi en lmbit
acadmic (a primria, a secundria i a la universitat) com a
conseqncia de laccessibilitat a les noves tecnologies. A ms,
tamb exposava el cas americ i les mesures que comencen a
prendre.

Per de la mateixa manera que les TIC han afavorit laugment del
plagi, tamb grcies a aquestes tecnologies sha desenvolupat
programari informtic que el detecta. Aquest programari, ms
desenvolupat en pasos anglosaxons, encara els textos sospitosos
amb bases de dades que contenen textos trobats a la xarxa i que
tracten el mateix tema que els documents sota sospita. Mitjanant
la similitud entre el vocabulari, els termes especfics, o les
construccions sintctiques, el programari pot determinar si sha
coms plagi o no.

LInstitut dEducaci Contnua (IDEC) de la Universitat Pompeu

Fabra va engegar, el curs 2005-2006, un postgrau de Lingstica
Forense. El postgrau est format per tres cursos: Detecci de
Plagi, Determinaci de lAutoria de Textos i Fontica Forense.
En els pasos anglosaxons veuen el plagi acadmic com una
amenaa que cada vegada va a ms i que cal combatre. El plagi
digital (o ciberplagi) s laspecte que cal combatre, els copia i
enganxa que els processadors de textos faciliten. De fet, en
aquests pasos ja estan treballant per lluitar contra aquesta actitud
(tallers adreats als docents per a la detecci de plagi, nous
plantejaments a lhora dencomanar feines als alumnes i altres
recursos com facilitar les adreces de llocs web on sofereixen i
sintercanvien treballs, programari, etc.).
A larticle In Other (Peoples) Words: plagiarism by university
studentsliterature and lessons el professor Chris Park explica
que hi ha escoles i universitats en els pasos anglosaxons que
animen o obliguen lalumnat (depn del lloc) a signar un
contracte pel qual es comprometen a mantenir la integritat
acadmica (s a dir, es comprometen, entre daltres, a no plagiar).
Hi ha autors que han comenat a parlar de la generaci del copiar
i enganxar, la generaci que ha crescut de la m de les
tecnologies de la informaci i de la comunicaci, i de la qual ser
difcil desterrar aquest costum. Aix, shan comenat a buscar
cstigs per als plagiaris: reescriure el treball, assistir a un seminari
dtica, etc.
Actualment, a les universitats catalanes hi ha assignatures que
avisen del suspens en cas de sospita de plagi. Per exemple, al
programa de lassigantura Literatura dramtica i espectacle teatral
a Catalunya (de Guimer a Oliver), del professor Francesc Foguet
(UAB), shi pot llegir "En tot tipus davaluaci, es penalitzar la
cpia o el plagi amb un suspens immediat."

Cal tenir ben present que els textos fruit del copiar i
enganxar prensenten una srie de deficincies. Sn textos amb
poca cohesi perqu en agafar pargrafs de diferents textos els
mecanismes que permeten la cohesi (pronoms, connectors,
puntuaci, concordances) fallen. El registre, que sha de mantenir
durant tot el text, pot variar, aix com el grau de formalitat (que
variar depenent dels pargrafs que shagin copiat i enganxat).
Les TIC han afavorit el fenomen del copiar i enganxar, per el
fet de copiar existeix des dabans de leclosi daquestes noves
tecnologies.

Comas, Rubn i Sureda, Jaume, 2007, Ciber-Plagio Acadmico.

Una aproximacin al estado de los conocimientos, revista Textos
de la CiberSociedad, 10. Temtica variada. Disponible a
<http://cibersociedad.net>.

En aquest article, els autors assenyalen la prevenci i la detecci

com a solucions al ciberplagi acadmic. Expliquen, a ms, quines
sn les deficincies que es poden detectar en treballs copiats.

DOCUMENTACI I PLAGI

En la fase de documentaci s'ha de poder accedir a les

informacions elaborades per altres autors i que, essent apropiades,
poden servir per al text que s'est elaborant. L'accs a la
informaci, per, no s la culminaci del procs documental: cal
que la informaci sigui assimilada i pugui ser integrada en el
producte textual propi.

En aquest procs d'integraci d'elements d'un text ja elaborat a un

altre que est en procs d'elaboraci, s quan pot aparixer el
plagi, voluntari o accidental. Plagiar equival a apropiar-se
d'elements aliens i fer-los passar com a propis. Aquest darrer
aspecte s el que distingeix una citaci (acci comuna a l'activitat
investigadora i bsica per a fer-la progressar, que demostra que hi
ha un slid procs documental que ajuda a reforar el producte
original) d'un plagi (acci resultant d'una manca d'habilitats
analtiques i sinttiques que, a ms, es volen negligir intentant
camuflar l'acci).

El plagi s voluntari, i per tant, impropi de qualsevol investigaci

cientfica, quan deliberadament es traspassen elements (ja siguin
idees, frases, fragments d'obres o estructures de pensament) d'una
font original (clonats o modificats lleugerament) i no s'especifica,
de manera clara, que l'origen s extern. Aqu s'hi englobaria
diferents tipus de plagi: aquells que es basen en una font externa i
no la citen i aquells que la citen inadequadament. En el primer
cas, podem trobar escriptors que copien literalment fragments de
textos aliens i els inclouen en el seu producte; escriptors que
mantenen l'estructura original per modifiquen la majoria de
mots, a partir de sinnims, per exemple; escriptors que, en un
intent de camuflar el plagi, espigolen fragments d'obres diverses i
les entremesclen; escriptors que mantenen la idea i l'estructura
originries i les parafrasegen En resum, escriptors que
introdueixen fragments textuals i estructures lingstiques
alienes (amb modificacions ms o menys lleus) i no n'esmenten
l'autoria. Tamb hi ha casos en qu, tot i citar la procedncia de la
font, es comet un plagi, en tant que o b la incompletesa de la
citaci impossibilita recuperar la informaci original, o b no es
marca quin fragment de text concret s el que se cita.

[1] Text original, extret de Josep Maria Castell (1992): De la

frase al text. Teories de l's lingstic (Barcelona: Empries)

El text s la unitat lingstica comunicativa, producte de l'activitat

verbal humana, que posseeix un carcter social. Es caracteritza
per l'adequaci al context comunicatiu, la coherncia informativa
i la cohesi lineal. La seva estructura reflecteix els procediments
emprats per emissor i receptor en els processos d'elaboraci i
d'interpretaci. Es construeix per mitj de diversos coneixements i
capacitats: els propis del nivell textual i els del sistema de la
llengua.

[2] Exemple de plagi

El text es caracteritza per ser la unitat lingstica comunicativa

que, en tant que s producte de l'activitat verbal humana, posseeix
un carcter social. Els elements que l'identifiquen sn tres:
l'adequaci al context comunicatiu, la coherncia informativa i la
cohesi lineal. L'estructura que presenta reflecteix els recursos
utilitzats per l'emissor i el receptor durant el procs d'elaboraci i
d'interpretaci. Els coneixements i capacitats que intervenen en la
construcci textual pertanyen a un doble nivell: el textual i el del
sistema de la llengua.

Cal que l'emissor sigui conscient de les implicacions

negatives (tiques i educatives) que comporta el fet de plagiar i
intenti evitar-ho: la manera ms efica d'evitar ser acusat de plagi
s, per una banda, en la fase de redacci, indicar clarament les
fonts d'on sorgeix la informaci reportada (s a dir, citar
correctament), i per l'altra, en la fase de planificaci, dur a terme
un procs documental complet i integrador.

Sovint, per, el plagi s inconscient: aquesta involuntarietat es

veu afavorida sovint per una incorrecta aproximaci bibliogrfica
(a l'hora de prendre notes no es distingeix qu s creaci prpia i
qu s elaboraci externa, i per tant no es t la certesa de qui s
l'autor dels mots) o b per una inseguretat a l'hora de decidir qu
s resultat d'un treball d'investigaci o de reflexi aliena, que s'ha
de citar i acreditar, i qu s coneixement com o informaci de
domini pblic, que no cal citar (s'entn per aquests dos darrers
termes aquella informaci que apareix en nombroses fonts i que el
receptor pot localitzar i identificar fcilment).

En aquests casos, s preferible que davant del dubte es referenci

tota aquella informaci de la qual s'est segur que no t una
elaboraci estrictament prpia, tant si s una citaci textual (en
qu caldr situar-la entre cometes i esmentar el nom de l'autor)
com si es parafraseja la informaci externa (en aquest cas, a l'inici
o final de la parfrasi es far esment de l'autoria).

[3] Citaci

Les aportacions de la lingstica textual al comentari de text

passen en primer lloc per la mateixa definici de text: unitat
lingstica comunicativa, producte de l'activitat verbal humana,
que posseeix un carcter social. Es caracteritza per l'adequaci al
context comunicatiu, la coherncia informativa i la cohesi lineal.
La seva estructura reflecteix els procediments emprats per
emissor i receptor en els processos d'elaboraci i d'interpretaci.
Es construeix per mitj de diversos coneixements i capacitats: els
propis del nivell textual i els del sistema de la llengua (J.M.
Castell, 1992). Aix, qualsevol producci lingstica, oral o
escrita, elaborada o interpretada amb una intenci comunicativa
s un text.

[4] Parfrasi

Pel que fa a l'estructura dels textos, s important la distinci que

T.A. van Dijk (1978) va establir entre macroestructura i
superestructura. Segons aquest autor, qualsevol text ha de tenir
una estructura per ser comprs (macroestructura), una estructura
que tria l'emissor com a idnia per a la transmissi exclusiva de
cada text. Per, a la vegada, el mateix text pot seguir una
estructura tpica comuna a un conjunt de textos (superestructura),
que permet identificar-los i produir-los d'acord amb uns patrons.

BORDONS, G.; CASTELL, J. M.; COSTA, E.

L'tica acadmica imposa el reconeixement de l'autoria de les

fonts bibliogrfiques emprades.

REMETRE'S A LES FONTS: LES NOTES, LES

CITACIONS TEXTUALS I LES REFERNCIES
BIBLIOGRFIQUES

Lobra sovint se sost en un conjunt de dades, materials i

informacions que en fonamenten cientficament el contingut
(lanomenat apartat crtic) per que les circumstncies de
producci obliguen a redactar-los en uns parmetres textuals
diferents: s el cas de les notes, les citacions textuals i les
referncies.

Les notes sn aquelles informacions que apareixen fora del text

principal tot i que nafecten el contingut, ja sigui perqu el
referencien, lamplien, el qestionen, lexemplifiquen, el
tradueixen

El text segent mostra els dos elements que componen les notes
(la crida i l'anotaci):
[...] que cada Regio Administrativa possua um coordenador com
vnculo empregatcio, indicado por um vereador do partido do
governo, encarregado de informar sobre as questes levantadas
nas comunidades, na prtica, ainda no existe em Salvador a
descentralizao da gesto do espao urbano em relao aos
bairros 4. Nesse sentido, Sampaio (2002) conclama a reviso do
Plano Diretor da cidade, entendido como instrumento de
planejamento urbano no somente necessrio gesto da cidade,
mas comprometido com articulaes de produo, circulao e
troca que permitam interaes com sua gente, fora de um eixo
privilegiado de interveno concreta. Confirmando a tese de
ausncia de autonomia das sociedades locais, a elaborao do
Plano Diretor de Salvador, realizado em 1999, contou com a
participao de um pblico seleto de empresrios e polticos,
reunidos no Fiesta Bahia Hotel (BOMFIM, 1999). A distribuio
oramentria dos municpios uma questo decisiva para a
compreenso da dinmica que move as relaes de poder
estabelecidas entre a sociedade e a esfera oficial. Admite-se que a
Constituio de 1988, em vigor no Brasil, foi a que mais
favoreceu a atuao municipal, dotando-a de maior grau de
autonomia. No entanto, essa descentralizao poltico-
administrativa, embora tenha ampliado o percentual de recursos
dos municpios, de 11% para 18%, resulta em aumento de
responsabilidade e maximizao dos encargos, na medida em que
minimiza a responsabilidade das esferas estadual e federal,
acarretando uma sobrecarga que afeta, especialmente, os
municpios de menor porte (BREMAEKER , 1998). Segundo esse
autor, as duas fontes de recursos para os municpios, receita
tributria5 e transferncias constitucionais (federais e
estaduais),6 quando avaliadas em seu conjunto, alcanam
resultados que podem ou no viabilizar determinadas aes,
conforme a priorizao ou planejamento de investimento
oramentrio. Os Planos Diretores, por exemplo, dependem,
como qualquer outro, de trajetrias polticas historicamente
localizadas. A relao entre o montante de recursos gerados pelo
municpio ou a ele repassados e os investimentos locais
favorecendo reas de desenvolvimento, assinala a prioridade
[...]
4. Informao prestada por funcionrio da Prefeitura de Salvador,
em entrevista realizada em outubro de 2002.
5. Bremaeker (1998) define receita tributria municipal, calculada
em 15% da receita prpria, como recursos arrecadados da
seguinte forma: Imposto sobre Servios de Qualquer Natureza
(ISS); Imposto Predial e Territorial Urbano (IPTU); Imposto
sobre a Transmisso de Bens Imveis-Intervivos (ITBI); Taxas;
Contribuio e melhoria.
6. As receitas de transferncias federais correspondem a cerca de
60% do valor total dos recolhimentos, enquanto as transferncias
estaduais correspondem a 40% da arrecadao. A transferncia
federal mais significativa para os municpios o Fundo de
Participao dos Municpios, que representa 75% do montante
transferido aos municpios pela Unio (BREMAEKER, 1998).

BRITO DE ARAUJO, T. (text adaptat)

La citaci textual s una estratgia discursiva que sovint empra

lautor dun text per fonamentar el seu discurs, en aquest cas
mitjanant la incorporaci de fragments textuals aliens, que
apareixen ben cohesionats en el discurs global. Hi ha dos aspectes
que no cal obviar mai en les citacions textuals: duna banda, cal
ser molt respectus amb la font original (la citaci ha de ser fidel
a loriginal i en cap moment es pot tergiversar: si les necessitats
textuals obliguessin a fer qualsevol intervenci o es volgus fer
una especificaci o comentari sobre el fragment citat, aquesta
shauria dassenyalar, mitjanant claudtors o notes) i, daltra,
sha didentificar clarament el fragment citat i la seva
procedncia.

Referenciar les citacions s un aspecte consubstancial a aquest

acte: lautor ha dassenyalar lorigen de la cita que incorpora per
tal que el lector hi pugui recrrer si t necessitat de
contextualitzar-la. Tanmateix, com sha vist, lacci
referenciadora no se circumscriu noms en lmbit de les
citacions: cal deixar constncia en tot moment de lorigen i
lautoria de les idees que sesmenten i es desenvolupen en el text,
tant si se citen literalment com si es parafrasegen. Les referncies
bibliogrfiques esdevenen, en aquest sentit, la demostraci que
rere la construcci del discurs propi hi ha hagut una tasca
documental rigorosa i efica.

[1] Abril (1997:17) el defineix com "el valor duna elecci entre
dues alternatives igualment probables".

VEYRAT, M.

[2] Knowledge workers need open organisational structures to

produce, because the production of knowledge is rooted in
collaboration, that is in what Barbrook defined a 'gift economy':

the concept of supervision and management is changing to

team-based structures. Anyone responsible for managing
knowledge workers know they cannot be "managed" in the
traditional sense. Often they have specialised knowledge and
skills that cannot be matched or even understood by management.
A new challenge to management is first to attract and retain these
assets by marketing the organisation to them, and second to
provide the creative and open communications environment
where such workers can effectively apply and enhance their
knowledge.(Tapscott 1996: 35) [my emphasis]

TERRANOVA, T.

Encara dins el cos del treball, lautor ha de tenir present que,

sovint, la solidesa del discurs acadmic ve determinada, en part,
per la correcta remissi a fragments i parts del mateix text: es
tracta de les anomenades remissions internes, mitjanant les
quals lautor assenyala que, per obtenir ms informaci o per
complementar un aspecte concret de lobra, es poden consultar
altres passatges o parts del document elaborat.

Sha dincorporar en la prpia obra aquell material que ha

servit de base per confegir-la o sobre la qual es fonamenta.

CAUSES I CONSEQNCIES DEL PLAGI ACADMIC

Partim del concepte occidental de propietat. Aquest concepte
saplica a tot, tamb a les paraules i a les idees; sn nostres i no es
poden usar sense el nostre consentiment. Hi ha, doncs, el
concepte de propietat intellectual, pel qual quan escrivim i
afegim a les nostres paraules idees alienes, demanem perms al
propietari per utilitzar-les citant-ne la font (reconeixent, en certa
manera, que les hem manllevat).

Dins el web del Departament de Cultura i Mitjans de

Comunicaci de la Generalitat de Catalunya podeu trobar el
Registre de la Propietat Intellectual, on sexplica en qu
consisteix, quines passes cal seguir per registrar una obra, etc.

Aix mateix existeixen un seguit de llicncies per a protegir les

obres.

El copyright protegeix els drets dautor segons les lleis vigents de

cada pas. El propietari del dret dautor podr autoritzar terceres
persones a reproduir lobra, a preparar obres derivades de
loriginal, etc.

El copyleft va nixer com a alternativa al copyright i sn un

conjunt de llicncies que permeten que la persona que rep una
cpia o una obra derivada pugui utilitzar, modificar i redistribuir
lobra i les versions que en derivin. Per tant, s menys restrictiva
que l'anterior.

Creative Commons s una organitzaci que, amb diferents tipus

de llicncies (reproducci, creaci dobres derivades, oferiment
de lobra amb algunes restriccions, etc.), intenta reduir les
barreres legals per compartir treballs creatius. El material didctic
que conforma l'Argumenta, per exemple, est subjecte a una
llicncia de Creative Commons que no permet utilitzar l'obra amb
finalitats comercials ni la genereaci d'obres derivades; en canvi,
s que permet reproduir, distribuir o comunicar el material si se'n
reconeix l'autoria.

Podeu trobar ms informaci d'aquestes llicncies a Viquipdia.

Aix, per qu un estudiant, a lhora delaborar un treball, plagia?
Principalment perqu no s conscient del que implica (ticament i
educativa) el fet de plagiar, i prefereix copiar i aprovar el treball
abans dintentar desenvolupar les seves capacitats.

A ms, hi ha una creena fora generalitzada que els textos que es

poden trobar a la Xarxa no tenen autor i, per tant, no shan de
citar. Tot text t darrere un autor que ha invertit temps i energia
per escriurel. s de justcia reconixer-li la feina.

Sha dit que el plagi acadmic ha augmentat considerablement en

els darrers anys, i una causa que sapuntava era laccessibilitat a
les TIC. Tamb shi ha dafegir que cada vegada ms aquest mn
competitiu obliga a ser el primer en tot; i fa creure que un bon
currculum acadmic obre les portes a un bon futur professional.

Es tracta ms aviat dun acte de conscincia, daturar-se a pensar

per qu es copia o per qu no. Qu implica el fet de plagiar, si
sassumeixen els riscos, etc.

Tenint present el concepte dintertextualitat, per exemple, sobre

un ventall de possibilitats, a lhora delaborar qualsevol tipus de
text, que posen a prova loriginalitat i la creativitat, el bagatge i
lesperit crtic de qui produeix el text.

Qu passa, doncs, quan un estudiant plagia en un treball? Una de

les conseqncies s que sevita el deure de lliurar un treball propi
que reflecteixi els coneixements adquirits i, a ms, sest
enganyant el lector (en aquest cas, el docent) o la gent a la qual
sadrea el treball (poden ser els companys de classe, en el cas
duna exposici oral).

Una altra conseqncia s que es deixa de pensar per un mateix,

i aix repercuteix negativament en laprenentatge. Si es plagia
ser difcil formar-se una opini prpia slida i no se sabr si
shan assolit els coneixements que se suposa que shavien
dassolir i tampoc no se sabr si hom s capa de comunicar
aquests coneixements.
 No plagiar (o s) ha de ser fruit duna reflexi i duna
valoraci de les causes i les conseqncies.

No s possible plarlar de plagi d'idees ats que les idees sn lliures i les pot tindre
qualsevol.
Trieu-ne una:
Vertader

Fals

Retroacci
Com has pogut llegit en la lli d'Argumenta es pot donar plagi en qualsevol mbit que
supose la transmissi d'un missatge i, per tant, que implique algun tipus de comunicaci
artstica o acadmica.
La resposta correcta s 'Fals'.

Pregunta 2
Correcte
Puntuaci 1,00 sobre 1,00

Marca la pregunta

Text de la pregunta
Per tal d'evitar el plagi s necessari que un autor/a propose idees o obres, artstiques,
acadmiques, professionals o filosfiques, completament noves.

Trieu-ne una:
Vertader

Fals

Retroacci
No s necessari que les idees siguen completament noves; de fet, qualsevol procs de
creaci troba la base o la inspiraci en algun element anterior. Evitem el plagi en el
moment en qu oferim una perspectiva nova d'all que ja existeix. Hem de ser honestos,
per, i reconixer quina ha sigut la font primignia que ens ha inspirat. Com deia Josep
Pla, l'originalitat no existeix, "Tot s plagi dels altres".
La resposta correcta s 'Fals'.

Pregunta 3
Incorrecte
Puntuaci 0,00 sobre 1,00
 Marca la pregunta

Text de la pregunta
Influncia, font i intertextualitat signifiquen el mateix.

Trieu-ne una:
Vertader

Fals

Retroacci
El concepte d' intertextualitat es va introudir per Bakhtin durant la primera meitat del segle
XX per a fer referncia al que fins al moment s'havia anomenat influncia o font. En aquest
sentit doncs, podem considerar que es tracta de termes sinnims. Terics posteriors han
postulat que la intertextualitat existeix en la mesura en qu s recognosicible pel receptor.
La resposta correcta s 'Vertader'.

Pregunta 4
Correcte
Puntuaci 1,00 sobre 1,00

Marca la pregunta

Text de la pregunta
L'nica diferncia entre la hipertextualitat i la intertextualitat s el canal a travs del qual es
fan efectives: la una a travs del paper, l'altra a travs de la xarxa.

Trieu-ne una:
Vertader

Fals

Retroacci
Certament la hipertextualitat troba en la xarxa el canal comunicatiu que li s adient. No
obstant aix, intertextualitat i hipertextualitat impliquen formes diferents de concebre els
textos; en tant que a travs de la primera les fonts es parafrasegen, reformulen o
sintetitzen, en la segona es remet directament a altres textos complets que tenen relaci
entre si i que complementen el significat del que es pretn transmetre.
La resposta correcta s 'Fals'.

Pregunta 5
Correcte
Puntuaci 1,00 sobre 1,00
 Marca la pregunta

Text de la pregunta
El progrs del coneixement es basa en la interrelaci dels textos.

Trieu-ne una:

Vertader
Fals

Retroacci
Aquesta s una afirmaci d'Helena Calsamiglia, doctora en anlisi del discurs. Se sustenta
en la idea que un autor/a crea textos nous en base a aquells altres que ja coneix i que
estan relacionats amb la matria que es tracta. La informaci de la qual disposa, li permet,
per tant, generar-ne de nova, a travs del desenvolupament del pensament crtic.
La resposta correcta s 'Vertader'.

Pregunta 6
Incorrecte
Puntuaci 0,00 sobre 1,00

Marca la pregunta

Text de la pregunta
Actualment, amb la digitalitzaci de la informaci, el plagi s'ha ests considerabelment.
Reconeixem el plagi dels textos acadmics perqu en la recerca s'accedeix a fonts
diferents i desprs en la cpia no s'homogeinitza ni la cohesi textual (puntuaci, enlla de
pargrafs, pronominalitzaci, per exemple), ni el registre, ni la coherncia interna del text.

Trieu-ne una:

Vertader
Fals

Retroacci
En fals perqu la coherncia interna no s una de les caracterstiques dels textos plagiats.
fectivament, la cohesi i el registre sn elements que procedeixen d'autors i estils diferents
que els copistes no solen adaptar al text final i per tant deixen rastres del plagi. La
coherncia s una propietat textual que l'autor del plagi pot donar al text final en introduir la
informaci necessria per completar la informaci aliena.
La resposta correcta s 'Fals'.

Pregunta 7
Correcte
Puntuaci 1,00 sobre 1,00

Marca la pregunta

Text de la pregunta
La citaci s el mecanisme de reconeixement de l'autoria en els treballs acadmics. Les
referncies bibliogrfiques sn la demostraci de les consultes i les recerques que ha
realitzat l'autor d'un treball acadmic al llarg de tot el procs de redacci.

Trieu-ne una:

Vertader
Fals

Retroacci
Efectivament. Les referncies bibliogrfiques, les citacions o les notes a peu de pgina sn
les maneres que t l'autor d'un treball d'investigaci de dir quines sn les fonts en qu s'ha
basat per a explicar una idea prpia o que ha fet prpia a partir d'una idea aliena o d'una
observaci parcial d'una qesti determinada.
La resposta correcta s 'Vertader'.

Pregunta 8
Correcte
Puntuaci 1,00 sobre 1,00

Marca la pregunta

Text de la pregunta

Actualment, amb la proliferaci de publicacions digitals de material de tota mena, per

tamb textos acadmics, divulgatius i didctics, s'ha imposat el reconeixment de la l'autoria
tamb en els objectes digitals. Les llicncies Creative Commons sn un tipus de
reconeixement dels drets d'autor idntic als drets d'autor (en angls copyright, smbol )
que apareix en tots els materials editats en paper.

Trieu-ne una:
Vertader

Fals

Retroacci
s fals perqu les llicncies Cretive Commons tenen una funci d'identificar l'autor i donar
una srie de permisos a les persones que utilitzen una obra amb aquest tipus de llicncies
que els drets d'autor tradicionoals no permet. Vegeu els tipus de llicncies CC.

La resposta correcta s 'Fals'.

Pregunta 9
Correcte
Puntuaci 1,00 sobre 1,00

Marca la pregunta

Text de la pregunta
Les llicncies Creative Commons sn en cer sentit -depenent del tipus de llicncia pel qual
s'opte- una cessi dels drets d'autors perqu els usuaris pugen manipular el material d'una
altra persona, el puguen aprofitar en benefici propi per millorar un treball personal, sempre
que se n'esmente l'autoria en els termes que la llicncia haja especificat.

Trieu-ne una:

Vertader
Fals

Retroacci
La filosofia de l'anomenat web 2.0 implica que l'usuari de material digital s alhora
elaborador -a partir de material original o b reelaboraci a partir de material d'altri- i per
tant el reconeixement de l'autoria s imprescindible perqu el transvasament de
coneixement no siga un plagi continuat. Tots els objectes digitals que podem trobar en
internet tenen un autor i tots mereixen que se'ls reconega la propietat de l'obra.
La resposta correcta s 'Vertader'.

Pregunta 10
Incorrecte
Puntuaci 0,00 sobre 1,00

Marca la pregunta

Text de la pregunta
La utilitzaci d'una llicncia Creative Coomons evita els plagis i l's fraudulent del material
digital que publiquem com a autors en Internet.

Trieu-ne una:

Vertader
Fals
Retroacci
Les llicncies CC sn una manera de publicitar l'autoria d'un material determinat, de
qualsevol objecte digital (text, imatge, vdeo, podcast, etc.), per no evita que els usuaris
no complisquen les normes de reconeixment de l'autoria. No obstant aix, els autors
sempre poden demostrar que un material s personal perqu hi han posat una llicncia CC
determinada i es pot entrar en litigis per l's fraudulent de qualsevol objecte digital.
La resposta correcta s 'Fals'.