D Abans I D Ara Jocs Joguines I Cancons PDF

DAbans i dAra:
Jocs, Joguines i Canons

DAbans i dAra:
La Memria del Futur
collecci
La Memria del Futur
5. DAbans i dAra: Jocs, Joguines i Canons
Primera edici
mar de 2006
Projecte grfic-disseny
Xavier Duran Esteva
Correcci del text

Queti Vinyals Florenciano
Dels textos
Elvira Ana Targa i Chicano
Judith Barbacil i Mestres
De les imatges
Dels protagonistes
La Seccin Femenina. Luis Otero. Edaf
Flechas y Pelayos. Luis Otero. Edaf
Eva Bolao Creus
Blanca Alb Pujol
Daquesta edici (incloent-hi el disseny)

Ajuntament de Vilanova i la Geltr
Plaa de la Vila, 12
Tel. 938 140 000
http://www.vilanova.org
ndex
DAbans i dAra: Jocs, Joguines i Canons
Presentaci 007
Agraments 009
Introducci 013
El mn del joc 017
Anem a jugar al carrer? 020
La Memria del Futur
Per qu abans podem jugar al carrer? 021

Quan els nens de la Geltr jugvem al carrer 025
Nosaltres tamb jugvem a la Geltr 029
La guerra del 33 o la de les pedres: una guerra a Baix-a-mar 031
Viure i jugar a la vila 033
El mn de les joguines 035
Existeix una histria de les joguines? 037
Sn sempre necessries les joguines? 040
Tenen rols les joguines? 041
El paper de les nines i dels jocs de fireta 042
La meva nina, la meva fireta i la meva platja 045
El bateig de nines 047
La histria duna vaixella amb qu no es podia jugar 049
On podem comprar les joguines fa molts anys? 051
Hi havia joguines de moda abans? 052
Els nens i les nenes que van viure durant la dictadura... 054
Vilanova i la Geltr durant la dictadura 056
El material de les joguines s respectus amb el medi... 057
Jocs, joguines i histries de la infantesa 059
Histria dun nen 063
El mn de les canons 067
Quins temes tracten les canons dinfants? 070
Qui canta i de qu es canta? 076
5. DAbans i dAra:
6
Hi ha canons populars sexistes? 078

Tenim canons populars prpiament vilanovines? 082
Queden en el record les nostres canons? 082
Records de les meves canons 083
Una histria de teatre, reis i firetes 085
Una perspectiva actual 089
Qu queda de com en el record de les diferents... 091
Les petites curiositats de les joguines dabans i dara 093
La baldufa 095
Les bales 095
Lestel 096
El io-io 096
El Hula-Hoop 096
El Monopoly 097
LScalextric 097
La Barbie 097
Els clicks 098
Notes 099
Bibliografia 101
7
Presentaci
Si hi ha un element que hagi estat com a tots els infants els da-
bans i els dara, aquest s el joc i aquells instruments que lacompan-
yen habitualment: les joguines i les canons. Trets que sassocien de
forma gaireb automtica a les edats ms tendres i que, en els grans,
evoquen sentiments, records de complaena i, en alguns moments,
tamb enyorana.
La Vilanova i la Geltr de la seva infantesa, aquella de principis i mit-

La Memria del Futur
jans del segle passat, tenia una morfologia molt diferent a lactual.
Aquella vila acostumava a marcar el com, amb qui, on, a qu i amb qu
es jugava. Avui, les distncies dins la nostra ciutat, tot i ser ms grans,
shan escurat. La mobilitat entre barris ha crescut notablement i ara ja
ning diu que va dexcursi a Ribes Roges ja que la vila t una unitat
en la seva fesomia. Per aix no ha estat des de sempre aix. Els carrers
de la Vila, de la Geltr i de Baix-a-mar eren zones disperses, en la seva
majoria carrers de terra, sense cap trfec que no fos el dels vianants i,
ms espordicament, el dels carros tirats a cavall i alguna que altra bici-
cleta. Si els comparem amb els carrers davui dia i lactual circulaci
constant de cotxes i de motos, entendrem perqu era molt ms fcil
jugar lliurement al bell mig del carrer fins que la mare feia un crit des
del balc i shavia de tornar a la llar.
Aquests fets podrien entendres com a anecdtics, per s cert que

tenen una base histrica que s la dall quotidi dels temps passats.
Aix mateix, el context histric de lpoca, marcat per una postguerra
aferrissada, pautava, en molts moments, el dia a dia dels actes dels qui
ja eren adults o grans i tamb els dels infants. Hom comenava el dia
anant a lescola per, en entrar-hi i abans de comenar les classes, sha-
vien de cantar himnes que tenien per finalitat deixar ben clar quin era
lesperit i lideari poltic del moment. El mateix passava amb lidioma
que shavia dutilitzar socialment i que es reprodua en els jocs dels
infants. La dictadura imposava que el catal queds, en general, relle-
5. DAbans i dAra:
8
vat a la intimitat de les llars i a lmbit ms proper de la famlia ms

directa, per no era lidioma que semprava per a la tasca docent i, per
extensi, tampoc era com en els jocs al pati de les escoles. Malgrat
aix, la tradici i la cultura populars de transmissi oral han tingut
continutat grcies, precisament, al fet que el catal va ser preservat
en aquest espai propi i ntim i tamb perqu alguns i algunes mestres
introduen algunes canons catalanes de forma subversiva en leduca-
ci dels infants que tenien al seu crrec, com veurem en aquestes
pgines.
Lescassetat econmica fixava tamb el temps en qu els infants con-

servaven lestatus de nens i nenes. Lesbarjo era molt ms acotat en el
temps que el de la canalla davui dia i, en molts casos, una criatura es
veia obligada a assumir tasques laborals de ms o menys repercussi per
tal dajudar a la famlia a tirar endavant, amb una edat que en lactua-
litat seria impensable.
s aix que, amb aquest nou captol de La Memria del Futur, podrem
fer paleses les diferncies i tamb les similituds entre el fet de ser
infants, dabans o dara. No s la nostra intenci ser exhaustius en la-
nlisi histrica sin, ms aviat, el que pretenem s donar testimoniatge
directe de les vivncies dels qui avui dia sn grans per aportar elements
de reflexi i valoraci quant a la realitat davui. Hem guanyat moltes
coses i daltres shan anat perdent. Els temps canvien i cal viurels ple-
nament. Aix mateix, cal preservar el gran tresor que representa el nos-
tre llegat ms proper, amb lnim que ens aporti aprenentatge i que ens
ajudi a gaudir duna Vilanova i la Geltr amb un futur ple i integrador,
on petits, mitjans i grans convivim i compartim espais, sentiments i
experincies.
JOAN IGNASI ELENA I GARCIA

Alcalde de Vilanova i la Geltr
9
Agraments
Recuperar una part del nostre passat ms recent. Aquest s lobjectiu
que ens guia volum darrere volum daquesta collecci de La Memria
del Futur. En aquesta tasca, a ms, constatem linters que desperta en
els nostres conciutadans i conciutadanes. Cada vegada, hi ha ms per-
sones que, en el moment que ens proposem empendren un de nou, ens
ofereixen la seva collaboraci i implicaci ms directes. Aquests fets
ens esperonen i ens gratifiquen summament. Cada vegada naprenem
ms de les persones grans de casa nostra i encara no hem iniciat un
La Memria del Futur
tema que ja en tenim un parell ms en cartera...
La Memria del Futur esdev, daquesta manera, un punt de trobada

no tan sols entre persones grans sin, i principalment, entre persones de
generacions diferents. A travs daquestes planes molts alumnes dels
instituts de secundria i de batxillerat shan posat en contacte amb els
processos vitals daquelles generacions que els han precedit i, de forma
ms personal, amb els i les protagonistes de la nostra collecci.
Conixer laltre en molts casos suposa entendrel molt millor. Alguns
dels alumnes shan emocionat sentint les explicacions que sels donava
i aix es produeix perqu hi ha connexi i proximitat.
En aquest cinqu captol, tornem a plantejar aspectes dall quotidi

que ens acosten a la ms tendra infantesa dels qui avui sn grans, des
del record i el seu context histric, i tamb recuperant el sentiment i le-
moci que inevitablement sassocia a aquesta etapa de la vida. El joc i,
les seves acompanyants, les joguines junt amb les canons esdevenen
prctiques i coneixements compartits i comunitaris, que es van trans-
metent de generaci en generaci, convertint-los en part de la cultura
prpia de la nostra societat. En aquest cam de redescoberta, volem
agrair laportaci a totes i cadascuna de les integrants magnfiques
collaboradores del taller Dones amb Memria que ens han aportat lle-
tres de canons, joguines antigues i records i experincies diverses que
ens han acostat, a ms, a la fesomia de la Vila, de la Geltr i de Baix-a-
5. DAbans i dAra:
10
mar. Especialment volem agrair el seu llegat a les germanes Esther i

Irene Daz Hernndez, a la Manoli Sanz Blocona, a la Gertrudis Lloveras
i Sorni, a les germanes Antnia i Merc Montan i Nin, a la Pilar Serrano
Blocona, a la Rosa Vidal i Figueres i a la Camlia Ferrer i Garriga.
Aix mateix, el nostre agrament per la seva aportaci i pacincia amb

el nostre equip de treball a la Rita Mass i Pros, qui ens va obrir les por-
tes de casa seva, al Josep Albero i Segarra i, al Ramon Amell i Rius i a la
Rosa Carbonell i Serra, parella entranyable que amb molta estimaci ens
han aportat visions de la Geltr.
Un agrament molt especialment a la Blanca Rosa Bertran i Roch; la

seva llarga trajectria com a mestra de msica i els seus inestimables
coneixements ens han ajudat a amplificar i discernir molts aspectes de
les canons ms conegudes i estimades dels qui eren infants a mitjans
del segle passat. Ella ens ha aportat molt del material que hem emprat
per donar unes pinzellades a lentorn ms ntim dels canoners populars
ms propis de casa nostra.
I tamb hem dagrair la collaboraci i les aportacions als continguts

daquest cinqu volum de La Memria del Futur a en Xavier Orriols i al
Bienve Moya, els quals han portat a terme una important tasca de recu-
peraci de la tradici oral a la nostra ciutat. A la Ruth Guinda i Garcia,
persona coneixedora de la infantesa i de la importncia del joc i de les
joguines per als infants de qualsevol edat, qui ha tingut a b llegir els
continguts que us aportem abans de la seva edici. A la Lourdes Roca
Oller, treballadora social duna de les EBASP de la Regidoria dAfers
Socials del nostre Ajuntament que ens ha perms i facilitat conixer
algunes de les persones protagonistes daquest volum; sense la seva
intervenci i per la dificultat que per sortir de casa tenen algunes per-
sones grans, hagus estat difcil que elles participessin de lexperin-
cia. I a la Slvia Casas i Jorba, mestra de lEscola El Cim, per les seves
aportacions i assessorament sobre materials pedaggics a les escoles.
11
Per acabar, no podem deixar de fer exprs, com sempre, el mereixe-

ment i lagrament a lexcellent tasca de totes les persones de lequip
de treball, que tot i desenvolupant la seva tasca professional han apor-
tat tamb un suplement de temps, esfor, illusi i humanitat a aquest
programa.
ELVIRA ANA TARGA I CHICANO

Responsable tcnica del Programa
La Memria del Futur
5. DAbans i dAra:
12
13
Introducci
Trajectes vitals. s aix com podem anomenar els anys que vivim i que
viurem. Aquests anys per tindran un pes diferent en la nostra mem-
ria personal.
Tots i totes hem passat, passem o passarem per la infantesa, per lado-
lescncia, per la maduresa i per la vellesa. En alguns moments, totes
aquestes etapes han estat presents, o seran futures i, amb el temps,
shan constitut o es constituiran com a passats. Tot i aix, no cal dir que
La Memria del Futur
el passat ms remot daquest anomenat trajecte vital s el de la infan-

tesa, de la qual la memria fa una selecci molt acurada perqu noms
en recordem els moments ms significatius, ja siguin positius o nega-
tius. Observem tamb que altres esdeveniments, amb el pas del temps,
es difuminen i, fins i tot, sarraconen o es perden. Per hi ha percepcions
que sobreviuen i sn aquestes les que donen importncia a aquesta
etapa tan singular: la infncia.
A la infantesa, li podem associar moltes idees i records, per nhi ha

alguns que ens resultaran comuns a tots. Parlem de lescola, dels amics,
de la famlia, de les primeres pors, dels Reis dOrient i del ti, de len-
torn, de les joguines, de les canons ms entranyables i, sobretot, de
jugar... aquella prctica que el temps no fa desaparixer totalment per
que, inevitablement, en modifica la forma.
I, precisament, sn els jocs, les joguines i les canons les que pretenem
analitzar en aquest cinqu llibret de La Memria del Futur.
En ell, volem recuperar aquells elements que ens ensenyen una manera
de viure, de veure i dentendre la vida diferent de la que tenim actual-
ment, perqu creiem que, si tenim presents aquests aspectes, ens poden
ajudar a continuar evolucionant com a societat, ja que podrem vincu-
lar el passat, el present i el futur.
5. DAbans i dAra:
14
Tamb reflexionem, encara que sigui de forma parcial, al voltant de les

mancances dels dies passats per valorar duna manera crtica, per alho-
ra constructiva la dinmica actual que ens envolta.
Analitzem la importncia que t la nostra ciutat, entenent-la com

aquell escenari on molts dels nostres avis i vies van viure-hi les expe-
rincies infantils ms destacades. Perqu Vilanova i la Geltr, amb les
seves caracterstiques fsiques el barri de la Geltr, el de Baix-a-mar,
el centre i el dinamisme cultural i festiu que sempre lha caracterit-
zada, ha estat el marc, a voltes determinant, dels jocs dels nostres
protagonistes.
Volem mostrar que els jocs, les joguines i tamb les canons tenen la
seva prpia histria, ja que neixen algun dia de la imaginaci dalg o
de les mans dun artes i es van transformant segons ls que en facin
les diferents generacions: transmetent-se entre elles i arribant fins a
nosaltres o, per contra, perdent-se en loblit.
Sn, a priori, elements innocents per constitueixen un reflex clar de la

prpia societat i dels diversos i diferents moments histrics. Veure una
joguina, saber com es jugava a principis del segle passat i conixer les
lletres de les canons ms comunes o entranyables per als infants da-
leshores, ens aportar informaci sobre com era la realitat de la
Vilanova i la Geltr, quins eren els cnons socials, econmics i, fins i tot,
poltics i religiosos del moment. A voltes, ens sobta, quan llegim alguna
daquestes canons, trobar-nos davant dactituds o maneres de pensar
que actualment sn totalment reprovables, per que en aquell alesho-
res semblaven no estar presents en la conscincia collectiva o b, a la
inversa, hi eren precisament perqu aquests eren els valors que calia
assegurar en leducaci de la ciutadania.
Per tant, quan parlem dels jocs intentem apropar-nos a tot el seu ampli
ventall, s a dir, els que es practiquen o practicaven a laire lliure, els de
taula, els collectius o els individuals.
15
De les joguines, en fem una aproximaci temporal, s a dir, quines sn

les joguines dara i les dabans, els materials que sutilitzen i que shan
utilitzat, les joguines ms comunes, la seva diferenciaci per motius de
gnere, el nombre que sen t i que sen tenia, les joguines com a pro-
ductes de la imaginaci i de la precarietat o les prpies duna poca de
major abundncia.
La Memria del Futur
Finalment, fem esment dun aspecte molt destacat de la memria

collectiva: les canons i la importncia dels canoners. Observem quins
sn els temes ms tractats, quin pes han tingut com exemple, el cato-
licisme o el sexisme en les seves lletres. Recuperem algunes de les can-
ons que amb el pas del temps shan anat perdent. Incorporem alguna
de les canons en castell vigents durant la dictadura, pel fet dhaver
5. DAbans i dAra:
16
format part del canoner de tota una srie dinfants que actualment ja
sn adults o shan fet grans.
Acabem aquest cinqu llibret amb unes reflexions al voltant de levolu-

ci daquests tres mns representats pels jocs, les joguines i les canons.
Ens preguntem: qu sha perdut? Qu sha adaptat? Qu ha canviat?
Quina s la direcci que hem anat prenent en aquests darrers anys?
s a dir, moltes preguntes que us convidem a respondre segons la vos-

tra perspectiva i segons all que, a linici daquesta introducci, hem
anomenat els nostres trajectes vitals.
17

El Mn del Joc
18
19
Jugar s aquella acci que associem inevitablement a una primera

etapa de la nostra vida, sigui aquesta ms llarga o ms curta. Tanmateix,
el joc s present tamb en la nostra etapa adulta, per les seves carac-
terstiques ja no sn les mateixes, perqu el joc adult i el joc infantil
envolten situacions i sentiments molt diferenciats que ens evoquen
tamb records totalment diversos.
Del joc, podem afirmar que s un fonament imprescindible per desen-

volupar les aptituds personals o socials en els infants, amb qu poden
La Memria del Futur
comenar a assimilar normes i conductes, les quals facilitaran ms tard

que es vagin integrant en la societat. Poden aconseguir la satisfacci i
els fomenta el naixement de la curiositat i loportunitat dexpressar des-
itjos i sentiments.
Per tant, s importantssim que un infant pugui jugar, i si s amb la

companyia daltres companys molt millor, perqu es poden establir i
compartir situacions riques i diverses. Per una altra part, sha de tenir en
compte que el paper de les joguines i la seva utilitzaci no haurien de
substituir aquestes relacions interpersonals. En tot cas, les haurien ni-
cament de complementar. s a dir, una joguina no pot substituir un
company de joc.
Aix doncs, s de la importncia de jugar que ve aquella frase que ms

duna vegada hem sentit a dir als nostres avis i vies quan els pregun-
tem per la seva infantesa:
-A mi, sem va acabar aviat el jugar- afirmen.
s a dir, jugar i infantesa van estretament lligats i ens adonem que ja

no som infants quan les circumstncies ens obliguen a deixar de jugar
(per qestions laborals o poltiques, entre daltres) o quan voluntria-
ment ho deixem de fer.
5. DAbans i dAra:
20
Moltes de les persones que, avui, ja shan fet grans van tenir una infan-
tesa molt curta. Moltes i molts van haver de treballar per ajudar a casa
des que eren petits. La necessitat mana i daquesta, desprs duna gue-
rra, nhi havia molta. Avui dia, aix continua passant de forma molt
similar en pasos menys desenvolupats econmicament que el nostre. En
aquestes situacions, el joc passa a ser una part reduda dins del poc
temps de lleure que els queda i que els quedava als nostres avis i vies.
Per lacci de jugar tamb comporta multitud de conceptes interrela-

cionats. s potser per aquest motiu que, a vegades, hem pogut pensar
que el joc individual s ms avorrit o menys important que el collectiu.
Tamb s cert que molts de nosaltres estarem dacord a afirmar que
dibuixar, retallar, ajudar a cuinar, disfressar-se, arreglar caixes de claus
o de fils, llegir llibres o cmics tamb han estat com un joc per a nosal-
tres perqu constitueixen jocs individuals dimaginaci i dexercici de la
memria. s en aquest punt que no podem oblidar setmanaris infantils
tan importants i antics com ara En Patufet o daltres de ms contempo-
ranis com Cavall Fort.
-I com shi juga?- ens podrem preguntar.
La resposta que podem donar s ben senzilla: fent brollar la imaginaci

per crear situacions diferents o dissenyant les cares i els cossos dels nos-
tres personatges, en el cas dels llibres, per posar un exemple. Per tant,
no hem de menystenir aquests tipus dentreteniments que fem indivi-
dualment, per que sn, alhora, molt importants.
ANEM A JUGAR AL CARRER?
Si hi ha una modalitat de joc que encara fascina els infants davui, com
ho feia en els dabans, s la possibilitat de jugar al carrer. El carrer sim-
bolitza lespai de jocs ms gran que un infant pot aconseguir, s el lloc
on es gaudeix de ms llibertat i el lloc de trobada amb un bon nombre
de companys de joc. Els jocs poden ser diversos i els materials utilitzats
21
anecdtics o inexistents. Si fssim memria tots plegats recollirem una

llarga llista de jocs al carrer: els quatre cantons, fet (cuit) i amagar,
pica-paret, plantats, alades, arrencar cebes, cinc pedretes, lanelleta,
curri mhi tiro, jugar a pilota, lladres i serenos, xapes, pesta, palet...
entre molts daltres.
Actualment, una de les limitacions ms importants que ens trobem s

la prdua del carrer com a escenari dels jocs perqu la nostra ciutat ha
crescut i el trnsit representa un perill. Tanmateix, si observem les pla-
ces de Vilanova i la Geltr veurem com a la sortida de lescola sn molts
els pares i les mares que porten els nens i les nenes a jugar mentre bere-
La Memria del Futur
nen... per aix s, sota la seva atenta mirada. Aquella imatge de les
colles, que es passaven les tardes al carrer noms pendents dels balcons
i els portals de casa seva per si hi havia alguna instrucci, s que sha
perdut gaireb del tot.
PER QU ABANS PODEM JUGAR AL CARRER?
Vilanova i la Geltr, a comenament del segle XX, tenia quasi 12.000

habitants. Avui, ja endinsats en el segle XXI, en som ms de 60.000; s
a dir, cinc vegades ms. Val a dir tamb, que en els darrers vuit anys, la
ciutat ha crescut en ms de 10.000 habitants1.
Per tant, la nostra ciutat2 ha augmentat de tamany per poder donar

cabuda a tots els vilanovins i vilanovines i, actualment, est formada
per molts barris que antigament no existien.
Aix, doncs, no fa pas tants anys noms es podia ser dels barris de la
Geltr, de la Vila o de Mar, la qual cosa volia dir, ms o menys, el
segent:
Ser de la Geltr
Quan lany 1868 es van establir les noves delimitacions dels termes de les
Parrquies, el bisbat fix per lEsglsia de Sta. Maria de la Geltr la divis-
5. DAbans i dAra:
22
ria que entrava pel Portal den Plana i comprenia la part esquerra de la
Plaa Llarga, Carrer de Pdua, Plaa den Mir, Carrer del Correu, Carretera
de Sitges i Cam de Solicrup.
-Virella i Bloda, Albert. Vilanova i la Geltr. Imatges de la ciutat i de la comarca. Edici fac-
smil, reproducci de ledici publicada el 1949. Institut dEstudis Penedesencs, 1987.
Ser de la Vila
Sense mourens de la Plaa Llarga dirigirem el nostre esguard a m dreta i
veurem una portalada que dna entrada a un dels carrers de la Vilanova
antiga. s el Pont del Nin (...).
Per la vila no era nicament la part antiga, era el Cap de Creu, els
carrers que arribaven fins a la via del tren, el centre amb la plaa de la
Vila, la Rambla i el mercat. Tot i aix, podrem dir, que ms enll de la
rambla de Salvador Sam ja es veien els afores i fora enll.
Ser de Baix-a-mar
De bell antuvi, doncs, existien dos principals nuclis de poblaci. Un a lin-
terior, constitut per Vilanova i la Geltr i laltre a prop de la mar (...)
Els dos nuclis de poblaci es comunicaven per alguns camins que discorrien
entre hortes i vinyes. Els dos accessos ms importants eren el Cam Xic
(carrer del Gas) i el Cam Gran (carrer de Ferrer i Vidal)...
Sortien els dos de prop de la Plaa dels Carros i anaven fins a la platja
seguint direccions divergents. (...)
A mitjan del segle XIX es va comenar la urbanitzaci que volia unificar en
un sol nucli urb els dos poblats existents.
Tanmateix, per a la gent de mar lautntica frontera fsica amb la vila

era la via del ferrocarril. Avui en dia, sembla que aquesta barrera psico-
lgica segueix existint.
23
Com heu pogut apreciar aquestes descripcions sn antigues, per

durant molts anys aquestes separacions eren els senyals de referncia
que feien servir els vilanovins i les vilanovines per descriure a quin barri
pertanyien. El sentiment de pertinena a Vilanova i als barris era molt
marcat, tant que, segons la zona geogrfica de la ciutat a la qual es per-
tanyia, quedaven pautats en gran mesura el ritme i la manera del dia a
dia dels qui hi vivien.
Un altre fet important, per explicar la desaparici del joc al carrer, ha

estat el de la mobilitat a la ciutat, que ha canviat molt. Hem passat da-
nar caminant o amb carro, a fer-ho amb bicicleta, motocicleta i/o,
La Memria del Futur
sobretot, amb cotxe. Aquesta circumstncia ha estat determinant per

als carrers, els quals han passat destar quasi buits i poc transitats, a
estar ocupats per fileres de cotxes aparcats i per un trnsit cada vega-
da ms accentuat. Per tant, jugar al carrer s molt ms complicat en els
nostres dies que no pas en temps passats.
Per aquest motiu, hem volgut destacar lacci de jugar al carrer amb
aquests escrits, que mostren b com podia ser un dia de joc temps enll.
Tamb us volem dir que la suposada violncia en el joc de la canalla no
s patrimoni exclusiu de les generacions actuals..., ja que els nostres avis
i vies tamb ens en podren explicar moltes, de batalles... i de les de
veritat!
5. DAbans i dAra:
25
Quan els nens

de la Geltr
jugvem al carrer
Ramon Amell i Rius
Nascut a la Geltr, lany 1925.
Jo sc de lanomenada Snia de Cal Betes, on mhe passat 62 anys de

La Memria del Futur
la meva vida. A casa, sempre hem treballat a lhorta i la mare anava a

vendre al mercat, on tenem una parada.
Els pagesos marxaven al mat i els carrers quedaven buits de carros. Els
nens ho aprofitvem i, quan podem, hi sortem a jugar. A vegades, per,
havia dajudar els de casa i en lloc de jugar havia de collir patates.
Pels carrers jugvem a pilota, per era una pilota feta amb draps per-
qu en aquells temps no hi havia prou diners per comprar-ne una de
goma. A ms a ms, les de goma no duraven tant com les de drap i es
trencaven. Les pilotes que ens fiem no eren gaire rodones, per eren
les millors i les que duraven ms.
Recordo que, per la Festa Major al barri de la Geltr, fiem un ball de

pastorets. Nosaltres nrem cinc o sis, portvem un bast cadasc i
cantvem la can segent, de la qual noms recordo aquesta estrofa:
5. DAbans i dAra:
26
Vaig passar per una snia

i vaig collir una albergnia.
Vaig passar per un forat
i les banyes mhi han quedat.
Tamb, quan ja havien passat les poques de les processons armvem

una creu amb unes fustes i, amb un pot petit, hi fiem dos forats.
Passvem un cordill que ens penjvem al coll i ens arribava ms avall
de la cintura. Desprs, posvem la part de baix de la creu a dins del pot
per imitar lautntica creu. Finalment, ens lanvem passant entre
nosaltres.
Per, al marge de fer les nostres prpies celebracions, tamb ens agra-
dava molt jugar al quirri. El quirri era un joc que fiem amb unes cap-
setes de cartr amb mistos. La pgina del davant era com un premi que
posvem a la paret. Quan queia de cara, es guanyaven els que podien
haver a terra. Si, en canvi, queia del revs, quedava a terra i no en
guanyaves cap.
Un altre joc era el de la bamba i shi jugava amb els pinyols dalbercoc.
Hi havia pinyols molt grossos i daltres de petits. Tots ells es llimaven
amb les voreres dels carrer i el pinyol gros havia de ser tocat pels
petits. Qui el tocava es quedava la resta de pinyols petits.
Tamb jugvem al curri mhi tiro, s el que avui en diem cavall fort, i hi
jugvem noms els nois. A les cinc pedretes, hi jugvem tant nois com
noies. Calia tenir unes pedretes, que triem de trossets de marbre o de
rajoles de bany rodonetes i rascades fins a fer una moneda. Aquestes
pedretes es posaven a les mans i jugvem amb elles. Tamb jugvem
amb les baldufes i amb els nquels (que eren coixinets de motor).
Quan arribaven les vacances destiu fiem unes barquetes, amb els
materials diferents que podem arreplegar, perqu tenem una bassa a
lhorta i all hi jugvem. Jo, per, tenia la mania de fer un submar
per no hi havia manera perqu o senfosava o surava. El safareig era
27
un lloc on els nens jugaven molt. Les nenes, en canvi, no baixaven tant
a jugar. Els nens rem els que jugvem ms pels carrers de la Geltr.
La Memria del Futur
Imatge del carrer de

Barcelona, antic cam ral.
Una altra prctica, que tenia molt dxit entre els nens, era anar a fer
pedregades al torrent de la Piera. Els uns, dalt del pont de la carretera
i els altres, un tros ms amunt, dins del torrent. Ens comenvem a tirar
pedres. Era una rivalitat entre nois de diferents carrers i sempre saca-
bava amb baralles o amb algun de nosaltres amb el cap abonyegat.
Tamb ens entretenem fora amb la cacera docells i, a lhorta, hi

fiem un parany. Hi posvem unes teles de xarxa. Quan les tombvem
per caar-los tenien tants forats que la majoria docells sescapaven.
Nosaltres, els dies que fiem festa, anvem a vigilar el parany, per mai
no ho fiem tots junts, sempre hi anvem dos o tres. La temporada de
caar comenava al setembre, el primer diumenge, i fins al mes de
febrer. Actualment, noms es poden caar ocells si es tenen els permi-
sos corresponents i ara ja no hi ha ocells per abans nhi havia un
munt.
5. DAbans i dAra:
29
Nosaltres tamb
jugvem a la Geltr
Esther Daz Hernndez
Vilanova i la Geltr, 1940.
Irene Daz Hernndez
Manoli Sanz Blocona
La Geltr era i encara s un barri tranquil, com a mnim pel que fa al
La Memria del Futur
trfec de vehicles.
Antigament, el podem considerar un barri de pagesos fora resguar-

dat i, per aquest motiu, podem sortir al carrer a jugar. Sempre sortem
en colles de nois i noies i anvem per les places del Sagrat Cor, la de
Sant Cristfor (ara sanomena plaa dels Lledoners), per la Font Xica i
tamb per la plaa del Castell de la Geltr.
Els nostres jocs preferits eren: jugar a plantats, a arrencar cebes, als
quatre cantons i a passar per les cases a trucar els timbres i demanar
per la Maria, la que venia merda a la peixateria.
Tamb deixvem pedres als portals per curar els mussols i anvem al
camp de futbol a jugar, per havem de saltar la paret.
Quan arribava el vespre ens posvem amb tots els vens a prendre la
fresca al carrer i all fiem tertlia fins que es feia de nit. Durant les
festes del barri de la Geltr sorganitzaven les tpiques revetlles o llu-
minries entre tots els vens. Hi havia msica i ball fins a la matinada
(aquesta tradici sha recuperat en els darrers anys).
Antigament, es feia ms vida al carrer i tamb hi havia ms convivn-

cia amb els vens, fet que ara sha anat perdent.
5. DAbans i dAra:
31
La guerra del 33
o la de les pedres:
una guerra
a Baix-a-mar
Gertrudis Lloveras i Sorni
Nascuda a Baix-a-mar, lany 1928.
Devia ser per all lany 1933 i ho recordo com si fos un somni enca-
La Memria del Futur
ra que va ser dall ms real.
Eren els anys en qu els meus pares feien de peixaters i durant les
vacances de lescola el meu germ gran (tenia quatre anys ms que jo)
havia de tenir cura de mi.
Ell devia tenir deu anys i jo sis quan va passar el que ara explicar
Ell em portava per tot arreu i vet aqu que un dia, tot caminant, vrem
anar cap a Ribes Roges, arribant quasi fins al final. Ho recordo com si
tot estigus emboirat. Ribes Roges era molt diferent de com s ara per-
qu hi havia dunes i joncs.
Dcada dels anys 20.
5. DAbans i dAra:
32
Amb nosaltres dos, tamb hi venien uns amiguets del meu germ i, en
arribar all, vam trobar una altra colla. Per aquesta colla ens va rebre
duna manera estranya, perqu els va semblar que potser els anvem
a prendre els seus dominis.
Entre molt de rebombori i moltes discussions -tot plegat perqu es veia

que rem dues colles contrries- i per deixar clar de qui eren aquells
dominis van decidir fer pedregades (diplomcia zero). Bona soluci! No
recordo que hagus corregut la sang, per de por, jo en vaig passar
molta!
Des daquell dia, mai ms no mhan agradat les guerres de cap tipus,
ni les de jugar. Duna cosa, s que nestic segura i s que el meu germ
mai ms no va anar a fer pedregades desprs de lensurt que va tenir
en veurem a mi enmig daquella trifulga.
Ribes Roges
a principis de segle.
33
Viure i jugar
a la vila
Antnia Montan i Nin
Nascuda a Vilanova, lany 1922.
Merc Montan i Nin
Nascuda a Vilanova, lany 1927.
Nosaltres podem dir que tota la vida hem viscut a la vila. Vivem al
La Memria del Futur
carrer de Manuel Marqus i els nostres dies transcorrien pels carrers

que avui anomenem el centre. En aquella zona, hi havia molts nens i
moltes nenes i jugvem als quatre cantons, a les cinc pedretes, al
metge, a cuit i amagar, a la corda o amb els nquels. A la nostra mare,
no li agradava que jugussim a nquels, perqu el joc shavia de fer a
terra, i tenia por que ens els pogussim deixar per all i llavors rellis-
car i caure.
Moltes vegades, qui ens vigilava mentre jugvem era la iaia, perqu
vivem tots junts i els pares havien anat a treballar. La iaia sasseia
davant del portal i feia mitja perqu no hi havia trnsit. Abans, totes
les portes de les cases eren obertes i tothom es passava estones al
carrer, davant dels portals.
Recordem que jugvem sempre que podem i, com que una era ms
gran que laltra, la gran tenia cura de la petita. Si havem de jugar al
carrer una estona, doncs baixvem, per aix s, sempre vigilant que
els pares o els avis no ens cridessin i la germana gran sempre pendent
de la germana petita.
Nrem dues i ens portvem sis anys. Recordem que tenem fora jogui-
nes, com ara una pepa, una balanc petit, unes baldufes, un llit de
nines, un bagul, un dibolo, ninos petits de celluloide, vaixelles petite-
5. DAbans i dAra:
34
tes, fireta, nines retallables amb els seus vestidets, io-io, contes Les
pepes eren les nines que tenien i que volien totes les nenes. Recordem
que, una vegada, la mare va regalar a lAntnia una nina de porcella-
na molt bonica i cara, amb tota la illusi i el sacrifici del mn. A
lAntnia, li va agradar molt. Per era el dia de Reis i vam anar a casa
de laltra via i all es va trobar una pepa de cartr. El resultat va ser
que la nina de porcellana va perdre davant la pepa de cartr.
Els pares ens compraven les joguines a cal Mart del carrer dels
Caputxins, a Cal 65 i a una botiga que hi havia a la plaa dels Carros.
Recordem tamb que durant la guerra civil vam jugar menys, per va
ser perqu tamb ens anvem fent grans. Els pares sesforaven a tran-
quillitzar-nos i a intentar fer vida normal. Tot i aquesta mala expe-
rincia, recordem la nostra infantesa i la nostra adolescncia amb
molta estima.
35

El Mn de la Joguina
36
37
EXISTEIX UNA HISTRIA DE LES JOGUINES?
Les joguines, encara ara, es troben poc documentades bibliogrfica-

ment, per amb el pas del temps shan anat convertint en una mena
dobjectes de culte per una bona part de nosaltres.
De la joguina, podem afirmar que s una manifestaci cultural i artsti-

ca, i un reflex dels canvis de mentalitat de cada poca. Podem conside-
rar que els estris de joc han existit en totes les poques i en totes les
La Memria del Futur
cultures. Per tant, sn creacions culturals representatives de la histria

collectiva.
Es podria afirmar, doncs, que les joguines i els ssers humans han tin-
gut vides paralleles i que lexistncia dunes (les joguines) ha anat estre-
tament lligada a la dels altres (els ssers humans). Tanmateix, de les
poques ms remotes, per exemple a la prehistria, els testimoniatges
sn molt escassos a causa de la precarietat de les matries primeres que
sutilitzaven. De lpoca antiga han arribat fins a nosaltres prctiques
tan significatives com les que es portaven a terme a lantic Egipte, on
els infants eren enterrats amb pilotes de cuir o talles de fusta que repro-
duen escenes de la vida quotidiana dels adults. En altres civilitzacions,
com ara la Grcia clssica, la joguina estava lligada a la vida del nen des
del seu naixement perqu rebia el primer regal en el mateix moment
que el seu pare li posava el nom. A partir daquell moment, regalar
joguines es convertia en un fet normal en els seus aniversaris i en totes
les festes en qu es produen intercanvis de presents. De les joguines
utilitzades pels infants grecs, en tenim un valus testimoniatge grcies
a la cermica que ha arribat fins a nosaltres.
Els romans van heretar, de la mateixa manera que moltssims altres cos-
tums i prctiques, totes les joguines gregues, encara que en van afegir
algunes ms, com ara les armes de guerra. Va ser a partir daquest
moment, quan van entrar les armes al mn de les joguines. Aquesta
5. DAbans i dAra:
38
incorporaci ha estat una realitat que ha arribat fins als nostres dies. Les
armes en la civilitzaci romana i la seva irrupci en el mn infantil
denoten un fet molt caracterstic, prioritari i peculiar daquesta civilit-
zaci: estendre i consolidar limperi rom al voltant de la mar
Mediterrnia o Mare Nostrum de la qual el nostre pas formava una part
important. s daquesta poca, del segle IV, que data una nina articula-
da de 23 centmetres que va ser trobada en una necrpolis romanocris-
tiana de Tarragona. Per amb la caiguda de limperi rom dOccident ens
endinsem en un nou perode histric: el de la ledat mitjana.
Aquesta etapa va estar marcada per un empobriment general de la

poblaci europea i els nens i les nenes es van haver dincorporar, abans
de fer-se grans, a les tasques domstiques i laborals per poder ajudar la
famlia. Aquesta circumstncia va afectar inevitablement el desenvolu-
pament de les joguines, encara que els nens i les nenes de la noblesa van
ser lexcepci del moment i ells s que van poder gaudir de nines luxo-
ses o de cavallets de fusta. Aix doncs, les joguines ms populars da-
questa poca eren les nines i els seus aixovars, els cotxets, els xiulets i
les joguines de fang i de fusta.
Amb lentrada de lpoca moderna la joguina va tornar a revifar i va

prendre la consideraci dobjecte artstic. Aquest va ser el cas del pas de
la nina de fusta a la nina de paper i cera... encara que van ser, novament,
els privilegiats socialment i econmicament els qui van poder gaudir
daquestes joguines. Del fet de considerar la joguina un bell element
artstic, sen va derivar la prctica de colleccionar-les. Moltes vegades
no van ser noms els infants els qui volien aquestes joguines tan ben
fetes, perqu ha arribat informaci fins a nosaltres que certifica que els
autntics colleccionistes dels primers autmates van ser els sobirans.
La Revoluci Francesa i lentrada a lpoca contempornia tamb van

significar un punt dinflexi important en el mn de la joguina, ja que
per primera vegada es van comenar a abaratir els costos de producci,
fet que va anar directament relacionat a una accessibilitat ms fcil i a
la popularitzaci de les joguines.
39
Per el fet ms significatiu del perode va ser larribada de la Revoluci

Industrial, la qual va representar per a les joguines el moment del seu
gran desenvolupament i renovaci.
Levoluci de les nines, explica molt b tots aquest canvis perqu van
passar de ser fabricades amb materials molt cars i delicats a ser-ho amb
altres de ms econmics com el paper maix, que va ser substitut pel
cautx i, finalment aquest ltim, ho fou pel celluloide -un plstic
inventat lany 1869-.
Ja en el segle XX, observem com la joguina experimenta canvis grans i

La Memria del Futur
rpids, que fan que aquest segle tamb sigui considerat com el segle de
la joguina. A Espanya, linici de la primera guerra mundial va afavorir la
indstria de la joguina i durant la guerra civil el seu relantiment, ja que
moltes fbriques es van transformar per produir material bllic.
Una de les claus de la gran transformaci del segle XX va ser la incor-

poraci de lelectricitat al mn de les joguines i laparici, per primera
vegada a la histria, de les grans companyies. Tots aquests aspectes van
generar un augment molt important de la producci i un abaratiment
dels preus. Tamb van sorgir joguines impensables fins a aquell moment,
que eren resultats directes de la industrialitzaci: els cotxes, els avions
o els trens. Per fer-nos una idea, aquests mitjans eren per als infants
daleshores el que avui representen les consoles per als infants. Aquesta
joguina, que ha evolucionat amb tanta rapidesa i que desperta grans
passions, va aparixer lany 1983 grcies a la companyia Nintendo.
Per tant, el que s que ha canviat de manera absoluta i espectacular sn

les diferents tecnologies aplicades a les joguines, ja que sha passat de la
fusta primitiva, al cartr-pedra, passant per la llauna, fins arribar a ls
del plstic, que va revolucionar definitivament el mn de la joguina.
5. DAbans i dAra:
40
SN SEMPRE NECESSRIES LES JOGUINES?
Una criatura no necessita obligatriament una joguina per jugar, ja que

de qualsevol objecte un infant pot fer-ne un joc. Aix doncs, s a partir
daquesta realitat que ens podem preguntar:
-Quin paper tenen les joguines en els jocs?
Dentrada, la resposta podria ser que les joguines sn una de les eines
fonamentals per jugar i que una joguina no necessriament ha de ser
complexa o feta amb materials sofisticats, ja que pot ser tant un ele-
ment destinat premeditadament per al joc com per exemple: un joc de
taula, o un element quotidi que tret del seu entorn es transforma en
una joguina, com un altre que, en principi, no t aquesta destinaci
com ara, una corda.
Un altre fet que es pot destacar s que, actualment, quan diem joguina
pensem inevitablement en una joguina comercial. Cal que tinguem en
compte, per, que centenars de generacions dinfants daqu i darreu
del mn han jugat i encara juguen sense comprar cap joguina, perqu
amb elements senzills i objectes que ja no serveixen per a cap altre s
es poden inventar infinitat de joguines i crear situacions ldiques que
estimulen la creativitat i les destreses. El joc simblic, amb joguines o
sense, ajuda a conixer i a experimentar el mn, ajuda a crixer.
Per les joguines comercials tenen al seu favor un factor que no tenen
les casolanes. Les comercials sanuncien a tots els mitjans de comunica-
ci. A la televisi, es passen uns vint anuncis a cada descans dels pro-
grames infantils i cada deu minuts durant les campanyes de Nadal. En
aquests missatges publicitaris, es confon o sequipara la felicitat, la
diversi o lestatus amb tenir un munt de joguines i, sovint, donen una
imatge enganyosa3. Els infants, en aquest sentit, no sn tractats duna
manera diferent als adults. Per, a ms a ms, les conseqncies da-
quest factor pesen duna manera diferent en el mn infantil, perqu la
publicitat pot incidir ms directament en la seva futura concepci del
41
mn i del que tindr importncia per a ells en lesdevenir de la seva vida

adulta. Aix era impensable quan les persones, que ara sn grans, eren
petites perqu no existia la televisi i amb prou feines alg podia tenir
un aparell de rdio. Els qui, a casa, tenien la sort de disposar-ne, quan
hi havia algun esdeveniment important i de transcendncia, treien la-
parell al carrer perqu el venat tamb el pogus escoltar.
Avui, la fabricaci de joguines est altament globalitzada i la majoria de

multinacionals dissenyen les joguines o compren el disseny a algun cre-
atiu i les distribueixen, per no solen fabricar-les. La immensa majoria
de les joguines es fabriquen a pasos del sud-est asitic i a lAmrica
La Memria del Futur
Central, on els costos laborals sn molt baixos. Actualment, el primer

pas fabricant de joguines s la Xina4.
TENEN ROLS LES JOGUINES?
Les joguines porten en si mateixes tota una srie de crregues addicionals

perqu, moltes vegades, el fet de jugar no s un acte del tot innocent.
Mitjanant les joguines i del fet de jugar estem aprenent rols, ja que
qualsevol joguina que tinguem es pot trobar carregada dhistria i de
sentit, s a dir, els jocs es converteixen en els mecanismes que poden
utilitzar els nens i les nenes per assumir futurs papers i tasques dadults,
tamb sn potenciadors de fantasia, de creativitat i de descobriments.
Amb els jocs, saprenen els valors i les seves aplicacions sn vehicles
dexpressi de somnis i de frustracions, a ms daportar elements tils
per al diagnstic en lrea de la salut mental. Un altre rol important que
aporta la joguina s la marca de gnere i uns exemples clars poden ser
les cuinetes, les nines, els cotxes o la pilota. Per tant, tamb hem dana-
litzar el fet de lexistncia de joguines per a nens i de joguines per a
nenes, encara que molts i moltes hem jugat a tot. Per ens preguntem:
-Qui era realment el propietari o la propietria daquella pilota

o daquella nina?
5. DAbans i dAra:
42
EL PAPER DE LES NINES I DELS JOCS DE FIRETA
Encara que les nines han estat una constant en totes les etapes histri-
ques no s fins al moment en qu les joguines sindustrialitzen que sor-
geixen les nines per a les nenes.
Durant la primera meitat del segle XIX, les nines sassemblen a les dones:
porten vestits sofisticats, grans pentinats i maquillatge. Amb aquestes
nines, les nenes jugaven a ser grans. Ja en la segona meitat daquest
43
mateix segle, un canvi en la percepci de la dona dins de la societat fa

que sigui la maternitat latribut principal que tota dona ha de posseir i
aquestes nines que representaven dones, ara es transformaran en
nadons amb tots els seus complements. Ara, les nenes ja no juguen a ser
presumides sin a desenvolupar el seu futur paper de mares. Ms tard,
i ja en el segle XX sorgeix un nou model de nina, que prioritzar nova-
ment els cnons de bellesa, la Barbie (1959), la qual fa despertar els des-
itjos a les nenes de tenir els cabells molt llargs, rossos, pits i cintureta
de vespa.
Antigament, a casa nostra i durant molts anys, les nines ms famoses

La Memria del Futur
van ser les pepes. Uns anys desprs, i ja en la postguerra, tamb hi va

haver una nina estrella, per era una nina que noms podien tenir les
nenes ms afavorides, es tractava de la Mariquita Prez.
Tanmateix, moltes nenes de les poques de la guerra i de la postguerra

van veure ben aviat difuminada la idea de jugar i algunes delles recor-
den com a nina els seus propis germans petits, als quals havien de cui-
dar quan els pares marxaven a treballar. Era el fenomen de la nena-
mare, que encara es dna en pasos amb situacions precries o tamb
en famlies actuals desestructurades.
Per junt amb les nines, els jocs de fireta tamb han estat el que podem
considerar una joguina tpicament femenina i comuna en totes les gene-
racions de nenes. Tot i amb aix, en aquests darrers anys, sha constatat
un important augment de vendes de cuinetes i firetes destinades a nens
(en mascul), a causa del ress meditic que t entre nosaltres la cuina
actual i els noms de cuiners, els quals shan popularitzat moltssim.
Per tot i lexistncia daquest fenomen, tant la fireta com les nines
encara es poden considerar com a smbols visibles dels trets culturals
duna societat i daqu vnen les histries segents:
5. DAbans i dAra:
45
La meva nina,
la meva fireta
i la meva platja
Rita Mass i Pros
Jugvem al carrer perqu no hi havia perill de cotxes i jugvem a palet,

La Memria del Futur
a corda i a fer casetes a la sorra. Tamb ens visitvem, s a dir, a vega-

des anvem a casa duna amiga o a casa duna altra a jugar; a casa
meva, tamb. Una altra casa, on podem anar era a cal Xato, on hi
havia un pati amb un galliner. All ens fiem la casa i tenem un
magraner... i no xalvem poc! Tamb hi fiem funci, amb un llenol,
com si fos teatre i ens disfressvem.
Quan tornvem de banyar-nos a la platja, tamb anvem a ca la

Carme de cal Victorino, perqu hi havia una mnega. Hi passvem per-
qu no hi havia dutxes i, aix, ens triem la sorra i anvem cap a casa.
Tamb anvem a ca la meva via i escampvem la fireta fins que ens
feien marxar. A cal senyor Jaume, uns senyors que venien de Terrassa,
i a cal senyor jutge de primera instncia tamb hi anvem. A lestiu,
rem els daqu i els de fora per tots rem una pinya i tots ens aven-
em. Abans, hi havia una gran franquesa per anar de casa en casa.
Les meves joguines eren una capsa de llauna de dibuixos, on hi tenia

la meva fireta dalumini, i una nina. Noms en vaig tenir una, de nina,
i cap ms. Grcies a ella vaig aprendre a cosir, li feia els vestits. Jo tenia
una cosina que era modista i ella va ser qui em va ensenyar a agafar
lagulla i el didal. Jo li vaig fer els vestidets i els tenia en una capsa tots
ben posadets i jugava amb ella.
5. DAbans i dAra:
46
La nina tenia el cap de porcellana i el cos de cartr pedra i no li vaig

posar nom. Noms la volia guardar i fer-li vestidets de retallets de roba
que tenia. Aquesta nina, avui, ja no la tinc per encara la recordo molt.
Per les circumstncies de la vida vaig haver de marxar de Vilanova i la
meva mare, sense saber el que feia en aquell moment, em va llenar la
nina... per jo men recordo molt, deu ser perqu noms nhe tinguda
una.
En fer-nos ms grans, en lloc de jugar vam anar a ballar perqu feien

ball a la Prgola (el que actualment s la Torre Blava de Ribes Roges).
Per ara noms em queda per dir-vos que el que jo he gaudit en aques-
ta platja no lenvejar mai de la vida per generacions que pugueu venir,
perqu hi vaig ser molt feli.
47
El bateig
de nines
Rosa Vidal i Figueres

Nascuda a Sitges, lany 1934.
Viu a Vilanova des dels 7 anys dedat.
Un dels jocs que recordo ms de quan era petita i que no era molt fre-
La Memria del Futur
qent era el de batejar nines. El bateig de les nines era lexcusa perqu
totes les amigues a tot estirar, sis o set- ens trobssim en una casa i
agafssim una de les poques nines que tenem i li posssim el nom. Hi
jugvem ms a lhivern i entre totes decidem el nom que li posarem
a la nina, per tenien preferncia a triar les qui feien de padrines. Un
cop lhavem batejada, ho celebrvem totes juntes berenant xocolata
desfeta amb pa o galetes Maria i, de vegades tamb crema feta de pol-
vos Potax quan anvem a una de les cases. El pare de la meva amiga
on berenvem la crema era practicant i ens feia dibuixos molt divertits
sobre de la crema amb el sucre i una xeringa.
No cal que us digui que vam fer molts bateigs i que una mateixa nina
podia estar moltes vegades batejada perqu en tenem molt poques i,
en canvi, moltes ganes de berenar...
5. DAbans i dAra:
49
La histria
duna vaixella
amb qu no
es podia jugar
Pilar Serrano Blocona
Nascuda a Vilanova i la Geltr, lany 1940.
Jo vaig nixer tot just acabada la guerra civil. Hi havia una gran man-
La Memria del Futur
cana de tot. Per tant, de joguines, no en vaig tenir gaires perqu pri-
mer feien falta altres coses de ms necessitat. Per el fet de no tenir
joguines no vol dir que no jugus perqu de jugar men vaig fer un fart
i de fer-me joguines amb qualsevol cosa tamb.
Per la histria que us vull explicar s la duna vaixella que ens van
regalar un dia de Reis. B, a mi no, a la meva germana que tenia uns
padrins que sho podien permetre.
I resulta que la vaixella era tan bonica i tan luxosa que la meva mare
ens la va prendre i la va amagar perqu no la trenqussim.
5. DAbans i dAra:
50
Per tant, ben poques vegades hi vam jugar, ja que era tan maca que no
volien que la toqussim gaire. Avui dia, la tinc jo i la tinc sempre expo-
sada a la vitrina del menjador, potser per compensar tots els anys que
va estar tancada i amagada perqu no la trenqussim.
51
ON PODEM COMPRAR LES JOGUINES FA MOLTS ANYS?
Tenim la sort de tenir encara a Vilanova moltes persones grans amb

molta memria, que ens han explicat que abans de la guerra civil les
joguines les compraven en una botiga anomenada ca les Marxantones,
que estava situada, en un primer moment, al carrer de la Peixateria.
Eren dues germanes i un germ que era mut. Anys desprs van traslla-
dar la seva botiga a la Rambla. No es dedicaven nicament a vendre
joguines, ja que aquesta era una prctica de temporada, per aix tamb
La Memria del Futur
venien edredons, palmes i mantellines. Aquesta botiga, per Reis, posava

un patge reial de cartr pedra davant la porta perqu els infants tires-
sin la seva carta.
Al carrer dels Caputxins tamb hi havia una botiga, ca la Soledat, que en

temps de guerra va estar oberta i que tenia tota classe de joguines. All,
shi comprava la fireta de terrissa. Ca la Soledat tamb era una cistelleria.
En aquest mateix carrer, trobem Cal 65, establiment que ara encara exis-
teix i que molts de nosaltres tenim a la memria per la seva llarga dura-
da. Com a botiga de joguines va tancar lany 2000. Fins a les hores, per,
moltes generacions de nens i de nenes de la ciutat hi havien anat a com-
prar petites joguines. Al seu costat, hi havia cal Jaumet. Lestabliment era
una merceria, per per Nadal tenien joguines de qualitat. Tamb a cal
Ricard, igualment al carrer dels Caputxins (on ara hi ha una caixa), en
poca de Reis venien joguines, tot i que era una casa de venda de roba.
Cal dir, per, que moltes joguines es compraven a la Fira (ara lanome-
nem Fira de novembre per tradicionalment i histricament les fires
sempre shan fet a la tardor), perqu era durant aquest esdeveniment
que es muntaven un munt de barraques noms de joguines i era un
moment que saprofitava molt per comprar-ne. Actualment, la nostra
fira ja no t aquestes barraquetes ja que s fonamentalment un acte
dexposici de les activitats econmiques de la nostra ciutat i comarca.
5. DAbans i dAra:
52
Ca les Estalella tamb mereix un record especial. Era una botiga situa-
da al carrer comer, que pertanyia a la dona i a les germanes del pintor
Joaquim Mir. Un dels quadres del pintor reprodueix linterior de la boti-
ga amb la persona que la regentava i el reguitzell de joguines que shi
exposaven.
Vilanova tenia encara ms botigues on es venien joguines i un exemple

sn La Carpeta Moderna, que era una papereria, per que en tempora-
da de Reis tamb tenia joguines i ca lOriol Miquel, al carrer dels
Caputxins, que venia cistells o les figures del pessebre i que tenia al
terra exposades moltes joguines, bicicletes i tricicles.
Al carrer del Marqus, ca lOli. Una botiga petita on no sanava a com-

prar la fireta de terrissa, per s, la dalumini.
Cap a la dcada dels anys 60, es va iniciar una altra prctica que ara ja
ha desaparegut: anar a comprar als economats de les fbriques de
Vilanova, que durant la temporada de Nadal tamb tenien joguines. Una
altra de les botigues importants de joguines de la nostra ciutat era ca
lOlria (a la plaa dels Carros). Anar a Barcelona a comprar joguines no
era una prctica gens habitual anys enrere.
Actualment, hi ha algunes botigues de joguines a Vilanova que tamb

porten fora temps dedicant-shi, com ara La Guirnalda o els Magatzems
Chacn. Per, val a dir que, ara, molts de nosaltres tamb optem per sor-
tir de la ciutat i anar a comprar les joguines a les grans superfcies.
HI HAVIA JOGUINES DE MODA ABANS?
Cada poca ha tingut una joguina que podrem anomenar de moda.

Trobem, doncs, que hi ha joguines que, tot i amb el pas dels anys,
segueixen al capdamunt en nivell de popularitat, i daltres que es popu-
laritzen durant perodes curts de temps i desprs resten a loblit. En l-
poca dels nostres avis i vies, i tamb en la dels nostres pares i mares, hi
53
havia unes joguines que sempre hi eren i unes altres que van sortir i que
es van posar de moda. Actualment, la gran diferncia que hi ha s la
durada de la moda i la quantitat de joguines que hi ha. Antigament,
noms eren un parell o tres de joguines les que es posaven de moda
cada temporada i la seva pervivncia en el mercat era molt ms llarga
que no pas ara. Avui dia, creiem que estarem tots dacord si digussim
que costa molt estar al cas de totes les joguines que hi ha, i ms si tenim
en compte que cada franja dedat t les seves prpies joguines de moda.
Per tant, la resposta a la pregunta de si hi havia joguines de moda

abans, s que s. Segurament, nhem oblidat moltes, per a tall dexem-
La Memria del Futur
ple recordem que pel que fa a les nines hi havia les pepes. Ms enda-
vant, tamb hi va haver un nino de celluloide, que tenia les cames i els
braos units al cos amb unes gomes. Shavia danar en compte, per,
perqu si sapropava al foc sencenia fcilment. A la dcada dels trenta,
va sortir el cinema Nick i tamb es va posar de moda el dibolo, la lle-
teria dalumini, els cotxes de llauna, els jocs darquitectura de fusta i,
ms curis encara, la cuineta de fusta i el patinet, igualment de fusta.
Sempre, per, combinats amb les baldufes, les bales, les nines de reta-
llar, les nines de drap i serradures, la pilota de drap, les llaunes de tom-
quet fent de xanques o les de sardines fent de trens. Encara, avui dia,
veiem com aquestes joguines sn i seran les de tota la vida.
5. DAbans i dAra:
54
ELS NENS I LES NENES QUE VAN VIURE DURANT LA DICTADURA

FEIEN EL MATEIX QUE ELS DARA?
La dictadura del general Franco (1940-1975) ha estat, sens dubte, un

perode molt llarg que ha marcat la infantesa i ladolescncia de moltes
generacions. La dcada dels quaranta va ser especialment dura perqu
el pas havia acabat de sortir duna guerra i es trobava molt debilitat en
tots els aspectes.
La dictadura va desplegar, tamb socialment i cultural, uns dispositius

de control per poder assegurar lobedincia, lordre i el pensament nic
dels ciutadans i de les ciutadanes. Els nens i les nenes no en van ser una
excepci, perqu sesperava que ells i elles fossin els futurs continuadors
de les directrius de la dictadura. Per aquest motiu, es va crear el Frente
de Juventudes.
El Frente de Juventudes era una instituci filial de Falange Espaola

Tradicionalista y de las J.O.N.S. Va nixer el 6 de desembre de 1940 i, en
el des article de la seva llei fundacional, anunciava:
Todos los alumnos de los centros de Primera y Segunda Enseanza, oficial

y privada, forman parte del Frente de Juventudes.
Entre les funcions del Frente de Juventudes, hi destacaven leducaci

poltica en lesperit i la doctrina de Falange Espaola; leducaci fsica
i esportiva; leducaci premilitar, per als nois, i la iniciaci a la llar, per
a les noies. Collaborar amb les institucions en la formaci cultural,
moral i social. Organitzar i dirigir campaments, colnies, albergs, cursos
i qualsevol obra daquest gnere per complementar la tasca de lEstat.
Del cant mascul, van sorgir els Flechas i els Pelayos. Flechas y Pelayos
fa referncia a una revista infantil molt popular, que va sortir al carrer
lany 1938 sota el patrocini de la Falange i la direcci de Fray Justo
Prez de Urbel, amb la finalitat de donar als nens la formaci huma-
na, religiosa i patritica, que far dells bons cristians i excellents
55
espanyols. Els far meitat monjos, meitat soldats. La publicaci va durar

fins lany 1949. Havia tingut dos clars precedents de tirada ms curta:
el setmanari Pelayos, editat per la Junta Nacional Carlista i el setma-
nari Flecha, editat per Falange. Ambdues publicacions foren editades, a
Sant Sebasti, durant la guerra. Per tant, en el llenguatge ms
colloquial, los flechas i los pelayos eren els militants ms joves de les
organitzacions falangistes i carlistes, respectivament.
La Memria del Futur
Del cant femen, trobem la Seccin Femenina, que existia entre les
organitzacions de Falange Tradicionalista y de las J.O.N.S. En ella sen-
quadraven les dones que volien servir el noble i patritic ideal falangis-
ta. La finalitat de la Seccin Femenina era:
Preparar a la mujer para que otro da pueda ser madre de una familia cat-
lica, patritica y modlica en todos los aspectos.
5. DAbans i dAra:
56
Per tant, no es pot entendre la nostra histria ms recent si signora

lensinistrament i la catequesi que van tenir els infants que van viure en
aquell perode.
La dictadura va ser molt llarga, va tenir una durada de trenta-cinc anys,

i amb el pas del temps alguns aspectes van anar canviant, com ara
laspecte ldic dels infants del moment. A la dcada dels seixanta, sor-
geix un nou model de lleure per als infants.
VILANOVA I LA GELTR DURANT LA DICTADURA
Una societat durant la dictadura, una societat sense llibertats, una societat
sense associacions, sense cap mena dorganitzaci que no fos lorganitzaci
oficial, que sen deia la Organizacin Juvenil Espaola i que era lequiva-
lent del partit poltic de la Falange Espaola, lnic partit poltic perms i
tolerat de lpoca. La seva organitzaci juvenil, la OJE, feia algunes activi-
tats i alguns campaments durant lany, a part daix i de les Congregacions
Marianes, em fa lefecte que en aquest poble hi havia ben poca cosa, i ales-
hores, a part daix, no hi havia altra activitat que no fos jugar pel carrer o
poca cosa ms ()
Daquesta realitat, sorgeix lescoltisme:
Lescoltisme ve a omplir a Catalunya la possibilitat que els joves

es trobin, facin alguna cosa i sentin quelcom diferent, un esperit
diferent del que era lesperit oficial, lesperit que emanava del
moviment que la dictadura impulsava, dall que sen deia el
Movimiento Nacional, del seu partit la Falange, sobretot de la
Organizacin Juvenil Espaola.
(...) A Vilanova comena en temps de mossn Pedrals, un rector que ve a

Vilanova abans dels anys seixanta, que arrenca amb un local que avui s
desaparegut
57
Lescoltisme era un esperit daventura, un esperit de llibertat i un

esperit de treball envers els altres.
Jaume Casanovas. Sobre leducaci del lleure infantil i juvenil. Ajuntament de Vilanova, 1986
Per tant, lescoltisme va representar loportunitat, per a molts infants

darreu de Catalunya i tamb de Vilanova, de poder portar a terme unes
altres activitats ldiques, al marge de les ms oficials. Lescoltisme
tamb va ser el preludi de lorganitzaci dels esplais.
La Memria del Futur
EL MATERIAL DE LES JOGUINES S RESPECTUS AMB EL MEDI

AMBIENT?
Un altre fet que volem abordar i que t com a punt central les joguines
s, a part de la quantitat que sen pugui tenir, els materials amb qu
estan fabricades5.
Actualment, el ventall de materials utilitzats per fer joguines s molt

ampli. Nhi ha de naturals i de sinttics. Els primers sn la fusta, el paper,
el cartr, el cautx, la roba o la llana. Els segons poden ser els plstics
o les espumes entre altres.
Les joguines de materials naturals solen ser duradores i formen la sen-

sibilitat ecolgica dels nens. La fusta s un material noble i la seva tem-
peratura s agradable. Per, actualment, bona part de les joguines que
es fabriquen sn amb PVC, un dels plstics ms usats i que presenta un
seguit de problemes. Com ara, el contingut de clor i els additius del PVC,
que no es troben fixats a les seves molcules i que es desprenen passant
a les mans de qui ho agafa... Per, retornem al passat.
Les joguines dabans estaven fetes en general de materials naturals, com

ara els cavallets de fusta, les nines o les pilotes de roba. Per recordem
tamb que hem anat comentant que molts dels nostres protagonistes
aprofitaven qualsevol material que tinguessin a la vora per crear les
5. DAbans i dAra:
58
seves prpies joguines (pinyols dalbercoc, petits trossos de marbre, llau-

nes diverses, serradures, caixes de cartr, xapes...). Era una autntica
cultura de laprofitament i del reciclatge.
Actualment, podem dir que la tendncia s una altra, ja que les jogui-
nes estan fetes moltes vegades de materials no reciclables i contenen
piles. Per tant, val la pena preguntar-se si realment sn necessries
aquestes piles i si les joguines han destar fetes daquests materials, com
ara el PVC.
Per altra banda, els petits creixen rpidament i les joguines es van arra-
conant. Una bona soluci, que ja practiquem moltes vegades, pot ser
convertir-les en joguines de segona m perqu saprofitin ms. Conv
considerar que, si tenim moltes joguines inutilitzades, pot dificultar que
els menuts aprenguin a valorar les coses. Fet tamb diferencial entre les
joguines dabans i les dara. Reprodum les histries que segueixen, per-
qu sn una mostra que els sentiments i la imaginaci poden valer ms
que els materials o les novetats comercials.
59
Jocs, joguines
i histries de
la infantesa
Camlia Ferrer i Garriga
El joc s molt important per a la formaci dels infants. Aprens a per-

La Memria del Futur
dre, a compartir, a no ser el primer sempre, a ser un sser sociable... El

fet de jugar s molt positiu i, sobretot, si es t alg amb qui jugar.
Un milionari nordameric, en David Rockefeller, en unes declaracions a

la premsa deia que recordava la seva infantesa amb tristesa perqu els
seus cinc germans grans no li feien cas i perqu els altres nens del
poble vivien lluny de casa seva. Ell afirmava que era ms important
tenir companys per jugar que tenir joguines. Jo crec que si no tens
joguines, te les pots fabricar amb una mica dimaginaci.
Jo vaig tenir el privilegi de viure de petita a la platja de Vilanova, al

trajo de Llevant, concretament al nmero 75, en un edifici amb quatre
habitatges on vivem cinc nenes i tres nens. Tots baixvem a jugar
davant de casa, al carrer i a la sorra, junt amb daltres vens i venes.
Aleshores, es podia jugar al carrer perqu Vilanova tenia molts menys
habitants que ara i, sobretot, pocs cotxes. Era com si tingussim un
gran jard vora del mar on podem jugar lliures com ocellets... per,
alhora, sempre havem destar atents a pujar a casa quan les nostres
mares ens cridaven des del balc.
Jugvem a saltar a corda, a cuit i amagar, a pilota, a palet, a boles o

als quatre cantons a sota del terrat tpic que encara hi ha a la platja
que, a ms, ens protegia de la calor.
5. DAbans i dAra:
60
A la sorra, fiem les cases i recollem petxines, les quals desprs eren
la nostra vaixella. Les algues seques les utilitzvem per jugar i tamb
collem altres herbes per fer verdures que, barrejades amb la sorra,
podien convertir-se tant en arrs, com en sopa o en smola. La sorra
la modelvem com si fos la nostra plastilina!
Tamb aprofitvem alguna eixida o terrat per guarnir-los, per fer-ne el

que nosaltres diem lluminries i trigvem ms a preparar-ho tot que
no pas a jugar.
Un altre joc que fiem a la platja era el daprofitar un tros de rajola de

forma triangular i polida pel rssec del mar. Per a nosaltres, era un revl-
ver per jugar a policies i lladres o a bons i dolents. En diem jugar a
manos (a manos arriba, en castell, s clar, en lloc de mans enlaire).
Tamb recordo que al comenament de lestiu, quan arribaven les

vacances de lescola, tenem molt de temps per jugar al carrer. Aix
doncs, desprs de sopar ens trobvem per explicar-nos aventures
imaginades, i era molt divertit! Les histries podien ser dintriga, de
fantasmes...
Tamb cavem papallones, amb uns rams duna herba alta i amb flors
grogues duna olor forta i que, prviament, anvem a collir. Recordo
que cavem tres classes de papallones: les grogues (en diem magda-
lenes), les blanques (en diem marietes), i les de colors... que eren ano-
menades les reines o els reis. Una vegada caades, buscvem un pot de
llauna buit i les guardvem dins, on els fiem un llit dherba. Desprs
tapvem el pot amb un tros de rajola que hi havia a la platja.
A lhivern, si feia mal temps, ens reunem a les cases i jugvem amb les
nines o amb les nines de retallar. La meva mare ens va ensenyar a fer
taules, cadires i llits amb caixes de sabates buides. En aquella poca,
poder tenir capses de cartr no era tan fcil com ara, que estem en l-
poca del regal ben embolicat: capsa, paper, lla... i tot per anar a parar
als contenidors. Aix em fa pensar que haurem de ser ms austers tots
61
plegats. Actualment, s tan diferent! El paper i el cartr ja no es valo-

ren gaire com a materials per poder jugar i durant les festes de Nadal
i de Reis podem veure els contenidors plens dels embolcalls dels regals.
Seguint amb el tema dels jocs, alguna partida de parxs i del joc de
loca tamb nhavem fet, per poques vegades, perqu de jocs de taula
no nhi havia tants o no els coneixem. A part, tenem la sort de no
estar enganxats a lordinador com ara, o a la televisi que, a vegades,
fa que els nens i les nenes no es relacionin normalment. s clar que,
aleshores, tampoc no nhi havia ni dels uns ni de les altres.
De joguines, en tenem alguna, com ara: lescombreta, alguna fireta i

La Memria del Futur
alguna nina no gaire cara. No nhi havia gaires, de diners, per a jogui-
nes; feien falta altres coses ms necessries. El que s que tenem era
molta imaginaci i no ens avorrem mai.
Aix, doncs, ens confeccionvem les balances per jugar a vendre. Amb
una capsa buida de betum, hi lligvem un cordill i en fiem un telfon.
A vegades, vora mar i desprs dun temporal, hi trobvem el que en
diem tresors, que eren trossos petits de vidres de colors molt polits,
podien ser de color verd i tenien diferents formes... entre daltres coses
que no trobvem normalment.
Un altre joc era agafar un pinyol dalbercoc i durant molta estona el

fregvem a la vorera, que era de pedra viva, fins arribar a foradar-lo.
I vet aqu els meus records... Tot i aix, crec que el ms important era
compartir els jocs. Ara sha perdut el carrer com a espai per jugar i
tamb com a espai de tertlies de venat... Vilanova sens ha fet tan
gran!
5. DAbans i dAra:
63
Histria
dun nen
Josep Albero i Segarra

Nascut a Baix-a-mar, lany 1928.
En el temps de la meva infantesa, a Vilanova, hi circulaven molt pocs

La Memria del Futur
cotxes i els carrers eren lespai on la canalla podia jugar amb

tranquillitat. El que fiem en sortir de lescola era reunir-nos en grups
petits per jugar en alguna casa o, si els gups eren ms nombrosos i del
mateix barri, anvem al carrer per fer els nostres jocs.
Organitzvem molts jocs, ja que en aquells temps hi havia ben poques

de joguines comprades a les botigues. Era la postguerra i jo vaig ser
afortunat perqu, al ser fill nic, els meus pares em podien comprar
alguna joguina. Recordo una mquina de fer cinema (molt anterior a
les del Cine Nick) que era una caixa duns 70 centmetres de llargada,
amb uns cartrons dibuixats i enganxats en una cinta que, en donar-
li moviment amb una maneta, projectava la imatge a travs duna
lmpada.
5. DAbans i dAra:
64
Fa uns anys que, aquest tipus de mquina, la vaig veure exposada al

Museu de les Joguines de Figueres i em va fer molta grcia. Quan em
vaig fer ms gran, i com que no hi havia espai a casa, la vaig regalar a
uns nens vens. Un altre joc que vaig tenir, i que encara recordo amb
molta estima, s un joc similar al mecano, era metllic i mhi passava
hores jugant.
Els jocs de carrer habituals eren: jugar a boles en diferents modalitats

(tothom en diu bales, per nosaltres en diem boles). A cavall fort, a
plantats, a cuit i amagar, al potet o a soldats de canya i suro, que en
Josep Prats Llambrich construa amb molta destresa. Tamb jugvem a
fer surar barques, construdes amb materials diversos en recordo unes
que fiem nosaltres mateixos amb llaunes, a trens amb llaunes de
sardines connectades amb fils o amb bicicletes de tres rodes (tricicles),
que normalment no eren noves i que sempre eren heretades de cosins
o de vens ms grans.
Les poques bicicletes que hi havia estaven molt sollicitades i, a vega-

des, per donar-hi uns tombs havies de donar cromos o boles, tot depe-
nia de la generositat del propietari.
Quan ja vam ser ms grans, a ladolescncia, tots somivem la bicicle-

ta de dues rodes, la gran, per tenir una certa autonomia i desplaar-
nos lluny de casa, per exemple a Sant Cristfor o a Ribes Roges. Tamb
presumem davant les nenes i les convidvem a passejar, a pujar a fer
un tomb assegudes a la barra horitzontal del quadre de la bicicleta. Era
una bona ocasi per tenir una noia a prop. En aquella poca, no era
fcil tenir contacte directe amb una noia, perqu les nenes anaven a
classe noms amb nenes i els nens noms amb nens. Ens barrejvem
poc en aquell temps.
Segur que em deixo molts jocs, per podria assegurar que el joc estre-
lla era jugar a pilota, el que avui en diem jugar a futbol. El nostre camp
era el mateix passeig Martim entre el carrer del Gas i lactual carrer
dels Boters. Tenem el perill que la pilota entrs a les botigues, on ado-
65
baven les xarxes els pescadors. A vegades, sabem que pilota que
entrava, pilota que no sortia sencera, perqu els destorbvem la feina.
Quan rem colla, el camp era de pal a pal, la qual cosa volia dir que les
porteries se situaven aprofitant els pals de fusta que suportaven les
lnies elctriques aries que hi havia en cada sector.
Recordo que quan jo feia alguna malifeta a casa, el pare em castigava

a no sortir al carrer i havia de veure el partit de pilota dels meus amics
des del balc de casa. Jo li deia al meu pare que em dons un bolet i
que em deixs anar a jugar. Per el cstig era aquell i cap altre, o sigui,
quedar-me al balc.
La Memria del Futur
Magradava molt jugar a pilota, o sigui, a futbol. Vaig jugar en dife-

rents equips locals... Ara, els partits els veig per la televisi. I aquests
sn els meus records, que tamb poden ser els daltres companys.
5. DAbans i dAra:
67

El Mn de les Canons
69
La msica i les canons sn, juntament amb els jocs i les joguines, un
altre dels elements que podem recordar ms de la nostra infantesa. De
la mateixa manera que el joc, la msica no necessriament ha de des-
aparixer quan ens fem grans, per s que es perden algunes canons
que havien omplert els nostres primers mesos i anys de vida.
Les nostres canons sn part de la identitat. Una identitat prpia de

cada grup cultural al qual pertany cadasc de nosaltres, ja sigui per nai-
xement o per adopci. En el mn de les canons, s on el relleu gene-
La Memria del Futur
racional s ms visible, perqu s on la memria de cada casa, de cada

poble o de cada pas es va transmetent de manera oral6.
Cada pas i cada collectivitat t les seves canons prpies, per s cada
famlia, cada barri o cada colla que en far la seva tria prpia i, moltes
vegades, la seva prpia versi. Les escoles sn tamb altres canals de
comunicaci i de transmissi de les canons. El mn escolar obre els ven-
talls de les famlies i collabora a ampliar el canoner de cadasc.
Tanmateix, segons els temps viscuts, lorigen dels pares i de les mares, el
poble o la ciutat on es visqui i lescola a la qual shagi anat, les difern-
cies entre les canons que es coneixen podran ser notablement variables.
Un altre factor important s que hi ha canons que es perden i altres

que tenen la fortuna danar passant de generaci en generaci.
-A qu es deu?- ens preguntem.
Una de les moltes respostes que ens vnen al cap s que la msica
popular s dautor annim, s a dir, lha feta el poble i, si no es deixa per
escrit, la can es perd. Les canons populars sn el que sanomena cul-
tura immaterial perqu es basen en la transmissi oral. En aquest cas,
els msics i els folkloristes sn els que van de poble en poble per reco-
llir-les. Com van fer Joan Amades i Aureli Capmany.
5. DAbans i dAra:
70
A Vilanova i la Geltr, hem de fer esment de Xavier Orriols i de Bienve

Moya, els quals tamb han portat a terme una important tasca de recu-
peraci de la memria de tradici oral.
Cal tenir en compte tamb un altre motiu, pel qual algunes peces musi-
cals acaben desapareixent. Es tracta de considerar el fet que la can s
un vehicle de comunicaci relacionat estretament amb les vivncies.
Aix fa pensar que potser s la desaparici dalguns fets a la vida (com
en el cas dels oficis) que, en conseqncia, tamb provoquen que les
canons sacabin perdent.
Aix doncs, la msica popular serveix per aprendre costums i coneixe-

ments, perqu s un mn de saviesa i un pou de riquesa lxica. Per tant,
sn aquests els valors que shan de transmetre als qui han de venir.
Per una altra banda, tamb caldria revisar la utilitzaci que sha fet dels
continguts de les canons, que sense ser prpiament populars, estan en
boca de generacions senceres.
QUINS TEMES TRACTEN LES CANONS DINFANTS?

71
Els educadors haurien de procurar que, en els infants, can i joc, i joc i
can, fossin gaireb sinnims; representessin per ells una mateixa cosa. Si
volem que una can els interessi fortament procurem donar-los-la en
forma de joc, s a dir, en una forma que ells la puguin accionar, que la
puguin dansar, que ells, en una paraula, la puguin viure ()
Joan Llongueres i Badia7

Creador del mtode Llongueres daprenentatge musical per a infants.
La infantesa s un perode molt determinat que es caracteritza per tenir

associades tot un seguit de canons que, moltes vegades, no sn neces-
La Memria del Futur
sriament infantils, per que shan anat incorporant pel fet de consti-
tuir canons tradicionals. Aix, doncs, no ens ha destranyar que roman-
os, cuplets, canons cavalleresques, de bandolers o damors tamb
hagin estat cantades als infants, encara que en fragments petits. Aix,
doncs, les canons infantils poden tenir diferents direccions, s a dir,
poden ser dadult a nen (Arri, arri tatanet), de nen a adult o de nen a
nen. Per el que s que s cert s que hi ha un munt de canons que les
podem relacionar completament amb la infantesa, com ara:
Les canons de falda (Aquest s el pare, aquesta s la mare...), les can-

ons de bressol (Linfant i la dida), les danimals (El gall i la gallina), les
doficis (Can del matalasser), les de temps i natura (Pastoret, don
vns? Sol, solet), les de danses (El ball de la civada), les de jocs (La bar-
queta) o les escatolgiques (El Pere de la cullera).
Can de falda
Aquest s el pare
Aquest s el pare,
aquesta s la mare,
aquest fa les sopes,
aquest se les menja totes,
i aquest fa: piu, piu,
que no nhi ha per al caganiu?
5. DAbans i dAra:
72
Can de bressol
Linfant i la dida
Linfant no em pot dormir,
ni en bressol ni en cadira.
Sin a la vora del foc,
a la falda de la dida
La dida es va despertar,
troba linfant sense vida.
El braos se li cremaven,
i els peus se li encenien.
Can danimals
El gall i la gallina
El gall i la gallina
estaven al balc.
La gallina sadormia,
i el gall li fa un pet.
Dolent, ms que dolent!
Qu dir la gent?
Que diguin el que vulguin
que jo ja estic content!
Can doficis
Can del matalasser

Cop per aqu,
cop per all,
tururururaina.
Cop per aqu,
cop per all,
turururur.
73
Can de temps
Sol, solet
Sol, solet,
Vinem a veure,
vinem a veure.
Sol, solet,
vinem a veure
que tinc fred.
Quan el sol solet vindr,
la boireta, la boireta,
La Memria del Futur
quan el sol solet vindr,

la boireta marxar.
Can de natura
Pastoret don vns?

Pastoret don vns?
De la muntanya, de la muntanya,
Pastoret, don vns?
De la muntanya de veure el temps.
Quin temps fa?
Plou i neva, plou i neva.
Quin temps fa?
Plou i neva per all.
Can de dansa
El ball de la civada
El ball de la civada jo us el cantar (2).
El pare quan la llaurava,
feia aix, feia aix...
Sen dava un cop al pit
i sen girava aix:
Treballem (2), que la civada(2).
5. DAbans i dAra:
74
Treballem (2) que la civada guanyarem.
El ball de la civada jo us el cantar (2).

El pare quan la llaurava (la segava, la molia...),
feia aix, feia aix...
(...)
Can de jocs
La barqueta
Si la barqueta es tomba,
nena no tinguis por.
Tira la canya a laigua
i agafat al tim.
Si la barqueta es tomba,
nena no tinguis por.
Ala la cama enlaire
i fes un saltir.
Can escatolgica
El Pere de la cullera
El Pere de la cullera
va anar a la process.
Es va cagar les calces.
Ai, mare quina pudor!
A ms, tamb podem afegir que ha estat grcies al mtode Llongueres,

s a dir, a cantar i a ballar alhora, que el nostre canoner particular sha
vist ampliat. Aix doncs, tenim actualment un ventall ms ampli de can-
ons infantils grcies a la uni de les canons populars amb les canons
creades pel mestre Llongueres. Un bon exemple s la can del mestre:
Les Formiguetes, de la qual reprodum les dues primeres estrofes de les
cinc que t:
75
Les petites formiguetes a lestiu,

quan el blat s ja segat,
i lligat i apilotat,
surten arrengleradetes del seu niu,
xiu, xiu, xiu (bis)
i van ben endreadetes.
Cap aqu, cap all,
tot cercant les espiguetes,
cap aqu, cap all,
que per tot arreu nhi ha.
La Memria del Futur
Tot passant per les voretes del cam,

amb lamiga shan trobat
i a lorella shan parlat
i shan dit moltes cosetes.
Fent aix,
Psi, psi, psi (bis)
i donant-se abraadetes.
Cap aqu, cap all,
tot cercant les espiguetes,
cap aqu, cap all,
han anat a treballar.
(...)
Joan Llongueres sentia una gran admiraci per la natura i Les formigue-
tes s la primera can que va compondre. La can sembla una faula
sense lelement negatiu que les caracteritza perqu saconsegueixi una
cloenda exemplar.
Els petits hauran dimitar els treballs dels minsculs ssers vivents, que
al llarg de lestiu es dediquen a omplir els rebosts dels seus nius per
assegurar la seva subsistncia en els mesos dhivern.
Per a Joan Llongueres: el joc de les formigues s el joc de la humanitat

sensata.
5. DAbans i dAra:
76
s curis constatar com, per als no entesos en la matria, les canons

den Llongueres moltes vegades es confonenen amb les canons popu-
lars i/o tradicionals. El desconeixement de la seva persona i de la seva
feina fan que labast i la transcendncia del seu mtode i de les seves
canons a la societat catalana generin, en molts casos, aquest equvoc.
QUI CANTA I DE QU ES CANTA?
Tots els discursos tenen un emissor, un destinatari i un contingut, per

hi ha sectors que poden monopolitzar lemissi de discursos i provocar
que, en altres situacions, noms en tinguem coneixement grcies a la
descripci dels primers, i les canons no en sn una excepci perqu
tamb sn discursos.
Les canons sn patrimoni de tots i de totes. De tota manera, per, s

que s cert que potser han estat les dones les que han cantat ms en els
mbits familiars o en els patis de les escoles. Tanmateix, aix no vol dir
que els homes no hagin cantat, per potser quan ho han fet, la seva
presncia sha vinculat ms aviat a una tradici ms pblica o ms culta.
Ens referim als cors (com els cors obrers de Clav), a les havaneres o als
mateixos escolans.
La can popular ha estat la protagonista de moltes estones familiars o

de lleure. Cal recordar que abans les famlies acostumaven a cantar ple-
gades fora sovint i per qualsevol motiu. Aquesta circumstncia sha anat
perdent per la incursi de la rdio i de la televisi a les llars. Per tant, la
can popular constitueix un vehicle i una manera dapropar-nos al
coneixement de la situaci social duna poca o dun determinat collec-
tiu. En aquest cas, hi observem com es parla de diferents oficis i celebra-
cions o esdeveniments histrics que queden reflectits en les canons.
Tanmateix, les canons en general han estat tamb un bon mecanisme

poltic i aquest fet saprecia clarament durant el temps de la dictadura.
77
Al costat de les canons populars, les quals van quedar en un segon

terme durant aquest perode per la prohibici de parlar en catal, tro-
bem que les famlies que eren afectes al rgim i que volien que els seus
fills seguissin les directrius de la Falange podien tamb tenir al seu
abast un llibret amb un seguit de Marchas y Canciones. Per els nens i
les nenes de lpoca, al marge de les simpaties poltiques de les seves
famlies, es trobaven amb la circumstncia que, cada dia abans dentrar
a lescola, havien de cantar de manera obligatria la can segent, que
en realitat era com un himne:
La Memria del Futur
Cara al sol, con la camisa nueva,

Que t bordaste en rojo ayer,
Me hallar la muerte, si me lleva,
Y no te vuelvo a ver.
Formar junto a mis compaeros

Que hacen guardia sobre los luceros,
Impasible el ademn, y estn
Presentes en nuestro afn.
Si te dicen que ca, me fui

Al puesto que tengo all.
5. DAbans i dAra:
78
HI HA CANONS POPULARS SEXISTES?
Si analitzem les canons daquest perode tamb hi veurem un reflex de

la imatge que es tenia de les dones i com se les considerava.
Els llargs anys de la dictadura franquista han estat un dels moments

ms importants de la nostra histria recent. Va ser durant aquest per-
ode en el qual la figura de la dona va estar totalment dissenyada per-
qu acompls els requisits de filla, mare o esposa perfecta. Obviant, aix,
quina era la seva prpia identitat com a dona.
Durant aquests temps de la dictadura, en molts patis descola, es canta-

ven algunes canons com la segent:
Al pasar por el cuartel se me cay un botn

y vino el coronel a pegarme un bofetn.
Del bofetn que dio el cacho de animal,
estuve cinco das sin poderme levantar.
Las nias bonitas no van al cuartel
porque los soldados les pisan el pie.
Soldado valiente no me pise usted
que soy pequeita y me puedo caer.
Si eres pequeita y te puedes caer
cmprate un vestido de color caf.
Cortito por delante y cortito por atrs,
estrecho de cintura y que guapa ests.
Aquesta can mostra clarament el prototipus de dona que el rgim

franquista pretenia. Delles, es volia que fossin maques, femenines i que
anessin ben vestides; a ms, tal com reflecteix la can, si en algun
moment no eren en el lloc que els pertocava, podien ser castigades.
Aquesta imatge de dona ideal contrastava fora amb la realitat de l-
poca, sobretot en lpoca de la postguerra ms aferrissada, quan per a
la majoria era impensable poder-se comprar un vestit bonic. La majoria
de les dones, tot i tenir cura del seu aspecte, havien de recrrer moltes
79
vegades a confeccionar-se la roba amb teixits al ms econmics possi-

ble. Eren elles precisament les qui, en molts casos, sustentaven tot lm-
bit familiar i dels rendiments del seu treball (que acostumaven a ser
inferiors als dels homes), en depenia que tiressin endavant la totalitat
dels membres de la famlia.
Trobem, en un altre fragment dun llibre de la Seccin Femenina, com

queda encara ms ben reflectit el model de dona que sespera.
No hay que ser nunca una nia empachada de libros, que no sabe hablar
de otra cosa...; no hay que ser una intelectual.
La Memria del Futur
El Libro de las Margaritas. Seccin Femenina, 1940.

Otero, Luis. La Seccin Femenina. Edaf, Madrid, 1999.
Una altra can (pertanyent als jocs amb qu es pica de mans), que
demostra com era lestatus de la dona durant el temps de la dictadura
s la segent:
Antn Carabina, na, na,

mat a su mujer, jer, jer,
la puso en un saco, co, co
y la llev a moler, ler, ler.
El molinero dijo, jo, jo,
esto no es harina, na na.
Esto es la mujer, jer, jer,
de Antn Carabina, na, na.
La tolerncia al maltractament de les dones era un fet en aquella poca.

Tal com ja hem esmentat, la dona era considerada com un apndix del
seu marit; havia de ser al seu darrere sense fer-se notar; no tenia dret
ni a veu ni a vot i, des de la infncia ms tendra, les nenes seducaven
perqu fossin mestresses de casa eficaces i eficients. A ms a ms, calia
que no pensessin en res ms que en el benestar del seu marit, a tenir
cura dels seus fills i filles (els/les que Du li dons) i a fer obres de cari-
5. DAbans i dAra:
80
tat o a treballar per a la comunitat com un deure i vot religis. Per tant,
contradir o qestionar qualsevol aspecte que penss, fes o represents
el marit era penalitzat socialment i aix sentenia que havia de ser. La
submissi i la resignaci eren les consignes a seguir per part de les
dones. No s estrany, doncs, que ser dona en equitat i paritat a lhome
segueixi sent un tema de reivindicaci i de debat social. Avui en dia,
encara s difcil canviar aquesta imatge del que s una dona, com
tampoc no s senzill erradicar la violncia de gnere. Les consignes
repetides sistemticament al llarg de moltssims anys (la dictadura en va
durar 40) va calar molt a fons tamb en linconscient de moltes dones.
s imperatiu que les mateixes dones, cada vegada ms fins a assolir la
totalitat, prenguin conscincia dels seus drets com a ssers humans per
fer front a discursos com els que es reflecteixen en aquestes dues can-
ons que hem reprodut anteriorment.
En catal, tamb tenim alguns exemples de lletres de canons populars

molt antigues, anteriors a la dictadura, que podrem anomenar sexistes
i que, sense arribar a la justificaci de la violncia -tot i que podien
tenir una aparena dinnocents o de melindroses-, s que determinaven
quines eren les nenes maques i, per exclusi, quines no:
81
Les nenes maques al demat

salcen i reguen, salcen i reguen.
Les nenes maques al demat,
salcen i reguen el seu jard.
Jo tamb rego el meu hortet,
faves i psols, faves i psols.
Jo tamb rego el meu hortet,
faves i psols i julivert.
Tamb hi havia canons que reflectien quin havia de ser el principal

objectiu a la vida per a una dona: casar-se. Com es pot veure en aques-
La Memria del Futur
ta can dorigen francs, que es va popularitzar a partir del mestre

Joan Llongueres:
Sn deu noies per casar,

que sen van a passejar.
Hi ha lAnneta,
la Laieta,
la Paulina,
i la Claudina.
Oh! Eh!
La Maria i la Merc!
Hi ha lairosa Montserrat,
la petita Trinitat.
Hi ha la Teresona.
Tamb hi ha lAngelona.
Bon rei, les va trobar;
les comena a saludar.
-Hola Anneta!
Oh, Laieta!
La Paulina
i la Claudina.
Oh! Eh!
La Maria i la Merc!
Qu tal va la Montserrat?
5. DAbans i dAra:
82
Com est la Trinitat?

I la Teresona?...
Un bes a lAngelona.
(...)
El bon rei sha de casar
i una noia vol triar.
No s lAnneta
ni la Laieta
ni la Paulina
ni la Claudina.
Oh! Eh!
Ni la Maria ni la Merc!
No s lairosa Montserrat,
ni tampoc la Trinitat,
ni la Teresona.
Es casa amb lAngelona.
Altres canons daquest estil poden ser Baixant per la Font del Gat o El
senyor Ramon empaita les criades.
TENIM CANONS POPULARS PRPIAMENT VILANOVINES?

Davant daquesta pregunta, si tenim canons nicament vilanovines,
creiem que la resposta s que no. Existeix, per, una lletra de les Danses
de Vilanova que no sha arribat a popularitzar mai i, per tant, trobar-
em poques persones que la sabessin. Quan parlem de les canons popu-
lars, hem de tenir en compte que els pobles, els barris, les colles o les
mateixes famlies fan moltes variacions. Un exemple palpable s la
can del ti, de la qual hi ha infinitats de versions.
QUEDEN EN EL RECORD LES NOSTRES CANONS?

s un fet que la can popular ha estat i encara est, duna manera o
altra, en la nostra memria collectiva. Daquesta realitat, en sn testi-
moni els dos relats segents:
83
Records
de les
meves canons
Blanca Rosa Bertran i Roch
Abans, les canons populars eren molt presents a totes les cases. Quan
La Memria del Futur
era menuda, tant el pare com la mare, tal com havien fet anteriorment
els seus pares i les seves mares, em cantaven canons. De la meva
infantesa, recordo algunes canons que em cantava la mare i com
mexplicava contes. Recordo, per, quan la mare em cantava Linfant i
la dida o La Mare perqu jo no volia que me les cants, ja que eren molt
tristes i em feien plorar. Per la mare tamb em cantava altres canons
que magradaven molt, com ara: La mare de Du quan era xiqueta, La
Pastoreta o El noi de la mare, que tant pot ser una can de bressol
com de Nadal.
Quan ja em vaig fer una mica ms gran, el pare tamb em cantava

canons que ell havia aprs de la seva mare, que era de Sant Pere de
Ribes i que en sabia moltes. Ell, em cantava El poll i la pua, La Filla del
Marxant o El Mariner. Menys la primera, cap de les dues sn canons
infantils, per ell men cantava trossos i a mi magradaven molt. De la
can El Mariner, cal dir que se lha considerada una de les canons
catalanes ms boniques que hi ha i que la canten en diferents pasos,
per fent-hi petites variacions. Aix em fa recordar que tinc un llibre,
del qual queden pocs exemplars perqu va estar prohibit durant la dic-
tadura, on es recullen totes aquestes canons catalanes populars i que,
a ms a ms, explica don provenen i el seu significat.
5. DAbans i dAra:
84
Altres canons que recordo de la meva infantesa -i que s que sn

infantils- sn: La vall, vall, La cueta de la gallina i La Broda de seda (que
agrada molt a tothom).
Curiosament, amb el pas del temps, la meva activitat professional ha

estat precisament la msica i el seu ensenyament. Daquesta llarga
etapa de la meva vida encara recordo amb molta illusi com un grup
dexalumnes de comenament dels anys 60, encara recordaven les can-
ons que els havia ensenyat, en un sopar celebrat quasi tres dcades
desprs. Cal dir que en els anys seixanta les canons que sensenyaven
eren en castell, per jo nhi intercalava de catalanes. Aquestes can-
ons servien perqu aquestes nenes, moltes delles castellanes, apren-
guessin el vocabulari catal -ja que elles normalment no parlaven en
catal-. Per exemple, aprenien les peces de vestir amb canons com la
Margarideta. Amb les diferents alumnes que vaig tenir, tamb vam for-
mar cors. Recordo que en vam formar al Grupo, al Tac i a les Tereses.
Aquests cors formaven part de la Seccin Femenina i vam guanyar
alguns premis.
Els premis els vam guanyar en uns concursos en qu podien participar

totes les escoles que ho volien. Cada any, els cors estaven formats per
nenes diferents. En el concurs shavia de cantar una can en castell
obligada, una en gregori tamb obligada i una en catal que la podia
escollir el professor. Per va ser molt emocionant, quan trenta anys
ms tard, vaig veure com aquelles exalumnes encara recordaven aque-
lles canons. Aix em va fer entendre que el meu ensenyament no
havia caigut en un sac foradat.
85
Una histria
de teatre, reis
i firetes
Rosa Carbonell i Serra
Avui, escoltant les notcies per la televisi, ens hem assabentat que el
La Memria del Futur
Teatre Apollo sha incendiat (el Teatre Apollo es va incendiar la nit de

l1 de febrer de 2005). No s ben b per quin motiu, per he sentit molt
a dins meu, com una sensaci de tristesa per haver perdut una mica
de cosa meva.
Havia sentit explicar pel meu pare que, en aquest teatre, havien vingut
importants companyies lriques de sarsuela a fer moltes representa-
cions, que havien tingut un gran xit per la bona acstica que tenia
lApollo. Desprs, es va convertir en un cinema.
Per els meus records envers el Teatre Apollo comencen lany 1941.
Segons un programa que conservo, en lesmentat any, shi va fer una
representaci de Els Pastorets. Aleshores, tot es feia en castell. El
programa diu: Representacin por el Cuadro Artstico de la Obra, en
colaboracin con la Seccin Masculina del Frente de Juventudes, de la
tradicional obra del eminente escritor Jos Mara Folch y Torres, divi-
dida en 5 actos i 16 cuadros: Los pastorcillos o el advenimiento del
mesas.
A continuaci, hi ha tot el repartiment de les persones que participa-

ven en lobra de teatre i, entre elles, tamb hi figura el meu nom.
Recordo perfectament que, a casa de lavi Serra, hi havia molt dam-
bient envers aquests tipus despectacles; ms ben dit, neren dels prin-
5. DAbans i dAra:
86
cipals organitzadors. Jo tenia set anys i portava unes trenes molt llar-
gues i gruixudes. Segurament, que ledat i el cabell eren les caracters-
tiques necessries per interpretar el paper de lngel sant Gabriel, i aix
ho vaig fer. Sempre he recordat aquesta experincia com una de les
coses boniques que vaig fer quan era petita.
En un dels actes de Els Pastorets, hi va participar el gran ballar Joan

Magriny, que va ballar les Danses de Vilanova. Com a primer ballar,
hi havia lArtur Galceran, que desprs es va fer monjo de Poblet i que,
avui, s un dels millors constructors de pessebres de Catalunya (a
Santa Maria de Solius, t ms de 35 diorames exposats).
Lltim dia que es representaven Els Pastorets, era el dia de Reis. Aquell
any, mhavia assabentat amb gran disgust, que els reis eren els pares,
encara no sabia si era veritat o mentida, per no mho acabava de
creure. Amb aix que, quan es va acabar la representaci, a lngel
sant Miquel i a mi -que era el sant Gabriel-, ens van fer baixar unes
poques escales que anaven de lescenari a la platea. Vam haver de tra-
vessar el passads pel mig de tota la sala fins al vestbul... i all, hi
havia el tres Reis acompanyats dels seus patges, carregats de paquets.
Tot seguit, tots junts vam tornar cap a lescenari amb gran pompa i
solemnitat.
Retrat dels Reis Mags

dOrient amb la comitiva
a la dcada dels anys
quaranta al sal de Plens
de lAjuntament.
87
Aleshores, els Reis van comenar a cridar pel seu nom a diferents
persones que havien participat en la representaci teatral, i els van
donar un paquet daquells. Tot duna, vaig sentir que el Rei Ros deia
el meu nom. Em vaig acostar i em va fer un pet, al mateix temps
que em donava un paquet que quasi era ms gros que jo. Fa molts
anys que va passar tot aix que estic explicant, per ho recordo
perfectament.
Quan el vaig obrir, em vaig quedar amb la boca oberta perqu hi havia
una bateria de cuina de fireta dalumini que no li faltava de res: olles,
olletes, cassoles, cassoletes, escorredores, plats, forquilles, culleres,
La Memria del Futur
ganivets, etc. s a dir, tots els estris de cuina haguts i per haver, i duna
qualitat extraordinria. Aquell dia vaig creure que els Reis, eren els
Reis, i no pas els pares, a mi mho acabava de demostrar el Rei Ros.
5. DAbans i dAra:
89

Una perspectiva actual
91
QU QUEDA DE COM EN EL RECORD

DE LES DIFERENTS GENERACIONS?
El temps s un element fonamental en les nostres vides, tamb ho va ser

per als nostres avantpassats i ho ser per a les generacions futures. Per
el temps passa i pot ser que en moments determinats ens puguem fer
preguntes de lestil: Qu recordem dels familiars o dels amics i cone-
guts que ja no tenim? Qu deixem quan ja no hi som? Qu ens hem tro-
bat? Qu ens agradaria que recordessin de nosaltres?
La Memria del Futur
Daquestes apreciacions tan personals, nextrapolem la definici dhist-

ria. s a dir, aquella correlaci desdeveniments que han estat protago-
nitzats pels homes i per les dones al llarg del temps i que han anat con-
figurant la situaci actual. Per tant, creiem que la histria va unida a la
transmissi de la memria, entesa com a coneixement del passat i com
a lloc darrelament. Una memria que, prviament, ha dhaver estat
construda.
Reconstruir i transmetre la histria, recuperant memries, sn tasques

fonamentals perqu atorguen la possibilitat dordenar lexperincia des
del present i de comenar a bastir un futur en continutat. Aquestes
prctiques shan dexercitar, tamb, dins de les mateixes famlies.
Formen part de les anomenades prctiques domstiques. La transmissi
oral ens permetr accedir a subjectes histrics, que normalment no
haurien deixat testimoni escrit.
La memria personal s el nostre tresor ms preuat, com a receptacle

nic de vivncies. Tot i aix, hi ha vessants daquesta memria que han
de ser coneguts ms abastament perqu tamb formen part de la
memria collectiva, de la histria de tots i de totes. Des daquesta posi-
ci, transmetem tamb aquest tresor particular, que s el nostre llegat
a les persones que ens vnen darrere. s sabut que no tot s positiu o
recomanable daplicar en qualsevol poca i circumstncia. s probable
5. DAbans i dAra:
92
que sigui tamb al contrari. Hi ha aspectes, com els que hem anat reco-
llint en aquest captol, que formen part de les transmissions ms anti-
gues: la cultural i tradicional; la de les vivncies ms entranyables, i la
dels aspectes que cal rescatar com a valors positius. Altres, per contra,
sn valors i fonaments que han estat presents en moments histrics i
poltics concrets, per que conv que no els perdem de vista per tal de
no repetir-los i, en la mesura del possible, erradicar-los. Cal conixer els
fets per saber com viure i com no. s necessari conixer els aspectes que
ens condueixen a la construcci duna societat en equitat, llibertat i
benestar i, tamb, cal veure quins factors amenacen directament o
subliminalment aquests principis.
Per tant, estaria b que, amb lajuda de la petita empenta que us hem
ofert a travs daquestes poques pgines, tots i totes fssim exercicis de
memria personal per anar rescatant de loblit les parts de la histria
ms propera. Aquesta histria nostra nica i la protagonitzada per
aquelles persones ms grans en anys i experincia. s necessari que
escoltem els testimonis de les persones que ja tenen ms temps en
aquest trajecte que s la vida, per tal que no quedin en lanonimat o en
el sac de loblit. Us encoratgem a comenar per aquelles persones que
tingueu ms properes, perqu aix es pot afavorir una bona manera de
relacionar-nos i de comunicar-nos veritablement entre les diferents
generacions. Les aportacions danada i de tornada, de pregunta i de res-
posta, descolta atenta i de comunicaci flexible, ens condueixen a
tenir-nos ms presents com a persones, a entendrens molt millor i a
viure amb ms plenitud la convivncia.
93

Les petites curiositats
de les joguines
dabans i dara
95
LA BALDUFA
No se sap ni quan ni on va aparixer, per moltes troballes testimonien

la seva antiguitat. Shan trobat baldufes de fang a Ur, que daten del
3500 aC, i de terracota a Troia del 3000 aC. Tamb shan trobat baldu-
fes de fusta a Egipte del 2000 aC, i de fang cuit a Tebes del 1250 aC o
dos a Roma del 27 aC.
Aix, doncs, sembla que va ser simultniament coneguda a diferents

La Memria del Futur
indrets i la seva utilitzaci no ha estat noms ldica, sin que tamb ha

estat utilitzada en actes esportius, rituals o endevinatoris.
A ledat mitjana, les ciutats acostumaven a tenir una baldufa parroquial

molt gran, que es posava a la plaa major i que servia com a distracci
durant les festes o per fer exercici. Durant el Renaixement, es va utilit-
zar com a element cientfic. Sigui com sigui, no ha deixat mai de con-
siderar-se una autntica joguina.
LES BALES
Els egipcis i els grecs ja jugaven a bales, per van ser els romans els qui
van inventar les nombroses modalitats de jocs amb bales. En un primer
moment, selaboraven amb slex, pedra o fang cuit. A partir de lany
1800, van comenar a fabricar-se amb materials ms nobles, per exem-
ple: porcellana xinesa o cristall veneci. Lany 1846, un vidrier alemany
es va inventar una tisora de bales, que va tenir molta anomenada.
Aquest fet va permetre un augment considerable de la producci i
tamb el seu abaratiment. Ja en el segle XX, la mecanitzaci i ls de
materials nous, les van convertir en una joguina molt popular. Val a dir,
per, que per a la majoria dels nostres avis jugar a bales era jugar a
boles. Avui, pel que sembla, aquestes bales o boles shan substitut per
altres joguines.
5. DAbans i dAra:
96
LESTEL
Safirma que s un objecte originari de les Illes del Pacfic, on sutilitza-

va i encara sutilitza per pescar. Una altra procedncia, possiblement, s
la Xina. El primer testimoni documentat data de 200 aC. En aquella
poca, sutilitzava com a eina militar habitual o per transportar mate-
rials, espantar ocells i, tamb, com a joguina. Des de la Xina, es va esten-
dre per tot sia, per van ser els italians -amb Marco Polo al capdavant,
els que el van introduir a Europa el segle XIII. Va ser aqu quan lestel es
va veure com un objecte infantil. Cinc segles ms tard, els meteorlegs
i els pioners dels vols, el van utilitzar per a les seves investigacions. Ja
en el segle XX, es van redescobrir les seves aplicacions militars i lany
1972 va tenir una nova embranzida com a joguina.
EL IO-IO
Era un objecte conegut tant a la Xina com a Grcia i a Roma. La versi

moderna t el seu origen al segle XVI a Filipines. El seu significat s el
que torna. La seva arribada a Occident data del 1929. Els Estats Units
van ser-ne els precursors. Lltim gran boom daquesta joguina es va
produir en aquest mateix pas en la dcada dels anys setanta, quan, fins
i tot el president Nixon va demostrar quin era el seu domini del io-io.
Tamb va ser la primera joguina que va ser portada a lespai lany 1985,
amb la finalitat destudiar el seu comportament davant labsncia de
gravetat.
EL HULA-HOOP
Encara que els crcols sempre han estat relacionats amb lentreteniment
infantil, no va ser fins al segle XVII que un crcol va rebre el nom de
Hula-hoop. Van ser uns mariners que visitaven Hawai, que veient la
similitud entre la dansa hawaina i el moviment que es realitza per fer
moure el crcol, van decidir-ne la nomenclatura.
97
Els responsables dels hula-hoops de plstic moderns van treure el seu

producte lany 1958, desprs de sentir un professor de gimnstica aus-
trali que explicava que feia girar un crcol de bamb al voltant de la
cintura dels seus alumnes. En dos mesos, sen van vendre vint-i-cinc
milions dunitats i cent milions en dos anys.
EL MONOPOLY
Charles Darrow va patentar un joc anomenat Monopoly, lany 1933,

per els seus orgens es remunten fins al segle XIX. El seu antecedent s
La Memria del Futur
el joc The Landlords Game, que Darrow va adaptar i va convertir en

smbol del capitalisme. Una de les ancdotes ms significatives que es
pot relacionar amb aquest joc s el fet que, durant la Segona Guerra
Mundial, es van enviar als presoners alguns Monopoly amb plnols als
taulells de joc per escapar-se dels llocs de presidi.
LSCALEXTRIC
Lany 1952, la firma Minimodels va comenar a fabricar cotxes de carre-

res de metall, que va anomenar Scalex (Scale X), perqu cada cotxe
estava fabricat a una escala diferent. Daqu el nom amb qu ha quedat
batejat aquest joc, qu, tot i ser marca, sha ests per tot arreu.
Posteriorment, es van motoritzar els cotxes. Primer, amb un mecanisme
de corda i desprs de manera elctrica.
LA BARBIE
La casa Mattel va treure aquesta joguina al mercat lany 1959, i sha

arribat a convertir en una de les nines ms famosa del mn. Va ser cre-
ada pel fundador de lempresa i per la seva dona. La nina va rebre el
nom de la filla petita del matrimoni i el nuvi, anomenat Ken, era tamb
el nom del seu fill. Des daquell 1959, shan venut ms de mig bili de
5. DAbans i dAra:
98
Barbies i es calcula que cada setmana es venen ms dun mili i mig de

nines arreu del mn; fins i tot, els pasos rabs lhan adoptada segons
els seus cnons esttics i culturals.
ELS CLICKS
Hans Beck va ser el pare daquesta joguina. El seu nom ve de klycky i t

a veure amb el so que produen en enganxar-se els uns amb els altres.
La crisi del petroli de 1971 va portar a la companyia Geobra
Brandsttter a buscar una alternativa a les grans joguines de plstic. Els
clicks van oferir lavantatge de tenir una mida petita, fet que suposava
una reducci de la quantitat de plstic emprat. Van sortir al mercat
lany 1974 i, actualment, encara sn joguines de referncia per als nos-
tres infants.
De curiositats, nhi ha tantes com joguines existeixen, per amb aquest

darrer captol hem volgut oferir uns petits esquitxos relacionats amb
algunes de les joguines que, realment, han marcat generacions dinfants
darreu del mn.
99
Notes
1
Tal com ens indica lestudi demogrfic Vilanova i la Geltr, una ciutat en creixement.
Poblaci present i escenaris de futur (1997-2004):
Vilanova i la Geltr t una estructura de poblaci jove i adulta. El major nombre

dindividus es situen en la franja dels 20-39 anys (...). Hi ha un major nombre de
poblaci femenina dedats avanades com a conseqncia de la seva major espe-
rana de vida.
Les previsions de futur per a la poblaci en els prxims 10 anys indiquen un creixe-
ment com a conseqncia del flux immigratori. Si la tendncia segueix en el mateix
sentit, Vilanova i la Geltr podria arribar a tenir 25.0000 habitants ms el 2014, s
a dir, passaria a tenir una poblaci total de 85.468 habitants.
2
A comenament del segle XX, es pobla leixample Gum i senllaa la Vila i la Marina. Lany
La Memria del Futur
1910, sorgeix la urbanitzaci residencial de Ribes Roges i lany 1920 la de Sant Cristfor. Ja
entre els anys 1945-1950 es crea el barri del Tac, fruit de les primeres onades importants
dimmigrants a la ciutat. El creixement de la ciutat augmenta, encara que duna manera
anrquica i sorgeixen nous centres de poblaci durant la dcada dels anys 60 (Armany,
Sant Joan i les Roquetes). Posteriorment, van sorgint el Mol de Vent, lAiguacuit o la Bvila,
entre daltres.
3
Tamb hi ha una producci artesanal local i una altra, global. En el primer cas, les jogui-
nes solen ser fetes a Catalunya. Sn de fusta, fetes en tallers domstics per una o dues per-
sones. Els artesans expliquen que les seves joguines tenen el valor de no ser objectes an-
nims fets en srie. Pel que fa a la producci artesanal global, avui dia, s la que es corres-
pon a les joguines del comer just.
4
Els consumidors de lEstat espanyol valoren poc la qualitat i busquen, per sobre de tot,
preus baixos. Existeix un codi de conducta per regular les condicions laborals precries del
treballadors de la indstria de la joguina a sia o a Sud-Amrica, tot i que a lhora dapli-
car-lo s anecdtic.
5
Les joguines no han de fer distinci de sexes. Aquesta divisi respon ms a criteris i a hbits
culturals adquirits que a les necessitats dels infants. Els infants (siguin nens o nenes) han de
tenir a labast tot tipus de joguines, perqu aix tindran ms oportunitats per desenvolupar
els seus gustos, les seves afeccions i la seva personalitat.
6
A lEstat espanyol, hi ha una gran tradici dindstria de la joguina i es troba concentra-
da, sobretot, a les provncies dAlacant i de Valncia. Segons lAsociacin Espaola de
Fabricantes de Juguetes, Espanya s el set pas del mn en consum de joguines. Empreses
representatives daquesta important indstria sn, per exemple, i entre daltres: Borrs,
Educa, Chicco, Diset, Falomir o Famosa.
5. DAbans i dAra:
100
7
Cal diferenciar la tradici oral de la msica ms tradicional, de la tradici acadmica de la
msica culta. Per tant, la formaci que ha de rebre linfant ha de ser integral, s a dir, for-
maci musical culta i tamb tradicional, les quals tenen funcions ben diferenciades. La pri-
mera sha dadquirir per analitzar la cultura i com a possible formaci professional. La sego-
na, la tradicional, per vertebrar lentorn ms immediat i com a factor de cohesi social.
8
Joan Llongueres i Badia. (Barcelona, 1880-1953)
De famlia humil, de petit va formar part de la capella de msica de la seva parrquia, de
la qual era director el mestre Mas i Serracant. Va conixer Amadeu Vives i Llus Millet. Tamb
va tenir contacte amb grans personalitats del mn de la msica, com ara, Isaac Albniz i
Felip Vendrell. Per, els seus dos mestres de msica van ser Enric Granados i Enric Morera.
En la seva formaci, va ser decisiu el contacte que va establir amb la famlia Gal, ja que ell
era alumne de lEscola Bartomeu Gal i va conixer tots els seus membres, entre els quals
hi havia Pompeu Fabra -cunyat de Bartomeu Gal- i el seu nebot Alexandre Gal.
Joan Llongueres es va casar amb Montserrat, filla petita de Bartomeu Gal. Un cop casat, es
trasllad a viure a Terrassa on desprs de temps i desforos va fundar lEscola de Msica i
lEscola Coral. A la mateixa ciutat, i tamb amb la seva collaboraci, es va fundar una de
les escoles capdavanteres de la pedagogia activa: lEscola Vallparads.
El curs 1911-1912, Joan Llongueres es va traslladar a Dresden per estudiar a lInstitut
Jacques-Dalcroze, que duia el nom del creador de la gimnstica rtmica. Les canons que hi
va aprendre, el van sorprendre per la simplicitat i la facilitat de comprensi que posseen, al
costat duna gran musicalitat. A partir daquest moment, ell mateix tamb comena a
escriure canons per als infants. La primera fou Les formiguetes, primera duna srie que va
anar produint en anys successius i que constitueixen la seva obra cabdal.
Lany 1913, convenut que aquesta era la lnia pedaggica que shavia de seguir, Joan
Llongueres va fundar lInstitut Catal de Rtmica i Plstica, amb seu als locals de lOrfe
Catal. Lany 1918, va ser nomenat director deducaci musical de les escoles de
lAjuntament de Barcelona. Tamb va exercir de professor de rtmica i canons a lEscola
Vilajoana, on va dur a terme una atenci especial cap als infants cecs, sord-muts i amb dis-
capacitats. Tamb va dirigir leducaci musical a lEscola Blanquerna (1924) i va ser profes-
sor de rtmica de lInstitut Escola de la Generalitat (1932). Va ser autor de nombrosos reculls:
Canons amb gestos i rondes infantils, Canons i jocs dinfants, La vida senzilla, Les can-
ons de Nadal o Els Cants de la Passi.
Tamb era un gran poeta i un gran escriptor i va ser proclamat Mestre en Gai Saber als Jocs
Florals de Barcelona de lany 1934. Tamb es va dedicar a traduir moltes composicions
estrangeres al catal i les seves canons van ser tradudes al castell. Durant la guerra civil,
va continuar la seva tasca amb els infants. Desprs de la guerra, va tenir loportunitat dor-
ganitzar el 50 aniversari de lOrfe Catal i de retre homenatge a Llus Millet, amb totes
les dificultats que aquells temps tenien.
En els darrers anys de la seva vida, es va dedicar ms a la poesia. Aquest perode s quan les
seves obres presenten una major qualitat.
101
Bibliografia
ARES. Maria. Los juguetes a lo largo de la historia. Revista Clio. Nmero
39. Gener 2005.
COSTA VZQUEZ, Luis. Prctica pedaggica y msica tradicional.

Revista Transcultural de Msica. Trans Iberia 1 (1997).
DD.AA. Aspectes de la nostra histria. Ajuntament de Vilanova i la

Geltr. 1984.
La Memria del Futur
DD.AA. Sobre leducaci del lleure infantil i juvenil. Ajuntament de

Vilanova, 1986.
Vilanova i la Geltr, una ciutat en creixement. Poblaci present i esce-

naris de futur (1997-2014). Ajuntament de Vilanova i la Geltr, 2004.
(ESTUDI DEMOGRFIC)
MART, Casimir. Vilanova i la Geltr 1850-1975. Expansi i crisis de la

Indstria i de la Democrcia 1850-1936. Volum I. Ed. El Cep i la
Nansa,1997.
LLONGUERAS, Joan. Canciones y Juegos infantiles. Cuarta Serie. Unin

Musical Espaola Editores. Madrid.
LLONGUERAS, Joan. Las primeras canciones para la infancia. Casa

Editorial de Msica Boileau. Barcelona.
LLONGUERAS, Joan. Canons i Jocs infantils. Edigsa. Barcelona. (DISC)
MARTN, Antonio. Superhroes de cmic. Revista Clio. Nmero 5. Mar

2002.
OTERO, Luis. Flechas y Pelayos. Edaf. Madrid, 2000.
5. DAbans i dAra:
102
OTERO, Luis. La Seccin Femenina. Edaf. Madrid, 1999.
VIRELLA I BLODA, Albert. Vilanova i la Geltr. Imatges de la ciutat i de

la comarca. Edici facsmil, reproducci de ledici publicada el 1949.
Institut dEstudis Penedesencs, 1987.
Pgines web
http://www.mipunto.com/temas/4to=trimestre01/juguetes.html.
http://www..xtec.es/malons22/infantil.htm.

D Abans I D Ara Jocs Joguines I Cancons PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

D Abans I D Ara Jocs Joguines I Cancons PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

D Abans I D Ara Jocs Joguines I Cancons PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

DAbans i dAra:

Jocs, Joguines i Canons

Correcci del text

Daquesta edici (incloent-hi el disseny)

Per qu abans podem jugar al carrer? 021

Hi ha canons populars sexistes? 078

La Vilanova i la Geltr de la seva infantesa, aquella de principis i mit-

Aquests fets podrien entendres com a anecdtics, per s cert que

vat a la intimitat de les llars i a lmbit ms proper de la famlia ms

Lescassetat econmica fixava tamb el temps en qu els infants con-

JOAN IGNASI ELENA I GARCIA

tema que ja en tenim un parell ms en cartera...

La Memria del Futur esdev, daquesta manera, un punt de trobada

En aquest cinqu captol, tornem a plantejar aspectes dall quotidi

mar. Especialment volem agrair el seu llegat a les germanes Esther i

Aix mateix, el nostre agrament per la seva aportaci i pacincia amb

Un agrament molt especialment a la Blanca Rosa Bertran i Roch; la

I tamb hem dagrair la collaboraci i les aportacions als continguts

Per acabar, no podem deixar de fer exprs, com sempre, el mereixe-

ELVIRA ANA TARGA I CHICANO

el passat ms remot daquest anomenat trajecte vital s el de la infan-

A la infantesa, li podem associar moltes idees i records, per nhi ha

Tamb reflexionem, encara que sigui de forma parcial, al voltant de les

Analitzem la importncia que t la nostra ciutat, entenent-la com

Sn, a priori, elements innocents per constitueixen un reflex clar de la

De les joguines, en fem una aproximaci temporal, s a dir, quines sn

Finalment, fem esment dun aspecte molt destacat de la memria

Acabem aquest cinqu llibret amb unes reflexions al voltant de levolu-

s a dir, moltes preguntes que us convidem a respondre segons la vos-

DAbans i dAra: Jocs, Joguines i Canons

Jugar s aquella acci que associem inevitablement a una primera

Del joc, podem afirmar que s un fonament imprescindible per desen-

comenar a assimilar normes i conductes, les quals facilitaran ms tard

Per tant, s importantssim que un infant pugui jugar, i si s amb la

Aix doncs, s de la importncia de jugar que ve aquella frase que ms

-A mi, sem va acabar aviat el jugar- afirmen.

s a dir, jugar i infantesa van estretament lligats i ens adonem que ja

Per lacci de jugar tamb comporta multitud de conceptes interrela-

-I com shi juga?- ens podrem preguntar.

La resposta que podem donar s ben senzilla: fent brollar la imaginaci

ANEM A JUGAR AL CARRER?

anecdtics o inexistents. Si fssim memria tots plegats recollirem una

Actualment, una de les limitacions ms importants que ens trobem s

PER QU ABANS PODEM JUGAR AL CARRER?

Vilanova i la Geltr, a comenament del segle XX, tenia quasi 12.000

Per tant, la nostra ciutat2 ha augmentat de tamany per poder donar

Tanmateix, per a la gent de mar lautntica frontera fsica amb la vila

Com heu pogut apreciar aquestes descripcions sn antigues, per

Un altre fet important, per explicar la desaparici del joc al carrer, ha

sobretot, amb cotxe. Aquesta circumstncia ha estat determinant per

Quan els nens

Jo sc de lanomenada Snia de Cal Betes, on mhe passat 62 anys de

la meva vida. A casa, sempre hem treballat a lhorta i la mare anava a

Recordo que, per la Festa Major al barri de la Geltr, fiem un ball de

Vaig passar per una snia

Tamb, quan ja havien passat les poques de les processons armvem

Imatge del carrer de

Tamb ens entretenem fora amb la cacera docells i, a lhorta, hi