El segle XVIII: La crisi

de lAntic Rgim
Per qu les idees de la Illustraci i el desenvolupament econmic del
segle XVIII van fer entrar en crisi lAntic Rgim

poca de transici:
Monarquia absoluta.
Societat estamental.
Economia agrria.
Crisi de lntic Rgim:
Impuls demogrfic i economic.
Creixement de la burgesia.
Influncia de les Revoluci Anglesa, la
independncia americana i la Illustraci.
Absolutisme a Espanya i Catalunya:
Arribada dels Borbons.
Catalunya: 11 de setembre de 1714.
Expansi industrial.
Una economia agrcola i La monarquia absoluta de dret
senyorial div
Economia rural (80 %). Autoritat provinent de Du.
Propietat vinculada a la noblesa i Concentraci de poders:
lEsglsia. Lleis.
Rgim senyorial: rendes, Justcia.
impostos, ordre, justcia i delme. Exrcit.
Agricultura tradicional i Poltica exterior.
rudimentria (autoconsum). Limitacions:
Una societat fonamentada en Llei divina.

els privilegis Lleis fonamentals del

regne.
Estaments: clero, noblesa i estat
popular.
Desigualtat civil: Els privilegiats,
exempts de pagar impostos.

Els factors impulsors del canvi

Creixement economic vinculat a les aspiracions del Tercer Estat i a lactivitat de la burgesia.
Reivindicacions de la burgesia:
Participar en el govern (crtica dels privilegis).
Reclamaci del reconeixement social per merits.
Els illustrats proposen un nou model politic i social.
Creixement econmic i desenvolupament
burgs
Augment demogrfic:
1. Augment de la producci agrcola.
2. Millora de leconomia.
3. Disminuci de les grans epidemies.
4. Descens de la mortalitat i augment de la natalitat.
5. Europa, 100 a 200 M (1650-1800).
Desenvolupament agrcola i manufacturer
1. Rompuda de terres.
2. Introducci de nous conreus i productes.
3. Nous sistemes de producci:
Feina a domicili i manufactures.
Comer (local i colonial).
La puixana del capital i de la burgesia
1. Prdua del predomini econmic de la renda agrcola.
2. .Creixement del comer i del capital (riquesa mobiliria).
3. Prdua econmica de la noblesa.

Preguntes:
- P. 5: 1, 2.
En qu consistia el comer triangular?

Expansi
Segle XVIII.
Intercanvis comercials
Productes manufacturats dEuropa per matries
primeres.
Comer triangular
Trfic desclaus: Des de lfrica amb destinaci al
Carib, el Brasil i Amrica del Nord.
Rendibilitat:
Mercaders, banquers i prestadors.
Desenvolupament de la banca.
Creixement de les companies comercials.
 Els primers sistemes parlamentaris: la Gran Bretanya i els Estats Units

La monarquia parlamentria La independncia dels Estats

a Anglaterra Units

Dues cambres. Nobles i clergies Motius de descontent

(Lords) i burgesos (Comuns). Monopoli comercial.
Acompanyat delevats impostos.
Les revolucions del segle Discriminaci poltica. Sense
XVIII representaci parlamentria.
1649. Execuci de Carles I.
Proclamaci duna Repblica Cronologia de la revoluci
amb Oliver Cronwell. 1773. Revolta del te de Boston.
1660. Monarquia. Carles II, nou Objectiu: Boicot al monopoli del
rei parlamentari. comer del te duna companyia
1679. Aprovaci de lhabeas anglesa. Jordi III sufoca la
corpus, garantia de llibertats rebelli.
individuals. 1776. Les tretze colonies a
1689. Jaume II, nou monarca Filadlfia aproven la Declaraci
catlic absolutist. La corona dIndependncia dels Estats
passa a Guillem dOrange, de fe Units dAmrica.
protestant. Jurament del Bill of 1783. Reconeixement de la
Rights. independncia desprs de la
derrota de Yorktown.
Monarquia amb drets limitats 1787. Redacci de la constituci.
Separaci de poders: Primer president: George
Executiu: Monarca. Washington.
Legislatiu: Parlament.
Judicial: Independent.
Vot: Privilegiats (censitari).
 La Constituci Americana. Separaci de poders

PODER LEGISLATIU PODER EXECUTIU

Congrs PODER JUDICIAL
President
Cort Suprema
Senat. Elegit per 4 anys.
Cambra de representants. 9 jutges vitalicis.
Aplica les lleis, dirigeix
Garant de la Constituci.
lexrcit.
Vota les lleis i el pressupost.

Preguntes:
- P. 9: 2, 3.

Ciutadans electors: Propietaris blancs ms rics

La Illustraci contra lAntic Rgim
El pensament de la Illustraci
Fonament: Fe en la ra i llibertat de concincia (Voltaire). Lluita contra el teocentrisme religis.
Enciclopdia:
Intent de condensaci de tot el saber hum mitjanant la ra i lobservaci (Diderot i DAlembert).
Any: 1751. 35 volums. Promou la difusi de les idees illustrades mitjanant salons i acadmies.

El Despotisme Illustrat
Concepci absolutista de la monarquia amb les idees de la Illustraci (Tot per al poble, per sense el
poble).
Racionalitzaci de ladministraci, foment de leducaci i modernitzaci de leconomia.

Quines noves idees van proposar els illustrats?

mbit social
Oposici a la societat estamental.
Defensa de la mobilitat social, la igualtat dorigen i el merit.
mbit econmic
Partidaris de la fisiocrcia (agricultura i activitats productives) i detractors del mercantilisme (comer i
acumulaci de metalls preciosos).
mbit poltic
Montesquieu. Divisi de poders.
Rousseau. Contracte social. Constituci i sobirania nacional.
Voltaire. Parlament i sistema fiscal per a tots.
 La monarquia borbnica a
La Guerra de Successi Labsolutisme borbnic
Carles II, ltim rei de la casa Espanya i a Catalunya Model dabsolutism centralista
dustria, sense descendncia. francs.
Candidats: Anulaci de les Corts
1. Carles dHabsburg, germ Els consells, amb una funci
de lemperador dustria. consultiva.
2. Felip de Borb, net de Llei divina.
Lluis XIV de Frana. Lleis fonamentals del
Rebuig a un candidat francs: regne.
1. Exterior: Gran Bretanya,
Holanda, Portugal i
lImperi Austrac.
2. Interior: Corona dArag.
1701. Felip entra a Madrid.
1707. Batalla dAlmansa.
Ocupaci de Valncia i Arag.
1711. LArxiduc, rei a ustria.
1713. Tractat dUtrecht.
1714. Ocupaci de Catalunya.

Preguntes: P. 20: Mapa conceptual.

Qu va suposar la derrota del 1714?
Tancament duniversitats (exceptuant la de Cervera).
Decret de Nova Planta:
Capit General: Al capdavant de la reial audincia.
Corregidors: Al capdavant dalcaldes i regidors.
La superintendncia de Catalunya: Recaptaci de totes les contribucions. Imposici del cadastre.
 La Catalunya del segle XVIII
Lemprenta per refer el pas
Creaci dinstitucions econmiques (Junta de Comer), acadmies i
escoles.
Illustrats Catalans: Jaume Caresmar i Antoni de Capmany.
Un creixement demogrfic modern
Pas de 700,000 habitants el 1717 a 1.200,000 el 1787.
Urbanitzaci creixent. Barcelona, amb 100.000 habitants a finals de
segle.
Eixos de modernitzaci: especialitzaci agrria, desenvolupament de
les manufactures, nova indstria cotonera (indianes) i economia de
mercat dedicada a lexportaci.
Per qu Catalunya va comenar a industrialitzar-se?
Especialitzaci vitivincola:
1. Emfiteusi: Pagament anual i llegat de pares a fills.
2. Rabassa morta: Usdefruit de la terra mentre el cep s viu.
Intercanvis comercials i llibertat de comer amb Amrica.
La generaci dels illustrats espanyols
La qesti agrria a Espanya
Rendiments escassos, endarreriment tcnic i terres en mans dels privilegiats (amortitzades).
Objectius dels illustrats:
Creixement economic, reforma de la societat, millora de lensenyament i modernitzaci de la cultura.
Societats econmiques damics del pas. Millora del nivell de vida de la poblaci.
La qesti agrria (Jovellanos proposa la liberalitzaci de la terra):
Suprimir terres amortitzades i comunals.
Conrear terres comunals i erms.
Dissoldre la Mesta i tancar les finques.
Millorar els contractes darrendament dels pagesos.
Limitar els mayorazgos.

El reformisme illustrat (Carles III)

Limitar els privilegis, fomentar la lliure circulaci de mercaderies i establir la venda lliure de grans.
Permetre el lliure comer amb Amrica a tots els espanyols (1778).
Donar suport a la producci de bns i liberalitzar el procs de fabricaci. Establir aranzels.
Imposar lautoritat reial sobre lEsglsia.
Crear escoles densenyament primari i reformar les universitats

El creixement del segle XVIII

Creixement demogrfic, augment de la poblaci i de la producci agrcola (expansi del regadiu i millora de la
viticultura).
Protecci de les manufactures i liberalitzaci del comer, sobretot, amb ultramar.
Del refinament rococ al racionalisme neoclssic
Lostentaci de lestil rococ
Desttica elegant i refinada.
Busca la bellesa sensual i el plaer visual.
Dostentaci profuse basada en les lnies ondullants i
lasimetria.

El retorn al classicisme
Retorn a la sobietat i a la racionalitat de lart classic.
Inspirada en els models grec i rom.
Procediment esquemtic per al comentari duna
imatge

1. Tipus de font (primria o secundria)

2. Qui s lautor? (real o probable)
3. Lloc i data de realitzaci
4. Tipus dimatge (caricatura, fotografia, pintura, etc.)
5. Context historic (cercar altres fonts dinformaci)
6. Descripci detallada delements (colors, personatges, smbols)
7. Objectius de lautor
8. Conceptes o idees illustrades
9. Comentari personal