Quadern D'ortografia de Llengua Catalana

Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana
1. Els dgrafs
------------------------------------------------------------------
Els dgrafs sn grups de lletres que representen un sol so. Quan hem de dividir una
paraula en dues sllabes, hem de tenir en compte que hi ha dgrafs que se separen i n'hi
ha que no:
se separen: no se separen: separem els grups:

ll no-vel-la ny pi-nya mm im-mens
ix cai-xa ll pa-lla nn An-na
rr car-ro gu gui- tj plat-ja
ss pas-sa qu a-qu tg fet-ge
tx cot-xe ig ma-reig
------------------------------------------------------------------
1.1. Separa sillbicament les paraules segents i assenyala els dgrafs que hi
trobis:
canya ............................. arrossada .............................

cassola ............................. mquina .............................
carretera ............................. metge .............................
novella ............................. anyell .............................
cuixa ............................. enfarinadssim .............................
enquadernar ............................. bateig .............................
immensitat ............................. seguici* .............................
1.2. Fes el mateix amb aquestes paraules:
desig ............................. enllaar .............................

perseguida ............................. enguixar .............................
plegar ............................. immaculat .............................
esfor ............................. coix .............................
arribar ............................. annex .............................
passaven ............................. encotxar* .............................
reixeta ............................. carrer .............................
Seguici: Conjunt de persones que acompanya i segueix alg per fer-li honor en una cerimnia, en una
marxa solemne, etc. / 2. Conjunt dels seguidors o partidaris dun personatge, duna doctrina, etc. /
Encotxar: Ficar-se en un cotxe.
1
2. La sllaba
------------------------------------------------------------------
Una sllaba s un so o un conjunt de sons que pronunciem d'un sol cop de veu. El nucli
de la sllaba s una vocal.
En catal hi ha moltes paraules que tenen un sola sllaba: pa, vi, bra, tren, drap...
N'hi ha que en tenen dues: ca-sa, pa-per, bom-ber... o tres: m-qui-na, ca-mi-...
Tamb n'hi ha que en tenen ms: an-ti-gui-tat, a-e-ro-port, ca-len-da-ri...
------------------------------------------------------------------
2.1. Separa per sllabes les paraules segents. Tingues en compte quins dgrafs
s'han de separar i quins no:
finestra .................................. quincalla ..................................

informtica .................................. traa ..................................
aritmtica .................................. taxista ..................................
boca .................................. comitiva* ..................................
cadena .................................. arraconar ..................................
granota .................................. aviaci ..................................
calendari .................................. petxina ..................................

magatzem .................................. satllit ..................................
detergent .................................. giravolt ..................................
rajol .................................. llibreta ..................................
tiller .................................. bellssima ..................................
angoixa .................................. conseller ..................................
formatge .................................. platja ..................................
2.3. Separa per sllabes el text segent:
Enmig de tot de la tremenda fatiga, de l'ofuscaci de pensaments, una cosa apareixia

clara (...) i el pensament d'haver estat enganyat comenava a obrir-se pas...
SEBASTI JUAN ARB. La masia
Comitiva: 1. Acompanyament, seguici. / 2. Reuni de persones per a anar en algun lloc.

2
3. Els diftongs
------------------------------------------------------------------
A vegades pronunciem dues vocals d'un sol cop de veu, en un sola sllaba: en diem
diftong. En catal NOMS tenim els diftongs segents:
creixents decreixents
gua guant qua quan ai mai au nau
ge aiges qe freqent ei rei eu neu
gi ping qi aqfer oi noi iu niu
guo aiguota quo quota ui avui ou pou
uu duu
3.1. Subratlla els diftongs de les paraules segents:

Ex: seu-re
pasqes segent paraiges guerrejar

quantitat ping aigera quota
quarantena freqncia aqeducte quant
aguantar qualitat quitxalla* guineu
reina remei aplaudir correu

ciutat viure dinou aire
feina claudicar riure bou
gaireb caure roure drapaire
caliu buidatge treure seure
3.3. Subratlla els diftongs que hi hagi a les construccions segents:
1. Una nau misteriosa. 4. Un drapaire amb boina i polaines.

2. Una truita de quatre ous. 5. No em puc creure el que dius.
3. Un astronauta feli. 6. No parava de riure.
Quitxalla: Xicalla, conjunt de nens i nenes, mainada, patuleia, canalla.
3
4. Funci consonntica de i/u

------------------------------------------------------------------
Quan tenim una i entre dues vocals o a comenament de mot seguida de vocal, la
pronunciem com una consonant (la hac, com que s muda, no compta): no-ia, jo-ia,
io-gurt, io-ga, hie-na...
Fem el mateix quan trobem una u entre dues vocals: ca-uen, tre-uen, mo-uen...
------------------------------------------------------------------
4.1. Subratlla les i i u que facin de consonant en els mots segents:

Ex: boia
reien, iot, bogeria, xemeneia, ianqui, astcia, cauen, reixa, boira, Laia,
innocncia, seuen, joia, treuen, noia, iaia, boina, teia*, iarda*, claraboia,
duien, calaixera, tramoia*, minoria, mouen, iode, indstria
4.2. Amb guions, separa les sllabes dels mots segents:

Ex: tre-ien
reien ............... iot ............... seuen ............... quatre ...............

treuen ............... iogurt ............... mouen ............... iuca* ...............
causa ............... Pasqua ............... hiena ............... iode ...............
xiular ............... neula ............... iogui* ............... xemeneia ...............
4.3. Encercla els diftongs del text segent i subratlla els mots que tingui i o u que hi
faci de consonant:
A la tardor, quan les fulles es tornaven de color de foc, jugaven a enterrar-se. S'ajeien a
terra sota els arbres, es posaven grapats de fulles al damunt i esperaven que en
caiguessin ms. Quan en baixava una cridaven: "Vine!" I la Maria deia que la fulla
sempre queia damunt del que l'havia sabut cridar ms b.
MERC RODOREDA. Mirall trencat
Teia: 1. Fusta resinosa del pi, que crema amb molta facilitat. / 2. Estella daquesta fusta emprada per a fer
llum o per a encendre foc. / Iarda: Unitat anglesa de longitud, equivalent a 0,914 metres. / Tramoia: 1. Mitj
o conjunts de mitjans mecnics emprats en el teatre per a fer els canvis de decoraci, els efectes
especials / 2. Ficci o embolic tramat amb engany. / Iuca: Planta del gnere Yucca, de la famlia de les
agavcies, llenyosa, de fulles estretes i rgides, agrupades al capdamunt de les tiges, i flors generalment
blanques, penjants, disposades en rams o pancules terminals, originria dAmrica i plantada com a
ornamental. / Iogui: Persona que practica el ioga.
4
5. Sllaba tnica / Sllaba tona

------------------------------------------------------------------
Quan un mot t dues o ms sllabes en pronunciem una amb ms fora que les altres:
s la sllaba tnica; les altres sllabes sn tones.
arbre, faldilla, cami, bicicleta

------------------------------------------------------------------
5.1. Subratlla la sllaba tnica dels mots segents:
novella cambrera maleta torre

vidriera butaqueta ganivet repartir
malaltia sabata desembre tropical
modista encarregat silenci juvenil
5.2. Subratlla les sllabes tniques del text segent:
El dia era clar. Els raigs esbiaixats del sol hivernal guaitaven per les dues finestres a
travs dels vidres glaats. Sobre la taula, parada per a dinar, brillava la vaixella d'estany
(...). Als marcs de les finestres, els meus ocells jugaven dins les gbies inundades de sol.
MXIM GORKI. La meva infantesa
5.3. Fes el mateix:
La biblioteca serv per a escalfar-nos. La selecci va ser molt dura. Trivem i tornvem a
triar. Primer vam llenar les revistes alemanyes i l'estufa. Desprs, velles revistes
franceses i, en acabat, les enciclopdies. Ms tard els mobles. Per no ens atrevem a
cremar els llibres de literatura i, encara menys, els clssics.
MONTSERRAT ROIG. Lagulla daurada (text

adaptat)
5
6. Mots aguts, plans i esdrixols

------------------------------------------------------------------
Les paraules, segons el lloc que hi ocupa la sllaba tnica, es divideixen en:
Agudes, si la sllaba tnica s la ltima: caf, congrs, balc, senyor...

Planes, si la sllaba tnica s la penltima: arbre, camisa, crvol, monja...
Esdrixoles, si la sllaba tnica s la antepenltima: gbia, cincia...
------------------------------------------------------------------
6.1. Destria aquest grup de mots en tres columnes segons siguin agudes, planes o
esdrixoles i subratlla'n la sllaba tnica:
tmbola, examen, mirall, noia, victria, jardiner, profunditat, caseta,

gelosia, butaca, universitat, historiador, fortuna, cincia, esglsia,
roba, ceba, mosquits, crrer, gegant, fbrica, penjoll, mandbula,
calendari, mirador, arbreda, xemeneia, malalts, brancatge, histria,
caragol, desgrcia, segon, paret, gbia
agudes planes esdrixoles
6
7. Accentuaci
------------------------------------------------------------------
a e i o u
as es is os us
en in
Accentuem les paraules AGUDES que acaben en alguna d'aquestes dotze

terminacions, si s que i / u no formen part d'un diftong.
Accentuem les paraules PLANES que no acaben en alguna d'aquestes dotze

terminacions.
Accentuem totes les paraules ESDRIXOLES.
------------------------------------------------------------------
7.1. Accentua els mots quan calgui:
plastic, victima, limit, biblioteca, economia, hospital, justicia, anell,
palau, marbre, jardi, estatua, escrit, arbre, rabia, autobus, masculi,
galaxia, nuvol, familia, gabia, Nuria
7.2. Fes el mateix:
poesia, fotografia, hospitalitat, energia, Eulalia, dia, tia, oncle,
assistencia, esdruixola, noblesa, daurada, similitud, farmacia, esgrima,
maquina, bambu, residu, trineu, algu, ningu, altaveu
7
Accent obert / Accent tancat
Paraules agudes acabades en -, -s / , -s

Amb accent obert, la majoria: caf, pags, Merc... En aquest grup hi trobem:
mots gentilicis: francs, portugus, aragons...
els numerals ordinals: cinqu, nov, vint-i-un...
els participis com: encs, comprs, imprs...
Amb accent tancat:

els futurs: mirar, far, sortir, pagar...
les formes de l'imperfet de subjuntiu: cants, pagus, volgus, vingus...
els compostos de b i t: gaireb, tamb, malb...; cont, s'abst...
els verbs acabats en -tn i -cn: pretn, entn, estn, atn, encn...
alguns mots que vnen del francs: clix, consom, jaqu*, pur...
alguns altres mots: congrs, revs, exprs, noms, desprs, procs, amn...
Paraules agudes acabades en -, -s / , -s

Amb accent tancat, la majoria: avi, carb, sab, poblaci...
Amb accent obert:
aix, all, per...
els compostos de bo, so, to, tro: reb, ress, semit, retr...
els compostos de clos: excls, recls, incls...
alguns substantius acabats en -os: arrs, esps, reps...
Paraules planes: /
Amb accent obert, la majoria: dbil, xit, xrif, conixer, merixer...
Amb accent tancat:
nixer, crixer, tmer, prmer, sser, rem i reu
el pretrit perfet d'indicatiu: digurem, digureu, tingurem, tingureu...
el pretrit imperfet de subjuntiu: cantssim, cantssiu; fssim, fssiu...
uns quants substantius: prstec, prssec, crvol...
Paraules planes: /
La majoria porten accent obert: mbil, scol, mdul, lgic, prxim...
Per amb accent tancat:
alguns infinitius: crrer, incrrer, recrrer, concrrer...
les formes verbals: frem, freu, fssim i fssiu.
alguns altres mots: estmac, furncol*, Sller...
Paraules esdrixoles: /
La majoria porten accent obert: comdia, misria, cincia, glria, histria, clera, colnia...
El porten tancat: esglsia, Dnia, frmula, tmbola, plvora, trtora*...
Jaqu: Pea de vestir que cobreix el tronc. Furncol: Inflamaci circumscrita de la pell que termina per supuraci. / Trtora: Animal de plomatge gris.
8
7.3. Totes les paraules d'aquest exercici sn agudes. Accentua les que calgui amb
accent obert o tancat:
a) cami, cano, aqui, raco, arros, cantes, aixi, aixo, gairebe, malson, pages, impres,
carrero, allo, volgues, boto, cafe, catala, fare, avio, passeges, llegum, tambe, segon,
portugues, aten, exclos
b) encen, pero, ginjoler*, demanare, amen, dema, nervios, espos, ningu, nomes, frances,
sete, Ramon, consome, divisio, clixe, respon, comprare, garrofer, menjare, pure, congres,
expres
7.4. Totes les paraules d'aquest exercici sn planes. Accentua les que calgui amb
accent obert o tancat:
primavera, poble, fessim, public, prestec, barraca, cervol, llibre, tinguerem, nuvol, pluges,
telefon, temer, rentessiu, estomac, diguessiu, correr, solid, furoncol, caracter, castig,
diguereu, angel, pressec, Soller, magic, tinguessim, obrissiu, concorrer, mobil, creixer,
logic, neixer, erem, ereu
7.5. Les paraules d'aquest exercici sn esdrixoles. Accentua-les amb accent obert
o tancat:
historia, ciencia, comedia, victima, matricula, estatua, formula, esglesia, familia, infancia,
polvora, Denia, quilometre, industria, colonia, solitaria, anima, memories, tortora, gabia,
miseria, tombola, materia
7.6. Accentua les paraules que calgui del text segent:
Va avanar agafant-se a les parets, recalcant-se* en les cadires, pero amb cura de no
despertar-los, sense fer soroll. Arriba a la porta. La clau era al pany, com sempre; la va fer
girar suaument; va descorrer el forrellat i es detura amb l'atencio a dalt; no senti res i va
empenyer la porta; la porta cedi sense soroll. Sorti al carrer. Una ratxa d'aire humit amb
gotes fines de pluja li fueteja el rostre; pero no senti el fred, ni la humitat, ni les gotes de
pluja contra el rostre.
SEBASTI JUAN ARB. La masia (text adaptat)
Ginjoler: Arbre que fa gnjols. / Recalcant-se: Recolzar-se amb fora sobre el seu suport.
9
8. Accent diacrtic
------------------------------------------------------------------
En catal els mots d'una sola sllaba no s'accentuen, tret d'uns quants que porten un
accent anomenat diacrtic per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen de la mateixa
manera.
Tamb porten accent diacrtic alguns mots de dues sllabes.

------------------------------------------------------------------
Diacrtics ms corrents:
amb accent obert
m (part del cos) ma (possessiu)
pl, pls (del cos) pel, pels (contracci)
qu (pronom tnic) que (pronom ton / conjunci)
sl (terra) sol (adjectiu)
amb accent tancat

dna, dnes (donar) dona, dones (persona)
s (ser) es (pronom)
fra (ser) fora (adverbi)
s (saber) se (pronom reflexiu)
sc (ser) soc (tronc)
sn (ser) son (ganes de dormir)
vns, vnen (venir) vens, venen (vendre)
vs (anar) ves (veure)
altres categories
b, bns (adverbi / propietat) be, bens (animal)
bta, btes (recipient) bota, botes (calat / verb botar)
du, dus, adu, pregadu (divinitat) deu, deus (numeral / verb deure)
ms (adverbi de quantitat) mes (part de l'any)
mn (univers) mon (possessiu)
nt, nta, nts, ntes (parentiu) net, neta, nets, netes (polit)
s, ssa, ssos, sses (animal) os, ossos (part del cos)
s (afirmaci) si (conjunci, nota musical)
s (del verb usar) us (pronom feble)
vs (tractament) vos (pronom feble)
10
8.1. Completa les frases segents amb la forma adequada de les que et donem entre
parntesis:
1. ........... germana no sap fer res amb la ............ dreta perqu s esquerrana. (ma / m)
2. ............ que em dius, em sembla que t'han prs el ............. (pel / pl)
3. ............ fa en Pere? - Diu ............ espera la Roser. (que / qu)
4. s un ............ molt ric, per no hi planta res perqu viu ............. (sol / sl)
5. Qu els ............, a les ............ de la teva famlia, que sn tan felices? (dones / dnes)
6. ............ veu que el ve nou ............ enginyer. (es / s)
7. ............ ben trist que hagus de dormir ............ tota la nit. (fora / fra)
8. No ............ de qu li servir que ............ spiga que ho ha fet ell. (se / s)
9. ............ molt dormilega, jo: sempre dormo com un ............. (soc / sc)
10. Aquestes criatures ............ molt nervioses i no tenen mai ............. (son / sn)
11. Si ............ amb mi, els ensenyar on ............ els prssecs ms bons. (venen / vnen)
12. Pere, .......... al celler a buscar una ampolla de vi, per ........... de no caure. (ves / vs)
13. L'avi tenia molts pocs ............: noms quatre ............ i dues cabres. (bens / bns)
14. Aquest ............ no est gens ben dibuixat: dibuixa'l ms ............. (be / b)
15. Quan anava d'excursi no oblidava mai la ............ del vi. (bota / bta)
16. Les ............ noves em fan mal als peus. (botes / btes)
17. D'aqu ............ dies, si ............ vol, ja haurem acabat aquesta feina. (deu / Du)
18. Aquest ............ he gastat ............ diners que en tot l'any passat. (mes / ms)
19. ............ pare sempre diu que aquest ............ s un ............ de mones. (mon / mn)
20. El meu ............ s un noi ............ i educat. (net / nt)
21. Els ............ d'aquell zoo noms tenien la pell i els ............. (ossos / ssos)
22. ............ ja li heu dit que ............, ara no us podeu fer enrere. (si / s)
23. ........ asseguro que no s'hauria espatllat si n'haguessiu fet un ....... normal. (us / s)
24. A ............, via, ja vaig dir-............ tota la veritat. (vos / vs)
25. ........... per on, no em fas mai cas! .......... a la font a buscar aigua. (ves / vs)
11
9. Diresi
------------------------------------------------------------------
La diresi s un signe ortogrfic que posem damunt de les vocals i / u quan hem d'indicar
que fan de nucli sillbic, tret que els correspongui dur accent. Aix s'esdev en els casos
segents:
quan hem de pronunciar una u que podria ser muda dels grups qe, qi, ge,
gi:
al-gues / ai-ges / un-gent tan-ques / Pas-qes / qes-ti-
gui-tar-ra / pin-g qu-mic / a-q-fer / obli-qi-tat
quan la i o la u podrien fer diftong amb la vocal anterior:

ai-re / ra-m ei-na / ve--na
boi-na / a-mo--nar cui-na / ru--na
quan una i entre vocals no fa de consonant:

Bis-ca-ia / bis-ca--na
La diresi no es posa mai:
si la i o la u en qesti poden portar accent: Llus, ve...

desprs dels prefixos co-, anti-, contra-, re-: coincidir, antiimperialisme,
contraindicaci, reunificaci...
en els sufixos -isme, -ista: egoisme, egoista, altruisme, altruista...
rell, llusme i prosme porten diresi perqu no es consideren formats amb
prefix ni sufix.
en les desinncies d'infinitiu i gerundi dels verbs de la tercera conjugaci que
tenen el radical acabat en vocal: conduir, conduint, reduir...
els futurs i els condicionals dels verbs de la tercera conjugaci que tenen el
radical acabat en vocal: conduir, conduir, conduiria, reduir, reduir, reduiria...
------------------------------------------------------------------
9.1. Posa diresi a les u que podrien ser mudes, per indicar que s'han de
pronunciar:
Ex: aiges
aiguera, linguista, paraigua, paraiguer, questi, antigues, frequent, aquesta, marques,

aquari, questionari, aqueducte, quocient, quarantena, aquositat, guanyar, consequncia,
frequncia, guineu, quatre, eloquent, aqufug, guant
9.2. Fes el mateix amb aquestes frases:
1. Aquestes frases sn massa ambigues: torna-les a redactar.

2. M'agradaria que l'aiguera fos de marbre.
3. Han anat al zoo i han vist els pinguins i les girafes.
4. Quan plou, la questi s tenir un bon paraigua.
5. Per Pasqua van aigualir el vi amb aigua de l'aixeta i el van haver de llenar a l'aiguera.
12
9.3. Posa diresi a les paraules que calgui per indicar que i/u no formen diftong amb
la vocal anterior:
aillament heroina cafeina veinatge

diurn biscaina geniut transeunt
cocaina suissos diumenge disminuit
gratuitat traduit llaut* cuina
rabiut veina boina Lluisa
9.4. Fes el mateix i escriu un derivat o un mot de la mateixa famlia:
Ex: amona - amonat
cafeina .................................. sauc* ..................................

ruina .................................. Lluisa ..................................
veina .................................. raim ..................................
saim* .................................. heroi ..................................
dia .................................. reull ..................................
9.5. Posa diresi a les paraules que calgui:
obeim obeiu produim produiu

conduim conduiu agraim agraiu
reduim reduiu introduim introduiu
9.6. Completa les sries segents, per separant les sllabes; posa diresi on
calgui:
Ex: cre / ua / va cre / ua / ves cre / ua / ven
TREBALLAR TREBALLAVA TREBALLAVES TREBALLAVEN

desmaiar ............................... ............................... ...............................
destruir ............................... ............................... ...............................
beneir ............................... ............................... ...............................
influir ............................... ............................... ...............................
disminuir ............................... ............................... ...............................
reduir ............................... ............................... ...............................
Llat: Instrument musical de corda, de caixa bombada per la part de sota, que es toca polsant les cordes. /
Sac: Arbret o arbust caducifoli de la famlia de les caprifolicies, que es fa als boscos de ribera i en
bardisses humides, de vegades cultivat, emprat en medicina / Sam: Greix tret per fusi del sag del porc.
13
9.7. Completa les formes verbals segents amb les dirersis que calgui:
Ex: estudi, estudis, estudi, estudiem, estudieu, estudin
suar esquiar triar canviar

sui esquii trii canvii
suis esquiis triis canviis
sui esquii trii canvii
suem esquiem triem canviem
sueu esquieu trieu canvieu
suin esquiin triin canviin
9.8. Completa les formes verbals segents amb els accents i les diresis que calgui:
dormir agrair dormir agrair

dormia agraia dormis agrais
dormies agraies dormissis agraissis
dormia agraia dormis agrais
dormiem agraiem dormissim agraissim
dormieu agraieu dormissiu agraissiu
dormien agraien dormissin agraissin
9.9. Posa accent o diresi on calgui; tingues en compte en quins casos no es posa
mai diresi:
1. Sempre deia que li agradaria esquiar a La Molina.

2. Vol que li enviis l'expedient ara mateix.
3. Us agrairia que no em tornessiu a fotografiar.
4. La meva veina sempre menjava raim per berenar.
5. A l'hivern dormia amb peucs i bufanda.
6. No continuis essent tan altruista, perque no cal.
7. S'ha passat la tarda conduint, per aixo esta tan cansada.
8. Us agrairiem que no continuessiu reduint el pressupost.
9. El seu egoisme no el conduira enlloc.
10. Voldria conduir, pero encara no te divuit anys.
11. Han coincidit a la reunio de veins i volen que continui de president.
12. El seu ateisme era conegut de tothom.
14
10. Apostrofaci i contracci

------------------------------------------------------------------
Els articles determinats en catal sn:
mascul el / els: el pare, els pares
femen la / les: la mare, les mares
Els articles el i la s'apostrofen davant de vocal o hac: l'ocell, l'home, l'orella, l'hortnsia...
L'article la no s'apostrofa davant dels noms femenins comenats per i, u, hi, hu tones:
la Isabel, la histria...; la universitat, la humilitat...
La preposici de tamb s'apostrofa davant d'un mot comenat en vocal o hac: pa d'avui,
lli d'humiliat...
------------------------------------------------------------------
10.1. Escriu l'article determinat que correspongui davant dels mots segents:
Ex: el xicot
....... sol ....... lluna ....... universitari ....... infermer

....... ull ....... ona ....... universitria ....... infermera
....... elefant ....... illa ....... Isabel ....... historiador
....... llibre ....... orella ....... Anna ....... historiadora
....... horari ....... platja ....... instncia ....... infncia
....... casc ....... ungla ....... ndia ....... rsula
10.2. Fes el singular dels mots segents:

Ex: els incendis l'incendi
els altaveus ................................ les infeccions ................................

les opinions ................................ els espais ................................
les esquiadores ................................ les oques ................................
les oficines ................................ els necs ................................
els imperis ................................ els himnes ................................
els hereus ................................ els alumnes ................................
els hiverns ................................ les infidelitats ................................
les herbes ................................ els ocellaires ................................
els anells ................................ els habitants ................................
10.3. Completa amb DE / D' segons calgui:
dia ....... festa ull ....... poll camisa ....... quadres

mol ....... vent mes ....... abril pluja ....... hivern
aigua ....... pluja cuixa ....... nec aigua ....... colnia
tros ....... animal gos ....... atura ploma ....... oca
15
L'article determinat: contracci

------------------------------------------------------------------
Les preposicions a, de, per es contrauen amb els articles el / els; per no es pot fer la
contracci si la paraula segent comena per vocal o hac.
amb contracci sense contracci

a + el = al Anirem al parc. Viu a l'hotel.
a + els = als Viu als afores.
de + el = del / de l Ve del banc. Ve de l'hort.
de + els = dels Es refia dels amics.
per + el = pel / per l Passa pel cam. Va per l'aire.
per + els = pels Passa pels camins.
Tamb hem de fer la contracci entre ca (casa de) i el, en:

ca + en = can Vaig a can Garrig. Viu a ca l'avi.
ca + el = cal Vaig a cal jardiner. Va a ca l'ocellaire.
------------------------------------------------------------------
10.4. Completa les construccions segents amb un article i una preposici. Fes les
contraccions que calgui:
1. Va caure quan baixava .................... avi. 8. Passa ..................... cam ms dolent.

2. Aquesta brusa s ...................... Isabel. 9. L'habitaci ....................... hotel.
3. Sempre passa ....................avinguda. 10. La filla ........................ ve.
4. S'ha fet mal ......................orella. 11. El nebot ..................... oncle Andreu.
5. S'ha fet mal ...................... dit. 12. Les flors ..................... hortnsia.
6. Ve de .............................. metge. 13. En Pepet de ....................... Puig.
7. Els records .................... infantesa. 14. El somriure ...................... innocncia.
10.5. Completa el text segent amb els articles i les preposicions necessries. Fes
les contraccions que calgui:
Desprs .............. foradada*, arran .............. roques que s'endinsen ........ mar, ........ Gremi de
Pescadors havia construt una caseta on guardaven ........ ormeigs* i ........ peces de recanvi de
llurs* embarcacions. A ........hivern ........... platja ........ poblet era batuda furiosament per ........
ones que arribaven fins a llepar la via ........ ferrocarril. Per aix ........ pescadors utilitzaven
........altra caseta, la de ms enll de la foradada*, protegida per un penya-segat i fcilment
abordable en cas de trngol*. A ms, l'amplria ........ sorral* els permetia mantenir ........ aparells a
gran distncia ........ mar embravit*, lluny .............. furiosa ressaca.
PRUDENCI BERTRANA. El meu amic Pellini (text adaptat)
Foradada: Forat que travessa una massa rocosa, especialmente tnel. / Ormeig: Estri de pescar, com un
art, una canya, un palangre, etc. / Llurs: De les seves. / Trngol: Mar moguda. / Sorral: Lloc de sorra. /
Embravit: Esbravat.
16
11. Els sons g / j, x / ix, -ig / -tx

------------------------------------------------------------------
Compara:
Un bon xoc no s cap joc.
El metge necessitava una metxa.
El so de xoc s sord. El so de metxa s sord.

El so de joc s sonor. E so de metge s sonor.
------------------------------------------------------------------
11.1. Classifica els mots segents segons el so que representen les grafies
subratllades:
caixa, joguina, feix, jove, gest, biaix*, julivert, ajupir, rajar, peix, batejar, gira-sol, xfec,
diumenge, calaix, xemeneia, jerarquia, xiulet, teixit, aix, nixer, mixeta, guix, gitano, xutar,
girafa, fregir, deixar, netejar, xifra
SONEN COM XOC (so sord) SONEN COM JOC (so sonor)
11.2. Classifica els mots segents segons el so que representen les grafies
subratllades:
cotxe, fetge, boig, metxa, raig, safareig, missatge, dutxa, totxo, roig, salsitxa, esquitx,
imatge, petxina, salvatge, corretja, puig, butxaca, platja, llenguatge, sutge*, habitatge
SONEN COM METXA (so sord) SONEN COM METGE (so sonor)
Biaix: Direcci obliqua en qu est, s mou, s tallada, alguna cosa. / Sutge: Substncia negra dividida en
finssimes partcules que prov de la combusti incompleta de les matries orgniques i que es diposita en
les xemeneies i els tubs que condueixen el fum.
17
Ortografia de g / j
------------------------------------------------------------------
El so de joc s'escriu:
J davant de a, o, u: rajar, rajol, julivert...

G davant de e, i: gener, girafa...
Excepcions:
escrivim J davant dels grups -ecc-, -ect-: injecci, injectar...

en el verb jeure: jec, jeus, jeu...
en els noms bblics: Jess, Jerusalem, Jeremies i derivats: jesuta...
en uns quants noms d'origen estranger: jersei, jerarquia, jeroglfic, majestat...
------------------------------------------------------------------
11.3. Completa els mots segents amb G/J:
mon a mon es erm mon a
enoll E ipte elat taron a
taron es ra ola ard el
eixu ar eniva uliol ener
ent ar ila onc* r im
udici inesta a udar tru a
11.4. Fes el mateix:

pro ecte eroglfic ersei erarquia
tra ecte ma estat sub ecte erani
erarca erd erra espa
aqueta esuta eure tar eta
ubilaci udici in ectable oguines
11.5. Escriu la forma del plural dels grups segents:

Ex. barreja dola > barreges dolces
1. Platja blanca ........................................

2. Esponja grega ........................................
3. Taronja dola ........................................
4. Cabra boja ........................................
5. Flor roja ........................................
Jonc: Herba de la famlia de les junccies o de les cipercies, de tiges cilndriques i verdes, sense fulles, o
b amb fulles semblants a les tiges, propia de llocs humits.
18
11.6. Escriu la forma del singular dels grups segents:

Ex. pluges cides > pluja cida
1. menges amargues ............................................................

2. corretges tallades ............................................................
3. mitges foradades ...........................................................
4. truges velles ...........................................................
5. alforges* plenes ...........................................................
11.7. Completa les sries segents:
menjar menjo menges mengen

envejar .................... .................... ....................
pujar .................... .................... ....................
barrejar .................... .................... ....................
passejar .................... .................... ....................
marejar .................... .................... ....................
11.8. Escriu el present d'indicatiu dels verbs segents:
Ex: airejar: airejo, aireges, aireja, airegem, airegeu, airegen
TROSSEJAR CLAREJAR ESTIUEJAR PLANEJAR

.................... .................... .................... ....................
.................... .................... .................... ....................
.................... .................... .................... ....................
.................... .................... .................... ....................
.................... .................... .................... ....................
.................... .................... .................... ....................
Alforja: Sac obert pel mig i tancat pels caps, on formen dues bosses grosses, ordinriament quadrangulars.
19
Ortografia de x / ix
------------------------------------------------------------------
El so de xoc s'escriu:
X a principi de mot: xarop, xec, xicra*...
desprs de consonant: xarxa, punxa...
desprs de i: guix, mixeta...
desprs de u que sigui diftong: xauxa, disbauxa...
IX desprs de a, e, o, u: caixa, peix, coixa, dibuix...
------------------------------------------------------------------
11.9. Completa amb X / IX:
fec a eta uclar clen a

plan a inesa co ba eta
a mate a pe ateria va ell
ampany flu esa gron ador iscle
an ova eringa aloc icot
madu a que al engre ar mer er

e ample impanz serve en e ugar
nn ol gru co inera amba ador
gu ar re a trin ar se anta
cala era fa a engu ar ru ada
REPARTIR REPARTEIXO REPARTEIXES REPARTEIXEN

traduir .................... .................... ....................
amanir .................... .................... ....................
servir .................... .................... ....................
patir .................... .................... ....................
Xicra: Tassa petita, emprada especialment per a pendre xocolata desfeta.
20
Ortografia de -ig / -tx

------------------------------------------------------------------
El so final de boig i despatx s el mateix, per els escrivim de manera diferent:
IG quan alterna amb altres sons: bogeria, boja, boges, boig...

(a boja i bogeria sona com a joc; en canvi a boig fa un altre so)
TX quan no varia: despatxar, despatx, esquitxar, esquitx...

(tant despatx com despatxar, despatxet... tenen el mateix so)
------------------------------------------------------------------
Ex: mitja, mitges, mitjos, mig
1. llet a, llet es, llet os, lle

2. ro a, ro es, ro os, ro
3. bo a, bo es, bo os, boi
4. ra ar, ra et, ra ol, ra
5. mare ar, mare at, mare ador, mare
6. assa ar, assa ista, assa os, assa
7. bloque ar, bloque os, bloque
8. saque ar, saque os, saque
1. escabe , escabe ar, escabe at

2. cartu , cartu era
3. rebu , rebu ar
4. empa , empa ar, empa os
5. esqui , esqui ar, esqui ada
6. sorte , sorte ar, sorte os
7. bate , bate ar
8. sandvi , sandvi era
21
------------------------------------------------------------------
Principals mots que s'escriuen amb -tx final
capritx escabetx sandvitx

cartutx esquitx tatx*
despatx gavatx
empatx matx
La resta s'escriu amb -ig: mig, boig, maig, puig...

------------------------------------------------------------------
festejar festejo (present ind.) festeja (present ind.) festegi (present sub.)
1. desitjar .................... .................... ....................
2. escabetxar .................... .................... ....................
3. anar .................... .................... ....................
4. veure .................... .................... ....................
5. esquitxar .................... .................... ....................
11.15. Omple els espais buits amb les grafies que calgui:
1. Un bo molt lle de cabell ro fu ia pel passe

2. Va estar m mes de ma tancat al meu despa
3. Si no vols que t'esqui in, fu ben lluny del safare
4. Ha anat a veure el me e i li ha dit que pate del fe e.
5. Per berenar menjava un sandvi de sardines escabe ades.
6. A la paret hi havia una escle a molt lle a.
11.16. Omple els espais buits amb les grafies que calgui:
1. T'han de at un missa e al contestador.

2. Li han regalat una mo illa pel seu aniversari.
3. El pobre icot duia el ersei tot sar it.
4. Pate un empa de ocolata amb urros.
5. Farem un arrs amb musclos i pe ines.
6. El me e li ha prohibit els fre its, les an oves i els elats.
7. Mentre rem al ard ha fet un bon ru at.
8. Si vols comprar salsi es, no va is a la pe ateria.
Tatx: 1. Acci de tatxar. / 2. Tall, tajada. Porci que hom talla duna fruita per tastar-la.
22
12. Essa sonora / essa sorda

------------------------------------------------------------------
El catal t dos sons de essa: sonora i sorda.
Pronunciem essa sonora quan diem zero.

Pronunciem essa sorda quan diem massa.
Els dos sons es diferencien clarament en la frase segent:
La meva germana Rosa no s morena, sin rossa.
La representaci fontica de la essa sonora s [z].

La representaci fontica de la essa sorda s [s].
------------------------------------------------------------------
12.1. Classifica els mots segents segons el so de la lletra subratllada:
fase, zebra, divisi, clssica, cosa, masia, dosi, bossa, crisi, pua, ceba, Andalusia,
esmorzar, soci, passos, medusa, colze, premissa, ximpanz, nassos, cigr, dilisi,
Valncia, conversa, quinze, topazi, pinzell
ESSA SONORA ESSA SORDA
classe, posar, bressol, zoolgic, casos, interessos, pagesa, zel, cel, russa, congressos,
missa, autobusos, plaa, insolaci, francesa, sab, sis, necessitat, simtric, infusi,
frase, raa, arrissar, zinc
ESSA SONORA ESSA SORDA
23
Ortografia de la essa sonora

------------------------------------------------------------------
El so de essa sonora s'escriu:
amb Z a principi de mot: zero, zoolgic, zebra...
desprs de consonant: pinzell, benzina, catorze...
(tret dels derivats de fons-, dins- i trans:
enfonsar, endinsar, transistor...
amb S entre vocals: casa, cosina, posar...
(tret d'alguns mots: amazona, trapezi, azalea*, topazi, bizant...)
------------------------------------------------------------------
12.3. Mitjanant el sufix -esa fes derivats dels mots segents que siguin abstractes:
Ex: vell vellesa

invlid ......................... tmid .........................
pobre ......................... savi .........................
noble ......................... ric .........................
estrany ......................... rpid .........................
natural ......................... trist .........................
sord ......................... vell .........................
12.4. Fes el femen dels gentilicis segents:
Ex: francs francesa

portugus ......................... islands .........................
aragons ......................... angls .........................
hongars ......................... cordovs .........................
irlands ......................... escocs .........................
rossellons ......................... alguers .........................
12.5. Escriu la forma femenina d'un adjectiu derivat dels verbs segents:
Ex: enyorar enyorosa

enganxar ......................... plorar .........................
recloure ......................... tremolar .........................
estudiar ......................... olorar .........................
agradar ......................... esgarrifar .........................
relliscar ......................... abundar .........................
Azalea: Arbust del gnere Azalea, sovint incls dintre del gnere Rhododendron, de la famlia de les ericcies, de fulles
caduques i flors simptales vistoses, originari de lsia, cultivat en jardineria sota diverses espcies i varietats.
24
12.6. Escriu un derivat culte de cada un dels verbs segents que tingui el so de
essa sonora:
Ex: difondre difusi

evadir ......................... adherir .........................
concloure ......................... persuadir .........................
decidir ......................... dividir .........................
veure ......................... invadir .........................
erosionar ......................... fondre .........................
confondre ......................... transferir .........................
12.7. Completa amb S/Z els mots segents:
repo ar re ultar puntualit ar ben ina

vi itar ro ada analit ar ro er
co a pe ar cami a re um
sal e ca ament col e ca al
quin ena ona sen ill al ina
12.8. Escriu infinitius acabats en -itzar:
Ex: escndol escandalitzar

anlisi ......................... parlisi .........................
rgan ......................... autoritat .........................
carcter ......................... sntesi .........................
senyal ......................... memria .........................
estril ......................... puntual .........................
frtil ......................... mbil .........................
real ......................... div .........................
vulgar ......................... agut .........................
general ......................... suau .........................
25
Ortografia de la essa sorda

------------------------------------------------------------------
El so de essa sorda s'escriu:
amb S a comenament de mot davant de a, o, u:
sabata, soci, sucre...
amb C/S a comenament de mot davant de e, i:
segell, ciri, cera...
amb SS/C/ enmig de mot, entre vocals: passa, places, pea...
funci...
amb S/C/ enmig de mot abans o desprs de consonant:
dansa, artista, enciam...
amb S / a final de mot: pas, lla, pus, pasts, feli, tros, fero...
la ce trencada (), noms s'escriu:

davant de a, o, u: cao, forut, traa
a final de mot: capa, comer, feli, esfor, llu...
------------------------------------------------------------------
12.9. Completa els mots segents amb S/C:
con ell, pia, elebrar, iment, iutat, ervell, f il, ndria, ervei,
incia, etrill, abata, ntim, istell, endra, arau, egell,
intur, eba, oca*, utge*
12.10. Completa amb C/:

nego i, ofi ina, fran esa, ca a, Mer , fa ana, al ada, dre era, llan a, o ell,
pin es, escor a, pu a, escur , amena a, not ia, ne essitar, llen ol, llu ,
balan a, balan es, arbo *, lli , mar , cap al, ve a*, ve es, estru , feli itats

alar jo alo ell/a ala nos. alcem
1. comenar .................... .................... ....................
2. caar .................... .................... ....................
3. llenar .................... .................... ....................
4. escurar .................... .................... ....................
5. amenaar .................... .................... ....................
6. avanar .................... .................... ....................
Soca: Tronc de l'arbre. / Sutge: Substncia negra dividida en finssimes partcules que prov de la combusti
incompleta de les matries orgniques i que es diposita en les xemeneies i els tubs que condueixen el fum. / Arbo:
Petit arbre o arbust de la famlia de les ericcies, de fulles verdes tot l'any i de flors blanques disposades en ramells al
capdamunt de les branques, el fruit del qual s la cirera d'arbo. / Vea: Fruit de la vea emprat com a aliment de
diversos ocells, especialment dels coloms.
26
12.12. Fes el femen dels noms segents utilitzant el sufix -essa:

Ex: jutge jutgessa
1. alcalde ................................ gegant ................................
2. metge ................................ diable ................................
3. sastre ................................ bar ................................
4. comte ................................ abat ................................
5. poeta ................................ sacerdot ................................
6. hoste ................................ duc ................................
12.13. Escriu un mot derivat o de la mateixa famlia utilitzant els sufixos -assa, -issa:
Ex: cara carassa
1. mare ................................ cadira ................................
2. m ................................ paper ................................
3. pi ................................ cuiro ................................
4. colom ................................ cama ................................
5. palla ................................ terra ................................
6. dent ................................ mquina ................................
7. barca ................................ casa ................................
12.14. Fes un augmentatiu dels mots segents utilitzant el sufixos -ssim / -ssima:
Ex: ric riqussim
1. car .................................... fi ....................................
2. lleig .................................... llarg ....................................
3. fcil .................................... ample ....................................
4. bo .................................... petit ....................................
5. malalt .................................... sa ....................................
6. blau .................................... tou ....................................
27
12.15. Escriu un nom abstracte terminat en -ci derivat dels infinitius segents:
Ex: circular circulaci
1. admirar .................................... avaluar ....................................
2. conservar .................................... destinar ....................................
3. falsificar .................................... felicitar ....................................
4. degradar .................................... acusar ....................................
5. resoldre .................................... collocar ....................................
6. dedicar .................................... humiliar ....................................
12.16. Fes derivats dels mots segents utilitzant els sufixos -ana, -ena:
Ex: esperar esperana; tmer temena
1. enyorar .................................... comparixer ....................................
2. concordar .................................... matar ....................................
3. ensenyar .................................... creure ....................................
4. esgarrifar .................................... venjar ....................................
5. crixer .................................... conixer ....................................
6. assegurar .................................... tmer ....................................
12.17. Completa les frases segents amb C/:
- Quan va comen ar el mes de mar , en Mar al es va cal ar les botes de ca ador,

va agafar un lla escorredor i se'n va anar a ca ar estru os d'una erta ra a.
- En Mar el, que vivia en una casa amb la fa ana modernista, cada dia menjava llu et
fregit per sopar.
- Si llen es aquesta pe a de roba, potser desprs et far falta.
- En Tom era un gos carregat de pu es que noms li agradaven les coses molt dol es.
28
12.18. Escriu un mot relacionat amb el segents que s'escrigui amb C/:
1. alt .................................... 4. cant ....................................
2. fort .................................... 5. concepte ....................................
3. curt .................................... 6. directe ....................................
12.19. Escriu el plural de les construccions segents. En el cas que dubtis de si van
amb essa sorda o sonora, els altres derivats t'ho indicaran.
Ex: un pis petit uns pisos petits (piset)
1. un nas gros ........................................................................
2. un gos massa gras ........................................................................
3. un gas pernicis ........................................................................
4. un llenol grogs ........................................................................
5. un japons indecs ........................................................................
6. un vestit gris ........................................................................
7. un pasts molt gros ........................................................................
8. un passads fosc ........................................................................
12.20. Completa el text segent amb les grafies que calgui:
He corregut tota la tarda pels turons plantats de vinya, pels pins que dominen el mar.
Cada tur, cada pi, cada arment*, cada bri d'herba tenen a la meva terra una
per onalitat concret ima. He re eguit tota la tarda la meva nica ptria, el pai atge
de Sinera po et pels meus ulls sen e recan a ni esfor , aquest perfecte pai atge
que em destro aran. Els llavis poden anomenar tots els racons. s un pai atge sen e
boira, de sol baix, de pujols a ardanats que es van perdent en la llunyania.
SALVADOR ESPRIU,
Sembobitis
29
Sarment: Branca d'un cep o d'una parra.
13. Els sons p/b, t/d, c/g, c/qu

------------------------------------------------------------------
p / b a final de mot
------------------------------------------------------------------
Compara:
El llop de la faula parlava amb el corb.
El so de P, a final de mot, de vegades s'escriu P, de vegades s'escriu B:
Regles d'escriptura:
escrivim p quan el mot acaba en vocal tnica: esclop, pop, tap...

en els altres casos (vocal tona o consonant) escrivim la mateixa lletra que
apareix en els derivats: serp com serpeta, calb com calbesa...
Hi ha uns quants mots que no segueixen aquesta regla: adob, rab, baobab, club...
P/B a final de mot, darrere m, sn mudes: camperol, camp, tombar, tomb...
------------------------------------------------------------------
13.1. Completa els mots segents amb p/b:
ti , xo , destor , ser , xaro , esquer , gru , glo , ver , cor ,

esclo , galo , estri , cli , po , gri , tal , esparadra , equi
13.2. Completa amb P/B i escriu un derivat dels mots segents:

Ex: pap - papada
1. cop .................................... drap ....................................
2. gep .................................... esquerp ....................................
3. grup .................................... destorb ....................................
4. superb .................................... estrip ....................................
5. miop .................................... glop ....................................
13.3. Fes el mateix amb els mots segents:

1.estrep* .................................... xarop ....................................
2. rab .................................... tub ....................................
3. esnob .................................... corb ....................................
4. llop .................................... pap* ....................................
5. club .................................... miop ....................................
6. cub .................................... calb ....................................
30
1. Vendre venia ven vens

2. Saber ........................... ........................... ...........................
3. Rebre ........................... ........................... ...........................
4. Cabre ........................... ........................... ...........................
5. Percebre ........................... ........................... ...........................
13.5. Escriu els primitius amb P/B mudes finals dels mots segents:
acampar ........................... tombar ...........................
llampegar ........................... rumbejar ...........................
Estrep: Cadascuna de les peces de metall, fusta o cuir penjades una a cada costat de la sella per mitj
d'una corretja, on el genet hi fica els peus i els hi descansa. / Pap: Dilataci en forma de bossa que presenta
l'esfag dels ocells entre la boca i l'estmac.
31
T / D a final de mot
------------------------------------------------------------------
Compara:
Un gat covard dormia al terrat.
El so de T, a final de mot, de vegades s'escriu T, de vegades s'escriu D:
escrivim T quan el mot acaba en vocal tnica: dit, nebot...
en els altres casos escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats: sort com
sortejar; sord com sordesa...
hi ha uns quants mots que no segueixen aquesta regla: fred, sud, David i els
noms abstractes femenins acabats en -etud, -itud: quiet, la quietud; sol, la
solitud...
T/D a final de mot, darrere l, n, sn mudes: malaltia, malalt; centenar, cent...
------------------------------------------------------------------
13.6. Completa amb T/D els mots segents:
ne...., bru...., se...., pare...., pra...., peti...., coe...., isar...., sena...., peca...., nebo....,
llar...., estre...., merca...., lleopar...., secre...., nor...., dar...., petar...., absur....,
ni...., vui...., confor...., far...., ver...., recor....
13.7. Completa amb T/D i fes un derivat:
Ex: cndid candidesa

1. slid .................................... cndid ....................................
2. estpid .................................... vlid ....................................
3. lcit .................................... fred ....................................
4. xid .................................... indit ....................................
5. fluid .................................... curt ....................................
6. verd .................................... trist ....................................
7. estrpit* .................................... rid ....................................
8. retrgrad* .................................... prfid* ....................................
9. profund .................................... rpid ....................................
10. vagabund .................................... cert ....................................
Estrpid: Soroll molt fort. / Retrgrad: Que va o es mou endarrere. / Prfid: Trador, maligne.
32
13.8. Mitjanant els sufixos -etud, -itud escriu substantius abstractes femenins
derivats dels adjectius segents:
Ex: sol solitud
1. quiet .................................... ple ....................................
2. apte .................................... lent ....................................
3. recte .................................... magne ....................................
4. beat .................................... grat ....................................
5. alt .................................... exacte ....................................
13.9. Escriu un mot de la mateixa famlia acabat en T/D:
Ex: lenta lent

1. sovintejar .................................... santa ....................................
2. neboda .................................... parenta ....................................
3. reverenda .................................... ventada ....................................
4. muda .................................... menuda ....................................
5. cunyada .................................... tossuda ....................................
6. gruixuda .................................... verda ....................................
7. esvelta .................................... molta ....................................
INFINITIU GERUNDI INFINITIU GERUNDI

cantar cantant dormir dormint
1. pagar ....................... 7. repartir .......................
2. portar ....................... 8. fregir .......................
3. amagar ....................... 9. perdre .......................
4. viure ....................... 10. buscar .......................
5. anar ....................... 11. reduir .......................
6. esquiar ....................... 12. dibuixar .......................
33
13.11. Completa les frases segents amb tan / tant tenint en compte que TANT s un
quantitatiu i TAN un adverbi que modifica un adjectiu o un altre adverbi.
(Recorda que tan correspon al castell "tan" i tant equival al "tanto" castell)
Ex: Ha crescut tant, que li han hagut de comprar un llit nou.

s tan alt, que li han hagut de comprar un llit nou.
1. Diu que el seu fill s molt intelligent, per jo no trobo que ho sigui ............. com aix.
2. Aquesta pellcula no m'ha agradat ............. com la que vam veure ahir.
3. Si beus aigua freda estant ............. suada, et pot fer mal.
4. Que em podries fer un favor? - I ............., tu demana!
5. Era un pis ............. tortus, que tenien una serp en lloc de gos.
6. La seva actitud m'ha semblat ............. fora de lloc que m'estimo ms no parlar-ne
13.12. Completa les frases segents amb quan / quant. Tingues en compte que quan
indica temps i quant, quantitat.
Ex: Quan arribi dinarem Quant temps fa que no et dutxes?

1. ....................... arribi en Pere, aviseu-me.
2. ....................... t'ha costat, aquest jersei?
3. ....................... sucre que s'hi posa, al caf!
4. Encara no sap ....................... li toca examinar-se.
5. ....................... en voleu, d'aquest quadre?
6. ....................... tornar, la vostra nta, de l'estranger?
13.13. Mitjanant el sufix -ment, escriu adverbis de manera derivats dels adjectius
segents. Tingues en compte que la T s muda en els adjectius, per que es mant
en els adverbis.
Ex: elegant - elegantment

1. convenient ............................... pacient ...............................
2. freqent ............................... decent ...............................
3. exigent ............................... brillant ...............................
4. innocent ............................... intelligent ...............................
5. prudent ............................... diligent ...............................
6. recent ............................... evident ...............................
7. urgent ............................... insuficient ...............................
34
C / G a final de mot
------------------------------------------------------------------
Compara:
Aquell corc es va ofegar en un gorg
El so de [k], a final de mot, de vegades s'escriu c, de vegades s'escriu g.
escrivim c quan el mot acaba en vocal tnica: foc, pessic...
en els altres casos (vocal tona o consonant) escrivim la mateixa lletra que
apareix en els derivats: corc com corcar; cstig com castigar...
Hi ha uns quants mots que no segueixen aquesta regla: mag, zig-zag, pedagog,
geleg...
Tampoc no la segueixen els mots plans acabats en -ec: nec, crrec, prssec... i fstic
Hi ha verbs que presenten alternances: trec, tregui, tinc, tingui...
------------------------------------------------------------------
13.14. Completa amb C/G:
alberco...., bro....*, nufra...., muntanyen...., cin...., tur...., prle...., bile....,

cadu...., sotra...., ron...., demago....*, astrle...., cartla...., enemi...., estma....,
encrre...., meteorle...., pni....
13.15. Escriu el primitiu dels mots segents:

Ex: prodigar - prdig*
1. arcada ............................... 10. carregs ...............................
2. albergar ............................... 11. castigar ...............................
3. llampegar ............................... 12. afalagar ...............................
4. franquesa ............................... 13. amargar ...............................
5. plegar ............................... 14. enemiga ...............................
6. pessigar ............................... 15. dringar ...............................
7. fangar ............................... 16. amargor ...............................
8. llargada ............................... 17. manyagueria* ...............................
9. estomacal ............................... 18. foguera ...............................
Broc: 1. Part dun recipient en forma de bec o can per on saboca el lquid que cont, generalment aigua,
oli o vi. / 2. Tros petit de branca tallada, seca i sense fulles. / Demagog: Estat poltic en qu el govern s
lliurat a la multitud. / Prdig: Que dna sense mesura. / Afalac: Tractar d'afectar agradablement. / Manyac:
35
De condici suau, dcil, saplica especialment a la persona plcida, pacient.
36
13.16. Omple els buits amb la forma verbal corresponental verb subratllat:
Ex: Ella mol el caf; jo no molc mai.
1. Ells beuen vi per dinar; jo sempre .................... aigua.

2. Tu escrius amb llapis; jo .................... amb ploma.
3. Tu treus la pols; jo no la .................... mai.
4. Ella coneix molta gent; jo en .................... poca.
5. Tu sempre seus a la primera fila; jo .................... a la ltima.
6. Ell pot comprar-se un cotxe nou; per jo no m'ho .................... permetre.
7. Ella diu mentides; jo no en .................... mai.
8. Ella sempre est malalta; jo no ho .................... mai.
9. Ells sempre treuen el gos a passejar; jo no l'hi .................... mai.
10. Ell t molta gana; jo no en .................... gaire.
11. Ells sempre vnen a treballar mudats; jo no hi .................... mai.
37
Ortografia de cu / qu
------------------------------------------------------------------
En els diftongs creixents, qua, qe, qi, quo, el so de [k] es representa per q:
quatre, qesti, quota...
En els diftongs decreixents o quan no hi ha diftong el so de [k] es representa per c:
cuina, bocoi, cua, cuota (cua lletja)...
Mots ms frequents amb qu:
nombres: quatre, cinquanta... i els seus derivats: quarentena, quaresma...
quantitatiu, indefinits i adverbis: quan, quant, quasi...
mots diversos: qualitat, qurum, aqutic, delinqent, qesti...
------------------------------------------------------------------
13.17. Completa amb C/Q i separa sllabes amb una barra inclinada:
Ex: se-qn-ci-a
....uadrat, ....uatre, ....uaranta, ....ua, elo....ncia, ....uasi, ....uarentena, ....uiro,

eva....uar, a....educte, ....uiner, pas....ual, ....ualsevol, a....uarella, ....uartet,
....uadratura, ....uadern, ....ualificaci, ....uquer*, a....fer, ....urum, ....uotidi
13.18. Completa amb C/Q i escriu un derivat o un mot de la mateixa famlia:

Ex: quatre quaranta
1. quant ................................ 6. quart ................................
2. qualitat ................................ 7. Pasqua ................................
3. conseqent ................................ 8. qesti ................................
4. delinqent ................................ 9. freqent ................................
5. aqutic ................................ 10. quotidi ................................
13.19. Omple els buits de les frases segents amb un d'aquests mots:
qual, quantitat, qualsevol, quasi, quan
1. s un llibre que pots trobar en ..................... biblioteca.

2. ..................... comencen, les vacances de Nadal?
3. Ha anat a comprar arrs perqu ..................... se'ns havia acabat.
4. Quina ..................... de sucre hi poses, a la crema, per un litre de llet?
5. El seu avi, el ..................... era mestre d'escola, va morir als cent dos anys.
Ququer: Individu duna comunitat religiosa dAnglaterra del s. XVII.

38
14. Ortografia de b/v

------------------------------------------------------------------
Hem d'escriure b/v en els casos segents:
B alternant amb p: sap, saber, llop, llobat...

davant de l, r: blau, bra...
darrere m: ambici, mbit, ambulncia...
V alternant amb u: neu, neva; clau, clavar...

darrere n: canvi, convicci, invent...
en les desinncies -ava, -aves, -ava, -vem, -veu, -aven del pretrit imperfet
d'indicatiu: anava, anaves, anava, anvem, anveu, anaven...
------------------------------------------------------------------
14.1. Completa els espais en blanc amb b/v i escriu un derivat:

1. __ruixa .................................. 8. __ranca ..................................
2. ar__re .................................. 9. po__re ..................................
3. __ndar .................................. 10. o__ligar ..................................
4. __lava .................................. 11. ama__le ..................................
5. __loc .................................. 12. __rasa ..................................
6. fe__le .................................. 13. lli__re ..................................
7. om__ra .................................. 14. bi__lioteca ..................................
14.2. Escriu un derivat dels mots segents en qu alternin u/v:

Ex: administratiu - administrativa
1. blau .................................. 10. cncau ..................................
2. viu .................................. 11. beure ..................................
3. nociu .................................. 12. suau ..................................
4. deure .................................. 13. escriu ..................................
5. esclau .................................. 14. brau ..................................
6. breu .................................. 15. teu ..................................
7. caliu .................................. 16. gasiu* ..................................
8. passiu .................................. 17. agressiu ..................................
9. optatiu .................................. 18. atractiu ..................................
Gasiu: Que va amb un compte excessiu en les despeses, mancat de tota liberalitat (garrepa).
39
Beu (present dindicatiu) beure (infintiu) bevia (imperfet dindicatiu)

1. viu .................................. ..................................
2. cap .................................. ..................................
3. sap .................................. ..................................
4. rep .................................. ..................................
5. deu .................................. ..................................
6. plou .................................. ..................................
7. escriu .................................. ..................................
14.4. Completa amb mb/nv i escriu un derivat o un mot de la mateixa famlia:
Ex: envellir envelliment
1. to.......ar .................................. 7. e.......iar ..................................
2. e.......ejar .................................. 8. e.......olicar ..................................
3. e.......ernissar .................................. 9. co.......idar ..................................
4. mi.......ar .................................. 10. e.......alar ..................................
5. e.......assar .................................. 11. e.......ullar ..................................
6. e.......idriar .................................. 12. dese.......olupar ..................................
14.5. Omple els espais en blanc amb la forma de pretrit imperfet d'indicatiu del
verb subratllat:
Ex: Escriu una carta: escrivia una carta.
1. Menja fruita per postres; .................................. pastissos per postres.

2. Acaba la feina aviat; .................................. la feina tard.
3. No s'espanta mai; no .................................. mai.
4. Estiueja a Lloret; .................................. a Lloret.
5. Demanen augment de sou; .................................. augment de sou.
6. Escolteu msica; .................................. msica.
7. Canta molt b; .................................. molt b.
8. Comenceu la partida; .................................. la partida.
9. Neteges els vidres; .................................. els vidres.
10. Paguem els deutes; .................................. els deutes.
40
14.6. Escriu un derivat o un mot de la mateixa famlia de cada un dels mots

segents:
Ex: cavall cavaller
1. fava .................................. 9. canvi ..................................

2. esvelt .................................. 10. avi ..................................
3. prova .................................. 11. covard ..................................
4. advocat .................................. 12. cavall ..................................
5. avorrir .................................. 13. cavalcar ..................................
6. enveja .................................. 14. taverna ..................................
7. ganivet .................................. 15. espavilat ..................................
8. savi .................................. 16. escrivent ..................................
1. treball .................................. 11. arribar ..................................

2. bar .................................. 12. basc ..................................
3. bena .................................. 13. biga ..................................
4. botifarra .................................. 14. bufetada ..................................
5. ambigu .................................. 15. bullir ..................................
6. corb .................................. 16. calb ..................................
7. mbil .................................. 17. saba ..................................
8. abocar .................................. 18. berruga ..................................
9. trobar .................................. 19. buidar ..................................
10. rebentar .................................. 20. vuit ..................................
14.8. Omple els espais buits amb b/v:
Les rieres eren seques gaire.... tot l'any, per quan no eren seques ana....en furients*.
Quan les neus es fonien a les muntanyes, les rieres comena....en a ....aixar furients, i,
Du sap d'on, arri....a....en granotes i tortugues, serps d'aigua i peixos. Amb la prima....era,
les aiges corrien ....ojament, per aix que els camps ana....en passant del ....erd al torrat,
que les flors s'ana....en con....ertint en fruita, i la tmida te....ior en calor opressi....a, les
rieres min....a....en i el cor s'emperesia*. La primera aigua de les muntanyes era massa
freda per in....itar el cos nu d'un miny. Sol o en grup, un miny es queda....a dret a la
ri....a d'una riera i contempla....a l'aigua uns quants minuts..., es treia la ro....a d'una
esgarrapada, feia una cap....ussada i tra....essa....a el corrent, nedant, fins a l'altra ri....a.
WILLIAM SAROYAN. Els tres nedadors i l'adroguer de Yale
Furient: Que es mou amb fria, amb impetuositat. / Emperesia: (del verb empresar) Donar l'empenta a un
teixit.
41
15. Ortografia de m/n a final de sllaba

------------------------------------------------------------------
M davant de p, b, m: important, campi, combat, commoci...
excepcions: els mots compostos: tanmateix, enmig, benparlat
davant de f: simfonia, mfora...
excepcions: fanfarra, fanfarr i els mots comenats en con-,
en-, in-: confessar, enfilar, infermera...
en els prefixos amfi-, circum-: amfiteatre, circumferncia...
N davant les consonants que no siguin p, b, m: pansa, tancar, incident...

------------------------------------------------------------------
15.1. Omple els buits amb m/n:

i munitzar e viar e malaltir e marat
co batre co mutable co parar co moure
ra bla ru bejar ca pionat e bafar
e bolicar e botit e bussar e vejar
e gandulir* i vitar e bragatge e vellir
15.2. Mitjanant els prefixos -in, -im, escriu mots de sentit contrari dels segents:
1. madur ................................ 11. modificable ................................
2. merescut ................................ 12. mbil ................................
3. mutable ................................ 13. moderat ................................
4. modest ................................ 14. mortal ................................
5. maculat ................................ 15. moral ................................
6. palpable ................................ 16. penetrable ................................
7. pagable ................................ 17. possible ................................
8. pur ................................ 18. perdonable ................................
9. finit ................................ 19. feli ................................
10. fidel ................................ 20. formal ................................
Engandulir: Fer tornar gandul alg.
42
15.3. Mitjanant un prefix, forma infinitius derivats dels mots segents:

Ex: nou innovar
1. negre ................................ 6. feina ................................
2. fosc ................................ 7. farina ................................
3. fil ................................ 8. filtre ................................
4. fort ................................ 9. noble ................................
5. front ................................ 10. nou ................................
15.4. Omple els buits amb m/n. Tingues en compte que davant de n, la pronncia ja
enssol indicar si cal escriure m o n:
a nsia, a nistia, o nipotent, so ni, so nmbul, so nolncia, da nificaci,

gi nstica, conde na, colu na, sole ne, pere ne, a nex, co nexi, dece ni,
mille ni, ga ma, te nis, A na, Susa na
15.5. Completa amb m/n:
1. Un infer dels Pastorets 6. El tra via blau

2. L'i forme del conseller 7. Una inde nitzaci obligatria
3. El parani f* de la universitat 8. Un afer de su ma i portncia
4. Un i moble co fiscat 9. Una i fermera diligent
5. Un acte sole ne 10. Un tren de circu vallaci
15.6. Omple els buits amb m/n:
a fiteatre, circu ferncia, ma lleu, circu specci, si fonia, circu loqui,

xa fr, ni fa, sa faina, li ftic, fora, so riure, pre sa, impre ta,
e premta, e presa, co tessa, trio f, pa flet, co fessi, co cert, a fibi
Paranimf: Sal d'actes acadmics en algunes universitats.
43
Ortografia dels grups -mpt-, -mpc-

------------------------------------------------------------------
En alguns mots trobem una m a final de sllaba seguida dels grups pt, pc.
Val a dir que en aquests casos la p no sona.
Principals mots en qu trobem mpc, mpt:

assumpte, assumpci, Assumpta...
compte, comptar, comptable, comptabilitat, descomptar...
exempt, exempci...
prompte, promptitud...
smptoma, simptomtic...
redempci, redemptor...
temptar, tempteig, temptaci, temptable...
------------------------------------------------------------------
15.7. Completa els mots segents amb m/mp:
impre __ ta, assu __ te, exe __ ci, s __ toma, te __ taci, reco __ te,
pro __ titud, presu __ ci, ate __ tat, empre __ ta, te __ tativa
15.8. Completa les frases segents amb conte, comte, compte o algun derivat:
1. El .................... i la comtessa passejaven de bracet.

2. El .................... que li agrada ms s La Caputxeta Vermella.
3. Tinc el .................... corrent en nmeros vermells.
4. Ha de .................... amb els dits perqu sempre s'equivoca.
5. Barcelona, ciutat .....................
6. A mi no em vingueu amb el .................... de la vora del foc.
15.9. Omple els espais buits amb una de les paraules segents:
juny, enginyer, bany, puny, pinyol, codony, parany, pany, menys
1. Olives sense .....................

2. Pel .................... la fal al .....................
3. Com ms anem, .................... valem.
4. Un .................... que no tanca.
5. L'enginy de l'.....................
6. Un .................... de disseny molt modern.
7. Confitura de .....................
8. El .................... dels guanys fcils.
44
16. Ortografia de la ll
------------------------------------------------------------------
Escrivim ll quan dins d'un mot hi ha una sllaba que acaba en ela i a continuaci una
altra que comena amb la mateixa consonant.
Trobem ll en els mots comenats en:

all- allegar, allegoria...
coll- collaborar, collegi...
ill- illgic, illcit...
mill- millenari, millsim...
sill- sllaba, vacillar...
En els acabats en:
-ella mortadella, aquarella...
-illa sllaba, sillogisme...
En mots cultes relacionats amb altres de populars que s'escriuen amb ll:
cabell, capillar; cristall, cristall...
En alguns mots fora usuals: novella, intelligent...
------------------------------------------------------------------
16.1. Mitjanant el prefix il-, escriu els mots que expressin el sentit contrari dels
segents:
Ex: limitat illimitat
1. legal ................................... 5. legible ...................................
2. legtim ................................... 6. les ...................................
3. liberal ................................... 7. lcit ...................................
4. localitzable ................................... 8. lgic ...................................
16.2. Escriu un mot culte emparentat amb els segents mots populars:
Ex: flagell flagellar
1. metall ................................... 5. cabell ...................................
2. llustre* ................................... 6. aixella ...................................
3. cancell ................................... 7. pell ...................................
4. llum ................................... 8. cristall ...................................
5. fallar ................................... 9. ampolla ...................................
16.3. Completa els mots segents amb l / ll:
pa idesa, i gic, ita iana, gori a, vo um, ca igrafia, ba ances, co egi,

co ecci, nove a, simbo isme, ce ebraci, so icitar, re igi, a emany,
po en, i uminaci, pe cula, i usi
45
16.4. Completa les frases segents amb l / ll:

1. No van voler tenir en compte la so uci que havia proposat el co egiat.
2. Va dir que se ce ebrarien e eccions anticipades.
3. T una co ecci de pe cules sobre sat its artificials.
4. Li faria molta i usi que li rega essin un gori a de peluix.
5. Va a egar que patia a ucinacions.
6. Han declarat la nu itat de les notes de re igi.
Mots corrents que s'escriuen amb ll:

allegoria fallible mollusc
allegar* fumarella* novella
aquarella gorilla nulla
bagatella* hellnic oscillar
bllic idilli palliar
calligrafia illegal pllid
capillar illcit parallel
collaborar illgic parcella
collecci illuminar pellcula
collector illusi polluci
collega illustre pupilla
collegi imbecillitat putxinelli
colliri installar satllit
collisi intelligncia sllaba
collocar maxillar sollicitar
colloqui metllic tilla
destillar millgram tranquillitat
excellent millmetre villa (torreta)
fallera mortadella violoncellista
------------------------------------------------------------------
Compte amb els mots segents, que NO s'escriuen amb ll:
celebrar, eliminar, mili, religi, selecci, soluci
-----------------------------------------------------------------
Allegar: Donar com a ra. / Bagatella: 1. Fotesa, cosa de poca importncia. 2. Petita composici
generalment per a piano, sense rigor de forma. / Cancell: clos de planta rectangular o trapezoidal fet
d'envans de fusta [...]. / Llustre: brillantor d'un objecte brunyit. / Fumarella: Fumera tnue que es desprn
d'un lloc humit. / Palliar: atenuar una malaltia sense guarir-la.
46
17. Ortografia de la r
------------------------------------------------------------------
En una gran part del domini lingstic del catal la r a final de mot NOMS es
pronuncia en:
monosllabs: cor, mar, llar...
alguns bisllabs en -or, -ur: licor, futur...
terminologia qumica: carbur, cianur...
alguns adjectius cultes en -ar, -or: singular, interior...
Porten r muda final:
els infinitius: cantar, tmer, dormir... (tret dels verbs de la 2a conjugaci
terminats en -re: beure, treure...)
els derivats en -ar, -er, -or, -dor:
noms collectius: pinar, bestiar...
oficis: sabater, cuiner..., actor, pescador...
noms abstractes de gnere femen: blancor, abundor...
noms derivats de verbs: rebedor, encendor...
els mots que presenten una r en el femen: marinera, mariner...
------------------------------------------------------------------
17.1. Escriu l'infinitiu de les formes verbals segents:
Ex: vindria venir
1. servia ................................... 6. pagava ...................................
2. continuarem ................................... 7. tornaria ...................................
3. llogarem ................................... 8. dibuixava ...................................
4. disminuiria ................................... 9. regarem ...................................
5. reparteixo ................................... 10. ingresso ...................................
17.2. Escriu el pretrit perfet perifrstic de les segents formes de pretrit perfet
simple:
Ex: fu va fer
1. divid ................................... 5. continu ...................................
2. rigu ................................... 6. canvi ...................................
3. plogu ................................... 7. sortirem ...................................
4. llog ................................... 8. frem ...................................
17.3. Subratlla les formes del pretrit perfet simple d'aquest text i canvia-les per les
del pretrit perfet perifrstic:
De seguida la conversa gir a l'entorn del tema del quimono i tots baixrem al museu soterrani del
Bar. (...) El Bar segu en un banquet al bell mig de l'estana amb els colzes sobre els genolls i
no digu ni una paraula mentre Mameha ens guiava tot recorrent la collecci.
ARTHUR GOLDEN. Memries d'una geisha (text
47
adaptat)
17.4. Escriu un derivat acabat en r dels mots segents:

Ex: lled lledoner
1. prssec ...................................... 11. llimona ......................................
2. taronja ...................................... 12. avellana ......................................
3. alzina ...................................... 13. canya ......................................
4. pera ...................................... 14. pi ......................................
5. poma ...................................... 15. cirera ......................................
6. clau ...................................... 16. cendra ......................................
7. sal ...................................... 17. carta ......................................
8. fusta ...................................... 18. camisa ......................................
9. hostal ...................................... 19. bacall ......................................
10. sabata ...................................... 20. arxiu ......................................
17.5. Escriu l'infinitiu de les formes verbals segents:

Ex: pintora pintor
1. editora ...................................... 6. lectora ......................................
2. actriu ...................................... 7. emperatriu ......................................
3. compositora ...................................... 8. marinera ......................................
4. fumadora ...................................... 9. forastera ......................................
5. organitzadora ...................................... 10. soltera ......................................
17.6. Completa amb r o b accentua la vocal final dels mots que calgui:
1. Aquest prssec no s prou madu .

2. Ha vingut el venedo que ens va vendre el televiso .
3. Davant de la casa hi havia un xipre .
4. Em fa po que aquesta tardo no hi haur gaires bolets.
5. Estic segu que aquell foraste era solte .
6. Si vol fuma haur de sorti al carre .
7. Tothom vei que el perruque havia perdut un pape .
8. L'assesso de la comissi no els hauria pogut aconsella millo .
9. Li van regala una flo de pape .
10. L'arxive havia arxivat malament els clix .
48
Ortografia de r / rr a mig mot

------------------------------------------------------------------
A mig mot escrivim:
R entre vocals, per representar el so de r simple: cara, ironia...
desprs de consonant, per representar el so de r mltiple: esbarzer,
enrabiar...
en els mots compostos amb un prefix que acaba en vocal:
autoretrat, suprarenals...
RR entre vocals, per representar el so de r mltiple: carro, serra,irreal...
------------------------------------------------------------------
17.7. Completa els mots segents amb r / rr:
fol e, con eu, se a, en enou, to eta, En ic, ge a, esbo ar, canti et,
tapado a, neve a, ba a, botifa a, en amar, so a, con ear, ho ible,
en edar, en aonar, esba zer, ca o

1. Vivien a l'extra adi, vora la ca etera de Man esa.
2. L'a tista va fer una contra plica del seu auto etrat.
3. Treballava de semi epresentant per a un te atinent*.
4. Era un xicot i eflexiu que repartia propaganda anti eligiosa.
5. Ho van descobrir grcies als raigs infra ojos.
17.9. Completa el text segent amb r / rr o accentua la vocal final dels mots que
calgui:
Aquella nit vaig dormi molt malament. Vaig somia que m'atacaven dos lleons i una lleona i es
veu que vaig crida perqu em vaig desperta i vaig veure que els meus pares eren al costat
del llit. El meu pare em va p endre la temperatura per no va troba res d'estrany i al mat
segent vaig ana a l'escola com si no hagus passat res, encara que em sentia tan feble com si
acabs de sorti d'una lla ga malaltia. Konradin no havia a ibat; vaig ana directament al meu
lloc, vaig fe veure que co egia uns deures i no vaig ala el cap quan va entra .
FRED UHLMAN. L'amic retrobat
49
Terratinent: Persona que s possedora de terres.
50
18. Ortografia de la h
------------------------------------------------------------------
En catal la lletra h no correspon a cap so, per per raons etimolgiques l'escrivim en una
srie de mots.
Escrivim amb h inicial els mots segents:

ham, harmonia, herba, hereu, hrnia, heroi, hexgon, higiene, hivern,
hissar, hora, honest, hotel, home, hospital, hum, humiliar...
el verb HAVER: he, has, havia... i els pronoms febles hi i ho.
les paraules formades amb els prefixos hipo-, hidro-, higro-, hiper-, homo-:
hidrofbia, hipermercat...
Escrivim amb h intercalada: ahir, subhasta, subtrahend*, tothom...
alguns mots erudits: exhalar, exhaurir, cohibir, prohibir...
Escrivim sense h:
benaurat, cacauet, coet, orfe, orxata, ostatge, ou, tru...
Escrivim amb h per indicar una aspiraci les exclamacions: ah!, oh! ...
------------------------------------------------------------------
18.1. Completa amb h els mots que calgui i escriu un derivat:

1. orxata ...................................... 7. armonia ......................................
2. ou ...................................... 8. igiene ......................................
3. ivern ...................................... 9. isard* ......................................
4. ermita ...................................... 10. emicicle ......................................
5. eroi ...................................... 11. ex aurir ......................................
6. ad erir ...................................... 12. ipotsi ......................................
18.2. Completa amb h els espais en blanc que calgui:

1. Ens an dit que aquest ivern ser llargussim.
2. Els abitants d'aquest poble sn molt ospitalaris.
3. Els an pro ibit issar la seva bandera.
4. La umitat el perjudicava molt.
5. L' ereu es va comprar un ve icle usat.
6. Bevia orxata i menjava caca uets.
7. El pobre orfenet dormia sobre l' erba.
8. L' orquestra fil armnica* va tocar l' imne magistralment.
Subtrahend: En la subtracci, quantitat que ha d'sser sostreta del minvend. / Isard-a: 1. Mamfer. 2. Dit de
la persona esquerpa; escabrs; salvatge (una muntanya isarda). / Filharmnica: 1. Relatiu o pertanyent a
la filharmonia. 2. Dit d'una societat, instituci, etc. que fomenta els interessos musicals.
51
18.3. Completa els espais en blanc amb SI / S / S'HI / SI HI:
1. Com va a casa teva?

2. No s veu prou, per fer aquesta feina.
3. Qu fars et diuen que ?
18.4. Completa els espais en blanc amb O / HO:
1. Si no vols, aix, donar a la teva germana.

2. Tria blanc negre!
3. La veritat, no s si sabia no sabia.
18.5. Completa els espais en blanc amb MI / M'HI:
1. A em sembla que no veuran ms, en aquella botiga.

2. I aquest plat s per a ? Que no sabeu que a no agrada, la ceba, a
l'amanida?
3. Els vaig dir que a no emboliquessin, en aquell assumpte.
4. Ha arribat el nou gerent, per a encara no han presentat.
18.6. Completa els espais en blanc amb HAM / AMB / EM:
1. aquest vestit no hi vull anar, a la festa.

2. quin has pescat aquests peixets?
3. va dir que sempre menjava pa xocolata per esmorzar.
18.7. Completa els espais en blanc amb EM / HEM / EN:
1. En Pere va prometre que avui anirem al cinema, per no hi pogut anar.

2. Va enllestir la feina un tres i no res.
3. sembla que no fet tanta feina com pensava que farem.
18.8. Completa els espais en blanc amb HEM / A / AMB / EM:
1. Dna aix aquell home que va crosses.

2. No vist la Roser des que es va casar.
3. aquesta maleta tan pesada sembla que et cansars massa.
4. No s quina casa viu en Pere, per sembla que aquest plnol la
trobarem de seguida.
52
18.9. Omple els buits amb les grafies que falten:
La branca paterna de la meva famlia s originria del poble de Corbera d'Amunt,

actualment abandonat. Els deien "Els Simonets", perqu el nom de Sim hi era hereditari.
Del meu avi, ben poca cosa en s. Gaireb totes les persones que hauria pogut interrogar
han desap regut. I les que rest n, rarament ape en al passat.
Pere era el gran dels seus germans i germanes, Sim, Ricard, Maria i Margarida. Era
funcionari de sanitat, i succea al seu pare, que portava el tt l, anti uat per ms
presu tus, de ciru i. El ciru i d'altre temps acumulava les funcions de barber i
d'arrencaqueixals. De vegades les excercia davant la seva porta, en el pedr on els
pacients s'anaven a eient, l'un desprs de l'altre. Tamb ado ava els ossos trencats,
amb ms garanties que el curandero, donava un cop de bistur als ab essos i coneixia
l's de les plantes medicinals. La professi exigia decisi, tra a, una honradesa
absoluta, un p ls d'humor, i, segons les creences del temps, un do hereditari. El meu
avi feia valer aquestes qualitats en la seva casa dels Cortals, tan petita que amb prou
feines tenia una o dues finestres en el seu arre ossat groguenc i mal ncnic, si b es
prolongava per un estable obscur que donava a la plaa del poble. A l'estable s'hi allo
aven el ca all i l'ase, i de vegades una cabra, i hi penjaven, d'un tros de cabir clavat a
la paret, la ella i els guarniments. A aquesta casa dels Cortals l'avi havia portat la seva
companya, Caterina Beille, nascuda al Mas Vermell, a una llegua de mar i de l'estany de
Sant Na ari. Mai no he sabut com s'havien arribat a conixer. El prometratge dur
bastant, com era de costum llavors. Un cop a la se ana, el jove funcionari de sanitat
enganxava el cavall per fer cap al Mas Vermell. Els camins no eren segurs. Es parlava
molt d'una partida de bandolers que generalment rondava per les muntanyes del Vallespir.
Eren espanyols que es deien carlistes, i que la gent anom nava trabucaires, perqu
anaven armats de trabucs.
Els trabucaires havien a altat una di igncia, a la carretera de Figueres i, havien

agafat tres statges d'entre els viatgers, n'havien matat dos i havien retingut el tercer, un
jove molt ben plantat, pel qual esperaven cobrar un bon rescat. Des que la gendarmeria
de Frana havia estat a punt d'envoltar-los a la rectoria solitria de les Illes, on havien
trobat a il prop del rector, no vaci aven a cometre les seves malifetes al Rossell.
Hom a enyalava com un dels refugis predilectes, un rour de tronc buidat, prop del
cam del Vol. Aquell arbre es entrat, de braos innombrables i retor ats pel vent,
obsedia la imaginaci popular.
Josep Sebasti PONS. L'ocell tranquil, 1950
18.10. Colloca els accents que falten en el text.
Ho vaig somniar l'any passat i encara me'n recordo: ten em un examen d'hist ria i
nom s de comenar treia un paper petit, escrit amb una lletra min scula, per es
veu que no era pas paper, era pedra, i em relliscava de les mans i queia a terra i es
trencava tot. El professor agafava els trossos m s grossos, els llenava per la finestra i
amenaava que si veia alg m s que copi s suspendria tota la classe. Jo m'asseia b
i em queien m s pedres escrites de les butxaques dels pantalons, tantes que el
professor, que era all al davant meu, hi quedava completament colgat a sota i nom s li
sortia una m que anava movent a poc a poc com si fes ad u. I els altres no
s'adonaven de res. I continuava fent l'examen i era la primera d'acabar-lo i no sabia qu
fer-ne. Al final l'hi deixava a sobre de la m i me n'anava.
Maria Merc ROCA. El colleccionista de somnis, 1987
53
ELS PRONOMS FEBLES

ATENCI:
1. Sempre apostrofarem el ms a la dreta possible:

te'l (Te'l porto ara)
li'n (Li'n rebr avui)
me'l (Me'l donar dem)
2. L'ordre s:
Pronom + Verb: El vaig veure ahir.
L'haur vist
Verb + Pronom: Vull explicar-li ara
Vull veure-la ara
Vull veure'l ara
COMPLEMENT DIRECTE
1. Mascul Singular: el, l', 'l

Femen Singular: la, l'
Mascul Plural: els, 'ls
Femen Plural: les
2. Sn indiferents i s'utilitzen segons la frase: se / es

"Es va caure"
"Se la va veure pel parc"
3. Si el nom no porta article o s un indefinit: en, en, n', 'n

Perdonar s necessari > N's necessari
4. Aix, all, oraci subordinada (que): ho

Em va dir aix > M'ho va dir
COMPLEMENT INDIRECTE
Singular: li, hi
Plural: els
Nota: No existeix la forma "les" encara que sigui femen.
Combinacions
CD + CI (hi) = "l'hi", "la hi", "els hi", les hi
CI (li) + CD = "li'n", "li ho"
COMPLEMENT CIRCUMSTANCIAL DE LLOC: hi
- El vaig veure all . . . . . . . . . . El vaig veure-hi.
SINTAGMA PREPOSICIONAL (amb preposici: a, de, amb, per,...): en
Recorda't de Maria . . . . . . . . . . . Recorda-te'n
54
ELS PRONOMS FEBLES (simples i dobles)
Escriu aquestes oracions substituint el sintagma subratllat pel pronom feble ms adient:
La Maria porta les gallines a l'hort ............................................................................
Deixa el vestit a l'armari .............................................................................................
Encara vesteixen lErnest com si fos una criatura ..................................................
Vigila els nois ...............................................................................................................
Ja s'acostumar al fred ..............................................................................................
Poseu per a mi un got d'aigua fresca .......................................................................
La planxadora ha acabat la feina .............................................................................
Escriviu una carta a la tia ..........................................................................................
No sortireu si no acabeu aix ...................................................................................
Recorda a tu mateix de venir ....................................................................................
Dirigiu la carta al Masnou ..........................................................................................
El pobre noi preguntava a mi els seus dubtes ........................................................
Torna el llibre a les noies .........................................................................................
55
ELS PRONOMS FEBLES (simples i binaris)
Digues quina s la resposta ms adequada:
1. Porteu una taronjada, que tinc una set de ca l'ample

a) 'm b) -me c) -m d) 'me
2. Estaven de mala lluna i ni van saludar.

a) nos b) -nos c) ens d) -ens
3. A vosaltres no han convidat a la festa?

a) os b) s c) vos d) us
4. El nen ha fet una figura de fang. No s com s, perqu encara no he vista.

a) la b) el c) l' d) lo
5. Afanyeu que fem tard!

a) -vos b) -se c) -nos d) 's
6. A nosaltres el metge ja ens ha visitat, per a vosts encara no han donat

tanda.
a) m' b) ens c) lis d) els
7. Porta , si et plau, un tornavs d'estrella.

a) em b) -me c) hem d) 'm
8. Aquest programa d'avui agradat ms que el d'ahir.

a) m b) m' c) em d) m'ha
9. Aquests tortells sn bonssims. Si no s'ho creu, i comprovi-ho vost

mateix.
a) tastil's b) tasti-los c) tasti'ls d) tasti-lis
10. Tot i que la sala era plena de gom a gom, la gent va seure.
a) deixa'ns b) deixant-se c) deixar-nos d) deixar-se
56
11. Per qu no pares de fer-nos la guitza? en pau!

a) Deixens b) Deixe'ns c) Deixen's d) Deixa'ns
12. Com que aquell disc no m'agrada, no me he emportat.

a) ho b) en c) l' d) n'
13. D'aqu a Mlaga hi ha mil quilmetres. D'aqu a Cadis encara ms.

a) els hi ha b) n'hi ha c) hi han d) hi ha
14. Aquest mat no s si t visites o no .

a) t b) ho t c) les t d) en t
15. A l'hivern s que duc abric, per a l'estiu encara no havia portat mai.
a) en b) els c) ho d) n'
16. Si no sap qu fer de tants globus, un a cada criatura.

a) doni'n b) donin c) doni'ls d) donil's
17. Que saps on sn, la Teresa i el Jordi? No s pas.

a) en b) el c) ho d) els
18. Ens pensvem que amb el nou vestit faria goig, per la veritat s que no .
a) el fa b) en fa c) ho fa d) fa
19. Que no pots abastar el llibre del prestatge de dalt? Enfila't en aquest tamboret i
podrs agafar sense problema.
a) -ho b) -lo c) -el d) ho
20. Aquest aparell que t'han venut est espatllat. Torna-te'n a la botiga i canvia
per un altre.
a) 'n b) -lo c) 'l d) -ho
21. Si encara no tens el mostrari, no pateixis que el nostre representant pot

dur dem mateix.
57
a) te'l b) tel c) t'el d) te l'
22. Si ja sabeu com es fa la maionesa, feu vosaltres mateixos.

a) -us-la b) -vos-la c) 's-la d) -se-la
23. Aix que us han dit, oi que ha posat malament?

a) s'us b) es us c) se us d) se vos
24. Va dir que aquesta revista li agradava molt? Per si ni mirada.

a) se la b) se l' c) se l'ha d) es la
25. Aquest noi no m'ha deixat veure la pellcula: tota l'estona ha posat al
davant.
a) es m' b) me's c) se'm d) se m'
26. No s qu fan perqu encara no vist.

a) els b) els he c) els hi d) se'ls he
27. Hi ha molts bolets? Doncs no veu cap...

a) es b) se'n c) 's d) se
28. Li va dir: "No et precipitis: mira b abans de prendre cap determini".

a) tu b) -t'ho c) 't'ho d) 't-ho
29. Quan ja anava, el van cridar novament.

a) 's b) se'n c) se n' d) es n'
30. (A l'aeroport) Quan vegis que surt la nostra maleta, de seguida.

a) agafen's-la b) agafen-se-la c) agafa-nos-la d) agafa'ns-la
31. La Glria no pot ser amiga de l'Helena perqu est fent la vida impossible.
a) la b) -lo c) -la d) -li
32. L'Esteve no vol malacostumar als seus fills; per aix, no sol comprar
llaminadures.
a) -los b) -lis c) -els d) -les
58
33. L'alcalde vol que els ciutadans tornin a votar en els prxims comicis.
a) -el b) -ho c) -lo d) li
34. Al Zacaries, no agrada gens que el critiquin pblicament.

a) li ha b) s' c) li d) l'
35. Vosts em demanen moltes informacions i jo no estic autoritzat a donar

tantes...
a) -los b) -vos-en c) -los-en d) -lis
36. Si el Pere s amic de la Clara, no entenc per qu avui no ha volguda

saludar.
a) el b) li c) l' d) la
37. El Ral no pot ni veure la Matilde: tot el dia critica.

a) le b) la c) li d) les
38. Tot i que ens havia dit que tots aquests projectes li semblaven bons, no
agradat gens que s'hagi aprovat justament el nostre...
a) li b) l'ha c) li ha d) l'
39. Les nenes tenen molta gana perqu el seu pare no ha donat encara el
berenar.
a) los b) lis c) els d) les
40. Per a en Joan, ells no fan res ben fet; noms sap veure els defectes.
a) -los b) 'ls c) -lis d) els
41. Li han demanat la cmera tants cops, que al final ha deixada.

a) els hi b) els la c) els l' d) els n'
42. Li hem dit que no volem entrepans i resulta que ha acabat preparant dos
per a cadasc.
a) -vos b) -nos c) -nos-en d) -los-hi
59
43. Van assegurar que li cantarien les quaranta, per veig que no han
cantades...
a) les hi b) lis c) se les d) se li
44. La Cndida sempre diu coses molt encertades i tothom dna la ra.
a) li b) l'hi c) la d) la hi
45. Com que jo dit que deia ximpleries, la Rosa Maria s'ha enfadat com una
mona...
a) li b) l'hi c) li hi d) li he
46. Li sabem tots els defectes i amb el temps havem aprs a tolerar .
a) 'ls-hi b) -los-hi c) -los-en d) -se'ls
47. En sortir al terreny de joc, el futbolista va notar que les botes li feien mal i
va canviar.
a) els hi b) se'ls c) se les d) les hi
48. Li volia prendre el punyal dels dits, per no va aconseguir d'agafar .

a) -l'hi b) -la-hi c) -se'l d) -li-ho
49. Si havia anat a comprar el pa, no s pas perqu fos un noi servicial sin perqu
el seu pare havia manat.
a) l'hi b) li ho c) s'ho d) n'hi
50. Van entrar al bar de sempre. Com que el cambrer ja sabia que volien un caf, va
comenar a preparar .
a) -los-el b) els-el c) -se'l d) -los-hi
51. Saps si la Maria s de Manresa? No, no s.

a) l' b) hi c) en d) ho
52. M'han dit que l'Assumpta s a Solsona, per en realitat no pot ser perqu
s a Sria.
a) n' b) ho c) -hi d) l'
60
53. En veure que el sopar encara no estava a punt i que els convidats ja arribaven,
es van posar nerviosos: van posar tant que se'ls van cremar les tallarines.
a) es b) s'hi c) se n'hi d) s'en
54. Abans de decidir-ho, assessorar per professionals independents.

a) deixi'ns b) deixis c) deixi's d) deixi-s'hi
55. Perdoneu-me, per m'he descuidat el paquet a la feina: ja vindr a portar

dem passat.
a) -vos-lo b) -vos-el c) -us-lo d) -us-el
56. Creus que la competncia d'altres empreses pot fer-nos mal? No; no pot fer
de cap de les maneres: ben al contrari!
a) -se'n b) -nos-en c) -nos d) -li
57. Excuseu-me si el vostre sobre encara est per enviar: volia enviar avui
mateix per no ha estat possible.
a) -vos-lo b) -us-el c) -vos-el d) 'ls-el
58. Els amena dient que els estriparia el carnet i, davant l'astorament de tothom,
va estripar .
a) -los-ho b) -ho-els c) -los-lo d) -los-el
59. Aquell avi es desvivia per les noies del poble i els escrivia poemes. Es tancava
totes les tardes per escriure un parell.
a) 'ls-en b) -lis-en c) -los-en d) -les-en
60. Li han regalat uns aparells molt sofisticats, per no sap manejar.
a) els he b) en c) els d) els en
61. Si set trenquen les ulleres,
a) te les donarem noves b) ten donarem unes de noves

c) ten donarem unes altres d) et donarem unes altres
61
62. LAnton-Maria sestimava tant aquella calaixera, que no hauria separat

per res del mn.
a) se la b) se l c) se n d) shi
63. No tel creguis. Sempre fa comdia i s impossible de saber quan deixa de .
a) fer-la b) fer c) fer-ne d) fer-te-la
64. En aquest poble ens hi trobem dall ms b: no crec que tinguem mai ganes de
moure .
a) ns-ne b) -nos-en c) ns-en d) ns-hi
65. Que com eren els individus que mhan atracat? No s pas per on comenar a
descriure .
a) -vos-els b) -us-lo c) -us-els d) -los
66. El grau dineficcia de qualsevol reuni s directament proporcional al nombre

dindividus que participen.
a) ho b) sen c) la d) hi
67. Quan la noia va quedar rfena, uns oncles .
a) van fer-se crrec b) es van fer crrec de la mateixa

c) sen van fer crrec d) en van fer-se crrec
68. El president va inaugurar el congrs i, en acabat, va parlar amb alguns dels que
havien de presentar .
a) -ne ponncies b) ponncies en el mateix

c) -hi ponncies d) -us ponncies
69. Ens aturem en aquesta gasolinera a fer benzina? Ben pensat, aturem .
a) -shi b) -nos-en c) -nos-hi d) -la
70. El disbarat ja estava fet! Era intil penedir .
a) -ho b) -sen c) -lo d) -shi
62
63

Quadern D'ortografia de Llengua Catalana

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Quadern D'ortografia de Llengua Catalana

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Professora: Sara Marugan Oliva Llengua catalana

se separen: no se separen: separem els grups:

canya ............................. arrossada .............................

1.2. Fes el mateix amb aquestes paraules:

desig ............................. enllaar .............................

finestra .................................. quincalla ..................................

2.2. Fes el mateix amb aquestes paraules:

calendari .................................. petxina ..................................

2.3. Separa per sllabes el text segent:

Enmig de tot de la tremenda fatiga, de l'ofuscaci de pensaments, una cosa apareixia

SEBASTI JUAN ARB. La masia

Comitiva: 1. Acompanyament, seguici. / 2. Reuni de persones per a anar en algun lloc.

3.1. Subratlla els diftongs de les paraules segents:

pasqes segent paraiges guerrejar

3.2. Fes el mateix amb aquestes paraules:

reina remei aplaudir correu

3.3. Subratlla els diftongs que hi hagi a les construccions segents:

1. Una nau misteriosa. 4. Un drapaire amb boina i polaines.

Quitxalla: Xicalla, conjunt de nens i nenes, mainada, patuleia, canalla.

4. Funci consonntica de i/u

4.1. Subratlla les i i u que facin de consonant en els mots segents:

4.2. Amb guions, separa les sllabes dels mots segents:

reien ............... iot ............... seuen ............... quatre ...............

5. Sllaba tnica / Sllaba tona

arbre, faldilla, cami, bicicleta

5.1. Subratlla la sllaba tnica dels mots segents:

novella cambrera maleta torre

5.2. Subratlla les sllabes tniques del text segent:

MXIM GORKI. La meva infantesa

5.3. Fes el mateix:

MONTSERRAT ROIG. Lagulla daurada (text

6. Mots aguts, plans i esdrixols

Agudes, si la sllaba tnica s la ltima: caf, congrs, balc, senyor...

tmbola, examen, mirall, noia, victria, jardiner, profunditat, caseta,

agudes planes esdrixoles

Accentuem les paraules AGUDES que acaben en alguna d'aquestes dotze

Accentuem les paraules PLANES que no acaben en alguna d'aquestes dotze

Accentuem totes les paraules ESDRIXOLES.

7.1. Accentua els mots quan calgui:

plastic, victima, limit, biblioteca, economia, hospital, justicia, anell,

palau, marbre, jardi, estatua, escrit, arbre, rabia, autobus, masculi,

galaxia, nuvol, familia, gabia, Nuria

7.2. Fes el mateix:

poesia, fotografia, hospitalitat, energia, Eulalia, dia, tia, oncle,

assistencia, esdruixola, noblesa, daurada, similitud, farmacia, esgrima,

maquina, bambu, residu, trineu, algu, ningu, altaveu

Paraules agudes acabades en -, -s / , -s

Amb accent tancat:

Paraules agudes acabades en -, -s / , -s

7.6. Accentua les paraules que calgui del text segent:

SEBASTI JUAN ARB. La masia (text adaptat)

Tamb porten accent diacrtic alguns mots de dues sllabes.

amb accent tancat

3. ............ fa en Pere? - Diu ............ espera la Roser. (que / qu)

6. ............ veu que el ve nou ............ enginyer. (es / s)

8. No ............ de qu li servir que ............ spiga que ho ha fet ell. (se / s)

20. El meu ............ s un noi ............ i educat. (net / nt)

24. A ............, via, ja vaig dir-............ tota la veritat. (vos / vs)

quan la i o la u podrien fer diftong amb la vocal anterior:

quan una i entre vocals no fa de consonant:

La diresi no es posa mai:

si la i o la u en qesti poden portar accent: Llus, ve...

aiguera, linguista, paraigua, paraiguer, questi, antigues, frequent, aquesta, marques,