Certificat de nivell superior

de catal (C2)

Guia per preparar-se lrea de comprensi lectora

i expressi escrita (rea 1)

ndex

1. Estructura de lrea i objectius............................................................................................ 3

2. Qu heu de tenir en compte a lhora descriure els textos?................................................ 4
2.1. Caracterstiques generals i comunes a les tasques..................................................... 4
2.2. s de les dades que es donen i acompliment de les tasques ..................................... 4
2.3. Redacci del text.......................................................................................................... 4
3. Tasca 1 (transformaci) ...................................................................................................... 6
3.1. Com sha de fer la tasca?............................................................................................. 8
3.2. Alguns exemples .......................................................................................................... 8
3.2.1. Ttol atractiu i bona introducci.............................................................................. 8
3.2.2. Adequaci al registre i al gnere ........................................................................... 9
3.2.3. Redacci del text: estructuraci, s dels connectors, les conjuncions i el
lxic................................................................................................................................ 10
3.2.4. Lacabament ........................................................................................................ 11
4. Tasca 2 (sntesi i valoraci) .............................................................................................. 12
4.1. Com sha de fer la tasca?........................................................................................... 14
4.2. Alguns exemples ........................................................................................................ 14
4.2.1. Adequaci al registre i al gnere ......................................................................... 14
4.2.2. Integraci de la informaci en el propi discurs i estructuraci ............................. 15
4.2.3. La conclusi......................................................................................................... 18
5. Tasca 3 (argumentaci) .................................................................................................... 19
5.1. Com sha de fer la tasca?........................................................................................... 19
5.2. Alguns exemples ........................................................................................................ 20
5.3. Qu hi ha darrere de la citaci? ................................................................................. 21
6. Com es valoren els escrits: qu es t en compte ............................................................. 22
6.1. Contingut, gesti de la informaci, impressi en el lector .......................................... 22
6.1.1. Tasca 1 (transformaci)....................................................................................... 22
6.1.2. Tasca 2 (valoraci i sntesi) ................................................................................. 22
6.1.3. Tasca 3 (argumentaci)....................................................................................... 22
6.2. Estructuraci i ordenaci del discurs, construcci de les oracions, s del lxic ........ 23
6.3. Correcci .................................................................................................................... 23

Certificat de nivell superior de catal (C2). Guia per preparar-se lrea de comprensi lectora i
expressi escrita (rea 1)
Generalitat de Catalunya
Departament de Cultura
Direcci General de Poltica Lingstica
www.gencat.cat/llengua/certificats

Dipsit Legal: B. 3555-2014

2

1. Estructura de lrea i objectius

Lrea de comprensi lectora i expressi escrita consta de tres tasques:

Tasca 1. Transformaci: consisteix a escriure un text a partir de la
transformaci de la informaci de fonts diverses, transformaci que requereix
adaptar el discurs a un tipus de text i a un lectors determinats amb la finalitat
dinformar-los o persuadir-los.
Tasca 2. Sntesi i valoraci: consisteix a escriure un text amb finalitat
pblica, professional o acadmica, per a una organitzaci, una publicaci
especialitzada o dmbit general, sintetitzant i reelaborant la informaci de
fonts diverses i contrastant-la i valorant-la amb el propi punt de vista.
Tasca 3. Argumentaci: consisteix a redactar un text argumentatiu en una
publicaci dmbit general per donar lopini sobre un tema proposat a partir
duna citaci breu.
Per dur a terme les tasques rebreu un quadern dexamen i un quadern de respostes.
En el quadern de lexamen trobareu:
Instruccions generals: funcionament de la prova, objectius de les tasques,
temps de qu disposeu, recomanacions diverses, normes que cal tenir en
compte (per exemple, heu dusar bolgraf negre o blau i escriure amb lletra
clara), etc.
Les tres tasques que heu de dur a terme: per a cada tasca tindreu una
instrucci detallada del que heu de fer, amb el nombre de paraules especificat,
i la informaci a partir de la qual haureu descriure els vostres textos. La
informaci de partida pot ser diversa: grfiques, dades estadstiques, textos
de diferent gnere i llargada (entrevistes, notcies...), citacions, etc.
Haureu descriure els vostres textos en el quadern de respostes, concretament en el
requadre assignat a cada tasca. Dins del mateix quadern teniu a la vostra disposici
pgines en blanc per fer-hi esquemes i esborranys. Tingueu en compte que noms
es corregir el que hgiu escrit en el requadre assignat a cada tasca.

Si escriviu el vostre text en brut, vigileu de no

comenar gaire tard a passar-lo a net. Feu lletra
clara i procureu que el vostre escrit sigui tan
polit com us sigui possible perqu es pugui llegir
sense problemes.

3
2. Qu heu de tenir en compte a lhora descriure els textos?

2.1. Caracterstiques generals i comunes a les tasques

Obtindreu la informaci necessria per dur a terme les tasques dels textos de
suport i dels vostres coneixements generals. En cap cas no cal tenir
coneixements previs especialitzats.
Haureu descriure textos amb un control elevat de la correcci gramatical i de
la puntuaci. A ms, haureu de fer un bon s dels elements de coherncia i
cohesi (pronoms, temps verbals, conjuncions, etc.), i els recursos sintctics i
lxics hauran de ser amplis, variats i acurats (les paraules tenen un significat
precs que cal respectar).
Els vostres discursos hauran destar ben ordenats en pargrafs i tenir una
estructura clara (amb ttol i introducci, desenvolupament del tema i
tancament) per tal que el lector potencial trobi un text atractiu, interessant,
ordenat i de lectura gil.

Llegiu molt atentament els enunciats i la

informaci donada i destineu una part del temps
a planificar lescrit. Podeu fer-vos els esborranys
i esquemes que cregueu necessaris a les pgines
del quadern de respostes que porten
lencapalament Pgina en blanc (no seran
avaluats).

2.2. s de les dades que es donen i acompliment de les tasques

Heu de fer el que sespecifica en la instrucci en cada cas tenint en compte el

nombre aproximat de paraules que es demanen, el lector a qu va adreat
lescrit, el tipus de publicaci en qu ha daparixer, la situaci plantejada i la
finalitat del text.
s molt important tenir present el grau de formalitat i dobjectivitat que exigeix
la situaci, el destinatari i el tipus de text.
En aquest nivell heu de ser capaos descriure un text atractiu, que desperti
curiositat en el lector, que convidi a la lectura de tot el text. En aquest sentit,
s especialment rellevant la tria del ttol.

2.3. Redacci del text

El text ha de tenir una introducci per contextualitzar el tema. En cap cas

doneu per descomptat que el lector potencial del vostre text ha llegit la
informaci continguda en el full de lexamen (ni lenunciat de la tasca ni els
textos de suport): no escriviu per a un examinador! Un bon final ajuda a
arrodonir el text, acaba de donar significat al discurs global i causa una
impressi positiva.
Lexposici de les idees sha de fer de manera ordenada i equilibrada, donant
una importncia similar a les diferents idees essencials que es volen
transmetre. Lexposici tamb ha de ser lgica, amb un fil conductor clar: hi ha
dhaver un raonament que sigui fcil de seguir i que faci gil la lectura, de
manera que una idea porti a laltra de forma natural. Daltra banda, la

4
 distribuci del text en pargrafs significatius i ben lligats s especialment
important i, a ms, hi ha dhaver una bona transici entre els pargrafs, de
manera que el lector no percebi ruptures sobtades en el discurs ni canvis
bruscos de temtica.
Per aconseguir que el lector pugui llegir el text sense dificultats, cal que estigui
ben puntuat i que les oracions del text estiguin ben lligades. Cal evitar, doncs,
lestil telegrfic i procurar que el text sigui entenedor, per no cansar el lector
potencial i evitar que abandoni la lectura perqu no entn el text o s massa
feixuc.
Usar un lxic acurat, variat, amb grapa, contribueix a crear una impressi
positiva en el lector. Les paraules tenen un significat determinat que cal
respectar. Si, a ms, usem mots precisos i sinnims per evitar repeticions
lxiques innecessries i no abusem dels mots genrics (cosa, aix, per
exemple), el lector tindr ganes de continuar llegint.
Els errors de gramtica han de ser controlats en aquest nivell. Un text amb
faltes dortografia o de morfosintaxi resta credibilitat i eficcia al discurs i crea
una impressi no gaire bona en el lector.

Planifiqueu b el temps de qu disposeu i

procureu que us quedin uns minuts per tornar a
llegir el vostre text. Tingueu en compte que heu
descriure un text gramaticalment correcte (sense
faltes) per tamb ben estructurat i ben construt (de
manera lgica), i que heu de completar la tasca
encomanada.

5
3. Tasca 1 (transformaci)

En aquesta tasca haureu descriure un text dunes 150-200 paraules a partir de

diverses fonts (grfiques, entrevistes, apunts esquemtics, etc.) per demostrar la
vostra capacitat dentendre correctament la informaci aportada i comprovar que sou
capaos descriure un text propi usant aquesta informaci, sense copiar-la, triant la
ms rellevant i transformant-la i adaptant-la als objectius de la tasca (en la instrucci
sespecifica el pblic a qu sadrea, la finalitat del text i el mitj en qu ha
daparixer).

EXEMPLE DE TASCA 1

Heu assistit com a periodista a la roda de premsa en qu shan presentat els resultats de lany 2009 de
linformePISA,relatiualavaluacidecompetnciesalfinaldelensenyamentobligatoriendiferentspasos
delmn.Enla roda de premsa us hanlliurat un dossier amb les diapositives de la presentaci, juntament
ambinformacidaltresfontsquelescompleten.
Redacteuunanotciaperaldiarienqutreballeu,dunes150200paraules,queintegriiexposilesdadesiel
contingutdeldossierfacilitatalsmitjansdecomunicaci.
Eviteu de repetir les expressions contingudes en el dossier, i que podrien aparixer en els altres diaris.
Tingueu en compte que el lector no especialitzat sempre vol llegir coses concretes, s a dir, veure quina
incidnciatenenelsresultatsenlasocietat.

Contingut del dossier

1. Qu s el PISA (Programme for International
Student Assessment)?
Instrument davaluaci til
Estudi cclic que es repeteix cada tres anys
Responsable: OCDE (Organitzaci per a la
Cooperaci i Desenvolupament Econmics)
2. Objectius del PISA
Obtenir un conjunt comparatiu dindicadors de
rendiment de lalumnat al final de lensenyament
obligatori
Obtenir indicadors de context entre els resultats i
variables demogrfiques, socials, econmiques i
educatives

3. mbits avaluats 4. PISA a Catalunya

Comprensi lectora (CL) [focus de la prova] 1.381 alumnes: 674 noies i 707 nois

Cincies de la naturalesa (CC) 90 % nascuts a lEstat espanyol i 10 % en un altre pas

Matemtiques (CM) 28 centres pblics, 1 centre privat, 21 centres

concertats

5. Aspectes avaluables de la competncia 6. Resultats

focus
pasos CL CM CC
Comprendre i utilitzar els textos escrits

Reflexionar-hi Catalunya 498,0 495,6 497,3

Implicar-shi per assolir els objectius
Espanya 481,0 483,0 488,0
Desenvolupar el coneixement per participar en
la societat Total OCDE 491,5 488,4 496,4

7. Evoluci dels resultats a Catalunya 8. Rendiment mitj en CL a Catalunya (498,0)

ESP CAT CAT CAT gnere centres origen

mbit
2000 2003 2006 2009
no
nois noies pblics privats nadiu
CL 493 483 477 498 nadiu

CM 476 494 488 496 483,9 512,9 488,8 505,4 507,7 425,1

CC 491 502 491 497

Evoluci de lndex de capacitat lectora 2000-2009 Resultats globals per pasos/regions

(PISA 2009)

CL CM CC
Xangai (Xina) 557 600 575
Finlndia 536 541 554
Corea del Sud 539 546 538
Hong Kong (Xina) 533 555 549
Singapur 526 562 542
Jap 520 529 539
Sussa 501 534 517
Estats Units 500 487 502
Catalunya 498 496 497
Alemanya 497 513 520
Frana 496 497 498
Taiwan 495 543 520
Regne Unit 494 492 514

7
3.1. Com sha de fer la tasca?

Primerament, llegiu atentament lenunciat de la tasca, perqu shi sexplica qu sha

de fer i qu heu de tenir en compte. A continuaci, llegiu la informaci donada. s
important que la lectura daquest apartat no us ocupi ms de 10 minuts. El temps
total recomanat per completar la tasca s de 45 minuts.
A lenunciat de la tasca sempre hi ha una descripci de la situaci, del paper que
heu dadoptar a lhora descriure el text (en aquest cas sou un periodista que heu
assistit a una roda de premsa) i de quina informaci disposeu. Tamb shi especifica
quin tipus de text heu descriure i de quantes paraules aproximadament ha de
constar lescrit. A ms, sassenyala el fet que el vostre escrit ha dintegrar i exposar
les dades dels documents de partida. Finalment, es remarca que sha devitar
copiar de manera exacta la informaci que es proporciona i sindica el tipus de lector
a qu ha danar adreat lescrit (en aquest cas, un lector no especialitzat).
A sota de lenunciat hi ha la informaci de qu disposeu per fer la tasca (en aquest
cas, les transparncies de la presentaci i tres quadres o grfics amb dades
estadstiques sobre diversos aspectes relacionats amb el tema de la presentaci).
Sespera que useu la informaci donada per escriure el vostre text sense
copiar-la exactament. Per aix, s important que la gestioneu duna manera
adequada: es tracta dinterpretar la informaci correctament i de triar la ms rellevant
per al tipus de text que us demanen (heu de saber destriar la informaci ms
rellevant per al vostre escrit de la que no ho s i deixar de banda la irrellevant).
Tamb la podeu reordenar (no cal que aparegui en el mateix ordre en qu la trobeu
a la prova) i destacar-la segons el grau dimportncia. En definitiva, s una tasca de
transformaci i, per tant, heu de ser capaos dintegrar la informaci donada amb
naturalitat per escriure un text diferent adaptant-vos al que us demanen.

3.2. Alguns exemples

3.2.1. Ttol atractiu i bona introducci

Tingueu present que el ttol ha de crear una bona impressi en el lector. En aquest
sentit, ttols com Tasca 1 o Notcia sn clarament inadequats perqu no tenen en
compte el pblic a qu va adreat el text. Es mostren els resultats de linforme PISA
seria, per exemple, un ttol que crearia desconcert en el lector (possiblement es
preguntaria: qui els mostra?) i que probablement no trobarem en un diari. Amb un
ttol com Qu s PISA? enganyarem el nostre lector, perqu no li volem explicar
qu s aquest informe sin els resultats de linforme. Resultats de linforme PISA
seria un ttol de carcter informatiu per amb el qual potser no aconseguirem
atraure latenci del nostre lector. En canvi, Els resultats de linforme PISA situen
Catalunya per sobre de la mitjana europea s un clar exemple de ttol informatiu
que desperta curiositat i centra el posterior discurs en el que lautor vol destacar.
Aqu teniu dos exemples de bona introducci perqu situen el lector i
contextualitzen el discurs. No pressuposen que el lector ha llegit el full dexamen.

Recentment sha publicat linforme PISA corresponent a lany 2009, el qual, elaborat sota
la responsabilitat de lOCDE (Organitzaci per a la Cooperaci i Desenvolupament
Econmics) i de carcter triennal, permet valorar el nivell dels estudiants darreu del
mn al final de lensenyament obligatori en tres disciplines: la comprensi lectora, les

8
 cincies de la naturalesa i les matemtiques.

Els resultats de linforme PISA de lany 2009 situen Catalunya per sobre de la mitjana
global. Un total de 1.381 alumnes procedents de 50 centres deducaci secundria de
Catalunya van ser examinats en els mbits de comprensi lectora, cincies naturals i
matemtiques, amb lobjectiu dobtenir un conjunt dindicadors que permetessin
avaluar i comparar les habilitats dels alumnes al final de lensenyament obligatori arreu
del mn.

Compareu-les, ara, amb dues altres introduccions totalment inadequades:

Aquesta notcia sescriu per donar a conixer els resultats de linforme PISA sobre
lavaluaci de competncies al final de lensenyament obligatori.

A continuaci sexposen els resultats de linforme PISA sobre lavaluaci de

competncies al final de lensenyament obligatori.

3.2.2. Adequaci al registre i al gnere

s important que us ajusteu al tipus de text que us demanen en la instrucci. En la
tasca que teniu com a exemple sespecifica que heu descriure una notcia que
sortir publicada en un diari i que va adreada a un pblic no especialitzat i cal, per
tant, fer una presentaci objectiva de les dades. Daltra banda, la tasca 1 sempre
requereix la utilitzaci dun llenguatge neutre o formal. En aquest sentit, tendiu a
evitar ls dexpressions que pertanyen a lmbit colloquial o que sn prpies de la
llengua oral com, per exemple:

Per a qui no en tingui coneixement el PISA s lestudi del nivell adquirit per lalumnat en
tres rees. Doncs b, la grfica daquest curs deixa veure que el nivell ha augmentat de
forma considerable. Crec, doncs, que cal estar contents perqu lestudi demostra que
anem pel bon cam, encara que tamb toca treballar de valent.

Heu de tenir present que no s adequat expressar lopini de manera directa perqu
no sha de redactar ni una carta al director ni un article dopini. En tot cas, si hi
apareix la veu de lautor, ha de fer-se amb elegncia, de manera atenuada.
Fixeu-vos en els textos que teniu a continuaci. El primer s un bon exemple.

De lobservaci daquestes xifres es pot concloure que, davant les dades de lestudi, s
urgent una resposta de les autoritats en matria educativa, encaminada a aprofitar la
tendncia a lala del darrer trienni i a impulsar noves frmules didctiques per tal
dubicar el sistema docent del nostre pas en el lloc adequat.

I ara llegiu el segent fragment, que s inadequat: lautor no escriu una notcia sin
una carta al director i, en conseqncia, opina de manera contundent. I no tan sols
aix, sin que incorpora informaci de collita prpia que sallunya de lobjectiu del
text demanat.

9
 Donats aquests resultats, puc afirmar que lensenyament a Catalunya est resultant ser
duna major qualitat i eficincia i que cada cop sn ms el joves de la nostra comunitat
que es prenen els seus estudis amb ms inters. Tot i aix, penso que ens queda un llarg
cam per recrrer per tal dadequar els nostres ensenyaments pblics a la qualitat que
mostra lensenyament privat. Penso que aix s degut a un tema bsic de realitat dins les
aules, ja que els centres pblics tenen ms rtio dalumnes per aula i han dacollir ms
diversitat cultural. Un punt clau en aquesta qesti s la destinaci dun major nombre
de recursos als centres pblics. Per tant, no s acceptable en cap circumstncia les
retallades de pressupost a lensenyament, ja que daquests alumnes en dependr el futur
de Catalunya. Des daqu vull fer una crida a tota la societat per tal que tots junts lluitem
i apostem per una ensenyana digna.

Fixeu-vos ara en els fragments que teniu a continuaci. Es tracta de bons

exemples. En el primer lautor usa informaci de collita prpia per interpretar i
valorar de manera crtica les dades, per sense allunyar-se de lobjectiu ni del tema
ni del grau de formalitat, i en tot moment mant la distncia respecte del lector.

En el marc dels indicadors de rendiment, conv esmentar que les dades shan extret
duna mostra de 1.381 persones provinents en la major part de centres pblics i
concertats, i que els resultats mostren una millora substancial respecte de lany 2006 en
els tres mbits objecte destudi, la qual cosa es tradueix en una situaci lleugerament
superior a la mitjana de lOCDE.

No obstant aix, cal no oblidar que les dades de lany 2006 havien sofert una davallada
en relaci amb les de 2003, fet que demostra que la situaci actual s, aproximadament,
la mateixa que la dels dos cicles anteriors.

En el segon, lautor crida latenci sobre una dada que es pot considerar rellevant i,
fins i tot, proposa una mesura, per mantenint el to de formalitat adequat i
lobjectivitat requerida.

Ms significatives sn encara les diferncies de rendiment en funci de lorigen dels

estudiants, ja que segons les dades els estudiants catalans procedents dun altre pas se
situen gaireb 85 punts percentuals per sota dels autctons. En vista daquests resultats
probablement caldr un esfor molt gran de les administracions per tal de reduir
aquesta diferncia a la mnima expressi.

3.2.3. Redacci del text: estructuraci, s dels connectors, les conjuncions i el

lxic
A lhora de redactar qualsevol text s molt important que les idees sexposin de
manera endreada i lgica. Per tant, s primordial que el text estigui dividit en
pargrafs significatius i ben lligats, i que no hi hagi ruptures sobtades en el discurs ni
canvis bruscos de temtica entre pargrafs. El text ha de ser entenedor i les
oracions han destar ben travades, amb un s adequat de les conjuncions i els
connectors (ens hem dassegurar que realment expressen el que volem que
expressin). Cal evitar lestil telegrfic, amb frases excessivament curtes i pocs
connectors. Igualment, ls dun vocabulari ampli i precs tamb contribueix a crear
una impressi positiva en el lector.

10
Un bon exemple de tot aix:

En el marc dels indicadors de rendiment, conv esmentar que les dades shan extret
duna mostra de 1.381 persones provinents en la major part de centres pblics i
concertats, i que els resultats mostren una millora substancial respecte de lany 2006 en
els tres mbits objecte destudi, la qual cosa es tradueix en una situaci lleugerament
superior a la mitjana de lOCDE.

No obstant aix, cal no oblidar que les dades de lany 2006 havien sofert una davallada
en relaci amb les de 2003, fet que demostra que la situaci actual s, aproximadament,
la mateixa que la dels dos cicles anteriors.

Compareu el fragment anterior amb el que ve a continuaci: el lxic s repetitiu i aix

doncs hauria dintroduir una conseqncia del que lautor ha dit, per en realitat el
que es presenta s una informaci addicional; a ms, el punt i a part s totalment
innecessari. Ens trobem davant dun mal exemple.

Tenint en compte aquests resultats podem observar que els resultats obtinguts a
Catalunya lany 2009 han estat millor que els resultats obtinguts en anys anteriors.

Aix doncs, tamb podem observar que els resultats en el rendiment de les noies s molt
ms millor que el dels nois.

3.2.4. Lacabament
Un bon tancament ajuda a arrodonir el text, acaba de donar significat al discurs
global i causa una impressi positiva. A ms, contribueix que el lector tingui una
percepci real de final.
Hi ha, per, mals finals. Fixeu-vos en lexemple segent i observeu que lautor del
text enganya, en certa manera, el lector: manifesta clarament que conclou, per en
realitat no ho fa, sin que introdueix noves dades a qu no havia fet referncia
anteriorment.

Per concloure, un altre punt per remarcar s que el rendiment mitj en la comprensi
lectora s de 498, on les noies tenen un ndex ms elevat. Tamb surt reflectit clarament
que el rendiment de la comprensi lectora surt ms elevat en els alumnes nadius que no
pas en els no nadius.

En els segents exemples, lacabament, a tall de conclusi, s breu i inapropiat per

al tipus de text que es demana.

Totes les dades esmentades les podran trobar al PISA.

Continuarem millorant el 2012?

11
4. Tasca 2 (sntesi i valoraci)

En aquesta tasca haureu descriure un text dunes 350-400 paraules per demostrar
la vostra capacitat dentendre correctament la informaci aportada i descriure un text
amb finalitat pblica, professional o acadmica, per a una publicaci especialitzada o
dmbit general, sintetitzant i reelaborant la informaci de fonts diverses (textos llargs
i/o grfics, taules, etc.) i contrastant-la i valorant-la a partir del propi punt de vista. En
la instrucci sespecifica quin tipus de text heu descriure, a quin pblic va destinat
lescrit, quina s la finalitat del text i en quin mitj ha daparixer publicat.

EXEMPLE DE TASCA 2

LarevistaespecialitzadaenanlisidelactualitatltimaHoraushaencarregat,comaexperts,queescrigueu
larticleintroductoridunnmeromonogrficqueesdedicaralarelacientrepodericomunicaci.Larticle
hadetenirentre350400paraules.
Acontinuaciteniudostextosqueusajudaranadocumentarvos.Recordeuquelarticlesperaunarevista
especialitzada,inopasperaunpblicgeneral.
Larevistatmoltintersqueeltextcontingui:
unaexposiciqueintegrielcontingutdelstextosqueusdonencomasuport,i
unavaloracidefinsaquinpuntcreieuquelesxarxessocialsilaccsalainformaciielconeixementfan
unasocietatmslliureimsjusta.

ENS TROBEM DAVANT UNA REVOLUCI DE LORDRE INFORMATIU MUNDIAL

Els secrets de Wikileaks

Julian Assange, fundador, ideleg i cara visible de Wikileaks.org, se situa a lull duna revoluci de lordre
informatiu mundial, que ning sap avui exactament fins a on pot arribar. Les convencions habituals sobre
relacions entre governs, diplomcia, secret militar, filtracions poltiques, informaci confidencial o periodisme
poltic estan trontollant per obra i grcia de les monumentals filtracions de documents secrets o classificats dels
Estats Units dAmrica per part de Wikileaks. Aquest nom ressona per tot el mn: com una amenaa per als
poders constituts, com una qesti incmoda per a la professi periodstica o com una llum desperana per a
molts sectors crtics o marginats del gran sistema del consens poltic i econmic global.
Qu s Wikileaks? Molt senzill: s una jove organitzaci civil sense nim de lucre que viu del secret perqu
defensa a ultrana el dret a la llibertat dexpressi i dinformaci tal com s recollit en larticle 19 de la
Declaraci universal dels drets humans. Aix ho expressa la seva pgina oficial a Internet, que tothom pot
consultar. Durant els seus pocs anys de vida i miracles, ja ha posat al descobert ms filtracions que tota la
premsa mundial plegada i ha obtingut ms duna victria decisiva: com la filtraci de ms de 500.000 documents
secrets o classificats sobre les guerres de lIraq i de lAfganistan, on es denunciaven tortures i assassinats de
15.000 civils a lIraq i 20.000 morts afganesos, entre altres barbaritats, i la revelaci de ms de 250.000 cables
de la diplomcia del Departament dEstat, operaci amb la qual el poders ministeri comandat per Hillary
Clinton quedava despullat i a la vista del pblic mundial. Ara b, aquest seguit de filtracions espectaculars i
desestabilitzadores a parer dels lders americans noms sembla la punta de liceberg. En el futur, quan Wikileaks
hagi reunit suficients recursos per processar els materials corresponents, podria desencadenar un nou tif atacant
un sector crucial, la banca. Aix ho ha declarat Assange.
En efecte, en una entrevista imprescindible concedida a Richard Stengel, editor en cap del setmanari Time,
Julian Assange dona la cara davant les preguntes incisives sobre els grans temes que shan suscitat
respecte de lescndol de Wikileaks. Precisa que sobre la banca disposen de ms de 10.000 documents
a lespera de processar i publicar. I hi afegeix que tenen centenars de documents sobre multinacionals, que
esperen tamb el seu torn. I que no renuncien a deixar els Estats Units per passar a altres pasos, com per
exemple la Xina. Per tant, res de bromes. Darrere daquest rostre pllid i de pl ros hi ha una voluntat dacer
per continuar la guerra contra el secret i fer el mn ms transparent. Per el seu objectiu no s aconseguir una
societat transparent, com diu en lentrevista, sin aconseguir una societat ms justa.
De moment, el terratrmol de Wikileaks ha posat en alerta tres tipus dinstitucions. En primer lloc, els governs:
tant els secrets militars com les operacions despionatge camuflades de diplomcia o les piles de documents

12
classificats semblen altament vulnerables. En segon lloc, les organitzacions de tota mena, sobretot les que tenen
ms interessos ocults o activitats no transparents. I en tercer lloc, els mitjans de comunicaci: no queden abocats
a una funci subsidiria com a narradors (storytellers) o comentaristes de les filtracions? En aquesta ltima
onada, la cadena de la informaci s difana: Assange arriba a uns acords (econmics tamb, per descomptat)
amb cinc peridics de referncia (Der Spiegel, The Guardian, Le Monde, El Pas i The New York Times), els
quals van publicant les filtracions, i tot el sistema informatiu mundial es presta a la difusi.
Assange s conscient del poder del seu dispositiu a la xarxa i sap explotar la ressonncia mundial combinada
entre el periodisme convencional i la collaboraci dels blocs i de les xarxes socials dInternet. I els seus arxius,
secrets evidentment, van augmentant cada dia. La revoluci tot just comena.
Avui, 11/12/2010 (text adaptat)

LA WIKIREVOLUCI A TAHRIR
Tot el mn estava pendent de la plaa de Tahrir, prop del Nil. A la vall del bell riu on sinvent la civilitzaci
mediterrnia ara el poble es rebellava contra el fara. Les grans mobilitzacions de febrer culminaven un procs
histric dalament del poble egipci contra Mubrak, iniciat el 25 de gener amb una convocatria a travs de
Facebook del jove activista Wael Ghonin. En laldea global imaginada per Marshall McLuhan i urbanitzada per
Internet, Tahrir en va ser la plaa major durant unes setmanes. Setmanes que van ser crucials per definir el que
podrem anomenar la nova metodologia de la revoluci del XXI en rgims no democrtics.
Vam ser testimonis quasi directes duna experincia collectiva nica de mobilitzaci popular contra un rgim
corrupte i autocrtic. Vam seguir des de casa els moviments i les accions dunes multituds congregades a la
plaa. El sol fet de locupaci lliure i resistent de la plaa va convertir Tahrir en un topos simblic de
ressonncies rupturistes. Aix, es constitua un nou espai poltic que emergia de la confluncia de tres factors: la
situaci dopressi i repressi del rgim; el potencial subversiu dInternet i de les xarxes socials, i la visibilitat
del poble alat contra el dictador reclamant laccs al poder de lEstat.
El potencial dInternet i de les xarxes socials i mbils (Facebook, Twitter, Skype, blocs, etc.) resulta
inqestionable desprs dels moviments populars revolucionaris que es van estendre des del Magrib fins a
lOrient Mitj. Una de les principals paradoxes que el ciberespai posa de manifest s la total impossibilitat de
tancar fronteres, dimposar censura i de limitar la informaci, les imatges o les crides a la poblaci. Aqu hi ha el
punt de no-retorn entre el rgim de control de lopini dels mitjans de comunicaci tradicionals i el nou espai
digital en xarxa. Sabem que la llibertat absoluta tampoc la garanteix la xarxa. Per ofereix entorns de
comunicaci collaboradors i potencialment emancipadors com cap altra tecnologia anterior. Lexemple s que
ni els intents desesperats de Mubrak obligant els quatre provedors a tallar el servei van impedir lexpansi del
moviment popular de protesta.
Tanmateix, un cop orquestrada la protesta a dintre i a fora, la difusi de la revolta fou assumida pel conjunt del
sistema de mitjans. Millor dit, el salt definitiu a la visibilitat universal de la wikirevoluci de la plaa Tahrir fou
obra de la televisi i sobretot dalgunes cadenes televisives. La presncia de les cmeres de tota mena, per
sobretot les dels reporters de les grans cadenes internacionals, s lnica garantia (encara) duna narraci
universal, sincronitzada i pblica de la revoluci en marxa. La wikirevoluci en directe daccs universal es
transmet encara a travs de la televisi.
Ara b, aquesta preeminncia televisiva en la transmissi del conflicte no sha de confondre amb la difusi dun
discurs nic. Ben al contrari, s justament entre les diferents cadenes on es produeixen les grans batalles per la
creaci dimatges i dinterpretacions interessades. La televisi oficial del rgim, per exemple, seguia oferint una
cobertura aberrant de les protestes, mostrant imatges de suport a Mubrak i atribuint la revolta a espies i
conspiracions estrangeres. La cadena Al-Jazeera, en canvi, ha servit a la comunitat rab un seguiment permanent
dinformaci, imatges i comentaris per satllit, Internet i mbil, amb una preferncia no dissimulada cap a
lislamisme poltic. Les grans cadenes occidentals han cobert tot el conflicte, per segurament amb matisos molt
diferents, segons els interessos de cada cadena i pas.
En suma, des del dia de la ira, el 25 de gener, el moviment revolucionari dEgipte es va revelar al mn seguint el
fil que en les condicions actuals condueix de lacci comunicativa a lacci poltica. Primer, la comunicaci wiki
desencadena i coordina el moviment de protesta. Desprs, locupaci i la defensa de la plaa pblica afermen la
revolta i converteixen lespai fsic en una font de visibilitat mundial. Tercer, la plaa esdev smbol universal de
la revoluci. I quart, el govern es veu obligat a donar una resposta poltica al conflicte davant la mirada del mn.
Aquest model sembla fcilment exportable a qualsevol altre pas autocrtic o teocrtic del mn rab o de lsia.
Avui, lopini pblica mundial continuar pendent de Tahrir i no vol pensar en una altra Tiananmen.
Avui, 12/02/2011 (text adaptat)

13
4.1. Com sha de fer la tasca?

Primerament, llegiu atentament lenunciat de la tasca, perqu shi explica qu sha

de fer i qu heu de tenir en compte. A continuaci, llegiu la informaci donada. s
important que la lectura daquest apartat no us ocupi ms de 20 minuts. El temps
total recomanat per completar la tasca s d1 hora i 15 minuts.
A lenunciat de la tasca sempre hi ha una descripci de la situaci, del paper que
haureu dadoptar a lhora descriure el text (en aquest cas, una revista especialitzada
en anlisi de lactualitat us ha encarregat la redacci dun article introductori dun
nmero monogrfic sobre la relaci entre poder i comunicaci) i de quina informaci
disposeu (en aquest cas, dos articles que la mateixa revista ha publicat sobre el
tema). Tamb shi especifica quin tipus de text heu descriure, el tipus de publicaci
en qu apareixer lescrit i de quantes paraules aproximadament ha de
constar. Finalment, es dona una instrucci precisa del contingut que ha de tenir
el vostre escrit, que ha de constar, duna banda, duna exposici que integri el
contingut dels textos que es proporcionen i, de laltra, duna valoraci a partir del
propi punt de vista sobre un tema que es desprn dels textos (en aquest cas, fins a
quin punt creieu que les xarxes socials i laccs a la informaci i el coneixement
fan una societat ms justa).
A sota de lenunciat trobareu la informaci que us ha de servir de suport per elaborar
el vostre escrit (en aquest cas, dos textos que illustren el paper que les xarxes
socials i laccs lliure a la informaci poden tenir sobre la societat i la poltica).
Sespera que useu la informaci donada per escriure el vostre text sense
copiar-la. Per aix, s important que la gestioneu duna manera adequada: es
tracta dinterpretar la informaci correctament, de triar la ms rellevant per al tipus de
text que es demana i dintegrar-la de manera crtica i natural en el vostre discurs. En
definitiva, s una tasca de sntesi i valoraci, i, per tant, heu de ser capaos
dinformar sobre el contingut dels textos de suport, tenint en compte que el vostre
escrit sha de poder entendre de manera independent (sense necessitat dhaver llegit
prviament els textos de suport). Tamb sespera que sigueu prou hbils per
aprofitar aquesta informaci per fonamentar, exemplificar i justificar de manera lgica
les idees prpies que vulgueu transmetre.

4.2. Alguns exemples

4.2.1. Adequaci al registre i al gnere

s important que us ajusteu al tipus de text que us demanen en la instrucci. En la
tasca que teniu com a exemple sespecifica que heu descriure un article que sortir
publicat en una revista que tracta temes dactualitat i que va adreada a un pblic
especialitzat; cal, per tant, fer una presentaci tan objectiva com sigui possible de les
dades en qu es fonamenten les idees que defenseu en el vostre article.
Heu de tenir present que no s adequat expressar lopini de manera directa perqu
no sha de redactar ni una carta al director ni un article dopini. En tot cas, si hi
apareix la veu de lautor, ha de fer-ho amb elegncia, de manera atenuada, com en
el bon exemple que teniu a continuaci.

14
 Aquests suposats exemples de democratitzaci de la comunicaci sn reals? Han fet les
xarxes socials o Wikileaks que la nostra societat sigui ms lliure i ms justa? s evident
que aquests fenmens han contribut a laugment de la presncia de sectors no
dominants en laccs a la informaci; no obstant aix, la transmissi dinformaci
rellevant continua en mans dels mitjans tradicionals corporatius estretament lligats al
poder poltic i econmic. Wikileaks necessita diaris internacionals del prestigi de The
New York Times o Le Monde per difondre el seu missatge, i les primaveres rabs
probablement no haurien culminat amb xit sense les grans cadenes de televisi, que
tenen, no ho oblidem, directrius econmiques i poltiques a lhora descollir els titulars
massivament transmesos als ciutadans.

Compareu el fragment anterior amb el segent, en qu lexpressi de lopini es fa

de manera massa directa.

Estic totalment dacord amb lopini del senyor Julian Assange.

Tingueu en compte, tamb, que la tasca 2 sempre requereix haver dutilitzar un

llenguatge neutre o formal. En aquest sentit, tendiu a evitar ls dexpressions que
pertanyen a lmbit colloquial o que sn prpies de la llengua oral com, per
exemple:

s la wikirevoluci, nena!

Tampoc no s adequat adrear-se de manera directa al lector, com en lexemple

segent, que seria ms propi duna exposici oral.

Em dic Laia Puig i treballo per al diari ltima Hora, i us convido al llarg daquest article a
reflexionar sobre la relaci a lactualitat entre poder i comunicaci.

4.2.2. Integraci de la informaci en el propi discurs i estructuraci

Com sha dit abans, sespera que sigueu capaos dinformar sobre el contingut del
material de suport aportat (en aquest cas, els dos textos), tenint en compte que el
vostre escrit sha de poder entendre sense haver llegit prviament els textos de
suport, i que sigueu prou hbils per aprofitar aquesta informaci per fonamentar,
exemplificar i justificar de manera lgica les idees que vulgueu transmetre. La
informaci donada s un suport al vostre discurs i shi ha dintegrar de manera
natural. Per aix resulten estranyes les referncies que lautor dels fragments
segents fa tant a les fonts (com si es tracts dun comentari de text) com al seu
propi discurs.

Un article de lAvui exposa qu fa un mitj de comunicaci com Wikileaks i les

repercussions possibles de la divulgaci daquest tipus de dades. El diari Avui, en larticle
La Wikirevoluci a Tahrir, fa una sntesi del rol dInternet en el cas dEgipte i la resta de
pasos que van protagonitzar la primavera rab. En larticle tamb se subratlla que tot
mitj de comunicaci pot manipular la informaci. Cal vetllar perqu la informaci
difosa no sigui objecte de manipulaci a fi de garantir tamb lessncia de les
mobilitzacions i ls de tots aquests mitjans de comunicaci exposats en el meu article.

15
Fixeu-vos, ara, en el bon exemple que teniu a continuaci. Lautor contextualitza el
seu discurs amb una bona introducci de tipus histric. A continuaci, explica com
sha transms tradicionalment la informaci i com els governs lhan manipulada
segons els seus interessos. Per illustrar i justificar la tesi que el model tradicional de
transferncia de la informaci est canviant, utilitza les idees essencials contingudes
en els dos textos. Finalment, fa una valoraci crtica de la importncia que els dos
exemples proposats tenen en el canvi cap a una transmissi ms lliure de la
informaci.

La relaci entre poder i comunicaci, entesa com a transmissi dinformaci rellevant en

lexercici de la relaci de poder en qesti, s molt antiga. La gran majoria de les
transmissions comunicatives en aquest sentit han tingut sempre un carcter vertical i
una direccionalitat descendent. Aix, els poderosos, en lexercici del seu domini,
transmeten la informaci que en bona mesura justifiqui la posici dominant del
governant i doni suport a la seva acci legislativa. s sobradament conegut que al llarg
de la histria els rgims autoritaris han disposat de ministeris de propaganda per
controlar la informaci i la seva difusi. Ara b, aquest exercici informatiu no s exclusiu
de rgims totalitaris.

Part de lesfor per controlar aquest aspecte en les societats democrtiques s

lexistncia de serveis secrets encarregats de gestionar, amagar o manipular la
informaci de manera favorable als interessos governamentals. Tericament, per, la
premsa tradicional ha qestionat aquest monopoli comunicatiu i ha proporcionat al
ciutad un accs ms lliure a la informaci. No obstant aix, la transmissi de la
informaci continua sent vertical, com ho demostra el fet que no sols el poder poltic
sin tamb leconmic ha dominat alguns daquests mitjans de comunicaci.

Per aix, aquest model vertical de comunicaci ha estat posat en dubte en la nostra era
digital. Amb laparici dInternet, les transmissions horitzontals de la informaci han
guanyat presncia en la vida quotidiana, com demostren les xarxes socials o
lorganitzaci Wikileaks. Wikileaks, per exemple, posa a labast del pblic aquella
informaci que fins ara els governs es reservaven per mitj dels serveis secrets. Aquestes
filtracions semblen posar en perill el monopoli informatiu, la qual cosa podria fer
trontollar tant les justificacions propagandstiques del poder establert, en treure a la
llum tota mena dactivitats encobertes de legalitat dubtosa, com el suport de lopini
pblica.

Un altre exemple del qestionament del model tradicional de transmissi informativa

vertical el proporcionen les primaveres rabs de 2011, en qu tingueren un paper fora
destacat les anomenades xarxes socials, principalment Facebook i Twitter. Grcies a
aquestes xarxes, la transmissi de convocatries revolucionries esquivava la
propaganda dels rgims rabs i permetia posar a labast de tothom una informaci que
mouria la revoluci endavant fins al seu triomf final.

Tanmateix, aquests suposats exemples de democratitzaci de la comunicaci sn reals?

Han fet les xarxes socials o Wikileaks que la nostra societat sigui ms lliure i ms justa?
s evident que aquests fenmens han contribut a laugment de la presncia de sectors
no dominants en laccs a la informaci; no obstant aix, la transmissi dinformaci
rellevant continua en mans dels mitjans tradicionals corporatius estretament lligats al
poder poltic i econmic. Wikileaks necessita diaris internacionals del prestigi de The
New York Times o Le Monde per difondre el seu missatge, i les primaveres rabs
probablement no haurien culminat amb xit sense les grans cadenes de televisi, que
tenen, no ho oblidem, directrius econmiques i poltiques a lhora descollir els titulars
massivament transmesos als ciutadans.

16
Altres aspectes que shan de tenir presents a lhora de redactar el text s ordenar les
idees de manera lgica. Hi ha dhaver un fil conductor que vertebri el discurs, de
manera que una idea condueixi de manera natural a laltra. Per aix, la distribuci
correcta del text en pargrafs ben lligats entre si, per tal que el lector no percebi
ruptures sobtades en el discurs ni canvis bruscos de temtica, s especialment
rellevant. A ms, les oracions han de estar ben travades i, en conseqncia, shan
devitar tant els textos forats o artificiosos com lestil massa telegrfic, amb frases
excessivament curtes i desconnectades. A ms, usar un lxic acurat, variat i amb
grapa contribueix a crear una impressi positiva en el lector. El fragment anterior en
seria un bon exemple.
En canvi, el fragment que teniu a continuaci s un mal exemple, tant dintegraci
de la informaci com dordenaci dels discurs i s delements que contribueixen a
crear un text ben lligat i atractiu. Fixeu-vos que lescrit no t cap introducci, sin que
comena de manera brusca, i que lautor copia algunes expressions exactes del
primer text i usa noms de passada la informaci del segon text. Lescrit produeix la
sensaci que el material de suport ha estat ms una nosa que no pas un suport, que
lautor ha espigolat informaci daqu i dall, per sense que li hagi servit per
justificar cap idea prpia; per tant, no ha fet una gesti adequada de les fonts. A
ms, com a conclusi fa servir la segona part de lenunciat de lexamen sense
desenvolupar-la (fins a quin punt creieu que les xarxes socials i laccs a la
informaci i el coneixement fan una societat ms lliure i ms justa). En aquest sentit,
podrem dir que lautor fa trampa, perqu deixa el lector en suspens i no compleix un
dels objectius exposats en la instrucci de la tasca. Observeu, tamb, la manca de
connexi entre els pargrafs i entre les frases al llarg de tot el text i lexpressi
directa i gens aprofundida de la seva opini al segon pargraf, ms prpia duna
conversa informal. Pel que fa al lxic, fixeu-vos en la repetici de paraules i en la
profusi amb qu sutilitza aix.

Assange s el fundador de Wikileaks.org i es pot dir que formen part duna revoluci
informativa mundial perqu surten a la llum documents secrets molt importants.

Jo penso que aix est molt b ja que s una manera de lluitar per la llibertat dexpressi
i dinformaci.

Wikileaks s una organitzaci civil sense nim de lucre que viu del secret ja que defensa
la llibertat dexpressi tal com ho recull en larticle 19 de la Declaraci universal dels
drets humans. Aix tamb ho expressa la seva pgina oficial a Internet.

Durant els seus anys de vida ha posat al descobert ms filtracions que tota la premsa
mundial plegada i ha obtingut diverses victries consecutives. Exemples daix tenim la
filtraci dun munt de secrets sobre les guerres dIraq, on es denunciaven tortures,
assassinats i tot aix a lIraq.

Han fet trontollar el poders ministeri de la Hillary Clinton. Diuen que quan tinguin
recursos suficients atacaran la banca.

De moment, Wikileaks ha posat en alerta els governs, tot tipus dorganitzacions on hi ha

interessos ocults i els mitjans de comunicaci.

Grcies a aquest mitj de comunicaci Egipte es va revelar al mn. Es va presentar al

mn per sortir de la situaci dopressi i repressi en qu vivia aquest poble.

Per concloure, amb una informaci i comunicaci ms transparent aconseguirem una

societat ms justa i lliure.

17
4.2.3. La conclusi
Una bona conclusi ajuda a arrodonir el text, acaba de donar significat al discurs
global i causa una impressi positiva. A ms, contribueix que el lector tingui una
percepci real dacabament del discurs (com quan anem a un concert de msica
clssica i sabem quan hem daplaudir perqu el compositor ens ha procurat la
sensaci dacabament necessria). Fixeu-vos en el bon exemple segent, en qu
lautor, desprs dhaver reflexionat amb profunditat sobre el segon punt de la
instrucci, arriba a una conclusi lgica.

Internet no ens far ms lliures per, sens dubte, la seva irrupci i sobretot lesclat de les
xarxes socials amb milions de seguidors a tot el mn ajudar a establir les bases dun
mn en qu la comunicaci ja mai ms anir damunt cap avall sin que es configurar
un complex mapa amb mltiples direccions.

18
5. Tasca 3 (argumentaci)

En aquesta tasca haureu descriure un text dunes 300 paraules per argumentar una
opini prpia a partir duna citaci, refutant, matisant o demostrant la idonetat de la
idea essencial continguda en la citaci. En la instrucci sespecifica quin tipus de text
heu descriure, quina s la finalitat del text i en quin mitj ha daparixer publicat.
Heu de triar entre lopci A o lopci B. El temps recomanat total per completar la
tasca s d1 hora.

EXEMPLE DE TASCA 3

Trieu una de les dues opcions que trobareu a continuaci i escriviu un article dopini dunes 300
paraulesperaunmitjdmpliadifusienquvaloreucrticamentlatesiqueesdesprndelacitaci.
Perferho,exposeulavostraopiniambargumentsslidsiexemplesrellevants.
OpciA
Els joves davui en dia sn uns tirans. Contradiuen els seus pares, devoren el seu menjar i
tiranitzenelsseusprofessors.
Scrates(470aC399aC)
OpciB
Lahistriasunagaleriadequadresonhihapocsoriginalsimoltescpies.
AlexisdeTocqueville(18051859)

5.1. Com sha de fer la tasca?

A dalt de tot hi ha lenunciat de la tasca: primerament, shi especifica quin tipus de

text heu descriure (un article dopini) i en quin mitj ha daparixer publicat (en
aquest cas, un mitj dmplia difusi). En segon lloc, es proporciona una instrucci
precisa del contingut que ha de tenir el vostre article dopini (valorar crticament la
tesi que es desprn de la citaci). A ms, es remarca el fet que heu de fonamentar la
vostra posici amb arguments slids i exemples rellevants.
A sota de lenunciat trobareu les dues citacions. Tingueu present que heu de triar
noms una de les dues opcions.
En aquesta tasca heu de reflexionar sobre qu hi ha darrere de la idea
essencial continguda en la citaci i heu dusar-la per argumentar el vostre
posicionament, remarcant-ne els aspectes ms rellevants, ampliant i defensant
el propi punt de vista amb justificacions i exemples per arribar a una conclusi
apropiada. En aquest nivell sespera que feu referncia a fets i elements culturals del
coneixement compartit, sense allunyar-vos del tema, que aportin exemples
illustratius. El text ha de contenir una reflexi crtica; per aix heu de rebatre
arguments i mostrar lacord o el desacord amb la idea de la citaci, valorar pros i
contres de determinats plantejaments i justificar idees, informacions i opinions. En
definitiva, s una tasca dargumentaci en qu heu de qestionar lopini continguda
en la citaci que trieu, analitzant-la, avaluant-la i desenvolupant i justificant el vostre
punt de vista.

19
5.2. Alguns exemples

Tingueu molt present que no cal que la citaci aparegui de manera explcita en el
vostre text, sin que noms s el punt de partida perqu articuleu el discurs. Ara b,
no sha de donar per descomptat que el lector potencial de lescrit ha llegit la citaci i
si la incloeu en el discurs sha de fer de manera natural. Fixeu-vos en els mals
exemples segents, en qu els autors no ens expliquen a quina cita de Tocqueville
o a quina afirmaci de Scrates fan referncia:

En referncia a la cita de Tocqueville dir que s una frase que es repeteix al llarg dels
anys i en diferents poques socials.

Si b s cert que ltimament el tema del fracs escolar i dels joves ni-ni s el pa de cada
dia, personalment crec que aquesta afirmaci de Scrates s excessivament dura.

Compareu-les amb el fragment segent, que s un bon exemple:

En el context actual hi ha una afirmaci de la primera meitat dels segle xix que val la
pena recordar i que devem a Alexis Tocqueville: La histria s una galeria de quadres on
hi ha pocs originals i moltes cpies. I s que sovint, quan observem lendmica
submissi de la pau, la justcia, la igualtat i el benestar no material a linters particular,
a la cobdcia, a lespeculaci i a la inobservncia sistemtica dels drets humans, tenim la
sensaci que la histria es repeteix.

Heu de tenir cura de la rellevncia dels exemples que presenteu per illustrar el
vostre discurs a fi que el lector no percebi que us escapoliu del tema o no entengui la
relaci dels exemples amb la vostra tesi perqu no la hi heu explicat clarament. A
ms, cal evitar les ancdotes domstiques (i les expressions massa colloquials)
perqu sallunyen del registre formal que sespera en aquest nivell. Fixeu-vos en els
mals exemples segents. En el primer cas, el lector probablement es preguntar a
quin llibre es refereix lautor i qu hi t a veure amb lafirmaci de Scrates (quina
afirmaci?), perqu no es diu qu va dir el filsof grec ni sespecifica clarament
quines sn les contradiccions que suposadament tractava Cards en un llibre (quin
llibre?).

Fa uns anys vaig llegir un llibre de Salvador Cards. Lautor hi parlava de tota mena de
contradiccions que es donen a les escoles. Potser seria bo que fes un segon volum sobre
els alumnes sense lmits, perqu aquesta frase de Scrates representa el dia a dia dels
nostres centres.

En aquest segon exemple, a ms de la irrellevncia dels exemples aportats, tamb

trobem una repetici excessiva de paraules i estructures.

En segon lloc, si ens referim al menjar mai no estan dacord amb el menjar que hi ha a
casa. Els agraden els restaurants de menjar rpid i begudes gasoses, cosa que afavoreix
lobesitat. I aquest s que s un problema gros, perqu cada vegada hi ha ms gent obesa
i una de les causes de lobesitat s la gran ingesta de menjars que porten massa calories i
greixos, per la qual cosa aquest tipus de menjar no s un hbit saludable per mantenir-
se sa.

20
En el darrer exemple, hi ha una contradicci clarssima a la penltima oraci i un
canvi temtic brusc a la darrera lnia. Daltra banda, lautor traspassa la lnia de
loralitat i ens ofereix un ventall dexemples anecdtics i domstics, impropis de la
formalitat que requereix el tipus de text que es demana.

s cert que hi ha joves que no saben valorar els seus pares, per nhi ha molts daltres
que sn macos i que s que ho fem i ens agrada estar a casa, ens agraden els diumenges
amb el dinar a taula, envoltats de germans, cosins i oncles. Hi ha joves que se senten a
gust a casa, per crec que actualment tenim ms en compte els amics. Tamb hi ha
joves que pensen que estudiar s un pal.

5.3. Qu hi ha darrere de la citaci?

Com sha dit abans, en aquesta tasca es tracta de qestionar lopini continguda en
la citaci, analitzant-la, avaluant-la i desenvolupant i justificant el vostre punt de
vista. Per aix lexemple que teniu a continuaci s inadequat: noms t en compte
lafirmaci literal de Scrates per descriure com sn els joves davui en dia, per en
cap moment de lescrit es planteja com s que una afirmaci tan allunyada
temporalment pugui ser vlida encara actualment (s a dir, els joves sempre han
estat uns tirans i no s un fenomen exclusiu dels nostres temps?, o s que els adults
de tots els temps sempre han considerat els joves uns tirans?, i si s aix, per qu es
produeix aquesta percepci?). A ms, Scrates no pretenia fer una predicci
futurista, sin que es referia als joves del seu temps.

Un bon dia Scrates va preveure el futur. No sequivocava pas. Ben lluny queden aquells
joves que sortien junts al parc, anaven amb bicicleta pel carrer o que tenien la figura de
ladult com una cosa a respectar.

21
6. Com es valoren els escrits: qu es t en compte

La prova de comprensi lectora i expressi escrita s valorada i puntuada per

examinadors formats i experts. Els escrits savaluen tenint en compte els aspectes
segents:

6.1. Contingut, gesti de la informaci, impressi en el lector

Heu fet tot el que us demanen en la instrucci o us heu deixat algun punt?
Heu intentat ajustar-vos globalment al nombre de paraules que es demana?
Heu organitzat b el text? Sentn amb facilitat i lescrit s atractiu per al
lector?

6.1.1. Tasca 1 (transformaci)

Heu interpretat correctament la informaci perqu lheu ents? Heu usat la
informaci ms rellevant per a la finalitat del text? No us heu limitat a reproduir
la informaci donada de manera exacta, sin que lheu reelaborat, reordenat i
expressat amb les vostres prpies paraules?
Heu tingut en compte la publicaci en qu apareixer el vostre escrit i el lector
a qu va adreat? Heu estat atents al grau de formalitat que plantejava la
situaci? Heu procurat que el text tingui lobjectivitat necessria, o b hi heu
incls dades subjectives i ancdotes personals que sn imprpies del tipus de
text que es demana? Heu fet el tipus de text que es demanava?
El text pot resultar interessant per al lector? Heu escrit un ttol atractiu? Heu
procurat de contextualitzar el vostre text, o b heu pressuposat que el lector
ha llegit les transparncies i ha vist els grfics?

6.1.2. Tasca 2 (valoraci i sntesi)

Heu interpretat correctament la informaci perqu lheu ents? Heu usat la
informaci ms rellevant per a la finalitat del text? No us heu limitat a reproduir
la informaci donada de manera exacta, sin que lheu reelaborat, reordenat i
expressat amb les vostres prpies paraules? Heu procurat dextreure la
informaci essencial de totes les fonts per incloure-la en el vostre text, o b
heu obviat alguna de les fonts?
Heu tingut en compte la publicaci en qu apareixer el vostre escrit i el lector
a qu va adreat? Heu estat atents al grau de formalitat que plantejava la
situaci? Heu vigilat que el text tingui lobjectivitat necessria, o b hi heu
incls dades subjectives i ancdotes personals que sn imprpies del tipus de
text que es demana? Heu expressat la vostra opini de manera atenuada i
subtil i no de manera excessivament directa? Heu fet el tipus de text que es
demanava?
El text pot resultar interessant per al lector? Heu escrit un ttol atractiu? Heu
procurat contextualitzar el vostre text, o b heu pressuposat que el lector ha
llegit la informaci que us ha servit de suport?

6.1.3. Tasca 3 (argumentaci)

Heu reflexionat sobre qu hi ha al darrere de la citaci, interpretant
correctament la idea essencial que cont?
Heu tingut en compte la publicaci en qu apareixer el vostre escrit i el lector

22
 a qu va adreat? Heu estat atents al grau de formalitat que plantejava la
situaci? Heu vigilat que el text tingui lobjectivitat necessria o b hi heu
incls ancdotes personals i domstiques que sn imprpies del tipus de text
que es demana o que poden resultar irrellevants per a la finalitat de lescrit?
Heu expressat la vostra opini i lheu justificada amb arguments? Heu
expressat el vostre punt de vista duna manera ms prpia dun text oral que
no pas dun text escrit? Heu fet un article dopini, o b un altre tipus de text?
El text pot resultar interessant per al lector? Heu escrit un ttol atractiu? Heu
procurat contextualitzar el vostre text, o b heu suposat que el lector ha llegit
la instrucci i la citaci de la prova?

6.2. Estructuraci i ordenaci del discurs, construcci de les oracions, s del

lxic

Heu exposat les idees duna manera lgica i ordenada perqu el lector no es
perdi i la lectura sigui gil? Heu escrit una introducci per situar el lector i una
cloenda per arrodonir el vostre discurs? Heu procurat donar una importncia
semblant a les idees essencials que voleu transmetre? Hi ha contradiccions o
salts (aneu duna idea a laltra sense avisar o aneu endavant i endarrere)?
Heu usat pargrafs? Heu procurat que siguin equilibrats (ni massa curts ni
massa llargs), que estiguin ben lligats i que el pas dun pargraf a laltre no
sigui brusc ni sobtat?
Heu lligat les oracions, o b heu escrit oracions simples no connectades entre
si? Heu anat variant el tipus doracions, o b heu anat repetint sempre les
mateixes estructures? Les oracions sentenen perqu estan ben construdes,
o b el lector tindr dificultats a lhora de llegir i el text li ser feixuc? Heu usat
la puntuaci de manera correcta, per tal que el discurs sigui entenedor i gil?
El lxic usat s molt repetitiu i genric, o b heu mirat dusar un vocabulari
precs i variat? Heu vigilat de no usar un vocabulari ni massa colloquial ni
massa culte, tenint en compte el tipus de text que es demana en la instrucci?
Les conjuncions i els connectors sn variats i estan ben utilitzats, amb el
significat que el text demana?

6.3. Correcci

Hi ha faltes dortografia? Hi ha errors morfosintctics (en els verbs, en les

preposicions, en els pronoms, etc.)? Heu coms errors propis de nivells
anteriors al vostre? El nombre i el tipus derrors poden ser imperceptibles, o
b nhi ha tants i sn tan greus que el discurs pot afectar la percepci que t el
lector de la persona que escriu?

No heu descriure un text perfecte des del punt

de vista de la normativa, per heu de demostrar
que teniu un control gramatical alt. En cap cas,
es permeten errors bsics fcilment detectables ni
interferncies constants amb altres llenges que
causarien estranyesa en el lector.

23