Ressenya 3

Ressenya
ESTRUCTURA DE LA RESSENYA
Lestructura de la ressenya segueix unes pautes consolidades per la tradici. Consta

de dos grans apartats: la fitxa tcnica i el cos de la ressenya.
La fitxa tcnica cont la descripci formal de lobra ressenyada: autor, ttol, subttol,
ciutat, editorial, collecci, nmero de la collecci, any de publicaci i nombre de
pgines.
Ampliaci de continguts
La fitxa tcnica presenta les dades bibliogrfiques del producte ressenyat. En el cas
de ressenyes de llibres, sol haver-hi el nom de lautor o autors, el ttol de lobra (i el
subttol), el nmero del volum, la ciutat on sha publicat, leditor, la data de publicaci
i, si escau, la collecci i el nmero.
s convenient fer-hi constar el nombre de pgines (amb les abreviatures p. o pg.).

s opcional consignar-hi el nmero normalitzat (ISBN), les dimensions de lobra i el
preu. Pel que fa a la mida de lobra, sindica noms laltura en centmetres. Si es vol
indicar laltura i lamplada, laltura va sempre en primer lloc (24 x 17 cm).
A banda de criteris docents o editorials, la consignaci dinformaci tcnica segueix

les convencions generals que afecten la citaci de publicacions. Hi ha dos sistemes
per consignar la bibliografia: el sistema tradicional i el dautor i data. En tot cas,
mantenir una coherncia en les citacions s ms important que no pas adoptar un
d'aquests criteris o l'altre.
Els llibres, si es consignen seguint el sistema tradicional, inclouran les dades

segents:
Cognom, Nom. Ttol de lobra. X vol (si s'escau). Edici (si no s la primera). Lloc:
Editorial, any. Collecci, nmero (si s'escau).
Exemple
Tarrag, Francesc. Elements bsics d'economia de l'empresa. Vic: Eumo Editorial,

1992. Economia i Empresa, 3.
En canvi, si sopta pel sistema dautor i data, lordre dels elements s el segent:
Cognom, Nom (any): Ttol de lobra. X vol (si s'escau). Edici (si no s la primera).
Lloc: Editorial. Collecci, nmero (si s'escau)
Exemple
Tarrag, Francesc (1992): Elements bsics deconomia de lempresa. Vic: Eumo

Editorial. Economia i Empresa, 3.
16
Argumenta s un projecte dels serveis lingstics de nou universitats catalanes (UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC
i UVIC), que han dirigit els serveis lingstics de la UAB i la UPC.
Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia Reconeixement-

Comercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons.
Les publicacions peridiques tamb presenten el doble sistema de consignaci.
Aix, si sopta pel sistema tradicional, caldr consignar la informaci seguint aquesta
estructura:
COGNOM(S), Nom. "Ttol de larticle". Nom de la Publicaci Peridica, nmero del

volum, nm. de lexemplar (data): nombre de pgines.
Exemple
FERICGLA, Joan M. "Castaneda desapareix". Revista dEtnologia de Catalunya, nm.

15 (1999): 45-54.
Aix mateix, si sopta pel sistema dautor i data, caldr disposar les dades de la
manera segent:
Cognom, Nom (Data) "Ttol de larticle". Ttol de la publicaci peridica, nmero del
volum, nm. de lexemplar: nmero de pgines.
Exemple
FERICGLA, Joan M. (1999). "Castaneda desapareix". Revista dEtnologia de Catalunya,

nm. 15: 45-54.
En tots dos sistemes, el nom de lautor s'ha de consignar tal com apareix a lobra;
lnica variaci s que cal escriure primer els cognoms en versaleta o en caixa alta.
Si hi ha un o ms autors, shan de consignar separant-los amb un punt i coma. Si hi
ha ms de tres autors, sen cita un i a continuaci es posa lexpressi llatina abreujada
et al, en cursiva i entre claudtors .
Exemple
SNCHEZ DE HORCAJO, Juan Jos; UA, Octavio
BERIAN, Josetxo, et al.
El ttol de lobra es compon tipogrficament amb cursiva i separat del nom de lautor
per un punt. Les dades de publicaci o peu dimpremta inclouen la ciutat en qu sha
editat lobra.
Exemple
LUHMANN, Niklas. La realidad de los medios de masas. Rub-Mxic D.F: Anthropos
Editorial, 2000, 180 p.
El cos de la ressenya el formen diferents components: la contextualitzaci de lautor

i el text, el resum i el comentari.
La contextualitzaci de lautor i el text proporciona la informaci que permet

situar lobra en un context. Aquest apartat t una funci introductria i pretn atraure
el lector establint un territori compartit. Per aix, sempre hi ha unes frases que tenen
com a funci comentar les circumstncies de laparici o de la recepci de lobra, la
seva actualitat o oportunitat, la relaci de lobra amb les anteriors del mateix autor,
etc.
El resum pretn reflectir lessncia del text dorigen. Presenta una descripci breu i
objectiva del contingut de lobra i reformula de manera concisa les idees o fets
principals. Lextensi de lapartat sol constituir un ter de tota la ressenya.
17

NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 de Creative Commons.
Finalment, el comentari cont el judici valoratiu del text justificat amb explicacions
raonades. s la part fonamental de la ressenya i lapartat en qu sestableix la
importncia de lobra en un context ms ampli dobres del mateix camp.
Aix, doncs, com sha vist, lestructura de la ressenya s estereotipada i presenta uns
components fixos. Per aquesta pauta temtica no ha de suposar cap restricci a
lhora descriure. Al contrari, lautor ha de tenir llibertat creativa i adaptar lestructura
a les seves necessitats comunicatives.
Per exemple, en redactar el cos de la ressenya, no cal tractar tots els components
amb la mateixa profunditat ni en el mateix ordre. Lautor pot considerar oport
estendres ms en la contextualitzaci de lobra i dedicar poc espai al comentari o,
fins i tot, pot decidir eliminar qualsevol separaci formal i combinar la sntesi de les
idees de lobra amb el comentari.
Si b la fitxa tcnica segueix unes convencions establertes, no hi ha criteris fixos pel

que fa a la presentaci del cos, que pot ser amb divisions o sense, segons lextensi
de la ressenya i el criteri del redactor. Si sopta per organitzar la informaci en apartats,
aquests, generalment, sencapalen amb un subttol.
Exemple
A continuaci sexposa una ressenya elaborada per Neus Nogu que analitza la
Gramtica de la llengua catalana, dAntoni Maria Badia i Margarit. Lautora, en aquest
cas, ha optat per presentar la informaci de manera segmentada i encapalada per
subttols.
BADIA i MARGARIT, Antoni M. Gramtica de la llengua catalana. Descriptiva, normativa,

diatpica, diastrtica. Barcelona: Proa, 1995. 878 p.
Lobra objecte daquesta ressenya s la primera gramtica de la nostra llengua

apareguda en molts anys. Si deixem de banda els volums dEl catal, de Josep Ruaix,
ens hem de remuntar a la Gramtica catalana, del mateix Badia, del 1962, i a la
pstuma de Pompeu Fabra, del 1956, si volem trobar algun altre text comparable,
per la intenci i les dimensions, a aquest.
Badia justifica laparici duna nova gramtica amb tres arguments: 1) levoluci i
lestat actual dels estudis gramaticals, 2) levoluci de la llengua, i 3) la consideraci
social i lingstica que ha adquirit el llenguatge oral en els ltims anys.
Descripci i norma
Com ja queda clar en el subttol de lobra, Badia ha volgut fer una gramtica descriptiva
i normativa: duna banda, descriure la llengua actual, producte duna situaci ben
diferent de la que hi havia en lpoca de la codificaci fabriana; de laltra, seguir la
normativa fixada per lInstitut dEstudis Catalans la qual, en paraules seves, "en
no pronunciar-se categricament en algunes ocasions, suggereix ms que no imposa"
i donar el seu punt de vista sobre el que s correcte i el que no ho s. Vol, doncs,
"presentar una llengua correcta (sense faltes), per corrent (sense encarcaraments)".
Per distingir entre aquests dos aspectes, el descriptiu i el normatiu, marca amb un
asterisc les formes agramaticals o incorrectes. En aquesta lnia, no considera incorrectes,
per exemple, usos com el del verb seguir com a sinnim de continuar (p. 266 i 619),
i frases com "mai hi plou" (p. 252).
Dialectes i registres
La principal novetat daquesta Gramtica, per, s que Badia ha volgut incloure les
18

grans varietats geogrfiques (daqu el terme diatpica del subttol) i els diversos
nivells de formalitat en qu ens expressem els parlants (diastrtica). Pel que fa al
primer aspecte, no sha volgut limitar al catal central, sin que ha volgut portar a
la seva obra el criteri composicional que ha caracteritzat la normativa des de Fabra:
amb una ortografia i una sintaxi unitries, s en la morfologia on lobra recull aquelles
formes o matisos de funcionament en qu el valenci (que inclou sovint el nord-
occidental) i el baleric sn continuadors de normes clssiques. Pel que fa al segon
aspecte, Badia distingeix tres nivells de formalitat a lhora de descriure els fets
gramaticals: N1="nivell elevat", N2="llengua corrent", i N3="parlar colloquial", i cal
dir que aquest s laspecte ms innovador de lobra. Com diu Badia mateix, "distingir
matisos diastrtics t pocs precedents", i aix el porta a ser molt prudent a lhora de
posar etiquetes a formes i construccions, i a deixar-ne moltes sense marcar. La seva
aportaci a la descripci de la llengua per nivells s ms, doncs, un punt de partida
que un intent de donar solucions definitives.
Estructura i contingut
Lobra sestructura en quatre parts: la primera (0), introductria, tracta del valor
fontic dels signes grfics i dalgunes normes de funcionament de la llengua; el llibre
continua amb loraci (1) i amb la morfosintaxi (2), i acaba amb els sons i lortografia
(3). Cada part es divideix en captols que, al seu torn, es divideixen en pargrafs que
es divideixen en punts. El llibre t quatre ndexs de quadres, de mots gramaticals,
de matries i tipogrfic general que, malgrat algun oblit, permeten fer consultes
puntuals amb comoditat.
Criteris
Ms enll del que Badia explica de la seva gramtica, a partir de lexposici que fa
dels fets gramaticals es poden deduir alguns criteris importants que hi ha aplicat:
1. Mantenir les estructures o distincions ms genunament catalanes enfront de la

simplificaci en favor de les equivalncies a les castellanes.
2. Admetre en lN2 o en lN3 formes que sn producte de levoluci interna de la
llengua, amb una coincidncia notable entre els diversos dialectes i sense influncia
del castell.
3. En els casos en qu aplica el criteri anterior, mantenir la forma fins ara considerada
correcta en lN1, "per respecte al passat i a la normativa establerta".
Aspectes discutibles
Crec que el tractament que ha fet lautor dalguns fets lingstics prou importants per
a la llengua i per a la gramtica mereix alguns comentaris.
a. Lautor tracta molt poc lordre dels elements dins la frase hauria pogut tenir en
compte les aportacions recents de Joan Sol i Josep Ruaix, i no hi dedica cap captol
especfic. Aix afecta negativament la distinci entre pleonasme estructural i pleonasme
emftic (p. 180-186), en qu hauria estat til partir de la descripci de lordre normal
i de la distinci entre complements forts (regits pel verb) i febles (no regits). Daquesta
manera tamb shaurien pogut fixar millor els lmits de la reduplicaci pronominal i
de la necessitat de la coma entre lelement traslladat i la resta de la frase.
b. Loraci de relatiu colloquial del tipus s una fusta que sen fan mobles en qu,
al meu entendre, es podria aplicar el criteri 2 de lapartat anterior s considerada
prpia de l'N3 i incorrecta (p. 166); en canvi, loraci "les dades amb les que treballa
no sn originals" rep un tractament ambigu i no es condemna (p. 366). En conjunt,
aquest tractament dels relatius no coincideixen amb el que feia Fabra a les gramtiques
del 1918 i del 1956.
c. En lexplicaci dels usos de la preposici per a (p. 201-202 i 226-234) Badia

condemna la reducci sistemtica daquesta a per, per shi troba a faltar alguna
19

referncia a lintent que han fet Joan Coromines i Joan Sol de redefinir la distinci
entre aquestes dues preposicions, sobretot tenint en compte que aquesta norma
alternativa t avui una implantaci considerable en la llengua escrita, molt superior
a la de la reducci sistemtica de per a a per .
d. En la distinci entre els usos del ser i els destar, hi ha alguns matisos difcils
daplicar (p. 277 i 283), i, al final, Badia recorre a la norma prctica llargament
utilitzada i tamb bandejada, pel risc que comporta dincrrer en ultracorreccions
de fer servir ser en cas de dubte per garantir una expressi genuna (p. 285).
e. En lexplicaci de la regla de canvi de preposicions (p. 672), sobta que saccepti

en lN2 la falta de reducci de en a a ("es complauen en fer-nos-ho saber").
En conclusi, malgrat que en alguns aspectes potser haur de ser revisada de cara
a fer-ne altres edicions, com passa sovint en obres daquesta magnitud, ens trobem
davant una obra complexa, que s una aportaci important a la descripci i la codificaci
del catal actual, sobretot grcies a la informaci que dna sobre les grans varietats
dialectals geogrfiques i a lintent de distingir entre nivells de formalitat diferents.
La ressenya s un text estereotipat que segueix unes convencions pel

que fa a la selecci i disposici de la informaci.
CARACTERSTIQUES TEXTUALS
La ressenya compleix bsicament dues funcions. Duna banda, proporciona informaci

sobre lautor i ladscriu dins duna tradici (funci informativa). De laltra, emet un
judici crtic i una valoraci de lobra (funci argumentativa).
Per donar forma verbal a aquestes necessitats comunicatives, la prosa del cos de la
ressenya alterna dues seqncies bsiques: lexpositiva i largumentativa. La seqncia
expositiva, que predomina en el resum, t la funci de presentar i resumir informaci.
La seqncia argumentativa, present en el comentari, s la ms idnia per valorar
lobra i exposar-ne els mrits o les errades.
Exemple
A continuaci sexposa una ressenya on la seqncia argumentativa precedeix la

seqncia expositiva.
Esta obra es innovadora por varios motivos. Atendiendo a su temtica, su anlisis

llena el vaco de estudios acerca de la demografa industrial, siendo una de las primeras
investigaciones en Espaa que aborda esta materia de forma monogrfica. Bien es
cierto, que desde finales de los ochenta se llevan a cabo diversas comparativas
internacionales en el mbito de la OCDE que, desde la ptica exclusivamente econmica,
tratan de arrojar luz sobre un fenmeno que por entonces era incipiente: la proliferacin
de pequeas nuevas empresas industriales. Al quedar nuestro pas al margen de estos
anlisis comparativos, el autor siente la necesidad, alimentada por la curiosidad propia
de todo cientfico, de sistematizar los mismos resultados para el caso espaol con
datos referidos al periodo comprendido entre 1981 y 2000, partiendo de los esquemas
de anlisis de la OCDE sobre factores explicativos de la creacin de empresas, como
sectores y barreras a la entrada, tamaos y regmenes tecnolgicos, etc.
20

[]
El autor de esta obra, Simn Snchez Moral, recoge gran parte de los resultados de
su tesis doctoral, leda en la Universidad Complutense de Madrid y dirigida por los
profesores Juan Crdoba Ordez y Ricardo Mndez, por la que obtuvo la calificacin
de sobresaliente cum laude. En parte, esta obra tambin es fruto del proyecto del
Mapa Industrial de la Ciudad de Madrid, codirigido por el autor desde el rea de
economa aplicada y territorial de Consultores de Administraciones Pblicas (Grupo
Analistas), y Ricardo Mndez desde el Instituto de Economa y Geografa del Consejo
Superior de Investigaciones Cientficas (CSIC).
J. TBAR
Cadascuna daquestes formes constructives presenta unes caracterstiques que afecten

la presncia o no de marques de lemissor i del receptor i la tria dun lxic amb diferent
grau dobjectivitat. Aix, si lautor duna ressenya vol aconseguir credibilitat als ulls
del lector, ha de mantenir una actitud distanciada i analtica respecte a lobra que
sanalitza. Aquesta actitud es reflecteix en lescrit a travs de ls dun registre
lingstic formal i la tria dun lxic precs i objectiu, aspectes textuals que es
comentaran ms endavant, quan es descrigui cada component de la ressenya.
Aquest elevat grau de formalitat pot suposar un obstacle per a molts estudiants que
potser no tenen cap dificultat per expressar-se en mbits personals, tal com mostren
aquests dos fragments de text, que informen sobre la lectura dun mateix llibre, per
de manera ben diferent.
Text A
Jo, aquest llibre, el vaig llegir per fer un treball a la classe de redacci. Primer em
semblava una mica rotllo, per desprs mhi vaig anar enganxant i ja no tenia ganes
dacabar-lo. De veritat que vaig trobar que deia quatre coses ben dites sobre com
saprn a escriure. Sobretot, em van semblar divertides aquelles comparacions que
feia lautor entre el text i un edifici en construcci. s que tho fa veure tan clar... Hi
ha exemples que tajuden a entendre les coses encara que no en siguis especialista!
Text B
Vicen Pags, a Un tramvia anomenat text, considera que lescriptura ha de ser un
plaer i lamenta el fet que la nostra societat no ensenyi a escriure i, en canvi, obligui
a saber-ne. Lautor es lamenta de loblit en qu ha caigut el llegat cultural grecollat
en lensenyament de la composici textual : "Fa dos mil anys, els clssics ja van
establir les regles que s'havien de seguir per escriure un text". Pags defensa la
lectura d'obres literries com una condici indispensable per aprendre a elaborar
textos i el plaer de llegir com el millor cam per aprendre a escriure.
El text A comunica una experincia personal de lectura, per informa ben poc del
contingut del llibre. Tota la informaci que hi apareix prov de lexperincia personal
de lautor, dels seus sentiments i opinions. Lautor hi utilitza un llenguatge colloquial,
21

amb moltes traces doralitat i carregat de judicis de valor i subjectivitat. El resultat
s un estil massa allunyat de la rigorositat que demanen els textos acadmics.
El text B, en canvi, sintetitza el contingut del llibre. Per aix, ofereix informaci que
lautor ha seleccionat del text dorigen. Pel que fa al punt de vista, lautor hi mant
lobjectivitat, i evita adjectius i valoracions personals.
A continuaci, s'assenyalen els elements que identifiquen cada tipus descrit: el

personal i lacadmic.
Text A
Jo, aquest llibre, el vaig llegir per fer un treball a la classe de redacci [nivell
baix de gramaticalitat; presncia destructures sintctiques prpies de la parla].
Primer em semblava una mica rotllo, per desprs mhi vaig anar enganxant
i ja no tenia ganes dacabar-lo [funci expressiva]. De veritat que vaig trobar
[lautor shi expressa en primera persona] que deia quatre coses ben dites
[colloquialitat] sobre com saprn a escriure. Sobretot, em van semblar divertides
aquelles comparacions que feia lautor entre el text i un edifici en construcci. s que
tho fa veure tan clar... Hi ha exemples que tajuden a entendre les coses encara que
no en siguis especialista!
Text B
Vicen Pags, a Un tramvia anomenat text, considera [redacci en tercera persona]
que lescriptura ha de ser un plaer i lamenta el fet que la nostra societat no ensenyi
a escriure i, en canvi, obligui a saber-ne. Lautor es lamenta [redacci en tercera
persona] de loblit en qu ha caigut el llegat cultural grecollat en lensenyament
de la composici textual: [s de llenguatge formal i terminologia especfica] "Fa
dos mil anys, els clssics ja van establir les regles que shavien de seguir per
escriure un text" [funci referencial: la informaci prov de fonts documentals].
Pags defensa [redacci en tercera persona] la lectura dobres literries com una
condici indispensable per aprendre a elaborar textos i el plaer de llegir com el millor
cam per aprendre a escriure.
La prosa de la ressenya no s uniforme, sin que combina lexposici i

largumentaci.
LA CONTEXTUALITZACI DE LAUTOR I DEL TEXT
Una bona crtica no ha de passar per alt el context en qu ha aparegut lobra i ha

dencertar a situar-la en un moment histric i sociocultural concret. Per context sentn
tot all a qu pot fer referncia el text: la cultura, la realitat del moment, la ideologia,
les convencions socials, les normes tiques, etc.
Sovint el context de la producci dun text no s el mateix que el context en qu

sinterpreta. En molts casos, lmbit de referncia de lautor en escriure la seva obra
s molt diferent del context del lector. Per exemple, el context dun lector catal s
molt diferent del dun belga, encara que la seva formaci sigui semblant. Per aix les
possibles interpretacions duna obra sn tantes com lectors.
22

Tot i que el text ja proporciona "pistes" que permeten situar-lo en un context ttol
del llibre, autor, ciutat i any de la primera edici, prleg, dedicatries..., caldr
completar aquesta informaci amb la consulta daltres fonts (enciclopdies, Internet,
arxius de premsa, etc.).
Les dades que es poden presentar en aquest apartat sn de dos tipus: les que estan
relacionades amb lautor (dades biogrfiques, obres anteriors, trajectria i influncies)
i les que estan relacionades amb lobra (data i lloc de la primera edici, moment
histric en qu va aparixer i possible relaci amb altres obres).
Exemple
El professor Josep Maria Figueres s un rellevant i prolfic historiador que t ja una

mplia bibliografia sobre temes histrics dels segles XIX i XX, i que sha distingit
tamb pels seus estudis sobre la premsa i la histria de la premsa. Un dels camps
en els quals ha treballat ms s el de la vida i obra dun personatge tan important
en la histria del catalanisme poltic com s Valent Almirall.
Lobra ressenyada sha dentendre com la producci intellectual dun

autor en una poca histrica i en un lloc determinats.
EL RESUM
Desprs de llegir lobra i didentificar-ne lestructura, arriba el moment descriuren

un resum a partir de les dades que shan aplegat: notes, frases subratllades, petits
resums. En redactar el resum, cal evitar utilitzar les mateixes paraules i expressions
que ha fet servir lautor i buscar la prpia expressi. El resum no ha de ser una cpia
literal, sin una parfrasi de les idees bsiques del text. No es tracta, doncs, de retallar
arbitrriament el text original i reduir-ne lextensi, sin delaborar un nou text,
ms sinttic i concs. Tampoc no shi han dafegir idees o opinions: s millor reservar
les valoracions per a lapartat del comentari crtic.
En resumir, sefectuen diferents processos de tractament de la informaci que permeten

produir un nou text. Sn els segents:
[1] Seleccionar i identificar el tema i la informaci principal.
[2] Cancellar informaci, s a dir, prescindir dels detalls i dall que no sigui
imprescindible per entendre el text.
[3] Generalitzar, s a dir, utilitzar termes genrics que englobin el significat de
conceptes concrets.
[4] Construir un nou text coherent i cohesionat.
Exemple
Lexemple que hi ha a continuaci permet observar les operacions de tractament de

la informaci que shan dut a terme per resumir el fragment segent.
23

Text de referncia
TABAC, CIVISME I DESMESURA

Fa uns quants dies que no s perms fumar tabac als locals pblics de la ciutat de
Nova York, inclosos bars i restaurants. Mentrestant, les entrades del Metro i dels grans
edificis doficines resten entapissades duna gruixuda catifa de burilles i, a determinades
hores, les voreres (i segurament els terrats) somplen de persones que fumen amb
desfici, "com si estigus a punt de passar de moda", com diu una tpica expressi
americana. De fet, no noms ha passat de moda, sin que fins i tot ja est prohibit.
La prohibici que desferma aquestes pattiques imatges de fumadors proscrits i
vergonyants, en canvi, omple de satisfacci i de plaer daltres sectors de la poblaci,
el dels puritans fonamentalistes i el dels prohibicionistes vocacionals, gent que
segurament estaria dacord amb aquella frase quintaessencial de la intolerncia
carpetovetnica: "Todo lo que da gusto, o est prohibido o es pecado".
J. J. NAVARRO
Resum
La recent prohibici de fumar als locals pblics de la ciutat de Nova York ha provocat
entre la poblaci dues reaccions oposades. Duna banda, la condemna social dels
fumadors, que veuen limitats els espais on poden gaudir del seu hbit. De laltra, la
satisfacci dels sectors ms intolerants per larraconament dels fumadors i laplicaci
de mesures prohibicionistes.
El resum s la part expositiva de la ressenya. La seva funci s proporcionar els trets

ms importants de lobra i delimitar les referncies per a lactivitat del comentari.
Lemissor no busca, doncs, influir en el lector, sin informar-lo. Per aix evita
tergiversar all que s'expressa a l'original i introduir elements de subjectivitat, com
ara valoracions personals en aquest apartat. Lestil de redacci ha de ser neutre i
objectiu, sense efectes retrics. s freqent ls dadverbis i adjectius precisos, sense
una funci valorativa.
Lafany dobjectivitat comporta utilitzar el llenguatge per retratar la realitat. Per aix
la tria del llenguatge referencial, s a dir, precs, sense termes subjectius que impliquin
judicis de valor. Aix, la prosa del resum es caracteritza per:
[1] Labsncia de marques de lemissor i del receptor i la presncia destructures

dimpersonalitzaci (s de la tercera persona, nominalitzacions, veu passiva, etc.).
[2] Ls de substantius que no es prestin a equvocs ni a segones interpretacions.
[3] La selecci dadjectius i adverbis amb funci quantificadora (extens, ample, gran,
etc.) que, tot i no expressar una dada objectiva, sn fora neutres.
Exemple
Esta obra, de carcter colectivo, recoge distintas investigaciones sociolgicas sobre

el racismo, la etnicidad y la educacin intercultural, que destacan por la adecuada
combinacion entre teora y empiria. Los cinco captulos que conforman el trabajo
tienen un doble hilo conductor: de una parte, se pone el nfasis en la nocin de
alteridad, que origina reacciones de extraeza e incomprensin frente a lo desconocido.
De otra, y como consecuencia de esa alteridad y de su difcil aceptacin, se afronta
24

la idea de racismo y xenofobia.
La informaci sha dordenar seguint un ordre lgic, i el ms normal s presentar-la

del ms general al ms concret. Si es considera convenient, tamb es pot presentar
una sntesi dels continguts per captols.
Exemple
Lobra sestructura en quatre parts: la primera (0), introductria, tracta del valor
fontic dels signes grfics i dalgunes normes de funcionament de la llengua; el llibre
continua amb loraci (1) i amb la morfosintaxi (2), i acaba amb els sons i lortografia
(3). Cada part es divideix en captols que, al seu torn, es divideixen en pargrafs que
es divideixen en punts. El llibre t quatre ndexs de quadres, de mots gramaticals,
de matries i tipogrfic general que, malgrat algun oblit, permeten fer consultes
puntuals amb comoditat.
N. NOGU
Cal redactar el resum amb les prpies paraules. Si es decideix reproduir expressions
literals del text original, cal marcar-les amb cometes. El resum, a ms de fidel a
l'original, ha de ser un document autnom, aix s: clar i coherent. Sha devitar lestil
telegrfic i buscar un redactat cohesionat.
Exemple
Lexemple segent mostra com es concreta aquest estil discursiu. s un fragment de

la ressenya elaborada per Natalia Cant de lobra de BERIAIN, Josetxo; LANCEROS,
Patxi (comp.) Identidades culturales (Bilbao: Universidad de Deusto. 1996. Serie de
Filosofia, vol. 24).
Exemple
En un moment en el qual el tema de les identitats est ressorgint amb fora, Identidades
culturales ens presenta una aproximaci a la qesti des duna multiplicitat de
perspectives i de la m de diversos autors. Aix, lobra que presentem es troba dividida
en dues parts: una primera part dedicada a la "identitat collectiva i modernitat" i una
segona part dedicada a l'"imaginari simblic i cosmovisions".
N. CANT
El resum t la funci de reflectir els continguts essencials de lobra

ressenyada i la seva organitzaci estructural.
EL COMENTARI CRTIC
El comentari ha d'informar el lector de manera precisa sobre el valor, l'inters i la

utilitat del text ressenyat. La lectura analtica de lobra ha generat lanotaci de
preguntes i comentaris positius o negatius de les idees de lautor. Aquestes
anotacions serviran per redactar el comentari crtic, lapartat ms complex i a la
vegada un dels ms valorats en les ressenyes.
25

Aquest apartat ha de complir una doble funci analtica i valorativa. Duna
banda, ha danalitzar lobra i establir la validesa dels raonaments de lautor. Tot s
susceptible de crtica: els pressupsits, els arguments, la metodologia, la precisi de
les dades i la seva interpretaci. A ms, lautor hi ha dexpressar una valoraci final
de la contribuci del llibre a la comprensi del tema i la seva importncia per al
desenvolupament de la disciplina.
Si b el resum requereix un llenguatge asptic i objectiu, no passa el mateix amb el

comentari. No s gens estrany que hi apareguin elements lingstics que expressin
una presa de posici per part de lemissor, com ara la referncia als interlocutors i
la utilitzaci dun lxic subjectiu.
En general, la valoraci duna obra se sol redactar a partir dels motius segents:
[1] Defensar o confirmar el punt de vista de lautor.
[2] Acceptar que el punt de vista de lautor ofereix uns determinats mrits per que
caldria modificar-ne alguns aspectes.
[3] Reformular un punt de vista, de manera que la nova versi lexpliqui millor.
[4] Descartar el punt de vista de lautor perqu es considera inadequat, irrellevant

o incoherent.
[5] Rebutjar, rebatre o impugnar largument de lautor i esgrimir altres formes de

raonament.
Recurs bibliogrfic
A lobra de G. Taylor The Students Writing Guide for the Arts Social Sciences
(Cambridge: Cambridge University Press, 1989), es desenvolupen i exemplifiquen els
motius a lentorn dels quals pot girar la part valorativa de la ressenya.
El comentari crtic duna obra s la part ms difcil, sobretot si no es coneix prou b

el tema o no se'n t una opini formada. En aquest cas, adoptar una posici crtica
es pot aconseguir si sempren les pautes que es detallen a continuaci.
[1] En primer lloc, cal valorar lactualitat del tema: s encara vigent o ja est
desfasat? Com se situaria lopini de lautor dins lestat dopini actual? Amb quin
corrent o grup sidentifica?
[2] Un cop sha analitzat i valorat lactualitat, cal valorar la intencionalitat de

lautor (per qu escriu aix?) i lactitud que t respecte al tema: pressupsits tics,
histrics, poltics, filosfics, religiosos, etc.
[3] Tamb cal parar esment als elements preliminars de lobra, el ttol i la
introducci, i analitzar si el text satisf les expectatives creades o, altrament, si
funcionaria millor un altre ttol o introducci, ms adequada al discurs posterior.
[4] Un altre aspecte que cal avaluar s lhabilitat de lautor per utilitzar les fonts.
Sha de considerar si lautor utilitza la documentaci necessria i dna referncia
exacta de les fonts.
26

[5] Tamb sha danalitzar la coherncia del text: lexposici est estructurada
lgicament? Hi ha equilibri entre les diverses parts? Hi ha contradiccions? Lautor omet
dades que contradirien la seva tesi? Quines conseqncies es desprenen de les tesis
de lautor?
[6] Finalment, cal considerar lestil de lescriptor i el to de lobra. En aquest sentit,

cal parar atenci a la varietat de mecanismes estilstics que usa per crear una prosa
viva i memorable. Utilitza algun recurs per cridar latenci? Repeteix mots o frases?
Alguns patrons de frase caracterstics? Quin to t: seris, humorstic, trist, sarcstic...?
s el to apropiat per a laudincia i lobjectiu?
En tot cas, cal tenir en compte que qualsevol opini sobre determinats aspectes
de lobra ha de ser argumentada amb exemples i raons. El comentari s, per
tant, lapartat argumentatiu per excellncia de la ressenya.
Per escriure un comentari convincent, cal donar raons que justifiquin la valoraci de
lobra. Qualsevol judici, ja sigui positiu o negatiu, haur danar acompanyat dun
aparell argumentatiu que el defensi.
Argumentar s intentar convncer un altre duna opini o una afirmaci sobre una
qesti controvertida tot defensant-la amb arguments. Largumentaci t, doncs,
una finalitat incitativa, ja que es proposa dexercir una influncia sobre els
altres. s present en una mplia varietat de textos orals o escrits, des de discussions
quotidianes fins a articles dopini, debats o treballs acadmics.
La seqncia argumentativa s el motlle discursiu que triar lautor duna ressenya

quan es proposi valorar la rellevncia de lobra que comenta i vulgui reflectir per escrit
les raons, creences i valors que justifiquen el seu punt de vista. Ha dincloure de
manera explcita dos components essencials: la tesi, s a dir, la formulaci duna
opini, i un o diversos arguments que li donin suport.
La seqncia argumentativa es caracteritza per ls de connectors que expressen

relacions lgiques, especialment argumentatius (perqu, ja que...) i conclusius (per
tant, doncs, llavors...). Cal destacar tamb ls de marques dordre que introdueixen
els pargrafs (en primer lloc, en segon lloc...; duna banda, de laltra...), la interrogaci
retrica i les estructures comparatives (com, semblant a, diferent de...).
Exemples
[1] SAGUS SAN JOS, J. Una ciutat en guerra. Lleida en la Guerra Civil Espanyola
(1936-1939). Barcelona: Publicacions de lAbadia de Montserrat, 2003, 454 p., 30
Si hagussim de fer un retret al contingut duna obra massa ben travada per entrar-
hi fcilment, podrem adduir que el llibre pateix dun carcter excessivament descriptiu,
que de vegades no traspassa lordenaci de dades cosa gens fcil amb tanta
informaci, altrament, que li manca un esfor de comparaci amb altres realitats
estudiades (Tarragona, Tortosa, Mlaga o fins i tot Burgos) o que hi trobem a faltar
ls de fonts orals que haurien aportat una visi subjectiva i qualitativa important per
contrastar lexperincia de la gent corrent. Malgrat aix, atribuble a la naturalesa
original del llibre com a tesi doctoral, el treball de Sagus posa de manifest la validesa
de la histria local per dur a terme lestudi dun tema tan complex com la Guerra
Civil.
J. GELONCH
27

[2] BALSEBRE, Armand. Historia de la radio en Espaa. Volumen I (1874-1939).
Madrid: Ctedra, 2001.
Se trata de un trabajo hecho a conciencia a lo largo de bastante tiempo (documentacin,

anlisis y elaboracin), con una cuidada redaccin y una clara exposicin de hechos
especficos. De todas maneras, cabe apuntar aqu algunas deficiencias que bien
podran corregirse en una prxima edicin.En primer lugar, falta una introduccin
general mucho ms amplia y contextualizadora, a la altura de la envergadura de la
investigacin. Una introduccin en la que habra que explicar con detalle las carencias
de los estudios realizados anteriormente que justifican una nueva historia del medio,
presentar algunas obras extranjeras utilizadas como modelo, decir cul es exactamente
la propuesta yel punto de vista del autor, explicar la divisin que hace por perodos
de carcter poltico, resumir qu trata en cada captulo y detallar cules han sido
sus fuentes ms importantes, sobre todo las primarias.
D. E. JONES
s freqent que lemissor prengui posici i simpliqui, per aix s habitual ls de la

primera persona (jo crec, em sembla, estem segurs que...), de recursos retrics i
d'adjectius i adverbis avaluadors (bo, millor, dolent, favorable, interessant...)
La prosa subjectiva es caracteritza per la presncia de marques de lemissor i

del receptor i de lxic subjectiu substantius, adjectius, verbs o adverbis que
comporten una presa de posici per part de lemissor (per exemple, el fet de referir-
se a alguns programes de televisi com a "televisi escombraria" implica ja una presa
de posici respecte al tema).
Hi proliferen els adjectius subjectius, que impliquen judicis de valor (bo, dolent,
impressionant...) i valoratius, que descriuen fets des dun punt de vista subjectiu
(gras, feli, abundant, escs, etc). Tamb hi abunden els adverbis que mostren lactitud
de lautor (bviament, potser, sens dubte, certament, segurament, lamentablement,
afortunadament ...) i els adverbis valoratius (simptic, tmid, gran / petit, a prop /
lluny, rpid / a poc a poc.). Tamb els verbs poden expressar judicis de valor. Per
exemple, dir que alg va irrompre s diferent de dir que alg va entrar en algun lloc.
Irrompre t unes connotacions negatives que no t entrar: vol dir entrar de forma
sobtada i violenta. La mateixa relaci sestableix entre maquinar i pensar, xisclar o
cridar
El quadre segent presenta de forma sinttica els trets del llenguatge que contribueixen
a lobjectivitat o subjectivitat de la prosa. Per exemplificar aquests trets, sha redactat
un mateix escrit utilitzant les formes prpies del llenguatge subjectiu i les prpies del
llenguatge objectiu.
Text subjectiu
Llegint lestupenda novella de Tort he entrat en un estat direu dhipnosi neguitosa

que mha mantingut aferrat al llibre, a lacci reblerta daccions que shi van
desenvolupant sense parar, mitjanant un llenguatge ric que llisca feliment amb
precisi i netedat, tal com ha de lliscar per mantenir ben collat el lector.
Text objectivat
El lector de la novella de Tort entra en un estat dhipnosi que el mant atent al llibre,
a lacci reblerta daccions que shi van desenvolupant de manera continuada, mitjanant
un llenguatge ric, que llisca amb precisi i netedat, tal com ha de lliscar per mantenir
linters del lector.
28

Llenguatge subjectiu Llenguatge objectiu
s de la primera persona per referir-se a Absncia de referncies a lemissor: sutilitza

lemissor el plural de modstia (nosaltres) o la tercera
persona
Llegint lestupenda novella de Tort he El lector de la novella de Tort entra en un estat

entrat en un estat
Referncies al lector (s de formes Absncia de referncies al lector

pronominals per adrear-shi)
...en un estat dhipnosi...
...en un estat direu dhipnosi...
s de llenguatge figurat s de llenguatge referencial
...estat dhipnosi neguitosa... Atenci, inters, atracci, expectaci...
s de lxic (verbs, adjectius i adverbis) s de lxic (verbs, adjectius i adverbis) neutre

valoratiu i subjectiu i objectiu
Adjectius: estupenda, neguitosa Adjectius i adverbis quantitatius:molt, poc,
Tamb cal tenir present que si sintrodueixen cites textuals per illustrar la tesi i donar-
hi suport, shan dacreditar correctament.
En escriure una ressenya, cal deixar clar en tot moment la procedncia de les idees
que shi exposen. La cura a distingir clarament quines idees sn prpies i quines
provenen de lobra que ressenya o daltres fonts consultades contribueix a la credibilitat
general de lescrit.
Cal recordar que requereix consignaci tota aquella informaci parafrasejada

de fonts especialitzades. No en requereix, en canvi, aquella informaci que es
considera de coneixement general: fets i dades que apareixen en obres generals i que
es poden suposar conegudes per qualsevol que tingui un coneixement bsic del tema.
Hi ha diversos procediments per acreditar les fonts. Els ms habituals sn la parfrasi,

les cites directes i les notes a peu de pgina.
La parfrasi consisteix a formular de manera personal les idees dun altre.

Es parafraseja quan es reprodueix amb les prpies paraules el contingut dun article
o quan sexposen en un examen els coneixements que shan adquirit.
Parafrasejar constitueix una destresa fonamental que sadquireix amb la prctica. Es

tracta de mantenir en tot moment la fidelitat a loriginal, sense reproduir-ne paraules
o frases. Per fer-ho amb competncia, conv assegurar-se, primer, dhaver comprs
loriginal i ser capa, desprs, dexpressar la idea amb les prpies paraules.
Exemple
Com lantropleg Ward Goodenough ens recorda (1963: 258), lessncia duna cultura
rau no en les coses, ni solament en la conducta, sin en uns estndards mentals
29

socialment adquirits per emprar el seu terme "estndards" per decidir qu s,
qu pot ser, quina impressi ens fa, qu podem fer sobre all, i com hem de dur-ho
a terme.
A. PAREDES
Les cites directes sn les referncies a altres autors incorporades en el document

que selabora. Utilitzades amb cura, atorguen autoritat a un treball. Citar s, doncs,
reproduir exactament les paraules dalg. A fi devitar plagis involuntaris, en les
fitxes de recollida de material s bsic marcar clarament les cites. A ms, en la
producci de la ressenya, s bo assenyalar entre cometes o amb un cos de lletra ms
petit les paraules o frases daltres autors que sincorporin al text que sest produint.
A continuaci es consignar entre parntesis la pgina don sha pres la cita, i si shan
oms parts del text original, cal indicar les supressions amb tres punts entre claudtors.
Les cites breus se solen situar dins del text entre cometes, amb el mateix cos i tipus
de lletra que els utilitzats en el text general. Si la cita no prov de lobra que es
comenta, la referncia sescriur desprs de les cometes, entre parntesis.
Exemple
En 269 pginas, y segn palabras del propio autor, este trabajo muestra "la situacin
actual de la radio en su transformacin y configuracin interna y en su relacin con
otros medios de comunicacin".
En canvi, les cites llargues sescriuen en un pargraf independent, sagnat 1cm a

lesquerra i el cos de lletra 1 punt ms petit que la del cos del text. La referncia de
la cita va al final, abans del punt final.
Exemple
Es significativa la cita emblemtica de Walter Benjamin con la que el autor inicia el
captulo IV "Una filosofa de la experiencia".
Un comentario acerca de la realidad necesita un mtodo totalmente diferente del

comentario sobre un texto. En el primer caso la ciencia fundamental es la teologa,
en el segundo, la filologa (Passagenwerk).
Tamb es pot proporcionar la informaci necessria per identificar les fonts amb notes
a peu de pgina. En aquest cas, les notes es colloquen immediatament desprs del
material citat utilitzant un senyal de crida (que pot ser un nmero volat, de cos ms
petit i collocat a la part superior desprs del mot que provoca la nota, un nmero
entre parntesis, una lletra minscula volada o un asterisc).
Exemples
Quant a leducaci, els fills sn ms de lestat que de llurs pares
Quant a leducaci, els fills sn ms de lestat que de llurs pares (146)
Quant a leducaci, els fills sn ms de lestat que de llurs pares
Quant a leducaci, els fills sn ms de lestat que de llurs pares*
Al peu de la mateixa pgina en qu es troba la referncia, es dna la referncia de

la font precedida pel mateix senyal de crida. A diferncia de la referncia
bibliogrfica, que sinicia amb el cognom de lautor, la referncia en nota se sol iniciar
amb el nom de lautor.
Exemples
Referncia bibliogrfica:
TARRAG, Francesc. Elements bsics deconomia de lempresa. Vic: Eumo Editorial,
30

Referncia en nota:
1. Francesc Tarrag. Elements bsics deconomia de lempresa. Vic: Eumo Editorial,

s habitual acabar el comentari amb una breu conclusi que clogui el text i causi
impacte en el lector. En unes quantes frases, lautor de la ressenya ha de destacar
la significaci i l'inters que lobra pot tenir per a uns determinats lectors.
Ms que la capacitat per descriure el contingut del llibre, sovint el que

es valora ms duna ressenya s la capacitat per jutjar crticament lobra.
LA DARRERA REVISI ABANS DE LLIURAR LA RESSENYA
Tots els bons escriptors repensen, refan i reescriuen constantment la seva prosa. Fins
i tot per als autors ms genials i consagrats, el recorregut entre el primer esborrany
i la versi definitiva sol ser llarg i tortus. La bona escriptura demana considerar
provisionals els primers intents descriptura i no confondre lesborrany amb la versi
definitiva. Per aconseguir un resultat satisfactori necessriament caldr considerar
provisionals els primers intents descriptura i no confondre lesborrany amb la versi
definitiva.
Revisar crticament lesborrany suposa estar disposat a mirar el que sha escrit
amb un "ull crtic", a repensar-ho i qestionar-ne leficcia. Aquesta lectura crtica de
lesborrany permetr diagnosticar si la ressenya compleix prou b els objectius pels
quals sescriu, si reflecteix clarament el propsit i si satisf les expectatives del lector.
Si la ressenya t una finalitat avaluativa, els criteris del professor han de guiar
lenfocament del text i determinar la informaci que cal afegir o eliminar.
Exemple
La Maria ha enllestit lesborrany de la ressenya que ha de lliurar a la professora de

llengua. Nest fora contenta, per desconfia daquesta impressi. Sap que desprs
de treballar molt en un esborrany, queda fcilment "atrapada" pel que acaba de
produir i no s prou objectiva per qestionar-ho, canviar-ho, esmicolar-ho o fins i tot
prescindir-ne de parts. Per una redacci lgica, clara, precisa i formal no saconsegueix
a la primera. Tot i lesfor que li ha suposat, lesborrany noms s un primer intent
descriptura, un material que haur delaborar fins a aconseguir una versi que
respongui al propsit inicial i a les expectatives del seu lector, en aquest cas, la
professora.
Abans de comenar a corregir res, sassegura que t en compte les instruccions per
a lelaboraci del treball. Segons les seves notes, calia escriure "un breu assaig crtic,
en un to formal per poc erudit", sobre el llibre Auschwitz explicado a mi hija, dAnnete
Wieviorka. La ressenya, de dos folis DIN A4, ha de centrar-se especialment en la
finalitat de lobra i el pblic a qui va destinada.
31

Posteriorment, llegeix el que creu que s el darrer esborrany.
WIEVIORKA, Annette
Auschwitz explicado a mi hija
Barcelona: Plaza & Jans Editores, SA, 2001

Collecci: Nuevas Ediciones de Bolsillo
Annette Wieviorka s una historiadora que ha centrat la seva tasca en la investigaci

del que va suposar la Segona Guerra Mundial, fent un mfasi especial en la vida i tot
el que passava als camps de concentraci, principalment a Auschwitz. Wieviorka
procedeix de famlia jueva i el seu inters pels camps de concentraci no sorgeix del
no-res, ja que els seus avis paterns van morir al camp de concentraci dAuschwitz,
com tamb altres familiars seus i el seu marit. Ja des de fa temps, lautora est
vinculada a diversos projectes dinvestigaci que tracten aquesta temtica.
Resulta difcil definir quin tipus dobra s, per, tot i la seva brevetat, podria considerar-
se un petit manual sobre el nazisme i tot all relacionat amb el camp de concentraci
dAuschwitz. Tal com sindica a la contraportada, el llibre (b, la collecci a qu
pertany) s'adrea a adolescents, per es tracta duna obra que pot interessar qualsevol
persona, tant per la temtica com per la claredat en els continguts i en lestructura,
ja que ning no hauria doblidar les atrocitats que el nazisme va cometre contra el
gnere hum, especialment contra els jueus.
Assenyalar obres que han treballat la mateixa temtica resulta difcil ja que ha estat
un tema extensament tractat; com que considerem aquest llibre com un manual, a
continuaci es proposen tot un seguit de novelles que poden entendres millor amb
el llibre dAnnette Wieviorka al costat: podrem anar des de Lamic retrobat i Lnima
valenta, de Fred Hulman, passant per La nit d'Elie Wiesel fins a lobra Sin destino del
Premi Nobel de literatura 2002, Imre Kertsz.
El llibre comena amb una breu introducci que justifica lelaboraci de lobra. Lobra
es planteja a partir dun dileg entre mare i filla: la nena va fent preguntes i la mare
les respon; aquesta idea sorgeix a partir dun treball que ha de fer la nena per a
lescola elaborar un arbre genealgic de la famlia i les preguntes comencen a
sorgir quan arriba als seus besavis, dels quals no saben la data de defunci perqu
van morir a Auschwitz. A partir daqu, tot el contingut del llibre sestructura a l'entorn
de preguntes relacionades amb el nazisme de la Segona Guerra Mundial i el camp
de concentraci dAuschwitz.
Sens explica com els nazis eren capaos de localitzar qualsevol jueu, com els
transportaven als camps de concentraci, qu feien amb ells, com separaven els
homes de les dones i els nens, quins tipus de treball eren obligats a fer, qu significa
la SS, qu s exactament un camp de concentraci, qu s el genocidi, qu sn els
guetos, per qu es parla sobretot dAuschwitz dentre tots els camps de concentraci,
qu eren les cmeres de gas i qu suposaven, com morien els que no van ser
assassinats a les cmeres de gas, com es vivia a Auschwitz, qu representa una
deportaci, per qu els nazis tenien tant dodi cap als jueus... El llibre dna resposta
a aquestes preguntes i moltes daltres relacionades amb el tema, a partir dun punt
de vista objectiu i fidedigne.
La finalitat de lobra s descriure una situaci histrica i explicar tot el que va suposar
i representar per a les persones que la van viure i per a la humanitat en general.
Auschwitz explicado a mi hija s un llibre que pot ajudar a no oblidar les atrocitats
que els nazis van fer i a donar-ho a conixer a aquells que per la poca histrica en
qu han nascut no ho coneixen. Tot i que no es tracta de cap obra innovadora ni
32

original (potser s pel format, preguntes duna filla a la seva mare), s que resulta una
obra molt interessant en el sentit que ens fa entendre i saber coses tan essencials
com qu s un camp de concentraci, qu s un genocidi... i ho fa amb un llenguatge
planer, per correcte en tot moment, cosa que fa la lectura molt amena. Per tant, pot
interessar qualsevol persona que vulgui conixer ms de prop el que va succeir durant
la Segona Guerra Mundial, centrat principalment en el camp de concentraci dAuschwitz.
[Autor: Pomares]
En el moment de revisar, cal proposar-se un doble objectiu: buscar una estructura

que respongui al propsit i augmentar-ne la llegibilitat. Massa sovint, per la dificultat
que representa fer un diagnstic de la falta deficcia comunicativa de lescrit, es
reescriu sense haver premeditat el nou objectiu o lintent de millora. Detectar el
problema s mitja soluci: desprs noms queda planificar com es resol, qesti que
requereix una anlisi prvia de les causes que han provocat els desajustaments.
A continuaci sofereix una pauta que t en compte tots els aspectes de la ressenya
i serveix de guia de revisi, aplicable en qualsevol fase del procs descriptura de la
ressenya (i no noms en la fase darrera de lliurar el material). Permet analitzar els
aspectes dadequaci, els relacionats amb la rellevncia i pertinncia de la informaci
i els aspectes discursius (els que fan referncia a la coherncia i cohesi textuals i a
la claredat i precisi discursives).
[1] Adequaci. Cal valorar si la ressenya compleix els objectius que shavia plantejat
lautor i si mostra clarament que aquest ha ents lobra, lha analitzat i nha fet una
valoraci crtica. Cal assegurar, tamb, que la varietat dialectal i el registre triats sn
els ms adequats dacord amb el context i la identitat del lector. En aquest procs
de revisi, tamb cal assegurar que la idea directriu del discurs est ben delimitada
i enfocada, i que, per tant, el lector la pot entendre fcilment. Finalment, cal que
lautor de la ressenya valori si el text resultant respondr a les expectatives del lector.
[2] Informaci. Cal comprovar si la ressenya cont la informaci necessria perqu

el lector entengui el text, i assegurar que no nhi ha dirrellevant. En aquesta fase
danlisi, cal assegurar la relaci lgica entre la idea directriu i els punts que desenvolupa
la ressenya, i la rellevncia i actualitat de les idees i arguments exposats.
[3] Estructura i cohesi. Lautor de la ressenya ha danalitzar si l'estructura del

text que est elaborant s lgica i fcil de seguir, i si hi ha passatges repetitius o
irrellevants. Tamb ha dassegurar que lordre de les idees s el ms adequat per
assolir el seu propsit. s ara, en aquest procs de revisi, que sha de qestionar
la funcionalitat del format textual: lordre dels pargrafs s lencertat? Cal afegir,
ometre, refondre o dividir pargrafs? Lextensi dels pargrafs s equilibrada? Les
frases que formen part del pargraf estan ben ordenades, cohesionades i desenvolupen
un mateix tema? Les idees secundries estan relacionades amb idees principals de
les quals depenen? Es poden refondre alguns pargrafs? Hi ha alguna part de la
ressenya massa llarga o massa curta?
[4] Claredat i precisi. Mentre elabora el text, lautor ha dassegurar que no hi hagi
perodes de prosa massa llargs, imprecisos, foscos o reiteratius, aix com tamb ha
de garantir que les frases sn prou clares i precises. Es pot plantejar aclarir i donar
ms energia a la prosa substituint els mots vagues per altres de ms vius i especfics,
33

aix com evitar girs innecessaris o expressions massa orals, poc adequades per a la
llengua escrita.
Exemple
Amb lajuda de la guia de revisi, la Maria ha diagnosticat que la ressenya est ben
enfocada i sajusta a la demanda de la professora, tot i que no s prou sinttica; per
tant, es tractar ms de modificar o eliminar que dafegir. Creu que hi ha la informaci
necessria i que est ben organitzada, tot i que podria augmentar lobjectivitat dalguns
fragments. No caldran canvis importants en lestructura, per s en lordre de les
frases que integren algun pargraf. Els canvis principals tindran per objectiu augmentar
la claredat i la precisi de la prosa i consistiran en les operacions segents:
- Eliminar vacillacions, girs massa colloquials o propis de loralitat per aconseguir

un grau de formalitat adequat.
- Eliminar marques personals per augmentar-ne lobjectivitat.
- Eliminar perodes foscos i reiteratius.
- Eliminar paraules sobreres per augmentar la precisi de les frases.
- Canviar lestructura dalgunes frases per augmentar-ne la llegibilitat.
Aix, amb aquests nous objectius establerts per assolir una ressenya efica, la Maria
ref el text. (Les modificacions realitzades com a resultat de la revisi sexpliciten
entre claudtors i en negreta.)
WIEVIORKA, Annette
Auschwitz explicado a mi hija
Barcelona: Plaza & Jans Editores, SA, 2001

Collecci: Nuevas Ediciones de Bolsillo
Annette Wieviorka s una historiadora que ha centrat la seva tasca en la investigaci

de la Segona Guerra Mundial, fent un mfasi especial en la vida als camps de
concentraci [supressi de mots innecessaris], principalment a Auschwitz. Linters
de Wieviorka, dorigen jueu, pels camps de concentraci no sorgeix del no-res, ja que
el seu marit, els avis paterns i altres membres de la seva famlia van morir al camp
de concentraci dAuschwitz [canvis en lestructura de la frase][ordenaci dels
elements de lenumeraci seguint un ordre lgic]. Ja des de fa temps, lautora
est vinculada a diversos projectes dinvestigaci que tracten aquesta temtica.
Lobra, tot i la seva brevetat, podria considerar-se un petit manual sobre el nazisme
i tot all relacionat amb el camp de concentraci dAuschwitz [eliminar explicacions
vacillants i contradictries]. Tal com sindica a la contraportada, la collecci a
qu pertany el llibre s'adrea a adolescents [eliminar el parntesi innecessari i
incorporar la informaci al text], per es tracta duna obra que, tant per la temtica
com per la claredat en els continguts i en lestructura, pot satisfer qualsevol persona
interessada a conixer les atrocitats que el nazisme va cometre contra el gnere
hum, especialment contra els jueus [rebaixar el grau de subjectivitat eliminant
declaracions de lautor].
La llista dobres que han tractat aquesta temtica s extensa [augmentar la concisi
i eliminar vacillacions i contradiccions], per, com que considerem aquest llibre
com un manual, hi ha un seguit de novelles que poden entendres millor amb el llibre
dAnnette Wieviorka al costat: des de Lamic retrobat i Lnima valenta, de Fred
34

Hulman, [supressi de mots sobrers i girs massa colloquials] fins a La nit d'Elie
Wiesel o Sin destino, dImre Kertsz, Premi Nobel de literatura 2002 [ordenaci
lgica de lenumeraci].
El llibre comena amb una breu introducci que en justifica lelaboraci [augmentar
la cohesi per substituci pronominal]. Lobra es planteja a partir dun dileg
entre mare i filla, que comena motivat per un treball descola en qu la nena ha
delaborar un arbre genealgic de la famlia [eliminar vacillacions i augmentar
la concisi]. Les preguntes comencen a sorgir quan arriba als seus besavis, dels
quals no saben la data de defunci perqu van morir a Auschwitz. A partir daqu, tot
el contingut del llibre sestructura a l'entorn de preguntes relacionades amb el nazisme
de la Segona Guerra Mundial i el camp de concentraci dAuschwitz.
La finalitat de lobra s descriure una situaci histrica i explicar tot el que va suposar
i representar per a les persones que la van viure i per a la humanitat en general. El
llibre explica [eliminar marques personals] com els nazis eren capaos de localitzar
qualsevol jueu, com els transportaven als camps de concentraci, qu feien amb ells,
com separaven els homes de les dones i els nens, quins tipus de treball eren obligats
a fer, qu significa la SS, qu s exactament un camp de concentraci, qu s el
genocidi, qu sn els guetos, per qu es parla sobretot dAuschwitz dentre tots els
camps de concentraci, qu eren les cmeres de gas i qu suposava, com van morir
els que no van ser assassinats a les cmeres de gas, com es vivia a Auschwitz, qu
representa una deportaci, per qu els nazis tenien tant dodi cap als jueus... El llibre
dna resposta a aquestes preguntes i a moltes daltres relacionades amb el tema, a
partir dun punt de vista objectiu i fidedigne [canvi dordre de les frases del
pargraf per augmentar-ne la llegibilitat].
Auschwitz explicado a mi hija s un llibre que pot ajudar a entendre qu s un genocidi

[canvi dordre de la informaci] i a no oblidar les atrocitats dels nazis [eliminar
paraules sobreres], una obra didctica que pot donar a conixer aquest episodi
histric a aquells que no el van viure [augmentar la cohesi]. La novetat de lobra,
ms que en la temtica, cal buscar-la en el format pregunta-resposta [eliminar el
parntesi i integrar la informaci en el text], de lectura amena i fcil grcies a
un llenguatge planer, per correcte en tot moment [eliminar reiteracions].
[Autor: Pomares]
Una bona manera de descobrir desajustaments en lestructura i de

localitzar buits informatius consisteix a examinar lesborrany des del
punt de vista dun lector crtic i exigent i intentar imaginar qu hi trobaria
a faltar.
35
Argumenta s un projecte dels serveis lingstics de nou universitats catalanes (Universitat de Barcelona, Universitat
Autnoma de Barcelona, Universitat Politcnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Girona, Universitat
de Lleida, Universitat Rovira i Virgili, Universitat Oberta de Catalunya i Universitat de Vic), que han dirigit els serveis
lingstics de la Universitat Autnoma de Barcelona i de la Universitat Politcnica de Catalunya. Argumenta
Argumenta ha tingut el suport de la Secretaria dUniversitats i Recerca del Departament dEducaci i Universitats i la
collaboraci de la Secretaria de Poltica Lingstica del Departament de Presidncia de la Generalitat de Catalunya.
La unitat 10 dArgumenta ha estat elaborada per Conxita Golan Fornells. Ledici daquesta unitat sha tancat al setembre
de 2006.
Si voleu citar aquest material podeu fer-ho de la manera segent:
Serveis lingstics de la UB, UAB, UPC, UPF, UdG, UdL, URV, UOC, UVIC. Argumenta [en lnia]. Barcelona: setembre 2006
[Data de consulta: dd-mm-aa]. Unitat 10. He descriure una ressenya. Disponible a:
<http://www.uab.cat/servei-llengues>.


Ressenya 3

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ressenya 3

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Ressenya

Lestructura de la ressenya segueix unes pautes consolidades per la tradici. Consta

s convenient fer-hi constar el nombre de pgines (amb les abreviatures p. o pg.).

A banda de criteris docents o editorials, la consignaci dinformaci tcnica segueix

Els llibres, si es consignen seguint el sistema tradicional, inclouran les dades

Tarrag, Francesc. Elements bsics d'economia de l'empresa. Vic: Eumo Editorial,

Tarrag, Francesc (1992): Elements bsics deconomia de lempresa. Vic: Eumo

Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia Reconeixement-

COGNOM(S), Nom. "Ttol de larticle". Nom de la Publicaci Peridica, nmero del

FERICGLA, Joan M. "Castaneda desapareix". Revista dEtnologia de Catalunya, nm.

FERICGLA, Joan M. (1999). "Castaneda desapareix". Revista dEtnologia de Catalunya,

El cos de la ressenya el formen diferents components: la contextualitzaci de lautor

La contextualitzaci de lautor i el text proporciona la informaci que permet

Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia Reconeixement-

Si b la fitxa tcnica segueix unes convencions establertes, no hi ha criteris fixos pel

BADIA i MARGARIT, Antoni M. Gramtica de la llengua catalana. Descriptiva, normativa,

Lobra objecte daquesta ressenya s la primera gramtica de la nostra llengua

Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia Reconeixement-

1. Mantenir les estructures o distincions ms genunament catalanes enfront de la

c. En lexplicaci dels usos de la preposici per a (p. 201-202 i 226-234) Badia

Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia Reconeixement-

e. En lexplicaci de la regla de canvi de preposicions (p. 672), sobta que saccepti

La ressenya s un text estereotipat que segueix unes convencions pel

La ressenya compleix bsicament dues funcions. Duna banda, proporciona informaci

A continuaci sexposa una ressenya on la seqncia argumentativa precedeix la

Esta obra es innovadora por varios motivos. Atendiendo a su temtica, su anlisis

Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia Reconeixement-

Cadascuna daquestes formes constructives presenta unes caracterstiques que afecten

Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia Reconeixement-

A continuaci, s'assenyalen els elements que identifiquen cada tipus descrit: el

La prosa de la ressenya no s uniforme, sin que combina lexposici i

LA CONTEXTUALITZACI DE LAUTOR I DEL TEXT

Una bona crtica no ha de passar per alt el context en qu ha aparegut lobra i ha

Sovint el context de la producci dun text no s el mateix que el context en qu

Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia Reconeixement-

El professor Josep Maria Figueres s un rellevant i prolfic historiador que t ja una

Lobra ressenyada sha dentendre com la producci intellectual dun

Desprs de llegir lobra i didentificar-ne lestructura, arriba el moment descriuren

En resumir, sefectuen diferents processos de tractament de la informaci que permeten

Lexemple que hi ha a continuaci permet observar les operacions de tractament de

Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia Reconeixement-

TABAC, CIVISME I DESMESURA

El resum s la part expositiva de la ressenya. La seva funci s proporcionar els trets

[1] Labsncia de marques de lemissor i del receptor i la presncia destructures

[2] Ls de substantius que no es prestin a equvocs ni a segones interpretacions.

Esta obra, de carcter colectivo, recoge distintas investigaciones sociolgicas sobre

Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia Reconeixement-

La informaci sha dordenar seguint un ordre lgic, i el ms normal s presentar-la

Lexemple segent mostra com es concreta aquest estil discursiu. s un fragment de

El resum t la funci de reflectir els continguts essencials de lobra

El comentari ha d'informar el lector de manera precisa sobre el valor, l'inters i la

Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia Reconeixement-

Si b el resum requereix un llenguatge asptic i objectiu, no passa el mateix amb el

[4] Descartar el punt de vista de lautor perqu es considera inadequat, irrellevant

[5] Rebutjar, rebatre o impugnar largument de lautor i esgrimir altres formes de

El comentari crtic duna obra s la part ms difcil, sobretot si no es coneix prou b

[2] Un cop sha analitzat i valorat lactualitat, cal valorar la intencionalitat de

Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia Reconeixement-

[6] Finalment, cal considerar lestil de lescriptor i el to de lobra. En aquest sentit,

La seqncia argumentativa s el motlle discursiu que triar lautor duna ressenya

La seqncia argumentativa es caracteritza per ls de connectors que expressen

Els continguts dArgumenta estan subjectes a una llicncia Reconeixement-

Se trata de un trabajo hecho a conciencia a lo largo de bastante tiempo (documentacin,