Professional Documents
Culture Documents
Elproces 7 Pairoli
Elproces 7 Pairoli
Revistacontracultural
Editorial
Nm.8 ?
Equipeditorial:
JoaquimArmengol
QuimCantalozella
DaniChicano
MartaNegre
http://revistaelproces.wordpress.com
Contacte:revistaelproces@gmail.com
Portada:MimJunc
Contraportada:MimJunc
Dibuixoseditorial:QuimCantalozella
DipsitLegal:B89962013
ISSN:23396970
2
Elprocs.Revistacontracultural
Sumari
Editorial 2
Monogrc:MiquelPairol 5
Correspondncia:M.ngelsAngladaMiquelPairol 6
Lhomesavi,discret.Lescriptorenmajscules.MartaClos 8
Elseductorsolitari.XavierCortadellas 10
MiquelPairol,lamortilesperana.QuimCurbet 14
Lenigma.ngelsViladomiu 15
Prosaperseverant.JosepMariaFonalleras 16
Plujaaljuliol.ngelsViladomiu 17
Laperseveranadelalzina.LlusFreixas 18
Correspondncia:MiquelMartPolMiquelPairol 22
RetratdeMiquelPairol.JordiArmengol 23
Delamorialtresplaersdelavida.ImmaMerino 25
MiquelPairol:lamemriacomapaisatge.AntoniMartMonterde 27
Correspondncia:VicenPagsMiquelPairol 32
DeQuartalnimadellector.JosepPastells 34
Afavordeladignitat.XeviPlanas 38
RetratdeMiquelPairol.JordiRibes 39
MiquelPairol.CarlesPuigdemont 40
Lhometranquil.ngelQuintana 41
UnarelecturapenitentdeCera.JosLuisBartolom 43
EntrevistaaRaimon 47
RetratdeMiquelPairoliRaimon.JordiArmengol 51
Correspondncia:RaimonMiquelPairol 52
MiquelPaorol,crticliterariiamicdeMiquelngelRiera.PereRossell 55
Correspondncia:MiquelngelRieraMiquelPairol 59
Correspondncia:MontserratRoigMiquelPairol 68
Enefecte,Miquel,totsaraires.PepSol 70
Correspondncia:JoanVinyoliMiquelPairol 73
Lalzina.ngelsViladomiu 78
Totllaurant,adorem.EnricSria 79
EldiscretencantdeMiquelPairol.GuillemTerribas 81
MiquelPairol.EvaVzquez 80
EnMiquelPairolalescola.DolaVert 86
MiquelPairol,unhomeiunaobraconvincent.PepVil 88
Jo.MiquelPairol 92
Teatre 95
Vaigdescobrirunnovellautordramtic.CarlesMaicasiValls 96
Dietarisindits.MiquelPairol 107
Assaigindit:JosominosomenSalvadorOrlan.MiquelPairol 110
IllustracionsdietariOctubre.MimJunc 121
3
Elprocs.Revistacontracultural
ElprocsVII 132
UnaperitiualFlore.NarcsComadira 133
Carner,Pla,Rodoreda.UnaperitiualFlore.NarcsComadira 134
Fullsdeserveis.MartaNegre 146
ReivindicacideCarlesFagesdeClimnet.NarcsGarolera 149
Historialdunalectura.JoanTod 151
Totselsllibresqueestimemsemblenescritsenllenguaestrangera.
AndreaValds 155
EugeniOneguin.AleksandrPuixkin 161
CincpoemesdeQuanescampi.BorsPasternak 173
Setdits.QuimCantalozella 179
Cosespertraduirialtrespoemes.PiotrSommer 182
Votoperlatradici.DanteMaa 184
AlamevamareliagradavaunaverduraqueesdiuCatalogna.
DanteMaa 186
Singularity:lallumdelartdelfutur.GabrielVentura 188
4
Elprocs.Revistacontracultural
5
Elprocs.Revistacontracultural
6
Elprocs.Revistacontracultural
7
Elprocs.Revistacontracultural
Vaig conixer elMiquelPairolalaredaccidelNou molt b, ho explicaran molt millor que jo els que
diarilanticDiarideBarcelonalany1993.Joarriba saben de literatura,percrec honestament que el
va dEl Observador,que ja tenia problemes per so Miqueleraisunescriptorenmajscules.
breviure.ElMiquelportavalaseccidopini i escri Ambellvaigexperimentarperprimeravega
viaeditorials.A travsdunaltreperiodistadeldiari, daaquellasensaci agradabledeconixerprimer la
elXavierGrau,vaigapuntarmealsdinarsdiarisamb personaidesprslescriptor:quandesprsllegeixes
elseugrup:elMiquel,elXusilEmili,ialgunavega les seves novelles o elsseus assajossegueixes es
dashi apuntavalAlfredo.Enaquellsdinars,undels coltantlaseva veu,el seu relat,perquelsbons es
recordsms vius i agradables daquellapoca,vaig criuen amb la mateixa precisi, amb la mateixa
conixer una mica ms el Miquel.Al principi impo grcia,amblamateixaelegncia,amb quparlen.I
sava una mica, seris, reservat, observador in peraixeraungustdinarosoparambelMiquel,era
telligent.Larestarempassionals,discutidors,xe totunluxe!
rraires,indiscrets,vitals,iel Miquelensmiravaamb Amb el Miquel ja vivint a Quart,vam seguir
afecte, ens escoltava, sorprs segurament per la trobantnosaBarcelonapersopardetantentant el
capacitatdelsserhumdeparlardetotsensepen mateixgrup que dinvemal diari. El Miquel maiva
sar massa detingudament les coses.Ell eralent en faltaraaquestes cites aCan Llus,aCiutatVella.Ell
lesformesien laconversa,perqupensavaisegu hi acudia des de Quart,aprotava per comprar lli
rament perqu, com tots els savis, noms parlava bres,anaral cinemai,desprsdel sopar,tornavaa
quan teniaalgunacosa adir. I quan ell parlava tots Quart. Seguia aguantant les nostres discussions
lescoltvem,conscients,sclar,queenaquellgrup, amb lelegncia que sempre va tenir, amb aquella
elsavieraell. perspiccia dels escriptors doci que prenen nota
Emsemblaquemaiesvaacostumar alavida mentaldetot per si decaselsserveixperexplicar la
de Barcelona.Vivia en un apartament i no sabem condici humana. Quan ja estava malalt i ho sa
resdelasevavidaforadel diari,lasevavidadhome bemsensequeellensendigusres vaigllegirOc
discret.Peraix,noensvaestranyarmassaquanun tubre,elseudarrerdietari.Magnc!Ilivaigescriure
bondia,ambeldiari jadifunt,ensvadirquemarxa per dirli que mhaviaentusiasmat.I ell em va con
vaa viureaGirona,alaseva casadeQuart,amb la testaralegrantsedelmeumail.Ni ell ni jovampar
sevamare.Tornavaaferlavidatranquillaquesegu lardelamalaltia.Discretielegantnsalnal.
ramenthaviavolgut fersempre,escriure,llegir,anar Quan elMiquel vamorir,jafeiams dedos
al cinema, al teatre, a concerts i a viatjar. I ho va anysquehavemdeixatdeferelssopars;lafeina,les
aconseguir.El Miquel mai va necessitar fer la vida peripcies vitals de cada u, ens havien portat per
socialliterriaquemoltsescriptorssafanyenacon camins diferents i sempre massa allunyats.Perno
rear per poder ser algen aquestmn delescriptu vacaldre dir res,aquell diatots vam acudir al seu
ra.Deviapensarquetot aquest deliriperserisortir enterrament a Girona, com una cita inajornable,
alsmitjans,per deixarseveure,erenbajanades,o irrenunciable.El Miquelenslligavaamb fora,sense
collonades, com deiael seu admirat Josep Pla.De massa soroll, sense grans discursos sobre lamistat
plorava la mediocritat que moltes vegades amaga ni sentimentalisme barat, discretament, de nou. I
aquest desig deserpblic.Ell,comelsbonsescrip desprs, encara vam fer un darrer sopar en home
tors, llegia i escrivia. I prou.No cal dir que escrivia natgealcompanymort,alamic,alescriptor.
8
Elprocs.Revistacontracultural
No he parlat encara de lestima del Miquel deixi perdrelobradel Miquel.Enun paspetit com
perlasevaterra,o per laterra,enlletresgrans,ipel el nostre,pledevanitatsi demrqueting,i a vega
seupas.Daltres en parlaran,comdelasevalitera desduncert menyspreu perlaltacultura,seriauna
tura,molt millorquejo.Per nohedeixatderecor irresponsabilitat deixar que lobra del Miquel no es
darmaielMiqueldurantlesdarreresmanifestacions reedits,no esdonsaconixer.No en tenim tants
del11 desetembre,niel9denovembre.Squeell debons.
shauria enfadat amb uns i altres, amb els poltics, El trobo a faltar,com es troben a faltar els
amb les maneres,i ho hauria escrit als articles del homes bons i savis.Tenim la sort,per, de poder
Punt Avui. Per hauria estat content de veure les rellegirelsseusllibresidetornarloaescoltar,adia
mobilitzacions, hauria pensat que en aquest pas logarambell,atravsdelseullegatliterari.
encaraquedaesperana.Nomsun prec:queno es
9
Elprocs.Revistacontracultural
El seductor solitari
Xavier Cortadellas
Recordo el diaque vaig anar aFitor amb en Miquel LEloi,en canvi,quesqui haviaparlat amb en Mi
Pairol. Havia arribat la tardor. Una llevantada no quel perquescrivsaGavarresiqui emva convn
gairesevera,amb nuvoladesiruixatsdepocadura cerperqumapuntsalquearanosbenbunbon
da, tal com va escriure ms tard ell mateix, ensva record, s que va comentarmho alguna vegada.
fer arrecerar alentradadelesglsiadeSantaColo Abellarst histria,perno ent gaire. I hi hano
ma. LEloi Madri i en Xavier Albert havien buscat msunparelldemasosdaquellsquehan plegat el
refugiunamicalluny,alabandadelarectoria.Jono rem,talcom tambvaescriureen Miquelenelseu
paravadexplicar aenMiquel ancdotes,llegendesi article.I hiha,tamb,unaparet queno es potaca
histries de pagesos, contrabandistes i carboners bardetancarperqudiulatradiciqueeltrosquehi
quehaviennascutoquehavienviscutaFitor. falta justament hi falta perqu s cam dAnyells,
Com ssabut,Fitor s lapart ms martima cosa que vol dir que s un cam pblic per anar a
de les Gavarres, una pennsula de turons, suros, mercat.Ben ents,per: un mercat de fa cap amil
pins,brucsialzinesque separaelcorredor de Pala anys!I hihaencaraelquequedadunantic hospital
frugell delaValldeCalongei quesabocaalmar de de sang i duna capella que,segonsvan dirmei se
Palams mantenintseaunadistnciaprudent.A la gonsvaigescriureaElpobledelsCentfocs.Llegendes
tardor,si eltempshihaacompanyat,lagenthipuja de lesGavarres, amaga una marededu dor.Natu
a caar rovellons, pinetells i carlets. En els millors ralment,vaigexplicaraenMiquelaquestesitotdal
anys, ous de reig. Caadors, caminants i ciclistes trescoses.Pernolestrobareualseutext.
voltenperdreceres i caminsdurant tot lhivern,ns Tampoc tres anys ms tard, a Fitor,quan la
quearribalestiu.Llavors,selparadsdelsgrills. revistaGavarresencetavael seucinqu any i jo em
Tres anys abans, tamb lEloi, en Xavier,en pensavaquejaeramsconscientdelqueellespro
MiquelijohavemanatalvenatdAbellars,alestde posava fer en elsarticlesdUnamirada enel paisat
Fonteta, camjustament de Fitor.Abellarssenun ge,vaesmentarlamajoriadelescosesquevaigex
daquells punts geogrcament discutibles. No hi plicarli aquell dia. Callava i somreia sense parar,
sabreu dir si les Gavarres comencen a enlarse quasiimperceptiblement,demaneramonstica,per
damunt dela planao si s laplana laque simposa fermeentendre.Molt de tant en tant, abaixava el
alsprimerspujolsdemaneraquenomspermet que capianotavaalgunesparaules.Jo hauriacallat sino
saixequin amb la mateixadelicadesa quela dunes fosperqu,quan maturava,un comentari seu,tan
faldillesquanbufalamarinada. lacnicibreucomunramiolet daire,emfeiaadonar
AAbellars,aquelldia,totjust comenvem a queestavaal cas del queli anavadient i em donava
embastar el tercer nmero de la revista Gavarres. a entendre queli interessava que continus enrao
Toteratannouitotssabemtanpocelqueestvem nant. Per exceptuant la histria de mossn Joan
fent que ni jo mateix, que nera el director perqu Batlle,el rector de Fitor que va morir el febrer del
havien cridat altimahora en Xevi Xirgo per dirigir 1817, dos dies desprs que fos assaltat, torturat i
el Punt Diari,tenia unaidea claradel que volia es deixatpermortpertrespagesosdeSantCliment de
criureen Miquel Pairol a la secci Unamiradaenel Peralta, convertits en lladres i assassins de cir
paisatge.Nomhovadirmai,perjodiriaquenova cumstncies, tampoc no hi trobareu gaire res ms
acabar de sortir del tot satisfet daquella anada a del que li vaig dir aquell dia. Ben suscintament, la
Abellars.Vaescriuren aix s un text remarcable. trgica mort daquell rector sexplicava a la lpida
10
Elprocs.Revistacontracultural
La pluja amaina i acaba esvaintse. Sobre el Diu aquestes paraules Berta Canonici, una
bosc que envoltaSanta Coloma de Fitor ses
campa una boira baixa, eslagarsada, voleia juevarica,cultaiintelligent,solteradunscinquanta
dissa, que tocaels cimalsde lesalzines, dels anysiacostumadaamouresenelmndelesnan
suros,delspins.Emprenemelcamdetornada. ces.Les diuaReinaldVirgili,desprs dhaverli pro
Laiguaespatllaelscamins, soliendirelsculsde posatque escrigui exclusivament peraella,dema
taverna. Hi tenien inters, s clar, per no s
cap mentida. La pluja deixa fangueig i xara nera que cada novella seva sigui una pea nica
galls.Laiguadelltimaruixadaesvaescolant. comhoscadaquadre.Naturalment,elquedema
Sortiranbolets, maduraranlesaglansque ara na Berta Canonici aVirgili s sobretot un ideal,un
ning nocull ique abanstantfavor feien. Uns plantejament tic quet molt aveureamb les per
ciclistes, equipats amb vestuari llampant i
mquines de tecnologia moderna, baixen ra
sonesimoltpoc amblaliteratura.A laprctica,ben
bents,camdeFonteta,brutsdefang,temero pocsescriptorsi ben poquespersonesshiacosten.I
sos. Abans, per aquestes boscries, noms ningno potdir quehihagireeixit nsquees troba
tenientantapressaelscontrabandistes alnal delasevavida.Eraaixelquevaferi el que
voliaenMiquelPairol?
Totelquehitrobareusobreelscontrabandis A mi em semblaque no costariagairetrobar
tes en el seu text s en aquesta part nal. Potser gentquehohagi escrit,gentquenoposariatampoc
ladjectiu temorosos estava destinat als contraban gairesproblemesalhoradedefensarho,uncopfet
distes.Sigui comsigui,msdunavegadahepensat ladvertiment,perqueelltampocno coneixiagai
que,silhaguspogutllegir,unaltreMiquel,queva re en MiquelPairol?.s el quediutothom,el que
nixer i que vaviureaFitor,queesdeia MiquelTo tambhauriadedirjo.Quisqueelvaconixer?
rroella i Plaja, i que va escriure Cuentos que sn Collaborador habitual dEl Punt i dEl Punt
histria,saixecariadelasevatombaidiria: Avui, tal coms ben sabut,va tornar aQuart,des
prsdunsquantsanysdestar treballant al Diari de
Quel, qu has fet que no expliques ni una
histriadelagentquevaviureaFitor?
Barcelona. No en va parlar mai gaire de la seva
aventurabarcelonina,enMiquel.I quejoaraspiga
Potsersperquellsquevaexplicarlesque, tampoc no envaescriuremaigaireres.Pertantse
senseserun granescriptor,talcomsobviitalcom val.Per aix i, sobretot, pensant en lamaneracom
vaescriure nofa gaireVicen Pagsala Revistade escriviaienlamenadobraqueanavafent,alaJudit
Girona, ms de cent anys desprs dhaver publicat Pujadiaminoensvacostargaireaparellarloamb
elsseusllibres,MiquelTorroellaiPlajacontinuainte Josep Plaiproposarli que ans al cementiri deLlo
ressanticontinuaessent llegit.Jodiriaquemsdel friui escrivs un text sobreell,quan vamdecidirfer
quemoltprobablement hoseremenMiquelPairol, Tombesilletres,el primer llibredEdicionsSidill.En
enVicenPagsilagranmajoriadelsescriptorsda Miquel va acceptarho de seguida.Ben pensat, ara
vui,entreelsquals tinc lapretensi dinclourem.Si que ho heescrit, alguna vegadaem vadir que no?
ms no,MiquelTorroella i Plajajanohade demos Francament:no recordo quemho digus mai.Ni a
trarqueenelseucasseraix. laRevistadeGirona,ni alarevistaGavarres,nitam
poc a Edicions Sidill.Tampoc no va dirmho les
vegades que vaig o vam demanarli que particips
11
Elprocs.Revistacontracultural
12
Elprocs.Revistacontracultural
13
Elprocs.Revistacontracultural
Avegadesenssemblaqueviureesfafeixuc,perviuresfcil,elquecosta
smorir.Lavidaensenvoltai ensacomboia,vivim de puracontemplaci,
els crepuscles ens esperen pacientment,ordenats i simples,cada dia.Les
relacions humanes, els moments de soledat i contemplaci, els instants
dardor i ames i tots els anys de cendres sn ancdotes trivials en el
correlatnaturaldelescoses.
Viure s recordar.La memriano ens deixa descansar i constantment
ensapareixenimatgesdellocsi depersones,demomentsplaentsi defets
dolorosos.Tot tornaacadainstant,comsinofssimcapaosdedigerirho
b.I,persinofospoc,asobredelesexperinciesviscudes,sensacumulen
les altres, les literries. Noms dindrets inexistents, de personatges de
cci, histries fantstiques que anem guardant com si les hagussim
viscutdeveritat.
Hiha aqui li sembla queescriuresuna tascaextraordinria,perqui
ms qui menys ho sap fer, el que costa s trobar lectors que spiguen
desxifrar la complexitat fastuosa dels pensaments dels escriptors i que
acabin assimilant els seus desequilibrats somnis. En Miquel Pairol va
intentar viurei va intentar escriure,cosaque hem fet moltsde nosaltres,
perell ams,vatrobarelsseuslectors,unslectorsdelsiapassionatsque
hemllegitlasevaobraiqueenslhemfetnostra.
Potser per aquesta ra, se mapareix sovint el mig somriure perenne
denMiquelPairol,xat persempreen aquellafotograaquelifaig fer un
dia,amb el fonsdifuminat dun mur de la Girona vellaal darrere, i penso
quejo tambsc ell,quejo tambheenfonsatlesmansalaterraiquehe
vagat pels indrets on ell ho va fer, que he viscut una vidasemblant i que
mespera una mort com la seva, per poderla encarar com ho va fer ell,
potser amb lesperit del prncep de Salina: Mentre hi ha mort, hi ha
esperana.
14
Elprocs.Revistacontracultural
15
Elprocs.Revistacontracultural
Prosa perseverant
Josep Maria Fonalleras
16
Elprocs.Revistacontracultural
17
Elprocs.Revistacontracultural
La perseverana de lalzina
Llus Freixas
18
Elprocs.Revistacontracultural
19
Elprocs.Revistacontracultural
20
Elprocs.Revistacontracultural
21
Elprocs.Revistacontracultural
22
Elprocs.Revistacontracultural
23
Elprocs.Revistacontracultural
24
Elprocs.Revistacontracultural
25
Elprocs.Revistacontracultural
26
Elprocs.Revistacontracultural
27
Elprocs.Revistacontracultural
28
Elprocs.Revistacontracultural
29
Elprocs.Revistacontracultural
30
Elprocs.Revistacontracultural
31
Elprocs.Revistacontracultural
32
Elprocs.Revistacontracultural
33
Elprocs.Revistacontracultural
El dia que va morir Miquel Pairol, el brogit causat situada al costat de la carretera de Girona a Sant
per lallau de comentaris elogiosos contrastava Feliu de Guxols. All, i tamb a la casa pairal de
espectacularment amb la placidesa dels boscos de Palol,onlaviielpareteniencuradelbestiar,Pairol
les Gavarres i la quietud de lOnyar. Aquell sis de va descobrir de ben petit la cadncia justa del
juliol de 2011, els plors del mn cultural catal temps, el color dels matins i els capvespres.No s
rebentavenelsilenciquelescriptor deQuart shavia gensestranyqueanysdesprslanaturaesconverts
imposat mentre veia passar el mn cap a laposta. en un delsseus temesfavorits,tractat sempreamb
Cinc setmanesabans,quanlamalaltiaesvarevelar paraules ajustades que sembla que brollin de la
irreductible,Pairol vaacomiadarsedelslectorsdEl terra.La rutinaaparent deles estacions, lolor dels
PuntAvuiambelseuTel,un articlememorable en solcs que obre amb el trmec, la aire de lalzina
qu enumerava els quatre ingredients duna bona desprs duna tempesta o el sabor de les cireres
columnaperiodstica:sentitcrtic,reexi,memria acabades de collir sn descritsper Pairol amb una
i una micade voluntat destil,que vol dir escriure precisiquepermetassaborirelsmotscomsifossin
elsmotsambordreiambicideclaredat. comestibles o ensumables, com si estigussim al
seu costat mentre dina i llaura o trepitgssim el
Cantalavida mateix terreny per on passeja al captard entre
La certesaque el rellotge saturava no vainterferir ombresirierols.
amb la discreci i laplom que sempre lhavien
caracteritzat,nitampocamblacohernciadelsseus Motsicamions
actes: encara va tenir el coratge descriure un text Per si llegir Miquel Pairol s fer cam amb ell,
postrem,de toelegac,en quelsressonsdHoraci, resseguir les sevespetgesens ofereixtroballes que
Kavas i Vinyoli ampliquen un exquisit cant a la indiquen que va avanar sempre en la mateixa
vida, a la terra i la llum, a lamor i la fora de les direcci. En viure al costat duna carretera prou
paraules. Un dels seus grans amics, el poeta transitada,unadelessevesprincipalsdistraccionsa
cassanenc Llus Freixas,va rebre lencrrec dellegir lestiu, quasi sempre en companyia de lavi
Nohaestatunsomni,noeldiadelenterrament,iva Francisco, el Babu, consistia a veure passar els
continuar fentho en homenatgesen qu,msenll cotxesestrangersper endevinarelpas don venien,
dels inevitables i justicadssims adjectius un allicient menor comparat amb les caravanes
laudatoris, intellectuals molt centrats i sobris en multicolors de voltes ciclistes que de tant en tant
lexpressi dels sentiments(Xavier Pla, Enric Sria, llanavenalgunagorra.Ben apropdelacasatamb
Imma Merino, Mrius Serra o Llus Muntada, per circulaven molts camions amb enormes caixes
citarne noms uns quants) van coincidir a plenes de paraules que el petit Miquel no entenia.
assenyalarqueelmissatgepstumdePairolsfruit Per aix preguntava: Qu posa aquest cami,
dunareeximoltfonda,dunasaviesaquesembla Babu?.Com queelscamionsacostumavenapassar
venirdemoltlluny. rpid,lavisovintnoteniatempsdeveureho bien
Miquel senfadavaambell,peracpiadinsistirva
Lacadnciadeltemps arribarundiaenqueracapadedesxifrarelsmots
Tot va comenar ben a prop, per. A la casa de sense cap ajut.Molt abans danar per primer cop a
Quart on va nixer el 9 de desembre del 1955, lescola,Pairolvaaprendreallegirtotsol.
34
Elprocs.Revistacontracultural
Lletresimsica Unestilclar
La facilitat per adquirir coneixements no va Llavors ja se sentia fascinat per la prosa de Josep
abandonarlomai,ni tampoc lintersperleslletres. Pla,ambquicompartialacapacitatdobservarduna
Tot i queelsparesnoeren granslectorsdetant en maneraincisivaireposada,lasolidesadunestilque,
tant compraven el diari,aix squan en Miquelva per sobrede tot, cercavauna forma reeixida de dir
matricularse a primria la casa es va comenar a les coses. Per tamb admirava Montaigne,
omplir de Tebeos i Patufets. I tamb de llibres. Lampedusa, Plat,Mrai,Steiner i una llarga srie
Primer eren de gran format i plens dillustracions, dautors grecollatins que mai no deixarien
per aviat va predominar el text. Sovint llegia dacompanyarlo. Quan encara no tenia vint anys,
mentre feia temps per agafar lautobs de la Pairoljashaviaconvertitenunlectormoltslid.Els
Hispano Hilariense, i tamb al pis de la cosina de seus primers articles decrtica literria a Presncia,
Gironaonanavaadinarimsduncopesquedavaa publicatslany1976,sntextosprecisosi agutsque,
dormir. All hi va trobar una biblioteca prou ben perfeccionista com era,no acabaven de satisferlo.
assortida,quede seguida vacomplementar amb la Intento aconseguir un estil clar, sonor, una prosa
delaCasadeCultura.Notot erallegir,per.Tamb que pugui ser llegida en veu alta i que tingui una
el sedua la msica: de ben petit improvisava cadncia,una claredat,unaharmonia,armavaell
bateries per ferritmes amb culleresde fusta,olles i mateix en una carta dirigida a Narcs Jordi Arag
pots quan la mare els eixugava per desarlos al amb motiudeledici,al1984,del seuprimerrelat,
rebost,imsendavant fruadall msambcassets El carrer delaLlebre.Enelsvuit anys transcorreguts
delaNovaCan(Llach,MariadelMarBonet,Sisai entre lingrs al mn periodstic i el debut en la
Raimon, sobretot) i de cantants com Joan Baez, narrativa de cci, Pairol va collaborar en les
Leonard Cohen i Paco Ibez que tamb feia pginesliterriesdelAvui i del Punt Diari,ams de
escoltaralasevagermanaFina,nouanysmspetita completar els estudis de lologia a la Universitat
queell. Autnoma deBarcelona,complir el servei militar a
SantiagodeCompostelai fer classesdecatalpera
Perseverana mestres i funcionaris a lInstitut de Cincies de
Lesnotesalescolaconrmavenelquejasintua:no lEducaci de la UAB i a lEscola dAdministraci
noms mostrava una curiositat innita, sin que PblicadeCatalunya.
excellia entoteslesassignatures.sfcilimaginar
sel. Absort. Amb els ulls verdosos, esquitxats de Cartesdelamili
laments marrons, xos en les pgines que La mili aSantiago vatreurel depolleguera.En una
devorava a gran velocitat. Era com si des de ben carta datada el vuit de setembre del 1979 i escrita
jovejahagusdecidit quenofarianiungestsobrer, mentre feia gurdiaal polvor, arma:El principal
que per molt que la realitat sembrolls com un problema daquest quarter s que es fan molts de
eixamde papallonesboges,mai no es desviariadel serveis, moltes gurdies, moltes cuines, moltes
camdelanlisiilareexi.Aixno vol pas dir que limpiezas, etctera, i que cada mes he destar una
no feslesentremaliaduresprpiesdequalsevoldels setmana de maniobres a los Monegros, una
seus amics de Quart o de la Salle, ni que ms setmanafentelximplepel migdaquellsdeserts.A
endavant,quancursavasecundriaalinstitutVicens ms danar amb helicpter,dormir aterraimuntar
Vives, no comets els excessos habituals dels tendes de campanya, pujavai baixava turons que
adolescents,perelcassquelany1974,eniniciar noms crien quatre romans i quatre farigoles,
els estudis de lologia al Collegi Universitari de comentava Pairol als pares i la germana en una
Girona, era evident que aquell noi ms aviat alt i missiva en qu descrivia aix aquelles operacions
prim sabiamoltb capon voliaanar.I malgrat que militars:Moltafressa,moltdefumimoltapudorde
mai no havia sentit un gran entusiasme per les plvora.MsomenyscomelsfocsquefanaGirona
feinesdelcamp,queenaquellapocaassumiaquasi lltim diadeFires.Durant lestada a la Brigadade
per obligaci per ajudar el pare, feia cam amb Infantera LigeraAerotransportableGaliciaVIItamb
lesperit de treball i la pacincia i perseverana vaconstatarlasevatendnciaaengreixarsei esva
prpies dels pagesos, amb la vista clavada en un deixar barba per primer cop, convenut que aix
horitzdelletresquecontemplavaambdelit. dissimulava els quilets acumulats.De tota manera,
en reincorporarse a la vida civil, lesveltesa es va
convertirenunobjectiuindefugiblequeal llargdels
35
Elprocs.Revistacontracultural
36
Elprocs.Revistacontracultural
Montaigneialallibertatdemorir,basteixuntext de Unritmepropi
tanta volada que, si en lloc de nixer a Quart ho Tot i que les seves obres sempre van ser ben
hagusfetaNovaYork,tothomparlariadellcomun acollides per la crtica, que llibre rere llibre
delsescriptorsmsnotablesdelsdarrerstemps. propagava suaument les virtuts duna prosa
acadmicaper exempta depedanteria,mai no va
Lavidaquesescola arribaralgranpblicquesensdubteesmereixia.Per
En qualsevol cas,la seva vlua no es limita de cap sort, com va apuntar Josep Maria Fonalleras el dia
manera a lobra. Fins a lltim instant es va del seu funeral, els escriptors no deixen de serho
comportar amb una calma impressionant, sense desprs demorts i lautor dOctubreencara menys,
rebellarse intilment contra la injustcia (noms potser perqu, com va remarcar Vicen Pags, es
tenia 55 anys!) ni renunciar a la claredat que tant desplaavaaunritmepropi,digne,comsipassegs
percaavaenelsseustextos.Jabenapropdelltim per un cam de Quart en una tarda de primavera.
al, quan algun amic el trucava o el visitava per Aquestadifernciadevelocitat dactitud,aquesta
interessarse pel seu estat rebia una resposta diferncia de psit, s el que mant vius els seus
inequvoca i contundent: Aix sacaba, mestic llibres.
morint.. Sense esgarrifarse, conseqent amb el
que dotze anys enrere havia escrit a Lenigma:s Semprepresent
com si la vida que es va escolant i lamort que ens Era,millor dit,s tantes coses que costa parlarne
atrapaperdessin el dramatisme,latranscendncia i sense deixarse endur per lemoci. s un daquells
la tristesa.Fins que un mal dia, el sis de juliol del estranys autors que aconsegueixen introduirse en
2011, a dos quarts de tres de la matinada, es va lnima del lector. I tamb un escriptor ample,
conrmar la mala nova. Lendem, com ell mateix profund,resistent,que,totisaberquerereelsgrans
haviaprevist,elseumultitudinarifuneralaltanatori silencishi halesparaulesms franques,scapa de
de Girona va incloure msica de Raimon, amb el convertirel paisatge quotidi en literatura.Per aix
poemadEspriuHemirataquestaterra. persistir. Miquel Pairol s un dels grans, un dels
mestres.Sempreviu,semprepresent.
37
Elprocs.Revistacontracultural
A favor de la dignitat
Xevi Planas
38
Elprocs.Revistacontracultural
39
Elprocs.Revistacontracultural
Miquel Pairol
Carles Puigdemont
40
Elprocs.Revistacontracultural
Lhome tranquil
ngel Quintana
Lany1988 a lasecci de cultura dEl Punt hi havia a alternar laredacci dun article amb eternes dis
molta tranquillitat.Latzar va fer quea la redacci quisicionssobreallqueensagradavaiquenosem
delcarrerFiguerolaensreunssimunseguitdhomes pre compartem. Qualsevol espectador lluny que
tranquils sota el control de la miradasempre com hagusvolgutacostarsealcarrerFiguerolaperpre
prensiva de Joan Ventura. En Joan exercia com a guntarsecomfuncionavalaseccideCulturahauria
cap i responsable de la secci per per alguns de quedat sorprs, sobretot perqu probablement els
nosaltreseracomel nostreaviadoptiu.JordiFalgs componentsdelequip culturaltrencvemamb tots
sencarregava amb certa o, ms aviat, molta par els tpics que imperaven sobre loci periodstic.
simniade la crticadart.Miquel Pairolera el res Escrivem llargs textos desprs dhaver menjat un
ponsabledelasecciliterriaimiravadeu vegades suculent plat de llentiesamb gambesal Restaurant
la pautadel text abansdeposarseaescriure.Pere GaraGaraqueeracomlaseuocialdelsdinarsdela
Puig parlava de teatre i compaginava lescriptura secci i no parvem de fumar mentre ens bara
amblasevapassisecretaperlacreaci.Jomenca llvem sobrela darrera pellcula quehavem vist o
rregavadelcinemaidelarestadespectacles.Enca intentvem fer lacrnicadelconcert queacabvem
ra que mai em posava nervis magradava posar de veure lanit dabans al Festival dePeralada.Tots
laccelerador a lhoradescriure,fet queem conver plegats posvem en crisi lacreena que el bon pe
tiaenelmsbarroerdetotsplegats.Mstard,lany riodismeeraresultatdelestrs i queelnerviosisme
1989, al grup dhomes tranquils va aparixer una s una condici inherent al contacte permanent
dona, lImma Merino, a la qual tampoc agradava amblactualitat.
crrer massa.Quanestavaapuntdacabarunartic Entretotselshomestranquilsdelasecci,no
le,teniadicultatsper quadrarneelsseuscarcters tinc cap dubte que en Miquel ho era el que ms.
inoparavadedonarlaculpadetotaladictaduradel Quan treballava despreniauna estranya harmonia.
disseny informtic que aquells anys comenava a Estavaconcentrat enall que volia fer i li era igual
actuar.Elsquehavemquedat ambellaperanaron que alseuvoltanttotelmnsenfonss.Ell sempre
fos,sempre patem. Fins al darrer moment lImma anavaalaseva.Despreniaunacertacalmadepags
no entregava larticle.Tamb va aparixer, com a illustrat.Tenia un sentit agut de lobservaci i una
becari, un jove de Barcelona, en Xavier Castilln. naironiaqueridiculitzavalamajoriadetpics que
Recordo que els primers dies dela sevaarribada al elsqueremmsjovesnoparvemderepetir.Lac
diari semblavadisposatafer realitat elmitedel Dr. tualitatnoelpodiavncermai.No hihaviacap sor
Jeckyll i Mr Hyde, en laversi de Jerry Lewis a El presaque lalters,ni cap esdeveniment que poss
professor Chiado. Un dia apareixia mudat amb en crisi les seves fermes conviccions. De portes en
americana i corbata i lendem el viem amb una forasemblavanoemocionarsemai,peremconsta
camisetadelsRamones. que adinsseu molt sovintsentialarecremor dele
Laseccinoengegavamai amassavelocitat. moci. Reconec que ms duna vegada en Miquel
El mig gas caracteritzava el seu tarann diari per em desconcertava.Treballar al seu costat era com
tambsha de dir queel resultatsoliaserexcepcio estar prop duna personaqueviviaal margedel seu
nal,encaraqueeradelesltimesatancarledici.Hi temps, que ja estava de tornada de moltes coses
haviauna estranyapassi calmadaqueensportava per que no dubtava a escoltarte i a interioritzar
acontrolarho tot,aveureho tot,adiscutirho tot i allque li oferies.Aix s mai ho feia evident.Amb
41
Elprocs.Revistacontracultural
en Miquel eren molt habituals les discussions al interpretar el Rquiem de Verdi. Recordo que en
voltant delcinema de LuchinoVisconti.Jo conside Miquel shavia comprat un abonament a la platea
ravaVisconti comalgquehaviaentraten crisiamb del Liceu, fet que provocava una sana enveja a la
la modernitat, que saferrava al decadentisme del restademembresdelasecci,queaprotvem els
seuuniversiquelessevesobreserenlexaltacidu dies de festa entre setmana per anar a veure les
na cultura vella. Magradava molt ms lunivers de peres a les butaquesbarates de 400 pessetes que
Rossellini,eramsdirecte.Minteresavaun cinema hi havia al quart i cinqu pis. En Miquel va quedar
ms properalarealitat quefescertalamxima de impressionat d'Els mestres cantaires de Nuremberg
Rossellinidequesilescosessnaix,perqumani de Wagner i molts vrem compartir la sevapassi.
pularles.Visconti,en canvi,eraalgque viviafora Detantentant,per,enMiquel teniacopsamagats
del seu present. No s estrany que Miquel Pairol i podiaobrirsecap altres experinciesque sembla
sentsunaatracci extremaperIlGatopardo.Tenia ven radicalment oposades al seu univers. Una nit
alguna cosa de guepard llanat a una modernitat dhivern li vaig dir si volia venir ala discoteca Boo
queelcansava.Elmndelapremsaquotidianaamb merang on actuava un vell rocker anomenat Elliot
lessevesservitudsalactualitat,tamblesgotava. Murphy, autor de la increble RockBallad. Murphy
Sempre recordar un dissabte de nals de eraun music molt marcat perBobDylanqueinten
juliolde1990queemvatocaranar aPeraladaafer tavadonar unaestranya potica a lesseves lletres,
la crnica dun concert de Josep Carreras. El tenor mentre electritzavalambient amb la seva guitarra.
reapareixia als escenaris desprs dhaver venut la El concert era tot un luxe per a la Girona daquell
leucmia.En arribar a Peralada vaig assabentarme temps,perladiscotecaestavabuida.En Miquelva
de que Lady Di i la Reina Soa anaven al concert. sortir entusiasmat i lendem va oferirsea fer una
Vaig fer tot el possible per aconseguir les fotos de entrevista ambel cantant que vadescobrir queha
Carrerasalcostat deLadyDi,perquel fotgrafdel via estat professor de lologia anglesa. Aquell dia
diari havia marxat abans de la mitjapart,moment vaigpensar quesota laparena de viureen unmn
enquelcantantvaposar amb les altesesreials.La tancant, lunivers den Miquel era molt ms obert.
gesti em vafer retardar per lhaviade fer perqu Entenialaculturacomunpsitquecaliasedimentar
della depenia la porta dal diari. Eren prop de les i interioritzar. No li agradava llanarse al vuit per
dotzedelanit quetornavadePereladacapaalre defensarel quefossiabansnohohaviavalorat pro
dacciiencarateniaduesplanesdeldiariperredac fundament.Probablementpertot aixeraunestra
tar. En Miquel estava a la redacci ajustant algun nydinsdelperiodisme.Eraun hometranquilperdut
text i em miravaamb un posat murrimentrejo po enunmnonmanavalapressa.
sava laccelerador per redactar el text que obriria
ledici deldiumenge.El directordel diari,JoanVall
Clara no parava decridar per quredacts el text i
podertancarledici.EnMiquelnosalteravaveient
me suar la gota grossa mentre donava forma a la
mevaimprovisada crnicallampec.Estic convenut
queadinsseupensavaquetotplegatnoeraresms
queunagrancollonada.
En Miquel tenia un clar sentit de lamistat.
Podia mirarte amb sarcasme per quan necessita
veslaseva foramoral podiescomptaramb ell.En
elfons,semprehepensatquetotsplegatsremuns
dissidents que buscaven altres formes de practicar
el periodisme i que lanostra tranquillitat teniaal
guna cosa de desaament a lordre periodstic que
imperavaarreu.Laimatgedeguepard queteniaen
Miquel lacostava a una altra temporalitat i creava
enelllaimatgedalgambungustexquisitperlalta
cultura.Poques vegades lhavia vist tan emocionat
com el dia desprs dhaver tornat del Festival de
Torroellaonhaviaassistitaun concert en quesva
42
Elprocs.Revistacontracultural
HellegitCera,laquartai darrera novelladeMiquel mer que vaig feren arribar ala mevallar del Balc
Pairol, dues vegades. La primera per lavidesa de de lEmpord va ser cruspirme novament durant
consumir fresca dimpremta la producci literria unasetmanalessevesquatrenovelles,lasevanica
dunamicdellargatrajectria(desdelsanysuniver peateatral i elstres dietarisperescriure tot seguit
sitaris aGironai desprsa lAutnoma deBarcelo un article sobre la presncia dels clssics a laseva
na); la segona,com a expiaci dun cert sentiment obra(Presncia,n2057).EscorcollantOctubre(Les
degrolleriaenversaquestaobra. raonsdelautor,p.121,nm.6)em vasemblarha
Sempre havia tingutper costumferli arribar vertrobat laclau,elcodidaccsperreintentar una
el meu parer sobre els ttols que anava publicant; lectura ms satisfactria i gaudidora de Cera: Fa
nomsen aquesta nica ocasi els meusllavis i te tempsqueexplicoquelanovella,comagnere,s,
clatvarenemetreuncomentaripocelogis:trobava enliteratura,lequivalentalasimfoniaenlamsica.
(ara em semblaquepotser eren foteses o observa Aquesta cita no em va entabanar,coneixedor de la
cionsprimmiradeselevadesalacategoriadecrtica) sevamelomania i delit per altresarts. Per aPairol,
quehihaviaun petit reguitzell dedissonnciesen el Cerasunasimfoniaambquatremoviments,queell
teixit argumental i dambientaci. En Miquel ho va mateixglossaidetalla:
encaixar amb esportivitatisenserpliques,per els
seusullsnodissimulavenunacertaestranyesa. Elsdos primers captolsconstitueixenel movi
mentinicial, ambunaformamusicalprecisa,a
Cera (La Magrana, febrer 2008) havia obtin
estones solemne, obscura, ns i tot amb una
gut recensions molt positives,de les quals en con menade marxafnebreinicial untema que
servo duesdememorables,queambeltempstam esvarepetintalllargdetotalanovella,per
bherellegit:Pairolilamemria(JordiLlavina,El engranpartsunamsicaexpansiva,amb un
granvolumde so,amb agitaci iamb freqn
PuntDiari,21 febrer)iMuseudecera(ManelOll,
cia de tuttis. Msica que es desenvolupa al
El Pas, 20 mar). A ms, vaguanyar el premi El carrer, plena de vitalitat i diversitat, amb mo
Set Cel (Salt, desembre 2009) per a una obra ja vimentsdemasses,ambdilegsentrelafustai
editada,onlaprimeratriaabansdeladeljurat elmetall.
la feien els vots populars dels lectors. Haig de dir A continuaci, els captols relatius a Agust
que aleshores aquestes bones acollides no varen Castellsconstitueixen el segonmoviment, que
modicar la meva primera impressi. Tanmateix, comenacom una prolongaci del primer, ex
pansiu i obert, per que es va tancant, esva
durant el seufuneralaltanatori giron(7juliol 2011) recloent, nsacabarenlalentitud, enlarepre
no vaig poder deixar de pensar en el simbolisme sade lamarxafnebrei enel silenci. Elscap
daquesta substncia groguencaque com a litrgia tolsdedicatsaHermnia correspondrien al ter
sacramental marca lalfa i lomega de les nostres cermoviment. suna msicaquearrencadela
gravetatquetel naldelmovimentanteriori
vides,particularment fusible i dhoraenelcas de la
senvadesprenent nsa arribaraunaharmo
denMiquel.Aquelldiaemvaigimposarlarelectura nialleugera, irnica, ambmotiuspopulars, que
serenadaquestanovellaisiarribavaelcascan duraunaestonaiquetotseguitesvaapagant,
tarlapalindia. apagant nsa retrobarelleitmotiv fnebre. El
quart moviment, breu, sun nal en qu lor
Colpit comlarestadassistentsal sepeli
questra, al principi, torna asonarenplenitud,
per lestocisme i epicureisme (el CarpeDiem hora amb agitaci. Desprs, sense perdre ritme i
ci)delaseva esquelaoriginal dautocomiat,el pri
43
Elprocs.Revistacontracultural
Captols56: MICHAELMASDAISY*
Concert per a clarinet i orquestra en A (K.622) de
Mozart Botdellumdaquestcrepuscle
DansadeleshoresdeCamilleSaintSaens Debromesgrises,
Colorcovatperalgenettardoral
Quecavalcaambtrencatbia
Captols78: Enverslafronterasomorta
GuiadorquestraperajovesdeBenjaminBritten Deparaulabalbaicaputxafreda.
EtjentendssierletraindeRichardAnthony
*Margaridadetardor(deSantMiquel)
No cal dir quehe assajat msiquesalternati
Aquesta recerca duna simetria o parallelis
ves.Defet peralsegon captol prefereixoEntrada
de lareina deSabade Hndel,querimamsamb me entreliteratura i msica s el primer queemva
larribadaiproclamacidelnoubisbe(Unenviat de seduir i em va submergir en una lectura ms
Du).Pairol insisteixen el leitmotiv fnebre,per simpticaenverseltextliterari.Unasegonatroballa
hi ha atmosferes dins dels diferents captols que vaserconstatarambmsnitidesaqueel l conduc
requereixenaltrespartitures,algunesdifcilsdetro toromotiudominantdelanovellacomalamajor
bar:elsdilegsvitals alcarrerentrelafustaielme partdelasevaobra,ienconcretdelsdietaristor
tall,els suposatsespiritisme i arts dencanteri de la navaasereltemps,unapreocupaci existencialista
PalmiraSerra,lesmalaltiesidesgrciescomatema i literriaqueens agermanava,i que em portaria a
principal de conversa al gineceu dHermnia (aqu unaterceralecturadelsseusdietarisperescriureun
peralesxafarderiesitertliesamblaSabina,Rosita, segonarticlesobreell(MiquelPairol,poetazendel
Aurora,Obdlia,Florinda,Guadalupe,Apolonia i la temps,Auriga,nm.74).
44
Elprocs.Revistacontracultural
45
Elprocs.Revistacontracultural
Pairol(segonperlesquerra)ambunsamicsuniversitarisaSantCugat(1978).Laprimeraperladreta,lescriptoraM.R.Font
46
Elprocs.Revistacontracultural
Entrevista a Raimon
47
Elprocs.Revistacontracultural
sen va anar. Perqu el Miquel,com tho diria, era no ho va fer mai.Ams en Miquel vafer llibres de
moltordenat encertamanera,i molt comuncorre divulgaci molt ben fets.Aquell paper sobreen Jo
dordefondo,noshaviaplantejat alldaravulltenir sep Pla s magnc! I vaja, moltes coses. Desprs,
xit.No,no,ellanava i hagusanatamoltmsdel lecturesdefrancesos,lecturesditalians,enPasolini.
quehafet,quejasmolt.Quanpensesenlaquanti No,no,amb ell semprellegiesagust perqutexpli
tat descripturadelescriptor queescriusempre,que cavamolt lescoses.Jo heestat sempremoltagust
escriucadadia,detotelqueveu...Ialmateixtemps amb ell,personalment conversant i desprs llegint
feia novella,cosaquemoltsovint no dna,i penso lo tamb. De tant en tant ens viem i ens assen
que pensava en alguna cosadeteatre,tamb.Les yalvem coses. Per exemple, per la ra doctubre,
cripturaperells:totsescrivible,perdirhoalguna aquestadelllibre antic.Vaserell queme vadir que
manera;iellteniaaixalcap. hi havia unacarta delEspriu en la qual contaval
perrandalaimpressi quevatenirel primer diaque
Exceptelapoesia! jo vaiganaraparlaramb ell.Eraunacartaqueliha
S,exceptelapoesia,quenohihaentrat.I aix que viaescritalagermana,desprsem vaig assabentar
eramoltbonlectordepoesia. queaquestacarta,eneltraspsdelpis,algselava
xoriar.Clar,aixsdelagermana,delsBonet.Alg
Permisunadelescosesmsinteressantdell,ha selavaxoriaroesvaperdre...Siguicomsiguiesta
tocat tots els pals gaireb. I pensoque nohi ha va all. I jo vaig anar a veure si podia comprarla.
ning ms com ell, de la seva generaci, amb Per demanaven, em penso, que 1500 euros. Una
aquesta capacitat, no? Que hagi fet teatre, no animalada!Al nal la van vendrea la Biblioteca de
vella,dietaris,articles,assajos... Catalunyaambmoltesaltrescoses,iem vanfer una
No..., que jo spiga no.PerqulEspriu,que tamb fotocpia.I vaserenMiquelqui mho vadir.De les
vatocar tot el quesemblavaliterari,aix deldietari poques, ltimes vegades que ens vam veure. Des
48
Elprocs.Revistacontracultural
49
Elprocs.Revistacontracultural
50
Elprocs.Revistacontracultural
51
Elprocs.Revistacontracultural
52
Elprocs.Revistacontracultural
53
Elprocs.Revistacontracultural
54
Elprocs.Revistacontracultural
55
Elprocs.Revistacontracultural
56
Elprocs.Revistacontracultural
57
Elprocs.Revistacontracultural
gradaciPuntDiari(25demarde1979).
2 MiquelPAIROL: MiquelngelRiera,enla narrativadels
anys70Presncia,547(abrilde1981),p.41.
3Ibidem
4 Carta conservada a larxiuparticular de Miquelngel
Riera(Manacor).Agraescala sevaesposa, RoserValls, la
consultadaquestmaterial.
5 Carta conservada a larxiu particular de Miquel Pairol
58
Elprocs.Revistacontracultural
59
Elprocs.Revistacontracultural
60
Elprocs.Revistacontracultural
61
Elprocs.Revistacontracultural
62
Elprocs.Revistacontracultural
63
Elprocs.Revistacontracultural
64
Elprocs.Revistacontracultural
65
Elprocs.Revistacontracultural
66
Elprocs.Revistacontracultural
67
Elprocs.Revistacontracultural
68
Elprocs.Revistacontracultural
69
Elprocs.Revistacontracultural
Eldarrer pargraf delemotiu text de comiat que que la trombosi cerebral del mes de maig li havia
Miquel Pairol vaescriure adreat alsqui lacompa paralitzat el costat esquerre del cos.Tamb li deia
nyvemeneldiadelseufuneral,diuaix: que si no hagusestat perlamalaltia hauria anat a
Quartperveureliquedesitjavaqueaquest estiues
Alhoradel comiat, nomsdosmots dHoraci: poguessintrobaraBeguroGironaipassartoteldia
carpediem,amics,companys, beveuelvi,gau
junts.
diulamel. Quela vidasbreu i passa,itots
araires. Perlatrobada estival novapoder ser i len
contrehagudesperarlatardordaquellmateixany
Aix,doncs,aquesttextonenMiquelagraeix quan,desprs de concertar la visita per telfon, en
tot all queli havia estat concedit enaquestavida, Miquel el visitava al seu pis de Barcelona,al carrer
quenospoc,acabaamb undelsversosmscone Castellnou,en el barri deLesTresTorres. Daquella
guts del poeta Joan Vinyoli,vers que apareixen en visitavaimpressionarlolestatfsicdelpoeta,enca
diversos poemes i que dna ttol a un dels llibres raconvalescentdelatrombosi:
ms celebrats,Tot sara i res,publicat lany1970.
Amb aquest llibre iniciava la seva darrera etapa, Vinyolitenia64anys, per semblavamoltms
vell.Tremols, caminava encorbat, ajudantse
caracteritzadaperunadesbordantfebrecreativa. dunbast. Parlavaambcoherncia, permolt
Pairol retiael seu darrer homenatge i reco apocapoc,senseexpressarideeescomplexes,
neixement al poeta que se li havia revelat amb el tot mirant capaunpunt indenitde laparet,
poema Jo s que tinc unatirada alssomnis i que amblabocaunamicadegairelliamb unrega
lim desalivahumitejant la comissura delslla
haviatingut ocasi de conixer personalment.Com
vis, que es torcava amb un mocador [...] tal
JaumePont,JosepAlbertiFrancescParcerisasera, com diu enelpoema[Autoretrataseixanta
en aquells moments, un dels joves crtics literaris cincanys]teniaunrostredecolorvins,tenti
que descobria, valorava i divulgava la poesia de nejava,palpavalesparets.1
Vinyoli,en elseucasdesdelespginesdelarevista
PresnciaideldiariAvui. Enlesvisitesposteriors,elpoetahaviamillo
Laprimera ressenyaquevadedicaralaseva rat notablement el seu estat de salut i pogueren
obrafoudelLlibredamicienMiquelhideia: conversar amb ms normalitat sobre poesia i poe
tes,en especial Rilke iCernuda.Delaseva poesiali
...sunaexperinciadetipusmstic:elpelegri havia explicat queno estavaprouconvenut de la
natge de la parella humanaque cerca aquest publicaci dElgriu,quepotser lhaviadhaverdeixat
Trascendent, aquestInaccessible, que el poeta reposarimadurarmstemps.
novolidenticarambDu sin amb unaTotali
tat, amb unaPlenitudenlainserci de lhome Eljuliol de 1979 Pairoltornavaaescriureso
enel cosmos.LaNaturalesa, lAmor, iunobs brelasevapoesia.Ara ho feiaalAvui i apropsit
tinat avanarversaquestTrascendent sn els de la publicaci del volum Obra potica 19751979.
mitjans que lhi acosten. (Presncia, 10/XII/ Acabava larticle amb aquesta sntesi de lobra de
1977)
Vinyoli:
70
Elprocs.Revistacontracultural
rible aventurapersonal del poetasens faen Ms tard, va voler venir aSantaColoma per
tranyable als altres perqu s lessncia del visitarlabibliotecapersonal deJoanVinyoli,diposi
viure hum, laproblemticadelanostracon
dici,all que nodreixelsseusversos. I aques tadaen aquesta ciutat, precisament a la biblioteca
ta,demanerageneral,s,sensdubte,lamesu municipal que porta el seu nom. Tenia un inters
raprincipalquedeneixelclssic. especial per veure les edicions de Rilke i Hlderlin
per sobretot dels Pensaments de Pascal i recordo
Crec quePairolvaser,doncs,el primer aen que en vaprendre algunes notes.Abans,totdinant
treveure lacategoria de clssic enVinyoli i aquest, alRestaurantVent daram,havem estatconversant
agrat,litornavaaescriure: sobrelequivalentmusicaldelapoesiadeVinyoli.Ell
opinavaque sacostava msalexpressi solitria i
s un bon article, ben estructurat, ben escrit, crepuscular del bluesmentre que jo erade lopini
qualitats no freqents enla critica jove de la
nostraterra.Elfelicito peraquestamaneratan
que ho feiaa ladel jazz, del jazz lric deColtrane o
dignadetreballariliauguro idesitjo detotcor Baker.Tots doscoincidemque lamsicadel poeta
unabrillant carreraen aquest difcil mesterde cercavalAbsolut i evocvemel poema Pyramid,
lacrticaliterria, queens stan necessari. El que pren elttol dun blues queinterpretaThe Mo
seu article emfa moltde b perqu dnauna
idea prou clara de la meva obra. La lloana
dernJazzQuartet.
probablement immerescudaque em faenll Enel seu darrer text,unveritable testament
timpargrafemconfortaimencoratja.(Barce moral,ensconvidavaabeureelvi iagaudir lamel
lona,4/VIII/1979) perqu,seguintHoraci,cal aprotar el temps i,da
cordambVinyoli,totsaraires.Aquestadivisa,al
La quarta i ltimavisitafou a nalsde 1979,
costat de la dHoraci, adquireix un signicat com
quanPairolfeiaelserveimilitarllunydeCatalunyai
plementariisembladirnosquelavidasuncontinu
aprotava un perms per desplaarse a Barcelona
format per una successi dinstants que cal viure
on dinarien plegats, prop del seu domicili, segura
plenament,amblamxima intensitat,com ellsdos
ment al BangBang o al Pensylvania. Lany 1984
vanfer,ambtotselsplaersidolorsassociats,perqu
Pairol assistiaalenterrament del poeta i en sortia
efectivament, Miquel, en la mgia de cada instant
dolgutcomposendemanifestaquestesratlles:
podem fer moltssimes coses, des de convocar els
mortsnsatocarelfocprimerdelamor.
Vaig anaralenterrament. Hihaviamoltagent
ambulleresfosques, per quereiaiconversava
relaxadament. Desprs va venir la inevitable 1MiquelPairol,textindit,febrer2009.
PerVinyoli,comjahaviaavanatenMiquel,
era un clssic i els clssics quan arriben ho fan per
quedarseiaix haviaestat.Anysdesprs, mhono
ravaavenintseapresentaraGirona,i aSantaCo
loma de Farners, la biograa del poeta, La bastida
dels somnis, editada per CCG Edicions. Recordo,
entre moltes altres coses, que li agradava utilitzar
unes paraules queun autor que admirava, Cesare
Pavese,haviaescrit en elseudietari,Locideviure:
He donat poesia als homes,escrivia Pavese. I en
Miquel deiaqueVinyoli,comPavese,tambhavia
donatpoesiaalshomesiaixerael quehaviadonat
sentitalasevavida.
71
Elprocs.Revistacontracultural
72
Elprocs.Revistacontracultural
73
Elprocs.Revistacontracultural
74
Elprocs.Revistacontracultural
75
Elprocs.Revistacontracultural
76
Elprocs.Revistacontracultural
77
Elprocs.Revistacontracultural
78
Elprocs.Revistacontracultural
Laprimera notciaquevaigtenir de lexistncia i de reix sempre, per poc atentament que lobservem
laliteraturadeMiquelPairolvaserun llibre,o ms aportava el baix continu elegac, penombrs i lleu
exactament un mecanoscrit, quehavia presentat a mentacorador,querelligavaelstextos.
un premivalencien qu vaquedarnalista.Eltext Denou,totaixestavaescritenuna prosa
duiael ttoldElcampdelOmbraiera,nsonjos, admirable, segura, senzilla i cristallina, cenyida i
laprimeratemptativanarrativa,oalmenyslaprime densa,dun ritme compassat i uent,quede vega
ra amb cara i ulls, del seuautor (leditorial LaCam des podiaconcentrarse en encunyacionslapidries
pana el vapublicaralcap de poc).Unaamigameua dunafulgurant precisi.Aix,totparlantdunavella
que erajurat daquell certamen nestavamolt favo del seupoblequeacabavademorir,Pairol,desprs
rablementimpressionadaimeldeixllegir.Tamba detraarne elretrat en dueslnies,resumialaseua
mi emva agradar.Msenll delesvicissitudsde la aspra circumstncia: Una dona de pags, de casa
trama,de les vacillacions constructives i de certes depocrem,desopesmagres.En llegirho,unpen
concessions genriques,msque comprensibles en saquetamblaretratadahauriareconegut,ipotser
una novella primerenca, el que captivava daquell aprovat,laconcisacontundnciadelidioma.Aques
text amerat denyor per un univers pairal debolit i ta incisiva rotunditat tamb llueix quan sadrea a
quasi oblidat era la qualitat lmpidai gustosaduna desentranyar qestions prou embullades, com en
prosa vvida i poderosament evocadora, i tamb la aquest custic apuntsobrelevolucide lart del se
intelligncia perceptiva dun escriptor que sabia gle XX: La pintura, desprs dun esfor de segles
convocar sensecap mfasi elstonsms encoberta per arribar al mats,hatornat alart rupestre.Sn
mentombrvolsdelamelancolia. aquesta mena desclats els que omplin de felicitat
Vaig conixer lautor pocs anys ms tard, linstant de lalectura.Quan enspresentaren,li vaig
quan em vaig traslladar a Catalunya. A lendemig, dirqueaquest breu i prodigisPaisatgeambames
haviallegitunbreudietari,Paisatgeambames,que mhaviaenlluernat.Ell vacanviardetemadesegui
Pairol havia publicat el 1990. He de dir que prefe da.
resc queels bons dietaris siguen extensos, per po NotinccapdubtequeMiquel Pairoleraun
derme immergir ms a pler en la seua atmosfera narrador molt considerable El manuscrit deVirgili,
comdinsdunacasaamiga,iaquest,la brevetat,s per exemple, s un intent molt ambicis i essen
lnic retretquepuc feraPaisatgeambames,per cialment reeixit de construir una gran novella que
qu s un dietari esplndid, renadssim, que sap incloguera adinsuna reexi profunda, escptica i
convocar un mn ben habitableon sagermanen les veladamentsinistra,sobrelart mateixdenovellari
reexions perspicaces sobre lart i la vida amb uns un excellent periodista, a ms dun crtic literari
apuntslrics enqulesformescanviantsdelanatu singularment perceptiu. Per a mi, sobretot, s un
ralesaalllargdelanyesplasmenambunavivacitat dels millors dietaristes de la nostra literatura.Tant
difcil digualar. Si com a comentarista de llibres, Paisatge amb ames com els posteriors Lenigma i
quadres o pecesmusicals lautor erasempreagut i Octubresn obresmestres.Els seus dosltims die
original,comapaisatgistadelinstantesrevelavaun taris,unamicamsextensos(peralameuaalegria)
autntic mestre, capa desbossar en molts pocs queelprimer,participendelesvirtutsdaquest,per
traospanoramesbellssimsiricsdeclarobscurs,on amb msamplitud.Perreglageneral,les seuesno
laconstatacidelafugacitatinherentalescosesel tes sn msdilatades, i el que puguen perdre des
maridatge entre vida i mort que la natura ens ofe moladadensitat,hoguanyen en riquesa depaleta i
79
Elprocs.Revistacontracultural
80
Elprocs.Revistacontracultural
MiquelPairoleraun personatgediscret,encaraquelasevapresnciasempre
esfeianotarallonfos.LadiscrecideMiquelPairoleraallqueelfeiadesta
carentertliesosobretaules.Eldiscret encantdeMiquel Pairoltant raaenel
quedeiacomenelquecallava,enelqueopinavaoenelqueaportavaalacon
versa.
Compassamoltsovint,quanunapersonadesapareixdelatevavida,et
vnen records, moments viscuts junts, ancdotes, situacions divertides,mo
ments agradables i daltres que no ho sn tant.Amb enMiquel mhapassat i
mestpassant.I msquan rellegeixo algunsdelsseusdietaris,sobretot el da
rrer Octubre.s araque entenc algunes deles situacions,delssilencis,danar
juntsaalgunllocinoassabentarmedelquepensava.
EnMiquelsabiaparlarper,sobretot,sabiaescoltar.Enlesnostrescon
verses,no amagavares,pertampocno deiagaire.Lasevadiscrecielduiaa
no publicitarse.Podiapublicarseun noullibreseu ino nomsnosaberqueja
eraalesllibreries,sinnitansolstenirconeixementquelhaviaestatescrivint.
En preguntarli com era que no mho havia comentat, la seva resposta era:
tampocmhovaspreguntar
AenMiquelliagradavenlpera,el teatreielcinemacomsabiaselec
cionar les pellcules!, i moltes vegades vam comentar lms quehavem vist
juntsoperseparat.Coincidemfora,totiqueelleramoltmsexigentquejo.
Emvasorprendrequanemvadirqueunadelespellculesquesemprerevisava
irecordavaeraDoctorZhivago,queellsabiaquemagradavamolt.Mainomho
haviacomentat nsaquell moment,quan jo,moltesvegades,lihaviareferen
ciat aquest important iinteressant lmde David Lean.Fou ladarreravegada
queelvaiganar aveure,tresdiesabansdelasevamort.Elmateixdiaqueem
vadirquejanoteniaesmaper ares.Ni perllegir,niper mirarlateleo alguna
pellcula.Perelque li sabiams greuerano poder escoltarmsica.I sque
en Miquel Pairol estimava la msica.En veurela mevacara destranyat, va
recalcarquequanellescoltavamsica,Escoltavamsica,inomsestavaper
viureiinterpretarlamelodia,elssonsilessensacions.Iaixjanohopodiafer.
EnMiqueleraaiximoltms.Peraixarapensoque,ambunamicams
de temps,lhauriapogutconixermillor i en comptesdesperar quefosell qui
mexpliquscosesdelasevavidaquotidiana,arahauriaaprsapreguntarles
hi.Segurque ell leshauriarespost,encaraque fosalasevamaneradiscretai
encantadora,entrealtrescosesperquenMiquelnoteniaresaamagar.
81
Elprocs.Revistacontracultural
Miquel Pairol
Eva Vzquez
Herecollit tres o quatre articles que vaig escriure sobre Pairol arran dela publicaci d'Octubrei de la seva
mort.Nosaixcomvoldriarecordarlo,perstotelquetincfet.Hauriapreferitexplicarcomemcommoula
sevacapacitatdedir"jo"sensevanitat,senseimposarlo.Icomdefetbuscavaaquestamaneradedirseatra
vsdeleslecturesquefeia.Hihaunllibrepoccomentat d'ell,Exploracions,quednamoltespistes delseu
intersper laprosaautobiogrfica,tancuriosaaparentment enalg tanreservatcomell.Eltextquenohe
escrithaviad'anarperaqu,pernohefetcasdelseuconsell(viure,deixarsedepunyetes)im'heenfangaten
milfeinesintilsimutilantsenllocdededicarmeaaquestescritatravsdelqual,vsperon,nohauriaditres
denounipotsergairerellevantsobreenMiquel,per segurqueamim'hauriafetmoltdeb.selquetenen
lesliteraturescomlaseva,nsitotpelsqueenshiacostemdesdefora,que"ensfanb",notrobes?Perdona
havertefet estarpendentd'un text queno haarribat.Amb elteu perms,mel'apuntoentreelsdeures(joio
sos,sivalguslaparadoxa)pendents.
Alarodadeltemps pulladadetotelementsuperu,quequasiapuntaa
ElPuntAvui,31doctubrede2010 laideade transparncia.Quan escric s per neces
sitatdedonarformaaunaexperincia,alacontem
sunmigdiade novembre radiant i perla rdio es placi dalgun fenomen natural, per cada vegada
tan emetent endirecteunconcertde LaCreaci de em tempta ms mirar i prou, sobretot aquests
Haydn.Lambient acasa s llumins, lamsicaen fragmentsmspaisatgstics,explicalescriptor.
comanaunestatdensonyament iembriaguesa,i de Octubres el tercerdietari que publicaPairol,des
sobteunjovepitroigsaturaalampit delanestra, prsde Paisatgeamb ames (Columna, 1990)i Le
com si tamb escolts.En un altre temps, diu Mi nigma (LaCampana,1999),icom ells,honorant les
quel Pairol, aquesta escena lhimne exultant, la seves arrels de pags un mn pel qual llaurar s
llum esplndida, laparici inesperada dun vigors una formadadoraci,i treballar la terra,unavia de
pitroighauria donat lloc a alguna elucubraci in comunicaci amb els morts,com reexiona en dos
tellectualosimblicaqueajudsaatraparlaimatge textosmemorablesdelllibre,tambhaestat orde
dinsunsentit,perarajano.Resderelacionsfora nat seguint el cicle de les estacions, respectant el
des, cap pirotcnia verbal: mirar i prou, ser plena batec delanaturalesa,amb ladifernciaque entre
mentdinsaquestmomentdefelicitat. el primeri lltim han transcorregut vint anysi les
Aquestselprimerfragmentdelssetantaquecom criptor t al darrere una perspectiva ms dilatada
ponen Octubre (A Contravent), el nou dietari del queconvidaafermemria(sommatriainscritaen
novellista, assagista i articulista dEl Punt i lAvui eltemps,escriuenunaltredelsfragments),sobre
Miquel Pairol (Quart, 1955) i el ms personal dels tot perqupel camhaintervingut lamort,tan pre
dissetllibresquehapublicat nsara:madur,concs, sent al llarg del dietari, arrencantli de prop uns
profund, duna pacient i treballosa claredat.El pas quants i bons amics. s per la franquesa amb qu
segent,comentalautor amb menysironiadel que Pairol parlano noms dels llibres i la msica que
podriasemblar, seriaja ni escriure unaescena com lacompanyen i del seu paisatge quotidi, Girona i
ladeLaCreacii elpitroig:viurelasolament,nsa lesGavarressobretot,sintambdelsabsents,dels
talpunthaarribataunaescripturatanna,tandes seus orgens familiars, dels amors impossibles, de
82
Elprocs.Revistacontracultural
83
Elprocs.Revistacontracultural
84
Elprocs.Revistacontracultural
85
Elprocs.Revistacontracultural
86
Elprocs.Revistacontracultural
DibuixdeToniOrtizPelez(8anys)
87
Elprocs.Revistacontracultural
88
Elprocs.Revistacontracultural
ductor de literatura francesa. Tenia capacitat per lOnyar, que eren les seves Gavarres, amb aquests
assimilar contnuamentnousautorsi culturessorgi fons de muntanyes terroses, cada dia ms despo
desdelnostreentorn. blats,ambmenyspoques veushumanes.En Miquel
teniaunacertadebilitatperaquellsentrellumsdes
b) Per raons de venatge tenem un tracte tiu,quandesprsdun llargdia,quelapostadelsol
prousovintejat.Elsdosvenemdunapairalcontra venerava,sasseia rere un porxo leial fet darbres.
da. Una sensibilitat de petit pags emmotllava el Aquest mn avui en vies dextinciajudava a com
seu esperit amb la miticaci duns indrets molt pondre la visi de lhome que molts vam tractar i
concrets delpoble deQuart,tocatsamb art demi conixer.
niaturista. Com a descendent de petits propietaris Elsdostenemlnimaenlairadaperentreels
rurals, els seus avis tenien casa i camps a Palol nvols, gaudem daquells ponents dolcssims, del
dOnyar, que gaireb es tocaven amb els que petricat oneig de les antigues muntanyes de les
possealamevabesvia,abansquelafamliaPairol, Gavarres. Mas Puig de Dalt o can Llagosta, situat
pelsvolts dels anys 40 decids anar a viure, a una damuntunpujol,selcentredunpaisatgemerave
casanova,alpla,a peudecarretera,abansdarri lls,entrequatrefeixetes,amb duescasesfetesde
bar alpoble deQuart.Un seurebesavi haviaestat pedrai argilaamassada.Ararecordo comel seugos
pabordedelesglsiadeSant Sadurn dePalol,de corriaper entre el bosc deroures,pins i alzines,pi
tall que vaig descobrir unes unes setmanes abans nastres, brolles de bruc, estepes i mates darbo.
quemorsenllegirunllibredobradelaparrquiaa ComdeiaelpoetarenaixentistaCaretaiVidal:Com
lArxiuDiocesdeGirona.Bensegurquelhihagus arbrerabassutdevellasoca,/assentat aldamunt de
plagut conixer aquesta notcia.En Miquel venia a ferma roca, / desaant los vents i les centries, /
peu,ambelgos,nsacameva,CanLlagosta,amb saixecademosavislocasal.
elsseusllibresdedicats.Allcompartemxafarderies
culturals,ensdeixvemllibres,parlvemdeltemps, c) Sempre he admirat la guraden Miquel
dels vents, de vens i de masovers amb la vista al lliurat radicalment,encosinima,alacreacidu
fonsdunestardesincandescents rereelMontseny. na obra polidrica,que una mort cruel i prematura
Podriadonar fedenotari delexactitud de moltes vasegarivainterrompre.Llevat dunsguanysque
de les descripcions que surten al dietari Octubre obtenia deterres familiars llogades, apropietaris i
(2010),demasos,depersones,decamins,daquells masovers vens, sempre es va defensar, es va
darrers raigs del dia que dauraven aquelles mun guanyar lesgarrofescomaarticulistadellargavola
tanyes de les Gavarres, de la cultura dun aspre da, guionista, escriptor de biograes per encrrec.
mn,de terres eixutes,de ls i la prevenci de la Enellcoincidien lapersonareal i lapersonalliurada
memria. La majoria de la pagesia del lloc que comunermitalafeinaintellectual,sovint malpa
posseaun verbencatalmoltdelaterra,esfeiaun gada,allegiriaescriureambtotalllibertat,atental
sobresou llarg tallant i lligant feixines debruc que batec quotidi, sense massa lligams externs que
venienalsfornsdecermicaialesequesdelpoble. latenallessin,llevat de tenir cura de la seva mare.
Amb la modernitzaci, el fuel i el gasoil van des Magradavacomescrivia,lasevanortcnica,lagi
plaaraquestcombustible,quederetopvaperjudi litat narrativademoltsdelsseus articlesi proses de
car lanetejadelbosc amb larecollidadelaramassa creaci.
sobrera. Mentrefeia el seu llibre sobreel poble de Com aeditor,juntamentambEnric Prat,que
Quart (2003) li vaig facilitar la documentaci que remdelarevistalEstru,fullliteraridel'Associa
tenia recollida sobrelexistncia duna confraria cid'exalumnesdecatal(ADAC),(19811985),que
medievaldelsterrissairesdelpoble.Crecquemoltes s'editavaaGirona,all lhi vampublicar comentaris
pginesquevaescriuresobreelseujojoisivital,la sobrelapoesiadeJosepCarner,reexionsalentorn
seva coneixena de la natura, sobre les eines del delobradePierPaoloPasolini,queadmiravacoma
camp,elssignesdel cel,els vents demarinada que escriptor i cineasta, fragments dun primer dietari
arribaven cansats nsla carreteradelsngels, pro que en aquell moment japortava,algunstextosre
vinentsdelazonadeSantFeliudeGuxols,esdeuen tocats dels quals han estat reaprofitats i millorats
alcontactequeenMiquelmanteniaamblaterraila en obres posteriors (Paisatges amb ames, 1990 i
gent,mentretancava tractessobrelapoda,el llau lEnigma, 1999). Ms endavant, va collaborar en
rar o la sega, en aquesta illa breu, de portentosa una altra empresa editorial que encara tirem enda
vida, plena docells de ribera que freqentaven vant, laplaquetteSENHAL.All li vam publicar da
89
Elprocs.Revistacontracultural
rrerament la reexi terica:Per complaurelamo A posta, no obr el calaix del mig, per evitar
(2001),i laCarta a lameva lla ,traducci deGeor aquellasentorfortaidoladelarobaendrea
dade naftalina: lesvnoves antigues, broda
ges Hyvernalud (2006).Enelnmero7delarevista des, els llenols de l que mai no havia vist
lEstru(juliolde1981),hivapublicarunfragment desplegats, i el que frael vestit de casament
duna novellacurta queteniaen dana: La revolta delasevamare. El calaixde baix,record,era
dIsidor,untext,quevasituar als anysquarantadel elquemsexcitavalasevaimaginaci infantil,
segleXX,que possiblement ms endavant va des lobri,gairebinconscient,repetungestdela
sevainfantesa:agafunvellapipadebrucque
denyar o bque encara roman indit,que tractava
havia estat del seu avi i, amb una precauci
del desarrelament dun personatge dorgens ru fonamentada, en larepugnncia com aquell
ralseninstallarse,foratperlescircumstncies,en quigosao nogosadesprsde llevarsenla
un medi urb,unaobretaqueem recordava lem cigarreta, selacostalabocai,nalment, va
premta daquells personatgesde laruralia,descrits prmerlaamb elsllavis.Aspirisentalaboca
per enPrudenciBertranailasevacollaqueesfeien la fortordel roman que liho havienexpli
cat tenia costum de fumar el seu avi. Per
presentsenlanovellamodernista,gent queaterra cert, qu se nha fet daquesta novelleta?
vaalaciutatplensdenyorana,conictius,perduts Lalzinapersevera.
en un ambient fsic i social desfavorable. Heusne
aquunpetitfragmentderessonsproustians:
90
Elprocs.Revistacontracultural
91
Elprocs.Revistacontracultural
92
Elprocs.Revistacontracultural
93
Elprocs.Revistacontracultural
94
Elprocs.Revistacontracultural
Teatre
95
Elprocs.Revistacontracultural
VasereldiaqueensreunremelJuratdePremideTeatreJoanSantamaria
l'any 1994.rem el JosepA.Codina,l'EsterFormosa,elJordi Mesalles,el
JosepSalvatellaijomateix,en unrestaurant situatalPasseig deSantJoan,
elnomdelqual,aramateixnorecordo,perllegirelveredictedelpremi.
Uns diesabans ens havemtrobat els companys quecomponem el
Jurat,per comentar els textos quehavem llegit. Per unanimitat tots vam
coincidir en l'obra que portava per ttol El retrat de Voltaire i de qui
desconeixeml'autor.Unaobrabasada en latrobadaqueel lsoffrancs
Voltaire va tenir amb Suzanne Corsembleu, de Livry marquesa de
Gouvernet,unadonaquehaviaestat moltimportantperaellenelsanysde
joventut deFranoisMarieArouet.Eltextofereixunahiptesi sobreelque
va succeir en aquella histrica reuni.Aleshores, l'intellectual era ja una
grangurapblicad'aquellParsprerevolucionaridel1778.
Enobrir el sobre,doncs,enstrobem amb el nomde l'autor:Miquel
Pairol, i desprs sabem que s periodista i escriptor, que ha treballat en
diversos camps del periodisme, com la televisi o la premsa escrita,
collaborant principalment amb el diari giron El Punt. Que ha publicat
entre altres llibres el dietari Paisatge amb ames, la novella El camp de
l'ombra i els assajos El Prncep i el fel sobre Giuseppe Tomasi de
Lampedusa,ElGuepardilageograantimadeJosepPla.
A mi em va colpir rpidament aquell text, amb uns dilegs
enginyosos,d'unagranudesaquenotenienprduai queanavenobrint,a
pocapoc,fraseperfrase,elmeuinters.Noemvacostar gensdecidirme!
Volia posar en peu aquest text! I rpidament desprs de parlar amb el
Miquel, vaig exposar la meva proposta i vaig demanarli perms, i que
generosamentemvadonar.
Durant el temps que va durar el muntatge i el treball amb els dos
actors, vam mantenir sempre contacte. Jo li explicava l per randa els
assaigsi contnuament li feiapreguntes i mspreguntessobreeltext i els
personatges. El 23 de maig de 1997 fou el dia de l'estrena. En Miquel,
naturalment,vavenir;lifeiamoltaillusi,tantacomanosaltres.
I liva plaure molt.Unacosa s el text escriti unaaltra,deiaell s
escoltar com parlaven aquells personatges que ell havia construt,de viva
veu.Unaexperinciaextraordinria!Foulasevaprimeraexperinciateatral
quejospigai,malauradament,l'nica!
96
Elprocs.Revistacontracultural
97
Elprocs.Revistacontracultural
98
Elprocs.Revistacontracultural
99
Elprocs.Revistacontracultural
100
Elprocs.Revistacontracultural
101
Elprocs.Revistacontracultural
102
Elprocs.Revistacontracultural
103
Elprocs.Revistacontracultural
104
Elprocs.Revistacontracultural
105
Elprocs.Revistacontracultural
106
Elprocs.Revistacontracultural
Dietaris indits
107
Elprocs.Revistacontracultural
108
Elprocs.Revistacontracultural
109
Elprocs.Revistacontracultural
110
Elprocs.Revistacontracultural
111
Elprocs.Revistacontracultural
longa,tot el mn li sembla un joc daparences,o numerables (per a nosaltres, innits) factors que
tant,uctuant,queinclouelsaltres,persobretotel componen el fet mssenzill,cadasc triaels queli
mateixjo;el present,perencarams intensament agradeniencompon el queendeim realitatoveri
elpassat.Lamatriadelamemria,sadirelpas tat.Aixsaplicablenosolsalacreacipoticasin
sat, est encara ms sotmesa que el present a la tambaall queendeim cincia experimental iho
confusientrerealitat i somni,perquhiprojectem heexposataAndreaVctrix.(Unllibre,valadir,que,
lasubstnciadelsrecordsilaboiradelsoblits,unjoc en aquell moment, encara era indit.No es publi
laberntic,per interessat,enqulament sanajuga carnsal1973,quanguanyielPremiJosepPla.)
afavordelsubjectei lament malalta,encontra,tal Aquest sun altre pargraf essencial per en
comel psiquiatraVillalongasapprou b.sper tot tendre els dominis en qu es mouen les Falses
aix que necessitaSalvador Orlan, per situarse en memries...A criteri deVillalonga,la mentida, o el
una posici mscmoda. Jo som i no som En Sal seu succedani ms potic,la fantasia, sn i no sn
vador Orlan. Si all que arma va passar ms o perqu no existeix un punt de referncia segur i
menys com sexplica, no hi ha conicte, per si la immutable.Allqueconsideremlarealitatobjectiva
distnciaentrerelat irealitataugmentansalater no existeix sin com a creaci particular, s a dir,
giversaciilamentida,aleshoreslautor semprepot subjectiva. I no solament en lmbit de la poesia,
empararsedarreradaquestamenadalterego,Sal tamb en el de lacincia, cosa que constitueixun
vador Orlan. Desig queaixquedi ben ents.,re relativismemolt accentuat i deconseqncies mo
calcaVillalonga.Per el lectorfarb de no oblidar rals molt allunyades dall que constitua la gura
que laproposta no sinnocent,singovernadaper pblicadelVillalongaconservadoricatlic.
laintenci i la voluntat delautor.En denitiva,que Msendavant,alapgina308,lautor matisa
sinosSalvadorOrlanperquaquestauctuacili aquest punt de vista tot i, en denitiva, insistirhi.
conv. Escriu: Si en aquest llibre dara he cuidat ms la
El fragment acaba amb la invocaci a una cronologia i dhuc lexactitud de certes ancdotes,
clebre sentncia atribuda a Flaubert. Villalonga haur estat, potser, ms que res per la rutina que
remata el pargraf amb una citaci esdevinguda unesMemrieshandeserfetestenintmemriaiper
llegendria, que ha suscitat tantes interpretacions. comoditat, ja que, particularment, en all que en
Estableixunamenadequaci,peralainversa.Sal diuen veritat objectiva no hi crec des de ladveni
vadorOrlan solssLlorenVillalongaenel sentit en ment de Descartes.Oh Brahma!, toutechose est le
qu Flaubert era MadameBovary.Nohauriade ser rvedun rve...diguLeconte deLisle.Larealitat
formulatalinrevs,aix? No hauria de dir que Llo no s ms que un somni: la matria de Condillac,
ren Villalonga s Salvador Orlan solament en el que es tocava amb les mans,sens ha volatilitzat i
sentitenquFlauberteraMadameBovary?Nohiha convertitenvibraci.
aqu una confusi entre autor i personatge, entre De quina naturalesa s, de quina mena la
Flaubert i Orlan,Villalonga i Bovary? Qui crea qui, perspectivadelamemriaqueadoptaLlorenVilla
LlorenVillalongaSalvadorOrlanoviceversa,enun longaalhoradeplantejarseelllibre?Diremques
alambinat desdoblament? sdeliberada o acciden comunaportaquesobreamitgesiambforacura.
tal la confusi? svoluntriao producte duna dis Siesconeixlabiograadelautor,fcilmentsobser
tracci?Nopodemsaberho,per,entotcas,sbo va que s una memria parcial, esbiaixada, amb
tornar enrera i retenir aquella frase central del clapes dintensa dissimulaci i daltres dopacitat
pargrafque,tot i lasevanaturalesaenigmtica,s total.(2)Per,sclar,en denitiva,sSalvadorOr
lamsconcloent:Josom i no somEnSalvadorOr lan el subjecte dels records... En un llibre de pre
lan. sumptes memries, el to de la memria, la nota
amb qusiguicomposadalasimfonianospasuna
Veritatimentida qesti secundria ni tangencial, sin bsica. No
Mesendavant,alllargdeltext,Villalongainsistiren podrempasdirquelesFalsesmemriesdeSalvador
laqestidelaveritat i delamentidaquesesuper Orlansiguin unarememoraci nostlgica,ni reivin
posen, de la nebulosa que constitueix la persona dicativa,niheroica,niunajusticacidelsactesco
humana.Alapgina255hi llegim:Escricmentides mesos per lautor o de les decisions preses, que
unadarrerelaltrasiemvoleutractarmillor,digau aquestssnalgunsdelsregistresmshabitualsenel
nefantasiesperqusomunconvenutquelareali gnere en lasevaversi cannica. Hi hamemries
tat objectiva no existeix.Ho he dit ja: entre els in quesemblendestinadesarecrear elsuposat parads
112
Elprocs.Revistacontracultural
113
Elprocs.Revistacontracultural
114
Elprocs.Revistacontracultural
115
Elprocs.Revistacontracultural
El mateix podrem dir, encara que el perso qual Bearn s lintent deferun retrat moraldeMa
natgesms discret quelexpansivadonaObdlia, llorca,esdedueixqueel revifament delapersonali
delonclePaloudeComasemacom amodeldedon tat tradicional itradicionalistainsular quevaexcitar
TonideBearn.Ninformalautorendospargrafsde la invasi i queVillalonga, enmig dels fets, va con
lesFalsesmemries...ientotsdossexplicaqueelva templar, hauria estat lestmul i lambient que van
prendrecom a font dinspiraci delqueesdevindria originar laidea germinal deBearn.Amb tot,de les
el ms clebre dels seus personatges. Escriu Villa peripcies que vaviure lanovella al llarg dels anys
longa:Hedeconsignarque,si bheposat bastant 50,queselperodevertaderament decisiuperala
de mi en la gurade don Toni de Bearn, part dels conguraci daquestaobra,aquno en tenimnot
seusacuditsmeforeninspiratsperloncleoctogena cia.A Villalonga o a Salvador Orlan no els devia
ri,unsenyor amable, ms aviat escptic,quequasi plauremassarecordarho.
tot sho prenia a broma. Havia sabut encaixar una Encanvi,squesforamsdifanpelquefa
catstrofe econmica i vist desaparixer serena alsmotius i als orgensdEl misantrop,aquestaaltra
mentles vintiuna possessionsdels seusavantpas novella cabdal del corpus villalongui, una obra
sats.(pg.364). tamb amb onomstica i topnims inventats, que
Al llarg de les Falsesmemries... hi ha diver corresponen,per,aunsdereals.Aix,perexemple,
ses allusions a fets i circumstncies que donaren Saragossa,onsesitualacci,esdevLermaRealdel
llocaepisodisqueformenpartdeBearnolasalade Ebro, i un company destudis i de residncia, que
lesnines.Aix,per exemple, lobsessi del rector de sanomenava Fernando,selmodel del personatge
Bearn perqu donTonicremiels llibresprohibits de deCsar,el protagonistade lobra.A lambienti als
la seva biblioteca t,probablement, lorigen en un fets concrets que van donar origen aEl misantrop,
incident quesexplicaalesFalses memries...enre Villalongahidedicabonapartdelcaptoltercerdela
laci amb el germescriptor de LlorenVillalonga, segona part de Falses memries... El narrador con
MiquelanomenataquBiel.Alasevamort,el1946 fessa que els dos anys a Lerma Real sn els que
ala casa deBunyola,quejo de vegades anomn ms fondes arrels han deixat alamevavida. (pg.
Bearn, devegades Fontnova i de vegadesns i tot 304).Enrelacialaintrahistriadelanovella,Villa
Robines(pg.405)el rectordelpoblevaindicara longasbastantexplcit.Relataelbreu dileg una
Lloren Villalonga la convenincia dexpurgar la frasedefetqueenvaserlorigen,tot iquedesprs
bibliotecadeldifunt(pg.406),alaqualellsopos. tardaria quaranta anys a escriurela (pg. 312). Fa
sunepisodicalcatdelqueesrepeteixmsduncop unadenicidelesintencions,delquepretenia:En
aBearn.Encanvi,resno sabematravsdelesFal El misantrop,he tractat de descriure un petit mn,
ses memries... de la llarga gestaci daquesta no alcaloide de les Espanyes, on sagitaven tants de
vella,de les versions que en va fer Villalonga, de destins jovenvols. (pg. 305). Recorda personat
totalacomplicadaienravessadahistriadelescrip ges, escenaris, ancdotes, amb delectana.Es per
tura i publicaci,en catal i en castell, daquesta cep,en aquestes pgines, que els records de lam
obra cabdal. Lautor declara, aix s, que Bearn va bientestudiantil,delesexperinciesdejoventutide
sorgir en els anys de la guerra. Un cop avortada metge novell que relaten formen part dun territori
laventura del capit Bayo, vaig concebre Bearn, que el memorialista evoca amb plaer, un estmul
obraescritamstarddunasolatiradaperviscudai que, probablement, el va dur tamb a atorgarli
congriadalentssimament dinsaquellapaudeRobi aquellaaltraformanovellesca.
nes (...)A la novella Bearn vaig intentar ferhi el
retrat moral delilla,jaque aMort dedamanhavia Niparlarnenioblidarho
fetalacaricatura.(pg. 364).s interessant lallu Evocar elsanysde de carrerasatisfun narrador
si inicialalaventuradelcapitBayoielfetquea que, en canvi, prefereix eludir la llarga peripcia a
partir daqu sorgeixi Bearn perqu, a les Falses lentorn deBearn experimentadaperlescriptorma
memries...Villalonga,amb un idealisme conserva dur, de cinquantaanys,o deformar amb laironia o
dor, presenta aquell intent dinvasi republicana amb elrecurs ala intranscendnciaall queno po
com un atemptat a les essncies de lilla, al seu driaesquivar sensejusticarse,comselrecorddel
carcter ancestral, unaprovocaci alorgull mallor temps de la guerra. Dedica a aquell perode i a
quialsdustutellarsillencsque,peraix,vagene aquells fets els tres primers captols de la tercera
rar unareacciardidai victoriosa.Dalgunamanera, partilinicidelquartielsculminaambunafraseque
i si es t present el subratllat posterior segons el podriahaver escrit al principidetotique resumeix,
116
Elprocs.Revistacontracultural
117
Elprocs.Revistacontracultural
alaconstrucci deltext.Al costat defrasessubtils i Salvador Orlan que ofereix Lloren Villalonga a
impecablesVillalongassobretotungranescriptor Falsesmemries...
de frases,msque depargrafs hi ha repeticions,
dissonncies,totauna varietat deguresnegatives NOTES
de la retrica.Aquesta descurana encara saccen
tuaaFalsesmemries...,quesunllibreescrit ato (1)Citem eltextapartirde ledicisegent: LlorenVilla
car la setantena. A estones sembla que lautor es longa,ObresCompletes/ 3,Edicions62, Barcelona, 1998.
despreocupi completamentdelaformai queobeei LedicisacuradeJosepA.Grimalt.
(2)Pel que faalstreballsbiogrcssobreLlorenVillalon
xinomsunaunciadelamemria,delament,no gadestaquenelsque ha elaboratJaume Pomar, enespe
gaire ordenada, sense brida. Aix passa, sobretot, cial el seullibre Lara ielmeu dret, EditorialMoll, Palma
quan la remembrana del passat s interrompuda deMallorca,1995.
per reexions sobre el present, completament ex (3) Alcaptol6delaprimerapart.
tempornies. Insisteixtant en aquest efecte que,a
la,esconverteixenunadelescaracterstiquesdel
llibre.
Al 1966,LlorenVillalongaestavaescandalit
zat per moltescosesque anaven esdevenintse: els
canvis en lesglsia catlica, laparici del consu
misme,lamultiplicacidautombilspelscarrers,els
nous hbits alimentaris, la revolta juvenil dels ca
bellsllargsi les modesinformals,laliteraturarealis
ta que ell anomenava excrementcia, que tant
lindignavai que encara persistia,etc. Enmig de les
Falsesmemries...Villalongavaintercalantirniques
diatribes contra tots aquests fenmens, contra la
revoluci delscostumsquesestavaproduint,ihofa
des delsprimerscaptols,desdaquellsenquparla
de lasevallunyanainfantesa,anterior a la Primera
GuerraMundial.Aix crea un constrast violent que
sorprn idesorientaellectornsqueacceptaqueel
to del text s exactament o inevitablement
aquest, la barrijabarreja que Villalonga ha volgut
donarli.suntractament quedefuig lesmemries
canniquesi aquest jocentrepassat ipresent,entre
record i immediatesa,queno es dissimula sin que
es proclama i sanota el fet que est escrivint el
1966 es remarca en diversos moments del text
acabaconvertintseenundelstretsdelllibre.
Falses memries...s una obra de senectud.
sfreqent que les obresdelsgranspintors elabo
radesen aquest perode de la vida siguin de colors
vius, que sn els que lull cansat percep ms fcil
ment;detraessencial i nogaireprecs;de factura
informal, com apressada i poc atenta al detall.Al
pintorjanoliinteressael quadreperfecte,queresta
foradelabastdelamtremolosa,sinexpressarse
dedret,escampar,dunamaneradirecta,perlatela,
colors i lnies, vistos o evocats, que sentenguin a
primer cop dull i quenorequereixin unaelaboraci
minuciosa,queelljano potoferir i quepotser tam
pocjanoaprecia.Aquest s,sifanofa,contemplat
amb perspectiva, el quadre de la seva vida o de
118
Elprocs.Revistacontracultural
119
Elprocs.Revistacontracultural
120
Elprocs.Revistacontracultural
IllustracionsdietariOctubre
121
Elprocs.Revistacontracultural
122
Elprocs.Revistacontracultural
123
Elprocs.Revistacontracultural
124
Elprocs.Revistacontracultural
125
Elprocs.Revistacontracultural
126
Elprocs.Revistacontracultural
127
Elprocs.Revistacontracultural
128
Elprocs.Revistacontracultural
129
Elprocs.Revistacontracultural
130
Elprocs.Revistacontracultural
131
Elprocs.Revistacontracultural
El Procs VII
teatre
poemes
intervencions artstiques
articles
narrativa
132
Elprocs.Revistacontracultural
133
Elprocs.Revistacontracultural
Unaindicaci
Aquesttext teatralselresultatdunencrrec.MelvademanarJoaquimArmengolperformarpartdelasrie
dEncontrosquemuntacadaany,ijaenportemtres.Ell volqueeldarrer text decadatemporada,siguiescrit
per un catal.ElprimerelvaescriureJosepMariaBenet iJornet.Per ra delasevadestinaci,eltext obeeix
lestructura i lesdimensionsdels clebresEncontrosdel dramaturg portugus HlderCosta.Va ser ellqui va
tenirlaideadefertrobartrespersonatgesiferlosparlar.Elsseus,depersonatges,noespodienhaver trobat
mai.Jo aix ho hecanviat,com sevident.Perqu,tot i que els meuspersonatgesmaino esvan trobartots
tresjunts,bpodien haverho fet.Carner i Rodoreda,shavien trobat diversesvegades.CarneriPla,tamb.
PlaiRodoreda,mai.I,esclar,maitotstresjunts.
Personatges:JosepCarner,JosepPla,MercRodoredaiunaperiodista.
134
Elprocs.Revistacontracultural
Periodista Carner
Jo voliaque aquesta trobada,aquest encontre, tin Estimada Merc, quant de temps! Estic molt con
gus lloc alatarda,per com que el senyor Pla vol tent!Dedeb.
anar a dinar aqu davant mateix, Chez Lipp, mha
demanat detrobarnos al migdia, per fer laperitiu. Pla
Elsaltresconvidatshihanestatdacord.Finsitotels SenyoraRodoreda,permi sunhonor quehagiac
hasemblatmillor,perqucomqueel senyorPlavol ceptat que ens trobssim. La veritat s que tenia
menjar unachoucroute, al vespresmassapesant, ganesdeparlarunaestonaambvost.Defet,noho
han dit.Ara som,doncs, al Flore,el caf dels exis hem fet mai. Amb en Carner ja s que sn vells
tencialistes, on regnaven Sartre i Simone de Beau amics.Ara,mentrevenem,mhohadit.
voir, al boulevard Saint Germain, relativament a
prop de la rue du Cherche Midi, on viu la senyora Carner
Rodoreda.Suposoque ser la primeradarribar.Per S,famoltdetempsqueensconeixem.Lanostra,s
raonsdeproximitat. una amistat dexili. I lexili crealligams molt fondos
Efectivament.Jasaqu. entre elsque el comparteixen. I tot i que jo vivia a
(EntraMercRodoreda,portaunvestitjaqueta,amb Brussellesi ellaaqu,aPars,vam tenir unarelaci
unabrusablanca,comenlamticafotograa.) sovintejada.Sobretot per carta.Per tambenper
No cal presentar Merc Rodoreda.Tothom sap qui sona,quan jo venia a Pars,de tant en tant.Ella o
s.Benvinguda.Lidonolesgrciesperhaveraccep lObiolssencarregavendefernoslareservadelho
tatformarpartdaquestamenadeconxorxa. tel.I si no, decomprarels llibresque jo o lameva
muller, lmilie, els demanvem i denviarlos a
Rodoreda Brusselles...
Iara!Nofaltariams.Siemfamoltaillusiveureen
Carner,quefatantdetempsquenoveigiqueado Pla
ro.I magradar parlaruna estonaamb en Pla,que, S,jaho veig,jaho veig...Aix no mho haveu dit.
comvostjasapohauriadesaber,joadmirodetot sadirqueusfeiademinyona...
cor.Finsi totenteniaganes,perdesfermalentesos,
perqualghaditquejoestavaressentidaambell... Rodoreda
Ino,decapmanera.Osiguique,grcies. Jacomenceuadesbarrar?Sitothomhosap,quesou
unhomeimpossible!
Periodista
Segui, sisplau. Tots dos arribaran dun moment a Pla
laltre.A aquestahora hiha molt detrnsit... Miri, Perdoneu,nousvoliapasofendre.Quussemblasi
aquarriben. prenem algunacosa.Vost,senyora Rodoreda, vol
(EntrenCarneriPla.Carnervesteixunaamericanade una copa de xampany? Li recomano. El xampany
tweeddequadrets i una armilla depotadegall,com posa les senyores al punt... Vs Carner i jo, fent
enlafotograa,tambmtica,fetaaBrussellesenla memriadaquellsdiesdeGnova,podremafrontar
seva maduresa. Camisa i corbata. Porta el seu gros unnegroni.Recordeuaquellcocktailqueesvaposar
anell. Pla, sota una gavardina clara, que es traur, demodallavors?Quussembla?
porta un vestit negre de pana i una camisa blanca,
ambunacorbatafosca,esprimatxadaivella.) Rodoreda
(Rodoreda,enveurels,saixeca.) Mestimaria ms una copa de vi blanc.Un pouilly
fum,perexemple.
Periodista
Tampoc no cal presentar cap daquests dos perso Carner
natges. Ho sn de deb. I tothom ho sap.Grcies Dacord. Un negroni. Homenatgem el vell comte
perhavervingut. orent,que el va inventar ili va donar nom. I tot i
(CarnersaludaRodoredafentlidospetons,unacada que els vermuts no magraden, els trobo massa
galta,comfanelsfrancesos.Plalifaunpetalam.) amargants, del negroni naprecio el toc angls que
(Totstresseuen.) t. La presncia dela ginebra.Amb el Campari i el
Martini sols, mescla que de fet es prenia de feia
temps, el resultat era excessivament medicinal. La
135
Elprocs.Revistacontracultural
136
Elprocs.Revistacontracultural
Pla Carner
Per... La vostra pregunta s insidiosa, certament. Qu
voleu dir? Qu enteneu per estar enamorat? Que
Rodoreda lestimava s clar. Els meus poemes ho mostren.
Per... Per,jaqueus interessa tant el tema,bdeveure
cordar elsversosqueli vaigdedicar i espero que en
Carner recordeuespecialmentun:sensequemaihospiga
B,ja que som a Parsi som felios aquest migdia, elsentit.
aqualFlore,ambelteupouillyielsnostresnegroni, Monesperitambtumateixconfonguis
enshopodemdirtot.Alsteusversoshifaltavaexi sensequemaihospigaelsentit.
bilitatformal.Ellinvisiblequeuneixlesperlesi en
fauncollaretquesadaptaalesformesdelcos.sa Rodoreda
dir,alesdelnima... Senseelssentits,pothaverhiamor?
Pla Pla
Potsers.Joconec poclasevapoesia,perenlapo Lamornomsslexacerbacidelssentits.
caprosasevaquehellegit,persobre,alldeQuanta
guerra,mha semblat veure queaquesta exibilitat Rodoreda
formalhis.Ilidirunacosa:hososttot. Noms?I latendresa?No,Pla,no.Lamorslams
universal, la ms formidable, la ms misteriosa de
Rodoreda lesenergiescsmiques...
VenintdeVs,aixsunelogi...
Pla
Carner Aixsncollonades,senyoraRodoreda,iperdoni.
Mireu,Pla,quearmeu queno heu llegit versos de
la Merc... permeteume que us digui que sn in Carner
comparablement millors que no pas els vostres: (Unamicacomsomis.)
aquellesmiccionsrevellidesdelretourdage... DeBollmagradavatot.Queeraprim,elegant,que
Devegades,lallumdeldiasallarga. teniaelsullsblaus,queeraadvocaticaadoritenia
slaprimavera. una famliapairal,quesabiael nomdelsarbres,les
Devegadeslallumdeldiasescura. plantes i els ocells. I que tenia el do descriureamb
slatardor. una precisiadmirable.I eramsgran quejo,tenia
setanysms.Eraelgermquenovaigtenir...
Rodoreda Ijoeraunnen depis,llnic dunafamliaunamica
Soucruel,Carner... resclosida. Un ll nic ple de talent, no ho nego.
Pereralleig,grassonet,cararod...Vsmateixvau
Pla escriureque la mevacarateniaunno squ dina
Squeensou,jomateixvaigdir queerenversosho cabat.
rribles...perjotambhopuc ser,decruel...Vejam,
noms per venjarme, us far una pregunta que Pla
potser usincomodar. Hiha unacosa quesempre Vinga,home,no ustireuterraasobre.Si fieutro
mha intrigat. Vau estar realment enamorat de nar i ploure.Lessenyoresi lessenyoretesusadora
Jaume Boll, que vs vau ajudar a batejar com a ven.
GueraudeLiost?
Carner
Rodoreda Emmascarava amb el talent les meves mancances
Pla!Si hem dentrarenaquestterritori tanpersonal, fsiques.Toterenfocsdarticipertenirlesdistretes
entremhi.VoleuqueparlemdelaRosettaidelAdi? iquenoemmiressin...
VoleuqueparlemdelAurora?Voleu parlardenNin,
en Trabal i lObiols? Jo estic disposada a parlar de Rodoreda
tot. Josempreushetrobatadorable.
137
Elprocs.Revistacontracultural
Carner Rodoreda
Soujove.Teniugairebunquartdeseglemenysque sunaassociaci internacional descriptors.PENs
joiveieuenmi,potser,unparebondads... unaparaula,queenanglsvoldirploma,formada
per les inicialsde poetes, assagistes,enangls,
Pla esclar, i narradors. A Catalunya es va fundar el
Aix. Parlem del vostre pare, de la vostra famlia. 1922,noms un any desprs que a Anglaterra. Du
Delvostreoncleimarit... rantlaguerracivilvaajudarmolt elsescriptorscata
lans...Icadaanyhihaun congrsinternacional,que
Rodoreda canviadeseu.Comhedit,enTrabalijo vamanar al
Deixemlos estar, sisplau. Deixem estar la famlia. de Praga.Hi haguspogut anar en Riba o en Foix,
Mestimomsparlardelsmeusamants!Elsparesno perhivamanarnosaltresdosi...
telstries,elsamants,s!
(Riuestrepitosament.) Pla
S,per aix serveixen els congressosi aquestes co
Pla s e s . . . d e l e g a t s t o t s s o l s . . . e l m a t e i x
Jaushodeiaquelasenyoraeraperillosa. hotel...avorriment...lanit,locasi...
(Faunapausa,buscantperoncomenar.)
Aveure,ambenNin,ushivaucaralllit? Carner
Aix denTrabal em penso que no ho sabia.Ojaho
Rodoreda he oblidat... Desprs vreu acabar renyits del tot,
Amb en Nin, no.Mai. La nostra va ser una relaci no?
especial.Va ser una fusi intellectual...sense que
maihosapiguselsentit. Rodoreda
(EsmiraCarner.) Aquestasunaaltrahistria,com sesoldir.Aixva
seralexili.ARoissyenBrie.
Pla
I el sentit dell,per dirho dalguna manera, mai no Pla
envasaberresdaquestafusi,comvostendiu?Ni Aquell castellplede refugiatsamb corredissespels
unpetitmoviment? couloirs.Daix tothom enparlava.Msqueuncas
telleraunbordell.
Rodoreda
Aixlihaureudepreguntaraell... Rodoreda
No tant,home.Vs nomspenseu en elsbordells...
Carner sobretotenunaputainanomenadaAurora...
Alguna cosa nhavia sentit dir daquesta relaci
platnica den Nin.Potser alguna carta...Jo vivia al Pla
Lbani,veureu,totaixerencosesdejoves... Touch!
(Pausa,unamicacomabsent.)
Rodoreda
Amb en Trabal s que vam ser amants.Vam anar a MentremoriaAurora,
Praga,auncongrsinternacionaldel PENClub.Re sortiaunsolradiant.
presentvem el PEN catal... i ens hi vam fer Totemsemblctici.
amants. Lainorblavadelvespre,
elsrecordsdelpassatielsrecords
Periodista delaimminnciadelplaertanincerts!
ElPEN?IqusaixdelPEN? MentremoriaAurora,
sortiaunsolradiant.
Pla PerAuroranoeraresquejopenso.
Senyoreta!squevosts,elsjoves,no saben resde Era un fantasma de la vida. Qu es pot demanar
res.SenyoraRodoreda,expliquili aaquestasenyo ms?
retaqusaixdelPEN.
138
Elprocs.Revistacontracultural
Carner Rodoreda
Vaserunamorserisonomsunirteigocasional? Nocalquedigueuresms.Noemcalcapresposta.
Rodoreda Carner
Elvaigestimartotalavida.Iquanemvanavisar que Sabeu quina s laresposta? Unaresposta literria?
esmoria,aViena,hivaig crrer.Per vaigfertard.I squevssouunpoeta!
mhivaigtrobarlaltra...
Al meu testament li deixava tot.Per es va morir Pla
abans quejo.Desprs en vaigferun altre,detesta Aquesta s que s bona! Per si mheu dit que els
ment,esclar.Ho vaig deixar totalmeull i elpisde meusversoserentandolents...
Balmesalmeunt.ElsdretsdautoralInstitut dEs
tudisCatalans. Carner
Em sembla que a mi mai no em va estimar de Dolentsno,espantosos.
deb... Jo,el quevull dir sque teniu una nimade poeta
vergonyant.Usfapordeferelridcul.Quanaconse
Pla guiuunapginaqueussemblamassalrica,com en
Vinga, dona, no es posi melanclica.Vol una altra aquest fragment queensheurecitat i querecordeu
copadepoully?,queveigquejaselhaacabat.Ivs, tan b, poseu el fre, i amb una sotragada desvieu
Carner, voleu un altre negroni? Jo men demanar latenci,trenqueu all que us faposar vermell per
unaltre. dins.I desprs vnen quatrepgines debanalitats,
decitacionsdeguiesibaedekers,aixs,assaonades
Carner amb adjectius atrevits,vibrants, plstics,a vegades
Joproposoquedeixemaqueststemestanvidriososi dordre moral...Arab,aquellapginaquevosheu
quetornemalnostre:laliteratura. consideratmassalricassublim,magistral,iaixus
salvadelinferndelsgrafmans.
Rodoreda
S,tornem alaliteratura,pernodel tot.MireuPla, Rodoreda
vaigllegirenunarticlevostre,emsemblaqueaDes EnCarnertra.Quan usdeixeuanar unamica,per
tino,opotseraNotesperaSlvia,unspargrafs que mi sou un mestre.Aquest fragment que ens heu
emvanimpressionar.Tractaven dunxicotrabado recordatsprodigis,per,esclar,ushiveieumassa
lescent...emsemblaqueuselvautrobaraKuwait... retratat.Usfavergonya.Iami memociona.Memo
en fieu una descripci tan vvida, tan exacta, que cionaelfragmentitamblavostravergonya.
alleraalgunacosamsqueunexerciciliterari...Us Quan sou, en canvi, i perdoneu, quan sou massa
vull fer unapregunta:usvacommoureerticament irrellevant,quetambsabeuserne,emresulteudel
el cos daquell xicot? O noms afectivament,ns i totnegligible.
139
Elprocs.Revistacontracultural
Pla Rodoreda
Mireu,acceptoelsvostres elogis delespgines que I tant ques! La literatura de deb surt delnima,
en dieu lriques. Grcies. Per jo a linfern dels comheudit,Carner.Ilallenguaslnimadunpas.
grafmansmhitrobomoltb.Totalavidanohefet Ningnoentdues,dnimes.Emdisgustaquedins
altracosaqueescriure.Enlamevallengua.S.Tot el del cap dels catalans hi hagi tanta peresa mental,
que he escrit en castell s negligible. Un gagne tan parlar malament, tan deixarse inuir per una
pain.Un simple afer de subsistncia.Aix ja ho sa altrallengua,esplndida,perforastera.Voldriaque
beu.ACatalunya,alapostguerra,lavidaeraimpos cadacatal,com el teniu vs,Carner,icom el teniu
sible.Regnavalamisria,detotordre.Vs,Carner,a vstamb,Pla,tinguslorgullde parlaridescriure
Brusselles, i vost, senyora Rodoreda, a Pars o a belseuidioma.
Ginebra,no ho podeu,no ho podia saber prou b.
Pablanc,bonamantega,bonaxocolata...Vinsfran Pla
cesos... La meva dria ha estat ser llegit. Escriure planer.
Mireu, us explicar una ancdota.Qu seria duna
Carner tertliacomlanostrasenseunaancdota?
S,quehosabem.Potsernohopatemdunamane Una tarda, ja fa molts anys, va venir al mas una
ratan directa,per hosabem.I allqueno patem senyoreta.Alta,benformada,amb unescamespro
per les privacions, ho patem per la llunyania, per digiosesque unafaldilla molt curta evidenciava.La
labsncia.Ens enyorvem,Pla,ens enyorvem in senyoretateniaestudis.Haviavingutaltresvegades
nitament.Eh,Merc? aveuremiaraveniaadespedirse***.Senanavaa
Londresafernosqualauniversitat.Ah,Londres,
Rodoreda unagranciutat!...Iquhi hadanarafer,aLondres,
Hihamoltesmenesdedolorilexilinospaselms ambunescamescomaquestes?Perqunoesque
petit. Lexili s com sentirte sense pas. Lexili et daaqu,ambmi,iemfadesecretria?...Per quno
canvialavida,hasdadaptarteaunaaltraformade hi ve?...Qu vol que hi faci, a Londres, ja sc vell,
viure,adaltrescostums.Iaixsdolors. senyoreta...Vell?Quhadeser vell...Miri,sivol ser
amigaden Pla,senyoreta,noemcolloni.Sc vell!I
Carner aixvamanarparlant.DeLondres,delcolordelvide
Elsvostrescoqueteigsambelcastelliambaquests casa,que lasenyoretaen qesti trobavamolt bo
burgesos franquistes de Destino mai no mels vaig nic... En .Vam parlar de mi,de si em passavala
creure, Pla.I quan vreu prendre ladecisi de tan vida escrivint (tenia la taula plena de papers, em
carvos al mas,iescriure i escriuresenseparar,vaig semblaqueestavafent aquellvolumdelsHomenots
saberquehaveuescollitallquecalia.Escriureenla quehisurtelvostreretrat...)
nostra parlanaturalera,tot ben comptati debatut,
lafer msimportant.Lavirtutemotivadel verb era Carner
la garantiamsseguradela reconstrucci del pas, S,aquellquenomsparladenBoll.Iquinaobses
un dia o un altre.No calia sin unaminoria queno siamblanostrafusienlamistatilanostlgiacom
ceds,iem vaplaurequevshipertanyssiu.Escriu a ra daquella amistat.I no,home,Pla, jo mesti
re en unaaltrallengua,per msbque es conegui, mavaenormement enBoll jadabans de marxar a
sempreabocaaladestrucci delaautnticalitera Gnova...
tura.Quesla que surt delnimaper necessitat.I
lnimalaconguralallengua. Rodoreda
Jo he tingut amigues, i me les he estimades amb
Pla una fortacrregadafecte.LAnna,laSusina,laCar
NossiDestinovaferunafeinapositiva.Vullcreure me...squeVs,Pla,segurament mainoheutingut
que s.Ami em van venir a buscar i hivaigescriure capamic...
molt.Perallquejohiescriviaemsonavaafals.Jo
no hieramaidel tot,enaquells articles.Sempre he Pla
cregutqueelbilingismeeramaligne.Queeraletal. Daquestsqueendiuendelnima,no.
Per tornem all on rem.Quan aquella senyoreta
em vadir queem devia passar tot elsant dia escri
vint,joli vaig contestar:i doncs,quvolque faci?I
140
Elprocs.Revistacontracultural
vost no escriu? No, em va dir, poc en s pas ben Hihaunpoemet vostre,admirable,em sembla que
gens(lasenyoretaeradeGirona).Ijolivaigdir:sis es diu Canticel, que s un prodigi de construcci
moltfcil,dona:subjecte,verbipredicat.Ijaest.O gramatical...
squepotservolescriureprecis,comenQuevedo?
Aquvoliaarribar.Jo mai no hevolgutescriurepre Carner
cis.Devs,Carner, i de vost,senyora Rodoreda, Allusagrada?Sisunanimietat.Hivaposarmsi
noespodriapasdirelmateix... caenToldr.Amblamsicaespotsalvar.
Carner Rodoreda
Jo noms he volgut desentrellar i posar en marxa Vinga,Carner,arano uselfeuvs,eldesmenjat.s
totselsrecursosdelallengua.Isimheinventatpa unpoemaprecisilacantamb.
raules, sempre han estat ben generades, aix s. I (ACarner.)
nhevolgut tornaraposaren circulacidantigues... Sivoleuuslacanto.
Alguns neologismes han passat a la llenguacomu
na... com ara desdesig, quehe vist queun poeta Carner
jovehaposatdettolaun seullibre...Ilasintaxi?s Resnoemfariamsfeli....
clarque lhe forada!Lapoesia s aix:mots esco
llits enunordreconvenient.Iaquest ordreslasin Periodista
taxi.Isilordrequeenscalhadesubvertirlestablert CaldirquealFlorenohihacappiano,pertractant
per lAcadmia, doncs es fa.Sempre, per, dins la se duna reuni imaginria com aquesta,nhi hem
genunitatdelallengua. posatun.
(Rodoredasaixecaivaalpiano.CantaCanticel.)
Rodoreda
EmsemblaqueaquestaslateoriadeJacobson. Pla
Mhaemocionat. No sabia que cants tan b.I ara
Pla que he recordat el poema, permeteume, Carner,
SenyoraRodoreda!Ams,tambsunasvia? que us digui una cosa que sempre he pensat: jo li
canviarialordredelesestrofes...
Carner
Squehos,encaraqueesfacilaoretaboscanaila Carner
desmenjada. La convivncia amb lObiols lha aju Voleudir?
dadamolt,enaquestaspecte.
Pla
Rodoreda Mireu.Primerament,per labellesanatural,diguem
Doncs s, no magrada ferme la svia, per si ho hoaix,dunavelaenelmarblau,donareuelpoder:
voleu saber, Pla, la teoria de Jacobson mha estat elceptre ielpalau.Elogi implcit delafelicitat dela
molt til en lestabliment de la meva textura li vida senzilla.Beatusille,itot all...Aquesta estrofa
terria.Alldelaprojeccideleixdelaseleccidels estbenposada.sunboninici.Snlesaltresdues,
mots sobre leix de laseva combinaciillustraper quejocanviariadordre...
fectamentelquefaig.
Rodoreda
Pla Voleudir queposareucom asegonaestrofalaque
Jo,quanheditquevs,Carner,avegades escriveu fa referncia a lamor? I acabareu amb la que fa
precisnomshevolgut dirunacosa.Vsushopo refernciaalavirtut? No,Pla,no,lamor ho s tot.
deu permetretot.Uspassael mateixquea Leopar Aquestahadeserlestrofanal!
di,quequanrem aGnovavs tradueu.Leopardi (Carnersomriuatent.)
podiaparlardeors ivioles,delallunaque espon i
de locellet desvalgut i solitari al cimdunatorredel Pla
seu poble, s a dir,de Recanati.I aix per qu ho Per vost potser s. Per mirar dexplicarme. Per
podia fer? Doncs perqu manejava una gramtica mi,lavirtut sms important que lamor i per aix
dacer.Vstamb.Ellteniaelgrecielllataldarrere. aquesta estrofa ha danar al nal.Lamor s indivi
Avsnosdonusve... dual.Lavirtutatenylacollectivitat.
141
Elprocs.Revistacontracultural
Carner (EsmiraCarnerbuscantlasevaaprovaci.Aquestlifa
Arausheutornatcomunista? quesambelcap,divertit.CantaRemena,Nena,per
exemple.)
Pla
Fugiu, home, fugiu! Mireu, primer, lestrofa de la Pla
vidasenzilla.Desprs,ladelamor.Per acabar,lade (Amb malcia.Potser acusant una mica el segon ne
lavirtut.Iaix el poemaacabariadunamanerams groni.)
potentitrgica: Aix smolt millor,no us sembla,Carner? (Murri)I
ieltrosqueemresta,migromput, ns i tot matreviria a dir que s millor que el vos
dejoventut. tre...Nab..
Inopasambaquellridculitronat,iperdoneu:
perunaorderoman, Rodoreda
lamordon... Arano usposeua criticar Nab.Jas queaix sha
sunapropostaqueusfaig. portatmoltaBarcelona,quesunpoblepledegen
(ARodoreda.) tetadintellignciagandula...Nabsunpoemaper
Per qu no la torna a cantar,amb el meu ordre?Ja cauredeculs.
veurcomlacanguanyaincontestablement.
Pla
Rodoreda (ACarner.)
Quussembla,Carner? Jasabeucomvaserrebut,Nab,aBarcelona?
Carner Carner
(Escptic.) Va arribar tard i es va difondre lentament. Eren
Provemho. tempsmoltdifcils,comvsmateixheudit.
(Rodoreda torna a cantar Canticel,ara amblesdues
estrofesnalscanviadesdordre.) Pla
Vulldir entreelsquatregatsquesabengramtica...
Pla Llavors,el mandarinat de la cultura catalana lexer
Idoncs,qumendieu? ciaRiba,queerasavi,baixetilleig.
(Rodoredariu.)
Carner
sunaqesticonceptual,nodestticamusical.La Rodoreda
canslamateixa.Potserequipararunavelaen el Savi ho era.Ibaixet i lleig tamb.Peramb aixno
mar blau i una flor de roman amb lala lleu duna shipotferres.
virtut s el queno estproub.Per jocrecque la
rennciade lamor per una or deroman s el sa Pla
cricims gran...s clarque shadentendreque la SabeuquvadirRibaquanvahaverllegitNab?
orderomansallegrica.Estractadelarenncia
a lamor en abstracte,als amors, per lamor auna Carner
solapersona,laor...Nohos,janohorecordo. Enelnostre pashiha molta enveja i maledicncia,
pertant,squehos,aquestescosescorren.
Pla
Amimagradamsamb lesestrofescanviades.Ino Rodoreda
emtraureupasdaqu. Doncsjonohos.Quvadir?
(ARodoreda,unamicainsinuant.)
Iara,comquehohafettanb,perqunoensregala Pla
loda,i ns i tot una mica el sentit,amb una cosa Esvaemprenyarcomunamona,quediuenara.
ms picant. Un cuplet.Un daquells que cantava la
senyoretaPilarAlonso,perexemple.Ensapalgun? Rodoreda
Quvadir?
Rodoreda
Itant!
142
Elprocs.Revistacontracultural
Carner Anavesdamuntlherbadelaprada
En aquestpas,lapoesiaseriosalafaig jo,vadir.I ivolavaelteubraadolescent,
al cap dun temps,es vadespenjar no amb un poe ipellatdelaraquetaalada
mabblic,sinambtres!Esbsdetresoratoris. travessavalallumdelsolponent.
Rodoreda Lapaudominicaltandesesmada
Quetotstres juntsnoarriben a la soladelasabata itafadangeletaielrabent
deNab! jocserismencisenladiada.
Dunrectorreformat,pllidament,
Pla
Potser per aix es va curar en salut i els va titular etveialla;entorndelpresbiteri
esbs. Un ttol mal posat, daltra banda. Hauria colliesroses;contesdemisteri
estat millor Tres esbossos doratori... Per matem amavesielblancatgeielsinfants.
ho!Janhihaprou!
Vsensabeufora,deposarttols,Carner. Jo,ocial,deSingapurvenia.
Alt,vermellenc,etfeiacortesia...
Rodoreda Carrosdefencpassavenodorants.
Squeensabeu.Moltmsquenopasjo.
Elsfruitssaborosossprecis. Rodoreda
Unapreciositat.SemblatalmentunapginadeJane
Austen.
Pla
sdeBaudelaire. Carner
Lorigen s molt ms prxim.Un diumenge tot de
Rodoreda sesma,vaig veure,aVilassar,unanoietaquejugava
Loreigentrelescanyestambsmoltbonic. altenis.Emvasemblarunbonaverany.I enlacalma
dominical vaig comenar a somiejar.I vaig trasmu
Pla dar aquella noia, pllidament, ja que es tractava
scopiatdeYeats. dunsomni,enlalladunrectorreformat que,com
diu el poema, estimava les roses, els infants, els
Carner contes de misteri... Ja sabeu que Anglaterra s per
Souuntrapella! mi la mxima civilitzaci. Sn els reis del psicolo
gisme opac, com magrada dirne. Dall que vs,
Pla Pla, en dieu la naturalitat. Per que no s exacta
Bellaterra,bellagentscursi.Nomagrada.Encan mentelmateix.Perquelpsicologismeopacangls,
vi,Laintilofrena,emsemblaungranttol. salhoraconsirs.Aqu hi haladiferncia.Lanatu
ralitat sola,sense pensament,tendeixaesbravar la
Rodoreda passi.Parlodelapassicollectiva.Elsanglesos,en
Elcorquiet,s,permi,elvostremillorttolielvostre canvi, que sn apassionats, segurament el poble
millor llibre... I tamb magrada molt Verger de les msapassionatdelmn,hanaconseguitdeviureen
galanies,don,potserussemblarestrany,magrada un perfecte psicologisme opac. La combinaci s
molt aquell sonet de la noia que juga al tenis. Em extremament interessant. Per aix hi ha tan bona
semblaunpoemadeliciosamentelegac. literatura,tanbonteatre,tanbonapoltica.
Carner Pla
Elegac?B,novapasserescritambaquestainten Soutan angll quevsmateixus vau transformar
ci.Defet,llavors,eraunapropostadel desig.Des enunocialcaravermellperlaginebra,quetornava
prs,les circumstncies el van convertir en elegia. deSingapur...Aix s,lltim vers s dunasobirana
All desitjat,una Catalunya civilitzada,era un pro bellesa.SemblasortitdunapinturadeConstable...
jecte.Hi vaig esbossar un quadreidllicdunaCata
lunyataneducadacomAnglaterra.Pernohaestat Rodoreda
possible.Quusnhededir? S:
143
Elprocs.Revistacontracultural
Carrosdefencpassavenodorants. Carner
Enlabsnciaabsolutadeladimensidelqueconei
Pla xemi delquesentim.Lallumenlafoscor.Laclaror
A mi, de tots els ttols vostres, els que magraden absolutaenlatenebra.Dantho vaentreveure,per
mssnLlunyaniaiAbsncia,onhihaaquellpoema nohovapoderexplicar.
magistral,perfecte,clssic.Itrgic!Sicalqueenca
rausvegi... Rodoreda
Potser aquest poema que ensheu recitat s tan bo
Carner perquhiressonaDant.
(Comsimirscapendinsseu,diu:)
Sicalqueencarausvegi,llocmeuifeprimera, Pla
quesiguiundiadetardoriasenydestels spossible.Hi ha lanostlgiadeCatalunya/Florn
ielllauradorfetombrahagideixatenrera cia.Hihalallenguamaterna,latonada,queunaveu
laplanabenescritadeversosparallels. moltpuradesgrana...latonadaslallengua.I hi ha
lallum,perabsncia...Unpoemadantesc!
Pla
Imatgeprodigiosa... Carner
Nocrecquequanelvaig escriuretingustot aix al
Carner cap.Al cor,potser s. La nostlgia produeixa vega
Ienlagomboldelvespre,quealgunaveumoltpura des aquests miracles, rescata daquest pou que en
desgranilatonadaqueelmeubressolo, diem oblit les coses ms impensades.I ens surt un
abansquesensetermesisenseafegidura mot.slham potic,commagradadirne.Unapa
noemneguilesparpelleslanitdonvaigeixir. raula, una imatge, un record, una sensaci... i es
produeix el miracle.I neixel poema. Qualla en un
Pla magmaantic,enelmagmadelallengua i daquest
Voleu dir que aquest nal sel pot permetre un magmaenfauncristallverbaldemoci.
catliccomvs?sunnaldeltotnihilista...
Rodoreda
Rodoreda Com magrada sentirvos parlar aix. I s,teniu ra
Semprelhetrobat precis.Joesticconvenudaque pel quefaalapoesia.Perenlaprosacalunaener
desprs de tot aix,desprs daquestes meravelles giasostingudapermantenirlatensipginadarrere
del mn,el cel, les estrelles,els nvols,els arbres i pginaianar travantels sentitsparcialsenelsentit
les ors, hi haur alguna cosa. s incomprensible global...
quetantabellesaesperdipersempre...
Jonosccatlica,comCarner,persc creient du Pla
na maneramolt personal iprofunda.Endevinoma Sempre he dit que s ms difcil escriure en prosa
nifestacions ms enll delssentits, diguemne pos quenopasenvers...
siblesmanifestacionssobrenaturals...
Carner
Carner Voleu dir? RecordeuquanrecitvemDant,aGno
Sccreient,s,pertinc dret,em sembla,atenir els va,mentrepassejvem via XXSettembre amunt, o
meus dubtes.Si naixem delnores,perqu no pot per lagaleriaquehihadarreredelteatreCarloFeli
lavidaeternatenirllocen aquest nores?Cosesms ce?
enrevessades i impossibles ens fan creure, als Oluceeternachesolaintesidi,
catlics. solatintendi,edateintelletta
eintendenteteamiearridi.
Pla
Aixvspostuleuunavidaeternaenlabsnciaabso Periodista
luta... Ohllumeternaqueentusolavius,
solatentens,idetuconeguda
ientenenttetestimesisomrius!
144
Elprocs.Revistacontracultural
Pla
Quinameravella!Teniura.Aixs quefaplorar...El Carner,PlaiRodoreda
ms difcil s escriure en versos perfectes i del tot lamorchemoveilsoleelaltrestelle.
planers.Continueu,sisplau,nopareu...
Periodista
Carner lamorquemouelsolilesestrelles.
Taleraioaquellavistanova: (Esfaunllargsilenci.)
vedervolevacomesiconvenne
............................................... Rodoreda
(Faelgestdenorecordarnems) Desprsdaix,qumspodemdir?
Periodista Carner
Joeradavantdaquellavistanova Desprsdaix,nomselsilenci.
ivoliacomprendrecomsunia...
Pla
Pla Iunabonachoucroutegarnie!
Nopareu,ara,sisplau...quevelomillor... (Saixequenpausadamentifanperanarsen.)
Carner CODA
(Fentunesfor) Periodista
Allaltafantasiaquimancpossa; No crec quepuguem marxar aix, tan seriosos.Em
magivolgevailmiodisioelvelle, semblaqueperafrontarunabonachoucroutegarnie
scomerotachigualmentemossa, ens cal un nim una mica ms dinmic... Senyora
Rodoreda,perqunoenscantaunaltrecuplet?
Periodista (Hofa.)
Manclafantasiaentalmoment; FI
peradesigiavoluntat,novelles
rutesmarc,fentlosrodarigualment... BarcelonaSantFeliudeGuxols,maragostde2015
145
Elprocs.Revistacontracultural
146
Elprocs.Revistacontracultural
147
Elprocs.Revistacontracultural
148
Elprocs.Revistacontracultural
Reivindicaci de
Carles Fages de Climent
Narcs Garolera
Carles Fages de Climent es va fer soci de lAteneu nera. Els "guardians del poble" es barallaven per
lany1920isen vadonar debaixael1960,quanva anaravigilarelpropietariiescriptor...
xar la residncia a Castell dEmpries. Durant VenturaGassol amic deFageslalliberadel
quaranta anys,doncs,vafreqentaraquestacasai, seuarrest domiciliariielfatornaraBarcelona,on el
nsitot,vaformarpartdelaprimerajuntadirectiva poeta s novament detingut, Aquesta vegada in
desprsdelaGuerraCivil. gressaenunatxeca(ladelcarrerdeVallmajor)onva
El27 de gener del39 l'endemdelentrada conixerles'delcies'daquestamenadestabliments
dels"nacionals"aBarcelonaFagesvaocupar l'Ate inhumans. Joan Casanovas, president del Parla
neu, amb unaltresocii unsquantsmilitars(no pas ment,aconsegueixalliberarlodesprsdentrevistar
falangistes),i enva salvar labiblioteca,que els sol seambeldirigentanarquistaAurelioFernndez.
dats comenaven a buidar per cremar els llibres al Desprs daquesta segona experincia car
jarddelentitat. cerria,elpoetaingressa,comavoluntari,enlexr
Mentre Fages, a Barcelona, entrava a lAte citrepublic,isdestinatalcampamentdereservis
neu amb representants de les forces docupaci, a tes dArenys deMunt per ferhi tasques dalfabetit
CastelldEmpriesuntinent delexrcitnacional zaci.
escrivia, amb lletres grosses, a la faana de casa
seva:Aqu viveunrojo separatista.Fages,propie Escriptormarginat
tarirural,haviasigutregidor municipaldelavilaper Desprs delaguerra,Fagesesquedaaviure aBar
la Lliga Regionalista,i havia publicat llibres en ca celona,i,ambdicultat,miradereprendrelacarrera
tal... descriptor.Per la seva condici de franquista (a
Frana lhaurien considerat collaboracionista)
FagesilaGuerraCivil privava que la seva obra potica torns a tenir la
Durant la guerra, Fages no vaser falangista (no ho consideraciquehaviatingutunsanysabans.
podia ser, pel seu ideari "antimodern"), ni requet Lany 1951, un dels crtics ms inuents del
(que s el que hauria sigut,en cas d'haver anat al catalanismedepostguerra(JoanTriad)vaexcloure
front,com Mart de Riquer). Per ra d'edat tenia Fages duna antologia potica que consagrava els
msdetrentaanysnovaser cridat ales,ivapas autorscannics,ielpoetaempordansesvasen
sar lamajor part de la guerraaBarcelona,on vivia tirmarginat del mnliterari catal.Laseva amistat
regularment. En parla a les Memries que presen amb Eugeni dOrs (que, el 1954, li va prologar La
tem. balada del Sabater dOrdis); la participaci en uns
El 18 dejuliol del 1936 (i aix s molt perti JocsFloralstoleratspelfranquismeiorganitzatsper
nentper entendreel Fages delapostguerra)va es uns quants poetes, amicsseus(Octavi Saltor...), i la
tar apunt de perdre lavidaenmans delsanarquis concessi,lany1958,dunpremidepoesiacatalana
tes, aCastell d'Empries(com PlaaPalafrugell, o atorgat per lAjuntament de Barcelona,van fer que
SagarraaBarcelona).Vatenirlasort quel'alcaldede Fages fos mal vist pels lletraferits catalanistes. El
lavilaBordasdelaCuesta,d'ERCel vatancarala ressentiment livaferescriure msd'un epigrama
pres,i mstard el va connar acasa seva,custo gnereliterarique dominavaa laperfeccicontra
diat per dos milicians, que van acabar dinant i so algundelscrticsquel'excloendelcnonpoticper
pant ambel reclsilasevadona,unaexcellent cui raonsextraliterries.
149
Elprocs.Revistacontracultural
150
Elprocs.Revistacontracultural
Em temo que aquesta explicaci haur d'adoptar perque jaestavaacabada el 1939).Cal indicar,de
unaincmodaperspectivapersonal,autobiogrca. totamanera,quecapd'aquestesobrescircula en la
Tot va aix: a la tardor de 2014,Josep Lluch Puig, sevaversi primitiva:Terresdel'EbreiCaminsdenit
editor de Proa,va proposarme de traduir al catal s'editen,generalment,enlaversipublicadael1966
el primer volum de les memries deSebasti Juan en el primervolum del'obra catalana completa(un
Arb, Loshombres delatierra yel mar.Nossi dit projecte que no va passar d'aqu),Tino Costa en la
aix sona tan absurd com s.La qesti s que el que va aparixer el 1968 a Club Editor, L'intil
llibrevaaparixerel1961 al'editorialArgos(dirigida combat en lade 1969 i Notesd'un estudiant...en la
aleshoresperIgnasiAgust;totsdosesconeixien de de1935,queduiaperttolHoresenblanc3.
trenta anys enrere, de la penya de l'Euzkadi 1), Arb reescriviaels seusllibres;acadaedici,
perfeiadcadesquehaviadesaparegutdelacircu hi canviava tot de coses. I tamb, durant la
laci,installatenelllimbd'aquellsllibresquenosn postguerra, els tradua al castell, i aprotava per
literatura catalana per tampoc acaben de ser ac seguir canvianthi tot de coses; modicacions que
ceptatsdinslacastellana. desprs incorporavaa lanova versi en catal. No
Per qu van pensar en mi? Pel que sembla, cal dirque,en general,vamillorarlos;l'Arb madur
vapesarforalamevaprocednciageogrca,elfet eramoltmillorredactorquel'escriptorjovedeclasse
de ser de les Terres de l'Ebre (a banda de ser baixa i formaci una mica accidentada. La cosa,
escriptor, naturalment). Perqu el que Lluch per, genera foraviaments, com per exemple
aleshores no sabia s que jo ja l'havia llegit, Los l'assumptedeldialecte;durantmoltsanys,joestava
hombres..., just un anyabans de la nostra trobada. convenut que a Camins de nit els pagesos
Tot va arrencar d'una invitaci a participar en una d'Amposta parlen,si fano fa,com les burgeses de
revista local, Lo Senienc, amb un article sobre la Sarri4 .I aix m'indignava:no noms per lamanca
qesti que ms em vingus de gust, sempre que de versemblana (que no deixa de ser una
tingusaveureamb el meu poble.I vaser aix que, convenci), sin tamb per una mena d'orgull
far dos anys, vaig comenar a investigar si Arb lingstic ferit molt d'aquella poca. En un cert
haviaestatmai aLaSnia,isihihaviasituat alguns moment de la meva vida, quan encara buscava el
captolsdeCaminsdenit.Ahoresd'araencaranohe meupropillenguatgeentrevariantsdialectals,elfet
sabut treure'n l'entrellat2 ,per la qesti vaacarar que l'Arb hagus renunciat aescriurelo, este,
me aun problema fatal: jo no havia llegit la major mano i tot aix per fer dir als seus personatges
part de l'obra d'Arb,i tenia mil dicultats per fer semblaunenzeemsemblavainadmissible.
ho. I b, el fet s cert pel que fa a l'edici
Podem convenir que, en aquest pas, un denitiva. Per fa dos anys, acarat a la necessitat
clssic literari s unautor quefabonic al prestatge d'examinar Camins de nit a fons, vaig haver de
perqueno esllegeix.Que,com amolt,secita.En buscarnelaprimera edici,de 1935,nofos cas que
el cas d'Arb aix (fer bonic al prestatge) s cert allelpobleanomenatCeniratingusunaltrenom.
sobretot pel que fa al'obra anterior al franquisme, Per aaix vacaldreanaraunabibliotecadecapital,
sadir,el cicleformatper L'intil combat,Terresde demanar el llibre al taulell, que el busquessin al
l'Ebre, Camins de nit, Notes d'un estudiant que va magatzem,queme'ldeixessinconsultarallmateix,
morir boig i TinoCosta (que es va publicar el 1947 sense poder treure'l... I durant aquella lectura
151
Elprocs.Revistacontracultural
apressada (compartida, a ms, amb el llibre de tal com ho vaexplicar Joan Fuster en un article de
memries que un anydesprs em tocaria traduir), 1970,Laqestidelbilingisme:
vaig descobrir dilegs com aquest: Te moriries de
riuredevore'ls.Totsdetrscom gossos,iella sense Per a lescriptor, el recurs al castell sol anar
adonarse de ding. Vet aqu, doncs, que el 1935 lligat ales peripcies de laprofessionalitzaci.
Aix,no calexplicarho: prouquesconegutde
Arb feia parlar els ampostins com parlen els tothom. Lalternativa purista demanava i
ampostins;vaserdesprsquehovacanviar,qui sap demana sacricis i renncies singularment
per qu. Perqu encara hi ha un giravolt ms: a penosos. Hi ha qui els ha acceptats sense
L'espera,unanovellapublicadael 1967,elsescassos reserves: pels qui ho han fet, no cal dirho, jo
sento la ms incondicional de les admiracions.
dilegstornenaemprareldialecte. Elsaltres, els quihem intentat de guanyarnos
Vaig llegir L'espera durant aquesta mateixa el magre salari de latinta, no hem tingut ms
investigaci,perdeformaunamicamsreposada: remeique resignarnosalesopcionsdelmercat
la tenen a la biblioteca del meu poble. Ara b: s detreball.
l'nicanovellatardanadel'Arbquehepogutllegir.
Perqu tota l'obra d'Arb posterior a la Guerra, a Arb volia ser escriptor,volia viureescrivint,
excepcipotserdelllibresobreVerdaguer (ressorgit al preu que fos, igual que Pla, Fuster o, suposo,
durant el centenari de la mort del poeta) i IgnasiAgust.Idurantelsanysquarantaicinquanta
naturalment d'Els homes de la terra i el mar, s aixvoliadirescriureencastell.Permoltquelobra
introbable,especialment l'obra en castell.s adir: en castell sigui considerada qualitativament
cal anaralabibliotecad'Amposta,oaladeTortosa, inferior (tot i que el Martn de Caretas t els seus
o a la de Sant Carles de la Rpita, o a llocs ms defensors), en aquell moment era una forma de
estranys encara, demanar al taulell, que te la seguir sent escriptor i alhora mantenir una famlia,
busquin, consultarla all mateix... Un llibre en fosquinfoselveredictedelaposteritat.Alcapiala
concret,NarracionsdelDelta,perexemple,nomsel , Fuster acabaarmant, en larticle citat, que en
trobareuaGironaiTarragona5 .Hi ha,naturalment, ltimainstncia,l'escriptor bilingenoexisteix.O
l'edici de l'obra catalana completa que, a crrec sunespcimenmolt rar.El resultat,alallarga,s
d'EmiliRosales,vaaparixeral'EditorialColumnael unamenadeterradening(unaexpressi,percert,
1992; per cal admetre que, avui dia, 23 anys fan que Rosales ha fet servir per explicar la posici de
d'un llibreunaantigalla.Totplegat,doncs,hacaigut l'Arbdinslaliteraturacatalanadelasegonameitat
enl'oblit. del segle passat). Per a una editorial que publica
Tampocnossiaravaldrialapenacomenar llibresencatal,avuidiaelsllibrescastellansdArb
unabatallaper recuperarho.SegonsGerardVergs, sn unacosaaliena,estrangera,quelcomqueno els
Terres de l'Ebre i Tino Costa foren novelles molt pertocaaells(en elpitjordelscasos,esfacomamb
importants. Ms endavant l'Arb es perd en un ContraUnamuno ylosdems,de Fuster,quesedita
idioma que no era el seu, i la seva obra se'n va tradutal catalperalg altre;unaoperaci,hopuc
ressentir.I sque,lallenguabda,nomslatenen ben assegurar, arriscada). I per a les editorials en
les serps. s el problema del bilingisme. L'Arb, castell,siguipel quesigui,nopesen prou;menys i
abans delaguerra,haviatreballat alaGeneralitat ; 6 tot que el Viaje en autobs de Josep Pla, per
bviament, en esclatar el conicte va haver de entendrens. Sn llibres que no paga la pena
deixar lafeina. Durant la primerapostguerra,esva reeditar, sigui per mediocres, sigui perqu tampoc
dedicar a fer traduccions; concretament, a traduir ningelscompraria.Unmalnegoci,vaja.
les seves novelles al castell: Tierras del Ebro el Per hi ha l'obra tardana en catal, on l'Arb
1940,Laluzescondida(quesLintilcombattradut abandonalallenguabdai,pertant,elproblema
i revisat) el 1943. I el 1945 va editar unabiograa, seria un altre. Com s pblic i notori, el fet que
Cervantes, que va ser un xit.Va fer articles (a La l'autordeCaminsdenitsigui elprimerquetractales
VanguardiaEspaola),vafermsbiograes(d'Oscar Terresde l'Ebrecom un escenari literari amb cara i
Wilde,deBaroja),vaguanyarelpremiNadal,vaser ulls,fentneprcticamentunaxifradel'univers,tla
tradutalfrancs(apartir del castell).I l'Arb,que seva importncia. Perqu encara avui una de les
havia comenat sent una menade LouisFerdinand principalsqualitatsd'Elshomesdelaterraielmars
7
Cline catal , va acabar esdevenint una mena de la possibilitat de conixer com era laribera fa cent
Stefan Zweig castell. I al nal, als seixanta, va anys (i estem parlant d'un territori que no s gaire
tornar al catal.Tampoc teniagaires sortides ms; ms antic); una qualitat compartida sobretot amb
152
Elprocs.Revistacontracultural
153
Elprocs.Revistacontracultural
Benjamin, una tensi entre el novellista que faun 2 La resposta provisional, anomenada L'enigmtica
llibre en solitud i el narrador que participa d'una Cenirade SebastiJuanArb,vaaparixer al nmero11
deLoSenienc,ipotsertrobadafcilmentperlaxarxa.
conversa.L'experinciaquepassadebocaen boca 3 Aquest sun cascuris,perqu la versique encircula
s lafont de la qual han pouat tots elsnarradors, nos,adifernciade la resta decasos,la mstardana;hi
segons Benjamin; Arb mateix, a les seves ha una verside 1961, titulada Horanegra, i encara una
memries,considera quela sevagran inuncia,al altrade1983. I encaracal afegirhique, quanClubEditor
faquatreanysvapublicar elllibre, ambel ttolNotesd'un
costat d'Eurpides, s una vena d'Amposta que de estudiant que va morir boig, el text era el de 1935 (el
nitelscontavahistries: d'Horesenblanc); laversi,vaja,quehihauncertconsens
aconsiderarlamillord'aquestaobra.
Crecfermament queaquellaatmosferatrbola 4Tampoceral'nica pensarho.AlbertRoig, aIpelavala
i de tragdia que forma el rerefons d'alguns taronjaamb lesdentsdiu: I perqu el rapitenc noescriu
delsmeusllibrestenmoltamesural'origenen nideixa parlar mai la gent de la ribera amblo seu parlar
leshistriesdel'anciana, enelscrimsrelatatsa caractersticdelstaus, delssamarucsi delesllunadesde
les nits de vent o de tempesta, quan jo me sol,delslligallosilesraberes?Tenia lexemplede Joaquim
l'escoltavacontenintl'al. Ruyra.Potserperrebuigal feli, ifalla,documentalisme
dels patricis tortosins. I tamb pels ineptes correctors
destil i editors i escriptors del noucents. I perqu no
L'espera, doncs, viu en una tensi irresolta sembls, als ulls de les periodistes de Barcelona, ms
entrelanovellaclssicaquepretnserielfetqueel rudimentariimsprimitiuencara.
seu autor s ms aviat un narrador que se somnia 5 Elcasde Narracionsdel Delta, peraltra banda, em cou
novellista (i entengueuaquestaoposici benb en especialment, perqu algunes d'aquestes narracions sn
fragmentsdeLoshombresdelatierraydelmartradutsal
els termes en qu la planteja Benjamin). Caldr
catal per l'autor. I jo noho vaig saber nsque la meva
esperar, potser, l'aparici del Jess Moncada de traduccid'aqueststextosja era alcarrer.Iper aixquan
CamdesirgaiCalaveresatnites,llibresbastitscom l'Arb explica que, de nit, sentia els corns marins, jo he
unmosaiccollectiu,perveurecomaquestamateixa escrit, a la pgina 147, que sentia caragols de mar. I el
mstristsquehovaigfermentre viviaa vint minutsde
tensi es resol en una forma satisfactria, en una
Tarragona, ique enaquestcass que potsagafar el llibre
soluci que l'Arb no va saber trobar. Perqu, tot i enprstec...
inutperleshistriesdelavenaipelstrgicsgrecs, 6 Hi ha una carta de recomanaci de Pere Coromines,
ell aspiravaa ser Po Baroja, o Tolstoi, o Stendhal. adreada a Josep Tarradellas, per tal que aquest ltim
contracts l'Arb, amb un passatge ben divertit, tot i
Hauria pogut ser un gran contista, per volia fer
l'embolicsintctic:Vull dirque sipodeuel feuentrara la
novella. Generalitat. Si no retenim aquest noi aqu, en Marcell
Aquest era l'Arb que acabava d'escriure el Domingosel'endur a Madrid icorrem elperillde perdre
seuprimerllibredememries:unbonprosista,ser, perlallenguacatalanaunescriptorquea mansvessadesli
resignat,autor dediverses biograes,unamena de resoldriaallelsproblemesdelasevavida.
7 Aix pot semblar una exageraci, per el cas s que
Stefan Zweig, insisteixo, igualment superat pels aquest va ser l'efecte de L'intil combat, la seva primera
esdeveniments,tot i quedemaneramenys trgica. novella publicada. Manuel de Montoliu, per exemple, hi
Si estirssim el parallelisme amb Zweig,una mica veia una encarnaci de tota la barbrie condensada en
arriscat, admetemho, potser podrem concloure l'instintd'odiidestruccidelcomunisme.
8TinoCosta,perexemple,suna d'aquellesnovellesque
que el seu millor llibre possible en aquell moment comencenexplicantel desenlla:lamort deSileta i la de
tamb havien de ser les seves memries, que va TinoCosta.Nomsendeixaunaperexplicar.
tenir lamala pensada (o la malasort) d'escriure en
castell, condemnantles a la terra de ning dels
escriptorsquejanoformenpartdelasevaliteratura
ni acaben de ser acceptats per aquella en qu
intenten sobreviure.I,per cert: es tractad'un llibre
on,uncopms,elprotagonistasalgbenjoveque
veuelmnperprimercop.
154
Elprocs.Revistacontracultural
155
Elprocs.Revistacontracultural
estrangera de la qual hagu de conquistar, una a Curiosament, poc abans de la seva publica
una,toteslesparaules. ci,Gombrowicz vaconvncer els lectors deno dir
scuris queaquestallengua fosel francs, reso,enelseudefecte,detransmetrelasevaopini
perqu s un idioma quetendeix a laretrica i del ambuncodigestual.EnFerdydurke,al capdavall,la
qual es coneixenmanualsimpossibles.PensoenDe ganyota estmolt present. Sivoleu expressar que
quinamaneravaig escriurealgunsdels meusllibres us va agradar, en veure'm, toqueu senzillament la
de Raymond Roussel, els Exercicis d'estil de Que vostra orella dreta.Si us aferreu a l'orella esquerra
neau o la perequiana La vida instruccions d's.A sabrquenousvaagradar,ielnassignicariaqueel
difernciadeKristof,aquiimagino enganxadaaun vostrejudiciest al mig.Penso que quivareplicar
diccionariisuanttintapertreurequelcomdel'estret aquestltimgestdeviaestarconstipat...
permetredelseuvocabulari,aqueststres autorsno
vanforjarelseuestilpartint d'unadicultatreal.Ells 3.Performances
se la van imposar deliberadament. Amb els seus Imagino que Arb, com tots nosaltres, va experi
contraintesaconseguiren excitar la sevaimagina mentarelfet de tenir aquestaparaulaalapuntade
ciideixarnosigualmentperplexos. lallenguaiveurequeno surt,quenoarriba...Tante
jar,esperar.Lanecessitatdetrobarladevegadess
2.Eldisbaratestilstic molt urgent.Defet,hi hatextosque en lluitaramb
Cometpotagradaraquestatraduccideborratxos? aquesta classe d'urgncia es tornen performtics.
Aixm'ho vadir l'encarregadadelaprimerallibreria Ms que escriptura sn vivncia. Penso en Aigua
on vaig treballar.Parlvem deFerdydurke,novella VivaonClariceLispectoresconstrueixliterriament
provocacienquunhomedetrentaanysambui des de la cerca d'all neutre o lIt, paraula senzilla
xeraexistencial es veu obligat atornar al collegi i que sintetitzaununiversbastant complex,sobretot
integrarseen unaclasse.Entre elspupitres,esbar si se'l relaciona amb aquest altre que viu de l'ocu
josi raptes ser testimoni del trampsempenyora rrnciamsque dela literatura.Em refereixo al de
ment de diversos adolescents per atrapar l'edat KennethGoldsmith.EnInquiet,elparedel'escriptu
adulta. rano creativarelataambpolsobsessiutotselsmo
Encara queGombrowicz la va escriure origi viments que realitza el seucosun 16 dejunyentre
nalment en polons,una vegada a l'exili es va ani les10 del matiles11delanit.L'escripturaestorna
mar a autotraduirla al castell. L'empresa no fou registresiolgicencaraqueamesuraqueavanael
fcil.Segons explicaen el prleg,per vncer laseva dia,aquestaparaulaenmoviment comenaaincor
parlisi idiomtica,ell, que amb prou feines domi porarelpuntdevistansques'emborratxaivatan
naval'espanyol i no tenia un diccionari alqual acu cantlesparpelles.
dir,escitavapuntualmentambunadesenad'escrip
tors i amics a la sala d'escacs d'una conteria. El A les 22: .narapes es ecidn le y ahcered
procserael segent:Gombrowiczllegiael llibreen onamalderaglupIE.ahceredallirrotmapalacsar
polons (idioma que els presents desconeixien) i ahcered onam aL .opreuc led srted oup IE
l'anavapassantoralmentalfrancs.Aquellsquil'en .ohcered nzaroc oded le odneiugis laripse ne
tenien contaven a la resta qu deia en cada frase. eveumesadreiuqzionamaL
Entretots discutien en espanyol quinaera lamillor
traducci, que desprs passaven al francs per tal Per potser no fa falta complicarse tant.
que ell no se'n perds ni un detall.I aix amb cada M'agrada quan Fabin Casas diu que no s'ha de
pargraf. A aix s'afegia que, en ocasions, Gom deixar lapuntuacienmansdelscorrectors,perqu
browicz prenia un gran afecte a una paraula espa sunaqestiticaquetaveureamblarespiraci
nyolaelsentitdelaqualnoentenia,perlaimposa de l'escriptor.Llegint Osvaldo Lamborghini en l'es
vade totes formes,perqu li semblavaque sonava mentadaclau unaentn perquno arribani als cin
b o era ms divertida. No en va, Ferdydurke fou quanta. La seva tendncia a dinamitar les frases i
l'excusaquevapermetredonarformaalaimmadu afegirputadetesencavalcaments,jocsdeparaules,
resaoelqueselmateix:deixar el text enunestat ratllades em remet a una escriptura plstica, que
amorf i transitori com s l'adolescncia i acceptar s'est dessagnant.No en vael seu debut (El Fiord)
que s'inami o recorri a altres paraules all on el fou literalment un part que acaba en manifestaci
vocabularinoarriba,totiserreclamatambfora. polticainoadmetcaptipusdecorrecci.
156
Elprocs.Revistacontracultural
FotograadeltextdAnaCristinaCsar:Otrocuerpomalogradoescribiendoentrelineas
157
Elprocs.Revistacontracultural
solucions rocambolesques (com en certs guions vant una corbata, mosquits, rom, una pgina del
d'Almodvar,ontotesresolposantunaperruca).s tractat de sonomiade Della Porta,un gasmetre,
ms,Airascapademodicarlesescalesoconver una parella barallantse, un mecanoscrit de Petrar
tir unaerrada en oportunitat literriai segueixi se ca,extraterrestres,donesihomesnus,elnaixement
gueix, en una espcie de contnuum narratiu que de cinc gossos salsitxai cosesper l'estil...com si en
podriarelacionarseambEl ManifestCorrealista,on reproduir la mecnica del'Aleph en el propi conte,
l'espai (arquitectura) i el temps (literatura) formen repliqus el gest del cartgraf els mapes del qual
untot,unsens. acaben cobrint el territori que es proposava repre
sentar.
6.Bulmialiterria
Ignoro siArb creia en laparaulajusta,laquefaria 7.Destruiruntext
dir aPla:Fumo per trobar l'adjectiu.L'esmentada Hihamoltesmaneresdemataruntextiunademolt
exignciatamblavatenir Borgesi,tanmateix,als freqent s reescriure'l nsadesgurarlooaniqui
dosse'lsconeixms dunabs.A Plali succeaamb lar la seva essncia, com aquests rostres que des
indefectible(enelseuQuadern grisnosquantes prs de sotmetre's a vries intervencions quirrgi
vegades la menciona) i a Borges li agradava lapa queshan perdut lasevapersonalitat.L'altra,sdes
raulaunnime.Amb tot,no varenunciar mai a la vetllarelsseusengranatges,nodeixarresal'ombrai
possibilitat d'enunciar el mn sencer,dela mateixa aqu emve a la memriaunaancdotarelacionada
maneraque untal CarlosArgentino esva proposar amb l'adaptaci al cinema de Moby Dick.Un dels
versicarl'arrodonimentdelplaneta.Hosuggereixa fragmentsmscelebratssl'octau:
L'Aleph,contequefarefernciaaundels punts de
l'espai que cont tots els punts. Sabentho, Kat Perquel plpit ssemprelapart msavana
dadelaTerra, elplpitguiael mnitotveda
chadjianvaextremar el joc quejas'insinuaalaver
rrerad'ell. Desdel plpit comenaaentreveu
si original,insertant cinc mil siscentes paraules a re'slatempestade lacleradivinaislaproa
lesquatremildepartena.Entrelatardailagen quesuportalaprimeraenvestida.Desdelplpit
tada d'Amrica ens va colar un xerrac.Ms enda s'invoca per primeravegada el du delsvents
FotograadelcatlegonapareixlamaquetadeLacasasinndeKiesler
158
Elprocs.Revistacontracultural
9.Museodelanovelaeterna
8.Escriuresobrelesrunesd'untextanterior
ndice
En diverses deles seves correccions,Arb sacrica
DedicatoriaamiPersonajelaEternaPrlogos
unadadaounaparaulaperaconseguirmsudesa
Loquenaceyloquemuere
de maneraque el text guanyaen bellesaper perd
Prlogoalaeternidad
en precisi. Aix em porta a pensar en aquestes
Perspectiva
obres (mal anomenades) denocci quees repre
Prlogoamipersonadeautor
nenalllargdeltemps.Enencararlesdenousorgeix
Andando
el dubte perqu la memria, al capdavall, tamb
Elautortambinhabla
edita.Fixa unescoses, en descartaunesaltreso b
Aloscrticos
les recordamodicades peruna altra variablede la
Cartaaloscrticos
qual nosempresom conscients.El text d'altraban
PresentacinparalaEterna
da, t un temps intern. De vegades, cal deixarlo
Hogardelanoexistencia
descansarperpoderveure'l.
Somosunsoarsinlmite
EnMemriesd'unajovecatlicaquesunanovella
A loslectoresquepadeceran siignorasen loque la
autobiogrca,MaryMcCarthynalitzacadacaptol
novelacuenta
amb anotacions en les qualsmatisalaveracitatd'a
Nuevo prlogo a mi personade autor Prlogo que
ll que explica o les contrasta amb altres membres
creesaberalgoNoveladelospersonajes
delasevafamlia,pertaldedeixarconstnciadeles
Prlogoalonuncavisto
trampes de l'escriptura que sn tamb les del seu
Salutacin
cap.
Otrodeseodesaludar
Uncassimilar seriaeldelfotoperiodistaGillesSaus
Cmohasidoposible,aln,lanovelaperfecta
sier,que vacobrir larevoluci romanesa aTimisoa
Deunamor
ra.Elseutreballvaser publicatendiversesrevistesi
Unpersonaje,antesdeestrenarsePrlogo,tambin
li vavaldre elWorld Press Photo,malgrat quealgu
Prlogometafsico
nesdelessevesinstantnies,inclosalamsfamosa,
Elhombrequengavivir
159
Elprocs.Revistacontracultural
GuaalosPrlogos(prlogoindicador)Alaspuertas PrlogodelapavitayelroperitoCartagenial
delanovela Basta con "ir antes" para ser prlogo? El prlogo
EntradaenprlogodeFederico modelo
Allectordevidriera Prlogocudruple?
Dospersonajesdesechados ElPresidenteylaMuerte
Prlogoprimerodelanovela AlLectorsalteado
A los no peritos en Metafsica Descripcin de la Imprecacinpara el lector seguidoPrlogo queen
Eterna treprlogosseempinaNotadeposprlogo
Elfantasismo esencialdelMundoPrlogodeindeci EstosFueronPrlogos?yestaSeraNovela?
sin DespiertaComienzaelTiempodelaNovela
EternayDulcePersona Muvese
Prlogodelpersonajeprestado Captulo ICaptulo IICaptulo IIICaptulo IVCaptulo
staeslanovelaqueprincipi V Captulo VI Captulo VII Captulo VIII Captulo IX
Noveladelascosasclausuradas CaptuloXCaptuloXICaptuloXIICaptuloXIIICap
Otroprlogo tuloXIVCaptuloXVCaptuloXVICaptuloXVIICap
Alautor(delanovela)Nolesucedenada? tuloXVIIICaptuloXIXCaptuloXX
Prlogo de desesperanza de autor Quizagenio se Intento deSedacin deunaHeridaqueseTiene en
lamentadesunombreAlospersonajesdeminovela Cuenta
Prlogoalquesedebelectura LaNovelaenEstados
Ququeris:deboseguirprlogos AlqueQuieraEscribirestaNovela
Loquemesucede Montajeoriginalytextos:AndreaValdsBarcelona,
Prlogoquesesientenovela agostode2015
XavierRistol:S/T(2013)
160
Elprocs.Revistacontracultural
Eugeni Oneguin
Aleksandr Puixkin
Text i traducci dArnau Barios
161
Elprocs.Revistacontracultural
I
Loncle,senyordemoralrecta,
haemmalaltitdeveritat
ishaguanyattotelrespecte,
millornoshopodiahaverpensat.
Lexemplemarcaunprecedent
per,Dumeu,lavorriment
destarseambunmalaltdediainit
inoallunyarsemaidelllit!
Quen's,d'hipcritaimesqu,
distraureuninfeliquena,
donarlimentrestantlamedecina,
tottrist,posarlibelcoix,
sospiraridirse,quannohosentning:
aveuresieldiableset'end!
II
Aixrumiaunjovepocasolta
quevolaencotxedecorreus
entrelapolsegueraquel'envolta,
fethereunicpelvolerdeZeus.
AmicsdelaLiudmilaidenRuslan! 1,
deixeuqueusmostrienuninstant,
aramateix,sensecautela,
elnostreheroi,lheroidelanovella:
Oneguin,unamicmoltestimat,
vanixerapropdelNeva,allonpotser,
162
Elprocs.Revistacontracultural
lector,quehihagisnascuttu,tamb,
obquehihagisdestacat.
Joabansrondavaperall,
peremfamal,elnord,ami2.
III
Servintdefuncionariambmoltdafany,
sonpares'endeutavamsims;
soliafertresballscadaany;
sentnque,en,sarruns.
L'Eugeniquedaabonresguard:
primerelcuidaMadame;mstard,
Monsieurserquienprendrcura.
Sibesfeiaestimar,lacriatura,
eraargentviu.Pertreurelineguits,
MonsieurlAbb,tristfranceset,
encomptesdemoralitzarelvailet,
entotl'allionavaentreacudits,
renyavalesmalesessenseaplom
ielduiaalParcdEstiuaferhiuntomb.
IV
Quanjoventutirebellia
arribenalEugeni,anysdesomieig,
anysdesperanaimelangia;
aaquestMonsieurlengeguenapasseig.
JaenllibertatOneguinroda:
ambuntalldecabellsd'ltimamoda,
igualqueundandylondinencmudat,
entraperdinsl'altasocietat.
Sesapcomunicarenllenguafrancesa
perfectament,l'escriuambeccia,
fentreverncies,hitgrcia,
ballamasurquesambdestresa.
Qumsuscal?Atotsresulta
unnoiqueesfaestimari,ams,prouculte.
V
Totshemaprsalgunacosa
delamaneraquemillorhempogut
iaixtothomques'hoproposa,
grciesaDu,potferseelsaberut.
Oneguins,enveredicte
demolts(judiciduriestricte!),
forainstrut;pedant,per.
Teniaelfelicssimdo
deconversarinoprendremaipartit,
tocarqualsevoltemacomquires
enundebat,amblaireents,
guardarsilenciencosesderudit
idesvetllarelsomriuredelesdames
ambamesdimprevistosepigrames.
163
Elprocs.Revistacontracultural
VI
Noestdemoda,ja,elllat.
Ellenvaaprendre,adirvosveritat,
lamicaqueensoliaferservir:
dinscripcionsfcils,treurenlentrellat,
enraonardeJuvenal,
posarvalealescartes,alnal,
idelEneida,ambdesencerts,
dirnepocgairemsdunvers.
Entrelapolsdelescronologies,
furgantlescrniquesdelmnsencer,
nohitrobariacapplaer.
DeRmul,tanmateix,alsnostresdies,
teniaapresesdememria
moltesancdotesdhistria.
VII
Privatdamorperlaltapoesia,
nos'entregavaalasonoritat
iuniambeduntroqueunodistingia,
totiquealgunshohagussimintentat.
MaldeiadeTecritidHomer
iaAdamSmithesdedicavaenter.
Eraunprofundeconomista:
teniaelpropipuntdevista
sobrel'erarinacional,
comsesostunestat,comcreix,
comprescindeixdel'ormateix
sitmatrianatural.
Sonpareaixnohoenteniab
ihipotecavamsterrer.
VIII
Detotelquesabiaamsl'Eugeni
nopucpasfernel'enlall.
Peronsqueeraunveritablegeni,
allquesesabiaambmsdetall,
allquedesdejoveliseria
dicultat,torturaialegria,
queliocupavaentotalajornada
lasevamandraatribolada,
era,doncs,lartdelapassisuau,
queOvidivacantar,paganthocar:
tanllunyd'Itlia,delallar,
enmigdunermindretmoldau,
culminariaenuncalvari
unviureesplendorsitemerari.
IX
..
164
Elprocs.Revistacontracultural
X
Queaviatquevasaberferelpaperot,
estargels,guardarseunaillusi,
ngirseombrvolicapcot,
desenganyarperenganyarmillor,
mostrarsevanitsoobedient,
consideratoindiferent!
Nodeiares,queesmortet!,
Parlava,quefogsiardit!,
Totescrivint,quedesimbolt!
D'unsolamor,d'unanicaalenada,
s'abandonavaal'estimada.
Icommirava,intrpidoirresolt,
rpidotendre,icom,detantentant,
feiaacudirunallgrimabrillant!
XI
Comsimulavanotenirexperincia,
atemoriaambpenespreparades,
torbavaambbromeslainnocncia,
cantavalloesdelicades;
vingutlinstantentendridor,
sabiaderrotarambsenyipassi
lesporsdunsanyssensemalcia,
rebiaelgestreexd'unacarcia,
pregavaalgunaconfessidiscreta,
sentiajaelprimerbatec,
lamoraprop,iquan,ensec,
pactavaunareunisecreta...
ambellaasolesaldavant,
feiaunaclasseedicant!
XII
Queaviatquevacausardesci
alscorsdelescoquetesocials!
Siliveniaaquellcaprici
decarregarseelsseusrivals,
endeiafsticspledemalabava.
Iquinestrampeselsparava!
Pervosaltres,benauratsmarits,
ambellquedveubenunits:
esfeiaambl'homepicardis
(deixebledeFaublasidelseuart),
ambeldesconatvellard
iambelcornutmajestus
isatisfet,quetothotrobab:
tanteldinarcomlamuller.
XIIIXIV
.
165
Elprocs.Revistacontracultural
XV
Comsempre,encarasestalllit
quanlihandutnotesicorreu.
Qusn?Linviten?S,alanit,
l'invitenatresllocs,esveu.
Primerunafesta,unaaltramstardana
Aonanir,elmeutarambana?
Peroncomena?Lisigual:
atotarreuarribapuntual.
Esmudaisurt,siduraeltitubeig,
cofatambunbarretbolivari
ijatenimlOneguinarondar
alairelliure,pelpasseig,
nsqueadverteixl'atentBreguet
quearribarasoparjustet.
XVI
Jasfosc.Dinseltrineus'aclofa,
tothomsapartaalcrit:Feupas,usdic!.
Elgebrelihaargentatl'estofa
delcoll,fetdecastor,alabric.
CapalTalon3 sembala:quelesperin,
segurquealljahihaenKaverin4.
Hihaentrat,elsurosaltaenlniadreta,
rajaelxampany,eldelcometa 5.
Tenfrontunroastbeefensagnat,
tfones(luxedelajovenesa,
laordelarestauracifrancesa),
ambpinyadecolordaurat,
formatgetendredeLimburg
ifoieenconservadEstrasburg.
XVII
Lasetvolcopesperposarenremull
lacarngreixosa,ardent;perelBreguet
ressonaenmigdelbatibull:
totjustestrenenunballet.
Legisladorimplacabledelteatre,
algquexiulaiidolatra
bellesactriusalescenari,
delsbastidorsunciutadhonorari,
Oneguinvolaalesdeveniment,
apuntperaxiularhilherona,
FedraoClepatra,aplaudirMona
ounentrechat,dinsdunambient
desperitcrtic(lnic
detotaixsfersesentir).
XVIII6
Pasdemgia!Entempspassats,
Fonvizinhibrillsovint,
cmicaudaiamicdellibertats;
166
Elprocs.Revistacontracultural
tambladaptadorKniajnn.
zerovvapartirshieltributnoble
quesnelsplorsiaplaudimentsdelpoble
amblaSeminova,lactriu.
AllelnostreKatenintornviu
elgenimajestticdeCorneille,
elmurriXakhovskoivaferl'estrena
delsseussainets,punyentsdemena,
iDidelotvacoronars'hirei.
All,entrebastidorsentretingut,
vancrrerelsdiesdemajoventut.
XIX
Qusen'hafet,deesses,devosaltres?
Onheuanat?Oumatristaveu:
soulesd'abans?,souunesaltres
que,rellevantles,nolesreemplaceu?
Escoltaraquellscorsunaltrecop?
Ingrvida,emvolaraprop
unaTerpscoredelpasrus?
Notrobar,amblulltrist,difs,
caprostreconegutsobrelescena
repetitivai,dirigits
alpblicelsbinoclesavorrits,
espiafreddelemocialiena,
haurdebadallar,callat,
irecordaraquelltempspassat?
XX
sple,elteatre.Brillenllotges,
butaquesiplatea,tothibull,
algallinerpiquendemans,ferotges,
ifaremoreltelmentreesrecull.
Brillant,etria,elgestacorda
alsarquetsmgicsdelacorda,
propseuunmuntdenimfessaglutina,
sella,Istmina,laballarina.
Tocantaterraambunpeusol,
faamblaltreuncercle,puntperpunt.
Desobteunsalt,desobtevolaamunt,
comolbufariaunborrissol,
esdescabdella,sembolica
iambunpeuetveloenlaltreespica.
XXI
Totsaplaudiment.Oneguinentra,
senvaalseiententretopantambcames;
guerxejaielsbinoclescentra
enllotgesdedesconegudesdames.
Jaharepassatlesgaleries,
hottotvist:vestitsifesomies
eldeixenmoltinsatisfet.
167
Elprocs.Revistacontracultural
Abandaibanda,alshomeselshafet
salutacionsi,ambgrandesinters,
desprs,hacontemplatlescena
ihabadallatihadit,giratdesquena:
Alpasdeltemps,tothissotms.
Abansveiaelsballetssenseferga
peraraenDidelottambemfatiga."
XXII
Encaraamors,dimonisiserpents
saltenisesvalotenalldalt.
Encaraguardenelsabricsservents
quedormenalvestbulprincipal7.
Piquendepeus;ningnopara
deprotestar,mocarse,fergatzara.
Encaraesveuen,dinsifora,
elsfanaletsbrillantalhora.
Escansenelscavallsdelfred
idelsarnesos,ielscotxersfanlloc
perescalfarlesmansalfoc,
totrenegantdelsenyoret.
Perl'Eugenijasenva,
acasa:elnoishademudar.
XXIII
Mensortir,deferunretratdel
d'aquellacambraresguardada
ondelamodal'aprenentmodel
esmudaiesdesmudaaltravegada?
Ambtotallquesoldifondres
peralcapritxdesdelmercantilLondres,
quepelmarBlticcapaqumateix
vepercanviarseambfustaigreix;
ambtotelqueelgustviddePars
elvanendevinar,elnegoci
s'empescadexquisitperl'oci,
elluxeielplaermsmudads;
ambtotaixnodeixaracbuit,
aquestlsofalsdivuit.
XXIV
AmbreenlespipesdeBizanci,
bronzealataula,porcellana;
perfum(l'olfactemalcriants'hi8)
dinsdecristallenligrana;
llimesdaceripintes,tisoretes,
lesunestortes,d'altresdretes,
itretzegneresderaspallets,
aquellsperungles,perlesdentsaquests.
Rousseau9 trobunatreviment
(hodicdepas)queGrimm,tanimportant,
seliesbrossslesunglesaldavant,
168
Elprocs.Revistacontracultural
davantdaquellllunticeloqent.
Tantdefensarlallibertat,
iaquvaestardeltotdesencertat.
XXV
Hompotserunhomemoltcomcal
senselacuradunglesdescuidar:
perqurebatrel'pocaactual?
Lhbitpertotssuntir.
LEugenimeu,comunTxadiev 10dos,
tementdelsaltresunrebuiggels,
deserunpedantenrobaesvapermetre:
eraelqueesdeiaunpetimetre.
Passava,entremirallsicosesnes,
treshores,pelcapbaix,cuidantlaimatge.
Semblava,quansortiadelestatge,
que,disfressadaambrobesmasculines,
Venusmateixa,esbojarrada,
ansaalgunamascarada.
XXVI
Hedirigitlavostracura
enunatoaletaestrafolria
iarapodria,peralmndelacultura,
descriureaqulasevaindumentria.
Aixpotserjaframassa.
Emtocadedescriureambtraa,
per,gilet,frac,pardesss...
capd'aquestsmotsnohis,enrus.
Ijahoveigprou(minculpar):
caldriaqueelmeupobreestil
deixsdempastifarseambmil
paraulesdmbitforaster.
Depocemvaservir,si,alDiccionari
delAcadmia,vaigguaitarhi11.
XXVII
Aixnoensinteressagens;
ensacuitemalball,msval,
queelmeuOneguinjahifacap,corrents,
iauncotxedelloguerhapujatd'unsalt.
Elsfarsfrontalsdelscarruatges,
damuntdefoscoshabitatges
ipelsdormentscarrersensuccessi,
treuen,alegre,unaclaror
quefaenlaneutotdarcsdeSantMart.
Alamansi,posenllanternes
alescornisesmsexternes.
Pelsnestrals,dallidaqu,
s'hiveuencrrersiluetes
decapsdepresumitsidedametes.
169
Elprocs.Revistacontracultural
XXVIII
Elnostreheroiarribaalhall;
comunaetxavoradelporter,
pelsesgraonsdemarbrehaemprselvol,
duncopdem,shaclenxatb,
ihaentrat.Elllocspledegomagom,
lajacansadamsicaprorromp,
totsdansenlamasurca,alball,
arreuhihagent,terrabastall,
dringuenelsesperonsdelsmilitars,
volenelspeusdelessenyores,
entrelessevespassesseductores
volen,fogosos,elsesguards,
ielrecelsxiuxiudunsgurins
sofegaambelrugitdelsviolins.
XXIX
Entempsdanhelsiaspiracions,
delsballsvaigserneungranapassionat:
perlliurarcartesodeclaracions
nohihaunindretdemsseguretat.
Vosts,maritsambtantdhonor!
Voldriaferlosunfavor,
alqueelsdirtinguinlodaoberta:
mselsvaldriadestaralerta.
Vosts,mams,ambullmsvigilant,
tinguinlesllescontrolades,
estiguinalsbinoclesaferrades!
Dulesempari,sinohofan!
Jopucescriureaixambra:
nosc,fatemps,cappecador.
XXX
Ailas,hemalversatmitjaexistncia
cercanthilentreteniment!
Elball,per,nofosperladecncia,
m'agradariaencaraactualment.
Amimagradaeljoventboig
ilagentada,lespurneigielgoig,
lesdames,ambvestitstanmeditats,
ielsseuspeuets.Perambdicultats
podreutrobar,aRssiasencera,
quenhihagi,debonics,nitres.
Ah!,noheoblidat,ihoheprets,
unspeusTristoi,sensedelera,
encarahipensototeldia,
dormint,elcorse'mdescia.
XXXI
Quan,doncs,ienquinracdemn
potsoblidar,capdepardals?
Ah,peus,peuets!Onsou,ai,on?
170
Elprocs.Revistacontracultural
Onpetgeuorsprimaverals?
Criatsentreplaersd'Orient,
laneudelnord,tandepriment,
noheumarcatmaidunespetjades:
engranscatifesaonjades,
gaudeuluxesitextura.
Dequanfeuperdremlamemria
desetdelogisideglria,
delllocpatern,delaclausura?
Lajoventutalegreshaesborrat
com,lleus,lesvostrespetgesenunprat.
XXXII
DeFloraelrostre,deDianaelbust
itantquehosn,debells,amics!
PerelspeusdeTerpscore,almeugust,
nosperqu,snmsbonics.
Encontemplarlos,lullpreveu
algunarecompensasensepreu
illurbellesaaguradamou
desitjossoltsenenrenou.
M'agradenelspeuets,Elvinaamada,
ataula,sotallarguesestovalles,
alball,perunparquetont'emmiralles,
deprimavera,al'herbad'unaprada,
dhivern,alsferrosdelallar,
enpenyesdegranit,almar.
XXXIII
Recordoelmarabansdunatempesta:
comvanengelosirmelesonades
quealsseuspeuets,corruaagresta,
corrienaajaarse,enamorades!
Llavors,comvaigvolerambloneig
tocaraquellspeusd'unpetoneig!
No,maiuntalfervor,capdia
dejovenesaqueembullia,
emvaferdesitjarambdolor
besarlabocad'unaArmida,
lagaltacomderoses,enrogida,
lessinesplenesdellangor,
no,mai,ambunaempentaaix
capsofrimentnoemvaaigir.
XXXIV
Tincelrecorddunsaltresdies:
ensomnisntims,perinstants,
sostinclestrepdemoltesalegries
sentoelpeuetentrelesmans.
Denoulafantasiaembullalacte,
denoulasangsinamaambaquelltacte,
sentoquealcorpansitsemmena,
171
Elprocs.Revistacontracultural
lamordenou,denoulapena!..
Prou,nodiguemmsmeravelles
delesaltivesambxerrairelira;
nielssentimentsnielsversosqueensinspira
elseuencantnose'lsmereixen,elles:
elsdonsd'aquestesmaguessnreplets
d'engany:elsmots,elsulls...ielsseuspeuets.
XXXV
IelmeuOneguin,qu?Migadormit,
facapalja,deixaladansa,
quanelstamborsjahandeixondit
lurbs,Petersburgmainodescansa.
Untendereslleva,laltresalcarrer,
vaalaparadauncarreter,
delbarridOkhta12unalleteraambpressa
portaunagerrailaneuvergefressa.
Creixelxivarrimatinal.
Obrenpersianes,lafumeraarrenca
ipujaenespiralblavenca,
ielpastisseralemany,tanpuntual,
moltscops,engorradecot,
jahaobertelvasisds(oportic).
1RuslaniLiudmila,poemadePuixkin(1820).
2EscritaBessarbia.(NotadePuixkin)
3UnrestaurantquehihahaveraPetersburguntemps(abansquePuixkinacabslanovellajahaviatancat).
4PiotrPvlovitxKaverin,unamicdejoventutdePuixkin.
5Elxampanydel'any1811,anyd'uncometa,teniafama.
6 Enaquesta estrofa hi apareixennomsrelacionatsambel teatre de l'poca. Puixkin admirava DensI vnovitx Fonvizin,
autorteatral.IkovKniajnnli semblavaunmeradaptadord'obresfranceses.Creia queVladislavzerovdevia l'xita una
actriumolt talentosa,IekaterinaSeminova. Pvel Katenin era traductor deCorneille iunfuturrevolucionaridecabrista.
AleksandrXakhovskoieraautordecomdiesd'actualitat.CharlesDideloteracoregraf.
7Alsteatresdel'pocanohihaviaguardarobaielscriatsesperavenambelsabricsalvestbul.
8Elsperfumsmasculinserennovetat.
9PuixkinintrodueixunanotaambunpassatgedelesConfessions:"Toutlemondesutqu'ilmettaitdublanc;etmoi,
quin'encroyaisrien,jecommenaidelecroire,nonseulementparl'embellissementdesonteintetpouravoirtrouvdestasses
deblancsursatoilette,maissurcequ'entrantunmatindanssachambre,jeletrouvaibrossantsesonglesavecunepetite
vergettefaiteexprs,ouvragequ'ilcontinuarementdevantmoi.Jejugeaiqu'unhommequipassedeuxheurestousles
matinsbrossersesongles,peutbienpasserquelquesinstantsremplirdeblanclescreuxdesapeau."
Lacontinuaci,quePuixkinnocita,anosaltresencaraenspotfermsgrcia:"LebonhommeGauecourt,quin'tait
passacdiable,l'avaitassezplaisammentsurnommTiranleBlanc."
10PiotrTxaadiev,intellectualidandifamsdel'poca.
11Polmicalingstica:Puixkinerapartidarid'unrusquellavorsesparlava,adifernciad'altreshomesdelletresrussos,
detractorsdelsgallicismesipartidarisdelesparaulesd'arreleslava.
12BarrideSantPetersburg.
172
Elprocs.Revistacontracultural
RetratdeBorsPasternakdI.V.Annenkov
Unadarreraalenada
La impressi que dominatota l'obra de Pasternaksla devida,un homenatge ala vida i a laNatura, i en
aquest sentitespotparlardeQuanescampicomd'unaobrapanteista,onelpoeta"anima",dnanimaatots
elsseusherois,elselementsdelaNatura(siguinelsarbres,elvent,unanimaldelboscolalba)ielshomes.
Ensintoniaamblatradiciculturalrussa,Pasternakfaparticiparenlasevaobratoteslesforcesque"animen"
elmn.Semblaqueeldesigdel'autor siguiressuscitar el temps,reviure,immortalitzar lavidaambl'artdela
literatura.
Peradifernciadelpanteismerus,d'arrelsanimistes encara presents en laculturai en laliteratura
russesactuals,elpanteismepotic dePasternakpouamsen el pensamentoccidentalienlesarrelscristia
nes:lavida sexpressi d'unavoluntatsuperior delaqual elshomes ignorants,erratsi,devegades,simple
ment innocents,senallunyen.Defet, totesles idees religioses de Pasternak sn molt personals, alienes a
qualsevolortodxiaifruitdelasevaintucipotica,persinscriuenenunavisidarrelscristianes.
Quanescampi spotserelmspanteista,alhoraespiritualimaterial,delsseuscicles,i on el poeta,en
unintentdallunyarsedelsorolldeltempssiguilaveudelxitodelacondemna,exaltamsquemailetern
universnaturalquelenvolta,totfonentshienunadarreraalenada.
173
Elprocs.Revistacontracultural
Passeigdetillers
Aquellaportaladaambarcdevolta.
Civadaiboscos,ituronsiprats.
Parcfredifosc,ilabarreraclosa.
Lacasamsbonicaquehasvistmai.
Iaquellstillersquenoelsabraaries,
enlafoscriadelpasseigarbrat,
celebrendoscentsanysdellargavida
iestapenlunalaltreelspomsdedalt.
Lescpulesestanquenalaltura.
Iasotaaculllapradaieljard,
quetravessapeldretunacorrua
delsmscorrectesiendreatscamins.
Sotaelstillers,comaunacovaoculta,
nohitocaelterraniunesqueixdellum.
Quecomsifosladelnalduntnel,
solsshiobreunaclaror,quebrillalluny.
Perquanarribaeltempsdelaorida,
lestesadelstillersclososcompunys
estn,amsdelombraambquescombina,
unarrabassadoriintensperfum.
Elsquehipassegenambbarretsdepalla
inspiren,unsialtres,talcomve
aquestaolordaromainexplicable,
queentenenlesabellessolament.
Isnaquestsinstantsincomprensibles
queelcorstransportatsenseraons,
pelcontingutielspropsitsdunllibre
queesfaambparterreslenquadernaci.
Aldaltdunarbrevell,unarbreenorme
quefaalacasaunaltrevestiment,
comsifossindecera,gotaagota,
lesorscremen:laplujaleshiencn.
174
Elprocs.Revistacontracultural
Quanescampi
Unllacimmenscomunaplataimmensa.
Ialseudarrere,laltanuvolada,
comunpildeblancquesamuntega
alesglaceresertesdemuntanya.
Amidaquelallumevoluciona
totelcolordelbosctambtransmuta.
Arasencn,arasunanegraombra
recobertapelsutgequeacumula.
Quan,entreelsnvols,shiobrielblaudeldia
iacabinjalesjornadesplujoses,
quantaalegriaomplirlescrulles
amblherbaplenaqueshialaiquehitriomfa!
Sencalmaelvent;net,lhoritzdespunta.
Damuntdelscamps,elsolshideixacaure,
itravessantlaverdordelesfulles,
comunvidretintat,refelpaisatge.
scomambelsvitrallsdelesesglsies,
quehicopses,desdedins,leternitat,
ambcoroneslluentsdinsomnestestes
dereis,ideremites,idesants.
scomsifosalventredalguntemple
quefoslespaidelmn,icomsijo
pogussentiratravsdunanestra
elsodelbategar,lluny,duncor.
Natura,mnonlUniverssamaga,
celebrarelteuocisolemne
endutperunatremolorsagrada,
ambllgrimesdunaalegriaplena.
175
Elprocs.Revistacontracultural
Elblat
Itreusconclusionsdunmigsegle;
lesguardes,pernolesanotes.
Sinoetsunnegat,hohasdentendre,
comprendrealaalgunacosa.
Jasapscomgaudirdunoci,
ilxit,lavidasecreta;
quelocivalmsqueelmaldiguis,
queresnosfelisensegesta.
Quealtarsillegatsensesperen,
iherois,cavallerssersfantstics,
ielmnvegetaldelsancestres,
iunregneanimalmajesttic.
Isapsqueelllegatprimigeni
perduratrenatalsdestins,
pergeneracions,comdobsequi:
queelgravedelsseglesantics.
Queuncamppledeblatopledordi,
amsdelmol,tompleunfull
queelsavantpassats,perqueltrobis,
fatempsquehiescriuenpertu.
Ielgraportaaquestesparaules,
imentreaquestmnvagirant,
basteixunprojecteincansable
demorts,denaixences,deplanys.
176
Elprocs.Revistacontracultural
Elcanvi
Matreien,aleshores,elscaptaires,
nopasperquabracsvalorssuprems,
sinperqutansolsambellspassava
lavidanua,sensecompliments.
Nomeraestranyelmndelsrics,lesgales
dunpblicviddedelicadeses,
pereraenemicdelsqueviuendelsaltres
iamicdelsenfonsatsenlamisria.
S,jobuscavalamistatsincera
degentdelmndaquellsquesescarrassen,
imacolliencomundells,iemveien
tambcomuncompanyenladesgrcia.
Inocaliadirpascapparaula:
tanpesadaimatricaicorpria
lavidaengolfessensecortinatges,
lavidaensoterranissenseborles.
Mhefetmalbambeltempsdesdaleshores,
queeltempstothopodreixihocontamina.
Selevenlesdesgrcies:snvergonyes,
tremoleigsdeburgesosoptimistes.
Ijanoelsscdel,desdefatemps,
aaquellsquevaigbuscarperestarjunts:
lheperdut,aquellhomequevaigser,
vaigperdreljo,itothomlhaperdut.
177
Elprocs.Revistacontracultural
Lnima
Tu,nima,lamevaploramiques
iladelsmeuscompanys,
quethastornatlacripta
detotselsturmentats.
Elshasanatembalsamantelscossos,
dictantlosversosnous,
sanglotsdelira,esforos
queelsfanplorarlamort,
tuque,enaquesttempsnostremiserable,
taixequessensepor
comlurnafunerria
amblesrestesdetots.
Toteslessevespenesidesgrcies
thanfetacotarelcap.
Fasolordecadver,
detombes,defossars.
Fossacomuna,tu,nimameva,
etstotelquearatinc,
pastadaalapastera,
imltaenelmol.
Continuarpassanthoperlamola,
lamevavida,tot,
quarantaanyadesbones
perferneenelsepulcreunbonadob.
178
Elprocs.Revistacontracultural
179
Elprocs.Revistacontracultural
180
Elprocs.Revistacontracultural
181
Elprocs.Revistacontracultural
Elzoocomatext
182
Elprocs.Revistacontracultural
Creume
Notrobarsunllocmillor
pelsteuscosmtics,nsitot
sicolloquemunnouprestatge
albany,ideixes
deferloscaureambuncopdetovallola:
ensquedaranencaratantescoses
peraclarir,itantesqueixes,
imilbocinsdevidreaterra,
iencarahauremdematinar.
Nodormis,apunta
Alesquatredelamatinada
lalleterapicavaalaporta,
ambvestitdecarrer,
iemdeiam'amenaava
quenodeixariares,
quetots'hoemportaria
sijonotrobavaelrebut.
Dechaverloguardatenuna
butxacadelajaqueta,
perdetotesmaneres
smoltbcomacabar:
s'endurlaquallada,
s'endurelsousielformatge,
s'endurlanostracasa,
s'endurelnostrellitot.
Sinotroboelrebut,sinoeltrobo,
sinoeltroboinol'hidono,
lalleteraensdegollar.
Dosgestos
Unadonas'arrencadelllit,s'arrossega:
haurdefermeunamicadedinar.
Pernohisatemps,imor
entredosgestos:
eldelamareieldelll,
sensesaberquieraella
niaquilipertanyiams.
183
Elprocs.Revistacontracultural
184
Elprocs.Revistacontracultural
exageracions i per aix no en sabeu labast revolu Homer va aconseguir asserenarels nimsi convn
cionari,fulminant. cer tothom que Ulisses estava a l'alada de les cir
Virgili, Lucreci,Ctul, ns i tot Ctul!,i amb cumstncies.
ellCarducci iVerlainesacsejavenelcap.Caldrialliu Pel cam,van trobar Platque en veure'lsva
rar una batalla intensa i costosa i Homer, desprs riuregrollerament ielsva assenyalar ambelditda
d'haverexplicatlesgestesdelsheroisgrecsitroians, vantd'unacolladebeverrisentreelsquals destaca
arengava la multitud fanticailainvitava acomba vaCervantes.
treambl'amor.Quinamenad'utopiase'lshaviacat "Aradigueu,quinatropa!",deiaCervantes,"i
al cap? Probablement l'ara ja llarga amistat amb pensarquem'hivolien!Perquencomptesd'aquest
Campanella l'havia estovat. Com si Campanella no coid'UlissesnodonenelceptrealmeuDonQuixot?"
hagus empunyat les armes quan es va tractar de Va arribar la nit acompanyada d'una pluja
fotreforaelsespanyolsdelasevaCalbria. violenta.Lamarxadelaformacid'escriptorsesfu
Enunmomentconcretva prendrelaparaula feixuga. Alguns comenaven a sentir cansament,
Virgili, imitant la manera de parlar de Cicer: "No dolors,avorriment,per,nalment,a la desembo
ensperdemenrevengesirecriminacions,nosiguem caduradelgranriu,Ulissesvadonarl'ordrederepo
donetes..." sarnsal'alba.
No va poder continuar perqu Safo,Dickin Al so matinal de les trompetes,petitsgrups
son,Achmatova,Cvetaevai Deleddavan aixecar les van baixar sobre la terra encara mig adormida.Es
espases i li van assestar cops rotunds sobre el cap. vanadonardeseguidaquehaviacanviat molt,s'ha
Homervareprendreelseudiscurs:"Noveigdifern via encongit, com ressecat. Havien estat destruts
ciaentrelagentnormalinosaltres.Capmilitarnoes centenars de boscos ufanosos, s'havien construt
comportariaaix.Quvolem combatre si nosabem ciutats lletges com monstres, s'havien enverinat
organitzarnos, fer un programa com, especicar rius,llacsi mars.Ambproufeinesespodiarespirar i
elsobjectiusprincipals?" pertot regnava la maldat, la violncia, l'astcia, la
Ning no sabia d'on havia tret aquell llen gelosia,lamesquinesai la mediocritat.Eraunaem
guatge poltic per el cert s que Homer tenia les presadifcil,per s'havien embarcat en aquellamis
ideesclaresiles expressava:"Per primer cop tenim siicaliaarribarnsalfons.
lapossibilitatdedemostraralgunacosaenconcret. Aix, els poetes morts van envair les cases
Enshem aplegat aqu,no per barallarnos,sin per delsviusque,senseadonarse'n,vanperdrelaseva
baixar a la terra i eradicarl'escassedat,lamediocri identitatinsignicant iincoherent,mancadad'escal
tat,l'arrognciadelsnecis." fori indiferent als problemes del'home,per adqui
"No s feina nostra", van objectar Sneca, rirneunadenovaigenuna.Total'escriapurulenta
MarcAureli,Montaigne,PascaliMaquiavel. iftidadelesnimes,delscorsidelscervellsvaser
"Doncsdequi?" lligadaen bosses de plstici llenadaalscubells de
"Delspoltics." lesescombraries.
"Si s aix,tornemcap acasa.Lapobresano Al capdepocsdies,lesrevistesliterriesvan
far crixer mai res. Per potser per no crear sus comenarapublicarversosextraordinarisilesedito
picciesestaria b queaquestinslitexrcit fosen rials,llibrescomfeia temps que noesllegien.S'ha
capalat per un foraster, un que la poesia sempre vien acabat la verbositat i lalologia,per hi havia
l'hamenyspreada:Ulisses." vida, vida de deb que saltava i cantava entre les
Esfu,immediatament,unsilenciabsolut.La paraulesquecreavaunuxdeprofundabellesa.
mareade capsvaonejar per l'estupor i la perplexi La poesia i l'amor van dur a terme aquella
tat.Per qu cridar els escriptorsala lluitacontra la revoluci tan esperada. Ning no es va adonar de
vulgaritat i la poquesa,contra la prdua de valors, res, per la humanitat va reprendre el cam de la
contra la insensibilitat i acabar conant el coman recuperaci.
damentaunpersonatge,qued'acord,sllegendari,
perenelfonssmurri,sensevalorsi,nsitot,una
micasospitsmoralmentparlant?
Arribats en aquest punt van demanar la pa
raulaPoliziano,AriostoiBoiardoi,encomptes d'U
lisses,vanproposar com acapdavantersOrlando,o
Tancredio,perquno,elReiArts.
Molts van pensar que es tractavad'unapro
postairnicai vatornaracomenar la baralla,per
185
Elprocs.Revistacontracultural
186
Elprocs.Revistacontracultural
Aquestmatlhandeclaratcatalillustre.Estb:elldetotesmane
res dna forma, circumstancial, al teatre catal. En catal escrivia
sempre, per no era un regionalista acrrim. En ell hi havia la
tendnciailaconvenincia,queesbatien.Osiaquequannoescreia
arribarasserunlletratdeprimera,parodiava;quannoescreiaarri
barasserundramaturg,feiasainets;quannopensavaensserlric,
esreiadelslirismes;quannopensavaen sser acadmic,escriviaen
cataldel quearaesparla;iquan veia llunysser un mestreen Gai
Saber, feia mofa dels Jocs Florals... Desprs fu drames, escrigu
escenescarregades delirisme,imit elsqui creaventragdies ivol
gu compondrepoemes.Deixel sainet,ien les portadesdels seus
llibres no es descuidava mai de posarhi Mestre en Gai Saber i
Acadmic de la Llengua Catalana: del que no es resava era del
pseudnim,comsilitingusodi.
Elperd el voler fugir delasevaesfera;elmenysprearlesse
vesprodigioses facultatsde saineter i autor cmic,per emplear no
mslesmoltlimitadesdisposicionsqueteniadautordramtic.Len
terro haestat cosaseriosa,i al mateix temps pomposa.Per allon
passava els carrers es feien intransitables.De Sagraments a laltra
vida se nhaemportat lExtremunci.Noera un anticatlic,per de
religishoerapoquet.Dulhajaperdonatiperdonielsquielrodeja
ven.
187
Elprocs.Revistacontracultural
188
Elprocs.Revistacontracultural
juga concentrat amb l'aparell d'udio.El propietari casa. Noms hi ha encesos els llums del sal, dos
del cotxe, en Jordi, s al meu costat, amb bomb. gransnestralsque projecten una intensssimacla
LAlbert Serra es troba just davant del Porsche, de rorvermella.Enundelsnestralshialbirounacalai
caraals maestros.Sembla que hi haproblemes de xera coronada amb l'esttua d'una antiga divinitat
so. Hi ha alguna cosa al cotxe que provoca inter grega diria que s Afrodita. A l'altre hi veig la
ferncies, un brunzit dbil que s'hauria d'aturar. MontseTriolai la RosaTharrats quejuguen al sof.
Potser s la calefacci, diu en Jordi. S'apropa al La Montseli est intentant lligar un collaret al vol
cotxe, toca alguns botons, es fa enrere. En Joan tant del cabell.Encara van vestides de prostitutes,
Pons,l'nic quepot escoltar el quepassaal'interior d'unaescenaque s'ha rodat treso quatre horesen
de l'autombil, comunica que el soroll continua. rere,poc abans de sopar l'escenaon enGigi i en
L'AlbertSerrapreguntasiespodentreurelesetique Sanxini celebraven el seu casament. s com si la
tes de la ITV. Ho intenten per no ho aconseguei pellculacontinus a l'interior de lacasa sensene
xen.Tant seval, seguim, cridaeldirector,i tothom cessitat de cmeres. Just en el moment que les
calla.Mentrestant,jojahetinguttempsd'enretirar noies s'aixequen del sof, apareix l'Eliseu Huertas.
me de l'escena,i araels veig a tots de lluny,auns Travessael sal atotavelocitatambunarevistaen
deu metres, completament immers en l'obscuritat. ganxada a la cara,davant dels nassos.Sembla que
Lallumblanqussimadelsfocuselsdibuixauname camina i llegeix en veu alta. Busco la silueta d'en
na d'auroles al cap i tinc la impressi que sn n MikeLandscapepernolatrobo.Quanelshedeixat
gels o ninots. Darrere del Porsche s'intueixen les estavaassegutenunacadirapropdelanestra.Ara
contorsions dramtiques de dues oliveres. Els cla lacadirasbuida.Elgran patifoscs'allargaunavin
robscurssnperfectes,penso,comenunquadrede tenademetresenllnsquednapasaunafonda
Rembrandt,per lallums d'unaltre segle.No s, ladadebardisses.Allmit delpatihi haunapiscina
per descomptat, la llum cremosa i taronja de les abandonada. M'hi encamino, una mica enterbolit
espelmesdelXVIInitampoclarectssimallumburo pel fred, mentre de lluny encara veig brillar les
crtica del XX. s la llum misteriosa del segle XXI, aurolesqueencerclenelscapsdetotselsmembres
unallumqueencaraninghaestatcapa demode del'equip,comsirespiressin enunaltremn,enun
lar amb sucient serenitat.Segueixoobservantl'es tempsdiferent,unnoutemps.
cenaensilencihihaalgqueesmogui,realment?
Nodetectoactivitatforadelcotxe.EnGigihadeixat
d'agitarlesmans.EnSanxini,encanvi,ssempreun
exemple de quietud: el seu cap reposa amb calma
impertorbable contra el seient del conductor. Des
d'aquesta distncia el fred em gela els dits,sota
les vambesnoto l'herba humidaem dic a mima
teixque noms hem meditat autnticament sobre
les causes i les conseqncies de la llum del segle
XX,quepenetraisubjuga,ambtotesicadascunade
les seves ombres imperials, l'esperit amnsic del
seglepresent.Perlallum prpiadelnostretemps,
quina s? S'ha format ja,l'hem descoberta?Tenim
provesdedignesdelasevapersistnciaenelsnos
tresgestos? Hi ha unallum per acada segle,per a
cadatempsdelahumanitat?I sifosaix,hihaalgun
creadordelanostrapocaquel'hagidetectadaamb
tanta precisi que ara mateix sigui capa de treba
llarla amb habilitat d'artes? Totes aquestes qes
tionsemsobrevenen decop.Crecque,enelfons,la
granpreguntaquem'esticfentiperalaqual notro
bo resposta, la que es clava ms endins del cor
glaatdelanit,s:comdeuser unaobramestrade
l'art del segle XXI? s precisament aquesta la llum
queemanardel'art dedem?Miro en direcciala
189
Elprocs.Revistacontracultural
190
Elprocs.Revistacontracultural
191
Elprocs.Revistacontracultural
Agraments:
Atotselscollaboradors, en especiala la fa
mlia Pairol. Tamb a la TeresaGuiluz, per la
sevadel,intelligenticonstantaportaci.
Totelcontingutdaquestarevistaestsubjec
tealallicnciacreative commonsCC:BY/NC
/ND,sinosindicaelcontrari.
LesobresdeJordiArmengol,JoaquimCanta
lozella, Mim Junc, MartaNegre,Jordi Ribes,
XavierRistolingelsViladomiutenentotsels
dretsreservats.
192
Elprocs.Revistacontracultural
193
Elprocs.Revistacontracultural
194
Elprocs.Revistacontracultural
LES TEMPORADA
GENER JULIOL
2016
DONES
ELS
GRANS NOMS
DE LESCENA,
A PROP TEU
A ESCENA
Compra les entrades a
www.teatredesalt.net
A la venda tamb a Girona:
Llibreria 22 (horari comercial)
Per telfon: 972 40 20 04
(laborables, de 10 a 14 h)
195
Elprocs.Revistacontracultural
196