cereia ra

eneraj
PARLAMENT D E CATALUNYA e.NERAL
Grup Parlamentari de Catalunya S que es Pot

ENT4ADANiVI...IZj

Ref.: 255JCC26101 700032 4* 27 INT

ASS' 0WN)4|44

A LA MESA DEL PARLAMENT

Joan Coscubiela Conesa, portaveu del Grup Parlamentan de Catalunya S que es

Pot, d'acord amb el que estableixen els articles 151 i 152 del Reglament del
Parlament, presenta les segents propostes de resoluci subsegents al Debat
general sobre l'aplicaci de l'article 1 55 de la Constituci espanyola a Catalu
nya i els seus possibles efectes (tram. 255-00004/1 1).

PROPOSTES DE RESOLUCIO

Proposta de resoluci 1

De rebuig a la suspensi de l'autonomia de Catalunya i en defensa de l'autogo

vern

El Consell de Ministres de dissabte 21 d'octubre de 2017, previ acord entre el

PP, PSOE i C's, va acordar mesures d'excepcionalitat en aplicaci de l'article
1 55 de la Constituci per a ser elevades al Senat per a la seva aprovaci.

L'activaci d'aquest mecanisme, indit en la histria poltica recent, suposa la

suspensi de l'autogovern de Catalunya amb mesures com el cessament del
president i vicepresident del govern i dels consellers que integren el Consell de
Govern de la Generalitat de Catalunya; la direcci de la seguretat pblica de
Catalunya controlant el cos de Mossos d'Esquadra, que poden ser substituts
per efectius de les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat, l'assumpci de les
funcions de govern i administraci del Centre de Telecomunicacions i Tecnolo
gies de la Informaci i del Centre de la Seguretat de la Informaci de Catalu
nya, la intervenci dels mitjans pblics de Catalunya (TV3 i Catalunya Rdio) i
el control i la limitaci competencial legislativa del Parlament de Catalunya, al
que se l'impossibilita d'exercir el control dels rgans que governin provisio
nalment Catalunya -que correspon al Senat- i se l'imposa una censura prvia en
el debat poltic.

Dites mesures subvertirien, en cas d'aplicar-se, la legitimitat dels representants

escollits pel poble de Catalunya amb la implantaci d'una comissi tecnocrti-

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

 I I a (i
Dk (,h'K "i V i, i i

2 7 liCT. 2017
PARLAMENT D E CATALUNYA
ENTRADA
Grup Parlamentari de Catalunya S que es Pot
N.T /11

ca imposada que no representa l'expressi de la voluntat popular. Un govern

tcnic guiat i dirigit pel govern de l'Estat Espanyol amb objectius imposats des
d'una concepci de l'Estat que separa ms que uneix, i amb un evident perill
d'involuci del nostre model de societat.
Un conjunt de mesures a executar contrries a la Constituci que s'invoca, i en
especial als drets de participaci poltica, de les llibertats d'informaci i
d'expressi, i al de l'autonomia de les nacionalitats i regions. En definitiva
aquest acord representa la fallida de l'ordre constitucional i s un atemptat
antidemocrtic al nucli essencial del dret a l'autonomia del nostre pas.
L'actitud belligerant i d'humiliaci cap a Catalunya per part del govern de
l'Estat Espanyol forma part de la incapacitat endmica de la dreta espanyola
d'acceptar l'autntica naturalesa plurinacional de l'Estat i, per tant d'afrontar
des del dileg poltic aquesta realitat per a ells molesta i, tanmateix, innegable
i necessria per bastir un model d'Estat de reconeixement de les nacions.
El poble de Catalunya, al llarg de la seva histria, ha manifestat democrtica
ment la voluntat d'autogovernar-se, amb l'objectiu de construir un pas fona
mentat en el progrs, la sostenibilitat, la justcia social, la igualtat de tota la
ciutadania, i de reforar la cultura prpia i la identitat collectiva. Catalunya
avui s producte de moltes lluites compartides, individuals i collectives, de
persones amb orgens i sensibilitats diverses que han compartit el repte d'as
solir el reconeixement de Catalunya com a naci i el seu carcter de subjecte
poltic i jurdic.
No estem disposats a renunciar ni al nostre autogovern ni a decidir el seu fu
tur, per aix davant d'aquesta agressi l'nica resposta possible, indepen
dentment del nostre posicionament, s donar suport a les nostres institucions,
treballar per una democrcia i un pas de qualitat i defensar la voluntat de la
majoria de la societat de Catalunya de votar en un referndum reconegut, in
clusiu i amb garanties.
L'I d'octubre, malgrat l'amplitud de la mobilitzaci ciutadana i la dignitat de la
resistncia cvica, ateses les condicions d'excepcionalitat que el van envoltar,
no va poder esdevenir el referndum que Catalunya necessita. Com a conse
qncia, no s circumstncia habilitant per declarar unilateralment la indepen
dncia i podria installar una profunda divisi en el s mateix de la societat
catalana. Rebutgem l'immobilisme i la lgica recentralitzadora, per tamb les
iniciatives unilaterals que dificultarien la necessria unitat de la societat civil
catalana en la defensa de l'autogovern.
En aquest moment d'amenaces i d'agressions sense precedents, fem una crida
a totes les institucions del pas a vetllar per la seva cohesi social i territorial.

Model; 2 5 5 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

2
 NIIEI# r l)IS C jlTfLL lli# fil
E^rrnADA NM
Grup Parlamentari de Catalunya S que es Pot lLT

fent sentir la seva veu en la defensa d'una causa collectiva; la dignitat de les
institucions de Catalunya i del nostre autogovern perqu est en joc tamb
l'autonomia local.

El Parlament saluda la reacci d'organitzacions socials i de la ciutadania en les

seves primeres reaccions en defensa de les llibertats civils i els drets fonamen
tals. Des de la imposici i des de la fora no es podr resoldre la major crisi
poltica, territorial i institucional de la democrcia que ha de tenir una soluci
poltica negociada.

Per aquests motius, el Grup Parlamentari de Catalunya S que es Pot presenta la

segent:

PROPOSTA DE RESOLUCI

El Parlament de Catalunya:

1. Rebutja l'aplicaci de mesures excepcionals derivades de l'activaci de

l'article 1 55 de la Constituci que suposen trencar l'autogovern de Cata
lunya.

2. Insta el Govern a fer les gestions necessries davant el Govern de l'Estat

per que desactivi les mesures de suspensi de l'autogovern de Catalu
nya en aplicaci de l'article 155 de la Constituci i desactivi qualsevol
mesura de suspensi de l'autogovern per a recuperar la normalitat de
mocrtica al nostre pas.

3. Manifestar que la Declaraci Unilateral d'Independncia pot suposar un

pas que allunyi la resoluci poltica del conflicte i dificultar l'establiment
d'mplies majories en defensa de l'autogovern de Catalunya. Per
aquests motius instem el President de la Generalitat de Catalunya que
no la faci efectiva ni la posi a votaci en el Parlament de Catalunya com
a resposta a l'agressi del govern del PP de l'Estat Espanyol.

4. Insta el Govern a articular una resposta unitria des de les institucions

democrtiques, amb tots els partits poltics, els ajuntaments, sindicats,
associacions empresarials, i societat civil en defensa de l'autogovern,
coherent amb els valors i principis que garanteixen la cohesi social del
nostre pas.

5. Exigeix la llibertat immediata de Jordi Snchez i Jordi Cuixart, injusta

ment empresonats. Aix mateix, que es procedeixi a arxivar totes les
causes obertes judicialment com a reacci poltica davant de les dife-

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

3
 Grup ^parlamentari de Catalunya 8 que es ^Ot

rents mobilitzacions sobiramstes, processos participatius ciutadans, aix

com,tot ei relacionat arabia convocatria de d^octubre.

Insta el Governafer les gestions necessries davant el Govern de I^Estat

perala retirada dels efectius policials del Gos Nacional de Policiaide la
GuardiaGivil enviats de maneraexpressaaGatalunyaper impedir les
votacions de 1^1 d^octubreigue romanen encara al nostre pas.

7. Insta el Governaobrir un dileg amb el Govern de I^Estatiamb el con

junt d^actors poltics per buscar solucions poltiques democrtiquesal
conflicte.Unes solucions que permetinala ciutadania catalana decidir el
seu futur en un referndum.
Insta el Governafer les gestions oportunes davant la Gomissi Europea
per aconseguir una mediaci poltica internacional imparcial que perme
ti trobar vies de dileg que superi les solucions unilaterals.

5n el darrers anys 5^ha fet evident l^esgotament del sistema poltic nascut de la
transici, que va agafar forma enia Constituci de 1^7^. Sistema, que durant
unes dcades va permetre avanar en l^exercici de drets fonamentalsiel reco
neixement de drets socials bsics,ha anat perdent la seva capacitat d^inclusii
transformaci de la societat arribant,en aquests darrers anys,apatirretroces
sos importants en matria de llibertatsidrets socials.
Tanelsimpactesd^unaglobalitzaci econmica sense regles nidretsnicon
trapoders, com les poltiqueseconmiques i socials posadesen marxaenel
marcdelagranrecessieconmica,comlareinterpretacirecentralitzadorai
autoritria de la Constituci Espanyola,han contributaaquest esgotament del
Pacte Constitucional ide la seva prpia capacitat per canalitzar elsinteressos
dels diferents sectors socialsiels conflictes de la nostra societat.
La gran recessi ha evidenciat com les poltiques econmiquesi socials,quea
Europa,aEspaaiaCatalunyavan imposar lesinstitucions, poders pblicsi
governs, han provocat greus esquerdes en la Constituci Social, la que va con
cretar els drets fonamentals de naturalesa socialiels principis d^actuaci dels
poders pblics en el terreny socioeconmic.AEspanyan^s un exemple la Re
forma de l^article 135 de la Constituci, la Llei d^estabilitat pressupostaria vo
tada per el PPiCILI.ACatalunya la llei d^estabilitatpressupostariailes retalla

Model; subsegents al en
4
 r"
'vAIN V; X-: - > 5
EGISTRf:'GENERAL

P A R L A M E N T DE C A T A L U N Y A

Grup Parlamentari de Catalunya S que es Pot EhJTRADA NM. ...3.W&

/II I^
des de serveis i drets pblics, la privatitzaci de serveis pblics i la venda del
patrimoni de la Generalitat de Catalunya, totes elles, mesures aprovades pels
governs de CIU, amb el suport ms o menys explcit d'ERC i continuades du
rant aquesta legislatura pel Govern de JS.

La resposta ciutadana a aquesta ruptura de la Constituci Social ha suposat

tamb l'adopci de poltiques profundament autoritries, adoptades pels Go
verns del Partit Popular (Llei IVIordassa, Reforma del Codi Penal, persecuci de
sindicalistes per exercir el dret de vaga i criminalitzaci d'organitzacions i mo
viments socials).

Les incipients poltiques ambientals posades en marxa per desenvolupar man

dats constitucionals, poc avanats en termes de sostenibilitat, han patit tamb
un retrocs fonamental durant els anys de la Gran Recessi, en la mesura que
aquests objectius s'han supeditat als interessos dels mercats financers globals.

En el terreny de la Constituci Territorial hem assistit a una agressiva poltica

per reescriure i reinterpretar la Constituci en un sentit recentralitzador, que
ha afectat a les administracions locals, per molt ms especialment a les
CCAA. En aquest marc les aspiracions nacionals de Catalunya, expressades en
diferents resolucions i acords del Parlament de Catalunya, des de l'any 1 989,
s'han vist frustrades per una ofensiva de l'Estat Espaol contra l'exercici de
l'autogovern i contra les propostes presentades per millorar-lo.
L'exemple de la Sentencia del Tribunal Constitucional, declarant nuls preceptes
importants o reinterprtant regressivament articles d'un Estatut d'Autonomia
de Catalunya que havia estat pactat entre el Parlament de Catalunya i les Corts
Generals, a ms de votat en referndum, s molt illustrativa d'aquesta esquer
da de la Constituci Territorial.

El rebuig per part de l'estat Espanyol a acceptar cap proposta que canalitz les
aspiracions nacionals de Catalunya s'ha incrementat durant aquesta legislatura
i ens ha situat en un bloqueig poltic i institucional de primera magnitud.

El darrer acord del Govern espanyol que, emparant-se en un s abusiu de

l'article 155 de la Constituci Espanyola, situant-se fora del marc constitucio
nal, i entrant en el terreny de la suspensi de l'autogovern, la inten/enci de la
Generalitat de Catalunya i la suspensi de drets com el de representaci polti
ca, suposen l'evidncia de la fractura plena del Pacte Territorial que va suposar
la Constituci de 1978.
Aquests i altres fets posen de manifest la necessitat d'actuar per revertir el que
ja ha demostrat ser l'esgotament total d'aquell Pacte i del sistema poltic que
va generar i que ha funcionat durant 40 anys.

Model: 2 5 5 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

5
 PA Rl.jl M ::!* T 1)13 (IjllTJA L U N YAi 2 7 81:1, 2817
Grup Parlamentari de Catalunya S que es Pot ENTRADANM.

LNT.
Refer i reconstruir aquest Pacte comporta un gran esfor unitari tant en l'mbit
social com institucional. I al Parlament de Catalunya li correspon impulsar-lo
polticament.
CSQEP reitera la seva voluntat, expressada amb la seva participaci en la Co
missi d'estudi del Procs Constituent i amb les conclusions que en el seu
moment va presentar, de participar en el debat d'un nou Marc Constituent Ca
tal, que al nostre entendre hauria de donar resposta a les demandes socioe-
conmiques de la ciutadania, apostar per un nou model de pas i proposar una
nova articulaci de la relaci de Catalunya amb Espaa a partir d'una estructu
ra d'Estat Confederal que expressi la realitat plurinacional d'Espanya.
Aquest Marc Constituent a Catalunya, que hauria de ser la base a partir de la
qual construir aquesta nova relaci, ha de tenir com a punt de partida una m
plia majoria social, reconeguda a partir d'un Referndum acordat, celebrat a
partir de les diferents formes que tenen encaix en el marc constitucional.
Es tracta d'un procs que d'entrada requereix un ampli acord en el s de la so
cietat catalana per fer-se realitat. I precisa d'un clima de dileg que faciliti la
participaci social i eviti els riscos de fractura en el s de la prpia societat ca
talana. Un procs que ha de combinar els espais de participaci ciutadana amb
els de debat institucional, on hi intervenen els instruments de representaci
poltica.
Un procs que no predetermini cap decisi, que noms correspon prendre a la
ciutadania com a subjecte sobir, a partir dels mecanismes de participaci so
cial i de decisi democrtica.
Un procs que permeti a la ciutadania identificar quins sn els mbits demo
crtics, econmics, socials, ambientals i nacionals en qu vol concretar la rup
tura o discontinutat que sempre comporta un nou marc constituent. I que tin
gui en compte el dret a decidir del poble de Catalunya a travs dels
mecanismes d'un referndum pactat, que garanteixi la inclusi del conjunt de
la societat, el seu exercici amb garanties i el reconeixement internacional.
Un procs que per aprofundir en la recuperaci de la sobirania poltica de la
societat front els poders econmics globals s'haur d'articular amb altres pro
cessos de la mateixa naturalesa a Espanya i en el marc europeu, amb els que
establir dilegs i aliances.

PROPOSTA DE RESOLUCI

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

6
 2 7 BCT. BBI?
PARLAMENT D E CATALUNYA
ErfTRADA NM. ....IMj.i...
Grup Parlamentari de Catalunya S que es Pot
N.T.

En base a aquestes consideracions el Parlament acorda adoptar les iniciatives

poltiques necessries a fi i efecte de possibilitar aquest nou Marc Constituent
que contempli entre d'altres els segents eixos:

1. Radicalitat democrtica i transparncia: per a reformular el model de

mocrtic, malms per una corrupci sistmica a l'Estat Espanyol i Cata
lunya, establint mecanismes de participaci, presa de decisi i control
per fer front a la corrupci i l'opacitat.

2. Justcia social, ambiental i de gnere: per a garantir drets laborals i re

vertir les conseqncies de les poltiques d'austeritat, i plantejar un nou
model de serveis socials i del b com, aix com el model energtic i
mediambiental.
3. Justcia econmica i fiscal: per a plantejar un model de fiscalitat equita
tiva que combati el frau, l'elusi i l'evasi fiscal i permeti tenir capacitat
pressupostria per a fer una Catalunya ms justa

4. Formes de legitimaci necessries per aquest Marc Constituent que faci

compatible la legitimitat democrtica que es desprn de la voluntat de
la ciutadania i la legalitat que li dona forma jurdica, amb un especial
respecte a la protecci de les minories i la seguretat jurdica.

5. Combinar els espais de participaci ciutadana directa amb els mecanis

mes de decisi institucional.

D'un costat mecanismes de participaci ciutadana, liderats i impulsats

per la societat civil en el seu sentit ampli i plural , per identificar quins
sn els espais en qu es considera prioritari concretar el canvi que com
porta aquest nou Marc Constituent.

Aquest procs de debat no prefigura la relaci final de Catalunya amb

l'Estat i s'articula al voltant del dret a decidir. Les conclusions d'aquest
procs es posen a disposici de la societat i de les institucions.

6. Referndum amb totes les garanties establertes en el Codi de Bones

Prctiques de la Comissi de Vencia i articulat a partir de l'aplicaci de
l'article 92. 1 de la Constituci espanyola, b a partir de la seva aplica
ci directa o b a travs de la reforma de la Llei Orgnica de Refern
dums, que permeti consultar a la ciutadania de Catalunya sobre quina
s la forma d'Estat a qu aspiren com a part del procs constituent

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

7
 P A R i . ' Y Y E l i T 3 ,3 c I e t a r i a
DE C A T A L U N Y A O 0 r, m f aI
REGISTRE. GENERAL

PARLAMENT D E CATALUNYA
2 7 OGT, 2017
( ENTRADA NM HOM
Grup Parlamentari de Catalunya S que es Pot
I N.T. /11

7. La importncia que t el reconeixement internacional d'aquest procs

constituent obliga a dotar el procs d'una forta legitimitat interna en la
decisi del seu inici. Una legitimitat que requereix un ampli acord ciuta
d a Catalunya i un mecanisme ntid de legitimaci que sigui reconegut
com a tal.

Proposta de resoluci 3

Conseqncies econmiques i socials

La situaci de conflicte poltic greu dels darrers mesos entre el Govern de

l'Estat i el de la Generalitat est comportant conseqncies indesitjades en les
condicions socials i econmiques del nostre pas. Conseqncies que estan
afectant a la ciutadania, especialment a la ms vulnerable, i que poden tenir
efectes encara ms greus si la situaci d'incertesa i de crisi s'allarga en el
temps.
Aquests darrers dies s'ha conegut com la intervenci de leS finances de la Ge
neralitat per part del govern de l'Estat pot posar en risc subvencions a entitats
del sector social o juvenil. En concret, el Govern de la Generalitat ha comunicat
a 307 entitats socials i a 224 entitats juvenils que poden quedar sense les aju
des habituals per a la seva activitat si no es pot activar la convocatria ordin
ria de subvencions a projectes.
Tamb el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentaci ha anun
ciat que la intervenci dels comptes del Govern per part de l'Estat mant blo
quejats 31 milions d'euros d'ajudes agrries, que de retruc poden fer perillar
els fons comunitaris que cofinancen aquests ajuts. Sn sobretot ajuts previstos
dins el programa de desenvolupament rural (PDR), com ara ajuts agroambien-
tals, els adreats a les indstries alimentries, a la gesti forestal sostenible o
al suport a les Agrupacions de Defensa Forestal i a les confraries de pescadors.

A tot plegat el govern de l'Estat respon que la Generalitat t vies per a desblo-
quejar aquestes ajudes, per que no les ha activat. Sigui com sigui, a qui es
posa en situaci econmica compromesa amb tot plegat s als sectors i enti
tats afectats, i als i les beneficiaris dels seus projectes.

D'altra banda s conegut i advertit que si la situaci d'incertesa poltica i de

inseguretat jurdica s'allarga en el temps, es pot acabar patint un impacte greu
en la ocupaci i en les condicions econmiques del pas.

Model: 2 5 5 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

8
 9 7 nrT 'snt?
PARLAMENT D E CATALUNYA | fi^c s |
m I
Grup Parlamentari de Catalunya S que es Pot { ENTRADANvi 32Q.I j
N.T /II I

Tamb alguns serveis pblics estan patint conseqncies del moment de cris
paci poltica, especialment les escoles. No noms van patir fsicament
l'impacte de la violncia policial del dia 1 d'octubre, sin que estan sent ataca
des amb sospites infonamentades sobre la seva professionalitat i qualitat en
valors educatius. La instrumentalitzaci de l'educaci amb fins partidistes hau
ria de ser una lnia vermella que mai hauria de traspassar-se, i s'allunyen enca
ra ms les oportunitats d'arribar al tan necessari pacte educatiu.

Escoles que han de ser servei essencial en la ms qu necessria feina per a

mantenir al nostre pas la cohesi social. I la cohesi social s, precisament,
una altra de les victimes del moment poltic dels darrers temps. I s que la
crispaci i la tensi social sostinguda impacta en les relacions i fins i tot en la
salut de les persones

Donat que el conflicte no ha d'eludir, en cap cas, la responsabilitat dels poders

pblics de vetllar per les condicions de vida de la gent, i amb especial atenci
als collectius ms vulnerables,

PROPOSTA DE RESOLUCI

El Parlament de Catalunya insta el Govern a:

1. Reclamar al Govern de l'Estat que deixi sense efecte les ordres ministe
rials d'intervenci de les finances de la Generalitat de Catalunya

2. Mentre no es pugui produir la reversi d'aquesta intervenci, esgotar

tots els trmits que permetin excepcionar, de manera urgent, el blo
queig que est afectant a les subvencions a entitats socials i juvenils i
als ajuts previstos dins el programa de desenvolupament rural (PDR)

3. Reclamar al Govern de l'Estat deixar sense efecte el decret fet ad hoc

per a facilitar el trasllat de seus socials d'empreses fora de Catalunya

4. Adoptar les mesures necessries per a generar seguretat jurdica i aca

bar amb la incertesa dels darrers mesos el ms aviat possible per a evi
tar danys de consideraci a l'economia del pas i, especialment, a
l'ocupaci.

5. Avaluar les prdues generades, sector per sector, per la incertesa polti
ca del moment, i destinar partides extraordinries per a palliar possi
bles efectes en les condicions, qualitat o quantitat dels llocs de treball
en els sectors ms afectats

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

 NI 151# r iiia (jnrjiiLiji N YA 2 7 8CT.
Grup Parlamentari de Catalunya S que es Pot ENTRADA NM..

L&Lzziz;
6. Establir una partida pressupostria extraordinria per cofinanar actua
cions, per part del mn local, que ajudin a preservar la cohesi social i
la convivncia cvica i democrtica des de la diversitat i pluralitat de va
lors existents al nostre pas

El Parlament de Catalunya manifesta:

7. El seu reconeixement a la qualitat del sistema educatiu a Catalunya, i un
reconeixement explcit al professorat catal per la seva capacitat de re
conixer, valorar i fomentar la pluralitat d'idees i valors, i la diversitat,
en un marc de drets humans.

Palau del ^rlament, 27 d'octubre de 201 7

Joan Coscubiela Conesa

Portaveu del GP CSP

Model: 255 Propostes de resoluci subsegents al debat general en el Ple

10