DOCTORAT DE TEORIA DE LA LITERATURA I LITERATURA COMPARADA

Universitat Autnoma de Barcelona

Departament: Filologia espanyola
Curs: 2000/01 i 2001/02
Director: Dr. Pere Ballart
Professor tutor: Dra. Mara Jos Vega
Assignatura: Tesi doctoral

SIMONA KRABEC

GEOGRAFIA IMAGINRIA
Identitat i literatura a Centreeuropa

maig de 2002

1
Mein Kahn ist ohne Steuer und fhrt mit dem Wind, der in der untersten Regionen der Erde blt.

Franz Kafka

2
 NDEX

Introducci ........................................................................................................................................4

EL CONCEPTE DE CENTREEUROPA

Un prembul necessari.....................................................................................................................22

La plataforma postideolgica..........................................................................................................44

Definici del concepte

Est-o-est...................................................................................................................... 66

El mn tenyit de vermell ............................................................................................. 81

La deconstrucci d'un mite........................................................................................... 116

Icona de dominaci...................................................................................................... 145

Geografia imaginria..........................................................................................................................181

IDENTITAT

El relleu crstic...................................................................................................................................2

La naci..............................................................................................................................................36

Vens .................................................................................................................................................69

Pares i fills..........................................................................................................................................91

Eslovnia

Els sbdits austracs...................................................................................................... 116

Els ciutadans iugoslaus.................................................................................................. 149

L'hbitat de l'art..................................................................................................................................175

Rompre l'encs ...................................................................................................................................200

3
 INTRODUCCI

Ben entrat el mes de juliol de l'any 2000, l'exposici "50 anys d'art a Centreeuropa
1949-1999" del Museu d'Art Modern de Viena1 en el seu cam per Europa, va parar tamb a la
Fundaci Mir de Barcelona, on s'hi va estar fins els primers dies de la tardor. El propsit
d'aquesta exposici, que va recrrer les ciutats de Viena, Budapest, Southampton i Praga, no era
gens modest. Els seus responsables volien oferir una nova visi de l'art centreeuropeu, amb una
atenci especial en l'poca de la divisi poltica d'Europa i en els grans canvis experimentats per
l'anomenat antic bloc de l'est en les ltimes dcades. La intenci d'aquesta exposici tan
ambiciosa era mostrar la cultura centreeuropea en tota la seva complexitat histrica. En va
resultar una mostra molt interessant que es fonamentava sobre dos eixos principals. Primer de
tot recollir les obres que permetessin dibuixar un panorama representatiu sobre l'activitat
artstica en els pasos atrapats darrere la barrera que sota el nom de "tel d'acer" durant els anys
de la guerra freda feia impossible el lliure intercanvi d'idees, informacions i persones. Una
col.lecci d'obres, doncs, que volia combatre el desconeixement, un desconeixement gaireb
absolut que afectava tot el mn occidental, el desconeixement que provenia del fet que a
l'Occident no aconseguia fer-se conixer poc ms que "una petita quantitat de documents de
baixa qualitat, junt amb els mites de l'art oficial i dels dissidents martiritzats".2 Aquest era, per,
noms un dels objectius d'aquesta exposici. L'altre, ms subversiu, era la intenci d'enfrontar-
se decididament als motlles establerts i per aix els responsables de l'exposici van definir i

1
50 Jahre Kunst aus Mitteleuropa. 1949-1999, Viena, Museum Moderner Kunst Stiftung Ludwig, des de
18 de desembre a 27 de febrer, Palais Lichtenstein i 20er Haus.
2
HUGHES, Henry Meyric, The Reception in the West of Art from Central and East Central Europe at the
Time of the Cold War A: HEGYI, Lrnd [cur.], 1999, pgina 50.

4
considerar la producci artstica dels pasos centreeuropeus com una entitat prpia dins de
l'mbit cultural i geopoltic global.
Les dues lnies que guien l'enfrontament contra la imatge estereotipada de l'Europa de
l'Est, que persegueix l'exposici del Museu d'Art Modern de Viena, fan que aquesta mostra sigui
un bon punt de partida, sobretot algunes de les tesis bsiques que apareixen recollides en els
assaigs publicats al catleg que acompanyava l'exposici. Els curadors que van ser responsables
de la selecci d'obres es situen ms enll de la divisi d'Europa en dues meitats oposades,
contemplen el panorama artstic amb el mur de la divisi ja enderrocat. s una mirada que
volgudament marca distncies amb una realitat de fet encara fora recent, una mirada que es vol
situar en una posici prou elevada com per poder examinar la segona meitat del segle XX amb
una perspectiva histrica. L'exposici que es va poder visitar a les dependncies de la Fundaci
Mir de Barcelona s el balan de la feina feta. L'exposici s el resultat d'haver-se parat en un
punt determinat i d'haver-se girat enrere amb una mirada indagadora, s el resultat de la voluntat
de despenjar les cortines, obrir els telons, enderrocar els murs i veure qu hi resta quan l'espai
est plenament il.luminat. s innegable que aquesta exposici justifica l'esfor dels
organitzadors. Cal pensar no noms en la dificultat de reunir i de seleccionar les obres que
omplien durant dos mesos les parets i l'espai de les sales de la Fundaci Mir, sin tamb en
l'extraordinari catleg que l'acompanyava i que s una prova ms que no es tractava de fer una
simple mostra d'obres arreplegades de tot arreu, sin gaireb un manifest. Es tractava de
demostrar la utilitat d'eixamplar les mirades i oblidar els esquemes que semblaven eterns fins fa
ben pocs anys. Gyrgy Konrd acaba el seu assaig, incls al catleg d'aquesta exposici,
escrivint una carta fictcia a un habitant de Viena. "Estimat Viens", diu Konrd, "amb
independncia de si es tracta d'un missatge jois o b de males notcies, el segle XXI el viurem
junts, tal com ho havem fet durant molts segles de la nostra histria comuna."3
El primer objectiu que ens hem proposat s fer una mirada retrospectiva per descobrir
les diverses facetes d'un concepte tan esmunyeds com s el terme "Centreeuropa", situant-nos
al moment present, per intentant establir una certa distncia. Per aix s necessari considerar

5
que, entrats en el segle vint-i-u, Centreeuropa existeix. Lrnd Hegyi, el curador de l'exposici,
diu que cal acceptar aquest concepte sobretot perqu resulta til. Hegyi subratlla aquest adjectiu,
subratlla la utilitat d'aquest procediment que s'avana a l'estat real de les coses i considera que
aquesta s la soluci ms simple i la ms pragmtica tot i que no queda cap dubte que la
definici, la rellevncia, la utilitat i tamb les desqualificacions del terme "Centreeuropa"
continuaran essent objecte de debats acalorats en el futur. "Lluny de ser un smptoma d'una
mitificaci ahistrica de la realitat histrica, el fet d'utilitzar el terme Centreeuropa contribueix a
posar els assumptes de caire universal i global a un nivell ms concret,"4 escriu Hegyi i
argumenta la utilitat d'aquest terme assegurant que permet aplicacions en l'mbit de la histria,
la cultura i la histria de l'art, i tamb perqu t sentit utilitzar-lo per definir millor les qestions
que neixen de la realitat poltica i estratgica del mn contemporani.
La necessitat de tornar a contemplar l'espai cultural d'Europa com un de sol s
veritablement una bella i noble proposici. Per no s gens fcil d'assolir i a ms a ms no s
exempta de produir, fins i tot involuntriament, altres exclusions, tamb injustes. Per ms enll
de l'esfor que s necessari per conceptualitzar una realitat fins ara poc coneguda a l'Occident hi
ha una altra qesti que m'inquieta profundament i que intentar explicar amb una petita
ancdota, tamb relacionada amb l'esmentada exposici. Entre les nombroses obres all presents
em va cridar especialment l'atenci un quadre: la fotografia d'un home jove amb un bitllet de
100 dinars iugoslaus enganxat al front. A sota seu hi havia una inscripci, una sola paraula
acabada amb el signe d'exclamaci. La llegeixo i somric instantniament, visc davant d'aquell
paper emmarcat i penjat a la paret una intensa, momentnia experincia de joia, d'haver-ho
comprs, d'haver aconseguit recompondre els signes i donar-los un sentit vlid per a mi i tot
aix m'ha fet somriure, per alhora em sobrev una punyent conscincia que el quadre desperta
records amagats, oblidats, silenciats. Em giro, observo el meu voltant i topo amb la mirada d'una
senyora, els seus ulls em parlen de la sorpresa, potser fins i tot de rebuig.

3
KONRD, Gyrgy, "Everybody wants to emerge from the Masses" A: HEGYI, Lrnd [cur.], 1999,
pgina 45.
4
HEGYI, Lrnd, Central Europe as a Hypothesis and a Way of Life A: HEGYI, Lrnd [cur.], 1999,
pgina 9.

6
 Hi faltava la traducci de la frase, per encara que a sota hi hagus hagut un rtol amb
aquesta paraula en alguna llengua ms comprensible per als visitants, poc hauria canviat. La
gent llegiria "Canta!" i giraria la mirada cap a l'obra segent. La traducci literal hauria servit de
ben poc, perqu per poder somriure davant d'aquella imatge es necessitava una altra classe de
coneixement, el saber que no es pot obtenir a les pgines d'un diccionari. L'artista va edificar el
missatge de la seva obra posant els fonaments en un context cultural desconegut per al pblic de
l'exposici. El missatge d'aquest quadre no explicava res, sin que desemmascarava els tpics
d'una cultura. Per poder somriure davant seu calia saber com Iugoslvia forjava els seus mites,
era precs poder reconixer en aquesta fotografia un dels estereotips folklrics. Calia saber que
si alg porta el bitllet al front, llavors all hi ha msica, gent, diversi. Calia saber que un dels
tpics que evocaven una Iugoslvia profunda era la imatge d'una festa, on es beu i balla, on els
msics toquen sense parar, exhaustos, amb el front ple de gotes de suor, on s'obliden les
penries, on la diversi es paga i es presumeix de poder-la pagar. s en una festa com aquesta
on els msics se'ls adorna el front suat amb els bitllets i se'ls incita a que continun tocant i
cantant. Noms aquell que pogus reconixer aquest lloc com, podria sentir l'impacte de la
imatge.
La mirada envejosa d'aquella visitant desconeguda va fer que m'adons intensament que
l'espai esttic transcendeix els lmits del paper, com l'obra d'art noms s una possibilitat, noms
la porta d'entrada per a una vivncia personal i intransferible. Per ms enll dels tpics
culturals, el coneixement dels quals alg hauria pogut adquirir veient pel.lcules d'un pas que
ara ja pertany a la histria, el bitllet vermell sobre el front de l'artista evocava una altra classe de
memria, la memria lligada a la realitat, a la histria prpiament dita. El bitllet de 100 dinars
amb la imatge d'un miner era el bitllet ms gran de l'poca feli de Iugoslvia, durant molts anys
el seu valor va ser prcticament immutable. s el bitllet gros de la meva infncia i en veure'l no
vaig poder reprimir el record del qu va venir desprs. Els 500 dinars amb la imatge de Tito,
l'ltima roca on la memria encara pot descansar, i desprs una riuada de zeros que es
multipliquen incansablement, feixos de paper sense valor amb imatges impreses que la memria
ja no pot retenir, diners d'un pas que avana a la deriva. El bitllet vermell portava per a mi els
records ms amargs.

7
 Aquest quadre s noms un petit exemple que no resulta gens fcil comprendre l'art que
ve d'una cultura desconeguda. s un exemple especialment rellevant perqu es tracta d'una
imatge i no de la literatura. s cert i l'exposici Art a Centreeuropa ho demostra a bastana
que un art com la pintura, la msica, la dansa utilitza els mateixos codis arreu i en principi no
necessita res ms per poder ser comprs i acceptat pel pblic. Les sales de la Fundaci Mir
estaven plenes d'obres d'artistes txecs, eslovacs, polonesos, serbis, bosnians, croats, macedonis,
eslovens, hongaresos i austracs sense lmits, un al costat de l'altre i aquesta barreja resultava
enriquidora. L'exposici testimoniava que una mostra d'art centreeuropeu s possible. Tot i els
petits i anecdtics desajustos en la recepci, com el que acabo d'explicar, resulta possible
mostrar la producci artstica d'una extensa regi en unes quantes sales d'una galeria. Aix s
possible, sobretot si es tracta de quadres, escultures o instal.lacions tan en voga avui dia. I la
literatura? s possible fer una "mostra" de la literatura centreeuropea? Aquest s el tema
fonamental que vull explorar en la meva investigaci.
La literatura est condemnada a passar per la traducci i amb aix a uns factors molt
diferents que incideixen en la recepci a l'estranger. Per no es tracta noms de la legi
d'intrprets i mitjancers que sn necessaris per fer penetrables les fronteres lingstiques. La
literatura necessita un engranatge impressionant per poder funcionar ja dins de la seva prpia
cultura, ben b tal com ho va explicar Thomas Bernhard en una entrevista concedida a la revista
Spiegel: "Ajudo a molta gent a aconseguir la feina i, com es sol dir, els proporciono el pa i
l'aigua. Als homes de teatre, als impressors, als fabricants de paper."5 El posat burleta habitual
de Bernhard impacta precisament perqu parla de les coses tal com sn, i en aquesta declaraci
fins i tot s'oblida de moltes altres persones a qui ell, l'escriptor d'xit, els proporciona pa i aigua
en abundncia. Les editorials, els crtics dels mitjans de comunicaci, les escoles, els llibres de
text i els plans d'estudis, les universitats i la histria de la literatura com una disciplina
cientfica, les conferncies i els simposis, les antologies i les revistes literries, els premis..., tot
aix funciona grcies a l'autor. Aquesta mquina literria s encara notablement ms complexa
si es vol transcendir l'rea d'influncia de cada llengua. A ms a ms d'aquestes dificultats, gens

5
JURGENSEN, M., Bernhard, Bern-Mnchen, Francke, 1981, pgina 11.

8
menyspreables, hi ha d'altres qestions a tenir presents. La dificultat de transmetre el contingut
d'una obra literria a una altra llengua i aconseguir que aquesta obra en concret sigui accessible
per a una altra cultura s difcil, no n'hi ha prou amb traduir un llibre i exposar-lo en l'aparador
d'una llibreria, si pot ser al centre d'una gran ciutat. La literatura finalment no s un producte de
consum fcil i tampoc s gaire senzill descobrir quins sn els motius que mouen la gent a
convertir-se en lectors. El polmic escriptor polons Witold Gombrowicz t molta ra en riure's
dels crtics literaris que amb una veu solemne anuncien que cada cop hi ha menys demanda de
literatura perqu les mestresses de casa ja no disposen de servei domstic i a causa d'aix ja no
tenen temps per llegir6 . Un altra declaraci que en clau de burla fora a una reflexi en
profunditat sobre les lleis que regeixen la recepci de la literatura.
L'historiador de la literatura hongars Csaba Gy. Kiss t molt presents aquests
problemes i sota el ttol "Introducci a un breviari que no existeix" escriu:

Un breviari de literatura centreeuropea? Existeix un volum d'aquesta mena? Malauradament no.

Encara que la necessitat de tenir-lo continua existint. s clar que tenim a disposici crestomaties de
literatures particulars, hi ha fins i tot alguns llibres molt ben dissenyats, publicats en una o altra llengua
important. De la mateixa manera que disposem tamb de la histria d'alguns pasos en particular i de la
seva literatura recollits en un sol volum destinat a estendre la glria nacional a l'estranger, amb els retrats
de les personalitats importants, en vestits de diumenge, que no els queden b, o en vestits regionals que
els fan veure ridculs.7

Quan en el prestatge d'una llibreria topem amb l'antologia d'una literatura desconeguda
traduda a una llengua d'abast mundial o potser fins i tot amb un volum diverses llenges,
gruixut, inevitablement, ja que un mateix text es repeteix en versions diferents, s molt probable
sentir una mena de tendresa. Tendresa per la fe ingnua dels seus editors, que amb un sol gest
creien poder invertir els termes i fer conegut el que fins ara era desconegut. Aquesta tendresa
fcilment esdev admiraci quan es tracta d'un traductor que incansablement, any rera any,

6
GOMBROWICZ, Witold, Diaris (1953-1956), Barcelona, Edicions 62, 1999.
7
KISS, Csaba Gy., Ubi leones A: VODOPIVEC, P. [ed.], 1991, pgina 151.

9
llibre rera llibre no noms tradueix, sin que tamb cerca i troba els canals per fer conixer els
tresors literaris del seu pas a una altra cultura. Per la tendresa persisteix, provocada a causa de
percebre aquest esfor tan gegant com una gota en l'immens oce del desconeixement. Els
lmits de la recepci en el cas de la literatura estan evidentment estretament lligats a les
traduccions, per de la mateixa manera com en el cas del quadre de l'exposici a Barcelona, on
no bastava poder conixer el sentit literal de la paraula escrita a sota de la imatge, les obres
literries tampoc no sn merament sentits de paraules que es puguin desxifrar amb l'ajuda d'un
diccionari. L'art s tamb un compendi de llocs comuns, recollits al llarg del cam recorregut
conjuntament, un compendi d'imatges que fan possible la interacci entre una obra i una altra i
conixer-les es fa a vegades imprescindible per poder, no tan desxifrar el sentit d'una obra, sin
ms aviat per poder-ne gaudir. Aquesta densa xarxa de motius compartits s el sentit veritable
de la tradici i no la podem eludir.
Per la influncia de la tradici va ms enll d'un catleg de costums i imatges
potiques imprescindibles per a la comprensi d'una obra literria. La tradici pot ser
considerada l'rea d'influncia d'un determinat context social l'ineludible marc en el qual cal
emplaar no solament la literatura, sin un fenomen molt ms essencial i primari, el del
llenguatge. Per moltes que siguin les coses que ha descobert la lingstica sobre l'estructura
formal del llenguatge, les investigacions que consideren la llengua com a un sistema tancat i
abstracte de regles difcilment revelen res d'important sobre la llengua com una totalitat viva i
en constant transformaci. "La paraula s sempre el camp de batalla on s'enfronten mltiples
significats i formen interseccions que reflecteixen conflictes socials molt ms amples"8 , escriu
Michael Gardiner en el seu comentari de les teories desenvolupades per Mikhail Bakhtin i els
seus col.laboradors. El significat de la paraula no es produeix en un espai neutral ms enll de
tota influncia social i aix implica que el punt per fulcre, que Arquimedes buscava ms enll
del mn, continua sent inaccessible per a qualsevol cientfic dedicat als fenmens relacionats
amb el llenguatge. El llenguatge s unitari noms com a abstracci per si se l'examina en
termes de la utilitzaci dins del mn social resulta evident que existeix una pluralitat de sistemes

8
GARDINER, Patric, The Dialogics of Critique, London-New York, Routledge, 1992, pgina 17.

10
que decideixen el significat de cadascuna de les paraules. Bakhtin insisteix que entre la paraula i
l'objecte que aquesta designa, hi ha el medi, el context social. s a dir que el significat prov de
l'exterior, s el resultat de la projecci d'una determinada "imatge" socio-verbal dins de
l'objecte. En la manera com i quan va ser utilitzat el terme Centreeuropa trobarem un exemple
que confirma aquesta teoria sobre com una nica paraula es pot convertir en el camp de batalla
on les forces del poder lluiten per imposar el contingut correcte a la paraula i fixar-lo per sempre
ms en una uni congelada entre la paraula i el seu significat. El terme Centreeuropa s un bon
exemple perqu s una paraula indomable, rebel. Tan bon punt sembla que s'hagi establert una
fusi entre aquest terme i un significat determinat, ja es comencen a sentir veus que reclamen la
revisi del seu contingut, la revisi del qu significa aquesta expressi. I no s estrany que aix
passi precisament amb aquest mot. Els contactes entre cultures i llenges diferents han propiciat
que en l'mplia regi situada entre la mar Bltica i l'Adritic es desenvolups la capacitat per a
aquesta mena de lluites.
La capacitat d'admetre que una sola paraula pot albergar diferents significats de totes
maneres continua sent prou escassa. I si la discussi que suscita un sol terme pot ser tan viva i
apassionada com no ho ha de ser el debat sobre la manera de sistematitzar la producci literria
en aquesta part del mn on la barreja de llenges i identitats representa un repte per a qualsevol,
i per encarar-se a aquesta problemtica no serveixen solucions simplificadores.
Tot i que la dificultat de com definir qu s una literatura nacional dins de l'amalgama
de cultures centreeuropees s evident, trobarem intents que opten per un cam ms directe. Aix,
per exemple, Otto Kronsteiner decideix tallar el nus gordi amb un sol cop de sabre ben donat
dins d'un article publicat recentment a la revista Die slawischen Sprachen fent una pregunta
decididament polmica: "Les literatures eslaves de Centreeuropa haurien ser incloses a la
histria de la literatura austraca?" La seva resposta afirmativa posa de manifest un afany
desmesurat de repensar, i si cal invertir, totes les categories existents, noms per trobar una
soluci rpida, definitiva. Escriu Kronsteiner:

Les literatures eslaves de Centreeuropa, escrites en la llengua txeca, polonesa, rutenesa

(ucranesa), eslovaca, eslovena, i l.lria (Cracia, Srbia, Bsnia) pertanyen a la histria de la literatura

11
austraca, de la mateixa manera com hi pertanyen les obres en alemany, hongars, romans i itali. O
potser haurem de sotmetre aquesta poesia multilnge a una anlisi qumica per poder separar-ne els
components i dividir-los segons un barem percentual? 9

Cap dels autors que van escriure en altres llenges diferents de l'alemanya en l'poca de
la Monarquia Austrohongaresa no es troba en els llibres de text que ensenyen la histria de la
literatura d'ustria, tot i que aquests escriptors sovint vivien no noms en el mateix marc estatal
sin que fins i tot compartien les escoles i els carrers d'una mateixa ciutat. El que ens proposa
Kronsteiner per evitar un procediment de separaci dels components de cada literatura nacional,
que a ell li sembla tan violent com per comparar-ho amb una anlisi qumica, s formar un tot.
Un tot en aquest cas no s altra cosa que la idea de melting pot adaptada a les circumstncies de
la Monarquia Austrohongaresa. La idea d'una escudella on tot s'acaba fonent que traspua de
l'article de Kronsteiner en realitat no resol cap dificultat inicial, t per un gran i perills cop
d'efecte. Sembla ser que noms cal una bona dosi d'atreviment per destruir els esquemes
considerats vlids fins ara i ja es trobarien solucions per a qualsevol classificaci. Tamb la
comparativista italiana Vita Fortunati ha intentat recentment en una conferncia repensar les
identitats literries europees en el context de la perspectiva multicultural i ha arribat a la
conclusi que anem cap a la dissoluci definitiva de les fronteres entre les diverses literatures
per formar una sola literatura mundial: "Al cap i a la fi, si noms existeix una sola literatura s
perqu la literatura universal ha arribat a coincidir amb la literatura mateixa."10
Sembla inevitable, sempre quan es parla de la literatura ms enll de les fronteres
nacionals, trobar una o altra variant del vell somni sobre la literatura amb l majscula, la
Literatura sense fronteres que permet el vol lliure del pensament dins d'un espai obert, fent
connexions i associacions entre les ms diverses obres. A causa d'aix no deixa de ser necessari
repetir que la noci d'una lectura nica i harmoniosa pertany al passat. Encara que deixem de
banda l'enorme dificultat d'establir criteris per a la selecci d'obres que formen el cos de la

9
KRONSTEINER, Otto, "Geren die slawischen Literaturen Zentraleuropas in die sterreichische
Literaturgeschichte" A: Die slawischen Sprachen (DSS), nmero 66, 2000, pgines 5-16.

12
Literatura amb l majscula, continuaran sorgint altres arguments per demostrar la inviabilitat
d'aquest projecte ideal.
No deixa de ser veritat que el concepte que considera el text literari com un sistema
tancat no s altra cosa que el prolongament de la construcci terica que t el llenguatge per una
entitat estable i monoltica. Una de les reflexions ms necessries que hom s'ha de fer s'inicia
amb la teoria de la recepci. Cal tenir present que no existeix cap interpretaci sense una presa
de posici prvia i que sense posseir un marc de referncies propi totes les experincies,
observacions, pensaments inclosos en una obra literria resultarien mancats de significat.
La trobada del lector amb una obra representa una comprensi histrica, una
comprensi que s el resultat d'haver-se esforat en separar all que pertany a l'horitz original
de l'obra del que correspon a l'horitz de la particular situaci histrica del lector. s a dir, que
la comprensi no s possible sense la trobada amb la tradici. Comprendre un text significa
establir un pont conceptual entre la tradici dins de la qual va ser escrit el text i la del lector. La
conseqncia ms important que va tenir la descoberta d'aquest mecanisme que regeix la
recepci de la literatura s haver revelat que el coneixement d'una obra literria mai pot ser
considerat complet i encara menys finalitzat. La recepci de la literatura s un procs de
contnua reavaluaci i a causa d'aix cada perode histric llegeix un text d'una manera diferent i
novella. El significat d'una obra pot ser considerat nicament en un estat permanent de formaci
dins del dileg entre el text i l'intrpret. Per aix mateix la comprensi d'una cultura aliena no
requereix de cap manera haver d'oblidar la prpia situaci.
s precisament a causa de tot aix que resulta innecessari i fins i tot manifestament
violent pretendre que un marc com, on serien incloses obres literries sense cap lmit
lingstic, resoldria els problemes de comunicaci entre les cultures alienes. Un exemple que
mostra molt clarament la violncia implcita d'aquest procediment s la proposta de Kronsteiner
d'incloure totes les obres escrites sota els dominis de la Monarquia Austrohongaresa dins un
nic marc de la literatura austraca. s cert que la percepci dels parlants de la llengua alemanya
pot mostrar en la majoria dels casos mancances i llacunes immenses en el coneixement de la

10
FORTUNATI, Vita, Rethinging European Literary Identity in a Multucultural Perspective A:

13
realitat histrica del vell imperi multitnic. Per el problema d'aquesta percepci no s tant en el
desconeixement de les altres cultures amb les quals la cultura alemanya va compartir l'espai
fsic com en el fet d'haver considerat que la percepci feta des del punt de vista de la cultura
dominant era l'nica imatge vlida d'aquest mn. Si ara cal corregir alguna cosa no s conixer
tota la diversitat que aleshores existia, sin reconixer l'existncia d'altres identitats, reconixer
la possibilitat d'altres ptiques, d'altres interpretacions de la realitat histrica. El primer pas cap
a la fusi d'horitzons no s pas eixamplar els lmits de la tradici reconeguda com a prpia per
incloure-hi tantes coses com sigui possible, sin elaborar amb serenitat el marc de la prpia
tradici, establir un horitz d'expectatives i a partir d'aqu obrir el dileg. Aix, per exemple, cal
tenir molt presents les conclusions a les quals va arribar en el seu estudi El mite dels Habsburg
dins de la literatura austraca moderna11 l'historiador de la literatura Claudio Magris, perqu el
seu llibre s una definici contundent de les limitacions de la percepci del mn dins de la
cultura austraca en l'poca de l'Imperi. Els escriptors van crear un mite i avui resulta
imprescindible contrastar aquesta imatge amb les obres d'altres escriptors que desmenteixen el
mite de la vella ustria, d'aix no hi ha cap dubte. La pregunta s, per, com evitar el perill que
l'intent d'eixamplar la visi no esborri les evidncies que el mite havia existit i que havia estat
tan dominant que resultava l'nica imatge vlida del mn. Hi ha algunes obres sobradament
conegudes arreu, com Les aventures del bon soldat vejk de Jaroslav Haek que representa un
despietat atac a l'exrcit imperial i les obsessions patritiques, o El pont sobre el Drina de Ivo
Andri que narra sobre els confins del regne on es desdibuixen totes les definicions i resta com
testimoni de la diversitat el smbol que millor la representa, el pont de Viegrad. Aquests, per,
no sn els nics exemples possibles. Molts altres llibres demostren la multiplicitat de visions en
els dominis de la Monarquia. Un exemple especialment valus s la curta novel.la de l'escriptor
eslov Ivan Cankar La casa de la Maria Auxiliadora escrita l'any 1904 a Viena. El mn que es
dibuixa a travs del seu text s el mn de la Viena esplendorosa i decadent alhora, tal com devia
haver estat la ciutat al tombant del segle XIX, per la realitat histrica que vol recrear el text no

FRANCI, Giovanna [Ed.], Remaping boundaries, Bologna, CLUEB, 1997, pgina 20.
11
MAGRIS, Claudio, El mito habsbrgico en la literatura austriaca moderna (1963), Mxico,
Universidad nacional autnoma de Mxico, 1998.

14
li s accessible al lector directament, sin a travs de les narracions de dotze nenes moribundes
que des del recer d'una casa d'acollida narren, conten, relaten el mn que hi ha a fora. Aquesta
visi de Viena contrasta amb tot el que havia creat literatura austraca en el mateix temps. La
misria i el sofriment que revela aquesta novel.la commouen profundament, per el contrast
ms gran rau en el fet de ser una visi des de fora, la visi d'alg que s'hi sent estrany, la visi
d'alg que no pot narrar el mn directament perqu no li s accessible, perqu no en forma part.
Per aix Ivan Cankar no pertany a la literatura austraca, encara que hagi, efectivament, trepitjat
els mateixos carrers que els escriptors austracs, contemporanis seus. A ms a ms, no cal cap
anlisi qumica per separar els components d'amalgama que va ser la vida cultural dins dels
dominis de la corona Austrohongaresa. Els components que la van formar mai van solidificar en
un tot, de tal manera que una resposta possible al plantejament radical d'Otto Kronsteiner,
seguint el fil de la seva metfora, seria que les tcniques prpies dels laboratoris qumics ms
aviat sn necessries per unir els elements de la cultura austraca forosament que no pas per
separar-los.
Abans de deixar les reflexions sobre la identitat i la tradici per ms endavant,
m'agradaria esmentar encara un ltim apunt a favor de la importncia de la tradici que em
sembla especialment rellevant com a argument contra la possibilitat d'una cultura unificada i
exempta de conflictes. La tradici no s noms una herncia cultural inevitable. El debat llarg i
apassionat que durant els anys seixanta mantenien Hans Georg Gadamer i Jrgen Habermas va
demostrar no noms que la comprensi no s possible fora de la tradici, sin que l'horitz
d'expectatives donat pot ser subjecte a una reflexi crtica.
Habermas crida l'atenci sobre el fet que la tradici heretada mostra a vegades senyals
de l'obedincia cega, de dominaci i per aix la investigaci de la tradici permet destapar no
noms el que aquesta t de positiu, sin tamb mostrar-la com el terreny de l'obstrucci
ideolgica i de les forces de coerci. Tota aquesta crtica no s possible si es creu que la societat
pot arribar a representar els interessos comuns i si l'nica tendncia vlida s la
homogenetzaci. Ser Paul Ricoeur 12 qui partint de les teories desenvolupades dins del marc

12
RICOEUR, Paul, Lectures on Ideology and Utopia, New York, Columbia University Press, 1986.

15
de la crtica de la ideologia posar de relleu que cap acci humana pot ser separada dels seus
components ideolgics o simblics. Ricoeur censura decididament la doctrina marxista per
considerar que la ideologia s un fenomen exclusivament negatiu i mostra com la ideologia s
imprescindible perqu un grup social pugui construir-se una imatge sobre si mateix, perqu es
pugui representar i realitzar en el sentit teatral del mot. Aquesta autorepresentaci s el marc
compartit dins del qual tots els esdeveniments actuals, accions o textos sn categoritzats i
compresos. Els conflictes d'interpretacions no noms sn inevitables, sin desitjables i sn
conseqncia de sistemes diferents d'entendre el mn. Aquests conflictes no poden ser resolts
amb la crida a una consideraci de fets objectius perqu els mtodes racionals simplement no
poden abraar aquesta dimensi de la vida humana, els "fets objectius" no poden contribuir a la
comprensi de l'organitzaci simblica del mn social. La ideologia s tan omnipresent que no
s del tot accessible per a la reflexi crtica, perqu la realitat social s construda simblicament
i incorpora dins seu la definici d'ella mateixa. A la llum d'aquestes reflexions, la visi que
vivim en una societat postideolgica o que aquest s un estat de coses assolible, es revela
necessriament com a una expectativa falsa, s ms, Paul Ricoeur ve a demostrar la validesa de
la mateixa conclusi que Mihail Bakhtin,13 que un mn del qual ha desaparegut la tensi
provocada per la diferncia de les interpretacions s un mn convertit en un monleg.
Un cop aclarides les reticncies envers la tendncia de promoure el cam cap a una
cultura globalitzada i harmnica, tamb queda clar per qu no crec que sigui possible afaiar
una mostra de la literatura centreeuropea en un sol llibre, per molt extens que fos. No crec que
aquest sigui el cam, no crec que s'hagin d'unificar totes les tradicions que han coexistit en la
regi per englobar-les sota un sol concepte. No crec que l'objectiu hagi de ser un panorama de
les literatures centreeuropees, fet segons el principi de subratllar les semblances i oblidar-se de
les diferncies. Un tal procediment resultaria empobridor perqu robaria a Centreeuropa all
que s la seva caracterstica principal, all del que Centreeuropa s el paradigma: la tensi. Quin
s doncs el sentit de disposar d'un terme com Centreeuropa per a la histria de la literatura?

13
GARDINER Patric, The Dialogics of Critique, London-New York, Routledge, 1992.

16
 Amb les reflexions que vindran a continuaci vull mostrar quines sn les possibilitats de
disposar en la histria de la literatura d'un terme que ocupa el lloc intermedi entre la literatura
nacional i la literatura mundial i com aquestes possibilitats transcendeixen de molt els lmits
d'una crestomatia de la literatura centreeuropea il.lustrada amb fotografies de personatges
destacats. En el cas de les petites literatures centreeuropees aquest terme s d'una especial
rellevncia. Els processos que intervenen en la construcci d'un cnon literari, com sigui per
exemple el de la literatura mundial o el de la literatura nacional, sn molt complexos, per tot i
aix la histria de la literatura els accepta sense cap reflexi prvia. "S'acostuma a escombrar els
criteris sota la catifa de l'obvietat"14 , diu Wendelin Schmidt-Dengler en un dels seus assaigs on
sospesa els arguments sobre com definir la literatura nacional austraca. L'espai literari de
Centreeuropa, per, s una costa rocosa en la qual naufraga forosament tota obvietat, sobretot
les convencions que preveuen l'existncia d'un estat-naci i per a cada llengua una literatura
nacional. A ms de les nacions que fins a dates molt recents no han disposat d'un estat propi i
que semblen als ulls de molts unes pures invencions, ens planteja problemes un altre criteri,
afectat potser ms que cap altre per la marca de l'obvietat, la llengua. A Centreeuropa aquest
criteri no resulta una eina tan inequvoca. Pensem noms en la dificultat d'argumentar la
distinci entre les literatures en llengua alemanya, i ms concretament com definir l'herncia
literria austraca. La complicaci resulta encara ms gran si prenem en consideraci un altre
conflicte, ms recent, sorgit amb una fora especial desprs del desmembrament de Iugoslvia.
Els serbis i els croats comparteixen una llengua mtuament comprensible, parlada com a nica
llengua vehcular tamb a Bsnia i a Montenegro, dividida en grups dialectals que ni per
casualitat coincideixen amb les actuals fronteres poltiques, una llengua escrita amb dos alfabets
diferent, una llengua que alberga tradicions culturals, religioses i poltiques molt sovint
enfrontades entre elles amb una extrema violncia.
El primer marc en el qual es forma la tradici literria s el marc d'una literatura
nacional, per aquest no s l'nic espai de la tradici. Tamb hi ha la literatura mundial: "una
carena muntanyosa amb uns cims que sobresurten i els historiadors de la literatura que

14
SCHMIDT-DENGLER, Wendelin; ZEYRINGER, Klaus, Die einen raus- die anderen rein. Zur

17
s'esmercen a coronar-los".15 En l'mbit de la literatura, el concepte de Centreeuropa se situa
entremig d'aquestes dues institucions, entremig de la literatura nacional, que entn la tradici
literria com una srie d'obres que es van afegint a un nic eix de la histria nacional, i la
literatura mundial on tenen cabuda noms les obres mestres, obres que sn vistes, llegides i
estudiades com cims de les muntanyes, on poc importa com s'ha arribat a dalt i on s possible
fer salts vertiginosos des d'una creaci punta a l'altra oblidant-se de les fondalades que cada una
d'aquestes obres amaga a sota seu. La reflexi sobre la literatura centreeuropea no s l'nic
exemple possible, per s sens dubte un exemple magnfic, potser fins i tot paradigmtic, per
il.lustrar com al voltant de cada literatura nacional n'hi ha d'altres, estructurades d'una manera
igualment excloent, per que tot i aquest fet les fronteres poltiques i lingstiques sn poroses i
que es pot, sense perdre la prpia identitat, saber que ben b al costat mateix hi ha els altres. La
conscincia de l'existncia de diverses identitats en un espai geogrficament bastant redu t no s
una exclusivitat de Centreeuropa, per la contnua confrontaci amb aquesta diversitat, la
presncia indomable de cada una d'elles, sovint en forma de conflictes molt dolorosos, va fer
que aquesta conscincia sigui en aquesta part del mn molt viva. Pensar Centreeuropa no vol dir
la recerca d'un denominador com fors per poder albergar tota la diversitat en una sntesi on
les diferncies es desdibuixen. Pensar Centreeuropa s l'acte de reflexi definit pel filsof croata
Vlado Gotovac:

El mn d'un home feli i d'un home infeli no s el mateix mn, tamb segons Wittgenstein.
El mn d'un creient i el mn d'un no creient no s el mateix mn. Innombrables mns existeixen
simultniament els visibles i els invisibles, els coneguts i els desconeguts. Cada un d'ells t una
direcci, t coses que per a ell signifiquen s i altres que signifiquen no, i coses que per a ell existeixen i
altres que no. I tots aquests mns sn ara. Estar junts a Centreeuropa mai va significar ser un de sol.16

Problematik des Kanons in der sterreichischen Literatur, Berlin, E.Schmidt, 1994, pgina 11.
15
Ibd., pgina 16.
16
GOTOVAC, Vlado, Vidljiva i nevidljiva Srednja Evropa (Centreeuropa visible i invisible) A:
Republika, nmero 11-12, 1988, pgina 12.

18
 El concepte de literatura centreeuropea permetria estudiar les obres literries concretes
junt amb el rerafons histric, poltic i nacional del qual han sorgit, permetria copsar una obra
com a part de la tradici de la seva cultura que la ha fet possible i alhora transcendir aquesta
frontera i evitar el perill d'haver d'afrontar qualsevol concepci que comprn un espai
multicultural com un paisatge on una estranya inversi trmica ha enfonsat la base de les
muntanyes en una boira espessa i de la qual sobresurten noms alguns cims. Aquesta hiptesi
confirma, tal com diu Lrnd Hegyi la utilitat d'aquest concepte, la utilitat de parlar sobre una
regi literria, de discutir els arguments a favor i en contra.
Aquestes qestions, que pertanyen a l'mbit de la histria de la literatura, clouran la
investigaci, per abans dedicar una extensa reflexi a la qesti de com es forma la
conscincia nacional i quin s el rol de la literatura en aquest procs. Per il.lustrar-lo em basar
en l'exemple d'Eslovnia. Per ms enll d'anar descobrint els factors implicats en el projecte
nacional, caldr tenir present que la literatura ocupa un espai autnom, l'espai reservat per a
aquells que dubten de la validesa dels grans relats. L'artista contemporani es troba en una
situaci paradoxal, a la qual s difcil de fer front. Precisament sobre aquesta situaci parla el
quadre de l'exposici a la Fundaci Mir que acabo de comentar. El seu tema principal s el rol
de l'artista en la societat contempornia, o ms ben dit, el seu tema s la ironitzaci d'aquest rol.
L'autor del quadre compara la funci de l'artista modern amb la funci d'un msic ambulant que
va ser cridat per divertir un aplec de gent amb ocasi d'un casament, o potser es tractava del
comiat d'un noi que marxa cap al servei militar. s un aplec d'altres temps i d'altres contrades i
la msica que toca aquest home amb el bitllet vermell enganxat al front s la msica que sona
amb la mateixa fora irreal que les composicions musicals de Goran Bregovi, l'atmosfera
d'aquest aplec s l'atmosfera mgica de les pel.lcules d'Emir Kusturica. On si no podem
imaginar el gest obsc d'una m que enganxa el bitllet al front suat del msic i ordena: "Pjevaj!",
"Canta!" O potser no, potser aquesta escena mgica, irreal, que pertany a una altra cultura i que
aquest quadre vol evocar, no s tan estranya, no s tan imprpia fins i tot per al nostre ara i aqu.
Aquest quadre s la metfora per a la difcil relaci entre l'artista i la societat, la societat
per a la qual, davant la qual el poeta ha de cantar i que s l'nica que pot donar sentit al seu cant.
En aquest cas, s clar, el bitllet s noms metafric i ni tan sols cal entendre'l com un smbol que

19
parla d'una relaci, d'una dependncia econmica. No, el bitllet pot molt ben ser ents en un
sentit veritablement figurat. El bitllet de 100 dinars representa els valors que una societat
diposita en els seus poetes, els seus bards, els valors tan grans, tan respectats que noms amb la
seva presncia ordenen: "Canta!" Es tracta de valors com la ptria, la naci, la confirmaci de la
prpia identitat. I qu fa un poeta, un cantaire, un artista quan li posen el bitllet amb un valor tan
gran sobre el seu front. Canta, potser? S, en alguns casos simplement canta i el bitllet no es veu.
Per hi ha molts artistes, escriptors, sobretot, dels quals intentar parlar aqu, que es posen
davant el mirall i es retraten de mateixa manera com es va retratar l'artista d'aquest quadre: amb
el bitllet al front, amb una ordre seguida d'un signe d'exclamaci: "Canta!"
"La naturalesa de l'ofici d'escriptor mana que tothom abans de seure a taula ha de penjar
la seva identitat al penjador d'abrics que hi ha al rebedor. I ha de rebutjar els estereotips del
medi en el qual viu. A sobre dels nvols sempre fa sol: i aqu s on retrobem un amb l'altre,"17
descriu la feina del poeta Gyrgy Konrd. La seva observaci s un preludi apropiat per al
captol que tractar la qesti de quin s el paper de la literatura en l'acte de pensar una naci.

17
KONRD, Gyrgy, "Skopati jamo raziskovalcem zahoda" ("Obrir el forat per als investigadors de
l'Occident", 1988) A: Literatura, nmero 5, 1989, pgina 141.

20
EL CONCEPTE DE CENTREEUROPA

21
UN PREMBUL NECESSARI

"Acostumava a pensar que la professi d'historiador, al contrari que, diguem-ne, la

fsica nuclear, no podia fer mal. Ara s que en pot fer. Les nostres investigacions es poden
convertir en fbriques de bombes",18 escriu en un dels seus articles el prestigis historiador
britnic Eric J. Hobsbawm. A causa del perill que pot suposar la manipulaci intencionada de
les dades histriques adverteix severament que la primera responsabilitat de l'historiador s
elevar-se sobre les passions de les poltiques d'identitat. Els historiadors tenen l'obligaci de
separar-se de les invencions del passat i insistir sobre la diferncia entre els fets i la ficci, han
de mantenir-se apartats sobretot de les narratives nacionals i saber distingir entre els mites i la
histria.
A aquest plantejament respon Catherine Hall dient que "si ens interessa la manera com
es viu la histria, com ens ofereix les respostes a les preguntes, qui som i d'on venim, si volem
saber com ens vrem crear com subjectes moderns, quines narratives del passat ens capaciten
per construir la identitat, com estan interioritzades dins de les nostres vides les memries
histriques i les ombres i fantasmes de les memries, llavors les passions de les poltiques
d'identitat poden conduir-nos a fer-se preguntes noves sobre els orgens nous i vells, la ficci
ens podr oferir les eines necessries i la construcci d'uns mites nous podria convertir-se en
part de la nostra feina."19 D'aquesta manera Catherine Hall expressa els seus dubtes sobre la
possibilitat de distingir clarament entre les memries que corresponen a fets reals i les que
noms sn invencions.

18
HOBSBAWM, Eric J., "The New Threat to History" A: New York Review, 15 de decembre de 1993.
Citat per HALL, Catherine, Histories, empires and the Post-colonial Moment A: CHAMBERS, Iain;
CUTI, Lidia [eds.], The Post-colonial Question. Common Skies, Divided Horizons, London-New York,
Routledge, 1996, pgina 65.
19
Ibd., pgina 66.

22
 Aquest captol introductori tamb est escrit sota l'ombra del dubte que sigui possible
situar-se ms enll de qualsevol determinaci ideolgica i vol mostrar per qu el fulcre, que
Arquimedes podia imaginar, per no abastar, continua essent en el camp de les cincies socials
noms una possibilitat hipottica, no una posici assolible. El dubte en l'estabilitat de "la
veritat" s necessria a priori, especialment quan hem de decidir el significat d'una paraula, d'un
terme. Els captols que segueixen s'ocuparan de mostrar la pugna per una definici inequvoca
de Centreeuropa. Per poder entendre la importncia d'aquesta lluita cal una reflexi prvia,
sobretot per deixar ben clar que no es tracta de cap relativisme malalts, sin que el
reconeixement de l'existncia d'unes interpretacions rivals s l'nica manera possible
d'aproximar-se a una definici global. Cada definici de Centreeuropa per separat s, doncs, una
interpretaci que cal respectar. Cada paraula s un signe replet de significats. Per el seus
significats no provenen de la paraula, sin d'all que aquesta representa, dibuixa i reemplaa. I
en la manera com la paraula, el signe, arriba a obtenir el seu contingut, hi interv d'una manera
decisiva el punt de vista dominant en una societat i en un moment donat.
Una paraula, com el mot "Centreeuropa", mostra la rivalitat entre significats mltiples,
que poden ser oposats o fins i tot adoptar dimensions semntiques que acaben formant
interseccions. Els significats se solapen i s'enfronten, per all que reflecteix el fet que no
acabin de coincidir mai del tot s l'existncia d'uns conflictes socials molt ms amples. Darrere
de cadascun dels significats hi ha l'intent de fixar-lo com l'nic contingut possible i de pretendre
neutralitzar el corrent semntic incessant. Aquest intent s un acte poltic. Representa el desig
perpetu de l'autoritat per assegurar una fusi estable entre el significant i el significat, entre la
forma i el contingut. Aquest desig l'anomenarem ideologia. El desig d'imposar un nic contingut
sense matisos per a una paraula ha de ser, per, contrastat amb la capacitat d'exercir una pressi
prou gran per aconseguir-ho. Pretendre imposar un contingut inequvoc a la paraula no vol dir
necessriament haver-ho aconseguit:

En realitat cada signe ideolgic existent t dues cares, com Janus. Tota paraula d's corrent pot
convertir-se en una paraula de culte, tota veritat ordinria acaba necessriament sonant a molta altra gent

23
com la mentida ms gran. Aquesta qualitat interna de dileg que t el signe resulta completament visible
noms en les poques de crisis socials i de canvis revolucionaris.20

Un cop conscients de l'existncia d'una batalla permanent al cor del llenguatge per fixar
els significats de les paraules d'acord amb la prpia visi del mn, ens hem de preguntar si
existeix una manera neutral d'observar els fenmens que ens envolten i convertir-los al
llenguatge. Per poder desqualificar una postura i titllar-la d'ideolgica, tenyida de poltica,
d'intencionalitat, caldria tenir a disposici un punt de suport ms enll de tota predeterminaci
prvia, caldria poder utilitzar les paraules en un estat pur, virginal, primordial. Com fer-ho, per,
si la llengua neix de la comunicaci i tota paraula sempre, des de l'origen, implica tant les
avaluacions i les percepcions prpies com les dels altres, que no necessriament coincideixen?
Tanmateix hi ha un estat de coses en el qual les paraules acaben essent inequvoques.
Un estat en el qual, al contrari que en les poques de crisis i revolucions, la pugna interna
s'apaga i resta una sola veu que dicta la veritat. Quan en l'any 1929 Mikhail Bakhtin escrivia
sobre les novel.les de Dostojevski21 , descobria en la seva narrativa una qualitat poc corrent i
extrapolable ms enll de la literatura, vlida per a tots els camps de la vida social. Els textos de
l'escriptor rus estan, segons l'opini de Bakhtin, formats d'una pluralitat de conscincies, d'una
barreja de veus, totes elles vlides, que no acaben de sotmetre's a la veu omniscent i autorial del
narrador. La literatura de Dostojevski representa la prova que s possible una construcci verbal
feta a partir de mns ideolgics autnoms en una contnua interacci. Aquesta caracterstica va
conduir Bakhtin a la conclusi que "una nica veu no determina res ni resol res. Dues veus sn
el mnimum per a la vida, el mnimum per a l'existncia."22 Abandonar el propsit de reproduir
fidelment la realitat externa i bolcar-se en la representaci de la manera com la realitat apareix
en la conscincia d'un personatge literari va ser segurament un dels canvis ms profunds que va
portar la literatura del segle XX. Bakhtin va anomenar aquesta manera d'estructurar el text

20
GARDINER, Michael, The Dialogic of Critique. M.M.Bakhtin and the Theory of Ideology, Lonon-New
York, Routledge, 1992, pgina 17.
21
BAKHTIN, Mikha, La Potique de Dostoe vski , Paris, Seuil, 1970.
22
GARDINER, Michael, The Dialogic of Critique. M.M.Bakhtin and the Theory of Ideology, London-
New York, Routledge, 1992, pgina 25.

24
narratiu "heteroglssia." Per all que resulta ms rellevant per al fil del discurs que estem
seguint ara no s la descoberta de la desviaci que va conduir els escriptors a abandonar el cam
de la novel.la realista, sin el terme amb el qual Bakhtin va descriure el fenomen diametralment
oposat a la barreja de veus com la que trobem en les novel.les que havia escrit F'odor
Mikhajlovi. Es tracta de la noci bakhtiniana de "monologisme". Aquesta s la condici d'un
discurs on totes les matrius de valors ideolgics, tots els actes de significaci, tots els impulsos
creatius, que componen la vida real, resulten subordinats a la hegemonia d'una sola, nica
conscincia o perspectiva. Aquesta perspectiva nega la capacitat dels individus per produir un
sentit autnom i va ser fomentada mitjanant el culte a la ra unificada i exclusiva del
racionalisme europeu i el pensament vigent a partir de la Il.lustraci. El monologisme, en la
forma extrema, nega l'existncia de cap altra conscincia fora de la seva i rebutja que cap altre
punt de vista pogus tenir els mateixos drets i les mateixes responsabilitats.
L'esfera de la comunicaci entre la gent s el camp de batalla entre les forces esttiques
d'una banda, i les que introdueixen moviment, canvis i diversificaci, de l'altra. Aquest combat
s responsable de laparici contnua de nous significats. En canvi, les formacions socials
caracteritzades per un sistema lingstic estructurat com un monleg tendeixen a formar una
conscincia prxima al mite. Aquest s el mn pic que crea la seva imatge d'acord amb les
regles del gnere literari: un mn unificat i singular fora del qual no existeix res, ni es precisa
res ms.
La primera noci de qu significa la ideologia la devem a la teoria del marxisme i es
basa en els fenmens relacionats amb l'economia poltica. La manera ms senzilla de
comprendre el nucli d'aquest pensament s prendre com a exemple la funci que compleix una
moneda de valuta corrent dins d'una societat.

Sobre el cos d'una moneda est imprs que ha de servir amb propsit d'intercanvi i no com a
objecte d's. El seu pes i la puresa del metall estan garantits per l'autoritat d'expedici i aix s que, en cas

25
que durant la circulaci la moneda perds part del seu pes, est prevista una compensaci total. s evident
que la substncia fsica s'ha convertit en un simple suport per a la funci social.23

La moneda s, doncs, un objecte material i posseeix un cos fsic com tots els altres
objectes que ens envolten, per sembla com si el material del qual est feta la moneda forms un
cos indestructible, immutable que resisteix la corrupci de la matria. Tot i que sabem que les
monedes sn merament objectes materials actuem com si fossin fets d'una substncia especial,
d'un material sublim sobre el qual el temps no t cap poder.
Aquesta descripci de la frmula de l'ocultaci fetitxista feta per Slavoj iek s una
interpretaci del nucli de la teoria de la ideologia del marxisme clssic i alhora ens condueix
directament a la noci fonamental del pensador eslov, a la noci de la sublimaci. El camp de
la ideologia s el camp de l'ordre simblic que sobrepassa i escapa de la comprensi racional.
Per qu? L'anlisi de la funci de la moneda mostra com l'efectivitat social fins i tot dels
processos d'intercanvi de bns materials s possible noms si els individus que participen en
aquest intercanvi no sn conscients de la lgica interna d'aquest procs. La conclusi
fonamental no s que la ideologia pot arribar a falsificar la percepci de la realitat, sin que la
realitat com a tal s concebuda ideolgicament. L'efectivitat social, la continutat d'un
determinat ordre social, implica que els individus no han de saber per qu s'estan comportant
d'una determinada manera. Marx i Engels havien localitzat el nucli de l'enfosquiment ideolgic
en el fet que els membres d'un grup social actuen d'una manera inconscient: "Sie wissen das
nicht, aber sie tun es." iek, en canvi, demostra partint de la mateixa base terica que una
societat en la qual els seus membres arribessin a saber massa sobre els mecanismes veritables
del seu funcionament, es dissoldria.
Ara podem tornar amb ms arguments a la qesti per qu la consideraci de Marx i
Engels expressada sobretot en La ideologia alemanya i en el captol dedicat al fetitxisme del
Capital, que rebutja la ideologia perqu representa la forma de la distorsi cognoscitiva,
perqu s una falsa i il.lusria representaci de la realitat sorgida a partir d'interessos conscients
o inconscients que s'amaguen darrera, s problemtica. Els dos clssics vocalitzen la mateixa

23
IEK, Slavoj, The Sublime Object of Ideology, London, Verso, 1989, pgina 19.

26
advertncia que la cita d'Eric J. Hobsbawm inclosa al principi d'aquest captol. Cal triar: en una
banda hi tenim la representaci de la realitat manipulada, perillosa com una fbrica d'armament
i a l'altra banda hi ha la possibilitat d'una forma de coneixement no ideolgica. La possibilitat
que la visi objectiva existeixi s assumida a priori tant pel marxisme com per la cincia.
Per a partir de la segona postguerra es va produir un canvi important en el pensament
marxista, sobretot entre els intel.lectuals de l'Europa occidental que va desvincular el debat
sobre la ideologia del camp estricte de l'economia poltica i el va estendre a les qestions
relacionades amb la cultura, l'esttica i el llenguatge. s aquest corrent el que impulsar ms
seriosament el dubte que sigui possible assolir un coneixement inequvoc i una veritat nica i
objectiva. Les reflexions de la teoria crtica de la societat i de la cultura coincideixen amb la
conclusi a la qual van arribar alguns decennis abans Mikhail Bakhtin i els seus col.laboradors
sobre el perill que corre una societat que es vol convertir en un mn pic, dominat per un sol
discurs homogeni, on totes les veus discordants sn silenciades. Per igual que el pensador rus,
la teoria crtica va anar encara ms lluny que qestionar les dualitats metafsiques com la veritat
i la mentida, la realitat i la ficci.
La ideologia va passar a ser considerada l'irreductible fenomen social que juga el paper
principal en la construcci de la subjectivitat i en la construcci de la conscincia. Aquest rol li
correspon perqu la ideologia t el lloc central en el procs de significaci, en la semiosi.
Ideologia constitueix, doncs, la dimensi simblica de les relacions socials i s per aix
l'element contingut en qualsevol activitat humana. Ideologia ja no est entesa com una senzilla
imposici d'uns determinats valors o creences, sin com un complex de prctiques i smbols
contradictoris i estratificats, emprats per crear el sentit de les paraules. La realitat no es pot
reproduir sense crear alhora una mena d'aurola ideolgica. La ideologia no s una mscara que
oculta l'estat veritable de les coses, sin que la distorsi ideolgica est inscrita dins de
l'essncia de les coses.

27
 Ja en els anys vint del segle passat Voloinov,24 el col.laborador de Mikhail Bakhtin,
argumentava que el subjecte no pot tenir una experincia pura de la realitat, perqu qualsevol
forma de cognici o d'activitat s un procs semitic, s a dir, predeterminat socialment i
histricament. Evidentment aquests sistemes de representaci, aquestes narratives preexistents,
no sn esttiques, sin que estan sotmeses a un dinamisme i una evoluci histriques. Per
l'expressi verbal s l'nica capa d'organitzar l'experincia i per aix tot, fins i tot els homes i
dones de carn i ossos, han de ser conceptualitzats. s per aquesta ra que val ms rebutjar la
creena que les paraules contenen una essncia natural inherent i tenir present que el significat
actual d'una paraula noms es pot determinar prenent en consideraci qui parla i sota quines
condicions parla.
Paul Ricoeur va expressar en les seves classes donades durant l'any 1975 a la
Universitat de Chicago25 la necessitat de distanciament de la llengua, la necessitat d'adoptar una
orientaci ms crtica envers les nostres prpies determinacions lingstiques i ideolgiques
amb la finalitat de poder entendre com la paraula s rebuda i sentida dins d'una situaci cultural
i lingstica concreta. Aquest procediment s l'nica via per escapar de l'efecte provocat per la
ideologia dominant que proclama que la realitat s pot transmetre a la llengua a travs de signes
inequvocs i significats fixats. En aquest sentit Ricoeur confirma la tesi fonamental de Jrgen
Habermas que la crtica forma part important de la tradici. Habermas incitava a investigar la
tradici com el terreny de la obstrucci ideolgica i de les forces de coerci, proposava deixar
de considerar-la simplement com un contingut rebut passivament a travs d'una herncia
cultural.
Ricoeur, per, va fer un pas ms i va concloure que cap de les accions humanes pot ser
separada dels components simblics o ideolgics. La memria social s la projecci simblica
d'un grup sobre el seu propi passat primordial o mtic. Aquesta autorepresentaci s el marc
interpretatiu compartit que dna la possibilitat de categoritzar i comprendre totes les accions
contempornies, els esdeveniments i els textos. I s precisament per aix que el marc explicatiu,

24
VOLOINOV, V.N., El signo ideolgico y la filosofa del lenguaje (1930), Buenos Aires, Nueva
visin, 1976.
25
RICOEUR, Paul, Lectures on Ideology and Utopia, New York, Chicago University Press, 1986

28
que possibilita la comprensi de l'existncia social, s tant sovint convertit en l'objectiu de la
dominaci poltica. La dominaci poltica necessita una ntima connexi amb la retrica com
l'art de la persuasi i es basa sovint no en l'argumentaci racional, sin en la fora de les
paraules per suscitar emocions. Per molt que es pugui arribar a ser conscient de les tcniques de
persuasi a les quals estem constantment sotmesos, la ideologia mai acaba de ser completament
accessible a la reflexi crtica perqu la realitat social est constituda simblicamen t i incorpora
tamb la interpretaci de la prpia societat.
Per mostrar la inaccessibilitat dels fonaments sobre els quals s'edifica la nostra visi del
mn, Jrgen Habermas26 va fer una comparaci que il.lustra aquesta qesti tan complicada
d'una manera molt plstica. Habermas compara el procediment de la crtica de la ideologia amb
el mtode psicoanaltic i demostra perqu en els dos casos es tracta de tcniques d'exploraci de
l'inconscient, per que tot i aix resulten completament diferents. Sigmund Freud, sobretot en els
llibres La Interpretaci de somnis (1900) i El jo i l'all (1923) va definir la frmula de com hom
pot arribar a un complet reconeixement de si mateix: "Wo Es war, soll Ich werden", va escriure:
"All on hi havia l'all, sigui el jo".
Segons Freud dins del jo hi ha parts que ja no poden ser reconegudes per la conscincia,
perqu n'han estat expulsades. s a dir que hi ha certs continguts de la nostra ment que no
noms no sn accessibles a altres persones, sin tampoc a nosaltres mateixos. Aquests
continguts, que representen el territori estranger a l'interior de la prpia ment, sn anomenats
per Freud l'all. Freud utilitza el pronom all per assenyalar l'existncia d'una part de les nostres
experincies que sembla inexistent perqu ja no la podem comprendre racionalment. Aquest
contingut inaccessible de la ment no ens s donat en l'origen, sin que s resultat de l'expulsi.
L'expulsi genera en la ment tota mena de resistncies, de situacions artificials que es mostren
com smptoma de la neurosi i l'objectiu de l'analista s penetrar darrere d'aquestes barreres i
descobrir quina s la situaci original, quina s l'escena traumtica, que va ser expulsada de la
ment i amagada darrere les llacunes de la memria que no deixen accedir-hi directament. El rol
de l'analista en aquest procs s fonamental. Entre el pacient i el psicoanalista es crea una

29
relaci durant la qual el metge, utilitzant la seva capacitat d'anlisi, estableix una relaci causal
entre l'escena que va originar el trauma i els smptomes que indicaven la seva existncia.
D'aquesta manera queda definit el nexe causal, o la situaci de transferncia, tal com ho
anomenava Freud. s a dir que "la tcnica d'interpretaci dels somnis va ms enll de l'art de
l'hermenutica en la mesura que no ha de trobar tan sols sentit d'un text possiblement deformat,
sin el sentit de l'alteraci mateixa del text".27
Tot aquest procs analtic i cognitiu, per, no forma part de l'objecte de l'anlisi: el
metge, el psicoanalista es troba fora de la ment del seu pacient i la pot pensar des de fora. La
neurosi s una pertorbaci de la comunicaci que reclama un intrpret, per no es precisa alg
que faci d'intermediari entre interlocutors que parlen llenguatges diferents, sin una persona que
sigui capa d'ensenyar al mateix subjecte a comprendre el propi llenguatge. L'analista ensenya,
doncs, al pacient a llegir els seus propis textos, mutilats i deformats per ell mateix i a traduir els
smbols d'un mode d'expressi deformat pel llenguatge privat a un altre corresponent a la
comunicaci pblica.
Freud probablement no es va adonar de la limitaci ms important de la seva
metodologia d'anlisi de l'inconscient, una limitaci que Habemas resumeix de la segent
manera: "El model de l'aparell psquic est construt de forma que els enunciats metapsicolgics
impliquin l'observabilitat dels esdeveniments sobre els quals tracten els enunciats; per aquests
esdeveniments no sn mai observats i no poden ser-ho."28 Aqu es troba el punt feble no noms
de la pretesa objectivitat cientfica del mtode psicoanaltic, sin que aquesta inaccessibilitat de
fenmens que s'esdevenen a l'interior de la ment humana s el tal d'Aquil.les de moltes altres
cincies de l'esperit i les diferencia notablement de les cincies experimentals que s poden
observar directament l'objecte de la seva anlisi.
La ideologia s tamb un sistema de resistncies, no un posici conscient. s ms, la
ideologia funciona noms mentre la utilitzem d'una manera irreflexiva, automtica, mentre no
ens parem a pensar perqu penso com penso, perqu veig les coses tal com les veig. La

26
HABERMAS, Jrgen, Coneixement i inters (1968), Barcelona, Edicions 62, 1987 (Clssics del
pensament modern, 36), sobretot pgines 211- 356.
27
Ibd., pgina 239.

30
resistncia que es genera dins d'una societat per evitar que siguin reconeguts els ltims racons
de la seva individualitat col.lectiva s diferent de l'expulsi d'un esdeveniment traumtic de la
conscincia dins d'una ment particular. La societat genera les resistncies sistemticament i
aquestes barreres no sn noms barreres que oculten un contingut que vol quedar amagat, sin
que les barreres sn alhora part integrant de la construcci de la identitat:

La lluita de classes no inclou noms el conflicte de forces, sin tamb la interrupci del procs
de comunicaci entre els ssers humans. Els homes es converteixen en estranys; en classes diferents els
homes no utilitzen el mateix llenguatge. Excomunicaci que s'estn fins al nivell de l'estil, de la
gramtica, de l'amplitud del vocabulari, etc. La diferncia no consisteix noms en les eines lingstiques
de cada grup, sin s'estn als sistemes simblics a travs dels quals els grups s'observen els uns als
altres.29

La diferncia ms gran entre la psicoanlisi i la crtica de la ideologia, per, es troba en

el fet que el pensador que intenta racionalitzar els processos mentals d'una col.lectivitat no pot
transcendir la situaci en la qual es troba, la noci de la ideologia contnua essent un concepte
polmic tamb per a ell. En l'Epleg, afegit l'any 1973 al llibre Coneixement i inters, Habermas
escriu: "La universalitat dels interessos del coneixement significa que en la construcci dels
dominis objectuals s'imposen les condicions de reproducci de l'espcie o de la forma scio-
cultural de la vida com a tals."30 La ideologia per aix es resisteix a ser reconeguda. La
interpretaci hermenutica dels fenmens socials no representa cap via directa per adquirir una
posici lliure de predeterminacions, sin que s simplement una versi ms autoconscient i ms
explcita de la comprensi dels fenmens socials. Habermas pretn d'una banda reflexionar
sobre les condicions de les competncies del subjecte que coneix, parla i actua en general. Per
d'altra banda vol incitar a la reflexi sobre les limitacions inconscients a les quals est sotms

28
Ibd., pgina 271.
29
RICOEUR, Paul, Lectures on Ideology and Utopia, New York, Chicago University Press, 1986, pgina
244.
30
HABERMAS, Jrgen, Coneixement i inters (1968), Barcelona, Edicions 62, 1987 (Clssics del
pensament modern, 36), sobretot pgina 346.

31
tot subjecte i que es produeixen contnuament perqu el procs de la formaci de subjecte s
permanent.
Si es pogus establir una comunicaci entre els diferents sistemes simblics lliure de
qualsevol prejudici, llavors obtindrem una situaci comunicativa que Habermas anomena la
situaci de parla ideal. Amb aquest concepte inscriu la comunicaci com a funci bsica del
llenguatge. Quan alg vol descriure una cosa, quan vol imposar una norma, o simplement vol
trobar la manera d'expressar-se o d'avaluar aquest o altre contingut, s a dir, quan alg afirma
sincerament quelcom, la intenci de comunicar-se amb els altres va precedida per la pretensi
de validesa de l'enunciat. L'argumentaci, quan es duu a terme seriosament, pressuposa que la
comunicaci i la comprensi sn possibles, pressuposa un consens universal en una comunitat
de comunicaci il.limitada, no distorsionada i lliure de dominaci, per b que la realitat
s'encarregui sempre de demostrar el contrari.
L'optimisme de Habermas va desfermar al final de la dcada dels setanta una viva
polmica que hem d'esmentar a causa de la seva importncia. Podem considerar que l'origen del
debat el representa el llibre La condici postmoderna, que en 1979 va publicar Jean-Franois
Lyotard.31 Lyotard hi va exposar que els grans relats, que servien de legitimaci per a la recerca
d'una veritat cientfica, han perdut la seva validesa inqestionable. Experincies histriques
nefastes van mostrar com el progrs de la humanitat de la m de la ra no est pas garantit. S'ha
ests la desconfiana, fins i tot la por, davant de tots aquells que vulguin demostrar que tenen la
competncia d'imposar la validesa absoluta del seu saber. Lyotard proposava concebre per aix
un espai epistemolgicament obert on noms es podria aspirar a aconseguir un consens limitat
en l'espai i temps. D'aquesta manera el filsof pretenia aconseguir un fonament per recuperar la
legitimaci de tots aquells discursos que no es poden justificar a travs de la lgica de la
productivitat. La productivitat, o la performativitat dels sistemes, s el nucli de la seva crtica
del mn contemporani. Un sistema performatiu es basa en el principi de l'optimitzaci de les
actuacions, s a dir que s'han d'augmentar cada cop ms les informacions o modificacions que el
sistema s capa de proporcionar i s'han de minimitzar els costos o l'energia necessria per al

31
LYOTARD, Jean-Franois, La condicin postmoderna, Madrid, Ctedra, 1986.

32
funcionament. Com ms gran s la performativitat del sistema, ms gran esdev tamb la
capacitat de tenir ra, de demostrar que es t la ra. Segons Lyotard aix va provocar un canvi
substancial. La legitimaci de mitjans a travs d'un ideal ha estat substituda per la legitimaci a
fi d'obtenir un objectiu nou, el poder.
Jrgen Habermas va respondre a aquesta proposta directament amb l'assaig La
Modernitat un projecte no acabat32 on va formular la necessitat que la filosofia tingui sempre
davant dels ulls l'organitzaci racional de la vida quotidiana. Habermas va fer seva l'adaptaci
del sistema dImmanuel Kant que va dur a terme Max Weber, a fi de poder-lo utilitzar com una
eina sociolgica. Es tractava de reconixer en la societat tres esferes de valors autnoms, la
cincia, l'tica i l'esttica. A partir de la seva lgica interna i dins del seu camp cadascuna
s'ocupa de regular les qestions relatives al coneixement, a la moral i al plaer esttic. Habermas
preveia, per, que aquesta separaci s'hauria de superar, tal com ho havien previst ja els
sistemes filosfics de la Il.lustraci.
La qesti de si l'art pot esdevenir veritablement magistra vitae ocupar la nostra
atenci en l'ltim captol per mostrar amb aquest polmic assaig Habermas no va aconseguir
determinar les caracterstiques de les obres d'art, sobretot no de l'art modern, ja que la uni de
bellesa, veritat i justcia no pot ser considerada automticament el criteri de l'avaluaci de l'art.
Per l'altra banda, per, s va fer pals bastant aviat que la proposta de Lyotard
d'instaurar el rgim de petits relats no est exempta de paranys i dubtes. La refutaci ms
important que es pot formular en contra dels seus seguidors s la relativitzaci. Una
relativitzaci tan gran que pot fer desaparixer l'home com a individu i convertir-lo en una xarxa
de discursos encreuats. Una subjectivitat sense subjecte, una ment captiva. A partir daqu es pot
constatar perqu en el debat sobre l'era postmoderna, desenvolupat amb fervor durant les
dcades dels 80 i 90 del segle XX, els arguments de Habermas van resistir i representen un
important contraps a la fragmentaci absoluta del tot el que ens envolta.

32
HABERMAS, Jrgen, "Die Moderne ein unvollendetes Projekt" A: Kleine politische Schriften (I-V).
Frankfurt, Suhrkamp, 1981, pgines 444-465.

33
 Acabem d'exposar la situaci de parla ideal com un dels conceptes centrals de les seves
teories. Aquesta possibilitat de comunicaci sense cap mena d'interferncies no s realitzable,
sin que s, com qualsevol altre ideal, noms una construcci utpica.
Amb aix obrim, per, tamb tota una srie de qestions que representen la part ms
interessant dels comentaris de Paul Ricoeur pronunciats a Chicago, la seva teoria sobre
l'existncia d'una connexi entre la ideologia i la utopia. La utopia, diu Ricoeur, s un punt de
vista especialment ben situat per poder repassar els propis arranjaments socials perqu de cop i
volta els il.lumina amb una llum completament nova i diferent: fa possible observar la realitat
des del punt de vista d'un ideal. Funciona com una exploraci del qu s imaginable. La funci
bsica de la ideologia s la integraci social. La ideologia cont un valor afegit ocult i aquest es
troba en el fet que la ideologia que legitima l'autoritat de l'ordre establert i d'aquesta manera
assegura l'adherncia de la majoria de la poblaci.
La ideologia, es podria dir, s l'expressi d'un credo, necessari per qu puguem parlar
d'una identitat. Mirem, per il.lustrar aquesta funci de la ideologia, la cita tan eloqent extreta
de la novel.la de Robert Musil L'home sense qualitats :

La causa de totes les grans revolucions, que es troba ms profundament que el motiu que les va
desencadenar, no sn conflictes acumulats, sin el desgast dels lligams que donaven suport a la
satisfacci artificial de les nimes. Per explicar aix, el ms apropiat s el lema d'un conegut escoliasta
que diu en llat Credo, ut intelligam i que es deixa traduir una mica lliurement en la llengua
contempornia com: Oh, Du, senyor nostre, dna al meu esperit el crdit de la producci!
Probablement s qualsevol credo hum noms una forma de crdit. En l'amor i en els negocis, en la
cincia i en els salts de longitud cal tenir fe, abans de poder aconseguir i abastar res. Com voleu, doncs,
que aquesta regla no sigui vlida per a la vida en general?! Per molt perfecte que sigui l'ordre, sempre
cont una mica de fe voluntria en aquest mateix ordre que indica, igualment com el lloc sobre una
planta, on comenar a brotar i si es gasta aquesta fe, per la qual no hi ha ni comptabilitat ni

34
reintegrament, aviat arriba la catstrofe; les poques i els estats es desfan de mateixa manera que una
empresa si perd el crdit.33

La funci ideolgica s l'encarregada d'assistir el procs d'identificaci que s'emmiralla

en un determinat ordre i exactament com en el cas de la imaginria Kaknia de Musil el
primer Estat al qual Du li va retirar el crdit, diu l'escriptor per a la cohesi social s
necessria alguna cosa de ms a ms, alguna cosa que no pot ser entesa racionalment: la fe
voluntria en aquest mateix ordre.
Per la funci ideolgica, tot i ser imprescindible, sempre est sota el perill d'esdevenir
patolgica perqu el seu objectiu s la preservaci de l'ordre establert, i aix tant en el sentit
positiu com en el sentit negatiu. Ricoeur marca clarament on s la lnia divisria entre el valor
positiu i el negatiu de la ideologia: "Una cosa es converteix en ideolgica quan la funci
integrativa es congela, quan esdev merament retrica, quan acaben predominant
l'esquematitzaci i la racionalitzaci."34
Perqu la funci integrativa no tingui efectes poc desitjables, una societat necessita
incorporar dins seu les forces de la subversi social. Aquesta s la funci de la utopia. s l'arma
ms apropiada per combatre els efectes negatius de la ideologia. Per s cert que la utopia s un
gnere especficament literari que representa una mena de nostlgia doble bolcada cap a un
parads perdut i alhora irrealitzable. D'aquesta manera el pensament utpic pot convertir-se
fcilment en escapisme. Cal una permanent oscil.laci entre la fantasia i la prctica, entre la
fugida i el retorn, entre la utopia i la ideologia. La ideologia s l'encarregada de legitimar una
determinada autoritat i la utopia pretn oferir una via alternativa d'utilitzar el poder. Aquest
vaiv entre l'experincia de pertnyer a una comunitat i la capacitat de distanciament representa
la porta que condueix cap a la reflexi. Com que no podem mai evitar del tot el condicionament
previ de la nostra cultura, tot el saber resulta ser parcial i fragmentari. La realitat social, lliure de
cap mena de mediacions, no existeix. Els desacords sobre com s o com va ser la vida en realitat

33
MUSIL, Robert, "Bonadea, Kakanien; Systeme des Glcks und Gleichgewichts", captol 109 A: Der
Mann ohne Eigenschaften, Hamburg, Rohwolt, 1978, pgines 527-526.

35
sn sempre conflictes d'interpretacions. La utopia s precisament aquella possibilitat d'imaginar
una altra cosa, una possibilitat fictcia que serveix d'entrenament per comprendre que la realitat
actual no s l'estat natural de les coses, no s un ordre necessari, sense cap altra alternativa
possible. A travs de la capacitat del llenguatge per crear i recrear altres possibles mns acabem
comprenent que la realitat en la qual vivim tamb s'est creant en un procs continu de
transformacions i no s immutable.
Per tots aquells que representen un ordre determinat, l'opci utpica d'organitzaci d'una
societat significa l'opci no realitzable. s a dir que anomenen impracticable tot all que no s
realitzable d'acord amb l'ordre establert. La mesura de totes les coses s, doncs, l'ordre vigent en
cada moment. Els que protegeixen el status quo diuen que s utpic tot all que no t cabuda en
la societat actual i no s'aturen a valorar si es tracta d'una utopia absoluta o simplement d'una
utopia relativa, irrealitzable noms dins del marc de regles establert en aquell moment donat. s
a dir, que la ideologia desapareix darrere la imatge del mn a la qual estem acostumats, el
costum la fa invisible. La ideologia noms pot ser reconeguda quan entra en un procs de
desemmascarament, la qual cosa vol dir que la ideologia s el producte de la utopia, perqu
noms a partir del moment en el qual dins d'una societat apareix la possibilitat d'una visi
diferent s possible reflexionar sobre la percepci del mn, sobre el fet si s o no s tan
immutable, tan sotms a l'obvietat com ho sembla mentre ens trobem cmodament situats en un
univers de regles, lleis i ordre slids, coneguts.

El grup dominant, que est completament d'acord amb l'ordre existent, s qui determina qu ha
de ser considerat utpic, mentre el grup ascendent, que est en conflicte amb les coses tal com sn,
determina qu resulta ideolgic.35

Aquesta consideraci, que Ricoeur recupera de les teories de Karl Manheim36 , s molt
important en el procs de fixaci del terme Centreeuropa en la dcada dels anys vuitanta. En un

34
RICOEUR, Paul, Lectures on Ideology and Utopia, New York, Chicago University Press, 1986, pgina
266.
35
Ibd., pgina 177.

36
perode curt, que comprn a tot estirar una dcada, es va desenvolupar una polmica viva sobre
Centreeuropa. Durant els anys que van precedir l'enderrocament del mur de Berln,
Centreeuropa va esdevenir el lema per a una visi utpica d'Europa, exactament en el sentit que
postula Ricoeur, en sentit de l'oposici a l'ordre establert. El lligam entre la utopia i la ideologia
s molt important per a la interpretaci d'assaigs i d'articles que pul.lulaven arreu. s important
perqu d'aquesta manera podem evitar el perill de jutjar les contribucions en termes de si s
tracta d'uns projectes realitzables o irrealitzables. D'entrada haurem d'assumir que en la majoria
dels casos estem considerant primer que tot un seguit de propostes que exploren els lmits de
l'imaginable, els lmits del possible per mostrar que l'ordre vigent en aquell moment no era un
ordre natural de les coses i que un dia podria canviar cosa que efectivament va passar i fins i
tot ms aviat del que molts s'atrevien a esperar. La utpica visi de Centreeuropa desenvolupada
durant aquesta dcada de grans canvis tenia la doble vessant d'utopia tal com l'entn Ricoeur:
ser alhora una visi encarada cap a un futur que potser mai no es podr aconseguir i al mateix
temps l'intent de recuperar la memria sobre una poca daurada del passat que ara, des del
distanciament, sembla haver estat ja la realitzaci del projecte promogut. La utopia s, doncs,
part del mateix eix que la ideologia i aquest lligam estret entre les dues formes de la imaginaci
social fa que per avaluar qualsevol de les dues hgim de considerar necessriament totes dues
alhora.
La caracterstica principal de la utopia no s la seva incapacitat de realitzar-se, sin la
seva capacitat de preservar l'oposici amb l'ordre vigent. Si imaginssim una societat hipottica
on totes les necessitats de tots els seus membres poguessin ser satisfactriament realitzades, al
moment mateix d'aconseguir aquest mn ideal, aquest mn moriria, perqu no li quedaria cap
distncia, cap ideal, cap projecte: ja no hi quedaria lloc per al desig.
Sabem que Arquimedes no podia situar-se sobre cap punt ms enll de la terra, no podia
abastar una posici que li hauria perms canviar el rumb del planeta, per la capacitat de pensar
aquesta situaci hipottica, aquesta possibilitat irrealitzable, va fer que avui tinguem moltes
coses que funcionen grcies a la seva llei de la palanca, les grues de construcci que aixequen

36
MANHEIM, Karl, Ideologia i utopia, Barcelona, Edicions 62, 1987 (Clssics del pensament modern,

37
tones de pes o tamb els objectes tan quotidians com el tornavs, que ens permet fixar tota mena
de caragols sense cap esfor. La fantasia sobre una situaci de parla ideal, on seria possible una
comunicaci sense barreres, hauria de ser el punt de suport per poder fer alaprem en el camp de
les cincies socials.
L'oscil.laci permanent entre la visi ideolgica i la visi utpica d'una realitat social,
provocada pel fet que la societat ideal s un simple propsit, un ideal i no un objectiu assolible,
s tamb un mecanisme essencial per fer front a una altra postura al meu parer molt perillosa i
fora comuna en els nostres dies. Es tracta de la consideraci que vivim en una societat
postideolgica, on qualsevol prejudici envers la realitat pot ser desemmascarat. Acabem de tocar
la qesti ms difcil de totes. Arribem al punt en el qual ens hem de preguntar amb una gran
serenitat com evitar la conclusi que sembla inevitable, com evitar la definici de la realitat com
un mn de signes sense cap contingut propi que simplement remeten a altres signes. Com evitar
la fora paralitzadora d'una conclusi que ens condemna a buscar raons per justificar el
cinisme? El cinisme s un mot molt despectiu, per fins i tot aix podria arribar a ser justificat
per fer la descripci de la societat d'avui. El cnic s conscient que entre la mscara ideolgica i
la realitat social hi ha una distncia considerable, per tot i aix continua insistint sobre l's de
la mscara.
Recordem la frmula clssica del marxisme que defineix la ideologia com un
comportament en el qual els individus estan fent les coses, sense saber per qu ho estan fent. La
societat postmoderna, la societat que ja ho ha aprs tot sobre els Grans Relats, que ha
experimentat i deixat lluny darrere seu els sistemes socials totalitaris, la societat que ha acusat
totes les cincies socials de totalitzar la nostra experincia de la realitat i ha exigit sobretot a
la Histria de descompondre i atomitzar la narraci del passat, aquesta mateixa societat ha
inventat, tot i el seu saber acumulat, una nova frmula d'ofuscaci ideolgica. L'home del nostre
temps sap molt b qu est fent, per tot i aix igualment ho continua fent. L'home s conscient
que darrere de l'universalisme ideolgic, sota el qual es duen a terme els processos
globalitzadors, hi ha interessos particulars, per tot i aix no renuncia a portar la mscara. s a

37).

38
dir, que no n'hi ha prou a conservar la distncia irnica, no n'hi ha prou amb saber riure's del
totalitarisme, perqu el cinisme no t fora subversiva, sin que forma part del joc. Realment
podem afirmar que vivim en una societat postideolgica? Heus aqu una resposta que convida a
la reflexi:

Si el nostre concepte de la ideologia continua essent el clssic que localitza la il.lusi dins del
saber, llavors la societat d'avui ens ha de semblar postideolgica; la ideologia predominant ara s el
cinisme; la gent ja no creu la veritat ideolgica; ning ja no es pren seriosament les proposicions
ideolgiques. Per el nivell fonamental de la ideologia, tanmateix, no s la il.lusi que emmascara l'estat
veritable de les coses, sin la fantasia (inconscient) que estructura tota la realitat social. En aquest nivell,
s clar, estem encara molt lluny de ser una societat postideolgica.37

Slavoj iek, que escriu sobre el concepte d'ideologia a partir de la dcada dels anys
vuitanta del segle XX, afegeix dins de la seva revisi crtica del funcionament de la ideologia un
fenomen relativament nou, per alhora prou ests: el cinisme que per ell representa una
perversi de l'axioma matemtic que ens ensenya com la negaci de la negaci es converteix en
l'afirmaci, l'afirmaci de la ideologia dominant.
Dins de la literatura contempornia podrem trobar molts ms exemples d'aquesta
posici que es situa ms enll de les visions particularistes i que es nodreix de la crtica, de
l'anlisi de la limitaci de les visions de la realitat, per en aquest lloc trobo inevitable
d'esmentar si ms no un nom, perqu permet explicar aquesta qesti en relaci amb el concepte
de Centreeuropa. Un any ms tard d'haver publicat la novel.la La repetici (1986)38 , Peter
Handke va ser guardonat amb el premi literari internacional "Vilenica", que en aquella ocasi es
celebrava per segona vegada en una cova natural situada a la regi eslovena de Karst. Era un
temps en el qual el concepte de Centreeuropa s'anava convertint molt clarament en un lema
poltic, en un programa que havia de dur cap als canvis substancials de la concepci poltica
d'Europa. Handke, des de la seva posici ms enll de tota ideologia, va dir que per a ell

37
IEK, Slavoj, The Sublime Object of Ideology, London, Verso, 1989, pgina 33.

39
Centreeuropa no era ms que un fenomen meteorolgic, una regi d'Europa on les pluges eren
freqents i on acostumava a fer mal temps.39 Tindrem ocasi de veure en el captol destinat a
l'anlisi d'aquest perode algunes de les reaccions a aquesta declaraci i, com no, comprendre
que Handke a l'any 1987, i probablement molt abans, ja tenia elaborada la seva posici envers la
realitat, una posici reaccionria, que el va portar a pronunciar les seves lamentables
declaracions relacionades amb el desmembrament de Iugoslvia40 i que demostren ben b que
Handke, tot i sabent quines coses tan importants hi havia en joc, continuava insistint que calia
portar la mscara, que calia preservar l'aparena, malgrat tot.
Un cas molt diferent s el cas de les obres literries d'un compatriota seu amb el qual
sovint es troben formant una parella forosa, units en el mateix jou per haver comenat a
publicar si fa o no fa en el mateix perode, per haver sigut austracs i crtics amb la seva ptria i
per haver obtingut un ress internacional molt considerable. s tracta evidentment de Thomas
Bernhard. La pea teatral Plaa dels herois (1988)41 va ser l'ltima provocaci del polmic
autor contra la percepci autocomplaent, prpia de la cultura austraca. Tres mesos desprs de
l'estrena Bernhard moria.
Thomas Bernhard va anomenar el seu drama, que havia de representar-se amb ocasi de
la commemoraci del cinquant aniversari de l'annexi d'Austria al Tercer Reich, amb el nom
d'una plaa de Viena, la Heldenplatz, on ms de 100.000 vienesos van esperar entusiasmats
l'arribada de Hitler el 15 de mar de 1938, i va construir la trama al voltant dels destins vitals de
dos germans, de Josef i Robert Schuster, dos jueus que van ser forats a emprendre el cam de
l'exili, per que un cop acabada la guerra van tenir l'opci de tornar a ustria. La repatriaci de
Josef acaba cinquanta anys ms tard amb el sucidi, en canvi el seu germ Robert opta per
l'assimilaci i decideix ocultar pblicament el seu origen tnic.

38
HANDKE, Peter, Die Wiederholung, Frankfurt, Suhrkamp, 1991. Ms sobre aquesta novel la i altres
obres de Handke al captol El relleu crstic d'aquesta tesi.
39
HANDKE, Peter; GAMPER, Herbert, Aber ich lebe nur von Zwischenraumen, Frankfurt, Suhrkamp,
1990, pgines 153-154.
40
HANDKE, Peter, Abschied des Trumers vom Neuten Land, Frankfurt, Suhrkamp, 1991. HANDKE,
Peter, Eine winterliche Reise zu den Flssen Donau, Morawa und Drina oder Gerechtigkeit fr Serbien,
Frankfurt, Suhrkamp, 1996.
41
BERNHARD, Thomas, Plaa dels Herois, Barcelona, Proa, 2000.

40
 L'escndol entre l'opini pblica austraca es va desencadenar abans i tot que l'obra fos
presentada al pblic, encara que cal tenir present que la polmica sens dubte formava part de
l'estratgia de promoci, per precisament a causa d'aix la indiferncia de la crtica que es va
afanyar a etiquetar l'obra com poc important just desprs de la primera representaci, resulta
encara ms significativa. Entre les declaracions que van acompanyar l'estrena n'hi ha una que
mereix un comentari a part: "si no fos que el text ho diu explcitament, els jueus no podrien ser
reconeguts."42 Tal com puntualitza en una anlisi d'aquesta obra Mattias Konzett, aquesta
declaraci demostra com els temors que Bernhard expressa a travs de la pea teatral sn vlids
per la realitat actual del pas representat a dalt de l'escenari. En la declaraci esmentada hi ha la
prova que una part de l'opini pblica d'ustria encara conserva la necessitat de fer que els
jueus es puguin reconixer i no admet el procediment de Bernhard, que conscientment crea uns
personatges complexos i individualitzats i que es nega a perpetuar l'estereotip del jueu que en el
fons sempre s el mateix, un prejudici reforat fins als extrems inimaginables pels cervells de la
ideologia nazi. Konzett conclou que "la reintegraci intencionada d'all que els feixistes havien
demonitzat artificialment com a l'Altre s per si sol un tret remarcable de la pea teatral de
Bernhard".43
La capacitat realment de Bernhard per allar el nucli essencial del problema de la
discriminaci i de la intolerncia en aquesta obra s realment remarcable. Bernhard tracta una
de les identitats que al llarg de la histria moderna d'ustria van representar l'Altre, l'oposici a
la cultura dominant i aixeca el mirall perqu la societat austraca es pugui reconixer en la
imatge reflectida. Amb la proposta de dissoldre el topos de jueu en unes variants fortament
individualitzades, aconsegueix que la societat pronunci els seus prejudicis en veu alta.
Ms tard tornar a la qesti del fetitxisme i el seu s en el discurs colonial,
desenvolupada per Homi Bhabha, que serveix per fixar les diferncies racials, per la segent
descripci de Frantz Fanon resumeix b el nucli d'aquesta problemtica i posa de manifest la
gran diferncia amb el text de Thomas Bernhard:

42
LFFEL, Singrid Citat per KONZETT, Mathias, The Rhetoric of National Dissent, London,
Camden House, 2000, pgina 50.
43
Ibd., pgina 50.

41
 Frases com "Jo ja els conec", "Aquesta s precisament la seva manera de ser", mostren que
l'objectificaci mxima s'ha acomplert amb xit... d'una banda tenim la cultura en la qual es poden
reconixer qualitats de dinamisme, de creixement, de profunditat. En contra d'aix, les cultures colonials
ofereixen noms trets caracterstics, curiositats, coses, mai cap estructura."44

El drama de Bernhard s el relat sobre una absncia, narra l'absncia del protagonista
principal, Josef Schuster. El professor jueu s'acaba de sucidar i no apareix a dalt de l'escenari,
encara que tothom en parli, la seva absncia s el smbol del lloc buit deixat per la desaparici
d'un llegat important que el paisatge cultural homogenetzat de l' ustria actual es nega a
admetre.
Aquesta marrada per una obra literria, just abans de procedir a l'anlisi de textos
periodstics, d'assaigs, d'estudis histrics ben documentats i d'algunes declaracions poltiques,
pretn dues coses. Exemplificar all que venia a dir l'explicaci de diverses concepcions
d'ideologia, exemplificar com s de difcil assolir l'objectivitat en l'anlisi i en la comprensi
d'una cultura aliena. Una objectivitat que no es troba a faltar noms en les narracions literries,
sin que el punt de suport per a una visi sense prejudicis ni zones d'incomprensi s tan difcil
d'aconseguir per a un socileg o historiador com per a un poeta que s'endinsa en una terra
desconeguda i estranya. L'altre punt important que vull subratllar amb la reflexi sobre aquestes
dues obres s el valor que tenen les imatges contingudes dins d'obres de ficci per a l'elaboraci
d'una representaci mental col.lectiva sobre com deu ser un pas, una cultura, una ciutat
desconeguda o fins i tot la prpia. En aquest sentit, la responsabilitat dels escriptors s
enorme i en les seves mans, tamb, hi ha tota una indstria bl.lica, encara que aquesta potncia
de crear valor sublim de la realitat els escriptors molt rarament la dediquen a finalitats
destructives i prcticament sempre a aquella part de la ideologia, imprescindible fins i tot, per
crear cohesi social. A travs de l'anlisi de la literatura austraca a partir del segle XIX de
Claudio Magris podrem comprovar com va ser precisament la literatura la responsable de gestar

44
FANON, Frantz, Black Skin, white masks, London, Pluto Press, 1993. Citat per BHABHA, Homi,
The Location of Culture, London-New York, Routledge, 1994, pgina 84.

42
un dels mites de Centreeuropa que persisteixen encara avui i que fan que hi hagi moltes
persones convenudes que Centreeuropa significa exactament aquella sensaci vaga d'una unitat
contradictria que traspua d'obres d'alguns escriptors austracs quan parlen de la Monarquia
Austrohongaresa.

43
EL JACIMENT

Com es forma un terme, un concepte? D'on sorgeix? Com afrontar la formaci del terme
Centreeuropa, com evitar que es converteixi en una concepci tan esmunyedissa, en una barreja
de coses tan diverses que resulti completament incomprensible? Per evitar que aquest garbuix
de factors de la ms diversa procedncia es torni indomable no intentarem pas establir una lnia
que va des d'un origen remot cap a un futur que encara queda per venir, tal com demanaria el
procediment ms convencional duna recerca daquesta ndole. No busquem cap resposta a la
pregunta qu pot ser i qu no considerat Centreeuropa, no ens interessa establir una definici
unvoca que deixaria forosament moltes facetes daquesta regi completament amagades. Per
determinar qu significa el terme Centreeuropa simplement comenarem amb les ltimes
empremtes que el pas del temps va deixar sobre aquest lloc concret. Noms examinant el
material que es troba ms a prop, podrem prosseguir la recerca amb ms profunditat.
Sotmetrem la investigaci dels documents escrits a aquest procediment encara que no
sigui del tot habitual. Els documents presos en consideraci estan ordenats, doncs, seguint un
ordre cronolgic descendent. Per no s noms aquesta caracterstica evident que cal tenir en
compte, perqu m'interessa una conseqncia ms amagada que provoca aquesta tcnica
d'exploraci: la perversi de la narraci histrica, la perversi del procediment de la histria
com a disciplina cientfica que comena a desxifrar el passat des del seu origen.
D'entrada proposo imaginar que aquest mot, Centreeuropa, que de tant en tant el podem
trobar emprat en un o altre context, representa un jaciment. A partir d'aqu sembla just esperar
que si prosseguim l'excavaci podrem entendre quines restes el pas de temps ha dipositat a sota
d'aquesta paraula. Aix ens condueix cap a una anlisi de documents que no est destinada a
reduir la diversitat dels discursos ni a dibuixar un nic i total significat del terme. Aquesta

44
metodologia ens hauria de permetre demostrar que un sol mot alberga una muni de conceptes i
nocions. Per formular els continguts de la paraula caldr saber qui va pretendre definir la regi
centreeuropea i sota quines condicions.
Laparici del terme "Centreeuropa" s un veritable accident de la histria, no correspon
a un encadenament de fets mecnic, difcilment el podrem emplaar en una continutat ideal,
natural. s tracta d'un concepte que va sorgir, per utilitzar les paraules prestades del filsof
francs Michel Foucault, de "l'atzar de la lluita."45 El seu convenciment que la histria hauria de
presentar els esdeveniments a causa d'all que tenen d'nic, de tallant d'una cadena causal, em
resulta til per poder comprendre qu ha passat amb el concepte de Centreeuropa i pot ajudar-
nos a aclarir per qu Centreeuropa ha suscitat tanta polmica, per qu ha significat recer, consol
per a molts, per tamb per qu ha fet aparixer tants detractors gaireb militants. Foucault
s'havia pronunciat decididament en contra de la tendncia, considerada vlida per tota la
historiografia tradicional, de voler integrar els esdeveniments histrics dispersos en un esquema
rgid i continuat, segons la qual el passat es convertia en una estructura prxima a la narraci,
amb un encadenament de causes i efectes. Aix, la histria estaria guiada per uns valors no
visibles a la superfcie, per presents d'una manera obscura. El concepte bsic amb el qual
encara avui est operant l'estudi de la histria s la successi d'esdeveniments connectats a
travs de nexes causals.46
Abandonem per un moment el mn dels fets reals i preguntem-nos on dins de la ficci
podem trobar la manera ms perfeccionada de construir un engranatge de causes i efectes, la
precisi minuciosa. En la tragdia, sense cap mena de dubte. Com es construeixen els lligams
interns dins d'una histria trgica perqu semblin tan unidireccionals, tan definitius? Recordem
noms les trames d'algunes de les tragdies ms memorables, el dest del rei dip, per exemple.
D'on prov la fatalitat del seu error o millor dit, d'on prov la visi que fa aparixer la vida
d'dip com una srie de decisions equivocades que s'encadenen per provocar la tragdia, l'estat
de coses ms enll del punt de tornada, un estat de coses que ja no admet reescriptura ni cap

45
FOUCAULT, Michel, Nietzsche, la Genealogia, la Historia A: Microfsica del poder, Madrid, La
Piqueta, 1978, pgina 13.
46
FOUCAULT, Michel, L'archologie du savoir, Paris, Gallimard.

45
correcci. Sfocles, el gran mestre, va transformar el mite sobre el trist dest de la nissaga reial
de Tebes en una obra teatral que conta la relaci dels fets d'una manera retrospectiva. s molt
probable que aquesta manera de narrar uns fets coneguts per la societat grega no correspongui a
cap signe d'una voluntat arbitrria de l'artista, sin que sigui reflex d'una saviesa molt profunda.
La forma de narrar la histria d'dip que va escollir Sfocles ens ve a dir que abans de conixer
el dest final no podem comprendre el sentit de tots i cadascun dels esdeveniments que ocorren
al llarg d'una vida. Noms des de la perspectiva situada ms enll del punt de tornada podem
copsar com es van encadenar els fets responsables de l'estat actual de les coses, causants de
trobar-se en el punt que no admet tornar enrere. Noms des de la perspectiva del futur s
possible descobrir les causes que van portar cap a aquest estat de coses, cap a aquesta versi de
futur determinada i no cap a una altra. Les grans obres trgiques parlen sobre la incapacitat de
l'home de preveure quina de les seves accions produir en un altre temps danys irreparables,
sobre la ceguesa de l'home que no li permet veure que est caminant cap a la seva perdici.
Aquesta perspectiva s possible noms des del futur. La saviesa que els grans autors trgics
intenten transmetre amb les seves obres forma part tamb de totes les altres visions que volen
penetrar en el passat i explicar-lo.47
s que la Histria remet al passat tal com va ser? No ser que la visi histrica est
sempre condicionada amb la perspectiva des de la qual observem el passat? Georg Friedrich
Wilhelm Hegel en el prleg a Filosofia de la llei48 parla sobre l'liba Minerva, que aixeca el vol
noms al capvespre. Minerva representa la comprensi filosfica d'una poca i noms quan un
determinat perode de temps es considera clos i finalitzat, la ment analtica el pot sobrevolar.
Tan aviat com entrem dins de l'ordre simblic, el passat es fa present en forma de tradici
histrica. Per el sentit dels vestigis no est donat, canvia constantment. Cada ruptura histrica
canvia retroactivament el sentit de tota la tradici, reestructura la narraci del passat i fa que el
passat sigui llegible d'una manera distinta. Tan aviat com la histria s concebuda com el text,
com la nostra prpia histria, com la narraci sobre nosaltres, entrem en un univers on els daus

47
He desenvolupat la reflexi sobre la perspectiva trgica amb ms detall en el treball d'investigaci.
KRABEC, Simona, L'estirp de la solitud, UAB, juny del 2000.

46
de la fortuna ja han caigut, en un univers de possibilitats acomplertes. Estem obligats a observar
el passat des de la perspectiva del judici final, des de la perspectiva situada al final de la histria.
Walter Benjamin, en el text que s considera el seu ltim escrit, Sobre la noci de la
histria49 deixa molt clar que articular el passat histricament no vol dir reconixer el temps
recorregut tal com va ser, sin formular la histria com "el temps buit i homogeni de la
continutat". D'aquesta manera la histria s concebuda com un transcurs d'esdeveniments
tancat, homogenetzat i con tinuat amb la mirada d'aquells que han guanyat. La histria s la
continutat reclosa en si mateixa que mostra noms la progressi d'aquells que governen avui.
L'nica manera de fer front a aquesta situaci s fer "un salt de tigre al passat", s aconseguir
omplir el temps amb el present: "La histria s l'objecte d'una estructura que no es situa en el
temps buit i homogeni, sin en el temps omplert amb la presncia de l'ara,"50 diu Benjamin.
Aquest temps omplert amb el present, aquest salt de tigre al passat, s capa d'aturar el
moviment histric, aturar i suprimir la continutat temporal. El seu efecte s un curtcircut entre
el present i el passat que obre el moment de la discontinutat, de la ruptura. El riu de temps
incessant i flut s susps, retingut , coagulat per fer sentir i ressonar aquella part del passat, que
va ser reprimida i foragitada de la memria. Per per poder-se saltar la successi lineal del
temps continuat, cal fer un salt de tigre dins de l'arena on dna les ordres la classe dominant,
escriu Benjamin.
Walter Benjamin comena les 18 tesis sobre la noci de la histria, que se'ns han
conservat en forma d'un esbs per a un futur llibre, amb una metfora. Descriu una mquina, un
autmat capa de vncer sempre els seus contrincants en la partida d'escacs. Aquest aparell t
dues parts, una s visible per a tothom: una nina amb indumentria turca asseguda darrere el
taulell que mou les figures d'escacs i sempre guanya. L'altra part de la mquina queda oculta a
causa d'una il.lusi ptica provocada per un joc de miralls. A sota de la taula hi ha un homenet
petit i lleig, un nan que estira els fils i fa moure la nina vestida de tots colors, la nina que sempre

48
HEGEL, G.W.F., Grundlinien der Philosophie des Rechts A: Werke 7, Frankfurt, Suhrkamp, 1970,
pgina 28.
49
BENJAMIN, Walter, ber den Begriff der Geschichte A: Gesammelte Schriften, Band I-2, Frankfurt
am Main, Surkamp, 1980, pgines 691-704.
50
Ibd., tesi XIV, pgina 701.

47
guanya, per no s ms que un titella de fils, una marioneta en les mans del veritable mestre de
joc. Aquesta mquina s la histria, la histria amb tota la seva repetitivitat mecnica, per
alhora amb totes les innombrables combinacions que permeten la victria final, com en un joc
d'escacs.
Per molt independents que semblin les actuacions d'aquells que manen, els seus gestos
sn moguts per un nan que sap quins passos cal seguir per arribar a guanyar. Aquesta s
l'advertncia de Benjamin contra el materialisme histric i contra la pretensi que la histria es
pot escriure ocultant el rerafons ideolgic. L'nic que pot passar amb les idees que mouen el
mn s convertir-les en un nan petit i lleig i fer-les invisibles amb l'ajut d'una il.lusi ptica.
Per tot i aix, la histria es continuar jugant sobre un taulell d'escacs on les figures es mouen
per la fora de les idees.
Seixanta anys ms tard la por de Benjamin es veu ms que confirmada. El materialisme
histric no va ser ms que un joc de miralls i la concepci que l'estalinisme tenia de la histria
resulta a hores d'ara potser el millor exemple per veure com funciona l'escriptura de la histria
lineal, la histria concebuda com una narraci on cada esdeveniment rep el seu sentit a
posteriori, retroactivament. Cap acte, cap esdeveniment no s oblidat, s'inscriu en algun lloc, es
registra, com un tra que potser ara sembla sense sentit, per que ms tard, en el moment de
l'avaluaci final, trobar el seu lloc corresponent, d'aquesta manera el temps passat es podr
omplir per esdevenir homogeni i buit. Les vctimes ara poden semblar innocents, per el progrs
social que ser possible amb aquest sacrifici, un dia en el futur les justificar. Benjamin escriu
que ni els morts podran salvar-se de la m dels vencedors.
Danilo Ki s l'escriptor que ha sabut traduir aquesta veritat en el llenguatge literari.
"Crec que la literatura ha de millorar la histria: la histria s general, la literatura, concreta. La
histria s mltiple, la literatura, particular. Qu signifiquen sis milions de morts, si no veiem ni
la cara ni el cadver de cap individu si no hi ha res que narri una histria particular?", escriu
Ki en el llibre Homo poeticus.51 El recull de narracions La tomba per a Boris Davidovi(1976)
porta el subttol "set captols de la mateixa histria" i recrea la vida de set revolucionaris

51
KI, Danilo, Homo poeticus, Paris, Gallimard, 1993.

48
d'origen jueu que exemplifiquen la fora autodestructiva de la revoluci bolxevic. s el retrat de
la "truja que menja les seves cries", com diu el ttol del conte introductori i compleix la funci
de fer estranyes les coses conegudes, de reflexionar sobre tot all que ens s massa habitual per
poder-ho observar crticament. La reflexi sobre els procediments emparats en la historiografia
culmina en la segent escena on Boris Davidovi Novski i el seu interrogador Fedjukin lluiten
per cada paraula que contindr el document de la confessi, dins d'una de les presons russes en
el temps de Stalin:

Novski intenta retardar la investigaci, intenta introduir dins del document que cont la seva
declaraci, sens dubte l'nic que quedar desprs de la mort, algunes formulacions que podrien no noms
esmorteir el malbaratament del seu nom, sin fins i tot murmurar a cau d'orella d'algun investigador futur,
a travs de les contradiccions i exageracions hbilment entreteixides, que tot l'edifici de la confessi es
fonamenta sobre mentides pronunciades sota coaccions i maltractaments. Per aix lluita amb una fora
insospitada per cada paraula, per cada frase. A l'altra banda Fedjukin, igualment decidit i prudent, es
proposa objectius mxims. Durant llargues nits els dos homes lluiten amb el text difcil de la confessi,
sense al i exhaustos, entremig del fum esps dels cigarrets, tots dos bolcats sobre les planes del
document i cadasc intenta introduir-hi part de les prpies passions, de les conviccions, la seva manera de
veure les coses des d'un punt de vista superior. No queda cap dubte que Fedjukin sap tant b com el
mateix Novski (i li ho fa saber), que tot aix, tot el text de la confessi, escrit sobre unes deu planes
mecanografiades amb el mnim espai, no s altra cosa que una ficci que Fedjukin havia construt durant
les llargues hores nocturnes i havia escrit amb dos dits, d'una manera maldestra i lenta, (li agradava
executar totes les coses personalment), sempre procurant de treure conclusions lgiques d'algunes
relacions causals. A ell tampoc li interessaven els fets, ni els carcters, sin la causalitat i la coherncia
lgica52 .

Amb aquest fragment Danilo Ki mostra el terrible principi del rgim estalinista, el
principi que creu millor "fer patir la, aix anomenada, veritat d'un individu, d'un organisme

52
KI, Danilo, Grobnica za Borisa Davidovia, Ljubljana, Mladinska knjiga, 1999 (Kondor), pgines
106. KI, Danilo, Una tumba para Boris Davidovich, Barcelona, Seix Barral, 1983.

49
petitssim, que posar en perill els principis i beneficis superiors."53 Amb el llibre La tomba per a
Boris Davidovi Ki s'inscriu dins del llegat de la literatura mundial com un dels clams ms
profunds contra la justificaci del terror a travs d'objectius suprems.
Walter Benjamin tamb va escriure les seves divuit tesis per fer front a qualsevol
justificaci de la violncia revolucionria, per recordar que "no hi ha mai cap document de
cultura que no sigui alhora un document de la barbaritat".54 En un dels fragments que formen
l'apndix d'aquestes tesis, Benjamin diu que l'historicisme s'acontenta amb establir els nexes
causals entre els diferents moments de la histria. D'aquesta manera es forma l'encadenament de
fets que llisca entre els dits dels historiadors com els grans d'un rosari. Aquesta metfora tamb
pertany al mateix pensador, que s'atreveix a proposar una soluci per fer front a la violncia de
la histria, per recuperar la memria de fets oblidats i silenciats. Aquesta soluci s l'esperana.
El salt de tigre al passat s viure de tal manera com si cada segon viscut fos "una petita porta a
travs de la qual podria entrar el Messies."55 Aquest missatge, per molt que ho sembli, no est
adreat noms a la comunitat jueva ni ha de servir necessriament noms per fomentar la fe
religiosa.
L'actitud envers la vida que descriu la frase citada exemplifica la capacitat d'acceptar
l'enorme responsabilitat csmica de cadasc. En Benjamin no hem de buscar ni una concepci
de la histria inspirada en les vivncies surrealistes ni cap motiu exclusiu de la mstica jueva,
diu Jrgen Habermas. "L'universalisme tic ha d'afrontar seriosament tamb les injustcies que
ja han passat i sn irreversibles."56 El temps lineal, que dibuixa una histria homogenetzada en
nom del progrs, permet oblidar-se d'aquesta responsabilitat. Permet el conformisme, permet la
marxa cega dins de la desfilada i ha perms laparici del feixisme, cosa que Benjamin va ser
capa de comprendre ja al bell principi de la seva marxa triomfal.

53
Ibd., pgina 107.
54
BENJAMIN, Walter, ber den Begriff der Geschichte A: Gesammelte Schriften, Band I-2, Frankfurt
am Main, Surkamp, 1980, tesi VII, pgina 696.
55
Ibd.
56
HABERMAS, Jrgen, "Exkurs zu Benjamin geschichtphilosophischen Thesen" A: Der philosophische
Discours der Moderne, Frankfurt, Suhrkamp, 1985, pgina 25.

50
 El temps omplert amb la presncia d'ara, el Jetztzeit de Walter Benjamin s, doncs, la
capacitat d'aixecar el dit i dir, com el petit infant en el conte de Hans Christian Andersen, que
l'emperador no s'ha fet cap vestit nou, sin que, tot i que tothom aplaudeixi mentre passa amb la
carrossa i tot el seu seguici, est ben nu. L'autmat de jugar a escacs que apareix al principi de
les Tesis de Benjamin parla sobre el joc d'aparences i la noci d'histria que ens proposa aquest
text vol despertar la memria de tot el sofriment que es provoca en nom del progrs. L'Angelus
Novus, dibuixat per Paul Klee, mostra la cara contreta de dolor perqu t la capacitat de veure el
passat amb totes les vctimes i l'ngel b voldria aturar-se, despertar els morts, fer alguna cosa,
per no pot perqu s'ha aixecat un vent de tal fora que no li permet plegar les ales i aquesta
tempestat se l'emporta cap al futur. El vent huracanat, que no coneix obstacles ni admet cap
brida, s el progrs. Heus aqu el contingut de la novena tesi de Benjamin, que cont la metfora
ms clebre de tots els seus escrits, l'ngel que vola a la deriva, amb el vent del progrs
entremig de les seves ales.
Abans he dit que el gnere literari que ms ens pot dir sobre l'encadenament de causes i
efectes s la tragdia. El saber trgic revela com el passat s'escriu des del futur, per alhora
cont una lli encara ms profunda, una lli que es troba a faltar en un univers pensat de
manera que cal lluitar per all que quedar inscrit per a la posteritat, en un univers d'una
repressi brutal com el mn dominat per Stalin, recreat per exemple en el llibre de Danilo Ki,
l'univers pic, l'univers on es pressuposa que hi ha haur una versi definitiva del passat i
aquesta versi estar destinada a perdurar pels segles dels segles. La veritat que revela tota
tragdia, per, s que per molt densa que sigui l'estructura causal d'un estat de coses, aquest
estat mai perdura per sempre. Tot univers s'acaba desfent i la construcci torna a comenar de
bell nou. No s estrany que Michel Foucault busqui el suport per a repensar la historiografia
tradicional en la filosofia de Friedrich Nietzsche, com tampoc no s sobrer recordar que aquest
filsof alemany ha escrit una de les obres ms fonamentals sobre la teoria de la tragdia.
Repensar la concepci de la histria, repensar el temps buit i homogeni de la continutat serveix
alhora per preparar la ment perqu sigui capa de reconixer sobre qu es fonamenta la bellesa
d'una obra trgica. Amb un smil aparentment molt senzill Nietzsche ens explica que cada
pretensi d'aconseguir l'eternitat ens ha de recordar, que es tracta noms d'un fenomen que

51
 ens revela el joc etern de construcci i destrucci del mn individual com efluvi d'un plaer
primordial, de manera similar com quan Herclit l'Obscur compara la fora formadora del mn amb una
criatura que va col.locant les pedres aqu i all i tot jugant forma monticles de sorra que desprs
enderroca.57

La comparaci dels grans sistemes socials totalitaris amb el plaer d'un nen que juga a fer
castells de sorra potser podria realment haver sorgit noms d'un geni del llenguatge potic com
va ser Friedrich Nietzsche. Els grans dictadors i dspotes histrics reduts a criatures capficades
a construir un mn segons el pla preconcebut, un mn hum, fet de cdols i grans de sorra, tant
frgil com les construccions d'infants si se'l compara amb l'eternitat. s noms un consol
metafsic, que no pot anul.lar la violncia real ni prevenir-la. Per s un consol i un missatge a
tenir en compte: "Tot flueix."
El terme genealogia que Foucault manlleva de Nietzsche s l'intent de preservar la
singularitat dels esdeveniments histrics i de fer visible la discontinutat del passat. La ra per la
qual aquesta categoria filosfica s important per a la historiografia ens la aclareix Foucault en
el seu llibre L'arqueologia del saber.58 A partir del final del segle XIX no noms la genealogia
nietzschiana, sin tamb molts altres camps del saber hum, com la psicoanlisi, la lingstica,
l'etnologia es troben davant la mateixa conclusi que el subjecte est mancat d'unitat, que el
subjecte s una forma de dispersi, de descentralitzaci i que l'home no pot acabar de desxifrar
completament el seu comportament, que es regeix per la sexualitat i l'inconscient, que no pot
acabar de penetrar en les regles que produeixen les formes sistemtiques de la seva llengua ni
comprendre totes les implicacions dels seus discursos mtics. A causa de totes aquestes
reflexions durant el segle XX comena a minvar la recerca d'una histria global que pogus
incloure totes les diferncies d'una societat i posar-les sobre una forma nica, d'organitzar-les en

57
NIETZSCHE, Friedrich, Die Geburt der Tragdie oder Grichentum und Pessimismus A: Werke I,
Darmstadt, WBG, 1997, pgina 132, 24.
58
FOUCAULT, Michel, L'archologie du savoir, Paris, Gallimard, 1969.

52
una sola visi del mn, en un nic sistema de valors, en una civilitzaci coherent. El temps
concebut en termes de la totalitzaci s cada cop ms difcil d'acceptar.
Com a alternativa a una histria global, que agrupa tots els fenmens al voltant d'un
nic centre, apareix la possibilitat d'una histria general, que Foucault defineix com a exploraci
de l'espai de la dispersi i la compara amb l'anlisi arqueolgica. Aquest procediment permet
comparar i contrastar discursos simultanis, sense necessitat de sacrificar la seva diversitat. All
que admet la concepci de la histria general s l'existncia de diverses identitats en un mateix
temps i espai. La noci de Foucault s important pel propsit d'aquesta investigaci, el propsit
de resseguir la histria d'una regi geogrfica que mai va ser totalitzada en una sola identitat.
Quan una descripci del passat posa l'accent sobre la geografia, enlloc de voler ser la recerca
d'orgens i de la formaci d'una identitat, l'efecte d'aquesta visi no gaire comuna pot ser molt
gran i suscita la reflexi.
Trobarem l'exemple adient per il.lustrar la narraci del passat basada en un territori en el
potic i l'inoblidable motiu de l'hort de cirerers d'Anton Pavlovi ehov. La petita ciutat on es
va aturar el temps de Bohumil Hrabal59 i Plaa dels Herois de Thomas Bernhard60 recullen la
imatge de ekhov, la imatge de la petita plantaci de fruiters, el lloc on el record barreja els
arbres florits amb l'olor de fruita madura, el jard etern que resisteix impassible el pas del temps.
I mentre passen els nvols per damunt de les corones dels arbres, el jard veu passar els destins
dels seus propietaris i visitants, incapaos de quedar-se immbils per sempre ms en aquest
espai tan estimat, incapaos de quedar amos i senyors d'una extensi tan petita de terra. La
tempestat del progrs s un corrent que no es pot aturar. Quedar-se quiet en un sol lloc i
observar tot el que passa de llarg s una manera de mesurar la fora del temps, la fora dels
canvis constants.
Per potser un dels millors exemples de com abordar conscientment, amb un
plantejament sistemtic, la problemtica de reflectir la histria d'una regi on es creuen moltes
identitats en la literatura, el trobarem en la obra d'Ivo Andri. En la novel.la El pont sobre el

59
HRABAL, Bohumil, La petita ciutat on es va aturar el temps, Barcelona, Destino, 1995, pgines 147-
150.
60
BERNHARD, Thomas, Plaa dels Herois, Barcelona, Proa, 2000, escena segona.

53
Drina ens adonem del pas del temps, de la seva mutabilitat. La crnica, que abraa cinc-cents
anys, des dels comenaments de la construcci del pont, acabat en 1571 fins a l'any 1914 en una
petita ciutat, en la kasaba de Viegrad, permet percebre ntidament la relativitat del tot el que s
hum. L'essncia del pont sobre el riu Drina s la seva permanncia:

La seva lnia lluminosa en la composici de la kasaba no va canviar gens, com no canvia el

perfil de les muntanyes que l'envolten, vistes contra el cel. Malgrat els canvis lunars i el pas continu de
generacions humanes, ell ha roms inalterable com l'aigua que corre sota seu. Naturalment, tamb ell va
envellir, per en una escala de temps molt ms ampla no solament que la durada d'una vida humana
sin tamb que el pas de diverses generacions. Per descomptat, l'envelliment no podia ser apreciat pels
ulls. La seva vida, tot i mortal en si, semblava l'eternitat, ja que la seva fi no era previsible.61

Noms en un malson el vell ali-hoda podria imaginar la visi que l'esperava a fora
desprs d'haver-se despertat per un terrible terrabastall i sortit de la seva botiga al costat del
mercat: "La kapija era al seu lloc, per immediatament desprs el pont era tallat. El set pilar no
hi era, entre el sis i vuit s'obria un buit, a travs del qual, mirant en diagonal, es veia l'aigua
verda del riu."62 La vida de l'esvelt pont de pedra i la novel.la d'Andri s'acaben alhora, amb
l'evocaci d'un feixuc somni nocturn que s'ha ests a tot arreu. Tan irreal li sembla al hoda el
gran tros de pedra del set pilar barrejat amb les mercaderies de la seva botiga, tan irreal com un
terrible somni. Vuitanta anys ms tard el riu no es diu Drina, sin Neretva, la ciutat no s
Viegrad, sin Mostar, l'arc truncat de la construcci de pedra blanca sobre les aiges verdoses
no queda reflectit en les pgines d'un llibre, sin que aquest smbol mut de la barbrie ens
observa des de pantalles televisives que sn ara les encarregades d'escriure les crniques del
temps. "Avui la realitat, s clar, sobrepassa l'horror del malson ms terrible"63 , acaba sent l'nic
comentari possible.

61
ANDRI, Ivo,El pont sobre el Drina, Barcelona, Proa, 1994, pgina 71.
62
Ibd., pgina 414.
63
DEBELJAK, Ale, Somrak idolov (El crepuscle dels dols), Klagenfurt/Celovec, Wieser, 1994, pgina
23.

54
 Mentre Walter Benjamin parla de la violncia implcita en qualsevol discurs que
estructura el passat com a un continu, aquestes obres literries ens ajuden a descobrir en la noci
de la histria un altre contingut molt important. s tracta de la simultanetat. La crnica de
Viegrad descrita per Ivo Andri no s noms el relat sobre el pas de temps, sin tamb sobre la
coexistncia de diverses cultures i la seva manera diferent de comprendre, viure el pas de temps.
L'ltim conquistador d'aquesta ciutat que la novel.la d'Andri encara recull, el coronel de les
tropes austrohongareses, demana que el vinguin a rebre els homes ms notables de la ciutat: el
muderis Mula Ibrahim, el popa Nikola i el rab David Levija. Els tres savis el rebran i en poques
setmanes la vida de la ciutat, situada des de temps immemorials a cavall de l'orient i l'occident,
tot i el gran capgirament que suposa l'ocupaci austraca, tornar al seu ritme normal. La
poblaci que des de fa generacions desenvolupa la seva vida a prop del pont sap com esmorteir
els canvis, com suportar el patiment i sotmetre's a tot el que li sobrevingui. Aquest s el
missatge d'Andri, que queda anul.lat per una guerra, capa de destrossar el pont.
Tot el conjunt de l'obra d'Ivo Andri, i no noms la seva novel.la ms coneguda,
descansa sobre un punt de vista supranacional que supera les visions particulars de cada un dels
pobles que componen el panorama de Bsnia, per sense eliminar-les. All que uneix la histria
de Bsnia s la paradoxa que en un territori determinat per un corrent incessant de diverses
cultures, per una barreja radical de civilitzacions i influncies mai canvia res. L'estasi representa
la norma tot i que les aparences externes mostren el contrari, perqu tots els canvis que puguin
succeir sn assimilats de manera que torni a ser possible establir un nou equilibri de forces.
Les novel.les dAndri, publicades en els primers anys de la segona postguerra van
arribar a tenir una popularitat i reconeixement molt gran i encara ara si cal anomenar un
escriptor iugoslau, Andri ser probablement l'nic nom que podrem utilitzar ms enll de tota
controvrsia. L'escriptor, sense haver-s'ho proposat expressament, va aconseguir articular una
visi de l'entesa nacional a Iugoslvia que va coincidir, si ms no en termes generals, amb la
manera com els programes poltics de la Iugoslvia de Tito s'imaginaven l'entesa entre els seus
pobles. La promoci d'Andri per part dels governants comunistes s d'alguna manera
inexplicable. Les qestions que tracta l'escriptor sn fora delicades i a ms a ms es tracta
d'una persona que mai va mostrar cap entusiasme pel comunisme. Per si ens adonem de la

55
proposta decidida que la convivncia s possible, no s tant estrany que Andri es converts en
la icona cultural que el pas de fet necessitava urgentment. A part d'aquest missatge de la
possible convivncia, les novel.les d'Andri tenen una altra caracterstica que les feia
apropiades: totes les seves crniques, incloent-hi la novel.la El pont sobre el Drina que abraa
segles sencers, s'aturen amb la primera guerra mundial. I amb aix, al final dels anys quaranta,
quan a Iugoslvia el record a les atrocitats de la primera i sobretot de la segona guerra mundial
era ben viu, la seva ficci histrica va permetre fixar la visi en el passat lluny i oblidar-se de
la histria recent. Veurem que podrem arribar a una conclusi semblant pel que fa el mite de
Centreeuropa, relacionat amb la imatge idl.lica del temps de la Monarquia Austrohongaresa que
es va crear sobretot en els primers decennis desprs de la segona guerra mundial.64
Molt ms escptic envers la possibilitat d'un mn exempt de tots els conflictes es mostra
el poeta i socileg eslov Ale Debeljak, que reflexiona sobre la filosofia de la diferncia, de la
tolerncia i del multiculturalisme en el seu llibre El crepuscle dels dols escrit a Nova York l'any
1994. Amb el llibre va intentar explicar a ell mateix, a Erica, la seva dona americana "que ho
vol entendre", com diu la dedicatria del llibre, a tothom que el vulgui escoltar, qu va passar a
Iugoslvia entre 1991 i 1994, enfrontar-se als fets que al final del segle XX, es deia, ja no
podrien haver passat. Benjamin, contemplant la destrucci d'Europa en les mans del nazisme, va
escriure que havem d'acceptar que l'estat d'excepci era la condici en la qual vivem, sempre,
de dia a dia, que no valia per res dir tot sospirant com ha pogut passar una cosa aix al bell mig
del segle XX. A Debeljak tampoc li serveix contemplar els carrers de Berln, Nova York o Pars
on la gent "canvia el sari pel frac, la roba desenfadada de hippies per l'elegncia dels escots
profunds Alta Moda di Versace"65 , ni escoltar el missatge que prov de tots els centres
intel.lectuals d'Europa occidental i d'Amrica sobre el final d'una poca en la qual totes les
diferncies es fonen forosament dins de grans escudelles per formar societats homognies.
Desprs de l'era del melting pot la societat es proclama postmoderna i s'emmiralla en una gran

64
Vegeu el captol "La desconstruci d'un mite" d'aquesta tesi.
65
DEBELJAK, Ale, Somrak idolov (El crepuscle dels dols), Klagenfurt/Celovec, Wieser, 1994, pgina
7.

56
enciamera plena dels ingredients ms diversos que ja no cal fondre per saber quin gust t la
barreja. Per, escriu Debeljak,

nosaltres que vrem nixer en un pas de manifestacions multitudinries i de la retrica brillant

del comunisme amb la qual Tito va saber embruixar completament els homes d'esquerres dels salons
d'Europa i Amrica per la distncia del Kremlin tan ben calculada; nosaltres que quan encara rem uns
galifardeus ens estvem al llarg de les carreteres de l'antiga federaci iugoslava amb banderetes
hagiogrfiques per saludar el gran mariscal que passava junt amb tota la seva parada festiva; nosaltres que
vrem observar amb estupefacci les festes bquiques d'una multitud exaltada de serbis que celebraven
obscenament els sis-cents anys de la derrota srbia davant els turcs a Kosovo mentre els albanesos tenien
prohibit treure fins i tot el nas al carrer de les seves prpies ciutats i pobles; nosaltres que vrem veure de
prop els escriptors malaltssament ambiciosos, els patriarques de la naci i els poetes fracassats com
canviaven la ploma pel gallet del llanagranades automtic a fi de convncer la multitud ms rpidament
que amb els llibres com la uni de tots els serbis dins d'un sol estat era una necessitat; nosaltres que amb
terror observvem com la revenja d'aquells que havien susps el curs escolar destrossava la cultura de la
diversitat; nosaltres vrem aprendre de la manera ms dura possible que a les multituds, tant al marge
d'Europa com al bell mig d'ella, no els importa per res el plaer racional que ofereix l'acceptaci de la
diferncia.66

La multitud es gira, sobretot en els moments de les grans crisis, cap a aquella sirena que
canta de la manera ms clara i ms fcilment comprensible. Aquesta s la ra per la qual s tan
difcil conservar viva la memria histrica, aprendre del passat. Per Debeljak, de la mateixa
manera com Walter Benjamin, es nega a acceptar la banalitat del mal, la repetici cclica de la
barbrie com all que inevitablement un dia havia d'esdevenir. "Qui no sap qu ha perdut, no ha
perdut res. Per jo vaig perdre, a causa d'ambicions militars, l'experincia d'aquella identitat que
va sorgir d'un cosmos especial, esgotador, per mgic,"67 diu el poeta eslov i reivindica la
memria de la Iugoslvia en aquell temps quan encara semblava que la pau havia de durar
durant llargues generacions. Per als qui vrem crixer en aquell cosmos, perdut per sempre,

66
Ibd., pgina 9.
67
Ibd., pgina 31.

57
esgotador i mgic alhora, el lema que les diferncies sn la riquesa del mn mai va significar
cap especulaci filosfica, sin que el contacte entre cultures era un fet natural, l'estat natural de
les coses. El fet d'haver-ho viscut com part de la prpia vida ens ha dotat d'un sentit afinat per
percebre com la suposada acceptaci de la diversitat en les societats postindustrials voreja cada
cop ms el pendent que fa tmer que les paraules llisquin cap a un pur eslgan publicitari, cap a
un simulacre de la heterogenetat.
La histria ha de ser compresa certament com una successi de fets, com una lnia
diacrnica, per en aquest cas el perill consisteix en acabar perfilant el fil d'una sola identitat, i
s constant el perill de totalitzar l'experincia histrica de la manera com ho revela Walter
Benjamin. Per evitar aquest escull es fa imprescindible la capacitat de percebre la discontinutat
de tota narraci histrica. Per no n'hi ha prou amb simplement trencar l'enfilall de fets
histrics, de separar els grans del rosari en mans dels historiadors. Foucault, si ms no, insinua
la importncia de la dimensi espacial de la histria. Tal com ho mostren les obres literries
abans citades, observar el dest d'una regi, d'un lloc geogrfic, permet comprendre la
coexistncia simultnia de diverses identitats, cosa que per a la histria concebuda com la
narraci sobre una sola identitat queda inaccessible. La simultanetat de diverses narracions
d'identitat, l'acceptaci de la diversitat cultural fa necessari afegir a la concepci de la histria
un altre eix, l'eix de la sincronia. El multiculturalisme, la paraula tant en voga entre nosaltres,
s'emplaa en aquest nivell, el nivell de la sincronia. El punt de vista intercultural s la
plataforma de la simultanetat que s capa de serrar els troncs de les histries de diverses
identitats que coexisteixen en un temps i un espai i provar, mostrant la secci del tall, tota la
diversitat cultural i la multiplicitat de centres que es poden trobar dins d'una zona geogrfica.
De la mateixa manera com sobre la superfcie de la terra s possible mostrar amb
precisi el lloc exacte d'un punt concret, situant-lo dins del sistema de coordenades, tamb la
situaci dins del temps necessita, com a mnim, definir la posici sobre aquests dos eixos, el de
la successi que parla del desenvolupament d'una identitat concreta i el de la simultanetat que
parla sobre totes les altres identitats que l'envolten, aix com de les relacions i tensions entre
elles. L'eix de la coexistncia histrica s potser una de les descobertes ms grans que ens ha
aportat el segle XX, en el mn tal com el coneixem avui s innegable que a part de la successi,

58
la histria t una dimensi sincrnica. Per aquesta dimensi histrica tampoc es troba exempta
del perill de voler ser totalitzada. Acostumats a veure l'amenaa de la totalitzaci de les
narracions d'identitat, de la continutat histrica entesa com a exclusi dels que sn diferents,
que es pot convertir en una arma molt poderosa, una arma que ha fet mal a tanta, tanta gent
durant el segle passat, ens oblidem que l'eix sincrnic permet la mateixa violncia totalitzadora.
Fer iguals a tots els que habiten el mateix instant histric, aplanar la superfcie per convertir tots
els que sn ara i aqu en una sola identitat, tamb s un intent de totalitzaci i el passat de la
humanitat n's ple d'exemples que amb aquest fi van justificar la brutalitat dels mitjans per
aconseguir-ho.
El segle XX ens ha donat la mostra de l'abs extrem de tots dos principis
d'homogenetzaci. Europa va conixer la reducci a una sola identitat tni ca, racial, lingstica
del nacionalsocialisme alemany fonamentada en les poltiques de purificaci racial. Per l'altra
banda, per, el segle passat es va estendre sobre bona part del vell continent el lema de la
revoluci comunista destinat a unir els proletaris de tots els pasos i esborrar per sempre ms el
mal de la humanitat, l'obstacle que frena l'aven del progrs, la divisi del mn en comunitats
particulars:

El nazisme es pot definir fcilment com el nacionalisme que s'ha tornat boig i el comunisme, si
ms no de la primera poca, com l'internacionalisme que s'ha tornat boig perqu no volia reconixer la
tendncia natural dels pobles a la independncia. Ms tard es va afegir a aquesta convicci el
nacionalisme tradicional del grup ascendent, com per exemple el rus en el cas de la Uni Sovitica.68

Escriure sobre Centreeuropa s escriure sobre la histria d'una rea geogrfica, sobre la
presncia concomitant d'identitats que s'exclouen o es complementen, que lluiten per dominar
sobre els altres o per sobreviure com a identitats particulars, que s'enfronten o solidaritzen una
amb l'altra: tot depenent del moment concret. Centreeuropa no t una significaci ideal, el seu
cam per la histria no traa cap lnia que vagi des d'un origen remot cap a un, encara que
lluny, compliment d'uns objectius. Centreeuropa s un concepte sense finalitat, el seu cam no

59
est pas guiat per un ideal que s'ha d'assolir ms tard o ms d'hora. Centreeuropa s el resultat
d'un llarg combat contra les condicions que li sn constantment i essencialment desfavorables.
Aquesta lluita continuada s tamb el factor que assegura la seva solidesa. Una solidesa frgil,
per aix. Tan bon punt desapareix el perill exterior, desapareix tamb la unitat i es descompon
en unes identitats individuals. La revenja de les variacions individuals fa impossible mostrar el
passat de Centreeuropa com si es tracts d'una evoluci, d'utilitzar el model que permet
resseguir la procedncia d'una espcie animal, o el dest d'un poble. Centreeuropa com a
concepte s possible noms si d'entrada ens comprometem a "mantenir el que va passar en la
dispersi que li s prpia."69
"Centreeuropa no havia existit com a terme abans d'aquest segle"70 diu la historiadora
americana d'origen blgar Maria Todorova i pretn aix desqualificar rotundament qualsevol
intent de justificar la necessitat de disposar del terme Centreeuropa per poder descriure Europa,
per poder sistematitzar les cultures que alberga el vell continent. Centreeuropa s una invenci
recent, ens ve a dir Todorova, s a dir que no t arrels que la justifiquin i a ms a ms no t
futur, no t cap projecci, no t cap unitat, s una extensi de terres, per el terme que la
designa s inventat, el concepte que la pogus englobar, buit, i per aix cal expulsar
Centreeuropa de la histria.
"Els pobles eslaus ocupen sobre la Terra una extensi molt superior que en la histria"
va escriure l'any 1791 en Idees per a la filosofia de la humanitat Johann Gotfried Herder i va
acabar l'enumeraci de les regions poblades per habitants d'origen eslau amb la conclusi que
aquest s "el tros de terra immens, el ms gran que a Europa continua majoritriament poblat
amb una sola naci."71 La cursiva que subratlla el fet que es tracta d'una sola naci pertany a
l'autor, a Herder, i aclareix que no s suficient ocupar una extensa regi per ser considerat part
de la histria. Els pobles eslaus no tenen dret a cap individualitat, sn els habitants de les

68
VENCLOVA, Tomas, Forms of hope, New York, The Sheep Meadow Press, 1999, pgina 96.
69
FOUCAULT, Michel, Nietzsche, la Genealogia, la Historia A: Microfsica del poder, Madrid, La
Piqueta, 1978, pgina 14.
70
TODOROVA, Maria, "Isn't Central Europe Dead?", A: LORD, Christopher [ed.], 2000, pgina 222.
71
HERDER, Johann Gottried, Ideen zur Philosophie der Geschichte der Menscheit A: Herders Werke,
Berlin-Weimar, Aufbau, 1982, pgina 396.

60
regions que s'estenen fora del mn conegut, fora de la histria. Tot i que Herder reclamava una
atenci diferent per a aquesta estirp i va aconseguir que aquests "pobles profundament ensorrats
i desafortunats, encara que treballadors, despertin del seu llarg adormiment72 ", el filsof
alemany no era capa de veure en tota l'extensa regi altra cosa que un nic mn eslau, oposat,
per, igualment homogeni, com el mn germnic. Herder perpetua i renova el vell mite de
l'nima eslava, dels homes pacfics, submisos i treballadors. Els eslaus representen l'edat infantil
de la humanitat, la innocncia, els profunds lligams amb la natura, la passivitat i sn considerats
per aix com Naturvolk en oposici amb l'home germnic, actor i violent, per alhora cultivat.
Aquest intent ben intencionat d'explicar per qu la histria s'atura all on s'acaben els dominis
alemanys va servir com a punt de partida de dos enfilalls d'idees d'aspecte ben diferent, per no
dir oposat, per tots dos amb unes conseqncies nefastes.
En l'oposici estereotipada entre el mn germnic i el mn eslau de Herder radica
l'origen de la concepci que permet, en les regions on viu barrejada la poblaci alemanya amb
els pobles eslaus, establir la diferncia entre ells no a travs d'una estratificaci de posici
social, sin de raa. Herder, sense saber-ho, va posar la primera pedra per a reduir la distinci
entre alemanys i eslaus a una diferncia merament antropolgica. Aquestes observacions seves
van contribuir a perfilar el mite que considerava la raa alemanya superior a totes les altres.
Per abans que els idelegs del nacionalsocialisme inventessin les maneres ms absurdes de
distingir les races humanes, loposici herderiana va servir per a considerar que l'ordre etern de
les coses comprenia una poblaci eslava, rural, submisa, inculta, incapa de prendre decisions
de pes i la noblesa alemanya que la protegeix i guia. Tot i que Herder es lamentava en el llibre
setz de les seves Idees del tracte que rebia la poblaci eslava, considerada en tots els casos
noms com a serva, i cridava atenci sobre el fet que "en provncies senceres els eslaus havien
estat expulsats i les seves possessions repartides entre bisbes i nobles,"73 entre els alemanys van
arrelar sobretot aquelles idees de Herder que aparentment demostraven la seva superioritat.

72
Ibd., pgina 395.
73
HERDER, Johann Gottried, Ideen zur Philosophie der Geschichte der Menscheit A: Herders Werke,
Berlin-Weimar, Aufbau, 1982, pgina 395.

61
 Herder tamb va despertar un altre enfilall d'idees, el de la germanor entre els pobles
eslaus i la necessitat de plantejar-se una entrada triomfal a l'escenari de la histria mundial, una
entrada conjunta, una entrada a la histria que esborrs les diferncies i que fes que els eslaus
fossin veritablement una sola estirp, una estirp llargament oprimida, per que finalment
triomfar. Aquest somni es va intentar realitzar primer a petita escala desprs de l'esfondrament
de la Monarquia Austrohongaresa i ms tard sota la bandera vermella i la fal i el martell. Per
uns quants decennis la uni de germans amb els germans semblava acomplerta. Considerar, com
passa molt sovint, que la fragmentaci d'Europa de l'Est s incomprensible, i que sobretot s
impossible d'entendre el desmembrament de dos dels seus estats emblemtics, Iugoslvia i la
Uni Sovitica, t molt a veure amb la paraula escrita en cursiva a l'original de Idees de Herder,
la paraula que subratlla que els eslaus sn una sola naci i que els nega qualsevol altra
possibilitat d'identitat que no sigui a travs de la seva identitat, diguem-ne racial, fonamentada
en la cultura popular i els costums folklrics. Trigarem molt a comprendre l'Europa d'avui si ens
entestem a perpetuar la visi herderiana d'una sola estirp eslava que viu al marge de la histria.
Centreeuropa es troba en la intersecci que dibuixen aquestes dues concepcions del
mn, all on l'oposici entre el mn germnic i l'eslau se solapa. Durant el segle XX aquestes
dues concepcions imperialistes van topar amb una violncia terrible: l'Alemanya nazi i la zona
d'influncia sovitica hermticament tancada en sn la prova prou contundent. Per aquesta
perspectiva de divisi en dues zones d'influncia de les grans cultures s una perspectiva de
dominadors i tanmateix insuficient per descriure totes les possibles relacions d'imperialisme a
Centreeuropa.
"Tots els eslaus, tant si sn polonesos com si sn russos, sn la mateixa porqueria"74 ,
diu Jsef, l'autor d'un atemptat frustrat contra la famlia benestant dels Surkont a la imaginria
vall de l'Issa recreada per Czesaw Miosz. Els Surkont sn lituans, Jsef tamb, encara que
aquest jove no pot entendre com hi pot haver lituans que siguin senyors, per aix atempta contra
la seva propietat, perqu identifica la riquesa amb la conquesta estrangera. Els lituans sn un
poble bltic, si simplifiqussim l'esquema de Centreeuropa com la zona de lluita entre els eslaus

74
MIOSZ, Cesaw, La vall de l'Issa, Barcelona, Edicions 62, 1998, pgina 93.

62
i els germnics, no hi podrien estar inclosos. Els hongaresos tampoc. El record histric que en
tenen els eslovacs o croats probablement els deu identificar ms aviat amb un poble de
conqueridors, tot i que el repartiment de les zones d'influncia desprs de la segona guerra
mundial no va tenir per res en compte la glria passada d'Hongria i la va sotmetre amb tots els
altres a una fora en aquells moments superior. Tamb la histria dels jueus, s clar, no trobaria
cap lloc en una reducci a aquests dos principis antagnics que lluiten per dominar un a l'altre, i
podrem seguir encara una bona estona, intentant recordar altres oblits de la memria histrica
provocats per aquesta polaritzaci. El fet que aquest captol comenci amb les tesis de Walter
Benjamin sobre com recuperar la memria de tots aquells que no van ser presos en consideraci,
ni comptabilitzats, ni sentits, no s cap casualitat, sin una ferma declaraci de principis.
Qu significa parlar d'alg que no t una identitat reconeixible a primera vista? El
mestre de la mofa, l'escriptor polons Slawomir Mroek, descriu en el relat Moniza Clavier la
histria d'amor entre un jove turista polons que durant la seva estada a Vencia es veu
convertit, com per l'art d'un encanteri, en l'amant de Moniza, d'una actriu americana d'all ms
famosa. Els diaris van recollir aquest fet a la portada sota un gran titular: "Moniza Clavier
enamorada d'un jove rus".

Un diari ha d'oferir notcies calentes, tenir en compte l'inters del lector. Com ho havien
d'escriure, doncs? Potser: "Moniza Clavier enamorada d'un jove ciutad d'un dels petits pasos de
l'Europa de l'Est"? Era de l'Est, s, per per sota d'un rus, no es pot ser realment de l'Est; per tant, la
qesti demanava un cert complement. Ells ho havien fet per mi, bastava no corregir l'error. Haver-me
convertit en rus em donava aquella forma que tant em faltava. S'havien acabat les mitges paraules, les
al.lusions per deixar entendre alguna cosa, sense que s'acabs de saber ben b qu. S'havien acabat les
ganyotes i les cares de circumstncies. Benvingut sigues, rus!75

D'aquesta manera comenta el narrador el gir inesperat de la seva vida. Mroek, diu el
petit comentari de Marcel Reich-Ranicki que ens ha de convidar a la lectura del llibre imprs a
la contraportada de la traducci catalana "s satric, que vol dir que ridiculitza el mn per tal de

63
millorar-lo". s cert que el jove polons amb la motxilla plena de kabanos, que lluita amb l'ajut
d'aquest embotit caracterstic del seu pas contra la riquesa de taules parades a la ciutat de
Vencia, convida a pensar molt seriosament com es crea la imatge d'un poble, d'una regi i qu
cal fer perqu sigui acceptada universalment. Mirant les tovalles blanques com la neu, gerres
plenes de flors i cistells curulls de fruita el noi que visita Vencia es consola pensant "I qu, tot
aix? Ells no tenen kabanos!"76 Tot va b fins que la seva mirada topa amb una mortadel.la
immensa penjada a l'aparador d'una xarcuteria. Aquest embotit d'un metre i mig de llargria i
d'amplada d'un roure s el triomf de la follia que es supera a ella mateixa. s la mortadel.la
metafsica que sobrepassa els objectius propagandstics, conclou Mroek. Grcies a Mroek no
puc escriure-ho sin somrient, que all que fa impossible considerar-se alg i reivindicar el
reconeixement d'una identitat tot i pertnyer a una petita naci o a una regi d'Europa que no t
del tot consolidat el terme que la designa s'acaba reduint a la recerca desesperada d'un smbol,
d'una mortadel.la metafsica prou contundent per servir de llana i escut de la identitat
reivindicada. Qui en les pgines successives vol descobrir la frmula simplificada i reduda a
l'escut de la identitat centreeuropea quedar decepcionat. Ni els kabanos ficcionals de Mroek,
ni el caf coronat amb una muntanyeta de nata batuda que fumeja tant a les clebres cafeteries a
les ciutats emblemtiques de Centreeuropa com a les taules ms humils de la mateixa regi
deurien substituir la realitat en la seva complexitat. Que la petita escena davant d'un aparador de
Vencia serveixi per fer evidents alguns contrasentits fora comuns i eviti que per definir
Centreeuropa ens hgim de veure obligats a exposar a la mirada dels transents un escut
reconeixible universalment amb l'arquitectura barroca, la fe catlica i el nombre sorprenentment
elevat de polglots entre els habitants de la regi. En aquest sentit escriu tamb Timothy Garton
Ash:

Si el llegat del pas s el cristianisme occidental, el renaixement, la Il.lustraci, l'imperi alemany

o austrohongars, l'arquitectura barroca i el caf amb nata batuda, llavors est destinat a la democrcia. I

75
MROEK, Slawomir, Moniza Clavier (Histria d'amor) A: Dues cartes, Barcelona, Quaderns Crema,
1997, pgina 46.
76
Ibd., pgina 33.

64
el cristianisme (ortodox) oriental, l'islam, l'imperi rus i l'otom, els minarets, el burek i el caf turc?
Condemnats a la dictadura! Naturalment, dir aix s barroer i ratlla la caricatura. Per la manera com
s'utilitzen les idees poltiques en la poltica real s molt barroera.

No podria estar ms d'acord amb l'historiador britnic, el perill de convertir el discurs

sobre Centreeuropa en una mena de determinisme cultural extrem s ominipresent. Intentar
esquivar-lo fugint de les generalitzacions i prenent en consideraci sempre els documents
concrets. Per, Timothy Garton Ash adverteix qu suposa aquest plantejament: "En un article
publicat en 1954, el geograf Karl Sinnhuber va examinar setze definicions de Centreeuropa.
L'nica part d'Europa que no estava inclosa en cap de les definicions era la pennsula ibrica."
Com diu ell, aquesta conclusi no representa cap novetat, tothom que s'acosta a la definici de
Centreeuropa acaba descobrint com s d'esmunyeds aquest terme, per aix no vol dir que no
mereixi l'esfor d'intentar-lo repensar de nou.
La meva hiptesi inicial s que Centreeuropa s'ha format a cops de martell, s la
superfcie on s'han inscrit els esdeveniments, s la intersecci formada per les pressions d'orient
i d'occident, de l'est i de l'oest, la intersecci que s'acaba dibuixant sobre el mapa d'Europa al
llarg dels intents de dominaci fracassats. Es podria penetrar ms profundament a la histria i
veure quines empremtes ha deixat el passat sobre la regi centreeuropea, per considerar
noms el lapse de temps en el qual el terme Centreeuropa existeix fins i tot per als historiadors
ms recelosos. Resseguir la traa del significat d'aquest terme des de l'poca actual fins a
l'aparici de terme Mitteleuropa en el llibre del poltic alemany Friedrich Naumann, on el 1915,
per primera vegada amb aquest nom, designa amb tota franquesa el ms ferotge apetit de
l'imperialisme alemany. Aquest tra, que no acaba de perfilar ni l'origen ni el futur de
Centreeuropa, traa en canvi amb nitidesa la fesomia d'aquesta regi en el segle XX. Pertnyer a
aquest marc significa haver rebut els mateixos cops, haver suportat les conseqncies de grans
canvis histrics. Cal parar i examinar la primera capa del jaciment, parar i examinar l'ltim cop
de martell i veure quina empremta hi ha deixat.

65
DEFINICI DEL CONCEPTE

EST-O-EST77

1989, any de grans canvis. La fesomia d'Europa torna a canviar, aquesta vegada el canvi
s, finalment, un canvi positiu. Desapareix una divisi profundament marcada en la conscincia
de tots els habitants del vell continent, la divisi entre l'est i l'oest. Durant el decenni que ha
precedit aquesta transformaci del mapa poltic d'Europa ha sorgit amb fora el debat sobre
Centreeuropa. Per qu?

Centreeuropa ha deixat d'existir a partir de l'any 1945. All on era, hi ha avui una lnia de
separaci entre dos sistemes geopoltics mundials. Sense excepci es parla sobre Europa Occidental i
Europa Oriental, s ms, per als pasos de la Comunitat Europea fins i tot aquesta partici ja no s vlida.
Els mitjans de comunicaci, les declaracions del poltics i tamb els ciutadans d'aquests estats entenen per
Europa noms el que pertany a aquesta uni.78

Han passat ms de deu anys des que la frontera entre dos mns es va esfondrar, ha
desaparegut literalment sota els cops de martell que van destrossar el smbol d'aquesta lnia de
partici, irreal, inexistent i alhora tan profunda, ha desaparegut amb la caiguda del mur de
Berln. Els pocs quilmetres d'aquesta muralla no gaire alta, no gaire monumental no es veien
des de l'espai com es veu, diuen, la muralla xinesa. Qui sap, potser els qui van decidir partir una

77
Manllevo aquesta expressi tan enginyosa del ttol amb el qual el Centre de Cultura Contempornia de
Barcelona va titular el cicle de conferncies que hi va tenir lloc entre els mesos de gener i abril de 2001.

66
sola ciutat amb un mur l'extensi del qual permetria vigilar-la b, aconseguir que fos de veritat
impenetrable, sabien que noms necessitaven un smbol, la resta de la llarga frontera s'acabaria
dibuixant per si sola en les ments dels ciutadans d'una i altra banda. Es necessitaven, s clar,
gurdies de fronteres i filferrades amb punxes, camps de mines... per no una muralla real, de
pedra, com les d'abans, per tirar una ratlla des de la mar Bltica fins a l'Adritic i anomenar-la
tel d'acer. Potser els constructors d'aquest mur havien llegit Franz Kafka, havien aprs la lli
del seu conte La construcci de la muralla xinesa79 que si portaven a la frontera paletes de
veritat i els feien construir torres de vigilncia i una muralla que es pogus observar fins i tot
des d'una nau espacial, la construcci fracassaria, no s'acabaria mai de fer, la construcci
d'aquesta obra monumental, eterna, no es podria supervisar, estaria fora de control. s realment
com si s'haguessin pres seriosament l'advertncia de Kafka que noms s'arribarien a construir
torres allades i trossos de muralla que mai podria unir -se en un tot. I una frontera fsica
inacabada no serveix per res. Noms els ha calgut un petit smbol, una presncia real d'un
petitssim tros de la muralla, perqu els constructors d'avui han aprs a utilitzar altres materials.
La meva investigaci tracta en bona part sobre la construcci d'identitats, de comunitats
imaginades i per intentar definir qu s una naci i fins i tot qu s una literatura nacional,
aquesta ser una qesti ineludible. Per abans de tot aix, cal reconixer que la partici
d'Europa en est i oest estava feta sobre la mateixa base i per aix va perdurar tant i encara
perdura i perdurar, potser per molt de temps en l'imaginari de la gent.
Maria Todorova, un dels autors que en els ltims anys s'ha dedicat ms seriosament a
investigar el passat i el present dels pasos que van compartir l'experincia comunista, al tractar
de com aquests estats sn vistos a l'Occident, va pronunciar l'any 2000 una sentncia definitiva:
"Em sembla que la diagnosi actual s la correcta: Centreeuropa ha mort."80 En el mateix llibre,
poques pgines ms endavant, l'editor Christopher Lord va emplaar un assaig de l'escriptora

78
BUSEK, Erhard, "Zavedanje Srednje Evrope" ("La conscincia sobre Centreeuropa") A:
VODOPIVEC, Peter [ed.], 1991.
79
KAFKA, Franz, Beim Baum der chinesischen Mauer A. Beim Bau der chinesischen Mauer und andere
Schriften aus dem Nachla A Gesammelte Werke in zwlf Bnden, Frankfurt, Fischer Taschenbuch
Verlag, 1994, pgines 65-80.

67
croata Slavenka Drakuli. Amb el seu estil planer i entenedor, tan caracterstic dels seus
magnfics llibres, aquesta escriptora conta una de les seves vivncies personals, una ancdota de
la vida que resulta ser, per, un veredicte, igualment definitiu com el de Maria Todorova.
Drakuli descriu la seva experincia de professora en un col.legi de noies en una petita localitat
nordamericana on a part de les estudiants americanes hi havia noies de Crocia, Eslovnia,
Rssia, Romania, Bulgria, Hongria, de la Repblica Democrtica d'Alemanya, que aleshores
encara existia, com tamb alumnes d'Irlanda, Dinamarca, o Frana... Li va cridar l'atenci que
totes les alumnes que provenien d'Europa en aquest col.legi consideraven que la seva manera de
ser tenia prou denominadors comuns com per considerar-se totes elles simplement europees:

La veritat s que un dels nostres passatemps favorits va ser fer safareig sobre els americans,
sobre els seus hbits peculiars, sobre el seu menjar dolent i el seu parroquialisme. Per altra banda, estant
all semblava com si els europeus realment sabssim qu s Europa exactament. T a veure amb la nostra
urbanitat, amb la nostre menjar ms bo, amb la manera de viure ms refinada, amb ms cultura... i s clar,
la nostra histria plena de dificultats tamb hi t alguna cosa a dir. De totes maneres, en la contraposici
amb els americans, aix va ser suficient per trobar un denominador com per a tot el grup i considerar-se
"europeus".81

Lluny de casa i fent la comparaci amb una identitat prou diferent cristal.litzen aquelles
caracterstiques que Europa t en com, caracterstiques que no van ms enll dels hbits
quotidians, de la vida diria, per que sn suficients perqu Slavenka Drakuli en l'avi que la
porta cap a casa es deixi endur per la il.lusi que ser europeu finalment engloba els habitants de
tot el continent. Una il.lusi efmera, ja que noms arribar a l'aeroport de Frankfurt per
prosseguir el viatge cap a la seva terra natal l'esperen dues portes d'entrada i entra, com si no,
per la porta destinada per als ciutadans NO-comunitaris. La situaci li sembla encara pitjor que
abans de la caiguda del mur de Berln, potser perqu "ara noms la Comunitat Europea s

80
TODOROVA, Maria, "Isn't Central Europe Dead?", A: LORD, Christopher [ed.], Central Europe.
Core or Periphery, Copenhagen, 2000, pgina 231.
81
Ibd., pgina 236.

68
realment Europa i tota la resta del continent d'alguna manera ja no es deixa definir."82 Aquesta
reducci del terme Europa t les seves raons histriques, econmiques i poltiques, per s
acceptada tant pels ciutadans no comunitaris com pels que pertanyen a aquesta uni perqu "la
nostra mentalitat no canvia tan rpidament com els sistemes poltics."83 El sistema comunista ha
desaparegut d'Europa, a partir de l'any 1989 ha desaparegut la pedra que suportava tota la
construcci del mur imaginari entre l'est i l'oest, per poc ha canviat. Poc ha canviat, perqu
amb l'expressi Europa de l'Est denominem fets que estan relacionats amb la geografia i la
histria, per tamb amb la poltica i sota aquesta denominaci recollim tamb tots els
prejudicis o complexos, totes les frustracions noves i velles o totes les pors del desconegut.
En aquest sentit Centreeuropa com a argument que va ser utilitzat repetidament per fer
desaparixer la muralla xinesa de la imaginaci dels europeus durant la dcada dels vuitanta ha
mort, ha mort de veritat i ja no es pot enfrontar als rtols blaus i lluminosos dels aeroports, els
arguments d'aquesta mena no sn vlids per als gurdies de frontera, no ho han estat mai. Per
Centreeuropa en aquest sentit tampoc era o hauria pogut ser ms que Utopia. Un simple somni
per a desemmascarar la ideologia predominant, la ideologia tan omnipresent que s'escapava i
encara s'escapa de totes les crtiques. I aix tot i que s fcil reconixer que Europa de l'Est no
s ms que un prejudici. Malgrat que no s'escatimen esforos per demostrar que s un prejudici
fals, que els de l'altra banda mereixen un altre tracte i s'intenta, de tant en tant, bastir una imatge
ms conciliadora.

La nostra regi va utilitzar aquest terme per trobar un nom propi i per trobar una sortida de la
camisa de fora conceptual "Estudis sovitics i d'Europa de l'Est", que ens recordava a la divisi d'Europa
en est i oest que va ser tolerada per les dues grans potncies i per la poblaci d'Europa Occidental, de la
mateixa manera com la guerra freda i el sistema de blocs militars. La zona a la qual ens referim [en
angls] amb el nom de Centreeuropa oriental, de totes maneres, rebutja acceptar aquesta posici colonial.
84

82
Ibd., pgina 238.
83
Ibd.
84
KONRD, Gyrgy, "Everybody wants to emerge from the Masses" A: HEGYI, Lrnd [cur.], 50
Years of Art in Central Europe, Wien, Museum Moderner Kunst, 1999, pgines 43-47.

69
 Maria Todorova va publicar l'any 1997 un llibre sobre com va nixer el prejudici ms
cmode i verstil de l'Europa actual, el dels Balcans. El seu estudi, ben documentat, escrit amb
elegncia, porta una dedicatria preciosa: "Als meus pares, que em van ensenyar a estimar els
Balcans, sense haver de sentir ni orgull ni vergonya." El seu llibre adverteix que els habitants de
la pennsula balcnica no mereixen el tracte que reben, que formen part de la mateixa cultura
europea: "La part d'Europa que va ser la primera de portar aquest nom (els Grecs anomenaven la
terra ferma que comena darrere les illes "Europa") n'ha estat expulsada."85 La decidida
reivindicaci que Europa ha de reconixer les seves mltiples arrels, que ha d'acceptar l'herncia
no noms de la tradici judeocristiana, sin tamb de la musulmana, no mereix altra cosa que la
ms profunda admiraci. Per aix mateix resulta encara ms xocant i difcil d'entendre el seu
atac frontal contra el concepte de Centreeuropa. Sembla que l'nic propsit del seu llibre sigui
desvetllar la memria per allunyar les exclusions injustes, per en lloc de dirigir el seu atac
contra l'Occident, Todorova en canvi escull com el blanc de l'objectiu tot el que s'ha escrit a
partir del comenament dels anys vuitanta a favor dels lligams de pasos centreeuropeus amb
l'Europa occidental. Todorova acusa tot aquest conjunt de declaracions, que provenen tant dels
llibres d'histria, com de l'mbit de la poltica o de reflexions sobre alguns trets culturals, que
tenen una nica pretensi, que volen simplement adoptar tots els prejudicis de l'Occident, que
simplement busquen arguments per poder-se considerar "europeus" en oposici amb les
nouveau barbares86 . Durant tota la seva argumentaci Todorova fa cas oms del fet que tots i
cadascun d'aquests escrits que daten de la dcada dels vuitanta van ser escrits amb el tel d'acer
tirat encara ben avall, que a travs d'aquesta cortina s'escapava algun raig de llum, per res ms.
Si els autors d'aquests articles i llibres reclamaven que se'ls reconegus el dret de formar part de
la mateixa tradici i cultura i de suprimir tamb les fronteres poltiques noms en referncia a
Europa Occidental s perqu noms en aquesta banda hi havia una frontera que no es podia
passar lliurement. No hi havia cap necessitat de subratllar les semblances amb la meitat oriental

85
TODOROVA, Maria, Die Erfindung des Balkans. Europas bequemes Vorurteil (1987), Darmstadt,
WBG, 1999, pgina 227.
86
Ibd., pgina 223.

70
del continent ni reclamar el dret de tenir lliure accs a les zones contiges, perqu els lligams
histrics, culturals i poltics en aquesta direcci es donaven per suposats durant gaireb
cinquanta anys. L'altre fet, encara ms sorprenent, de les seves anlisis del concepte de
Centreeuropa s el seu silenci sobre l'ltima encara no del tot acabada guerra a la regi dels
Balcans, la guerra que es va desencadenar l'any 1991 desprs de la separaci d'Eslovnia i de
Crocia de l'estat iugoslau. Quan en la seva conferncia de l'any 2000 acusa els ciutadans de
l'Europa de l'Est d'una activitat frentica per trobar aliances amb qualsevol tipus d'institucions
occidentals i observa que en la retrica centreeuropea torna a sorgir amb fora l'oposici amb
els Balcans, oblida completament qu signifiquen els Balcans durant la dcada dels noranta per
a l'opini pblica del tot el mn.
Bulgria, l'estat que ella eleva com exemple que ha aconseguit segons les seves prpies
paraules "estetitzar" el terme i s'enorgulleix de pertnyer a la pennsula balcnica pot intentar
invertir la imatge negativa dels Balcans amb el seu exemple, per aquests esforos sn intils
mentre les pantalles televisives s'omplen arreu amb reportatges sobre un conflicte bl.lic
incomprensible per a la majoria. El desmembrament de Iugoslvia va fer renixer el mite dels
Balcans com una zona on els conflictes tnics i religiosos sn de tal complexitat i intensitat que
ni s possible acabar-los d'entendre ni apaivagar-los de cap manera. Aix va renixer el mite
dels Balcans, el mite que es fonamenta sobre el prejudici d'una zona conflictiva per definici,
sense ni tan sols intentar buscar-ne els responsables. s un procediment molt com, per Maria
Todorova va encara ms enll i considera que la realitat actual dels Balcans ni tan sols s digne
d'esment i que el prejudici actual sobre els brbars de la nostra era s degut al fet que uns quants
pasos van decidir definir -se com centreeuropeus. Per demostrar-ho la historiadora americana
cita una declaraci del primer president de Crocia independent, de Franjo Tuman, i no va lora
en absolut qu representa aquest home, que va ser una encarnaci del personatge poltic
oportunista, dogmtic i reaccionari. No va ser fins desprs de la seva mort que Crocia va
aconseguir omplir-se els pulmons d'aires nous i frescos, per Todorova el cita, com si la seva
opini fos vlida per tot el conjunt de declaracions que envolten el terme Centreeuropa. Les
declaracions de Tuman de totes maneres demostren un fet ben digne de greuges comparatius:

71
el terme Centreeuropa tamb s'ha instrumentalitzat i s'ha utilitzat en alguns casos com a pretext
per a exclusions i delimitacions poc nobles.
Czesaw Miosz, en una taula rodona feta a Budapest poc abans de la caiguda del mur,
reconeix que "Centreeuropa" va sorgir com un lema per lluitar contra la dominaci sovitica.
Per no obstant aix es rebel.la contra tots aquells que considerin la noci d'Europa central com
a artificial, com una excusa sota la qual est mal amagat el desig de voler simplement formar
part de l'Europa occidental. "Diem Centreeuropa perqu Europa continua encara ms cap a
l'est87 " va dir durant aquesta mateixa taula rodona l'escriptor hongars Gyrgy Konrd. Es tracta
d'una declaraci important i a tenir molt en compte. Alg que s'autodefineix com el centre
difcilment se li pot imputar un desig de voler marcar distncies, sigui com sigui. Per ni tan
sols aquesta paraula tan carregada de sentit, el "centre" no t prou fora per lligar en un sol
conjunt tot el continent. Paul-Eerik Rummo adverteix del perill:

No m'agrada parlar sobre l'Europa occidental, central o oriental, i coses semblants. Tinc la
sensaci que parlem en termes que mostren que hem caigut en la trama, en la ideologia tancada i que ens
considerem separats de l'Europa com a un tot. [...] s perills caure en la trampa de la ideologia de les
grans potncies. I em temo que quan parlem de Centreeuropa, Europa de l'Est, etc., reflectim un principi
molt vell de les grans potncies, divide et impera i, s clar, ja comena ser hora que aquest principi deixi
d'existir.88

L'autor estoni t ra que ja hauria d'haver arribat l'hora d'acabar amb el vell principi de
dividir el mn entre all que s nostre i el que pertany als altres, per el temps en el qual vivim
va ms aviat en la direcci contrria. De totes maneres, la polmica contnua i la qesti de com
fragmentar mentalment el vell continent encara s ben actual. El temps ho dir. No s possible
fer cap conclusi definitiva sobre qu representa Centreeuropa per al mn d'avui, Europa encara
no ha pat la desaparici d'una di visi cmoda i segura. s cert, de totes maneres, que el
concepte que va sorgir durant la dcada dels vuitanta com part d'un debat ms aviat cultural s'ha

87
The Budapest Roundtable A: Cross Currents, nmero 10, New Haven-London, Yale University Press,
1991, pgina 26.

72
convertit en una designaci poltica, acceptada en bona part tamb per l'Occident. En aquest
sentit Centreeuropa comprn aquells estats que han sorgit en els primers anys de l'era
postcomunista al llarg de l'antic tel d'acer i que han comenat, com unes entitats poltiques
internacionalment acceptades, els procediments per a incorporar-se a l'estructura poltica de
l'Europa Occidental, proposant-se formar part sobretot de dos organismes que avui unifiquen
Europa Occidental, del pacte de l'aliana militar NATO i de la Uni Europea. Els criteris que
determinen qui pot ser i qui no considerat centreeuropeu no els dicta el desig dels qui se senten
part de la histria poltica i cultural que s comuna per a tota aquesta regi. Els criteris que
dicten qu pot ser considerat Centreeuropa sn ara en aquells trets poltics, econmics i culturals
que mereixen ser reconeguts com a part integrant d'una Europa unificada. Centreeuropa sorgeix
d'aquesta manera com una entitat prpia en el mar del desconeixement en el qual estava
submergida l'Europa de l'Est durant quaranta-cinc anys, per s veritat que Centreeuropa es
dibuixa en el mapa poltic de l'Europa actual com retallada amb un bistur. La lnia de
demarcaci tan clarament retallada s'ha mogut una mica ms enll de la divisi del continent
fonamentada en un mur imaginari que havia de contenir el perill comunista, per continua sent
una frontera que exclou o integra, tot depenent del bndol al qual es pertany. Aquesta s una
realitat prou preocupant, per aix cal prendre's seriosament l'advertncia de Timothy Garton
Ash:

He defensat durant vint anys la causa de Centreeuropa. Estic convenut que s una causa justa,
que ha contribut a la millor transformaci de la regi central d'Europa. Per m'horroritza la manera amb
la qual aquesta idea ara s'est emprant al servei de les poltiques del relativisme i de l'exclusi. Sigui el
que sigui i estigui on estigui, Centreeuropa, no s'hi hauria de prestar mai a aix.89

El terme Centreeuropa a partir de 1991 desapareix progressivament del debat pblic i s

substitut pel debat apassionat sobre la capacitat d'integraci a la Uni Europea. Arreu
desapareixen definitivament totes les projeccions de la dcada anterior que insinuaven la

88
Ibd., pgina 28.
89
GARTON ASH, Timothy, Historia del presente, Barcelona, Tusquets, 2000, pgina 426.

73
possibilitat d'una aliana entre els pasos centreeuropeus a l'estil de l'Imperi Austro -Hongars,
encara que en cap cas es pot considerar que hagi existit alguna vegada un projecte poltic
coherent per dur-la a terme. Queda clar que el passat no compta prou per poder-se integrar en
les estructures poltiques d'Europa Occidental. L'nic passaport vlid no sn proves del passat,
sin la capacitat d'adequar les estructures dels nous estats a unes condicions determinades. Es
tracta d'un canvi enormement positiu, tot i que la lentitud amb la qual la nova Europa deixa
avanar les seves fronteres orientals resulta sovint exasperant. Tanmateix l'etern joc d'aliances
foroses i submissions s'ha acabat i la integraci depn d'unes condicions precises, de reptes que
s'han d'assolir i que ja no depenen de cap criteri arbitrari, mitificat. Els criteris per a la integraci
a la Uni Europea sn pragmtics i atenen unes condicions concretes i que determinen
l'estructura poltica, econmica i social d'un estat. Finalment cadascun d'aquests estats juga la
seva prpia carta i la responsabilitat ltima s en les mans de cada pas. Per aix,
necessriament, el terme Centreeuropa com un terme que designava una unitat poltica, ha
desaparegut i s una sort que aix s'hagi produt. Cada vegada que el terme poltic ha sorgit i
ha estat en voga pressuposava, cal dir-ho i subratllar-ho, lligams poltics forosos, conquestes
imperialistes i somnis d'alliberament nacional. En desaparixer com un projecte poltic,
Centreeuropa deixa darrere seu una batalla guanyada.

Noms els partits poltics ms caverncoles insisteixen encara en les faules sobre els vells
enemics i les seves conspiracions dimonials. Cal dir, per, que s molt ms fcil trobar l'explicaci per les
dificultats a travs de l'encal de la imatge que recrea un culpable exterior, que sempre resulta agrat, o
d'un trador intern que no pas reconixer que les circumstncie s actuals i la llibertat porten molts dilemes i
problemes que abans eren gaireb inimaginables,90

conclou l'historiador eslov Mitja Velikonja en el seu extens article que repassa
acuradament les diverses concepcions de Centreeuropa i descriu d'aquesta manera la situaci
poltica desprs de l'abolici del rgim comunista en els estats que pertanyien a l'anomenat

90
VELIKONJA, Mitja, "Mitologija Srednje Evrope" ("Mitologia de Centreeuropa") A: asopis za kritiko
znanosti, nmero 176, 1995, pgina 34.

74
"cintur diablic." En el passat no era gens inusual sentir aquesta denominaci per a la regi
que s'estn des de la mar bltica fins a l'Adritic, la regi presa, atrapada "entre els russos i els
prussos", com diu Velikonja. Les nacions que formen aquest llarg corredor, aquest cordon
sanitaire, com l'havia anomenat Winston Churchill, tenen en com una histria plena de
conquestes imperialistes, per tamb una tctica especfica en la manera de fer front als diversos
intents consecutius de la dominaci externa. s la importncia que els habitants d'aquestes terres
reconeixien a la seva prpia cultura. Per aix la cultura va representar en el passat el factor clau
en la formaci de la conscincia nacional i poltica de tots aquests pobles. Per un cop
aconseguits els objectius poltics que es van gestar en les projeccions, ms prpies de la
literatura que de l'acci poltica, sobre l'alliberament nacional, la sndrome cultural ja no s un
recurs prou verstil per afrontar en solitari els reptes del present. Toma Mastnak en el llibre A
l'est del parads91 assenyala que les societats postcomunistes de Centreeuropa s'han trobat amb
un perode de transici que havien d'afrontar amb un bagatge del passat fonamentat en la fe que
el rol decisiu en una societat pertany als homes de cultura. Aix va portar, ajudat pel fet que el
final del rgim va rehabilitar persones que havien estat reprimides i foragitades de la vida
pblica, que en els primers anys de la transici encara era fcil observar com els personatges
pblics de renom cultural prenien el protagonisme a les institucions. Per l'evoluci posterior de
la vida poltica es va encarregar rpidament de posar els poetes al seu lloc. Ms tard analitzar
detingudament quin s el rol del poeta en una societat, per per comprendre la situaci creada
en els nous estats d'Europa conv potser fer ja ara alguns apunts en aquest aspecte.
Una introducci molt vlida a aquest tema l'ofereixen les reflexions de l'escriptor
eslovac Petar Zajac92 sobre la situaci en la seva ptria, ja que l'anlisi de les circumstncies a
Eslovquia podria ser aplicada a altres estats centreeuropeus del desaparegut bloc comunista.
Zajac observa com la vida cultural desprs de la independncia es mostra reticent a abandonar
els vells esquemes. Els escriptors que enyoren la definici clara de la funci social que
correspon al seu art es divideixen en dues categories clarament diferenciades, per que alhora

91
MASTNAK, Toma, Vzhodno od raja (A l'est del parads), Ljubljana, Dravna zaloba Slovenije,
1992.

75
no resulten apropiades per a la situaci actual. El primer grup el formen els escriptors
acostumats a ser venerats com a representants de la cultura nacional, com els lluitadors ms
distingits en la causa de la naci entesa com a plebiscit diari amb celebraci de festes nacionals,
celebrades amb poesia exaltada i banderes onejants. L'altre grup est format pels escriptors que
construen les seves contribucions en la contnua oposici amb el rgim. Totes dues posicions
s'han quedat en un espai buit.
Quin s el cam que han de seguir ara els intel.lectuals un cop canviades les regles del
joc, un cop els vells objectius han quedat assolits plenament? s realment "irnic que en un estat
que es va constituir sobre la base de prestacions culturals, avui l'esfera de la cultura ja no rebi la
mateixa atenci" com va dir en una entrevista recent a Barcelona el poeta Ale Debeljak93 ,
parlant de la situaci a Eslovnia, un altre pas que l'any 1991 va assolir per primera vegada la
plena autonomia poltica? Igual que Petar Zajac, que parla de com els escriptors eslovacs hauran
de trobar la manera de superar la situaci en la qual les grans causes del passat ja no sn vlides,
a Debeljak tamb li costa definir la funci actual de la literatura dins de la societat del seu pas.
Parla de l'esfor de la generaci dels joves escriptors durant els anys vuitanta per aconseguir
distanciar-se de la utilitzaci poltica de la literatura i crear un espai autnom per a la literatura
com a expressi esttica, per prcticament en la mateixa frase adverteix que l'abstinncia
poltica no s pas cap garantia per a una visi esttica de qualitat i que l'allament dins de la
torre d'ivori pot resultar perjudicial: "Si no fas cas de la poltica, la poltica et fa cas a tu.
L'abstinncia poltica deixa totes les competncies en mans dels poltics professionals, la qual
cosa em sembla extremadament perillosa per als pasos postcomunistes", diu Debeljak. En la
segona part de la tesi desenvolupar aquesta paradoxa sobre el deure del poeta, el deure que per
una banda l'obliga a expressar la seva posici envers la societat i alhora exigeix que romangui
fidel noms al principi de l'art, que ms enll de la conscincia personal no admet ni amo ni
senyor.

92
ZAJAC, Peter, "Dvojna zanka: srednjeevropska tudija" ("La trampa doble: Una investigaci
centreeuropea"), A: Nova revija, nmero 204-205, 1999, pgines 90-96.
93
L'entrevista arran el cicle de conferncies "Est-o-est" organitzat pel Centre de Cultura Contempornia
de Barcelona el dia 13 de mar del 2001.

76
 All que s ha quedat demostrat en la realitat quotidiana de la Centreeuropa actual s
que cap dels petits pasos impregnats de cultura, un cop aconseguida la independncia que havia
de garantir les condicions per a l'existncia plena de la naci, no s'ha convertit en l'Arcdia que
va ser somiada com a mnim durant els ltims dos-cents anys. Els poetes han tornat a descobrir
com el sistema d'una societat organitzada racionalment mai els pot incloure del tot i que fora de
la poesia patritica totes les altres expressions artstiques resulten corrosives per a l'ordre
establert.
El 26 de juny de 1996 Eslovnia celebrava el cinqu aniversari de la independncia i
l'acte institucional que havia de ser una apologia de l'esperit nacional va quedar tenyit de forta
polmica. La ra de la disputa va ser la pretensi dels organitzadors d'incloure en la celebraci
la lectura d'un poema de Sreko Kosovel titulat Kons 5. La ingenutat amb la qual els
responsables de l'acte van afrontar la preparaci del programa queda evident a la primera vista.
El nmero cinc que apareix casualment en el ttol del poema, com una simple enumeraci de les
seves "construccions" potiques, els va semblar apropiat per subratllar que es tractava del
cinqu aniversari de la proclamaci de la repblica independent. I aix s tot.
El poema extremadament inconvencional i inscrit plenament dins la potica
avantguardista els devia semblar incomprensible als organitzadors de lacte, potser per aix no
van prestar cap atenci al contingut. Per les reaccions no es van fer esperar ja que el poema,
escrit en 1925, resulta ser una crtica dura i unvoca del capitalisme, la qual cosa va incomodar
notablement la nova classe dirigent. Els representants dels partits de la dreta, tot just acabats
d'estrenar, no podien com si res proclamar que Kosovel s un dels clssics de la literatura
eslovena i alhora declarar-lo ideolgicament inapropiat i als partits de la nova esquerra els devia
resultar molt difcil defensar la postura de Kosovel en una poca que era encara tant a prop de
l'esfondrament del comunisme. Uns quants personatges importants de la vida cultural i tamb el
ministre de cultura van renunciar participar a l'organitzaci de l'acte i finalment el poema no va
ser utilitzat per a la celebraci. Els organitzadors van tancar la polmica al.legant que la
literatura ocupa un espai ms enll de totes les ideologies i que no se la pot polititzar d'una
manera tan directa.

77
 Tot i admetre aquesta explicaci com un principi indiscutible, Matev Kos94 en el seu
comentari de l'incident, incls a l'ltima edici de les poesies de Sreko Kosovel, adverteix que
la polmica no va aclarir per res com incloure la tradici d'una literatura que s'havia nodrit
principalment del descontentament dins de la celebraci d'objectius assolits ni com fer-la apta
per a l'hipottic s de la poltica cultural del nou estat. En aquest sentit Matev Kos assenyala
molt encertadament que la parella analtica de Walter Benjamin, que postula l'oscil.laci entre
l'estetitzaci de la poltica i la polititzaci de l'esttica, encara no ha estat superada. Per,
aquestes qestions seran l'objectiu d'un altre captol especfic.
Si recuperem ara el fil del discurs anterior, no deix de ser veritat que desprs de l'any
1989, en el camp poltic, la designaci Centreeuropa ha hagut d'acceptar la difcil i desagrada
crrega d'anar triant el gra de la palla, d'anar mostrant, com amb el dit ndex, aquells qui
mereixen i els qui no d'emergir de les desconegudes regions orientals. Aquesta s una batalla
perduda. Per fer un informe "autntic" sobre qu s Centreeuropa, els investigadors occidentals
passen algunes setmanes a Budapest i corren rpidament a visitar una altra ciutat, Praga o
Cracvia per fer-ne una descripci semblant i publicar com abans millor el seu llibre, va dir
l'any 1988 Gyrgy Konrd. Aquest s el preu a pagar per obtenir un clix que Europa necessita,
un clix obtingut amb la destresa de saber economitzar els esforos i el temps. Per aix encara
avui moltes concepcions sobre Centreeuropa no sn ms que els estereotips periodstics amb
una mica de color local. Noms un intercanvi constant de persones, unes relacions permanents i
habituals podran acabar amb la recerca obstinada de definicions concloents. Encara queda molt
per fer en aquesta direcci. s a causa d'aix que la llista de prejudicis formulada per Gyrgy
Konrd fa gaireb quinze anys encara fa somriure:

Som els parents pobres, som els indgenes, som aquells que s'han quedat enrere, que han estancat
el seu desenvolupament, som desfigurats, pobres, drpols, parsits, arlots, immadurs. Uns sentimentals,
antiquats, infantils, desinformats, difcils, melodramtics, desviats, previsibles, ganduls. Som aquells que
no responen a les cartes, que perden les grans oportunitats, aquells que beuen molt, que fan xerrameca,

94
KOS, Matev, Kako brati Kosovela? (Com llegir Kosovel?) A: KOSOVEL, Sreko, Izbrane pesmi
(Poesies escollides), Ljubljana, Mladinska knjiga, 1997, pgines 129-165.

78
aquells que seuen al davant de les portes, que se'ls passa l'ltim termini, que trenquen paraules donades,
creguts, galifardeus, monstruosos, indisciplinats, aquells que s'ofenen de seguida. I aquells que sn
capaos d'ofendre els altres terriblement, per desprs no poden trencar les relacions. Som els que es
queixen i no s'adapten, som com embruixats de fracs. Som irritables, donats a excessos, depressius,
aquells que no tenen sort. Tothom s'ha acabat acostumant a depreciar-nos. Som la m d'obra barata:
venem les mercaderies per un preu ms baix: la gent ens porta els seus diaris vells com regals. Enviem
cartes mal mecanografiades i plenes de detalls innecessaris. La gent ens somriu compassivament, fins que
de cop i volta els comencem a molestar.95

Per Centreeuropa com a nom utilitzat per a alguns pasos del desaparegut bloc
comunista no s l'nica significaci polticament vlida de Centreeuropa avui. La caiguda del
mur de Berln no va provocar noms l'obertura de la frontera occidental a tota una srie de
pasos de poblacions ms aviat poc nombroses, en desaparixer el mur, tornava a ser possible la
unificaci d'Alemanya. La unificaci d'Alemanya significa tamb el final del temor que
suscitava aquest estat com a potncia imperialista. Noms quatre anys abans de la histrica
caiguda del mur, a l'any 1985, l'historiador alemany Peter Alter escrivia en el seu clebre llibre
sobre el nacionalisme: "Alemanya reunificada amb una poblaci de ms de 80 milions aniria en
contra dels interessos tant dels sovitics i dels pobles de l'Europa de l'Est com tamb de les
potncies occidentals; aquesta oposici unida no permetria aquesta possibilitat: l'experincia de
l'imperi alemany desprs de 1871 va ser per Europa massa terrible."96
La por d'una excessiva fora en mans dels alemanys ha desaparegut i el terme
Mitteleuropa, que va veure la llum al principi de segle XX en un mapa poltic que feia posar els
cabells de punta a causa de mostrar negre sobre blanc com d'immensa era l'extensi que els
poltics alemanys consideraven la seva rea d'influncia, torna a ser un terme neutral que
designa Alemanya, tal com s avui, dins de les seves fronteres. Iver Neumann sost, molt
encertadament, que Centreeuropa representa avui dos conceptes. El primer significat d'aquest

95
KONRAD, Gyrgy, "Skopati jamo raziskovalcem zahoda" ("Obrir el forat per als investigadors de
l'Occident", 1988) A: Literatura, nmero 5, 1989, pgina 140.
96
ALTER, Peter, Nationalism (1985), London et a., Arnold, 1989, pgina 131.

79
terme est reservat per a alguns estats que van pertnyer al bloc comunista, i l'altre comprn
noms Alemanya:

Hi ha una altra representaci polticament acceptada: la versi de Centreeuropa coneguda com a

Mitteleuropa, centrada en Alemanya i entesa de tal manera que no comprn altres llocs. Aquesta s una
autorepresentaci que s generalment [...] reconeguda en tots els altres pasos europeus i per aix s
polticament completament aconseguida.97

s a dir, que hem d'abandonar l'actualitat sense trobar-hi cap resposta definitiva i
concloure que el terme Centreeuropa encara no ha fixat el seu significat i continua mostrant les
empremtes dels qui l'estan forjant per donar-li una forma definitiva. Els cops de martell a la
superfcie d'aquest terme no tenen la violncia de les sacsejades anteriors, per Centreeuropa
encara est estesa sobre l'enclusa. s un terme dialgic de veritat, un terme que per poder-lo
definir no perdona ning haver de definir de passada la seva prpia postura ideolgica. s un
tros de ferro roent encara, no una roca de metall freda que ja no admet la intervenci de cap
ferrer. Al centre del continent el mall encara repica i la manxa esbufega i ser qesti d'escoltar
aquest dileg d'opinions enfrontades, aquesta polifonia de veus discordants per aprendre dels
detractors i dels defensors i crear una imatge de qu significa Centreeuropa que sigui capa de
contenir una part important dels antagonismes i de les tensions que li van donar la forma actual.
s per aix que el concepte de Centreeuropa necessita un tracte arqueolgic, perqu s un
accident de la histria, no un propsit que expressa una sola idea clara. Prosseguim l'excavaci.
Els sediments dipositats entre 1945 i 1989 ens descobriran a sota un mn tenyit de vermell.

97
NEUMANN, Iver B., Forgetting the Central Europe of the 1980s A: LORD, Christopher [ed.], 2000,
pgina 212.

80
 EL MN TENYIT DE VERMELL

"No es tracta del fet que tinguem interessos oposats, sin que ja no tenim les mateixes
pressuposicions per comprendre la realitat. El problema no s un fenomen econmic, no apareix
a causa de la lluita de classes, sin perqu la nostra unitat espiritual s'ha trencat," escriu Paul
Ricoeur98 . El problema que evoquen totes les discussions sobre el terme Centreeuropa durant la
dcada dels vuitanta est estretament lligat a la contnua tensi entre la visi de la societat que
vol mantenir l'ordre establert i la visi que qestiona si aquest ordre s realment l'nic ordre
possible, l'nica possible manera d'organitzar la vida social. La teoria desenvolupada per Paul
Ricoeur sobre la necessria tensi entre ideologia i utopia ens ofereix una slida base per
valorar les declaracions sobre Centreeuropa durant la dcada en la qual es preparaven uns canvis
importants. La ideologia s sempre noms la ideologia de l'altre, quan hem de jutjar una situaci
de concepcions del mn conflictives. La noci de relativisme s necessria perqu ens entrena
per pensar en termes dinmics i evita la reducci a una essncia atemporal.

Aquesta s la meva convicci: l'nica manera possible d'escapar de la circularitat dins de la

qual les ideologies ens engoleixen s assumir la utopia, declarar-la i jutjar la ideologia a partir d'aquesta
base.99

Tothom ha pogut veure i comprovar que l'any 1989, desprs de l'obertura de la frontera
poltica de la Europa comunista, no es va crear cap repblica dels poetes. El fet d'haver superat
un dest com fors no va ser suficient per crear ni tan sols una sensaci d'uni espiritual entre
els pobles centreeuropeus i encara menys una aliana poltica per molt laxa que fos. Com

98
RICOEUR, Paul, Lectures on Ideology and Utopia, New York, Chicago University Press, 1986, pgina
163.

81
avaluar, doncs, el pes i la importncia del debat pblic que es va generar entre 1984 i 1989 sota
el lema de Centreeuropa? L'efecte de totes les discussions acalorades, dels rius de tinta vessats
va resultar nul i es va dissipar, negat per la pluja de nous i nous i nous esdeveniments? S,
sortosament. Aquest va ser l'objectiu de les revolucions vellutades, permetre que la vida inundi
les velles estructures que s'han tornat massa rgides. La transformaci de les societats a
Centreeuropa entre 1989 i 1991 va ser tan profunda com la que l'any 1945 va portar en aquesta
mateixa regi, per el nombre de vides humanes sacrificades per obtenir l'estat de coses anhelat
no s comparable, encara que en tots dos casos les masses es van posar en moviment per la
fora de les idees. La diferncia s aix de simple i clara, es mesura en el nombre d'homes que
van deixar d'existir, vctimes d'objectius superiors.
"El debat va prendre una orientaci centreeuropea, que va ser tant tendenciosament
antiiugoslava, que vaig decidir marxar de la sessi", explica Predrag Matvejevi en el llibre El
Mediterrani iEuropa100 sobre la seva participaci l'any 1985 en un congrs sobre literatura
eslovena que va tenir lloc al centre cultural Cankarjev dom de Ljubljana. Matvejevi creu
encara avui que la responsabilitat pel desmembrament violent de Iugoslvia rau en els debats
com aquell que es va fer al Cankarjev dom, abans esmentat. Sota l'opci a favor de
Centreeuropa els eslovens i els croats van amagar maldestrament la voluntat orientada
nicament a obtenir la secessi i realitzar els seus desigs nacionalistes. I aix ho fa saber a un
pblic nombrs com a professor de la Sorbonne Nouvelle a Pars i de la universitat Sapienza a
Roma, com a autor de Breviari mediterrani que va ser tradut a gaireb totes les llenges de la
conca mediterrnia, com un convidat habitual de conferncies d'arreu d'Europa, tamb a
Barcelona, on va venir en 2001 a parlar sobre aquest tema.101
El que explica aquest estudis nascut a Bsnia s una simplificaci del problema, per
que s sentida pels seus oients i lectors sovint de bon grat precisament perqu s molt fcil de

99
Ibd., pgina 172.
100
MATVEJEVI, Predrag,La Mediterrane et l'Europe. Leons au Collge de France, Paris, Stock,
pgina 120.
101
MATVEJEVI, Predrag, "Nacionalisme a l'antiga Iugoslvia: guerra, poder, intel lectuals, ciutadans",
Conferncia pronunciada en el marc de: Est-o-est. Cicle de conferncies sobre la transici de l'Europa de
l'Est, del 16 de gener al 3 d'abril del 2001, Barcelona, Centre de Cultura Contempornia.

82
comprendre: tots els nacionalismes sn perillosos, indesitjables. Per Matvejevi oblida la
diferncia senzilla i clara entre els "objectius superiors", basats o no en la naci, que consideren
justificades les vctimes per obtenir els seus propsits i les ideologies nacionalistes que es
defineixen a travs de la paraula i rebutgen l's de la fora, la violncia, la conquesta.
Menys de dotze hores desprs de ser proclamada pacficament la independncia, 6
mesos desprs d'un referndum lliure i democrtic amb un vot favorable molt majoritari, el 26
de juny de 1991, Eslovnia va ser atacada per les forces de l'exrcit iugoslau, principalment amb
soldats de lleva que feien el seu servei militar obligatori al territori eslov que els van manar
ocupar un pas rebel. Deu dies d'una guerra absolutament innecessria van acabar amb "la
revelaci senzilla que els nois estan morint en va, que ben mirat a Eslovnia no hi tenen res a
fer, que sn noms instruments en mans d'una poltica sense cap sentit."102 La guerra havia
acabat de fet ja el dia 4 de juliol, quan autobusos plens de pares dels soldats de lleva van entrar a
la repblica secessionista i van ser rebuts, seguint la consigna del nous governants, per gent
disposada a emportar-se cadascuna d'aquestes famlies cap a casa seva, convidar-los a compartir
la taula i explicar-los cara a cara, de persona a persona, que es pot negociar el futur d'un poble
sense fer l's de les armes. Aquest episodi no es va imprimir a la memria de la histria
mundial, per els fets posteriors que van tenir lloc arreu del territori de l'antiga Iugoslvia s, a
causa de la brutalitat de la fora, de les atrocitats inimaginables.
Durant els anys setanta Edvard Kardelj, la m dreta de Josip Broz Tito va comenar a
parlar de la possibilitat que el partit comunista iugoslau admets el pluralisme d'interessos de les
nacions que componien l'estat. Per el poltic eslov va morir en 1979 i l'escletxa oberta en la
rigidesa ideolgica del partit comunista es va tancar, aparentment. En maig de 1982 va morir a
l'Hospital Clnic de Ljubljana Josip Broz. La transformaci de la Iugoslvia comunista no
comena amb la seva mort, sin abans, com tampoc comencen a causa de la desaparici del
lder carismtic ni la davallada econmica ni les repressions brutals d'alguns moviments que al
rgim li semblaven inacceptables. Aix ja en 1981 Kosovo viu una gran onada de protestes
contra la situaci de la poblaci albanokosovar. Se senten veus que demanen que la Comunitat

83
Autnoma de Kosovo sigui convertida en una repblica, en una entitat territorial, doncs, a la
qual la constituci iugoslava li reconeixeria la possibilitat de fer un referndum
d'autodeterminaci. Tito encara era cap d'Estat, si ms no sobre el paper, quan ja va comenar la
pugna per Kosovo. I acabar, no ha acabat encara.
Aquest focus de tensi permanent, per, no va ser la causa directa del desmembrament
de Iugoslvia. L'estat es va trencar en una lluita entre dos principis. En 1987 l'Acadmia d'Arts i
Cincies de Srbia va publicar un memorndum la nota dominant del qual va ser mostrar quina
era la repressi i la discriminaci que a Iugoslvia patia el poble serbi. El dia 24 d'abril del
mateix any Slobodan Miloevi va pronunciar a Kosovo polje una frase que va donar la volta al
mn. "Ning ms us pegar", va dir i aix Srbia va comenar la lluita per seu alliberaci. El
suport de Belgrad a les milcies de Krajina i Vojvodina, i posteriorment al govern de Pale,
presidit per Radovan Karadi.
El mateix any, a Ljubljana sortia al carrer el manifest Contribucions per al programa
nacional eslov, publicat en el nmero 57 de Nova revija103 , que va fer expressament un tiratge
d'exemplars molt baix, per no molestar ms del compte els governants. "Les conclusions als
quals va arribar no van ser gaire diferents de les de l'Acadmia de Srbia", diu Stefano
Bianchini en la seva introducci a la histria recent de Iugoslvia.104 s una conclusi que
sembla convincent, per tanmateix s falsa. Per qu?
Perqu el memorndum serbi va ser publicat per una instituci que era reconeguda i
legitimada per tot l'aparell que governava l'Estat. L'Acadmia d'Arts i Cincies, quina autoritat
ms gran existeix en un pas en matria intel.lectual? Aquesta instituci era la que proclamava
que el poble ms nombrs de l'estat, que dominava com va demostrar l'evoluci posterior dels
conflictes a diverses regions l'exrcit, patia una discriminaci intolerable que s'havia d'acabar.
Nova revija, en canvi, va publicar el seu primer nmero en 1982, desprs de dos anys d'intenses

102
BOTTERI, Robert; TANDEKER, Ivo [eds.] Deset dni vojne za Slovenijo = Ten days of war for
Slovenia, Ljubljana, Mladina, 1991, pgina xi.
103
DEBELJAK, Ale, "Kratka zgodovina intelektualnega foruma" ("Histria breu del frum
intel lectual") A: Dialogi, juny 1996, nmero 5/6, pgines 13-17.

84
negociacions amb el rgim comunista i a petici firmada per ms de seixanta personalitats
actives en la vida cultural i cientfica de totes les generacions que volien tenir una revista nova,
una possibilitat de publicar amb ms llibertat. Un cop obtingut el perms de les autoritats
eslovenes aquest va ser el seu nom, que la revista conserva encara avui, Nova revija. s una
publicaci mensual d'unes dues-centes pgines en format de llibre i durant els anys dels quals
parlem va assolir tot i l'elevat preu en un mercat de 2 milions d'habitants i no de lectors
potencials, tiratges de 3.000 a 5.000 exemplars. Les contribucions al programa nacional eslov
parlen principalment de com hauria de ser organitzada la societat civil i el futur estat
democrtic. No es tracta noms de les qestions nacionals, sin tamb de la necessitat de
reformar l'estructura poltica de l'estat. Aquestes transformacions, passaven segons l'opini dels
col.laboradors, tamb per la redefinici de la constituci federal. En 1988 Nova revija va
convidar els intel.lectuals serbis a un frum obert per intentar trobar una soluci que satisfs
tothom. El dileg va fracassar, les niques reformes possibles per la part convidada van ser
aconseguir un vot per a cada ciutad.
En 1990, el nmero 95 de la mateixa revista recollia reflexions sobre una Eslovnia
independent escrites per poetes, escriptors, crtics literaris i filsofs. D'aqu va derivar el
document anomenat la "Constituci dels poetes" que va servir, efectivament, per a l'elaboraci
de la Constituci de la Repblica d'Eslovnia un cop aconseguida la independncia. Per a part
del 57 aquest va ser l'nic nmero monotemtic, tots els altres ofereixen un panorama ampli de
textos literaris, reflexions filosfiques o esttiques de totes les parts del mn i per descomptat de
totes dues meitats d'Europa, indistintament. Les pgines de la revista van servir alhora de
plataforma per expressar l'opini sobre l'actualitat no noms dels eslovens, sin que van ser el
recer de paraula en llibertat per a molts que en altres parts de Iugoslvia no podien fer sentir la
seva veu. Aquesta revista va ser tamb un dels principals impulsors de la revisi crtica de la
histria d'Eslovnia, sobretot de la part obscura que envoltava encara la segona guerra mundial.
Van propulsar la rehabilitaci del valor intel.lectual d'una persona tant controvertida pel rgim

104
BIANCHINI, Stefano, "Introduction to the History of Yugoslavia 1949-1999" A: HEGY, Lrnd
[cur.], 50 Years of Art in Central Europe. 1949-1999, Wien, Musem Moderner Kunst Stiftung Ludwig,
1999, pgina 79.

85
comunista com Edvard Kocbek. Poeta, assagista i un dels lders de la democrcia cristiana abans
de la guerra, va passar al bndol dels partisans, per immediatament desprs la seva novel.la
Por i coratge (1957) revelava la profunda decepci per la manera com el comunisme es
transformava en un rgim totalitari. Kocbek va ser el primer que va formular pblicament la
qesti de qu va passar amb ms de 10.000 anticomunistes que van ser anihilats perqu els
aliats, insensibles a les profundes escissions ideolgiques de la societat eslovena, els havien
enviat desprs de la guerra des d'ustria directament a les mans dels seus botxins. Kocbek no va
poder publicar ni participar en la vida pblica, per Duan Pirjevec, l'altra gran figura de la
tradici que Nova revija va voler declarar seva, s. Pirjevec, destacat activista de les tropes
comunistes durant la guerra, va renunciar a la possibilitat de convertir-se en un lder poltic
desprs de la Victria i va destinar tota la seva energia a la crtica literria i la tasca docent. Ja
en els anys seixanta es va desenvolupar una acalorada polmica entre Duan Pirjevec i
l'escriptor serbi Dobrica osi. El primer defensava que l'opini pblica hauria de madurar prou
com per admetre la possibilitat de discutir legtimament els sentiments nacionals i aconseguir
que cada naci tingus dret a la seva identitat. osi, en canvi, defensava aleshores un
nacionalisme iugoslau integrador a tot preu. Pirjevec va morir abans de poder veure com es
realitzaven les seves idees, osi figura entre els firmants del Memorndum de l'Acadmia
d'Arts i Cincies del 1987 i va ser considerat durant la dcada dels noranta com "el pare de la
naci srbia."
Iugoslvia no es va ensorrar com un castell de cartes a causa dels sentiments
nacionalistes, sin a causa de la incapacitat de formular en algunes parts de l'Estat un discurs
que fes compatible la identitat nacional amb la tolerncia i el reconeixement de les altres
nacions i identitats. Aquest s el primer fet a constatar i l'altre, ms important encara, s la
diferncia que es pot observar en la manera com els programes per a la defensa dels drets
nacionals estaven lligats a les transformacions profundes de la societat en sentit econmic i
poltic. Eslovnia reivindicava el dret de canviar, Srbia el dret de conservar totes les estructures
del poder.
s a causa d'aquesta diferncia que podem dir que el nacionalisme eslov dels ltims
anys del segle XX no s comparable amb el nacionalisme serbi del mateix perode. A causa

86
d'aquesta diferncia, el lema d'esdevenir un pas centreeuropeu dels intel.lectuals eslovens no s
comparable amb el lema dels intel.lectuals serbis, que es van bolcar a la tasca de trobar
justificaci per a una poltica d'expansi. No s comparable per la diferncia esgarrifosa del cost
de vides humanes, per tampoc perqu Centreeuropa va significar la utopia, l'nica manera de
fer trontollar l'edifici d'un ordre del mn que havia esdevingut massa normal, massa acceptat per
poder reflexionar si realment era tant inevitable. La idea de Centreeuropa com a una utopia
doble, bolcada alhora cap al futur, com a promesa d'un mn millor, i cap a records idealitzats
pel transcurs del temps d'una poca passada suposadament perfecta, que ha perms descobrir
que al bell mig d'Europa hi havia una frontera que no tenia cap sentit, el tel d'acer, que no feia
b a ning, que s'havia originat pel comunisme i que el temps d'un nic color previst per al
mapa poltic d'un estat s'ha acabat. La idea de Centreeuropa va contribuir significativament a
sentir la necessitat de tots aquests canvis, aix no s pas poc. Per per acabar la comparaci, la
representaci mental de Srbia en els anys noranta no es va nodrir de cap utopia, sin del mite,
del mite que s'encarrega de trobar els fonaments per conservar el status quo, per evitar a tot preu
qualsevol canvi en la distribuci del poder en una societat. La naci s'hi presta molt a ser
utilitzada com a pretext en aquest sentit. El filsof serbi Obrad Savi, que el dia 20 de febrer del
2001 va compartir la taula al Centre de Cultura Contempornia a Barcelona amb Predrag
Matvejevi, va descriure aquest procs amb una nitidesa aclapadora. Slobodan Miloevi va
arribar al poder en el moment quan el comunisme s'esfondrava. Havia de trobar una altra
manera per a la legitimaci poltica i la va trobar en el nacionalisme. "I nije pogreio", va dir
Savi, "no es va equivocar." Saviva afegir encara que "qui no entn aquest mecanisme, no pot
entendre qu va passar a l'antiga Iugoslvia."105
Aix va fer que el desenvolupament poltic en el territori de l'antiga Iugoslvia fos molt
diferent del d'altres pasos centreeuropeus que havien es tat sotmesos a rgims comunistes i en
aquest sentit Eslovnia s l'nica excepci, en l'estat iugoslau, que va seguir el patr
centreeuropeu. El patr d'evoluci histrica a Centreeuropa representa una transici pacfica,

105
SAVI, Obrad, conferncia pronunciada el dia 20 de febrer del 2001 en el marc de: Est-o-est. Cicle de
conferncies sobre la transici de l'Europa de l'Est, del 16 de gener al 3 d'abril del 2001, Barcelona,
Centre de Cultura Contempornia.

87
encara que no exempta de tensions, conduda pels frums inte l.lectuals que apel.laven a la
societat civil i s va desenvolupar en tota la franja que va des de la mar Bltica fins a l'Adritic.
Per introduir el passatge que recull la transformaci poltica de Centreeuropa entre 1989
i 1991 imaginem-nos un trencaclosques tirat sobre la taula amb les peces una damunt l'altra.
Aquesta imatge ajuda a comprendre la dificultat de redactar la histria en una zona plena de
conflictes d'interessos. Les peces no encaixen perqu la seqncia de causes i efectes no es
deixa d'establir d'una manera lineal, molts processos sn simplement paral.lels, no relacionats
un amb l'altre i per altra banda hi ha causes que provoquen ms d'una reacci i totes elles
diferents. Els esdeveniments s'ajunten en uns monticles fets de peces amuntegades que no es
deixen aplanar prou b perqu tot encaixi.
Per entendre la importncia de transformacions en les societats d'aquesta regi farem un
breu resum dels fets histrics ms importants desprs de la segona guerra mundial. El perode
de la immediata postguerra, entre 1949 i 1956, va significar per als pasos sota la directa
influncia sovitica una forta repressi, el control estatal de tots els aspectes de la vida
quotidiana i de la vida cultural. Tamb ustria va ser en els primers anys allada, tant de l'est
com de l'oest, fins que no va subscriure el Tractat d'Estat el maig de 1955 i va esdevenir aix un
estat independent i neutral. Iugoslvia, en canvi, va prendre decididament el propi cam
immediatament desprs d'acabar la segona guerra mundial que es va diferenciar sobretot pel fet
de no instaurar una poltica cultural repressiva i monoltica.
La mort de Stalin en 1953 va permetre una lenta obertura. En el perode segent, fins a
l'any 1968 en el bloc militar rus hi va haver alguns intents importants d'alliberaci, com la
rebel.li dels alemanys a Berlin Est en 1953 i la revolta a Hongria en 1956. Els historigrafs
d'Hongria recordaran sempre aquest any trgic de la revolta popular ms gran que el mn
comunista havia conegut en els primers anys. Imre Nagy, el seu lder, va ser condemnat i
executat, les represlies van ser extremadament dures.
Tamb Polnia conserva el record de 1956. En 1956 Wadislaw Gomuka, que aleshores
era president del partit comunista, havia aconseguit que les tropes russes encarregades de
reprimir la rebel.li de treballadors a Poznan tornessin a les casernes, per el rgim va conservar
tanmateix intactes tots els elements fonamentals del sistema. Durant les dcades segents el

88
partit comunista va mantenir el monopoli poltic, l'economia de l'Estat i el control estatal de la
vida social i poltica no es van veure substancialment afectats per aquest primer intent de
provocar un canvi. Lona amb el regust de la llibertat va arribar noms a l'mbit de la cultura,
amb les pel.lcules d'Andrzej Wajda, amb les obres literries de Slawomir Mroek, Czesaw
Miosz o Witold Gombrowitz: llibres il.legals per alhora tolerats i accessibles. Lentament es va
comenar a notar un cert canvi que permetia parlar del socialisme, d'admetre per una banda
noms l'existncia de la cultura oficial i autoritzada, per alhora tolerar l'existncia d'una
"escena cultural alternativa".
La creixent llibertat d'expressi es va fer notar a Polnia o Hongria cap als anys 1960
va anar acompanyada per una liberalitzaci interna, cada cop ms gran. A Hongria Jnos Kdr
al capdavant del partit comunista va marcar un perode que els habitants anomenaven
irnicament el "comunisme de goulash,"106 que permetia disposar de bns de consum i d'un
viatge a l'estranger un cop cada tres anys, com descriu en clau de mofa la situaci poltica del
seu pas Andrs Ger.107
La primavera de Praga de 1968, en canvi, va comportar una repressi augmentada a
Txecoslovquia que va ser ocupada el 21 d'agost de 1968 pels exrcits de cinc Estats del Pacte
de Varsvia i els vint anys segents Txecoslovquia va conixer probablement la repressi ms
dura de tots els pasos comunistes a Centreeuropa. Els esforos per liberalitzar el pas, per, no
es van aturar mai.
Finalment, els ltims anys del segle XX van transformar tota la regi. s un procs que
va tenir com a resultat la reunificaci d'Alemanya, proclamaci dels Estats independents de
Litunia, Estnia, Letnia, la Repblica Txeca i Eslovquia, d'Eslovnia i Crocia i el posterior
desmembrament violent de Iugoslvia, a ms a ms de la transformaci profunda de l'estructura
poltica i econmica a Polnia i a Hongria.
La dcada decisiva va despertar en 1985, en arribar al poder de l'URSS Mikhail
Gorbaov que va designar un procs de reformes concebudes per superar l'estancament de la

106
GER, Andrs, "Hungarian Story 1949-1999" A: HEGY, Lrnd [cur.], 50 Years of Art in Central
Europe. 1949-1999, Wien, Musem Moderner Kunst Stiftung Ludwig, 1999, pgines 243-251.
107
Ibd.

89
Uni Sovitica. Les mesures adoptades van prendre nom de perestrojka. Aquestes reformes van
afectar ms directament les tres repbliques bltiques que el dia 23 d'agost de 1939 havien
perdut la seva independncia i van ser annexades a la Uni Sovitica per un pacte secret entre
l'Alemanya nazi i la Uni Sovitica dominada per Stalin. En 1989, el dia del cinquant
aniversari del pacte Ribbentrop-Molotov, van organitzar una protesta popular formant en les
principals ciutats de tots tres pasos una cadena humana en la qual hi va participar un mili de
persones. La transformaci va comenar d'una manera decidida, per pacfica. El referndum
d'autodeterminaci va tenir lloc a Litunia el febrer del 1991 i el mar del mateix any ho varen
fer Estnia i Letnia. La proclamaci de la independncia i el reconeixement internacional va
seguir en els mesos segents. Noms en el cas d'Estnia el procs es va desenvolupar amb
algunes dificultats que es van resoldre el setembre del 1992 quan va ser reconegut tamb per
part de la Uni Sovitica. Eleccions democrtiques, constituci de cossos legislatius, una
constituci nova, moneda prpia, marxa de les tropes russes, van ser els reptes assolits en pocs
anys.
En 1976 Czesaw Miosz, nascut a Vlnius, i Tomas Venclova, que va crixer a la
mateixa ciutat noms uns decennis ms tard, van intercanviar dues cartes on donaven a conixer
cadasc la seva prpia visi de la ciutat que ara s la capital lituana.108 La correspondncia entre
aquests dos poetes prova com el Vlnius d'abans de la segona guerra mundial i el de desprs no
s la mateixa ciutat. Venclova diu que noms hi va quedar l'arquitectura, els habitants no. Per
malgrat les atrocitats que van patir tots els qui van habitar la regi, Miosz i Venclova parlen i
expliquen els seus sentiments, busquen explicacions i arguments, escolten l'un a l'altre.
Venclova no t por d'afrontar les qestions difcils de la histria recent de la seva ptria i a part
de expressar la seva opini sobre l'enclavament de poblaci polonesa a Vlnius d'abans de la
guerra en la carta a Miosz, escriu una srie d'assaigs que es titulen "Jueus i Lituans" (1976) i
"Russos i Lituans" (1977)"109 per definir una postura oberta i respectuosa envers tots els pobles
que van incidir ms directament a la histria de Litunia. Les pgines de les seves reflexions

108
MIOSZ, Czesaw; VENCLOVA, Tomas, "A Dialogue about a City" A: VENCLOVA, Tomas, Forms
of Hope, New York, The Seep Meadow Press, 1999, pgines 5- 43.
109
Ibd., pgines 43- 65.

90
revelen per qu va ser possible una transformaci de la societat com la que es va fer a la regi al
costat de la mar Bltica.
Ms al sud trobem Polnia.110 En aquest pas el cam cap a la transformaci de la
societat va comenar en 1980, quan en poques setmanes el moviment obrer Solidarnopassava
a integrar nou milions de membres i tenia ja el seu lder indiscutible, Lech Waesa. Per el cam
cap a la societat democrtica a Polnia no va ser gens fcil, encara que el pas no havia
d'afrontar cap conflicte d'interessos nacionals tan substancial com en moltes altres regions. El
general Wojciech Jaruzelski va proclamar en desembre de 1981 la llei marcial. El premi Nobel
de la pau per a Waesa en 1983, la perestrojka de Gorbaov i l'onada de vagues de 1988, tot
aix va ser necessari perqu se celebressin en juny de 1989 les primeres eleccions
democrtiques i Jaruzelski fos derrotat. Ms tard, la trajectria poltica del carismtic lder de
Solidarnoes va veure molt influenciada per l'Esglsia. En 1995 va ser derrotat a les eleccions
de 1995 pel candidat excomunista. A Polnia, tot just la constituci de 1997 va recollir el
principi de la separaci entre l'Esglsia i l'Estat que Waesa el seu dia havia aconseguit deixar
fora de la llei fonamental.
Un altre enfilall de canvis comena l'estiu de 1989 a les entranyes de la Repblica
Democrtica d'Alemanya amb els "estiuejants" que van emprendre l'xode cap a Hongria. La
gent annima va ser el detonador del canvi per a una obertura cap a la democrcia. La gent es va
posar en marxa i van dur a terme una revolta histrica amb maletes que simulaven que es
tractava d'un viatge d'estiueig. A partir d'aqu els esdeveniments de la segona meitat de l'any
1989 es van precipitar, la seva frontera entre ustria i Hongria es va obrir i Alemanya Federal
va comenar la negociaci per obtenir tamb la sortida dels prfugs que s'havien refugiat a les
ambaixades de Berln Oriental, de Praga, de Budapest. Al principi del novembre la primera
esquerda va trencar el Mur de Berln. Finament, el dia de Nadal del 1989 la porta de
Brandenburg va quedar oberta un altre cop.

110
PACZKOWSKI, Andrzej, "Poland 1945-1999: Servility, Misfortune, Liberation" A: HEGY, Lrnd
[cur.], 50 Years of Art in Central Europe. 1949-1999, Wien, Musem Moderner Kunst Stiftung Ludwig,
1999, pgines 187-191.

91
 L'estiu de l'any segent va comenar el procs de la unificaci econmica, monetria i
social dAlemanya i es van establir tots els compromisos imprescindibles amb els pasos vens.
El ms important amb Polnia, que va obtenir la garantia de la inviolabilitat de les fronteres
germano-poloneses a la lnia que dibuixen els rius Oder i Neisse. Aix va desaparixer un dels
mites utilitzat amb ms fora per conservar el poder repressor del rgim comunista a Polnia. Si
el comunisme desaparegus, els extensos territoris de la Posnnia, Pomernia i Prssia oriental
estarien una altra vegada perduts, proclamava la veu oficial. La conquesta de les regions
occidentals durant la segona guerra mundial, que van quedar buides un cop expulsats els
alemanys, havia de servir per oblidar que Polnia havia perdut la meitat del seu territori oriental
d'on van ser deportats ms d'un mili i mig de polonesos.
A Praga, quan en novembre de 1989 la policia tornava, com l'any 1968, a dispersar els
estudiants que es manifestaven, aquests incidents va provocar el final definitiu del rgim.
L'organisme anomenat Poble contra la violncia, integrat per personalitats culturals i
cientfiques destacades i el Frum Cvic liderat per Vaclav Havel, que va ser fundat el dia
segent de la manifestaci, van alar la seva veu. Noms un mes ms tard, desprs de la
reconstituci del Parlament, Havel esdevenia el seu primer president. L'estiu de 1990 va portar
les primeres eleccions democrtiques, desprs de les segones eleccions en 1992 els presidents de
les dues repbliques Vclav Klaus i Vladimir Meiar van decidir una divisi de l'Estat. L'era de
Meiar va fer perdurar per un temps la incertesa sobre si Eslovquia sabria trobar la manera de
dur a terme la democratitzaci. Tamb la llei aprovada en 1995 que va declarar l'eslovac com
l'nic idioma oficial no va ser gens ben vista en un estat on un 11 per cent de la poblaci s de
llengua hongaresa, l'any segent, per, el parlament ratificava el tractat d'amistat i venatge amb
Hongria per garantir els drets de la minoria magiar: "Fins i tot en els pitjors moments del
meianisme, Eslovquia comptava sempre amb una societat civil vibrant, que els eslovacs
anomenen el tercer sector. Hi havia tamb la poderosa Esglsia catlica. Hi havia les emissores
de rdio independents, les revistes i el canal privat de la televisi TV Markiza; hi havia
nombroses organitzacions no governamentals. Seixanta d'elles es van unir abans de les eleccions
en una campanya nacional per convncer la gent que ans a votar. Hi va haver concentracions
de masses, cartells, pamflets, samarretes, insgnies, gorres i concerts de rock electorals. Sens

92
dubte, aix va ser el que va fer donar la volta als resultats electorals. El nombre de vots que va
aconseguir Meiar va ser fins i tot una mica superior a les eleccions de 1994, ja que, en bona
part grcies a la campanya, la participaci electoral va crixer i va passar del 75 per cent al 84
per cent. Aquests nous vots van derrotar Vladimir el Terrible"111 , aix s com descriu el canvi a
Eslovquia Timothy Garton Ash.
En aquesta seqncia de fets no hem de oblidar que el 10 de setembre de 1989 va ser
Hongria aquell pas que va decidir obrir la frontera amb ustria, la qual cosa va ser la causa
directa de la caiguda del rgim d'Erich Honecker. D'aquesta manera el reps de les
transformacions profundes i histriques es tanca i per arribar fins a l'Adritic caldria completar-
lo amb la histria d'Eslovnia, recollida al principi amb prou detall i amb la histria de Crocia i
de Bsnia, on les coses haurien pogut anar d'una altra manera, per la veu dels qui defensaven
l's de la paraula i la reflexi no va ser prou forta. Per les persones capaces de reflexionar, de
parlar i descriure sobre els conflictes perqu es puguin resoldre d'una manera realment
duradora no falten pas i s desperar que tots els pasos daquesta zona tamb completaran el
cam cap a una millor convivncia.
De totes maneres, tots aquests canvis poltics no justifiquen parlar de Centreeuropa
noms segons el criteri de comportament poltic. Timothy Gordon Ash ho diu molt clar: "No
podem continuar dient que qualsevol dels estats postcomunistes que admeti l'imperi de la llei, la
democrcia, la tolerncia, el respecte dels drets de les minories i l'inters per a la cooperaci
pacfica internacional es converteixin ipso facto en part de Centreeuropa. Per exemple, encara
que Srbia compls un dia totes aquestes condicions poltiques, no estaria a Centreeuropa;
continuaria formant part dels Balcans."112 Els canvis en la democratitzaci de les societats
poden expandir-se ms i ms cap a l'est i esperem que vulguin fer-ho. Referir-se a la pennsula
Balcnica, o Europa de l'Est no implica una desqualificaci, les dues expressions designen
simplement una zona geogrfica, igual que Centreeuropa. Per aix distribuir un o altre estat o
naci sota la primera o la segona denominaci no hauria de ser vist ni com un premi ni com un
cstig, sin com una possibilitat de situar-se sobre el mapa d'una Europa que es pot tornar a

111
GARTON ASH, Timothy, Historia del presente, Barcelona, Tusquets, 2000, pgina 422.

93
concebre com un continent on cap frontera fsica s prou gran com per impedir la comunicaci
entre tots els seus pobles.
A partir d'aqu pot quedar clar, esperem, que la Centreeuropa del decenni de les
revolucions vellutades no va ser cap construcci mitolgica, encara que les paraules mite i
mitologia en aquest context sn utilitzades pel comentaristes de la situaci d'una manera
repetitiva i obstinada.113 Per no hem de posar sota qesti noms la naturalesa mtica del
discurs sobre la Centreeuropa dels vuitanta, sin tamb cal prendre's seriosament altres
categories literries amb les quals s'ha intentat explicar la funci del terme. Aix passem a la
pregunta segent, Centreeuropa va ser una metfora?
El dia 24 d'abril de 1984 Milan Kundera va publicar a The New York Review of Books
l'assaig titulat "La tragdia de Centreeuropa". Les tesis de Kundera van aparixer en una
plataforma de ress internacional prou important com per tenir la possibilitat d'esdevenir una
qesti d'actualitat global, cosa que efectivament va passar. Les idees exposades en aquest text
van ser mpliament comentades arreu. Poc desprs la mateixa revista publicava la resposta de
Milan Hauner en forma d'una carta al director on la crtica de la Centreeuropa de Kundera es
fonamentava en el retret: "Kundera contnuament representa Centreeuropa com la cultura i el
dest i no com una entitat geopoltica. s tracta d'una metfora plena de valentia, per que no es
correspon amb la realitat histrica."114
A partir d'aquesta declaraci Ante Stama, l'escriptor croat convidat a la trobada
d'escriptors a Vilenica (Eslovnia) en 1989, decideix examinar el terme Centreeuropa amb les
eines prpies de la teoria literria, de la retrica i per aix titula el seu article "Centreeuropa en
el mirall de la tropologia".115 Seguim, doncs, les seves petjades.

112
Ibd., pgina 425.
113
TODOROVA, Maria, "Balkan und der Mythos von Zentraleuropa" A: Die Erfindung des Balkans
(1997), Darmstadt, WBG, 1999, pgines 201- 228.
114
STAMA, Ante, "Naziv Srednja Evropa v zrcalu tropologije" ("El terme Centreeuropa en el mirall de
tropologia", Delo, 21 de setembre de 1989, pgina 4.
115
Ibd, pgines 4-5.

94
 Per reduir-ho a una formulaci el ms senzilla possible, emprar una metfora vol dir connectar
activament dues concepcions diferents utilitzant una sola paraula o una sola expressi que obt el seu
significat grcies a aquesta interacci, 116

defineix el funcionament de la metfora Ivor Armstrong Richards en el seu llibre "The

Philosophy of Rhetoric" (1936). En la metfora ens trobem, doncs, amb dues idees que
funcionen com una de sola i en el cas que la Centreeuropa de Kundera fos una metfora, com
puntualitza Stama, aquests dos components serien per una banda un terme geogrfic
relativament fcil de definir i per l'altra banda concepcions com pluralisme, multilingisme,
sensaci de germanor en el patiment, el punt de trobada entre l'orient i l'occident, s a dir,
conceptes que engloben un camp semntic extremadament ample. Deixem per ara de banda els
efectes d'una tal fusi i examinem el component d'aquesta suposada metfora que Richards
anomenaria tenor, la concepci principal, all en qu hem de pensar primer per poder-lo
comparar amb un altra cosa, s a dir el terme geogrfic de Centreeuropa. Qu el defineix? Dues
cincies que presumeixen de ser exactes, la geografia i la politologia. Per a la geografia
Centreeuropa representa un compendi de microregions o d'estats, tot i que cal reconixer
immediatament que hi pot haver molta discussi sobre quins territoris hi pertanyen, segons
quins criteris s'utilitzin per avaluar si alg pertany a la regi o no. Per a la politologia
Centreeuropa engloba el procs de la mutabilitat histrica relacionada amb els factors culturals i
sobretot, poltics. Amb les eines d'aquestes dues cincies Centreeuropa pot ser identificada, per
exemple, com la part oriental del Sacre Imperi Romano-germnic, amb la Monarquia
Austrohongaresa, amb la zona d'exclusi d'armament nuclear, en la divisi no tant llunyana del
mn i potser en el futur proper amb la part oriental de la Uni Europea. Aix vol dir,
senzillament, que el tenor d'aquesta metfora funciona sense cap necessitat de vehicle,
d'ornament figuratiu. Aix segons algunes teories de la retrica tradicional, que Richards es
pren tanta feina per rebutjar, voldria dir que Centreeuropa s un terme no-metafric, que
Centreeuropa existeix, que aquest mot pot ser utilitzat en el sentit literal.

116
RICHARDS, Ivor Armstrong, Die Metapher A: HAVERKAMP, Anselm [ed.], Theorie der Metapher,
Darmstadt, WBG, 1996, pgina 34.

95
 Per, i aqu la ment analtica d'Iver Richards resulta de gran ajuda, la metfora pot
funcionar meravellosament encara que no sabem per qu funciona i quina s la base del
desplaament semntic. Quan parlem de les potes d'una taula ja no ens adonem que estem fent
servir un llenguatge metafric, per noms pensant la diferncia amb les potes d'un cavall veiem
rpidament com els quatre pals que sostenen horitzontalment la placa d'una taula tenen noms
algunes de les caracterstiques que podem atribuir a les extremitats dels mamfers quadrpedes i
ens adonem que per molt petrificada que sigui, aquesta expressi continua essent una metfora.
Per qu passa amb un home que t una cama de fusta? L'extremitat inferior amputada i
substituda per una prtesi s literal o metafrica?
Totes dues coses alhora, respon Richards. El sentit d'una paraula pot ser simultniament
literal i metafric, per no noms aix, el sentit metafric no s simplement deduble de la suma
entre el tenor i el vehicle, sin que en la cooperaci entre els dos conceptes neix la multiplicitat
del sentit que s la caracterstica principal del llenguatge metafric i la ra per la qual resulta tan
til en la comunicaci.
De la manera com es modifica el sentit propi d'un mot quan s emprat en el sentit
figurat se n'encarrega la tropologia, recorda Stama, i comena aix el seu enginys recorregut
per les possibilitats de significaci de Centreeuropa. Quan utilitzem aquest mot li podem
conferir el sentit en un procs metonmic. A Centreeuropa li subscrivim els atributs dels seus
grans homes, de Metternich, Freud, Wittgenstein, Rilke, Musil, Broch, Krlea o el tenim per una
cosa que s'assembla a una escudella on es barregen llenges, nacions, fins i tot races i on els
jueus hi juguen un paper molt important. Tamb s possible que pensem sobre Centreeuropa
com a conseqncia d'una causa que es pot descriure com l'esfondrament de grans sistemes, de
descomposici i de l'absncia de centre.
Segons Stama tampoc s rar veure que la realitat d'aquest espai sigui compresa com
una sincdoque: com una part del continent europeu o com la suma de ms o menys dotze
estats. Per, tamb hi s present la ironia. La ironia s segons Stama l'intent de redimir unes
tragdies massa freqents amb l'art, que resulta ser tant fructfer precisament en aquesta regi, i
per aix repeteix la frase de Nietzsche dient que "tenim l'art per no haver de sucumbir davant la
vida." Centreeuropa com una ltote consisteix a dir que encara no est tot perdut, s dir en el cas

96
dels croats, que sn el punt de referncia de Stama, que malgrat haver-se trobat immersos en
els lligams balcnics, els croats tamb formen part del Mediterrani, de la Pannia i, com no, de
Centreeuropa. Tamb l'eufemisme hi s present en aquesta paraula, desprs d'haver superat
l'ltim obstacle totalitari, el comunisme, Centreeuropa en el seu horitz no veu ja cap nvol
amenaador, per aix dibuixa el futur ple dels angelets barrocs de les seves esglsies ms
boniques tot cantant la glria eterna. Davant aquest optimisme, diu Stama, ens pot salvar
noms el vers de la primera elegia de Duino de Rainer Maria Rilke: "Wer wenn ich schreie, hrt
mich denn aus den Engel Ordnungen?" Els estols d'ngels semblen ms felios i joiosos que
mai, per sn realment ms allunyats que mai i no poden sentir cap crit de l'home, ni percebre
els turments de la mediocritat humana.
"Noms la hiprbole no! Cap intent d'exagerar el seu significat! Cap presumpci que
Centreeuropa l'espai real de la nostra vida i de les nostres amistats pogus jugar un paper
que la seva feble esquena no podria suportar!"117 Aquesta s l'advertncia amb la qual Ante
Stama acaba el seu article.
Centreeuropa, il.luminada amb els potents fars de la retrica mostra tot un compendi
d'advertncies, pronunciades en nom d'una disciplina que sap que l'art de la persuasi no s ms
que un ofici, un ofici sotms a unes regles, invisibles per a no iniciats, per slides, segures i
fiables per als qui dominen la tcnica. Durant el segle XX es va despertar de nou l'inters per
aquest art antic i textos tant rellevants com el Tractat de l'argumentaci de Cham Perelman i L.
Olbrechts-Tyteca118 , publicat en 1958, obliguen el lector contemporani a tenir en compte les
velles regles, a intentar esquivar la seducci del text, a no prendre per certes declaracions que no
sn ms que proves dialctiques destinades a persuadir el pblic perqu escolti i cregui all que
explica l'orador.
Tota aquesta teoria podria ser aplicada a l'anlisi d'Ante Stama per sostenir les seves
tesis, que van ser publicades com un modest article en la premsa diria. Per no s noms el
contingut d'aquest text que representa una advertncia. Tamb s important recordar que l'article

117
Ibd, pgina 5.
118
PERELMAN, Cham; OLBRECHTS -TYTECA, L., Tratado de la argumentacin. La nueva retrica.
Madrid, Gredos, 1989.

97
en la premsa diria d'Eslovnia, forma part del material que seria indispensable examinar si
volgussim pretendre d'avaluar seriosament tota la discussi que el terme de Centreeuropa va
despertar arreu del mn. Potser perqu si ms no una de les portes d'accs als petits universos
culturals de Centreeuropa no quedi tancada, es fa present amb una intensitat especial que la
visi mai podr abraar ni tan sols una petita part de la totalitat dels pensaments relacionats amb
Centreeuropa en aquesta dcada tant moguda.

Com que mai van acabar de ser inclosos completament a la conscincia europea es van convertir
en la part menys coneguda i ms feble del tot l'Occident que resulta encara ms amagada a causa de la
cortina feta amb llenges estranyes i gaireb inaccessibles.119

escriu Milan Kundera en 1984 i constata el mateix temor de no poder aspirar a obtenir
una visi plena de la realitat de Centreeuropa. Seguint aquesta mateixa lnia en un dels seus
articles posteriors l'escriptor anomena per ordre tots els punts que fan difcil acceptar el
concepte de Centreeuropa. Primer les fronteres geogrfiques que sn vagues, canviables,
discutibles. Segon, la multiplicitat de centres culturals que fan que Centreeuropa sigui de fet
molt diferent vista des de Varsvia o des de Viena, des de Budapest o des de Ljubljana. El tercer
punt, molt important, subratlla el fet que Centreeuropa no va ser mai una unitat desitjada.
Excepte els emperadors de la nissaga dels Habsburgs i alguns intel.lectuals allats en les
poques ms recents ning va desitjar mai Centreeuropa. I la quarta ra, tamb irrevocable,
constata que tota persona que vol investigar els fenmens relacionats amb Centreeuropa es veu
obligada a superar grans barreres lingstiques. Per, com diu la conclusi de Milan Kundera,
"la dificultat de definici o de l'estudi d'un fenomen determinat no s cap prova que demostri
que el fenomen no existeix."120
El seu assaig La tragdia de Centreeuropa va provocar moltes reaccions, molta gent es
va adherir a les seves tesis sense pensar-s'ho dues vegades, per l'article tamb va patir moltes

119
KUNDERA, Milan, "Tragedija Srednje Evrope" ("La tragdia de Centreeuropa") A: VODOPIVEC,
Peter [ed.], 1991, pgina 121.

98
desqualificacions. De qu parla aquest text? Sembla convenient no oblidar que va ser escrit per
un escriptor que es va guanyar el reconeixement fent literatura. Per aix, potser, conv
escodrinyar el text pensant la totalitat abans de descompondre'l i jutjar-lo noms a travs dels
exemples i les proves que fa servir per subratllar les seves tesis. Kundera comena amb una
petita ancdota. El novembre de 1956, durant l'atac de les tropes sovitiques, el director d'una
agncia periodstica de Budapest va enviar un tlex al mn sencer dient que els hongaresos
moriran per la ptria i per Europa. Europa, per, diu Kundera, aleshores ja no reconeixia que
Hongria en fos part integrant. El crit llanat als quatre vents just abans que una granada
anivells l'oficina amb el terra i tota la rebel.li d'Hongria i la massacre amb la qual va ser
ofegada, i la primavera de Praga de 1968, i les protestes de Polnia en 1956, 1968, 1976 i fins i
tot ms tard, noms van ser percebudes a l'occident com una remor que se sent ms enll de la
muralla ferma i segura.
Els pargrafs introductoris de Kundera obren, doncs, el tema sobre els canvis en la
manera de pensar el vell continent que ha portat el segle XX, els canvis que han afectat sobretot
la mentalitat occidental. Aquest tema, que comena amb exemples extrets de la realitat poltica,
retorna un altre cop al final de l'assaig amb una visi ms cultural i tanca d'aquesta manera el
cercle conceptual que dibuixa el text de Kundera, cosa que fa raonable pensar que la idea
fonamental que l'assaig vol expressar est adreada a les mancances de la visi que el primer
mn t sobre els seus vens ms immediats.
Tragdia de Centreeuropa es clou amb una nota greu que formula una clara
desconfiana envers tot el mn occidental. L'Occident ja no pot reconixer l'existncia de
Centreeuropa perqu els arguments amb els quals Centreeuropa es defineix no sn vlids en el
mn pragmtic de la civilitzaci occidental. La cultura i la tradici no tenen cap pes, no
serveixen d'argument per mostrar res, l'nic que compta sn les fronteres reconegudes, les
estructures poltiques i econmiques. I segons aquests parmetres Centreeuropa al principi dels
vuitanta noms mereixia la categoritzaci poltica que li conferia l'etiqueta de l'Europa de l'Est.
"La veritable tragdia de Centreeuropa no s Rssia, sin Europa, que ja no pot entendre en qu

120
KUNDERA, Milan, Three Contexts of Art. From Nation to World A: Cross Currents, New Haven-

99
consisteix l'anhel dels centreeuropeus."121 Kundera es pregunta qu dna peu a pensar Europa
com una unitat i respon que a l'edat mitjana el continent estava unit per la mateixa fe religiosa,
per que a Europa l'edat moderna va comenar precisament amb la gradual prdua de la funci
que la religi t en la societat. Deus absconditus va deixar lloc a la cultura i amb la cultura
l'home europeu va edificar la seva identitat. Avui la cultura est deixant pas a altres valors: la
tcnica i el mercat, els mitjans de comunicaci i la poltica. La cultura com una fora autnoma,
independent i irreductible ha abdicat, escriu Kundera.
La prdua del lloc central de la cultura en la societat s segons l'opini de Kundera la
ra per la qual les revoltes als pasos centreeuropeus estan envoltades d'una ptina antiga, ptina
que s inadequada per al temps d'avui i que es fa visible en els intents de preservar el passat, el
passat contingut en la cultura i en la tradici. L'nica identitat de la qual disposen els que no es
poden definir amb arguments poltics: "Centreeuropa no s cap estat: s la cultura o el dest. Les
seves fronteres sn imaginries i cal dibuixar-les de nou cada vegada que canvien les
circumstncies histriques."122 Els canvis en l'esfera pblica occidental van ser responsables que
el tlex del director hongars enviat en 1956 fos rebut a l'Occident com un anacronisme que no
va ser ents, que no va provocar cap consternaci.
La moci de censura cultural a la civilitzaci occidental, que Kundera expressa en
aquest article, no s pas una conclusi allada. En relaci amb Centreeuropa aquesta sensaci
d'sser diferent de l'Occident s un sentiment com entre els pasos sotmesos al comunisme.
Czesaw Miosz, en un assaig publicat en 1982,123 en el qual diu que la poesia polonesa de les
ltimes dcades representa "la histria d'una revelaci gradual que els centres culturals d'abans
ja no ofereixen valors importants i que un poeta que ve de l'est ha de recolzar-se en les prpies

London, Yale University Press, 1993, nmero 12, pgina 12.

121
KUNDERA, Milan, "Tragedija Srednje Evrope" ("La tragdia de Centreeuropa") A: VODOPIVEC,
Peter [ed.], 1991, pgina 129.
122
Ibd., pgina 123.
123
MIOSZ, Czesaw, "Loking For a Center: On the Poetry of Central Europe A: Cross Currents, 1982,
nmero 1, pgines 1-11.

100
fonts."124 La decepci que tematitza la literatura polonesa contempornia donaria prou material,
diu Miosz, per escriure tot un llibre, per comenta breument dos exemples interessants.
El poema de Zbigniew Herbert Mona Lisa est construt com una comparaci entre el
desig de poder observar un dia el somriure de Mona Lisa, mut, regular dins del marc penjat en
una tranquil.la sala d'exposicions de Pars mentre la ment de l'observador recorrer no noms els
trets plcids de la seva cara, sin tamb els mateixos camins del pensament de sempre, els
records de la guerra i la destrucci, inevitables per qui les havia viscut. L'espai entre l'ndex i el
dit del mig de la m dreta de la jove del quadre s'omplir amb les closques buides del dest. El
poeta mostra la lluita potica per preservar el record histric, no permetre que la pau d'un museu
esborri el dolor.
Aquesta oposici, com reconeix Miosz, no sempre es converteix en una visi profunda
i bella com en el poema de Herbert. La curta novel.la d'Albert Camus La caiguda va merixer
per part de la literatura polonesa la resposta d'una ironia molt menys subtil que la que acabem de
comentar. Jarosaw Iwaszkiewicz va publicar sota el ttol La pujada un relat dels terrors de la
segona guerra mundial i l'estalinisme per mostrar com a part de l'infern literari, ficcional dels
existencialistes francesos hi ha tamb un infern real. El desdeny que Iwaszkiewicz mostra
envers Camus s segons Miosz sense fonament, equivocat, per tanmateix es tracta d'un
exemple important perqu resulta ser bastant com. A partir d'aqu Miosz nega decididament
que la relaci entre la poltica i la poesia es pugui resoldre infravalorant la complexitat d'aquesta
qesti. En un assaig publicat quatre anys ms tard Miosz continua sostenint que la definici de
l'especificat de la literatura centreeuropea es troba en la conscincia del pes de la histria.
"La humiliaci de l'orgull nacional normalment desperta desil.lusions, autocompassi i
mitologies. Veureu que els escriptors a Centreeuropa reben, en canvi, un entrenament en la
ironia."125 Ja noms la condici prvia de ser polons, txec o hongars s converteix en objecte
de la ironia, com ho mostra si ms no el viatge cap al front de Galtzia del bonhomis soldat
vejk. El nihilisme que amenaa la civilitzaci europea va sorgir de la prdua de la

124
Ibd.
125
MIOSZ, Czesaw, "Central European Attitudes" A: Cross Currents, 1986, nmero 5, 1986, pgina
103.

101
fonamentaci metafsica, de la relativitzaci del b i del mal que van esdevenir dependents dels
criteris socials vlids en un moment histric determinat. A aquesta constataci Miosz afegeix
tamb l'estat totalitari i burocrtic, el reialme de l'alienaci que adopta formes diferents en una i
altra banda de l'Europa dividida, per que s prou present arreu com per qu la literatura de
Franz Kafka sigui compresa com una descripci de la societat monopolitzada per les forces
poltiques i econmiques. Igual que els robots de Karl apek o els artistes dels seus drames,
controlats pel Ministeri per a la Mecanitzaci de la Cultura.126
L'escriptor eslov Drago Janar, que en aquest captol tindrem l'ocasi d'esmentar ms
d'una vegada, va publicar en 1991 l'assaig titulat El batec de les ales sobre Paneuropa127 , en el
qual va denunciar la prdua de sensibilitat artstica que afecta tot el continent. Janar, amb els
set volums d'assaigs publicats fins ara, pot ser considerat el veritable cronista de la transici cap
a la democrcia a Eslovnia i testimonia sobretot amb l'ltim llibre128 l'elevat preu que la vida
cultural ha hagut de pagar a la societat consumista en la qual s'ha transformat en un obrir i
tancar d'ulls el seu petit pas alp.
Seria massa fcil, massa simplificador treure d'aqu la conclusi que la transformaci de
les societats postcomunistes comporta necessriament la prdua de la cultura amb majscula,
d'aquella vida intensa i apassionada que envoltava les revistes culturals i els moviments artstics
que Kundera descriu en el seu assaig com un fenomen exclusivament centreeuropeu, la prdua
del paper corresponent a la cultura que Europa occidental fa temps ha bandejat i excls de la
vida pblica.
Per La tragdia de Centreeuropa s'inscriu entre les reflexions no noms sobre els
valors culturals, sin fins i tot tics de la civilitzaci que sembla dominar el mn. Quins
objectius superiors poden justificar la construcci d'una barrera mental com ho va ser el tel
d'acer, seria en aquest sentit la pregunta clau que va plantejar Milan Kundera en 1984.

126
APEK, Karl, R.V.R., Madrid, Alianza, 1966.
127
JANAR, Drago, "Krila nad Panevropo" ("Ales sobre Centreeuropa") A: Nova revija, any 10, nmero
105/106, 1991, pgines XVIII-XX.
128
JANAR, Drago, Konec tisoletja, raun stoletja (El final del mil leni, la factura del segle),
Ljubljana, Mladinska knjiga, 1999.

102
 Aquesta proposta auda de plantar cara a la immobilitat s el gran valor del seu assaig.
Els arguments que va fer servir per demostrar que cal fer alguna cosa per anul.lar la divisi
d'Europa comprenen a part de les reflexions sobre la importncia de la vida cultural
noms un esbs de definici de les caracterstiques que defineixen aquesta regi: la religi
catlica, la submissi a l'imperialisme alemany i rus i la divisi en una muni de petites entitats
nacionals amb una identitat clarament formada. L'altra caracterstica de Centreeuropa que
Kundera subratlla especialment s la influncia dels homes de cultura d'origen jueu: "De veritat
enlloc la influncia de la genialitat jueva va ser tant determinant com precisament a
Centreeuropa. Arreu estranys i arreu a casa, ocupant un lloc ms enll de les divisions nacionals,
els jueus representen en el segle XX el principal element cosmopolita, l'element unificador de
Centreeuropa: eren el seu ciment intel.lectual, la variant en la qual es concentren el seu esperit,
els fundadors de la unitat espiritual."129 Malauradament cap al final de la dcada dels vuitanta a
Centreeuropa queden pocs intel.lectuals jueus que poguessin expressar la seva visi del present.
Un dels pocs que escriu en relaci amb Centreeuropa en aquest temps s Danilo Ki. La seva
opini formulada des de Pars no podria ser ms clara: "sense l'element jueu com a factor
pertorbador, Viena ha esdevingut als ulls de tothom una ciutat provinciana en el sentit cultural.
Com una ironia de la histria la ciutat avui no s ms que un lloc de trnsit dels jueus refugiats
de la Uni Sovitica en el seu cam cap als pasos sat l.lits una etapa en el cam cap a Israel o
Amrica."130
Les caracterstiques que esmenta Kundera en el seu article corresponen bviament a uns
fets que es poden observar amb facilitat a la regi de Centreeuropa, per l'argumentaci resulta
tanmateix esquemtica i les conclusions contenen poques matisacions: noms alguna observaci
allada trenca de tant en tant favorablement el seu intent de trobar una explicaci concloent dels
mecanismes que han determinat el perfil histric de la regi. Un exemple d'aix s l'observaci
que desprs del 1945 l'eslavoflia latent en les poques de la dominaci alemanya va culminar
amb la realitzaci dels seus objectius ms ambiciosos i la regi es va veure transformada en una

129
KUNDERA, Milan, "Tragedija Srednje Evrope" ("Tragdia de Centreeuropa") A: VODOPIVEC,
Peter [ed.], 1991, pgina 124.
130
KI, Danilo, Homo poeticus, Paris, Fayard, 1993, pgina 87.

103
zona unificada, "incloent-hi els pobres hongaresos i romanesos, que no parlen cap llengua
eslava, per ning tenia ganes d'entretenir-se amb els detalls."131
Aquesta classe de gradacions sn l'nica concessi de Kundera per relativitzar el fet que
Europa histricament ja havia estat dividida en dues meitats. Kundera combat no la divisi, sin
la manera com aquesta lnia divisria va ser dibuixada desprs del 1945 i el seu raonament que
la franja de pasos catlics entre Alemanya i Rssia hauria de quedar exclosa de la dominaci
russa es presta a ser entesa tamb com una simple reivindicaci d'afegir-los al mn civilitzat:
"Desprs de 1945 la frontera entre les dues Europes es va moure uns quants centenars de
quilmetres ms cap a l'oest i moltes nacions, que encara es consideraven occidentals, van
descobrir de sobte, que ara es trobaven a l'est,"132 diu Kundera al principi de l'assaig.
L'assaig de Milan Kundera va despertar tanta polmica que en aquell moment va
semblar el primer que es posava a parlar sobre Centreeuropa des d'aquest punt de vista. Per
aquesta s una impressi bastant equivocada, ja que durant tot el perode de la postguerra podem
trobar investigacions histriques que desenvolupen la lnia de pensament defensada per
Kundera. Aix, Oskar Halecki, l'historiador polons exiliat a Amrica, va publicar ja en 1960
una srie d'articles que havien de demostrar, com "Centreeuropa oriental" de fet pertany a
l'occident. En aquest sentit hem d'entendre tamb els eforos d'alguns altres organismes per
demostrar ja en els primers decennis desprs de la segona guerra mundial que la bipartici
d'Europa perjudicava sobretot els pobles que es trobaven al llarg d'aquesta frontera. L'Institut
per a Recerca de Centreeuropa a Nova York va organitzar en 1970 un simposi sobre els
problemes de les "nacions danuvianes" amb el ttol revelador Cap a una nova Centreeuropa. I
pocs anys desprs amb alguns col.laboradors idntics es va repetir un simposi de
caracterstiques semblants tamb a Austrlia, organitzat per l'Associaci Carptica.133 Aquest
dos llibres recopilen no noms intents de fonamentar la particularitat de Centreeuropa a base de
llaos culturals amb els quals els uneix la religi catlica, sin que recullen tamb estudis sobre

131
Ibd., pgina 118.
132
Ibd., pgina 117.
133
WAGNER, Francis [ed.], Toward a New Central Europe, Florida, Danubian Press, 1970.
VARSNYI, Julius [ed.], Quest for a New Central Europe. A Symposium, Sidney, Australian Carpathian
Federation, [?].

104
la poltica internacional, la organitzaci interna dels estats existents, les qestions nacionals i la
situaci econmica actual, tot aix il.lustrat amb una muni de dades estadstiques, mapes,
grfics i taules comparatives.
D'aquesta manera podem veure que el terme Centreeuropa ni tan sols els primers
decennis desprs de la segona guerra mundial no va acabar desaparixer mai del tot, per molt
que fos tant estretament lligat a les concepcions que donaven suport a l'imperialisme alemany i a
causa d'aix bandejat en el temps quan el record a la barbrie de la segona guerra mundial
encara era molt viu. L'nica cosa que va passar s que es va comenar a utilitzar amb algun
aclariment addicional, Centreeuropa oriental o La nova Centreeuropa. Aquestes reflexions van
conviure amb la concepci nostlgica que tendia a substituir la manera de ser de la
desapareguda Monarquia Austrohongaresa amb la idea d'una Centreeuropa plcida i ben
ordenada, com ho revelar el captol dedicat a aquesta qesti. Per tot aix no s estranya la
revifada que el terme va viure durant la dcada dels vuitanta i aqu hem d'emplaar tamb el
llibre de l'historiador hongars Jen Szcs que va intentar en l'obra publicada en francs Les tres
Europes en 1985 demostrar la idea que existeix una regi histrica al centre del continent on es
mostren les influncies i les interferncies de totes dues bandes del continent. Aquesta s la ra
per la qual es possible observar formes d'organitzaci social especfiques d'aquesta regi. El
carcter hbrid de Centreeuropa s segons Szcs marcat per la difusi incompleta del model
occidental. s aquesta difusi de models econmics, socials i poltics occidentals retardada,
atenuada, sovint plena de mancances que explicaria la particularitat de Centreeuropa. Maria
Todorova va criticar aquesta divisi del continent considerant que es tracta d'una altra versi
que afavoreix a la sndrome d'Europa occidental que divideix l'extensi terrestre de tot Eursia
en quatre parts orientals l'orient prxim, mitj, lluny i l'Europa de l'Est alhora que Europa
134
occidental contempla la possibilitat de noms un sol Occident, constitut per ella mateixa. La
divisi addicional de l'Europa de l'Est en Centreeuropa oriental i en l'Europa del Sud-est,
proposada per l'historiador hongars Jen Szcs, segons Todorova reafirma encara ms la
identitat ferma i indivisible de l'Occident. La observaci de Maria Todorova s certament

134
TODOROVA, Maria, Die Erfindung des Balkans, Darmstadt, WBG, 1999, pgina 202.

105
reveladora, com tamb s justificada la seva crtica a l'historiador hongars a causa de
proporcionar a la historiografia a ms a ms el terme de Europa del Sud-est, una expressi que
no s altra cosa que un eufemisme per disfressar la denominaci geogrfica dels Balcans que
progressivament s'ha anat convertint en una expressi gaireb ofensiva.
En canvi, en aquest mateix perode Czesaw Miosz s molt ms crtic envers la divisi
d'Europa. Miosz no qestiona on s'hauria de dibuixar la lnia de la divisi cultural, sin que
constata com la divisi en Europa Occidental i Oriental s acceptada fins i tot en l'ensenyament
universitari d'una manera general. Dins d'aquesta visi la frontera poltica entre l'est i l'oest es
confon amb els lmits culturals del passat. All que Miosz posa sota qesti no s altra cosa
que l'argument que la divisi d'Europa en dues meitats es correspon amb una partici idntica,
amb la divisi dels dominis de Roma i de Bizanci. L's de la llengua llatina en l'esglsia i el dret
rom haurien dibuixat segons aquestes teories el lmit oriental de l'Occident. Tot i admetre que
els pasos de la franja limtrofa tenen dret de recolzar les seves reivindicacions d'obertura de la
frontera occidental en aquests fets del passat, Miosz considera que la vella frontera religiosa
entre el catolicisme i l'ortodxia no s pas cap indicador precs i indueix a formular analogies
falses. El terme Centreeuropa s segons Miosz necessari precisament perqu permet definir
aquesta regi geogrfica com un espai de transici, d'influncies mltiples, de fronteres poroses.
El concepte de Centreeuropa com una regi especfica que no es deixa definir noms amb les
caracterstiques d'orient o de l'occident s necessari perqu protegeix davant la polaritzaci de la
realitat histrica i actual.
Un bon complement en aquest sentit s la reflexi de Danilo Ki que es pregunta si Bla
Bartk va ser tan obstinat en la utilitzaci de l'expressi Europa de l'Est perqu volia definir el
continent europeu com un tot on l'est i l'oest no sn ms que determinants geogrfiques d'una
mateixa entitat o perqu considerava que l'enclavament europeu dels hongaresos representa
una entitat autnoma que forma un tot orgnic amb l'herncia folklrica dels pobles eslaus i
orientals i no amb l'Occident europeu.135 El pentatonisme, que crea un univers meldic arcaic,
de la msica de Bartk porta a l'orella occidental la remor llunyana i desconeguda. Les arrels

135
KI, Danilo, Homo poeticus, Paris, Fayard, 1993, pgina 82-83.

106
folklriques de la seva msica recorden, doncs, que Centreeuropa no s noms la possibilitat de
reivindicar la pertinena a l'Occident, sin tamb la manera de subratllar-ne les diferncies.

Vosaltres, els europeus de l'est que us autoanomeneu centreeuropeus (una expressi que la
gent aqu ni tan sols entn) refuseu de veure les coses amb claredat. Permeteu-me que us ho digui
sense pls a la llengua: poder s poder, imperi s imperi, blocs poltics sn blocs poltics, aix s aix i
aix quedar, 136

va escriure un escriptor americ a Gyrgy Konrd en una carta personal i Konrd va

incloure aquest fragment en forma de cita al seu article "s viu encara, el somni de
Centreeuropa?" publicat a la revista Cross Currents en 1985. Aquesta revista va ser durant la
dcada dels vuitanta i els principis dels noranta un punt de trobada important per fer sentir la
veu dels intel.lectuals centreeuropeus i la dotzena de nmeros voluminosos publicats en aquest
perode contenen una quantitat realment considerable d'opinions, estudis i reflexions sobre
Centreeuropa, tant en el sentit poltic com cultural. En les pgines d'aquesta revista va veure la
llum tamb la definici romntica d'aquesta zona, com l'anomena irnicament Konrd mateix,
de Centreeuropa com "un club estrany al qual val la pena pertnyer."137 Igual que els arguments
de Kundera tamb aquesta frase va esdevenir tot un lema. La frase, entre moltes altres, va ser
utilitzada com un fragment per donar l'oportunitat d'adherir-s'hi o de rebutjar-la, i amb ella tot
l'article i tot el corrent que hi havia al fons per dur el pensament cap a la necessitat de produir un
canvi poltic al cor d'Europa.
Una definici com la de Konrd o el compendi de caracterstiques fonamentals de la
regi fet de quatre obvietats com el de Kundera es presten molt per ser desqualificats com poc
seriosos o tamb per ser utilitzats per desenvolupar un discurs excloent, un discurs que intenta
convertir Centreeuropa realment en un club selecte. Per aix s important saber que la revista,
publicada primer per la universitat de Michigan i desprs per la Yale University Press, cont en
els seus volums, a ms d'intents literaris per definir l'essncia de Centreeuropa, tamb

136
KONRD, G., "Is the Dream of Central Europe still alive" A: Cross Currents, 1985, nmero 5, pgina
119.

107
contribucions severament documentades com l'article de Josef Rohlik i Susan Frizgibbon
Kinyon138 sobre els drets d'autodeterminaci a Centreeuropa, que mostra al llarg d'una
argumentaci en el ms pur esperit jurdic la submissi a la voluntat de les grans potncies
mundials a la qual la regi centreeuropea va ser forada durant la segona meitat del segle XX.
Mentre arreu del mn anaven sorgint nous estats alliberats dels poders imperials, Europa havia
anul.lat qualsevol possibilitat de revolta poltica i nacional. Les contribucions al debat de
Centreeuropa com la d'aquests dos especialistes en dret internacional mostren que per canviar la
manera de veure el mn no necessriament s'ha de pensar en arguments culturals. La necessitat
d'anul.lar la divisi ideolgica d'Europa queda ben visible tamb en els seus arguments que no
tenen cap necessitat d'evocar el passat remot i en tenen prou amb una revisi dels acords
internacionals de desprs de la segona guerra mundial.
La Centreeuropa dels anys vuitanta va ser un lema, el lema que havia de reunir raons
prou fortes per esborrar el mur imaginari del mig d'Europa. Els arguments amb els quals els
diversos oradors intentaven persuadir el pblic perqu cregus en aquest objectiu sn ben
diversos. El resum del contingut d'algun d'aquests discursos permet veure que poden tenir
importants escletxes en la construcci, que la seva coherncia interna pot ser discutida, que pot
ser contrastada amb arguments i dades i fets objectius molt ms fonamentats. La crtica s fins i
tot necessria, per si hi ha alguna cosa que se salva de tota objecci en el debat apassionat
sobre Centreeuropa en la dcada dels vuitanta s la finalitat ltima de tots els discursos
pronunciats a favor seu: eliminar el mur que dividia Europa. La resposta a la pregunta de qu
volen aconseguir poetes i escriptors, poltics i periodistes amb aquest parlar incansable per
definir Centreeuropa es troba en el desig de canviar l'ordre del mn.

Centreeuropa t per mi noms un sentit meteorolgic. He reflexionat sobre aquest fet durant les
llargues passejades per les muntanyes dels Alps Julians. Si em trobava a la cara sud dels Alps, observant
els nvols que hi havia al seu damunt, per exemple des del cim de Nanos, llavors pensava Centreeuropa

137
Ibd., pgina 113.
138
ROHLIK, Josef; FRIZGIBBON KINYON, Susan, The Right of Self-Determination and Central
Europe A: Cross Currents, 1985, nmero 4.

108
com un pas darrere els Alps, all on plou i on hi ha boira. Em deia: Mira, tu que ets del nord, el vent que
bufa sobre el Karst, el sol que brilla, els pins i les figueres que hi creixen... Centreeuropa, una expressi
que no utilitzaria mai en el sentit ideolgic, t relaci noms amb els fenmens meteorolgics.139

va comentar Peter Handke durant la seva visita a Eslovnia amb ocasi de rebre el
premi literari Vilenica per la seva novel.la La repetici, que el PEN club eslov li havia atorgat
per subratllar "la importncia excepcional per l'evoluci de l'expressi literria i la comunicaci
literria en l'Europa d'avui que sobrepassa com un model a seguir els lmits de l'espai
centreeuropeu a causa de la seva obertura i tolerncia, dels impulsos innovadors i de la
constncia."140 La declaraci recollida en un dels diaris locals va inquietar molt Drago Janar,
tant que va escriure un curt assaig per desemmascarar el seu to aparentment benvol. L'assaig de
Janar s, com molts altres textos que s'han escrit en aquest perode, un retret dur, commovedor,
de la indiferncia. Per el text de Janar t un altre valor. En 1990 va afegir-hi un apndix, un
apndix per expressar la necessitat de donar per fet tot el que s'havia aconseguit en els ltims
anys, abandonant la glorificaci del present i fixar a l'horitz nous objectius sense cap falsa
eufria. Un apndix afegit a la utopia de Centreeuropa, utopia que s'ha realitzat i que ha perdut
la perfecci d'un ideal, com no podria ser d'altra manera.
Ja noms la possibilitat de pensar Centreeuropa com un fenomen meteorolgic em va
inquietar, escriu Janar i recorda que l'assaig de Kundera sobre Centreeuropa publicat a
Amrica s'havia tradut a l'eslov immediatament desprs. Llavors semblava que Kundera havia
expressat coses que tothom sentia com prpies, moltes altres persones havien volgut dir el
mateix que Kundera: "Desprs vrem llegir i escriure moltes variants sobre aquest tema,
organitzvem simposis i taules rodones, participvem a les dels altres; llegem i sentem dir que

139
HANDKE, Peter, citat per JANAR, Drago, "Srednja Evropa med meteorologijo in utopijo"
("Centreeuropa entre la meterologia i la utopia") A: Terra incognita, Celovec/Klagenfurt, Wieser, 1989,
pgina 59 Compareu amb HANDKE, Peter; GAMPER, Herbert, Aber ich lebe nur von
Zwischenrumen, Frankfurt, Surkamp, pgines 153-154. En aquesta entrevista Handke sost l'opini que
a causa de les condicions meterolgiques diferents la banda sud dels Alps (Eslovnia) mai podria ser
conciderada com a part de Centreeuropa: "s a dir que jo mai podria, simplement a causa del clima, de les
circumstncies meterologiques, veure aix com un tot."
140
TAUFER, Veno [ed.], Vilenica 87, Ljubljana, Drutvo slovenskih pisateljev, 1987, pgina 24.

109
Centreeuropa s'havia convertit en un mot de moda entre els intel.lectuals francesos i americans,
cada cop de nou arribvem a la conclusi que Centreeuropa no t una identitat prpia i per aix
la buscvem d'una manera forosa en el barroc o en la literatura del segle XX, si ja no es
deixava trobar enlloc ms. Sense saber ben b com ens vrem trobar en aquest club estrany al
qual val la pena pertnyer."141
Janar defineix aquest club estrany com la possibilitat de parlar saltant-se les divisions
ideolgiques, les fronteres nacionals, les jurisdiccions estatals, parlar sense haver de tenir en
compte les persones que tenen els ulls inflats i vermells de sang per l'odi envers les altres
nacions, envers la histria. La diferncia, la fragmentaci, el plurilingsme sn, segons ell,
paraules que defineixen Centreeuropa com un espai que en menys de seixanta anys havia vist
com es descomponien estats, canviaven les fronteres, s'instauraven rgims fonamentats en les
escatologies ideolgiques, un espai que havia guardat grans esperances i viscut desenganys
terribles. Centreeuropa com el mot clau d'aquest club estrany va ser, doncs, l'afirmaci de la
riquesa del mn fonamentada en la ambivalncia. Tant els McDonalds com les parades militars
a la Plaa Roja de Moscou semblaven des d'aquesta perspectiva igual d'avorrits i montons,
igual de grans i poderosos. En el sentit ideolgic, nacional i fins i tot creatiu Centreeuropa
s'havia convertit en un sinnim per a la possibilitat, l'esperana: "s a dir, una utopia." Per, tot
i haver dipositat tantes coses sota aquest lema, res es movia entre la gent pragmtica que havien
convertit fer histria en la seva professi: les fronteres continuaven estant protegides per les
tanques fetes de filferro de punxes i els camps de mines.
Desprs de tot aix no s estrany que la possibilitat de pensar Centreeuropa com un
fenomen merament meteorolgic el sorprengus tant. Aquesta possibilitat el va sorprendre
sobretot perqu va recordar, en el moment de llegir la declaraci de Handke, una histria, real i,
vs per on, condicionada per la meteorologia.
Vaclav, ens conta Janar, havia estat conserge en un hotel de Praga i parlava idiomes i
podia conversar amb la gent d'altres pasos com era la vida all on ell no podria anar mai.
Vaclav era, tamb, un gran nedador i va pensar que a l'altra banda s'hi podria anar nedant. El seu

141
JANAR, Drago, "Srednja Evropa med meteorologijo in utopijo" ("Centreeuropa entre la meterologia

110
pas no estava separat dels altres per rius, sin per camps de mines, per aix ning no havia
intentat encara travessar la frontera impenetrable tot nedant. Per qui diu que cal comenar a
nedar des de Txquia per arribar a la terra promesa. Es pot nedar des de Iugoslvia, i a
Iugoslvia est perms anar-hi de vacances. Vaclav va prendre una decisi ferma i va convncer
tota la seva famlia, la dona i les seves dues filles, de tretze i quinze anys. s fcil imaginar com
s'entrenaven a les piscines de Praga o potser fins i tot al Vltava i com pensaven en el mn
somiat de ms enll.
Per saber qu va passar una nit d'agost de 1986 no cal tenir imaginaci, els diaris van
recollir els fets del riu Mura, en el seu curs entre ustria i Iugoslvia, amb tots els detalls. La nit
era clara i calia esperar durant llarga estona per veure si els nvols sortirien i taparien el cel. I no
van sortir. En aquella hora abans de l'alba Vaclav ja havia decidit d'abandonar el seu propsit
quan la boira va embolcallar el riu. Es van tirar a l'aigua convenuts que el riu es podia passar
amb unes quantes braades, tot semblava molt tranquil. La boira es va dispersar en un instant,
els guardes de frontera iugoslaus els van veure, els van intentar dissuadir, van disparar. Cap dels
trets va tocar ning, per a l'altra banda va sortir noms la filla de Vaclav de quinze anys. Els
altres tres es van ofegar.
Si la nit hagus estat fosca i el cel ple de nvols potser haurien tingut prou temps,
s'haurien pogut ajudar i haurien superat el riu tots quatre. O si la boira matinal no hagus caigut.
Si Vaclav hagus sabut ms sobre les condicions meteorolgiques tpiques de la regi del Mura,
si sabs que les boirines embolcallen el riu per pocs instants abans de l'alba i desprs
desapareixen rpidament, seria encara el conserge d'hotel, casat, amb dues filles. Aix s tot el
que es pot dir sobre la meteorologia. Per si Vaclav no hagus tingut prohibit anar-se'n, hauria
visitat la terra promesa i hauria ben segur tamb tornat, fes el temps que fes. Aquesta s la
qesti ideolgica que Europa havia de resoldre i l'existncia de la qual la cita de Handke no
havia volgut reconixer.
L'assaig de Janar reivindica la mateixa necessitat de conscienciaci que fa pals el
poema de Herbert, comentat per Czesaw Miosz, la necessitat de no deixar-se endur per

i la utopia") A: Terra incognita, Celovec/Klagenfurt, Wieser, 1989.

111
l'atmosfera plcida i recordar a cada instant que la ment ha de ser capa d'omplir les mans de
Mona Lisa amb les closques dels destins oblidats.

El mur de Berln es ven avui per grams, el filferro de punxes de la frontera hongaresa per
centmetres. Els smbols monstruosos de la divisi d'Europa i de la violncia totalitria de la seva part
oriental estan trencats i tallats en trossos per fer objectes de record que trobaran lloc en sales d'estar entre
les esttues portades d'sia o de Grcia com a records d'un temps, es quedaran en un lloc visible de la
casa mentre no en tinguem prou de veure'ls. Llavors es convertiran en objectes superflus, andrmines, de
la mateixa manera com la memria de l'poca que acabem de viure ser noms un record desagradable.
Aqu o all alg encara es preguntar: va ser realment necessari tot aix?142

El que escrivia Janar ara fa una mica ms de deu anys ha acabat passant. A l'any 1990
l'escriptor eslov deia que quan arribi el temps de poder oblidar, la metfora de Handke tornar
a ser actual. Llavors, s a dir ara, caldr tornar a repensar, dia rere dia, la relaci entre el cel i la
terra i oblidar les utopies. Des d'Hongria comenta la situaci actual en el camp artstic Katalin
Nray d'una manera semblant: "Els trossets del tel d'acer en les capsetes de vellut, autentificats
amb les firmes dels generals, es van comenar a vendre com a records en les botigues
americanes i alguns artistes d'Europa de l'Est fins i tot van obtenir la possibilitat d'entrar al
mercat artstic, per aquesta onada no va durar gaire temps. Aviat el fet que un artista vingui de
l'altra Europa va deixar de tenir importncia. s el que sempre havem desitjat: que ja no fssim
vistos com una cosa extica, sin que fossin emprats per a nosaltres els mateixos criteris
d'avaluaci."143
La utopia que es va realitzar a Centreeuropa no s un mn perfecte, cosa que no ha
sorprs els seus idelegs. Quan durant la dcada dels vuitanta s'escrivia sobre la Centreeuropa
del futur, no es tractava d'una projecci que anul.ls tota la conflictivitat de la regi. El filsof
croata Vlado Gotovac en 1988, en el nmero especial de la revista Repblica dedicat a
Centreeuropa, va definir l'horitz espiritual dels pensadors i escriptors ms significatius de

142
JANAR, Drago, Pripis 1990 (L'annex de 1990) A: VODOPIVEC, Peter [ed.], 1991, pgina 92.

112
Centreeuropa com la proclamaci de la impossibilitat de sntesi. El conscient i l'inconscient,
l'arquetpic i l'individual, el racional i l'inefable, l'organitzat i el casual conviuen per negar la
possibilitat d'una sntesi futura que asseguraria un mn planificat, desproblematitzat.
"Centreeuropa no va intentar mai reduir l'atzar d'aquest mn amb un programa absolut"144 , diu
Gotovac.
Dient aix Gotovac, s clar, s'equivoca, oblida. Per oblida expressament tots els
totalitarismes del segle XX a Centreeuropa per dir que sota el lema de la Centreeuropa dels seus
dies es reuneixen aquelles energies intel.lectuals que fan impossible el nihilisme de la voluntat
de poder. Impossible, diu, a causa de cadascuna de les vides que s'han de tenir en compte. s
una opini entre moltes altres, vaga i imprecisa, potser i no gaire en relaci amb la imatge
histrica que tenim de Centreeuropa. Per s una opini que compta com totes les altres en el
procs de redefinici del terme: "Centreeuropa s un dels termes emprats per designar Europa
dins del corrent, per Europa en la qual un estat de coses s'est convertint en el passat, per ja es
deixa entreveure un estat nou, encara inacabat i frgil,"145 reflexiona des d'ustria Karl
Schlger. Com es parla d'una cosa que encara s'est formant?
La mort de la Centreeuropa dels vuitanta s definitiva. Les utopies es distingeixen pel
fet d'acabar-se realitzant tot sovint. Res acaba ms definitivament un projecte utpic que la seva
realitzaci. Constatar que Centreeuropa ha desaparegut del debat pblic actual confirma que s'ha
convertit en un emblema durant els anys vuitanta perqu estava utilitzat per aconseguir un
objectiu poltic clar, enderrocar el comunisme. De totes maneres, Adam Michnik opina que els
centreeuropeus

continuarem conservant els lligams entre nosaltres, per una banda basats en la idea de
Centreeuropa com la trobem en la literatura de Kafka, Musil, Broch, Roth, Freud, Rilke i per l'altra banda
continuar representant la comunitat de les experincies comunes. Tots els nostres pasos van

143
NRAY, Katalin, "The Last Decade: 1989-1999" A: HEGY, Lrnd [cur.], 50 Years of Art in Central
Europe. 1949-1999, Wien, Musem Moderner Kunst Stiftung Ludwig, 1999, pgina 278.
144
GOTOVAC, Vlado, "Vidljiva i nevidljiva Srednja Evropa" (A: Republika, 1988, nmero 11/12, pgina
15.

113
experimentar el totalitarisme del comunisme. I amb aix haurem de viure com a mnim els prxims
cinquanta anys. No podrem ofegar aquesta memria; sempre quan escriurem intentar sortir per sota de la
ploma, i no ens en podrem alliberar com la literatura polonesa no es pot alliberar del record del segle XIX
quan el pas estava dividit, i com la literatura srbia no pot oblidar el complex turc.146

Els reptes del present sn igualment grans, dificultats pel fet que ja no queda una sola,
enorme dificultat a combatre. Adam Michnik i Drago Janar consideren que el futur tindr el
seu lloc, a ms a ms de totes altres coses, un grapat de memria que persisteix en la ment, les
closques buides dels trgics destins humans que havien conegut. Caldr aprendre a viure sense
pressi, ser normal i conservar la mirada crtica. La possibilitat de discutir sobre literatura
per literatura, o de veure com s el cel sobre Centreeuropa, tot aix sn promeses que es veuran
acomplertes, per les societats continuaran necessitant la dissidncia intel.lectual, gent com
Thomas Bernhard, tal com va dir Janar en una conversa amb Michnik, publicada amb el ttol
Disputa a Klagenfurt en 1992.
Bernhard que mai havia conegut ni l'opressi del comunisme ni la babilnica barreja de
pobles caracterstica de moltes altres regions de Centreeuropa ha sabut conservar una posici
prou distant envers la societat homognia de la seva ustria natal com per reflectir-la sense
pietat i fugir del comproms de reproduir la imatge ideal d'una naci pacfica, d'un pas ple de
msics i artstes que mai s'havia vist involucrat en cap guerra per culpa seva. Mathias Konzett
en l'any 2000 es refereix a ell com l'exemple d'un "dissident nacional."147 Tot i que els poetes
desprs del 1989 a Centreeuropa han perdut la funci de contribuir a canviar les fronteres i les
injustcies poltiques, el paper de dissident encara s a la seva disposici. "L'escriptor est en
una situaci completament diferent de la d'un socileg o poltic, a priori es troba entre la

145
SCHLGER, Karl, Mitteleuropa Utopie und Realitt A: TRUGER, Arno; MACHO, Thomas [Eds.],
Mitteleuropische Perspectiven, Wien, Verl. fr Gesellschaftskritik, 1990.
146
JE, Niko, Drago Janar i Adam Michnik. Disput (entrevista), Celovec/Klagenfurt, Wieser, 1992,
pgina 19.
147
KONZETT, Mathias, The Rethoric of National Dissent in Thomas Bernhard, Peter Handke and
Elfriede Jelinek, Rochester, Camden House, 2000.

114
minoria, les seves opinions no pretenen cap identificaci. Parla com jo, no com nosaltres,"148 va
dir Drago Janar.
En 1995 el poeta litu Tomas Venclova va visitar Zagreb per pronunciar, en un congrs
internacional d'escriptors sobre quina seria l'evoluci desprs del final del comunisme, un
discurs basat en la comparaci entre pasos de la mar Bltica i els que es troben a la pennsula
balcnica. Formes d'esperana es titula el llibre en el qual est recollida aquesta conferncia i
altres assaigs seus sobre la literatura i les qestions nacionals. Venclova s ple d'esperana, per
no pretn del futur la perfecci que el mn no pot donar. Sap de les amenaces contnues que van
sorgint de tot arreu, per no demana que siguin els poetes qui hagin de marcar el cam correcte i
segur: "Si comenar o no una era fosca no depn dels escriptors. L'escriptor no s un sser
totpoders; sovint t ben poca fora. Tanmateix ens haurem de marcar alguns codis de
comportament. No es tracta de forar ning amb la censura o regles sobre qu s polticament
correcte, sin d'una opci lliure; estic lluny d'exigir que tothom accepti aquest codi, per em
reservo el dret de considerar amics meus noms aquells que s ho hagin fet. Per a nosaltres
hauria de valer la mateixa regla que per al roure de Hipcrates: primum non nocere, no fer mal.
Aix vol dir: intentar de no servir d'ajuda a cap assass, mai."149
El concepte de Centreeuropa que van fer seu escriptors, filsofs i els altres homes de
lletres en la dcada dels anys vuitanta del segle XX correspon als principis dels quals parla
Venclova. La missi de l'escriptor i de l'intel.lectual en general s enfrontar el caos, per no amb
projectes per sortir-se'n, sin ms aviat recordar a aquells que governen, que desenvolupen les
estructures poltiques i econmiques d'una societat, que construeixen la base real per la
possibilitat de la coherncia interna, recordar-los que en qualsevol projecte s necessria la
moderaci, la tolerncia i el sentit com.

148
Ibd., pgina 54.
149
VENCLOVA, Tomas, Forms of Hope, New York, The Sheep Measow Press, 1999, pgina 98.

115