20

el 3 de vuit DIVENDRES, 3 DE NOVEMBRE DEL 2017

EDITA
Publicacions Peneds, SA
Papiol, 1 - 08720 PRESIDENT REDACCI:
Vilafranca del Peneds Pere Montserrat i Ferrer Judit Benages i Xavi Gonzlez (Redacci Vilafranca)
redaccio@el3devuit.cat
Eva Lpez (Redacci Sant Sadurn)
maquetacio@el3devuit.cat CONSELLER DELEGAT Ricard Vinyals (Redacci El Vendrell)
administracio@el3devuit.cat Xavier Freixedas i Joan Ravents (web)
Domnech Eloi Miralles, Biel Senabre i Jordi Mir (Castells)
Els escrits que publiquem a les planes dopini, Tito Boada (Esports)
aix com qualsevol altre article signat, no sn Flix Mir (Fotografia)
forosament compartits pel setmanari i noms DIRECTOR
reflecteixen el parer de qui els signa. Ricard Rafecas i Ruiz ngels Ventura i Nati Ceballos (Maquetaci)
Anna Rafecas (Correcci)

OPINI

Ara, confiana! Ja no ens Que Catalunya

alimenten
Com darrerament, per ara encara molt ms, quan
llegiu aix potser el president de la Repblica estar
empresonat o ser a lexili (per cert, Pere Regull, tot
aix amb el vistiplau dels teus socis de govern). La molles torni a ser Catalunya
prudncia, doncs, ha de guiar els nostres mots des
dara. No podia ser ms oportu- la imputaci als 700 al-
Vivim en un pas en qu tothom era entrenador del na, aquests dies passats, la caldes per cedir espais pel
Bara i, darrerament, ha esdevingut un conspicu po-
ltic que t les claus infallibles per desllorigar el pro-
coincidncia de lefemri-
de dels 45 anys del discurs El Peneds referndum, les crregues
policials de l1 doctubre,
cs. Els grups de Whatsapp van plens de missatges
annims duns que ho saben tot perqu sn cosins
de Pau Casals a lONU. Co-
negut per la proclama I tamb lempresonament dels pre-
sos poltics Jordi Cuixart i
dun amic que coneix el gendre dun que treballa a
tal conselleria o s un avanat estudiant de poltiques Jaume Claramunt
am a catalan, va ser vir
per a denunciar davant la existeix... Jordi Snchez, aix ha es-
tat. Lactitud pacfica dels
que ara sha disparat aix. Tot plegat el que provoca s www.molles.cat comunitat internacional catalans s prpia duna
el desconcert, la desconfiana i el desencs. Ves que la la repressi que es vivia societat de lEuropa del se-
majoria daquests missatges no ens els facin al CNI! a Catalunya. Un discurs gle XXI, en contraposici a
S, perqu un dels errors que seguim cometent s el emotiu, pronunciat du- ls de la fora del govern
de menystenir el contrari, repetir que els espanyols rant la cerimnia en qu de lEstat, digne dpoques
sn soques i no nencerten ni una i que, si van mal Noms units i se li va atorgar la Medalla dictatorials.
dades, Espanya no ens fallar, dit, a ms, amb la sor- de la Pau de les Nacions
negueria del fatxenda. Certament, Espanya ens ha
disciplinats tenim Unides. Perqu, a banda Cer tament els fets ev i-
ajudat molt, per potser no perqu siguin estpids possibilitats de del seu talent musical re- dencien que la Repbli-
sin perqu el seu relat s necessriament perdedor. conegut mundialment, el ca Catalana no sha pogut
Lautodeterminaci de les nacions, la democrcia i el
guanyar. Noms reconeixement va ser per desenvolupar. Som un ter-
pacifisme sn imbatibles. I estan del nostre costat. amb la confiana la seva llarga trajectria Daniel Garcia ritori en disputa entre el
Posem-nos-ho al cap. de pacifisme i a favor del Parlament de Catalunya i
Aix no vol dir que hagi de ser fcil, ni rpid. Lluitem
en qui shi juga retorn de la democrcia
Peris el Regne dEspanya, que el
contra un univers dinteressos, aqu i a Europa, que patrimoni i llibertat. a Catalunya. Lexemple www.danielgarciaperis.cat considera una comunitat
sarrapa a un mn decimonnic que es resisteix a de- daquest penedesenc uni- autnoma. Les eleccions
saparixer. Espanya, a ms, sha tret definitivament versal ha de guiar tothom del 21 de desembre han de
la mscara i ens apareix de nou amb el seu posat fei- en aquestes hores, ara ms servir per revalidar el que
xista que tant coneixem. Les lleis, per tant, a partir que mai. va decidir un parlament
dara seran poesia. legtim en un terreny que
Qu podem fer, doncs? Ja hem fet tots els canvis, ens I sha de constatar que aix Lactitud mai shauria dhaver aban-
acaben de marcar un gol i potser la tctica de lentre- ha sigut. En quants pasos donat, el de les urnes.
nador no ens fa el pes. Abaixem els braos i tornem al la dissoluci dun parla-
pacfica dels Recordem que unes elec-
vestidor? Anem cadasc a la nostra? Oi que no? Doncs ment elegit democrtica- catalans s cions municipals al 1931
em voleu dir per qu dubtem ara quan ens hem vantat ment, la intervenci de les van propiciar el canvi de
que no van trobar ni urnes ni paperetes? Ens han fa- seves institucions i proce-
prpia duna la monarquia a la rep-
llat fins ara? Doncs, sisplau, confiana. Noms units diments judicials als seus societat de blica. Unes eleccions au-
i disciplinats tenim possibilitats de guanyar. Noms governants per portar-los tonmiques tamb poden
amb la confiana en qui shi juga patrimoni i lliber- a la pres, no serien motiu
lEuropa del ser el pas definitiu per-
tat. Confiana insubornable, sense fissures, sabent dun aixecament popular i segle XXI qu, tal com va dir Pau Ca-
que no ho sabem tot. Fer-nos dubtar s la seva nica enfrontament als carrers? sals, Catalunya torni a ser
oportunitat de victria. No els ho posem fcil. De fet, la reacci davant Catalunya.

LA PAREJITA!, Borrell & Frutos

Cuando yo fumaba algunas veces puros, eran de La Habana. Ahora que no economista, ese pertinaz bocazas, lstima deca, que no lograra frenar,
fumo ni puros ni cigarrillos, el pasado domingo vi un par de puros frente desde su altsimo cargo, el chorreo de 79.000 millones de euros por ao,

Fer larticle a una mar de banderas espaolas. Eran dos catalanes ms consistentes
que los carquinyolis esos que elaboran en Torrellas, un manjar, preci-
so es decirlo, para dentaduras jvenes. Es una argamasa dulce, dura y
deliciosa.
Me refiero, claro est, a dos de los oradores en la manifestacin an
en el siglo XXI- por la unidad de la patria, los seores Josep Borrell y
Francisco Frutos, Paco, para los amigos y residentes de Catalunya.
Ambos, con la fe en la punta de la lengua, pareca que con sus frases qui-
sieran abrir, ante su pblico cataln la caja de Pandora. Qu es la caja de
Pandora? Un mito, una fe en una caja inexistente, como la del Peneds.
De Borrell, una lengua que quema cada slaba, y un verbo que mata el
mal donde lo hubiere, fue emocionante orle decir que sin el artculo
155 de la Constitucin los que estis aqu hubierais perdido el traba-
Enric Toms jo, en referencia, claro est, a las casi 2.000, entre empresas y fbri-
Vilafranca cas, cuyos gestores o propietarios, ante la posibilidad de que Catalua
consiguiera, democrticamente, su independencia decidieron cambiar
su sede fiscal, que no es lo mismo que deslocalizar la empresa. Lstima
que no se acordara de cuando era Secretario General de Hacienda (1984-
1991) con Felipe (sobra el apellido, no?) ese ingeniero aeronutico, ese
en negro, como denuncian sus antiguos subalternos, los inspectores de
Hacienda, agrupados en el sindicato Gestha; son cifras de 2013 (Rami,
2016). Los trabajadores a precario que, seguro, tenas enfrente
La pareja: Querido Paco a quin se le ocurre decir en medio de tanta
bandera del Estado, gritando histrico que lo de 1714 en Catalunya es
mentira! Seguro que todos los que te oan, todos, eran tan ignorantes
como t supones? Hombre, como le el otro da que este ao los reyes
no pasarn por Catalua, pues mira, cuela a la primera; lo que s es ci-
erto es que ms original no podas ser. En ti, crisol de virtudes, se hace
tangible y concreto el correlato que dice: De fracaso en fracaso hasta
la victoria final. Has pasado por totas las secretaras de todos de los
partidos comunistas de Catalua y el resto de Espaa, rajaste el PSUC,
mirando al mostacho de Staliny no te cansas. Cuando nos acusaste,
en el mitin con Borrell, de xenfobos a los independentistas, ca en la
cuenta de que eres un comunista puro, de los del Manifiesto: pasan los
calendarios y tu puro y Manifiestohombre, tu pureza hace que no veas
las clases sociales que estn en tus narices y como sustituto la empren-
des con los independentistas que como yo militamos (y aprendimos.!)
en el PSUC Mira macoa pastar fang. Miserable!