Elprocs.

Revistacontracultural

Editorial

Devegades mirem i no veiem,sentimper noescoltem.Tenimbena

lavoraunallum radiant iensn'apartem.Aixsunamicaelquevam
sentir molts quan va morir en Miquel Pairol.Sabem que hi era, que
escrivia,per defetno el coneixem;noel coneixem perqu nol'ha
vemllegit.L'impactedelasevamortvaferquealgunsenshiaprops
sim.Endescobrirlo unamica lhemvolgutdescobrir del tot.Natural
ment,suna pretensi impossible;per ho hem intentat.El resultat
daquestprocsllargiautnticelteniualesvostresmans.Ambdiscre
ci, calladament, volem dedicarli aquest nmero especial:El Procs
VII. La nostra modesta intenci s anar ms enll d'avui, fer visible
aquestescriptornicilasevaobra,entrarenunestatdexaltacisilen
ciosa,i requerirlo perqu es reeditin els seus llibres i puguin estar a
l'abastdetothom.

Nm.8 ?
Equipeditorial:
JoaquimArmengol
QuimCantalozella
DaniChicano
MartaNegre

http://revistaelproces.wordpress.com
Contacte:revistaelproces@gmail.com
Portada:MimJunc
Contraportada:MimJunc
Dibuixoseditorial:QuimCantalozella
DipsitLegal:B89962013
ISSN:23396970

2
 Elprocs.Revistacontracultural

Sumari

Editorial 2
Monogrc:MiquelPairol 5
Correspondncia:M.ngelsAngladaMiquelPairol 6
Lhomesavi,discret.Lescriptorenmajscules.MartaClos 8
Elseductorsolitari.XavierCortadellas 10
MiquelPairol,lamortilesperana.QuimCurbet 14
Lenigma.ngelsViladomiu 15
Prosaperseverant.JosepMariaFonalleras 16
Plujaaljuliol.ngelsViladomiu 17
Laperseveranadelalzina.LlusFreixas 18
Correspondncia:MiquelMartPolMiquelPairol 22
RetratdeMiquelPairol.JordiArmengol 23
Delamorialtresplaersdelavida.ImmaMerino 25
MiquelPairol:lamemriacomapaisatge.AntoniMartMonterde 27
Correspondncia:VicenPagsMiquelPairol 32
DeQuartalnimadellector.JosepPastells 34
Afavordeladignitat.XeviPlanas 38
RetratdeMiquelPairol.JordiRibes 39
MiquelPairol.CarlesPuigdemont 40
Lhometranquil.ngelQuintana 41
UnarelecturapenitentdeCera.JosLuisBartolom 43
EntrevistaaRaimon 47
RetratdeMiquelPairoliRaimon.JordiArmengol 51
Correspondncia:RaimonMiquelPairol 52
MiquelPaorol,crticliterariiamicdeMiquelngelRiera.PereRossell 55
Correspondncia:MiquelngelRieraMiquelPairol 59
Correspondncia:MontserratRoigMiquelPairol 68
Enefecte,Miquel,totsaraires.PepSol 70
Correspondncia:JoanVinyoliMiquelPairol 73
Lalzina.ngelsViladomiu 78
Totllaurant,adorem.EnricSria 79
EldiscretencantdeMiquelPairol.GuillemTerribas 81
MiquelPairol.EvaVzquez 80
EnMiquelPairolalescola.DolaVert 86
MiquelPairol,unhomeiunaobraconvincent.PepVil 88
Jo.MiquelPairol 92
Teatre 95
Vaigdescobrirunnovellautordramtic.CarlesMaicasiValls 96
Dietarisindits.MiquelPairol 107
Assaigindit:JosominosomenSalvadorOrlan.MiquelPairol 110
IllustracionsdietariOctubre.MimJunc 121

3
 Elprocs.Revistacontracultural

ElprocsVII 132

UnaperitiualFlore.NarcsComadira 133

Carner,Pla,Rodoreda.UnaperitiualFlore.NarcsComadira 134

Fullsdeserveis.MartaNegre 146

ReivindicacideCarlesFagesdeClimnet.NarcsGarolera 149

Historialdunalectura.JoanTod 151

Totselsllibresqueestimemsemblenescritsenllenguaestrangera.

AndreaValds 155

EugeniOneguin.AleksandrPuixkin 161

CincpoemesdeQuanescampi.BorsPasternak 173

Setdits.QuimCantalozella 179

Cosespertraduirialtrespoemes.PiotrSommer 182

Votoperlatradici.DanteMaa 184

AlamevamareliagradavaunaverduraqueesdiuCatalogna.

DanteMaa 186

Singularity:lallumdelartdelfutur.GabrielVentura 188

4
 Elprocs.Revistacontracultural

Monogrfic: Miquel Pairol

5
 Elprocs.Revistacontracultural

Correspondncia: M. ngels Anglada - Miquel Pairol

6
 Elprocs.Revistacontracultural

7

Lhome savi, discret.
Lescriptor en majscules
Marta Clos
Vaig conixer elMiquelPairolalaredaccidelNou
diarilanticDiarideBarcelonalany1993.Joarriba
va dEl Observador,que ja tenia problemes per so
breviure.ElMiquelportavalaseccidopini i escri
viaeditorials.A travsdunaltreperiodistadeldiari,
elXavierGrau,vaigapuntarmealsdinarsdiarisamb
elseugrup:elMiquel,elXusilEmili,ialgunavega
dashi apuntavalAlfredo.Enaquellsdinars,undels
recordsms vius i agradables daquellapoca,vaig
conixer una mica ms el Miquel.Al principi impo
sava una mica, seris, reservat, observador in
telligent.Larestarempassionals,discutidors,xe
rraires,indiscrets,vitals,iel Miquelensmiravaamb
afecte, ens escoltava, sorprs segurament per la
capacitatdelsserhumdeparlardetotsensepen
sar massa detingudament les coses.Ell eralent en
lesformesien laconversa,perqupensavaisegu
rament perqu, com tots els savis, noms parlava
quan teniaalgunacosa adir. I quan ell parlava tots
lescoltvem,conscients,sclar,queenaquellgrup,
elsavieraell.
Emsemblaquemaiesvaacostumar alavida
de Barcelona.Vivia en un apartament i no sabem
resdelasevavidaforadel diari,lasevavidadhome
discret.Peraix,noensvaestranyarmassaquanun
bondia,ambeldiari jadifunt,ensvadirquemarxa
vaa viureaGirona,alaseva casadeQuart,amb la
sevamare.Tornavaaferlavidatranquillaquesegu
ramenthaviavolgut fersempre,escriure,llegir,anar
al cinema, al teatre, a concerts i a viatjar. I ho va
aconseguir.El Miquel mai va necessitar fer la vida
socialliterriaquemoltsescriptorssafanyenacon
rear per poder ser algen aquestmn delescriptu
ra.Deviapensarquetot aquest deliriperserisortir
alsmitjans,per deixarseveure,erenbajanades,o
collonades, com deiael seu admirat Josep Pla.De
plorava la mediocritat que moltes vegades amaga
aquest desig deserpblic.Ell,comelsbonsescrip
tors, llegia i escrivia. I prou.No cal dir que escrivia
Elprocs.Revistacontracultural
molt b, ho explicaran molt millor que jo els que
saben de literatura,percrec honestament que el
Miqueleraisunescriptorenmajscules.
Ambellvaigexperimentarperprimeravega
daaquellasensaci agradabledeconixerprimer la
personaidesprslescriptor:quandesprsllegeixes
les seves novelles o elsseus assajossegueixes es
coltantlaseva veu,el seu relat,perquelsbons es
criuen amb la mateixa precisi, amb la mateixa
grcia,amblamateixaelegncia,amb quparlen.I
peraixeraungustdinarosoparambelMiquel,era
totunluxe!
Amb el Miquel ja vivint a Quart,vam seguir
trobantnosaBarcelonapersopardetantentant el
mateixgrup que dinvemal diari. El Miquel maiva
faltaraaquestes cites aCan Llus,aCiutatVella.Ell
hi acudia des de Quart,aprotava per comprar lli
bres,anaral cinemai,desprsdel sopar,tornavaa
Quart. Seguia aguantant les nostres discussions
amb lelegncia que sempre va tenir, amb aquella
perspiccia dels escriptors doci que prenen nota
mentaldetot per si decaselsserveixperexplicar la
condici humana. Quan ja estava malalt i ho sa
bemsensequeellensendigusres vaigllegirOc
tubre,elseudarrerdietari.Magnc!Ilivaigescriure
per dirli que mhaviaentusiasmat.I ell em va con
testaralegrantsedelmeumail.Ni ell ni jovampar
lardelamalaltia.Discretielegantnsalnal.
Quan elMiquel vamorir,jafeiams dedos
anysquehavemdeixatdeferelssopars;lafeina,les
peripcies vitals de cada u, ens havien portat per
camins diferents i sempre massa allunyats.Perno
vacaldre dir res,aquell diatots vam acudir al seu
enterrament a Girona, com una cita inajornable,
irrenunciable.El Miquelenslligavaamb fora,sense
massa soroll, sense grans discursos sobre lamistat
ni sentimentalisme barat, discretament, de nou. I
desprs, encara vam fer un darrer sopar en home
natgealcompanymort,alamic,alescriptor.
8

No he parlat encara de lestima del Miquel
perlasevaterra,o per laterra,enlletresgrans,ipel
seupas.Daltres en parlaran,comdelasevalitera
tura,molt millorquejo.Per nohedeixatderecor
darmaielMiqueldurantlesdarreresmanifestacions
del11 desetembre,niel9denovembre.Squeell
shauria enfadat amb uns i altres, amb els poltics,
amb les maneres,i ho hauria escrit als articles del
Punt Avui. Per hauria estat content de veure les
mobilitzacions, hauria pensat que en aquest pas
encaraquedaesperana.Nomsun prec:queno es
Elprocs.Revistacontracultural
deixi perdrelobradel Miquel.Enun paspetit com
el nostre,pledevanitatsi demrqueting,i a vega
desduncert menyspreu perlaltacultura,seriauna
irresponsabilitat deixar que lobra del Miquel no es
reedits,no esdonsaconixer.No en tenim tants
debons.
El trobo a faltar,com es troben a faltar els
homes bons i savis.Tenim la sort,per, de poder
rellegirelsseusllibresidetornarloaescoltar,adia
logarambell,atravsdelseullegatliterari.
9

El seductor solitari
Xavier Cortadellas
Recordo el diaque vaig anar aFitor amb en Miquel
Pairol. Havia arribat la tardor. Una llevantada no
gairesevera,amb nuvoladesiruixatsdepocadura
da, tal com va escriure ms tard ell mateix, ensva
fer arrecerar alentradadelesglsiadeSantaColo
ma. LEloi Madri i en Xavier Albert havien buscat
refugiunamicalluny,alabandadelarectoria.Jono
paravadexplicar aenMiquel ancdotes,llegendesi
histries de pagesos, contrabandistes i carboners
quehaviennascutoquehavienviscutaFitor.
Com ssabut,Fitor s lapart ms martima
de les Gavarres, una pennsula de turons, suros,
pins,brucsialzinesque separaelcorredor de Pala
frugell delaValldeCalongei quesabocaalmar de
Palams mantenintseaunadistnciaprudent.A la
tardor,si eltempshihaacompanyat,lagenthipuja
a caar rovellons, pinetells i carlets. En els millors
anys, ous de reig. Caadors, caminants i ciclistes
voltenperdreceres i caminsdurant tot lhivern,ns
quearribalestiu.Llavors,selparadsdelsgrills.
Tres anys abans, tamb lEloi, en Xavier,en
MiquelijohavemanatalvenatdAbellars,alestde
Fonteta, camjustament de Fitor.Abellarssenun
daquells punts geogrcament discutibles. No hi
sabreu dir si les Gavarres comencen a enlarse
damunt dela planao si s laplana laque simposa
alsprimerspujolsdemaneraquenomspermet que
saixequin amb la mateixadelicadesa quela dunes
faldillesquanbufalamarinada.
AAbellars,aquelldia,totjust comenvem a
embastar el tercer nmero de la revista Gavarres.
Toteratannouitotssabemtanpocelqueestvem
fent que ni jo mateix, que nera el director perqu
havien cridat altimahora en Xevi Xirgo per dirigir
el Punt Diari,tenia unaidea claradel que volia es
criureen Miquel Pairol a la secci Unamiradaenel
paisatge.Nomhovadirmai,perjodiriaquenova
acabar de sortir del tot satisfet daquella anada a
Abellars.Vaescriuren aix s un text remarcable.
Elprocs.Revistacontracultural
LEloi,en canvi,quesqui haviaparlat amb en Mi
quel perquescrivsaGavarresiqui emva convn
cerperqumapuntsalquearanosbenbunbon
record, s que va comentarmho alguna vegada.
Abellarst histria,perno ent gaire. I hi hano
msunparelldemasosdaquellsquehan plegat el
rem,talcom tambvaescriureen Miquelenelseu
article.I hiha,tamb,unaparet queno es potaca
bardetancarperqudiulatradiciqueeltrosquehi
falta justament hi falta perqu s cam dAnyells,
cosa que vol dir que s un cam pblic per anar a
mercat.Ben ents,per: un mercat de fa cap amil
anys!I hihaencaraelquequedadunantic hospital
de sang i duna capella que,segonsvan dirmei se
gonsvaigescriureaElpobledelsCentfocs.Llegendes
de lesGavarres, amaga una marededu dor.Natu
ralment,vaigexplicaraenMiquelaquestesitotdal
trescoses.Pernolestrobareualseutext.
Tampoc tres anys ms tard, a Fitor,quan la
revistaGavarresencetavael seucinqu any i jo em
pensavaquejaeramsconscientdelqueellespro
posava fer en elsarticlesdUnamirada enel paisat
ge,vaesmentarlamajoriadelescosesquevaigex
plicarli aquell dia. Callava i somreia sense parar,
quasiimperceptiblement,demaneramonstica,per
fermeentendre.Molt de tant en tant, abaixava el
capianotavaalgunesparaules.Jo hauriacallat sino
fosperqu,quan maturava,un comentari seu,tan
lacnicibreucomunramiolet daire,emfeiaadonar
queestavaal cas del queli anavadient i em donava
a entendre queli interessava que continus enrao
nant. Per exceptuant la histria de mossn Joan
Batlle,el rector de Fitor que va morir el febrer del
1817, dos dies desprs que fos assaltat, torturat i
deixatpermortpertrespagesosdeSantCliment de
Peralta, convertits en lladres i assassins de cir
cumstncies, tampoc no hi trobareu gaire res ms
del que li vaig dir aquell dia. Ben suscintament, la
trgica mort daquell rector sexplicava a la lpida
10

que llavors encaraera al llindar de laporta de les
glsia,just sotaels nostres peus,escrita en un llat
queesconfonambelcatalquasiparaulaaparaula.
I recordo avui tambque, quan vaig llegir el
textsobreFitorqueensvaferarribariquetrobareu
enelnmero10deGavarres,em vasorprendreque
lacabsparlantdunsciclistesambquivamcoincidir
en el cam detornada, mentreuns i altres anvem
acostantnosaAbellarsiaFonteta,jacapalvespre.
Potser va ser per aix que van avanar el nostre
cotxe per totes bandes, com un trmpol de vent.
Deixeume que us en copi un fragment, s amb
aquestesparaulescomenMiquelacabalarticle:
La pluja amaina i acaba esvaintse. Sobre el
bosc que envoltaSanta Coloma de Fitor ses
campa una boira baixa, eslagarsada, voleia
dissa, que tocaels cimalsde lesalzines, dels
suros,delspins.Emprenemelcamdetornada.
Laiguaespatllaelscamins, soliendirelsculsde
taverna. Hi tenien inters, s clar, per no s
cap mentida. La pluja deixa fangueig i xara
galls.Laiguadelltimaruixadaesvaescolant.
Sortiranbolets, maduraranlesaglansque ara
ning nocull ique abanstantfavor feien. Uns
ciclistes, equipats amb vestuari llampant i
mquines de tecnologia moderna, baixen ra
bents,camdeFonteta,brutsdefang,temero
sos. Abans, per aquestes boscries, noms
tenientantapressaelscontrabandistes
Totelquehitrobareusobreelscontrabandis
tes en el seu text s en aquesta part nal. Potser
ladjectiu temorosos estava destinat als contraban
distes.Sigui comsigui,msdunavegadahepensat
que,silhaguspogutllegir,unaltreMiquel,queva
nixer i que vaviureaFitor,queesdeia MiquelTo
rroella i Plaja, i que va escriure Cuentos que sn
histria,saixecariadelasevatombaidiria:
Quel, qu has fet que no expliques ni una
histriadelagentquevaviureaFitor?
Potsersperquellsquevaexplicarlesque,
senseserun granescriptor,talcomsobviitalcom
vaescriure nofa gaireVicen Pagsala Revistade
Girona, ms de cent anys desprs dhaver publicat
elsseusllibres,MiquelTorroellaiPlajacontinuainte
ressanticontinuaessent llegit.Jodiriaquemsdel
quemoltprobablement hoseremenMiquelPairol,
enVicenPagsilagranmajoriadelsescriptorsda
vui,entreelsquals tinc lapretensi dinclourem.Si
ms no,MiquelTorroella i Plajajanohade demos
trarqueenelseucasseraix.
Elprocs.Revistacontracultural
Comtantsaltres,per,tambsegurquecom
molta menys de lagentque ho diuo que ho escriu,
de tantentant jotambllegeixo en Miquel Pairol i
retorno als seus dietaris. Magrada especialment
Octubre.Rellegeixo,encanvi,moltmenys,lesseves
novelles. s, per en una delles, El manuscrit de
Virgili,don copiounesparaulesqueemsembla que
expliquenmolt bquvoliaicomeraenMiquelPai
rol:
No lidemano quefacidelasevavidaunaobra
dart, aquestaximpleria... Noms queduguila
vidaquecorresponalaqualitatdelesperitque
aoraenlessevesobres.
Diu aquestes paraules Berta Canonici, una
juevarica,cultaiintelligent,solteradunscinquanta
anysiacostumadaamouresenelmndelesnan
ces.Les diuaReinaldVirgili,desprs dhaverli pro
posatque escrigui exclusivament peraella,dema
nera que cada novella seva sigui una pea nica
comhoscadaquadre.Naturalment,elquedema
na Berta Canonici aVirgili s sobretot un ideal,un
plantejament tic quet molt aveureamb les per
sonesimoltpoc amblaliteratura.A laprctica,ben
pocsescriptorsi ben poquespersonesshiacosten.I
ningno potdir quehihagireeixit nsquees troba
alnal delasevavida.Eraaixelquevaferi el que
voliaenMiquelPairol?
A mi em semblaque no costariagairetrobar
gentquehohagi escrit,gentquenoposariatampoc
gairesproblemesalhoradedefensarho,uncopfet
ladvertiment,perqueelltampocno coneixiagai
re en MiquelPairol?.s el quediutothom,el que
tambhauriadedirjo.Quisqueelvaconixer?
Collaborador habitual dEl Punt i dEl Punt
Avui, tal coms ben sabut,va tornar aQuart,des
prsdunsquantsanysdestar treballant al Diari de
Barcelona. No en va parlar mai gaire de la seva
aventurabarcelonina,enMiquel.I quejoaraspiga
tampoc no envaescriuremaigaireres.Pertantse
val.Per aix i, sobretot, pensant en lamaneracom
escriviaienlamenadobraqueanavafent,alaJudit
Pujadiaminoensvacostargaireaparellarloamb
Josep Plaiproposarli que ans al cementiri deLlo
friui escrivs un text sobreell,quan vamdecidirfer
Tombesilletres,el primer llibredEdicionsSidill.En
Miquel va acceptarho de seguida.Ben pensat, ara
que ho heescrit, alguna vegadaem vadir que no?
Francament:no recordo quemho digus mai.Ni a
laRevistadeGirona,ni alarevistaGavarres,nitam
poc a Edicions Sidill.Tampoc no va dirmho les
vegades que vaig o vam demanarli que particips
11

en algunapresentaci de la revista Gavarres o que
presentsundelsmeusllibres.
VadirgairesvegadesNoenMiquelPairol?
Qu en sabem de deb dell avui,que malaurada
mentjanohis?Avuiquejacomenaaferunamica
massaquenohis.
Rellegeixo el text que ens va escriure sobre
Josep Pla.Noms sn sismil carcters,per hi es
criudues vegadesquehi ha dosdetallsqueagrada
rienoque complaurien Josep Pla.El primer,lalzina
sureraquehihaalaportadelcementirideLlofriu.El
segon, lolivar que lany 2010 feia poc que havien
plantat alentradadel cementiri.Parlavadarbres o
del paisatge o de motoristes que passaven rabent,
en Miquel. Sovint, feia reexions irniques, molt
rumiades i molt punyents. Per per qu, diferent
mentdel que vaferJosep Pla,parlava tan poc dels
altresenelsseusllibres?Perqunoparlavagairede
la gent? Per qu bandejava tan sovint les seves
histries?I,quannoeraaix,perqulesconcentrava
entanpoquesparaules?
Acabo amb una anotacidOctubrequecon
tradiu tot el que heescrit. Magradaperqu en Mi
quel shimostraunxic,ensenyalesorellescomfem
tanmssovinttantsdaltres.TambenJosepPla.
Estractadun textque em vacommourees
pecialment den que vaig llegirlo, un apunt on
tornodetantentantperquhiescriusobreunaper
sonaquemolts vamconixer i que,tamb com ell,
vatenir ladesgrciademorir massa jove.Em costa
noescriureelseunom.selquejohauriafet.Ellno.
No s per qu en Miquel samagava tant i per qu
amagavansitot lesaltres persones,fossinaquells
pagesos, aquells contrabandistes o aquells carbo
nersdelesGavarreso fosJ.,elconegutquevatro
bar unanit en un concert a Peralada. La literatura
sn paraules,per tamb s lavida i lagent.Tants
comvam serelsquevam tractarlo!Alg li vagosar
preguntaralgunavegada?
LapuntestitulaElseductorsolitari,lheutilit
zat pertitulartambaquestesratlles.Atsquehiha
moltes formes deseducci, pensosincerament que
enMiquelPairoltambsedua.Ell shaviaproposat
ferho amb paraules. J., amb la vida quotidiana.
Essent literriamentinferior,comJosepPla,Miquel
TorroellaiPlajaenssedueixperquensexplicatam
b histries degent que haviaconegut o que liha
vien explicat. Fets, vivncies,creences i ancdotes
dunmnmort.Nostanllunydelqueesproposava
fer tambenMiquel.Ambunagran ellipsi.Ladela
gent.QuetambsenelsescritsdenMiquelPairol,
encaraquetansovintenslamagui.
Elprocs.Revistacontracultural
Iara,abansquecopialgunfragmentdaquell
apunt,deixinme llanar un dard no gens enverinat
perqu,com alavida,tamben els llibres cadasc
pujalesescalescomvolocompot.TorroellaiPlajai
JosepPlacontinueninteressant.ssegurquedaqu
auns anysinteressaran aquellsescriptorsque ama
guen la gent i que samaguen ells mateixos en el
bosc de les paraules? La literatura hi s. Existeix.
Perelmnilagenttamb.
Jo compto que algun llibre i que algun text
den Miquel Pairol quedar.Situar alg s impres
cindible si volparlarsen.Explicar algunadeles se
veslimitacions,perdirhoaix,stambunamanera
dereivindicarlo.
Envida,el meu amicJ.teniafamadeseduc
tor. Lha conservada desprs de mort. Ara, quan
alg en parla i passa sovint perqu va deixar una
bona memria, dhome culte, irnic, amb criteri,
incisiu en la polmica, tamb sol evocar la seva
qualitat dedonJoan,generalment amb admiraci i
ambundeixno gairedissimulatdenveja.Noretopo
mai els qui expressen aquests judicis sobre J., els
deixo dir,perquansento aquestscomentarissem
prepensoenelpesquetenen lesideestpiques en
lavidaquotidianaicomensequivoquemenformu
lar parerselementals i temeraris, senseatendre els
matisos,quesntanimportantsperanar totame
nadopinionssobrefets,ideesipersones
J.,enefecte,vatenirrelaciamb unesquan
tesdones,pereraun solitari.sms:eraunhome
quepatialasoledat,quelasuportavamalament
J.,ijocompartemelgust perlamsicacls
sica.Solemcoincidiraquiallenconcerts.Unanit,
a Peralada, desprs dhaver sentit una orquestra
simfnica que acabava destrenar una obra mahle
rianaieclcticadun compositor catal,vam anar a
prendreun gintnic.Erauna nit destiu,agradable.
Una daquelles nitsque sagraeixen tant perqure
fresquenlairei portenunamicadhumitat,desprs
dundiacalors.Amb J.solem parlardemsica,s
clar,per tambdepolticai unamicadeliteratura.
Era el que tenem en com. Aquell dia, per, ens
vamposaraenraonardun altreaspectequetamb
compartem.Tots dos havem anat sols al concert,
tots dos rem solters.Vam comenar a parlar de
dones,per no pasambelto frvol i lleuger quesol
ser freqent,comun costum dela vida social,sin
delarelaciquetenemamblesdones.Delqueelles
buscaven en nosaltres i del que nosaltres no
trobvem en elles.Del panorama de frustracions i
de manies quesempreacabvemdescobrint en les
dones que havem tractat, de com pretenien dissi
12

mularles o disfressarles.De latendresa queinspi
rava lesfor que feien a traginar la prpa vida, a
buscar una estabilitat que havien perdut o que no
trobaven. Tendresa a pesar que sovint jugaven la
sevacartaambprouastcia,ambegoisme,ialguna,
nsi tot,amb nogairebonesarts.Vam parlar dela
barrejadillusiidescepticismeque,alamaduresa,
esgeneraen comenarun joc,del qual enconeixes
lespossibilitatsielslmits,aixcom lapacincia,les
energies i els diners que haurs dinvertirhi. rem
doshomesquenohavientrobat,almomentoport,
la dona adequada amb qui compartir la vida i aix
anvempassant.Jomheavesat aaquestasituaci i
hi esticb.Semprehesigutsolitari.Dejovehohau
riapogutdeixardeser.Perlescosesvananarduna
determinada manera I desprs, a mesura que et
Elprocs.Revistacontracultural
fasgran,tacostumesaunamenadevidaijanoac
ceptesfcilmentdecanviarla.Minvenlainnocncia
i la conana,i augmenta la prevenci. Hi hapor,
sotaaquestaaparentprudncia?Potsers,pertant
ms.Nomsfaltariahaverdeservalentenaquestes
qestions
Ningno haescritmai queenMiquelPairol
fosun donJoan.Nohoera.Noho vaser.Pertam
pocno ho hauria sabut ser.Faunmomentheescrit
que en aquesta vida tothom puja les escales com
pot. No he escrit encara que aquells que com en
Miquel estan o estem dominats per la passi des
criure ens construm les escales a la nostra mida.
Just com el quefatambmoltaaltragent.I tamb
encara,generalmentsensedirho.
13
 Elprocs.Revistacontracultural

Miquel Pairol, la mort i lesperana

Quim Curbet

Avegadesenssemblaqueviureesfafeixuc,perviuresfcil,elquecosta
smorir.Lavidaensenvoltai ensacomboia,vivim de puracontemplaci,
els crepuscles ens esperen pacientment,ordenats i simples,cada dia.Les
relacions humanes, els moments de soledat i contemplaci, els instants
dardor i ames i tots els anys de cendres sn ancdotes trivials en el
correlatnaturaldelescoses.
Viure s recordar.La memriano ens deixa descansar i constantment
ensapareixenimatgesdellocsi depersones,demomentsplaentsi defets
dolorosos.Tot tornaacadainstant,comsinofssimcapaosdedigerirho
b.I,persinofospoc,asobredelesexperinciesviscudes,sensacumulen
les altres, les literries. Noms dindrets inexistents, de personatges de
cci, histries fantstiques que anem guardant com si les hagussim
viscutdeveritat.
Hiha aqui li sembla queescriuresuna tascaextraordinria,perqui
ms qui menys ho sap fer, el que costa s trobar lectors que spiguen
desxifrar la complexitat fastuosa dels pensaments dels escriptors i que
acabin assimilant els seus desequilibrats somnis. En Miquel Pairol va
intentar viurei va intentar escriure,cosaque hem fet moltsde nosaltres,
perell ams,vatrobarelsseuslectors,unslectorsdelsiapassionatsque
hemllegitlasevaobraiqueenslhemfetnostra.
Potser per aquesta ra, se mapareix sovint el mig somriure perenne
denMiquelPairol,xat persempreen aquellafotograaquelifaig fer un
dia,amb el fonsdifuminat dun mur de la Girona vellaal darrere, i penso
quejo tambsc ell,quejo tambheenfonsatlesmansalaterraiquehe
vagat pels indrets on ell ho va fer, que he viscut una vidasemblant i que
mespera una mort com la seva, per poderla encarar com ho va fer ell,
potser amb lesperit del prncep de Salina: Mentre hi ha mort, hi ha
esperana.

14
 Elprocs.Revistacontracultural

15
 Elprocs.Revistacontracultural

Prosa perseverant
Josep Maria Fonalleras

No vaigconixerafons en Miquel.Vulldirqueno vaig ser delsseusamics

ntimsi quemainovaigestaracasaseva.Himanteniaunarelaci cordial,
algunaconversadetant en tant i,sobretot,unaadmiraci profunda per la
llenguaquefeiaservir iperladevociambquencaravaloci.Lobservava
i hi veiasegurament influtpel que en sentiaadir iper lalecturade les
sevescolumnesi les sevesnovelles la gura dun Montaigne,pausada
mentabrigat pelsllibresipelpaisatgedelPrigord.I quidiuPrigorddiuLa
Creueta.
Pocstextoshellegitambtantaintensitat,tantaenvejaitantderes
pectecomaquell Octubrefascinant en el qualbategavalapresnciaimpo
nentdelamort almateixtempsqueesconvertiaenunacerimniaquere
colliaidetallavalavida,ambunaelevacique,essentpaganaidarrelpage
sa (i svia, s clar), contenia una forta connotaci espiritual, una inexi
quasireligiosa.Lacombinacidaquestesdualitatslacelebraciieldol;la
naturailacultura;lapausaanmicailacceleraciintellectualfandaquell
ltim dietari una obra no solament signicativaen laprosa catalana con
temporniasin,perami,un autntic clssic,sadir,aquell llibre al qual
recorresdeformacontinuadai regular peraprendre,per compartir.Un lli
brequeromanperdamuntdelamudadelssentits.
EnMiquel tambpodriaserunLautaudambmenysmisantropia,
perdescomptatomsaviatunChamfort escpticisorneguer,precs,
perqualsevol comparaci,tot i elspuntsde contacte,senaniria en orris
davantunacertaplacidesaqueenMiquel sempreeracapadetransmetre,
ns i tot en els fragments ms desesperats,ms incisius,ms punyents.
Pairolencaraaraensinterroga,ensabocaaldesconegut,ensajudaalami
nar larealitat.Encaraara,amblacertesadunaprosatan perseverant,tan
lcida,transparentislida.

16
 Elprocs.Revistacontracultural

17

La perseverana de lalzina
Llus Freixas
PotserPlateniarailesancdotessnelmitjms
eca per explicar qestions essencials. El capteni
mentdunapersonaensparlamsdellaquetotsels
intents de denirlo. Sha dit i repetit que Miquel
Pairol eraun home discret i reservat,amable per
pocdonatales condncieso laxerramecatrivial,i
que vaprescindirdecapellesicapelletes.Sabia que
aquestaactitud perjudicavalasevacarreraliterria,
per no li importava, o estava disposat a pagar el
peatge. Lescriptor Llus Muntada, a larticle ne
crolgic quevapublicaraElPas,armava que Pai
rol,mesurat ipocamicdegesticulacions,mantenia
inexpugnableelseucerclentim perprodigavauna
amistatnoble.Nosemacut caparmaci msclara
i precisa.Tret de quan va estar malalt,mai quan li
vaigtrucaroelvaiganaraveuresenseavisarlo,mai
quan livaigdemanar opini sobreun text o qualse
vol altracosa, em vadir que no tingus temps per
atendrem.En laconversa,escoltava molt i parlava
poc.Tenia tamb llargs silencis que trencava amb
unssdefunciexclusivament ftica,quesembla
vaemetreperevitarincomoditatsalseuinterlocutor
iconvidarloaparlarms,amantenirvivalaconver
sa.No ho puc assegurar,per diria que les meves
visitesala casa deQuart unacasa quet entrada
prpia al dietari Octubre (pgina 43) sacabaven
sempre amb una trucada per recordarme lhora i
reclamantme el compliment dalgun comproms
domsticofamiliar.
Ancdotes.Setembrede2010.MiquelPairol
haviarebut per errorunadotzenadellibresdelpoe
ta osonenc LlusSol quehaviade ser a laCasa de
CulturadeGironaontreballoperparticiparal Fes
tival de Poesia queshi celebra. Fa trentaanys que
passo prcticament a diari per davant de la casa
familiar de lescriptor. Em podia trucar i demanar
me quematursun moment per recollir els llibres,
pervaagafarelcotxe,emvaveniraveure,melsva
donar perqu els lliurs a Sol i vam poder parlar
Elprocs.Revistacontracultural
una estona. No ser un detall menor afegir que
aleshores ja estava malalt, tot i que encara queno
tenia un diagnstic correcte i no sabia, per tant, la
gravetatdelamalaltia.
Vicen Pags Jord, en un article publicat
lany 2011 aRevista deGirona,compara els silencis
de Miquel Pairol amb la solidesa i seguretat que
desprenenelsseustextos.Llegintelsseusarticles
escriu Pags Jord, sempre mimpressionava el
contrastentreladiscreci ambques produaen la
conversa i la contundncia de les seves opinions
publicades: com si en el silenci se li anessin assen
tantlesparaules.Sesentiamscmodeenlescrip
tura.Lany2009enMiquelvaaccediraprologarme
un llibrede relats(Caminsparticulars,Accent edito
rial)ivaparticiparalapresentaci,en laqualtamb
intervenien Llus Muntada i el mateixPags Jord.
Pocsdiesabansdelacte,acasaseva,emvapropo
sar quelasevaintervenciesredusalalecturadel
prleg.Elquepucdirsobreelllibrejahoheescrit
vaapuntar.Sietsemblab,alapresentaci,jolle
girelprleg.Ladecisiestavapresa,perjonoho
vaigentendreivaigintentar convncerloqueopts
per una intervenci ms espontnia.Vaabandonar
el tema i al cap duna estona llarga va dir: Mira,
Llus,si et sembla b,ala presentaci, jo llegir el
prleg. Vaig repetir els meus arguments a favor
dun intervenci ms espontnia i ell va eludir no
vament la qesti. Va tornar a passar una estona
llarga i va reprendre la qesti quan ja semblava
oblidada:Mira,Llus,sietsembla,alapresentaci,
jo llegir el prleg.Ho va repetir com si ho digus
per primera vegada, amb el to neutre i cordial de
sempre.Novaigtornaralsmeusargumentsinosen
vaparlar ms. El dia de la presentaci, bviament,
vallegirelprleg.
Quan vaescriureelseu darrer article,Tel,el
29 demaig de2011,cinc setmanes abans demorir,
perqu no esveiacapa demantenir el comproms
18

amb elslectors,vatrucar alaredaccidElPuntper
anunciar la seva decisi. Ho va fer tamb com si
busqus laquiescncia dels responsables del diari,
pernovamentladecisiestavapresa.Justdesprs
de latrucadaarribavaelcorreu electrnic amb lar
ticle:uncomiatentotaregla,percontingut,sense
referncies a la malaltia, sense sentimentalismes,
unasolemnedeclaracideprincipisiunmonument
alarticulisme.Livasabergreuprendreaquestade
cisi.Magradenelsperiodistesquemoren amb les
botes posadesipublicant nsalnal com vafer en
[Baltasar] Porcel, que va remetre articles des del
mateix hospital. Per no puc.No tinc delit, es la
mentavapocsdiesdesprsdepublicarlarticle.Com
si no hagus donat prou mostres de voluntat i de
resistncia.
Vaig conixer Miquel Pairol lany1993,quan
vamcoincidiralaredacci deNouDiari,un projecte
de diari per edicionsque va resultar una estafa,no
vaarribar a lanyde vida i va enterrar la capalera
histricadelDiarideBarcelona,elBrusi.Pairolsha
viaincorporatalaredaccideDiarideBarcelonauns
anys abans. Jo treballava a la redacci de Girona,
que sacabavade constituir.Enaquell perode esva
trobar un parell devegadesambeldirectordeledi
ci gironina,Josep Gil Franquesa,i altres membres
de la redacci.Parlode trobadesforadelmbitla
boral quevan tenir lloc al Biaix, un bar nocturn del
carrer Bisbe Lorenzana, avui desaparegut.Recordo
que em va sorprendre veurel amb un gintnic a la
m i en un ambient sorolls que no sadeia a la
imatge seriosa icircumspecta queme nhaviafet a
travsdelsarticlesidelprimerdietari,Paisatgeamb
ames,publicat lany1990.El recordo tambal so
par decomiat de laplantilla deGironaquan el diari
va tancar i en conservo una fotograa en la qual
sens veu examinant la nota del restaurant per fer
lespartionsadequades.
Encara vaig trigar un parell danys a tenirhi
contacteamb regularitat.Laprimeravegada que el
vaigvisitar acasasevahovaigfercomaperiodista,
el mes denovembre de 1996.Acabava de publicar
Lageograantima deJosep Pla (La campana)i una
biograa de Joan Or per encrrec de la Fundaci
Catalana de la Recerca, i vaig entrevistarlo per a
Diari deGirona. Uns mesos abans hi havia publicat
unamodestaressenyasobreElprncepielfel(Pags
editors),un assaig literari sobre ElGuepard deGiu
seppeTomasi de Lampedusa. Lany anterior havia
debutatcomanovellistaambElcampdelombra.
Desprs del tancament de Nou Diari,Pairol
havia retornat al diari El Punt, don ja havia estat
Elprocs.Revistacontracultural
redactor,ara en qualitat darticulista.Enaquell mo
ment podria haver optat per les oportunitats que
Barcelonalioferia,pervadecidir tornar i installar
seacasade la mare.Probablement tamb shauria
pogut incorporar novament a la plantilla del diari,
amb una feina a plena dedicaci, per va preferir
quedarseala casa familiar quesegonsdiu aOctu
breselllocdelescriptor:acasai amb robacmo
da i aix compaginar lescriptura literria i laperio
dsticasensehorarisnilimitacionslaborals.
Quan vaig concertar lentrevista es va mos
trar sorprsde linters del Diari deGirona al qual
sempre es referia amb lantiga denominaci, Los
Sitios.bviament linters era ms meuqueno pas
deldiari,perlafeinaemproporcionavaunaexcusa
perfectai,alhora,s de justcia tractar unanovetat
literria de valor, provingui de qui provingui. A ell,
per, semblava ferli grcia la situaci,per la seva
condici decollaborador de lacompetncia.Apar
tir daquella ocasi el vaigvisitaramb unacertare
gularitatque esvaanar intensicant amb eltemps:
li vaig demanar opinisobreelstextosquejo escri
via,vamparlarsobreliteratura,periodismei poltica
o tamb sobre la seva obra que bviament vaig
continuar llegint i es va establir lamistat, si ente
nem per amistat una relaci cordial i respectuosa
quenovatenirmairesaveureamblacompanyonia,
les trobades festives o la condncia. Tampoc era
unaamistathoritzontal,omaimhovasemblar,toti
que ho penso ara ens professvem afecte ms
enll de lmbit literari i periodstic que havia estat
lorigen dela relaci i sempre en vaser lingredient
fonamental.Crec que en el fons em miravaamb
un cert paternalisme,que aqu no signicacap for
ma de sucincia sin una simpatia i una estima
franquesque liagraeixo.Si en vidalivaigprofessar
una admiracidecarcter intellectual i personal,la
seva trajectria i la seva qualitat humana, vistes
amblaperspectivadavui,elconverteixentamben
unreferentmoral.
Home auster i de sentit prctic,va mantenir
la casa familiar de Quart on vivia tal com lhavia
construt el seu pare lany 1954 i hi va incorporar
elements moderns de confort o de seguretat per
senseferhimaicapreformaessencial.Eraunhome
que no necessitava coses suprflues i el trobaves
sovint treballant a lhort, amb eines que ja havien
utilitzat el seu pare i el seu avi com recull en els
seus dietaris, amb uns pantalons apedaats i un
jersei blaumar amb cremallera un marcelino a la
mniga del qual shi havia fet cosir un escut de la
CollaExcursionistaCassanenca,entitat a la qual se
19

sentiavinculat,igualqueaaltresprojectesdecarc
ter local com la revista Gavarres, editada pel seus
amicsngeliEloiMadri.
Aquesta austeritat contrasta aparentment
amb lexignciadequalitat quetambtenia:latan
ca metllica exterior que havia fet installar a la
casa, per exemple,de patr ben modern i amb un
dispositiu de porter automtic, els autombils que
vaferservir modelsutilitarisdeVolkswageniAudi,
enginyeriaalemanya exigent i daltaqualitat sense
concessionsalostentaci,olasevaimatgedhome
foradel temps,senseevidnciade preocupaciper
seguircapmoda,per alhoraprimmiratenelvestir,
preocupat per transmetre formalitat i una discreta
elegncia, una mica antiga. Era,a la seva manera,
una micapresumit,i tamb un bon gormand quan
calia.
Treballavaen un salasituadaalapart deda
vant de lacasa,donant a la carretera,onteniapart
delasevabiblioteca:unataulademenjador situada
sota una gran lmpada daranya i protegida amb
una telafeiadetauladespatx.Aleslleixes destaca
ven alguns volums de la collecci Bernat Metge,
Montaigne en ledici catalana de Proa en tres vo
lums,narrativacontempornia,el diccionari literari
Bompiani, algunes edicions antigues de Pla, entre
les quals Coses vistes, en ledici de 1925. En una
lleixahiteniaunafotograadeJosepPlaescrivint al
masiunaaltraonapareixiaell,enMiquel,entrevis
tant el poeta i editor Joan Teixidor,cofundador de
DestinoambJoanVergs.Alpassadshiteniapenjat
el cartell del simposi queSantaColomade Farners
vadedicar lany2000aJoanVinyoli,amb quitamb
vatenir relaci.Teixidor,PlaiVinyoli erenreferents
literarisdePairol.Undialivaig preguntar si tamb
havia conegut Pla.Va respondre concisament que
no,sensemsexplicacions.Vaferunllargsilenciiva
afegir:Potsermillor,no?
El sentit prctic a qu alludem va fer que
lescriptor semprefos conscient de laimpossibilitat
deguanyarse lavidaamblaliteratura.Totifer una
aposta radical per dedicarshi gaireb exclusiva
ment,novasercapdecisiingnuaniforassenyada.
Eraunaapostaradical,per nosucida.De fet,opi
navaquelaliteraturaenllenguacatalanatampocno
dna prestigi ni possibilitats de tenir gaire lectors:
Satisf poc lorgull,no omplela butxaca i limita la
comunicaci,quesnelstresestmulshabitualsque
t un escriptor enqualsevol cultura,escriu alare
vistaSenhal lany2001.Eltext,titulatPercomplaure
lamo,armaquelaliteraturanoms contribueixa
una professionalitzaci paraliterria. Si escriviu un
Elprocs.Revistacontracultural
parelldenovelles quetinguin unacerta sortida(...)
aix us podr servir per entrar en el circuit de les
collaboracions periodstiqueso radiofniques que
haureudeferprobablement en castellodelguio
natge en rdio i televisi.Aix s el queus donar
perviuremodestamenticonformada.Perquses
criu,doncs?Larespostassimple:Perestarenpau
amb un mateix(...) Per satisfer una nsiapersonal
(...) per obeir la veu interior,desptica, que ens hi
empeny.
Miquel Pairol va construir una obra amb el
convenciment gaireb diria la tossuderia de qui
est segur don va des del principi.I ho va fer amb
plena conscinciadelspeatges queli suposaria.Va
serunarticulistaderefernciaperamoltslectorsde
diari,totiqueelsmilersdelectorsquetenialarticu
lista no elsteniapas lobra literria.Per aix li era
igual. No perqu no volgus ser llegit, sin perqu
volia ser llegit sense haver de baixar el nivell de
xigncia per guanyar lectors. En parla en diverses
ocasions en els seus dietaris a propsit de les no
velles El manuscrit deVirgili i Cera. Per aix i per
moltes altres circumstnciesque seriallarg i difcil
danalitzar Miquel Pairol s un autor minoritari,
cert, per tamb denorme prestigi. No t desenes
de milers de lectors,perlacrticasunnime:han
lloatlasevaobraguresliterriesicrticsrellevantsi
de sensibilitatsi esttiques tan diferents com Joan
Triad,ValentPuig,EnricSria,VicentAlonso,Mar
tiDomnguez,PonPuigdevall,JordiLlavina,Mrius
Serra,LlusMuntadaoVicenPagsJord.
Daltra banda, Pairol separava molt clara
mentelperiodismedelaliteratura.Elperiodismeno
admetorsi violes.Hodiu enelmateixarticleTel,
ja esmentat anteriorment, quan exposa els quatre
ingredients que considera fonamentals en els arti
cles:Sentit crtic, reexi,memria i unamica de
voluntat destil, que vol dir escriure els mots amb
ordreiambicideclaredat.Sentitcrticperqupen
semquesinherent al periodisme dopini.Sinohi
ha sentit crtic envers el poder, els abusos, la into
lerncia, lexplotaci, el fanatisme, el periodisme
tendeixalesorsivioles,quefanmoltgoigalsprats
i jardins,perno alesplanesdun diari.Pensem,
diueltext.Ni en el moment delcomiat ms solem
ne, Pairol autor de dietaris magncs que possi
blement constitueixen el puntmselevat delaseva
obra i quesn una refernciaen laliteraturadel jo
enllenguacatalananopermet queel jo entri enun
articleimantelpluralmajestticnsalcomiat.Em
semblaquasisobrer afegirquelhomeque,aun pas
delamort,escriuambaquesttoiaquestaconvicci,
20
 Elprocs.Revistacontracultural

amb la mateixa voluntat destil i de sentit crtic de vaacomiadardelasevafamliai amicsambuntext

sempre, com si la seva situaci personal fos mera vitalista,senselamentacions,untextqueconvidava
contingncia,ha de tenir forosament unavaluosa, aviurei celebravalavidaielsdonsqueli havien es
admirableiraraforamoral. tat atorgats en els pocs anys de qu va
Quan vaescollirun lemaperal seu exlibris disposar.CombvaobservarJosepMariaFonalleras
Lalzina perservera va prendrel duna entrada del (RevistadeGirona,2011,nmero 271),lesveus con
segondietari quevapublicar,Lenigma.Hicompara tingudesenlobradePairoltardodhorafaranque
la fugacitat del temps hum, sorolls i accelerat, sel reconegui com un delsescriptors msbons(no
amb la resistncia silenciosa i mineral de lalzina. dic ms importants o ms transcendents, perqu
Lhomefaviadepressa.Enelseucamtot sagita aixnoformapartdelaliteraturasindelacasuali
ciadeleradaifugacitatincessant.Corremnos'es tat)de la segona meitat del segleXXi delsprimers
tableixenun lloc i dna forma als diesamb l'escar anysdelXXI.Latranscendncianodepndenosal
pradel'esfor i elmartell deltreball,coml'escultor, tres, o no en depn completament. Per s que
mentre, imperceptiblement, els mateixos dies se depn de nosaltres lexercici de lamemria la fa
l'enduen.s diferent l'existnciadel'alzina.Lhome cultat ms preciosa que t lhome, segons ens va
rondaperlaterra,l'alzinahiarrela.Eltextconclou: deixar escrit en Miquel.S,depn de nosaltres ser
Lalzina arrela i persevera.El lema deneix amb prouperseverants,comlalzina.
exactitudlhomeilescriptor iesmanifestadediver
ses maneres. Miquel Pairol persevera com lalzina
enlaconstruccidunaobraslida,llunydemodes,
tendncies,escoles,iestils.Ellemasembladenirla
seva discreci i tamb lopci de vida que va fer.
Tamb reecteix la visi queteniadel mn i dela
vida:lescepticismequetrobenMontaigne,enles
tocisme dels clssics llatins, en la freda serenitat
dEspriu.Enlafasenal delamalaltiaesvarefugiar
en aquests autors.Quan els onclegs li van oferir
assistnciapsicolgica,lavarebutjar.Nonecessito
psiclegs.Jollegeixoelsclssicsllatins,deia.Llegia
els estoicsquehaviallegitsempreiqueli conferien
unmodeldepensamenttililcid,allunyatdasce
tismes,tolerant,una moral individual que no entra
en conicte amb la vida social i que tant si ens
arriba dilut en el cristianisme com a travs de les
pgines originals de Sneca, Epictet o Marc Aureli
encaraensparlaalorellaienssgratdesentirtants
seglesdesprs.
La sevamanera dafrontarla mort vaconsti
tuir unalli supremaisorprenent defermesamo
ral,dignitativalentia.Si teniafebleses,lesvasaber
cobrir amb la ptina delegncia i discreci que el
van caracteritzar tota la vida. En lltima conversa
quevam mantenirvaparlar obertament delsprepa
ratius del seu funeral, que havia planificat fins al
darrerdetall,iemvademanar quepossveualtext
quevoldriapernopodriallegirenlacerimnia.Jo
no podrperraons bvies,vabromejar,ivadeixar
anar una rialla que, inevitablement, sem va enco
manar.Vaserunhomecoratjsigenersqueenca
ra aquell dia,cansat i abaltit, vatenir ladelicadesa
dinteressarse per la meva famlia i per detalls del
viatgequeacabvem deferaPars.Unhomequees

21
 Elprocs.Revistacontracultural

Correspondncia: Miquel Mart Pol - Miquel Pairol

22
 Elprocs.Revistacontracultural

23
 Elprocs.Revistacontracultural

24

De lamor i altres plaers de la vida
Imma Merino
Una tarda d'una primavera de fa uns quants anys
vaig coincidir, com altres vegades, a la Llibreria 22
ambMiquelPairol,queemvamirarambunsomriu
re potser irnic abans de dirme alguna cosa sem
blant a aquesta:Veig que t'ha agradat lapellcula
que ara fan basadaen unanovelladeGraham Gre
ene;amitamb,sunacosasria.Lapellculaala
qualesreferiaenMiquelsElnaldel'idilli,dirigida
per NeilJordanibasada,certament,enunanovella
de Graham Greene que, amb inspiraci autobio
grca,narraun amoradlter viscutambsentiment
de culpabilitat mentre,durant la II Guerra Mundial,
cauen bombes alemanyes sobre Londres. s una
passi turmentada que, ams, s'esquerdar per la
gelosia,ladesconanaqueelsamantspodensentir
perqumai no es tlacertesasobre els sentiments
de la persona estimada,la sospita quedu a malin
terpretarlesaparences.Per lapassihis(o,evo
cada,hivaser)entreelsamants(unnovellistai una
donaatrapadaenun matrimoni)queenlapellcula
de Jordan interpreten Ralph Fiennes i lagran Julia
nneMoore.EnMiquelijoensvamdirquel'amorpot
fermal,perqueelsseusplaerssn tan incompara
bles que, un cop s'han perdut, retornen com una
ferida.saixquevamparlard'undetallquednala
mesuradelasensibilitaterticadelapellcula:quan
el novellista torna a la casa de la seva examant,
una imatgefuga mostraquerecordaqueva acari
ciar la cama de la dona pujant aquelles mateixes
escales. Potser tamb vam parlar que en un altre
moment,enquelsamantssnalllit,ellaacariciala
camad'ellihitrobalacicatriud'unaferidaprovinent
delaguerracivilespanyola.Lesferidesntimes,com
aralesdel'amor,ilesferidesdelaHistria.
A en Miquel li agradaven les pellcules
histriques que a la vegada podien ser intimistes,
comaraElguepardi el Dr.Zhivago,per,comami,
tamb lespellculesd'amor serioses. Per aix, una
altradelespellcules per lesqualscompartem una
Elprocs.Revistacontracultural
debilitatsTerresdepenombra,enqu,adaptantun
relat declaradament autobiogrc de C.S. Lewis,
Richard Attenborough relataque l'escriptor eraun
professor aOxford amb totes lespecesencaixades
ns que va conixer una nordamericana vital i
espontnia, la poetessa Joe Grisham, i se'n va
enamorar de manera inesperada, com sol passar
amb l'amor.Amb ellavasentir la felicitat de l'amor,
per tamb el dolor de la prdua quan la dona va
morir decncer.La felicitat d'ara s part del dolor
quevindr.Aquest sel tracte,diuGrisham (Debra
Winger); per, com sap Lewis (Anthony Hopkins),
tambformapart del tractequeeldolord'arasigui
part de lafelicitat viscudaabans.Ho recordvem.
S,atravsdelespellcules,enMiquelijoparlvem
de l'amor, de la seva felicitat, de les seves
conseqncies a vegades devastadores. Sense
parlar mai dels nostres amors. Per si en parlo s
perqu, potser en contra del que pot suposarse,
crecqueaenMiquelliimportavenl'amorielsplaers
que procura.No m'hoinvento.Encaraquenoformi
part dels seus temes ms constants i que
possiblement pugui haver passat desapercebut a
moltsdelsseuslectors,hohetrobatenlasevaobra,
reectit en laintimitatdelsseusdietaris,com araa
Paisatgeenames,onpotllegirse:
Horesdeplenitud.Rereelsvidresdelanestra
vacaientlatardad'octubreilallumquemorja
duelcristalldelfred.Hempassatjuntsaquesta
tarda, tan serena, estimantnos, jugant com
dos cadells, besantnos, posseintnos. Un
temps enrere, ella no gosava, es reprimia,
parlava, amb un lleu somriure, de vergonyesi
temors. Ara, s'hisentfeliinsitotaestones
prenlainiciativa.Nohihacapplaerques'iguali
aldel'amor, nieldebeurenieldemenjar, niel
de submergirse en l'aigua. La joia, el gust
d'abraar,debesaruncostanclid,tanplede
vida,aresnopotcompararse.
25
 Elprocs.Revistacontracultural

No m'estranyaaquestaconsideraci sobrela deDominiqueSanda:talabsnciaemfeiasentiruna

joia de l'amor en un home tan sensual com en capad'oblit sobrel'actriu francesa, demanera que
Miquel, a banda que pogus comportarse havia escrit sobre ella per ferne memria i
socialment de manera tan austera i discreta. No compartirla. A l'endem, doncs, en Miquel va
teniares depurit.I laseva sensualitat hi sen els publicar un escaire en qu, citantme d'una
textos, en els quals hi ha la celebraci de la manera que em va fer sentir afalagada pel sol fet
naturalesa, amb una experincia vibrant del que m'haviallegit,armavarecordarlaicompartir
paisatge,i delsdiversosplaersdelavida.Hi sen el la. No sper qu, que jo recordi,no havem parlat
mateixllenguatge,enqulasobrietatnoexclouuna abans, de manera signicativa, d'una actriu queva
estima per l'adjectiu clid o per imatges ertiques treballaramb directors,comaraVisconti i sobretot
com ara aquesta que sempre he recordat,malgrat ambBertolucci,queformenpartdelsnostresgustos
que no s sila citasprecisa:Llegir Plat s com comuns.ElcassqueenMiquelvaesmenarunmeu
ferunpetalsllavisdelpensament.S'haconsiderat oblit parlant de la Dominique Sanda encarnant
la inunciade Josep Pla,tambtan sensual.Com Micl a El jard dels FinziContini. O, de fet, no ho
ell,escriviadietaris.Com ho vaferCesare Pavese,a vaigoblidar:nohaviavist lapellcula.Quanenvam
propsit del qual, tamb a Paisatge en ames, va parlar,li ho vaigdiripotser tamb li vaig comentar
escriure: que,essent unadelesltimes pellculesdeVittorio
DeSica,no teniagairebonafama.Emvadir queno
M'emociona sempre llegir les ltimesparaules enfescas,queDeSica,alqualapreciavamolt,tenia
queapuntenunpaper:'No escriurems'.Com
unamalafamainfundadaperlaqual,encomparaci
ladetantsescriptors,lasevavidanomstenia
l'excusa de la literatura. Ell, per, sabia amb d'altres,nsitot liposavenen qestielsseus
perfectament que escriure s un pur lmsneorealistes.Vaigdirque li fariacas.Hi penso
entreteniment, un pur engany al temps, una quan, baixant a peu per la carretera que du a
puragenerositat: 'Hedonatpoesiaalshomes', Aiguafreda, a Begur, veig una pista de tennis
per el quecomptadeveritatsviure,sadir,
gaudir,estimar, abrusarseenelsdiferentsfocs abandonada.Sempre em rev lapart dela novella
queel plaer,la intellignciailasensibilitat ens de Bassani en qu el narrador,que va enamorarse
ofereixen. deMicl,recordaelspartitsdetennis alancadels
FinziContini queva haver de ser abandonadaquan
Sentint aquesta constant tensi entre lafamliavaserdetingudaideportadaaAuschwitz,
l'escriptura (l'art) i la vida, no contenen aquestes on va desaparixer. La pista abandonada em fa
mateixes paraules unaaltra armaci de la joia de present l'absncia d'en Miquel.Cada vegada penso
viure? Norecordohaverparlat d'en Paveseamb en queencaranohevistlapellcula.Undiahofar.
Miquel,totiquepotserhovamfer,persd'unaltre
escriptor itali pel qual sentem una altra debilitat
compartida:Giorgio Bassani que, integrada dins de
La novelladeFerrara,vaescriure EljarddelsFinzi
Contini.Esmentoaquestaobraperqu,llegintnosal
diari, vam descobrir que ens agradava una actriu,
D o m i n i q u e S a n d a q u e , e n l ' a d a p t a c i
cinematogrca deVittorio De Sica, va interpretar
Micl FinziContini,un personatgedelqualenPairo
(com li deem a El Punt) va escriure que s
complex perqu t moltes capes interiors, que
inclouenlaccii lamentida,unjoc d'aparencesen
el si d'una rica famlia de Ferrara amb un nal
trgic.Ho vaescriure a L'escaire (aquells articles
que fan quecadadia el trobemafaltarpel rigor,la
precisi,lamiradacrticaenverselspodersamb els
quals analitzava la realitat) en resposta a una
columna que jo havia publicat el dia abans en qu
lamentava que, de les parades dels dibuixants del
nalde lesRambles,haviadesaparegut unretrat

26

Miquel Pairol: la memria
com a paisatge
Antoni Mart Monterde
En les darreres pgines dExploracions.Notes icon
verses de literatura,Miquel Pairol assaja una auto
biograa de lector que constitueix una veritable
potica:Lecturesinoblidables.No estractasola
mentquejaseriamolt dunamemriapersonal
decomelsllibresllegitslhavienfetcomapersonai,
alhora,com aescriptor;des daquestpunt devista,
aquell escrit destillava i condensava tot el que el
lector dOctubre,deLenigmaidePaisatgeenames
potrecordar, i reconixer tamb,dunaaltramane
ra, com a lector de Cera, El manuscrit deVirgili, El
convit o El camp delombra.Lautoretrat ambllibres
alesmanssungneredifcil descriure,pelquet
de confessi al llindar de lexhibici, per tamb
moltcomplicat dellegir,perqucaldeixardebanda
tantlesperit tafanercomlerudit.Tuncomponent
memorialstic que, de llibre en llibre,medita sobre
un moment en la prpia vida en qu de sobte,
aquestasuccessidinstantsresultaprousignicati
vacomperavncerladiscrecci,i tun vessant de
crtica literria vinculada a una explicaci de lobra
prpia que aixeca els seus mapes en pblic alhora
que pren conscinciadun cert ordre i en fabalan.
Per aix,laprimerafrasedaquell escrit,Lalectura
sunadelesformesdelafelicitat,resultaclauper
entendreelpaperqueelsllibresdelsaltrestenenen
la vida dels escriptors. Per no sha de perdre de
vistalexplicacidecomCadalectorcultivaunjard
privat,quetdistribut alasevamanera,ambparte
rresivials,onladisposiciilanaturalesadelesplan
tes, dels arbres, dels arbusts i les flors, sempre s
diferent detotselsaltres.En el plnol delsllibres i
els dies que dibuixa Pairol en aquelles pgines, la
descobertadelaliteratura,delallengualiterria,s
unaformadeconscincia.
Aquelles pgines sobre la lectura tenen un
dobleconcebutdesdelpunt devistadelescriptura:
Percomplaurelamo.Es tractadunabreu meditaci
sobreel fet descriureen catal,i al capdavall,des
Elprocs.Revistacontracultural
criure,publicat alacollecci Senhal,lany2001.En
les conclusionsdaquell text Pairol cita Karl Kraus,
qui deia que escrivim perqu no tenim prou carcter
pernoescriure,argumentquesubscriuidesenvolupa
dunamaneramoltinteressant:escrivim encatal,
per la mateixa ra que escrivim,per satisfer laveu
interior que ens donaria malestar si no lobessim.
(...) Lescriptor s el servent que obeeixun senyor
ntim que li ordena escriure i que, si no lescoltem,
dna turment.s per aix que, tot i queles condi
cions siguin adverses, seguim escrivint, per com
plaure lamo. Diuen que nosaltres no hem triat la
literatura,sin quelaliteraturaenshatriat anosal
tres.Aix tambscert. Lafrmuladecomplaure
alg que pot recordar Complaure una ombra de
Joseph Brodskynoenshadeportaralequvoc:es
tractade lnic amo,tot sigui dit, que no crea un
esclau,sin un home cada cop ms lliure,precisa
ment,per lacapacitat devnceraquestturment;un
turmentsenseel qual,per,nopodriasentiraques
tatensidescripturaqueacabaconvertintseenun
comproms insubornable amb la paraula: amb el
plaer i el benestar que ens dna llegir una pgina
acabadadesprsdhaverlaimaginada,escrita,poli
da i repassada ens haurem de donar per ben pa
gats.Lliurataunaservitud literriaintangible,les
criptor situa en lescriptura la ms alta exigncia
voluntria,per no obvia tot decondicionants que,
sense convertirlos en excusa, sn ineludibles. Qui
recordielplantejamentinicialdElmanuscritdeVirgi
li podr entreveure que, tant en aquella novella
comenaquestsmots,hihaunamateixaconscincia
exigent sobreel sentit del que s i hade fer un es
criptor, portada al lmit; una conscincia, una
exignciaquePairolrenovaacadallibre.
Podem descriure el memorialisme i lanarra
tiva de Miquel Pairol com la satisfacci daquesta
veu interior, tamb a travs de lassaig literari. En
aquest sentitresultamoltadientmirardesintetitzar
27

lesduesperspectives:ladelalecturai ladelescrip
tura,exposadesen aquellsdosescrits.sadir,con
siderarqueelfet descriuresobreliteratura,aPairo
l,el portaaconcebreuns quants llibres,queenal
tres novellistes es considerarien complementaris,
comapartessencialiunadelesclausdaquestama
teixaconscinciaicomproms.
Si tenim presents alguns dels referents que
Pairoltraaenelseuplnol,iqueellectoravesatde
la seva obra reconeix clarament a cada pgina, la
memria i la conscincia literria daquesta
memria s el gran eix que travessa els seus lli
bres.En aquestpunt,JosepPla,GiuseppeTomasidi
Lampedusa i,en menor mesura,LlorenVillalonga,
destaquen clarament com a cmplices en la seva
conscincialiterria.Elstresals qualscaldria afe
gir,enunsegoncerclenomenysdecisiupernotan
palpable, Stendhal, Marcel Proust i Henry James
aporten a la mirada literria una convicci ferma,
que Pairol destilla en unes frases dePaisatgeamb
ames:
La memrias lafacultatms preciosaque t
lhome, encara que no i en som prou cons
cients lamsprecisa.(...)Vallapenadeveu
re lavui per, un altre dia, fruirne als boscos
acollidorsdelrecord.Icaldeixarpistesicollec
cionarfetitxesquetempsavenirensfaranms
vivalevocaci.Aix,no spasque lavidasens
torni estantissa, sin que la convertim ms
aviatenfantasia;ailas!,enliteratura.
s important remarcar que escriu aquestes
paraulesquan encarano haviapublicat msqueun
recull darticlesLenrenoudelsanys80:enaquell
moment,PairolsunllicenciatenFilologiacatalana
que t algunes idees clares sobre la necessitat de
distanciarsedelsectarismemetodolgic delaPlaa
delaUniversitatdeBarcelona.Encomptesdeseguir
elscaminsquegeneralment fressavenelsllicenciats
del ram, es dedica fonamentalment al periodisme
cultural i dactualitat poltica,tant a Girona com a
Barcelona, unaactivitat que vadesenvolupar dca
des, tota la seva vida, diriament, a les columnes
dopinidElPunti,durantuntemps,aldesaparegut
DiarideBarcelona.Elperiodismeno spasunaacti
vitat negligible en parlar dela sevaobraun petit
incs: quins articles estaria fent ara!, sobretot si
tenim present que el periodismesla matriu duna
partimportant de laprosamspotentdeleslletres
catalanes contempornies. Des daquesta posici
desenvolupa la reexi sobreliteratura, o la imbri
cacidelaculturaenlareexipolticadunamane
Elprocs.Revistacontracultural
ra que,per moments, recorda el primer dietarisme
de Joan Fuster,a migcam entreeldiariliterari,n
tim, i el diari de rotativa, pblic. Per, en aquell
moment,lapublicaci dun diari comPaisatgeamb
ames,idunaanotacicomlaqueacabemdesub
ratllar, sens dubte devia resultar sorprenent, ns i
tot en unaliteraturacom lanostra,en quabanda
dels clssics esmentats i daltres, no eren pocs els
diaristesenactiu.
Semblava primordial, en aquell llibre,la vo
luntat de marcar una temporalitat natural les es
tacions de lany a les lectures i les reexions, de
maneraqueeltempsdelescripturaiel del paisatge
sacompassessin per crear un espai en qu els re
cords quedarien xats. s una mena destructura
quemantnsalseu darrer llibrepublicat,Octubre,
aquestamaneradevincularlescripturailatempora
litat demostrahaver estat unaconstant i un encert,
ja que situa el lector forade la temporalitat quoti
dianasense esborrarla,el fa aturarse els faatu
rarse,allector i al temps duna maneraunamica
proustiana queexigeixllegir o aprendre a llegir
ambcertalentitud.
Per a un escriptor que atorga un paper tan
decisiu al temps i a lamemria, Proust sun refe
rent, sense dubte; per la seva possible inuncia
est refractada per alguns autors sobre els quals,
ms tard,Pairol va escriure alguns assaigs que, en
aquella breu anotaci, es presagien. Es tracta dels
dosllibres quepublicaen1996:Lageograantima
deJosepPla,centrat enquatrellibresclau delautor
empordansper anotonomasia,i El prncep i el fel.
Una lectura dEl Guepard de Giuseppe Tomasi di
Lampedusa; un llibre que, daltra banda, inclou no
poques meditacions sobre un tercer autor impres
cindibleenaquestalectura:LlorenVillalonga,segu
rament lescriptor sobre el qual Pairol va escriure
ms pgines com les quees publiquen en aquest
nmero dEl procs, que ns avui havien roms
inditesperatzarseditorialsalmargedelempor
dansielsicili.
Ens centrarem noms en el primer, segura
mentel msimportant en unareexi queinclouria
tots elsaltres,per que ara no podem abordar. Jo
sep Pla s una tradici literria per ell mateix,tan
atractivacomperillosa,tanfascinant quepotarribar
a ser perniciosa, per extremadament propera, mo
dlica,falsamentapamable.Ms dun talent literari
del pas haquedat esgarriat peramararse tan pro
fundament de lobra de Pla que noms ha pogut
continuarla. I no tot en unatradici s continuaci
santa o no; una tradici inconscient noms es
28

repetici. La manera com Pairol converteixPla en
un delspuntalsdelasevatradiciindividual s,cla
rament,impecablei implacable:parteixdunalectu
ra profundssima, per no el repeteix en cap mo
ment.LarmaciquePlatunainunciadetermi
nant en Pairol no podr ser demostrada fefaent
mentambtresadjectiusarrenglerats.
EnelsseusprimersdiarisPairolrememorael
diaqueva morirJosep Pla.Nocomentarem ara els
sentiments ms profunds en assabentarse, per la
rdio, de la notcia.Sn sentiments que narra fent
unaveritabledemostracidecomserenitat isinceri
tat nosnincompatibles,sensecaureenallquese
solanomenarcontenci.Perscalsubratllarcom:
Pla mhavia ajudat dunamaneradenitivaa
estimar la literaturaienels seus textoshavia
comenata intuircairesdelavidaqueelsanys
manirien conrmant, de vegades dolorosa
ment. Mestre de lart i de la vida que noms
vaigconixeratravsdelsllibres, aquelldia de
lasevamortvaigdeixartranscrrerforahores
totresseguintelsraconsmsestimatsdelsseus
textos, en un exercici poc recomanable que,
aixnoobstant,recordoquemaconhort.
Daltrabanda,enLectures inoblidables,expli
cacomlaproximaciaPlavaserdoble.Pairolno el
va conixer personalment, estem parlant noms
dunaaproximaciliterria,dunacostament queva
haverde vncer,abandadels sectarismeslolgics
abans esmentats, els prejudicis dels periodistes
pseudouniversitaris barcelonins amb futura sego
na residncia a lEmpord: una subsecta que, en
els anys del Tele/Exprs, dIbez Escofet,Montse
rrat Roig, Terenci Moix, Robert Saladrigas, entre
daltres,vanforjarunadistnciadePlaapartirduna
idea absolutament mesella del barcelonisme, inca
padeveurehi clarenlespginesdePlasobreBar
celonao sobreelmn sencer.Estractaduna da
quelles paradoxesque ha generat lanostra cultura:
ladistribucidepatensdecosmopolitismei depro
vincianisme terme molt emprat per Pla sense
tenir la ms remota idea del que signicael terme
cosmopolita,ni menysencarael termeprovincial en
la literatura catalana, en qu,com Pairol va saber
subratllar,tunsentitmoltsemblantalqueten la
literatura realistafrancesa delXIX:El provincianis
me espresenta comun qualicatiuqueaspiraa le
xactitud.Nosusatperdenigrar,sinambunafany
de justcia,de clarividncia,dhonestedat narrativa.
(...)smediocre,pertambamable,slimitatper
tamb confortable, posseeix ambicions discretes i
Elprocs.Revistacontracultural
realitzables,sunamesuraforaajustadaalespos
sibilitats reals i comunes de lexistncia humana.
Amb contundnciai intelligncia Pairol es distan
ciadequi oblidainteressadamentqueJosepPlaha
viafet tantsels quilmetresliterarispel mn queli
van permetre descriure, amb el mateixesperit, El
carrer estret o Weekend destiu a New York, com
abans haviaescrit sobrePars,Girona,Moscou,Ma
drid,Berln,Buenos Aires oVencia,i que s aix,i
no una boina tellrica,el que li permet ser alguna
cosamsqueunpaisatgistavibrtil.Enaquestpunt,
Pairolesmostrasubtilidurambelsseuscompanys
de professi i, en algun cas, tamb de generaci, i
valadir que,al costat delstreballs deXavier Pla
elogiatsperPairolenuna assenyada ressenya,la
miradadePairol sunpuntaldelarenovadaconsi
deracidelautordElquaderngris.
La relaci de Pairol amb Plaport caracterit
zarse, doncs,com duna menadedesallunyament,
que implicava sotmetre a crtica la crtica mateixa,
per que exigia tamb acostarse a Pla des duna
proximitat preexistent, geogrca, gens fcil de
descobrir i ms difcil encara de gestionar, un cop
assumida.Aix,apocsquilmetresdonPairolhavia
nascuticrescut,amb unensenyamentenquning
no nhavia parlat,a divuit anys,vallegir El guadern
gris:
Encatal, enlallenguafamiliarenqusempre
haviapensatiparlatperquetotjustaleshores
comenava a reconixer com a instrument
literari, espodiaescriureall,espodiaaconse
guir aquella emoci, aquella bellesa, aquella
sensualitat que desvetllavatots els sentits, la
mirada, lolfacte, loda, elgust. Vaig descobrir
el catal, com allengualiterria, en aquelles
pgines de Pla. A ms, era un escriptor que
parlavadunspaisatgesconeguts,de gent que
identicava, de pobles i de noms que havia
sentit anomenar desde sempre. Placonvertia
en literatura el meu mn familiar, el pas i la
llengua, i era una literatura que estimulava
totaunamena de sensacions i de curiositats.
Comalector,quesdelqueparlemaqu, vaser
la descobertamsimportant de lameva vida
perqu Pla agermanava literatura i realitat
immediata. (...) El quadern gris va ensenyar
aquelljoveeducatsota lairrealitatlingstica
que haviaimposat el franquismeperimposari
negarlallenguaiculturacatalanes lespossi
bilitats literries del territori immediat i de la
llenguaprpia.
A lavista daquestameditaci,cal tenir pre
sent que,delamateixamaneraqueaSuecaels es
criptorsestan condemnatsano poder aspirar a ser
29

msqueelmillorescriptordelseucarrer,perqudel
seupoblejahosersempreJoanFusteriaix que
foradelcarrerdeSantJosepdelaciutatdelXquer
hi ha molt bon nivell, especialment al carrer del
Pou,Josep Planohoposagensfcilalsemporda
nesos,i al conjunt dels gironins,especialment si es
tractadescriure sobre certsindrets. Hi hacertsca
rrers, certs racons, a Palafrugell, a Girona, per
tambaBarcelona,o aPars,que han quedat satu
ratsper lescripturadeJosepPla.sineludible:quan
Pairol va fer la (dura per assenyada) crnica del
Colloqui Universitari Josep Pla,de 1997, des de la
nestra delaula situada a lesantigues casernes de
Sant Domnec en qu van tenir lloc les sessions,
comenta:
DesdelaulaA5salbiraunamplipanoramade
teulatsde laciutatvellaisesenten, properesi
dominants, les campanes de la catedral. Sn
elementsqueformenpart delamitologiapla
nianadeGironaiquevancontribuiravincular
la msica de lerudici amb aquella realitat
material, immediataitangible sobre laquales
basa, com a fonament ms ferm, lobra del
mestre.
Lapreguntassisenspermetparafrasejar
GabrielFerratercomgosarpodertornaraescriure
sobreGirona,perexemple?Ser fort nobastacoma
resposta.Com compartir una geograantimaamb
unautorcomPla?
Aprenent a mirar seria la resposta ms evi
dent,i no seriadeltotinexacta.Per,enPairolcal
dria parlar msaviat daprendre a recordar.Ho po
dia fer amb Lampedusa, o amb Villalonga, o amb
Stendhal, o Proust. Per Pla lobliga a aprendre a
recordar des del principi, s a dir, des del mateix
materialcompartitperunatzardeldest.Unscarrers
concrets, uns paisatges concrets, limitats i delimi
tats:nonhihaprouatornarapassejarlosperescrit
irepassejarlosenlalecturadePla,sin quecalbus
car una manera de recordarlos, desprs dhaver
descobert que un gran escriptor ja els havia salvat
deloblit.
AixselquePairolfaenCera,lasevadarre
ra novella publicada. El narrador, des del primer
captol,s algque recorda,i queno nomsha de
narrar els seus records, sin tambla manera com
vaanar fentseconscientqueelpresentseriarecor
dat,algun dia.Elllibrecomenaamb lenterrament
del bisbeCartany,vist perun nen,el narrador que
araesrecordacomanen,queprcticament sobli
gat a assistir al pas de la comitiva fnebre per la
Elprocs.Revistacontracultural
Rambla de Girona, enmig duna muni de dol. El
moment enquel narradoreslimitaadir:Unbosc
demitgesnegresresultailluminador.Pairol acon
segueix fer avanar els records del narrador ja
adultalhoraquevadesenvolupantselaconscin
ciadel nen queeraaleshores,respecteall quepas
savaalseudavantiquenoacabavadecomprendre.
Lamemria que desplega el llibres lahistria da
questacomprensi.I el narrador,quejaho hacom
prstot,acompanyael nen que mirava, i aix ho fa
durant les pgines en qu esdesplega unamanera
de mirar la histria recent de la societat gironina,
desdelfranquismensalsnostresdies.
Aquelles primeres pgines de Cera segura
ment no shaurien escrit igual sense les primeres
pgines de Girona. Un llibre de records, concreta
mentel passatge,que Pairol comentaal seu llibre,
en qu Pla rememora el moment en qu, de nen,
arribaaGironaentartana,perestudiarelbatxillerat.
La manera de recordar de Pla,en aquell llibre dels
anys50,implicaamsamsuntombperlesmsca
res, atribuint el llibre a un tal Albert Ferrer,de qui
shatrobatunmanuscritquePlapresenta.Unams
cara que, en realitat, resulta bastant maldestra, si,
comremarcaPairol,estenenpresentselsprlegs i
eplegsdelsdiversosllibresrecollitsenel volumter
cer de lobra completa.Linteressant s que, redac
tat en elsanysquaranta o comenaments dels cin
quanta,publicat el 1952 amb el prleg esmentat
datat,problemticament,entre 19391952,tot el
llibrees refereix a uns episodis viscuts entre 1907 i
1912, amb la forma que tenia aleshores la ciutat.
Per la ciutat creix, precisament, a partir del mo
mentenqucomenaCera,agost de1963,ilesca
tegories descriptives traades per a Pla no poden
tenir vigncia material, encara que s immaterial.
Per aix,Pairol faevolucionar la teoriadel provin
cianismedePla basadaenlavidadiscreta i sense
ambicions cap aun provincianisme de grisor tre
pitjada, malaltissa, de mal respirar, de la segona
postguerra, quan dels sorolls de la guerra lnic
ress quequedavaalaciutateraunahumiliaciim
perceptible convertida en una quotidianitat sense
inters,comlarquitecturaqueshaviaanat afegint,
juxtaposada,alaciutatantiga.
Per parlar daquesta nova Girona dels anys
seixantai segents,aPairol jano li servia larees
criptura de Pla, sin que calia posar en moviment,
de maneradiferent,el que de Pla havia aprs.Per
aixsntantextraordinrieslesdarrerespginesde
Cera,que constitueixenel cim duna literatura que,
sorgintdelalli planiana,ladesborda.Elnarrador
30

sesitua,eneldarrercaptol,Desdelviaducte,en
un horitz inimaginable com a record per Pla: les
andanesde lestaci de ferrocarril deGirona, situa
des sobre unviaductede cimentinaugurat precisa
menten els anys en qucomena lanovella.En el
penltimcaptol,laconstrucci daquell viaductes
narrada,des dela perspectiva de lacasa del carrer
Barcelonaquehacentrat elllibre,atocardelantiga
platja devies,com el darrer cop que lamodernitat
dnaunaformadevida,queacabaextingintse,iva
areunirseamb elsmorts.Per,elnarrador,quevol
prendreun tren lanyque enceta el millenni, deci
deixperdrel,perquprecisamentenaquellmoment
sest enderrocant lacasa, quehavia resistit el pas
deltemps,per nodelstemps.Delamateixamane
raque lamiradaalsanysseixantatraavaunafron
teraamb el mnplani,Pairoltraaunanovafron
tera.Les pgines dedicadesalespeculaci urbans
ticasndunaduresaquerecordalesquePladedica
alaburgesiadelacapital catalanaaBarcelona.Una
discussi entranyable,quePairolvasaber subratllar
com el retrat durssim duna generaci que es pre
sentava com agenial,per que en el fons era pro
fundamentmediocreo,msaviat,mesquina.
En aquest punt, Lampedusa tradut per
VillalongapassaaserelreferentperaPairol.Les
tructura deCerascalcadade ladEl Guepard,vuit
captols. De la novella del sicili, un cop ms amb
una meditaci sobrela temporalitat natural,Pairol
vaescriurequeLestructuradElGuepardscom la
dun arbre que es desfulla. Ens els quatre primers
captols assistim al moment zenital de larbre, als
mesosestivalsenquspledevegetaciidefron
dositat. A partir del cinqu captol, larbre ja est
desfullat i en collim de terra ara una fulla arauna
altra i ens les mirem amb detall i una mica de re
cana. No s gaire diferent lestructura de Cera,
amb ladifernciaquetot comenajaquanel narra
dorvarecollint fulles,inecessitafer comprensiblela
sevarecana,ns al moment en qularbre s sot
ms aunatala que ning podiapreveurecom ane
cessria,per quening no farcap esfor per evi
tar.LesdarreresfrasesdElGuepardlacaigudadel
gos llanat per la nestra, que van merixer en
lestudidePairol un comentariexplcit,ressonen en
lacaigudadelacasadelsCastells.Lamaneraenqu
cadaenv,cada paret,cadacruixiaque sensorra a
cop de retroexcavadora s narrat,remet a tot all
que el narrador sap i ens ha fet saber: els records.
Identicava les habitacions pels colors queencara
conservaven,grocs,verds,pllids,magres,quere
cordava i que ara em mostraven a plena llum del
Elprocs.Revistacontracultural
matdejuny.Cadacambra,cadapassadsem susci
tavarecords.(...)Enunmomentdonat,esvaenfon
sarelterradelhabitaciqueocupavaloncleArcadi
i de seguida va cedir, sencera, una ala de ledici,
com si hagus perdut tot el suport. La narraci
combinasviamentelsorollambelsilenci.
Arab,estractadunarelaciambelsllocsa
travs del queJosep Pla, a El quadern gris,anome
navalamemriamoral:Lamemriamorallnica
que importa neix en un determinat moment de
desenvolupament delorganisme.Lapor de perdre
elquehomtodenoarribaratenirelquehompre
tn s el quefereix,el queemmotlla lavida.Lapor
neixdelainjustciabiolgica,sadir,delapossible
o real conculcaci delanocidejustciaquetot or
ganisme, pel fet de viure, posseeix.Aquestes pa
raulesdePla,reinterpretadesenlacciperPairol,
ens porten a un vag de tren en qu,nalment, el
narrador, pujavaser un acte devoluntat per
deixarse emportar involuntriament i vo
luntriament alhorallunydel record,i deladesa
parici del lloc de la memria. El gest amb qu
Lampedusadibuixaunescor del gosmort,encau
re, com una imprecaci, esdev, de la m del ma
quinistaquearrossegalamirada,un escor capala
prdua: el narrador encara sasseu a la banda de
lenderroc, i quan la ciutat s deixada enrere, Les
imatgesdelquehaviavisttornaven itornaven...Les
paretscaient,laindifernciaamb quunsdescone
gutsretiravenlarunes.Resdaixestavaprevist en
lamemria moraldePla,que,tanmateix,hispre
sent.Lapordeperdrealgunacosahaquedatsubsti
tudaperlasensaciquenohiharesmsenaquest
mnqueunaimmensaprdua,delaqualelsrecords
slnic quequeda. Per aix,quanelnarrador sent
queeltrenaccelera,endevinaqueenrealitathofaa
travsdeltemps,nodelespai.
En aquest sentit, Josep Pla i Miquel Pairol
constitueixen dues grans maneres de fer literatura
contraloblitrelacionades atravsdel llegat dela
lectura,noatravsdeladependnciadunatradici
ineludible que tenim el privilegi de tenir molt a
prop.
31
 Elprocs.Revistacontracultural

Correspondncia: Vicen Pags - Miquel Pairol

32
 Elprocs.Revistacontracultural

33

De Quart a lnima del lector
Josep Pastells
El dia que va morir Miquel Pairol, el brogit causat
per lallau de comentaris elogiosos contrastava
espectacularment amb la placidesa dels boscos de
les Gavarres i la quietud de lOnyar. Aquell sis de
juliol de 2011, els plors del mn cultural catal
rebentavenelsilenciquelescriptor deQuart shavia
imposat mentre veia passar el mn cap a laposta.
Cinc setmanesabans,quanlamalaltiaesvarevelar
irreductible,Pairol vaacomiadarsedelslectorsdEl
PuntAvuiambelseuTel,un articlememorable en
qu enumerava els quatre ingredients duna bona
columnaperiodstica:sentitcrtic,reexi,memria
i una micade voluntat destil,que vol dir escriure
elsmotsambordreiambicideclaredat.
Cantalavida
La certesaque el rellotge saturava no vainterferir
amb la discreci i laplom que sempre lhavien
caracteritzat,nitampocamblacohernciadelsseus
actes: encara va tenir el coratge descriure un text
postrem,de toelegac,en quelsressonsdHoraci,
Kavas i Vinyoli ampliquen un exquisit cant a la
vida, a la terra i la llum, a lamor i la fora de les
paraules. Un dels seus grans amics, el poeta
cassanenc Llus Freixas,va rebre lencrrec dellegir
Nohaestatunsomni,noeldiadelenterrament,iva
continuar fentho en homenatgesen qu,msenll
dels inevitables i justicadssims adjectius
laudatoris, intellectuals molt centrats i sobris en
lexpressi dels sentiments(Xavier Pla, Enric Sria,
Imma Merino, Mrius Serra o Llus Muntada, per
citarne noms uns quants) van coincidir a
assenyalarqueelmissatgepstumdePairolsfruit
dunareeximoltfonda,dunasaviesaquesembla
venirdemoltlluny.
Lacadnciadeltemps
Tot va comenar ben a prop, per. A la casa de
Quart on va nixer el 9 de desembre del 1955,
Elprocs.Revistacontracultural
situada al costat de la carretera de Girona a Sant
Feliu de Guxols. All, i tamb a la casa pairal de
Palol,onlaviielpareteniencuradelbestiar,Pairol
va descobrir de ben petit la cadncia justa del
temps, el color dels matins i els capvespres.No s
gensestranyqueanysdesprslanaturaesconverts
en un delsseus temesfavorits,tractat sempreamb
paraules ajustades que sembla que brollin de la
terra.La rutinaaparent deles estacions, lolor dels
solcs que obre amb el trmec, la aire de lalzina
desprs duna tempesta o el sabor de les cireres
acabades de collir sn descritsper Pairol amb una
precisiquepermetassaborirelsmotscomsifossin
comestibles o ensumables, com si estigussim al
seu costat mentre dina i llaura o trepitgssim el
mateix terreny per on passeja al captard entre
ombresirierols.
Motsicamions
Per si llegir Miquel Pairol s fer cam amb ell,
resseguir les sevespetgesens ofereixtroballes que
indiquen que va avanar sempre en la mateixa
direcci. En viure al costat duna carretera prou
transitada,unadelessevesprincipalsdistraccionsa
lestiu, quasi sempre en companyia de lavi
Francisco, el Babu, consistia a veure passar els
cotxesestrangersper endevinarelpas don venien,
un allicient menor comparat amb les caravanes
multicolors de voltes ciclistes que de tant en tant
llanavenalgunagorra.Ben apropdelacasatamb
circulaven molts camions amb enormes caixes
plenes de paraules que el petit Miquel no entenia.
Per aix preguntava: Qu posa aquest cami,
Babu?.Com queelscamionsacostumavenapassar
rpid,lavisovintnoteniatempsdeveureho bien
Miquel senfadavaambell,peracpiadinsistirva
arribarundiaenqueracapadedesxifrarelsmots
sense cap ajut.Molt abans danar per primer cop a
lescola,Pairolvaaprendreallegirtotsol.
34

Lletresimsica
La facilitat per adquirir coneixements no va
abandonarlomai,ni tampoc lintersperleslletres.
Tot i queelsparesnoeren granslectorsdetant en
tant compraven el diari,aix squan en Miquelva
matricularse a primria la casa es va comenar a
omplir de Tebeos i Patufets. I tamb de llibres.
Primer eren de gran format i plens dillustracions,
per aviat va predominar el text. Sovint llegia
mentre feia temps per agafar lautobs de la
Hispano Hilariense, i tamb al pis de la cosina de
Gironaonanavaadinarimsduncopesquedavaa
dormir. All hi va trobar una biblioteca prou ben
assortida,quede seguida vacomplementar amb la
delaCasadeCultura.Notot erallegir,per.Tamb
el sedua la msica: de ben petit improvisava
bateries per ferritmes amb culleresde fusta,olles i
pots quan la mare els eixugava per desarlos al
rebost,imsendavant fruadall msambcassets
delaNovaCan(Llach,MariadelMarBonet,Sisai
Raimon, sobretot) i de cantants com Joan Baez,
Leonard Cohen i Paco Ibez que tamb feia
escoltaralasevagermanaFina,nouanysmspetita
queell.
Perseverana
Lesnotesalescolaconrmavenelquejasintua:no
noms mostrava una curiositat innita, sin que
excellia entoteslesassignatures.sfcilimaginar
sel. Absort. Amb els ulls verdosos, esquitxats de
laments marrons, xos en les pgines que
devorava a gran velocitat. Era com si des de ben
jovejahagusdecidit quenofarianiungestsobrer,
que per molt que la realitat sembrolls com un
eixamde papallonesboges,mai no es desviariadel
camdelanlisiilareexi.Aixno vol pas dir que
no feslesentremaliaduresprpiesdequalsevoldels
seus amics de Quart o de la Salle, ni que ms
endavant,quancursavasecundriaalinstitutVicens
Vives, no comets els excessos habituals dels
adolescents,perelcassquelany1974,eniniciar
els estudis de lologia al Collegi Universitari de
Girona, era evident que aquell noi ms aviat alt i
prim sabiamoltb capon voliaanar.I malgrat que
mai no havia sentit un gran entusiasme per les
feinesdelcamp,queenaquellapocaassumiaquasi
per obligaci per ajudar el pare, feia cam amb
lesperit de treball i la pacincia i perseverana
prpies dels pagesos, amb la vista clavada en un
horitzdelletresquecontemplavaambdelit.
Elprocs.Revistacontracultural
Unestilclar
Llavors ja se sentia fascinat per la prosa de Josep
Pla,ambquicompartialacapacitatdobservarduna
maneraincisivaireposada,lasolidesadunestilque,
per sobrede tot, cercavauna forma reeixida de dir
les coses. Per tamb admirava Montaigne,
Lampedusa, Plat,Mrai,Steiner i una llarga srie
dautors grecollatins que mai no deixarien
dacompanyarlo. Quan encara no tenia vint anys,
Pairoljashaviaconvertitenunlectormoltslid.Els
seus primers articles decrtica literria a Presncia,
publicatslany1976,sntextosprecisosi agutsque,
perfeccionista com era,no acabaven de satisferlo.
Intento aconseguir un estil clar, sonor, una prosa
que pugui ser llegida en veu alta i que tingui una
cadncia,una claredat,unaharmonia,armavaell
mateix en una carta dirigida a Narcs Jordi Arag
amb motiudeledici,al1984,del seuprimerrelat,
El carrer delaLlebre.Enelsvuit anys transcorreguts
entre lingrs al mn periodstic i el debut en la
narrativa de cci, Pairol va collaborar en les
pginesliterriesdelAvui i del Punt Diari,ams de
completar els estudis de lologia a la Universitat
Autnoma deBarcelona,complir el servei militar a
SantiagodeCompostelai fer classesdecatalpera
mestres i funcionaris a lInstitut de Cincies de
lEducaci de la UAB i a lEscola dAdministraci
PblicadeCatalunya.
Cartesdelamili
La mili aSantiago vatreurel depolleguera.En una
carta datada el vuit de setembre del 1979 i escrita
mentre feia gurdiaal polvor, arma:El principal
problema daquest quarter s que es fan molts de
serveis, moltes gurdies, moltes cuines, moltes
limpiezas, etctera, i que cada mes he destar una
setmana de maniobres a los Monegros, una
setmanafentelximplepel migdaquellsdeserts.A
ms danar amb helicpter,dormir aterraimuntar
tendes de campanya, pujavai baixava turons que
noms crien quatre romans i quatre farigoles,
comentava Pairol als pares i la germana en una
missiva en qu descrivia aix aquelles operacions
militars:Moltafressa,moltdefumimoltapudorde
plvora.MsomenyscomelsfocsquefanaGirona
lltim diadeFires.Durant lestada a la Brigadade
Infantera LigeraAerotransportableGaliciaVIItamb
vaconstatarlasevatendnciaaengreixarsei esva
deixar barba per primer cop, convenut que aix
dissimulava els quilets acumulats.De tota manera,
en reincorporarse a la vida civil, lesveltesa es va
convertirenunobjectiuindefugiblequeal llargdels
35

anys el va dur a posarse a dieta en ms duna
ocasi.
Determinaci
EntornaraCatalunya,lesuctuacionsenelpesi en
laspecte fsic (la barba apareixia i desapareixia, de
tantentantnomsduiapatilles,enalgunaocasies
vadeixarelscabellsllargsiarrissatsperlapartdel
clatell) no el desviaven en absolut de la direcci
elegida. Voliaanar al Parns,amb els grans noms
delaliteratura,armaAntoni Puigverd.Isveritat.
Amb la mateixa determinaci que el pags que
escampalesllavors,Pairolespreparavaperescriure
una obra literria que justica de sobres tota una
vidadededicaci,enparaulesdelmateixPuigverd.
Esclarqueeltracteexquisitdelallenguailenergiai
la sagacitat ambqu dotariamoltsdelsseustextos
no eren exclusiusdelanarrativa,sinqueespodien
aplicar perfectament als articles periodstics, els
dietaris,lesbiograesielsassajos.
Efervescnciairetorn
Entre1987i1990vatreballaralaredaccidElPunti
de 1990 a 1994 va ferho al Diari de Barcelona i al
Nou Diari. Va ser potser lpoca de major
efervescncia vital, amb multitud de tertlies i
presentacions, nombrosos viatges per Europa i
alguna relaci sentimental que en cap cas es va
allargarmsdunany.Alseuprimerdietari,Paisatge
amb ames (1990), ja parla de la lluita contra el
temps,itambdel pes delescircumstnciesen els
esdeveniments que marquen la vida. Quatre anys
ms tard, la fallidadel NouDiariva propiciarel seu
retornaGironailinicidelescollaboracionsregulars
a El Punt,primer a la secci ElTrptic i a partir del
2000,aLescaire.
Elllocideal
Ladecisi dabandonarelpisdel carrer JuliRomea
deBarcelonaperinstallarsealacasadeQuart que
elsseuspares havien construt abansdecasarse,la
mateixacasaondefethaviaviscutquasisempre,no
era en absolut improvisada. Havia rebut ofertes
dalgunsdelsmillorsdiarisdelpas,pervarebutjar
les.Preferiaquedarsealquemainovadeixardeser
el seu lloc ideal. Aix faria companyia a la mare,
Montserrat Sarr,que havia quedat vduatres anys
enrere. I estaria ms a prop de la germana i del
nebot. I segur que trobaria la tranquillitat
necessria per llegir i observar,per escoltar msica
clssica, pera i jazz, per pensar i, sobretot, per
escriure.
Elprocs.Revistacontracultural
Talent
El seu despatx ample, llumins, ple de lleixes
atapedes de llibres va convertirse en lespai
perfecte per assolir el silenci i la solitud
imprescindibles per tirar endavant la tasca
periodstica i literria. En tornar a Quart ja feia
tempsquepatialamiopiadelestudiant.Elforavaa
dur ulleres que, a ms de reforar laspecte
dintellectual,contribuenaferque la sevavisi de
la realitat fos ms ntida i senzilla, ms lcida i
directa. El talent i la tenacitat van fer la resta. En
aquell despatx gaireb idllic, ben a prop de lhort
que treballava, de les Gavarres i de les ribes de
lOnyar i del Celr on passejava amb laseva gossa
Kuin, Pairol va escriure milers darticles farcits
dopinions argumentades i assenyades, sovint
irniques, mai pirotcniques, amb frases tan
concloentscomaquesta:Alasemprehihaelmur
de Madrid,en leslleisgrosses,en lesmitjanes i en
les petites que elabora el Parlament de Catalunya.
Tot acaba encallat, empantanegat, recticat,
ribotejat,esporgatigeneralment triturat aMadrid.
Hovaescriureal2010,unsquantsmesos abans que
es fes pblic a la sentnc ia del Tribunal
ConstitucionalsobrelEstatut.
Textosinoblidables
Eracom si hotingus tot controlat,com si ho veis
tot, com si ho intus tot.No li calia ferse notar,ni
menys encara pertnyer a cap capelleta. Ms
amablequeesquerp,teniaelsamicsquevoliateniri,
ambelsanys,vasercadacopmenyssolitari.Detant
en tant jugava a tennis, li agradava molt veure
futbol,boxaiautomobilisme,sovintanavaal circuit
de MontmelEra unhomenormal i ple desentit
com,unliteratquetraduadelfrancsilitaliique
va escriure assajos sobre Pla i Lampedusa,
biograesvibrantscomlesdOriBadiaiMargarit,
una pea teatral inspirada en Voltaire, quatre
novelles resplendents (El campdelombra,Elconvit
tradut recentment al francs per Editions
Autrement,CeraiElmanuscritdeVirgili)i,potseren
un nivell superior, tres dietaris inoblidables: el ja
citat Paisatge amb ames, Lenigma i Octubre. En
aquest ltim, publicat a les acaballes del 2010 i
mereixedordelPremidelaCrticaSerradOr,Pairol
ensofereixlasevavisi dunmn quecomplerts els
cinquanta anys comena a mostrarte el cam de
baixada. Resseguint un any sencer de la seva vida,
amb una primera pea que relaciona La Creaci de
Haydn amb un pitroig jove i vigors que satura a
lampit de la nestra i una darrera que alludeix a
36

Montaigneialallibertatdemorir,basteixuntext de
tanta volada que, si en lloc de nixer a Quart ho
hagusfetaNovaYork,tothomparlariadellcomun
delsescriptorsmsnotablesdelsdarrerstemps.
Lavidaquesescola
En qualsevol cas,la seva vlua no es limita de cap
manera a lobra. Fins a lltim instant es va
comportar amb una calma impressionant, sense
rebellarse intilment contra la injustcia (noms
tenia 55 anys!) ni renunciar a la claredat que tant
percaavaenelsseustextos.Jabenapropdelltim
al, quan algun amic el trucava o el visitava per
interessarse pel seu estat rebia una resposta
inequvoca i contundent: Aix sacaba, mestic
morint.. Sense esgarrifarse, conseqent amb el
que dotze anys enrere havia escrit a Lenigma:s
com si la vida que es va escolant i lamort que ens
atrapaperdessin el dramatisme,latranscendncia i
la tristesa.Fins que un mal dia, el sis de juliol del
2011, a dos quarts de tres de la matinada, es va
conrmar la mala nova. Lendem, com ell mateix
haviaprevist,elseumultitudinarifuneralaltanatori
de Girona va incloure msica de Raimon, amb el
poemadEspriuHemirataquestaterra.
Elprocs.Revistacontracultural
Unritmepropi
Tot i que les seves obres sempre van ser ben
acollides per la crtica, que llibre rere llibre
propagava suaument les virtuts duna prosa
acadmicaper exempta depedanteria,mai no va
arribaralgranpblicquesensdubteesmereixia.Per
sort, com va apuntar Josep Maria Fonalleras el dia
del seu funeral, els escriptors no deixen de serho
desprs demorts i lautor dOctubreencara menys,
potser perqu, com va remarcar Vicen Pags, es
desplaavaaunritmepropi,digne,comsipassegs
per un cam de Quart en una tarda de primavera.
Aquestadifernciadevelocitat dactitud,aquesta
diferncia de psit, s el que mant vius els seus
llibres.
Semprepresent
Era,millor dit,s tantes coses que costa parlarne
sense deixarse endur per lemoci. s un daquells
estranys autors que aconsegueixen introduirse en
lnima del lector. I tamb un escriptor ample,
profund,resistent,que,totisaberquerereelsgrans
silencishi halesparaulesms franques,scapa de
convertirel paisatge quotidi en literatura.Per aix
persistir. Miquel Pairol s un dels grans, un dels
mestres.Sempreviu,semprepresent.
37
 Elprocs.Revistacontracultural

A favor de la dignitat
Xevi Planas

Hi ha pocs autorsdelsquals heaprs tant llegintlos com he aprsllegint

Miquel Pairol.Elstres dietarisque vapublicar,escrits amb ungust literari
exquisit,snperamiunafontinesgotabledesaviesa,comelsseusarticles.
Tot passa, tot canvia. La vida intellectual t com a nic patrimoni les
terrespantanosesdeldubte,elboscatgedelaincertesa,conclouPairolal
nal de la segona entrada del primer d'aquests dietaris, Paisatge amb
ames.Desde lahumilitat de qui confessaque t molts ms dubtes que
certeses,exposalasevavisisobrelavidaamb unacapacitat d'anlisiiuna
sobrietatd'expressiinslites.Veig Pairol comunpensadorlcid queamb
les paraules essencials ofereix als lectors atents la possibilitat de treure
prot d'unes meditacions profundes, fruit d'una observaci pacient de la
rodadeltemps.
Lalli quemsvaloro de les moltesquem'han aportat elsdietaris
dePairolslaqueensdeixalasevadefensadeladignitat.Em semblaque
Pairols,abansqueres,un autor intelligent i madur queens alertasobre
elsperills queenspodenallunyar deladignitatnecessriaperviureenpau
ambunmateix.Lavanitatsincompatibleamblafelicitatslafrased'un
delspersonatgesdeLes amistatsperilloses,dePierreChoderlosdeLaclos,
que Pairol cita al comenament del'extraordinriaentradaContral'orgull,
del seu tercer dietari, Octubre.A propsit d'aquesta frase,Pairol elabora
unaadmirablereexisobrelavida.Unadelesestratgiesperaconseguir
la serenitat, l'equilibri i el benestar consisteix a vncer l'orgull, apunta.
Sobreelmalqueprovocal'orgull,recomana:Quilapateix,hadaprendrea
lluitarcontra aquestamalaltiade lesperit querosegadedins i capendins.
Per s unalluita quedepn de cadasc i en qupocaajudapot venir de
fora. La millor estratgia consisteix a acceptar les justes dimensions
humanes,lamatriafrgildequsomfets,eltempsbreuqueenssdonat.
Alcostatdaquestareeximsgeneral,unhadesforarseamesuraramb
gasiveriael quesielquefa,per importantqueho consideri.Noestracta
dhumiliarse, sin de reconixer i lligar curt la tendncia a la fatutat.El
millor remei contra lorgull s aquesta frase: 'El que jo he fet, ho hauria
pogutferunaltre'.
Contra l'orgull, a favor de la dignitat.Aquesta s la divisa que es
desprndel'argumentacidePairol:No shadeconfondrelorgullambla
dignitat.Sensedignitat,lavidaestornacendrosaiamarga,menyspreable.
Tot sovintscertquevalmsmorirqueno pasviuresensedignitat,ques
unamenademortenvida.Lluitarcontral'orgulldnadignitativiureamb
l'orgull treu dignitat: La dignitat construeix la personalitat com lorgull
tendeix a destruirla.Shade procurar abolirlo.Sense el punx agusat de
lorgull es viu msdescarregat i lliure,ms b.Ning no usdeu res i aix
dnapau.

38
 Elprocs.Revistacontracultural

39
 Elprocs.Revistacontracultural

Miquel Pairol
Carles Puigdemont

Miquel Pairol va morir quan havia entrat en una etapa de maduresa i

fecunditatcreativa,queelprojectavacomundelsvalorsmsimportantsde
leslletres catalanes.Deixaunllegat queenspermet intuirabastament ns
onlhauriacondutaquestaetapa,pernohihacap dubtequesenvaanar
massa aviat. Tinc la convicci que en Miquel va anar aplicant un pla
perfectament conscient danar consolidant etapesper tal dassolir sempre
la mxima excellncia. Des que el vaig conixer, quan comenava a
collaborar amb eldiariEl Punt,ns a lairrupcivora delamalaltia,vaig
observaruncaptenimentmoltcaracterstic.Observador,pacient,reexiu,i
alhora molt exigent en temes fonamentals com sn la llengua i el
vocabulari, abordava lanlisi de la realitat amb una esttica pulcra i
denidaquevaanarmadurant amesuraqueanavadisseccionant elsgrans
clssics. En aquest sentit, Pairol va desenvolupar una mirada sobre
lactualitat molt poc deutora del pensament polticament correcte per
tampoc delesnobismeolesmodes,i,encanvi,moltinudaperlesgrans
plomesdelamillor prosaperiodsticaquehadonat aquestpas.Escriptor i
periodista, o periodista escriptor, en Pairol s, malgrat el que a mi em
semblava timidesa i discreci, un dels referents imprescindibles del
paisatge narratiu del pas en el perode que vadel nal del segle XX a la
primeradcadadelXXI.Amesuraquepassinelsanys,isimantenimelrigor
enelconreudelallenguaprpiailessevesmillorsexpressionsliterries,la
prosadeMiquelPairolesdevindrpartdelsnostresclssics.

40

Lhome tranquil
ngel Quintana
Lany1988 a lasecci de cultura dEl Punt hi havia
molta tranquillitat.Latzar va fer quea la redacci
delcarrerFiguerolaensreunssimunseguitdhomes
tranquils sota el control de la miradasempre com
prensiva de Joan Ventura. En Joan exercia com a
cap i responsable de la secci per per alguns de
nosaltreseracomel nostreaviadoptiu.JordiFalgs
sencarregava amb certa o, ms aviat, molta par
simniade la crticadart.Miquel Pairolera el res
ponsabledelasecciliterriaimiravadeu vegades
la pautadel text abansdeposarseaescriure.Pere
Puig parlava de teatre i compaginava lescriptura
amblasevapassisecretaperlacreaci.Jomenca
rregavadelcinemaidelarestadespectacles.Enca
ra que mai em posava nervis magradava posar
laccelerador a lhoradescriure,fet queem conver
tiaenelmsbarroerdetotsplegats.Mstard,lany
1989, al grup dhomes tranquils va aparixer una
dona, lImma Merino, a la qual tampoc agradava
crrer massa.Quanestavaapuntdacabarunartic
le,teniadicultatsper quadrarneelsseuscarcters
inoparavadedonarlaculpadetotaladictaduradel
disseny informtic que aquells anys comenava a
actuar.Elsquehavemquedat ambellaperanaron
fos,sempre patem. Fins al darrer moment lImma
no entregava larticle.Tamb va aparixer, com a
becari, un jove de Barcelona, en Xavier Castilln.
Recordo que els primers dies dela sevaarribada al
diari semblavadisposatafer realitat elmitedel Dr.
Jeckyll i Mr Hyde, en laversi de Jerry Lewis a El
professor Chiado. Un dia apareixia mudat amb
americana i corbata i lendem el viem amb una
camisetadelsRamones.
Laseccinoengegavamai amassavelocitat.
El mig gas caracteritzava el seu tarann diari per
tambsha de dir queel resultatsoliaserexcepcio
nal,encaraqueeradelesltimesatancarledici.Hi
haviauna estranyapassi calmadaqueensportava
acontrolarho tot,aveureho tot,adiscutirho tot i
Elprocs.Revistacontracultural
a alternar laredacci dun article amb eternes dis
quisicionssobreallqueensagradavaiquenosem
pre compartem. Qualsevol espectador lluny que
hagusvolgutacostarsealcarrerFiguerolaperpre
guntarsecomfuncionavalaseccideCulturahauria
quedat sorprs, sobretot perqu probablement els
componentsdelequip culturaltrencvemamb tots
els tpics que imperaven sobre loci periodstic.
Escrivem llargs textos desprs dhaver menjat un
suculent plat de llentiesamb gambesal Restaurant
GaraGaraqueeracomlaseuocialdelsdinarsdela
secci i no parvem de fumar mentre ens bara
llvem sobrela darrera pellcula quehavem vist o
intentvem fer lacrnicadelconcert queacabvem
de veure lanit dabans al Festival dePeralada.Tots
plegats posvem en crisi lacreena que el bon pe
riodismeeraresultatdelestrs i queelnerviosisme
s una condici inherent al contacte permanent
amblactualitat.
Entretotselshomestranquilsdelasecci,no
tinc cap dubte que en Miquel ho era el que ms.
Quan treballava despreniauna estranya harmonia.
Estavaconcentrat enall que volia fer i li era igual
que alseuvoltanttotelmnsenfonss.Ell sempre
anavaalaseva.Despreniaunacertacalmadepags
illustrat.Tenia un sentit agut de lobservaci i una
naironiaqueridiculitzavalamajoriadetpics que
elsqueremmsjovesnoparvemderepetir.Lac
tualitatnoelpodiavncermai.No hihaviacap sor
presaque lalters,ni cap esdeveniment que poss
en crisi les seves fermes conviccions. De portes en
forasemblavanoemocionarsemai,peremconsta
que adinsseu molt sovintsentialarecremor dele
moci. Reconec que ms duna vegada en Miquel
em desconcertava.Treballar al seu costat era com
estar prop duna personaqueviviaal margedel seu
temps, que ja estava de tornada de moltes coses
per que no dubtava a escoltarte i a interioritzar
allque li oferies.Aix s mai ho feia evident.Amb
41
 Elprocs.Revistacontracultural

en Miquel eren molt habituals les discussions al interpretar el Rquiem de Verdi. Recordo que en
voltant delcinema de LuchinoVisconti.Jo conside Miquel shavia comprat un abonament a la platea
ravaVisconti comalgquehaviaentraten crisiamb del Liceu, fet que provocava una sana enveja a la
la modernitat, que saferrava al decadentisme del restademembresdelasecci,queaprotvem els
seuuniversiquelessevesobreserenlexaltacidu dies de festa entre setmana per anar a veure les
na cultura vella. Magradava molt ms lunivers de peres a les butaquesbarates de 400 pessetes que
Rossellini,eramsdirecte.Minteresavaun cinema hi havia al quart i cinqu pis. En Miquel va quedar
ms properalarealitat quefescertalamxima de impressionat d'Els mestres cantaires de Nuremberg
Rossellinidequesilescosessnaix,perqumani de Wagner i molts vrem compartir la sevapassi.
pularles.Visconti,en canvi,eraalgque viviafora Detantentant,per,enMiquel teniacopsamagats
del seu present. No s estrany que Miquel Pairol i podiaobrirsecap altres experinciesque sembla
sentsunaatracci extremaperIlGatopardo.Tenia ven radicalment oposades al seu univers. Una nit
alguna cosa de guepard llanat a una modernitat dhivern li vaig dir si volia venir ala discoteca Boo
queelcansava.Elmndelapremsaquotidianaamb merang on actuava un vell rocker anomenat Elliot
lessevesservitudsalactualitat,tamblesgotava. Murphy, autor de la increble RockBallad. Murphy
Sempre recordar un dissabte de nals de eraun music molt marcat perBobDylanqueinten
juliolde1990queemvatocaranar aPeraladaafer tavadonar unaestranya potica a lesseves lletres,
la crnica dun concert de Josep Carreras. El tenor mentre electritzavalambient amb la seva guitarra.
reapareixia als escenaris desprs dhaver venut la El concert era tot un luxe per a la Girona daquell
leucmia.En arribar a Peralada vaig assabentarme temps,perladiscotecaestavabuida.En Miquelva
de que Lady Di i la Reina Soa anaven al concert. sortir entusiasmat i lendem va oferirsea fer una
Vaig fer tot el possible per aconseguir les fotos de entrevista ambel cantant que vadescobrir queha
Carrerasalcostat deLadyDi,perquel fotgrafdel via estat professor de lologia anglesa. Aquell dia
diari havia marxat abans de la mitjapart,moment vaigpensar quesota laparena de viureen unmn
enquelcantantvaposar amb les altesesreials.La tancant, lunivers den Miquel era molt ms obert.
gesti em vafer retardar per lhaviade fer perqu Entenialaculturacomunpsitquecaliasedimentar
della depenia la porta dal diari. Eren prop de les i interioritzar. No li agradava llanarse al vuit per
dotzedelanit quetornavadePereladacapaalre defensarel quefossiabansnohohaviavalorat pro
dacciiencarateniaduesplanesdeldiariperredac fundament.Probablementpertot aixeraunestra
tar. En Miquel estava a la redacci ajustant algun nydinsdelperiodisme.Eraun hometranquilperdut
text i em miravaamb un posat murrimentrejo po enunmnonmanavalapressa.
sava laccelerador per redactar el text que obriria
ledici deldiumenge.El directordel diari,JoanVall
Clara no parava decridar per quredacts el text i
podertancarledici.EnMiquelnosalteravaveient
me suar la gota grossa mentre donava forma a la
mevaimprovisada crnicallampec.Estic convenut
queadinsseupensavaquetotplegatnoeraresms
queunagrancollonada.
En Miquel tenia un clar sentit de lamistat.
Podia mirarte amb sarcasme per quan necessita
veslaseva foramoral podiescomptaramb ell.En
elfons,semprehepensatquetotsplegatsremuns
dissidents que buscaven altres formes de practicar
el periodisme i que lanostra tranquillitat teniaal
guna cosa de desaament a lordre periodstic que
imperavaarreu.Laimatgedeguepard queteniaen
Miquel lacostava a una altra temporalitat i creava
enelllaimatgedalgambungustexquisitperlalta
cultura.Poques vegades lhavia vist tan emocionat
com el dia desprs dhaver tornat del Festival de
Torroellaonhaviaassistitaun concert en quesva

42

Una relectura penitent de Cera
Jos Luis Bartolom
HellegitCera,laquartai darrera novelladeMiquel
Pairol, dues vegades. La primera per lavidesa de
consumir fresca dimpremta la producci literria
dunamicdellargatrajectria(desdelsanysuniver
sitaris aGironai desprsa lAutnoma deBarcelo
na); la segona,com a expiaci dun cert sentiment
degrolleriaenversaquestaobra.
Sempre havia tingutper costumferli arribar
el meu parer sobre els ttols que anava publicant;
nomsen aquesta nica ocasi els meusllavis i te
clatvarenemetreuncomentaripocelogis:trobava
(ara em semblaquepotser eren foteses o observa
cionsprimmiradeselevadesalacategoriadecrtica)
quehihaviaun petit reguitzell dedissonnciesen el
teixit argumental i dambientaci. En Miquel ho va
encaixar amb esportivitatisenserpliques,per els
seusullsnodissimulavenunacertaestranyesa.
Cera (La Magrana, febrer 2008) havia obtin
gut recensions molt positives,de les quals en con
servo duesdememorables,queambeltempstam
bherellegit:Pairolilamemria(JordiLlavina,El
PuntDiari,21 febrer)iMuseudecera(ManelOll,
El Pas, 20 mar). A ms, vaguanyar el premi El
Set Cel (Salt, desembre 2009) per a una obra ja
editada,onlaprimeratriaabansdeladeljurat
la feien els vots populars dels lectors. Haig de dir
que aleshores aquestes bones acollides no varen
modicar la meva primera impressi. Tanmateix,
durant el seufuneralaltanatori giron(7juliol 2011)
no vaig poder deixar de pensar en el simbolisme
daquesta substncia groguencaque com a litrgia
sacramental marca lalfa i lomega de les nostres
vides,particularment fusible i dhoraenelcas de la
denMiquel.Aquelldiaemvaigimposarlarelectura
serenadaquestanovellaisiarribavaelcascan
tarlapalindia.
Colpit comlarestadassistentsal sepeli
per lestocisme i epicureisme (el CarpeDiem hora
ci)delaseva esquelaoriginal dautocomiat,el pri
Elprocs.Revistacontracultural
mer que vaig feren arribar ala mevallar del Balc
de lEmpord va ser cruspirme novament durant
unasetmanalessevesquatrenovelles,lasevanica
peateatral i elstres dietarisperescriure tot seguit
un article sobre la presncia dels clssics a laseva
obra(Presncia,n2057).EscorcollantOctubre(Les
raonsdelautor,p.121,nm.6)em vasemblarha
vertrobat laclau,elcodidaccsperreintentar una
lectura ms satisfactria i gaudidora de Cera: Fa
tempsqueexplicoquelanovella,comagnere,s,
enliteratura,lequivalentalasimfoniaenlamsica.
Aquesta cita no em va entabanar,coneixedor de la
sevamelomania i delit per altresarts. Per aPairol,
Cerasunasimfoniaambquatremoviments,queell
mateixglossaidetalla:
Elsdos primers captolsconstitueixenel movi
mentinicial, ambunaformamusicalprecisa,a
estones solemne, obscura, ns i tot amb una
menade marxafnebreinicial untema que
esvarepetintalllargdetotalanovella,per
engranpartsunamsicaexpansiva,amb un
granvolumde so,amb agitaci iamb freqn
cia de tuttis. Msica que es desenvolupa al
carrer, plena de vitalitat i diversitat, amb mo
vimentsdemasses,ambdilegsentrelafustai
elmetall.
A continuaci, els captols relatius a Agust
Castellsconstitueixen el segonmoviment, que
comenacom una prolongaci del primer, ex
pansiu i obert, per que es va tancant, esva
recloent, nsacabarenlalentitud, enlarepre
sade lamarxafnebrei enel silenci. Elscap
tolsdedicatsaHermnia correspondrien al ter
cermoviment. suna msicaquearrencadela
gravetatquetel naldelmovimentanteriori
senvadesprenent nsa arribaraunaharmo
nialleugera, irnica, ambmotiuspopulars, que
duraunaestonaiquetotseguitesvaapagant,
apagant nsa retrobarelleitmotiv fnebre. El
quart moviment, breu, sun nal en qu lor
questra, al principi, torna asonarenplenitud,
amb agitaci. Desprs, sense perdre ritme i
43

nervi, la msica es va descomponent fins a
lltimanota.Untrenquesallunya....
Em vaig proposar fruir de la relectura da
questanovellafentunreculldepeces musicals que
lacompanyarienambelmximdesimetriapossible.
ComalapellculaMusicandLyrics(Tlaletra,yola
msica) de Marc Lawrence,vaig compartir una ex
perinciasinestsicaamblautorliterari,totielcon
venciment quelamevatriabensegur quenoerani
de bon tros la que en Miquel devia tenir al cap en
compondreels vuit captolsdel seu llibre, per que
no deixava dedonarli la ra quan conclou aquesta
entradadaquelldietari:Quhi farem!Tot aixen
caraemreforamslaideaquetincqueval msno
afegirexplicacionsalesobresqueunhaescrit.Que
cadascquecadalectorenaquest cas hitrobiel
quebonamentpuguiovulgui.
Captols12:
- Introitus Requiem i Kyrie del Rquiem en Re
MenordeMozart
- Primerisegon moviment delaSimfonianm.1de
GustavMahler
Captols34:
Selig sind,diedaLied tragendUnRquiemale
manydeBrahms
MsicaperalfuneraldelareinaMarydeHenryPur
cell
Captols56:
Concert per a clarinet i orquestra en A (K.622) de
Mozart
DansadeleshoresdeCamilleSaintSaens
Captols78:
GuiadorquestraperajovesdeBenjaminBritten
EtjentendssierletraindeRichardAnthony
No cal dir quehe assajat msiquesalternati
ves.Defet peralsegon captol prefereixoEntrada
de lareina deSabade Hndel,querimamsamb
larribadaiproclamacidelnoubisbe(Unenviat de
Du).Pairol insisteixen el leitmotiv fnebre,per
hi ha atmosferes dins dels diferents captols que
requereixenaltrespartitures,algunesdifcilsdetro
bar:elsdilegsvitals alcarrerentrelafustaielme
tall,els suposatsespiritisme i arts dencanteri de la
PalmiraSerra,lesmalaltiesidesgrciescomatema
principal de conversa al gineceu dHermnia (aqu
peralesxafarderiesitertliesamblaSabina,Rosita,
Aurora,Obdlia,Florinda,Guadalupe,Apolonia i la
Elprocs.Revistacontracultural
Francesadel Rossell tambaniria bmsicade la
Belle Epoque o el Vol del Moscard de Rimsky
Krsakov), la confusi teolgica de les monges jo
venetesdeSantJosep,lanostlgiaamargaidepres
sivadelamort,lamisantropia...Del captol musical
del qual vaig quedar ms convenut va ser la
chanon melanclica de comiat quan el narrador
parteix en tren al nal de la novella. Pairol con
dueixaquest tren cap a larepblica,acollidorasi
lenciosa,dels morts,per a laqual cosa hauria cal
gut una melodia ms planyvola. Per a mi lligava
ms,per,lalletradeRichardAnthony(1962):
J'aipensqu'ilvalaitmieux
Nousquittersansunadieu.
Jen'auraispaseulecurdeterevoir
Maisj'entendssierletrain,
Maisj'entendssierletrain,
Quec'esttristeuntrainquisiedanslesoir
perqu associava el seu to de tristesa i melangia
amb dos poemes quevaig dedicar en solitud al Mi
quel ja absent el dia dela sevaonomstica (29 se
tembre2011):
AUTUMNLEAVES
(Lesfeuillesmortes)
Voirunamipleurer
Sajeunesse
Seulsursontoile
Lejourolapluieviendra
Quandilestmortlepote.
MICHAELMASDAISY*
Botdellumdaquestcrepuscle
Debromesgrises,
Colorcovatperalgenettardoral
Quecavalcaambtrencatbia
Enverslafronterasomorta
Deparaulabalbaicaputxafreda.
*Margaridadetardor(deSantMiquel)
Aquesta recerca duna simetria o parallelis
me entreliteratura i msica s el primer queemva
seduir i em va submergir en una lectura ms
simpticaenverseltextliterari.Unasegonatroballa
vaserconstatarambmsnitidesaqueel l conduc
toromotiudominantdelanovellacomalamajor
partdelasevaobra,ienconcretdelsdietaristor
navaasereltemps,unapreocupaci existencialista
i literriaqueens agermanava,i que em portaria a
unaterceralecturadelsseusdietarisperescriureun
segonarticlesobreell(MiquelPairol,poetazendel
temps,Auriga,nm.74).
44

El temps a Cera no t esfera, ni busques ni
manetes, noms indicis (camises de popeln,mini
faldilles, texans acampanats, mbil....) per ubicar
nosenel moment.Eldarrercaptolsencetaunmat
dejunydelnoumillenni,perlesnecrolgiquesque
orlen i farceixen el tempoi feelingsdelsrelatsante
riors (bisbe,Agust,Elvira,Arcadi,Hermnia)no te
nen calendari.Aquest sun recurs queno omplede
buidor el pols del relat.Com lHermnia i els seus
pares,moltsdenosaltresvoldremunaquimera:que
eltempssaturs.Ieltempssfugisser i viatger,de
fet intueixo que la narradora fantasmagrica de la
novella(eljoqueensacompanyadesdelaprime
rapgina,queensdiuquehaviatingutmareiquet
lls,que duia calces llargues abansde Ram en la
visita als cosins Castells per veure des dun balc
larribadadelbisbe)senrealitatelTemps,laParca,
laDamadelAlbaferidademort,desencisadainihi
lista queen comptes de viatjar en lespai cap aun
futur de ms progrs (la gran capital) prefereix
retornaralpassat (Laprduadels llocss unaferi
da a la memria[...] Perdre un lloc ens deixaen el
nores).
Escrivim novellesper aferrar el temps,ha
viadestacatlautor en referirseal fonamentde Ce
ra, laperspectivasociolgica i crnica duna poca
dunaciutatquesenseanomenarlasabem que
es tracta de laGirona dels anys 60, des del barro
quisme de lenterrament del bisbe Josep Carta
Ingls [sic] a lacatedral,ns a lurbanisme demo
crticdenalsdesegle,quanlaciutat vivialafebre
del ciment (taurons del ma) i conseqent orgia
deconstructivadelasevafesomiatradicional.Erala
segonaocasienqulaciutat delOnyarapareixiaa
lanarrativadePairol;laprimerahaviaestatsense
mscares al conte El carrer de la Llebre (1982,
accssit al Premi Just M.Casero denarraci curta).
LapersonalitatdelbisbeCartanyhaviaatretelseu
inters i curiositatdesdelstemps dejoveestudiant
universitariaGirona,isovintdissertavasobrelaseva
gura amb amicsde comarques (un dells allotjat a
laresidnciadestudiantsBisbeCartany!).
La relectura de Cera va ser detinguda i pa
cient, daquelles dagafar bolgraf, paper, postit,
coixinsergonmicsalacadira,idedilatadaconsulta
del DiccionariGeneraldelaLlenguaCatalana(potser
mhauria calgut ms el GDLC). El tercer element
captivador de la novella va ser la seva riquesa de
llenguatge, la slida construcci sintctica,el lxic
ubrrim dins duna prosa elegant, curosa, pulcra.
Cera sprobablement eltextnarratiudemsarti
cis,elmselaborat,unamicallunydelasimplicitat
Elprocs.Revistacontracultural
lluminosa,ttolamb qulescriptoraM.RosaFont
repassavalasevaproduccinarrativa(dossierMi
quel Pairol.Lescripturaserena,RevistadeGirona,
nm. 271); aqu coincideixo ms amb lescriptor
LlusFreixasquan parladunallenguadunariquesa
inusualalconjuntdelasevaobra,nsitotenperso
nescultes.
El tresor lxic de Cera cont embalums de
registresque elpoden fer feixuc de traduir a altres
llenges(novaserelcasdElconvit,1998,enversi
francesaLinvitation,2011);altrament,nomexplico
quenohagiestat tradutal castellhaventestattan
admirada lasevaplomaper crtics dems enll de
lEbre. Combinai aplega Pairol expressionspopu
larsi delmnrural (treureelventre depena,es
quenadret,guardar una poma per a la set,ca
sament de pinyol vermell, banyabaix, perdre
bousi esquelles,tocacampanes, fugir defam i
de feina, cul de mal seure, donava voltes com
lase a la snia).Afegeix sonoritat amb mots redu
plicatius i onomatopeics (garagara, garricga
rrac, mamellam pengimpenjam, raurau,
nyeunyeu),vocablesdarrelclssica(bisbedori
gen demtic, gineceu, retrobament homric,
enmansdunPolifem,serenitattica).
Hi daltres nivells ds lxic (culte, me
tafric...)delsqualsnomsrescataremunesparelles
dexemples delsquepodremanotaradojo:alterna
pens i penible (escenes penibles), alterna el
sentit literal amb el metafric (torbonades da
gost, torbonades revolucionries). La meva
metfora preferida sposar dics a lacrescudadel
cor (pg.109).Pairol conreajocs de paraulesamb
ironia (ls de ramat al primer captol, o casta
inferior del clergat al tercer) o b amb sarcasme
(deslavalexrcit deseminaristes,tropajuvenilde
xoc,pg.8).Devegadesempraelsmil literariper
descriureunpersonatgeambausteritatgrca(lAr
cadi Castells s el senyor Esteve de Santiago Rusi
ol;el comptableGuiuelBartlebydHerman Melvil
le).
Recordo que el rerefons histric dalguna
paraulamelavaexplicarelmateixMiquel(fejocis
tes).A Cera,el nostreescriptor deQuart fa bones
letimologia del mot poeta (creador, fabricant,
artes...deparaules)i lallargatradicide 700 anys
dels quartencs com artistes de la cermica i de la
terrissa.
Haig de confessar com a cloenda que
nomsper reviureel primer captol,la processdel
bisbe,pagava lapenatornar aobrirles202 pgines
deCera.Tamb,per no ambtant defervor,pel se
gon amb larribada del nou bisbe [Narcs Jubany].
45
 Elprocs.Revistacontracultural

Snretratsadmirablesestticsidinmicsdeles *Finsa la seva jubilaci el setembre de 2015, lautorda

classessocialsdunapoca,fetesambelspinzellsde quest article haestatcatedrticdanglsdinstitutiescola
ocialdidiomes.
diferentstonalitatscromtiquesiambunlxic molt
acurat i exuberant. Sembla com si Pairol hagus
estat el narrador omniscient present en aquells es
deveniments, no com el vailet de set anys que
acompanyava la Montserrat,la seva mare (episodi
real irecord delasevainfantesa),sincomarepor
terdeLosSitiosdeGeronaounlmadordelNODO.
Aquests apunts en solfa intimista, i daltres
que desoamb unpunx en latauleta[de cera],ex
pliquenque,paradoxalment,siguiCeraahoresdara
la novella que ms mha suggerit, ms mha enri
quit i que recomanaria als nous lectors de Miquel
Pairol,delamateixamaneraqueOctubresel die
tari imprescindible per descobrir una de les veus
ms singulars de la literatura catalana de totes les
poques.
Espero,doncs, estimat Miquel, que aquesta
retractacisincerahagiservitperferjustciapotica
enlanostrarelaci.Tambaprotoperdirtequeel
poemariqueetvaigenviarpocsmesosabansdelteu
viatge a lenigma, sortir per a la llum: Revetlla
dhivern [del qual hi hadues mostresen aquest ar
ticle] anir dedicat a lamic que noms va poder
gaudir de la revetlla duna tardor de creativitat es
plendorosa.

Pairol(segonperlesquerra)ambunsamicsuniversitarisaSantCugat(1978).Laprimeraperladreta,lescriptoraM.R.Font

46

Entrevista a Raimon
ComvasconixerenMiquelPairol?
El Miquel estavaal Diari deBarcelona, feiauna co
lumna,ijoelllegia.Undiaemvatelefonar,perqua
mi em deien, i em diuen encara, descriure alguna
cosa,feralgunacolumna,perjosempredicqueno,
perqunoscdisciplinat,iambaquestociquetinc
no ho pucfer.Ho haviafet aDestinolany196364,
peranavamoltdeblit perqusemprehaviaden
tregar algun paper i se moblidava... Llavors el Mi
quel,desdel DiarideBarcelona,esvapresentariva
venir aveuremacasa.Jojahaviallegit algunacosa
dell,i crecque haviacomprat algun llibreseu,Pai
satgeenames,elseuprimerdietari.Vremparlar,i
al nalvaigdirli ques.Aleshores,sem vaoferir la
possibilitat, des del circuit catal de televisi espa
nyola,aix era lany 1991, de fer un programa de
televisi demitja horetasobrellibres.I vaig pensar
en el Miquel i amb enJaumeCleries.Entre els tres
preparvem les entrevistes que feia jo; la majoria
delsllibresdelsautorsquevamferjaelshaviallegit
prviament, i elsqueno enMiquel,que era un pou
degeniisabiatot elqueshaviaescrit,com idequi
na manera, maconsellava: Escolta, aquest valdria
lapena!Joelllegiai fiemlentrevista.Llavors,lA
nnalisa, la meva dona, ho posava en ordre tot. El
programa es deia Literal, nhi ha algun, el del
Vzquez Montalban, crec, penjat a internet. En
vrem fer 36, de programes. I dins el queera vam
tenir unacertaaudincia.Recordoque vamfer una
entrevistaalMart deRiquer,ivadonarlacasualitat
que durant dos mesos, abans o immediatament
desprs del meu programa, anava una srie una
mica ertica de tebeos destos italians, no recordo
comesdeia(Elclic),enaquellapocaeramolt...,un
tebeo dun que havia treballat amb Fellini.Ah, s!
MiloManara,aquest va treure una xicona que ana
va...I elMartdeRiquer vadir:Hemtingut unxit!
Hem tingut un xit!!! Ens ha vist tothom, perqu
com que tots estan esperant la srie ertica shan
tragat el programa sencer!Vam fer entrevistes al
Elprocs.Revistacontracultural
Mart de Riquer, al Fuster, al Mira... En vam fer a
molta gent, al Jos Agustn Goytisolo, al Manuel
Vicent, al Pepe Hierro, de fora; i daqu al Manuel
Vzquez, el Calders,elQuim Monz...,moltagent,
varenser36programes.
I com ho fieu per fer el programa? En Miquel
proposavaohofeiestu?
Joproposava,perqu,sclar,quimana,mana!!!(riu)
All hi havia un cap i, en aquell cas, el cap era jo!
Home,allqueendiuenlaveucantant,doncsera
jo (riu).No,jo presentava,ialeshores,ensposvem
d'acord.Tenia un programa sobretot dautors que
haviallegit,sobretotdelagentqueteniadentre40i
60anys,permsavalljonoconeixiatant,noesta
vatant a laguait,no ho seguia tant,amb latenci
queseguiaelMiquel ielmateixJaume.Elquepassa
queellsmedeien:Home,Raimon,aixestariabI
llavors mho mirava i ens posvem dacord. Per
exemple,laBarbal.Jonolaconeixiadereivaserell
qui em va dir llegeix la Pedra de tartera que est
molt b.Ilavaigllegir.Ialgunaaltraque arano em
ve al cap. Daltres no, per exemple el Calders, era
obvi;o el Josep MariaCastellet..., erengent quejo
coneixia de lectures o personalment, com el Jos
Lus Goytisolo i el Vzquez Montalban, que rem
molt amics.Gent molt diferent.AValncia,enFus
ter ienMira;aMallorca,en MiquelngelRierai en
Josep MariaLlompart.AlMiquelngel RieraenMi
quel Pairol hi teniauna gran aci,molta,molta.I
ambtantsprogramesensvremfermoltamicsamb
enMiquel.Ensveiemsovint.Desprs,quanjavrem
deixardeferaix,doncsensescrivem;oquanvenia
aBarcelonaensveiem.Ellveniaalsrecitalsiaques
tes coses, i jo llegia els seus llibres. Li vaig fer un
prlegperLaCampana,perunaltredietariEnigma,i
parlvem molt.Ell voliaposarliunaltrettol al die
tari El ball de la civada, crec. Em va agradar molt
tambEl manuscritdeVirgili.Jo hellegit bastant en
Miquel,ipensoqueestavaenunmomentdol,per
47

sen va anar. Perqu el Miquel,com tho diria, era
moltordenat encertamanera,i molt comuncorre
dordefondo,noshaviaplantejat alldaravulltenir
xit.No,no,ellanava i hagusanatamoltmsdel
quehafet,quejasmolt.Quanpensesenlaquanti
tat descripturadelescriptor queescriusempre,que
escriucadadia,detotelqueveu...Ialmateixtemps
feia novella,cosaquemoltsovint no dna,i penso
que pensava en alguna cosadeteatre,tamb.Les
cripturaperells:totsescrivible,perdirhoalguna
manera;iellteniaaixalcap.
Exceptelapoesia!
S,exceptelapoesia,quenohihaentrat.I aix que
eramoltbonlectordepoesia.
Permisunadelescosesmsinteressantdell,ha
tocat tots els pals gaireb. I pensoque nohi ha
ning ms com ell, de la seva generaci, amb
aquesta capacitat, no? Que hagi fet teatre, no
vella,dietaris,articles,assajos...
No..., que jo spiga no.PerqulEspriu,que tamb
vatocar tot el quesemblavaliterari,aix deldietari
Elprocs.Revistacontracultural
no ho va fer mai.Ams en Miquel vafer llibres de
divulgaci molt ben fets.Aquell paper sobreen Jo
sep Pla s magnc! I vaja, moltes coses. Desprs,
lecturesdefrancesos,lecturesditalians,enPasolini.
No,no,amb ell semprellegiesagust perqutexpli
cavamolt lescoses.Jo heestat sempremoltagust
amb ell,personalment conversant i desprs llegint
lo tamb. De tant en tant ens viem i ens assen
yalvem coses. Per exemple, per la ra doctubre,
aquestadelllibre antic.Vaserell queme vadir que
hi havia unacarta delEspriu en la qual contaval
perrandalaimpressi quevatenirel primer diaque
jo vaiganaraparlaramb ell.Eraunacartaqueliha
viaescritalagermana,desprsem vaig assabentar
queaquestacarta,eneltraspsdelpis,algselava
xoriar.Clar,aixsdelagermana,delsBonet.Alg
selavaxoriaroesvaperdre...Siguicomsiguiesta
va all. I jo vaig anar a veure si podia comprarla.
Per demanaven, em penso, que 1500 euros. Una
animalada!Al nal la van vendrea la Biblioteca de
Catalunyaambmoltesaltrescoses,iem vanfer una
fotocpia.I vaserenMiquelqui mho vadir.De les
poques, ltimes vegades que ens vam veure. Des
48

prsaGirona,quan vaig cantar alAuditori.Isipas
savaper aqu,alguna vegada ensviem.Venia poc
per Barcelona. Al principi venia ms, quan encara
teniaelpis,queanavaitornava.
Ipelsquenolhemconegut,comeraenMiquel?
Home, era una persona duna gran discreci, molt
ben educat.Li agradaven lescosesendreades.Te
niaelgustpelmenjar itambpelvi.No,no,erauna
persona molt agradable des de tots els punts de
vista. Per mi era com una persona que ens cone
gussim tota la vida. Venim de camins molt dife
rentsi,daltrapart,joscmsgran,enelsentitdels
anys,vull dir.PerquaXtiva diem ms gran en el
sentitdalt.Ienaix,elleramsgranquejo.Perjo
eramsgran queell.B,moltagust.Iemvasaber
moltdemal,emvasentirfort...Defet,algunacosa
mhaviainsinuat en algunaconversade la malaltia,
perjo pensavaque encara...Hetingut tantsamics
que encaraestan aix,que podiaser qesti defer
bondati...Quhifarem!
Isentitdelhumor,entenia?
S.B,jo sc molt conyon i ell shi apuntava; per
sempredesdunacertadistncia...Pershi apunta
va. De tant en tant, ten soltava una daquelles...
Per clar, les persones que normalment no en sol
ten,quan ten solten una daix penses:collons!!!S
que tenia sentit de lhumor, en la seua escriptura
tambesveu.
Imaginoquelamsicatambusdeviaunir
S,molt!ElleramoltmelmanianavaalLiceu.Jono
sc tan acionat a lpera com ell. En parlvem.
Home,squetenemmoltesacionscomunes.Per
qu a mi la literatura sempre mha interessat, des
delsdotze anyso abans.I el fet quelAnnalisa sigui
italiana,jojateniacertapredilecciielltambtenia
unapredileccipelsitalians.Aellliagradavamolt el
Quattrocento itali. I tots dos mhan fet conixer
una quantitat degent quejo noconeixia.Tamb els
francesos. I una mica menys la part anglosaxona,
aquest era el panoramaliterari.Tambel castell i
una micael portugus.MiguelTorga, i poc elsale
manys.Elsitalianstradueixenmoltbdelalemany,
encanvimolt malamentdelcastell,perquespen
senqueelsaben...
Lesvostrestrobadeserenliterries?
Home,nosquequedssimperparlardeliteratura.
Pensaque el meu oci smolt nmada.Avui ests
aqu,dem ests all.Jatinc ganes duna miqueta
Elprocs.Revistacontracultural
ordenarme!No,estspocacasa;permil raons.I el
tenirlacasaaXtiva,enValncia,tambestemall.
Per,vaja,perqualsevolcosaenspodemescriuresi
necessitvem alguna cosaun delaltre.S,s;hasi
gut un contactepermi;unaamistat,qualsevolcosa
queenspogussertilunperlaltrehofiem.
Idelsseusllibres?
Home,El manuscritdeVirgiliem vasorprendremolt.
Encanvien aquestaltimanovelladeGirona,Cera,
jocrecquehihaviapuntsmsfeblesquealaltra;no
em semblava tan sencera. Es veia queera un punt
departida,no?MentrequeElmanuscrit deVirgiliera
unacosamolt cinematogrca,moltespectaculari,
a ms, molt ben escrita i el problema molt ben re
solt.A mi em vaimpactarmolt.Desprselsdietaris
sempre tenen inters; sempre, sigui la descripci
delspaisatges,deleslecturesquefa.Poc ntims,s
adir,nohihagairepresnciadelapersona;hihaun
vel.Nohihaaquell exhibicionismedeldietari,tot el
contrari.Idesprsaquestes cosesquesemblenme
norsi no ho sn,elsassajos;que no ho sn deme
nors, tot el contrari. Jo vaig fer un dietari els anys
vuitanta, vaig publicar Les hores guanyades, i vaig
continuar escrivint ns que em vaig cansar:aquest
tipus jael conec i ja mhatocat los collons,era jo.
Clar,perqualdietarisempreeststu!Vaigparar al
nal dels vuitanta.Ara ho han tornat a publica en
catal i castell amb un altre ttol que s el que jo
voliaLavidaimmediata.Laideaeraquecomquejo
estava gravant tot lany, fent un elap cada mes,
durant nou mesos,aleshores eraxar una mica tot
el procs de gravaci,junt amb coses viscudes,re
cords...El vaigpublicarperquempensavaqueda
quest tipusdoci no shapublicatgairebres.Pen
savaque erainteressant; ns i tot el vocabulari no
estava catalanitzat.I b,el vaig comenar i al nal
de desembreel vaig publicar.Jo hecontinuat escri
vint,perjanohepublicatresms,novallapena.
Home,potser...
Quejo hos,que jo lhellegit i tu no!Tampocsha
demprenyarelpersonal!
Quan enMiquelva deixar el Diari de Barcelona,
del fet de tornar a Girona, ten parlava de tot
aix?
Ellestavamolt emprenyat.Ellvaintentar en un pri
mer moment destar per aqu, havia buscat feina.
Unamicahoinsinuaenunacarta,i nhavemparlat.
Jo no ho recordo exactament.S queesva quedar
una mica detempsper aqu...,i desprs nossi la
49

situacidecasa...Aqu,aBarcelona,no acabava de
trobar una cosa amb cara i ulls... Ho va decidir ell
que escriviamillor all aQuart queaqu. I per altra
part,com quesempre escrivia en un diari o altre...
Aix s que no ho deixava. Perqu, a ms, ho feia
molt b.Les columnes aquelles que feia eren molt
llegiblesimoltamenes.El quepassaaqusque,si
no ests lligat a una editorial, sembla com si no
passsres.S,tefaranunacosetaenundiariipunto
inoenparlemms.Est,estfotut.
ElproblemasquealgunsllibresdenMiqueljano
estroben!
Jahos,jahos!Que jo lhe recomanat agent,ho
hedit agent.MireuelVirgili,veurs!Ho herecoma
nat a molta gentialg mhadit:Escoltasqueno
est alesllibreries!Handesaparegut leseditorials,
en certa manera.Tot s del Lara o del Rodrigo de
RBA, i poca cosa ms. El panorama no s massa
engrescador.
EnMiquelespronunciavapolticament?
Nosaltres, com que en aquella poca no hi havia
tantes pronunciacions, entre nosaltres rem pro
gres,enelsentitdelaparaula.Nosaltresnoenpar
lvemmassadaix,perquenstrobvemperaltres
coses.No s si en aquella pocava votar el PSUC,
Elprocs.Revistacontracultural
nossi socialistesdaquellapoca,no ho s.Esque
rra, ho dubto. Per sempre dins daquest mn. El
queerasegursquelaltrabandano.Aix squeho
s,peltipusdeconversaquetenem.
Ilavostracorrespondncia?
B, era un correspondncia molt intermitent, per
quellveniaperaqudevegadesialeshoreslacarta
ja no calia. I si jo anava cap a Girona tamb ens
viem.Jo li enviavadiscos quefeia,com queno en
feia molts tampoc. Ell comentava els discos, eren
uns comentaris molt bonics i molt a favor.I alguna
actuaci a lAuditori la va escriure en pblic. Men
recordo que quan li vaig enviar el doble aquest de
lOlimpia,doncsem vadir:Jo tamb tenvio undo
ble. Dos llibres que havia publicat,deia aix: Sc
tanpesatquearajapublicoelsllibresdedosendos,
em sap greu per al amics com tu i lAnnalisa, per
qu hi farem,dalgunamaneraenshemdeguanyar
lavidaelspobres,sort queavuidiaaixdel reciclat
ge delpaper jaest molt avanat! sfotut!Quan
pensesunamica!AraqueheestatperValncia,hs
tia!Idesprstothomsmsjove,quanhavemque
datqueelmsjoveerajo!(riu)Quanvaigcomenar,
erajoelmsjove!Cony!Jafaunsquantsanysqueel
tiomsvelldelteatrescjo!Famoltdefecteaix!
50
 Elprocs.Revistacontracultural

51
 Elprocs.Revistacontracultural

Correspondncia: Raimon - Miquel Pairol

52
 Elprocs.Revistacontracultural

53
 Elprocs.Revistacontracultural

54

Miquel Pairol, crtic literari i amic
de Miquel ngel Riera
Pere Rossell
El25demar de1979 Miquel Pairol publicaal Punt
Diari una ressenya de la novella Lendem de mai
(1978).1MiquelngelRierasaleshoresunescriptor
nou, prcticament descobert just fa uns anys pels
sectorslletraferits deCatalunya.Abans gaireb no
mseraconegutaMallorca.PairoliRieraencarano
esconeixen.Lescriptormanacornitansolssadona
de laparici daquest comentari al diari giron: tar
dardosanysapoderlollegir.EnlaressenyaPairol
copsa perfectament el carcter de la novella: s
imprescindible aconsella que el lector adopti un
ritmedelecturalent,moltlent,queanivellielseu
ritmedelecturaambelritmedelanarraci,pertal
que pugui gaudir duna prosa singularment rica i
bella, duna denici matisadssima i molt intelli
gent dels personatges i del marc ambiental. Des
prs dhaver explicat el conicte que Lendem de
mai narra,insisteix en el fet que lanovella permet
diverses lectures:una de sociopoltica, per tamb
una altra de psicolgica. Destaca la qualitat de la
prosa,lestilcomplexieldominidel lxicdelescrip
tor illenc. Finalment, el vincula als autors mallor
quins de la denominada Generaci dels 70 i traa
unesbreuscomparacionsambGabrielJanerManila,
ambBaltasarPorceliambAntoniLlucFerrer.
Dos anys ms tard, Miquel Pairol torna a
interessarse per la novellstica de Miquel ngel
Rierai lidedicaunarticlea la revistaPresncia. 2 En
certamanera,aquesttreballsunaconseqnciade
lanterior:elcrticdeQuart,conscientdelaconnexi
entreMorirquancal(1974)iLendemdemai,aravol
comentarlesduesobres,carsapquelasegonasla
continuaci directa de lanterior.Tanmateix, el text
aparegutaPresncia,titulatMiquelngelRiera,enla
narrativadelsanyssetanta, respon,ms quealob
jectiu denquadrar el novellistaen aquest grup ge
neracional,comanunciaelttol,alaintencidoferir
unavisiconjuntadaquestesduesobres.Enremar
caquenosn duesnovellesdeguerra,sindues
Elprocs.Revistacontracultural
histriessobreeltemadelaviolncia.Desprsdex
plicarlesduesobresicom estanenllaadesentresi,
conclou que hi ha unes diferncies estilstiques i
destructura importantsen unanovellaambrelaci
alaltraique,mentreaMorirquancalRieracerca
un objectivisme en sser els personatges mateixos
elsqui donenlasevavisidelsfets3,aLendemde
mai aplica un distanciament mitjanant ls dun
narradorentercerapersonaomniscient;laqualcosa
condueix a la utilitzaci de dos tempos narratius
foradiferentsperacadaobra.
s a partir de laparici daquest article que
Miquel Pairol entraen contacte amb Miquel ngel
Riera. El mes de maig de 1981 li envia per correu
postal una lletra,juntament amb una fotocpia de
larticleaparegut aPresncia.Enlamissivasubratlla
ladmiraciquesentperlobradeRierailidiuqueha
llegit les novelles amb gust i amb inters i que
latreuparticularment ladensitatmoral i lescriptu
ra, la construcci del text, sobretot a Lendem de
mai. 4 A partir daquest moment sinicia una breu
comunicaci epistolar entre ambds escriptors.Mi
quelngelRiera li contestaamb unabellacarta,en
qucomenaagraintlilarticleilatramesa:
Voldria que les expressions dagrament no
anassintangastadesperunstotsovintinsin
cer, per poderles emprar ara, amb garantia
dedonarideadensaonarribaelmeu.Aques
tes coses sn les que millor paguen lesfor
solitari i silencis al meu cas, endems, tan
dolorsi ple detemors de lacreaci literria.
Aquestdescobrir, desobte,que, mercsalobra
que sen deriv, sha establit un pont, dins la
distncia, amb alg que en altrescircumstn
cies, mainohauriaentratdinselnostreentorn
vital, me resulta, sempre, commovedor. Quan,
com en el cas del seu treball, shi afegeix la
intelligncia, el resultat s rod: un moment
perfecte delsque,de tantentant, ensfanavi
nent quelavida,malgrattot, malgrattots, s,
pot ser, hadeser, quelcom apassionant iado
55

rable. Com si inventsaralaparaula, senzilla
ment,grcies.5
En la seva carta Miquel Pairol tamb lassa
bentava del primer article sobre Lendem de mai.
Rieralin demanalesreferncies perpoderlo acon
seguir i linforma de la publicaci imminent de la
segonaedicidelanovellaAndreuMil.6 Enlaseva
resposta,elmessegent,elcrticliterari sexcusade
no poderli enviar la fotocpia del primer article,
ats que no en conserva ni loriginal ni el retall
publicat.7 Aix no obstant, Pairol lin dna la re
ferncia de publicaci i li resumeix breument, de
memria,elquehi deia.A ms,tot responentauna
peticidelnouamic mallorqu,liresumeixunamica
lasevatrajectriahumana,formativaiprofessional.
Dentreelsseusmotsdestacalatencialadedicaci
alacrticaliterria:unaactivitat queconfessaqueli
interessamolt,peralaqualcadavegadatmenys
tempsperdedicarse.Quant alsaltresllibresdeRie
raquePairollidiuquehallegit,remarcaelpoemari
La bellesa delhome(1979), cosaque li dnapeu a
comentar les diferncies entre lexpressi potica i
la narrativa: Emfu lefecte quehi vessveu [a La
bellesadelhome],quehideixveu uirtotall que,
pel fet dsser ms ntim, ms personal, no podeu
expressar demaneratan directa a la narrativa que,
per lessevesprpieslleisun argument,unaacci
requereix un sistema de creaci diferent i, en con
seqncia, sobt una comunicaci diferent amb el
lector.
Passenelsmesosdestiu sensequelarelaci
epistolarcontinu.El23doctubreMiquelngelRie
ra li respon, tot demanantli disculpes pel retard.
Unade lesraonsque addueixsque hi havia,per
enmig, el temps mgic de lestiu, que jo acostum
dedicar a escriure intensament, ajornant les coses
que es puguin ajornar sense fer estralls. En haver
sabut que Miquel Pairol era aleshoresun home jo
ve,es permet donarli un consell molt propi de la
sevamaneradencarar la vida,que tamb fapalesa
en els seusllibres:li diuque ha daprotar el temps
enel sentit defruirlointensament,sensedesapro
tarne un sol tom, del gaudi possible, ats que
una deles primeresobligacionsde lhomes pro
curarseel major plaer.Liaconsellatamb queno
deixidefercrticaliterria,jaquehofasmoltbli
escriu i s conreada per molt poca gent prepara
da.Quant aell,lassabentaquehaacabatlaprime
ra redacci dePaisatge amb dona ttol que, nal
ment,canviar per Panorama ambdona i que una
editorial de Praga ha contractat una traducci al
Elprocs.Revistacontracultural
txec de Lendemdemai.Finalment,sacomiadatot
desitjant conixer lobra creativa de Pairol, amb
lanhel que, algun dia a algun lloc, tendrem lavi
nentesadetrobarnosilligarunacordialconversa.
La trobada dambds escriptors encara tar
daranysaproduirse.Entretant,loctubrede1983
MiquelngelRiera publicaPanorama ambdonai el
mes de desembre el Punt Diari en treu un nou co
mentari deMiquelPairol. 8 Estractaduntextenca
ramsarrodonitqueelsanteriors,jaquefapalsun
coneixement moltmsprofund delobradelmana
cor.Hi emmarcaPanoramaambdonaen el conjunt
de les novelles anteriors, que havia obert Andreu
Mil,i sobretot torna a assenyalar que noestracta
dunllibresobrelaGuerracivil,sin duna indaga
cienlesperithum,enlesnostrespassionsienles
nostres debilitats,en els temors, en els anhels, en
les grans contradiccions queconformen lacondici
humana.Desprsdepresentarlambient en qut
lloc lahistria,es refereixala protagonista,naGa
briela,un personatgeque,per laseva vitalitat i pel
sentit hedonista de lexistncia, soposa a lamo en
Cosme,elprotagonistadeLendemdemai.Desprs
es refereix al tema de la violncia i del poder que
tractala novella,contraposatsal carcter allibera
dordelsexe:Davantelpoderquedestrueix,elsexe
quecrea,davantelpoderquedeshumanitza,elsexe
que enriqueix.Finalment,Pairol subratllados as
pectesdelanovella:lestructuraielllenguatge.
Laparici daquest comentari iniciar la re
presadelarelaci epistolar entre ambds.El 14 de
generde1984MiquelngelRieraliagraeixlarticlei
li assenyalaqueel seu comentari selogisapart
un dels ms clarividents que, ns ara, he llegit,
perqu,entredaltresmotius,estableixuncontagi:
fasentirganesdellegirelllibrecomentat.Ams,li
dna lenhorabona per haver obtingut el premi de
periodismeManuelBonmatiperhaverquedatna
listaalpremidenovellabreuJustCasero.Riera,que
per aquells anysimpulsavaelsescriptorsjoves,ofe
reixaMiquel Pairol la possibilitat depublicarli al
gun llibredecreaci alacollecciTidesa Real,
que aleshores codirigia amb Josep M. Llompart i
GuillemVidal Oliver. No sha conservat la resposta
de MiquelPairol,per esdedueixqueaquestoferi
ment depublicaci al nal no fou possible.El 4 de
marde1984Rieradiuqueesconhortaamblapos
sibilitat que algun dia pugui publicarli Pavana9 i
observaquecasualmenthihaunacoincidnciaamb
la seva propera novella Alexis desprs es dir Els
dusinaccessibles,obraaleshoresen curs:sben
curis,percert,el queemdiusdelseuprotagonista:
56

unterratinentllatinistaitraductordeProperci.Elde
Alexis,una novella quetenc gaireb acabada(hi
vnctreballantdesdelestiudel82),sunsacerdot
tambllatinistai traductordeDomiciMars,unpoe
tallatlobradelqualsdenitivamentperduda...
Hauran de passar encara uns anys perqu
Miquelngel Rierai Miquel Pairol esconeguinper
sonalment. Ho faran lestiu de 1987 a Barcelona,
quanRierahipresentaElsdusinaccessibles.Alesho
res, Pairol aprota lavinentesa per ferli una llarga
entrevista que apareixpublicada al Punt Diari. Es
tracta duna conversa entre ambds autors molt
aprofundidai que constitueix un material molt til
per entendre com lescriptor mallorqu entenia la
literatura i com vaarribaralanovellstica.Justuns
diesmstard,jaarribataManacor,Rierali manifes
ta per cartalaltasatisfaccintimaquemeprodu
el fet de poder,a la, conixerte personalment.
Tambelfelicitaperlentrevista,queconsiderave
rament excellent per haver sabut aconduir el
dilegdunaformaintelligentiaclaridora.
No tornem a tenir notcies dells dos ns el
1989.El10 degener MiquelngelRieraescriuala
micdeQuartpercomentarlilalecturadunoriginal
que aquest li havia enviat. Per la carta no podem
saber exactament de quin llibre es tracta, per
creiem que ben b podria sser de Paisatge amb
ames(1990).VallapenareproduirelsmotsdeRie
ra, tant pel que contenen de valoraci crtica com
pel fet queintenten seruna injecci demoralen el
joveescriptor:
Aprotant elslleures delsdarrerssims diesde
festa, mhe pogut dedicar a fer una atenta
lecturadeloriginal quehastengut lamabilitat
denviarme. Lhe llegit dunatirada, cosa que
sindicide com mha agradat. sunllibrepo
lidricontu hiapareixesenrelleu. De fet, est
bastitperunateoriadepinzelladespertanyents
a una mena dautobiograa lrica. Daqu que
resulti tan comunicatiu, tan transparent, tan
amical. El que ms mha agradat dell s el
poderconstatarunacosaquemesemblaclara:
etsunexcellentnarradorithauriesde dedicar
aescriurecontesinovelles. Acabarsfentho,
hoveigclar.Iquanhofacishofarsb.
Uns mots, aquests, que, a ms, tenen un
carcter premonitori.Rierahiendevina,iencerta,el
futur:Pairolacabarfent novellaientreel1995i el
2008 en publicar quatre, tot i que Miquel ngel
Rierasols ser a temps de veuren la primera.Per
altrapart,Riera li dnaaconixer lesnovetats que
atenyen la seva producci literria: haacabat des
Elprocs.Revistacontracultural
criure Illa Flaubert, algunes de les seves obres es
traduiran al castell i al txec i potser al noruec i,
tamb,lassabentaquelaGeneralitat lihaconcedit
laCreudeSantJordi.
No hem trobat mscartesentreambdses
criptorsnsal 7 dabrilde1996,quan Miquel Pairol
fasaberaRieraque,pelsvoltsdelaSetmanaSanta,
ha llegit elsrelatsdeCrnicalasciva dunadecadn
cia, una lectura greument perillosa li diu bo i
fent broma,poc adientalapenitnciaqueaquests
10 diesexigeixen.Sobretot,per,aquestsconteslihan
descobert un altre punt en com amb ell. Pairol li
parladeGiuseppeTomasi diLampedusaautor que
lescriptor manacor admirava profundament i que
sinvocat alinici delrelatquednattolal volum,
sobre el qual ha escrit lassaig El Prncep i el fel
(1996),queli fararribar.El 29 dabrilMiquelngel
Riera,que aleshores jaestmalalt decncer,lires
ponambunalletraplenadadmiraci:
Latramesadelteu llibreElPrncepielfelha
representat, per a mi, una agradabilssima
sorpresa. Tant que, tot i tenir una altssima
torredellibresperallegir,lhepreferitatotsija
he viscut el plaer de la seva atenta lectura.
Partintde latevaben demostradasensibilitat,
nosgensdifcilsospitarquefossisundevotde
lobra senyorvolment escassa de Giuseppe
Tomasidi Lampedusa. Elque jaeramsdifcil
eraimaginar que en fossis un especialista de
talla. Enhorabona! I grcies pel viu plaer in
tellectualque mhaspermsteniramblaseva
lectura i, tamb, per un grapat de coses que
encaraignoravaentornaquisunade lesme
vespregonesdevocionsliterries.
Tot seguit,Miquel ngel Rierapassa a rela
tarli els dos viatges que lestiuanterior havia fet a
Siclia, amb el recorregut emocionat pels indrets
lampedussians. Per altra part, linforma tamb de
les mancances de la traducci al catal dIl Gatto
pardo feta per Lloren Villalonga, per qui Miquel
ngel Riera mai no va sentir gaire simpatia.Aix,li
diuque latraducci publicada vaser fruit dobjecte
dunaprofundarevisi acrrec de Miquel Dols,aix
com duna intensa correcci lingstica realitzada
per AinaMoll,perla qual cosa ens aproximarem a
pensar que latribuci del treballaqui el sign [Llo
renVillalonga]vaserforadaper,potser,interessos
editorials.
La carta acaba amb un Fins sempre i ns
prest!Un adu que,sense saberho,era denitiu.
La malaltia de Miquel ngel Riera es precipita els
mesossegentsi el duu a la mort el20de juliol de
57
 Elprocs.Revistacontracultural

6 La primera edici, ambelttolde FuitaimartirideSant

1996. Vuit dies desprs Miquel Pairol publica a El
Punt un treball necrolgic sobrelescriptor desapa
regut. Hi fa un reps de la trajectria seguida, tot
partintdelaideaqueel carcternarratiu i discursiu
de lapoesiadeRiera lhaviaportat alanarrativa.I,
desprs doferir unavisi sintticadecadascuna de
lesnovelles,acabaambunvaticiniforapessimista:
Ara,lanovellsticadeRiera,mortlautor,enca
ra una posteritat difcil. Aviat les novelles de
Riera faran lefecte que les prosesde Ros de
Corella, quesncomuntreballdorfebreriaque
fascina per lantiguitat i lestranyesa. La llen
guacatalana esvadegradant amarxesfora
des. Enalgunes ciutatsde Catalunyalidioma
que se sent als carrers ja no t gaire a veure
ambel catal, encaraque ho sembli.Aix, la
literaturacatalanascada copmsunmonu
mentfunerari aunidiomaque sens mor ales
Andreu Milttolquemstardtornararecuperar, ha
viaapareguta lEditorialMolllany 1973. Lasegona edici,
Andreu Mil, va aparixer a Edicions 62 el setembre de
1981. Daquesta mateixa reedici, sen fu tamb una
ediciespecialperaMareNostrumS.A.
7 Lidiu: ...enelscincltimsanyshe viscut encinc llocs
diferents: aGirona, aSantCugat, aBarcelona,aSantiago
deCompostelaiara aQuart,i lacarpeta onguardavauna
cpiade loriginalem fa molt lefecte quequed a Barce
lona...
8 MiquelPAIROL: Panoramaambdona,obra entornde
larepressiPuntDiari(29dedesembrede1983),p.33.
9Podriatractarse dunttolprovisionaldalgundelsllibres
queposteriormentMiquelPairolvapublicar.
10 MiquelPAIROL: Miquelngel Riera, fascinatperla pa
raulaPuntDiari(2dagostde1987),p.45.
11 Miquel PAIROL: El pante de Miquel ngel Riera El
Punt(28dejuliolde1996),p.23.
12 No oblidem que tant la poesia com lobra narrativa

mansienaquestbell cementirilobradeRiera completesde MiquelngelRiera nalment varenapari

s com un daquells restolats panteons mo xerpublicadesperEdicionsdelSalobre, unapetita edito
dernistes en qu descansa la pols dillustres rial mallorquina desapareguda fa poc, vctima de la crisi
famliesextingides.11 econmica.NiDestino, niEdicions62,niProa, que elpu
blicarenenvida,desprsdesamortnohantornata mani
No crec que,aMiquel ngel Riera,li hagus festargaireinterspelsseusllibres.
agradat gaireun comiat tan desesperanat.Aspira
vaapoderser llegitalmenyscent anysdesprsdela
sevamort.Tanmateix,desdun punt devistasocio
lingstic,potserPairolteniara.Potsertambpre
veiael desinters queels editors catalansque lha
vien editat en vida tindrien a partir de la seva
mort?12 O tal voltaaugurava que la desaparici de
lescriptor mallorqu era un anunci de la proximitat
del naldelanostraliteraturai,potsertamb,dela
nostrallengua?

1 MiquelPAIROL: Miquelngel Riera: cronista duna de

gradaciPuntDiari(25demarde1979).
2 MiquelPAIROL: MiquelngelRiera,enla narrativadels

anys70Presncia,547(abrilde1981),p.41.
3Ibidem
4 Carta conservada a larxiuparticular de Miquelngel
Riera(Manacor).Agraescala sevaesposa, RoserValls, la
consultadaquestmaterial.
5 Carta conservada a larxiu particular de Miquel Pairol

(Quart).Agraesc la tramesa daquesta lletra ide lesaltres

dePairolaJoaquimArmengoliaJosenaPairol.

58
 Elprocs.Revistacontracultural

Correspondncia: Miquel ngel Riera - Miquel Pairol

59
 Elprocs.Revistacontracultural

60
 Elprocs.Revistacontracultural

61
 Elprocs.Revistacontracultural

62
 Elprocs.Revistacontracultural

63
 Elprocs.Revistacontracultural

64
 Elprocs.Revistacontracultural

65
 Elprocs.Revistacontracultural

66
 Elprocs.Revistacontracultural

67
 Elprocs.Revistacontracultural

Correspondncia: Montserrat Roig - Miquel Pairol

68
 Elprocs.Revistacontracultural

69

En efecte, Miquel, tot s ara i res
Pep Sol
Eldarrer pargraf delemotiu text de comiat que
Miquel Pairol vaescriure adreat alsqui lacompa
nyvemeneldiadelseufuneral,diuaix:
Alhoradel comiat, nomsdosmots dHoraci:
carpediem,amics,companys, beveuelvi,gau
diulamel. Quela vidasbreu i passa,itots
araires.
Aix,doncs,aquesttextonenMiquelagraeix
tot all queli havia estat concedit enaquestavida,
quenospoc,acabaamb undelsversosmscone
guts del poeta Joan Vinyoli,vers que apareixen en
diversos poemes i que dna ttol a un dels llibres
ms celebrats,Tot sara i res,publicat lany1970.
Amb aquest llibre iniciava la seva darrera etapa,
caracteritzadaperunadesbordantfebrecreativa.
Pairol retiael seu darrer homenatge i reco
neixement al poeta que se li havia revelat amb el
poema Jo s que tinc unatirada alssomnis i que
haviatingut ocasi de conixer personalment.Com
JaumePont,JosepAlbertiFrancescParcerisasera,
en aquells moments, un dels joves crtics literaris
que descobria, valorava i divulgava la poesia de
Vinyoli,en elseucasdesdelespginesdelarevista
PresnciaideldiariAvui.
Laprimera ressenyaquevadedicaralaseva
obrafoudelLlibredamicienMiquelhideia:
...sunaexperinciadetipusmstic:elpelegri
natge de la parella humanaque cerca aquest
Trascendent, aquestInaccessible, que el poeta
novolidenticarambDu sin amb unaTotali
tat, amb unaPlenitudenlainserci de lhome
enel cosmos.LaNaturalesa, lAmor, iunobs
tinat avanarversaquestTrascendent sn els
mitjans que lhi acosten. (Presncia, 10/XII/
1977)
Vinyoli, agrat per larticle, li dedicava el
poema Cor poders del segent llibre, El griu
(1978), ien unacarta datada el 13de juny de 1978
sexcusavaperlademoraenlarespostailiexplicava
Elprocs.Revistacontracultural
que la trombosi cerebral del mes de maig li havia
paralitzat el costat esquerre del cos.Tamb li deia
que si no hagusestat perlamalaltia hauria anat a
Quartperveureliquedesitjavaqueaquest estiues
poguessintrobaraBeguroGironaipassartoteldia
junts.
Perlatrobada estival novapoder ser i len
contrehagudesperarlatardordaquellmateixany
quan,desprs de concertar la visita per telfon, en
Miquel el visitava al seu pis de Barcelona,al carrer
Castellnou,en el barri deLesTresTorres. Daquella
visitavaimpressionarlolestatfsicdelpoeta,enca
raconvalescentdelatrombosi:
Vinyolitenia64anys, per semblavamoltms
vell.Tremols, caminava encorbat, ajudantse
dunbast. Parlavaambcoherncia, permolt
apocapoc,senseexpressarideeescomplexes,
tot mirant capaunpunt indenitde laparet,
amblabocaunamicadegairelliamb unrega
lim desalivahumitejant la comissura delslla
vis, que es torcava amb un mocador [...] tal
com diu enelpoema[Autoretrataseixanta
cincanys]teniaunrostredecolorvins,tenti
nejava,palpavalesparets.1
Enlesvisitesposteriors,elpoetahaviamillo
rat notablement el seu estat de salut i pogueren
conversar amb ms normalitat sobre poesia i poe
tes,en especial Rilke iCernuda.Delaseva poesiali
havia explicat queno estavaprouconvenut de la
publicaci dElgriu,quepotser lhaviadhaverdeixat
reposarimadurarmstemps.
Eljuliol de 1979 Pairoltornavaaescriureso
brelasevapoesia.Ara ho feiaalAvui i apropsit
de la publicaci del volum Obra potica 19751979.
Acabava larticle amb aquesta sntesi de lobra de
Vinyoli:
Amb unaexigncia constant, ladsser dela
la prpia experincia vital, la dsser del al
propi dolor i a laprpiavoluntat de saber, la
poesia deJoanVinyoli,queneixdelaintransfe
70
 Elprocs.Revistacontracultural

rible aventurapersonal del poetasens faen
tranyable als altres perqu s lessncia del
viure hum, laproblemticadelanostracon
dici,all que nodreixelsseusversos. I aques
ta,demanerageneral,s,sensdubte,lamesu
raprincipalquedeneixelclssic.
Crec quePairolvaser,doncs,el primer aen
treveure lacategoria de clssic enVinyoli i aquest,
agrat,litornavaaescriure:
s un bon article, ben estructurat, ben escrit,
qualitats no freqents enla critica jove de la
nostraterra.Elfelicito peraquestamaneratan
dignadetreballariliauguro idesitjo detotcor
unabrillant carreraen aquest difcil mesterde
lacrticaliterria, queens stan necessari. El
seu article emfa moltde b perqu dnauna
idea prou clara de la meva obra. La lloana
probablement immerescudaque em faenll
timpargrafemconfortaimencoratja.(Barce
lona,4/VIII/1979)
La quarta i ltimavisitafou a nalsde 1979,
quanPairolfeiaelserveimilitarllunydeCatalunyai
aprotava un perms per desplaarse a Barcelona
on dinarien plegats, prop del seu domicili, segura
ment al BangBang o al Pensylvania. Lany 1984
Pairol assistiaalenterrament del poeta i en sortia
dolgutcomposendemanifestaquestesratlles:
Vaig anaralenterrament. Hihaviamoltagent
ambulleresfosques, per quereiaiconversava
relaxadament. Desprs va venir la inevitable
Ms tard, va voler venir aSantaColoma per
visitarlabibliotecapersonal deJoanVinyoli,diposi
tadaen aquesta ciutat, precisament a la biblioteca
municipal que porta el seu nom. Tenia un inters
especial per veure les edicions de Rilke i Hlderlin
per sobretot dels Pensaments de Pascal i recordo
que en vaprendre algunes notes.Abans,totdinant
alRestaurantVent daram,havem estatconversant
sobrelequivalentmusicaldelapoesiadeVinyoli.Ell
opinavaque sacostava msalexpressi solitria i
crepuscular del bluesmentre que jo erade lopini
que ho feiaa ladel jazz, del jazz lric deColtrane o
Baker.Tots doscoincidemque lamsicadel poeta
cercavalAbsolut i evocvemel poema Pyramid,
que pren elttol dun blues queinterpretaThe Mo
dernJazzQuartet.
Enel seu darrer text,unveritable testament
moral,ensconvidavaabeureelvi iagaudir lamel
perqu,seguintHoraci,cal aprotar el temps i,da
cordambVinyoli,totsaraires.Aquestadivisa,al
costat de la dHoraci, adquireix un signicat com
plementariisembladirnosquelavidasuncontinu
format per una successi dinstants que cal viure
plenament,amblamxima intensitat,com ellsdos
vanfer,ambtotselsplaersidolorsassociats,perqu
efectivament, Miquel, en la mgia de cada instant
podem fer moltssimes coses, des de convocar els
mortsnsatocarelfocprimerdelamor.
1MiquelPairol,textindit,febrer2009.

plujade medalles.Totestrescoses, lafotogra 2dem

adel cadver[apareguda en un mitjde co

municaci] , lenterrament i les medalles em
vandisgustar. Preferirianohaverhovist.Mes
timo ms recordarVinyoli assegut al sof de
casaseva,bevent Bitter Kasapesar seu ipar
lant de poesia amb paraules lentes, amb un
gest de la m dreta a laire, amb respecte i
saviesa. 2

PerVinyoli,comjahaviaavanatenMiquel,
era un clssic i els clssics quan arriben ho fan per
quedarseiaix haviaestat.Anysdesprs, mhono
ravaavenintseapresentaraGirona,i aSantaCo
loma de Farners, la biograa del poeta, La bastida
dels somnis, editada per CCG Edicions. Recordo,
entre moltes altres coses, que li agradava utilitzar
unes paraules queun autor que admirava, Cesare
Pavese,haviaescrit en elseudietari,Locideviure:
He donat poesia als homes,escrivia Pavese. I en
Miquel deiaqueVinyoli,comPavese,tambhavia
donatpoesiaalshomesiaixerael quehaviadonat
sentitalasevavida.

71
 Elprocs.Revistacontracultural

72
 Elprocs.Revistacontracultural

Correspondncia: Joan Vinyoli - Miquel Pairol

73
 Elprocs.Revistacontracultural

74
 Elprocs.Revistacontracultural

75
 Elprocs.Revistacontracultural

76
 Elprocs.Revistacontracultural

77
 Elprocs.Revistacontracultural

78

Tot Llaurant, adorem
Enric Sria
Laprimera notciaquevaigtenir de lexistncia i de
laliteraturadeMiquelPairolvaserun llibre,o ms
exactament un mecanoscrit, quehavia presentat a
un premivalencien qu vaquedarnalista.Eltext
duiael ttoldElcampdelOmbraiera,nsonjos,
laprimeratemptativanarrativa,oalmenyslaprime
ra amb cara i ulls, del seuautor (leditorial LaCam
pana el vapublicaralcap de poc).Unaamigameua
que erajurat daquell certamen nestavamolt favo
rablementimpressionadaimeldeixllegir.Tamba
mi emva agradar.Msenll delesvicissitudsde la
trama,de les vacillacions constructives i de certes
concessions genriques,msque comprensibles en
una novella primerenca, el que captivava daquell
text amerat denyor per un univers pairal debolit i
quasi oblidat era la qualitat lmpidai gustosaduna
prosa vvida i poderosament evocadora, i tamb la
intelligncia perceptiva dun escriptor que sabia
convocar sensecap mfasi elstonsms encoberta
mentombrvolsdelamelancolia.
Vaig conixer lautor pocs anys ms tard,
quan em vaig traslladar a Catalunya. A lendemig,
haviallegitunbreudietari,Paisatgeambames,que
Pairol havia publicat el 1990. He de dir que prefe
resc queels bons dietaris siguen extensos, per po
derme immergir ms a pler en la seua atmosfera
comdinsdunacasaamiga,iaquest,la brevetat,s
lnic retretquepuc feraPaisatgeambames,per
qu s un dietari esplndid, renadssim, que sap
convocar un mn ben habitableon sagermanen les
reexions perspicaces sobre lart i la vida amb uns
apuntslrics enqulesformescanviantsdelanatu
ralesaalllargdelanyesplasmenambunavivacitat
difcil digualar. Si com a comentarista de llibres,
quadres o pecesmusicals lautor erasempreagut i
original,comapaisatgistadelinstantesrevelavaun
autntic mestre, capa desbossar en molts pocs
traospanoramesbellssimsiricsdeclarobscurs,on
laconstatacidelafugacitatinherentalescosesel
maridatge entre vida i mort que la natura ens ofe
Elprocs.Revistacontracultural
reix sempre, per poc atentament que lobservem
aportava el baix continu elegac, penombrs i lleu
mentacorador,querelligavaelstextos.
Denou,totaixestavaescritenuna prosa
admirable, segura, senzilla i cristallina, cenyida i
densa,dun ritme compassat i uent,quede vega
des podiaconcentrarse en encunyacionslapidries
dunafulgurant precisi.Aix,totparlantdunavella
del seupoblequeacabavademorir,Pairol,desprs
detraarne elretrat en dueslnies,resumialaseua
aspra circumstncia: Una dona de pags, de casa
depocrem,desopesmagres.En llegirho,unpen
saquetamblaretratadahauriareconegut,ipotser
aprovat,laconcisacontundnciadelidioma.Aques
ta incisiva rotunditat tamb llueix quan sadrea a
desentranyar qestions prou embullades, com en
aquest custic apuntsobrelevolucide lart del se
gle XX: La pintura, desprs dun esfor de segles
per arribar al mats,hatornat alart rupestre.Sn
aquesta mena desclats els que omplin de felicitat
linstant de lalectura.Quan enspresentaren,li vaig
dirqueaquest breu i prodigisPaisatgeambames
mhaviaenlluernat.Ell vacanviardetemadesegui
da.
NotinccapdubtequeMiquel Pairoleraun
narrador molt considerable El manuscrit deVirgili,
per exemple, s un intent molt ambicis i essen
cialment reeixit de construir una gran novella que
incloguera adinsuna reexi profunda, escptica i
veladamentsinistra,sobrelart mateixdenovellari
un excellent periodista, a ms dun crtic literari
singularment perceptiu. Per a mi, sobretot, s un
dels millors dietaristes de la nostra literatura.Tant
Paisatge amb ames com els posteriors Lenigma i
Octubresn obresmestres.Els seus dosltims die
taris,unamicamsextensos(peralameuaalegria)
queelprimer,participendelesvirtutsdaquest,per
amb msamplitud.Perreglageneral,les seuesno
tes sn msdilatades, i el que puguen perdre des
moladadensitat,hoguanyen en riquesa depaleta i
79

capacitat de matisaci. En les millors, els seus
meandresreexius no solament encertenaplasmar
un clima moral i vital personalssim, sin que ens
permeten assistir al dileg interior de lescriptor
mentre que escriu.Ac ens passegem pel seu mn
amblaplenallibertatqueellensconsent.
Perdescomptat,MiquelPairolnodiuenels
seusdietaristotelquevapensar isentireneltemps
que va transcrrer mentre els escrivia,perqu aix
s impossible,per s que vapensar i sentir a fons
tot el que ensdiu.Ac, les idees, les intucions i els
sentimentsno snmanllevatsni esreiteren consig
nes, i elstpics,quan nhi ha, sexaminen abans de
descartarlos o assumirlos (perqu llavors, exami
natsafons,jahandeixatdesertpics).Pairolsem
preparlaacompteiariscpropi.Finsitotquancriti
caunapea,AntoniiCleopatra,dunautorqueadmi
ratantcom Shakespeare,el quehidius tanpene
trant,tanbasat enunalecturaatentai,sobretot,s
Elprocs.Revistacontracultural
tanseu,queellector(quetambadmiraShakespea
resobretoteslescoses)esveu obligatarellegirlo
braperconcloureque,potser,Pairoltra.Compa
rat ambelscims deHamlet,OtelloielReiLear,per
dirtresttols,AntoniiCleopatraincorreen accide
sesqueun bonlector tdret adetectar.Aix s,cal
nesaper veureho i coratge perdirho.Finalment,
un llibre com Octubre,que ens mostrael mn inte
rior dun escriptor en plena maduresa, sense cap
nota falsa, amb una fastuosa humilitat, s un da
quellsregalsquenoagrairemmaiprou.
ElstresdietarisdeMiquelPairol,comelsseusaltres
llibres, honoren la literatura catalana. Noms cal
desitjar queels bons lectorspuguen tenir un accs
irrestringit a aquest univers peculiar, atent, pene
trant, variat idctil,extremament intelligent,per
tambsubtilment melanclic,moltntim,tanpropi
comlaprosaincandescentquelillumina,quecons
titueixelseullegatdescriptor.
80
 Elprocs.Revistacontracultural

El discret encant de Miquel Pairol

Guillem Terribas

MiquelPairoleraun personatgediscret,encaraquelasevapresnciasempre
esfeianotarallonfos.LadiscrecideMiquelPairoleraallqueelfeiadesta
carentertliesosobretaules.Eldiscret encantdeMiquel Pairoltant raaenel
quedeiacomenelquecallava,enelqueopinavaoenelqueaportavaalacon
versa.
Compassamoltsovint,quanunapersonadesapareixdelatevavida,et
vnen records, moments viscuts junts, ancdotes, situacions divertides,mo
ments agradables i daltres que no ho sn tant.Amb enMiquel mhapassat i
mestpassant.I msquan rellegeixo algunsdelsseusdietaris,sobretot el da
rrer Octubre.s araque entenc algunes deles situacions,delssilencis,danar
juntsaalgunllocinoassabentarmedelquepensava.
EnMiquelsabiaparlarper,sobretot,sabiaescoltar.Enlesnostrescon
verses,no amagavares,pertampocno deiagaire.Lasevadiscrecielduiaa
no publicitarse.Podiapublicarseun noullibreseu ino nomsnosaberqueja
eraalesllibreries,sinnitansolstenirconeixementquelhaviaestatescrivint.
En preguntarli com era que no mho havia comentat, la seva resposta era:
tampocmhovaspreguntar
AenMiquelliagradavenlpera,el teatreielcinemacomsabiaselec
cionar les pellcules!, i moltes vegades vam comentar lms quehavem vist
juntsoperseparat.Coincidemfora,totiqueelleramoltmsexigentquejo.
Emvasorprendrequanemvadirqueunadelespellculesquesemprerevisava
irecordavaeraDoctorZhivago,queellsabiaquemagradavamolt.Mainomho
haviacomentat nsaquell moment,quan jo,moltesvegades,lihaviareferen
ciat aquest important iinteressant lmde David Lean.Fou ladarreravegada
queelvaiganar aveure,tresdiesabansdelasevamort.Elmateixdiaqueem
vadirquejanoteniaesmaper ares.Ni perllegir,niper mirarlateleo alguna
pellcula.Perelque li sabiams greuerano poder escoltarmsica.I sque
en Miquel Pairol estimava la msica.En veurela mevacara destranyat, va
recalcarquequanellescoltavamsica,Escoltavamsica,inomsestavaper
viureiinterpretarlamelodia,elssonsilessensacions.Iaixjanohopodiafer.
EnMiqueleraaiximoltms.Peraixarapensoque,ambunamicams
de temps,lhauriapogutconixermillor i en comptesdesperar quefosell qui
mexpliquscosesdelasevavidaquotidiana,arahauriaaprsapreguntarles
hi.Segurque ell leshauriarespost,encaraque fosalasevamaneradiscretai
encantadora,entrealtrescosesperquenMiquelnoteniaresaamagar.

81
 Elprocs.Revistacontracultural

Miquel Pairol
Eva Vzquez

Herecollit tres o quatre articles que vaig escriure sobre Pairol arran dela publicaci d'Octubrei de la seva
mort.Nosaixcomvoldriarecordarlo,perstotelquetincfet.Hauriapreferitexplicarcomemcommoula
sevacapacitatdedir"jo"sensevanitat,senseimposarlo.Icomdefetbuscavaaquestamaneradedirseatra
vsdeleslecturesquefeia.Hihaunllibrepoccomentat d'ell,Exploracions,quednamoltespistes delseu
intersper laprosaautobiogrfica,tancuriosaaparentment enalg tanreservatcomell.Eltextquenohe
escrithaviad'anarperaqu,pernohefetcasdelseuconsell(viure,deixarsedepunyetes)im'heenfangaten
milfeinesintilsimutilantsenllocdededicarmeaaquestescritatravsdelqual,vsperon,nohauriaditres
denounipotsergairerellevantsobreenMiquel,per segurqueamim'hauriafetmoltdeb.selquetenen
lesliteraturescomlaseva,nsitotpelsqueenshiacostemdesdefora,que"ensfanb",notrobes?Perdona
havertefet estarpendentd'un text queno haarribat.Amb elteu perms,mel'apuntoentreelsdeures(joio
sos,sivalguslaparadoxa)pendents.

Alarodadeltemps
ElPuntAvui,31doctubrede2010
sunmigdiade novembre radiant i perla rdio es
tan emetent endirecteunconcertde LaCreaci de
Haydn.Lambient acasa s llumins, lamsicaen
comanaunestatdensonyament iembriaguesa,i de
sobteunjovepitroigsaturaalampit delanestra,
com si tamb escolts.En un altre temps, diu Mi
quel Pairol, aquesta escena lhimne exultant, la
llum esplndida, laparici inesperada dun vigors
pitroighauria donat lloc a alguna elucubraci in
tellectualosimblicaqueajudsaatraparlaimatge
dinsunsentit,perarajano.Resderelacionsfora
des, cap pirotcnia verbal: mirar i prou, ser plena
mentdinsaquestmomentdefelicitat.
Aquestselprimerfragmentdelssetantaquecom
ponen Octubre (A Contravent), el nou dietari del
novellista, assagista i articulista dEl Punt i lAvui
Miquel Pairol (Quart, 1955) i el ms personal dels
dissetllibresquehapublicat nsara:madur,concs,
profund, duna pacient i treballosa claredat.El pas
segent,comentalautor amb menysironiadel que
podriasemblar, seriaja ni escriure unaescena com
ladeLaCreacii elpitroig:viurelasolament,nsa
talpunthaarribataunaescripturatanna,tandes
pulladadetotelementsuperu,quequasiapuntaa
laideade transparncia.Quan escric s per neces
sitatdedonarformaaunaexperincia,alacontem
placi dalgun fenomen natural, per cada vegada
em tempta ms mirar i prou, sobretot aquests
fragmentsmspaisatgstics,explicalescriptor.
Octubres el tercerdietari que publicaPairol,des
prsde Paisatgeamb ames (Columna, 1990)i Le
nigma (LaCampana,1999),icom ells,honorant les
seves arrels de pags un mn pel qual llaurar s
una formadadoraci,i treballar la terra,unavia de
comunicaci amb els morts,com reexiona en dos
textosmemorablesdelllibre,tambhaestat orde
nat seguint el cicle de les estacions, respectant el
batec delanaturalesa,amb ladifernciaque entre
el primeri lltim han transcorregut vint anysi les
criptor t al darrere una perspectiva ms dilatada
queconvidaafermemria(sommatriainscritaen
eltemps,escriuenunaltredelsfragments),sobre
tot perqupel camhaintervingut lamort,tan pre
sent al llarg del dietari, arrencantli de prop uns
quants i bons amics. s per la franquesa amb qu
Pairol parlano noms dels llibres i la msica que
lacompanyen i del seu paisatge quotidi, Girona i
lesGavarressobretot,sintambdelsabsents,dels
seus orgens familiars, dels amors impossibles, de

82

les passionsfugaces,delsviatges,delssomnis rars,
del retir i lasoledat,queaquest dietari s tamb la
seva obra ms autobiogrca, com ell mateix ad
met: A Lenigma, el dietari anterior, hi havia ms
distnciaentrelautor i el text.Aqu, aquest distan
ciamentshaescurat,potserjanosntanllunylun
delaltre.
Hihatambuna presnciamssonoradela
msica, mentre que aLenigma predominava lare
exisobrelesartsplstiques.Aquest decantament
cap alamsetriadelesarts,parallel aldescarna
mentdelescriptura,esfaexplcitenlaudicidunes
quantes obres que el captiven,en especialde com
positors russos, per tamb en un dels pocs frag
mentsqueencaradedicaa la pintura,un quadre de
Mir, Blau, que latrau justament perqu, pintat a
prop de lavellesa,lartistahifauna exhibicidela
conisme: una lnia prima, unes taques negres i un
blauesplendors,decel acabat desbandir,cobrint
hotot.
Pairol,que de manerasostinguda nomsha
redactat un dietari personal, ds exclusivament
privat,unspocsanys,i queconfessahaver jaaban
donat,ha elaborat Octubre apartir de notes redac
tadespoc abans darribar a la cinquantenai que ha
anatreprenent,reelaborantiordenantenunstextos
breusquetracenunarctemporaldunatardorauna
altra,probablement perqu aquestas per tradici
lestacilligadaalaplenitud delamaduresa.Potser
per la dedicaci darrera a aquests textos ntims
pernopasimpdics,araestpensant en un tre
ballnarratiu detipusmemorialstic en quintervin
dranmselsrecordsquelacci.
Totsnescaires
ElPuntAvui,07/07/2011
Des que el 29 de maig passat Miquel Pairol es va
acomiadar del seu espai dopini diari a L'Escaire,
el mn va comenar aser ms obts,una vastitud
intricadairuda,sense conns,sense fars,sensean
gles.Pairolabaixavaeltel comparant lasevacon
cepci del'articulisme,indestriabledunacertaidea
declaredat i honestedat,amblareceptadunarrs.
Eralasevamaneradalleugerirdetranscendnciaun
ociquecadacopmstendeixalinamentilavoci
feraci, oposanthi el sentit com dun sofregit ca
sol.Segurament nopensavapas,en elmoment de
divulgar la seva recepta, el seu principi deon
tolgic, en capd'aquestsguisats delaboratori que
sestilen avui, sin msaviat en larrs calds de la
sevaprpiamare,elqueshauriaservitalataulade
Elprocs.Revistacontracultural
qualsevol dels masos vens de Quart o de Palol
d'Onyar, entre pagesos que tenen lhonor d'haver
treballat molt, i al costat dels quals sentia una
companyia immediata i amable perqu comprenia
que llaurareratambunaformadadoraci,perqu
amb ells assolia lnica certesa sostenible: El seu
camtambs el meu.Un compromsd'humilitat.
Quan vapublicaraquellarticledecomiat,elslectors
quelhavienseguitquasicadadiaaElPuntelsltims
deuanys,ifeiapoc tambalAvui,conavenquees
tracts dun adu provisional. Fins i tot els ms
prxims,hiconaven.Potserlnic que entenia que
jano hi haviatornadapossibleerael mateixPairol,
sense estridncies,sense dramatisme,ambunaen
teresaapresadels epicuris i els estoicsquetantad
mirava i fetaa propsit per facilitar, nsal nal, el
cursdelavida.
Amblacertesaresignada,doncs,queundia
o un altre ens tocar dessser, sabedors que som
matriainscritaeneltemps,celebrem,comelpoe
ta,el moment deserambel serideserenelser,de
participar, amb conscincia, de la vida, escrivia a
tocar de laprimaveraen el seu ltim llibre,el dieta
riOctubre(Acontravent2010),querellegitahir,amb
el pes de la notcia dela sevamort, als 55 anys,fa
tant de bi tant demal.Fab perqu aquest s el
llibre ms important que ha conegut la literatura
catalana recent, una celebraci de la intelligncia
que sapreconixertamblemoci,sempre aratlla,
tibant com unacordadeviol just abansdeser pol
sada,i famalperqusara,sobretot,queunsado
nadel'ondulantpresnciadelamortinsinuantsea
cadapgina,lamort delsamics,delajoventut,du
na determinada manera de viure enfonsant les
mansaterrapertreuren fruit,lamortnsitot du
napapallonaambunesalesdedibuixenigmtic que
entocarlesdeixenalsditsunrastredepolsimblanc.
Avuilesparaulessndurescompedres,nohi
ha manera de ferles dicibles, desmussarne les
arestescomsabiafer Pairol amb lescaire a punt, i
els que tenen,comhauria de ser a totes les redac
cionsdel pas,elseuTelbenaprop delataulade
treball,sel mirenarade rell,amb lesgaltesence
sesdevergonyaperhaver trat tan estrepitosament
el seu consellde sobrietat.ForadeGirona,donva
preferir nomoures exceptuant elspocsanys queva
treballar a la premsa de Barcelona,tot aix potser
nosentendr.Tant seval.Laculturaocial,lacultu
ra institucionalitzada,ha fet en general poc cas de
MiquelPairol,delessevesnovelles,delsseusassa
jossobre Pla i Lampedusa,delsseus dietaris, dels
seus articles.Noesprodigavaales tertlies ni a les
83

capelletes,i aix resta puntuaci al joc de la fama.
En lloc de deixarse enlluernar pels escenaris,es
criviai llegiaalacasaquehaviaconstrutelseupare
al mateixterrenyque lavi havia humanitzat fenthi
obrirunpouabansdelaguerra.Unaproduccicom
la seva,doncs,no sesost perquhagi estat lobra
duna persona discreta, senzilla i bondadosa, sin
perqu darrere hi ha hagut talent, hi ha hagut in
telligncia, hi ha hagut memria, hi ha hagut una
estimaprofundaperlaliteratura.
Unclssicqueescriviasenseodi
ElPuntAvui,01/11/11
Siglosysiglosdehistoria,ysloenelpresenteocu
rrenlascosas.LacitasdeJorgeLuisBorgesilava
deixar ahir otant en laire Llus Muntada per ex
pressar la recana que Miquel Pairol (Quart,1955
2011)hauriapogutdonarencaramsdesi mateixsi
hagusrebut el reconeixement quemereixiaen vi
da, unafrase daltra banda tan gastada, queja s
unmantradelanostracultura.Unescriptor,vadir,
viujustament enelpresent,nopasenelsupsit de
lasevaposteritat,per en el present lnicarealitat
tangibleeraqueMiquelPairoljanohiera,i queals
nombrososlectors,amicsiconegutscongregatsahir
a La Planeta per honorarlo els costava dassumir
ho,confonentelstempsverbals,adreantselicom
si hi fos, demanant obertament, quasi amb impa
cincia,que hi fos de veritat,com Raimon, queno
entenia,no podiaentendreho decap manera, que
no fos Pairol mateix,ambqui haviacompartit tan
tes vegades plat al programa televisiu Literal a
principis dels noranta,qui llegs els fragments dels
llibres quehavia escollit per evocarlo. Podia espe
rarse, i lhomenatjat probablement ho hauria per
donat,queeldahirfosunactedolorsiemotiu.No
hovaser.
Elsescriptorsiamicsconvidatsarememorar
lo van ser rigorosos,continguts i serens ns i tot a
lhoradels grans elogis,com si ben mirat no fessin
altracosaqueconstatarevidncies:queeraelegant,
queeraunclssic,queeradisciplinat,lcidi respec
tus;queels seus dietaris,enespecial Octubre,sn
obres mestres de la literatura catalana moderna;
que lasevaprosaanada,com proposava Merleau
Ponty,tenialacapacitatdefundarunanovauniver
salitat, dhumanitzar i dignicar la llengua, com va
subratllar Xavier Pla; que amb lagudesa dels seus
articlesshaviaerigitenundelscrticsmspunyents
de lactualitat; que sense histrionismes ni escara
falls,discretament, creixia com aescriptor en cada
Elprocs.Revistacontracultural
noullibrequelliurava;queper millorarnolicalia,de
fet,cap claca, perqu els reptes ja sels plantejava
tot sol; que lasevasuna obra cuinada amb lenti
tud,duna encomiable densitat moral.Eraescptic,
estoic i lric a lavegada, potser algun cop fatalista
davant unmnque creiainexorable,permai lleu
ger, mai buit ni frvol.Enric Sria vafer notar que,
nsitotenlessevesnovelles,elspersonatgessn
tractatsamb un enormerespecte,ambdelicadesa i
nsitot amor.Mainoescriuambodi,vaarmar;
a tot estirar,es permetia algun cop de geni, ms a
prop dela ironiaque del mal humor,en elsarticles
ms incisius,com varecordarlalcalde,CarlesPuig
demont,quevaposar lanotasolemneadvertint que
una ciutat que no honora degudament els seus
creadors no s digna de dur aquest nom. No nhi
haur prou de dedicarli un carrer o el nom duna
distinci qualsevol per saldar lexpedient dels ho
nors, va admetre lalcalde, probablement perqu
lnicreconeixementdignedecelebraciseriasaber
que encara escriu, saber que encara s llegit, van
coincidirtotselsparticipantsalataula.
Submergitsenlaintimitat penombrosadeLa
Planeta,lasortidaalcarrer vasercomunbanyinso
lentderealitatvessantseviolentament aldamunt,i
la realitat eraque, demaneradel tot incomprensi
ble,MiquelPairolnohiera.
Unmatdejuliolradiant
Presncia,1319juliol2012
Eldiaquevamorir,jo era a laplatjajugant amb el
meu ll.Quanemvan trucar deldiariper donarme
lanotcia,estavaembadalidaambelsxisclesdelnen
vora laigua. Hi havia aquell blau dimmensitat al
davant,el reex solar centellejanthi al damunt, el
gustdelasalincrustadaalapell,lampetitai tova
del meu ll agafada a la meva. Si hagus odiat
aquell mat perqu de sobte shi havia ests una
ombratenebrosa,mhauriasabutperdonarladebili
tat,aquesta aquesa per la qual castiguem els pai
satges bells perqu contradiuen la nostra tristesa.
Pernovaanar aix.Vaigsentirqueaquellaplacide
sa destiu acabat destrenar,a prop del nen,eraun
regal i un consol, i aix no me nha quedat cap
ressentiment o nusea, potser tan sols una vaga
sensaci dinsomni,datument, queemfeia engra
parlasorraapunyscomperunanecessitatimperio
sa de sentir als dits una escalfor suplementria de
terra,aquestaterraque,talcomhaviallegitfeiapoc
en un dels seus llibres, sha de guanyar cada dia a
foradecorimscul,comelspagesosquellaurenel
84

camp, plegats sobre el mn en un gest dadoraci
perqu a les profunditats hi ha enterrada la via de
comunicaci amb els morts. El mbil va tornar a
sonar. Era en Guillem Terribas, consternat, impe
tus,com si aquellamortli fosunaofensa ms que
una aicci.Li vaig suplicar que no pengs, que la
sevarbiaemfeiab.Lallumeraprodigiosa.Elmar
estava lleument arrissat. Un airet suau feia onejar
els serrells dels parasols. Feia un mat precis,
aquellprimerdiasenseenMiquelPairol.
A la tarda,a laredaccideldiari,vaserdife
rent.Laplatja em semblava ja molt lluny, com una
vivncia de molt temps enrere. La majoria treba
llvem amb els ulls enrogits i vidriosos.Amb prou
feinesparlvemni gosvem mirarnos.Finsi tot els
quelhavienconegutpocsemblavencommocionats.
Ensrespectvemeldolels uns alsaltres.Sensveia
quiets, reservats,sols cadasc amb lasevapgina.
slnicavegadaquehemestataprop delestilho
norable i discret del mateix Pairol. Pocs mesos
abans, lhavia anat a entrevistar a casa seva per a
Presncia arran delapublicaci del que seriael seu
ltim llibre, Octubre, un dietari que compto, i ho
armo sense exageraci ni rubor, entre les millors
lectures de la meva vida.Hi anava amb aprensi i
quasiambpor,perquenPairolsempremhaviafet
moltderespecte.Nossivaserperaquellneguitde
Elprocs.Revistacontracultural
defraudarlooque jacovavaalgunainfecci,que al
matvaigllevarme amblestmac regirat.Per em
vasortir arebrealaporta,amb aquellamiradatan
francaineta,ivaigsaber que no em caldriacap es
forperadaptarmealasevaaltura,queelljahavia
fetelgestdacostarsealameva.
Va ser una conversa llarga,agradable, sobre
elseullibre,sobremoltsaltresquetotsdos havem
llegit,sobre elsamicscomuns,sobretenir lls i so
brenotenirne,nsquevaignotarqueempujavafel
alabocai em feiarodar elcap.Emva proposar de
sortir a fora, apassejar prop dels aurons, pel cam
del roure,nsal riu.Men moria deganes:seramb
ell almateixpaisatgedOctubre,ser amb ell dins el
seullibre.Nohi vamseratemps.Vaig haver dec
rrer al lavabo, incapa de reprimir ms el vmit.
Mavergonyia la covardia del meu cos.Podia haver
estat una situaciridculai vaser,en canvi,airosa i
humanssima. En cap moment vaig notarli el ms
lleu indici dincomoditat o trasbals. Deu ser una
passa, va dirme, perqu ell es ressentia duna
molstiasemblant,aqualcostat.
Finsitotamblasevamalaltiavasergeners:unmal
de panxa...Al cap duns mesos,jo eraa laplatja i
enfonsavael puny a lasorra,una forma dadoraci
salvatgeunmatdejuliolradiant.
85

En Miquel Pairol a lescola
Dola Vert
Tinc lasortdetreballarenunaescoladeQuart que,
amsdeserun poble terrisser,selpobledenMi
quel Pairol.A Cicle Inicial ens agrada conixer all
queidenticaelpobleisperaixquedediquemun
trimestre llarg a estudiar la gura i lobra daquest
escriptor.
Per donaraconixerlasevaobra,hem selec
cionat diferents fragments, bsicament dels seus
dietarisidels escritsdUnamiradaen el paisatgede
la revista Gavarres.Daquesta manera posem a la
bast de la mainada uns textos que ens permeten
treballar la lectura i lescriptura,laplstica, el medi
naturalisocial...ElsescritsdePairol,amb unvoca
bulari rici precs,ensparlendel temps que fa o ens
fanveureambunanovamiradapaisatgespropersa
travs de la descripci duna planta del nostre en
torn o dels detalls duna papallona aturada sobre
unafulla.Elsnensilesnenes,apartirdaquestsbons
models de textos,aprenen paraules noves, en des
cobreixenelseusignicat i lesutilitzen entextosde
producci prpia(enpodeuveureunsquantsexem
plesa
http://blocs.xtec.cat/stamargaridaci13/category/miquelpairoli/
Eldomini que tMiquelPairol sobre lespa
raules,enspermet,tamb,introduir elsjocsdellen
guatge.Quan fem que els infants sadonin que les
ors de laccia snde colorde telde llet (L'enig
ma.Flord'accia,pgina77)o quePairolesrefereix
alesorsdelcirerer comaborrallonsdeneu(L'e
nigma.Cirerer,pgina 69), fem que entrin en con
tacte amb el llenguatge potic i que estableixin la
relacilgicaquecomportengurescomlametfo
ra i la comparaci. Aconseguir que a partir daqu
inventin maneres originals dedirels colors i altres
qualitatsdelsobjectesnosdifcil.
Els textos de Miquel Pairol sn textos per
viure, per passejar, per aprendre a estimar el poble
on va nixer. Un recorregut per la via verda, ens
Elprocs.Revistacontracultural
permet contemplar Cal Moliner (Octubre, pgina
214) i aprofitar per descriure la casa i dibuixarla,
asseurensalmateixbanconsasseialescriptor,sota
elroure(Octubre,pgina279),reconixerelpaisatge
que hi descriu i imaginarlo passejant amb la seva
gossaKuin.Unaexcursi ns al Castell dePalol es
devunpretextextraordinariperendinsarnosenEl
Castell de Palol, el pas del temps (Gavarres 1, Juny
2002)ja que,apartir defragments daquest article,
organitzem una gimcanaper descobrir alguns dels
elementsqueshidescriuen:
...ambunaeraperbatreelgra,...
Hihaunaalzina,unsurol,ambunabrancada
esponerosa,quefaunabonaombra,...
La casade Miquel Pairol,al costat de la ca
rretera,sunpuntdevisitaobligada.Llegim lades
cripciqueenfa(Octubre,pgina45),tot aturant la
lecturaperanarrelacionanteltext ambledicaci.I
des duna situaci privilegiada, dins del jard de la
casa i davant la faanaprincipal, elsalumnesla di
buixenalseubloc.
Per ms enll daquests coneixements
prpiament escolars, Miquel Pairol, a travs dels
seus textos, aconsegueix despertar en nosaltres
lectors, petits o grans, la curiositat per all tenim
davant,desvetllarlacapacitatdobservar amb dete
niment,sensepressa, les petites coses que ensen
volten, meravellarnos amb el que a vegades no
veiemdetanproper,isercapaosdexplicarhoamb
detall,enuntextricibenconstrut.
Literatura i territori, lleure i aprenentatge.
Bensegurqueaquestsnensinenes,notrobengens
estranyqueaQuart,elseupoble,lasaladelectura
on tot llegint apreneni passen bones estones,porti
elnomdeMiquelPairol.
86
 Elprocs.Revistacontracultural

DibuixdeToniOrtizPelez(8anys)

87

Miquel Pairol, un home
i una obra convincent
Pep Vil
Ambel cartesiMiquelPairol (19552011),homeen
molts punts dabsoluta fermesa, contemplatiu, a
voltes un xic adust i custic, mhi unien relligats,
comenunamatadejonc,diversostipusdelligams:
a) rem gaireb duna mateixa generaci, educats
en temps difcils. Vam cursar estudis de Filologia
Hispnica,brancade lologiacatalana(19741979)
alCollegiUniversitarideGirona(tresanys)idesprs
dos ms a la Universitat Autnoma de Barcelona,
sense haver estudiat mai catalal batxillerat,auto
didactes.Vam escoltar i compartir les llions dels
mateixosprofessors,tenem,llevatdelsgustosper
sonals, de les assignatures optatives, gaireb les
mateixes lectures obligatries. Per acabarho da
dobar,vamferlatesinadoctoralambelmateixpro
fessor: el doctor Josep Romeu i Figueras, de grata
memria,queviviaaBarcelona.Unavegadaal mes
anvem,perseparat,aveurel,al carrer Pars,per
comentarli els nostresavenosen larecerca.Ell la
vafer sobre un tema folklric, laimportnciade la
nit de Sant Joan en laculturapopular catalana (en
caraindita), un servidor sobreuna obra de pasto
rets, barroca,rossellonesa,del segleXVII.En certs
momentsvam recordar junts el mestratge de Jordi
Castellanos, entre molts altres professors que lla
vors es desplaaven en tren desde BarcelonaaGi
ronaperadonarclasses.
Alsanys vuitantalaliteraturacatalana,resis
tencialista,amb pocsnuclisdepoder,noteniaenca
ra les possibilitatsdedifusi,ni deriquesapolidri
ca,queliatorguem avui.Lamilitnciaculturalesta
va molt arrelada. Les editorials eren poques i con
centradesgaireb totesaBarcelona. Hi havia una
collademandarins que ltraveni manavenmolt.A
Girona la gent del gremi llegiala revista Presncia,
freqentava els Premis Bertrana, les sales dart i
assaig,sendinsavaenlesdiversesversionsdelrea
lismehistricisocial que,predominants,marcaven
unterritoritotjustdesbrossat.Tothomencarausava
Elprocs.Revistacontracultural
mquina descriure, tenia paper carb i jocs de
paper cebasivoliaconservarcpiadalguntreball
desprsquelhaguslliurat.Pairolfouautordun
llibre: Lenrenou dels anys 80 (1987), on comenta
alguns aspectes daquelles diades amb la pressi
accentuadadelsmitjansdecomunicacidemassesi
els audovisuals,deleslluites poltiquesi culturals al
carrerialauniversitat,ladefensadelallenguacata
lana,etc.
Des del punt de vista de les anitats estti
ques, sorgien nous escriptors, sen valoraven dal
tresja deconsagrats,queanimaven aquell panora
ma del darrer franquisme i de la primera demo
crcia: Terenci Moix, Baltasar Porcel, Joan Brossa,
PereGimferrer,Merc Rodoreda,Lloren Vilallon
ga,PereCalders,Salvador Espriu,Montserrat Roig,
NarcsComadira,JosepPladequivapouaraquesta
sensibilitat descriptiva,amb un accent de familiari
tat, Joan Vinyoli,Biel Mesquida, el primer Quim
Monz,iunllarg etc.Arapocagentvaloraelpaper
importantssim que van fer Llibres del Mall en la
recuperaci del panorama potic del pas. Encara
que noerapoeta,lapoesia sempre foudel seu in
ters. Recordo que en Miquel tenia una especial
predilecci,unadevociperlobrasenceradeJosep
Pla,rica en notciesidetalls, pelnovellistamallor
quLlorenVillalonga,perlEspriupoetainarrador.
En el camp de leslletres universals, sentia atracci
perleslletresitalianes.Crecquelasevavessantcom
a dietarista es deu, principalment, a la lectura del
famsdietaridePavese(Ilmestieredevivere,Loci
de viure,en traducci catalana de Bonaventura Es
pinosa), la coneixena dels dietaris del portugus
MiquelTorga (19071995).Tambvalorava lobra
de GiuseppeTomasi de Lampedusa, la dUmberto
Eco.Si llegiu,per,lasevaobra,que illuminafrag
mentsdelasevavida,veureuqueel catleg delec
tures i de predileccions s molt ms vast que
aquestsnomsiescolesquetot justusapuntocoma
balan durgncia. Era molt bon coneixedor i tra
88

ductor de literatura francesa. Tenia capacitat per
assimilar contnuamentnousautorsi culturessorgi
desdelnostreentorn.
b) Per raons de venatge tenem un tracte
prousovintejat.Elsdosvenemdunapairalcontra
da. Una sensibilitat de petit pags emmotllava el
seu esperit amb la miticaci duns indrets molt
concrets delpoble deQuart,tocatsamb art demi
niaturista. Com a descendent de petits propietaris
rurals, els seus avis tenien casa i camps a Palol
dOnyar, que gaireb es tocaven amb els que
possealamevabesvia,abansquelafamliaPairol,
pelsvolts dels anys 40 decids anar a viure, a una
casanova,alpla,a peudecarretera,abansdarri
bar alpoble deQuart.Un seurebesavi haviaestat
pabordedelesglsiadeSant Sadurn dePalol,de
tall que vaig descobrir unes unes setmanes abans
quemorsenllegirunllibredobradelaparrquiaa
lArxiuDiocesdeGirona.Bensegurquelhihagus
plagut conixer aquesta notcia.En Miquel venia a
peu,ambelgos,nsacameva,CanLlagosta,amb
elsseusllibresdedicats.Allcompartemxafarderies
culturals,ensdeixvemllibres,parlvemdeltemps,
dels vents, de vens i de masovers amb la vista al
fonsdunestardesincandescents rereelMontseny.
Podriadonar fedenotari delexactitud de moltes
de les descripcions que surten al dietari Octubre
(2010),demasos,depersones,decamins,daquells
darrers raigs del dia que dauraven aquelles mun
tanyes de les Gavarres, de la cultura dun aspre
mn,de terres eixutes,de ls i la prevenci de la
memria. La majoria de la pagesia del lloc que
posseaun verbencatalmoltdelaterra,esfeiaun
sobresou llarg tallant i lligant feixines debruc que
venienalsfornsdecermicaialesequesdelpoble.
Amb la modernitzaci, el fuel i el gasoil van des
plaaraquestcombustible,quederetopvaperjudi
car lanetejadelbosc amb larecollidadelaramassa
sobrera. Mentrefeia el seu llibre sobreel poble de
Quart (2003) li vaig facilitar la documentaci que
tenia recollida sobrelexistncia duna confraria
medievaldelsterrissairesdelpoble.Crecquemoltes
pginesquevaescriuresobreelseujojoisivital,la
seva coneixena de la natura, sobre les eines del
camp,elssignesdel cel,els vents demarinada que
arribaven cansats nsla carreteradelsngels, pro
vinentsdelazonadeSantFeliudeGuxols,esdeuen
alcontactequeenMiquelmanteniaamblaterraila
gent,mentretancava tractessobrelapoda,el llau
rar o la sega, en aquesta illa breu, de portentosa
vida, plena docells de ribera que freqentaven
Elprocs.Revistacontracultural
lOnyar, que eren les seves Gavarres, amb aquests
fons de muntanyes terroses, cada dia ms despo
blats,ambmenyspoques veushumanes.En Miquel
teniaunacertadebilitatperaquellsentrellumsdes
tiu,quandesprsdun llargdia,quelapostadelsol
venerava,sasseia rere un porxo leial fet darbres.
Aquest mn avui en vies dextinciajudava a com
pondre la visi de lhome que molts vam tractar i
conixer.
Elsdostenemlnimaenlairadaperentreels
nvols, gaudem daquells ponents dolcssims, del
petricat oneig de les antigues muntanyes de les
Gavarres. Mas Puig de Dalt o can Llagosta, situat
damuntunpujol,selcentredunpaisatgemerave
lls,entrequatrefeixetes,amb duescasesfetesde
pedrai argilaamassada.Ararecordo comel seugos
corriaper entre el bosc deroures,pins i alzines,pi
nastres, brolles de bruc, estepes i mates darbo.
ComdeiaelpoetarenaixentistaCaretaiVidal:Com
arbrerabassutdevellasoca,/assentat aldamunt de
ferma roca, / desaant los vents i les centries, /
saixecademosavislocasal.
c) Sempre he admirat la guraden Miquel
lliurat radicalment,encosinima,alacreacidu
na obra polidrica,que una mort cruel i prematura
vasegarivainterrompre.Llevat dunsguanysque
obtenia deterres familiars llogades, apropietaris i
masovers vens, sempre es va defensar, es va
guanyar lesgarrofescomaarticulistadellargavola
da, guionista, escriptor de biograes per encrrec.
Enellcoincidien lapersonareal i lapersonalliurada
comunermitalafeinaintellectual,sovint malpa
gada,allegiriaescriureambtotalllibertat,atental
batec quotidi, sense massa lligams externs que
latenallessin,llevat de tenir cura de la seva mare.
Magradavacomescrivia,lasevanortcnica,lagi
litat narrativademoltsdelsseus articlesi proses de
creaci.
Com aeditor,juntamentambEnric Prat,que
remdelarevistalEstru,fullliteraridel'Associa
cid'exalumnesdecatal(ADAC),(19811985),que
s'editavaaGirona,all lhi vampublicar comentaris
sobrelapoesiadeJosepCarner,reexionsalentorn
delobradePierPaoloPasolini,queadmiravacoma
escriptor i cineasta, fragments dun primer dietari
que en aquell moment japortava,algunstextosre
tocats dels quals han estat reaprofitats i millorats
en obres posteriors (Paisatges amb ames, 1990 i
lEnigma, 1999). Ms endavant, va collaborar en
una altra empresa editorial que encara tirem enda
vant, laplaquetteSENHAL.All li vam publicar da
89

rrerament la reexi terica:Per complaurelamo
(2001),i laCarta a lameva lla ,traducci deGeor
ges Hyvernalud (2006).Enelnmero7delarevista
lEstru(juliolde1981),hivapublicarunfragment
duna novellacurta queteniaen dana: La revolta
dIsidor,untext,quevasituar als anysquarantadel
segleXX,que possiblement ms endavant va des
denyar o bque encara roman indit,que tractava
del desarrelament dun personatge dorgens ru
ralseninstallarse,foratperlescircumstncies,en
un medi urb,unaobretaqueem recordava lem
premta daquells personatgesde laruralia,descrits
per enPrudenciBertranailasevacollaqueesfeien
presentsenlanovellamodernista,gent queaterra
vaalaciutatplensdenyorana,conictius,perduts
en un ambient fsic i social desfavorable. Heusne
aquunpetitfragmentderessonsproustians:
Elprocs.Revistacontracultural
A posta, no obr el calaix del mig, per evitar
aquellasentorfortaidoladelarobaendrea
dade naftalina: lesvnoves antigues, broda
des, els llenols de l que mai no havia vist
desplegats, i el que frael vestit de casament
delasevamare. El calaixde baix,record,era
elquemsexcitavalasevaimaginaci infantil,
lobri,gairebinconscient,repetungestdela
sevainfantesa:agafunvellapipadebrucque
havia estat del seu avi i, amb una precauci
fonamentada, en larepugnncia com aquell
quigosao nogosadesprsde llevarsenla
cigarreta, selacostalabocai,nalment, va
prmerlaamb elsllavis.Aspirisentalaboca
la fortordel roman que liho havienexpli
cat tenia costum de fumar el seu avi. Per
cert, qu se nha fet daquesta novelleta?
Lalzinapersevera.
90
 Elprocs.Revistacontracultural

91
 Elprocs.Revistacontracultural

92
 Elprocs.Revistacontracultural

93
 Elprocs.Revistacontracultural

94
 Elprocs.Revistacontracultural

Teatre

95
 Elprocs.Revistacontracultural

Vaig descobrir un novell

autor dramtic
Carles Maicas i Valls

VasereldiaqueensreunremelJuratdePremideTeatreJoanSantamaria
l'any 1994.rem el JosepA.Codina,l'EsterFormosa,elJordi Mesalles,el
JosepSalvatellaijomateix,en unrestaurant situatalPasseig deSantJoan,
elnomdelqual,aramateixnorecordo,perllegirelveredictedelpremi.
Uns diesabans ens havemtrobat els companys quecomponem el
Jurat,per comentar els textos quehavem llegit. Per unanimitat tots vam
coincidir en l'obra que portava per ttol El retrat de Voltaire i de qui
desconeixeml'autor.Unaobrabasada en latrobadaqueel lsoffrancs
Voltaire va tenir amb Suzanne Corsembleu, de Livry marquesa de
Gouvernet,unadonaquehaviaestat moltimportantperaellenelsanysde
joventut deFranoisMarieArouet.Eltextofereixunahiptesi sobreelque
va succeir en aquella histrica reuni.Aleshores, l'intellectual era ja una
grangurapblicad'aquellParsprerevolucionaridel1778.
Enobrir el sobre,doncs,enstrobem amb el nomde l'autor:Miquel
Pairol, i desprs sabem que s periodista i escriptor, que ha treballat en
diversos camps del periodisme, com la televisi o la premsa escrita,
collaborant principalment amb el diari giron El Punt. Que ha publicat
entre altres llibres el dietari Paisatge amb ames, la novella El camp de
l'ombra i els assajos El Prncep i el fel sobre Giuseppe Tomasi de
Lampedusa,ElGuepardilageograantimadeJosepPla.
A mi em va colpir rpidament aquell text, amb uns dilegs
enginyosos,d'unagranudesaquenotenienprduai queanavenobrint,a
pocapoc,fraseperfrase,elmeuinters.Noemvacostar gensdecidirme!
Volia posar en peu aquest text! I rpidament desprs de parlar amb el
Miquel, vaig exposar la meva proposta i vaig demanarli perms, i que
generosamentemvadonar.
Durant el temps que va durar el muntatge i el treball amb els dos
actors, vam mantenir sempre contacte. Jo li explicava l per randa els
assaigsi contnuament li feiapreguntes i mspreguntessobreeltext i els
personatges. El 23 de maig de 1997 fou el dia de l'estrena. En Miquel,
naturalment,vavenir;lifeiamoltaillusi,tantacomanosaltres.
I liva plaure molt.Unacosa s el text escriti unaaltra,deiaell s
escoltar com parlaven aquells personatges que ell havia construt,de viva
veu.Unaexperinciaextraordinria!Foulasevaprimeraexperinciateatral
quejospigai,malauradament,l'nica!

96
 Elprocs.Revistacontracultural

97
 Elprocs.Revistacontracultural

98
 Elprocs.Revistacontracultural

99
 Elprocs.Revistacontracultural

100
 Elprocs.Revistacontracultural

101
 Elprocs.Revistacontracultural

102
 Elprocs.Revistacontracultural

103
 Elprocs.Revistacontracultural

104
 Elprocs.Revistacontracultural

105
 Elprocs.Revistacontracultural

106
 Elprocs.Revistacontracultural

Dietaris indits

107
 Elprocs.Revistacontracultural

108
 Elprocs.Revistacontracultural

109

Assaig indit: Jo som i no som en Salvador Orlan
Miquel Pairol
Indut per leditor Joan Sales,cap a la meitat de la
dcadadels seixanta,LlorenVillalongaes vaposar
aescriurelesseves memries.O,simsno,untext
que havia de retirarhi. Desconeixem el moment
precs de linici,per laredaccidel llibrevaserfei
na,sobretot,de lany1966,talcomlautoresmenta
diversesvegadeseneltextisemblaqueenaquest
puntno menteix.Elllibre esvapublicardeseguida.
Falses memries de Salvador Orlan es va acabar
dimprimirel28de febrerde 1967,el diaabans que
Villalongacomplssetantaanysiesva distribuir les
setmanesposteriors,per bquelautoresqueixava
delspocsexemplarsque hi haviaaPalma el dia de
SantJordi.Diuquenomsnhihaviasis.Perlexac
titud,enaquestpunt,jasmsimprobable...
ElcassqueVillalonga,uncopms,haviafet
cas deSales i haviaescrit lesseves memries,tot i
prenent les precaucions i adoptant les disfresses a
qulinclinavenlasevapersonalitat,lessevesideesi
el mnculturalenqu li agradavadesubmergirse,
que sel de les perruques,lesmscaresi les plvo
res setcentistes. No eren, per, precaucions i dis
fresses de gaire gruix, sin ms aviat elementals,
ingnues,articioses.No tenien laconsistnciadu
na cuirassa,sin duna mscara de paper, que dis
treuperno enganya.Eren com un joc proposat al
lector, el joc de la veritat i de la mentida, com en
lescenari dun teatre de titelles.Al cap iala ala
introducci llegim, que all que sacostuma a dir
veritatobjectivatampocnoexisteix(pg.229)(1),i
totseguitpodemsospitar quelavs defalsedat que
encapalatotelllibreelvainspirarHeine,jaqueals
qui escrivim memries, sens acusar sempre, com
diu Heine a les seves, de falsejar la realitat. (pg.
229).
Laprimeradetoteslesdisfresseseraelsubt
tol de Novella amb qu es va publicar l'edici de
1967delesFalsesmemries...Abansdecomenar el
Elprocs.Revistacontracultural
text,doncs,jasiniciavalacerimniadelamistica
ci.Adiverses bandes,valadir.Memries onovel
la? s evident que, entre els dos termes, si se se
gueixlalgicacannicadelsgneres,hihaunaopo
sici,si fa no faparallelaalaqueexisteixentreno
cci icci,perutilitzardostermesquearasn en
voga. En els ltims decennis, aquestes distincions
retriqueshanesdevingut molt relativesigairebhi
deu haver tantes excepcionscom conrmacions de
la regla, per, dentrada, la novella s cci i les
memries,no.Qu passa,per,si saplicaladjectiu
falsesalsubstantiumemries?Entremja,aleshores,
enelsdominisdelacciidelanovella? Evident
ment sestableix un curtcircuit perqu unes
memriesfalses sn, per fora, quelcom molt pro
per a una novella.Era aquest el joc que feiaVilla
longa mitjanant lasevavoluntat de barrejar reali
tat,cci i fantasiades del ttolmateixdel llibre?Si
novella i memries sn dominis diferents, entre
novella i falses memries ja hi hams avinena...
Ambtot,noespotdescartarunfet moltmstrivial,
com araque el subttol deNovella fos fruit dun
acord estratgic entre autor i editor, des del mo
mentqueelcontractequevinculavaVillalongaamb
Sales era per a la publicaci de novelles i no pas
daltramenadellibresi,al196667,Villalongajaera
molt sollicitat per diverses editorials, notriament
per Edicions 62, que havia tornat a publicar sota
versionsdiferentsalgunesnovellesseves,entreles
quals Bearn i Mort de dama valentse de lestrata
gema que formaven part duna collecci dObres
Completes.
Enaquest jocdedisfresses,eldetallmssor
prenent i alavegadamsinteressant veniaa la se
gonapart delttol delllibre,amblaparici daquest
SalvadorOrlan.Qui sSalvadorOrlan? Hi hadiver
ses respostes que sorgeixen gaireb espontnies,
elementals i lgiques,perbque de vegadessiguin
110

nsitotde signeoposat.Unaprimeraresposta se
ria:SalvadorOrlan selprotagonistadelanovella.
O de les falses memries. s una resposta slida,
gaireb irrebatible. Una segona seria: Salvador Or
lan s Lloren Villalonga i aqu, sense allunyarnos
gaire delevidncia, ja entrem en un territori fora
msrelliscadsiambigu.
El text sinicia amb una Carta de lautor a
leditor,totaellaalambinada,plenadinsinuacions,
dedissimulacionsidezigazagues.suntext subtil,
murri, falsament convencional i de comproms,ca
rregat amb bala sota una aparena inncua, a la
maneradelesQuatreparaulesambquJosepPla
obriasovint elsseus llibres.Villalongaadoptaladis
fressa,engegaeljocdemansentreveritatimentida
que lapassionavai hofades del primerpargraf,
referintse precisament a la qesti del nom. Tot
adreantse aSales,Villalonga escriu:El sups re
tornat delessevesmuntanyesdeSiuranailiadjunt
ala el manuscrit deles mevesFalses memries(o,
ms ben dit,de Salvador Orlan). Fou vost qui em
sugger laidea descriureaquestes confessions que,
al revs de les de Rousseau,aspiren aser tingudes
per falses.(pg. 223).Aix,doncs,meveso deSal
vadorOrlan?Aspirenasertingudesperfalses,per
ns a quin punt ho sn? s el joc de lambigitat,
dels matisos, que es desenvolupa en un territori
frontereriincertentreveritatimentida,unnomans
land fronds i ple de possibilitats,que, per a Villa
longa,sextensssimi sallongaudiaiondesitja
vahabitar.
Tot seguitdelacartaaleditorvelaintroduc
cidelllibre,alaprimeralniadelaqualsavisaque
al germ de Villalonga, Miquel, se lanomenar en
aquesta obra Biel,i, desprs dunes consideracions
irniquesidesmiticadoressobreelsavantpassants
noblesiherldics,lautortornaalaqestidelnom:
Manticipaconsignarquelesmevesmemries,que
atribuesc a Salvador Orlan, seran, com totes, ca
pritxoses. (pg. 229). Som, doncs, davant duna
altra giragonsa, duna altra volta del laberqu. Es
tracta de les memries de lautor atribudes a un
tercer,aunpersonatgede novella,quesanomena
Salvador Orlan. Es tracta, doncs, duna atribuci,
dunamena de cessi delapersonalitat i lahistria
prpies.
Com si Villalonga volgus rematar un
assumpte que intueix important tot i la seva in
sistncia, almenys aparent, a voler eliminar de la
vida en general el concepte dimportncia el
pargrafnaldelaintroducciestdedicat ainsistir
un cop ms en la qesti del nom.AquVillalonga,
Elprocs.Revistacontracultural
tot i mantenirse en el fumde laincertesa que tant
el complau,smsconcloent:A denoembullar
mhi, i perqu el lector no sembulli dins aquesta
nebulosaquessemprelapersonahumana,hecre
gut convenient canviarmeelnom.Jo sominosom
EnSalvador Orlan.Desig queaix quedi ben ents.
Spigaellector,percomenar,queEnSalvadorOr
lan, protagonista daquestes Memries falsejades i
compostes,solssenLlorenVillalongaen elsentit
enquFlauberteraMadameBovary.(pg.230).
Aquest s un pargraf essencial,que cont,
probablement,laclaude totalobra, queinsinua el
punt de vista sota el qual hem de llegirla.Consta,
fonamentalment,detresparts.A laprimera sesta
bleixuna distncia.Villalonga creu convenient can
viarse el nom per no confondre protagonista i au
tor.Tornem,doncs,alalgicadelanovella,enqu,
generalment,existeixunadistinci claraentrelun i
laltre. Quan el jo pren un altre nom,permet obrir
unaperspectiva,espotmirareljocomsifosunaltre
i la prpia vida com la novella viscuda per aquell
personatgedenom ali.Eljocs,doncs,subtil i in
teressant.I ambigu,principalment ambigu,tal com
indicalafrasequeselcentredelpargraf:Josomi
no som En Salvador Orlan. Lautor armava que
preteniaevitarelsembulls.Aquestafraseparadoxal,
tan simplecom contradictria,basadaenlaincerte
sa,nosemblapasquehi contribueixi gaire.Ara,fa
rem b deprendrenslaalpeu de la lletra,perqu
probablement siguiunade les frasesmssinceres i
reveladoresdetoteltext.LautorsinosSalvador
Orlan.Aquestamescladeser i no ser,aquestacoin
cidncia del cos i lombra,aquesta superposici de
memriaifantasiaslaclaudelllibreideljocliterari
queVillalongahi proposa.Nosuna simple excusa
peroblidar fcilmentallquenoagradadelaprpia
biograa, no s un recurs elemental i lleuger per
dissimular fets incmodes traspassantho tot a un
personatgedecci,sin quesunadecisi cabdal
delautorpelquefaalpuntdevistaquevoladoptar
en el llibre quetot just enceta.Ser i no ser,perqu
tot depn del punt dobservaci, perqu Lloren
Villalonga,el 1966,noesten condicionsdescriure
unes memries en qu el jo sigui ferm, segur,
histric,constitut noms amb el marge habitual i
tolerablededubtes.Nilabiograanilaideologiano
li hopermeten.Labiograa,perquhaestat massa
atzarosa, contradictria, governada per les cir
cumstncies ns a lextrem desdevenir una biogra
a que,al capdels anys, suna menademapa di
ronies.Laideologia,perqu,quisapnsaquinpunt
perinunciadaquellatrajectriabiogrca,aVilla
111

longa,tot el mn li sembla un joc daparences,o
tant,uctuant,queinclouelsaltres,persobretotel
mateixjo;el present,perencarams intensament
elpassat.Lamatriadelamemria,sadirelpas
sat, est encara ms sotmesa que el present a la
confusientrerealitat i somni,perquhiprojectem
lasubstnciadelsrecordsilaboiradelsoblits,unjoc
laberntic,per interessat,enqulament sanajuga
afavordelsubjectei lament malalta,encontra,tal
comel psiquiatraVillalongasapprou b.sper tot
aix que necessitaSalvador Orlan, per situarse en
una posici mscmoda. Jo som i no som En Sal
vador Orlan. Si all que arma va passar ms o
menys com sexplica, no hi ha conicte, per si la
distnciaentrerelat irealitataugmentansalater
giversaciilamentida,aleshoreslautor semprepot
empararsedarreradaquestamenadalterego,Sal
vador Orlan. Desig queaixquedi ben ents.,re
calcaVillalonga.Per el lectorfarb de no oblidar
que laproposta no sinnocent,singovernadaper
laintenci i la voluntat delautor.En denitiva,que
sinosSalvadorOrlanperquaquestauctuacili
conv.
El fragment acaba amb la invocaci a una
clebre sentncia atribuda a Flaubert. Villalonga
remata el pargraf amb una citaci esdevinguda
llegendria, que ha suscitat tantes interpretacions.
Estableixunamenadequaci,peralainversa.Sal
vadorOrlan solssLlorenVillalongaenel sentit en
qu Flaubert era MadameBovary.Nohauriade ser
formulatalinrevs,aix? No hauria de dir que Llo
ren Villalonga s Salvador Orlan solament en el
sentitenquFlauberteraMadameBovary?Nohiha
aqu una confusi entre autor i personatge, entre
Flaubert i Orlan,Villalonga i Bovary? Qui crea qui,
LlorenVillalongaSalvadorOrlanoviceversa,enun
alambinat desdoblament? sdeliberada o acciden
tal la confusi? svoluntriao producte duna dis
tracci?Nopodemsaberho,per,entotcas,sbo
tornar enrera i retenir aquella frase central del
pargrafque,tot i lasevanaturalesaenigmtica,s
lamsconcloent:Josom i no somEnSalvadorOr
lan.
Veritatimentida
Mesendavant,alllargdeltext,Villalongainsistiren
laqestidelaveritat i delamentidaquesesuper
posen, de la nebulosa que constitueix la persona
humana.Alapgina255hi llegim:Escricmentides
unadarrerelaltrasiemvoleutractarmillor,digau
nefantasiesperqusomunconvenutquelareali
tat objectiva no existeix.Ho he dit ja: entre els in
Elprocs.Revistacontracultural
numerables (per a nosaltres, innits) factors que
componen el fet mssenzill,cadasc triaels queli
agradeniencompon el queendeim realitatoveri
tat.Aixsaplicablenosolsalacreacipoticasin
tambaall queendeim cincia experimental iho
heexposataAndreaVctrix.(Unllibre,valadir,que,
en aquell moment, encara era indit.No es publi
carnsal1973,quanguanyielPremiJosepPla.)
Aquest sun altre pargraf essencial per en
tendre els dominis en qu es mouen les Falses
memries...A criteri deVillalonga,la mentida, o el
seu succedani ms potic,la fantasia, sn i no sn
perqu no existeix un punt de referncia segur i
immutable.Allqueconsideremlarealitatobjectiva
no existeix sin com a creaci particular, s a dir,
subjectiva. I no solament en lmbit de la poesia,
tamb en el de lacincia, cosa que constitueixun
relativismemolt accentuat i deconseqncies mo
rals molt allunyades dall que constitua la gura
pblicadelVillalongaconservadoricatlic.
Msendavant,alapgina308,lautor matisa
aquest punt de vista tot i, en denitiva, insistirhi.
Escriu: Si en aquest llibre dara he cuidat ms la
cronologia i dhuc lexactitud de certes ancdotes,
haur estat, potser, ms que res per la rutina que
unesMemrieshandeserfetestenintmemriaiper
comoditat, ja que, particularment, en all que en
diuen veritat objectiva no hi crec des de ladveni
ment de Descartes.Oh Brahma!, toutechose est le
rvedun rve...diguLeconte deLisle.Larealitat
no s ms que un somni: la matria de Condillac,
que es tocava amb les mans,sens ha volatilitzat i
convertitenvibraci.
De quina naturalesa s, de quina mena la
perspectivadelamemriaqueadoptaLlorenVilla
longaalhoradeplantejarseelllibre?Diremques
comunaportaquesobreamitgesiambforacura.
Siesconeixlabiograadelautor,fcilmentsobser
va que s una memria parcial, esbiaixada, amb
clapes dintensa dissimulaci i daltres dopacitat
total.(2)Per,sclar,en denitiva,sSalvadorOr
lan el subjecte dels records... En un llibre de pre
sumptes memries, el to de la memria, la nota
amb qusiguicomposadalasimfonianospasuna
qesti secundria ni tangencial, sin bsica. No
podrempasdirquelesFalsesmemriesdeSalvador
Orlansiguin unarememoraci nostlgica,ni reivin
dicativa,niheroica,niunajusticacidelsactesco
mesos per lautor o de les decisions preses, que
aquestssnalgunsdelsregistresmshabitualsenel
gnere en lasevaversi cannica. Hi hamemries
quesemblendestinadesarecrear elsuposat parads
112

de la infantesa;daltres sn la narraci depopeies
blliques,jasiguidesdelaperspectivadelperdedor
odelguanyador;daltresencara,semblenquesiguin
unaocasipersaldarcomptespendents,ambmso
menys mala bava; daltres practiquen,sobretot un
exercici dintrospecci, mentre que, per contra,al
gunes sn com una bella passejada per una poca
de lamdelautor.AFalses memries...elto dele
vocaci queadoptaVillalongas lleuger,uid, pro
cura evitar la gravetat i tot pren un to de tragi
comdia.Unparelldevegadesalllargdeltext(pgs.
278279i 425)lautoresmentaun detall dun perso
natge de Molire que el fascinava. Parla del
somriure de Climne, en referncia ala protago
nistadEl Misantrop,un ttol,valadir,queelltamb
vaadoptarper aunadelessevesnovellescabdals,
publicada el 1972. Doncs b, s el to molieresc de
tragicomdia el que governa en les Falses
memries... Quan levocaci hauria de ser massa
dolorosa, lautor simplement en prescindeix, com
passa amb lamort de lamare,en relaci a laqual
escriu, a linici del captol VI de lasegonapart:En
retornar a Mallorca, mor ma mare quasi sobtada
ment i sense agonia. Com que s la tristesa ms
grande lameva vida,trob preferible no parlarne.
(pg. 327). Aix, en un llibre de memries consti
tueixtotaunadeclaraci deprincipisideneixquin
s el to que shi vol donar.El mateixpodrem dir,
encaraqueenunaltresentit,en relaci al relat que
ofereixVillalongadelsanysdelaGuerraCivil.Detot
elgavadaldeliteraturamemorialsticaquehagene
rat la guerra de 19361939, Falses memries... deu
serunadelesobresenquaquestatragdiastrac
tada duna manera ms olmpica, com si hagus
estat gaireb noms una ancdota que potser va
tenir elmal gustdedurar massa.Unamenade bro
mapesada.Hiinsistiremmsendavant.Engeneral,
Falses memries... s un llibre que est impregnat
tot ell dun to destoicisme elegant, immutable.
Semblaqueresnohipassaquenoespuguiresoldre
amb una frase ocurrent, amb el somriure cortes i
salonnire de Climne. O, en ltim extrem, reco
rrentaloblit,comenlepisodidelamortdelamare.
Villalongavaviureun segleconvuls,agitat,pugna,
de grans canvis, denfrontaments ideolgics ex
trems, de guerres, i desprs de tot aix, el 1966,
escriulessevesmemriesambelmateixgest dequi
sespolsaunamicaelborrquetalespatllade la
mericana, com insinuant que la vidat unrerefons
de broma, de disbarat, que val ms no prendres
gaireseriosamentnienlessituacionsmstrgiques.
Elprocs.Revistacontracultural
Lalbidoilangoixa
Falses memries deSalvador Orlan est dividit cro
nolgicament,en tres parts: 18971917,19171936 i
19361966. La primera correspon a la infantesa,
adolescncia i primers anys de joventut de lautor.
Tot va precedit duna introducci dedicada als an
cestrals orgensfamiliarsen qulaironiadissimulai
aigualeix lorgull aristocrtic. El pargraf inicial da
questaprimera part s intens,signicatiu i impreg
natdefreudisme.Semblaundaquellspargrafsque
lautor ha meditat i mesurat acuradament. Vaig
nixer el 1897. No s senzill concretar els primers
sentiments duna existncia humana.Supsque en
mi,SalvadorOrlan,foren,comentothom,lalbido i
langoixa.Lodi i lanusea degueren arribar un poc
mstard.(pg.233).Lalbidoestrelacionadaamb
la gura materna; langoixa, amb la paterna. Aix
sestableixen jaunes granslnies directrius que go
vernaran tot aquest perode dinfantesa i dado
lescncia,perqu laproximitat positivade la gura
materna, tractada sempre des dun punt de vista
sensual idunaafectivitat intensa,contrastaamb la
projecci msllunyanadelagurapaterna,queno
s ben b negativa, per que s contemplada des
del rigor,desdeladistnciai,enefecte,desdelan
goixa.Amb la mare,labraada s constant i el na
rrador sen declara enamorat; amb el pare existeix
una relaci marcada per la potestat patriarcal, ms
tibantimsfreda,quenoexclouuncertmenyspreu:
Mon pare, teric del principi dautoritat, era un
ablicidesprsdeproclamarsedictador,nodictava
res,conformantseamblacatament.(pg.275).
Totaaquestaprimerapart contladescripci
duna infantesa benestant durant els primers anys
del segleXX,enunafamliaenquelparesmilitar
de professi i en qu la mare, natural de Port
Mahon, ciutat duna illa que havia experimentat
duesdominacions estrangeres, i lladunasenyora
quasi anglesa, representava les lumires. (pg.
268). No cal dir queVillalongarefusarentraren la
carreramilitar aqulempenyiasonpareiquevan
seguir els seusdos germans aix comen la carrera
eclesistica,perla qual nosentiagens devocaci,i
que,haventtriatlaprofessidemetge,perguanyar
selavida,abraarpersempre,comaactitud vital,
les lumires maternes i el que signiquen en la
histriadelacultura.Latradici francesa,Pars,els
segles XVII i XVIII van constituir el mn, lpoca,
lambient escollit per Villalonga, per habitarhi en
lidealienelsomni.
Aquestes pgines de la primera part oferei
xenunpanoramade jocs infantils,no sempreinno
113

cents,demalaltiesbenignes,unainfantesaambuna
certaitinerncia,que,abandadeMallorca,transco
rrea laCorunyai aBarcelona,ambminyones i pro
fessora particular de francs. s una formaci que
desembocar en el precari ensenyament acadmic
delpoca,quetantaliteraturadancdoteshasusci
tat i a la qual Lloren Villalonga fa tamb la seva
aportaci.
En aquestes memries que, a ms de tra
gicmiques,sn salpebradessovint ambelements i
smbols de la psicoanlisi, sevoca lobsessi que
SalvadorOrlanteniaalaprimerainfantesaenversla
pelldeles dones.suna prolongacitctildel con
tactematern,delamsetinadademamare(pg.
238) i tamb dunaamigadella, Marieta Fons, que
encaralacariciavaamb msdolcesa.Aix,de lano
vellista Emilia Pardo Bazn, a qui el narrador va
conixer,denen,aGalcia,en recorda,msquecap
altra cosa,la textura i lolor de lapell.Encara que
denforamhagus semblat lletja,en elcontacte de
la seva pell turgent,que teniatonalitats fruitoses i
rosades de melicot, vaig retrobar lencs experi
mentat amb les besades de DonaMarieta Fons, la
casadaverge,unidaen adulteri amb un galant que
no havia mudat encara les primeres dents. (pg.
245) El galant s,naturalment,elnen Salvador Or
lan. Foraanysdesprs,en iniciar lasevavida des
tudiant universitari,el narradorarribaaunhotel de
Mrcia anomenat ReinaVictoria i escriu: Al hall hi
havia quatre bustos de celebritats.Un era el de la
Pardo Bazn,grassa,saludable,plenadevida.Vaig
recordar el seu contacte de pell turgent de fruita
frescaexperimentatanysenrera.(pg.292).
Aix comevocalatracci enverslapelldeles
dones, el narrador no amagaunes inclinacions ho
mofliques, expressades en textos de sentit difan.
selcas,perexemple,dunaescenatpicadeplatja,
evocadapels volts delsset anys.Escriu: Els neda
dorsexperimenten greusperills i elsadmir en silen
ci, intentant dissimular, per massa intensos, els
meussentiments.Elsnedadorssnfortsivannus,o
quasi.Les jovenetes que no es mouen de la platja,
amb bruses llargues fins en els peus,em semblen
insignicantsilletges.(pg.241).
La mateixa admiraci que experimenta en
vers els nedadors tamb la hi susciten els trapezis
tes.Latraccienverselcosmasculsunsentiment
habitual en lobra deVillalonga, aix com lelogi de
lesfor per donarli fora i bellesa mitjanant els
exercicisgimnstics.AElMisantropsundelstemes
centralsis,detotalobravillalonguiana,onapareix
ms desenvolupat,per b queenpodem trobarre
Elprocs.Revistacontracultural
ferncies sovintejades en altres novelles, inclosa
Bearn mateix(3).A Falses memries..., la impressi
que causen els trapezistes en el nen i el contrast
entrelamasculinitatvigorosaqueadmirailafemini
tat esllanguida que detesta s netament evocada.
Elvespreanterior,alcirc,haviavistunacrbataque
esgronxavasostengut solsperun peu.Erabelliar
dit.Lesdones snnines deroba.A ms,sn mons
tres:tenendospits.Diuen mentides.Sncovardes.
Eltrapezista,alldalt,dinsel raigdesol,eravalent
de deb,no feiapostisseries.(...)Eraun heroi.Era
un home.Siqueia,no pegarianiuncrit.Lesdones,
en canvi, sespantaven dun borinot. Jo, quan fos
gran... (pg. 272). A la pgina segent, son pare
proposaal narrador quedeixi el batxillerat i espre
pariper ingressar alAcadmiaMilitar,cosaalaqual
Salvador Orlan no est disposat. Tot recordant
aquestaconversa,explica:Malgrat el respecte que
sentia pel meu pare, li vaig exposar alguna de les
mevesidees,callantlamevapassipelstrapezistes,
tanntimaquehaviadesersecreta.(pg.273).
La cinquantena de pgines que formen
aquestaprimerapart delesFalsesmemries...tenen
un todenovelladiniciaci,queesperllonga en els
quatreprimerscaptolsdelasegonapart,totculmi
nant ambel viatgeaPars,queesrelataenelquart.
Aix,doncs,sobservaqueen lobrahi hauna doble
perioditzaciquenocoincideix.Dunabandahihala
divisi temporal en tres parts ben marcades per
anys concrets, tal com hem indicat, mentre que,
internament,hi haunaaltradivisi,msajustadaa
laintimitatdelnarrador.Comcorresponalsparme
tresdelrelat diniciaci,esrefereixenalgunsritusde
pas,undelsqualsslaprimeravisitaalbordell,que
en aquest cas es tracta prcticament daix, duna
visita gaireb de cortesia, molt avinent amb el to
aristocrtic que, sovint, lautor vol imprimir a les
Falses memries...En lepisodi es barregen laristo
cratisme, la psicoanlisi i la crtica de costums, de
maneraque recull i resumeixmolt b laire general
queesrespiraal llibre.Resnohihadelesexperin
ciesatrafegadesi frustrants quesolen ser habituals
enaquestacircumstnciaiquehemllegitendaltres
memorialistes.A les pginescentrals del captolVII
de la primerapart es relata lepisodi,que t com a
protagonistaunamadamequeesdiuElenaPalacios,
moltconegudaiconsideradaaPalma,quefucom
si conegusAnatoleFranceielTlmaque,segons
recordaelnarrador,i amb quiSalvadorOrlan tuna
conversa sobre cavalls mentre prenen un vermut.
Quan la madame li presenta una deles noies de la
casa per tal que el visitant compleixi lacomesa que
114

lhadutall,el narradorsafanyaaexcusarseimar
xa.s un fet signicatiu,per,tal vegada,no pas el
ms important.En tot lepisodi hi haun detall cab
dal:el narrador sesorprn molt que ElenaPalacios
duguielmateixperfumquesamare.Remarcaelfet,
lesmentaduesvegadesi esdeclaracontorbatper
aquella coincidncia. Per al jove que, per primera
vegada posaelspeus en un prostbulalqual hi ha
anatsolaquellaidentitatdeperfumssunarevela
ci revulsiva desdun punt de vistantim i unalli
de relativismemoral.Si unasenyora debonafam
lia,silamareamblaqualluneixlamori ladmiraci
i dela qual depn tant afectivament,usaelmateix
perfum quela madamedun prostbul,per renada
quesigui,deuserquelescategoriessnmsdifuses
que nopas allque haaprs al llarg delaseva for
maci burgesa.s un detall esttic,ancdtic, que
produeix, aix no obstant, un trasbals interior al
narrador i que el condueix a un descobriment sor
prenent,aunadeduccimoralquerefutaelsprinci
pissocialsiconservadorsenquha estat educat.A
Villalonga lobsedialaideadel llu que es mossega
lacua.sunaguradelacircularitatqueesmentaa
diversesobresseves,unamenademblemaquensi
tot va fer estampar a la portada de Lngel rebel.
Trobaraquellperfumquehaviaconegutenlaintimi
tat familiar, que identicava proustianament amb
labraadadelamare,enunapersonaamb unsigni
cattanoposat almaterni enunindrettandiferent
del clos familiar el contorba perqu li obre encara
msdubtes delsquejatperra de ledat,li revela
fragilitats i li ensenya que la realitat i les relacions
humanespotser sn,defet,foradiferents decom
les hi han explicat. Tot s ms complex, relatiu i
irnic.Unalliquenooblidar.
ElviatgeaPars,persuggerimentdelamare
i el detall no s casual, suposala culminaci del
relat diniciaci.Acabadalacarrerai mort el pare
un fet amb el qual desapareix una gura ambigua,
conictiva,problemticadetots aquestsanysdini
ciaci,dinfantesa,adolescnciaiprimera joventut
elnarrador viatjaaPars,per estudiarhiiperconi
xermn.Elcaptol delviatgea Pars sdelsmillors
delllibre,pelquefaalescriptura.Lamevaestadaa
Parsemproduunenlluernamentsolscomparablea
les primeres lectures dAnatole France el Scrates
que em descobr la ra als porxos de Fontnova.
Havent passat ja devers quaranta anys den da
quellviatge,pensquearanotencdretaembrutarlo
contant fets anecdtics i fonedissos, sin deixant
volar laimaginaci.Escricalesquatredun mat de
juny, any 1966. La claror s encara indecisa, per
Elprocs.Revistacontracultural
comenaaencendreunsgeranisvermellsqueveiga
travsdelamevanestra.Daquatreshores laca
lorserforta,tancarlanestraiem tornarador
mir.(pg.319).Apartirdaqu comencentrespgi
nesdevocacidellocs,moments,personatges,da
quellParsdelsanysvint.BoulevardCapucines,Pla
ce Vendme, Quai Voltaire. Sn tres pgines que
culminen amb un pargraf que constitueix un dels
moments dintimitat daquestes Falses memries...,
undaquellsqueretratenambunbreuapunt,aquest
cop sense mscares, el memorialista, un home a
propdesetantaanysqueevocaelsomnidelajoven
tut: Mhe adormit. El llapis em cau de les mans.
Prou.Parsshadesfetenlaboira.(pg.321).
Aix no obstant, tot i alguns moments da
questa mena, no s exagerat dir que Falses
memries... s ms geners a mostrar lorigen, el
substrat i lambient don sorgiren alguns personat
ges i novelles de Lloren Villalonga que no pas la
biograa mateixa de lautor, de la qual nobtenim
msunaprojecci deformada,comunaombra,que
nopasunaconfessiounareexi.Comabiograa,
lautor no sesfora a dissimular el maquillatge, ans
elcontrari,laplicadeclaradamentiambunsomriure
irnic,comqui es pinta un bigoti posts davant del
mirall.Fetifet,itotseguintel joc,nohemdoblidar
maiquesnunesfalsesmemriesiqueelmemoria
listaesdiuSalvador Orlan.Perpel quefaales fa
bulacionsliterriesdeLlorenVillalonga,lesnotcies
sn menys velades i metafriques i algunes sn
aclaridoresitot.Peralslectorsqueaprecinlobrade
Villalonga, aquest s un dels aspectes sens dubte
ms interessants de les Falsesmemries...Veure la
cuinadelobra,talcomsesoldirambunaexpressi
convencional. Aix, a la primera part del llibre, per
exemple, tenim valuoses notcies sobre els orgens
realsdelpersonatgededonaObdlia,quesunade
les millors creacions villalonguianes. Sexplica amb
grcia i extensament qui la va inspirar unatia de
Villalonga,pintorescaiestrafolria,totaellaungran
personatge, quines dites pronunciava, quins cos
tums tenia i quins embolics provocava. A lentorn
seu,Villalonga vabastir la primera de les novelles
que va escriure, Mort de dama. De fet, algun dels
ambientsquecongurenaquellastirasnbenpre
sentsatotalaprimerapartdelesFalsesmemries...
Llegintles,ellectorhistraslladatamb freqnciai
no scasualitat perquels vasoscomunicantsuei
xennetamentdun llibrealaltreilapersonalitat de
dona Obdlia s prou poderosa per fer una paper
slidatotsdos.
115

El mateix podrem dir, encara que el perso
natgesms discret quelexpansivadonaObdlia,
delonclePaloudeComasemacom amodeldedon
TonideBearn.Ninformalautorendospargrafsde
lesFalsesmemries...ientotsdossexplicaqueelva
prendrecom a font dinspiraci delqueesdevindria
el ms clebre dels seus personatges. Escriu Villa
longa:Hedeconsignarque,si bheposat bastant
de mi en la gurade don Toni de Bearn, part dels
seusacuditsmeforeninspiratsperloncleoctogena
ri,unsenyor amable, ms aviat escptic,quequasi
tot sho prenia a broma. Havia sabut encaixar una
catstrofe econmica i vist desaparixer serena
mentles vintiuna possessionsdels seusavantpas
sats.(pg.364).
Al llarg de les Falsesmemries... hi ha diver
ses allusions a fets i circumstncies que donaren
llocaepisodisqueformenpartdeBearnolasalade
lesnines.Aix,per exemple, lobsessi del rector de
Bearn perqu donTonicremiels llibresprohibits de
la seva biblioteca t,probablement, lorigen en un
incident quesexplicaalesFalses memries...enre
laci amb el germescriptor de LlorenVillalonga,
MiquelanomenataquBiel.Alasevamort,el1946
ala casa deBunyola,quejo de vegades anomn
Bearn, devegades Fontnova i de vegadesns i tot
Robines(pg.405)el rectordelpoblevaindicara
Lloren Villalonga la convenincia dexpurgar la
bibliotecadeldifunt(pg.406),alaqualellsopos.
sunepisodicalcatdelqueesrepeteixmsduncop
aBearn.Encanvi,resno sabematravsdelesFal
ses memries... de la llarga gestaci daquesta no
vella,de les versions que en va fer Villalonga, de
totalacomplicadaienravessadahistriadelescrip
tura i publicaci,en catal i en castell, daquesta
obra cabdal. Lautor declara, aix s, que Bearn va
sorgir en els anys de la guerra. Un cop avortada
laventura del capit Bayo, vaig concebre Bearn,
obraescritamstarddunasolatiradaperviscudai
congriadalentssimament dinsaquellapaudeRobi
nes (...)A la novella Bearn vaig intentar ferhi el
retrat moral delilla,jaque aMort dedamanhavia
fetalacaricatura.(pg. 364).s interessant lallu
si inicialalaventuradelcapitBayoielfetquea
partir daqu sorgeixi Bearn perqu, a les Falses
memries...Villalonga,amb un idealisme conserva
dor, presenta aquell intent dinvasi republicana
com un atemptat a les essncies de lilla, al seu
carcter ancestral, unaprovocaci alorgull mallor
quialsdustutellarsillencsque,peraix,vagene
rar unareacciardidai victoriosa.Dalgunamanera,
i si es t present el subratllat posterior segons el
Elprocs.Revistacontracultural
qual Bearn s lintent deferun retrat moraldeMa
llorca,esdedueixqueel revifament delapersonali
tat tradicional itradicionalistainsular quevaexcitar
la invasi i queVillalonga, enmig dels fets, va con
templar, hauria estat lestmul i lambient que van
originar laidea germinal deBearn.Amb tot,de les
peripcies que vaviure lanovella al llarg dels anys
50,queselperodevertaderament decisiuperala
conguraci daquestaobra,aquno en tenimnot
cia.A Villalonga o a Salvador Orlan no els devia
plauremassarecordarho.
Encanvi,squesforamsdifanpelquefa
alsmotius i als orgensdEl misantrop,aquestaaltra
novella cabdal del corpus villalongui, una obra
tamb amb onomstica i topnims inventats, que
corresponen,per,aunsdereals.Aix,perexemple,
Saragossa,onsesitualacci,esdevLermaRealdel
Ebro, i un company destudis i de residncia, que
sanomenava Fernando,selmodel del personatge
deCsar,el protagonistade lobra.A lambienti als
fets concrets que van donar origen aEl misantrop,
Villalongahidedicabonapartdelcaptoltercerdela
segona part de Falses memries... El narrador con
fessa que els dos anys a Lerma Real sn els que
ms fondes arrels han deixat alamevavida. (pg.
304).Enrelacialaintrahistriadelanovella,Villa
longasbastantexplcit.Relataelbreu dileg una
frasedefetqueenvaserlorigen,tot iquedesprs
tardaria quaranta anys a escriurela (pg. 312). Fa
unadenicidelesintencions,delquepretenia:En
El misantrop,he tractat de descriure un petit mn,
alcaloide de les Espanyes, on sagitaven tants de
destins jovenvols. (pg. 305). Recorda personat
ges, escenaris, ancdotes, amb delectana.Es per
cep,en aquestes pgines, que els records de lam
bientestudiantil,delesexperinciesdejoventutide
metge novell que relaten formen part dun territori
que el memorialista evoca amb plaer, un estmul
que, probablement, el va dur tamb a atorgarli
aquellaaltraformanovellesca.
Niparlarnenioblidarho
Evocar elsanysde de carrerasatisfun narrador
que, en canvi, prefereix eludir la llarga peripcia a
lentorn deBearn experimentadaperlescriptorma
dur, de cinquantaanys,o deformar amb laironia o
amb elrecurs ala intranscendnciaall queno po
driaesquivar sensejusticarse,comselrecorddel
temps de la guerra. Dedica a aquell perode i a
aquells fets els tres primers captols de la tercera
partilinicidelquartielsculminaambunafraseque
podriahaver escrit al principidetotique resumeix,
116

condensairetratalactitudqueprenlautordeFalses
memries... a lhora devocar la Guerra Civil: Crec
millornoparlar daquestescoses,encaraquepotser
frapitjor oblidarles.Una frasesubtil iparadoxal,
gens trivial. Com sho fa Villalonga per no parlar
daquestes coses i alhora no oblidarles? Doncs
recorrent a lancdota,ala ironia,alanonchalance,
aladissimulaci,alhumorlleuger.Dedicaunavin
tena de planes a parlar dels anys de la guerra, de
Bernanos i dels falangistes, de la vida retirada que
duien ell i lasevaesposa, MariaAntnia, casats de
poc,enaquest llocquedevegadesanomenaBearn,
devegadesFontnovaidevegadesnsitotRobines,
fa referncia a lavi que bombardejava Mallorca
duna manera bastant inofensiva i a la invasi del
capit Bayo, aviat derrotada; a la guerra llunyana,
aquestadeveritat,queesdesenvolupaalapennsu
la. A Mallorca, tot lepisodi bllic sembla menor,
gaireb irrellevant pel que fa a les accions militars
prpiament dites, noms remarcable per les con
seqncieseconmiquesquevatenir,perlapobresa
ilescassedatdalimentsquevaprovocar.Enaquesta
precarietat, sota la perspectiva del narrador de les
Falsesmemries...semblaquelillarecobriunamena
de primitivisme arcdic abundant i pobre,en qu
elssenyorstornenaser senyors;elspagesos,page
sos; i en qu els fruits de la terra, en comptes de
posseir unvalor comercial,recuperen unamena de
valor simblic. Els petits arrendataris que no ens
podien pagar,perqulesametlesno tenien preui el
vi tampoc no sexportava,enspagaven amb dolces
canons,pertambambblat,llet i cistellsde frui
ta.(...)Record queun matseia sotaelspinsdeca
nostra, quan pel portal de la cotxeria comparegu
un miny queno tenia deu anys,amb una somera
vella i losca que portava dues cistelles dalber
cocs.Procedien deCanColl,unancaque,per esser
de sec,produalamsolorosafruitaquehe cone
gut. Latmosfera calorosa qued impregnada da
quellperfum,superioralsdeChanel.(pg.362).s
adir,aquellqui,alsprimersanystrenta,encontacte
ambleselitsdartistesi daristcratesinternacionals
quepassavenperMallorca,haviaaprsaapreciar la
fragncia de Chanel, retrobava, en la precarietat
delsanys de la guerra,el perfum delsalbercocs de
lilla. Aquesta recessi envers els elements arcaics
enlanaturaienlesrelacionssocialsseltretcabdal
del relat dels anys de la guerra que es fa a Falses
memries...i s, alhora,el cultiu psicolgic del qual
sorgeix Bearn o la sala deles nines,que, ms tard,
quan,alapostguerra,lescriguideveritat,acabari
Elprocs.Revistacontracultural
no s gens casual, sin plenament coherent con
vertintseenelegia.
El narrador de Falses memries... no amaga
que anava rejovenit per luniforme sense gradua
cidefalangista naturalmentque vavestirVilla
longaaquellsdies,per,tal comhoexplica,nosem
bla pas que aquest abillament sigui gaire res ms
queunadisfressaocasional.sentot aquestaspec
tedelamilitnciapolticaque,al1966,quanredacta
les Falses memries... en catal, llengua en la qual
Villalongajaeraencam deconvertirseen un cls
sic,loblitpesamsquelamemria.Delaguerraen
rememoraaquellretornalprimitivisme,ales olors i
alssaborsdelsfruitsdeMallorca,larestauraci du
nes relacions patriarcals entre senyors i pagesos.
Aixselquenooblida;encanvi,delarealitatdolo
rosadelaguerraidelarepressialesIlles,quefou
desaforada, dels afusellaments que sentia mentre
feiagurdianocturnaalpsiquitric iquelivaninspi
rar algunsversos,no enparlani tan solament amb
precaucions o eufemismes, cosa que hauria estat
comprensible el 1966. Aix no obstant, s que s
moltpropidelambientqueescomenavaarespirar
a lEstat espanyol en aquellsanys queconstituirien
ladarreradcadadel franquismequeVillalonga,tot
i situarseinequvocament depart del Movimiento,
faci constar aquest piets eclecticisme de Maria
Antnia:Na MariaAntniacosiamolts descapula
ris i els enviava als fronts de combat,al de Franco
per conductedels meusgermans,i al delsrojosper
unhonratcontrabandistadAndratx.(pg.363).Per
ra biolgica, el franquisme anava acabantsei co
menava a ser oport fer saber que na Maria
Antniatambcosiaescapularisperpreservardeles
baleselscombatentsrepublicans.
Colorsvius,traimprecs
Falsesmemries...no spasunllibreescrit amb cu
ra.Enrealitat,amb cura,Villalonganohivaescriure
mai.Villalongasunescriptordescurat,desordenat,
que t molt per dir,per queno es preocupagaire
de comho diu,almenysenunaperspectiva de con
junt. El problemade lallengua enVillalongade la
llengua catalana,sentn,i delharmonitzacien el
textliterari delallenguacomuna,fabriana,ideldia
lectemallorqus important.Vadonarmoltafeina
aJoanSales inhadonat als editors posteriorsdels
textos villalonguians, com Josep A. Grimalt, i no
semblapasunproblemaresoltdeltot.Vaferpatira
Villalonga i li va provocar disputesamb elseditors,
sobretot amb Sales.Per,ams,del desori lings
tic,Villalonganospasunescriptorpolit pel quefa
117
 Elprocs.Revistacontracultural

alaconstrucci deltext.Al costat defrasessubtils i Salvador Orlan que ofereix Lloren Villalonga a
impecablesVillalongassobretotungranescriptor Falsesmemries...
de frases,msque depargrafs hi ha repeticions,
dissonncies,totauna varietat deguresnegatives NOTES
de la retrica.Aquesta descurana encara saccen
tuaaFalsesmemries...,quesunllibreescrit ato (1)Citem eltextapartirde ledicisegent: LlorenVilla
car la setantena. A estones sembla que lautor es longa,ObresCompletes/ 3,Edicions62, Barcelona, 1998.
despreocupi completamentdelaformai queobeei LedicisacuradeJosepA.Grimalt.
(2)Pel que faalstreballsbiogrcssobreLlorenVillalon
xinomsunaunciadelamemria,delament,no gadestaquenelsque ha elaboratJaume Pomar, enespe
gaire ordenada, sense brida. Aix passa, sobretot, cial el seullibre Lara ielmeu dret, EditorialMoll, Palma
quan la remembrana del passat s interrompuda deMallorca,1995.
per reexions sobre el present, completament ex (3) Alcaptol6delaprimerapart.
tempornies. Insisteixtant en aquest efecte que,a
la,esconverteixenunadelescaracterstiquesdel
llibre.
Al 1966,LlorenVillalongaestavaescandalit
zat per moltescosesque anaven esdevenintse: els
canvis en lesglsia catlica, laparici del consu
misme,lamultiplicacidautombilspelscarrers,els
nous hbits alimentaris, la revolta juvenil dels ca
bellsllargsi les modesinformals,laliteraturarealis
ta que ell anomenava excrementcia, que tant
lindignavai que encara persistia,etc. Enmig de les
Falsesmemries...Villalongavaintercalantirniques
diatribes contra tots aquests fenmens, contra la
revoluci delscostumsquesestavaproduint,ihofa
des delsprimerscaptols,desdaquellsenquparla
de lasevallunyanainfantesa,anterior a la Primera
GuerraMundial.Aix crea un constrast violent que
sorprn idesorientaellectornsqueacceptaqueel
to del text s exactament o inevitablement
aquest, la barrijabarreja que Villalonga ha volgut
donarli.suntractament quedefuig lesmemries
canniquesi aquest jocentrepassat ipresent,entre
record i immediatesa,queno es dissimula sin que
es proclama i sanota el fet que est escrivint el
1966 es remarca en diversos moments del text
acabaconvertintseenundelstretsdelllibre.
Falses memries...s una obra de senectud.
sfreqent que les obresdelsgranspintors elabo
radesen aquest perode de la vida siguin de colors
vius, que sn els que lull cansat percep ms fcil
ment;detraessencial i nogaireprecs;de factura
informal, com apressada i poc atenta al detall.Al
pintorjanoliinteressael quadreperfecte,queresta
foradelabastdelamtremolosa,sinexpressarse
dedret,escampar,dunamaneradirecta,perlatela,
colors i lnies, vistos o evocats, que sentenguin a
primer cop dull i quenorequereixin unaelaboraci
minuciosa,queelljano potoferir i quepotser tam
pocjanoaprecia.Aquest s,sifanofa,contemplat
amb perspectiva, el quadre de la seva vida o de

118
 Elprocs.Revistacontracultural

119
 Elprocs.Revistacontracultural

120
 Elprocs.Revistacontracultural

IllustracionsdietariOctubre

Primer,perla distnciaqueem separa delsobriimaginaride Miquel Pairol, heoptatperuna frmulaquenodnamassa

opcionsdefuga:Anotarelqueesdiuamesura queavanalalectura,lniaalnia,comsiestractsd'unatraducci.Desprs
haestatperlesganesdepensaralasevamaneraqueheintentatnosepararme'n.

121
 Elprocs.Revistacontracultural

122
 Elprocs.Revistacontracultural

123
 Elprocs.Revistacontracultural

124
 Elprocs.Revistacontracultural

125
 Elprocs.Revistacontracultural

126
 Elprocs.Revistacontracultural

127
 Elprocs.Revistacontracultural

128
 Elprocs.Revistacontracultural

129
 Elprocs.Revistacontracultural

130
 Elprocs.Revistacontracultural

131
 Elprocs.Revistacontracultural

El Procs VII
teatre
poemes
intervencions artstiques
articles
narrativa

132
 Elprocs.Revistacontracultural

133
 Elprocs.Revistacontracultural

Carner, Pla, Rodoreda.

Un aperitiu al Flore
Narcs Comadira

Unaindicaci
Aquesttext teatralselresultatdunencrrec.MelvademanarJoaquimArmengolperformarpartdelasrie
dEncontrosquemuntacadaany,ijaenportemtres.Ell volqueeldarrer text decadatemporada,siguiescrit
per un catal.ElprimerelvaescriureJosepMariaBenet iJornet.Per ra delasevadestinaci,eltext obeeix
lestructura i lesdimensionsdels clebresEncontrosdel dramaturg portugus HlderCosta.Va ser ellqui va
tenirlaideadefertrobartrespersonatgesiferlosparlar.Elsseus,depersonatges,noespodienhaver trobat
mai.Jo aix ho hecanviat,com sevident.Perqu,tot i que els meuspersonatgesmaino esvan trobartots
tresjunts,bpodien haverho fet.Carner i Rodoreda,shavien trobat diversesvegades.CarneriPla,tamb.
PlaiRodoreda,mai.I,esclar,maitotstresjunts.

Aquestsun text decci.Lasituacisinventadaigairebtotelquediuen elspersonatgestamb.Noms

unespoquesfrasessntretesdelsseusescritsoentrevistes.Elsanacronismesnohanestatesquivats,perqu,
defet,somforadeltemps.

Personatges:JosepCarner,JosepPla,MercRodoredaiunaperiodista.

LaccitllocalCafdeFlore,albulevard saintGermain,dePars.Caldir quealFlorenohihacappiano,com

ensrecordarlaPeriodista,pernhi hemposat un peralocasi.Ical afegirquelatraduccidelsfragments
delaDivinaComdiasdeJosepM.DeSagarra.

134

Periodista
Jo voliaque aquesta trobada,aquest encontre, tin
gus lloc alatarda,per com que el senyor Pla vol
anar a dinar aqu davant mateix, Chez Lipp, mha
demanat detrobarnos al migdia, per fer laperitiu.
Elsaltresconvidatshihanestatdacord.Finsitotels
hasemblatmillor,perqucomqueel senyorPlavol
menjar unachoucroute, al vespresmassapesant,
han dit.Ara som,doncs, al Flore,el caf dels exis
tencialistes, on regnaven Sartre i Simone de Beau
voir, al boulevard Saint Germain, relativament a
prop de la rue du Cherche Midi, on viu la senyora
Rodoreda.Suposoque ser la primeradarribar.Per
raonsdeproximitat.
Efectivament.Jasaqu.
(EntraMercRodoreda,portaunvestitjaqueta,amb
unabrusablanca,comenlamticafotograa.)
No cal presentar Merc Rodoreda.Tothom sap qui
s.Benvinguda.Lidonolesgrciesperhaveraccep
tatformarpartdaquestamenadeconxorxa.
Rodoreda
Iara!Nofaltariams.Siemfamoltaillusiveureen
Carner,quefatantdetempsquenoveigiqueado
ro.I magradar parlaruna estonaamb en Pla,que,
comvostjasapohauriadesaber,joadmirodetot
cor.Finsi totenteniaganes,perdesfermalentesos,
perqualghaditquejoestavaressentidaambell...
Ino,decapmanera.Osiguique,grcies.
Periodista
Segui, sisplau. Tots dos arribaran dun moment a
laltre.A aquestahora hiha molt detrnsit... Miri,
aquarriben.
(EntrenCarneriPla.Carnervesteixunaamericanade
tweeddequadrets i una armilla depotadegall,com
enlafotograa,tambmtica,fetaaBrussellesenla
seva maduresa. Camisa i corbata. Porta el seu gros
anell. Pla, sota una gavardina clara, que es traur,
porta un vestit negre de pana i una camisa blanca,
ambunacorbatafosca,esprimatxadaivella.)
(Rodoreda,enveurels,saixeca.)
Periodista
Tampoc no cal presentar cap daquests dos perso
natges. Ho sn de deb. I tothom ho sap.Grcies
perhavervingut.
(CarnersaludaRodoredafentlidospetons,unacada
galta,comfanelsfrancesos.Plalifaunpetalam.)
(Totstresseuen.)
Elprocs.Revistacontracultural
Carner
Estimada Merc, quant de temps! Estic molt con
tent!Dedeb.
Pla
SenyoraRodoreda,permi sunhonor quehagiac
ceptat que ens trobssim. La veritat s que tenia
ganesdeparlarunaestonaambvost.Defet,noho
hem fet mai. Amb en Carner ja s que sn vells
amics.Ara,mentrevenem,mhohadit.
Carner
S,famoltdetempsqueensconeixem.Lanostra,s
una amistat dexili. I lexili crealligams molt fondos
entre elsque el comparteixen. I tot i que jo vivia a
Brussellesi ellaaqu,aPars,vam tenir unarelaci
sovintejada.Sobretot per carta.Per tambenper
sona,quan jo venia a Pars,de tant en tant.Ella o
lObiolssencarregavendefernoslareservadelho
tel.I si no, decomprarels llibresque jo o lameva
muller, lmilie, els demanvem i denviarlos a
Brusselles...
Pla
S,jaho veig,jaho veig...Aix no mho haveu dit.
sadirqueusfeiademinyona...
Rodoreda
Jacomenceuadesbarrar?Sitothomhosap,quesou
unhomeimpossible!
Pla
Perdoneu,nousvoliapasofendre.Quussemblasi
prenem algunacosa.Vost,senyora Rodoreda, vol
una copa de xampany? Li recomano. El xampany
posa les senyores al punt... Vs Carner i jo, fent
memriadaquellsdiesdeGnova,podremafrontar
unnegroni.Recordeuaquellcocktailqueesvaposar
demodallavors?Quussembla?
Rodoreda
Mestimaria ms una copa de vi blanc.Un pouilly
fum,perexemple.
Carner
Dacord. Un negroni. Homenatgem el vell comte
orent,que el va inventar ili va donar nom. I tot i
que els vermuts no magraden, els trobo massa
amargants, del negroni naprecio el toc angls que
t. La presncia dela ginebra.Amb el Campari i el
Martini sols, mescla que de fet es prenia de feia
temps, el resultat era excessivament medicinal. La
135
 Elprocs.Revistacontracultural

presnciaanglesa li dna energia i distinci... Fem Pla

memria,doncs,daquellsdiesfelios.
Pla
S,homenatgem el vell comteNegroni,amb el seu
cocktail trinitari. I homenatgem la nostra joventut
irremissiblementperduda.
Periodista
Aqu els tenim, ja installats, amb el vi blanc i els
negroni al davant, disposats a entretenirse i aen
tretenirnosunaestona.Afora,faundiaesplndid.
Aviatarribarlaprimaveraielspltansdelbulevard
somplirande fulles tendres.Laireest carregat de
bonspresagis.
Pla
Senyora Rodoreda,ja ho squevost em tmania
per all de laColometa.Si vol queli sigui sincer,jo
mai no vaig llegir la seva novella, tot i que era
membre del jurat del Sant Jordi, aquell any. Cosa
quevaigacceptar,aralhipucconar,perdeurepa
tritic, diguemho aix, encara que la paraula no
magrada. Sc incapa de llegir novelles. Noms
amb el ttol delavostra,jaen vaig tenirprou...Co
lometa, Colometa...Valgam Du!Sort que desprs
el va canviar. La plaa del Diamant est fora ms
b... per Colometa! Amb el ttol ja en vaig tenir
prou, ja li he dit, i desprs, noms la vaig fullejar,
quin inacabablepessigolleig llagrims...Hi vaig vo
tar en contra! Noms faltaria! Em sembla que no
ms en Fusterhi vavotarafavor. No squhide
gu veure... En Fuster tenia el seu costat femen,
esclar.
Carner
A mi noem semblatan malament,aixde Colome
ta. Home, Pla,heu dentendreel context...I el ttol
darasesplndid...Molt millorquenopasEl carrer
estret...que sembla el ttol duna cosamiserabilista
obdidctica:nomssipasseupelcarrerestret de
la renncia i la privaci podreu accedir ales vastes
planures delafelicitat en unms enll...sense ter
mes ni afegidura.Home,Pla,sielvostre ttolsem
blatretdelKempis!Nihilsumetpronihiloreputari...
Periodista
Quetradut voldirmsomenysaix:Noscresino
mhedetenirperres.
(Rodoredariusatisfeta.)
Nomenfadoperqusquetotaix hodieu per co
quetejar amb la senyora Rodoreda. Mireu que s
moltperillosa...
Rodoreda
Jo,perillosa?Pobrademi.
(Riuestrepitosament.)
Pla
Noemfeuparlar,noemfeuparlar...
Rodoreda
Permi,podeudirelquevulgueu.
Pla
Potser desprs.Ara vull dir una cosa a nen Carner.
Mireu,Carner,avs,el queuspassa,s quedeno
vellanohi enteneu un borrall.Benres.Sou qui mi
llor ha manejat la nostra llengua: un prodigi! Per
novella? Absolutament incapa de ferne cap, en
totalavida.PerqualldeLamalvestatdOrianano
em direu que s una novella... s un autntic
brunyol!
Carner
Per mi,la poesia s el centre. La poesia s el llen
guatge dun estatsuperior democi. La prosa s el
llenguatgedelavidacorrent.Ivs,Pla,daixensou
un mestre.I laMercsha posat en undifcil entre
mig:fer un brodatpotic sobreuncanemsdepro
sa.
Rodoreda
No ssi sque he intentat aix.He fet el quemha
sortit.Vs, Carner, sabeu que la poesia matreia. I
vreu ser molt geners amb mi. Em corregeu pa
ternalment i em fieu remarquesvaluoses. Per jo,
en el fons,veia que el que us enviava no us entu
siasmavagens...
Carner
Dona,Merc,nohodiguisaix.
Rodoreda
Squesveritat.Potserper aix em vaigdecantar
capalaprosa.
Carner
Els teus sonets eren molt ben fets i hi deies coses
importants...

136

Pla
Per...
Rodoreda
Per...
Carner
B,ja que som a Parsi som felios aquest migdia,
aqualFlore,ambelteupouillyielsnostresnegroni,
enshopodemdirtot.Alsteusversoshifaltavaexi
bilitatformal.Ellinvisiblequeuneixlesperlesi en
fauncollaretquesadaptaalesformesdelcos.sa
dir,alesdelnima...
Pla
Potsers.Joconec poclasevapoesia,perenlapo
caprosasevaquehellegit,persobre,alldeQuanta
guerra,mha semblat veure queaquesta exibilitat
formalhis.Ilidirunacosa:hososttot.
Rodoreda
VenintdeVs,aixsunelogi...
Carner
Mireu,Pla,quearmeu queno heu llegit versos de
la Merc... permeteume que us digui que sn in
comparablement millors que no pas els vostres:
aquellesmiccionsrevellidesdelretourdage...
Devegades,lallumdeldiasallarga.
slaprimavera.
Devegadeslallumdeldiasescura.
slatardor.
Rodoreda
Soucruel,Carner...
Pla
Squeensou,jomateixvaigdir queerenversosho
rribles...perjotambhopuc ser,decruel...Vejam,
noms per venjarme, us far una pregunta que
potser usincomodar. Hiha unacosa quesempre
mha intrigat. Vau estar realment enamorat de
Jaume Boll, que vs vau ajudar a batejar com a
GueraudeLiost?
Rodoreda
Pla!Si hem dentrarenaquestterritori tanpersonal,
entremhi.VoleuqueparlemdelaRosettaidelAdi?
VoleuqueparlemdelAurora?Voleu parlardenNin,
en Trabal i lObiols? Jo estic disposada a parlar de
tot.
Elprocs.Revistacontracultural
Carner
La vostra pregunta s insidiosa, certament. Qu
voleu dir? Qu enteneu per estar enamorat? Que
lestimava s clar. Els meus poemes ho mostren.
Per,jaqueus interessa tant el tema,bdeveure
cordar elsversosqueli vaigdedicar i espero que en
recordeuespecialmentun:sensequemaihospiga
elsentit.
Monesperitambtumateixconfonguis
sensequemaihospigaelsentit.
Rodoreda
Senseelssentits,pothaverhiamor?
Pla
Lamornomsslexacerbacidelssentits.
Rodoreda
Noms?I latendresa?No,Pla,no.Lamorslams
universal, la ms formidable, la ms misteriosa de
lesenergiescsmiques...
Pla
Aixsncollonades,senyoraRodoreda,iperdoni.
Carner
(Unamicacomsomis.)
DeBollmagradavatot.Queeraprim,elegant,que
teniaelsullsblaus,queeraadvocaticaadoritenia
una famliapairal,quesabiael nomdelsarbres,les
plantes i els ocells. I que tenia el do descriureamb
una precisiadmirable.I eramsgran quejo,tenia
setanysms.Eraelgermquenovaigtenir...
Ijoeraunnen depis,llnic dunafamliaunamica
resclosida. Un ll nic ple de talent, no ho nego.
Pereralleig,grassonet,cararod...Vsmateixvau
escriureque la mevacarateniaunno squ dina
cabat.
Pla
Vinga,home,no ustireuterraasobre.Si fieutro
nar i ploure.Lessenyoresi lessenyoretesusadora
ven.
Carner
Emmascarava amb el talent les meves mancances
fsiques.Toterenfocsdarticipertenirlesdistretes
iquenoemmiressin...
Rodoreda
Josempreushetrobatadorable.
137
 Elprocs.Revistacontracultural

Carner Rodoreda
Soujove.Teniugairebunquartdeseglemenysque sunaassociaci internacional descriptors.PENs
joiveieuenmi,potser,unparebondads... unaparaula,queenanglsvoldirploma,formada
per les inicialsde poetes, assagistes,enangls,
Pla esclar, i narradors. A Catalunya es va fundar el
Aix. Parlem del vostre pare, de la vostra famlia. 1922,noms un any desprs que a Anglaterra. Du
Delvostreoncleimarit... rantlaguerracivilvaajudarmolt elsescriptorscata
lans...Icadaanyhihaun congrsinternacional,que
Rodoreda canviadeseu.Comhedit,enTrabalijo vamanar al
Deixemlos estar, sisplau. Deixem estar la famlia. de Praga.Hi haguspogut anar en Riba o en Foix,
Mestimomsparlardelsmeusamants!Elsparesno perhivamanarnosaltresdosi...
telstries,elsamants,s!
(Riuestrepitosament.) Pla
S,per aix serveixen els congressosi aquestes co
Pla s e s . . . d e l e g a t s t o t s s o l s . . . e l m a t e i x
Jaushodeiaquelasenyoraeraperillosa. hotel...avorriment...lanit,locasi...
(Faunapausa,buscantperoncomenar.)
Aveure,ambenNin,ushivaucaralllit? Carner
Aix denTrabal em penso que no ho sabia.Ojaho
Rodoreda he oblidat... Desprs vreu acabar renyits del tot,
Amb en Nin, no.Mai. La nostra va ser una relaci no?
especial.Va ser una fusi intellectual...sense que
maihosapiguselsentit. Rodoreda
(EsmiraCarner.) Aquestasunaaltrahistria,com sesoldir.Aixva
seralexili.ARoissyenBrie.
Pla
I el sentit dell,per dirho dalguna manera, mai no Pla
envasaberresdaquestafusi,comvostendiu?Ni Aquell castellplede refugiatsamb corredissespels
unpetitmoviment? couloirs.Daix tothom enparlava.Msqueuncas
telleraunbordell.
Rodoreda
Aixlihaureudepreguntaraell... Rodoreda
No tant,home.Vs nomspenseu en elsbordells...
Carner sobretotenunaputainanomenadaAurora...
Alguna cosa nhavia sentit dir daquesta relaci
platnica den Nin.Potser alguna carta...Jo vivia al Pla
Lbani,veureu,totaixerencosesdejoves... Touch!
(Pausa,unamicacomabsent.)
Rodoreda
Amb en Trabal s que vam ser amants.Vam anar a MentremoriaAurora,
Praga,auncongrsinternacionaldel PENClub.Re sortiaunsolradiant.
presentvem el PEN catal... i ens hi vam fer Totemsemblctici.
amants. Lainorblavadelvespre,
elsrecordsdelpassatielsrecords
Periodista delaimminnciadelplaertanincerts!
ElPEN?IqusaixdelPEN? MentremoriaAurora,
sortiaunsolradiant.
Pla PerAuroranoeraresquejopenso.
Senyoreta!squevosts,elsjoves,no saben resde Era un fantasma de la vida. Qu es pot demanar
res.SenyoraRodoreda,expliquili aaquestasenyo ms?
retaqusaixdelPEN.

138

Carner
Usvaagafarfort aixdelAurora,Pla.Per un poe
mamainopot parlar delaimminnciadelplaeri
coses aix.La poesia vol un ltre que trasmudi les
particularitatsenunsentimentuniversal.
(Faunapausa.DirigintseaRodoreda.)
Quvapassar,exactament,aRoissy?
Rodoreda
Queemvaiglligar,araesdiuaix,no?,ambenJoan.
Vull dir en Joan Prat. Armand Obiols, de nom de
ploma.EnJoan,lObiols,lObi,comjolideia,estava
casat amb la germana denTrabal,queshaviaque
dat a Barcelona,amb lanena.I enTrabal vigilava el
cunyat...
Totplegatvaserundesastre.
Carner
Vaserunamorserisonomsunirteigocasional?
Rodoreda
Elvaigestimartotalavida.Iquanemvanavisar que
esmoria,aViena,hivaig crrer.Per vaigfertard.I
mhivaigtrobarlaltra...
Al meu testament li deixava tot.Per es va morir
abans quejo.Desprs en vaigferun altre,detesta
ment,esclar.Ho vaig deixar totalmeull i elpisde
Balmesalmeunt.ElsdretsdautoralInstitut dEs
tudisCatalans.
Em sembla que a mi mai no em va estimar de
deb...
Pla
Vinga, dona, no es posi melanclica.Vol una altra
copadepoully?,queveigquejaselhaacabat.Ivs,
Carner, voleu un altre negroni? Jo men demanar
unaltre.
Carner
Joproposoquedeixemaqueststemestanvidriososi
quetornemalnostre:laliteratura.
Rodoreda
S,tornem alaliteratura,pernodel tot.MireuPla,
vaigllegirenunarticlevostre,emsemblaqueaDes
tino,opotseraNotesperaSlvia,unspargrafs que
emvanimpressionar.Tractaven dunxicotrabado
lescent...emsemblaqueuselvautrobaraKuwait...
en fieu una descripci tan vvida, tan exacta, que
alleraalgunacosamsqueunexerciciliterari...Us
vull fer unapregunta:usvacommoureerticament
el cos daquell xicot? O noms afectivament,ns i
Elprocs.Revistacontracultural
tot amb tendresa, per sense que ho sapigus el
sentit?
Pla
Encara el recordo,aquell xicot: la morenor clara de
la pell, la perfecci de lossada entrevista i plausi
blement establerta. Lesquena i el pit, sense pe
tulnciavital,per turgent,lacuixailescames llar
gues i esveltes, el peu, encara no deformat per la
misria, els llavis, duna prodigiosa carnositat nor
mal,lancadibuixada sotala gellaba,tot el cosple
de joventut i de fora,potser janaturalment vicis,
les faccions reposades, deliberades, intelligents...
quinxicotmselegant!Quinmisteri!Unadelesms
belles criatures que hagi vist en la vida.Els ulls, la
boca,lorellapetita,lossada,fugitivaigrcil...
Rodoreda
Nocalquedigueuresms.Noemcalcapresposta.
Carner
Sabeu quina s laresposta? Unaresposta literria?
squevssouunpoeta!
Pla
Aquesta s que s bona! Per si mheu dit que els
meusversoserentandolents...
Carner
Dolentsno,espantosos.
Jo,el quevull dir sque teniu una nimade poeta
vergonyant.Usfapordeferelridcul.Quanaconse
guiuunapginaqueussemblamassalrica,com en
aquest fragment queensheurecitat i querecordeu
tan b, poseu el fre, i amb una sotragada desvieu
latenci,trenqueu all que us faposar vermell per
dins.I desprs vnen quatrepgines debanalitats,
decitacionsdeguiesibaedekers,aixs,assaonades
amb adjectius atrevits,vibrants, plstics,a vegades
dordre moral...Arab,aquellapginaquevosheu
consideratmassalricassublim,magistral,iaixus
salvadelinferndelsgrafmans.
Rodoreda
EnCarnertra.Quan usdeixeuanar unamica,per
mi sou un mestre.Aquest fragment que ens heu
recordatsprodigis,per,esclar,ushiveieumassa
retratat.Usfavergonya.Iami memociona.Memo
cionaelfragmentitamblavostravergonya.
Quan sou, en canvi, i perdoneu, quan sou massa
irrellevant,quetambsabeuserne,emresulteudel
totnegligible.
139

Pla
Mireu,acceptoelsvostres elogis delespgines que
en dieu lriques. Grcies. Per jo a linfern dels
grafmansmhitrobomoltb.Totalavidanohefet
altracosaqueescriure.Enlamevallengua.S.Tot el
que he escrit en castell s negligible. Un gagne
pain.Un simple afer de subsistncia.Aix ja ho sa
beu.ACatalunya,alapostguerra,lavidaeraimpos
sible.Regnavalamisria,detotordre.Vs,Carner,a
Brusselles, i vost, senyora Rodoreda, a Pars o a
Ginebra,no ho podeu,no ho podia saber prou b.
Pablanc,bonamantega,bonaxocolata...Vinsfran
cesos...
Carner
S,quehosabem.Potsernohopatemdunamane
ratan directa,per hosabem.I allqueno patem
per les privacions, ho patem per la llunyania, per
labsncia.Ens enyorvem,Pla,ens enyorvem in
nitament.Eh,Merc?
Rodoreda
Hihamoltesmenesdedolorilexilinospaselms
petit. Lexili s com sentirte sense pas. Lexili et
canvialavida,hasdadaptarteaunaaltraformade
viure,adaltrescostums.Iaixsdolors.
Carner
Elsvostrescoqueteigsambelcastelliambaquests
burgesos franquistes de Destino mai no mels vaig
creure, Pla.I quan vreu prendre ladecisi de tan
carvos al mas,iescriure i escriuresenseparar,vaig
saberquehaveuescollitallquecalia.Escriureenla
nostra parlanaturalera,tot ben comptati debatut,
lafer msimportant.Lavirtutemotivadel verb era
la garantiamsseguradela reconstrucci del pas,
un dia o un altre.No calia sin unaminoria queno
ceds,iem vaplaurequevshipertanyssiu.Escriu
re en unaaltrallengua,per msbque es conegui,
sempreabocaaladestrucci delaautnticalitera
tura.Quesla que surt delnimaper necessitat.I
lnimalaconguralallengua.
Pla
NossiDestinovaferunafeinapositiva.Vullcreure
que s.Ami em van venir a buscar i hivaigescriure
molt.Perallquejohiescriviaemsonavaafals.Jo
no hieramaidel tot,enaquells articles.Sempre he
cregutqueelbilingismeeramaligne.Queeraletal.
Elprocs.Revistacontracultural
Rodoreda
I tant ques! La literatura de deb surt delnima,
comheudit,Carner.Ilallenguaslnimadunpas.
Ningnoentdues,dnimes.Emdisgustaquedins
del cap dels catalans hi hagi tanta peresa mental,
tan parlar malament, tan deixarse inuir per una
altrallengua,esplndida,perforastera.Voldriaque
cadacatal,com el teniu vs,Carner,icom el teniu
vstamb,Pla,tinguslorgullde parlaridescriure
belseuidioma.
Pla
La meva dria ha estat ser llegit. Escriure planer.
Mireu, us explicar una ancdota.Qu seria duna
tertliacomlanostrasenseunaancdota?
Una tarda, ja fa molts anys, va venir al mas una
senyoreta.Alta,benformada,amb unescamespro
digiosesque unafaldilla molt curta evidenciava.La
senyoretateniaestudis.Haviavingutaltresvegades
aveuremiaraveniaadespedirse***.Senanavaa
Londresafernosqualauniversitat.Ah,Londres,
unagranciutat!...Iquhi hadanarafer,aLondres,
ambunescamescomaquestes?Perqunoesque
daaqu,ambmi,iemfadesecretria?...Per quno
hi ve?...Qu vol que hi faci, a Londres, ja sc vell,
senyoreta...Vell?Quhadeser vell...Miri,sivol ser
amigaden Pla,senyoreta,noemcolloni.Sc vell!I
aixvamanarparlant.DeLondres,delcolordelvide
casa,que lasenyoretaen qesti trobavamolt bo
nic... En .Vam parlar de mi,de si em passavala
vida escrivint (tenia la taula plena de papers, em
semblaqueestavafent aquellvolumdelsHomenots
quehisurtelvostreretrat...)
Carner
S,aquellquenomsparladenBoll.Iquinaobses
siamblanostrafusienlamistatilanostlgiacom
a ra daquella amistat.I no,home,Pla, jo mesti
mavaenormement enBoll jadabans de marxar a
Gnova...
Rodoreda
Jo he tingut amigues, i me les he estimades amb
una fortacrregadafecte.LAnna,laSusina,laCar
me...squeVs,Pla,segurament mainoheutingut
capamic...
Pla
Daquestsqueendiuendelnima,no.
Per tornem all on rem.Quan aquella senyoreta
em vadir queem devia passar tot elsant dia escri
vint,joli vaig contestar:i doncs,quvolque faci?I
140

vost no escriu? No, em va dir, poc en s pas ben
gens(lasenyoretaeradeGirona).Ijolivaigdir:sis
moltfcil,dona:subjecte,verbipredicat.Ijaest.O
squepotservolescriureprecis,comenQuevedo?
Aquvoliaarribar.Jo mai no hevolgutescriurepre
cis.Devs,Carner, i de vost,senyora Rodoreda,
noespodriapasdirelmateix...
Carner
Jo noms he volgut desentrellar i posar en marxa
totselsrecursosdelallengua.Isimheinventatpa
raules, sempre han estat ben generades, aix s. I
nhevolgut tornaraposaren circulacidantigues...
Alguns neologismes han passat a la llenguacomu
na... com ara desdesig, quehe vist queun poeta
jovehaposatdettolaun seullibre...Ilasintaxi?s
clarque lhe forada!Lapoesia s aix:mots esco
llits enunordreconvenient.Iaquest ordreslasin
taxi.Isilordrequeenscalhadesubvertirlestablert
per lAcadmia, doncs es fa.Sempre, per, dins la
genunitatdelallengua.
Rodoreda
EmsemblaqueaquestaslateoriadeJacobson.
Pla
SenyoraRodoreda!Ams,tambsunasvia?
Carner
Squehos,encaraqueesfacilaoretaboscanaila
desmenjada. La convivncia amb lObiols lha aju
dadamolt,enaquestaspecte.
Rodoreda
Doncs s, no magrada ferme la svia, per si ho
voleu saber, Pla, la teoria de Jacobson mha estat
molt til en lestabliment de la meva textura li
terria.Alldelaprojeccideleixdelaseleccidels
mots sobre leix de laseva combinaciillustraper
fectamentelquefaig.
Pla
Jo,quanheditquevs,Carner,avegades escriveu
precisnomshevolgut dirunacosa.Vsushopo
deu permetretot.Uspassael mateixquea Leopar
di,quequanrem aGnovavs tradueu.Leopardi
podiaparlardeors ivioles,delallunaque espon i
de locellet desvalgut i solitari al cimdunatorredel
seu poble, s a dir,de Recanati.I aix per qu ho
podia fer? Doncs perqu manejava una gramtica
dacer.Vstamb.Ellteniaelgrecielllataldarrere.
Avsnosdonusve...
Elprocs.Revistacontracultural
Hihaunpoemet vostre,admirable,em sembla que
es diu Canticel, que s un prodigi de construcci
gramatical...
Carner
Allusagrada?Sisunanimietat.Hivaposarmsi
caenToldr.Amblamsicaespotsalvar.
Rodoreda
Vinga,Carner,arano uselfeuvs,eldesmenjat.s
unpoemaprecisilacantamb.
(ACarner.)
Sivoleuuslacanto.
Carner
Resnoemfariamsfeli....
Periodista
CaldirquealFlorenohihacappiano,pertractant
se duna reuni imaginria com aquesta,nhi hem
posatun.
(Rodoredasaixecaivaalpiano.CantaCanticel.)
Pla
Mhaemocionat. No sabia que cants tan b.I ara
que he recordat el poema, permeteume, Carner,
que us digui una cosa que sempre he pensat: jo li
canviarialordredelesestrofes...
Carner
Voleudir?
Pla
Mireu.Primerament,per labellesanatural,diguem
hoaix,dunavelaenelmarblau,donareuelpoder:
elceptre ielpalau.Elogi implcit delafelicitat dela
vida senzilla.Beatusille,itot all...Aquesta estrofa
estbenposada.sunboninici.Snlesaltresdues,
quejocanviariadordre...
Rodoreda
Voleudir queposareucom asegonaestrofalaque
fa referncia a lamor? I acabareu amb la que fa
refernciaalavirtut? No,Pla,no,lamor ho s tot.
Aquestahadeserlestrofanal!
(Carnersomriuatent.)
Pla
Per vost potser s. Per mirar dexplicarme. Per
mi,lavirtut sms important que lamor i per aix
aquesta estrofa ha danar al nal.Lamor s indivi
dual.Lavirtutatenylacollectivitat.
141
 Elprocs.Revistacontracultural

Carner (EsmiraCarnerbuscantlasevaaprovaci.Aquestlifa
Arausheutornatcomunista? quesambelcap,divertit.CantaRemena,Nena,per
exemple.)
Pla
Fugiu, home, fugiu! Mireu, primer, lestrofa de la Pla
vidasenzilla.Desprs,ladelamor.Per acabar,lade (Amb malcia.Potser acusant una mica el segon ne
lavirtut.Iaix el poemaacabariadunamanerams groni.)
potentitrgica: Aix smolt millor,no us sembla,Carner? (Murri)I
ieltrosqueemresta,migromput, ns i tot matreviria a dir que s millor que el vos
dejoventut. tre...Nab..
Inopasambaquellridculitronat,iperdoneu:
perunaorderoman, Rodoreda
lamordon... Arano usposeua criticar Nab.Jas queaix sha
sunapropostaqueusfaig. portatmoltaBarcelona,quesunpoblepledegen
(ARodoreda.) tetadintellignciagandula...Nabsunpoemaper
Per qu no la torna a cantar,amb el meu ordre?Ja cauredeculs.
veurcomlacanguanyaincontestablement.
Pla
Rodoreda (ACarner.)
Quussembla,Carner? Jasabeucomvaserrebut,Nab,aBarcelona?

Carner Carner
(Escptic.) Va arribar tard i es va difondre lentament. Eren
Provemho. tempsmoltdifcils,comvsmateixheudit.
(Rodoreda torna a cantar Canticel,ara amblesdues
estrofesnalscanviadesdordre.) Pla
Vulldir entreelsquatregatsquesabengramtica...
Pla Llavors,el mandarinat de la cultura catalana lexer
Idoncs,qumendieu? ciaRiba,queerasavi,baixetilleig.
(Rodoredariu.)
Carner
sunaqesticonceptual,nodestticamusical.La Rodoreda
canslamateixa.Potserequipararunavelaen el Savi ho era.Ibaixet i lleig tamb.Peramb aixno
mar blau i una flor de roman amb lala lleu duna shipotferres.
virtut s el queno estproub.Per jocrecque la
rennciade lamor per una or deroman s el sa Pla
cricims gran...s clarque shadentendreque la SabeuquvadirRibaquanvahaverllegitNab?
orderomansallegrica.Estractadelarenncia
a lamor en abstracte,als amors, per lamor auna Carner
solapersona,laor...Nohos,janohorecordo. Enelnostre pashiha molta enveja i maledicncia,
pertant,squehos,aquestescosescorren.
Pla
Amimagradamsamb lesestrofescanviades.Ino Rodoreda
emtraureupasdaqu. Doncsjonohos.Quvadir?
(ARodoreda,unamicainsinuant.)
Iara,comquehohafettanb,perqunoensregala Pla
loda,i ns i tot una mica el sentit,amb una cosa Esvaemprenyarcomunamona,quediuenara.
ms picant. Un cuplet.Un daquells que cantava la
senyoretaPilarAlonso,perexemple.Ensapalgun? Rodoreda
Quvadir?
Rodoreda
Itant!

142

Carner
En aquestpas,lapoesiaseriosalafaig jo,vadir.I
al cap dun temps,es vadespenjar no amb un poe
mabblic,sinambtres!Esbsdetresoratoris.
Rodoreda
Quetotstres juntsnoarriben a la soladelasabata
deNab!
Pla
Potser per aix es va curar en salut i els va titular
esbs. Un ttol mal posat, daltra banda. Hauria
estat millor Tres esbossos doratori... Per matem
ho!Janhihaprou!
Vsensabeufora,deposarttols,Carner.
Rodoreda
Squeensabeu.Moltmsquenopasjo.
Elsfruitssaborosossprecis.
Pla
sdeBaudelaire.
Rodoreda
Loreigentrelescanyestambsmoltbonic.
Pla
scopiatdeYeats.
Carner
Souuntrapella!
Pla
Bellaterra,bellagentscursi.Nomagrada.Encan
vi,Laintilofrena,emsemblaungranttol.
Rodoreda
Elcorquiet,s,permi,elvostremillorttolielvostre
millor llibre... I tamb magrada molt Verger de les
galanies,don,potserussemblarestrany,magrada
molt aquell sonet de la noia que juga al tenis. Em
semblaunpoemadeliciosamentelegac.
Carner
Elegac?B,novapasserescritambaquestainten
ci.Defet,llavors,eraunapropostadel desig.Des
prs,les circumstncies el van convertir en elegia.
All desitjat,una Catalunya civilitzada,era un pro
jecte.Hi vaig esbossar un quadreidllicdunaCata
lunyataneducadacomAnglaterra.Pernohaestat
possible.Quusnhededir?
Elprocs.Revistacontracultural
Anavesdamuntlherbadelaprada
ivolavaelteubraadolescent,
ipellatdelaraquetaalada
travessavalallumdelsolponent.
Lapaudominicaltandesesmada
itafadangeletaielrabent
jocserismencisenladiada.
Dunrectorreformat,pllidament,
etveialla;entorndelpresbiteri
colliesroses;contesdemisteri
amavesielblancatgeielsinfants.
Jo,ocial,deSingapurvenia.
Alt,vermellenc,etfeiacortesia...
Carrosdefencpassavenodorants.
Rodoreda
Unapreciositat.SemblatalmentunapginadeJane
Austen.
Carner
Lorigen s molt ms prxim.Un diumenge tot de
sesma,vaig veure,aVilassar,unanoietaquejugava
altenis.Emvasemblarunbonaverany.I enlacalma
dominical vaig comenar a somiejar.I vaig trasmu
dar aquella noia, pllidament, ja que es tractava
dunsomni,enlalladunrectorreformat que,com
diu el poema, estimava les roses, els infants, els
contes de misteri... Ja sabeu que Anglaterra s per
mi la mxima civilitzaci. Sn els reis del psicolo
gisme opac, com magrada dirne. Dall que vs,
Pla, en dieu la naturalitat. Per que no s exacta
mentelmateix.Perquelpsicologismeopacangls,
salhoraconsirs.Aqu hi haladiferncia.Lanatu
ralitat sola,sense pensament,tendeixaesbravar la
passi.Parlodelapassicollectiva.Elsanglesos,en
canvi, que sn apassionats, segurament el poble
msapassionatdelmn,hanaconseguitdeviureen
un perfecte psicologisme opac. La combinaci s
extremament interessant. Per aix hi ha tan bona
literatura,tanbonteatre,tanbonapoltica.
Pla
Soutan angll quevsmateixus vau transformar
enunocialcaravermellperlaginebra,quetornava
deSingapur...Aix s,lltim vers s dunasobirana
bellesa.SemblasortitdunapinturadeConstable...
Rodoreda
S:
143

Carrosdefencpassavenodorants.
Pla
A mi, de tots els ttols vostres, els que magraden
mssnLlunyaniaiAbsncia,onhihaaquellpoema
magistral,perfecte,clssic.Itrgic!Sicalqueenca
rausvegi...
Carner
(Comsimirscapendinsseu,diu:)
Sicalqueencarausvegi,llocmeuifeprimera,
quesiguiundiadetardoriasenydestels
ielllauradorfetombrahagideixatenrera
laplanabenescritadeversosparallels.
Pla
Imatgeprodigiosa...
Carner
Ienlagomboldelvespre,quealgunaveumoltpura
desgranilatonadaqueelmeubressolo,
abansquesensetermesisenseafegidura
noemneguilesparpelleslanitdonvaigeixir.
Pla
Voleu dir que aquest nal sel pot permetre un
catliccomvs?sunnaldeltotnihilista...
Rodoreda
Semprelhetrobat precis.Joesticconvenudaque
desprs de tot aix,desprs daquestes meravelles
del mn,el cel, les estrelles,els nvols,els arbres i
les ors, hi haur alguna cosa. s incomprensible
quetantabellesaesperdipersempre...
Jonosccatlica,comCarner,persc creient du
na maneramolt personal iprofunda.Endevinoma
nifestacions ms enll delssentits, diguemne pos
siblesmanifestacionssobrenaturals...
Carner
Sccreient,s,pertinc dret,em sembla,atenir els
meus dubtes.Si naixem delnores,perqu no pot
lavidaeternatenirllocen aquest nores?Cosesms
enrevessades i impossibles ens fan creure, als
catlics.
Pla
Aixvspostuleuunavidaeternaenlabsnciaabso
luta...
Elprocs.Revistacontracultural
Carner
Enlabsnciaabsolutadeladimensidelqueconei
xemi delquesentim.Lallumenlafoscor.Laclaror
absolutaenlatenebra.Dantho vaentreveure,per
nohovapoderexplicar.
Rodoreda
Potser aquest poema que ensheu recitat s tan bo
perquhiressonaDant.
Pla
spossible.Hi ha lanostlgiadeCatalunya/Florn
cia.Hihalallenguamaterna,latonada,queunaveu
moltpuradesgrana...latonadaslallengua.I hi ha
lallum,perabsncia...Unpoemadantesc!
Carner
Nocrecquequanelvaig escriuretingustot aix al
cap.Al cor,potser s. La nostlgia produeixa vega
des aquests miracles, rescata daquest pou que en
diem oblit les coses ms impensades.I ens surt un
mot.slham potic,commagradadirne.Unapa
raula, una imatge, un record, una sensaci... i es
produeix el miracle.I neixel poema. Qualla en un
magmaantic,enelmagmadelallengua i daquest
magmaenfauncristallverbaldemoci.
Rodoreda
Com magrada sentirvos parlar aix. I s,teniu ra
pel quefaalapoesia.Perenlaprosacalunaener
giasostingudapermantenirlatensipginadarrere
pginaianar travantels sentitsparcialsenelsentit
global...
Pla
Sempre he dit que s ms difcil escriure en prosa
quenopasenvers...
Carner
Voleu dir? RecordeuquanrecitvemDant,aGno
va,mentrepassejvem via XXSettembre amunt, o
per lagaleriaquehihadarreredelteatreCarloFeli
ce?
Oluceeternachesolaintesidi,
solatintendi,edateintelletta
eintendenteteamiearridi.
Periodista
Ohllumeternaqueentusolavius,
solatentens,idetuconeguda
ientenenttetestimesisomrius!
144
 Elprocs.Revistacontracultural

Pla
Quinameravella!Teniura.Aixs quefaplorar...El Carner,PlaiRodoreda
ms difcil s escriure en versos perfectes i del tot lamorchemoveilsoleelaltrestelle.
planers.Continueu,sisplau,nopareu...
Periodista
Carner lamorquemouelsolilesestrelles.
Taleraioaquellavistanova: (Esfaunllargsilenci.)
vedervolevacomesiconvenne
............................................... Rodoreda
(Faelgestdenorecordarnems) Desprsdaix,qumspodemdir?

Periodista Carner
Joeradavantdaquellavistanova Desprsdaix,nomselsilenci.
ivoliacomprendrecomsunia...
Pla
Pla Iunabonachoucroutegarnie!
Nopareu,ara,sisplau...quevelomillor... (Saixequenpausadamentifanperanarsen.)

Carner CODA
(Fentunesfor) Periodista
Allaltafantasiaquimancpossa; No crec quepuguem marxar aix, tan seriosos.Em
magivolgevailmiodisioelvelle, semblaqueperafrontarunabonachoucroutegarnie
scomerotachigualmentemossa, ens cal un nim una mica ms dinmic... Senyora
Rodoreda,perqunoenscantaunaltrecuplet?
Periodista (Hofa.)
Manclafantasiaentalmoment; FI
peradesigiavoluntat,novelles
rutesmarc,fentlosrodarigualment... BarcelonaSantFeliudeGuxols,maragostde2015

145
 Elprocs.Revistacontracultural

Cases, caixes de recluta i equilibris

146
 Elprocs.Revistacontracultural

147
 Elprocs.Revistacontracultural

148

Reivindicaci de
Carles Fages de Climent
Narcs Garolera
Carles Fages de Climent es va fer soci de lAteneu
lany1920isen vadonar debaixael1960,quanva
xar la residncia a Castell dEmpries. Durant
quaranta anys,doncs,vafreqentaraquestacasai,
nsitot,vaformarpartdelaprimerajuntadirectiva
desprsdelaGuerraCivil.
El27 de gener del39 l'endemdelentrada
dels"nacionals"aBarcelonaFagesvaocupar l'Ate
neu, amb unaltresocii unsquantsmilitars(no pas
falangistes),i enva salvar labiblioteca,que els sol
dats comenaven a buidar per cremar els llibres al
jarddelentitat.
Mentre Fages, a Barcelona, entrava a lAte
neu amb representants de les forces docupaci, a
CastelldEmpriesuntinent delexrcitnacional
escrivia, amb lletres grosses, a la faana de casa
seva:Aqu viveunrojo separatista.Fages,propie
tarirural,haviasigutregidor municipaldelavilaper
la Lliga Regionalista,i havia publicat llibres en ca
tal...
FagesilaGuerraCivil
Durant la guerra, Fages no vaser falangista (no ho
podia ser, pel seu ideari "antimodern"), ni requet
(que s el que hauria sigut,en cas d'haver anat al
front,com Mart de Riquer). Per ra d'edat tenia
msdetrentaanysnovaser cridat ales,ivapas
sar lamajor part de la guerraaBarcelona,on vivia
regularment. En parla a les Memries que presen
tem.
El 18 dejuliol del 1936 (i aix s molt perti
nentper entendreel Fages delapostguerra)va es
tar apunt de perdre lavidaenmans delsanarquis
tes, aCastell d'Empries(com PlaaPalafrugell, o
SagarraaBarcelona).Vatenirlasort quel'alcaldede
lavilaBordasdelaCuesta,d'ERCel vatancarala
pres,i mstard el va connar acasa seva,custo
diat per dos milicians, que van acabar dinant i so
pant ambel reclsilasevadona,unaexcellent cui
Elprocs.Revistacontracultural
nera. Els "guardians del poble" es barallaven per
anaravigilarelpropietariiescriptor...
VenturaGassol amic deFageslalliberadel
seuarrest domiciliariielfatornaraBarcelona,on el
poeta s novament detingut, Aquesta vegada in
gressaenunatxeca(ladelcarrerdeVallmajor)onva
conixerles'delcies'daquestamenadestabliments
inhumans. Joan Casanovas, president del Parla
ment,aconsegueixalliberarlodesprsdentrevistar
seambeldirigentanarquistaAurelioFernndez.
Desprs daquesta segona experincia car
cerria,elpoetaingressa,comavoluntari,enlexr
citrepublic,isdestinatalcampamentdereservis
tes dArenys deMunt per ferhi tasques dalfabetit
zaci.
Escriptormarginat
Desprs delaguerra,Fagesesquedaaviure aBar
celona,i,ambdicultat,miradereprendrelacarrera
descriptor.Per la seva condici de franquista (a
Frana lhaurien considerat collaboracionista)
privava que la seva obra potica torns a tenir la
consideraciquehaviatingutunsanysabans.
Lany 1951, un dels crtics ms inuents del
catalanismedepostguerra(JoanTriad)vaexcloure
Fages duna antologia potica que consagrava els
autorscannics,ielpoetaempordansesvasen
tirmarginat del mnliterari catal.Laseva amistat
amb Eugeni dOrs (que, el 1954, li va prologar La
balada del Sabater dOrdis); la participaci en uns
JocsFloralstoleratspelfranquismeiorganitzatsper
uns quants poetes, amicsseus(Octavi Saltor...), i la
concessi,lany1958,dunpremidepoesiacatalana
atorgat per lAjuntament de Barcelona,van fer que
Fages fos mal vist pels lletraferits catalanistes. El
ressentiment livaferescriure msd'un epigrama
gnereliterarique dominavaa laperfeccicontra
algundelscrticsquel'excloendelcnonpoticper
raonsextraliterries.
149

Lesmemries
FagesdeClimentvadeixar inditesambunavinte
namsdobresunesMemries,quefapochanvist
lallum,ambelsubttolA larecercademimateix(Fi
gueres,BrauEdicions,2014).
Aquestes memries tenen un gran valor
histric i literari, i ens fan conixer labiograa de
lescriptor.Formatenelnoucentisme,lasevaprime
ra obra potica Les bruixes de Llers (1924), amb
prleg deVenturaGassol,causasorpresaen elsme
dis literaris del moment, sobretot pel tema, per
tambpeldomini delaforma,rigorosa itreballada.
FinsitotSagarra(mstard,amicdelpoeta)vareac
cionar amb displicncia davant lautor novell, que
tractava uns temes coincidents amb els que a ell
linteressaven (llavorstreballavaenElComteArnau).
ElsegentpoemariTamariusiroses(1925)el con
rmacomun dels poetes msdestacats delaseva
generaci. Lany 1933 publica Climent, un llibre en
prosasobrelasevafamliamaterna,i,enplenague
rracivil escriui publica unaaltramagnca obra en
vers:SonetsaMariaClara(1938).
Desprs del conicte, lobra ms destacada
delasevaproduccipoticas,sensdubte,laBala
da del Sabater dOrdis (1954), amb prleg dEugeni
dOrs,i epleg i illustracionsde Salvador Dal,per
el poeta s ms conegut pels seus epigrames, que
passavendemenm,encpiesmecanoscrites,ili
donavenmoltapopularitat,sobretotalEmpord.
Les Memries ens fan conixer, en pgines
comparables a les del millor Sagarra tamb, com
Fages, de llinatge senyorial, la seva infantesa, la
sevaformaci i,sobretot, laseva irrenunciable vo
caciliterria.
Sorprendran el lector elscaptolsen quFa
gesevocalapolticadelsanysdelaDictaduraidela
Repblica,i,sobretot,elsseusrecordsdelpocadel
conictecivil.Tenenmolt dinters,tamb,elscap
tols dedicats als anys de la postguerra, viscuts
nalmentalcasaldelsCliment,aCastelldEmpries,
on escriur la part ms considerable daquests re
cords.
Temesdestacats
Lautor concebia les Memries com una confessi
general.Hidestaquenunsquantstemes:
a) la mare: Fages sempre es va sentir un
Climentiestavamoltunitalamare,perquisentia
una una devoci sense reserves,que es fa evident
en un captol titulat Lagran amor,i amb les deu
pginesquelidedica,ambmotiudelseutrasps(en
Elprocs.Revistacontracultural
contrast amb lapgina i mitjaquededicaalamort
delpare,unsanysmstard)...
b) elsavantpassats:FagesCliment (unatra
dicidoblementassumida);
c) la formaci: batxillerat amb els jesutes
(comSagarra),iestudisdeDretiLletresalaUniver
sitat de Barcelona;doctorat, a Madrid, en lologia
clssica,ambunatesi(quenovaarribaradefensar)
sobreelpaisatgeenHomer;
d)laliteratura:irrenunciablevocaciliterria,
sobretotpotica;
e)laimportnciadelssomnis:estretarelaci
ambDal(ambquivapublicarunaAucairodoldela
Gala i en Dal (1961);captol onric,clarament dali
ni,etc.
f) lapolticailaguerracivil:crticambelca
talanismenegatiu(SisdOctubre,Companys);creu
enunapolticadunitat,iesmostraescpticenunes
extenses Siluetes de la revoluci (records del
campdinstrucciaArenysdeMunt,el1937).
g) lapostguerra:reexionssobrelaferGalin
soga(1959)ielsFetsdelPalau(1960),amb crtiques
alpaper delsclerguesen lapoltica(Lacontrarevo
luci delsarajais);lavidasolitria,aCastelldEm
pries (196068): lectura i relectura (Montaigne,
Proust);reexions sobre la soledat;redacci de les
Memries; composici de centenars depigrames i
altresobresliterries,quevadeixarindites(novel
la,teatre,poesiaculta,articles).
Fages va ser un escriptor obsessiu, ns al
nal.A lHospitalClnic,poc abans demorir a Figue
res, redactael Dietari dun moribund(incorporat,
enapndix,alesMemries).
Potser s hora de tornar a incloure Carles
FagesdeCliment en el cnonliteraricatal,donno
haviadhaverestatexclspermotiusextraliteraris.
Nota:Textde la presentacide lesMemriesdeC.Fages
deClimentalAteneuBarcelons(23102014)
150

Historial duna lectura
Joan Tod
Em temo que aquesta explicaci haur d'adoptar
unaincmodaperspectivapersonal,autobiogrca.
Tot va aix: a la tardor de 2014,Josep Lluch Puig,
editor de Proa,va proposarme de traduir al catal
el primer volum de les memries deSebasti Juan
Arb, Loshombres delatierra yel mar.Nossi dit
aix sona tan absurd com s.La qesti s que el
llibrevaaparixerel1961 al'editorialArgos(dirigida
aleshoresperIgnasiAgust;totsdosesconeixien de
trenta anys enrere, de la penya de l'Euzkadi 1),
perfeiadcadesquehaviadesaparegutdelacircu
laci,installatenelllimbd'aquellsllibresquenosn
literatura catalana per tampoc acaben de ser ac
ceptatsdinslacastellana.
Per qu van pensar en mi? Pel que sembla,
vapesarforalamevaprocednciageogrca,elfet
de ser de les Terres de l'Ebre (a banda de ser
escriptor, naturalment). Perqu el que Lluch
aleshores no sabia s que jo ja l'havia llegit, Los
hombres..., just un anyabans de la nostra trobada.
Tot va arrencar d'una invitaci a participar en una
revista local, Lo Senienc, amb un article sobre la
qesti que ms em vingus de gust, sempre que
tingusaveureamb el meu poble.I vaser aix que,
far dos anys, vaig comenar a investigar si Arb
haviaestatmai aLaSnia,isihihaviasituat alguns
captolsdeCaminsdenit.Ahoresd'araencaranohe
sabut treure'n l'entrellat2 ,per la qesti vaacarar
me aun problema fatal: jo no havia llegit la major
part de l'obra d'Arb,i tenia mil dicultats per fer
ho.
Podem convenir que, en aquest pas, un
clssic literari s unautor quefabonic al prestatge
perqueno esllegeix.Que,com amolt,secita.En
el cas d'Arb aix (fer bonic al prestatge) s cert
sobretot pel que fa al'obra anterior al franquisme,
sadir,el cicleformatper L'intil combat,Terresde
l'Ebre, Camins de nit, Notes d'un estudiant que va
morir boig i TinoCosta (que es va publicar el 1947
Elprocs.Revistacontracultural
perque jaestavaacabada el 1939).Cal indicar,de
totamanera,quecapd'aquestesobrescircula en la
sevaversi primitiva:Terresdel'EbreiCaminsdenit
s'editen,generalment,enlaversipublicadael1966
en el primervolum del'obra catalana completa(un
projecte que no va passar d'aqu),Tino Costa en la
que va aparixer el 1968 a Club Editor, L'intil
combat en lade 1969 i Notesd'un estudiant...en la
de1935,queduiaperttolHoresenblanc3.
Arb reescriviaels seusllibres;acadaedici,
hi canviava tot de coses. I tamb, durant la
postguerra, els tradua al castell, i aprotava per
seguir canvianthi tot de coses; modicacions que
desprs incorporavaa lanova versi en catal. No
cal dirque,en general,vamillorarlos;l'Arb madur
eramoltmillorredactorquel'escriptorjovedeclasse
baixa i formaci una mica accidentada. La cosa,
per, genera foraviaments, com per exemple
l'assumptedeldialecte;durantmoltsanys,joestava
convenut que a Camins de nit els pagesos
d'Amposta parlen,si fano fa,com les burgeses de
Sarri4 .I aix m'indignava:no noms per lamanca
de versemblana (que no deixa de ser una
convenci), sin tamb per una mena d'orgull
lingstic ferit molt d'aquella poca. En un cert
moment de la meva vida, quan encara buscava el
meupropillenguatgeentrevariantsdialectals,elfet
que l'Arb hagus renunciat aescriurelo, este,
mano i tot aix per fer dir als seus personatges
semblaunenzeemsemblavainadmissible.
I b, el fet s cert pel que fa a l'edici
denitiva. Per fa dos anys, acarat a la necessitat
d'examinar Camins de nit a fons, vaig haver de
buscarnelaprimera edici,de 1935,nofos cas que
allelpobleanomenatCeniratingusunaltrenom.
Per aaix vacaldreanaraunabibliotecadecapital,
demanar el llibre al taulell, que el busquessin al
magatzem,queme'ldeixessinconsultarallmateix,
sense poder treure'l... I durant aquella lectura
151

apressada (compartida, a ms, amb el llibre de
memries que un anydesprs em tocaria traduir),
vaig descobrir dilegs com aquest: Te moriries de
riuredevore'ls.Totsdetrscom gossos,iella sense
adonarse de ding. Vet aqu, doncs, que el 1935
Arb feia parlar els ampostins com parlen els
ampostins;vaserdesprsquehovacanviar,qui sap
per qu. Perqu encara hi ha un giravolt ms: a
L'espera,unanovellapublicadael 1967,elsescassos
dilegstornenaemprareldialecte.
Vaig llegir L'espera durant aquesta mateixa
investigaci,perdeformaunamicamsreposada:
la tenen a la biblioteca del meu poble. Ara b: s
l'nicanovellatardanadel'Arbquehepogutllegir.
Perqu tota l'obra d'Arb posterior a la Guerra, a
excepcipotserdelllibresobreVerdaguer (ressorgit
durant el centenari de la mort del poeta) i
naturalment d'Els homes de la terra i el mar, s
introbable,especialment l'obra en castell.s adir:
cal anaralabibliotecad'Amposta,oaladeTortosa,
o a la de Sant Carles de la Rpita, o a llocs ms
estranys encara, demanar al taulell, que te la
busquin, consultarla all mateix... Un llibre en
concret,NarracionsdelDelta,perexemple,nomsel
trobareuaGironaiTarragona5 .Hi ha,naturalment,
l'edici de l'obra catalana completa que, a crrec
d'EmiliRosales,vaaparixeral'EditorialColumnael
1992; per cal admetre que, avui dia, 23 anys fan
d'un llibreunaantigalla.Totplegat,doncs,hacaigut
enl'oblit.
Tampocnossiaravaldrialapenacomenar
unabatallaper recuperarho.SegonsGerardVergs,
Terres de l'Ebre i Tino Costa foren novelles molt
importants. Ms endavant l'Arb es perd en un
idioma que no era el seu, i la seva obra se'n va
ressentir.I sque,lallenguabda,nomslatenen
les serps. s el problema del bilingisme. L'Arb,
abans delaguerra,haviatreballat alaGeneralitat ;
bviament, en esclatar el conicte va haver de
deixar lafeina. Durant la primerapostguerra,esva
dedicar a fer traduccions; concretament, a traduir
les seves novelles al castell: Tierras del Ebro el
1940,Laluzescondida(quesLintilcombattradut
i revisat) el 1943. I el 1945 va editar unabiograa,
Cervantes, que va ser un xit.Va fer articles (a La
VanguardiaEspaola),vafermsbiograes(d'Oscar
Wilde,deBaroja),vaguanyarelpremiNadal,vaser
tradutalfrancs(apartir del castell).I l'Arb,que
havia comenat sent una menade LouisFerdinand
7
Cline catal , va acabar esdevenint una mena de
Stefan Zweig castell. I al nal, als seixanta, va
tornar al catal.Tampoc teniagaires sortides ms;
Elprocs.Revistacontracultural
tal com ho vaexplicar Joan Fuster en un article de
1970,Laqestidelbilingisme:
Per a lescriptor, el recurs al castell sol anar
lligat ales peripcies de laprofessionalitzaci.
Aix,no calexplicarho: prouquesconegutde
tothom. Lalternativa purista demanava i
demana sacricis i renncies singularment
penosos. Hi ha qui els ha acceptats sense
reserves: pels qui ho han fet, no cal dirho, jo
sento la ms incondicional de les admiracions.
Elsaltres, els quihem intentat de guanyarnos
el magre salari de latinta, no hem tingut ms
remeique resignarnosalesopcionsdelmercat
detreball.
Arb volia ser escriptor,volia viureescrivint,
al preu que fos, igual que Pla, Fuster o, suposo,
IgnasiAgust.Idurantelsanysquarantaicinquanta
aixvoliadirescriureencastell.Permoltquelobra
en castell sigui considerada qualitativament
inferior (tot i que el Martn de Caretas t els seus
defensors), en aquell moment era una forma de
seguir sent escriptor i alhora mantenir una famlia,
fosquinfoselveredictedelaposteritat.Alcapiala
, Fuster acabaarmant, en larticle citat, que en
ltimainstncia,l'escriptor bilingenoexisteix.O
sunespcimenmolt rar.El resultat,alallarga,s
unamenadeterradening(unaexpressi,percert,
que Rosales ha fet servir per explicar la posici de
l'Arbdinslaliteraturacatalanadelasegonameitat
del segle passat). Per a una editorial que publica
llibresencatal,avuidiaelsllibrescastellansdArb
sn unacosaaliena,estrangera,quelcomqueno els
pertocaaells(en elpitjordelscasos,esfacomamb
ContraUnamuno ylosdems,de Fuster,quesedita
tradutal catalperalg altre;unaoperaci,hopuc
ben assegurar, arriscada). I per a les editorials en
castell,siguipel quesigui,nopesen prou;menys i
6 tot que el Viaje en autobs de Josep Pla, per
entendrens. Sn llibres que no paga la pena
reeditar, sigui per mediocres, sigui perqu tampoc
ningelscompraria.Unmalnegoci,vaja.
Per hi ha l'obra tardana en catal, on l'Arb
abandonalallenguabdai,pertant,elproblema
seria un altre. Com s pblic i notori, el fet que
l'autordeCaminsdenitsigui elprimerquetractales
Terresde l'Ebrecom un escenari literari amb cara i
ulls,fentneprcticamentunaxifradel'univers,tla
seva importncia. Perqu encara avui una de les
principalsqualitatsd'Elshomesdelaterraielmars
la possibilitat de conixer com era laribera fa cent
anys (i estem parlant d'un territori que no s gaire
ms antic); una qualitat compartida sobretot amb
152

Terresdel'Ebre.Nosabriadir,per,enquinamesura
no s Arb qui crea aquest paisatge, igual que
segonsOscarWildevan ser els pintorsi els poetes
els qui vancrearlaboiradeLondres.Ell seriaaix el
nostre Verdaguer, o el nostre Cervantes (i,
curiosament,vaescriurelabiograadetots dos).I,
quan dic nostre, em refereixo al collectiu que
s'encavalca al nord del Pas Valenci i al sud del
Principat.
Hi ha, doncs, una utilitzaci possible d'Arb
comaemblema(com a monument) d'unaidentitat
ebrenca, si s que tal cosa existeix. Aix ha estat
proureconegut,defamoltdetemps;tal comhova
resumirJosepMariaBalaguer(undelsquimillorhan
escrit sobrel'escriptor):Desd'aquestaperspectiva,
el mrit d'Arb se situava, per tant, en el fet de
recordar que el Baix Ebre tamb s de Du, o de
Catalunya.Cosaque tambvol dir que,si l'Arb a
principidelsanystrentavaser reconegutpelcentre,
va ser sobretot per la seva condici perifrica; a
canvi de ser considerat un rudimentari, un pur
instintiu,unamena de pastor poeta(tal com ho
resumiria el propi Arb uns anys desprs), ell feia
entrar el Delta en la literatura catalana. I malgrat
aix,lamillorpart delasevaobras enrealitat una
crnica (un document) de la lluita de l'individu
contralacomunitat;unindividuanomenatJoanet,o
Merc,oTino,onsitotmossnCinto.Unindividu
quehisdesdeL'intilcombat,on
entreveialaveritat: la difernciaentre la vida
comerailavidacom jol'haviasomniada, iem
venia un esborronament. Eral'esborronament
del'infantqueesprenia laVidacomunafesta,i
laVidaveniacruel,incomprensible,inesperada.
s un personatge que ens explica la seva
histria,igualquefarelprotagonistadeNotesd'un
estudiant quevamorir boig.Entotaaquestaprimera
poca hi ha una alternana entre novelles en
primerapersona(lesduestotjustcitades)inovelles
en tercera (Terres de l'Ebre i Camins de nit), en les
qualselconictesvistdesdeforail'individupotser
no t tant de pes (seria difcil decidir qui n's el
protagonista, de fet); sn, en realitat, crniques
familiars.Ambdues vies se sintetitzen en una obra
mestra: Tino Costa. s una novella en tercera
persona, per el seu personatge central, un
marginat,insistirenlavisidonadaalprimerllibre:
lavidalaveiasempre(...)comlahistriad'una
guerra inacabable, un sacrici perenne, un
ininterromput vessament de sang, perdentse
Elprocs.Revistacontracultural
enelfonsremotde lahistria; ilavctimaera
sempre l'home, nu i abandonat a les fosques
forces del mal sobre la terra, i enlloc la
Naturalesa no havia desplegat una tan
esferedora,tanimplacableferocitat
Albert Roig va dirne el tipus de l'heroi
idealista,msingenuqueabsurd,incapad'acceptar
l'engany(la cursiva s seva).Ell s el protagonista
de la millor poca de l'autor, aquella que arriba a
anticipar la novella existencialista; es tracta
sempre, al capdavall, d'alg que pren conscincia
del mn,que descobreixla diferncia entre la vida
comunafesta i lavidacomunescenaridecrueltat.
Per aix els seus millors personatges sn,
habitualment,joves.Per aixmateix,elprimerArb
s un d'aquells escriptors que fascinen els
adolescents: escriptors enrabiats amb el mn, que
escriuen per esbravarse,un llinatgeque va des de
BaudelairensaBukowski,passant,comdiem,per
LouisFerdinand Cline. Per potser ser quan
l'escriptor comenciasospitarquepotser elconicte
inicial, aquest jo contra el mn, era massa simple,
quepotsertotsmsequilibrat,quandonilesseves
millors obres: TinoCosta,sobretot, o tamb el seu
Verdaguer.
sunmomentd'equilibri queduramolt poc:
desprs vindr l'acceptaci de L'espera. El
protagonista d'aquesta novella, Andreu de la
Canda, pateixtotes les calamitats habituals en les
obresdelrapitenc(selimorentresdonesiun ll,un
altrese'nva alaguerradel Marroc...),peraprn a
resignars'hi:aesperar.I aix,evidentment,litreual
llibre aquella tensi emotiva tan particular de les
primeres novelles, que des del primer moment
s'encaminen,tibants,capaunactedeviolncianal
constantment anunciat8 . Per aix tampoc
diferenciaL'esperade,perexemple,Elvent delanit;
enambdscasos,estractadenovellesdevenuts,
installadesenlaresignaci,enlapacincia.
Potserelproblemasunaltre.LatramadeL'espera
es dilueix en histries secundries, en tot
d'explicacionssobrelavidaicostumsdelpoble;com
si la collectivitat, nalment, hagus venut un
individuquejanotforcesperplantarlicara.Nos
un problemanou:ja a Camins denit la proliferaci
de relats tangencials,gairebpetits contes (i algun
d'ellsrecuperatcomatalaNarracionsdelDelta)feia
sotsobrarlaunitatdelllibre;peraL'esperaelrecurs
acaba devorant tot l'inters que el lector pugui
sentir per les penes d'Andreu de la Canda, mentre
Arb l'abandona tot seguint el l d'una ancdota,
d'una descripci. s, tal com advertia Walter
153

Benjamin, una tensi entre el novellista que faun
llibre en solitud i el narrador que participa d'una
conversa.L'experinciaquepassadebocaen boca
s lafont de la qual han pouat tots elsnarradors,
segons Benjamin; Arb mateix, a les seves
memries,considera quela sevagran inuncia,al
costat d'Eurpides, s una vena d'Amposta que de
nitelscontavahistries:
Crecfermament queaquellaatmosferatrbola
i de tragdia que forma el rerefons d'alguns
delsmeusllibrestenmoltamesural'origenen
leshistriesdel'anciana, enelscrimsrelatatsa
les nits de vent o de tempesta, quan jo me
l'escoltavacontenintl'al.
L'espera, doncs, viu en una tensi irresolta
entrelanovellaclssicaquepretnserielfetqueel
seu autor s ms aviat un narrador que se somnia
novellista (i entengueuaquestaoposici benb en
els termes en qu la planteja Benjamin). Caldr
esperar, potser, l'aparici del Jess Moncada de
CamdesirgaiCalaveresatnites,llibresbastitscom
unmosaiccollectiu,perveurecomaquestamateixa
tensi es resol en una forma satisfactria, en una
soluci que l'Arb no va saber trobar. Perqu, tot i
inutperleshistriesdelavenaipelstrgicsgrecs,
ell aspiravaa ser Po Baroja, o Tolstoi, o Stendhal.
Hauria pogut ser un gran contista, per volia fer
novella.
Aquest era l'Arb que acabava d'escriure el
seuprimerllibredememries:unbonprosista,ser,
resignat,autor dediverses biograes,unamena de
Stefan Zweig, insisteixo, igualment superat pels
esdeveniments,tot i quedemaneramenys trgica.
Si estirssim el parallelisme amb Zweig,una mica
arriscat, admetemho, potser podrem concloure
que el seu millor llibre possible en aquell moment
tamb havien de ser les seves memries, que va
tenir lamala pensada (o la malasort) d'escriure en
castell, condemnantles a la terra de ning dels
escriptorsquejanoformenpartdelasevaliteratura
ni acaben de ser acceptats per aquella en qu
intenten sobreviure.I,per cert: es tractad'un llibre
on,uncopms,elprotagonistasalgbenjoveque
veuelmnperprimercop.
1 Osigui, ungrupde jovesescriptorsque, a principisdels
anys30,esreunienal'establimentd'aquestnom.Hihavia
Joan Teixidor, Xavier Benguerel, Mart de Riquer, Joan
Vinyoli o Ramon Xuriguera. I, mirants'ho de lluny,
SalvadorEspriu.
Elprocs.Revistacontracultural
2 La resposta provisional, anomenada L'enigmtica
Cenirade SebastiJuanArb,vaaparixer al nmero11
deLoSenienc,ipotsertrobadafcilmentperlaxarxa.
3 Aquest sun cascuris,perqu la versique encircula
nos,adifernciade la resta decasos,la mstardana;hi
ha una verside 1961, titulada Horanegra, i encara una
altrade1983. I encaracal afegirhique, quanClubEditor
faquatreanysvapublicar elllibre, ambel ttolNotesd'un
estudiant que va morir boig, el text era el de 1935 (el
d'Horesenblanc); laversi,vaja,quehihauncertconsens
aconsiderarlamillord'aquestaobra.
4Tampoceral'nica pensarho.AlbertRoig, aIpelavala
taronjaamb lesdentsdiu: I perqu el rapitenc noescriu
nideixa parlar mai la gent de la ribera amblo seu parlar
caractersticdelstaus, delssamarucsi delesllunadesde
sol,delslligallosilesraberes?Tenia lexemplede Joaquim
Ruyra.Potserperrebuigal feli, ifalla,documentalisme
dels patricis tortosins. I tamb pels ineptes correctors
destil i editors i escriptors del noucents. I perqu no
sembls, als ulls de les periodistes de Barcelona, ms
rudimentariimsprimitiuencara.
5 Elcasde Narracionsdel Delta, peraltra banda, em cou
especialment, perqu algunes d'aquestes narracions sn
fragmentsdeLoshombresdelatierraydelmartradutsal
catal per l'autor. I jo noho vaig saber nsque la meva
traduccid'aqueststextosja era alcarrer.Iper aixquan
l'Arb explica que, de nit, sentia els corns marins, jo he
escrit, a la pgina 147, que sentia caragols de mar. I el
mstristsquehovaigfermentre viviaa vint minutsde
Tarragona, ique enaquestcass que potsagafar el llibre
enprstec...
6 Hi ha una carta de recomanaci de Pere Coromines,
adreada a Josep Tarradellas, per tal que aquest ltim
contracts l'Arb, amb un passatge ben divertit, tot i
l'embolicsintctic:Vull dirque sipodeuel feuentrara la
Generalitat. Si no retenim aquest noi aqu, en Marcell
Domingosel'endur a Madrid icorrem elperillde perdre
perlallenguacatalanaunescriptorquea mansvessadesli
resoldriaallelsproblemesdelasevavida.
7 Aix pot semblar una exageraci, per el cas s que
aquest va ser l'efecte de L'intil combat, la seva primera
novella publicada. Manuel de Montoliu, per exemple, hi
veia una encarnaci de tota la barbrie condensada en
l'instintd'odiidestruccidelcomunisme.
8TinoCosta,perexemple,suna d'aquellesnovellesque
comencenexplicantel desenlla:lamort deSileta i la de
TinoCosta.Nomsendeixaunaperexplicar.
154

Tots els llibres que estimem semblen
escrits en llengua estrangera
Andrea Valds
En esclatar la guerra civil espanyola,Sebasti Joan
Arb va interrompre la seva carrera literria. Ms
tard es va dedicar a autotraduirse i encara que
aquestadecisi vavenirdeterminadaperlesrestric
cions del franquisme,hi hauna certaambigitat en
comlapersonalitzailatransformaenmtoded'es
criptura.sms,esdiriaqueArbvaanarcorregint
secadavegadaqueelsistemalivapermetreferho.
Laliteratura,desprsdetot,stambunaindstria:
hi ha primeres edicions, traduccions prpies i alie
nes, reimpressionsque circulen o cauen enl'oblit o
tamb sn recuperades, com succeeix en aquesta
installaci, en qu no es valoratant laqualitat del
que escriviaArb sin la seva relaci amb all que
anavaproduint.
Sabent que els modes d'emprendre el text
sn innits,aixcom lescircumstnciesenlesquals
escreai esrep,ns ont sentit ser perfeccionista?
Potserlaliteraturaestiguisempreenestatcrticis
aquesta fragilitat la que garanteix la seva prpia
supervivncia.
Enel recorregut queproposoacontinuaci,presen
to variacions d'algunsconceptesque tenen a veure
ambl'autorcitat (eldelatraducci,lescorreccionso
l'ajornament), per a referirme a una escriptura en
eternconicte.
Aquest recorregut no s complet ni cro
nolgic,com tampoc hosnlesnostreslectures.s
ms, com deia Mario Libertella citant Aira de
memria, no existeixen dues persones en el mn
quehaginllegitexactament elsmateixosllibres.Ala
qualcosal'escriptoraGuadalupeNettelafegeix:
No nomsno existeixen dos lectors que hagin
llegitexactament el mateixnombre de llibresi
els mateixos ttols, sin que no existeixendos
lectors que hagin llegit ni tan sols el mateix
llibre. Fins i tot amb el text davant, cadasc
interpreta,oblidaoretunllibredistint.
HotindriaArbencompte?
Elprocs.Revistacontracultural
1.Elgranquadern
Per decidir si quelcom est b o malament
tenim unareglamolt senzilla:laredacci hade ser
vertadera.Calescriureelques,elqueveiem,elque
escoltem, el que fem. Per exemple, est prohibit
escriure:la iaia s'assembla a una bruixa. Per s
queestpermsescriure:lagentanomenaalaiaia
laBruixa.Est prohibit escriure:el poblesbo
nic, perqu el poble pot ser bonic per nosaltres i
lleig per unesaltrespersones.De lamateixamane
ra, si escrivim: l'ordenana s bo, no s veritat,
perqu l'ordenanapot ser capa de cometre mal
datsquenosaltresignorem.Escrivim,senzillament:
l'ordenana ens ha donat unes mantes. Escriu
rem:mengemmoltesnous,ino:ensagradenles
nous,perqulaparaulaagradarnosunaparau
la segura, manca de precisi i d'objectivitat. Ens
agradenlesnousi ens agradalanostramareno
podenvolerdirelmateix.Laprimerafrmuladesig
naun gustagradable alaboca,i lasegona,unsen
timent.Les paraules que deneixen els sentiments
snmoltvagues;smillorevitarusarlesiatenirsea
ladescripcidelsobjectes,delsssershumansid'un
mateix,sadir,aladescripcideldelsfets.Clausi
Lucas
He escollit obrir recorregut amb aquest
fragment d'AgotaKristofqueperamismoltsigni
catiu, perqu en xar unes regles d'escriptura ja
est descrivint una manera d'estar en el mn i s
una maneraestranya,despersonalitzada,com si el
narrador, quesempresun nosaltres (Claus i Lu
cas)volgusminimitzar el seupuntdevistaiexpul
sarsedelpropitext.Aquestadespullatmoltaveu
reamblesvivnciesdelaprpiaautora.Als21anys,
Kristofes vaexiliar d'Hongria a Sussa i desprs de
treballarcincanysen unafbricaderellotges sense
entendreni patatadel queescoltavao llegia,vade
cidir deixar ho tot, ns i tot el seu marit,per co
menar a escriure, cosa quevafer en unallengua
155

estrangera de la qual hagu de conquistar, una a
una,toteslesparaules.
scuris queaquestallengua fosel francs,
perqu s un idioma quetendeix a laretrica i del
qual es coneixenmanualsimpossibles.PensoenDe
quinamaneravaig escriurealgunsdels meusllibres
de Raymond Roussel, els Exercicis d'estil de Que
neau o la perequiana La vida instruccions d's.A
difernciadeKristof,aquiimagino enganxadaaun
diccionariisuanttintapertreurequelcomdel'estret
permetredelseuvocabulari,aqueststres autorsno
vanforjarelseuestilpartint d'unadicultatreal.Ells
se la van imposar deliberadament. Amb els seus
contraintesaconseguiren excitar la sevaimagina
ciideixarnosigualmentperplexos.
2.Eldisbaratestilstic
Cometpotagradaraquestatraduccideborratxos?
Aixm'ho vadir l'encarregadadelaprimerallibreria
on vaig treballar.Parlvem deFerdydurke,novella
provocacienquunhomedetrentaanysambui
xeraexistencial es veu obligat atornar al collegi i
integrarseen unaclasse.Entre elspupitres,esbar
josi raptes ser testimoni del trampsempenyora
ment de diversos adolescents per atrapar l'edat
adulta.
Encara queGombrowicz la va escriure origi
nalment en polons,una vegada a l'exili es va ani
mar a autotraduirla al castell. L'empresa no fou
fcil.Segons explicaen el prleg,per vncer laseva
parlisi idiomtica,ell, que amb prou feines domi
naval'espanyol i no tenia un diccionari alqual acu
dir,escitavapuntualmentambunadesenad'escrip
tors i amics a la sala d'escacs d'una conteria. El
procserael segent:Gombrowiczllegiael llibreen
polons (idioma que els presents desconeixien) i
l'anavapassantoralmentalfrancs.Aquellsquil'en
tenien contaven a la resta qu deia en cada frase.
Entretots discutien en espanyol quinaera lamillor
traducci, que desprs passaven al francs per tal
que ell no se'n perds ni un detall.I aix amb cada
pargraf. A aix s'afegia que, en ocasions, Gom
browicz prenia un gran afecte a una paraula espa
nyolaelsentitdelaqualnoentenia,perlaimposa
vade totes formes,perqu li semblavaque sonava
b o era ms divertida. No en va, Ferdydurke fou
l'excusaquevapermetredonarformaalaimmadu
resaoelqueselmateix:deixar el text enunestat
amorf i transitori com s l'adolescncia i acceptar
que s'inami o recorri a altres paraules all on el
vocabularinoarriba,totiserreclamatambfora.
Elprocs.Revistacontracultural
Curiosament, poc abans de la seva publica
ci,Gombrowicz vaconvncer els lectors deno dir
reso,enelseudefecte,detransmetrelasevaopini
ambuncodigestual.EnFerdydurke,al capdavall,la
ganyota estmolt present. Sivoleu expressar que
us va agradar, en veure'm, toqueu senzillament la
vostra orella dreta.Si us aferreu a l'orella esquerra
sabrquenousvaagradar,ielnassignicariaqueel
vostrejudiciest al mig.Penso que quivareplicar
aquestltimgestdeviaestarconstipat...
3.Performances
Imagino que Arb, com tots nosaltres, va experi
mentarelfet de tenir aquestaparaulaalapuntade
lallenguaiveurequeno surt,quenoarriba...Tante
jar,esperar.Lanecessitatdetrobarladevegadess
molt urgent.Defet,hi hatextosque en lluitaramb
aquesta classe d'urgncia es tornen performtics.
Ms que escriptura sn vivncia. Penso en Aigua
VivaonClariceLispectoresconstrueixliterriament
des de la cerca d'all neutre o lIt, paraula senzilla
que sintetitzaununiversbastant complex,sobretot
si se'l relaciona amb aquest altre que viu de l'ocu
rrnciamsque dela literatura.Em refereixo al de
KennethGoldsmith.EnInquiet,elparedel'escriptu
rano creativarelataambpolsobsessiutotselsmo
viments que realitza el seucosun 16 dejunyentre
les10 del matiles11delanit.L'escripturaestorna
registresiolgicencaraqueamesuraqueavanael
dia,aquestaparaulaenmoviment comenaaincor
porarelpuntdevistansques'emborratxaivatan
cantlesparpelles.
A les 22: .narapes es ecidn le y ahcered
onamalderaglupIE.ahceredallirrotmapalacsar
ahcered onam aL .opreuc led srted oup IE
.ohcered nzaroc oded le odneiugis laripse ne
eveumesadreiuqzionamaL
Per potser no fa falta complicarse tant.
M'agrada quan Fabin Casas diu que no s'ha de
deixar lapuntuacienmansdelscorrectors,perqu
sunaqestiticaquetaveureamblarespiraci
de l'escriptor.Llegint Osvaldo Lamborghini en l'es
mentadaclau unaentn perquno arribani als cin
quanta. La seva tendncia a dinamitar les frases i
afegirputadetesencavalcaments,jocsdeparaules,
ratllades em remet a una escriptura plstica, que
s'est dessagnant.No en vael seu debut (El Fiord)
fou literalment un part que acaba en manifestaci
polticainoadmetcaptipusdecorrecci.
156

FotograadeltextdAnaCristinaCsar:Otrocuerpomalogradoescribiendoentrelineas
4.L'escoladinmicad'escriptors
ComambArb,elmeuintersperMario Bellatinno
esttanvinculataall queescriusinalasevarela
ciamblaliteratura,quesunarelaci un pltara
da.Emrefereixo apublicar diversosdels seusllibres
enunaedici mnimaperpoderintercanviarlosper
un paquet decigarreteso organitzar una confern
ciad'escriptorsduplicats.Enunaentrevistaesmenta
comdemalament hovapassaralprincipi,quanpo
diaarribaraescriureelmateix,elmateix,elmateix
durant 20hores seguides. Haviaescrit 2.500 pgi
nesd'unanovellai m'adonavaqueperacabarlaen
necessitavaalmenys2.500 ms.Novullponderar la
lgicadelacausail'efectepervacoincidiramb el
fet que vaig trobar una terpia i em vaig illuminar
enunestat deconscinciadurant diesi emvaigpo
sar a tallar el queteniaescrit.Vaig descobrirque la
novella estava acabada feia un parell d'anys, per
l'obsessi de l'escriptura feia queaix es sepults i
esconvertsnalmentenunnores.
Curiosament, de la terpia que esmenta va
sorgir un altre llibre.Com que Bellatin no tenia els
centdlars quecostavacada sessi,vacomenar a
pagaralasevalacanianaambtextos.Aqueststextos
sn elsquehihaaLacondicidelesors.Quan es
vanrecuperar per a la sevapublicaci,l'editorialva
voler enviarli unacopiadelllibre perell elsvade
manar quenohofessin,de tal maneraquehi haun
Elprocs.Revistacontracultural
llibreseu queni hallegit i del qual tot just recorda
algunfragment.
Com que creu que l'escriptura no es pot en
senyar,va muntar unaescola l'nicacondici de la
qualeraprecisamentnoescriure.Sihomencionono
sper recuperarBartleby,(aixjaho han fetaltres,
massa!) sin perqu comparteixo la seva idea que
convexperimentarunaltretipusdecreaciques
la segonacondici delescola:Aaixecar el cul de la
cadira.Sortir forai collaborar ambels realitzadors,
els artistesplstics...per forar l'entradaal text per
una altrabandaperqu en la literatura,com en tot,
hi hamoltesideespreconcebudessobre elque est
bomalamentidevegadescostaarriscarse.
5.Traantcontnuums
NosqueCsarAirapubliquimolt,squehopubli
ca tot, indiscriminadament, ja sigui en editorials
granso petites,consolidadeso destinadesal fracs.
Aix em recorda la falta de pudor amb qu Arb
segueixcorregintse,nsitotdesprsd'haverpubli
cat,comsielllibrefosunacircumstnciacollateral
a l'escriptura i no l'objecte nal. Per a diferncia
d'Arb,Aira mai tornaria enrere perqu ell sempre
escriu capendavant,mogut per unimpuls.s ms,
lasevasupervivnciacomanarradornodepn tant
delaqualitatdelquejahaescritsindelfetdeman
tenir viu aquest mateix impuls.Aquesta necessitat
d'actualitzaci el porta a fer girs radicals, adoptar
157

solucions rocambolesques (com en certs guions
d'Almodvar,ontotesresolposantunaperruca).s
ms,Airascapademodicarlesescalesoconver
tir unaerrada en oportunitat literriai segueixi se
gueix, en una espcie de contnuum narratiu que
podriarelacionarseambEl ManifestCorrealista,on
l'espai (arquitectura) i el temps (literatura) formen
untot,unsens.
6.Bulmialiterria
Ignoro siArb creia en laparaulajusta,laquefaria
dir aPla:Fumo per trobar l'adjectiu.L'esmentada
exignciatamblavatenir Borgesi,tanmateix,als
dosse'lsconeixms dunabs.A Plali succeaamb
indefectible(enelseuQuadern grisnosquantes
vegades la menciona) i a Borges li agradava lapa
raulaunnime.Amb tot,no varenunciar mai a la
possibilitat d'enunciar el mn sencer,dela mateixa
maneraque untal CarlosArgentino esva proposar
versicarl'arrodonimentdelplaneta.Hosuggereixa
L'Aleph,contequefarefernciaaundels punts de
l'espai que cont tots els punts. Sabentho, Kat
chadjianvaextremar el joc quejas'insinuaalaver
si original,insertant cinc mil siscentes paraules a
lesquatremildepartena.Entrelatardailagen
tada d'Amrica ens va colar un xerrac.Ms enda
FotograadelcatlegonapareixlamaquetadeLacasasinndeKiesler
Elprocs.Revistacontracultural
vant una corbata, mosquits, rom, una pgina del
tractat de sonomiade Della Porta,un gasmetre,
una parella barallantse, un mecanoscrit de Petrar
ca,extraterrestres,donesihomesnus,elnaixement
de cinc gossos salsitxai cosesper l'estil...com si en
reproduir la mecnica del'Aleph en el propi conte,
repliqus el gest del cartgraf els mapes del qual
acaben cobrint el territori que es proposava repre
sentar.
7.Destruiruntext
Hihamoltesmaneresdemataruntextiunademolt
freqent s reescriure'l nsadesgurarlooaniqui
lar la seva essncia, com aquests rostres que des
prs de sotmetre's a vries intervencions quirrgi
queshan perdut lasevapersonalitat.L'altra,sdes
vetllarelsseusengranatges,nodeixarresal'ombrai
aqu emve a la memriaunaancdotarelacionada
amb l'adaptaci al cinema de Moby Dick.Un dels
fragmentsmscelebratssl'octau:
Perquel plpit ssemprelapart msavana
dadelaTerra, elplpitguiael mnitotveda
rrerad'ell. Desdel plpit comenaaentreveu
re'slatempestade lacleradivinaislaproa
quesuportalaprimeraenvestida.Desdelplpit
s'invoca per primeravegada el du delsvents
158
 Elprocs.Revistacontracultural

favorables o contrarisper suplicarli una brisa esvan malinterpretar.Anys desprs,Saussierretor

propcia. S, el mn s una nau en un viatge n al seu pason vaserconsagrat comafotoperio
senseretorn.Ielplpitslasevaproa.
dista per sotmetre aexamen les seves velles imat
gesireconstruirelsfetsdesdelseuanglemort.
EnMobyDickhihaalgunacosamoltbblica,elllen
Letableaudechassesunassaigsobrelafotograa
guatge tendeix a l'allegoria, per en portarla al
que reivindica elsracons oblidats o maltractatsper
cinemaeldirectorJohnHustonesvaprendrealpeu
laHistriaiqestionaaquellsquehantranscendit el
delalletraalgunadelessevesimatgesienconstruir
temps,grciesalsseusmonumentsitrofeus.Elttol
una cpia de la capella ququera, va decidir que el
ved'una cacera en qu foren convidats ell i altres
granplpitteniaefectivamentformadeproa.
fotoperiodistes.En retratarlos,lamajoria tanca els
Pocdesprsd'estrenarselapellcula,lacapelladel
ulls en disparar i aix s com es sent Saussier, per
New Bedford real vacomenar a rebre ms i ms
aix acompanya el seu assaig amb un relat. Ja ho
visitants iladecepci vaser granencomprovar que
deiaCixous: La mevaescriptura mira.Amb elsulls
el seufamsplpit no s'assemblava gens a un vai
tancats.
xell. Davant de les queixes dels visitants, els
D'aquesta impossibilitat de plasmar la realitat tal
ququersvanretirarl'originalielvanreemplaarper
comsjasen'adonavaMacedonioFernndezaMu
un altredeprovisional,jaen formadeproa,per ini
seudelanovellaeterna.M'agradariatancarelreco
ciar unacollectaamb la qual construir el denitiu,
rregut esmentantloperqusi Arb ajorn el tanca
sadir,un comelqueapareixiaalapellcula,per
mentdeTerresdel'Ebre i Notesd'un estudiant que
nsitotlamaquetavaagradartant queladeixaren
vamorir boigfentnesuccessivesversions,Macedo
talqual.
niova posposar linici del'Eterna amb unacinquan
A mi, en canvi,em va semblar un d'aquests apara
tenadeprlegs.Arribatsaaquestpunthededirque
dors que munten per Nadal al Corte Ingls i vaig
del primer noms en vaig llegir els fragments que
pensar eneldisgustques'enduriaMelvillesihagus
ancorregint;delsegon,l'ndexqueen sija s una
sabut que aquell fragment, escrit enun to exaltat i
pealiterria.Devegadespassa.
proftic,shaviareprodutensentitliteral.

9.Museodelanovelaeterna
8.Escriuresobrelesrunesd'untextanterior
ndice
En diverses deles seves correccions,Arb sacrica
DedicatoriaamiPersonajelaEternaPrlogos
unadadaounaparaulaperaconseguirmsudesa
Loquenaceyloquemuere
de maneraque el text guanyaen bellesaper perd
Prlogoalaeternidad
en precisi. Aix em porta a pensar en aquestes
Perspectiva
obres (mal anomenades) denocci quees repre
Prlogoamipersonadeautor
nenalllargdeltemps.Enencararlesdenousorgeix
Andando
el dubte perqu la memria, al capdavall, tamb
Elautortambinhabla
edita.Fixa unescoses, en descartaunesaltreso b
Aloscrticos
les recordamodicades peruna altra variablede la
Cartaaloscrticos
qual nosempresom conscients.El text d'altraban
PresentacinparalaEterna
da, t un temps intern. De vegades, cal deixarlo
Hogardelanoexistencia
descansarperpoderveure'l.
Somosunsoarsinlmite
EnMemriesd'unajovecatlicaquesunanovella
A loslectoresquepadeceran siignorasen loque la
autobiogrca,MaryMcCarthynalitzacadacaptol
novelacuenta
amb anotacions en les qualsmatisalaveracitatd'a
Nuevo prlogo a mi personade autor Prlogo que
ll que explica o les contrasta amb altres membres
creesaberalgoNoveladelospersonajes
delasevafamlia,pertaldedeixarconstnciadeles
Prlogoalonuncavisto
trampes de l'escriptura que sn tamb les del seu
Salutacin
cap.
Otrodeseodesaludar
Uncassimilar seriaeldelfotoperiodistaGillesSaus
Cmohasidoposible,aln,lanovelaperfecta
sier,que vacobrir larevoluci romanesa aTimisoa
Deunamor
ra.Elseutreballvaser publicatendiversesrevistesi
Unpersonaje,antesdeestrenarsePrlogo,tambin
li vavaldre elWorld Press Photo,malgrat quealgu
Prlogometafsico
nesdelessevesinstantnies,inclosalamsfamosa,
Elhombrequengavivir

159
 Elprocs.Revistacontracultural

GuaalosPrlogos(prlogoindicador)Alaspuertas PrlogodelapavitayelroperitoCartagenial
delanovela Basta con "ir antes" para ser prlogo? El prlogo
EntradaenprlogodeFederico modelo
Allectordevidriera Prlogocudruple?
Dospersonajesdesechados ElPresidenteylaMuerte
Prlogoprimerodelanovela AlLectorsalteado
A los no peritos en Metafsica Descripcin de la Imprecacinpara el lector seguidoPrlogo queen
Eterna treprlogosseempinaNotadeposprlogo
Elfantasismo esencialdelMundoPrlogodeindeci EstosFueronPrlogos?yestaSeraNovela?
sin DespiertaComienzaelTiempodelaNovela
EternayDulcePersona Muvese
Prlogodelpersonajeprestado Captulo ICaptulo IICaptulo IIICaptulo IVCaptulo
staeslanovelaqueprincipi V Captulo VI Captulo VII Captulo VIII Captulo IX
Noveladelascosasclausuradas CaptuloXCaptuloXICaptuloXIICaptuloXIIICap
Otroprlogo tuloXIVCaptuloXVCaptuloXVICaptuloXVIICap
Alautor(delanovela)Nolesucedenada? tuloXVIIICaptuloXIXCaptuloXX
Prlogo de desesperanza de autor Quizagenio se Intento deSedacin deunaHeridaqueseTiene en
lamentadesunombreAlospersonajesdeminovela Cuenta
Prlogoalquesedebelectura LaNovelaenEstados
Ququeris:deboseguirprlogos AlqueQuieraEscribirestaNovela
Loquemesucede Montajeoriginalytextos:AndreaValdsBarcelona,
Prlogoquesesientenovela agostode2015

XavierRistol:S/T(2013)

160
 Elprocs.Revistacontracultural

Eugeni Oneguin
Aleksandr Puixkin
Text i traducci dArnau Barios

Presentolestrentacinc estrofesinicialsdel primer captoldelanovellaen

vers Eugeni Oneguin,d'Aleksandr Puixkin. Ell les vaescriure durant el seu
exili al sud del'Imperi Rus,al maig de 1823,i hivacrearexpressament una
formaestrcaquelatraduccinomsconservaamitges.L'estrofaonegui
nanaoriginalconsisteixencatorzeoctosllabsimbicsambunesquemade
rimesmasculinesfemeninesx.La milloropci (i,per aNabokov,mathe
matically impossible) seriaconservar l'estrofade l'original,ingrvidai ele
gant.Algunesbonestraduccionsangleses i la francesa d'Andr Markowicz
hanaconseguit conservarla,perhohanaconseguitacostajanod'indeli
tats(indelsho somtots),sin d'afegits,invencionsialteracionsdesentit.
Ellector,enaquestestraduccionsexcellents,sentsemprelamsicaoriginal
perenperdde vegades el sentit.Perencabir en catal tota la informaci
del rus,calallargar l'octosllab.Enitali,EttoreLoGattovadecidir passar
ho totadecasllabs,ilivasortirbonicperunamicapesant.Jobarrejooc
tosllabsi decaslabs,totmanteninteliambe.Tampocno conservo l'alter
nanaxa de rimesmasculines i femenines:faig el quepuc.Renunciarala
rima?Perdbrillantor.Ferlaassonant? Enunobraenversllarga,seriacon
demnarseala monotonia.L'estrofatriada (i, en el fons,inventada),amb
totalarecanaper l'estrofaoriginal,emsemblaelmillor equilibri entre re
nnciesdelaformaiobligacionsdelsentit.
Puixkin juga.Eliminaestrofes quevaescriure i hi deixauns punts
suspensius, d'altresvegades hi ha punts suspensius d'estrofes que no va
escriuremai.Posanotesalpeuenprosa,introdueixconeguts alanarraci,
parla amb amics seus directament des del text,entra i surt dela novella
com un personatge.El primer captol s digressiu, pardic, i, al retall que
proposo aqu, podrem marcarhi aquestes orientacions:Oneguin anant a
casad'unonclemoribundPresentacid'Oneguin(coneixements,amors)
Diaadiad'Oneguin(mat,dinar,teatre)Excurssobreel teatreDiaadia
d'Oneguin(toaleta,ball)Excurs sobre els peusfemenins Diaadiad'O
neguin (tornadadel ballalamatinada).Peraclarir alguns aspectes,heim
provisatunesnotesquenopretenenserexhaustives.

161
 Elprocs.Revistacontracultural

I
Loncle,senyordemoralrecta,
haemmalaltitdeveritat
ishaguanyattotelrespecte,
millornoshopodiahaverpensat.
Lexemplemarcaunprecedent
per,Dumeu,lavorriment
destarseambunmalaltdediainit
inoallunyarsemaidelllit!
Quen's,d'hipcritaimesqu,
distraureuninfeliquena,
donarlimentrestantlamedecina,
tottrist,posarlibelcoix,
sospiraridirse,quannohosentning:
aveuresieldiableset'end!

II
Aixrumiaunjovepocasolta
quevolaencotxedecorreus
entrelapolsegueraquel'envolta,
fethereunicpelvolerdeZeus.
AmicsdelaLiudmilaidenRuslan! 1,
deixeuqueusmostrienuninstant,
aramateix,sensecautela,
elnostreheroi,lheroidelanovella:
Oneguin,unamicmoltestimat,
vanixerapropdelNeva,allonpotser,

162
 Elprocs.Revistacontracultural

lector,quehihagisnascuttu,tamb,
obquehihagisdestacat.
Joabansrondavaperall,
peremfamal,elnord,ami2.

III
Servintdefuncionariambmoltdafany,
sonpares'endeutavamsims;
soliafertresballscadaany;
sentnque,en,sarruns.
L'Eugeniquedaabonresguard:
primerelcuidaMadame;mstard,
Monsieurserquienprendrcura.
Sibesfeiaestimar,lacriatura,
eraargentviu.Pertreurelineguits,
MonsieurlAbb,tristfranceset,
encomptesdemoralitzarelvailet,
entotl'allionavaentreacudits,
renyavalesmalesessenseaplom
ielduiaalParcdEstiuaferhiuntomb.

IV
Quanjoventutirebellia
arribenalEugeni,anysdesomieig,
anysdesperanaimelangia;
aaquestMonsieurlengeguenapasseig.
JaenllibertatOneguinroda:
ambuntalldecabellsd'ltimamoda,
igualqueundandylondinencmudat,
entraperdinsl'altasocietat.
Sesapcomunicarenllenguafrancesa
perfectament,l'escriuambeccia,
fentreverncies,hitgrcia,
ballamasurquesambdestresa.
Qumsuscal?Atotsresulta
unnoiqueesfaestimari,ams,prouculte.

V
Totshemaprsalgunacosa
delamaneraquemillorhempogut
iaixtothomques'hoproposa,
grciesaDu,potferseelsaberut.
Oneguins,enveredicte
demolts(judiciduriestricte!),
forainstrut;pedant,per.
Teniaelfelicssimdo
deconversarinoprendremaipartit,
tocarqualsevoltemacomquires
enundebat,amblaireents,
guardarsilenciencosesderudit
idesvetllarelsomriuredelesdames
ambamesdimprevistosepigrames.

163
 Elprocs.Revistacontracultural

VI
Noestdemoda,ja,elllat.
Ellenvaaprendre,adirvosveritat,
lamicaqueensoliaferservir:
dinscripcionsfcils,treurenlentrellat,
enraonardeJuvenal,
posarvalealescartes,alnal,
idelEneida,ambdesencerts,
dirnepocgairemsdunvers.
Entrelapolsdelescronologies,
furgantlescrniquesdelmnsencer,
nohitrobariacapplaer.
DeRmul,tanmateix,alsnostresdies,
teniaapresesdememria
moltesancdotesdhistria.

VII
Privatdamorperlaltapoesia,
nos'entregavaalasonoritat
iuniambeduntroqueunodistingia,
totiquealgunshohagussimintentat.
MaldeiadeTecritidHomer
iaAdamSmithesdedicavaenter.
Eraunprofundeconomista:
teniaelpropipuntdevista
sobrel'erarinacional,
comsesostunestat,comcreix,
comprescindeixdel'ormateix
sitmatrianatural.
Sonpareaixnohoenteniab
ihipotecavamsterrer.

VIII
Detotelquesabiaamsl'Eugeni
nopucpasfernel'enlall.
Peronsqueeraunveritablegeni,
allquesesabiaambmsdetall,
allquedesdejoveliseria
dicultat,torturaialegria,
queliocupavaentotalajornada
lasevamandraatribolada,
era,doncs,lartdelapassisuau,
queOvidivacantar,paganthocar:
tanllunyd'Itlia,delallar,
enmigdunermindretmoldau,
culminariaenuncalvari
unviureesplendorsitemerari.

IX
..

164
 Elprocs.Revistacontracultural

X
Queaviatquevasaberferelpaperot,
estargels,guardarseunaillusi,
ngirseombrvolicapcot,
desenganyarperenganyarmillor,
mostrarsevanitsoobedient,
consideratoindiferent!
Nodeiares,queesmortet!,
Parlava,quefogsiardit!,
Totescrivint,quedesimbolt!
D'unsolamor,d'unanicaalenada,
s'abandonavaal'estimada.
Icommirava,intrpidoirresolt,
rpidotendre,icom,detantentant,
feiaacudirunallgrimabrillant!

XI
Comsimulavanotenirexperincia,
atemoriaambpenespreparades,
torbavaambbromeslainnocncia,
cantavalloesdelicades;
vingutlinstantentendridor,
sabiaderrotarambsenyipassi
lesporsdunsanyssensemalcia,
rebiaelgestreexd'unacarcia,
pregavaalgunaconfessidiscreta,
sentiajaelprimerbatec,
lamoraprop,iquan,ensec,
pactavaunareunisecreta...
ambellaasolesaldavant,
feiaunaclasseedicant!

XII
Queaviatquevacausardesci
alscorsdelescoquetesocials!
Siliveniaaquellcaprici
decarregarseelsseusrivals,
endeiafsticspledemalabava.
Iquinestrampeselsparava!
Pervosaltres,benauratsmarits,
ambellquedveubenunits:
esfeiaambl'homepicardis
(deixebledeFaublasidelseuart),
ambeldesconatvellard
iambelcornutmajestus
isatisfet,quetothotrobab:
tanteldinarcomlamuller.

XIIIXIV
.

165
 Elprocs.Revistacontracultural

XV
Comsempre,encarasestalllit
quanlihandutnotesicorreu.
Qusn?Linviten?S,alanit,
l'invitenatresllocs,esveu.
Primerunafesta,unaaltramstardana
Aonanir,elmeutarambana?
Peroncomena?Lisigual:
atotarreuarribapuntual.
Esmudaisurt,siduraeltitubeig,
cofatambunbarretbolivari
ijatenimlOneguinarondar
alairelliure,pelpasseig,
nsqueadverteixl'atentBreguet
quearribarasoparjustet.

XVI
Jasfosc.Dinseltrineus'aclofa,
tothomsapartaalcrit:Feupas,usdic!.
Elgebrelihaargentatl'estofa
delcoll,fetdecastor,alabric.
CapalTalon3 sembala:quelesperin,
segurquealljahihaenKaverin4.
Hihaentrat,elsurosaltaenlniadreta,
rajaelxampany,eldelcometa 5.
Tenfrontunroastbeefensagnat,
tfones(luxedelajovenesa,
laordelarestauracifrancesa),
ambpinyadecolordaurat,
formatgetendredeLimburg
ifoieenconservadEstrasburg.

XVII
Lasetvolcopesperposarenremull
lacarngreixosa,ardent;perelBreguet
ressonaenmigdelbatibull:
totjustestrenenunballet.
Legisladorimplacabledelteatre,
algquexiulaiidolatra
bellesactriusalescenari,
delsbastidorsunciutadhonorari,
Oneguinvolaalesdeveniment,
apuntperaxiularhilherona,
FedraoClepatra,aplaudirMona
ounentrechat,dinsdunambient
desperitcrtic(lnic
detotaixsfersesentir).

XVIII6
Pasdemgia!Entempspassats,
Fonvizinhibrillsovint,
cmicaudaiamicdellibertats;

166
 Elprocs.Revistacontracultural

tambladaptadorKniajnn.
zerovvapartirshieltributnoble
quesnelsplorsiaplaudimentsdelpoble
amblaSeminova,lactriu.
AllelnostreKatenintornviu
elgenimajestticdeCorneille,
elmurriXakhovskoivaferl'estrena
delsseussainets,punyentsdemena,
iDidelotvacoronars'hirei.
All,entrebastidorsentretingut,
vancrrerelsdiesdemajoventut.

XIX
Qusen'hafet,deesses,devosaltres?
Onheuanat?Oumatristaveu:
soulesd'abans?,souunesaltres
que,rellevantles,nolesreemplaceu?
Escoltaraquellscorsunaltrecop?
Ingrvida,emvolaraprop
unaTerpscoredelpasrus?
Notrobar,amblulltrist,difs,
caprostreconegutsobrelescena
repetitivai,dirigits
alpblicelsbinoclesavorrits,
espiafreddelemocialiena,
haurdebadallar,callat,
irecordaraquelltempspassat?

XX
sple,elteatre.Brillenllotges,
butaquesiplatea,tothibull,
algallinerpiquendemans,ferotges,
ifaremoreltelmentreesrecull.
Brillant,etria,elgestacorda
alsarquetsmgicsdelacorda,
propseuunmuntdenimfessaglutina,
sella,Istmina,laballarina.
Tocantaterraambunpeusol,
faamblaltreuncercle,puntperpunt.
Desobteunsalt,desobtevolaamunt,
comolbufariaunborrissol,
esdescabdella,sembolica
iambunpeuetveloenlaltreespica.

XXI
Totsaplaudiment.Oneguinentra,
senvaalseiententretopantambcames;
guerxejaielsbinoclescentra
enllotgesdedesconegudesdames.
Jaharepassatlesgaleries,
hottotvist:vestitsifesomies
eldeixenmoltinsatisfet.

167
 Elprocs.Revistacontracultural

Abandaibanda,alshomeselshafet
salutacionsi,ambgrandesinters,
desprs,hacontemplatlescena
ihabadallatihadit,giratdesquena:
Alpasdeltemps,tothissotms.
Abansveiaelsballetssenseferga
peraraenDidelottambemfatiga."

XXII
Encaraamors,dimonisiserpents
saltenisesvalotenalldalt.
Encaraguardenelsabricsservents
quedormenalvestbulprincipal7.
Piquendepeus;ningnopara
deprotestar,mocarse,fergatzara.
Encaraesveuen,dinsifora,
elsfanaletsbrillantalhora.
Escansenelscavallsdelfred
idelsarnesos,ielscotxersfanlloc
perescalfarlesmansalfoc,
totrenegantdelsenyoret.
Perl'Eugenijasenva,
acasa:elnoishademudar.

XXIII
Mensortir,deferunretratdel
d'aquellacambraresguardada
ondelamodal'aprenentmodel
esmudaiesdesmudaaltravegada?
Ambtotallquesoldifondres
peralcapritxdesdelmercantilLondres,
quepelmarBlticcapaqumateix
vepercanviarseambfustaigreix;
ambtotelqueelgustviddePars
elvanendevinar,elnegoci
s'empescadexquisitperl'oci,
elluxeielplaermsmudads;
ambtotaixnodeixaracbuit,
aquestlsofalsdivuit.

XXIV
AmbreenlespipesdeBizanci,
bronzealataula,porcellana;
perfum(l'olfactemalcriants'hi8)
dinsdecristallenligrana;
llimesdaceripintes,tisoretes,
lesunestortes,d'altresdretes,
itretzegneresderaspallets,
aquellsperungles,perlesdentsaquests.
Rousseau9 trobunatreviment
(hodicdepas)queGrimm,tanimportant,
seliesbrossslesunglesaldavant,

168
 Elprocs.Revistacontracultural

davantdaquellllunticeloqent.
Tantdefensarlallibertat,
iaquvaestardeltotdesencertat.

XXV
Hompotserunhomemoltcomcal
senselacuradunglesdescuidar:
perqurebatrel'pocaactual?
Lhbitpertotssuntir.
LEugenimeu,comunTxadiev 10dos,
tementdelsaltresunrebuiggels,
deserunpedantenrobaesvapermetre:
eraelqueesdeiaunpetimetre.
Passava,entremirallsicosesnes,
treshores,pelcapbaix,cuidantlaimatge.
Semblava,quansortiadelestatge,
que,disfressadaambrobesmasculines,
Venusmateixa,esbojarrada,
ansaalgunamascarada.

XXVI
Hedirigitlavostracura
enunatoaletaestrafolria
iarapodria,peralmndelacultura,
descriureaqulasevaindumentria.
Aixpotserjaframassa.
Emtocadedescriureambtraa,
per,gilet,frac,pardesss...
capd'aquestsmotsnohis,enrus.
Ijahoveigprou(minculpar):
caldriaqueelmeupobreestil
deixsdempastifarseambmil
paraulesdmbitforaster.
Depocemvaservir,si,alDiccionari
delAcadmia,vaigguaitarhi11.

XXVII
Aixnoensinteressagens;
ensacuitemalball,msval,
queelmeuOneguinjahifacap,corrents,
iauncotxedelloguerhapujatd'unsalt.
Elsfarsfrontalsdelscarruatges,
damuntdefoscoshabitatges
ipelsdormentscarrersensuccessi,
treuen,alegre,unaclaror
quefaenlaneutotdarcsdeSantMart.
Alamansi,posenllanternes
alescornisesmsexternes.
Pelsnestrals,dallidaqu,
s'hiveuencrrersiluetes
decapsdepresumitsidedametes.

169
 Elprocs.Revistacontracultural

XXVIII
Elnostreheroiarribaalhall;
comunaetxavoradelporter,
pelsesgraonsdemarbrehaemprselvol,
duncopdem,shaclenxatb,
ihaentrat.Elllocspledegomagom,
lajacansadamsicaprorromp,
totsdansenlamasurca,alball,
arreuhihagent,terrabastall,
dringuenelsesperonsdelsmilitars,
volenelspeusdelessenyores,
entrelessevespassesseductores
volen,fogosos,elsesguards,
ielrecelsxiuxiudunsgurins
sofegaambelrugitdelsviolins.

XXIX
Entempsdanhelsiaspiracions,
delsballsvaigserneungranapassionat:
perlliurarcartesodeclaracions
nohihaunindretdemsseguretat.
Vosts,maritsambtantdhonor!
Voldriaferlosunfavor,
alqueelsdirtinguinlodaoberta:
mselsvaldriadestaralerta.
Vosts,mams,ambullmsvigilant,
tinguinlesllescontrolades,
estiguinalsbinoclesaferrades!
Dulesempari,sinohofan!
Jopucescriureaixambra:
nosc,fatemps,cappecador.

XXX
Ailas,hemalversatmitjaexistncia
cercanthilentreteniment!
Elball,per,nofosperladecncia,
m'agradariaencaraactualment.
Amimagradaeljoventboig
ilagentada,lespurneigielgoig,
lesdames,ambvestitstanmeditats,
ielsseuspeuets.Perambdicultats
podreutrobar,aRssiasencera,
quenhihagi,debonics,nitres.
Ah!,noheoblidat,ihoheprets,
unspeusTristoi,sensedelera,
encarahipensototeldia,
dormint,elcorse'mdescia.

XXXI
Quan,doncs,ienquinracdemn
potsoblidar,capdepardals?
Ah,peus,peuets!Onsou,ai,on?

170
 Elprocs.Revistacontracultural

Onpetgeuorsprimaverals?
Criatsentreplaersd'Orient,
laneudelnord,tandepriment,
noheumarcatmaidunespetjades:
engranscatifesaonjades,
gaudeuluxesitextura.
Dequanfeuperdremlamemria
desetdelogisideglria,
delllocpatern,delaclausura?
Lajoventutalegreshaesborrat
com,lleus,lesvostrespetgesenunprat.

XXXII
DeFloraelrostre,deDianaelbust
itantquehosn,debells,amics!
PerelspeusdeTerpscore,almeugust,
nosperqu,snmsbonics.
Encontemplarlos,lullpreveu
algunarecompensasensepreu
illurbellesaaguradamou
desitjossoltsenenrenou.
M'agradenelspeuets,Elvinaamada,
ataula,sotallarguesestovalles,
alball,perunparquetont'emmiralles,
deprimavera,al'herbad'unaprada,
dhivern,alsferrosdelallar,
enpenyesdegranit,almar.

XXXIII
Recordoelmarabansdunatempesta:
comvanengelosirmelesonades
quealsseuspeuets,corruaagresta,
corrienaajaarse,enamorades!
Llavors,comvaigvolerambloneig
tocaraquellspeusd'unpetoneig!
No,maiuntalfervor,capdia
dejovenesaqueembullia,
emvaferdesitjarambdolor
besarlabocad'unaArmida,
lagaltacomderoses,enrogida,
lessinesplenesdellangor,
no,mai,ambunaempentaaix
capsofrimentnoemvaaigir.

XXXIV
Tincelrecorddunsaltresdies:
ensomnisntims,perinstants,
sostinclestrepdemoltesalegries
sentoelpeuetentrelesmans.
Denoulafantasiaembullalacte,
denoulasangsinamaambaquelltacte,
sentoquealcorpansitsemmena,

171
 Elprocs.Revistacontracultural

lamordenou,denoulapena!..
Prou,nodiguemmsmeravelles
delesaltivesambxerrairelira;
nielssentimentsnielsversosqueensinspira
elseuencantnose'lsmereixen,elles:
elsdonsd'aquestesmaguessnreplets
d'engany:elsmots,elsulls...ielsseuspeuets.

XXXV
IelmeuOneguin,qu?Migadormit,
facapalja,deixaladansa,
quanelstamborsjahandeixondit
lurbs,Petersburgmainodescansa.
Untendereslleva,laltresalcarrer,
vaalaparadauncarreter,
delbarridOkhta12unalleteraambpressa
portaunagerrailaneuvergefressa.
Creixelxivarrimatinal.
Obrenpersianes,lafumeraarrenca
ipujaenespiralblavenca,
ielpastisseralemany,tanpuntual,
moltscops,engorradecot,
jahaobertelvasisds(oportic).

1RuslaniLiudmila,poemadePuixkin(1820).
2EscritaBessarbia.(NotadePuixkin)
3UnrestaurantquehihahaveraPetersburguntemps(abansquePuixkinacabslanovellajahaviatancat).
4PiotrPvlovitxKaverin,unamicdejoventutdePuixkin.
5Elxampanydel'any1811,anyd'uncometa,teniafama.
6 Enaquesta estrofa hi apareixennomsrelacionatsambel teatre de l'poca. Puixkin admirava DensI vnovitx Fonvizin,
autorteatral.IkovKniajnnli semblavaunmeradaptadord'obresfranceses.Creia queVladislavzerovdevia l'xita una
actriumolt talentosa,IekaterinaSeminova. Pvel Katenin era traductor deCorneille iunfuturrevolucionaridecabrista.
AleksandrXakhovskoieraautordecomdiesd'actualitat.CharlesDideloteracoregraf.
7Alsteatresdel'pocanohihaviaguardarobaielscriatsesperavenambelsabricsalvestbul.
8Elsperfumsmasculinserennovetat.
9PuixkinintrodueixunanotaambunpassatgedelesConfessions:"Toutlemondesutqu'ilmettaitdublanc;etmoi,
quin'encroyaisrien,jecommenaidelecroire,nonseulementparl'embellissementdesonteintetpouravoirtrouvdestasses
deblancsursatoilette,maissurcequ'entrantunmatindanssachambre,jeletrouvaibrossantsesonglesavecunepetite
vergettefaiteexprs,ouvragequ'ilcontinuarementdevantmoi.Jejugeaiqu'unhommequipassedeuxheurestousles
matinsbrossersesongles,peutbienpasserquelquesinstantsremplirdeblanclescreuxdesapeau."
Lacontinuaci,quePuixkinnocita,anosaltresencaraenspotfermsgrcia:"LebonhommeGauecourt,quin'tait
passacdiable,l'avaitassezplaisammentsurnommTiranleBlanc."
10PiotrTxaadiev,intellectualidandifamsdel'poca.
11Polmicalingstica:Puixkinerapartidarid'unrusquellavorsesparlava,adifernciad'altreshomesdelletresrussos,
detractorsdelsgallicismesipartidarisdelesparaulesd'arreleslava.
12BarrideSantPetersburg.

172
 Elprocs.Revistacontracultural

Cinc poemes de Quan escampi

Bors Pasternak
Textos i traducci dEsteve Miralles i Ricard San Vicente

RetratdeBorsPasternakdI.V.Annenkov

PresentemcincpoemesdelltimllibredeversosdeBorsPasternak(18901960),traduts per RicardSanVi

centeiEsteveMiralles.QuanescampiaplegapoesiaescritaambposterioritatalsVersosdeGivago,quePas
ternakvaacabarcapal1953.Entrelaprimaverailestiude1957treballajaenlapreparacidelnourecull:lany
anterior, els editorssovitics hanrebutjat lapublicaci dEldoctorGivago.La novellaapareixnalment en
italielnovembrede1957,iesdevunbestseller internacional,ialcapdunany,loctubrede1958,esconce
deixelpremiNobel de literaturaaPasternak,queesveu forat arebutjarloper les pressionsi lesamenaces
de laUni dEscriptorsidelslders del partit comunista(PCUS).Encara afegiralgunspoemes nousaQuan
escampi,itancarel volumelgener de1959.Totihaver renunciatal Nobel,lEstatcontinuarvigilantloien
calantlo(aell ilasevafamlia;sobretot,pelscontactesamblestranger)nsalasevamortel30demaigde
1960,itambdesprs.RecordemqueEldoctorGivagonoesvapoderpublicaraRssiansal1988.

Unadarreraalenada
La impressi que dominatota l'obra de Pasternaksla devida,un homenatge ala vida i a laNatura, i en
aquest sentitespotparlardeQuanescampicomd'unaobrapanteista,onelpoeta"anima",dnanimaatots
elsseusherois,elselementsdelaNatura(siguinelsarbres,elvent,unanimaldelboscolalba)ielshomes.
Ensintoniaamblatradiciculturalrussa,Pasternakfaparticiparenlasevaobratoteslesforcesque"animen"
elmn.Semblaqueeldesigdel'autor siguiressuscitar el temps,reviure,immortalitzar lavidaambl'artdela
literatura.
Peradifernciadelpanteismerus,d'arrelsanimistes encara presents en laculturai en laliteratura
russesactuals,elpanteismepotic dePasternakpouamsen el pensamentoccidentalienlesarrelscristia
nes:lavida sexpressi d'unavoluntatsuperior delaqual elshomes ignorants,erratsi,devegades,simple
ment innocents,senallunyen.Defet, totesles idees religioses de Pasternak sn molt personals, alienes a
qualsevolortodxiaifruitdelasevaintucipotica,persinscriuenenunavisidarrelscristianes.
Quanescampi spotserelmspanteista,alhoraespiritualimaterial,delsseuscicles,i on el poeta,en
unintentdallunyarsedelsorolldeltempssiguilaveudelxitodelacondemna,exaltamsquemailetern
universnaturalquelenvolta,totfonentshienunadarreraalenada.

173
 Elprocs.Revistacontracultural

Passeigdetillers

Aquellaportaladaambarcdevolta.
Civadaiboscos,ituronsiprats.
Parcfredifosc,ilabarreraclosa.
Lacasamsbonicaquehasvistmai.

Iaquellstillersquenoelsabraaries,
enlafoscriadelpasseigarbrat,
celebrendoscentsanysdellargavida
iestapenlunalaltreelspomsdedalt.

Lescpulesestanquenalaltura.
Iasotaaculllapradaieljard,
quetravessapeldretunacorrua
delsmscorrectesiendreatscamins.

Sotaelstillers,comaunacovaoculta,
nohitocaelterraniunesqueixdellum.
Quecomsifosladelnalduntnel,
solsshiobreunaclaror,quebrillalluny.

Perquanarribaeltempsdelaorida,
lestesadelstillersclososcompunys
estn,amsdelombraambquescombina,
unarrabassadoriintensperfum.

Elsquehipassegenambbarretsdepalla
inspiren,unsialtres,talcomve
aquestaolordaromainexplicable,
queentenenlesabellessolament.

Isnaquestsinstantsincomprensibles
queelcorstransportatsenseraons,
pelcontingutielspropsitsdunllibre
queesfaambparterreslenquadernaci.

Aldaltdunarbrevell,unarbreenorme
quefaalacasaunaltrevestiment,
comsifossindecera,gotaagota,
lesorscremen:laplujaleshiencn.

174
 Elprocs.Revistacontracultural

Quanescampi

Unllacimmenscomunaplataimmensa.
Ialseudarrere,laltanuvolada,
comunpildeblancquesamuntega
alesglaceresertesdemuntanya.

Amidaquelallumevoluciona
totelcolordelbosctambtransmuta.
Arasencn,arasunanegraombra
recobertapelsutgequeacumula.

Quan,entreelsnvols,shiobrielblaudeldia
iacabinjalesjornadesplujoses,
quantaalegriaomplirlescrulles
amblherbaplenaqueshialaiquehitriomfa!

Sencalmaelvent;net,lhoritzdespunta.
Damuntdelscamps,elsolshideixacaure,
itravessantlaverdordelesfulles,
comunvidretintat,refelpaisatge.

scomambelsvitrallsdelesesglsies,
quehicopses,desdedins,leternitat,
ambcoroneslluentsdinsomnestestes
dereis,ideremites,idesants.

scomsifosalventredalguntemple
quefoslespaidelmn,icomsijo
pogussentiratravsdunanestra
elsodelbategar,lluny,duncor.

Natura,mnonlUniverssamaga,
celebrarelteuocisolemne
endutperunatremolorsagrada,
ambllgrimesdunaalegriaplena.

175
 Elprocs.Revistacontracultural

Elblat

Itreusconclusionsdunmigsegle;
lesguardes,pernolesanotes.
Sinoetsunnegat,hohasdentendre,
comprendrealaalgunacosa.

Jasapscomgaudirdunoci,
ilxit,lavidasecreta;
quelocivalmsqueelmaldiguis,
queresnosfelisensegesta.

Quealtarsillegatsensesperen,
iherois,cavallerssersfantstics,
ielmnvegetaldelsancestres,
iunregneanimalmajesttic.

Isapsqueelllegatprimigeni
perduratrenatalsdestins,
pergeneracions,comdobsequi:
queelgravedelsseglesantics.

Queuncamppledeblatopledordi,
amsdelmol,tompleunfull
queelsavantpassats,perqueltrobis,
fatempsquehiescriuenpertu.

Ielgraportaaquestesparaules,
imentreaquestmnvagirant,
basteixunprojecteincansable
demorts,denaixences,deplanys.

176
 Elprocs.Revistacontracultural

Elcanvi

Matreien,aleshores,elscaptaires,
nopasperquabracsvalorssuprems,
sinperqutansolsambellspassava
lavidanua,sensecompliments.

Nomeraestranyelmndelsrics,lesgales
dunpblicviddedelicadeses,
pereraenemicdelsqueviuendelsaltres
iamicdelsenfonsatsenlamisria.

S,jobuscavalamistatsincera
degentdelmndaquellsquesescarrassen,
imacolliencomundells,iemveien
tambcomuncompanyenladesgrcia.

Inocaliadirpascapparaula:
tanpesadaimatricaicorpria
lavidaengolfessensecortinatges,
lavidaensoterranissenseborles.

Mhefetmalbambeltempsdesdaleshores,
queeltempstothopodreixihocontamina.
Selevenlesdesgrcies:snvergonyes,
tremoleigsdeburgesosoptimistes.

Ijanoelsscdel,desdefatemps,
aaquellsquevaigbuscarperestarjunts:
lheperdut,aquellhomequevaigser,
vaigperdreljo,itothomlhaperdut.

177
 Elprocs.Revistacontracultural

Lnima

Tu,nima,lamevaploramiques
iladelsmeuscompanys,
quethastornatlacripta
detotselsturmentats.

Elshasanatembalsamantelscossos,
dictantlosversosnous,
sanglotsdelira,esforos
queelsfanplorarlamort,

tuque,enaquesttempsnostremiserable,
taixequessensepor
comlurnafunerria
amblesrestesdetots.

Toteslessevespenesidesgrcies
thanfetacotarelcap.
Fasolordecadver,
detombes,defossars.

Fossacomuna,tu,nimameva,
etstotelquearatinc,
pastadaalapastera,
imltaenelmol.

Continuarpassanthoperlamola,
lamevavida,tot,
quarantaanyadesbones
perferneenelsepulcreunbonadob.

178
 Elprocs.Revistacontracultural

179
 Elprocs.Revistacontracultural

180
 Elprocs.Revistacontracultural

181
 Elprocs.Revistacontracultural

Coses per traduir i altres poemes

Piotr Sommer
Text i traducci de Xnia Dyakonova

Piotr Sommer va nixer el 1948 a Walbrzych, Polnia. Llicenciat en lologia

anglesa per la Universitat deVarsvia, ha publicat nou llibres de poemes i dos
recullsd'assajos.EnanglshapublicatThingstotranslateandotherpoems(Dufour
Editions, 1992), una antologia illustrada amb fotograes de l'autor, que recull
traduccionsdels seuspoemespolonesosfetes per altresautors,iuna seleccide
poemes escrits originalment en angls. Tamb ha tradut al polons obres de
Seamus Heaney, JohnAshbery,John Berryman, Allen Ginsberg i Robert Lowell i
altres poetes anglesos i nordamericans, aix com la poesia completa de Frank
O'Hara.Haestat guardonat amb diversos premisprestigiososdel seupas, entre
elsqualsdestaquen el premi de lafundaciKoscielskich (1988)ielSilesius(2010).
ActualmentdirigeixlarevistaLiteraturanaSwiecie.

Elzoocomatext

Unadelesactitudsms divertidament ingnuesrespectealatraduccisobretot

la traducci de poesia s voler afegir paraules o frases explicatives a all que
s'est traduint,un intent d'incorporar notes a peu depginadinslaintegritat del
textoriginal.Aixesfatotsovintamblaconvicciimplcitaquenos'hacomscap
violaci.Alcapiala,quepotserno esfaambbones intencions,pel benecidel
lector,perquellector hoentenguimillor?Perqud'altramanera,el lectornotin
dria,esclar,niideadequpensarne.Aixquequalsevolfragmentdeltext queexi
geixi,perpartdellector,unpetitesfor,unalecturamsactiva,oquel'obliguiafer
unamicadedeuresacasa,seraplanadaosuplantadaperunanotaapeudepgi
na. Per qu vols aguantar els dolors del part, amor meu, si et poden fer una
cesria?
D'exemplesd'aquestamenadesobretraduccions,n'hihapertot arreu.N'he
trobat unenunaenumeracicuriosa,enunaplacasobrelagbiadelcercopitecde
bigotis,alzoodeSanDiego.Feiaaix,amblesquatreprimeresparaulesen majs
cules:"Si us plau, no molesteu, tortureu, importuneu,perseguiu,assetgeu,feriu,
provoqueu,pegueu,enerveu,irriteu,fustigueu,atabaleu,desconcerteu,espanteu,
intimideu,pertorbeuelsanimals."Decopivolta,totalamevacapacitatdejutjari
distingir entre all que se'n diu el b i el mal,gaireb tot el meu sentit del gust
quedavasotainterrogant.I emvaigsentircomsim'haguessintradutmoltbarroe
ramentperalsanimals.

182
 Elprocs.Revistacontracultural

Creume

Notrobarsunllocmillor
pelsteuscosmtics,nsitot
sicolloquemunnouprestatge
albany,ideixes
deferloscaureambuncopdetovallola:
ensquedaranencaratantescoses
peraclarir,itantesqueixes,
imilbocinsdevidreaterra,
iencarahauremdematinar.

Nodormis,apunta

Alesquatredelamatinada
lalleterapicavaalaporta,
ambvestitdecarrer,
iemdeiam'amenaava
quenodeixariares,
quetots'hoemportaria
sijonotrobavaelrebut.

Dechaverloguardatenuna
butxacadelajaqueta,
perdetotesmaneres
smoltbcomacabar:
s'endurlaquallada,
s'endurelsousielformatge,
s'endurlanostracasa,
s'endurelnostrellitot.

Sinotroboelrebut,sinoeltrobo,
sinoeltroboinol'hidono,
lalleteraensdegollar.

Dosgestos

Unadonas'arrencadelllit,s'arrossega:
haurdefermeunamicadedinar.
Pernohisatemps,imor
entredosgestos:
eldelamareieldelll,
sensesaberquieraella
niaquilipertanyiams.

183

Voto per la tradici
Dante Maa
Traducci de Teresa Guiluz
Vaser unesdevenimentforaestrany:elsescriptors
i els poetes, tant els infernals com els paradisacs,
van fer un congrs on van decidir baixar a la terra
per puricarla.S'estavaexagerant,els sentiments i
les coses havien perdut la seva essncia i s'havia
arribatalpunt queunapomapodiaserunaespelma
o una butaca tant podia ser una cantina com una
bicicleta.
Elcostatdivertitdelasituacieraqueelgran
exrcitdeBelzebs'erigiagairebcom amoralista:
des de les les una mica desmanegades, tot i que
ben armades, se sentien recriminacions difcils de
creure, com ara: "Cal redrear l'esquena a aquells
imbcils que no saben ni tan sols ser dolents de
debihanconfselmalambelservilisme.
Certament, sentir de la boca del diable
aquestamenadediscursos feiaun cert efecte,per
ja se sap, quan hom s'embarca en una croada, les
perspectiveses capgirenisovint elvermell es torna
grociviceversa.
Finalment,enunavastaplanriadenvolses
vanreunir elsdosexrcits.D'entrada,caliadesignar
elcomandantencapi,evidentment,vannixerdis
cussionsinterminables.Lamajoriaesdecantavaper
Alighieri,enparttambperlessevesincursionsmili
tars,perd'altresinvocavenFoscolo,unsaltresTor
quato Tasso, uns altres Puskin o Byron. Alg va
apostarper PariniiperMilton,d'altresper Francesc
d'Asss oVillon,Rilkeo Esenin.En denitiva,unga
limaties,perqu,deien,queno espodiadesestimar
l'experincia de Goethe, de Shakespeare, o la de
BaudelaireiladeRimbaud.
"Noposeujuntsaquestsdosperquseranun
perill."
"Aquno es tractad'establir qui s l'escriptor
ms gran,sinde veurequi se'n surt milloramb les
armesisapportarunaautnticabatalla."
"Caldr cremar les seus de les editorials, re
duirlesazeroicomenardecapidenou".
"Han violentat la poesia, caldr restablir
normesimpecables."
Elprocs.Revistacontracultural
Era, com es pot veure, un encavalcament
d'opinions,un abs de projectes que contrastaven
entresiievidenciaven,sis que calia,laindividuali
tatd'aquellexrcitimpossibledegestionar.
Lescenaque ms vaatreure l'atenci deto
thom vaserveureSant Francesc iRimbaud discutir
animadament i desprs abraarse, i sentir el sant
quedeia:"Alatevaedatjotamberaaix."
Espodrienescriurenovelles sobretotelque
vapassaraquel diaal'esplanadadels nvols.Enun
moment determinathi vahavernsitot unadivisi
per tniesidesprsperpasos i esvaveure,encara,
Giambattista Marino ferse lamo d'un grup de car
ques.
Les divisions nacionalistes van ser ben aviat
reprimides:Safo,ambel seu somriure i amb bones
maneres,ajudadade Plath,Cvetaeva i Achmatova,
vaferpermaneradepacicarelscontendents,per
no s'arribavaaunveritableacord:semblaval'arma
daBrancaleone,semprefaltavaalgalhoradepas
sarrevista,hihaviaquiespreocupavaperl'amic,qui
empenyiaforadelalaelquetrobavaantiptic,qui
esvenjavadelstortssofertsenvida.
Aleshores, de darrere una bardissa de llum,
va aparixer Cieco, seguit de Racine i d'Aleri,de
vots i obsequiosos. N'hi va haver ms d'un que va
burlarse d'Aleri dientli bergant; Pindemonte va
queixarsemolt,Montivarestarensilenci.
Homer va dir: "Feu desaparixer les armes.
Potsern'hihamoltsquenosabenqueportenmassa
lluites,que destrueixen els cors, ns i tot d'aquells
que no participen a les batalles. Moltsde vosaltres
han combatut i han estat feritso morts i per aix
saben quenoserveixderesutilitzar punyalsiespa
ses,o aquellamaledapolsperdispararquehacau
sat tants danys, o tota la resta que ha arribat de
sprs al mn. Les niques guerres guanyades de
debsnlesques'hanfet amb les armesdel'amor.
No rigueu, sobretot vosaltres els del grup dels
romntics,vosaltresheu baratat l'amoramb moltes
184

exageracions i per aix no en sabeu labast revolu
cionari,fulminant.
Virgili, Lucreci,Ctul, ns i tot Ctul!,i amb
ellCarducci iVerlainesacsejavenelcap.Caldrialliu
rar una batalla intensa i costosa i Homer, desprs
d'haverexplicatlesgestesdelsheroisgrecsitroians,
arengava la multitud fanticailainvitava acomba
treambl'amor.Quinamenad'utopiase'lshaviacat
al cap? Probablement l'ara ja llarga amistat amb
Campanella l'havia estovat. Com si Campanella no
hagus empunyat les armes quan es va tractar de
fotreforaelsespanyolsdelasevaCalbria.
Enunmomentconcretva prendrelaparaula
Virgili, imitant la manera de parlar de Cicer: "No
ensperdemenrevengesirecriminacions,nosiguem
donetes..."
No va poder continuar perqu Safo,Dickin
son,Achmatova,Cvetaevai Deleddavan aixecar les
espases i li van assestar cops rotunds sobre el cap.
Homervareprendreelseudiscurs:"Noveigdifern
ciaentrelagentnormalinosaltres.Capmilitarnoes
comportariaaix.Quvolem combatre si nosabem
organitzarnos, fer un programa com, especicar
elsobjectiusprincipals?"
Ning no sabia d'on havia tret aquell llen
guatge poltic per el cert s que Homer tenia les
ideesclaresiles expressava:"Per primer cop tenim
lapossibilitatdedemostraralgunacosaenconcret.
Enshem aplegat aqu,no per barallarnos,sin per
baixar a la terra i eradicarl'escassedat,lamediocri
tat,l'arrognciadelsnecis."
"No s feina nostra", van objectar Sneca,
MarcAureli,Montaigne,PascaliMaquiavel.
"Doncsdequi?"
"Delspoltics."
"Si s aix,tornemcap acasa.Lapobresano
far crixer mai res. Per potser per no crear sus
picciesestaria b queaquestinslitexrcit fosen
capalat per un foraster, un que la poesia sempre
l'hamenyspreada:Ulisses."
Esfu,immediatament,unsilenciabsolut.La
mareade capsvaonejar per l'estupor i la perplexi
tat.Per qu cridar els escriptorsala lluitacontra la
vulgaritat i la poquesa,contra la prdua de valors,
contra la insensibilitat i acabar conant el coman
damentaunpersonatge,qued'acord,sllegendari,
perenelfonssmurri,sensevalorsi,nsitot,una
micasospitsmoralmentparlant?
Arribats en aquest punt van demanar la pa
raulaPoliziano,AriostoiBoiardoi,encomptes d'U
lisses,vanproposar com acapdavantersOrlando,o
Tancredio,perquno,elReiArts.
Molts van pensar que es tractavad'unapro
postairnicai vatornaracomenar la baralla,per
Elprocs.Revistacontracultural
Homer va aconseguir asserenarels nimsi convn
cer tothom que Ulisses estava a l'alada de les cir
cumstncies.
Pel cam,van trobar Platque en veure'lsva
riuregrollerament ielsva assenyalar ambelditda
vantd'unacolladebeverrisentreelsquals destaca
vaCervantes.
"Aradigueu,quinatropa!",deiaCervantes,"i
pensarquem'hivolien!Perquencomptesd'aquest
coid'UlissesnodonenelceptrealmeuDonQuixot?"
Va arribar la nit acompanyada d'una pluja
violenta.Lamarxadelaformacid'escriptorsesfu
feixuga. Alguns comenaven a sentir cansament,
dolors,avorriment,per,nalment,a la desembo
caduradelgranriu,Ulissesvadonarl'ordrederepo
sarnsal'alba.
Al so matinal de les trompetes,petitsgrups
van baixar sobre la terra encara mig adormida.Es
vanadonardeseguidaquehaviacanviat molt,s'ha
via encongit, com ressecat. Havien estat destruts
centenars de boscos ufanosos, s'havien construt
ciutats lletges com monstres, s'havien enverinat
rius,llacsi mars.Ambproufeinesespodiarespirar i
pertot regnava la maldat, la violncia, l'astcia, la
gelosia,lamesquinesai la mediocritat.Eraunaem
presadifcil,per s'havien embarcat en aquellamis
siicaliaarribarnsalfons.
Aix, els poetes morts van envair les cases
delsviusque,senseadonarse'n,vanperdrelaseva
identitatinsignicant iincoherent,mancadad'escal
fori indiferent als problemes del'home,per adqui
rirneunadenovaigenuna.Total'escriapurulenta
iftidadelesnimes,delscorsidelscervellsvaser
lligadaen bosses de plstici llenadaalscubells de
lesescombraries.
Al capdepocsdies,lesrevistesliterriesvan
comenarapublicarversosextraordinarisilesedito
rials,llibrescomfeia temps que noesllegien.S'ha
vien acabat la verbositat i lalologia,per hi havia
vida, vida de deb que saltava i cantava entre les
paraulesquecreavaunuxdeprofundabellesa.
La poesia i l'amor van dur a terme aquella
revoluci tan esperada. Ning no es va adonar de
res, per la humanitat va reprendre el cam de la
recuperaci.
185

A la meva mare li agradava una verdura
que es diu Catalogna
Dante Maa
Traducci de Teresa Guiluz
A lameva mareli agradavauna verdura queesdiu
catalogna.Lacuinavasempre quepodia,lamania
amb salioli abundant ijohisucavael pafet acasa,
fragant.Unallepolia.
Desprs a lescola vaig aprendrequeexisteix
un pas que es diu Catalunya,amb una histria ex
traordinria,unacultura,unasensibilitat,una iden
titat.
El1977 vaigfer un llargviatge amb cotxeper
Espanya,(mhaviafet laillusiquehi trobarians i
totelsairesdeCervantes,dUnamuno,deLorca,de
RubnDaro).Emvaigaturarunamicapertotarreu
i en un bar a Barcelona vaig ser acollit casualment
per un grup dartistes, poetes, pintors, escultors i
msics catalans, dels quals ns i tot vaig rebre un
petitesmaltpintatcomaregal.
La impressi va ser extraordinria, aquella
experincia em va acompanyar durant molt de
temps.Desprs,ambelsdiversoscanvisderesidn
cia,he traspaperat adreces i apunts i no he pogut
reprendremaimslarelaciambaquellmnentrel
lucat que em va semblar encs duna energia ex
traordinriaidisposadaaentrar en escenans i tot
polticament.
Rebre una invitaci de la Teresa Guiluz de
manantme que escrigui alguna cosa sobre mi per
presentarme al pblic catal s, al mateix temps,
apassionant iincmode.Demimateixnoenvoldria
dirmaires,voldriaqueparlessinelsmeusllibres,les
obrespotiques,lanarrativa,lassaig.Atravsdeles
meves pgines, mai posades en mans de labstrac
ci,intento escodrinyarelsmeandresdelavida,els
misteris,linvisible,pertreurenallquejoanomeno
elllevatnecessariperalaconscincia.
Per ferho no obeeixocap codi,capfrmula,
cap escola,sin quesegueixo linstint queheinten
tat envigorir amb moltacultura.Actuant daquesta
manera protegeixo la meva llibertat i, com ha dit
Carlo Bo,pucconsumarnsalfonslamevadesola
ci desconcertant i creant estupor i,dalgunama
Elprocs.Revistacontracultural
nera,trobantplaeradissoldreelsentitilarevelaci,
lxit i les certeses.No s casual que lany passat
tingusen premsa un llibre titulat Io, poema totale
della dissolvenza (Jo, poema total de la dissoluci),
milersimilersdeversosque(heusacqueretornael
jocsubtilentrenaturaicultura)portenunprefacide
Dante Alighieri i escrits de Ludovico Ariosto, J. L.
Borges, Dino Campana, Elias Canetti, Benedetto
Croce, Marina Cvetaeva, Emily Dickinson, Safo di
Lesbo,T.S.Eliot,Esenin,Goethe,Kavas,Leopardi,
Lorca,Montale,Petrarca,Rilke,Shakespeare,Tasso,
Valery,Villon.Aquests escritsvolenrefermarelpre
sent perennedela poesia,esborrar la successidel
temps.
ElprofessorCarmineChiodo,de lUniversitat
deTorVergatadeRoma,haescritalacontraportada
de Settedonneper fareunuomo interoRacconti di
donneesulledonne(ReggioCalabria,Cittdel Sole
Edizioni)queDanteMaa,haesdevingut unaopi
niarreladaidifosaentreelshistoriadorsielscrtics
de la literatura, s el ms gran dels poetes italians
actuals. Aquesta s una afirmaci que sostenen,
entre altres, Bellezza,Sciascia, Marcone,Manacor
da,MagrisElquepocssabenpersqueMaas
unmestreabsolut delanarraci.MarcoOnofrio ha
anat encara ms enll en un magnc i documen
tadssim volum titulat Come dentro un sogno La
narrativadiDanteMaatrarealtesurrealismome
diterraneo, aparegut fa pocs mesos. Reconeixe
mentscom aquestmenorgulleixenimincomoden i
tanmateixemfan estar segurquevaigb,quehi ha
alguna cosa dela meva nima que arribaal lector.
Espero quepugui ser aix tamb en el cas dellector
catalquecrecque estpreparat per entrar en sin
tonia amb algunes de les meves obres, com per
exemple IlRomanzodiTommasoCampanella,Mila
nononesiste,IraccontidelCiuto,LaBibliotecadAles
sandriaeIlpoetaelafarfalla.Eltempshodir...
186
 Elprocs.Revistacontracultural

Aquestmatlhandeclaratcatalillustre.Estb:elldetotesmane
res dna forma, circumstancial, al teatre catal. En catal escrivia
sempre, per no era un regionalista acrrim. En ell hi havia la
tendnciailaconvenincia,queesbatien.Osiaquequannoescreia
arribarasserunlletratdeprimera,parodiava;quannoescreiaarri
barasserundramaturg,feiasainets;quannopensavaensserlric,
esreiadelslirismes;quannopensavaen sser acadmic,escriviaen
cataldel quearaesparla;iquan veia llunysser un mestreen Gai
Saber, feia mofa dels Jocs Florals... Desprs fu drames, escrigu
escenescarregades delirisme,imit elsqui creaventragdies ivol
gu compondrepoemes.Deixel sainet,ien les portadesdels seus
llibres no es descuidava mai de posarhi Mestre en Gai Saber i
Acadmic de la Llengua Catalana: del que no es resava era del
pseudnim,comsilitingusodi.
Elperd el voler fugir delasevaesfera;elmenysprearlesse
vesprodigioses facultatsde saineter i autor cmic,per emplear no
mslesmoltlimitadesdisposicionsqueteniadautordramtic.Len
terro haestat cosaseriosa,i al mateix temps pomposa.Per allon
passava els carrers es feien intransitables.De Sagraments a laltra
vida se nhaemportat lExtremunci.Noera un anticatlic,per de
religishoerapoquet.Dulhajaperdonatiperdonielsquielrodeja
ven.

Lafortunavaproporcionarnosuna capsadecartr antigaplena de

documents i textos inclassicables,annims i estranys,que anirem
publicantelspropersnmerosdelarevista,nsquelautoraparegui.

187

Singularity: la llum de lart del futur
Gabriel Ventura
Alaportad'entradahihaunpintallavisgegant.Est
forratambunpaperdeplsticvermellidaurat,molt
brillant. T rastres de purpurina i en algunes parts
s'hi hallevat elplstic deixantalavistalasuperfcie
blancadesota.Amblasalatan buida,ienplenanit,
causacerta impressi. Sembla un animal indefens.
S'est all parat, tranquillament, com un ping
esperant alg que vingus a donarli conversa, a
menjar o simplement a ferli fotos.La llum esblai
mada d'una aranya que penja del sostre l'ungeix
d'un aireencaramsirreal.M'estic unabonaestona
contemplant el moble en silenci.Va ser idea d'en
SebastianVogler,llogarlo.SebastianVogler s pro
bablement la persona ms divertida de l'univers.
Cada frase que pronuncia amb el seu indesxifrable
accent catal s una obra mestra en ms d'una
ocasihearribatapensarquetunacadnciaesla
va, fet que no seria del tot impossible, tenint en
compte queen Sebastian va nixer a Argentina. O
potser es tracta d'una elucubraci motivada pel
carcter calamitosament prussi del seu bigoti. En
tot cas, l'Albert Serra, aquest cop, no noms l'ha
txat com a director d'art sin tamb com aactor.
Aramateix,enSebastian Vogler es trobaestirat en
un sof a l'habitaci del costat, el sal de la casa,
parlantamblaRosa,laMontse,en Mikeil'Eliseu.Fa
unminutjomateixestavaambells,perquanatra
vsdel nestral hevist quecomenavenacollocar
els focus per rodar a l'exterior men'hi he anat de
Elprocs.Revistacontracultural
Lestransicions, prpiament, jasn fetes, ns i tot abans
quejolesfaciperescrit, oralmentodepensament. Isem
blavacom si, d'unamanerasingular, estiguessinpredeter
minades, anticipadestalcomnomsladonaci desentit
potanticiparlarealitat.
Investigacionslosques,Wittgenstein
La singularitat nica del personatge ha fet que m'esten
gussobreella.
Memries,DucdeSaintSimon
seguida.Aquestsltimsdies hi hahagut fora mo
viment alrodatge.Ahir,aprotant queeradiumen
geiqueBalaguer nocautan llunycom Irlandaon
es va gravar la primera part de Singularity van
venir a visitarnos collaboradors i amics d'alguns
delsmembresdel'equip.Entreells,el director Llus
Miarro,ambquivaigestarparlantunabonaestona
de literatura ens va explicar,a l'ImmaMerino i a
mi,quede jove havia coincidit algunavegadaamb
Jaime Gil de Biedma, un home encantador per
molt pesatamb elsnois,ens vadir,sempret'anava
al darrere o en Jordi,que avui encarasamb no
saltresihavingutdesdeBarcelonaambunporsche
SCdel 81 i un vi deBorgonya exquisit. Immediata
ment,enveureelcotxe,l'AlbertSerravatenirclars
sim quehaviadesortir alapellcula.Quan arribo a
lazonailluminada,unamicamsenlldelacapella,
em trobo els maestros, Llus Carb i Llus Serrat,
Gigi i Sanxini respectivament, dintre del Porsche.
Snmsdelesduesdelanit ifafora fred.Les se
vescaresllegendriesesretallencontralatapisseria
vermella.Elsvidresestanentelatsperpucdistingir
ambclaredatlasamarretablancailaboinabeixd'en
Sanxini.Mouenles mansi parlen,sobretot en Gigi,
percomqueles portesestantancades no elssen
to.Al voltant del cotxe l'ambient s alegre i dists.
L'ArturTortil'ngelacabendeprepararlescmeres.
EnJoan Pons,un delstcnicsdeso en JordiRibas
ha hagut de marxar a Barcelona, tornar dem
188
 Elprocs.Revistacontracultural

juga concentrat amb l'aparell d'udio.El propietari casa. Noms hi ha encesos els llums del sal, dos
del cotxe, en Jordi, s al meu costat, amb bomb. gransnestralsque projecten una intensssimacla
LAlbert Serra es troba just davant del Porsche, de rorvermella.Enundelsnestralshialbirounacalai
caraals maestros.Sembla que hi haproblemes de xera coronada amb l'esttua d'una antiga divinitat
so. Hi ha alguna cosa al cotxe que provoca inter grega diria que s Afrodita. A l'altre hi veig la
ferncies, un brunzit dbil que s'hauria d'aturar. MontseTriolai la RosaTharrats quejuguen al sof.
Potser s la calefacci, diu en Jordi. S'apropa al La Montseli est intentant lligar un collaret al vol
cotxe, toca alguns botons, es fa enrere. En Joan tant del cabell.Encara van vestides de prostitutes,
Pons,l'nic quepot escoltar el quepassaal'interior d'unaescenaque s'ha rodat treso quatre horesen
de l'autombil, comunica que el soroll continua. rere,poc abans de sopar l'escenaon enGigi i en
L'AlbertSerrapreguntasiespodentreurelesetique Sanxini celebraven el seu casament. s com si la
tes de la ITV. Ho intenten per no ho aconseguei pellculacontinus a l'interior de lacasa sensene
xen.Tant seval, seguim, cridaeldirector,i tothom cessitat de cmeres. Just en el moment que les
calla.Mentrestant,jojahetinguttempsd'enretirar noies s'aixequen del sof, apareix l'Eliseu Huertas.
me de l'escena,i araels veig a tots de lluny,auns Travessael sal atotavelocitatambunarevistaen
deu metres, completament immers en l'obscuritat. ganxada a la cara,davant dels nassos.Sembla que
Lallumblanqussimadelsfocuselsdibuixauname camina i llegeix en veu alta. Busco la silueta d'en
na d'auroles al cap i tinc la impressi que sn n MikeLandscapepernolatrobo.Quanelshedeixat
gels o ninots. Darrere del Porsche s'intueixen les estavaassegutenunacadirapropdelanestra.Ara
contorsions dramtiques de dues oliveres. Els cla lacadirasbuida.Elgran patifoscs'allargaunavin
robscurssnperfectes,penso,comenunquadrede tenademetresenllnsquednapasaunafonda
Rembrandt,per lallums d'unaltre segle.No s, ladadebardisses.Allmit delpatihi haunapiscina
per descomptat, la llum cremosa i taronja de les abandonada. M'hi encamino, una mica enterbolit
espelmesdelXVIInitampoclarectssimallumburo pel fred, mentre de lluny encara veig brillar les
crtica del XX. s la llum misteriosa del segle XXI, aurolesqueencerclenelscapsdetotselsmembres
unallumqueencaraninghaestatcapa demode del'equip,comsirespiressin enunaltremn,enun
lar amb sucient serenitat.Segueixoobservantl'es tempsdiferent,unnoutemps.
cenaensilencihihaalgqueesmogui,realment?
Nodetectoactivitatforadelcotxe.EnGigihadeixat
d'agitarlesmans.EnSanxini,encanvi,ssempreun
exemple de quietud: el seu cap reposa amb calma
impertorbable contra el seient del conductor. Des
d'aquesta distncia el fred em gela els dits,sota
les vambesnoto l'herba humidaem dic a mima
teixque noms hem meditat autnticament sobre
les causes i les conseqncies de la llum del segle
XX,quepenetraisubjuga,ambtotesicadascunade
les seves ombres imperials, l'esperit amnsic del
seglepresent.Perlallum prpiadelnostretemps,
quina s? S'ha format ja,l'hem descoberta?Tenim
provesdedignesdelasevapersistnciaenelsnos
tresgestos? Hi ha unallum per acada segle,per a
cadatempsdelahumanitat?I sifosaix,hihaalgun
creadordelanostrapocaquel'hagidetectadaamb
tanta precisi que ara mateix sigui capa de treba
llarla amb habilitat d'artes? Totes aquestes qes
tionsemsobrevenen decop.Crecque,enelfons,la
granpreguntaquem'esticfentiperalaqual notro
bo resposta, la que es clava ms endins del cor
glaatdelanit,s:comdeuser unaobramestrade
l'art del segle XXI? s precisament aquesta la llum
queemanardel'art dedem?Miro en direcciala

189
 Elprocs.Revistacontracultural

190
 Elprocs.Revistacontracultural

191
 Elprocs.Revistacontracultural

Agraments:

Atotselscollaboradors, en especiala la fa
mlia Pairol. Tamb a la TeresaGuiluz, per la
sevadel,intelligenticonstantaportaci.

Tots els documents manuscrits i fotograes

deMiquelPairolhanestatceditsperla fam
lia. Part de la correspondncia amb Miquel
ngelRiera ha estatcedidaperlaseva fam
lia.Tenentotselsdretsreservats.

Totelcontingutdaquestarevistaestsubjec
tealallicnciacreative commonsCC:BY/NC
/ND,sinosindicaelcontrari.

LesobresdeJordiArmengol,JoaquimCanta
lozella, Mim Junc, MartaNegre,Jordi Ribes,
XavierRistolingelsViladomiutenentotsels
dretsreservats.

192
 Elprocs.Revistacontracultural

193
 Elprocs.Revistacontracultural

194
 Elprocs.Revistacontracultural

LES TEMPORADA
GENER JULIOL
2016

DONES
ELS
GRANS NOMS
DE LESCENA,
A PROP TEU

A ESCENA
Compra les entrades a
www.teatredesalt.net
A la venda tamb a Girona:
Llibreria 22 (horari comercial)
Per telfon: 972 40 20 04
(laborables, de 10 a 14 h)

LA PLAZA DEL DIAMANTE DONA NO REEDUCABLE NEUS CATAL, UN CEL DE PLOM

ABSURDS I SINGULARS ALLEGRO ESPERANA DINAMITA
ELS MOTS I LA COSA BRODAS BROS.... I FINS A 20 PROPOSTES ESCNIQUES!

195
 Elprocs.Revistacontracultural

Things to translate and other poems

Piotr Sommer
Text i traducci de Xnia Dyakonova

196