Els Marges 100, Primavera 2013, Barcelona, ISSN 2339-8256, p.

152-159

Carta a un (hipottic) filleg

ms incipient que no insipient

JOSEP MURGADES Universitat de Barcelona

Multum legendum esse, non multa

Plini el Jove

Jove, fer requesta en pro de la filologia no s ben b el mateix (ja tho deus imaginar) que
proferir una crida com la de Shackleton en demanda de voluntaris per a la seva aventura
antrtica: si b els riscos a crrer no hi sn tan greus, tampoc els relatius guanys a obte-
nir-hi no sn tan pics. Malgrat tot, prou que sho val, tamb, aix de la filologia.
Estudiar-ne s ni ms ni menys que una de tantes maneres possibles de prendre
distanciament respecte de lanecdtica circumstancialitat ms immediata i de pri-
mera instncia. Una prctica efica, doncs, per assolir perspectiva o, el que s el
mateix, facultat de discerniment.
Per dir-ho dacord amb E.R. Curtius: s capacitat de poder veure de lluny el que
s proper i de prop el que s lluny, en lespai i en el temps.
Amb relaci ms concreta a aquest ltim, val aqu igualment la remarca dE.
Panofsky: no hi ha millor manera de capir qu cosa sigui la realitat que la daconse-
guir desprendrens del present a fi i efecte dinteressar-nos pel passat, de molt fora
ms existent que el sempre esmunyeds moment actual.

Filologia, doncs. Ara: qu s aquesta? Segons Rudolf Pfeiffer, fra lart de compren-
dre, dexplicar i de restablir la tradici literria. Daquesta definici, precisa i concisa
com escau, podem com a molt, avui dia, substituir-ne art per disciplina, i ampliar

Cartes i documents 152

 Josep Murgades, Carta a un (hipottic) filleg ms incipient que no insipient

el camp de tradici literria stricto sensu al de qualsevol tradici escrita en gene-

ral: tindrem llavors in nuce la millor glossa valorativa del mtier propi de tot filleg.
El qual (conv fer-ho avinent en temps com els actuals) se situa, intellectualment,
en una posici tan distant com equidistant dels hermetismes de certa lingstica profun-
da com, aix tamb, de la vaporositat de lesbombada comparatstica (oi ms quan
aquesta esdev susceptible cada cop ms de deixatament dins els a hores dara anome-
nats cultural studies).

Aleshores, si com b va apuntar Thomas Mann, forant mig la ltote, mig la parado-
xa, s escriptor aquell a qui li costa descriure, semblantment s filleg, a parer en
aquest cas de Nietzsche, qui saplica a llegir lentament, cosa que vol dir en profun-
ditat, acuradament i circumstanciada, tal com recomanava tamb Plini el Jove.
Enfront de tots els qui veuen aquesta activitat de llegir com a subsidiria (per no
dir del tot ancillar) en relaci amb la descriure, importa llavors recordar, entre mol-
tes altres autoritats addubles, la dun Oscar Wilde, quan afirma, convenut, que, tret
dels criticastres, tot crtic, o sigui, tot autntic lector, acostuma a ser molt ms culte
que aquells de qui ressenya lobra, ja que la crtica (de la qual la filologia s una
manifestaci extrema) requereix infinitament ms cultura que no pas la creaci.
I en termes semblants sexpressa tamb Borges quan postula que llegir s una
activitat posterior a la descriure: ms resignada, ms civil, ms intellectual.
Ser filleg, doncs, s en aquest sentit sinnim de professional de la lectura. I tan
imprescindible i suficient s aquest com alg altre lliurat a la literatura dita creativa.
Cal simplement saber destriar (per dir-ho amb smil manllevat a Claudio Guilln)
entre ornitlegs i ocells. I no pel fet que plomatge i piuladissa daquests acabin per
lluir i per detonar ms, shauran de delir aquells per convertir-shi. O s que, per
ventura, ats el fet que sempre seran socialment ms coneguts i valorats (posem per
cas) els futbolistes, hauran de renunciar per aix els cientfics a ser tals i a exercir-
ne conseqentment?

Un altre malents, en la lnia de les falses dicotomies, per b que de caire ms

gremial aquest, s el de creure en la irreductibilitat mtua entre els fillegs colloquial-
ment anomenats llenguados i els anomenats lletraferits. No hi ha (no hi hauria
dhaver) cap contraposici tallant entre tots ells. Cert que, per mor dinevitable espe-
cialitzaci, hi ha qui se centra ms en el coneixement de la llengua i hi ha qui ho fa ms
en el de la literatura. Per s claudicativament acomodatici (mandrs, en definitiva)
apostar per la plena comprensi de luna amb menysteniment de laltra.

Cartes i documents 153

 Els Marges 100, Primavera 2013, Barcelona, ISSN 2339-8256, p. 152-159

Un filleg (independentment de si llenguadeja o es lletrafereix ms o

menys) s alg perfectament sabedor, igual com Merc Rodoreda, que una novella
no sn sin paraules. I que poc es far cabal de la dimensi literria duna obra
aquest alg si comena per ignorar qu signifiquen prpiament les tals paraules i
lentrellat gramatical dins el qual sestructuren i funcionen.
Al seu torn, poc s pas possible dentendre els lmits configuradors del llenguat-
ge si no sest en condicions dapreciar el forament (lcart) a qu sn sotmeses
aquelles per obra i grcia daquesta manipulaci artificiosa que solem designar amb
el nom de literatura.
Filleg s llavors, segons aix, alg que ha superat el doble fetitxisme de lorto-
grafia i de la lletra impresa. No perqu aquestes no siguin tamb importants, sin
perqu, conscient de la convencionalitat de luna i de la circumstancialitat de laltra,
el filleg safanya abans de tot a dotar de substantivitat fnica, o sigui prpiament
lingstica, a tot producte amb aspiracions literries o merament comunicatives,
realitzant-lo si escau, primerament, des de loralitat.
Alg que sap llegir, doncs, s alg capa ni ms ni menys, abans de tota altra
cosa (i segons va deixar clar oportunament Jos Mara Valverde), de llegir en veu
alta un text (per ms que aquest pugui ser un de no prviament conegut) de tal
manera que, tot fent-ho, se nassabentin del qu i del com del tal text tant qui el lle-
geix com aquells a qui els s llegit.

Qu i com. Vet aqu una altra qesti susceptible de convertir-se en fcil parany.
Perqu sempre hi ha qui creu que la literatura el fet de comprendre-la i de gaudir-
la (o a linrevs) s referible a un enfocament de preferncia b contingudista, b
formalista. I no. La contraposici fons i forma no deixa de ser sin un de tants
maniqueismes possibles en qualsevol mbit.
El poeta (el literat susceptible de ser tingut per tal) diu com diu all que diu, va
sentenciar lapidari Gabriel Ferrater. I la cosa no admet ms voltes: leventual instru-
mentalitat de lartefacte literari (comparable a la del llibre fet noms servir per fal-
car una taula balladora) queda subsumida dins la seva dimensi objectual. El poema
(i, per extensi, lobra literria, encara que Archibald MacLeish ho focalitzs noms
en aquell) no hauria de significar, sin que hauria de ser. Don deriva el fet tamb,
postillat per Carles Riba, que les paraules amb valor de literries no sn canviables
per unes altres, ja que llur comesa s dur el lector ms enll delles, pel cam duna
veu insubstituble.
(Dit altrament: encara que puguem identificar, al so dun bon xiulet de boca i
llavis, o de la versi oportunista de qualsevol faranduler, la melodia de la novena

Cartes i documents 154

 Josep Murgades, Carta a un (hipottic) filleg ms incipient que no insipient

simfonia de Beethoven, aquesta noms s plenament realitzada com a tal si la inter-

preta una filharmnica amb tots els ets i uts).

Una cosa tota altra s qu fa possible que es pervingui fins al producte literari o
artstic en general: s el que anomenem histria. I, segons el transcurs daquesta,
aquell, o b no va ms enll de les formes simples tipificades per Andr Jolles, o b
per contra evoluciona fins a les ms refistolades creacions de lintellecte. La qual
cosa vol dir que, fora del flux histric i de com aquest hagi transcorregut o no i per
qu, no hi ha explanaci plausible de cap realitzaci humana.
Per tant, si cal capguardar-se de semanticistes obtusos tot invocant autors com
els ads citats, cal semblantment protegir-se desteticistes pixapolits tot portant aqu
a collaci paraules com les de Walter Benjamin: no hi ha document de cultura que
no sigui alhora una crnica de la barbrie; o versos com els de Bertolt Brecht, quan,
per boca dun treballador que llegeix, es demana si qui va construir Tebes la de set
portes van ser noms els reis que surten anomenats als llibres...

En virtut aix mateix dall que hi ha dinapellable en el decurs de la histria, guar-

dat molt i prou dincrrer en greu delicte danacronisme. No bescantis, doncs, sots
fcil retret de misognia, o de racisme, o de carcndia, o de qualsevol altra manifes-
taci avui tinguda per polticament incorrecta, obres i autors que, per mor de la
temporalitat respectiva, no es podien haver produt altrament de com en aquest sen-
tit ho van fer quan van florir.
Abans de prodigar-te, doncs, en linevitable bastiment (ms a la curta o a llarga)
dun (contra)cnon, tot comprenent, de vegades tot justificant o, fins i tot, tot
compartint dacord amb un determinat sistema de valors, s deure imperis i pri-
mordial de tot autntic filleg lexercici (recomanat per Umberto Eco no sols en
relaci amb la tradici literria i lingstica) de bregar-se en la cenyida explicaci
denotativa dall que hom es porta filolgicament entre mans (i per ms que aquest
hom sen situ ideolgicament i vivencialment a les antpodes).
A propsit en especial daix mateix, i tant se val si, personalment, ets agnstic
o creient, ateu o de la crosta (o b duna indiferncia tota amorfa), pensa que el que
mai dels mais, com a filleg, no et pots permetre s dignorar el fet inqestionable
de la religi de qualsevol religi com a font de metfores (era Gombrich qui ens
en prevenia fa ja ben b mig segle).
Daquelles metfores amb les quals poder tocar totes les cordes dels records

Cartes i documents 155

 Els Marges 100, Primavera 2013, Barcelona, ISSN 2339-8256, p. 152-159

compartits; les que, en definitiva, si volem continuar articulant-nos i sentint-nos en

comuni amb la majoria dels ancestres (i amb part dels coetanis), cal que sobrevis-
quin a la mateixa decadncia de la fe (o a la irrupci daltres de noves).

En el cas que, a ms daspirant a filleg, tu, jove, siguis catalanet, recorda que, no
sols per ra dofici (dun ofici no debades designat amb la paraula grega que sig-
nifica amor a les paraules), sin tamb per causa de la naci que s teva, tescau
dall ms la mxima de Goethe: qui no sap llenges estrangeres, no sap res de la
seva.
Obligat, doncs, a aprendren altres, i no nicament des duna motivaci merament
utilitarista (tot i que tamb). No menyspres les que et sn ms prximes, comenant
per aquelles que la histria, ai las!, ha convertit en botxins seculars de la teva.
Que la plena conscincia que et conv tenir de lobsessi catalanfoba dun
Francisco de Quevedo o dun Mario Vargas Llosa, tot passant en lendemig per tutti
quanti (i en sn molts!), no et privi tanmateix en cap cas de llegir-ne amb innegable
profit les respectives obres prpiament literries. No es tracta pas en aquest ofici de
confondre cul amb tmpores! (Aix, com a molt, deixa-ho per als no nacionalistas
dara i sempre).
Para esment llavors en el que escriu Kafka sobre la memria de les nacions peti-
tes: una memria no pas inferior a la de les ms grans, i amb una exigncia
collectiva que en duu els individus a conixer millor la part de literatura nacional
que els pertoca i a maldar-hi indefalliblement, encara que aquesta pugui dantuvi
quedar-los lluny.
s per aix (enllaant ara Kafka amb E.R. Curtius) que la memria de tota naci
petita elabora ms a fons els materials de qu disposa, de manera que, si tots els
veritables clssics darreu sn poltics sense saber-ho, en el cas de les nacions
petites que recolzen llurs pretensions en obres culturals, els tals clssics ho sn
encara ms: de clssics i de poltics.

Enfilant que estiguis ja la professionalitzaci, jove filleg en germen, si taboques

(o et veus abocat) a la docncia, tingues sempre present, duna banda, la sentncia
de Sneca: homines dum docent discunt; fes, per tant, que la indispensable prepara-
ci de les classes comenci per ser-te til a tu mateix.
I, daltra banda, no descuidis la lli (una de tantes) de George Steiner, que
comprova com darrere un professor efica i carismtic samaga sempre un actor, un
practicant ms o menys expert de la locuci i el gest.

Cartes i documents 156

 Josep Murgades, Carta a un (hipottic) filleg ms incipient que no insipient

Les classes, com les conferncies o les intervencions en congressos (per erudits i
solemnes que aquests puguin mostrar-se), sn al capdavall gneres de loralitat, en
el decurs de la qual sempre s bo atenir-se, amb la justa mesura, a la consigna dels
medievals: qui nescit barlettare, nescit praedicare: no hi ha auditori, dadolescents
o de saviassos, que no agraeixi, enmig duna exposici ms o menys rida o fins i
tot amena, un pensament dhumor, un pessic de jocositat.
Si la teva sortida laboral s el mn de les editorials, prou tadonars, entre moltes
altres coses, que, al cap de dues hores de corregir textos i proves amb latenci degu-
da, hom ja no veu res i es torna idiota. Era Pompeu Fabra qui ho deia, aix (a propsit
del qual, per cert, i en relaci amb ell i el seu mestratge, santament fars de no pecar-
hi del mateix defecte que pateixen els qui es pretenen ms papistes que el Papa).
Com que una de tantes variants aplicades de la filologia s la traducci (una
veritat de manual feta avinent per Brioschi i Girolamo), lliura-thi, si tescau i si en
tens loportunitat, amb total esment de com s aquest de la traducci tanmateix un
quefer de doble tall, a mig cam (per dir-ho com Ortega) de la misria i de lesplen-
dor, una ocupaci tan humil com alhora (sempre segons Ortega) exorbitant, tan
modesta com alhora constitutiva dun treball intellectual de primer ordre.
Posat altrament, jove filleg, que et sentis cridat (i puguis assumir el repte que
sen deriva) a les tasques pomposament anomenades de recerca, no et sorprengui
dexperimentar en pell prpia (ara aqu de bracet amb Pierre Vilar) que aviat el teu
problema ser el de conixer el perqu del teu inters per la matria que investi-
gues, el neguit per escatir en definitiva la solta i la volta dall en qu possiblement
esmerars els teus anys ms vitals.

La culminaci llavors a qu es pot aspirar en aquesta disciplina de la lectura profes-

sional (i de qualsevol lectura, per sobre de modes metodolgiques, de corrents i
descoles, de potiques i de teories) s la duna edici ben feta. Objectiu per al qual
sn maons indispensables previs tantes de monografies com ms millor: dhistria,
de crtica, de biografisme, danlisi textual vria i diversa, etc.
Ho categoritzava C.S. Lewis en els termes segents: bviament, em sento
especialment deutor i me nhaig de seguir sentint- dels curadors, els crtics textu-
als, els exegetes i els lexicgrafs [cal no oblidar que un filleg ha de participar de
tots aquests i de molts ms]. Descobriu-me all que lautor va escriure de deb, all
que les paraules clau signifiquen i a qui alludeixen i haureu fet per mi molt ms del
que hagin pogut fer mai mil noves interpretacions o valoracions.
I, encara, en ploma ms nostrada i no gens suspecta de velletats historicistes,
heus aqu el que deia Joan Ferrat sobre idntic particular: el treball crtic que ms

Cartes i documents 157

 Els Marges 100, Primavera 2013, Barcelona, ISSN 2339-8256, p. 152-159

minteressa s una edici ben feta dun text. s aqu on crec que es revela la ms
gran habilitat crtica. La capacitat dentendre la literatura es manifesta en ledici
ben feta dun text.

Parafrasejant Mallarm: tot al mn existeix per emmenar a una obra ben editada.
I si, per no mourens del mateix autor, mai et planys, jove filleg, de tenir la
carn trista i dhaver (o tot i haver) llegit tots els llibres, recorda, seguint Joan Fuster,
que si b aquests no supleixen la vida, tampoc la vida no supleix els llibres.
I aprn a dosificar-te, tu, ja esdevingut filleg, entre aquella i aquests, en com-
plementarietat reeixida.

Referncies bibliogrfiques (sumries)

Walter BENJAMIN, ber den Begriff der Geschichte

Jorge Luis BORGES, Historia universal de la infamia
Bertolt BRECHT, Fragen eines lesenden Arbeiters
Franco BRIOSCHI; Costanzo di GIROLAMO, Introduccin al estudio de la
literatura
E.R. CURTIUS, Crisi de lHumanisme
Umberto ECO, A passo di gambero
Pompeu FABRA, [Reports de conversa escrits per Josep Miracle]
Joan FERRAT, Opinions a la carta
Gabriel FERRATER, Enquesta de les Hores Extres
Joan FUSTER, Consells, proverbis, insolncies
Johann Wolfgang von GOETHE, Maximen und Reflexionen
Ernst GOMBRICH, In Search of Cultural History
Claudio GUILLN, Entrevista con Enric Canals
Andr JOLLES, Einfache Formen
Franz KAFKA, Tagebcher
C.S. LEWIS, Un experiment de crtica literria
Archibald MACLEISH, Ars poetica
Stphane MALLARM, Le livre, instrument spirituel
Stphane MALLARM, Brise Marine
Thomas MANN, Tristan
Friedrich NIETZSCHE, Morgenrte
Jos ORTEGA Y GASSET, Miseria y esplendor de la traduccin
Erwin PANOFSKY, Kunstgeschichte als geisteswissenschaftliche Disziplin

Cartes i documents 158

 Josep Murgades, Carta a un (hipottic) filleg ms incipient que no insipient

Rudolf PFEIFFER, Geschichte der klassischen Philologie

PLINI EL JOVE: Epistulae
Carles RIBA, Elegies de Bierville
Merc RODOREDA, Mirall trencat
SENECA: Epistulae morales ad Lucilium
George STEINER, Errata
Jos Mara VALVERDE, Conversacin con Salvador Pniker
Oscar WILDE, The Critic as Artist

Cartes i documents 159