Infncia

i prejudici
El moviment en el
primer any de vida
 NDEX

INTRODUCCI ..........................................................................................................5

1. PREJUDICIS ..........................................................................7

2. EMMI PIKLER I EL MODEL DE LCZY .............................10

3. BASES FISIOLGIQUES DEL MOVIMENT .......................12

3.1. LESQUEMA CORPORAL..............................................12
3.2. EL CERVELL: La importncia del Cos Calls ................13
3.3. LA COLUMNA VERTEBRAL..........................................14

4. DESENVOLUPAMENT MOTRIU.........................................16
A. FASE NEONATAL ............................................................17
1) Passar dajagut desquena a estar-hi de costat.............17
B. FASE DESTAR PER TERRA...........................................19
1) Passar dajagut desquena a ajagut de panxa...............19
2) Passar dajagut de panxa a ajagut desquena...............21
3) Arrossegar-se, fer la serp. .............................................22
4) Anar de grapes, gatejar. ................................................24
5) Asseures. ......................................................................26
6) Agenollar-se...................................................................27
7) Posar-se dret i fer les primeres passes. ........................28
8) Fer les primeres passes sense cap tipus dajuda..........30
9) Caminar de forma segura. .............................................31

5. EPLEG ................................................................................32

BIBLIOGRAFIA........................................................................33

Taula de desenvolupament motriu ...........................................34

 AGRAMENTS

L'Equip d'Atenci Primerenca agraeix la collaboraci de totes les professionals que

amb els seus suggeriments ens han ajudat a publicar "INFNCIA I PREJUDICI".

Manacor, 18 de maig de 2006

Dibuixos:
Cristina Nicolau Morey

Assessor lingstic:
Gabriel Barcel

Coordinaci i textos:
Equip dAtenci Primerenca del Sector Manacor-Campos
C/ Nou, 39
07500 Manacor
Illes Balears
Telfon 971 55 90 67
eap@eapmanacor.org

Imprimeix: Grfiques Planissi, S.A.

Dipsit legal: PM ???? - 2006
 INTRODUCCI
Tenir un beb, tant si s el primer com si no ho
s, s un fet decisiu en la vida de les famlies, un
fet que marca un moment dinflexi, un abans i
un desprs. El nouvingut ocupa el seu propi lloc
dins la famlia i aix modifica els horaris, els
espais, i fins i tot la manera de viure de tot el grup
familiar.
El beb shaur dadaptar al lloc on ha nascut, i
la famlia sha dadaptar al nouvingut, donant
resposta a les seves necessitats. Cal oferir-li un
ambient que li doni pau i seguretat, i implantar
unes condicions de vida regulars. s
universalment reconeguda la importncia del
moment de lembars i dels primers anys de vida
dun infant. Durant un temps requerir una total
dedicaci. Aquesta afectuosa dedicaci constituir
la millor inversi per a la futura salut fsica i mental
de ladult en qu es convertir el beb.
En base a lextraordinria importncia del
desenvolupament en les primeres fases de la
vida de linfant, i en prevenci de posteriors
dificultats, hem elaborat aquest llibret com un
instrument que serveixi dajuda a totes aquelles
persones que estan al crrec de nadons i dinfants.
INFNCIA I PREJUDICI tracta especialment de
la necessitat de procurar un entorn adequat i
respectar lespontanetat i el ritme individual de
cada infant per aconseguir un bon
desenvolupament motriu i organitzar una bona
simetria funcional de la part dreta i de lesquerra
del cos perqu sarribi a aconseguir una correcta
lateralitzaci. El terme lateralitat, lateralitzaci,
surt amb molta freqncia. La lateralitat s la
distribuci de funcions que sestableix entre els
dos hemisferis cerebrals.
Es parla de linfant que quan t les necessitats
afectives (acolliment, contenci, carcies,
moviment...) i fisiolgiques (higiene, alimentaci...)
cobertes, evoluciona duna manera espontnia,
no precisa de la nostra intervenci ms que per
oferir-li un entorn adequat, perqu se senti
acompanyat i acceptat tal com s. Sinsisteix una
i una altra vegada en la necessitat de respectar
el ritme individual de cada infant, de no forar-lo.
El llibret se centra principalment en levoluci
psicobilogica del moviment, explicant ms
mpliament els aspectes orgnics que els
psicolgics, els quals no es poden separar ms
que com objecte destudi, ja que a la prctica sn
inseparables.
El moviment de linfant sinicia dins del ventre de
la mare; aquests moviments sn reflexos.
Inicialment linfant es mou per impulsos interns i
pel plaer de moures. Desprs, cap als 4/5 mesos
de vida els reflexos caducs es van debilitant per
acabar desapareixent i el moviment passa a ser
intencional, respon a necessitats afectives i de
coneixement. Lsser hum s una unitat
psicofsica indivisible. Linfant es mou per
desplaar-se, per agafar objectes o per expressar
les seves emocions i, fonamentalment, es mou
per SER i per aprendre a pensar.
El llibret est organitzat de la manera segent:
En primer lloc es desmitifiquen alguns prejudicis
vigents en leducaci dels infants.
A continuaci es dna una petita informaci
sobre Emmi Pikler, ja que el document es basa
en gran part en els descobriments sobre el
5
 desenvolupament de la infncia fets per aquesta
pediatra i investigadora.
Desprs es descriu com va evolucionant el
moviment i la lateralitat durant el primer/s any/s
de vida, fent una senzilla allusi prvia a
levoluci de lesquema corporal, al cervell i a
la columna vertebral infantil.
Al final del llibret hi ha un llistat bibliogrfic. Us
recomanam molt especialment el primer llibre de
la llista. Tamb trobareu una taula de
desenvolupament motriu on podreu registrar
levoluci de linfant. Si la fotocopiau ampliada,
ser ms prctica.
6
s possible que la quantitat de conceptes que
es tracten aqu, facin que la lectura resulti un
poc densa. Es recomana la lectura dossificada i,
ms que llegir, hi ha apartats que cal estudiar.
Desprs duna lectura global conv fer una
relectura. Com a contrapartida, veureu com
laplicaci prctica del contingut s duna
simplicitat extraordinria.
Finalment volem dir que les orientacions que aqu
es donen van dirigides a la poblaci en general,
per si no us trobau cmodes amb algunes de
les pautes que aqu es donen o el vostre infant
no les accepta, seguiu el vostre instint.
 1. PREJUDICIS

La criana dels infants es basa en un legat de saviesa popular i de sentit com on sescolen
alguns prejudicis que la investigaci cientfica intenta eradicar. Analitzem alguns daquests
mites i prejudicis.

Confondre tenir sovint linfant en braos amb malcriar.

Els infants de pocs mesos necessiten el contacte
fsic dels adults de la mateixa manera que
necessiten aliment, descans o escalfor. Lolor de
la mare i el seu balanceig els tranquilitzen i els
donen seguretat. A partir del moment en qu els
infants gategen, i a mesura que van creixent
aquesta necessitat es redueix en la mesura en
qu ha estat satisfeta. No ens abstinguem de
tenir els infants en braos si sn ells els que fan
la demanda. No hem de confondre les nostres
necessitats dafecte amb les dels bebs. Els
infants que han tingut relacions afectives que
donen seguretat durant la primera infncia, ploren
menys, i seran ms forts enfront de les possibles
futures separacions.

No deixar estar els infants per terra.

Per qu no han danar per terra els infants? El
terra s el lloc idoni per estar habitualment els
petitons des daproximadament els 3 mesos fins
que caminen b. Fins i tot als 4/5 anys i ms,
necessiten gatejar, seure i jugar per terra. s en
terra on el beb es troba ms segur, on gaudeix
de plena llibertat de moviment, on pot desplegar
tota la seva energia i on pot intentar dur a terme
els seus plans dacci: explorar espais i objectes,
experimentar moviments i postures, observar,
descansar... En canvi collocats a les maxi-cosis
o en els cotxets estan molt limitats. s convenient
condicionar lespai perqu els lactants i infants
petits puguin estar per terra.
El prejudici de no deixar estar els infants per terra
es sol basar en :
- El rebuig que els infants sembrutin.
- Laparici de sentiments dabandonament.
Aquests sentiments desapareixen si oferim un
entorn ben preparat i els adults acompanyam
linfant estant amb ell a terra.
- En altres ocasions, estar per terra s considerat
poc educat, especialment quan els infants ja
poden caminar.
Afortunadament aquest prejudici no es dna en
totes les cultures.

7
 Considerar linfant com un sser molt
ms frgil i menys capa del que en realitat s.
Abans de parlar daquest prejudici cal donar per
descomptat, com ja sha dit, que linfant t unes
necessitats afectives dacolliment, contenci,
carcies, moviment... i fisiolgiques que han de
ser cobertes; tamb cal recordar i tenir en
compte que linfant en cada moment de la seva
evoluci:
- s capa dactuar per la seva prpia
iniciativa; no s un objecte, sin un subjecte.
- Posseeix un equipament biolgic madur pel
que necessita i pel que es proposa fer.
- La seva experincia acumulada li permet
anticipar el que passar.
- Manifesta una actitud de sorpresa davant el
descobriment.
El prejudici dinfravalorar la capacitat de linfant
du a tractar-lo com un objecte, a donar-li tot fet,
a sobreprotegir-lo, a fer-ho tot per linfant per
sense comptar amb ell. Sactua de bona fe,
per es dna ms importncia al que est
establert que sha de fer que a les necessitats,
a les reaccions i a la resposta de linfant.
El nad t iniciatives des del primer moment.
Quan pren el pit sap indicar si desitja o rebutja
les nostres propostes. Si ladult est atent als
senyals de linfant i respon adequadament, si
sestableix un dileg adult-infant parlant amb la
mirada, amb la tebior de les mans, amb
carcies amb la pressi adequada, amb
paraules amoroses... llavors linfant se sent
plenament satisfet, sap respondre i pren
iniciatives, tant quan est acompanyat com
quan est tot sol. Daquesta forma es va
implantant un vincle segur. En aquest punt s
bo recordar que:
- Duna relaci inicial segura sorgir un adult
afectus i al mateix temps independent, el
contacte el fa descobrir-se a si mateix i tamb
es descobreix en la mirada de laltre. Els
infants considerats com a ssers capaos i
respectats tal com sn requereixen menys
ajut de ladult, sn els protagonistes de les
seves conquestes i estan ms satisfets i
oberts a laltre.
- De la sobreprotecci sorgir un adult afectus
per depenent. Els infants sobreprotegits
configuren personalitats falsament exitoses,
competitives, afectades en la seva
autoestima i anclades en el dubte.
- De labandonament sorgir una persona
ressentida, agressiva, desconfiada, fins i tot
amb possibles patologies.
Els infants educats com a ssers capaos i
competents no aprenen a seure perqu els
adults els posen coixins al darrera; no aprenen
a posar-se drets perqu els adults els
aguanten. Sn ells els que per si mateixos
assoleixen tot el procs que va destar ajagut
desquena a un total desenvolupament motriu
que culmina amb una correcta lateralitzaci.
Sempre sota la mirada atenta i
lacompanyament seguritzant de ladult que
dna resposta a les necessitats de linfant.
Ladult que confia en la competncia de linfant,
no imposa, noms acompanya, ofereix un
entorn idoni en el qual linfant prova, assaja,
experimenta. Linfant, amb una curiositat que
no sesgota i un desig de moures incontenible,
a poc a poc va aconseguint totes les habilitats
per si mateix. Si sest atent als estadis de
desenvolupament motriu que es descriuen en
aquest document, es podr comprovar
fcilment.
8
 Confondre esfor amb patiment i voler estalviar ambdues coses a linfant.
Esfor i creixement van totalment lligats. La ms
mnima ajuda per acabar el que un infant ha
comenat, el priva de la satisfacci dhaver
aconseguit una cosa per si mateix.
Vida i patiment tamb van lligats. Recordem que
bons pares sn aquells que saben satisfer i frustrar
convenientment els seus fills. Quan linfant
experimenta algun patiment, plora. El plor s una
forma de fer sortir el dolor. Shan devitar els
patiments innecessaris dels infants, per no sels
pot estalviar els patiments inevitables, sels ha
de permetre que plorin i sha de saber mantenir
un cstig anunciat.

Quan abans millor...o fer de linfant un producte de lautoestima dels pares.

Aquest s un prejudici molt ests. Pensar que el
nostre infant ha de ser el primer o al menys ha
de ser primerenc en totes les adquisicions: en
posar-se dret, en caminar, en controlar el pip i
la caca o en comenar a dibuixar a un paper.
Atenci! la precocitat en ladquisici de certes
habilitats no ns sinnim dun major domini
posterior! Moltes adquisicions primerenques van
acompanyades o produeixen vicis posteriors molt
difcils deradicar. Lexemple ms clar s el dels
infants que controlen el pip i la caca forats, molts
dells sovint recauen o tenen dificultats en aquest
camp. O el cas dels infants que agafen el llapis
massa prest, molts dells implanten una forma
dagafar defectuosa, impossible de corregir.
Al llarg daquest document sinsisteix repetidament
en la importncia que t el respecte al ritme de
desenvolupament de cada infant. Cada infant s
un sser nic i incomparable.

Considerar problema que el linfant tingui preferncia lateral esquerra.

Aquest prejudici ja quasi no t vigncia. La
lateralitat de linfant es determina genticament
i actualment es considera que la lateralitat manual
ja es manifesta dins del ventre de la mare: el fetus
xucla el dit de la m que ser preferent. Per
hauran de passar 3 o 4 anys, fins que linfant
adquireixi una bona coordinaci de la banda dreta
i esquerra del cos, mai no sha de potenciar una
especialitzaci lateral prematura; s a dir: procurar
que linfant sigui dret o esquerr. El que sha
daconseguir s el mxim grau dactivaci del
Cos Calls per a una bona connexi dels dos
hemisferis cerebrals. La lateralitzaci, dreta o
esquerra dull, m i peu ser la culminaci
espontnia del correcte procs de
desenvolupament motriu.

Podrem parlar tamb daltres prejudicis, com dur els infants massa tapats o el de dur-los mudats
amb roba incmoda, o la por a deixar-los estar a laire lliure quan fa fred.
Els infants haurien danar amb roba cmoda, descalos sempre que puguin i passar el mxim temps
possible a laire lliure. Els infants que van massa tapats o que habiten espais tancats on es fuma,
estan ms predisposats a constipar-se.

9
 2. EMMI PIKLER
I EL MODEL DE LCZY

Emmi Pikler, pediatra de Budapest, va viure entre els anys 1902 i 1984.
Lany 1946 va fundar lorfenat Lczy al carrer del mateix nom de Budapest. Actualment aquest
institut encara funciona i arreu del mn s un model per a leducaci de la infncia. A Lczy
treballen al voltant de 70 persones. Un grup treballa exclusivament amb els infants, un altre
grup es dedica a la investigaci i un tercer grup combina les dues activitats.
Lany 1992 lAssociaci de Mestres Rosa Sensat de Barcelona, va constituir el Grup Pikler
Lczy per a leducaci dinfants de 0-6 anys. Actualment el grup est en ple auge.
A molts daltres llocs del mn funcionen grups similars.

PRINCIPIS QUE INSPIREN

LA VIDA DE LCZY
El respecte a la llibertat de moviment i a la
conquista de lautonomia.
Considerar que lactivitat que sorgeix del propi
inters dna satisfacci a linfant i fa sentir-lo
competent.
La importncia doferir un entorn adequat.
El valor de lestabilitat i de la regularitat en la
relaci personal i en lentorn en qu viuen els
petits, com a font de seguretat i dinici de les
nocions despai i temps.
Latenci de qualitat i el respecte pel ritme de
desenvolupament individual de cada infant. La
importncia dels estadis dintents o dassaigs
dexperincies.
El valor de les activitats de la vida quotidiana:
- La comunicaci verbal de totes les actuacions
que ladult fa amb linfant. Ladult posa en
paraules tot el que va fent a linfant, li explica
tot el que ocorre en el seu entorn.
- La suavitat dels gestos, tacte, carcies.
Moviments suaus de balanceig, lluny de
sacsejar linfant.
- La petici de la participaci de linfant i lespera
atenta de la seva collaboraci, demanant-li
perms, adequant-nos al seu ritme en totes
les activitats quotidianes dalimentaci, higiene,
vestit, etc.
- El respecte per la intimitat de linfant i els
moments de no intervenci de ladult,
evitant la pressi de la intervenci continuada
o la de diferents adults alhora.
- Lobservaci. La relaci infant-adult a diferents
distncies.

El perill de les intervencions destimulaci que Per tenir cura dun infant linstint s important,
forcen el ritme individual de linfant. per tamb es necessita formaci.

10
 FRASES QUE ILLUSTREN
ELS PRINCIPIS DE LINSTITUT LCZY
Ladult acaricia el beb amb la seva mirada, amb La construcci psquica dun beb solament pot
la seva veu, lentament, amb pacincia... crea una fer-la un adult atent, que spiga el que sha de
pell psquica... comenta tot el que fa... organitza mirar i quan sha desperar.
un mn estable al voltant de linfant.

La qualitat de lactivitat lliure de linfant s el

Si ladult es dedica un temps intensament i millor indicador de lxit de la cura rebuda.
exclusivament al beb... desprs el beb pot estar
amb s mateix i passar moments tot sol a diferents
distncies de ladult. Un beb aprn molt de ladult per tamb ha de
descobrir moltes coses per s mateix, ha de fer
Si quan li dedicam la nostra atenci ho fem parlant
la seva prpia tasca com a beb.
al mateix temps amb altres persones o fins i tot
pensant amb altres coses, desprs linfant ens
reclamar continuament, plorant o amb les Els bebs toquen els altres i els objectes de la
estratgies al seu abast, per reclamar el que sent mateixa manera que els toquen a ells.
que per dret li pertoca.

Tenir cura dun infant s una tasca realment

Emmi Pikler convida les famlies a intervenir
molt menys i a observar molt ms:
Linfant no s un titella en mans dun adult
totpoders. Sha destar molt present, per de
forma diferent, sha dacompanyar creant un
marc protector.
difcil. Cada dia saprenen coses noves, cada dia
significa una nova vivncia, al final del dia pensam
en les coses que hem fet, com ho podrem haver
fet millor. Es difcil fer-ho perfecte fem moltes
errades sempre es pot fer millor.

Emmi Pikler. 1902 i 1984.

11
 3. BASES FISIOLGIQUES DEL MOVIMENT
I DE LA LATERALITZACI

En levoluci del moviment de linfant i en el procs de la seva lateralitzaci juguen un paper

cabdal levoluci del sistema nervis, la de lesquelet i la de lesquema corporal.
A continuaci es fa una petita allusi a cada un dels apartats anteriors per facilitar la
comprensi dels esmentats processos.

3.1. LESQUEMA CORPORAL

Fig. 1

Lesquema corporal s el coneixement represen-
taci mental del propi cos. El procs de construcci
de lesquema corporal s complex; la mare hi juga
un paper fonamental, el contacte fa que dun tu
sinfereixi un jo.
El beb durant els tres o quatre primers mesos de
vida, quan exercita el reflex tnic cervical asimtric
o de lesgrimista, (ajagut desquena estn el bra
de la banda on t el cap girat i flexiona laltre) mirant
on t el bra estirat, observa una m ignorant laltra,
aix t loportunitat dobservar que la m tancada
s redoneta i oberta s gran (Fig. 1).
Entre els 15 i els 30 dies linfant comena a fixar
la mirada i, cap als dos mesos, la m li resulta una
imatge familiar; la flexiona i obre voluntriament
i t les primeres sensacions de moviment. En aquest
moment el Cos Calls encara no est activat; cada
banda del cos funciona independentment de laltra:
la banda dreta no es coordina amb lesquerra, per
la qual cosa el nad es mou sense cap tipus de
coordinaci. Pel que fa als sentits, quan funciona
lull o lorella dreta, no funcionen lull o lorella
esquerra, i a linrevs.
Cap als 4/5 mesos, una vegada atenuat i
desaparegut el reflex tnic cervical asimtric, linfant
ja pot posar el cap amb la mirada de front, ajuntar
les mans i veure-les simultniament, tenint un camp
visual ampli i unificant les dues meitats espacials
que fins ara havia percebut per separat. A partir
daquest moment, ajagut desquena alar i es
tocar els genolls, i desprs els peus que acabaran
a la boca informant-lo de la forma, temperatura,
etc. Dassegut, als 8/9 mesos descobrir labdomen
i els genitals. En aquesta edat ja ha adquirit un
lleuger esquema de tot el seu cos.
La posici de dret anir perfeccionant lesquema
corporal i el llenguatge tamb contribuir al
coneixement del propi cos, per hauran de passar
anys perqu linfant tingui un esquema corporal
global ben integrat.

12
 3.2. EL CERVELL: La importncia del Cos Calls
Cs calls
Tlam
Hipfisi
Tercer ventricle
Fig. 2
La forma del cervell hum s comparable a la
duna nou: ambds estan formats per dues parts
que sajunten per enmig.
En el cos hum tot es doble, dos ulls, dues orelles...
i dos cervells: la part esquerra s lhemisferi cerebral
esquerre i la part dreta s lhemisferi cerebral dret.
Els dos hemisferis cerebrals sajunten i es connecten
pel que es denomina el Cos Calls que s una
estructura formada per uns 200 milions de fibres
que comuniquen entre si les dues parts del cervell.
Com ja sha dit, el nad no t activat el Cos Calls,
el seu cervell funciona de manera que la part dreta
i la part esquerra no estan encara connectades;
cada part funciona independentment de laltra.
Daquesta forma, inicialment, quan el beb mira
amb un ull, no mira amb laltre; quan escolta amb
una orella, laltra s com si no exists. Tamb els
braos i les cames, es mouen de forma totalment
descoordinada.
Poc a poc es va posant en funcionament el Cos
Calls, la banda dreta i lesquerra del cervell es
van connectant fins a arribar a una total harmonia
que permet realitzar accions simultnies. Les dues
13
Frnix
Fibres dassociaci
Cervellet
Quart ventricle
vies auditives es van integrant fins a arribar a
escoltar en estereofonia i els dos ulls arriben a
treballar junts de forma integrada fins a arribar a
la visi estereoscpica o en relleu, (un infant que
encara no lhagi adquirida, intenta agafar les imatges
dun llibre o duna estora: no diferencia els objectes
dels dibuixos) les dues mans han daprendre a
entendres per poder fer mamballetes o arribar a
tocar el piano, i la meitat dreta del cos ha destar
ben coordinada amb laltra meitat per realitzar
moviments com gatejar, crrer o nedar. Com ms
ferma sigui la coordinaci entre els dos hemisferis
cerebrals a travs del Cos Calls, millor ser la
competncia motriu i sensorial, i com a
conseqncia, ms perfecte ser el procs de
lateralitzaci de linfant. La lateralitzaci, s a dir
la distribuci de funcions entre els dos hemisferis,
es podr fer quan shagi aconseguit una total
coordinaci interhemisfrica a travs del Cos Calls.
Per desenvolupar un bon Cos Calls s fonamental
vetllar pel correcte procs de desenvolupament
motriu durant els primers anys de vida, molt
especialment durant el primer.
 3.3. LA COLUMNA VERTEBRAL
La columna vertebral ADULTA t corbes en forma
dSs. Est formada per ossos anomenats
vrtebres i per discos intervertebrals cartilaginosos
els quals reben les pressions correctes, si les
corbes estan ben estructurades i si la musculatura
del tronc treballa harmnicament.

En el cas de la columna vertebral INFANTIL, dins

de lter matern, linfant descansa amb la columna
vertebral, flexionada, i amb les cames doblegades.
s per aix que al principi el nounat t la columna
vertebral doblegada cap al davant i no t les Ss
de ladult. A poc a poc es va formant la curvatura
lumbar quan el beb est estirat desquena
damunt una superfcie dura.
Ms endavant, quan es posa de panxa en la
posici denominada de lesfinx, a travs de
lestirament del cap, recolzat damunt dels
avantbraos (veure Fig. 9) es va desenvolupant
a poc a poc la musculatura que recobreix la
columna i es va formant la curvatura de la zona
cervical.
Les corbes en S assoleixen el major desenvolu-
pament en el moment en que linfant comena a
caminar (Fig. 4).
Aquestes corbes en S de la columna vertebral
no estan del tot formades fins aproximadament
els quatre anys.
La forma definitiva de la columna vertebral
saconsegueix als 5/7 anys.

Fig.3. Columna vertebral adulta. De dalt a baix: 7 vrtebres cervicals,

12 torciques, 5 lumbars, 5 sacres i les 4 darreres estan fusionades
i formen el cccix.

Fig. 4

14
 PRINCIPALS CAUSES DELS PROBLEMES DE COLUMNA

Fig. 5

MALES POSTURES. Fer seure o caminar linfant abans que tengui la maduresa suficient per fer-
ho i utilitzar caminadors. Encara que linfant saguanti assegut, recolzat amb coixins o fermat a la
trona o a la cadireta, no se lha de fer seure fins que sigui ell que spiga adoptar la postura
dassegut, una vegada que ja spiga gatejar (Fig. 5).

Fig. 6

MANCA DENTRENAMENT DE LA MUSCULATURA. No s aconsellable tenir els infants amb

manca de llibertat motriu, portar-los amb roba que no facilita el moviment, tenir-los durant molt de
temps fermats a trones, dins cotxets o maxi-cosis. En sntesi, no proporcionar-los entorns que
facilitin que es puguin moure lliurement (Fig. 6).

Fig. 7

PORTAR MASSA PES O PORTAR-LO UNILATERALMENT. s el cas dinfants ms grans, en

qu es carreguen motxiles que superen el 10% del seu pes corporal o porten regularment una
cartera amb la mateixa m (Fig. 7).

15
 4. EL DESENVOLUPAMENT MOTRIU
I EL PROCS DE LATERALITZACI

El desenvolupament motriu es produeix de cap a
peus (llei cfalo-caudal) i de la part ms propera
a la columna vertebral a la ms llunyana (llei
prximo-distal). Els infants dacord amb
lesmentada llei cfalo-caudal aprenen a dominar
primerament el cap i el coll. Desprs, cap al segon
trimestre de vida, els braos senforteixen i les
mans poden agafar (per encara ha de passar molt
de temps perqu les mans puguin fer moviments
precisos com s el dagafar el llapis). A partir dels
sis mesos es reforcen els costats i les cames i va
apareixent el rastreig, el gateig, etc. Finalment, el
domini dels peus permet caminar. Per aconseguir
aguantar-se correctament damunt els peus, linfant
ha hagut de passar per un procs de maduraci
que ha anat de dalt a baix, s a dir del cap als peus.
Pel que fa al procs de lateralitzaci, linfant passa
duna manca total de coordinaci inicial, a poder
agafar una m amb laltra, a coordinar el bra dret
amb la cama dreta del cos i el bra esquerre amb
la cama esquerra, continuant amb la capacitat de
coordinar el bra dret amb la cama esquerra i el
bra esquerre amb la cama dreta, per acabar el
procs de lateralitzaci amb el predomini de la
banda dreta o de lesquerra del cos, segons es
tracti duna persona de lateralitat dretana o
esquerrana.
Els deu estadis del desenvolupament motriu
en la primera infncia que descriu Emmi Pikler sn
els segents:

A. FASE NEONATAL
1) Passar dajagut desquena a estar-hi de costat.................................................3 a 7 mesos

B. FASE DESTAR PER TERRA

1) Passar dajagut desquena a ajagut de panxa...................................................4 a 8 mesos
2) Passar dajagut de panxa a ajagut desquena...................................................4 a 9 mesos
3) Arrossegar-se, fer la serp ................................................................................7 a 13 mesos
4) Anar de grapes, gatejar ...................................................................................8 a 16 mesos
5) Asseures .........................................................................................................9 a 16 mesos
6) Agenollar-se...................................................................................................10 a 15 mesos
7) Posar-se dret .................................................................................................12 a 21 mesos
8) Fer les primeres passes sense cap tipus dajuda..........................................12 a 21 mesos
9) Caminar de forma segura ..............................................................................13 a 21 mesos

Ledat dadquisici de cada un daquests estadis,
la durada de lexercitaci de cada un dels nous
moviments i el moment en qu aquests sabandonen
en benefici dels segents, varia molt dun infant
a laltre; s per aquest motiu que shan posat
referncies temporals molt amples. En lnies
generals, cap als 16 mesos la majoria dinfants
han aconseguit lestadi 9, s a dir, han iniciat la
marxa. La referncia vertaderament important s
saber lestadi concret en qu es troba cada infant.
A continuaci es descriuen amb detall cada un
dels deu estadis.

16
 A. FASE NEONATAL
1) Passar dajagut desquena a estar-hi de costat i tornar a posar-se desquena.

Aquest estadi coincideix amb el que sanomena lesquerra o a la dreta segons els estmuls,
fase neonatal. La fase neonatal va des del moment preferentment tctils, olfactius, auditius i visuals.
del naixement fins que el beb domina el to
Durant aquest estadi sexercita una postura
dextensi corporal i la vista pot enfocar objectes
caracterstica: el reflex tnic cervical asimtric,
dins dun radi de tres metres. Com ja sha dit,
tamb denominat postura de lesgrimista, ja
dins de lter matern linfant descansa amb la
descrit anteriorment, per ser un reflex bsic en
columna vertebral flexionada i amb les cames
el futur desenvolupament de la motricitat.
doblegades. El nounat t la columna vertebral
Consisteix a posar un bra ests en la mateixa
doblegada i no t les Ss (les corbes) de la columna
direcci que el cap, laltre bra doblegat pel
vertebral adulta; a poc a poc, la flexi de les
colze; la cama de la mateixa banda del cap
cames va desapareixent, la columna vertebral
queda estirada i laltra flexionada. s una postura
sestn i va apareixent la curvatura lumbar (a la
que facilita mamar i ladaptaci al cos de la mare.
part de darrere de la cintura). El to muscular passa
s una postura reflexa que apareix al voltant del
de flexi a semi-extensi.
set mes de gestaci i desapareix entre el 4t i el
En aquest estadi els bebs giren el cap a 5 mes de vida. (Veure Fig. 1)

Fig 8 Durant aquesta etapa mouen els braos i les

cames lliurement, i tamb el tronc i labdomen.

Fig 9 Damunt una superfcie dura, el beb sestira i

comena a fer mitja volta, girant sobre el costat
dret i esquerre, exercitant aix la musculatura
lateral del tronc.

17
 DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT
En aquest moment el Cos Calls encara no est activat; cada banda del cos funciona independentment
de laltra; la banda dreta no es coordina amb lesquerra, pel que el nad es mou sense cap tipus de
coordinaci. Quant als sentits, en funcionar lull o lorella drets, no funcionen lull o lorella esquerres,
i a linrevs.

ORIENTACIONS
Durant aquesta fase sha de facilitar el
moviment de les extremitats, posant linfant
sempre panxa amunt, amb la suficient
amplitud perqu pugui exercitar el reflex tnic
cervical asimtric. Si creua els braos damunt
el pit s prudent relaxar-lo i eliminar la
sobrecrrega sensorial. Als bebs els dna
molta seguretat el fet de tenir envoltat tot el
cos amb coixins, una manteta, etc. ja que
aquesta situaci evoca lestada dins del
ventre matern; aix mateix, quan els
despullam per banyar-los o canviar-los
shauria de posar la m o una tovallola
damunt el ventre perqu els angoixa tenir el
cos despullat sense lmits. Sha de posar i
treure linfant del bres amb suavitat,
verbalitzant en tot moment el que se li va fent,
parlant-li dolament. Cal anar en compte de
no tocar-lo amb les mans fredes. Els nadons
sn molt sensibles als canvis de temperatura.
Per agafar un beb sha de posar una m
davall del seu cap i laltra a la part baixa de
lesquena, aixecant-lo lentament, sense
estirar-li els braos. Per deixar-lo tombat ho
hem de fer tamb amb suavitat.
No conv tenir mai linfant dret fent-li fer fora
damunt les cames. Com ja hem vist la
maduresa de les cames i dels peus s la
darrera que sadquireix. Si es posen drets en
aquesta fase, les vrtebres es pitgen i linfant
ha de fer un sobreesfor pel qual no est
preparat.

18
 B. FASE DESTAR PER TERRA
1) Passar dajagut desquena a ajagut de panxa.

Fig 10 En aquest estadi, els infants giren sobre el seu

ventre i aixequen el cap. Tamb alcen el pit,
exercitant la musculatura del coll i de lesquena.
Inicialment es recolzen damunt els colzes o els
avantbraos.

Fig 11 Posteriorment es poden recolzar damunt les mans

amb els braos estirats.

Fig 12

Amb les mans comencen a agafar objectes. Si la distncia dels objectes s accessible, aquests sn
un estmul per fixar la mirada i per planificar lacci dagafar-los.

Fig 13 Alguns infants ajaguts desquena sarrosseguen

cap endarrere flexionant i estirant les cames.

Fig 14 Estirats a terra cap amunt poden canviar de

direcci donant passes movent la pelvis.

Fig 15 Aixequen les cames cada vegada ms amunt;

sagafen els peus i fan exercicis molt variats.

19
 DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT
A poc a poc es comena a connectar la banda dreta i la banda esquerra del cos del nad, la qual
cosa li permet perfeccionar la coordinaci dels moviments. Pel que fa als sentits, en aquest moment
els dos ulls es van connectant, linfant fixa la mirada. El mateix passa amb loda.

ORIENTACIONS
Recordem que no sha de posar linfant dret
recolzat damunt les cames, ja que la part baixa
del cos encara no t la fora suficient. Tampoc
se lha de posar de panxa; sha desperar que
shi posi per s mateix, partint de la posici
dajagut desquena. Ni se lha de fer seure.
Sha desperar que faci totes les conquestes
motrius per si mateix, deixant que experimenti
la gran quantitat de moviments que est
adquirint.
Per a una posterior i correcta lateralitzaci s
molt important promoure que linfant es giri
cap a la banda dreta i cap a la banda esquerra
per afavorir lestimulaci dels dos costats. Aix
ho far linfant duna manera espontnia si se
li dna loportunitat de fer-ho, si lentorn s
ladequat.
Cal agafar el costum de deixar sempre linfant
desquena en terra damunt duna superfcie
semidura i protegida del fred. All millor s
preparar a terra un rea rgida ja que les
mantetes patinen, sarruen... Els bebs neces-
siten exercitar la musculatura. Sha devitar
tenir els infants amb manca de llibertat motriu;
tamb sha devitar portar-los amb roba que
no facilita el moviment, tenir-los dins cotxets
o maxi-cosis. En sntesi, cal proporcionar
entorns que facilitin el moviment.
Moltes destones tindrem els infats en braos
encara que solament sigui perqu gaudeixi
del contacte fsic. Per als desplaaments i les
estones que necessitam tenir les mans lliures
s molt recomenable portar linfant penjat al
coll amb un mocador de bolic tamb anomenat
foulard porta beb, o amb una bandolera.
Aquestes formes de portar els infants sn molt
millors que les motxilles ja que aquestes fan
estar els infants drets.
Aquesta orientaci s vlida durant tota la
primera infncia.

20
 2) Passar dajagut de panxa a ajagut desquena.
Fig 15
ORIENTACIONS
Sovint entre el pas de girar de panxa a
esquena hi ha un perode en qu molts
dinfants es cansen destar de panxa i encara
no tenen la destresa suficient per posar-se
desquena. Si manifesten el desig de que sels
ajudi, cal fer-ho posant-los sempre en la
posici inicial desquena. En aquest estadi
tamb ocorre que quan estan de panxa
sostinguts pels colzes o les mans (posici de
lesfinx), a vegades les forces dels braos
flaquegen i linfant pega amb el cap en terra,
per aix s convenient que el terra sigui
21
Linfant en posici dajagut de panxa aconseguir
girar-se desquena desprs dassajar moltes
vegades. En aquest estadi fixen b la mirada amb
els dos ulls, tenint atenci sostinguda cap a la
llum i cap a les persones i objectes en moviment.
Ara juguen tant sobre el ventre com sobre el
costat o lesquena, exerciten els girs i
experimenten nous moviments, juguen amb les
seves mans i els seus peus. Cada vegada alcen
ms el cap i el pit. Les cames i els peus fan
moviments ms amplis i variats. Poden canviar
de lloc rodant de panxa a esquena, i aix
successivament.
DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT
Aix com el beb creix i exercita el moviment, el
Cos Calls va propiciant la coordinaci dambdues
parts dels cos.
semidur per que al mateix temps estigui
protegit per evitar cops.
Mai no sha dafavorir ls de la m, ull o orella
dreta o esquerra, en aquest moment sha
dafavorir ls de les dues bandes i la coordinaci
entre elles. Aix vol dir que quan es porten els
infants en braos, shan dagafar alternativament
damunt el bra dret i lesquerre de ladult; quan
es posen objectes a labast de linfant, sen
posaran a la dreta i a lesquerra, quan es donen
coses a linfant, cal deixar que sigui ell qui
decidesqui amb quina m agafar-les...
 3) Arrossegar-se, fer la serp.

Fig. 17 Ajaguts de panxa poden canviar de direcci: giren

tenint com a punt de suport el llombrgol, fan
arrossegament circular com una baldufa.

Fig. 18 Utilitzen els dits i el polze per agafar i sostenir

objectes. Passen objectes duna m a laltra.
Exploren els objectes utilitzant tots els sentits:
tacte, vista, oda, olfacte i gust.
La posici de panxa permet una gran varietat de
moviments i daccions.

Ara comencen a arrossegar-se. Fan el que sanomena reptar o fer la serp. Hi ha moltes maneres
de reptar, les ms tpiques sn:

Fig. 19.1

- Reptar avanant amb els colzes de forma simultnia.

Fig. 19. 2

- Reptar alternant els colzes.

22
Fig. 19. 3

- Reptar amb les mans de forma simultnia.

Fig 19. 4

- Reptar alternant els braos.

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT
Quan els infants sarrosseguen, progressa considerablement la connexi entre la banda dreta i la
banda esquerra del cos. A poc a poc es van sincronitzant el moviment de cames i braos de la
mateixa banda. Avana el bra dret i la cama dreta, desprs el bra esquerre i la cama esquerra.
De la sincronitzaci dels moviments del bra i la cama duna mateixa banda sen diu moviments
homolaterals. Els moviments contralaterals, sn ms evolucionats; en aquest cas la sincronitzaci
dels moviments s creuada, avana la cama duna banda al mateix temps que el bra de laltra.

ORIENTACIONS
Si quan linfant est per terra, es deixa un
espai entre ell i les persones o els seus objec-
tes ms desitjats, llavors tindr limpuls de
desplaar-se per agafar-los. Podem motivar-
lo verbalment, pensem que ara hem de parlar
molt amb linfant ja que en aquesta etapa la
capacitat de captar el llenguatge s impressio-
nant. La investigaci demostra que la mxima
capacitat per interioritzar fonemes es dna
entre els 6 mesos i lany.
En aquest primers estadis, i fins que linfant
no arribi a caminar amb una certa seguretat,
segons lpoca de lany, s convenient que
vagi descal, amb calcetins antirelliscants o
sabates de pell molt blanetes; el calat mai
no ha de superar el turmell ja que dificultaria
els moviments. Larticulaci del turmell sempre
ha de quedar lliure.

23
 4) Anar de grapes, gatejar
Quan linfant ha aprs a arrossegar-se, fent-ho
de cada vegada de forma ms harmnica i
coordinada, saixeca aguantant-se damunt de
les mans i dels genolls. Al principi sense
desplaar-se, adopta la posici de gateig.
Desprs inicia els primers desplaaments
generalment cap endarrere i desprs cap
endavant.
El gateig constitueix un extraordinari avan
motriu que afavoreix:
- La conquesta de lespai, ampliant la mobilitat,
la rapidesa i el coneixement de lentorn des
duna nova perspectiva.
- La coordinaci de les dues parts del cervell,
consolidant els moviments coordinats de les
dues parts del cos (m dreta - cama esquerra,
i a linrevs)
- La maduraci de la vista. El gateig fa que es
percebi el mn des duna distncia ptima;
ajuda a la percepci de la profunditat experi-
mentant la por a les altures i la visi en tres
Fig 20
Fig 21
24
dimensions, en relleu (visi estereoscpica),
mirant amb els dos ulls a la vegada.
- La maduraci de loda. Ara sent per les dues
orelles a lhora (so estereofnic).
- La definici de les corbes de lesquena.
- La fora de les cames i braos, de la
musculatura de lesquena i de labdomen.
- El fer servir les mans com instrument
dexploraci, ajudant a configurar la pina
digital, ja que linfant agafa tot el que troba per
terra, per petit que sigui, enfoca la vista a
objectes petits i intenta agafar-los.
- Lactivaci dels reflexos de caiguda i els
reflexos posturals de protecci per no fer-se
mal al cap, grcies al fet de caure durant el
gateig. Aquests reflexos sn molt tils a lhora
de comenar a caminar.
Finalment el gateig permet passar sense dificultat
destar de quatre grapes a assegut.
Quan linfant hagi aconseguit un gateig harmnic
en el qual mans, genolls, i peus shagin alineat
cada vegada ms a prop de la lnia mitjana del
cos, caminar. Al principi, el gateig es fa amb les
cames molt obertes
Amb el temps es van ajuntant i el gateig es va
fent ms harmnic i precs.
Fig 22 A

Fig 22 B

Poder gatejar dna moltes possibilitats motrius. Entre linici del gateig i el del caminar de forma
independent hi ha un llarg perode en qu els infants exerciten noves possibilitats.

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT
En aquest moment la part dreta i la part esquerra del cos estan ms integrades. Linfant ha adquirit
una major conscincia de les dues parts del cos. Apareixen els moviments contralaterals, es comena
a moure el bra duna banda coincidint amb la cama de laltra. Sintegren els dos ulls: ara els dos
hi veuen com si fos un de sol (visi en tres dimensions, es veu el relleu). Tamb es connecten les
dues orelles (audici en estreo) i les dues mans.

ORIENTACIONS
EST TOTALMENT CONTRAINDICAT TENIR
LINFANT DRET, POSAR-LO EN CAMI-
NADORS I FER-LO CAMINAR AGAFAT PER
LES AIXELLES O DE QUALSEVOL ALTRA
FORMA. No sha de forar cap postura ni cap
moviment. La seguretat motriu futura dependr
de la qualitat de larrossegament i del gateig.
Es molt important condicionar la casa de forma
que linfant pugui explorar els espais i pujar i
baixar altures adequades a les seves
capacitats. El pujar i baixar escalons lajudar
a perfeccionar els moviments.

25
 5) Asseures.

Fig 23

Una vegada aconseguit el gateig linfant assoleix una altra gran conquesta motriu, aprn a asseures
i a mantenir-se assegut.

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT
El fet dasseures implica elegir un costat amb el qual iniciar lacte de seure. Ha darribar a fer-ho per
ambds costats.

ORIENTACIONS
Si linfant arriba a la posici dassegut per si
mateix, ho far de les formes que hem descrit.
Si sel fa seure abans que tingui la maduresa
suficient per fer-ho, pot ocrrer el que es veu
a la fig.5. Per a linfant de lesquerra assegut
abans destar preparat per fer-ho, si passa
molt de temps en aquesta postura, li pot sser
perjudicial ja que t el pes de la part alta del
cos que li comprimeix les vsceres i doblega
la columna vertebral. Linfant de la figura de
la dreta necessita les mans com a suport; t
les possibilitats de manipulaci limitades i
lesquena corbada.
Si un infant ocasionalment es desplaa
dassegut, no passa res; si es desplaa
dassegut sistemticament, com a substituci
del gateig, sha de corregir ja que el culeig s
molt perjudicial tant per a la columna com pel
que implica de manca dexercitaci de la
coordinaci braos-cames.

26
 6) Agenollar-se.

Agenollar-se s una fase prvia a caminar; linfant De totes maneres, en aquest moment el mitj
ja es desplaa amb el tronc aixecat, preparant- ms utilitzat per als seus desplaaments,
se per passar a la fase segent en qu es continuar essent el gateig.
desplaar damunt els peus.

Fig 24.
Els infants que ja gategen i han aconseguit
asseures, tenen el tronc amb la fora suficient
per poder aguantar-se de genolls i per desplaar-
se dagenollats.
A letapa anterior es desplaaven de quatre
grapes, ara nicament necessiten el suport dels
genolls i poden tenir el cos dret

Fig 25. Quan dominen la postura dagenollats passen a

la de cavaller, que consisteix a tenir un genoll tocant
a terra i laltra cama en flexi i la planta del peu tocant
a terra. s un pas previ a posar-se drets.

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT
Desplaar-se de genolls implica un bon nivell de coordinaci motriu. La postura de cavaller sha de
poder fer tant amb el genoll dret com amb lesquerre.

ORIENTACIONS
Cal continuar recordant el que sha dit en els estadis anteriors. Insistim en la importncia de
no posar els infants dins caminadors. Sn molt perjudicials pel desenvolupament motriu i de
la vista de linfant.

27
 7) Posar-se dret i fer les primeres passes.

Quan ja dominen els estadis anteriors, els infants mateixos. En aquest estadi linfant ja domina
sagafen aprofitant els suports que tenen al seu postures i moviments molt eficaos. Les postures
abast i es produeix el miracle de la verticalitat: a partir de les quals es posaran drets, sn les
els nins i les nines es posen drets per s segents:

Fig. 26,

- Estant de genolls i a partir de la postura de cavaller

Fig. 27.

- Estant asseguts

Fig. 28

- Estant de quatre grapes

28
Fig 29

A poc a poc van afinant la posici vertical suprimint els suports; agafant-se noms amb una m,
sacoten per agafar el que els interessa.

Fig 30

Quan ja sn capaos daguantar-se noms amb una m, aprofiten baranes, cadires i tot tipus de
suports, com la paret o el terra, per desplaar-se duna banda a laltra, i fer les primeres passes.
Tamb pugen i davallen escalons.

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT
Lexercitaci de lenorme quantitat de moviments que en aquest moment ha aconseguit linfant millora
la coordinaci i el prepara per a la correcta realitzaci dels moviments contralaterals.

ORIENTACIONS
En aquest estadi els infants cauen molt sovint.
Deixem-los experimentar, quan cauen aprenen
a exercitar els reflexos de caiguda, agafen
conscincia de les seves possibilitats i fan un
esfor per tornar a aixecar-se afinant el movi-
ment. Els infants que estan drets perqu els
hi posa ladult quan linfant encara no t la
maduresa suficient per posar-shi per si mateix,
adopten males postures i poden fer-se mal
perqu no coneixen les seves possibilitats.
Aquests infants trepitjaran malament perqu
els seus peus sn massa blans per a sostenir
el seu cos; pot produir-se tamb una rotaci
interna dels genolls i poden produir-se caigudes
traumtiques per no haver practicat suficientment
els reflexos de caiguda.
Ls de caminadors perjudica no solament la
motricitat sin tamb la vista: provocar la
verticalitat i agafar velocitat, abans que la
maduresa visual de linfant ho permeti, distor-
siona el seu desenvolupament.

29
 8) Fer les primeres passes sense cap tipus de suport.

Fig 31
Linfant, desprs dexercitar durant un temps els
desplaaments amb diferents tipus de suports,
se sent de cada vegada ms segur i va prescindint
progressivament de les ajudes, donant a la fi les
primeres passes de forma independent.

Fig 32
Camina amb els braos oberts, sense coordinar-
los amb les cames.

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT
Ara s capa daguantar lequilibri estant dret i coordinar els moviments de les cames. Els braos
encara no fan moviments dissociats (quan un bra es mou per agafar alguna cosa, laltra fa un
moviment semblant, ms endavant una m podr agafar una cullera o un llapis i laltra podr estar
quieta)

ORIENTACIONS
Deixem que linfant experimenti aquest nou
descobriment al seu propi ritme. Durant molt
de temps continuar exercitant les
conquestes motrius que tant li ha costat
aprendre, el gateig, aixecar-se, asseures; la
nova habilitat de ser capa de caminar sense
cap tipus de suport, sexercitar inicialment
durant breus moments. Caient, aixecant-se,
provant, fent esforos i sentint una enorme
satisfacci de veure el que s capa de fer
per si mateix perfeccionar de dia en dia el
caminar de forma independent.

30
 9) Caminar de forma segura

Fig 33.
Amb el temps, la coordinaci dels braos i de les
cames s perfecte, linfant camina avanant la
cama dreta al mateix temps que avana el bra
esquerre, desprs a linrevs, avana la cama
esquerra al mateix temps que el bra dret, fent-
ho de cada vegada duna forma ms harmnica
i acompassada.

DESENVOLUPAMENT DE LA LATERALITAT
En aquest moment els infants fan un progrs en el perfeccionament dels moviments contralaterals:
avancen la cama dun costat i el bra de laltre (marxa del soldat). Pel que fa al domini lateral, tot i
que la majoria ja mostren clarament una segurerat lateral dreta o esquerra, en aquest moment
precisen exercitar les dues bandes del cos (s excellent la nataci, empnyer carrets, fer mamballetes..)
Ladult no ha dafavorir cap banda del cos en concret. Entre els dos anys i els dos anys i mig la
rtmica contralateral estar ben adquirida, s a dir la marxa contralateral ser automtica.

ORIENTACIONS
En aquest moment lnsia de moviment s irre-
frenable. Cal brindar-los entorns en qu amb
la mxima seguretat, quan ho desitgin puguin
continuar gatejant, enfilar-se, penjar-se, pujar
i baixar... Han de fer tot tipus de moviments per
reforar el que ja saben fer i per anar descobrint
noves habilitats. Vestits amb roba cmoda i
sempre que sigui possible a laire lliure.
Daquesta forma els infants estan satisfets de
les seves conquestes, sels obre la gana i el
descans s plaent.

31
 5. EPLEG
Per acabar us animam a gaudir al mxim de la
criana i levoluci del vostre infant. Comunicau-
vos-hi, observau-lo, acompanyau-lo i frenau
limpuls de sobreprotegir-lo. La relaci ha de ser
molt ntima i propera quan satisfem les seves
necessitats dalimentaci, dhigiene i de tendresa,
per hem de donar autonomia a linfant en el
moments en que experimenta i juga.
Recordau que si impulsau linfant a fer all que
encara no est preparat per fer, s a dir,
accelerau el seu propi procs intentant que
respongui a les vostres expectatives en lloc
dacceptar-lo tal com s, contribuireu a crear un
32
infant temorenc, insegur, depenent de ladult; se
lhaur de vigilar contnuament perqu no
mesurar les seves possibilitats ni adquirir la
noci de perill. En canvi, els infants que es
desenvolupen al seu propi ritme sn segurs,
independents i molt rares vegades es fan mal,
perqu coneixen els seus lmits i les seves
possibilitats. En el cas d'infants ms grans que
presenten dificultats motrius, sempre som a
temps a recuperar-los, ajudant-los a practicar
all que no varen exercitar en el seu moment.
Sens dubte, veure crixer amb salut la vostra
filla o el vostre fill us far felios.
 BIBLIOGRAFIA:

- De Truchis, Chantal (2003) El despertar al mundo de tu beb. Barcelona. Ed. Oniro.

- De Andrs, Toms i altres (1997) Alteraciones motoras en el desarrollo infantil. Madrid. Ed. CCS.
- Instituto mdico del desarrollo infantil. (1996) El desarrollo de la lateralidad infantil. Barcelona. Lebn.
- Pikler, Emmi (2000) Moverse en libertad. Madrid. Ed. Narcea
- Porres, Elvira (1995) Tcame, mam. Madrid. EDAF

33
NOM: DATA DE NAIXEMENT:

ESTADIS 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18

1 Passa dajagut desquena

a estar-hi de costat

2 Passa dajagut desquena

a estar-hi de panxa

3 Passa dajagut de panxa a

ajagut desquena

4 Sarrossega, repta, fa la
serp

5 Va de grapes, gateja

6 Sasseu

7 Sagenolla

DESENVOLUPAMENT MOTRIU
8 Es posa dret

9 Fa les primeres passes

sense cap tipus dajuda

10 Camina de forma segura

 En base a lextraordinria importncia del desenvolupament en les primeres
fases de la vida de linfant, i en prevenci de posteriors dificultats, publicam
aquest estudi com un instrument dajuda a totes aquelles persones que
estan al crrec de nadons i dinfants.

INFNCIA I PREJUDICI est organitzat de la manera segent:

Desmitificaci dalguns prejudicis vigents en leducaci dels infants.

Descobriments dEmmi Pikler sobre el desenvolupament de la infncia.
Evoluci del moviment i la lateralitat durant el primer any de vida.

Govern de les Illes Balears

Conselleria dEducaci i Cultura
Direcci General dOrdenaci, Innovaci i Formaci del Professorat