Mster universitari en Formaci

de Professorat dEducaci
Secundria Obligatria, Batxillerat,
Formaci Professional i
Ensenyaments dIdiomes

El Sistema
Educatiu
mbit PEDAGOGIA
Bloc 2: Processos i contextos
educatius

Continguts a crrec de:

Enric Roca, Enric Romero, Jordi Pmies,
Joan Ramrez, Eva Mir i Imma Adell Imma Adell Meseguer: mariainmaculada.adell@uab.cat
Dinmica escalfament
canvi de cadira
 Dinmica escalfament
busco la meva parella
 Menti.com
codi numric: 82 25 59

QUINA PREGUNTA ET FAS?

Comenceu el text amb # i el nmero que

tens de llista
p.ex: #11 Em pregunto....
 Menti.com
codi numric: 82 25 59

IARA, DESPRS DE VEURE TOTES

LES PREGUNTES, QUINA PREGUNTA
ET FAS?
Caracterstiques dels sistemes
educatius
Relacions entre sistemes
educatius i context
Prctica reflexiva:
Individual: On i qui tha ensenyat tot el
que saps fins ara? (3)
En grups de 4: Reflexioneu sobre els que
coincidiu i els que no coincidiu (5)
Gran grup: Posada en com
 Relacions entre sistemes
educatius i context

WATSON, K (1998): Memories, Models and Mapping: the impact of geopolitical changes on comparative studies in education. Compare, Vol. 28, n 1, 5-31 pp
Factors que influeixen en lxit
educatiu de lalumnat
La millora dels resultats educatius i de la
cohesi social es pot atribuir al treball
coordinat de diferents forces:

Les cultures
Les poltiques
Les prctiques
Factors que influeixen en lxit
educatiu de lalumnat
Jutjant leducaci tradicional

https://www.youtube.com/watch?v=DU8eeweUR-Q

Anem a veure un vdeo. Preneu atenci

Estigueu atents
i feu un llistat de les:
- Acusacions
- Aportacions de millora
Repensar lEducaci
UNESCO Catalunya, 2015
Prctica:
Feu una lectura de lapartat 3: La
formulaci de poltiques de leducaci en
un mn complex. (MOODLE)

En grups de 4, feu un mapa conceptual i

representeu una metfora del que
representa per a vosaltres les poltiques
educatives.
Qu entenem per context
poltic-administratiu?
Polticaeducativa: Condiciona la
prctica diria dels centres educatius
mitjanant la legislaci.
No hi ha cap generaci sencera que hagi completat els
seus estudis amb una nica legislaci

Administracieducativa: s un instrument
de la poltica educativa. Porta a terme les
intervencions necessries per fer acomplir
la poltica educativa.
Context poltic-administratiu:
Administracions educatives:

Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte (MEC)

Departament dEnsenyament:
Serveis Territorials (10):
Consorci dEducaci de Barcelona (CEB)
Catalunya Central, Baix Llobregat, Terres de lEbre, etc...

Administracions Locals:
Diputacions
Consells Comarcals
Ajuntaments
Districtes, en el cas de Barcelona (10)
Actual sistema educatiu:
http://queestudiar.gencat.cat/web/.content/home/portada/imatges/destacats84/sistema_educatiu_pdf/sistema_educatiu.pdf
 La Uni Europea i lestratgia 2020
Prioritats de lEstratgia 2020: creixement intelligent;creixement
sostenible; creixement integrador

1.Ocupaci

El 75% dels ciutadans europeus d'entre 20 i 64 anys ha de tenir feina

2.Recerca i innovaci

Invertir el 3% del PIB de la Uni Europea en recerca i innovaci

3.Canvi climtic i energia

Reducci dentre un 20% i 30% de les emissions de gas d'efecte hivernacle
Un 20% de l'energia ha de ser produda a travs de les energies renovables
Un 20% d'augment de l'eficincia energtica
 4. Educaci
L'ndex d'abandonament educatiu prematur ha de ser
inferior al 10%
Com a mnim el 40% dels joves entre 30 i 34 anys
ha d'haver acabat l'educaci superior

5. Pobresa i exclusi social

Hi ha d'haver 20 milions de persones menys en la

pobresa i en situaci d'exclusi social o en risc
d'estar-ho.

Conixerels objectius de l'estratgia Europa

2020 ajuda a entendre les poltiques
econmiques de la Uni.
El 2020... el 75% dels ciutadans europeus
d'entre 20 i 64 anys ha de tenir feina
Employment rate, age group 2011
20-64

Sweden 80
Netherlands 77
Germany 76,3
Denmark 75,7
Austria 75,2
Finland 73,8
United Kingdom 73,6
France 69,2
Portugal 69,1
European Union 68,6
Belgium 67,3
Spain 61,6
Italy 61,2
Greece 59,9
Lany 2020... invertir el 3% del PIB en I+D+i
Gross domestic expenditure on R&D % of
GDP 2010

Finland 3,87
Sweden 3,42
Denmark 3,06
Germany 2,82
Austria 2,76
France 2,26
Belgium 1,99
Netherlands 1,83
United Kingdom 1,77
Portugal 1,59
Spain 1,39
Italy 1,26
Lany 2020... l'ndex d'abandonament
escolar ha de ser inferior al 10%
Early leavers from education and training 2000 2011

Sweden 7,3 6,6

Austria 10,2 8,3
Netherlands 15,4 9,1
Denmark 11,7 9,6
Finland 9 9,8
Germany 14,6 11,5
France 13,3 12
Belgium 13,8 12,3
Greece 18,2 13,1
EU (27 countries) 17,6 13,5
United Kingdom 18,2 15
Italy 25,1 18,2
Portugal 43,6 23,2
Spain 29,1 26,5

% of the population aged 18-24 with at most lower secondary education

and not in further education or training
Lany 2020... com a mnim el 40% dels
joves entre 30 i 34 anys ha d'haver acabat
l'educaci superior
Tertiary educational
attainment - total 2000 2011

Sweden 31,8 47,5

Finland 40,3 46
United Kingdom 29 45,8
France 27,4 43,4
Belgium 35,2 42,6
Denmark 32,1 41,2
Netherlands 26,5 41,1
Spain 29,2 40,6
EU (27 countries) 22,4 34,6
Germany 25,7 30,7
Greece 25,4 28,9
Portugal 11,3 26,1
Austria : 23,8
Italy 11,6 20,3
Levoluci del sistema
educatiu espanyol i catal
Constituci Proposa la universalitzaci de leducaci primria.
de Cadis,
1812

Primera enseanza obligatria i gratuta : 6-9 anys.

Ley de Segunda enseanza: dos perodes de 2 i 4 anys,
Instruccin
pblica,1857 respectivament.
(Llei Moyano)

Obligatorietat i gratutat de leducaci primria.

Ensenyament laic.
Llibertat de Ctedra.
Segona Bilingisme educatiu.
Repblica Descentralitzaci en les regions autnomes
Es prohibeix lensenyament a les ordres religioses
 1938: Ley de Reforma de la Enseanza
Media (per a elits).
1953: Ley sobre ordenacin de la Enseanza
Media: ms prctica i menys dogmtica;
Franquisme 1 sobre la possibilitat descolaritzaci fins als 14
(anys 40-60) anys, per amb una doble via.
Preponderncia de lesglsia en leducaci

Generalitzaci de leducaci dels 6-14 anys per a tota la

poblaci.
Intent de millorar la qualitat de lensenyament.
Fi del principi de subsidiarietat de lEstat.
Franquisme 2: Ley Importncia quantitativa de leducaci privada.
General de
Educacin (LGE,
Sistema no excessivament selectiu, comparat amb altres
1970) pasos.
Lligams entre educaci i sistema laboral, sobretot amb la
FP.
Sistema educatiu centralitzat.
 CONSTITUCI

LOPEG (1995) ESTATUT DE CATALUNYA

LGE (1970) LODE (1985) (2010)
Llei Orgnica de la
Llei Orgnica Participacin, la
Llei General dEducaci del Dret a Evaluacin y el
LOGSE (1990) lEducaci Gobierno de los
centros docentes
Llei dOrdenaci General del
Sistema Educatiu
LOCE (2002) LEC (2009)
Llei dEducaci
Llei Orgnica de Qualitat de Catalunya
Educativa
LOE (2006)
Llei Orgnica dEducaci
Decrets,
LOMQE (2013) Ordres,
Resolucions...
Llei Orgnica de Millora de la
Qualitat Educativa
Documents
dorganitzaci
i gesti
 LOGSE (1990) (derogada)

Llei Orgnica General del Sistema Educatiu.

Ordena i desenvolupa el sistema educatiu no universitari.
Regula els ensenyaments de rgim general (infantil,
primria 6-12, secundria 12-16 i 16-18) i els de rgim
especial (artstics i idiomes).
Alumnat amb NEE.
Educaci de persones adultes.
Qualitat de lensenyament i compensaci de les
desigualtats en educaci (reforma comprensiva en
relaci amb la LGE).
 LOCE (2002) (DEROGADA)
Llei Orgnica de la Qualitat Educativa.
Intent de reduir el fracs escolar i de millorar la formaci dels
estudiants en general: abandonaLOCE (2002) (DEROGADA)ment de
les promocions automtiques, articulaci ditineraris a 3r. i 4t. dESO,
establiment duna prova general de Batxillerat.
Mesures de recolzament a les funcions de direcci.
Mesures destmul a la promoci docent en el marc duna carrera
professional.
Potenciaci de lautonomia pedaggica, organitzativa i de gesti.
Foment dun clima de convivncia per major severitat amb les
qestions disciplinries.
Aparici dun ttol despecialitzaci didctica (TED) en substituci del
CAP, amb prctiques de 6 mesos en centres educatius.
 LOE (2006) (EN PROCS DE DEROGACI)

Intent dequilibri Qualitat-Equitat.

Educaci com a aprenentatge permanent.
Coresponsabilitzaci dels agents educatius.
Avaluacions diagnstiques del sistema a 2n dESO.
Participaci com a valor bsic: Aparici de noves matries: Educaci
per a la ciutadania (ESO), Cincies per al mn
contemporani (Batxillerat).
Menor nombre de professors per curs, sobretot a ESO.
Major atenci a la diversitat: de zones, i tamb curricular.
Ms competncies per als consells escolars.
Direccions: comproms entre professionalitzaci i democrcia.
Inspecci educativa com a recolzament delaboraci de projectes
educatius i autoavaluaci.
Formaci inicial i permanent del professorat en consonncia al context
del nou espai educatiu.
 LOMCE (2013) (1)
Objectius principals:
Reduir la taxa dabandonament prematur.
Assenyalar els assoliments dels objectius de cada etapa.
Incrementar lautonomia dels centres.
Intensificar les TIC.
Millorar els resultats nacionals i internacionals.
Augmentar el nombre de graduats/des i dalumnat excellent.
Com ho vol fer?
Flexibilitzaci de les trajectries a partir de 2n i 3r ESO.
Instauraci ditineraris diferenciats a 4t ESO (4t diversificat a Btx. i/o FP).
Ms matries instrumentals (matemtiques i llenges).
FP bsica i lligam amb les empreses.
Batxillerat: Noms amb el ttol dESO acadmic (no amb el ttol dESO
aplicat).
Implantaci de proves a nivell estatal (Revlides): 4t. dESO i Batxillerat.
Supressi de la Selectivitat (cada universitat podr posar les seves prpies
proves daccs).
Canvi de la matria dEducaci per la Ciutadania i els Drets humans per
Cultura i Valors tics.
 LOMCE (2013) (2)
Qui guanya i qui perd? (modificacions del currculum):
Reducci de matries.
Ms hores per a matemtiques i llenges.
Separaci CCNN i CCSS des de Primria.
Menys hores per a:
Tecnologia.
tica.
Msica, ViP, EF...
La promoci queda com estava (2 matries suspeses, 3
excepcionalment).
Redactat definitiu: BOE nm. 295 de 10/12/2013.
Redactat definitiu del currculum a Catalunya a: DOGC
nm. 6945 de 28/08/2015.
ESTATUT DE CATALUNYA:
DRETS I DEURES A LMBIT DE LEDUCACI
ACCS EN
CONDICIONS
DIGUALTAT

CATAL COM A LLENGUA FORMACI

VEHICULAR; ALTRES DRETS RELIGIOSA I MORAL
LINGSTICS

PARTICIPACI CENTRES DOCENTS

MEMBRES COMUNITAT PRIVATS AMB FONS
EDUCATIVA PBLICS

EDUCACI,
RECERCA I CULTURA PARTICIPACI
FAMLIA

FORMACI
NEE PROFESSIONAL I
FORMACI
PERMANENT
TIC
 LEC (Llei dEducaci de Catalunya) (1)

Ttol II. Del rgim

Ttol I. Dret a
Ttol preliminar. lingstic del
Prembul l'educaci i
Objecte i principis sistema educatiu
sistema educatiu
de Catalunya

Ttol III. De la Ttol IV. Servei Ttol V. Ordenaci

Ttol VI. Dels
comunitat d'Educaci de dels
centres educatius
educativa Catalunya ensenyaments

Ttol VIII. Del Ttol IX. De la

Ttol VII. De Ttol X. De
professorat i altres direcci i el
l'autonomia dels l'administraci de
professionals dels govern dels
centres educatius l'educaci
centres centres educatius

Ttol XI. De
Ttol XII. Del
l'avaluaci i la
finanament del
prospectiva del
sistema educatiu
sistema educatiu
 LEC (Llei dEducaci de Catalunya) (2)
Proximitat: Aprofundeix els mecanismes de coresponsabilitzaci amb les
administracions locals i preveu unitats de planificaci com la zona educativa

Convivncia: Els centres educatius hauran de formular una carta de comproms

que haur de ser assumida per a les famlies

Llengua: La Llei permet pretn consolidar el model lingstic catal i aposta pel
trilingisme

Model educatiu propi: Defineix el Servei dEducaci de Catalunya tenint en

compte els criteris dequitat, suficincia, excellncia i coresponsabilitat

Autonomia: Aposta per lautonomia dels centres, refora el paper de les

direccions dels centres pblics i crea lAgncia dAvaluaci de Catalunya

Cossos propis: Dna la possibilitat de crear els cossos docents propis de

Catalunya amb proves doposici catalanes, amb procediments daccs
especfics, alhora que mant els drets dels actuals funcionaris docents
 CONCRECIONS NORMATIVES A
SECUNDRIA: NIVELL DE CENTRE
Avaluaci de centre, convivncia,
Projecte educatiu llenges, innovaci.

Coordinaci primria-secundria; concrecions de

Currculum primria, ESO, Cicles Formatius, Batxillerat;
ensenyaments religiosos, artstics, etc.; tutories;
programacions.

Horaris, crrecs, PAS, professorat.

Organitzaci

Assistncia jurdica i personal, formaci del personal,

Gesti gesti del PAS, gesti del professorat, recollida de dades
a efectes estadstics, seguretat i salut

Informaci http://educacio.gencat.cat/portal/page/portal/Educacio/
PCentrePrivat/PCPNormativa/PCPDocumentsOrganitzacioGestio/
detallada a: PCPDOIGCDocuments
I els altres
sistemes
educatius?
Altres sistemes educatius
exitosos
Xavier Melgarejo, psicleg escolar,
doctor en pedagogia. Havia estat
director del Collegi Claret a
Barcelona. Els mitjans li trucaven cada
any quan sortien els resultats de
linforme PISA, perqu ell era
especialista en el sistema educatiu
finlands.

Feu una llista de les qualitats del sistema educatiu finlands

que sn absentes del nostre sistema educatiu actual
https://www.youtube.com/watch?v=gnmNQylDA1s

Entrevista a La 2 a Xavier Melgarejo (14)

 Menti.com
codi numric: 82 25 59

QU
TEMPORTES DE LA SESSI
DAVUI?