Con$nguts

a crrec de: Enric Roca, Enric Romero, Jordi Pmies, Joan

Romero, Eva Mir i Imma Adell

Mdul Pedagogia
Mster Formaci de Professorat Secundria
 Men8.com: 68 94 66
Qu signica per a tu:
Una escola per a tots?
De lescola inclusiva,
al sistema inclusiu
Una escola inclusiva s aquella en la qual poden
aprendre junts alumnes diferents
P. Pujols i J. R. Lago (2006)
- no exclou ning
- no hi ha diferents categories destudiants
- hi ha alumnes a seques, sense adjec8us, cadasc
amb les prpies caracters8ques i necessitats.
La diversitat s un fet natural, s la normalitat: el
ms normal s que siguem diferents
(afortunadament!)
hXps://www.youtube.com/watch?v=A1t-q71T0kM
Parbola del convidat a sopar

Pere Pujols
MENTI.COM: 68 94 66
Del concepte dintegraci al dinclusi la
terminologia va ms enll de posar un
nom!
Por cuatro esquinitas de nada:
hXps://www.youtube.com/watch?v=DBjka_zQBdQ
Vdeo: debat sobre el sistema inclusiu. Qu suposa?
De lescola inclusiva al sistema inclusiu:
hXp://ensenyament.gencat.cat/web/.content/
home/departament/publicacions/a-cop-ull/
escola-inclusiva-sistema-inclusiu.pdf
P. 2/21

PRINCIPIS PSICOPEDAGGICS
DEL SISTEMA INCLUSIU

La diversitat en ella mateixa no s ni una

benedicci ni una maledicci. s senzillament una
realitat. El que importa s saber com viure junts.
Maalouf, 1949
 Latenci educaXva a tots els alumnes ha
dimpregnar la cultura del centre i ha de tenir en
compte:

Perspec8va Perspec8va
transversal longitudinal

Parteix dun currculum per a tots i Preveu tot el recorregut pel sistema
dun projecte educa8u de centre educa8u i que garanteix la coherncia
que planica unes estratgies entre totes les etapes, des de leducaci
metodolgiques i organitza8ves infan8l ns a leducaci postobligatria,
que garanteixen la par8cipaci i a de possibilitar lassoliment duna
laprenentatge de tots els alumnes vida de qualitat i uns resultats personals
valuosos


1. El reconeixement de la diversitat com un fet universal.
2. El sistema inclusiu com lnica mirada possible per donar
resposta a tots els alumnes.
3. La personalitzaci de laprenentatge perqu cada alumne
pugui desenvolupar al mxim les seves potencialitats.
4. Lequitat i la igualtat doportunitats com a dret de tots els
alumnes a rebre una educaci integral i amb expecta8ves
dxit.
5. La par8cipaci i la coresponsabilitat per construir un
projecte com a par8r del dileg, la comunicaci i el
respecte.
6. La formaci del professorat per promocionar oportunitats
de creixement collec8u i per desenvolupar projectes
educa8us compar8ts
 Cada persona s nica i irrepe8ble

per atendre aquesta diversitat calen

suports personals, organitza8us, metodolgics,
materials i tecnolgics adequats que

assegurin la presncia, la par8cipaci,
laprenentatge i el progrs de tots i cadascun
dels alumnes
 LORGANITZACI I LA GESTI DEL CURRCULUM I
DE LES MESURES ORGANITZATIVES

Els suports han de ser per adaptar lescola a

lalumne i no lalumne al sistema.
Muntaner (2000)

 MENTI. COM: 68 94 66

Quines barreres de laprenentatge iden8ques
en centres educa8us ordinaris?

 El currculum per a tots

situar cada alumne en el seu nivell competencial
generar processos daprenentatge que por8n a diferents
i8neraris de vida
possibilitar un aprenentatge vivencial, funcional,
signica8u i personalitzat

Els centres han de planicar
les mesures i els suports educa8us necessaris
De lescola inclusiva al sistema inclusiu:
hXp://ensenyament.gencat.cat/web/.content/
home/departament/publicacions/a-cop-ull/
escola-inclusiva-sistema-inclusiu.pdf
P. 8/21
 Mesures: sn les accions i actuacions organitzades pels
centres des8nades a reduir les barreres de lentorn
educa8u que poden obstaculitzar el progrs de tots els
alumnes, a prevenir les dicultats daprenentatge i a
assegurar un millor ajustament entre les capacitats dels
alumnes i el context daquest aprenentatge.

Suports: sn els recursos personals, materials i
tecnolgics i els ajuts contextuals i comunitaris que els
centres u8litzen per aconseguir que les mesures
planicades siguin efec8ves i funcionals.

Els suports han de fomentar lautonomia per permetre a
lalumne laccs al currculum, han dadaptar-se duna manera
exible a les seves necessitats i fortaleses i tamb a les del
context, i han de possibilitar la disminuci o re8rada de la
intensitat del suport com a objec8u prioritari.

 La Resposta a la Intervenci

Model que permet iden8car els efectes de la
interacci dels alumnes amb el context
daprenentatge, el currculum i les metodologies
per introduir canvis en aquest context que
nafavoreixin laprenentatge.
No es centra, noms, a buscar en els alumnes, les
causes que fan que aquests no progressin en el seu
aprenentatge de la forma esperada.
Decret atenci educaXva en un sistema
inclusiu:
hXp://ensenyament.gencat.cat/web/.content/
home/departament/publicacions/a-cop-ull/
decret-inclusiu.pdf
Al centre: estructura exible del centre, lensenyament collabora8u, el
desenvolupament de lorientaci inclusiva, el Pla datenci a la diversitat, la composici
heterognia de lalumnat.

A laula: laprenentatge coopera8u, la resoluci par8cipa8va dels problemes relacionals i
dels conictes, lensenyament mul8nivell, les mesures facilitadores de latenci a la
diversitat a laula amb una orientaci inclusiva (la docncia compar8da, la tutoria entre
iguals, els suports tecnolgics, el treball per racons i els tallers dins laula, els tallers/
ac8vitats internivells i el treball en pe8ts grups
dins laula...).
Altres mesures i suports universals i transversals que faciliten lxit educa8u de
tots els alumnes sn els projectes deducaci emocional, deducaci en valors,
el servei comunitari, laprenentatge i servei, la tutoria personalitzada, etc.

Tamb sn efec8ves les mesures metodolgiques segents: lentrenament de
lhabilitat exposiXva i comunicaXva, els aprenentatges basats en la resoluci
acXva de problemes, el treball interdisciplinari (la globalitzaci de con8nguts,
els centres dinters, el treball per projectes...).

Daltra banda, hi ha mesures organitza8ves i daccs al currculum: lorganitzaci
del grup classe en subgrups heterogenis, el treball en parelles, els grups de
debat, la tutoria assembleria...

Es determinen a par8r de la detecci de les necessitats dels alumnes per part del tutor i
lequip docent, i aquests es coordinen a travs de la Comissi dAtenci a la Diversitat.

La concreci de les mesures i els suports ha de quedar recollida en els documents del
centre, en les programacions daula i, si escau, en els plans individualitzats: previsi
temporal de les mesures i els suports, i preveure els indicadors davaluaci que
norientaran la re8rada.

Tots els docents del centre tenen la responsabilitat de proporcionar les mesures i els
suports addicionals que els alumnes necessi8n. Aquesta intervenci pot estar orientada
pels mestres especialistes deducaci especial, els mestres especialistes daudici i
llenguatge, els mestres de pedagogia terapu8ca, els professors dorientaci educa8va
i els tutors daula dacollida.

 Programes Intensius de Millora (PIM)

El Programa intensiu de millora el desenvolupa la Resoluci de 7 de maig de 2014 per

la qual es donen instruccions per a lorganitzaci daquest Programa adreat a
lalumnat de 1r i 2n curs deducaci secundria obligatria en els centres educa8us
pblics.

Es tracta duna mesura especca i temporal datenci a la diversitat per promoure la
consolidaci de les competncies bsiques de primria, i la millora progressiva de les
competncies establertes en lmbit lings8c (catal i castell) i en lmbit matem8c.

A de dur-lo a terme, cal intensicar la dedicaci horria lec8va dels alumnes en
aquests mbits i aplicar metodologies que afavoreixin un aprenentatge personalitzat i
adequat a les seves necessitats educa8ves.

 Aules dAcollida

Laula dacollida s una estratgia organitza8va i metodolgica per

atendre lalumnat nouvingut quan sincorpora al sistema educa8u de
Catalunya.

T una doble nalitat: en primer lloc que lalumne se sen8 ben ats i
valorat en els aspectes emocionals i, en segon lloc, que disposi de les
eines bsiques per iniciar en el nou context, al ms aviat possible i en les
millors condicions, el seu procs densenyament-aprenentatge
 Suport LingsXc i Social

El suport lings8c i social sadrea als alumnes de procedncia estrangera que,

incorporats plenament a laula ordinria, necessiten suports especcs per
seguir laprenentatge de les rees.

La nalitat daquest recurs s facilitar el treball de les rees i el domini de la
llengua, i t com a marc curricular de referncia el mateix que sestableix al
projecte educa8u per a la resta dalumnes de la seva edat o del seu grup
ordinari, si b prioritza els aspectes que afavoreixen ladquisici de les
habilitats comunica8ves
 Programes de Diversicaci Curricular

Els programes de diversicaci curricular sadrecen als alumnes de 3r i 4t

dESO i tenen com a nalitat afavorir que els alumnes que ho requereixin
puguin assolir els objec8us i les competncies clau de letapa, mitjanant
una organitzaci de con8nguts i matries del currculum diferent de la
que sestableix amb carcter general, i amb una metodologia especca i
personalitzada.

 Els suports intentsius dInclusi EducaXva (SIEI)

Especcs per als alumnes amb necessitats educa8ves especials, estan adaptats a la seva
singularitat i permeten ajustar la resposta educa8va de forma extensa, amb una
freqncia regular i, normalment, sense lmit temporal.

Sha de cercar la mxima par8cipaci de lalumne en les situacions educa8ves del centre i
de laula, i ha de vincular-se a les mesures i els suports universals i addicionals previstos
al centre.

Es proposen a par8r de lavaluaci psicopedaggica que fonamenta el dictamen
descolaritzaci o linforme de reconeixement de necessitats educa8ves especials
elaborat per lequip dassessorament i orientaci psicopedaggica (EAP), en collaboraci
amb els mestres i el professorat del centre, els pares o tutors legals i lalumne i, si escau,
altres especialistes.
Laplicaci de mesures i suports intensius comporta lelaboraci prvia dun
pla individualitzat (PI), en el qual shan de concretar els objec8us, els
professionals implicats que shan de coordinar, les adaptacions
metodolgiques i els indicadors de seguiment del progrs que perme8n
avaluar-ne leccia i fer-hi els reajustaments necessaris.

Les mesures i els suports sn aplicats pels docents especialistes i el personal
datenci educa8va en coordinaci amb lequip docent, i, si escau, amb els
serveis educa8us i altres agents de lentorn, sota la supervisi de la direcci
del centre.
 Els Suports Intensiu dInclusi EducaXva (SIEI)

Sn dotacions extraordinries de professionals que sincorporen a les plan8lles dels

ins8tuts com a recursos intensius i conjunturals per atendre els alumnes amb
necessitats educa8ves especials que ho necessi8n. Els professionals daquestes unitats,
en coordinaci amb el tutor o la tutora i la resta de lequip docent, atenen alumnes
amb necessitats educa8ves especials derivades de limitacions molt signica8ves tant
en el funcionament intellectual com en la conducta adapta8va que requereixen, al
llarg de tota lescolaritat, mesures i suports intensius per poder relacionar-se, par8cipar
i aprendre en els entorns ordinaris del centre i de la comunitat on viuen.

Latenci a aquests alumnes no queda restringida als professionals de suport intensiu,
sin que comporta la revisi de les estratgies didc8ques i metodolgiques a laula
ordinria i dorganitzaci del centre.

 Unitats dEscolaritzaci ComparXda (UEC)

Sn programes de diversicaci curricular especcs per a alumnes amb inadaptaci al

medi escolar i risc dexclusi social. Lobjec8u daquests programes s afavorir
lassoliment de les competncies clau de letapa i garan8r la con8nutat de la formaci,
amb una metodologia que mo8vi els alumnes per retornar-los la conana en les
possibilitats dxit personal, reforar-ne els aprenentatges i evitar-ne labandonament
escolar.

Tenen una organitzaci en la qual els con8nguts propis de letapa es treballen en relaci
amb ac8vitats de 8pus prc8c que es vinculen a diferents ocis.
A de garan8r la coherncia i complementarietat de les actuacions, cal que abans de
linici de curs lequip docent del centre on est escolaritzat lalumne i els professionals de
la unitat descolaritzaci compar8da, conjuntament amb lEAP si escau, concre8n el
treball a realitzar amb lalumne a par8r de la denici del seu pla individualitzat.

De lescola inclusiva al sistema inclusiu:
hXp://ensenyament.gencat.cat/web/.content/
home/departament/publicacions/a-cop-ull/
escola-inclusiva-sistema-inclusiu.pdf
p. 10/20

EL PLA DE SUPORT INDIVIDUALITZAT (PI)

Cal una visi oberta i exible de laprenentatge que duri

tota la vida i ocupi tota la vida: una visi que ofereixi
loportunitat perqu tothom descobreixi el seu potencial
per a un futur sostenible i una vida amb dignitat.
UNESCO, 2015
 El pla individualitzat s un document que recull les
reexions i la presa de decisions dels equips
docents amb la collaboraci de la famlia sobre
la planicaci de mesures, actuacions i suports per
donar resposta a situacions singulars i complexes
de determinats alumnes.


Sadrea a aquells alumnes per als quals cal
qualsevol de les mesures intensives.
Excepcionalment, tamb necessiten un pla
individualitzat aquells alumnes que per assolir les
competncies bsiques requereixin mesures
addicionals.
Ha de ser una eina funcional, gil i Xl que:
a) Concreta i explicita les prioritats educa8ves de lalumne que el requereix
i les adaptacions respecte al currculum.
b) Permet disposar dun registre sobre els coneixements i les habilitats
especques que shan davaluar.
c) Guia ladaptaci de les ac8vitats daula
d) Iden8ca, com a mnim, els mbits o les rees per als quals su8litzaran
criteris davaluaci inferiors o superiors.
e) Avalua lalumne tenint en compte sempre els criteris davaluaci que
shan establert en el seu pla individualitzat i el grau dassoliment de les
competncies bsiques, de la qual cosa cal informar-ne els pares o tutors
legals.
f) Concreta i planica els suports i les adaptacions que lalumne podr
necessitar en diferents moments i con- textos escolars (aula, pa8,
menjador, sor8des i altres ac8vitats generals del centre), els
emplaaments on es- tar i els docents que sen faran crrec.
 Components:

Dades JusXcaci Planicaci Avaluaci

diverses Descripci dels ObjecXus Inicial
Personals moXus Actuacions FormaXva
Acadmiques Competncies SumaXva
Del professorat que se'n
deriven
De la tutoria
Horari setmanal
De la resta de
professionals i suports
El PI sha delaborar de manera prescripXva per als alumnes que:
a) Presenten necessitats educa8ves especials (NEE)
b) Sn nouvinguts.
c) Per mo8us diversos, no poden assis8r a lescola regularment.
d) Compaginen estudis dESO o batxillerat amb altres estudis de msica, dansa,
esport, amb batxillerats daltres pasos o estades a lestranger.
e) Es modica la durada dels estudis de qualsevol etapa.

La decisi delaborar un PI deriva de les orientacions reec8des en el dictamen
descolaritzaci elaborat per lequip datenci psicopedaggica (EAP).

s el tutor o la tutora de lalumne, amb la collaboraci de lequip docent, qui ha
delaborar i fer el seguiment del PI i actuar com a principal interlocutor amb els
pares.

El PI savalua i actualitza dacord amb el progrs personal de lalumne. Es revisa de
manera peridica i, com a mnim, cada curs escolar. Ha de constar en tota la
documentaci acadmica de lalumne i forma part del seu expedient
 ORGANITZACI DELS RECURSOS
EXTERNS I INTERNS

Es fa palesa la necessitat de reexionar sobre els canvis necessaris de les

maneres daprendre, ensenyar, avaluar i, en general, destructurar les
relacions educa$ves per educar les persones que han de viure i treballar
en una societat complexa, diversa i globalitzada, i maximitzar lxit
escolar i la sa$sfacci personal amb el coneixement i la cultura.
Consell Escolar de Catalunya, 2014
 PERSONAL DOCENT I NO DOCENT
ESPECIALITZAT EN NEE

PSICOPEDAGOGIA SERVEIS
PEDAGOGIA
(ORIENTACI) TERAPUTICA
EDUCATIUS

AUXILIAR
EDUCACI INTEGRACI
EDUCACI
ESPECIAL SOCIAL
ESPECIAL
 RECURSOS
EXTERNS

CREI

hXp://ensenyament.gencat.cat/
web/.content/home/departament/
publicacions/a-cop-ull/escola-inclusiva-
sistema-inclusiu.pdf
 ALUMNES AMB NECESSITATS ESPECFIQUES
DE SUPORT EDUCATIU (NESE)

La inclusi comporta un mfasi par$cular

en aquells grups dalumnes amb ms risc
de marginaci i exclusi.
1. Alumnes amb Necessitats Educa8ves Especials

2. Alumnes dorigen estranger amb necessitats educa8ves

rela8ves de la incorporaci tardana
3. Alumnes amb necessitats derivades de situacions
socioeconmiques i socioculturals especialment desfavorides

4. Alumnes amb trastorns daprenentatge o de comunicaci

5. Alumnes amb Altes Capacitats derivades de la super

dotaci intellectual, els talents simples i complexos i la
precocitat

Els alumnes amb risc dabandonament escolar prematur
 La necessitat de garan8r la inclusi de tots els
alumnes fa necessria una tasca que, sovint,
sembla contradictria amb el sistema inclusiu:
designar i denir les categories de necessitats
de suport educa8u: e8quetar

Aquestes NO deneixen la persona,

deneixen condicions temporals o
permanents en qu es troba la persona.

1. ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES
ESPECIALS
Es considera necessitat educaXva especial el decalatge que es produeix entre

les capacitats de lalumne i les exigncies del context. Afecta substancialment
el desenvolupament i laprenentatge.
Les necessitats educa8ves especials deriven de:
a) Discapacitat intellectuals

b) Discapacitats siques

c) Discapacitats sensorials:
a) Discapacitat visual

b) Discapacitat audi8va

d) Trastorns de lespectre au8sta (TEA)

e) Trastorns mentals

f) Trastorns greu de conducta

g) Malal8es degenera8ves greus

h) Malal8es minoritries

1. ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES
ESPECIALS

a) Discapacitat intellectual: limitaci signica8va en el funcionament intellectual.
b) Discapacitat motriu: alteraci de laparell motor causada per una disfunci en el sistema nervis central, muscular
o ossi-ar8cular que en graus variables limita algunes ac8vitats de la vida diria i que t implicacions importants en
laprenentatge escolar de lalumne.
c) Discapacitat visual: alteraci de la visi que, encara que sen facin correccions p8ques, afecta adversament el
funcionament escolar.
d) Discapacitat audiXva: prdua audi8va de diferent grau que, encara que sen facin correccions audi8ves, afecta el
processament de la informaci lings8ca i el desenvolupament de la comunicaci, el llenguatge i la parla.
e) Trastorn de lespectre auXsta (TEA): dcits persistents en la comunicaci i la interacci social en diferents
contextos, acompanyats de patrons de comportament, interessos o ac8vitats restringides i repe88ves, i que t
implicacions importants per a laprenentatge escolar.
f) Trastorn mental: alteracions emocionals, cogni8ves o del comportament que afecten els processos psicolgics
bsics, que diculten ladaptaci de la persona a lentorn cultural i social i que creen alguna forma de malestar
subjec8u.
g) Trastorn greu de conducta: alteraci del comportament no imputable a trastorn mental, que limita
substancialment les habilitats daprenentatge, les habilitats per estructurar o mantenir relacions interpersonals
sa8sfactries i que comporta alguna forma de malestar subjec8u.
h) MalalXes degeneraXves greus: malal8es en les quals la funci o lestructura dels teixits biolgics afectats o els
rgans anatmics es deterioren progressivament al llarg del temps i que en graus variables limiten algunes
ac8vitats de la vida diria.
i) MalalXes minoritries: conjunt ampli i heterogeni de malal8es de baixa prevalena, crniques i altament
discapacitants que comporten una prdua molt important de lautonomia i que tenen implicacions importants per
a laprenentatge escolar.

Com senfronta un nen amb
discapacitat visual al repte
duna redacci amb el tol:
Los colores de las ores

hXps://www.youtube.com/watch?v=BhheUpOB640


2. ALUMNES DORIGEN ESTRANGER

a) Incorporaci tardana al sistema educaXu: incorporaci inicial de lalumne
al sistema educa8u, en un moment posterior a linici de leducaci
primria, en els darrers vint-i-quatre mesos o, excepcionalment, quan shi
ha incorporat en els darrers trenta-sis mesos i procedeix dmbits
lings8cs i culturals allunyats.

b) Falta de domini de la llengua vehicular dels aprenentatges i de
lescolaritat prvia decitria.


3. ALUMNES AMB SITUACIONS DESFAVORIDES

a) Situacions socioeconmiques especialment desfavorides:

situacions familiars, socials, culturals o econmiques de
desavantatge social que interfereixen en ladquisici dels
aprenentatges i requereixen recursos addicionals per
garan8r el benestar de lalumne i el seu desenvolupament
p8m en el sistema educa8u.

4. ALUMNES AMB TRASTORNS
DAPRENENTATGE O DE COMUNICACI

Aquells trastorns que afecten ladquisici i ls funcional
del llenguatge, la lectura, lescriptura i les habilitats
matem8ques i aquells que afecten el desenvolupament
de lautoregulaci emocional i del comportament, tots
ells iniciats en la infncia i amb implicacions signica8ves
per a laprenentatge escolar.

Els trastorns de l'aprenentatge (TA) sn una causa molt
freqent de fracs escolar. Condicionen que un noi/a
amb un nivell normal d'intelligncia, tot i rebre una
instrucci adequada, aconsegueixi avanar en un o ms
aprenentatges de manera adequada.



TRASTORNS DAPRENENTATGE O DE COMUNICACI:
Trastorn del Desenvolupament
del Llenguatge (TDL)

Dicultat persistent en el processament del
llenguatge, de severitat diversa, que no pot ser
atribuda a retard mental ni a dcits sensorials o
motors. El nivell de competncia lings8ca est
molt per sota de la resta de capacitats .
Dislxia Dicultat inesperada per adquirir la lectura que
presenten alguns nois/es amb intelligncia,
mo8vaci i escolaritzaci adequada.
s el trastorn d'aprenentatge ms freqent
Trastorn per Dcit dAtenci Trastorn d'origen neurobiolgic, els comencen
amb o sense HiperacXvitat (TDA/ durant la infncia, es caracteritza per la presncia
H) d'un excs d'ac8vitat motriu, impulsivitat i defecte
d'atenci.
Discalclia Dicultat especca per a l'aprenentatge de
l'aritm8ca, de base neurobiolgica
Trastorn de laprenentatge No Trastorn del neurodesenvolupament que afecta la
Verbal coordinaci motriu, la integraci visuoespacial, les
habilitats psicosocials i els aprenentatges escolars
Per reflexionar

5. ALUMNES AMB ALTES CAPACITATS
Capacitat excepcional en les seves respostes i
amb el seu potencial.
Gran capacitat de lideratge, per no sempre ben
acompanyat de les habilitats socials.
Destaquen en totes les matries o en matries
especques.
Superdotaci intellectual
Talents simples i complexos
Precocitat

Protocols, guies
hXp://ensenyament.gencat.cat/ca/departament/publicacions/
colleccions/inclusio/

I ALTRES...
De lescola inclusiva al sistema inclusiu:
hXp://ensenyament.gencat.cat/web/.content/
home/departament/publicacions/a-cop-ull/
escola-inclusiva-sistema-inclusiu.pdf
P. 7/21

BONES PRCTIQUES INCLUSIVES

Les bones prc$ques ens poden illuminar el cam i illustrar

alguns trams del recorregut. Per tant, tenen com a nalitat
enriquir el nostre horitz a par$r de les respostes que altres han
donat a problemes semblants, sense que calgui imitar-les.

La bona prc8ca inclusiva sha dentendre com una actuaci situada
que adquireix sen8t i s viable a par8r duna realitat concreta,
duns condicionants estructurals que la fan nica i irrepe8ble.

s una bona prcXca tota actuaci que,

incrustada en la realitat dun centre i a par8r del
comproms del professorat, lalumnat i les
famlies, sorien8 a promoure la presncia, la
par8cipaci i lxit de tot lalumnat, sobretot
daquell en situaci ms vulnerable.

No s una qes8 de tot o res, sin
fonamentalment de grau i de progrs sos8ngut
(de procs).
 La pregunta clau que sha de formular aquell centre que vol
avanar en el procs cap al sistema inclusiu:
NO s: Qu hem de fer per integrar els diferents?
SIN: Qu hem de fer perqu tothom es reconegui com a
diferent?

Qu cal observar? Elements danlisi

1.La concepci i la cultura del centre

2.Les actuacions i les prc8ques del centre
3.La inclusi com a procs dinnovaci i millora a
lescola
4.Els suports a la inclusi
5.La sostenibilitat de les prc8ques inclusives

Document de referncia: Guia per a lanlisi, la reexi i la valoraci de prc$ques inclusives
(Dep. DEducaci)
 BONES PRCTIQUES INCLUSIVES A L'AULA

Afavorir el treball i aprenentatge cooperaXus.

Resoluci parXcipaXva de problemes relacionals i conictes.
Plans individualitzats per evitar les barreres en l'aprenentatge.
Formes de treball facilitadores:
treball compar8t de dos professors/ores dins l'aula,
tutoria entre iguals,
intervenci dels suports especialitzats dins l'aula,
treball per racons i/o tallers dins la classe,
treball per projectes
treball per racons i/o tallers interclasses,
tallers especcs de llenguatge oral o de llengua escrita en pe8ts grups,
treball en peXts grups dins l'aula.
Disseny Universal de lAprenentatge (DUA).