Whorf, Chomsky i I'estudiant de literatura*

per George Steiner

Les dues posicions que estem considerant podem anomenar-les 'monadista"

O 'relativista', i 'universalista'. La monadista mant que les diferencies entre
les llenges pesen ms que no pas les similituds. Que tots els pobles coneguts.
de I'home fan servir la llengua d'alguna manera, que totes les Ilenges de que
tenim evidencia sn capaces de nomenar objectes perceptibles o d'expressar acci,
aixb sn veritats indubtables. Perb com que pertanyen al tipus tots els mem-
bres de les especies necesiten oxigen per a viure no il.luminen tret d'en el
sentit ms abstracte, etrivialment ~rofund,el funcionament real de la parla
humana. El que importa sn les diferencies fanthstiques de la forma
i de I'hhbit semhntic, el que cal explicar s una complexa pero manifesta his-
toria de desenvolupament centrfug. La nostra condici s, bbviament i en es-
sencia, la d'incomprensi mtua desprs de Babel. Es parlen de quatre a cinc
mil llenges a la terra. Diversos milers ms se sap que han estat parlades en
el passat. Qualsevol intuici en la fenomenologia del Uenguatge ha de partir.
d'aquest fet i, finalment, tornar-hi.
La posici universalista mant que l'estructura subjacent de totes les Ilen-
ges s la mateixa i, per tant, comuna de tots els homes. Les dissimilituds.
entre les parles humanes sn essencialment superficials. Les estructures profun-
des i constriccions generen i determinen les formes de totes les gramhtiques.
per molt singulars o estranys que semblin alguns trets superficials. El que
importa s entendre i formalitzar aquests elements generatius centrals; I'estudi
superficial t primordialment interes fonetic o histbric.
* George STEINER,Whorf, Chomsky, and the Sttldent of Literature, dins O n difficulty,
(Oxford 1978), ps. 137-163. El text s datat e1 1974.

Els Marges, 27/28/29. 1983 233

 Entre aquests dos pols de la disputa hi poden haver i hi ha nombrosos
enfocaments intermedis i qualificats. Cap de les dues posicions no s mantin-
guda molt sovint amb rigor absoluta. H i ha tocs monidics i matisos de rela-
tivisme lingstic en les gramitiques universalistes de Roger Bacon, els grami-
tics de Port-Royal, i fins i tot en les gramitiques generativo-transformacionals
contemporinies. H i ha, d'altra banda, nocions universalistes en el relativisme de
Hiimboldt, Sapir, i fins i tot en el de Whorf.
En llur forma moderna, a ms, ambdues grans lnies d'argument poden
ser tragades a un origen com.
L'any 1967, en el tractat sobre la millora i correcci de l'alemany, Leibniz
avanci la important suggesti que el llenguatge no s el vehicle del pensament
siii el medi determinant. El pensament s el llenguatge interioritzat i nos-
altres sentim i pensem com la nostra llengua particular ens impelleix i ens
permet. Les parles difereixen fins i tot ms que les nacions. Tamb sn mo-
nades, miralls vius perpetus de l'univers cadascun dels quals reflecteix o,
corn ho direm ara, estructura I'experiencia segons els punts de vista parti-
c u l a r ~i els hhbits de cognici. Mai dues Ilenges no construeixen el mateix
nin. Alhora, pero, Leibniz compart molts dels objectius i esperances univer-
salistes que havien estat, des de la demanda de Bacon a favor &un carhcter
real en I'Aduancement of Learning de 1605, una mania ben tpica del pen-
sament del segle XVI. Fins a la mort, Leibniz va fer suggeriments a favor d'un
sistema semhntic universal, immediatament entenedor de tots els homes. Un
tal sistema fra anileg al simbolisme matemitic, tan eficac precisament perqu&
les convencions de les matemitiques estan fonamentades en el teixit mateix
d e la ra humana i sn, per tant, independents de variacions locals.
Una characteristica universalis tamb fra anhloga als ideogrames xinesos.
Un cop acordat un cathleg mundial, tots els missatges podrien desxifrar-se
instantiniament independentment de la llengua nativa del destinatari i el desas-
tre de Babel, grhficament almenys, s'arranjaria.
Una coexistencia comparable dels conceptes monadista i universalista po-
dem trobar-la a Vico. Filologia s la clau de la Scienza nuova perque un estudi
de l'evoluci de les facultats de la parla s un estudi de l'evoluci de la ment.
La methfora, especialment, s un factor universal en I'adquisici humana de
la sensibilitat activa i de l'autoconsciencia cultural. Totes les nacions passen
probablement per les mateixes fases principals d's lingstic, de l'immediat i
sensorial a I'abstracte. Simultiniament, tanmateix, l'oposici de Vico a Des-
cartes i a les extensions de la lbgica d'Aristbti1 en el racionalisme cartesih el
van convertir en el primer vertader historicista lingstic o relativista. Mal-
grat que tothom busca expressi a travs d'universals imaginatiuw (generi
fantastici), aquests universals ripidament adquiriren configuracions ben diver-
$ses. Gaireb ~articularsinfinits formen tant el corDus sintictic com el lexic
.de Ilenges diferents. Aquests particulars engendren i reflecteixen les sorpre-
nentment diferents visions del mn de races i cultures. El grau de particu-
laritat infinita s tan profund que una logstica universal o gramitica de
la llengua del model matemitic aristotelic o cartesii s fatalment reduccionista.

Es dubts que Vico influs realment en Hamann. Les especulacions cabals-

riques i del remarcable intellecte desorganitzat de Hamann eren, bbviament,
ms importants. Perb qualsevulla que fos I'experiencia immediata, el Ver-
such ber eine akademische frage de Hamann del 1760 marca el moviment deci-
siu cap a una teoria lingstica relativista. T poca importancia que Hamann

George Steiner
adscrivs errbniament diferencies lingstiques a variacions imperceptibles en els
organs de parla de races diferents. La forca suggestiva de les seves teories
rau en l'axioma que cada llengua s una epifania o ~ersonificaciarticulada
d'un paisatge histbrico-cultural especfic.
Les formes del verb hebreu sn inseparables de les subtileses intrincades
del ritual jueu. Perb l'hebreu ha conformat i determinat el que ve a ser el geni
especfic d'una comunitat. El procs s dialectic, amb les energies formatives
d'una llengua canviant amb la civilitzaci.
A pesar de llur manera trgida i rapsbdica, el Vermischte Anmerkungen
'(1761) i la Philologische Einfalle und Zweifel (1772) sn, pel que jo s, les
primeres aplicacions serioses de principis relativistes a I'estudi de llenges reals.
Bo i examinant els diferents recursos lexics i gramaticals del frances i l'ale-
many, Hamann argumenta que ni els coordinats cartesians de raonament de-
ductiu i general ni el mentalisme kantih poden donar compte dels procediments
creatius, pre-racionals i mltiples a travs dels quals el llenguatge -nic
de les especies humanes pero variadssim entre les nacions- conforma la rea-
litat (Sprachgestaltung) i s, al seu torn, conformat per l'experiencia histbrica
local.
Tot i deure coses a algunes de les suggestions de Hamann, la feina de
Herder marca una transici a la genuina lingstica comparada. Demanant una
fisonoinia general de les nacions a partir de llurs llenges, Herder mantingu
que les caracterstiques nacionals sn impreses en la parla i, recprocament,
porten el segell de la llengua particular. Allh on la llengua s corrompuda i
embastardida hi haurh un declini corresponent en el temperament i les fortu-
nes del cos poltic. s la tasca preeminent del poeta la d'assegurar la vitalitat
de la seva llengua.
El curt perode entre els escrits de Herder i els de Wilhelm von Humboldt
va ser dels ms productius en la histbria del pensament lingstic. El fams
Third Anniversary Discourse on the Hindus de Sir William Jones, de l'any
1786, va iniciar la filologia indoeuropea moderna. L'Ueber die Sprache und
Weisheit der Indier (1808) de Schlegel va ajudar a disseminar les idees de Jones
i va fer molt per establir els conceptes de la gramitica comparada. L'any 1813,
De 1'Allemagne de Mme de Stael va escampar la teoria que hi havia inter-
accions formatives i crucials entre una llengua (en aquest cas l'alemany) i la
historia, les institucions poltiques i la psicologia &un poble. Totes aquestes
direccions d'argument i conjectures semblen trobar-se juntes a l'obra de Hum-
boldt.
L'exit de Humboldt s massa central i conegut per a requerir ms &un
resum breu. Inclou la conferencia del gener del 1822 Ueber das Entstehen der
grammatischen Formen und ihrem Einfluss auf die Ideen Entwicklung i la
gran obra en que Humboldt va treballar del 1820 fins a la mort el 1835:
On the Differentation of the Structure of Human Language, and its Influence
on the Spiritual Evolution of the Human Race. El llenguatge s l'nic marc
verificable i a priori de la cognici. Les nostres percepcions sn el resultat de
la imposici d'aquest marc en el fluix total i desorganitzat de sensacions. Die
Sprache ist das bildende Organ des Gedankens~," diu Humboldt, bo i fent
servir bildend i Bildung en llur forta i doble connotaci d'imatge i cultura.

* El llenguatge s I'brgan que conforma el pensament. (N. del t.)

EIs Marges, 27/28/29. 1983

 Diferents marcs lingstics defineixen imatges diferents del mn. Cada llengua
s una Forma i porta en ella mateixa una Forma-Principi. Cadascuna t uns
unitat conseqent en el Principi inherent, particular. Com que cada parla hu-
mana difereix de les altres, la forma que en resulta, del mn, s una selecci
local d'una potencialitat total pero fortuita. D'aquesta manera, Humboldt con-
juga I'environamentalisme de Montesquieu i el nacionalisme de Herder amb un
model de la consciencia humana essencialment postkantia com el conformador-
actiu i divers del mn perceptible.
Ueber die Verschiedenheit des menschlichen Sprachbaus (particularment les
seccions XIX i xx) s plena a vessar d'idees lingstiques de brillantor profe-
tica. Pot mostrar-se que anticipa tant la teoria d'oposici de C. K. Odgen
com l'estructuralisme binari de Lvi-Strauss. Perb el cor de l'argument rau en
la seva aplicaci a material lingstico-cultural real.
Humboldt es disposa a correlacionar la gramatica grega i llatina amb les
histories i el caracter social de les dues civilitzacions respectives. La sintaxi
grega recul una xarxa de relacions finament entreteixides sobre els corrents
de vida. D'aqu, el geni diacrtic del pensament i la poesia grega. D'aqu tamb
la qualitat atomitzadora, divisiva, de la vida poltica grega i la vulnerabilitat
a les ambigitats temptadores de la sofstica. La sobrietat, els girs lacbnics, la
masculinitat interior del llat sn el motlle actiu del mode de vida roma. 1 aixi
successivament.
La presentaci s eloqent i aguda en el tractament que fa dels detalls
histbrics: pero circular. La civilitzaci s informada nicament i especficament
per una llengua donada; aquesta llengua s la matriu nica i especfica de la
civilitzaci. Una proposici s'utilitza per a demostrar l'altra i a l'inrevs. Ates
el misteri final de la relaci creativa entre Sprache i Geist, difcilment podria
ser altrament. Perb aquesta circularitat continuara essent l'aspecte ms feble
de la posici relativista.
Aqu noms cal indicar les lnies de continuitat de Humboldt a Whorf.
A travs de la feina de Steinthal (l'editor dels textos fragmentaris de Hum-
boldt), la relativitat lingstica entra en l'antr~polo~ia de Franz Boas. D'aqu
aconsegueix I'etnolingstica de Sapir i Whorf. Un moviment parallel t 110~
a Alemanya. La doctrina de Cassirer de forma interior nica que distingeix
una llengua particular de totes les altres deriva directament de la Form-Prinzip
de Humboldt. En una serie de llibres escrits entre el 1929 i el 1950, Leo
Weisgerber cerca d'aplicar el principi monadic a investigacions reals i deta-
llades de la sintaxi alemanya i de les actituds intellectuals i psicolbgiques que
aquesta sintaxi ha generat i encarnat en la historia alemanya. Durant els anys
trenta, Jost Trier va desenvolupar la teoria del camp semantic. Cada llengua
O llengua-monada difon i opera dins la closca d'un camp conceptual total
(les correlacions imagstiques amb la fsica quantica sn obvies). En cada cas
la realimentaci lingstica a partir de l'experiencia s una d e particular.
Parlants de llenges diferents, per tant, habiten diferents 'mns mitjancers'
(Zwischenwelten).
La formulaci d'Edward Sapir, en un article datat el 1929, resumeix tota
la lnia d'argumentaci tal com ens arriba des de Leibniz: El fet s que el
'mn real' s en gran part construit inconscientment damunt els habits lin-
gstics del grup. Dues lenges no sn mai prou similars com per considerar
que representen la mateixa realitat social. Els mons en que societats diferents
viuen sn mons distints, i no pas solament el mateix mn amb retols diferents.

236 George Steiner

 Els nostres costums de parla sn el resultat d'una dialectica cumulativa
de diferenciaci; les Ilenges generen formes socials diferents, les quals divi-
deixen encara ms les Ilenges.
L'obra de Benjamin Lee Whorf pot ser considerada una extensi i refina-
ment de la declaraci de Sapir. La metalingstica de Whorf s correntment
atacada tant per Iingistes com per etnbgrafs. Pero els articles recollits a Lan-
guage, Mind and Reality (1956) constitueixen un model i una metodologia de
comprensi de gran elegancia i tacte filosbfic. Sn una afirmaci de possibilitat
vital que pertoca no solament al lingista i l'antropbleg sin tamb al poeta
i l'estudiant de literatura. Whorf compart part de la curiositat filosbfica de
Vico. Els anys durant els quals ell, Roman Jakobson i 1. A. Richards sn ac-
tius simultaniament sn moments claus en la historia de la penetraci formal
de la consciencia.
Les tesis de Whorf sn prou conegudes. La llengua materna d'un individu
determina el que percep del mn, com pensa el que en pensa i el que sent.
Cada llengua construeix el seu mn pensant~fet del microcosmos que cada
home arrossega dins seu, pel qual mesura i entn el que pot del macrocosmos.
No hi ha una realitat objectiva universal*, sin tan sols un conjunt de seg-
mentacions fetes per diferents llenges de cultura. Aixb no vol dir (Whorf
4s sovint mal interpretat pel que fa en aquest punt) que no hi hagi percepcions
neurofisiolbgiques universals i rudimentaries de temps, espai, identitat, i se-
qencia comunes a totes les especies humanes. Perb aquests universals es rami-
fiquen i prenen especificaci local quan l'infant entra en el mn de la seva
parla particular. Aix, hi ha un sentit-temps distintivament indoeuropeu i un
sistema verbal corresponent. Camps semAntics diferents divideixen l'espectre
total dels colors, els sons i les olors de maneres ben diferents (l'nic universal
fra el de limitaci organica). Whorf resumeix la seva visi en un dels seus dar-
rers articles: Ara per ara, el pensament s d'allb ms misteris, i de lluny la
llum ms ilrluminadora que en tenim ens la dna l'estudi del llenguatge. Aquest
estudi mostra que les formes dels pensaments d'una persona sn controlades
A
Per models dels auals el1 s inconscient. Aauests models sn les intrincades sis-
tematitzacions no percebudes de la seva propia llengua -aixb s clar en una
pcomparaci i contrast oberts amb altres Ilenges, especialment aquelles que per-
tanyen a una famlia diferent. El seu pensament mateix s en una llengua --en
.angles, sanscrit, xines. 1 cada llengua s un sistema-model vast, que difereix
d'altres, en el qual estan ordenades culturalrnent les formes i categories per les
quals la personalitat no solament es comunica sin tamb analitza la natura,
nota o negligeix tipus de relaci i fenbmens, canalitza el raonament, i construeix
la casa de la consciencia.
Per tal de mostrar que aquesta tesi s basada en evidencia impecable
Whorf estava preparat per aplicar anhlisis semhntiques comparatives al llat,
el grec, I'hebreu (hi ha Ilacos notables entre la seva obra i el cabalisme teo-
sbfic de Fabre d'olivet), el kota, l'asteca, el shawnee, el rus, el xines i el japo-
nes. Perb s la feina de Whorf sobre les llenges hopi d'Arizona, en una serie
d'articles escrits entre el 1935 i el 1939 aoroximadament. la aue comota ms.
r A

s aqu que la noci de sistemes de models interactius de vida i llGngua s

.discutida a ~ a r t i rd'exemoles esoecfics i detallats.
Tot i que noms I'expert s qualificat per a tractar d'aquestes anhlisis,
la conclusi de Whorf s prou famosa i impressionant com per mereixer ser
repetida. El marc metafsic imposat per les gramhtiques hopi s molt miUor
*que la de I'angles per al retrat-universal de la ciencia moderna. El tractament

.Els Marges, 27/28/29. 1983 237

hopi dels esdeveniments, del raonament deductiu, i l'acci a distancia 6s'
segons Whorf, delicat i susceptible d'actituds provisionals de la manera reque-
rida per la teoria ondulatbria i corpuscular o la fsica relativa del segle xx.
Whorf no es cansava d'emfasitzar la predisposici interior, l'arrogancia axio-
matica de qualsevol teoria lingstica basada en poques llenges o en la supo-
sici escassament velada que el sanscrit, el llat o l'angles constitueixen la tipo-
logia natural, ja no diguem bptima, de tota la parla humana. Un retrat del
Ilenguatge, la ment i la realitat basat gaireb exclusivament en la lbgica carte-
siano-kantiana i en les convencions semantiques de 1'SAE (I'europeu mitji estan-
dard) s, argumenta Whorf, una simplificaci insolent. El final de Science and
Linguistics, un article publicat el 1940, val la pena citar-lo sencer -especial-
ment en un moment en que l'estudi del llenguatge als EUA s molt dominat
per una ortodoxia de generalitat confident i certitud matematica: Adonar-se
de I'increible grau de diversitat del sistema lingstic que s'estn per tot el
globus deixa un hom amb el sentiment inescapable que l'esperit huma s in-
concebiblement vell; que els pocs milers d'anys d'histbria constatats en els
documents escrits sn tan sols el gruix d'una marca de llapis en l'escala que
mesura la nostra experiencia passada en aquest planeta; que els esdeveniments
d'aquests millenis recents no presagien res d'evolutiu, que la raga no ha pres
cap acceleraci sobtada, no ha aconseguit cap sntesi comandadora en els mil-
lenis recents, i noms ha jugat una mica amb unes quantes de les formulacions
lingstiques i visions de la natura legades per un passat inexpressivament molt
ms llarg. 1 tanmateix, ni aquest sentiment ni tampoc el sentit de dependencia
precaria de tot el que sabem sobre les eines lingstiques que tamb sn prou
desconegudes no ha de descoratjar la ciencia, sin que hauria, al contrari, de fo-
mentar la humilitat que acompanya el vertader esperit cientfic i que, per tant,
prohibeix l'arrogancia de la ment que destorba la curiositat i l'objectivitat cient-
fiques reals.
s aquesta mena de declaraci, afegida potser a l'observaci d'I. A. Ri-
chards que la traducci d'un text filosbfic xines a l'angles s encara l'esde-
veniment ms complex en la historia de l'home, que l'estudiant de literatura
pot voler tenir present quan pensa en la seva materia primera -el Ilenguatge.
Tal s l'abast assertiu de la posici de Whorf que crtiques d'aquesta acti-
tud, per se, constitueixen una declaraci justa del cas universalista. No hi ha
raons convincents per a suposar, escriu E. H. Lenneberg, que I'articulaci~
que el gramatic fa del corrent de parla s coterminal amb una articulaci del
creixement o de I'intel.lecte. Les paraules no expressen operacions mentals.
invariants. Qualsevol model operatiu del procs lingstic, i.e., la descoberta de
Wittgenstein que el significat d'una paraula s el seu s en la Ilengua*, refu-
tara el paral.lelisme determinstic i primitiu de Whorf entre pensament i parla..
A ms, si la hipbtesi Sapir-Whorf fos correcta, si les llenges fossin realmerit
mbnades amb significats essencialment desiguaIs de la realitat, com podrem
comunicar-nos interlingualment? Com podrem adquirir una segona llengua e
travessar a un altre univers lingstic a travs de les traduccions? 1 tanmateix,
aquestes transferencies hi sn.
Al relativisme del segle XII de Pierre Hlie, amb la creenca que la catas-.
trofe de Babel havia generat tantes classes de gramitiques irreconciliables com
hi ha llenges, Roger Bacon oposh l'axioma d'unitat fonamental: {(Grammatica
una et eadem est secundum substantiam in omnibus linguis, licet accidentalitev-
varietur.~Sense una grammatica universalis no hi pot haver esperanga de co-
municaci genuina entre els pobles ni cap ciencia racional del llenguatge. Les.

238 Gaorge Steiner.

 diferencies accidentals i forjades histbricament entre les Ilenges sn, sens dub-
te, sorprenents. Perb els subjauen principis de constricci, d'invariaci, de rela-
ci articulada que governen el caracter de tota la parla humana. Totes les Uen-
ges conegudes i concebibles sn, diu Noam Chomsk~,tallades pel mateix
patr. Aix, la vertadera tasca de la lingstica ha de ser fer una relaci dels
universals lingstics que, d'una banda, no sigui refutada per la diversitat real
de les Ilenges i, de l'altra, sigui prou rica i explcita per donar compte de la
rapidesa i uniformitat de l'aprenentatge del llenguatge, i de la remarcable com-
plexitat i abast de les gramatiques generatives que sn el producte de l'apre-
nentatge del Uenguatge.
Aquests universals poden ser fonolbgics. Tal com han mostrat Trubetskoy
i Jakobson, l'equipament ne~rofisiolb~ic amb que emetem i rebem sons s
reflectit en les estructures acstiques de totes les formes parlades humanes.
Els universals gramaticals sn ms profunds. Fan relaci, per exemple, a l'or-
dre de combinacions subjecte-verb-objecte i suggereixen que les de verb-objecte-
subjecte i les de objecte-verb-subjecte* sn tan rares que constitueixen una
violaci excentrica d'una seqencia de percepci universal. Altres universals
gramaticals afecten punts de detall: quan l'adjectiu segueix el nom, l'adjectiu
expressa totes les categories inflexionals del nom. En tals casos pot ser que el
nom no tingui expressi patent d'una d'aquestes o totes les categoriesn. Ba-
sant-se en trenta Ilenges, J. H. Greenberg ha fet una Uista de quaranta-cinc
relacions gramaticals fonamentals que subjauen tots els sistemes de parla hu-
mana i que donen un retrat essencialment unitari de la realitat.
La gramatica de Chomsky parteix del descontentament amb el material tou
de la fonologia i la superficialitat de qualsevol tractament etnolingstic, esta-
dstic, dels universals gramaticals. Va a profunditats fenomenolbgiq~ies majors
amb I'esquema d'estructures profundes que a travs d'un conjunt de regles
generen, i.e., porten a la superfcie~les oracions o els esdeveniments f0n2-
t i a que diem o sentim realment. Els aspectes superficials de totes les Ilenges,
per divergents que semblin l'una de l'altra, obeeixen les mateixes constriccions
essencials i els mateixos procediments transformacionals. Situades molt lluny
del nivell de consciencia real i fins i tot potencial, aquestes estructures pro-
fundes poden ser concebudes com a models de relaci o cadenes d'un ordre
d'abstracci molt ms gran que fins la ms formal de les regles gramaticals.
No hi ha raons per a esperar, diu Chomsky, que arribarem mai a criteris
operatius fiables per a les nocions tebriques ms profundes i importants d e
la lingstica. Intenteu portar la criatura a la llum des de les profunditats
immenses del mar i es desintegrara o canviara completament de forma. 1 tan-
mateix algunes teories de gramatica universal recents anirien fins i tot ms al
fons. Parlant d'estructures profundes profundes, el professor Emmon Bach
suggereix que Chomsky pot ser culpable de superficialitat quan compara estruc-
tures profundes, fins i tot per analogia, amb fets atbmics de relaci gramatical.
Allb amb que podem estar tractant en aquest nivell final d'universalitat instru-
mental sn classes abstractes de pro-verbs que reben noms representaci fono-
lbgica indirecta (on pro-verbs crec que significa potencialitats d'ordre ante-
rior a cap rudiment concebible de forma gramatical).
Pero sigui quin sigui el grau de profunditat que prenguem, la gramhtica
generativa en el model chomsluA s universalista. Expressa directament la idea
que s possible expressar qualsevol contingut conceptual en qualsevol Ilengua,
fins i tot si les peces lexiques particulars a l'abast varien d'una Ileng~aa I'altra
-una negaci directa de la hipbtesi Sapir-Whorf en la forma ms radical.

Els Marges, 27/28/29. 1983 239

 Quina de les dues hipbtesis s correcta?
La immediatesa de la pregunta formulada d'aquesta manera s evident. 1
tanmateix s una immediatesa inherent en molts dels clams de perspicacia total
i verificaci definitiva establerts ara pels gramatics generativo-transformacionals.
Pot ser un moviment banal, pero d'alguna utilitat heurstica, suggerir que no
hi ha cap hipbtesi nica d'origen i d'estructura que elucidi tot d'una l'expe-
riencia fenomenolbgica ms complexa coneguda de l'home que s el llenguatge.
Les probabilitats de validesa ltima d'una aproximaci nica s'incrementen pel
fec que qualsevol model de generaci de la parla humana involucra iirees de bio-
logia molecular, neurofi~iolo~ia, antropologia i possiblement arqueosociologia
en que cap deixeble sol t competencia general.
Tant la posici relativista com la universalista plantegen problemes seriosos.
La circularitat de I'argument, a que hem fet referencia en parlar de Hum-
boldt, tamb aplica a Whorf. Quina evidencia externa confirmaria o falsi-
ficaria la contenci de Whorf que hi ha diferencies de cognici que subjauen
la descripci apatxe d'una primavera com la blancor que es mou cap avall?
H i ha una tautologia latent en el supbsit que un parlant nadiu percep I'expe-
riencia diferentment perque en parla diferentment -un supbsit basat en el
fet que deduim aquestes diferencies de percepci de les de la parla. Si hi ha
involucrades tipologies genuines de la cognici i la percepci, a ms, com s
que el parlant hopi o africii pot comunicar-se amb nosaltres i s capac, tot
i que amb esforc manifest, d'adaptar-se al nostre mn? (i tanmateix Whorf
pot preguntar si mai realment aconseguim de comunicar-nos l'un amb l'altre;
s'ajusta realment el natiu, o s aquest ajustament una mascara psicolbgica for-
cada damunt seu per demandes econbmiques i de comportament?).
El problema subjacent s el de tradz~ccien sentit complet. No hi ha, crec,
cap problema ms profund en la teoria del llenguatge ni cap sobre el qual els
nostres pensaments haurien de ser ms provisionals i sollcits de dissensi.
La posici monadista, portada a la seva conclusi lbgica, mant que els
actes complets de traducci entre camps semhntics diferents sn impossibles,
que tota traducci s aproximada i ontolbgicament reductiva pel que fa al sig-
nificat. La matriu de sentiment i context associatiu que activa l's en qual-
sevol llengua donada noms pot ser transferida a un altre idioma parcialment,
i per virtut de maniobres perifrastiques i metafriistiques que inevitablement
rebaixen la intensitat, els mitjans evocatius i l'autonomia formal de l'origirial.
Els poetes sovint se n'han adonat.
Una gramiitica universalista afirmaria ben b el contrari. La intertradui-
bilitat de totes les llenges, el fet que no s'ha trobat mai a la terra una
parla tancada, cap que l'informant nadiu i l'aprenent foraster no puguin,
tot i que amb treball llarg i ardu, exterioritzar, constitueixen una de les
proves universalistes ms fortes. Perb mirem atentament l'argument tal com
l'expressa Chomsky a Aspects of the Theory of Syntax: L'existencia d'univer-
sals formals profunds.. . implica que totes les llenges estan tallades pel mateix
patr, pero no comporta que hi hagi correspondencia punt per punt entre llen-
ges particulars. No implica, per exemple, que hi hagi d'haver algun procedi-
ment raonable de traducci entre Ilenges.
s difcil evitar la sensaci d'un hiatus molt important o nonsequitur.' Una
nota a peu de pagina reforga la perplexitat d'un hom: La possibilitat d'un
procediment raonable de traducci entre Ilenges arbitriiries depen de la sufi-

1. Cf. la discussi detallada d'aquesta qesti a G. STEINER,After Babel (Oxford 1975).

240 George Steiner

ciencia dels universals substantius. De fet, tot i que hi ha raons per a creure
que les llenges estan fins a cert punt muntades de la mateixa manera, n'hi ha
poques per a suposar que procediments raonables de traducci sn, en general,
possibles.
Que vol dir aixb?
Punt per punt noms enterboleix la qesti lbgica i substantiva. La topo-
logia a travs de la qual els universals lingstics poden ser transferits d'una
llengua a l'altra -noteu la pressi velada a la frase entre llenges arbitrh-
ries -pot ser molt profunda, perb, si opera, una correspondencia punt per
punt en algun nivel1 ha de ser demostrable. En el qual cas un procediment
de traducci raonable ha, almenys, de ser descriptible analticament. Si, al con-
trari, hi ha poques raons per a suposar que un tal procediment s en general
possible (i que significa en general?), quina vertadera evidencia tenim nos-
altres d'estructures universals? Podria ser que la teoria per la qual les regles
transformacionals converteixen EPs semhnticament inter~retades en ESs
foneticament interpretades fos una idealitzaci metamatemhtica molt elegant
i d'abast molt gran pero no pas un retrat del llenguatge natural?
La llacuna entre el supbsit d'estructures profundes universals i qualsevol
procediment raonable de traducci s seriosa. El tractament de Quine de les
indeterminacions de la traducci en el captol 2 de Wovd and Object s proba-
blement el ms encertat a l'hora d'enfocar aquest tema tan difcil. Significativa-
ment, I'anhlisi de Quine t aspectes que podrien considerar-se whorfians i un
marc analtic que s ms prbxim de Chomsky. 1 incisiva com s, la discussi de
Quine s lluny de ser una soluci al problema del que passa, de quins movi-
ments formals i existencials actuen, quan un acte de parla va d'una llengua a
una altra.
Obviament la prova crtica per a ambdues aproximacions rau en llur apli-
caci a l'estudi de llenges reals. Com Chomsky mateix diu, el que cal s tre-
ball comparatiu seris que intenti operar de l'nica manera lbgicament apro-
piada, a saber, construint gramhtiques descriptives adequades de llenges diver-
ses i llavors procedint a determinar quins principis universals els constreuen,
quins principis universals poden servir per a explicar la forma particular que
tenen. Cita la gramhtica d'hidasta de Matthews, la feina de Postal sobre
mohawk, els estudis sobre papago i walbiri de Ken Hale, i diversos altres es-
tudis com a exemples. Malgrat que noms l'etnolingista en el camp perti-
nent pot jutjar-ho, no hi ha raons per a dubtar de l'estimaci que Chomsky
fa d'aquestes monografies. La dificultat sorgeix pel que fa al que significa la
construcci d'una gramAtica descriptivament adequada. Si tenim una tal gra-
mhtica del Ilat, i ja no parlem de l'angles, s una qesti discutible. H i ha
Ibgics i lingistes que estan convencuts que cap conjunt de regles, per complet
que sigui, no s suficient per a descriure les expressions possibles en una llen-
gua viva, i que la noci d'una tal descripci feta per un foraster al medi his-
tbric. cultural i etnic no s gens realista.
lhora, cal emfasitzar queles qestions apuntades per Whorf i els metodes
que va iniciar sn lluny d'sser exhaurits o refutats. Lnies de treball esbos-
sades primer a la conferencia del 1953 sobre Language in Culture han tingut
i tenen continuaci. s massa aviat per a dir si la soluci a problemes indub-
tables de diferenciaci entre cultures i convencions conceptuals rau en el fet,
instat per Franklin Fearing entre d'altres, que la terra s habitada per comu-
nitats en estadis evolutius molt diferents. Amb relaci al nombre total de llen-
ges parlades, els nostres estudis continuen essent estadsticament insignificants.

Els Marges, 27/28/29. 1983 24 1

s encara prematur esperar, diu un lingista, que puguem anar ms enlla de
les observacions ms elementals quant aIs universals lingstics i esperar que
t i n ~ u i nvalidesa permanent. El coneixement que posseim de dos tergos o ms
de les Ilenges del mn encara s massa minso ( o en molts casos del tot in-
existent). Com Helmut Gipper conclou, en el que s la valoraci rns equili-
brada per ara de les tesis de Whorf, aquestes tesis sn, en llur forma inicial,
inadequadament abonades i vulnerables metodolbgicament. Perb els problemes
plantejats per Whorf sn importantssims per a la comprensi del llenguatge
i de la cultura.%l jurat encara s fora.
Potser em podreu permetre una altra citacid. Una que situa el debat entre
relativistes i universalistes en el seu context filosbfic: En vista de les consi-
deracions prSvies, diu Max Black en l'article sobre Language and Reality, <(les
perspectives d'una gramatica filosbfica universal semblen molt poc promete-
dores. Crec que l'esperan~ade trobar la gramatica essencial s tan illusbria com
la de trobar l'nic vertader sistema coordinat per a la representaci de l'espai.
Podem passar d'un mode sistematic de representaci espacial a un altre a tra-
vs de regles per a la transformaci de coordinats i podem passar d'una llen-
gua a una altra amb els mateixos recursos d'afirrnaci de fets a travs de regles
de traducci. Perb les regles per a la transformaci de coordinats no donen
cap informaci de l'espai; i les regles de traducci per a conjunts de llenges
no ens diuen res de la naturalesa essencial de la realitat.
Tan aviat com ens apartem del tbpic immediat dels universals, esdev apa-
rent que no s'hi involucra altra cosa que una visi de les realitats fonamentals
del llenguatge. Al final, la controversia entre teories generatives i transforma-
cionals i altres enfocaments es transforma en la qesti de si les Ilenges sn
sistemes ben definits o mal definits. Aquests dos termes tenen significats i
vinculacions (entailments) matemiitics i filosbfics exactes. Una analisi chom-
skiana de les estructures profundes i de les regles de reescriptura s basada
en la hipbtesi de treball que el llenguatge s un sistema ben definit. El que
els estudiosos han apres del llenguatge durant cent cinquanta anys de feina
matadora, contraresta Hockett, em persuadeix que el llenguatge s un sis-
tema mal definit, i que s part de tota I'experiencia fsica humana el que Ea
fet possible que I'home invents sistemes ben definits d'entrada.
s improbable que aquest desacord, arrelat com s en conflictes epistemo-
lbgics molt ms antics sobre nominalisme i realisme, es resolgui mai amb una
soluci demostrable i unitaria. Representacions i ordenacions alternatives de
fenomenologies majors (i.e., del llenguatge) no s'exclouen. 1 alla on fins i tot:
el ms agut dels filbsofs del llenguatge tem de posar el peu -recordeu l'ob-
jectiu modest d'Austin d'augmentar noms la sensibilitat de la nostra cons-
ciencia pel que fa a l's del llenguatge ordinari- I'estudiant de literatura
dubtara doblement.
Pero de fet ha escollit. Aixb s el que vull dir precisament. Onsevulla i
sempre que estudiem un text literari, hem escollit entre una metodologia whor-
fiana i una de chomskiana. Tant si ens preocupem de definir aquests enfoca-
ments per a nosaltres mateixos com no, les nostres percepcions del llenguatge
en literatura sn relativistes i, si em permeteu el terme, ultrawhorfianes.
Quan investiguem la historia d'una llengua, quan llegim un poema o una
obra de prosa amb bon acolliment, estem implicats en una matriu d'especificitat

2. Vid. Helmut GIPPER,

Bausteine zur Sprachinhaltsforschung (Dsseldorf 1963), ps.
297-366.

242 George Steiner

inexhaurible. Com ms ens hi identifiquem, ms enredats estem en una expe-
riencia de formes de vida irreductiblement cornplexes i singulars.
Els orgens d'aquesta especifitat sn diversos. L'estudiant de literatura veu
el llenguatge diacrbnicament. Sap que les pressions del temps sn constants i
intrincades. Un acte de parla esta subordinat: a convencions, a inferencies so-
cials i filosbfiques, i a emfasis contingents del moment. L'armadura de la locu-
ci, la manera com una proposici depen i s a~rofitadaen, per exemple, un
poema del 1720 difereix marcadament del que fra corrent noms quinze anys
desprs. La permanencia de la literatura major depen paradoxalment del temps.
s precisament en la literatura que el canvi lingstic, el desenvolupament de
noves tonalitats i les transformacions del camp semantic sn ms clares. A me-
sura que incrementen la nostra percepci, arribem a saber que la poesia, el
drama, la ficci, l'assaig sn el calendari de la Uengua i que un any -1798,
1836, 1924- pot aportar canvis la complexitat i l'abast dels quals no poden
exhaurir els nostres millors mitjans d'analisi.
Una altra font d'unicitat s la de la situaci. La llengua varia d'un lloc a
I'altre, de vegades de municipi a municipi. 1 arrossega l'empremta mltiple
del medi social i professional. H i ha un idioma sobre i sota l'escala, un argot
al ghetto i una lingua franca del mercat. Les pressions circumstancials en la
parla sn, en sentit estricte, iuimitadament diverses, i la literatura incorpora
aquesta pluralitat.
Deixeu-me discutir aquest punt intensificadament i simplificada: no hi ha
cap text literari significatiu -que pot sser f o r ~ acurt- que no crei la seva
propia esfera lingstica, l'existencia despullada del qual, si elegim d'experi-
mentar-lo del tot, no alteri d'alguna manera el camp de reconeixements, el
teixit associatiu de la resta del llenguatge. La comprensi de la literatura no
fa referencia a universals lingstics sin a particulars ontolbgics (el terme
deriva de Heidegger i del seu comentari de Holderlin). L'exemple ms clar s
el de tota l'obra d'un escriptor donat. Els actes performatius mitjancant els
quals un escriptor crea el seu mn reconeixedor sn lingiistics. El concepte
d'estil s notoriament elusiu pero, si el considerem seriosament, compren
molt ms que el tractament extern de determinats aspectes del llenguatge. Un
estil coherent s una contradeclaraci a les convencions de visi operatives col-
lectives i normatives no examinades o, ms ben dit, residuals i molt inerts a
la vulgata que les envolta. Parla la seva visi de les coses, i on aquesta
locuci t abast i una lbeica
" d'exoosici interna entrem en la construcci de l'es-
criptor de la mateixa manera q;e entrarem en un clima i un paisatge en la
seva llum singular. Pero en tots els punts, aquesta realitat nova i signada s
generada pel Ilenguatge, per I's que l'escriptor fa d'un vocabulari i una sintaxi
basada en la vulgata pero refinada, complicada, feta nova per la intensitat de
l'afirmaci personal.
Aix, hi ha, en el sentit estricte, un lexicon i una gramiitica per a cada
obra de literatura seriosa. Que tinguem aquests glossaris i gramdtiques per a
Dant, Shakespeare o Rabelais i no per a la majoria d'altres escriptors s un
accident de preeminencia. Cada escriptor de substancia desenvolupa un mn
lingstic)) els contorns, la tonalitat i les idiosincrasies del qual acabem reco-
neixent. 1 tots sn susceptibles d'investigacions gramaticals i Iexiques. O n
Whorf troba que cada llengua i la cultura que aquesta llengua articula orga-
nitza (fa organic) el seu mn pensant particular, el lector de literatura di&
el mateix de cada escriptor i, on la resposta penetrativa s aprofitada al mi-
xim, de cada poema important, obra teatral o novella.

EIs Marges, 27/28/29. 1983 243

 La dificultat rau en la qualitat de sobtadesa, en el carhcter improvisat del
que Coleridge anomenh els nostres instruments especulatius. No s solament
que gaireb no sabem res de la natura dels procediments inventius, sobre la
traducci de sentiments privats, sin que els elements de particularitat que una
obra literaria ofereix per a examinar sn molt nombrosos, subtils i interrela-
cionats. s probable que siguin, en el sentit lbgic i aritmetic del terme, incon-
mensurables.
La qesti s directa pero necessita ser frasejada exactament. Els modes
analtics que podem projectar en un text sn nombrosos i forca ben definits.
Inclouen allb que s bibliogrhfic, filolbgic, histbric, psicolbgic, sociolbgic, bio-
grafic, etc. Suposem que hi hem portat cada una d'aquestes lectures, que
no hi ha aspectes lingstics, formals i contextuals del poema als quals no
hem aplicat la disciplina d'elucidaci pertinent. Tanmateix, invariablement, la
suma de la nostra comprensi quedara curta pel que fa als fets de significat
que tenim al davant. Si no fos aix, la nostra exegesi produiria una tautolo-
gia activa, una replica del poema que fra en cada aspecte important l'equi-
valent de I'original. Pero tret de les fabules de Borges, no hi ha meta-frasis o
para-frasis totals. La millor lectura, la millor crtica servir; el poema o l'obra
teatral fent visible, fent expressiva analticament, la distancia que el separa
de I'objecte de la seva atenci. Un exercici de comprensi major -Coleridge
sobre les Lyrical Ballads, Mandelstam sobre la Divina Commedia- s el que
circumscriu el text original amb un circuit d'inadequaci obtingut escrupolosa-
ment. Ens diu: l'anhlisi, la situaci, l'eco interpretatiu poden anar fins aqu
i no pas ms enlla. Perb ho diu d'una manera que fa l'obra mateixa rns vasta,
ms autbnomament lcida i que fa la crtica rns forta, rns mereixedora de
ser intentada i de no estar-hi d'acord. s un procs de distancia honestament
raonada i de tacte epistemolbgic.
No hi ha res mstic quant a la inexhauribilitat de I'obra literaria. En
part, les raons sn contingents. No podem coneixer mai prou els valors etimo-
Ibgics precisos del vocabulari de l'escriptor, la interacci exacta entre l's ge.
neral i I'idioma personal en el moment que el poema fou escrit, la sensibilitat,
potser local i inferida ntimament, a la qual I'escriptor s'adreca en un moment
donat. En un poema madur, una novella o drama el context definidor de qual-
sevol element -estilstic, prosbdic, fonetic- s tota I'obra. Podria mostrar-se
que no hi ha un parhgraf, potser ni tan sols una frase a Madame Bovary, els
valors semhntics del qual no impliquin tot el llibre. Aquesta mena de cohesi
dinhmica va ms enllii de l'abast enumeratiu i dissociatiu de la redeclaraci
crtica. Perb hom pot anar fins i tot ms Iluny; el context d'una gran obra
d'art s la suma de la seva cultura, dels mitjans executius que I'han precedida,
de les obres que la seguiran. No hi ha Imits de pertinen~apredits metodo-
Ibgicament. El context total del significat potencial s, en el sentit wittgen-
steinih, tot el que pertoca.
Perb tamb hi ha raons ontolbgiques d'irreductibilitat. La interacci de text
i interpret mai no s closa. El concepte molt opac d'indeterminaci en fsi-
ca, les dificultats que sorgeixen de les maneres en que l'observaci actua en
allb que s observat, sn comunes en la nostra experiencia de la literatura. No
hi ha cap lectura neutral. El material altera el que podrem anomenar el camp
de forca establert per les demandes i respostes del lector. L'existencialitat, les
histories de I'Odissea, de Lear, de Les Fleurs du mal sn fetes, en proporci
substancial, de totes les lectures i deslectures que aquests textos han tingut i
tindran d'ara endavant. Els nostres punts de vista de I'obra canvien amb dife.

George Steiner
rents circumstancies personals, amb l'edat, i amb relaci al conjunt illimitat de
tot allb que hem llegit o experimentat. Ambdues parts de l'equaci - e l text
i l'acte de lectura- estan, corn si digussim, en moviment. El fet que l'obra
literaria persisteixi real~adai complicada productivament per l'acumulaci de
comentaris, imitacions, pastitxs, parodies i explicacions s un dels smptomes
d'una forma major (una obra menor pot ser infravalorada per la intuici, pot
esdevenir l'excusa equivalent o fins i tot inferior de les interpretacions a que
dna lloc).
El resultat s que l'ordre de complexitat, l'ordre de relaci entre analisi i
objecte corn es donen en l'estudi de la literatura van genericament rns enlla
de res del que es pugui tractar en lingstica. s una qesti d'aguda contro-
versia filosbfica i tecnica si hern aconseguit, per ara, una descripci completa,
una formalitzaci completa de fins i tot la unitat de parla rns elemental (En
Joan estima la Maria). Es, per dir-ho modestament, menys que plausible que
tals analisis siguin aplicables a la iuimitada dinimica literaria de fins i tot els
rns simples dels textos literaris.
Significa aixo que el crtic i l'estudiant de literatura no poden aprendre
res de la lingstica? Com he intentat de mostrar, rns recentment en un con-
junt d'articles sobre tots dos enfocaments; al contrari.
La classe d'estudi collaboratiu de poetica, composici literaria, estil i ge-
nere, advocat pels Centres Lingstics de Leningrad i Moscou, a principi de
segle, i desprs continuat a Praga, continua essent un ideal actual essencial
i necessari. Simplstic, esquematic corn s llur tractament del llenguatge natural,
les tecniques lingstiques tanmateix tenen un gran interes per al lector en
profunditat. Fins a cert punt, s una qesti d'actitud, de la qualitat de proxi-
mitat i sorpresa que les analisis lingstiques de sintaxi i semantica portin a la
textura de la declaraci. s difcilment possible llegir el millor de la lingstica
moderna de, diguem, Saussure a Chomsky, o filbsofs del llenguatge corn Moore,
Austin, Quine o Strawson sense adquirir una actitud rns pacient, crticament
tensa del problema que tenim al davant. El fams clam de Jakobson que veiem
la gramdtica de la poesia corn un producte de la epoesia de la gramatica, i.e.,
els recursos poetics amagats en l'estmctura morfolbgica i sinthctica del llen-
guatge noms s sentit com. Perb la forga de la interrelaci s, al meu parer,
heurstica i metodolbgica; s, a la manera d'Austin, una qesti de mantenir-se
ms escrupolosament allunyat de l'equilibri.
Si permetem que la lingstica inclogui disciplines auxiliars corn l'etno-
lingstica o antropologia lingstica, la sociolingstica i l'estudi de lesions
i patologies de la parla (psicolingstica), la seva pertinenga per a la historia
i la crtica literaria esdev indubtable. L'adrnonici del Dr. Leavis que el llen-
guatge, en sentit complet, en la realitat completa total ... eludeix el coneixe-
ment de qualsevol tipus de ciencia lingstica s, si s alguna cosa, massa res-
trictiva. No s gens clar que hi hagi una ciencia lingstica que contrasti amb
un conjunt provisional de models i temptatives metodolbgics. Perb el llen-
guatge en el sentit complet tamb eludeix saber totes les tecniques conegudes
de penetraci crtica, textual i histbrica. El que s'esperen sn guanys locals,
clarificacions del cas particular, moviments cap a una condici de desacord rns
elastica i productiva. 1 en aquest sentit el profit que s'ha de derivar d'una
aproximaci col.laborativa lingstico-crtica s gaireb palpable.
Llegim diferentment des de Jakobson i 1. A. Richards. Tenim una nova

3 . G . STEINER,Extraterritorial (Londres i Nova York 1971).

Els Marges, 27/28/29. 1983 245

 indicaci de com una obra literaria interioritza els seus criteris de coherencia.
'Tractem molt ms cautelosament que el Dr. Johnson o Matthew Arnold de
Sa qesti molesta de la veritat poetica, amb la suposici que practiques
com la metafora generen un sistema de funcions de veritat, una lbgica, rns
ben dit una lbgica simbblica, propia. Ens beneficiem de la conscienciaci
creixent de les interaccions -cumulatives, contradictbries, dislocadores- en-
tre significat i sintaxi en un estil literari. Una anhlisi estadstica que mostri
que els efectes de so a Pope tenen tendencia a coincidir amb el significats
lexics mentre que a Donne hi ha discordanga, probablement intencional, entre
els efectes fonetics i les unitats semantiques, s ms que ingenua. Pot induir
intuicions fonamentals sobre les diferencies en les relacions entre els sentiments
i els mitjans expressius com entre la poetica metafsica i l'augusta. s difcil
suposar que la feina d'Austin sobre la forga illocutiva de l'expressi en els
actes de parla i les discussions gramatico-filosbfiques que n'han derivat no tin-
dran cap mena d'interes per a la nostra comprensi del vers dramatic, el dih-
leg a la ficci i les estructures vocatives en retbrica. Aquest tipus d'exemples
poden multiplicar-se.
Ja hi ha hagut almenys dos moviments en els estudis literaris que repre-
senten l'estmul i les limitacions de la lingstica. El primer inclouria l'obra
d'spitzer, Curtius i gran part de la de Jakobson. Representa la conjunci de
preocupacions estilstiques i histbriques amb la filologia comparada i 1'Sprach-
wissenschaft en el sentit tradicional. A travs de Jakobson, Richards i Empson
aquests enfocaments comparatius tradicionals es modulen cap a la nova cons-
ciencia-lingstica ms tecnicament orientada de la semantica moderna, la filo-
sofia lingstica i l'estructura profunda. El focus dual de la comprensi lite-
raria que ha produit 1'Structure of Complex Words d'Empson, els dos llibres
incisius de Donald Davie sobre l'energia i l'estructura en el vers angles, les
analisis de narrativa &pica de Todorov, el Balzac de Roland Barthes, el More
Semantics of Poetry de Josephine Miles o el Poetry and Stylistics d'Archi-
bald Hill, per dir-ne uns quants, no sera facilment ignorat. Precisament, hi ha
raons per a suposar que el futur dels estudis literaris i de certs aspectes im-
portants de la crtica rau en una relaci a desenvolupar amb la lingstica. La
lingstica, jo diria, formara una part creixent de I'espina dorsal de la disci-
plina i adquirirh competencia en el currculum universitari literari.
Pero la relaci noms pot sser profitosa si els ordres de preocupaci res-
pectius sn entesos amb claredat. El que queda en el cam d'aquesta discri-
minaci essencial s l's corrent dels termes profund i superficial o, ms
exactament, de la dependencia (entailment) jerarquica que aquests mots arros-
seguen.
Per definici. el lector i l'estudiant de literatura treballen a la suoerfcie.
S'ocupen de fets fonktics, les paraules i les oracions tal com podem veure-les
i sentir-les realment. Aquesta s I'nica realitat que ens s a I'abast. N'hi ha
alguna altra? Les gramatiques generativo-transformacionals ens asseguren que
s, que la presencia articulada del text s merament el producte extern, parcial-
ment contingent, de la generaci a partir de les estructures profundes i pri-
mhries. Com sn aquestes estructures? Sn neurofisiolbgiques o fins i tot de
natura molecular? Sn d'alguna manera gravades en el cbrtex evolutiu? Cons-
titueixen una mena d'holbgraf pre-sintactic d'un ordre d'abstracci i forma-
litzaci que va ms enllh de res que som incapagos de descriure?
La teoria chomskiana del llenguatge no dna respostes. A vegades, Chomsky
suggereix que As del tot irreal creure que tindrem mai una resposta. En altres

George Steiner
punts, corn en els sovint aspres intercanvis sobre idees innates, sembla aHudir
a un esquema de mentalisme i de programaci ms tradicional, meta-kantia.
Perb a banda l'opacitat i el contingut metafbric no examinat, la noci d'es-
tructura profunda* implica una avaluaci positiva poderosa i la de superficie
s inherentment pejorativa. I tanmateix pot ser que tot aquest axis de verti-
calitat, amb les seves fortes inferencies simbbliques, sigui espuri. Com hem
vist, la superfcie del llenguatge s inexhauriblement complexa. Aqu, super-
fcie no t res de qualitativament ni ~ntolb~icament superficial. Els parametres
idiomatics, histbrics, contextuals, personals que activen la llengua parlada i es-
crita sn diversos i canviants, ms enlla de cap reducci analtica a l'abast.
1 tenen llurs prbpies profunditats genuines. En la historia real d'una paraula
o d'un sintagma, el temps t una vida fantasticament complexa d'eco previ.
Esferes profundes d'evoluci social, potser d'ajustament cinetic i neuropsico-
lbgic, subjauen els modes prosbdics en vers i els sistemes d'accentuaci de la
prosa, menys visibles pero operatius. Si les investigacions psicoanaltiques han
ofert intuicions verificables del procs creatiu o no, si llurs aclariments d'imat-
ge i smbol sn valids continua essent una qesti pendent. Perb no podem
dubtar de les realitats de profunditat que relacionen la presencia del poema
amb el propbsit naixent de l'escriptor. Aquestes relacions, corn la invenci de
la melodia, sn un dels fenbmens ms complexos dels quals no tenim cap conei-
xement, tret dels ms rudimentaris.
EIem de discriminar entre els usos de profunda. L'estructura arbbria dels
diagrames que sembren les pagines dels lectors freqents de gramhtica genera-
tiva i transformacional no sn una radiografia. No donen un retrat en pro-
funditat en cap sentit empric ni verificable independentment. Sn un meca-
nisme argumentador, una presentaci griifica d'una hipbtesi particular sobre el
llenguatge i la ment. La hipbtesi pot ser valida o no ser-ho. Perb fins si s
valida, el resultat pot ser una profunditat trivial. s a dir: els descobriments
fets sobre estructura gramatical i universals poden resultar aplicables tan sols
a unitats esquematitzades arbitrariament, elementals, o pot ser que siguin d'una
generalitzaci normal pero banals corn la proposici que totes les gramatiques
inclouen algun tipus de quantificadors. Aquesta possibilitat de profunditat tri-
vial* s clau. Les inexhauribles, elegants, mentalment aclaparadores profundi-
tats dels escacs en sn una bona analogia.
Les profunditats amb que ens acarem en el nostre estudi de la literatura
sn, en canvi, un poti-poti, estan mal definides i individualitzades. Perb no
sn trivials. H i ha, del punt de vista del lector, del crtic, ms intuyci en la
generaci del llenguatge en les cartes de Keats o en la relaci que Nadezhda
Mandelstam fa dels metodes de composici del seu marit -els llavis sota la
compulsi de la msica incipient abans de tenir Iletra- corn podem trobar
a qualsevol tractat lingstic. Que s corn ha de ser. Ambds enfocaments s'o-
cupen del fet decisiu de la parla humana. Pero les arees de recerca i el grau
de precisi a que apunten difereixen substancialment.
Busquem: un crtic ontolbgic anunciava John Crowe Ransom el 1941.
Si aquest fenix apareix, sera, espero, una mica lingista. El que he volgut sug-
gerir s que la seva lingstica -com que fa referencia a les formes de vida
autbnoma del poema- sera, no facilment, whorfiana. La nostra ha de roman-
dre, corn va dir Blake, la santedat dels particulars diminuts.

GEORGESTEINER
traducci de Susanna Fosch