HISTRIA DESPANYA

La crisi de lAntic Rgim (1808-1833)

La crisi final de labsolutisme a Espanya: la fallida de la

Hisenda i la qesti successria

Etapa de predomini absolutista,

1823 1833 malgrat que el Rei va confiar en
Darrer perode del regnat alguns ministres liberals moderats
de Ferran VII per intentar sortir de la crisi
financera de lEstat

Van convergir diversos factors que van dur lAntic Rgim a la

seva crisi final, i que donarien pas a un procs per consolidar el
Nou Rgim liberal i capitalista a Espanya.

LA FALLIDA DE LA HISENDA LA QESTI SUCCESSRIA

DFICIT: quan les

La Hisenda Reial era incapa despeses sn
dequilibrar els pressupostos de superiors als
lEstat, i els dficits pblics ingressos durant un
sanaven acumulant any rere any. perode llarg de
temps.

Prdua de lImperi colonial americ: brusca caiguda en

els ingressos per impostos i paralitzaci en larribada de
metalls preciosos.

Manteniment dels privilegis fiscals de la Noblesa i del

Clergat, que estaven exempts de pagar impostos.

Elevades despeses de la Cort i de tipus militar, aix com

per la progressiva burocratitzaci administrativa.

Insuficincia dun model econmic feudal, on una

majoria de la poblaci vivia a nivell de pura subsistncia.
HISTRIA DESPANYA
La crisi de lAntic Rgim (1808-1833)

A ms, labs de frmules com el deute pblic o

els prstecs exteriors havien creat una situaci
financera insostenible que va arribar a la FALLIDA.

EL PROBLEMA DE LA SUCCESSI DINSTICA AL TRON DESPANYA

Felip V havia imposat la La Llei Sllica, vigent encara en el

LLEI SLLICA, que regnat de Ferran VII, deixava fora
impedia a les dones de la successi a les niques dues
regnat a Espanya. filles que el Rei havia tingut amb la
seva esposa Maria Cristina de
Borb (les infantes Isabel i Luisa
Fernanda).

Aquest impediment legal donava la successi al

germ petit del monarca, el prncep Carles Maria
Isidre, de tendncia ultraconservadora i partidari
extrem de les formes prpies de lAntic Rgim.

La reina exercia una notable

La Reina va apropar-
se als sectors ms
liberals per assegurar
la successi de la
seva filla Isabel,
nascuda el 1830.
influncia poltica sobre Ferran, que
fou determinant per la promulgaci
de la PRAGMTICA SANCI, que
anullava la Llei Sllica i nomenava a
Isabel com a Princesa dAstries.

Carles i els seus partidaris

Malgrat que Ferran VII va tornar (anomenats carlins) no
a derogar la Pragmtica Sanci, van acceptar mai la
finalment en el seu testament derogaci de la Llei
dictaminava que Isabel fos la Sllica i van reclamar els
propera Reina dEspanya. seus drets dinstics i el
manteniment de lAntic
Rgim.