Download as pdf
TEATRE NACIONAL
DE CATALUNYA,
LLEGIR EL TEATRE
DESIG SOTA ELS OMS
Eugene O'Neill MALDWYN A. JONES.
eDesprés de Ia guerra, 1919-18260, a The Limits of Liberty: American History
11007-1992 (1998) [Trades TNO]
LETAPA DE LA DESIL-LUSION LA REACCIO
Por als stats Unis la Primera Guerra Wanda no va suposar la matois valtofe
(ue per 3 Europa, Nove dsbar el pais esgotai, empobrit | revolt, ni va amples
s0Vee cute | pobies de records belles. Durant ele any vit no hi v8 Raver une
‘observanga publica cortnuaca del Dia de "Arist. com suocsla & Europa, Lury de
deatar commemorar le queria ee estatunidenes semblaven aids per obldara ja
que havis tngut efciss despropersionadament traumatic. Le desilusié quo ve
lengencrar va infir no nomes en le setiuds envers omen exterior, sind tamb€ en
malls aspoctes dela via social, cultura | politica. Potser els canvis de Ie dead de
1820 —eclps! det progressiome, a recrudescéncia dol naconalame, of
desafamerts 3 Toréra moral social existent ehagueren produit uslment, ja que
flguns dels ja es robaven en poténca el 1914, | la guera als va accearar |
Intensities, | tam estiular ls frees conformites i rescciondrias que dorinarn
durant tots os anys wn
El seu deseaulibvat legal emoconal es va manitestar per primer cop en el
\Teror Reis do 1010. Le Revoluald Bokove @ Rael | I formgeib de So Tercera
Internacional va susctar ef tener cap una nove amenapa esiangera iva manent vis
‘tnacionlisme tanca coor dels toms dela guerra. La xenofdbia ja no e2 dig
contra. le presumptes simpattzants Alomanya, sind conta ole radicals i
rovolcionarie eetangers. [1
NACIONALIGNE, CONFORMISME | DESLNIO SOCIAL
Tot ila prospontat general do's cdeada do 1920, a mots estatunidenes de vellaaetty
ls rondava el mor que eestava minent a seve societa. Alarmats pele atacs a let
creenoes i costume establetea, aholaven relardar el relloige, Per ab van maritestar
un taraana defeneis, moraista | intolerant en fenémens enreniment no rlaconets
lamb Ia resticcé le immigrcis, el Ku Klux Klan, el fonamentalsme relios |
‘experentprahibicionita. La fevullé contr Europa que va sequiaendarrecement
Ge Vinteracionaieme wisonia va donar nova frca al maoviment de restialé dela
Imrmigracé, a figuai que 2! Terror Roig | la recessio econdmica da postquera
Semblaven al tot necessiies noves bareres, ja que la prove delabetzacié de
1917, concebuda per excoure els immigrants del sud fest Europa, havi result un
fracas. Amb ef prejuaies ravals que guenyaven forca, poltes, editors de cians | ‘escrptrs populars van conlurar els espacio elacionate amb la deganeraci racial
Gl dociil nacional. Advertion quo Fartiga estirp xanglossxona» dele Estats Unie es
‘robava en peril de ser submergisa per les hordes dels enous» immigrants «eke
fables ls decrops, ls deficions ments, segons expressié dun restccoist,
En reoposi a aor, ol Congr os va afanyar a aprovar una Lil sae Quotes
‘FUigencia ef 192%. Va serla primera mesure que imposava resticcions quanttstves
2 Ia immigrasé,establnt un lim de $87,000 persones a lany i quotes determinades
or a cada grup nacional que reunis els requis en funcié del 3% del eu nimeoro de
residents que viien sls Estats Units ol 1910. Aquast ft ve sgniicar une aratcs
reduccis del volum de enous immigrants, La Ui sobre els Organs Nacionals de
11824 va Inclinar encara més la alana, A més ce redur fs immigraco 165.000
personas Fany, va ral ls quotes a 2% del nombre do cada grup nacional asknt
ais Estats Units of 1860, 68a dir abans que hagvessin comencat 2 proponderar oe
Immigrants del su | Fest europa. La Nel tarbé estaba une poltica immigratéria
permanent.
Les tensions driques fracas també expliquan fascers espectacular del KuKiux
‘len, Com Forgaitzacis de a resonstus de la qual va prendre el seu nom, seve
Indumentirie eneapubade | ol zou rial labora secret, el nou Klan es va orga
‘om un movment sureny de supremacia blanca, Va ser funda a Gedraia el 1916 par
ln pradinader atgor motadiets | vonoder accoguranese, Willy J. Simmore, ft
per la pol feula epics da. W. Grfih Tha Bich ofa Nation (Et nokenant ana nacis)
‘que enaitia antic Klan. Pero Vorganizacié rescusctada rapidamont va dobar de sor
realonel per esdevent nacional I va desenvluper objectus més amplls que la seva
antecessara, Profeesant defenear tamerieanieme, la orsandat | la morals, |
procamant les vituts de les ures, la premsa ture | el compliment de la Ill, e Kian 9s
ve conver en un focus de ptriolsme miliant. Mls es van sentir ates amb per lee
Sevee oepoctaculars cornénios dni | parafemaia de juraments, ncsixadee do
mans secretes, sans j senyes | tole secrets. Perd el Klan era per damunt de tat
regatisfexclisiu. La perinanga esta oberta tan sos als xchitedans eatatunidencs
nate blanee qua crguessin en ais dogmes al igi cistana | que no deguessin
‘idols [J 2 cap gover o instiucié relglosa estrangoran. A mesure que passave et
temps, Mostitat del Klan es va dg ne tat cortra els negres com contra aquestos
sites minoras cates, juaus | estrangers— que ntamant amb a bepud, al ball?
lo flies cures, 58 suposava que estaven soscavart els valorsestatunidens. El
‘Man era ostensiblement apolic, per a pesar aquest fet contolava la police de
dveroos estate de 'Oesti el Sud-Oest. £1 1925 va eesolel punt maxim de a seve
rrsnvencia pti | a partr de tawors va comengar a caue en plat. [ LLablsmeineiectual moral exstnt entre la vella América ile nova potser 65 va
Geto de forme més sbrupta en ol fam6s sjucci det micoe colebrat a Dayton
(Tenesses) of 1925, Els intents modemistes par reconciiar cléncla | rege. | la
crabient acceptacié dal mosemmisme 2 esooles | universiats va kar els proteterts
—possblement fa majeria— que ceian en la veriat Karl de la Biblia. No tts as
defensors de a rele arigaeren ustes gnorants, com es seu cities atrmaven amo
‘reqdéncia;sigure eren teblegs prparas i cues. No obstant ax, o onamantaisna
noi Ia major do los soves forces de le zones rurale el Sud Nig Caet. Al Sud
thi robava en joc alguna cosa més que la religié: owas sembava amenacar
bbacos do [a supromacia racial banca, Poo desorés de ls gue, els fonamentalsies
recounats, encapeslats par Wiliam Jennings Gyan, van llegar une fogoss
campanya pee damanar les artievlun | et 1825 van aconseguir que una Hei oe
“Tennessee prohbisleneenyamante les ascoles psiques de tta teri evelusinista
que noguds la verso deta rend cola sl Genes, Immedatament despa, Jorn
“. Suopes, un ove professor de biologi escola secundra de! poblet de Daylon, va
‘er detingt per volar a Nel lj va aveure una enorme publi vs eoduir un
espectacular enfontament entre Bryan, qua Pavia accept col borar amb Facusaci,
| fadwoeat defensar més prominent del sta, Clarence Darrow, de Chieage, agnéate
reconegut. Per a aquest | la Unio Americana de Liberate GWvis, que va fhangar
etonea, (9 gees en Joe era Is liberst scadémics, Paro mois portsweur del
arwinime | fa cincia moderna [.] no eron anys holrans | dogmates que es
‘sous entagonsies foramentasts, Scopes va ser declarat culpable | condermnat a
pagar una mult: 2 lepeltacié es va mantenir que la Wei de Tennessee ere
‘onsttuional (no va sor revocada fins al 1067). Poe dosprés, res ars estas dsl eh
Van edopiar eis andovolclonists. Ne obstant abd, ol fonamentslsme havia sefert
una estacada molt dolorosa, Bryan havia afrmat sor un expert on la Biba, por
Finttroaaton iinelse | eagotador oa Oaraw va exposar fa seve jgnoréncia 1
cestupieca, Uns pocs dies dasprée jude va mori un aac cerebral
Loxperimrtprohibicinisa reficiec uns fe utipioa que! problema de leoho
posia ser eraciot miingant ia legisicis. Paco va resulta possible fer comple &
DDwuttena Esmena efectva el 16 oe gener de 1920, | le Lie Volsead oe 1919,
_aprovada per complementa-a, Evan corficar rls de dest eries legal, 2 van
struc milons de tres de wor, les senténcies depres per dallles relacionats
‘amb Faleonal van ascereir a 44.873 ©! 1952, moment en qué les fresons federals c=
trobaven « punt de rabentar, Paro @ causa de fa gasivera dal Congiés, mal no va
havarhi sufconts agontsfederals per ferlos complir noms 1.520 el 1820, 12.636 el
1980, La majoria do nomenamants poltics estavon mal pagats, | per tant eren _suscoptibles de suber, Una ecultat més foramentl encara va ser el grav dopesicié
popular. Une rine corsderabla, que eet tant ele ral les com a ls classe beers
migrant, consierava la protic’ com Ursa voles intolerable da a beta pereonal
| simplement Ia desafiaven, Llsvaslé va prencie formes. enginyoses, Els
conttabandises de core paseaven bogus do jos Indias Oneidertal os Bahares ©
1 vavés oe la rotere canadenca © mexicana. alcohol Industral es redest ava i os
convert en ginebra 0 whisky site, alguns de verinoscs | ins | tot lla. Les
dstieriae doméstiquee fabricaven mocnahine (loo) | mountain dow (afioky
|Wegats, hava cerveseles Inaivcluals gue febicaven ia seve prop o=rvesa 0 eter
Ginebra & la banyera, el wi sacramental e& doevava a canals ne sacramental
rmeiges complaons recoplavenlicors ale pacints aces ala ssotcricae, Al corjunt
dol pais va dsminuir la boguda: ve haver-h un dassens marcat de Yalcoholsme
‘menys detencions por ebretat. Peré a los comuricats que stoposaven @ ta prohiici,
1a lo 0s viclava smb impuritat, Flron les tavernes clandesines (soeakessies) i ac
c’edbs nactums (terme bastant elite) amb la proteccd de a maquina de ls grant
cluats. £1 1929 New York comptave arb 22.000 tavernes clandestines,e!doble que
les canines de es que dsposava abans que comencis a lel seca
La pir conseguéncia de a protic va ser que va estimular el crim organiza
‘Arete pes ingenta bonetic, ls bandes ciminals es van proposar controlar et nego)
Jo oor opal Van oolabi ee covae pripice soncarien, dacitlerias fan
lel, 8 van rede cFaxrats pia, van simi 9 sausasine le compatiors
| van obligar ois propiotans de les tavernee clandestine a pagar par la save
««protecci». Un oop aconsegut el monopole! car, les bandes evan orentar cap a
tates eoeupasionts com oor, a poetics | ele narodties, | tambs alguns nepocle
leatims, Les seves alances coruptes amb poltics, policies | jtges els van permere
controlar ces govems municipals. Aquests métodes expliquen Tescens «Al Capone,
principal exersionador de Chicago, les depredacione det qual li produten any 1927
180 milons anual, Les luites de bandos eren Nablus durant el sou maxin apogeus
del 1927 al 1980 van haveri a Chisago més de 800 assassinate entre bandes, 1
gaits tts van queder impunes.[]
El proibicionsme i Tantevolucionisms ern part dun maviment més ampli que,
pretoria que mijangant fa Hel, s'biqués 21 compliment do directs morals 1
Inte lectus. Ls lgilscié esta ja havi prohibit verses acts secular lcs de
descans, hava prsert la malaria de les formes. de Jor | havia resin 0 prohtit la
fsserincis de a inforracie sobre el contol dela netaltat la vend &e macanismes
anieoncepus, En aquell moment va sribar una nova clita de prescripelons,slgunes
Sesravaganis. Uns quants municils van prone es avestts oe bary Indevents, ‘mots stats van convertr en defcte aacaricarses, juntament amb es relacioas
‘smuals fora del matimoni, Lifatigable coat canta ol il, Anthony Comatock, havia
‘mor el 1918, pero e seu espert encara vii en esticie cersura local ces bees, es
pebliculs Iles obes de tear Tot el que es autora consderaven csc a immoral
cere ouscepiie de ser requiest 0 suprimi. Lee autortat duaneree ee van negar a
permet fe importaso de les obres cov | Rabe, el Canc de Vote I Usses
de Jamas Joyoe; el feos! del disticto de Los Angeles van surpandre gia ce
rapresentacions a. Deeke Under tho Elms (Desig sofa ols ons) La indasiia
Cnamalogrea, com a reaccié conta la publctat advorsa sobre als escincols
senvals de Holywood, va establr la seva prépla junta de oensura ol 1822
‘encapgaleda per Fant director neral de Corus de Harding, Wil. Hays, Peré les
totes normes moras que Hays havieestabert no sempre var salvar les pelecules
ie tale posterior ® mans dels censors eetatala, Mantrestant, ls consura vatrobar on
bane stlematiy en els libres dhistila eantparidess, A Nova York | Chicago e8
comes dinvestigacé exarnaven de forme solemne os libres do text dels quas
STablegava que mostraven una simpatisindecuida cap al punt de vist bine el 1776
(Crogon Wisconsin van arriba a protibr aquest libres de los eecoles piiques [|
LA SOCIETAT ESTATUNIDENGA A VERA DEL JAZZ
_Enoara qua a nova economia dal domi tonolese no dbus ale eave bani pr
qual, a gent on genera tenia més diners més tomps lure. Vautombed signifema
luna major mabitt liberia, |va parmetre ele javes excaper de a supers patems,
‘Quasi tan important ent ansformalé dels costuns vase Tassistncla massiva ales
potlicules produ amb profusid a Holywood. Anar al cinema es convert en un habit
naconal. sparc el 1927 de la primera pelicula comtanent pared, The vaze
“Siger (Et cantar de Jazz), protagonitzaa per Al Jcison, encara va augmantar més ol
Ube, Tani més temps llre va dur el poble amarich a ura sia Ge capris | modes,
com los maratons do bal [| ls spectacles eeportvs,Bbolbol, el futbol amar
la boxa atten grans multitude Es aletos més destacats com Babe Ruth del Yankees
de Nove York, Harold «Rade Grange, estrella ftbolistic de la Universitat de linas,
|.dack Dempsey, camlé mundial dls pasos pesats de 1919 1026, es van convertr
en celebs nacional,
Si el materialisme implacable {a reoerea desprencupada de pera van ser te
e Ia décad, tambe no van ser 18 fede! HO | la protest. Els repcesentanis de fa
(generac més jove econ acamissadament cities amb ole code Wotcionals de
conducta, Purtanlsme | vetorarisme ee van converte en termes peorafus. Es van
toute mokissim les tories eaxuals de Freud, va apareixer una nova franquess en novel les | obves tears, ies revises ars sensasinaisios ne van tigar 2 exlotar
‘aquesta obsessé pel tema sexsal que ehavin ext areu del pais La inquletud dle
{ves tam explo crebent popular cl jaz. .J De fet, probablement va Naver
i manys carvis on 2 canducta sonia del que creln ele contemporanis. Gran per
ais comentare cobra Tuardant Joven eran oxagorats. Tot | quo oe creguessit
‘savages | atrovts, | sense cap mena de dibte ho eren respecte a les peuter
anterior, oe joves dels anys 20, des duna perspective actual, semblen haver estat
bastant conversions on la eva manata de vest, le soves axpectatves i ste de
Un aspecte de le revolts conra e wetovanisme que va rebre motta publ ve
22 el rabuig ement de la reaecione tradicional a apareng ia condcts, Vester
‘algles mes cures, repujaven ls cates, es talon es esbals outs | ultzaver
més cosmetics. Les més agaseraas desaiavon oi vols cdnons socials demanant
de vega sferant, el drat a eure | fumar en ple Algunes van arrbarfns tot «
recamar la metcba barat sexual qs ols horse. Tos aquests canvie sown seen
por demostar que va ser una etapa «'emancipacéferening, per sota faparenga de
cami hi have una coninutt sotarada en la posi pic, ecordmica | social de les
ones. Encara que la Dinovena Esmena als hagués concedt de forma nominal le
iquatat coltice, les dones contnuaven jagant un paper insignificant @ la polticn
[Caloven monya dlapcondos 9 vatar que ela hemes quan ho foi tandion a eagui loc
preferdncies dela sova parlla mascling, Los dones aue open eters pulls he
felon en generat on virut dehaver-se quodt vieuese: de los ones que van sor al
CCongrés durant ols anys 20, dos trgoe haven hertat eect dels seus ctunts matt,
le major part durant un Unie mandet. Tampoc van for un progrés aprociable cap ala
Igualat econamice. Eneara quo ol nombre de donee erplesdes am sou va ascent
Curant epoca de 8.200.000 a 10.400.000 el percentatge general varomandse més @
rmenys oxtabe. La majria de les tebaladores continuava Yobant-9e en ocupacens
seni, Les que terion un ofl es tobaven sobretat @ fensenyament, la infermeria |
aires ctreballs femeninss; només una minora va peneiar en les professions
dominades pols homes oom el det o la maticina. Mal pagades en goneral los dones
‘quanyaven substancalment merys que os homes, fis tet en feines comparabas, |
Aiciment obtenin locs de geréncis 0 supervso. Tolaix refecia la psrsistanca de
les normes socials que presevvlen Felstncla cesteres separades activist segons
al sox insition quel primera responsabitat do es dones ea a Hara fami, Tan
-sole dns de Fesfra doméstioa es pot clr que es dones as van fer més indapendents
Els electrodomésts | els processaciors datiments les van alberar de moles fines
{fangoses dns Fam doméste. Tenien menys fils els varesuitar més fc escapar-se {ce mattimonis inattactors conte do rataltat, cada cop més practical @ pasar
Gels obstacio lgale, ve for baiar do forma sepectncuiar lata de nabements un
21.7% 1920, al 21.3% 1930, En eaten perode, a wcib do dvorisrespecia
as matimonis va ascencir dun de cada wit, a un de cada sis. Com succea des ce
‘sia tps, doa trgae dle clvorise'atorgaven a es dones
LTERATURA! REBELLIO
Lallanaeis | la robot 26 van exprocsar do forma més oguda la iteaturs
Des fusonada parla guerra | en conta del matvalsme | onformiame inperant, ue
nova generac cesorsors va lengar una danincia mordag de a citzacis meer
fan general | de famercena en partis. Algune rabole wan baler fescapar de
Fatinosfera bohdmia dele Greenwich Vilage, al Lower Manhattan; dares es ven
lexpatiar I van dur una vis més 0 menys desenfrenada a Europa, sobretot 2 Pai
Prd visqeasin on aquessin ols estintors de a dead ca 1920 van damestrar una
cestrarya create. El etc més violent eg era at peicdlsta Henry Lous Mencken,
‘que rsicultzava no tan sols ls convencions social, sexuals | esthiques estabertes,
‘ind la matoiea damocracia, juntament am la massa de fs humaitat Més modevat
ansible va ser el novelists Sinclar Le, el primer estalniderc a qui es va coins
prom! Nobel da Literatura. El sou Main Soo! (Cawar Major, 1820) era un reat
ste encara que afectue de
(1922) caicaturtzava als homes do negecissattets, conformistes | matralstes. Un
alte autor natural det ig Oost que va exposar Testeritat | itsleranca do le va
provisions vt ser Sherwood Andersen, amb el seu primer lire dnt Winsebum,
bio (1010). Mes dotats van gor dos novabistes expatat, Emest Hemingway iF.
Scott Fkagerald Hemingway, amo un etl laconic | enketalt mot aarirat ve
desire las vides mancados de sigifieat dels emerists cries \ desencantets a The
‘Sun Also isos (Flesta, 1926) | va exootar ideale frgit de I Quera @ A Farol
10 Ame (Un adéu 2 6s arms, 1029). Fizgeraid va escrvre sobretot sobre la
bancarota espinal! moral de fa lasse atta ectalunianca a lz qual, enlesment,
aspiava. This Side of Paradise (A aquest costat dol paral, 1920), que descru la vida
12 Princeton ene estudianis unierstars avors, ndforents | inxperts, va ser un
libre mot verut, peda seva mille novela, The Great Gatsby (© gran Gatsby, 126)
ln rorat devastader del mén de la riquesa, va ser rebut amb fredor. Un teroar now
talent, Wile Faukner tena por en come amb ls rebels de i egeneracio perdudse,
Sonise proscupar-se pels resutats de la cultura empresa, tract de comprovar et
slonieat de existincia humana contant-se on a slic dels velo tradicional de
la seve propia rap, of Sux A Tho Sound and the Fury (El Grog la ria, 1929), As
a Lay Dying (Manire agontzo, 1890), Sanctuary (Santvar, 1831) | Light in August (Lm
You might also like
- Mentida de Care SantosDocument14 pagesMentida de Care SantosQuè Llegeixes?40% (20)
- Islandia DossierDocument56 pagesIslandia DossierQuè Llegeixes?No ratings yet
- Sol Solet DossierDocument68 pagesSol Solet DossierQuè Llegeixes?No ratings yet
- Perennia Al Què Llegeixes 2Document45 pagesPerennia Al Què Llegeixes 2Què Llegeixes?No ratings yet
- Perennia Al Què Llegeixes 3Document40 pagesPerennia Al Què Llegeixes 3Què Llegeixes?No ratings yet
- Programa de La I Trobada de Joves LectorsDocument3 pagesPrograma de La I Trobada de Joves LectorsQuè Llegeixes?No ratings yet
- Xenia Gemma PasqualDocument9 pagesXenia Gemma PasqualQuè Llegeixes?No ratings yet
