PERCEPCI I MEMORIA

1.- PERCEPCI
s la interpretaci del mn exterior a travs dels rgans sensorials (vista, tacte,
oda, gust i olfacte).

La informaci rebuda pel cervell, a travs dimpulsos nerviosos, sorganitza i

interpreta.

Aix, la percepci s lextracci dinformaci de lexterior de forma automtica i

subjectiva.

La interpretaci de la informaci rebuda pels sentits es basa en les nostres

experincies i necessitats. Tenim necessitat de prendre consciencia del
mn que ens envolta.

La percepci t, per tant, un gran component subjectiu.

A travs de la percepci saprn de lentorn, del nostre cos i de la relaci entre

els dos.

La percepci s un procs actiu sorgit de la relaci dialctica entre subjecte i

objecte.

La percepci no s causal sino que requereix duna predisposici prvia del

subjecte.

ESTMULS (Qualsevol canvi en lambient extern o intern dun organisme que

en provoca una modificaci de lactivitat.)

Els estmuls activen els receptors sensorials que transmeten la informaci

per les vies sensorials fins arribar a nivells superiors del Sistema Nervis
Central (SNC)

Si el subjecte est en estat activat o de viglia adequat en lescora es produeix

un procs de recepci, selecci i reorganitzaci de la informaci.

En aquest moment la percepci s un acte personal que va ms enll de la

estricta sensorialitat i s intrnsecament subjectiu i hum. Per aix lestat afectiu
condiciona la percepci.

Finalment, la percepci acaba amb la resposta del subjecte a lestmul.

1.1.- Factors que influeixen sobre la percepci:

A) Atenci: Obertura selectiva a una petita informaci sensorial que ens

atrau.
B) Factors externs: Intensitat/ objectes grans/ canvis/ repeticions/
familiaritat-novetat/ complexitat de lestmul.
C) Factors interns: (individu) Motivacions: si tenim gana busquem
restaurants.

1.2.- Caracterstiques:

A) Necessitats: Ms rellevants en moments de crisi.

B) Valors socials
C) Actitud
D) Personalitat
E) Emocions
F) Grau de conformitat
G) Maduraci
H) Aprenentatge

2.- SISTEMA SENSORIAL (Introducci)

2.1.- Conceptes generals:

Exteroceptiu: Capten estmuls del mn extern: audici, visi tacte i els

sentits qumics.
Propioceptiu: Capten estmuls relacionats amb la posici relativa de
les extremitats i dels segments corporals a lespai. Participen en
lequilibri amb el cerebel i el sistema vestibular. La informaci
propioceptiva prov de la informaci dels receptors situats a msculs,
tendons i articulacions. Dna informaci de la posici del cos.
Interoceptiu: Capten senyals internes del cos que generalment no
origina experincia conscient.
1. Estructura funcional del sistema sensorial
rgans receptors (cllula receptora/ estructura accessria i fibra
aferent)
Vies aferents
Centres processament cortical
2. Criteris classificaci cllules receptores
Segons el tipus dinformaci a la que sn accessibles:
Mecanoreceptors, Termoreceptors, Fotoreceptors,
Quimioreceptors i nocioreceptor
Classificaci histolgica(teixits): Neurosensorials i sensorials
 Segons el medi: Exteroceptors, propioreceptors, interoceptors.
Adaptaci: Rpida (fsica) i lenta (tnica)

2.2.- Sistemes sensorials transducci

A)

1a etapa: Lenergia externa s filtrada i modificada essent encara en la

seva forma original. Els patrons denergia sn tant o ms importants que
la prpia energia.
2a etapa: Desprs del filtrat perifric lenergia s transduda de la seva
forma original a potencials graduals. La transducci t lloc en cllules
receptores especialitzades en varis receptors diferents per cada sentit.
En aquesta etapa comena el processament nervis de lestmul.
3a etapa: s la de processament nervis de lestmul (impuls nervis)
fins que arriba al S.N.C i a lescora del lbul pertinent es far la
resposta.

Transducci: s el pas duna forma denergia a una altre.

La primera i segona etapa de les recepci de la informaci sn diferents per

cada tipus sensorial degut als diferents tipus destmuls. Per la tercera
etapa s igual o semblant en totes les seves varietats.

B) Sistemes sensorials i estmuls adaptats

Estmul adequat fa referncia al tipus destmul per el qual cada rgan

sensorial determinat est particularment adaptat. Per exemple, nosaltres no
percebem sons en marges de freqncia superiors a 20.000Hz. Els ratpenats,
en canvi, capten marges de freqncia compresos entre 10.000 i 50.000Hz.
Les abelles veuen en dimensi ultraviolada i algunes serps perceben infrarojos
que nosaltres noms captem calor.

C)Tipus de receptors

El receptor per si sol pot consistir en una terminaci nerviosa.

En la majoria dels receptors sassocia a cllules no nervioses. Aquestes
cllules sn lautntic lloc de conversi (transducci) denergia.

D)Adaptaci sensorial

Tnics: La freqncia de limpuls declina lentament.

Fsics: La freqncia de limpuls declina rpidament.
2.3.- Sistema somatosensorial, sentits somtics i sistema somestsic

A) Introducci

La pell t moltes terminacions nervioses que constitueixen/formen el

sistema somatosensorial.

Les terminacions nervioses responen a 3 estmuls: P, T, Lesi lissuar que

dna lloc al dolor (nocicepci).

La quantitat de terminacions nervioses sn lleugerament diferents de la pell

amb pl de la pell sense pl. Per exemple, la pell sense pl t una densitat
dinnervaci superior que la pell amb pl.

B) Estmuls somestsic i somestsia

Segons els tipus destmuls tenim 3 tipus de receptors:

Mecnics
Trmics
Qumics

En funci dels estmuls tenim 4 tipus de sensacions:

Sensacions tctils
Sensacions trmiques
Sensacions doloroses
Sensacions propioceptives i cinestsia

C)Origen

Exteroceptives
Interoceptives
Propioceptives

D)rgans receptors

A la pell tenim 2 grans classes de receptors:

Terminacions nervioses lliures: Sn prolongacions nervioses que arriben

fins a la pell. Sn els receptors ms senzills del cos.
rgans terminals encapsulats: Sn estructures especialitzades associades
a terminals nervioses. Tenen diferents formes i es divideixen en 4 grups:
Pacini: Sn les Terminacions Nervioses Encapsulades de major mida.
Consten de una terminal nerviosa envoltada de teixit connectiu
disposat en capes com una pell de ceba. Est a la pell sense pl.
 Tamb serveixen pel sentit cinestsica. La cpsula serveix per
protegir la terminaci nerviosa de la pressi mecnica constant fent
que sigui sensible noms als canvis de pressi.
Corpuscle de Meissner: Ms petits que els anteriors. Pell sense pl.
Grup de fibres enrotllades.
Bulbs terminals de krause: Encara ms petits. Estan enrotllades i sn
freqents a les unions pell-mucosa.
Discs de Merkel: Cllules epitelials.

3. SENTITS QUMICS: OLFACTE I GUST

3.1.- Introducci

Sentits especialitzats en detectar la presncia en el medi de determinades

molcules (quimioreceptors).

Estan relacionats amb conductes instintives com per exemple la ingesta lquida
o slida i la conducta sexual.

A ms, sn evolutivament antics.

3.2.- Olfacte

Els receptors de lolfacte es troben en una petita zona de la part superior de la

cavitat nasal anomenada mucosa olfactria.

s un sentit exteroceptor per s important com interoceptor ja que influeix en

el gust.

Cada receptor t unes digitacions anomenades cilis.

Els axons de les cllules receptores es projecten directament cap al sistema

nervis central. Els axons sn prims i porten la informaci a prop ja que el bulb
olfactiu del cervell est situat directament a sobre dels receptors.

Procs de la recepci: comena inhalant pel nas, laire passa a la regi

olfactiva que si la inspiraci s rpida es creen unes turbulncies que fan que
les molcules es dissolguin a la mucosa.

3.3.- Gust

Hi ha 5 gustos bsics i cada gust t un plat diferent de receptors a la llengua

encara que la major part de la llengua s sensible en major o menor grau a tots
els gustos. Sn zones especfiques per no especialitzades.
Els botons gustatius sn grups de receptors del gust que estan concentrats
en la llengua tot i que estan distributs per tota la boca. Cadascun t
laparena dun cabdell situat a la superfcie de la llengua on sobre un canal
o porus especialitzat. Molts botons estan organitzats en papilles.

Procs de la transducci en el gust: Cada bot gustatiu t molts receptors per

el bot en el seu conjunt s ms sensible a una sola de les 5 sensacions
gustatives.

Acidesa: Caracterstica dels cids per el que els receptors sn

sensibles als ions hidrogen (H+). A menor pH, major acidesa. A major
concentraci de H+, menor pH.
Salat: Caracterstica de les sals que es dissocien en ions en una
dissoluci. La sal ms coneguda s el NaCl que quan est en estat
ionitzat es separa en Na+ i Cl-. s un dels gustos salats ms forts
que hi ha. Altres sals com el KCl no tenen gust tan salat. A mesura
que augmenta el pes molecular el sabor t tendncia a ser amarg.
Amarg: s produt pels alcaloides que sn productes vegetals
txics(nicotina). Sembla ser un mecanisme natural de defensa per
allunyar-se daquestes substncies perilloses.
Dol: V produt per moltes famlies qumiques, entre elles els sucres i
els hidrats de carboni.
Agredol: V donat pel glutamat.

Sha de tenir en compte que moltes sensacions que donem per gustatives sn
en realitat sensacions olfactives que apareixen quan mengem.

4.- AUDICI I EQUILIBRI

4.1.- Introducci

Loda hum detecta sons entre 20 i 20.000Hz. Amb ledat la freqncia

mxima disminueix. La sensibilitat s ms gran 1000-3000Hz. Levoluci s a
partir dels peixos primitius. Per tant, la transducci, s en un mitj lquid.
LO.E, O.M i la cclea (cargol) tenen la funci de laudici.

En lequilibri trobem els conductes (canals) semicirculars (O.I) i el scul i

utricle (O.I) participen en lequilibri.
El sistema auditiu canvia les vibracions de pressi aria en vibracions en
medi lquid. I aix provoca impulsos nerviosos sobre les cllules ciliades de
lrgan de Corti.

4.2.- Anatomofisiologia

A) O.E: Pavell auditiu/ Conducte Auditiu Extern/ Timp

B) O.M: Martell/ Enclusa/ Estrep
C) O.I: Perilimfa/ Endolimfa/ Cclea/ rgan de Corti

o Cclea: Tub enrullat

o rgan de Corti: Sn les cllules receptores auditives. Estan en la
membrana Bassal. Canvia les vibracions de la membrana Bassal en
impulsos nerviosos.
o Transducci: Sn els canvis de pressi aria en vibracions de lquid;
aix fa que les cllules ciliades de lrgan de Corti descarreguin
impulsos nerviosos. Els receptors auditius sn cllules ciliades
collocades en 2 fileres i, els seus axons, formen, quan sajunten, la
branca auditiva del nervi auditiu i acaben en el bulb raquidi.

4.3.- Mecanisme auditiu

LO.E: Canalitza els canvis de P aria i fa vibrar el timp.

LO.M: Els 3 ossets transmeten el moviment cap a lO.I. Quan vibra lestrep
sobre la finestra oval fa vibrar la perilimfa, situada en la rampa vestibular.
Aix provoca la vibraci de la membrana de Reschner que a la seva vegada
fa vibrar la endolimfa que provoca la vibraci de la membrana Bassal. Quan
la membrana Bassal es mou es dobleguen els cilis i aquests estimulen les
seves prpies neurones que es dirigeixen al tronc cerebral, desprs al
tlem, per seguir cap a lescora auditiva, concretament a lrea 41 de
Brodman.

4.4 Anatomofisiologia de lequilibri

A continuaci de la cclea hi ha un sistema format per dos sacs i 3 conductes

semicirculars en una disposici tpica anomenada laberint.

Conductes semicirculars: Sn perpendiculars entre si, estan orientats als 3

plans de lespai per tant qualsevol acceleraci del cap afecta, almenys, a un
dells. Estan envoltats de perilimfa. El seu extrem dilatat sanomena cresta
ampullar i consta de 2 tipus de cllules: ciliades i de sosteniment (hi ha els
receptors de lequilibri).
Les cllules ciliades responen la acceleraci angular, s a dir, a canvis en la
rotaci del cap per no a la rotaci constant, s a dir, detecta increments en
lacceleraci lineal, per aix es diu que fan una detecci dinmica.

rgans amb otlits: Sn el scul i lutricle. Per dins estan recoberts per
cllules ciliades. Aquests cilis estan submergits en una substncia
gelatinosa on hi ha cristalls clcic inorgnic anomenats otlits. Quan es mou
el cap els otlits fan fricci sobre les cllules ciliades i canvia les posicions
dels otlits. El scul i lutricle detecten la direcci de la gravetat. s una
detecci esttica. Responen a la fora de la gravetat, informen al cervell de
lorientaci del cap. El scul dna informaci sobre el cap quan es gira fins
30 cap endavant.

Funci sistema vestibular:

A) Equilibri
B) Mantenir el cap en posici erecte
C) Ajustament del moviment dels ulls per compensar el moviment del
cap.

5.-VISI
5.1.- Anatomia

1) Esclertica: Embolcall del glbul ocular. Es continua amb la crnia. Per

tant, la Crnia s la part anterior transparent de lesclertica i t la funci
denfocar la llum.
2) Coroides: Ms interna i pigmentada.
3) Retina: Ms interna. Envolta, per dins, la part posterior de la coroides,
T les cllules receptores visuals i, ams, 4 tipus de neurones:
- Ganglionar: Formen el nervi ptic quan surten del globus ocular.
- Bipolar
- Horitzontal
- Amacrina

Bastons: Estan actius en la visi nocturna, crepuscular. Tenen un pigment

fotosensible anomenat rodopsina.

Cons: Visi dirna. 3 varietats cada una per un pigment diferent.

4) Cristall: Enfoca de lluny i de prop. Fa un ajut addicional de lenfoc.
Aix, es poden formar imatges clares dobjectes situats a diverses
distncies. Interv en la acomodaci.
5) Pupilla: Ajusta la intensitat de la llum a una amplitud que els receptors
funcionin millor.
6) Iris: Davant del cristall. Pigmentat. De color (verd, blau, marr). s un
conjunt de msculs que envolten la pupilla. Les fibres musculars, quan
augmenten, fan s gran la pupilla.

5.2 Fisiologia

Els estmuls visuals sn processats abans de la transducci. La llum s

enfocada per la crnia, la intensitat s ajustada per la pupilla i de nou
enfocada pel cristall, abans dincidir sobre la retina. La musculatura extra
ocular dirigeix a lobjecte.

Vies nervioses: Els axons de les cllules ganglionars formen el nervi tic i la
cinta tica per acabar al tlem. Les fibres de cada hemiretina nasal es
creuen en el quiasme ptic. En el cos genicular les fibres de la meitat nasal
duna retina i les de laltre meitat temporal de laltre fan sinapsis en unes
neurones que es dirigeixen al lbul occipital del crtex cerebral (rea 17).

Bioqumica: La llum fa una hiperpolaritzaci de la sinapsis. El fotoreceptor

s un detector de la foscor. En reps, el receptor est polaritzat com
qualsevol altre neurona.

6.- MEMRIA
6.1.- Articles

A) La adrenalina podria participar en la consolidaci de la memria.

B) El cortisol debilita la fase de rescat de la memria.
C) Estudis amb xid ntric (NO) en relaci: memria i aprenentatge,
nitrogenessis, plasticitat sinptica, control hormonal i ritme circadi.

6.2.- Aprenentatge i memria

Laprenentatge pot ser associatiu o no associatiu.

La memria pot ser reflexa, declarativa, transitria, C.T i Ll. T

Consolidaci: s la conversi de la memria C. T a Ll. T

A lhipocamp hi t lloc la conversi de memria.

M. C. T: Consisteix en activitat nerviosa ( canvis moleculars)

M. Ll. T: Consisteix en canvis estructurals (sinptics)

Estructures implicades en la memria: amgdala (respostes emocionals),

hipocamp, rees de lescora (memria racional).

6.3.- Neurotransmissors, neuromoduladors, hormones

Acetilcolina ACTH Neuropptid Y

Adrebalina Vasopressina Glutamat potenciaci a
L.T
Dopamina Substncia p Serotonina
Colecistokinina (CCK)

6.4.- En recerca

A) ACTH, noradrenalina, corticosteroides

B) Oxitocina (facilitadora), opiacis endgens
C) Influeix nivell dhormona i situaci del subjecte. Nivells elevats
dhormones alliberades en estrs pitjor aprenentatge.
D) La manca de son pot afectar laprenentatge
E) Lhipocamp s important per a la interpretaci espacial.
F) Melatonina protector envelliment?
G) Leptina protector Alzheimer i demncia?

6.5.- Sntesi i aplicaci memria

Memria: codificaci, emmagatzemant i recuperaci dinformaci

Oblit patolgic: Incapacitat per aprendre informaci nova o recuperar la

adquirida.

M. Declarativa: Emmagatzemar material disponible per a la conscincia i que

es pot expressar amb el llenguatge.

No declarativa: No disponible per a la conscincia (hab. Motores)

Les dues impliquen habilitats adquirides

M. Immediata: Retenir experincies durant fraccions de segon

M. Treball Retenir durant segons/minuts

M. Ll. T: Retenir dies/anys

En la consolidaci hi ha imprimaci:

La info presentada prviament influeix encara que sigui inconscient del seu
efecte sobre el comportament posterior.

La imprimaci diu que els records poden ser falsos, infundats

Emmagatzemar: inters/capacitat per associar info nova amb info adquirida

Amnsia:

Anterograda: Incapacitat per fer nous records desprs duna lesi

neurolgica.

Retrograda: Dificultat per recuperar records establerts abans de la

neuropatologia desencadenant.

Memria:

Declarativa: Consolidaci: hipocamp, estructures diencefliques.

Emmagatzemar Ll. T: No hipocamp. No estructures diencefliques. S

escora cerebral.

No declarativa: Ganglis basals, escora prefrontal, escora premotora,

amgdala, escora associaci sensitiva, cerebel