L'ORIGEN DE LA

DEPRESSI DEL PENEDES I

CARLES M A R T ~ N1 CLOSAS
Sant Llorenc d'Hortons

Sovint la geologia ha estat considerada una branca del

coneixernent inaccessible des d'un punt d e vista general.

En efecte, els treballs d e divulgaci cientfica que trobern a

I'abast ens expliquen els grans esdevenirnents geolbgics del
planeta pero horn n o arriba a comprendre la realitat geolbgica del
terrbs de terra que trepitja.

A Catalunya la divulgaci d e la geologia sempre ha anat

m o l t lligada a I'esperit cientfic del nostre excursionisme (recor-
dern els norns rns c l i s s i c s : Faura i Sans, Font i Sagu, Llopis
Llad ...). Recentrnent s'ha encetat una tendencia a la comar-
calitzaci dels estudis divulgatius. Ens referirn als treballs de
156 MISCEL LANIA PENEDESENCA 1984 - Carles Martn I Closas
-- - .-.-- - - -

Busquets et al. (1 9 7 9 ) per a Osona, Masachs et al. p e r a l Bages, el

Bergueda, I'Anoia i el Solsones, i Mallarach 8 Riera (1 9 8 1 ) p e r a la
Garrotxa.

El Penedes ha estat estudiat des dels inicis de la geologia

catalana (Almera 1 8 9 7 , 1 9 0 0 ) . Pero aixb n o ha impedit que encara
n o disposem d'un text divulgatiu al servei de t o t h o m qui senti
inquietud per a coneixer I'origen i la historia ms antiga de la
comarca. A m b aquest treball posem el nostre grapat de sorra p e r a
assolir aquest objectiu.

Cal remarcar, pero, que la geologia c o m a ciencia es troba

en constant evoluci. Les dades que us esposarem reflecteixen tan
sols els grans trets del nostre coneixement actual, certament
limitat i subjecte a futures revisions.

Per acabar v u l l fer avinent el meu agrai'ment al Dr. Llus

Cabrera i al Dr. Pere Busquets del Departament d'Estratigrafia de la
Universitat de Barcelona, al meu pare en Josep Martn i Esteve i als
companys R. i J. M. Bosch i Casadevall de Sant Llorenc per la
lectura crtica del manuscrit i pels valuosos suggeriments fets al
respecte. lgualment voldria e x p r e s a r el meu reconeixement
envers el Dr. Llus Via i Boada per I'enorme tasca divulgativa que
realitza des de la Secci de Geologia del Museu de Vilafranca i per
I'ajuda que en t o t m o m e n t m'ha facilitat.

1.2. El Penedes com a regi geolbgica

Que entn un geoleg per Penedes?") En un sentit estricte el

Penedes es defineix c o m una depressi allargada que corre entre
Garraf'*' i la Serralada Pre-litoral, des del mar fins a la falla'3' del
Llobregat. s clar que la Serralada Pre-litoral i sobretot Garraf han
estat condicionats fortament per la genesi de la Depressi del
Penedes i sovint han seguit la mateixa evoluci geologica.

En una escala ms gran, el Penedes pertany a la Depressi

Pre-litoral o Depressi del Valles-Penedes, una de les depressions
orientades de nord-est a sud-oest que h o m ha localitzat, b
emergides o b submergides, en aquesta vora de la mar M e d i -
terrania.
 "L'origen de la Depressi del Penedes i la seva evoluci geolb~ica" 157

El Penedks forma part d'una important cadena de de-

pressions que s'estn des del mar del Nord fins a tocar el
continent a f r i c i . Aquestes depressions es caracteritzen per estar
delimitades per importants fractures paral.leles als marges d e la
depressi, que s'enfonsen de centenars a milers d e metres en
I'escorca de la terra. Aquestes falles determinaren I'enfonsament
dels blocs d e I'escorca que afectaven i originaren aleshores
amples valls anomenades fosses tectoniques (fig. 1).

La Depressi Pre-litoral, i en concret el Penedks, s, doncs,

una fossa tectbnica, un seguit de blocs enfonsats entre la
Serralada Litoral i la Serralada Pre-litoral.

FIGURA 1 . Esquema d e la genesi i de ['estructura d'una fossa tectbnica c o m el

Penedes.

1 1 . LAGENESI DELPENEDES EN ELCONTEXTGEOLOGIC DE

L'EUROPA OCCIDENTAL
Des .de la meitat d'aquest segle els geblegs tenen la
convicci que I'escorca de la terra ocupada pels continents n o s
una massa estable i irnmbbil, ans al contrari. Es troba dividida en un
conjunt de grans peces o plaques continentals que es mouen,
colisionen i s'enfonsen una sota I'altra o es fracturen i se separen
entre elles (vegeu W i l s o n et al., 1976).
158 MISCEL~ANIAPENEDESENCA 1984 - Carles Martn i Closas

A I'inici de I'Era Terciaria, fa ms de seixanta milions

d ' a n y ~ , ' I'escorca
~) del marge occidental de la placa continental
europea sofri un estirament important. Com a conseqkncia
d'aquest fet I'escorca s'esberlh; pero per causes poc conegudes, el
procs de fracturaci no tira endavant. El que podria haver estat la
segregaci d'una part del continent europeu com un bloc
independent va deturar-se en la gknesi d'un seguit de fosses
tectbniques.

Aquestes fosses s'estengueren des del mar del Nord, al llarg

de I'actual val1 del Rin, vers el sud, seguint les valls de la Bresse i
del Roine, endinsant-se en la Pennsula Ibkrica per la Depressi
Pre-litoral Catalana i les depressions Valencianes fins enfonsar-se
sota la mar Mediterrinia en el mar d'Alboran (vegeu la figura 2).
Part d'aquestes fosses ha quedat submergida sota la mar Me-
diterrhnia.

FIGURA 2 . El sistema d e fosses d'Europa occidental (segons esquemes d e

Mattauer, 1976, i Julivert et al. 19801.
 "L'origen de la Depressi del Penedes i la seva evoluci geologica" 159

L'enfonsament de les fosses tectbniques n o fou coetani a

t o t Europa. El sentit de I'obertura fou d e nord a sud; mentre el
procs d e fracturaci era actiu al front meridional, ms al n o r d les
fractures ja havien deturat el seu m o v i m e n t (Julivert et al., 1 9 8 0 ) .

A Catalunya els primers indicis de fracturaci ja es p o d e n

detectar a I ' O l i g ~ c e , !pero
~ ) n o f o u fins a la base d e l M i ~ c e , ! ~ )uns
fa
vint o vint-i-cinc milions d'anys, que comenca de ple I'enfonsa-
m e n t d e la fossa del Valles-Penedes (Fontbot, 1 9 5 4 ) .

En el primer estatge del Mioce, durant el ~ u r d i g a l i a , ! " la

fossa del Penedes ja estava configurada estructuralment en els
seus trets fonamentals, que s n els exposats a continuaci (vegeu
Guimera & Santanach, 1 9 7 9 , i Casas & Permanyer, 1981182):

a) L'existkncia d'un enfonsament m o l t important en el

marge n o r d de la depressi, en el contacte a m b la Serralada
Pre-litoral. Aquest enfonsament p o t assolir els 3 . 0 0 0 m (Fonbot,
1 9 5 4 , i Permanyer, 1 9 8 2 ) i esta r,elacionat a m b fractures que
aprofiten i reutilitzen falles profundes i antigues, probablement
conformades a I'Era Primaria (Anadn et a1.,1979-1981).

b) El marge sud de la depressi, s a dir, el contacte a m b el

bloc d e Garraf, n o s tan brusc c o m el d e la vora nord de la
depressi (figura 3 8 ) . Els enfonsaments ms marcats (de I'ordre
del miler de metres) sn precedits a Garraf per falles ms petites,
amb enfonsaments que noms assoleixen centenars de metres.

c ) Perpendicularment a les falles que segueixen el tracat

general d e la depressi, h i ha altres fractures que tallen les
anteriors. Es tracta de grans falles, c o m la del Llobregat, que
presenten unes caracterstiques diferents a les d e la resta.

d) L'interior de la Depressi del Penedks es configura c o m a

mosaic d e blocs enfonsats i basculats uns respecte els altres
(vegeu la figura 3 ) . Cal destacar en alguns indrets I'existencia
d'una carena central ms aixecada.
160 MISCELIANIA PENEDESENCA 1984 - Carles Martn i Closas

1 = Fractura LLOBREGAT
2 = Fractura CAPELLADES SANT PAU
D'ORDAL
NW _ SE
VALLCARCA SANT S A D U R N ~
D'ANOIA

FIGURA 3 A

Olesa i
Capellades Va'lbona Ct J a u m e S: S a d u t n ' de B o r e s v a l l s
d O ----C- -r7

1 S:. Pere
Vilafra.ica Canyelles de Rtbes Sitges
o

FIGURA 3. Estructura del sbcol del Penedes segons dades geofsiques (Permanyer,
1 982ii i Casas 8 Perrnanyer, 1981 /82). Esquernes corresponents al sector nord-
oriental (Fig. 3 A i 3 8 ) i al sector central (Fig. 38).
 "L'origen de la Depressi del Penedes i la seva evoluci geologica" 161

Al comencament del M i o c k , durant el Burdigalii, I'en-

fonsament d e la fossa penedesenca c o n d i c i o n i fortament la
sedimentaci (Cabrera, 1 9 8 1 b). Cal pensar que al Penedes les
fractures del sbcol definiren diferents dominis g e o g r i f i c s , fins i t o t
a m b diferents caracterstiques climatolbgiques locals.

Sembla que a les zones ms internes de la depressi

existiren unes condicions de ~ o t a b l earidesa, que es reflectiren
sobretot en la vegetaci: presencia d ' a c i c i e s (Sanz de Siria, 1 9 7 9 ,
Bessedik, 1 9 8 2 ) .

La sedimentaci fou alimentada per I'erosi dels relleus que

s'anaven formant g r i c i e s als desnivells creats per les falles. Aix
durant el Burdigalik inferior, u n conjunt de torrents relacionats
amb cons de dejecci(81 adossats a les falles anaren dipositant a
la depressi els materials que arrossegaven.

Al peu dels relleus, s'hi dipositaren els sediments ms

grollers. Es tracta de conglomerats I sorres que afloren al nord-est
d e Martorell, al peu d e Garraf i p r o p d e Sant MartSarroca. Cursos
d'aigua torrencials transportaven els sediments de gra ms f i a
les zones centrals de la conca del Penedes. Localment s'hi
instal.laren zones lacustres i pantanoses o n s'anaren acumulant
restes vegetals. Aquestes zones corresponen a les calcaries
lacustres i als carbons de Subirats (Closas, 1 9 4 8 , i Cabrera, 1 9 8 1
a). En altres indrets es formaren Ilacs e n d o r r e i c ~ (en
~ ' els quals h i
precipitaven evaporites (es tracta del guix explotat a Vilob) (Ort
& Pueyo, 1 9 7 6 ) .

Al B u r d i g a l i i superior sembla q u e el marge sud de la fossa

del Penedes esdevingu p r i c t i c a m e n t inactiu.
162 MISCEL~LANIAPENEDESENCA 1984 - Carles Martn i Closas

Com a conseqkncia, els relleus existents a Garraf foren

gaireb esborrats i el masss, fortament k a r ~ t i f i c a t , " ~
s'anivelli
)
amb el relleu de la depressi.

La Depressi del Penedks degu presentar un paisatge de

sabana amb una fauna de mamfers molt notable, estudiada per
Crusafont, Villalta 8 Truyols (1955).

IV. LA T R A N S G R E S S I ~M A R I N A DEL L A N G H I A ( ~ ~ )
(MIOCE MITJA) I LES SEVES CONSEQUENCIES

Al Penedks i a l sud-oest del Vallks, els sediments con-

t i n e n t a l ~del Miock inferior sn coberts bruscament per dipbsits
clarament marins. Aquests sediments sn el testimofii de la
invasi del Penedks per part de la mar Mediterrinia miocena.

L'edat de la transyressi marina('2) ha estat motiu de

controvkrsia pero darrerament s'ha situat entre els 1 6 i els 1 8
milions d'anys abans dels temps presents, entre el Burdigalik
superior i el Langhih (Magn, 1979).

El mar penetra, doncs, per la costa tarragonina i pel Baix

Penedks i s'estengu pertota la meitat meridional del Penedks. En
el mkxim de la transgressi, el mar envael Valles fins a I'alcada de
I'actual riu Besos. Posteriorment gran part de Garraf fou inundada
(recordem que aquesta zona havia perdut el seu relleu) (Truyols,
1956; Permanyer, 1982). A la figura 4 hem assajat de representar
la hipotktica Inia de costa.
"L'origen de la Depressi del Penedes i la seva evoluci geolbgica" 163
164 PENEDESENCA 1984 - Carles Martn i Closas
MISCEL~ANIA

FIG. 5 . P e r f i l estrat igrafic

d e La Rierussa(St.Llorenc d'Hortons) !
a r c ~ l e s v?rrnelles

bancs ~ 3 r c9v e r d ! i s

sorre; i puieoconalo

~CII'CS 53r:encs I ornb~ents

assocints

n t e r ~ u l a c ~ o n csm : n c n r a i s

FIGURA 5 . Representaci d e la serie estratigrifica del torrent de la Rierussa. A

I'esquerra es representa la successi d'estrats, la Ilegenda d e la qual s'explica a la
columna segent. Els rnaterials rns inferiors s n els rns antics.
A, la segona columna s'exposa la localitat o n es p o d e n observar els
materials esmentats. A la tercera columna s'interpreta I'arnbient natural o n se
sedimentaren, aquests rnaterials.
Observeu les intercalacions rnarines i continentals e n la columna d e
I'extrern dret. Aquestes intercalacions indiquen la constant interacci entre el
mar i)els sedirnents aportats des d e terra ferrna.
 "L'origen de la Depressi del Penedes i la seva evoluci geologica" 165

El Penedks que troba aquella invasi del mar ja presentava

u n relleu diversificat i aixb condicionb fortament la sedimentaci
marina:

a) D'una banda la falla nord-penedesenca continuava ac-

tuant i els relleus que creava s'erosionaven i fornien abundants
quantitats de material que era transportat pels rius i torrents vers la
costa, al sud. Per tant, en les ribes septentrionals i en la riba del
que queda emergit d e Garraf (Subirats-Gelida), es desenvolupb
i m p l i a m e n t una sedimentaci d e tipus deltaic i interdeltaic
(platges i aiguamolls) (Lpez i Civit, 1 9 8 4 ) .

En aquestes costes, el mar tan aviat reculava per acci dels

deltes c o m avancava terra endins, quan I'aport d e sediment era
ms reduit (Casanovas, Calzada 8 Santaf, 1 9 7 2 ) . Aquesta
situaci s'observa clarament en la serie estratigrbfica de la
Rierussa (Sant Llorenc dlHortons), representada a la figura 5.

La fauna d'aquests ambients litorals solia ser rica i variada

pel que fa a nombre d'espbcies. Sn bastant tpics els nivells
sorrencs a m b gran abundancia d e mol.luscs. Algun d'aquests
nivells p o t mostrar traces d'acumulaci mecanica (Lpez-Civit,
1 9 8 4 ) , pero d'altres representen bastant fidelment les comunitats
vives que h i habitaven (Martinell & Porta, 1 9 8 1 ) .

En alguns nivells es p o t detectar indicis d'una certa

salabrositat. Aixb es reflecteix principalment e n una baixa diver-
sitat especfica d e les comunitats, en la presencia d'organismes
oportunistes i en la presencia d'organismes de terra ferma
barrejats entre els marins.

Alguns dels organismes dels ambients litorals del M i o c e del

Penedes s'han representat a les lamines 1, II i III.

b) A la zona central del Penedks (pla de Vilafranca), s'hi

desenvolupa una sedimentaci d e plataforma, menys influ'i'da p e l
continent. S'hi dipositaren fangs margosos amb fauna indicadora
d'una certa t o n d i r i a .

c) La mar tingu u n comportament u n xic diferent en els

antics alts geogrbfics de Garraf i en punts aillats d e la depressi.
 166 PENEDESENCA 1984 - Carles Martn i Closas
MISCEL~ANIA

En aquestes zones el mar r e t r e b a l l i primerament la superfcie

erosionada i karstificada pero aviat s'hi inicia una sedimentaci
carbonatada. Aquesta sedimentaci fou determinada per la forta
turbulencia (ones) i per la Iluminositat (poca f o n d i r i a ) del medi.
Aquests factors afavoriren el creixement dels corals, d'algues i
altres organismes d'esquelet calcari. En alguns indrets es desen-
voluparen petits esculls de coral (Sant Pau d'ordal, Olerdola, Pacs,
Sant M a r t Sarroca) (Permanyer, 1 9 8 2 ) .

Com a conseqkncia de I'acumulaci de les closques i

esquelets dels organismes esmentats, la sedimentaci de car-
bonat assoluna gran i m p o r t i n c i a al Baix Penedks i al Tarragones.

Aquest ventall de possibilitats dels ambients marins s'es-

t r o n c i lentament pero definitiva, al Penedes, vers el final del
L a n g h i i . Els sediments aportats per rius i torrents anaren reom-
p l i n t la conca i el m a r f o u empes d e nou vers el Baix Penedes i vers
el Tarragones. A la segona meitat del M i o c e mitja t o t el Penedks i
Garraf tornaren a p e r t i n y e r al domini continental.

La sedimentaci continental que n o s'havia interromput

durant la transgressi de les zones septentrionals del Penedks i el
Valles ocupa al final del M i o c e mitja totes les i r e e s que havien
estat submergides.
Aquesta etapa de I'evoluci del Penedbs ha estat poc
estudiada i cont a ms a ms un buit significatiu en el registre
geolbgic.

A grans trets es p o t dir que continua desenvolupant-se u n

sistema de cons de dejecci adossats al marge de la Serralada
Pre-litoral. Aquests cons foren especialment importants a I'extrem
nord-est de I'Alt Penedes i tamb al Valles. A la resta del Penedes
s'estructuraren cursos d'aigua de regim probablement torrencial
que solien presentar extenses planes d'inundaci. En aquest marc
es d e s e n v o l u p i una fauna de mamfers m o l t rica (jaciments d e
Piera i els Hostalets), estudiada fonamentalment per Villalta &
Crusafont (nombrosos treballs) i Agust (1 9 8 1 ) .
 "L'origen de la Depressi del Penedes i la seva evoluci geologica" 167

Les dades climatolbgiques provinents de I'estudi de la fauna

dels mamfers esmentada, de la flora (Sanz d e Siria, 1 9 7 9 ) i d e les
argiles (Martn-Vivaldi et al., 1 9 5 7 ) s n u n xic contradictbries pero
coincideixen a assenyalar u n increment de I'aridesa vers el M i o c e
superior.

El registre estratigrafic del M i o c e superior s tallat al

Penedes per una superfcie d'erosi m o l t important, damunt la
qual es dipositaren directament materials d'edat pliocena'15'
(Gallart, 1 9 8 1 ).

Es tracta de conglomerats massius formats predominant-

m e n t per cbdols calcaris procedents de la Serralada Pre-litoral i d e l
marge d e la conca d'Odena. A vegades p o d e n presentar una
matriu rogenca. Aquests conglomerats se situen en una franja que
segueix la falla nord-oest de la depressi pero els millors
afloraments es localitzen vora el riu d e Bitlles (Gallart, 1 9 8 1 ) .

La superfcie d'erosi que separa aquests conglomerats de

la sedimentaci miocena infrajacent representa, doncs, u n buit
d'informaci q u e compren entre tres i sis milions d'anys: s una
veritable llacuna en el registre estratigrafic del Penedes.

Aquesta etapa erosiva s'ha localitzat a m o l t s indrets de la

conca m e d i t e r r i n i a i sempre afecta u n important interval d e temps
situat abans del Plioce. No ens p o d e m - e s t e n d r e aqu sobre les
causes d'aquesta etapa erosiva. Noms apuntarem q u e h o m
disposa d'evidencies geolbgiques q u e donarien suport a la
hipbtesi de I'assecament del Mediterrani al final d e l Mioce.
Aquest assecament es produiria per tancament d e I'estret d e
Gibraltar a causa de I'apropament entre les plaques continentals
africana i euroasiitica, fa uns sic milions d'anys.

La brusca davallada del nivell del mar afavoriria I'encai-

xament dels rius i acceleraria els processos erosius en el
continent.

A I'inici del Plioce s'obriria de nou I'estret de Gibraltar i la

conca mediterrania recuperaria el seu nivell anterior o fins i t o t el
superaria (vegeu Hs, 1 9 7 2 , per a una informaci divulgativa
sobre el tema).
168 MISCELIANIA PENEDESENCA 1984 - Carles Martn i Closas

El paisatge del Penedes tal i c o m el coneixem en els nostres

dies es modela essencialment durant el Quaternari,(l6)encara que
algunes caracterstiques c o m el tracat general de la xarxa de
drenatge siguin heretades probablement del M i o c e (Gallart,
1981).

U n dels esdeveniments principals pel que fa al modelatge

del relleu actual del Penedbs s, sens dubte, el fort encaixament
del conjunt de la xarxa fluvial. Aquest encaixament es tradueix en
I'excavaci dels caracterstics barrancs de I'extrem nord-oriental
de la comarca i en la formaci de les valls dels principals cursos
fluvials del Penedes.
Precisament en u n d'aquests cursos, I'Anoia, s'ha reconegut
I'existencia de cinc terrasses o nivells d'acumulaci dels aports
antics del riu. Aquestes terrasses es troben escalonades a
diferents alcades; la ms antiga es localitza a 140 m sobre el nivel1
actual del riu (Gallart, 1 9 8 1 ).

El notable encaixament de la xarxa fluvial de la depressi

durant el Quaternari, cal relacionar-lo amb els perodes glacials.
Les glaciacions comportaren I'acumulaci de grans masses
d'aigua en forma de glac sobre els continents. Aixb es tradu en
successives davallades del nivell del mar, i, per tant, del nivell de
desembocadura dels rius.
Al Penedes, les caracterstiques fisiogrifiques i climhtiques
impediren que s'hi manifests I'acci directa del gel, pero les
glaciacions deixaren llur empremta en I'excavaci dels barrancs.

L'erosi del rebliment miocenic de la depressi ha desfi-

gurat els Imits originals de la fossa i ha accentuat el seu relleu
deprimit. Aixb significa que els Imits morfolbgics("' de la
depressi noms coincideixen amb els Imits e ~ t r u c t u r a l s ' ' en~'
determinats sectors. Al Penedes aquests indrets se situen prin-
cipalment -en el contacte a m b la Serralada Pre-litoral, entre
Torrelles i ~ o h t s e r r a t El
. Imit meridional de la depressi, a Garraf,
s en realitat un Imit morfolbgic car noms respon a I'exhumaci
d'uns relleus que ja havien estat fossilitzats o coberts durant el
M i o c e (Llopis-Llad, 1947).
 "L'origen de la Depressi del Penedes i la seva evoluci geologica" 169

En resum, es p o t proposar que el relleu deprimit q u e

presenta en I'actualitat el Penedes s degut ms a I'erosi
quaternaria que n o pas a la seva condici de fossa tectbnica.

Els processos de modelatge del relleu que actuen en el

present sn fortament influ'its per I'activitat humana. L'eliminaci
de la cobertura vegetal i I'extensi del conreu han accelerat fora
mesura els processos erosius, fonamentalment I'escorriment
superficial, 'lg)Aixb s'ha traduit e n I ' a i ~ a r a y a l I a m e n t ( dels
~~~
vessants i en un augment de la torrencialitat dels cursos fluvials
(Gallart, 1 9 8 1 ).

VII. RESUM

La Depressi del Penedes s'origina, des del punt d e vista

geclbgic, al principi del M ~ O C ~fa, ' uns
~ ' vint milions d ' a n y ~ . ' ~ )

En el marc d'una tectbnicai2'] distensiva que afectava gran

part d'Europa occidental, es definiren en el llevant de la Pennsula
Iberica u n conjunt de depressions tectbniques ms o menys
paral-leles a la costa. Una d'aquestes depressions, la fossa del
Penedes, actua inicialment c o m una conca de sedimentaci dels
materials continentals aportats des de les serralades Litoral i
Pre-litoral.

A I'inici del M i o c e mitja, fa uns 1 6 a 1 8 milions d'anys, el mar

inunda la meitat meridional d e la depressi, arribant a submergir
gran part de I'actual masss de Garraf. Perb el reompliment
progressiu d e la conca pels sediments aportats des del Valles i des
de la Serralada Pre-litoral feren recular el m a r f i n s a la seva posici
inicial, e n el M i o c k superior.

La sedimentaci en d o m i n i continental es prolonga fins a

I'inici del Q ~ a t e r n a r i , ( 'si
~ ] s'exceptua u n notable perode erosiu
anterior al perode P l i ~ c e . ( ' ~ )

Durant el Quaternari i coincidint amb les glaciacions, el

Penedes fou sotmes a una intensa erosi que s'ha tradu'it d'una
banda en el desmantellament de part dels sediments miocens, i
d'altra banda en el modelatge del relleu actual.
170 PENEDESENCA 1984
MISCEL~ANIA - Carles Martn i Closas

V I I I . ANNEX

V I I I . l . Notes i glossari

1 . Penedhs: En aquest treball usarem el terme Penedes

c o m a sinbnim de Depressi del Penedks, s a dir, des d'un punt de
vista estrictament geolbgic, independentment dels Imits admi-
nistratius o histbrics de la comarca.

2. Garraf: A m b el terme Garraf nicament fem referencia al

bloc constitui't per materials paleozoics (primaris) i mesozoics
(secundaris) que es troben entre la fossa del Penedks i el mar.

3 . Falla: Fractura de I'escorca de la terra originada nor-

malment per causes d'orgen t e ~ t b n i c ' ~i ' )que comporta un
desplacament relatiu dels blocs que separa.

4. Potser cal assenyalar aqu que la unitat del temps

geolbgic (el m i l i d'anys) depassa i m p l i a m e n t I'escala de temps
que utilitzem en la nostra vida de cada dia. Cal u n esforc
d'imaginaci per comprendre la veritable velocitat (extrema-
dament lenta) dels processos geolbgics exposats.

5. Oligoce: Tercer perode del Terciari. Es d e s e n v o l u p i

entre -37,5 i -23,5 milions d'anys.
6 . Mioce: Quart perode d e I'era Terciaria. S'estengu entre
-23,5 i -5 milions d'anys.
7. Burdigalia: Segon estatge del M i o c k . Es d e s e n v o l u p i
entre -22,5 i -1 6,5 milions d'anys.

8. Con de dejecci: s u n dipbsit generat per corrents

torrencials, ms o menys viscosos, que presenta una morfologia
semblant a una secci de con i que s'origina en el Imit entre una
zona muntanyosa i una zona deprimida o plana.
La formaci d'un con de dejecci requereix una important
aportaci d e sediments i per aquesta ra s ms freqent en les
zones i r i d e s i desproveides de vegetaci.

9. Llac endorreic: Acumulaci d'aigua continental que

concentra el drenatge de tota una regi envoltant, i que n o s
drenada per cap mena de corrent.
 "L'origen de la Depressio del Penedes i la seva evoluci geolbgica" 171

10. Karst (tamb escrit carst per tal d'adaptar aquest

t o p b n i m eslove a la grafia catalana): Aquest terme engloba els
processos de dissoluci d e les roques carbonatades per part d e
les aiges continentals, a i x c o m el relleu resultant del modelatge
efectuat per aquests processos.

1 1 . Langhib: Tercer estatge del Mioce, que s'estn entre

-1 6,5 i -1 5 milions d'anys.

1 2 . Transgressi marina: Invasi del mar sobre el conti-

nent per enfonsament d'aquest o per ascens del nivel1 del mar. Es
contraposa al terme regressi, referit a una reculada de la Inia de
costa, mar endins.

1 3. Paleosbl: SbI fbssil.

1 4 . Paleocanal: Canal o llit de riu reomplert i fossilitzat.

1 5 . Plioce: Darrer perode del Terciari. Es d e s e n v o l u p i

entre -5 i -1,8 milions d'anys.

1 6 . Quaternari: Darrer perode del Cenozoic que es desen-

volupa des de fa 1,8 milions d'anys.
17. Lrnit rnorfologic: Lmit geolbgic definit pel relleu.
1 8 . Lirnit estructural: Lmit geolbgic definit per les fa1 les o
fractures.
1 9 . Escorrirnent superficial ( c a s t e l l i : arroyada): s el p r o -
cs d'erosi i arrossegament dels materials exposats a la meteo-
ritzaci per part d e les aiges d e la pluja. L'escorriment superficial
p o t arrossegar grans quantitats de sediment desprs dels xafecs
estivals.
2 0 . Aixaragallarnent: Procs de gknesi dels xaragalls o
escorrancs (castelli: crcava), reguerots que excaven les aiges
de pluja damunt de materials argilosos o Ilimosos en u n
terreny marcadament pendent.
21. Tectonica: Par- de la geologia que estudia I'estructura
de I'escorca, de la terra i els moviments i forces que de-
terminen aquesta estructura. Aquest terme tamb s'usa e n
una accepci purament descriptiva, f e n t referencia a les carac-
terstiques estructurals o dinamiques d e I'escorca de la terra.
172 MISCELIANIA PENEDESENCA 1984 - Carles Martn i Closas

I-
---

i d o : en PIRIODC Esd?venim?n! s
I
mIions
geolqtcs Unitats A L # ,
/ d'anvs Ejla:4e OI P@??d?s estrat ,orif~aues
I H I IVIUIIIL'III,

TERRASSES

IR I AnO1a

l I DARRCRES ETAPES 3E

1 1 PLICCE 1 L'ENcONSAMENT DEL

I i c r e v e n : de " o c t v t a : del
v o r g e n o l d d ? l a Depressio

?pr'obe erosiu no es

cono x reg'stre es!rat -

-0r:onib , qraS,c a. O?,?d$s

S?C r n e n ! a c o c i l u v ~ a l

~ E G R E S S Assecomen!
~ ~
c e i %?des
l ylst .l d tiorto?$
St S a d u r i i
V~lafrar:~
2 N i TA: VARINA E i Vendresl
Ccstelie!
S~bruts

' CL / 3eixa c cc:uar ia : a ~ , a s u d

mcrge 3 ~ d
de ia
S?dlveo:acio o iuvcl C3NT:NENTAL 2e;iressio
a s s o c ; c d a a las f a l l e c
 "L'origen de la Depressi del Penedes i la seva evoluci geologica" 173

V11.2. Esbs de la historia geologica del Penedes (taula 1)

La taula I s u n assaig de representar d'una manera sintktica

els principals esdevenirnents geolbgics del Penedes, des del seu
orgen c o m a regi geolbgica fins a I'actualitat. El temps augmenta
vers la base de la taula. Els noms de les unitats estratigrifiques sn
informals. Els afloraments proposats sn les localitats m s
accessibles per a I'estudi de caaa unitat.

A G U S T ~J., Roedores miomorfos del Neyeno de Catalua, Tesis Univ.

Barcelona, 1 9 8 1 , 2 2 8 pp., 2 6 fig, 4 3 taules, 3 lam.
ALMERA, J., Mapa geolgico y topogrfico de la provincia de Barcelona.
Reyin segunda o del ro Noya al mar, escala 1 : 4 0 . 0 0 0 , Barcelona, 1 8 9 7 .
ALMERA, J., Mapa yeolyico y topoyrfico de la provincia de Barcelona. Reyin
tercera o del ri'o Foix y La Llacuna, escala 1 : 4 0 . 0 0 0 , Barcelona, 1 9 0 0 .
ANADN, P.; COLOMBO, F.; ESTEBAN, M.; MARZO, M.; ROBLES, S.; SA'NTA-
NACH, P.; SOL SUGRANES,LL., Evolucin tectonoestratiyrfica de los Catalnides,
dins Acta Geol. Hisp. Llibre Homenatye a Llui's Sol Sabari's, 1979-1981, 14, pp.
242-270.
BESS EDI K, M., Analisis polnicos en la serie evaportica de Vilob(Cata1unya) -
Mioceno medio, dins Resmenes IVSimposio de Palinoloya, A.P.L.E., Barcelona, 7 - 9
d'octubre 1 9 8 2 , pp. 7 - 8 .
BUSQUETS, P.; DOM~NGUEZ,A. & VILAPLANA, M., Geoloyia dZ0sona,Escola
Univ. de Mestres d'osona, 1 9 7 9 , 1 9 5 pp.
CASAS. A. & PERMANYER, A,, Disposicin y estructura del zcalo de la
depresin terciaria del Penedes, dins Rev. Inst. lnvest. Geol. Dip. Barcelona, 1 9 8 1 -
8 2 , 35, pp. 2 3 - 3 0 .
CABRERA-PREZ, L., Estratigrafi'a y caractersticas sedimentolgicas generales
de las formaciones continentales del Mioceno inferior de la cuenca deli/alles-
Penedes (Barcelona-Espaa), dins Estudios geolgicos, 1 9 8 1 a, 37, pp. 3 5 - 4 3 .
CABRERA-PREZ,L., Influencia de la tectnica en la sedimentacin conti-
nental de la cuenca del Valles-Penedes durante el Mioceno inferior, dins Acta Geol.
H i ~ p . ,1 9 8 1 b, 16/3, pp. 1 6 3 - 1 70.
CASANOVAS. M.L.; CALZADA, S.; SANTAF, J.V.. Contribucin al estudio del
Mioceno del Penedes (sector Gelida), dins Acta Geol. Hisp., 1972, 315, pp. 1 4 3 - 14 8 .
CLOSAS, J., Los carbonesminerales de Catalua, dins Publ. lnst. Geol. Prov. de
Barcelona, VI1 (Miscelanea Almera), 1 9 4 7 , part, pp. 6 1 -1 9 3 .
CRUSAFONT, M.; VILLALTA, J.F. & TRUYOLS, J., El Burdiyaliense continental
de la cuenca del Valls-Peneds, dins Mem. y Com. Inst. Geol. Prov. Barcelona; 12.
1955, p. 2 6 0 .
174 MISCELIANIA PENEDESENCA 1984 - Carles Martn i Closas

FONTBOT, J.M., Las relaciones tectnicas de la Depresin del Valls-Peneds

con la Cordillera Prelitoral Catalana y con la Depresin del Ebro, dins Bol. Real
Soc. Esp. Hist. Nat., Tom Homenatge E.H. Pacheco, 1954, pp. 21 8-31 0.
GALLART, F.: Negeno superior y Cuaternario del Peneds (Catalunya,
Espaa), dins Acta Geol. Hisp., 1 981, 1613, pp. 151 -1 56.
GUIMERA, J. & SANTANACH, P. F., Sobre la compresin alpina en el sector
central de las cadenas costeras catalans, dins Acta Geol. Hisp., 1979, 13, pp. 3 3 - 4 2 .
HSU, K.S., Se sec el Mediterrneo?, dins Deriva Continental y Tectnica de
Placas, Selec. Sci. Am., Ed. Blume, Barcelona, 1976, 2a ed. pp. 219-230.
JULIVERT, M.; FONTBOT,J.M.; RIBEIRO, A.;CONDE, L., Mapa Tectnico de la
Pen/nsula Ibrica y Baleares. Memoria explicativa, I.G.M.E., Serv. Publ. Min. Industria
y Energia, Madrid, 1980.
LLOPIS-LLAD,N,, La Morfoestructura de los Catalnides, C.S.I.C., Inst. <<Lucas
Mallada)), Secc. Geomorfol., Ed. Ariel, Barcelona, 1947, 3 6 6 pp.
LPEZ i C ~ V I TC.,
, La microfauna d'ostracodes del Mioce de I A l t Penedes, Tesi
Doctoral. Dept. Paleontologia, Univ. Barcelona, 1984, 41 4 PP., 61 lam., inedita.
MAG N , J., tudes microstratigraphiques sur le Nogene de la Mditerrane
Nord-Occidentale; Vol. 1 Les bassins nogenes catalans, Tesi Doctoral, Univ. Paul
Sabatier, Ed. Lab. Geol. Mdit. et CNRS, Tolosa de Llenguadoc, 1979, 2 6 0 pp.
MALLARACH, J.M. 8 RIERA, M . , Els volcans olotins ielseupaisatye, Ed. Serpa,
Barcelona, 1981, 2 5 0 pp.
M A R T ~ N - V I V A L DJ.L.;
I , FONTBOT, J.M.; RAUSELL-COLOM,J.A. 8 TRUYOLS
J., Sobre la composicin mineralyica de las arcillas del Mioceno del Valls-Peneds,
dins Est. Geol. C.S.I.C., Madrid, 1957, XIV/35-36, pp. 305-322.
MARTINELL, J. & PORTA J. de, Presencia de Vayinella austriaca KITTL
(Pteropoda) y fauna malacolyica acompaante en el mioceno de Catalunya, dins
Iberus, 1981, 1, pp. 1-8.
MASACHS-AWVEDRA, V. (dir.); GMEZ, A,; MATA, J.M.; PORTA, F.,; R A M ~ R E Z ,
A.; VIA, L., ltineraris geologics. Bages, Bergueda, Anoia, Solsones, Centre d'Est. Geol.
Valent Masachs, 1981, 207 pp.
MATTAUER, M., Las deformaciones de los materiales de la corteza terrestre,
Col. Mtodos, Ed. Omega, Barcelona, 1976, 5 2 4 pp.
O R T ~F.
, Et PU EYO, J.J., Yeso primario y secundario del depsito de Vilob/(prov.
Barcelona, Espaa), dins Inst. de Invest. Geol., Universitat de Barcelona, i 9 7 6 , 31,
pp. 5-34.
PE RMANYER, A,, Sedimentoloyia i diayenesi dels esculls miocens de la conca
del Penedes, Tesi Doctoral. Dept. Petrolog. i Geoquim. de la Univ. Barcelona, 1982,
3 2 5 pp.
RlBA i ARDERIU, O. et al., Geoyrafia fsica dels Paisos Catalans, Ketres Ed.,
Barcelona, 1979, 2 2 6 pp.
SAN2 DE SIRIA, A., Flora miocnica de Espiells (cuenca del Peneds) (Nota
preliminar), dins Butll. lnform. Inst. de Paleont. de Sabadell, 1979, 11 (1/2), p,p. 4 8 -
54.
" SOL S A B A R ~ SLL.
, (ed.).Geografia de Catalunya, Ed. Aedos, Barcelona, 1 9 5 8 -
1964.
 "L'origen de la Depressi del Penedes i la seva evoluci geolbgica" 175

SOL S A B A R ~ S ,LL., Mapa Geolyico de Espaa Full34: Hospitalet, E . 1 : 2 0 0 ,

I.G.M.E., Madrid, 1 9 8 0 .
TRUYOLS J., La l/nea del litoralmiocnico en el Valls-Peneds, dins Curs. y
Conf. Inst. "Lucas Mallada", 1 9 5 6 , 111, pp. 1 3 1 - 1 4 6 .
WILSON, J.T. e t al., Deriva Continentaly Tectnica de Placas; Selec. Sci. Amer.,
Ed. Blume, Barcelona, 1976, 2 7 1 pp.

LAMINES (els segments negres equivalen a un c m de la realitat)

LAMINA I
Gasteropodes (cargols) marins del M i o c e del Penedes
1 . Trigonostoma (Scalptia) gradata (HORNES 1 8 5 6 ) . La Pedrera (Sant Llorenc d'Hortons).
2. Clavatula asperulata (LAMARK). Can Rossell (Subirats).
3 . Tibia dentata (GRATELOUP 1 8 4 0 ) . La Pedrera (Sant L l o r e n ~d'Hortons).
ES la Rostellaria ordalensis ( o tamb R. dordarlens~s)d'ALMERA i BOFILL. Aquesta especie es
troba present no tan sols a Sant Pau d'0rdal sin6 a gaireb tots els nivells sorrencs litorals del Mioce
penedesenc. Obseweu e1 Ilarg canal sifonal, I'escultura de les primeresvoltes -que corresponen a la
conquilla juvenil- i el replec del Ilavi en forma de bast de bisbe. La presewaci del llarg canal sifonal
s un bon argument per pensar que I'animal no sofr cap transport entre la seva mort i el seu
enterrament definitiu.
4 . Lunatia johsnnae (MAYER 1 8 9 5 ) . La Pedrera (Sant Llorenc d'Hortons).
5 . Turritella gradata (MENKE 1 8 5 6 ) . La Pedrera (Sant Llorenc d'Hortons).
6. Galaodes (S.S.)cornutus (AGASSIZ 1 8 4 3 ) (=M e l o n g e n a c o r n u t a ) . La Pedrera (St. Llorenc d'Hortons).

IAMINA1 1
Gasterbpode (cargol) continental del Mioce del Penedes
1 . Helicidaa. La Pedrera (Sant Llorenc d'Hortons).
Aquest cargol de terra es troba sovint barrejat entre la fauna del litoral miocenic. Possiblement
es tracta d e fauna arrossegada per algun corrent fluvial.

Bivalves (petxines) del Mioce del Penedes

2. M y t i l u s sp. (motllo intern). Can Torres (Sant Llorenc d'Hortons).
U n musclo m o l t frequent en els nivells sorrencs ms grollers. probablement corresponents a les
zones litorals superiors.
3. Veneridae (Venus ?). Can Font (Sant Llorenc d'Hortons).
4. Anadara diluvii (LAMARCK 181 9). La Pedrera (Sant Llorenc d'Hortons).
5 . Crassostrea gryphoides (SCHLOTHEIM). La Pedrera (Sant Llorenc d'Hortons).
Aquesta ostra es troba associada normalment amb els musclos de la figura 2. La mineralogia de la
seva conquilla s ms resistent a la dissoluci que en el cas deMyfilus. Els individusd'aquesta especie
solen fixar-se uns damunt dels altres constituint els anomenats bancs d'ostres.

LAMINA 1 1 1
Altres organismes del Mioce del Penedes
1 . Schizaster major (DESOR). Can Font (Sant Llorenc d'Hortons).
Es tracta d'un ericb mar de closca fragil i freqentment esclafada com en la figura. Habitava els
fons fangosos d e les zones Iitorals inferiors.
2 . Acanthocyathus laterocristatus ( M . H . EDW. - HAIME). Sant Pau d'0rdal (Subirats).
Es tracta d'un coral1 solitari caracterstic del jaciment classic de Sant Pau.
3 . Charcharodon cf. charcharias. Can Juncosa (Gelida).
Una dent de taur trobada en sediments fangosos d'una certa fondaria.
4 . Heliastraaa oligophyllia. Can Sala, Sant Pau d'Ordal (Subirats).
Aquesta colbnia hemiesferica de coral prov de I'escull coral.l de Sant Pau d ' 0 r d a l
5. Zelkova 7 La Pedrera (Sant Lloren? d'Hortons).
Una fulla d'un arbre emparentat amb els oms. Les restesvegetals snfreqents en elssediments
deltaics del Mioce del Penedes i indiquen la proximitat de la costa.
176 MISCEL~ANIAPENEDESENCA 1984 - Carles Martn i Ciosas
"L'oriqen de la Deuressi del Penedes i la seva evoluci seolbqica" 177
178 MISCELIANIA PENEDESENCA 1984 - Carles Martn i Closas