DIVENDRES, 1 DE DESEMBRE DEL 2017

el 3 de vuit 27

Redacci i Seu social:

Papiol, 1 - 08720
Impressi:
Vilafranca del Peneds
IMPRINTSA
Tel. 93 892 10 35
redaccio@el3devuit.cat
Dipsit Legal:
maquetacio@el3devuit.cat
B-43447-1982
administracio@el3devuit.cat

Editat amb la collaboraci de Delegaci El Vendrell: Difusi controlada per el3devuit.cat

Generalitat de Catalunya
Departament
de la Presidncia
Publicitat
Alt i Baix Peneds:
Tel. 93 892 10 35
maquetacio@el3devuit.cat
Ctra. Santa Oliva, 27-35
(Edifici RTV El Vendrell)
43700 El Vendrell
Tel. 977 66 41 61
Membre de w w w . e l 3 d e v u i t . c a t
redaccio@el3devuit.cat
Donem suport a: maquetacio@el3devuit.cat
www.vegueriapenedes.cat
administracio@el3devuit.cat

Becaritzaci La Vinyala del Peneds I Franco no era mort

Sembla que la regulaci de les
condicions laborals dels becaris
pot modificar-se en els mesos
vinents. Ahir es va presentar
una proposici de llei al Con-
grs dels Diputats per la qual
es proposa crear un nou estatut
laboral per al becari que neviti
la precaritzaci i el protegei-
xi de ser objecte de possibles
fraus en matria laboral.
Avui en dia, la majoria de jo-
ves que han cursat estudis
universitaris es veuen obli-
gats a iniciar les seves prime-
res experincies laborals a tra-
vs de la figura dels convenis
universitaris, sistema pel qual
es permet que les empreses i
administracions puguin con-
tractar estudiants en curs tot
evitant laplicaci de les nor-
mes i obligacions previstes en
lEstatut dels Treballadors i en
els Convenis collectius que
puguin resultar daplicaci.
Aix aconsegueix en poder te-
nir treballadors al seu servei
sense remunerar o b amb una
remuneraci totalment pre-
cria i inferior al salari mnim
interprofessional. Cal destacar
que la Comissi Europea, en
un dels seus ltims informes
sobre la matria, ja va adavertir
que el 61% destudiants realit-
zen treballs sense rebre remu-
neraci i que en la majoria de
casos suposa la realitzaci de
les mateixes funcions que les
dun treballador normal amb
contracte laboral.
Si b estic plenament dacord
que existeixi un sistema de
connexi i apropament de
lempresa a la universitat i que
permeti als estudiants endins-
ar-se com ms aviat millor al
mn laboral, compaginant la
formaci universitria amb
la formaci a lempresa, no ho
Entre patrons
i mariners
Aleix Bujaldn
Tarrida
Advocat laboralista
@AleixBujaldon
estic en el fet que aquest sis-
tema hagi quedat totalment
desfasat i hagi perdut de vis-
ta la seva principal finalitat,
havent-se convertit en el mo-
del -fraudulent- a seguir per
les empresa i administraci-
ons pbliques per a contrac-
tar de forma sistemtica tre-
balladors joves esquivant la
normativa laboral i, per tant,
reduint costos salarials, de
Seguretat Social i evitant una
possible indemnitzaci per
acomiadament.
Aquesta prctica empresarial
no noms precaritza la situ-
aci de lestudiant sin que a
ms causa situacions de com-
petncia deslleial respecte
aquelles empreses que s que
actuen de forma correspo-
nent. Per tot aix, i a lespera
que sinici el debat parlamen-
tari, espero (i esperem) que
lestatut del becari es conver-
teixi en una realitat.
La setmana passada es va cele-
brar la gala anual que atorga les
famoses estrelles Michelin.
El balan per als restaurants
catalans ha estat prou bo, un
total de 31 enfront de les 25
de Madrid, amb 2 restaurants
de tres estrelles Michelin ar-
ribades en les darreres dues
temporades. Sembla, per,
ms difcil que un restaurant
penedesenc tingui un reco-
neixement estellar, tot i fi-
gurar-ne dins la categoria Bib
Gourmand, recomanats per la
bona relaci qualitat-preu.
Tal com vaig escriure a les ma-
teixes dates de lany passat, la
vegueria del Peneds, torna a
ser lnic territori catal amb
cap estrella Michelin. Segueix
sent obligat per al prestigi i im-
puls del turisme que almenys
un restaurant amb aquest
guard faci bandera del talent
de la cuina penedesenca.
Per tal dajudar en aquest ob-
jectiu, i unir ms les comar-
ques de la ms jove de les
vegueries creades, cal promo-
cionar un producte com a
tots els municipis de la regi,
conjuntament amb la gastro-
nomia comuna a diverses po-
blacions. s el cas per exemple
del Gall del Peneds i la lluita-
da IGP, la gamba de Vilanova,
la ruta del Xat o el Prssec
dOrdal, que va gaudir durant
un temps duna temporada
gastronmica. Ara b, lideal
seria que no fos un producte
estacional sin un que pogu-
ssim gaudir-ne durant tot
lany.
La meva elecci seria per la
Vinyala. Aquest cargol de vi-
nya s tradicionalment molt
apreciat a la comarca de lAno-
ia, a diferncia daltres zones
de Catalunya on sha tingut
El Peneds
tamb
existeix...
Daniel Garcia
Peris
www.danielgarciaperis.cat
Cal promocionar
un producte com
a tots els municipis
de la regi
ms en consideraci el bo-
ver, i es caracteritza per tenir
unes particularitats prpies
en quant a sabor i textura. La
vinculaci a les vinyes el fa un
candidat ideal per una regi
enogastronmica i represen-
tatiu duna zona vitivincola.
Haig de dir que aquesta opini
em ve condicionada perqu a
la darrera Nit de Cuiners a
dena, la molt activa Confra-
ria de la Vinyala va tenir en
consideraci fer-men confra-
re... Al mateix temps que pro-
mocionem una cuina que ens
identifiqui, ajudarem a la co-
hesi territorial del Peneds.
No s si ens adonem tots ple-
gats de la importncia cabdal
que laplicaci, illegtima i
illegal, de larticle 155 de la
Constituci espanyola ha
tingut en la percepci dEs-
panya com un estat democr-
tic. No s tant els efectes re-
als, demolidors en termes de
mantenir institucionalment
Catalunya, sin la ideologia
transversal que hi dona su-
port i lesperona. Una ideolo-
gia que coneixem b i que ens
volien fer creure que havia
mort al llit amb el dictador,
per que ara comprovem com
est imbuda en lideari naci-
onal espanyol. Per aix, el ne-
ofalangisme s tan transver-
sal que pot abraar des del PP
amb els seus ultres (per cert,
al carrer, tot i tenir sentncia
ferma) al PSOE catal, pas-
sant per la ultradreta pija de
Ciudadanos amb els Comuns
mirant-sho displicentment.
Ara ens esgarrifem perqu
hem vist clarssimament que
el franquisme no havia mort
i que ha retornat amb fora.
Un sistema autoritari que
ara no afusella (de moment)
per que vol tancar TV3, que
prohibeix illuminar fonts de
color groc o que pot dur-te la
Gurdia Civil de matinada
per un piulet. La por, la cen-
sura, haver descriure per ser
llegit entre lnies, torna a ser
el dia a dia daquest pas. Qu
en podem esperar dun estat
que troba normal regalar pi-
lotes antidisturbis als nens?
Quina mena de societat ens
ofereixen? Quin pas ens vo-
len deixar quan ensorren la
cultura a cpia de reclamaci-
ons dIVA?
La maquinria que la oligar-
quia castellana ha greixat
Ja no ens
alimenten
molles
Jaume Claramunt
www.molles.cat
durant segles funciona com
un rellotge, entrellaant go-
verns, jutges, fiscalies, poli-
cia... No acabarem, noms
que volgussim apuntar els
atacs que la llengua i el pas
han rebut tan sols aquesta
darrera setmana.
Per no ens enganyem, el
franquisme, el passat i el pre-
sent, no s un accident his-
tric: s lexpressi de lADN
dominador i supremacista
castell que fa segles que
simposa per la fora, amb
cruesa quan s necessari. El
155 de Felip VI no dista gaire
del decret de Nova Planta de
Felip V.
Per aix cal tenir ben present
que el 21D no ens juguem la
presidncia de la Generalitat.
Ens juguem la subsistncia
com a naci. Perqu la tria,
com el 1931 i tantes vegades
abans, s entre dictadura i
repblica. De tots nosaltres
depn, amb totes les nostres
diferncies, si permetem 40
anys ms de totalitarisme i
repressi o emprenem el vol.

JOSEP GUAL