Tractats UE Web CA

Tractats
de la Uni
Europea
TRACTATS DE LA UNI EUROPEA Sumari
VERSIONS CONSOLIDADES DEL TRACTAT DE LA UNI EUROPEA

I DEL TRACTAT DE FUNCIONAMENT DE LA UNI EUROPEA ............................................ 3
VERSI CONSOLIDADA DEL TRACTAT DE LA UNI EUROPEA .............................................. 15
VERSI CONSOLIDADA DEL TRACTAT DE FUNCIONAMENT DE LA UNI EUROPEA ....... 43
PROTOCOLS .......................................................................................................................................... 167
ANNEXOS ............................................................................................................................................... 281
DECLARACIONS ANNEXES A LACTA FINAL DE LA CONFERNCIA

INTERGOVERNAMENTAL QUE HA ADOPTAT EL TRACTAT DE LISBOA ............................... 287
TAULES DE CORRESPONDNCIES ................................................................................................... 307
CARTA DELS DRETS FONAMENTALS DE LA UNI EUROPEA ............................................. 331
AVS AL LECTOR ................................................................................................................................ 345
ADVERTIMENT SOBRE AQUESTA VERSI
Aquesta versi en catal del Tractat de la Uni Europea, del Tractat de funcionament de la Uni Europea i de la
Carta dels drets fonamentals de la Uni Europea ha estat a cura dels Serveis dAssessorament Lingstic del
Parlament de Catalunya (darrera actualitzaci: 04-08-2011).
Des del web del Consell de la Uni Europea es pot accedir al diari oficial en qu es publiquen les versions
daquests textos en les llenges oficials de la Uni Europea (DO C 83, del 30 de mar de 2010).
Al web del Parlament es pot accedir tamb a la versi en occit (arans).

VERSIONS CONSOLIDADES
DEL TRACTAT DE LA UNI EUROPEA
I DEL TRACTAT
DE FUNCIONAMENT DE LA UNI EUROPEA
(2010/C 83/01)
TRACTATS DE LA UNI EUROPEA Tractats
Taula de continguts
VERSI CONSOLIDADA DEL TRACTAT DE LA UNI EUROPEA ......................................... 15
PREMBUL .............................................................................................................................................. 17
TTOL I DISPOSICIONS COMUNES .......................................................................................... 18
TTOL II DISPOSICIONS SOBRE ELS PRINCIPIS DEMOCRTICS........................................ 21
TTOL III DISPOSICIONS SOBRE LES INSTITUCIONS ............................................................. 22
TTOL IV DISPOSICIONS SOBRE LES COOPERACIONS REFORADES .............................. 27
TTOL V DISPOSICIONS GENERALS RELATIVES A LACCI EXTERIOR DE LA UNI

I DISPOSICIONS ESPECFIQUES RELATIVES A LA POLTICA EXTERIOR I
DE SEGURETAT COMUNA.......................................................................................... 27
Captol 1 Disposicions generals relatives a lacci exterior de la Uni............................ 27
Captol 2 Disposicions especfiques sobre la poltica exterior i de seguretat comuna ..... 29
Secci 1 Disposicions comunes ....................................................................... 29
Secci 2 Disposicions sobre la poltica comuna de seguretat i defensa ........... 35
TTOL VI DISPOSICIONS FINALS ................................................................................................ 38
VERSI CONSOLIDADA DEL TRACTAT DE FUNCIONAMENT

DE LA UNI EUROPEA ...................................................................................................................... 43
PREMBUL .............................................................................................................................................. 45
PRIMERA PART PRINCIPIS ........................................................................................................ 46
TTOL I CATEGORIES I MBITS DE COMPETNCIES DE LA UNI .................. 46
TTOL II DISPOSICIONS DAPLICACI GENERAL ................................................. 48
SEGONA PART NO-DISCRIMINACI I CIUTADANIA DE LA UNI ................................. 50
TERCERA PART LES POLTIQUES I ACCIONS INTERNES DE LA UNI ........................... 53
TTOL I EL MERCAT INTERIOR ................................................................................ 53
5
TTOL II LA LLIURE CIRCULACI DE MERCADERIES ......................................... 53
Captol 1 La uni duanera ................................................................................. 54
Captol 2 La cooperaci duanera ....................................................................... 55
Captol 3 Prohibici de les restriccions quantitatives entre els estats membres 55
TTOL III AGRICULTURA I PESCA .............................................................................. 56
TTOL IV LLIURE CIRCULACI DE PERSONES, SERVEIS I CAPITALS ............... 59
Captol 1 Els treballadors .................................................................................. 59
Captol 2 El dret destabliment .......................................................................... 60
Captol 3 Serveis ............................................................................................... 62
Captol 4 Capital i pagaments ........................................................................... 64
TTOL V ESPAI DE LLIBERTAT, SEGURETAT I JUSTCIA ..................................... 65
Captol 1 Disposicions generals ........................................................................ 65
Captol 2 Poltiques sobre controls a les fronteres, asil i immigraci ............... 68
Captol 3 Cooperaci judicial en matria civil .................................................. 69
Captol 4 Cooperaci judicial en matria penal ................................................ 70
Captol 5 Cooperaci policial ............................................................................ 73
TTOL VI TRANSPORTS ................................................................................................. 74
TTOL VII NORMES COMUNES SOBRE COMPETNCIA, FISCALITAT I APRO-

XIMACI DE LES LEGISLACIONS ............................................................. 77
Captol 1 Normes sobre competncia ................................................................ 77
Secci 1 Normes aplicables a les empreses ...................................... 77
Secci 2 Ajuts atorgats pels estats .................................................... 79
Captol 2 Disposicions fiscals ........................................................................... 81
Captol 3 Aproximaci de les legislacions ........................................................ 83
TTOL VIII LA POLTICA ECONMICA I MONETRIA .............................................. 84
Captol 1 La poltica econmica........................................................................ 84
Captol 2 La poltica monetria ......................................................................... 88
6
Captol 3 Disposicions institucionals ................................................................ 90
Captol 4 Disposicions especfiques per als estats membres la moneda dels

quals s leuro .................................................................................... 91
Captol 5 Disposicions transitries .................................................................... 92
TTOL IX OCUPACI ...................................................................................................... 95
TTOL X POLTICA SOCIAL ......................................................................................... 97
TTOL XI EL FONS SOCIAL EUROPEU ........................................................................ 101
TTOL XII EDUCACI, FORMACI PROFESSIONAL, JOVENTUT I ESPORT ........ 101
TTOL XIII CULTURA ........................................................................................................ 103
TTOL XIV SALUT PBLICA............................................................................................ 103
TTOL XV PROTECCI DELS CONSUMIDORS ........................................................... 104
TTOL XVI XARXES TRANSEUROPEES ........................................................................ 105
TTOL XVII INDSTRIA ..................................................................................................... 106
TTOL XVIII COHESI ECONMICA, SOCIAL I TERRITORIAL .................................. 107
TTOL XIX RECERCA I DESENVOLUPAMENT TECNOLGIC I ESPAI .................... 108
TTOL XX MEDI AMBIENT ............................................................................................. 111
TTOL XXI ENERGIA ......................................................................................................... 113
TTOL XXII TURISME ......................................................................................................... 113
TTOL XXIII PROTECCI CIVIL ......................................................................................... 114
TTOL XXIV COOPERACI ADMINISTRATIVA ............................................................. 114
QUARTA PART ASSOCIACI DELS PASOS I TERRITORIS DULTRAMAR ................... 115
CINQUENA PART LACCI EXTERIOR DE LA UNI .............................................................. 117
TTOL I DISPOSICIONS GENERALS RELATIVES A LACCI EXTERIOR DE

LA UNI .......................................................................................................... 117
TTOL II LA POLTICA COMERCIAL COMUNA ....................................................... 117
TTOL III LA COOPERACI AMB ELS PASOS TERCERS I LAJUDA HUMA-

NITRIA .......................................................................................................... 118
Captol 1 La cooperaci per al desenvolupament.............................................. 118
7
Captol 2 La cooperaci econmica, financera i tcnica amb els pasos

tercers ................................................................................................ 119
Captol 3 Lajuda humanitria........................................................................... 120
TTOL IV MESURES RESTRICTIVES ........................................................................... 120
TTOL V ACORDS INTERNACIONALS....................................................................... 121
TTOL VI RELACIONS DE LA UNI AMB LES ORGANITZACIONS INTERNACIO-

NALS I AMB ELS PASOS TERCERS I DELEGACIONS DE LA UNI ............. 122
TTOL VII CLUSULA DE SOLIDARITAT.................................................................... 124
SISENA PART DISPOSICIONS INSTITUCIONALS I FINANCERES .................................. 125
TTOL I DISPOSICIONS INSTITUCIONALS .............................................................. 125
Captol 1 Les institucions .................................................................................. 125
Secci 1 El Parlament Europeu ........................................................ 125
Secci 2 El Consell Europeu ............................................................ 127
Secci 3 El Consell ........................................................................... 128
Secci 4 La Comissi ....................................................................... 130
Secci 5 El Tribunal de Justcia de la Uni Europea ........................ 132
Secci 6 El Banc Central Europeu .................................................... 140
Secci 7 El Tribunal de Comptes ..................................................... 141
Captol 2 Actes jurdics de la Uni, procediments dadopci i altres dispo-

sicions ................................................................................................ 143
Secci 1 Actes jurdics de la Uni .................................................... 143
Secci 2 Procediments dadopci dels actes i altres disposicions .... 144
Captol 3 rgans consultius de la Uni ............................................................. 147
Secci 1 El Comit Econmic i Social ............................................. 148
Secci 2 El Comit de les Regions ................................................... 149
Captol 4 El Banc Europeu dInversions ........................................................... 150
TTOL II DISPOSICIONS FINANCERES ...................................................................... 150
Captol 1 Recursos propis de la Uni ................................................................ 151
8
Captol 2 Marc financer pluriennal ................................................................... 151
Captol 3 Pressupost anual de la Uni ............................................................... 152
Captol 4 Execuci del pressupost i aprovaci de la gesti............................... 154
Captol 5 Disposicions comunes ....................................................................... 155
Captol 6 Lluita contra el frau ........................................................................... 156
TTOL III COOPERACIONS REFORADES ................................................................. 157
SETENA PART DISPOSICIONS GENERALS I FINALS ........................................................ 159
PROTOCOLS........................................................................................................................................... 167
PROTOCOL (nm. 1) Sobre el paper dels parlaments nacionals en la Uni Europea.......................... 169
PROTOCOL (nm. 2) Sobre laplicaci dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat ............. 172
PROTOCOL (nm. 3) Sobre lestatut del Tribunal de Justcia de la Uni Europea ............................. 175
PROTOCOL (nm. 4) Sobre els estatuts del Sistema Europeu de Bancs Centrals i del Banc Central
Europeu ............................................................................................................. 194
PROTOCOL (nm. 5) Sobre els estatuts del Banc Europeu dInversions ............................................ 212
PROTOCOL (nm. 6) Sobre la fixaci de les seus de les institucions i de determinats rgans, or-
ganismes i serveis de la Uni Europea.............................................................. 223
PROTOCOL (nm. 7) Sobre els privilegis i les immunitats de la Uni Europea ................................. 224
PROTOCOL (nm. 8) Relatiu a larticle 6, apartat 2, del Tractat de la Uni Europea sobre ladhesi
de la Uni al Conveni europeu per a la salvaguarda dels drets humans i de
les llibertats fonamentals ................................................................................... 230
PROTOCOL (nm. 9) Sobre la Decisi del Consell relativa a la posada en prctica dels articles 16,
apartat 4, del Tractat de la Uni Europea i 238, apartat 2, del Tractat de fun-
cionament de la Uni Europea entre l1 de novembre de 2014 i el 31 de mar
de 2017, duna banda, i a partir de l1 dabril de 2017, de laltra ..................... 231
PROTOCOL (nm. 10) Sobre la cooperaci estructurada permanent establerta per larticle 42 del
Tractat de la Uni Europea ............................................................................... 232
PROTOCOL (nm. 11) Sobre larticle 42 del Tractat de la Uni Europea ............................................. 234
PROTOCOL (nm. 12) Sobre el procediment relatiu als dficits excessius ........................................... 235
PROTOCOL (nm. 13) Sobre els criteris de convergncia ..................................................................... 236
PROTOCOL (nm. 14) Sobre lEurogrup ............................................................................................... 238
PROTOCOL (nm. 15) Sobre determinades disposicions relatives al Regne Unit de la Gran Bretanya
i dIrlanda del Nord ........................................................................................... 239
9
PROTOCOL (nm. 16) Sobre determinades disposicions relatives a Dinamarca .................................. 241
PROTOCOL (nm. 17) Sobre Dinamarca ............................................................................................... 242
PROTOCOL (nm. 18) Sobre Frana ..................................................................................................... 243
PROTOCOL (nm. 19) Sobre el cabal de Schengen integrat en el marc de la Uni Europea ............... 244
PROTOCOL (nm. 20) Sobre laplicaci de determinats aspectes de larticle 26 del Tractat de fun-
cionament de la Uni Europea al Regne Unit i a Irlanda .................................. 247
PROTOCOL (nm. 21) Sobre la posici del Regne Unit i dIrlanda pel que fa a lespai de llibertat,
de seguretat i de justcia .................................................................................... 249
PROTOCOL (nm. 22) Sobre la posici de Dinamarca.......................................................................... 252
PROTOCOL (nm. 23) Sobre les relacions exteriors dels estats membres pel que fa al pas de les
fronteres exteriors ............................................................................................. 257
PROTOCOL (nm. 24) Sobre el dret dasil per als ciutadans dels estats membres de la Uni Europea 258
PROTOCOL (nm. 25) Sobre lexercici de les competncies compartides ............................................ 260
PROTOCOL (nm. 26) Sobre els serveis dinters general .................................................................... 262
PROTOCOL (nm. 27) Sobre el mercat interior i la competncia .......................................................... 263
PROTOCOL (nm. 28) Sobre la cohesi econmica, social i territorial ................................................ 265
PROTOCOL (nm. 29) Sobre el sistema de radiodifusi pblica en els estats membres ....................... 266
PROTOCOL (nm. 30) Sobre laplicaci de la Carta dels drets fonamentals de la Uni Europea a
Polnia i al Regne Unit ..................................................................................... 268
PROTOCOL (nm. 31) Relatiu a les importacions a la Uni Europea de productes petroliers refinats
a les Antilles Neerlandeses ............................................................................... 270
PROTOCOL (nm. 32) Sobre ladquisici de bns immobles a Dinamarca .......................................... 271
PROTOCOL (nm. 33) Sobre larticle 157 del Tractat de funcionament de la Uni Europea ............... 272
PROTOCOL (nm. 34) Sobre el rgim especial aplicable a Grenlndia ................................................ 273
PROTOCOL (nm. 35) Sobre larticle 40.3.3 de la Constituci dIrlanda ............................................. 274
PROTOCOL (nm. 36) Sobre les disposicions transitries .................................................................... 275
PROTOCOL (nm. 37) Relatiu a les conseqncies financeres de lexpiraci del Tractat CECA i al
Fons de Recerca del Carb i de lAcer ............................................................. 280
ANNEXOS ................................................................................................................................................ 281
ANNEX I Llista a qu fa referncia larticle 38 del Tractat de funcionament de la Uni Europea .. 283
10
ANNEX II Pasos i territoris dultramar als quals sapliquen les disposicions de la quarta part del
Tractat de funcionament de la Uni Europea ................................................................... 286
DECLARACIONS annexes a lActa final de la Conferncia Intergovernamental que ha adoptat el

Tractat de Lisboa signat el 13 de desembre de 2007.................................................................................. 287
A. DECLARACIONS RELATIVES A DISPOSICIONS DELS TRACTATS .............................. 289
1. Declaraci sobre la Carta dels drets fonamentals de la Uni Europea ............................. 289
2. Declaraci sobre larticle 6, apartat 2, del Tractat de la Uni Europea ............................ 289
3. Declaraci sobre larticle 8 del Tractat de la Uni Europea ............................................. 289
4. Declaraci relativa a la composici del Parlament Europeu ............................................ 289
5. Declaraci relativa a lacord poltic del Consell Europeu sobre el projecte de decisi
relativa a la composici del Parlament Europeu .............................................................. 289
6. Declaraci sobre larticle 15, apartats 5 i 6, larticle 17, apartats 6 i 7, i larticle 18 del
Tractat de la Uni Europea ............................................................................................... 289
7. Declaraci sobre larticle 16, apartat 4, del Tractat de la Uni Europea i larticle 238,
apartat 2, del Tractat de funcionament de la Uni Europea ............................................. 290
8. Declaraci relativa a les mesures prctiques que shan dadoptar en el moment de

lentrada en vigor del Tractat de Lisboa pel que fa a la presidncia del 290 Europeu i
del Consell dAfers Exteriors ........................................................................................... 292
9. Declaraci sobre larticle 16, apartat 9, del Tractat de la Uni Europea sobre la decisi
del Consell Europeu relativa a lexercici de la presidncia del Consell ........................... 292
10. Declaraci sobre larticle 17 del Tractat de la Uni Europea ........................................... 293
11. Declaraci sobre larticle 17, apartats 6 i 7, del Tractat de la Uni Europea ................... 293
13. Declaraci relativa a la poltica exterior i de seguretat comuna ....................................... 294
14. Declaraci relativa a la poltica exterior i de seguretat comuna ....................................... 294
16. Declaraci sobre larticle 55, apartat 2, del Tractat de la Uni Europea .......................... 295
17. Declaraci relativa a la primacia ...................................................................................... 295
18. Declaraci relativa a la delimitaci de les competncies ................................................. 295
19. Declaraci sobre larticle 8 del Tractat de funcionament de la Uni Europea ................. 296
20. Declaraci sobre larticle 16 del Tractat de funcionament de la Uni Europea ............... 296
11
21. Declaraci relativa a la protecci de dades de carcter personal en lmbit de la

cooperaci judicial en matria penal i de la cooperaci policial ...................................... 296
22. Declaraci sobre els articles 48 i 79 del Tractat de funcionament de la Uni Europea ... 296
23. Declaraci sobre larticle 48, segon pargraf, del Tractat de funcionament de la Uni
Europea............................................................................................................................. 296
24. Declaraci relativa a la personalitat jurdica de la Uni Europea .................................... 296
25. Declaraci sobre els articles 75 i 215 del Tractat de funcionament de la Uni Europea . 296
26. Declaraci relativa a la no-participaci dun estat membre en una mesura basada en el
ttol V de la tercera part del Tractat de funcionament de la Uni Europea ...................... 297
27. Declaraci sobre larticle 85, apartat 1, segon pargraf, del Tractat de funcionament de
la Uni Europea ................................................................................................................ 297
28. Declaraci sobre larticle 98 del Tractat de funcionament de la Uni Europea ............... 297
29. Declaraci sobre larticle 107, apartat 2, lletra c), del Tractat de funcionament de la
Uni Europea.................................................................................................................... 297
30. Declaraci sobre larticle 126 del Tractat de funcionament de la Uni Europea ............. 297
32. Declaraci sobre larticle 168, apartat 4, lletra c), del Tractat de funcionament de la
Uni Europea.................................................................................................................... 298
36. Declaraci sobre larticle 218 del Tractat de funcionament de la Uni Europea relativa
a la negociaci i la subscripci dacords internacionals pels estats membres amb re-
laci a lespai de llibertat, de seguretat i de justcia ......................................................... 299
38. Declaraci sobre larticle 252 del Tractat de funcionament de la Uni Europea relativa
al nombre dadvocats generals del Tribunal de Justcia ................................................... 299
12
43. Declaraci sobre larticle 355, apartat 6, del Tractat de funcionament de la Uni
Europea............................................................................................................................. 300
B. DECLARACIONS RELATIVES A PROTOCOLS ANNEXOS ALS TRACTATS ................ 301
44. Declaraci sobre larticle 5 del protocol sobre el cabal de Schengen integrat en el marc
de la Uni Europea ........................................................................................................... 301
45. Declaraci sobre larticle 5, apartat 2, del protocol sobre el cabal de Schengen integrat
en el marc de la Uni Europea ......................................................................................... 301
46. Declaraci sobre larticle 5, apartat 3, del protocol sobre el cabal de Schengen integrat
en el marc de la Uni Europea ......................................................................................... 301
47. Declaraci relativa a larticle 5, apartats 3, 4 i 5, del protocol sobre el cabal de Schen-
gen integrat en el marc de la Uni Europea ..................................................................... 301
48. Declaraci relativa al protocol sobre la posici de Dinamarca ........................................ 301
49. Declaraci relativa a Itlia ................................................................................................ 302
50. Declaraci sobre larticle 10 del protocol sobre les disposicions transitries .................. 302
C. DECLARACIONS DESTATS MEMBRES ............................................................................. 303
51. Declaraci del Regne de Blgica relativa als parlaments nacionals ................................. 303
52. Declaraci del Regne de Blgica, de la Repblica de Bulgria, de la Repblica

Federal dAlemanya, de la Repblica Hellnica, del Regne dEspanya, de la Re -
pblica Italiana, de la Repblica de Xipre, de la Repblica de Litunia, del Gran
Ducat de Luxemburg, de la Repblica dHongria, de la Repblica de Malta, de la
Repblica dustria, de la Repblica Portuguesa, de Romania, de la Repblica
dEslovnia i de la Repblica Eslovaca relativa als smbols de la Uni Europea ... 303
53. Declaraci de la Repblica Txeca sobre la Carta dels drets fonamentals de la Uni
Europea............................................................................................................................. 303
54. Declaraci de la Repblica Federal dAlemanya, dIrlanda, de la Repblica dHongria,

de la Repblica dustria i del Regne de Sucia ............................................................. 304
55. Declaraci del Regne dEspanya i del Regne Unit de la Gran Bretanya i dIrlanda del
Nord .................................................................................................................................. 304
56. Declaraci dIrlanda sobre larticle 3 del protocol relatiu a la posici del Regne Unit i
dIrlanda respecte a lespai de llibertat, de seguretat i de justcia .................................... 304
57. Declaraci de la Repblica Italiana relativa a la composici del Parlament Europeu ..... 304
58. Declaraci de la Repblica de Letnia, de la Repblica dHongria i de la Repblica de

Malta relativa a lortografia del nom de la moneda nica en els tractats ......................... 305
59. Declaraci del Regne dels Pasos Baixos sobre larticle 312 del Tractat de funcio-
nament de la Uni Europea .............................................................................................. 305
13
60. Declaraci del Regne dels Pasos Baixos sobre larticle 355 del Tractat de funcio-
nament de la Uni Europea .............................................................................................. 305
61. Declaraci de la Repblica de Polnia relativa a la Carta dels drets fonamentals de la

Uni Europea.................................................................................................................... 305
62. Declaraci de la Repblica de Polnia relativa al protocol sobre laplicaci de la Carta

dels drets fonamentals de la Uni Europea a Polnia i al Regne Unit ............................. 305
63. Declaraci del Regne Unit de la Gran Bretanya i dIrlanda del Nord relativa a la de-
finici del terme nacionals ........................................................................................... 305
64. Declaraci del Regne Unit de la Gran Bretanya i dIrlanda del Nord relativa al dret de
vot en les eleccions al Parlament Europeu ....................................................................... 306
65. Declaraci del Regne Unit de la Gran Bretanya i dIrlanda del Nord sobre larticle 75
del Tractat de funcionament de la Uni Europea ............................................................. 306
TAULES DE CORRESPONDNCIES ................................................................................................ 307
Tractat de la Uni Europea ......................................................................................................... 307
Tractat de funcionament de la Uni Europea ............................................................................. 311
14
VERSI CONSOLIDADA
DEL TRACTAT DE LA UNI EUROPEA
TRACTATS DE LA UNI EUROPEA TUE
PREMBUL
SA MAJESTAT EL REI DELS BELGUES, SA MAJESTAT LA REINA DE DINAMARCA, EL PRESIDENT

DE LA REPBLICA FEDERAL DALEMANYA, EL PRESIDENT DIRLANDA, EL PRESIDENT DE LA
REPBLICA HELLNICA, SA MAJESTAT EL REI DESPANYA, EL PRESIDENT DE LA REPBLICA
FRANCESA, EL PRESIDENT DE LA REPBLICA ITALIANA, SA ALTESA REIAL EL GRAN DUC DE
LUXEMBURG, SA MAJESTAT LA REINA DELS PASOS BAIXOS, EL PRESIDENT DE LA
REPBLICA PORTUGUESA, SA MAJESTAT LA REINA DEL REGNE UNIT DE LA GRAN BRETANYA
I DIRLANDA DEL NORD 1,
DECIDITS a encetar una nova etapa en el procs dintegraci europea emprs amb la creaci de les Comunitats
Europees,
INSPIRANT-SE en les herncies culturals, religioses i humanistes dEuropa, a partir de les quals shan
desenvolupat els valors universals dels drets inviolables i inalienables de les persones, de la llibertat, de la
democrcia, de la igualtat i de lestat de dret,
RECORDANT la importncia histrica de la fi de la divisi del continent europeu i la necessitat destablir unes
bases slides per a la construcci de la futura Europa,
CONFIRMANT llur adhesi als principis de la llibertat, de la democrcia i del respecte als drets humans i a les
llibertats fonamentals i llur adhesi a lestat de dret,
CONFIRMANT llur adhesi als drets socials fonamentals tal com els defineix la Carta social europea signada a
Tor el 18 doctubre de 1961 i la Carta comunitria dels drets socials fonamentals dels treballadors del 1989,
DESITJANT refermar la solidaritat entre llurs pobles, tot respectant-ne la histria, la cultura i les tradicions,
DESITJANT enfortir el funcionament democrtic i efica de les institucions, de manera que puguin acomplir
millor, en un marc institucional nic, les missions que tenen encomanades,
DECIDITS a aconseguir lenfortiment i la convergncia de llurs economies i a crear una uni econmica i
monetria que comporti, dacord amb el que disposen aquest tractat i el Tractat de funcionament de la Uni
Europea, una moneda nica i estable,
DETERMINATS a promoure el progrs econmic i social de llurs pobles, tot atenent el principi del
desenvolupament sostenible, en el marc de lassoliment del mercat interior, de lenfortiment de la cohesi i de la
protecci del medi ambient, i a dur a terme poltiques que garanteixin que els avenos en la integraci
econmica vagin acompanyats de progressos parallels en altres mbits,
DECIDITS a crear una ciutadania comuna als ciutadans de llurs pasos,
DECIDITS a dur a terme una poltica exterior i de seguretat comuna, inclosa la definici progressiva duna
poltica de defensa comuna, que podria conduir a una defensa comuna, dacord amb el que disposa larticle 42,
enfortint aix la identitat dEuropa i la seva independncia a fi de promoure la pau, la seguretat i el progrs a
Europa i al mn,
DECIDITS a facilitar la lliure circulaci de les persones, tot garantint la protecci i la seguretat de llurs pobles,
mitjanant lestabliment dun espai de llibertat, de seguretat i de justcia, dacord amb les disposicions daquest
tractat i del Tractat de funcionament de la Uni Europea,
1
Posteriorment, han esdevingut membres de la Uni Europea la Repblica de Bulgria, la Repblica Txeca, la
Repblica dEstnia, la Repblica de Xipre, la Repblica de Letnia, la Repblica de Litunia, la Repblica
dHongria, la Repblica de Malta, la Repblica dustria, la Repblica de Polnia, Romania, la Repblica
dEslovnia, la Repblica Eslovaca, la Repblica de Finlndia i el Regne de Sucia.
17
DECIDITS a continuar el procs de creaci duna uni cada vegada ms estreta entre els pobles dEuropa, en
qu les decisions sadoptin tan a prop dels ciutadans com sigui possible, dacord amb el principi de
subsidiarietat,
EN LA PERSPECTIVA de les noves etapes que cal recrrer per fer avanar la integraci europea,
HAN DECIDIT instituir una Uni Europea i amb aquesta finalitat han designat com a plenipotenciaris:
(no es reprodueix la llista dels plenipotenciaris)

ELS QUALS, havent intercanviat llurs plens poders, reconeguts en bona i deguda forma, han acordat les
disposicions segents:
TTOL I
DISPOSICIONS COMUNES
Article 1
(antic article 1 TUE)
Per mitj daquest tractat, les ALTES PARTS CONTRAENTS institueixen entre elles una UNI EUROPEA, en
avant denominada Uni, a la qual els estats membres atribueixen competncies per a assolir llurs objectius
comuns.
Aquest tractat constitueix una nova etapa en el procs de creaci duna uni cada vegada ms estreta entre els
pobles dEuropa, en qu les decisions sadoptin de la manera ms oberta possible i tan a prop dels ciutadans
com sigui possible.
La Uni es fonamenta en aquest tractat i en el Tractat de funcionament de la Uni Europea (en avant
denominats els tractats). Tots dos tractats tenen el mateix valor jurdic. La Uni substitueix i succeeix la
Comunitat Europea.
Article 2
La Uni es fonamenta en els valors del respecte a la dignitat humana, de la llibertat, de la democrcia, de la
igualtat, de lestat de dret i del respecte als drets humans, inclosos els drets de les persones pertanyents a
minories. Aquests valors sn comuns als estats membres en una societat caracteritzada pel pluralisme, la no-
discriminaci, la tolerncia, la justcia, la solidaritat i la igualtat entre dones i homes.
Article 3
1. La Uni t com a finalitat promoure la pau, els seus valors i el benestar dels seus pobles.
2. La Uni ofereix als seus ciutadans un espai de llibertat, de seguretat i de justcia sense fronteres interiors,
dins del qual es garanteix la lliure circulaci de les persones, juntament amb mesures adequades en matria de
Aquesta referncia s merament indicativa. Per a una informaci ms mplia, vegeu les taules de correspondncies
entre lantiga i la nova numeraci dels tractats.
18
control de les fronteres exteriors, dasil i dimmigraci, i tamb de prevenci de la delinqncia i de lluita contra
aquest fenomen.
3. La Uni estableix un mercat interior. La Uni treballa pel desenvolupament sostenible dEuropa, basat en
un creixement econmic equilibrat i en lestabilitat dels preus, en una economia social de mercat altament com-
petitiva, que tendeixi a la plena ocupaci i al progrs social, i en un nivell elevat de protecci i millora de la
qualitat del medi ambient. La Uni promou el progrs cientfic i tcnic.
La Uni combat lexclusi social i les discriminacions i fomenta la justcia i la protecci socials, la igualtat entre
dones i homes, la solidaritat entre generacions i la protecci dels drets dels infants.
La Uni fomenta la cohesi econmica, social i territorial i la solidaritat entre els estats membres.
La Uni respecta la riquesa de la seva diversitat cultural i lingstica i vetlla per la conservaci i el
desenvolupament del patrimoni cultural europeu.
4. La Uni estableix una uni econmica i monetria, amb leuro com a moneda.
5. En les seves relacions amb la resta del mn, la Uni referma i promou els seus valors i interessos i contri-
bueix a la protecci dels seus ciutadans. Contribueix a la pau, a la seguretat, al desenvolupament sostenible del
planeta, a la solidaritat i el respecte mutu entre els pobles, al comer lliure i just, a leradicaci de la pobresa i a
la protecci dels drets humans, en particular els drets dels infants, i tamb a lobservana estricta i el desenvolu-
pament del dret internacional, i particularment a lobservana dels principis de la Carta de les Nacions Unides.
6. La Uni persegueix els seus objectius pels mitjans adequats, en funci de les competncies que li atribu-
eixen els tractats.
Article 4
1. Dacord amb larticle 5, qualsevol competncia que els tractats no atribueixin a la Uni correspon als
estats membres.
2. La Uni respecta la igualtat dels estats membres davant dels tractats, i tamb llurs identitats nacionals,
inherents a llurs estructures poltiques i constitucionals fonamentals, incls el sistema dautonomia local i regio-
nal. La Uni respecta les funcions essencials dels estats, particularment les que tenen per objecte garantir llur
integritat territorial, mantenir lordre pblic i protegir la seguretat nacional. La seguretat nacional, en particular,
continua essent responsabilitat exclusiva de cada estat membre.
3. En virtut del principi de cooperaci lleial, la Uni i els estats membres es respecten i sassisteixen mtu-
ament en lacompliment de les missions derivades dels tractats.
Els estats membres adopten totes les mesures de carcter general o particular adequades per a garantir el
compliment de les obligacions derivades dels tractats o resultants dels actes de les institucions de la Uni.
Els estats membres faciliten a la Uni lacompliment de la seva missi i sabstenen dadoptar cap mesura que
pugui posar en perill la consecuci dels objectius de la Uni.
Article 5
(antic article 5 TCE)
1. La delimitaci de les competncies de la Uni es regeix pel principi datribuci. Lexercici de les compe-
tncies de la Uni es regeix pels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat.
2. En virtut del principi datribuci, la Uni actua nicament dins dels lmits de les competncies que els
estats membres li han atribut en els tractats per a assolir els objectius que determinen aquests tractats. Qualsevol
competncia que els tractats no atribueixin a la Uni correspon als estats membres.
19
3. En virtut del principi de subsidiarietat, la Uni, en els mbits en qu no t competncia exclusiva, interv
noms en el cas que i en la mesura en qu els objectius duna acci determinada no puguin sser suficientment
assolits pels estats membres, ni a nivell central ni a nivell regional i local, i puguin en canvi sser assolits millor,
per ra de les dimensions o dels efectes de lacci projectada, a nivell de la Uni.
Les institucions de la Uni apliquen el principi de subsidiarietat dacord amb el que estableix el Protocol sobre
laplicaci dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat. Els parlaments nacionals vetllen pel respecte al
principi de subsidiarietat dacord amb el procediment que estableix el protocol esmentat.
4. En virtut del principi de proporcionalitat, el contingut i la forma de lacci de la Uni shan de cenyir al
que sigui necessari per a assolir els objectius dels tractats.
Les institucions de la Uni apliquen el principi de proporcionalitat de conformitat amb el Protocol sobre
laplicaci dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat.
Article 6
1. La Uni reconeix els drets, les llibertats i els principis enunciats en la Carta dels drets fonamentals de la
Uni Europea, del 7 de desembre de 2000, amb les adaptacions introdudes a Estrasburg el 12 de desembre de
2007, la qual t el mateix valor jurdic que els tractats.
Les disposicions de la Carta no amplien de cap manera les competncies de la Uni definides pels tractats.
Els drets, les llibertats i els principis que la Carta enuncia sinterpreten dacord amb les disposicions generals del
ttol VII de la Carta que en regeixen la interpretaci i laplicaci i tenint degudament en compte les explicacions
a qu fa referncia la Carta, que indiquen les fonts daquestes disposicions.
2. La Uni sadhereix al Conveni europeu per la protecci dels drets humans i de les llibertats fonamentals.
Aquesta adhesi no altera les competncies de la Uni definides pels tractats.
3. Els drets fonamentals, tal com els garanteix el Conveni europeu per la protecci dels drets humans i de les
llibertats fonamentals i tal com resulten de les tradicions constitucionals comunes als estats membres, formen
part del dret de la Uni, com a principis generals.
Article 7
1. A proposta motivada dun ter dels estats membres, del Parlament Europeu o de la Comissi Europea, el
Consell, per una majoria de quatre cinquenes parts dels membres que el componen, i amb laprovaci prvia del
Parlament Europeu, pot fer constar que hi ha un risc evident de violaci greu dels valors a qu fa referncia
larticle 2 per un estat membre. Abans de fer aquesta constataci, el Consell escolta lestat membre de qu es
tracti i, seguint el mateix procediment, pot adrear-li recomanacions.
El Consell verifica peridicament si els motius que han dut a aquesta constataci sn encara vlids.
2. El Consell Europeu, per unanimitat, a proposta dun ter dels estats membres o de la Comissi Europea, i
amb laprovaci prvia del Parlament Europeu, pot fer constar que hi ha hagut una violaci greu i persistent per
un estat membre dels valors a qu fa referncia larticle 2, desprs dhaver convidat aquest estat membre a for-
mular observacions.
3. Quan sha efectuat la constataci a qu fa referncia lapartat 2, el Consell pot decidir, per majoria quali-
ficada, que se suspenguin determinats drets derivats de laplicaci dels tractats a lestat membre de qu es tracti,
inclosos els drets de vot del representant del govern daquest estat membre en el Consell. En fer-ho, el Consell
t en compte les possibles conseqncies daquesta suspensi per als drets i les obligacions de les persones fsi-
ques o jurdiques.
20
Lestat membre en qesti continua vinculat en tot cas per les obligacions que li incumbeixen en virtut dels
tractats.
4. El Consell pot decidir posteriorment, per majoria qualificada, modificar o revocar les mesures que hagi
adoptat en virtut de lapartat 3 per respondre a canvis en la situaci que lhavia dut a imposar-les.
5. Les modalitats de vot aplicables al Parlament Europeu, al Consell Europeu i al Consell als efectes
daquest article sn establertes per larticle 354 del Tractat de funcionament de la Uni Europea.
Article 8
1. La Uni desenvolupa amb els pasos vens relacions preferents, amb lobjectiu destablir un espai de
prosperitat i de bon venatge, fonamentat en els valors de la Uni i caracteritzat per unes relacions estretes i
pacfiques basades en la cooperaci.
2. Als efectes de lapartat 1, la Uni pot concloure acords especfics amb els pasos interessats. Aquests
acords poden incloure drets i obligacions recprocs, i la possibilitat de dur a terme accions en com. Llur execu-
ci s objecte duna concertaci peridica.
TTOL II
DISPOSICIONS SOBRE ELS PRINCIPIS DEMOCRTICS
Article 9
La Uni respecta en totes les seves activitats el principi de la igualtat dels seus ciutadans, que es beneficien
duna atenci igual de les seves institucions, rgans i organismes. s ciutad de la Uni qualsevol persona que
tingui la nacionalitat dun estat membre. La ciutadania de la Uni safegeix a la ciutadania nacional i no la
substitueix.
Article 10
1. El funcionament de la Uni es basa en la democrcia representativa.

2. Els ciutadans estan directament representats, a nivell de la Uni, en el Parlament Europeu.
Els estats membres estan representats en el Consell Europeu per llurs caps destat o de govern i en el Consell per
llurs governs, que sn alhora democrticament responsables, sia davant de llurs parlaments nacionals, sia davant
de llurs ciutadans.
3. Qualsevol ciutad t dret a participar en la vida democrtica de la Uni. Les decisions sadopten de la
manera ms oberta possible i tan a prop dels ciutadans com sigui possible.
4. Els partits poltics a nivell europeu contribueixen a formar la conscincia poltica europea i a expressar la
voluntat dels ciutadans de la Uni.
Article 11
1. Les institucions donen als ciutadans i a les associacions representatives, pels mitjans adequats, la possibi-
litat dexpressar i intercanviar pblicament llurs opinions en tots els mbits dacci de la Uni.
21
2. Les institucions mantenen un dileg obert, transparent i regular amb les associacions representatives i la
societat civil.
3. A fi de garantir la coherncia i la transparncia de les accions de la Uni, la Comissi Europea mant
mplies consultes amb les parts interessades.
4. Un grup, com a mnim, dun mili de ciutadans de la Uni, que siguin ciutadans dun nombre significatiu
destats membres, pot prendre la iniciativa de convidar la Comissi Europea, en el marc de les seves atribucions,
a presentar una proposta adequada sobre qestions que aquests ciutadans considerin que requereixen un acte
jurdic de la Uni amb vista a laplicaci dels tractats.
Els procediments i les condicions necessaris per a la presentaci daquesta iniciativa shan destablir dacord
amb larticle 24, primer pargraf, del Tractat de funcionament de la Uni Europea.
Article 12
Els parlaments nacionals, a fi de contribuir activament al bon funcionament de la Uni:

a) sn informats per les institucions de la Uni i reben notificaci dels projectes dactes legislatius de la
Uni dacord amb el Protocol sobre el paper dels parlaments nacionals en la Uni Europea;
b) vetllen perqu es respecti el principi de subsidiarietat dacord amb els procediments que estableix el Pro-
tocol sobre laplicaci dels principis de subsidiarietat i proporcionalitat;
c) participen, en el marc de lespai de llibertat, seguretat i justcia, en els mecanismes davaluaci de
lexecuci de les poltiques de la Uni en aquest espai, dacord amb larticle 70 del Tractat de funciona-
ment de la Uni Europea, i estan associats al control poltic dEuropol i a lavaluaci de les activitats
dEurojust, dacord amb els articles 88 i 85 del dit tractat;
d) participen en els procediments de revisi dels tractats, dacord amb larticle 48 daquest tractat;
e) sn informats de les sollicituds dadhesi a la Uni, dacord amb larticle 49 daquest tractat;
f) participen en la cooperaci interparlamentria entre els parlaments nacionals i amb el Parlament Europeu,
dacord amb el Protocol sobre el paper dels parlaments nacionals en la Uni Europea.
TTOL III
DISPOSICIONS SOBRE LES INSTITUCIONS
Article 13
1. La Uni disposa dun marc institucional que t com a finalitat promoure els seus valors, perseguir els seus
objectius i servir els seus interessos, els dels seus ciutadans i els dels estats membres, i tamb garantir la cohe-
rncia, leficcia i la continutat de les seves poltiques i accions.
Les institucions de la Uni sn:
el Parlament Europeu,
el Consell Europeu,
el Consell,
la Comissi Europea (en avant denominada Comissi),
el Tribunal de Justcia de la Uni Europea,
22
el Banc Central Europeu,

el Tribunal de Comptes.
2. Cada instituci actua dins dels lmits de les atribucions que li confereixen els tractats, dacord amb els
procediments, les condicions i els fins que aquests estableixen. Les institucions mantenen entre elles una coope-
raci lleial.
3. Les disposicions relatives al Banc Central Europeu i al Tribunal de Comptes figuren, juntament amb dis-
posicions detallades sobre les altres institucions, en el Tractat de funcionament de la Uni Europea.
4. El Parlament Europeu, el Consell i la Comissi sn assistits per un Comit Econmic i Social i per un
Comit de les Regions, que exerceixen funcions consultives.
Article 14
1. El Parlament Europeu exerceix, conjuntament amb el Consell, la funci legislativa i la funci pressupos-
tria. Exerceix funcions de control poltic i consultives, en les condicions que estableixen els tractats. Elegeix el
president de la Comissi.
2. El Parlament Europeu s compost per representants dels ciutadans de la Uni, en nombre no superior a
set-cents cinquanta, ms el president. La representaci dels ciutadans s decreixentment proporcional, amb un
llindar mnim de sis membres per estat membre. No es poden assignar a cap estat membre ms de noranta-sis
escons.
El Consell Europeu adopta per unanimitat, a iniciativa del Parlament Europeu i amb la seva aprovaci, una deci-
si que en fixa la composici, respectant els principis a qu fa referncia el primer pargraf.
3. Els membres del Parlament Europeu sn elegits per sufragi universal directe, lliure i secret, per a un mandat de
cinc anys.
4. El Parlament Europeu elegeix dentre els seus membres el president i la mesa.
Article 15
1. El Consell Europeu dna a la Uni els impulsos necessaris per al seu desenvolupament i en defineix les
orientacions i les prioritats poltiques generals. No exerceix funci legislativa.
2. El Consell Europeu s compost pels caps destat o de govern dels estats membres, i tamb pel seu presi-
dent i pel president de la Comissi. Lalt representant de la Uni per als afers exteriors i la poltica de seguretat
participa en els treballs del Consell Europeu.
3. El Consell Europeu es reuneix dues vegades el semestre per convocatria del seu president. Quan lordre
del dia ho exigeix, els membres del Consell Europeu poden decidir dsser assistits cadascun per un ministre i,
en el cas del president de la Comissi, per un membre de la Comissi. Quan la situaci ho exigeix, el president
convoca una reuni extraordinria del Consell Europeu.
4. El Consell Europeu es pronuncia per consens, llevat que els tractats ho disposin altrament.
5. El Consell Europeu elegeix el seu president per majoria qualificada per a un mandat de dos anys i mig,
renovable una vegada. En cas dimpediment o falta greu, el Consell Europeu pot posar fi al seu mandat pel ma-
teix procediment.
6. El president del Consell Europeu:
a) presideix i impulsa els treballs del Consell Europeu;
23
b) garanteix la preparaci i la continutat dels treballs del Consell Europeu, en cooperaci amb el president
de la Comissi i basant-se en els treballs del Consell dAfers Generals;
c) treballa per facilitar la cohesi i el consens en el si del Consell Europeu;
d) presenta un informe al Parlament Europeu desprs de cada reuni del Consell Europeu.
El president del Consell Europeu assumeix, al seu nivell i en qualitat de tal, la representaci exterior de la Uni
en els afers de poltica exterior i de seguretat comuna, sens perjudici de les atribucions de lalt representant de la
Uni per als afers exteriors i la poltica de seguretat.
El president del Consell Europeu no pot exercir cap mandat nacional.
Article 16
1. El Consell exerceix, conjuntament amb el Parlament Europeu, la funci legislativa i la funci pressupos-
tria. Exerceix funcions de definici de les poltiques i de coordinaci, dacord amb les condicions que establei-
xen els tractats.
2. El Consell es compon dun representant de cada estat membre a nivell ministerial, facultat per a compro-
metre el govern de lestat membre que representa i per a exercir el dret de vot.
3. El Consell es pronuncia per majoria qualificada, llevat que els tractats ho disposin altrament.
4. A partir de l1 de novembre de 2014, la majoria qualificada es defineix com un mnim del 55% dels
membres del Consell que ninclogui almenys quinze i representi estats membres que reuneixin com a mnim el
65% de la poblaci de la Uni.
Una minoria de bloqueig ha dincloure com a mnim quatre membres del Consell; altrament, es considera
assolida la majoria qualificada.
Les altres normes que regeixen el vot per majoria qualificada sn establertes per larticle 238, apartat 2, del
Tractat de funcionament de la Uni Europea.
5. Les disposicions transitries relatives a la definici de la majoria qualificada que sn aplicables fins al 31
doctubre de 2014, i les aplicables entre l1 de novembre de 2014 i el 31 de mar de 2017, sn les que estableix
el Protocol sobre les disposicions transitries.
6. El Consell es reuneix en diverses formacions, la llista de les quals sadopta dacord amb larticle 236 del
El Consell dAfers Generals garanteix la coherncia dels treballs de les diverses formacions del Consell. Prepara
les reunions del Consell Europeu i en garanteix lactuaci subsegent, en collaboraci amb el president del
Consell Europeu i la Comissi.
El Consell dAfers Exteriors elabora lacci exterior de la Uni tenint en compte les lnies estratgiques
definides pel Consell Europeu i vetlla per la coherncia de lacci de la Uni.
7. Un comit dels representants permanents dels governs dels estats membres sencarrega de preparar els
treballs del Consell.
8. El Consell es reuneix en pblic quan delibera i vota sobre un projecte dacte legislatiu. Amb aquesta fina-
litat, cada sessi del Consell es divideix en dues parts, dedicades respectivament a les deliberacions sobre els
actes legislatius de la Uni i a les activitats no legislatives.
9. La presidncia de les formacions del Consell, a excepci de la dAfers Exteriors, s exercida pels repre-
sentants dels estats membres en el Consell per mitj dun sistema de rotaci igualitari, dacord amb les condici-
ons que estableix larticle 236 del Tractat de funcionament de la Uni Europea.
24
Article 17
1. La Comissi promou linters general de la Uni i adopta les iniciatives adequades amb aquesta finalitat.
Vetlla perqu sapliquin els tractats i les mesures adoptades per les institucions en virtut daquests tractats. Su-
pervisa laplicaci del dret de la Uni sota el control del Tribunal de Justcia de la Uni Europea. Executa el
pressupost i gestiona els programes. Exerceix funcions de coordinaci, execuci i gesti, de conformitat amb les
condicions que estableixen els tractats. A excepci de la poltica exterior i de seguretat comuna i dels altres ca-
sos establerts pels tractats, assumeix la representaci exterior de la Uni. Adopta les iniciatives de la programa-
ci anual i plurianual de la Uni a fi darribar a acords interinstitucionals.
2. Els actes legislatius de la Uni noms es poden adoptar a proposta de la Comissi, llevat que els tractats
ho disposin altrament. La resta dactes sadopten a proposta de la Comissi quan aix ho estableixen els tractats.
3. El mandat de la Comissi s de cinc anys.
Els membres de la Comissi sn elegits per ra de llur competncia general i de llur comproms europeu dentre
personalitats que ofereixin plenes garanties dindependncia.
La Comissi exerceix les seves responsabilitats amb plena independncia. Sens perjudici del que disposa
larticle 18, apartat 2, els membres de la Comissi no solliciten ni accepten instruccions de cap govern,
instituci, rgan o organisme. Sabstenen de qualsevol acte incompatible amb llurs obligacions o amb
lexecuci de llurs tasques.
4. La Comissi nomenada entre la data dentrada en vigor del Tractat de Lisboa i el 31 doctubre de 2014 es
compon dun ciutad de cada estat membre, incloent-hi el seu president i lalt representant de la Uni per als
afers exteriors i la poltica de seguretat, que ns un dels vicepresidents.
5. A partir de l1 de novembre de 2014, la Comissi es compon dun nombre de membres, incloent-hi el seu
president i lalt representant de la Uni per als afers exteriors i la poltica de seguretat, corresponent als dos ter-
os del nombre destats membres, llevat que el Consell Europeu decideixi, per unanimitat, modificar aquest
nombre.
Els membres de la Comissi sn escollits dentre els ciutadans dels estats membres per mitj dun sistema de
rotaci estrictament paritria entre els estats membres que permeti tenir en compte la diversitat demogrfica i
geogrfica del conjunt dels estats membres. Aquest sistema s establert per unanimitat pel Consell Europeu
dacord amb larticle 244 del Tractat de funcionament de la Uni Europea.
6. El president de la Comissi:
a) defineix les orientacions en el marc de les quals la Comissi exerceix les seves funcions;
b) determina lorganitzaci interna de la Comissi a fi de garantir la coherncia, leficcia i la collegialitat
de la seva acci;
c) nomena vicepresidents, altres que lalt representant de la Uni per als afers exteriors i la poltica de segu-
retat, dentre els membres de la Comissi.
Un membre de la Comissi presenta la dimissi si li ho demana el president. Lalt representant de la Uni per
als afers exteriors i la poltica de seguretat presenta la dimissi, dacord amb el procediment que estableix
larticle 18, apartat 1, si li ho demana el president.
7. Tenint en compte les eleccions al Parlament Europeu, i desprs dhaver fet les consultes pertinents, el
Consell Europeu proposa al Parlament Europeu, per majoria qualificada, un candidat al crrec de president de la
Comissi. El Parlament Europeu elegeix el candidat per la majoria dels membres que el componen. Si el candi-
dat no obt la majoria necessria, el Consell Europeu proposa en el termini dun mes, per majoria qualificada,
un nou candidat, que s elegit pel Parlament Europeu pel mateix procediment.
El Consell, de com acord amb el president electe, adopta la llista de les altres personalitats que proposa
nomenar membres de la Comissi. Aquestes personalitats sn escollides, a partir de les propostes presentades
25
pels estats membres, dacord amb els criteris que enuncien lapartat 3, segon pargraf, i lapartat 5, segon
pargraf.
El president, lalt representant de la Uni per als afers exteriors i la poltica de seguretat i la resta de membres de
la Comissi se sotmeten collegiadament al vot daprovaci del Parlament Europeu. Basant-se en aquesta
aprovaci, la Comissi s nomenada pel Consell Europeu, per majoria qualificada.
8. La Comissi t una responsabilitat collegiada davant del Parlament Europeu. El Parlament Europeu pot votar
una moci de censura contra la Comissi de conformitat amb larticle 234 del Tractat de funcionament de la
Uni Europea. Si saprova aquesta moci, els membres de la Comissi han de dimitir collectivament llurs cr-
recs i lalt representant de la Uni per als afers exteriors i la poltica de seguretat ha de dimitir els crrecs que
exerceix a la Comissi.
Article 18
1. El Consell Europeu nomena per majoria qualificada, amb laprovaci del president de la Comissi, lalt
representant de la Uni per als afers exteriors i la poltica de seguretat. El Consell Europeu pot posar fi al seu
mandat pel mateix procediment.
2. Lalt representant condueix la poltica exterior i de seguretat comuna de la Uni. Contribueix amb les
seves propostes a elaborar aquesta poltica i lexecuta com a mandatari del Consell. Actua de la mateixa manera
amb relaci a la poltica comuna de seguretat i defensa.
3. Lalt representant presideix el Consell dAfers Exteriors.
4. Lalt representant s un dels vicepresidents de la Comissi. Vetlla per la coherncia de lacci exterior de
la Uni. Sencarrega, dins de la Comissi, de les responsabilitats que incumbeixen a aquesta instituci en
lmbit de les relacions exteriors i de la coordinaci de la resta daspectes de lacci exterior de la Uni. En
lexercici daquestes responsabilitats dins de la Comissi, i exclusivament pel que fa a aquestes responsabilitats,
lalt representant est subjecte als procediments pels quals es regeix el funcionament de la Comissi, en la me-
sura que aix sigui compatible amb els apartats 2 i 3.
Article 19
1. El Tribunal de Justcia de la Uni Europea comprn el Tribunal de Justcia, el Tribunal General i els tri-
bunals especialitzats. Garanteix lobservana del dret en la interpretaci i laplicaci dels tractats.
Els estats membres estableixen les vies de recurs necessries per a garantir una tutela judicial efectiva en els
mbits daplicaci del dret de la Uni.
2. El Tribunal de Justcia es compon dun jutge per estat membre. s assistit per advocats generals.
El Tribunal General es compon, com a mnim, dun jutge per estat membre.
Els jutges i advocats generals del Tribunal de Justcia i els jutges del Tribunal General sn elegits dentre personalitats
que ofereixin plenes garanties dindependncia i que reuneixin les condicions que estableixen els articles 253 i 254 del
Tractat de funcionament de la Uni Europea. Sn nomenats de com acord pels governs dels estats membres per a un
perode de sis anys. Els jutges i advocats generals sortints poden tornar a sser nomenats.
3. El Tribunal de Justcia de la Uni Europea es pronuncia, de conformitat amb els tractats:
a) sobre els recursos interposats per un estat membre, per una instituci o per persones fsiques o jurdiques;
b) a ttol prejudicial, a petici dels rgans jurisdiccionals nacionals, sobre la interpretaci del dret de la Uni
o sobre la validesa dels actes adoptats per les institucions;
c) en els altres casos que els tractats determinin.
26
TTOL IV
DISPOSICIONS SOBRE LES COOPERACIONS REFORADES
Article 20
(antics articles 27a a 27e, 40 a 40b i 43 a 45 TUE i antics articles 11 i 11a TCE)
1. Els estats membres que vulguin instaurar entre ells una cooperaci reforada en el marc de les competn-
cies no exclusives de la Uni poden recrrer a les institucions de la Uni i exercir aquestes competncies apli-
cant les disposicions pertinents dels tractats, dins dels lmits i dacord amb les normes que estableixen aquest
article i els articles 326 a 334 del Tractat de funcionament de la Uni Europea.
La finalitat de les cooperacions reforades s impulsar lassoliment dels objectius de la Uni, protegir-ne els
interessos i reforar el procs dintegraci. Les cooperacions reforades estan obertes permanentment a tots els
estats membres, de conformitat amb larticle 328 del Tractat de funcionament de la Uni Europea.
2. La decisi dautoritzar una cooperaci reforada s adoptada pel Consell en darrera instncia, quan de-
termini que els objectius perseguits per aquesta cooperaci no poden sser assolits en un termini raonable per la
Uni en el seu conjunt, i a condici que hi participin almenys nou estats membres. El Consell es pronuncia
dacord amb el procediment que estableix larticle 329 del Tractat de funcionament de la Uni Europea.
3. Tots els membres del Consell poden participar en les seves deliberacions, per nicament poden participar en la
votaci els membres del Consell que representen els estats membres que participen en una cooperaci reforada. Les
modalitats de votaci sn les que estableix larticle 330 del Tractat de funcionament de la Uni Europea.
4. Els actes adoptats en el marc duna cooperaci reforada vinculen nicament els estats membres participants.
Aquests actes no sn considerats com a part del cabal que han dacceptar els estats candidats a adherir-se a la Uni.
TTOL V
DISPOSICIONS GENERALS RELATIVES A LACCI EXTERIOR DE LA UNI I DISPOSICIONS
ESPECFIQUES RELATIVES A LA POLTICA EXTERIOR I DE SEGURETAT COMUNA
CAPTOL 1
DISPOSICIONS GENERALS RELATIVES A LACCI EXTERIOR DE LA UNI
Article 21
1. Lacci de la Uni en lescena internacional es basa en els principis que nhan inspirat la creaci, el
desenvolupament i lampliaci i que pretn fomentar en la resta del mn: la democrcia, lestat de dret, la uni-
versalitat i la indivisibilitat dels drets humans i de les llibertats fonamentals, el respecte a la dignitat humana, els
principis digualtat i solidaritat i el respecte als principis de la Carta de les Nacions Unides i del dret internacio-
nal.
La Uni sesfora a desenvolupar relacions i crear associacions amb els pasos tercers i amb les organitzacions
internacionals, regionals o mundials que comparteixin els principis que esmenta el primer pargraf. Promou
solucions multilaterals als problemes comuns, en particular en el marc de les Nacions Unides.
2. La Uni defineix i executa poltiques comunes i accions i treballa per aconseguir un alt grau de coopera-
ci en tots els mbits de les relacions internacionals amb la finalitat de:
a) defensar els seus valors, els seus interessos fonamentals, la seva seguretat, la seva independncia i la seva integritat;
27
b) consolidar i sostenir la democrcia, lestat de dret, els drets humans i els principis del dret internacional;
c) mantenir la pau, prevenir els conflictes i enfortir la seguretat internacional, dacord amb els propsits i els
principis de la Carta de les Nacions Unides, i dacord amb els principis de lActa final dHlsinki i amb
els objectius de la Carta de Pars, inclosos els relacionats amb les fronteres exteriors;
d) donar suport al desenvolupament sostenible en lmbit econmic, social i mediambiental dels pasos en
desenvolupament, amb lobjectiu fonamental deradicar la pobresa;
e) fomentar la integraci de tots els pasos en leconomia mundial, entre altres vies per mitj de la supressi
progressiva de les restriccions al comer internacional;
f) contribuir a elaborar mesures internacionals per a protegir i millorar la qualitat del medi ambient i la ges-
ti sostenible dels recursos naturals mundials, a fi de garantir un desenvolupament sostenible;
g) ajudar les poblacions, els pasos i les regions que senfrontin a catstrofes naturals o dorigen hum, i
h) promoure un sistema internacional basat en una cooperaci multilateral slida i en una bona governana mundial.
3. La Uni respecta els principis i persegueix els objectius a qu fan referncia els apartats 1 i 2 en lelaboraci i
lexecuci de la seva acci exterior en els diversos mbits que sn objecte daquest ttol i de la cinquena part del Tractat
de funcionament de la Uni Europea, i tamb en els aspectes exteriors de les seves altres poltiques.
La Uni vetlla per mantenir la coherncia entre els diversos mbits de la seva acci exterior i entre aquests i les
seves altres poltiques. El Consell i la Comissi, assistits per lalt representant de la Uni per als afers exteriors i
la poltica de seguretat, garanteixen aquesta coherncia i cooperen a aquest efecte.
Article 22
1. Basant-se en els principis i objectius que enumera larticle 21, el Consell Europeu determina els interes-
sos i els objectius estratgics de la Uni.
Les decisions del Consell Europeu sobre els interessos i els objectius estratgics de la Uni tenen per objecte la
poltica exterior i de seguretat comuna i altres mbits de lacci exterior de la Uni. Es poden referir a les
relacions de la Uni amb un pas o una regi o b respondre a un enfocament temtic. Determinen la durada que
tindran i els mitjans que hauran daportar la Uni i els estats membres.
El Consell Europeu es pronuncia per unanimitat basant-se en una recomanaci del Consell, adoptada per aquest
segons les modalitats establertes per a cada mbit. Les decisions del Consell Europeu sexecuten dacord amb
els procediments que estableixen els tractats.
2. Lalt representant de la Uni per als afers exteriors i la poltica de seguretat, en lmbit de la poltica exterior i de
seguretat comuna, i la Comissi, en els altres mbits de lacci exterior, poden presentar propostes conjuntes al Consell.
28
CAPTOL 2
DISPOSICIONS ESPECFIQUES SOBRE LA POLTICA EXTERIOR
I DE SEGURETAT COMUNA
SECCI 1
Article 23
Lacci de la Uni en lescena internacional a lempara daquest captol es fonamenta en els principis,
persegueix els objectius i s dirigida dacord amb les disposicions generals que defineix el captol 1.
Article 24
1. La competncia de la Uni en matria de poltica exterior i de seguretat comuna comprn tots els mbits
de la poltica exterior i totes les qestions relatives a la seguretat de la Uni, incloent-hi la definici progressiva
duna poltica comuna de defensa, que pot dur a una defensa comuna.
La poltica exterior i de seguretat comuna est subjecta a regles i procediments especfics. La defineixen i executen el
Consell Europeu i el Consell, que es pronuncien per unanimitat, llevat que els tractats ho disposin altrament. En resta
exclosa ladopci dactes legislatius. La poltica exterior i de seguretat comuna s executada per lalt representant de la
Uni per als afers exteriors i la poltica de seguretat i pels estats membres, dacord amb els tractats. Les atribucions
especfiques del Parlament Europeu i de la Comissi en aquest mbit sn definides pels tractats. El Tribunal de Justcia
de la Uni Europea no s competent amb relaci a aquestes disposicions, salvant la seva competncia per a controlar
lobservana de larticle 40 del present tractat i per a verificar la legalitat de determinades decisions a qu fa referncia
larticle 275, segon pargraf, del Tractat de funcionament de la Uni Europea.
2. En el marc dels principis i objectius de la seva acci exterior, la Uni dirigeix, defineix i executa una
poltica exterior i de seguretat comuna basada en el desenvolupament de la solidaritat poltica mtua dels estats
membres, en la identificaci de les qestions dinters general i en la consecuci duna convergncia cada vega-
da ms gran en les accions dels estats membres.
3. Els estats membres presten suport actiu i sense reserves a la poltica exterior i de seguretat de la Uni,
amb esperit de lleialtat i solidaritat mtua, i respecten lacci de la Uni en aquest mbit.
Els estats membres treballen conjuntament per refermar i desenvolupar llur solidaritat poltica mtua.
Sabstenen de tota acci contrria als interessos de la Uni o que en pugui perjudicar leficcia com a fora de
cohesi en les relacions internacionals.
El Consell i lalt representant vetllen perqu es respectin aquests principis.
Article 25
La Uni condueix la poltica exterior i de seguretat comuna:

a) definint-ne les orientacions generals;
b) adoptant decisions que defineixin:
i) les accions que ha de dur a terme la Uni,
29
ii) les posicions que ha dadoptar la Uni,

iii) les modalitats dexecuci de les decisions a qu fan referncia els incisos i i ii,
i
c) enfortint la cooperaci sistemtica entre els estats membres en la direcci de llur poltica.
Article 26
1. El Consell Europeu determina els interessos estratgics de la Uni, fixa els objectius i defineix les orien-
tacions generals de la poltica exterior i de seguretat comuna, dhuc pel que fa a les qestions que tenen reper-
cussions en matria de defensa. Adopta les decisions que siguin necessries.
Si un esdeveniment internacional ho exigeix, el president del Consell Europeu convoca una reuni
extraordinria del Consell Europeu per a definir les lnies estratgiques de la poltica de la Uni amb relaci a
aquest esdeveniment.
2. El Consell elabora la poltica exterior i de seguretat comuna i adopta les decisions necessries per a definir i exe-
cutar aquesta poltica, basant-se en les orientacions generals i en les lnies estratgiques definides pel Consell Europeu.
El Consell i lalt representant de la Uni per als afers exteriors i la poltica de seguretat vetllen per la unitat, la
coherncia i leficcia de lacci de la Uni.
3. La poltica exterior i de seguretat comuna s executada per lalt representant i pels estats membres, em-
prant els mitjans nacionals i els de la Uni.
Article 27
1. Lalt representant de la Uni per als afers exteriors i la poltica de seguretat, que presideix el Consell
dAfers Exteriors, contribueix amb les seves propostes a elaborar la poltica exterior i de seguretat comuna i
garanteix lexecuci de les decisions adoptades pel Consell Europeu i el Consell.
2. Lalt representant representa la Uni en les matries relatives a la poltica exterior i de seguretat comuna.
Dirigeix el dileg poltic amb tercers en nom de la Uni i expressa la posici de la Uni en les organitzacions
internacionals i en les conferncies internacionals.
3. En el compliment del seu mandat, lalt representant s assistit per un servei europeu dacci exterior.
Aquest servei treballa en collaboraci amb els serveis diplomtics dels estats membres i s compost per funcio-
naris dels serveis competents de la Secretaria General del Consell i de la Comissi i per personal en comissi de
serveis dels serveis diplomtics nacionals. Lorganitzaci i el funcionament del servei europeu dacci exterior
sestableixen per mitj duna decisi del Consell. El Consell es pronuncia a proposta de lalt representant, amb
la consulta prvia al Parlament Europeu i amb laprovaci prvia de la Comissi.
Article 28
1. Quan la situaci internacional exigeix una acci operativa de la Uni, el Consell adopta les decisions
necessries. Aquestes decisions determinen llurs objectius, llur abast, els mitjans que cal posar a disposici de la
Uni, les condicions dexecuci i, si cal, la durada que tindran.
Si es produeix un canvi de circumstncies que tingui una incidncia clara en una qesti que sigui objecte duna
decisi daquest tipus, el Consell revisa els principis i els objectius daquesta decisi i adopta les decisions
necessries.
30
2. Les decisions a qu fa referncia lapartat 1 sn vinculants per als estats membres en llurs adopcions de
posici i en la direcci de llur acci.
3. Qualsevol adopci de posici o qualsevol acci nacional projectada en aplicaci duna decisi adoptada
en virtut de lapartat 1 s comunicada per lestat membre interessat en uns terminis que permetin, si cal, una
concertaci prvia en el si del Consell. Lobligaci dinformaci prvia no saplica a les mesures que constitu-
eixin una mera transposici a lmbit nacional de les decisions del Consell.
4. En cas de necessitat imperiosa per ra de levoluci de la situaci, i a falta de revisi de la decisi del
Consell a qu fa referncia lapartat 1, els estats membres poden adoptar amb carcter durgncia les mesures
que calguin, tenint en compte els objectius generals de la decisi. Lestat membre que adopti aquestes mesures
ninforma immediatament el Consell.
5. En cas de dificultats importants per a aplicar una decisi adoptada en virtut daquest article, un estat
membre ninforma el Consell, que debat la qesti i cerca les solucions adequades. Aquestes solucions no poden
anar en contra dels objectius de la decisi a qu fa referncia lapartat 1 ni minvar-ne leficcia.
Article 29
El Consell adopta decisions que defineixen la posici de la Uni sobre una qesti concreta de carcter
geogrfic o temtic. Els estats membres vetllen perqu llurs poltiques nacionals estiguin dacord amb les
posicions de la Uni.
Article 30
1. Qualsevol estat membre o lalt representant de la Uni per als afers exteriors i la poltica de seguretat, i
tamb lalt representant amb el suport de la Comissi, poden sotmetre al Consell qualsevol qesti relacionada
amb la poltica exterior i de seguretat comuna i presentar-li, respectivament, iniciatives o propostes.
2. En els casos que requereixin una decisi rpida, lalt representant convoca, sia dofici, sia a petici dun
estat membre, una reuni extraordinria del Consell, en un termini de quaranta-vuit hores o, en cas de necessitat
absoluta, en un termini ms breu.
Article 31
1. Les decisions derivades daquest captol sn adoptades pel Consell Europeu i pel Consell per unanimitat,
llevat que aquest captol ho disposi altrament. En resta exclosa ladopci dactes legislatius.
Qualsevol membre del Consell que sabstingui en una votaci pot motivar la seva abstenci amb una declaraci formal,
de conformitat amb el present pargraf. En aquest cas, no est obligat a aplicar la decisi, per naccepta el carcter
vinculant per a la Uni. Amb esperit de solidaritat mtua, aquest estat membre sabst de qualsevol acci que pugui
obstaculitzar o impedir lacci de la Uni basada en aquesta decisi i els altres estats membres en respecten la posici. Si
els membres del Consell que motiven labstenci amb aquesta declaraci representen almenys un ter dels estats
membres, que reuneix com a mnim un ter de la poblaci de la Uni, la decisi no sadopta.
2. Com a excepci al que disposa lapartat 1, el Consell es pronuncia per majoria qualificada:
quan adopta una decisi que defineix una acci o una posici de la Uni a partir duna decisi del Consell
Europeu relativa als interessos i objectius estratgics de la Uni a qu fa referncia larticle 22, apartat 1;
31
quan adopta una decisi que defineix una acci o una posici de la Uni a partir duna proposta presentada per
lalt representant de la Uni per als afers exteriors i la poltica de seguretat en resposta a una petici especfica que
el Consell Europeu li hagi adreat per iniciativa prpia o a iniciativa de lalt representant;
quan adopta qualsevol decisi amb vista a executar una decisi que defineixi una acci o una posici de
la Uni;
quan nomena un representant especial dacord amb larticle 33.
Si un membre del Consell declara que, per motius vitals i explcits de poltica nacional, t intenci doposar-se a
ladopci duna decisi que hagi dsser adoptada per majoria qualificada, no es fa la votaci. Lalt
representant, en estreta consulta amb lestat membre de qu es tracti, intenta trobar una soluci que sigui
acceptable per a aquest estat. Si aix no sesdev, el Consell, per majoria qualificada, pot demanar que la
qesti se sotmeti al Consell Europeu perqu adopti una decisi per unanimitat.
3. El Consell Europeu pot adoptar, per unanimitat, una decisi que estableixi que el Consell es pronunci per
majoria qualificada en casos altres que els que determina lapartat 2.
4. Els apartats 2 i 3 no sapliquen a les decisions que tinguin repercussions en lmbit militar o de la defensa.
5. En qestions de procediment, el Consell es pronuncia per la majoria dels membres que el componen.
Article 32
Els estats membres es concerten en el si del Consell Europeu i del Consell sobre qualsevol qesti de poltica
exterior i de seguretat que sigui dinters general, amb vista a definir un enfocament com. Abans demprendre
qualsevol acci en lescena internacional o dassumir qualsevol comproms que pugui afectar els interessos de la
Uni, cada estat membre consulta els altres en el si del Consell Europeu o del Consell. Els estats membres
garanteixen, per mitj de la convergncia de llurs accions, que la Uni pugui defensar els seus interessos i valors
en lescena internacional. Els estats membres sn solidaris entre ells.
Quan el Consell Europeu o el Consell han definit un enfocament com de la Uni en el sentit que determina el
primer pargraf, lalt representant de la Uni per als afers exteriors i la poltica de seguretat i els ministres
dafers exteriors dels estats membres coordinen llurs activitats en el si del Consell.
Les missions diplomtiques dels estats membres i les delegacions de la Uni en els pasos tercers i davant de les
organitzacions internacionals cooperen entre elles i contribueixen a la formulaci i lexecuci de lenfocament
com.
Article 33
El Consell, a proposta de lalt representant de la Uni per als afers exteriors i la poltica de seguretat, pot
nomenar un representant especial amb un mandat relatiu a qestions poltiques especfiques. El representant
especial exerceix el seu mandat sota lautoritat de lalt representant.
Article 34
1. Els estats membres coordinen llur acci en el si de les organitzacions internacionals i en ocasi de les
conferncies internacionals. Els estats membres defensen en aquests frums les posicions de la Uni. Lalt re-
presentant de la Uni per als afers exteriors i la poltica de seguretat garanteix lorganitzaci daquesta coordi-
naci.
32
En les organitzacions internacionals i en les conferncies internacionals en qu no participen tots els estats
membres, els que hi participen defensen les posicions de la Uni.
2. De conformitat amb larticle 24, apartat 3, els estats membres representats en organitzacions internacio-
nals i en conferncies internacionals en qu no participen tots els estats membres mantenen informats els altres
estats membres i lalt representant sobre qualsevol qesti dinters com.
Els estats membres que tamb sn membres del Consell de Seguretat de les Nacions Unides shan de concertar
entre ells i han de mantenir plenament informats els altres estats membres i lalt representant. Els estats
membres que sn membres del Consell de Seguretat han de defensar, en lexercici de llurs funcions, les
posicions i els interessos de la Uni, sens perjudici de les responsabilitats que els corresponen en virtut de les
disposicions de la Carta de les Nacions Unides.
Quan la Uni ha definit una posici sobre una qesti inclosa en lordre del dia del Consell de Seguretat de les
Nacions Unides, els estats membres que sn membres del Consell de Seguretat demanen que lalt representant
sigui convidat a presentar la posici de la Uni.
Article 35
Les missions diplomtiques i consulars dels estats membres i les delegacions de la Uni en els pasos tercers i
en les conferncies internacionals, i tamb llurs representacions davant de les organitzacions internacionals,
cooperen per garantir lobservana i lexecuci de les decisions que defineixen posicions i accions de la Uni
adoptades en virtut daquest captol.
Intensifiquen llur cooperaci intercanviant informacions i fent valoracions comunes.
Contribueixen a laplicaci del dret de protecci dels ciutadans de la Uni en el territori de pasos tercers,
dacord amb larticle 20, apartat 2, lletra c), del Tractat de funcionament de la Uni Europea, i tamb de les
mesures adoptades en aplicaci de larticle 23 del dit tractat.
Article 36
Lalt representant de la Uni per als afers exteriors i la poltica de seguretat consulta peridicament el Parlament
Europeu sobre els aspectes principals i les opcions fonamentals de la poltica exterior i de seguretat comuna i de
la poltica comuna de seguretat i defensa i linforma sobre levoluci daquestes poltiques. Vetlla perqu es
tinguin degudament en compte les opinions del Parlament Europeu. Els representants especials poden sser
associats a la informaci al Parlament Europeu.
El Parlament Europeu pot adrear preguntes o formular recomanacions al Consell i a lalt representant. Dues
vegades lany, t lloc al Parlament Europeu un debat sobre els progressos efectuats en lexecuci de la poltica
exterior i de seguretat comuna, inclosa la poltica comuna de seguretat i defensa.
Article 37
La Uni pot concloure acords amb un o diversos estats o organitzacions internacionals en els mbits que sn
objecte daquest captol.
33
Article 38
Sens perjudici del que disposa larticle 240 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, un comit poltic i
de seguretat fa el seguiment de la situaci internacional en els mbits relatius a la poltica exterior i de seguretat
comuna i contribueix a definir les poltiques mitjanant lemissi de dictmens adreats al Consell, a petici
daquest o de lalt representant de la Uni per als afers exteriors i la poltica de seguretat o b per iniciativa
prpia. Aix mateix, supervisa lexecuci de les poltiques acordades, sens perjudici de les competncies de lalt
representant.
En el marc daquest captol, el comit poltic i de seguretat exerceix, sota la responsabilitat del Consell i de lalt
representant, el control poltic i la direcci estratgica de les operacions de gesti de crisis a qu fa referncia
larticle 43.
El Consell, als efectes duna operaci de gesti de crisi, i per al temps que duri aquesta operaci, pot, en els
termes que determini, autoritzar el comit a adoptar les decisions adequades amb relaci al control poltic i la
direcci estratgica de loperaci.
Article 39
Dacord amb larticle 16 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, i no obstant el que disposa lapartat 2
del dit article, el Consell ha dadoptar una decisi que estableixi les normes relatives a la protecci de les
persones fsiques respecte al tractament de dades de carcter personal pels estats membres en lexercici de les
activitats compreses en lmbit daplicaci daquest captol i les normes relatives a la lliure circulaci
daquestes dades. Lobservana daquestes normes est subjecta al control dautoritats independents.
Article 40
Lexecuci de la poltica exterior i de seguretat comuna no afecta laplicaci dels procediments i labast
respectiu de les atribucions de les institucions que estableixen els tractats per a lexercici de les competncies de
la Uni que esmenten els articles 3 a 6 del Tractat de funcionament de la Uni Europea.
Aix mateix, lexecuci de les poltiques que esmenten els dits articles no afecta laplicaci dels procediments i
labast respectiu de les atribucions de les institucions que estableixen els tractats per a lexercici de les
competncies de la Uni a lempara daquest captol.
Article 41
1. Les despeses administratives contretes per les institucions en execuci daquest captol sn a crrec del
pressupost de la Uni.
2. Les despeses operatives derivades de lexecuci daquest captol tamb sn a crrec del pressupost de la
Uni, llevat de les relatives a les operacions que tenen repercussions en lmbit militar o de la defensa i dels
casos en qu el Consell, per unanimitat, ho decideixi altrament.
Quan les despeses no simputen al pressupost de la Uni, van a crrec dels estats membres, en funci del
producte nacional brut, llevat que el Consell, per unanimitat, ho decideixi altrament. Quant a les despeses
derivades de les operacions que tinguin repercussions en lmbit militar o de la defensa, els estats membres els
representants dels quals en el Consell hagin fet una declaraci formal a lempara de larticle 31, apartat 1, segon
pargraf, no estan obligats a contribuir a llur finanament.
34
3. El Consell ha dadoptar una decisi que estableixi els procediments especfics per a garantir laccs rpid
als crdits del pressupost de la Uni destinats al finanament urgent diniciatives en el marc de la poltica exte-
rior i de seguretat comuna, particularment per a les activitats preparatries duna missi duta a terme dacord
amb larticle 42, apartat 1, i larticle 43. El Consell es pronuncia desprs dhaver consultat el Parlament Euro-
peu.
Les activitats preparatries de les missions a qu fan referncia larticle 42, apartat 1, i larticle 43 que no
simputin al pressupost de la Uni es financen per mitj dun fons inicial constitut per contribucions dels estats
membres.
El Consell adopta per majoria qualificada, a proposta de lalt representant de la Uni per als afers exteriors i la
poltica de seguretat, les decisions que estableixen:
a) les modalitats de constituci i de finanament del fons inicial, i particularment els imports financers as-
signats al fons;
b) les modalitats de gesti del fons inicial;
c) les modalitats de control financer.
Quan la missi projectada de conformitat amb larticle 42, apartat 1, i amb larticle 43 no es pugui imputar al
pressupost de la Uni, el Consell autoritza lalt representant a emprar el fons esmentat. Lalt representant
informa el Consell sobre lexecuci daquest mandat.
SECCI 2
DISPOSICIONS SOBRE LA POLTICA COMUNA DE SEGURETAT I DEFENSA
Article 42
1. La poltica comuna de seguretat i defensa forma part integrant de la poltica exterior i de seguretat comu-
na. Proporciona a la Uni una capacitat operativa basada en mitjans civils i militars. La Uni pot recrrer a
aquests mitjans en missions fora de la Uni a fi de garantir el manteniment de la pau, la prevenci de conflictes i
el reforament de la seguretat internacional, dacord amb els principis de la Carta de les Nacions Unides.
Lexecuci daquestes tasques es fonamenta en les capacitats aportades pels estats membres.
2. La poltica comuna de seguretat i defensa inclou la definici progressiva duna poltica comuna de defen-
sa de la Uni. Aquesta poltica conduir a una defensa comuna quan ho hagi decidit, per unanimitat, el Consell
Europeu. En aquest cas, el Consell Europeu recomanar als estats membres que adoptin una decisi en aquest
sentit de conformitat amb les normes constitucionals respectives.
La poltica de la Uni en el marc del que determina aquesta secci no afecta el carcter especfic de la poltica
de seguretat i de defensa de determinats estats membres, respecta les obligacions derivades del Tractat de
lAtlntic Nord per a determinats estats membres que consideren que llur defensa comuna es duu a terme dins
de lOrganitzaci del Tractat de lAtlntic Nord (OTAN) i s compatible amb la poltica comuna de seguretat i
de defensa establerta en aquest marc.
3. Els estats membres posen a disposici de la Uni, per a lexecuci de la poltica comuna de seguretat i
defensa, capacitats civils i militars, a fi de contribuir als objectius definits pel Consell. Els estats membres que
constitueixin entre ells forces multinacionals poden posar-les tamb a disposici de la poltica comuna de segu-
retat i defensa.
Els estats membres es comprometen a millorar progressivament llurs capacitats militars. LAgncia en lmbit
del desenvolupament de les capacitats de defensa, de la recerca, de les adquisicions i de larmament (en avant
denominada Agncia Europea de Defensa) determina les necessitats operatives, fomenta mesures per a satis-
fer-les, contribueix a definir i, si sescau, executar qualsevol mesura til per a reforar la base industrial i tecno-
35
lgica del sector de la defensa, participa en la definici duna poltica europea de capacitats i darmament i as-
sisteix el Consell en lavaluaci de la millora de les capacitats militars.
4. El Consell adopta per unanimitat, a proposta de lalt representant de la Uni per als afers exteriors i la
poltica de seguretat o a iniciativa dun estat membre, les decisions relatives a la poltica comuna de seguretat i
defensa, incloses les relatives a linici duna de les missions a qu fa referncia aquest article. Lalt representant
pot proposar que es recorri a mitjans nacionals i als instruments de la Uni, conjuntament, si sescau, amb la
Comissi.
5. El Consell pot encomanar lexecuci duna missi, en el marc de la Uni, a un grup destats membres, a
fi de defensar els valors i afavorir els interessos de la Uni. Lexecuci daquesta missi es regeix per larticle
44.
6. Els estats membres que compleixin criteris ms elevats pel que fa a capacitats militars i que hagin subscrit
compromisos ms vinculants en aquesta matria amb vista a les missions ms exigents estableixen una coopera-
ci estructurada permanent en el marc de la Uni. Aquesta cooperaci es regeix per larticle 46. No afecta les
disposicions de larticle 43.
7. Si un estat membre s objecte duna agressi armada dins del seu territori, els altres estats membres tenen el
deure de prestar-li ajuda i assistncia amb tots els mitjans que tinguin a labast, dacord amb larticle 51 de la
Carta de les Nacions Unides. Aix no afecta el carcter especfic de la poltica de seguretat i defensa de deter-
minats estats membres.
Els compromisos i la cooperaci en aquest mbit respecten els compromisos adquirits en el marc de
lOrganitzaci del Tractat de lAtlntic Nord, que continua essent, per als estats que en sn membres, el
fonament de llur defensa collectiva i lorganisme competent per a executar-la.
Article 43
1. Les missions a qu fa referncia larticle 42, apartat 1, en les quals la Uni pot recrrer a mitjans civils i
militars, comprenen les accions conjuntes en matria de desarmament, les missions humanitries i de rescat, les
missions dassessorament i assistncia en qestions militars, les missions de prevenci de conflictes i de manteni-
ment de la pau i les missions en qu intervinguin forces de combat per a la gesti de crisis, incloses les missions de
restabliment de la pau i les operacions destabilitzaci al final dels conflictes. Totes aquestes missions poden con-
tribuir a la lluita contra el terrorisme, entre altres vies per mitj del suport prestat a pasos tercers per combatrel en
llur territori.
2. El Consell adopta decisions relatives a les missions a qu fa referncia lapartat 1 i en defineix lobjectiu i
labast, i tamb les normes generals dexecuci. Lalt representant de la Uni per als afers exteriors i la poltica
de seguretat, sota lautoritat del Consell i en contacte estret i permanent amb el comit poltic i de seguretat, es
fa crrec de la coordinaci dels aspectes civils i militars daquestes missions.
Article 44
1. En el marc de les decisions adoptades de conformitat amb larticle 43, el Consell pot encomanar
lexecuci duna missi a un grup destats membres que ho desitgin i que disposin de les capacitats necessries
per a aquesta missi. La gesti de la missi sacorda entre aquests estats membres, en associaci amb lalt repre-
sentant de la Uni per als afers exteriors i la poltica de seguretat.
2. Els estats membres que participen en lexecuci de la missi informen peridicament el Consell sobre
lestat de la missi, per iniciativa prpia o a petici dun estat membre. Si lexecuci de la missi comporta
conseqncies importants o exigeix una modificaci de lobjectiu, labast o les condicions de la missi que es-
tableixen les decisions a qu fa referncia lapartat 1, els estats membres participants sotmeten immediatament
la qesti al Consell. En aquest cas, el Consell adopta les decisions necessries.
36
Article 45
1. LAgncia Europea de Defensa a qu fa referncia larticle 42, apartat 3, subjecta a lautoritat del Consell,
t com a missi:
a) contribuir a identificar els objectius de capacitats militars dels estats membres i a avaluar el compliment
dels compromisos de capacitats contrets pels estats membres;
b) fomentar lharmonitzaci de les necessitats operatives i ladopci de mtodes dadquisici eficaos i
compatibles;
c) proposar projectes multilaterals per complir els objectius de capacitats militars i coordinar els programes
executats pels estats membres i la gesti de programes de cooperaci especfics;
d) donar suport a la recerca sobre tecnologia de defensa i coordinar i planificar activitats de recerca conjun-
tes i estudis de solucions tcniques que responguin a les futures necessitats operatives;
e) contribuir a definir i, si sescau, executar qualsevol mesura til per a reforar la base industrial i tecnol-
gica del sector de la defensa i per a millorar leficcia de les despeses militars.
2. LAgncia Europea de Defensa s oberta a tots els estats membres que desitgin participar-hi. El Consell,
per majoria qualificada, adopta una decisi per a determinar lestatut, la seu i les modalitats de funcionament de
lAgncia. La decisi ha de tenir en compte el grau de participaci efectiva en les activitats de lAgncia. En el
si de lAgncia es constitueixen grups especfics, formats pels estats membres que duen a terme projectes con-
junts. LAgncia compleix les seves funcions en collaboraci amb la Comissi, en la mesura que calgui.
Article 46
1. Els estats membres que vulguin participar en la cooperaci estructurada permanent a qu fa referncia
larticle 42, apartat 6, i que compleixin els criteris i assumeixin els compromisos en matria de capacitats mili-
tars que estableix el Protocol sobre la cooperaci estructurada permanent han de notificar llur intenci al Consell
i a lalt representant de la Uni per als afers exteriors i la poltica de seguretat.
2. En un termini de tres mesos a comptar de la notificaci a qu fa referncia lapartat 1, el Consell adopta
una decisi per a instituir la cooperaci estructurada permanent i fixar la llista dels estats membres participants.
El Consell es pronuncia per majoria qualificada, amb la consulta prvia a lalt representant.
3. Qualsevol estat membre que, en una fase posterior, vulgui participar en la cooperaci estructurada perma-
nent ha de notificar la seva intenci al Consell i a lalt representant.
El Consell adopta una decisi per a confirmar la participaci de lestat membre interessat que compleixi els
criteris i assumeixi els compromisos que estableixen els articles 1 i 2 del Protocol sobre la cooperaci
estructurada permanent. El Consell es pronuncia per majoria qualificada, amb la consulta prvia a lalt
representant. nicament participen en la votaci els membres del Consell que representen els estats membres
participants.
La majoria qualificada es defineix dacord amb larticle 238, apartat 3, lletra a), del Tractat de funcionament de
la Uni Europea.
4. Si un estat membre participant ja no compleix els criteris o ja no pot assumir els compromisos que esta-
bleixen els articles 1 i 2 del Protocol sobre la cooperaci estructurada permanent, el Consell pot adoptar una
decisi que suspengui la participaci daquest estat.
El Consell es pronuncia per majoria qualificada. nicament participen en la votaci els membres del Consell
que representen els estats membres participants, a excepci de lestat membre concernit.
La majoria qualificada es defineix dacord amb larticle 238, apartat 3, lletra a), del Tractat de funcionament de
la Uni Europea.
37
5. Si un estat membre participant desitja abandonar la cooperaci estructurada permanent, ha de notificar

aquesta decisi al Consell, que pren nota del fet que finalitza la participaci daquest estat membre.
6. Les decisions i les recomanacions del Consell en el marc de la cooperaci estructurada permanent altres
que les que determinen els apartats 2 a 5 sadopten per unanimitat. Als efectes del present apartat, la unanimitat
s constituda nicament pels vots dels representants dels estats membres participants.
TTOL VI
DISPOSICIONS FINALS
Article 47
La Uni t personalitat jurdica.
Article 48
1. Els tractats es poden modificar de conformitat amb un procediment de revisi ordinari. Tamb es poden
modificar de conformitat amb procediments de revisi simplificats.
Procediment de revisi ordinari

2. El govern de qualsevol estat membre, el Parlament Europeu o la Comissi poden sotmetre al Consell
projectes de revisi dels tractats. Aquests projectes poden tenir per finalitat, entre altres, daugmentar o reduir
les competncies atribudes a la Uni en els tractats. El Consell sotmet aquests projectes al Consell Europeu i en
notifica la presentaci als parlaments nacionals.
3. Si el Consell Europeu, amb la consulta prvia al Parlament Europeu i a la Comissi, adopta per majoria simple
una decisi favorable a lexamen de les modificacions proposades, el president del Consell Europeu convoca una con-
venci integrada per representants dels parlaments nacionals, dels caps destat o de govern dels estats membres, del
Parlament Europeu i de la Comissi. Si es tracta de modificacions institucionals en lmbit monetari, es consulta tamb
el Banc Central Europeu. La convenci examina els projectes de revisi i adopta per consens una recomanaci adreada
a una conferncia dels representants dels governs dels estats membres dacord amb el que disposa lapartat 4.
El Consell Europeu pot decidir per majoria simple, amb laprovaci prvia del Parlament Europeu, no convocar
una convenci si la importncia de les modificacions no ho justifica. En aquest cas, el Consell Europeu estableix
el mandat per a una conferncia dels representants dels governs dels estats membres.
4. El president del Consell convoca una conferncia dels representants dels governs dels estats membres a fi
daprovar de com acord les modificacions que shan dintroduir en els tractats.
Les modificacions entren en vigor desprs dhaver estat ratificades per tots els estats membres de conformitat
amb les normes constitucionals respectives.
5. Si, havent transcorregut un termini de dos anys a comptar de la signatura dun tractat modificatiu dels
tractats, les quatre cinquenes parts dels estats membres lhan ratificat i un o diversos estats membres han trobat
dificultats per a ratificar-lo, el Consell Europeu examina la qesti.
Procediments de revisi simplificats

6. El govern de qualsevol estat membre, el Parlament Europeu o la Comissi poden sotmetre al Consell
Europeu projectes de revisi de la totalitat o duna part de les disposicions de la tercera part del Tractat de fun-
cionament de la Uni Europea, relatives a les poltiques i accions internes de la Uni.
38
El Consell Europeu pot adoptar una decisi que modifiqui la totalitat o una part de les disposicions de la tercera
part del Tractat de funcionament de la Uni Europea. El Consell Europeu es pronuncia per unanimitat, amb la
consulta prvia al Parlament Europeu i a la Comissi, i tamb al Banc Central Europeu en el cas de
modificacions institucionals en lmbit monetari. Aquesta decisi no entra en vigor fins que no ha estat
aprovada pels estats membres, de conformitat amb les normes constitucionals respectives.
La decisi a qu fa referncia el segon pargraf no pot augmentar les competncies atribudes a la Uni pels
tractats.
7. En els casos en qu el Tractat de funcionament de la Uni Europea o el ttol V del present tractat disposen
que el Consell sha de pronunciar per unanimitat en un mbit o en un cas determinats, el Consell Europeu pot
adoptar una decisi que autoritzi el Consell a pronunciar-se per majoria qualificada en aquest mbit o cas.
Aquest pargraf no saplica a les decisions que tenen repercussions en lmbit militar o de la defensa.
En els casos en qu el Tractat de funcionament de la Uni Europea disposa que el Consell ha dadoptar actes
legislatius de conformitat amb un procediment legislatiu especial, el Consell Europeu pot adoptar una decisi
que autoritzi a adoptar aquests actes de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari.
Qualsevol iniciativa adoptada pel Consell Europeu en virtut del primer o del segon pargrafs es comunica als
parlaments nacionals. En cas que en un termini de sis mesos a comptar daquesta comunicaci un parlament
nacional notifiqui la seva oposici, la decisi a qu fan referncia el primer o el segon pargrafs no sadopta. Si
no hi ha oposici, el Consell Europeu pot adoptar la decisi esmentada.
Per a ladopci de les decisions a qu fan referncia el primer o el segon pargrafs, el Consell Europeu es
pronuncia per unanimitat, amb laprovaci prvia del Parlament Europeu, que es pronuncia per la majoria dels
membres que el componen.
Article 49
Qualsevol estat europeu que respecti els valors que esmenta larticle 2 i es comprometi a promourels pot
sollicitar desdevenir membre de la Uni. El Parlament Europeu i els parlaments nacionals sn informats
daquesta sollicitud. Lestat sollicitant adrea la sollicitud al Consell, que es pronuncia per unanimitat, amb la
consulta prvia a la Comissi i amb laprovaci prvia del Parlament Europeu, el qual es pronuncia per la
majoria dels membres que el componen. Es tenen en compte els criteris dadmissibilitat aprovats pel Consell
Europeu.
Les condicions de ladmissi i les adaptacions a qu aquesta admissi dna lloc amb relaci als tractats sobre els
quals es funda la Uni sn objecte dun acord entre els estats membres i lestat sollicitant. Aquest acord est
subjecte a la ratificaci de tots els estats contraents, de conformitat amb les normes constitucionals respectives.
Article 50
1. Qualsevol estat membre pot decidir, de conformitat amb les seves normes constitucionals, retirar-se de la
Uni.
2. Lestat membre que decideixi retirar-se notifica la seva intenci al Consell Europeu. Atenent les orienta-
cions del Consell Europeu, la Uni negocia i conclou amb aquest estat un acord per a establir les normes de la
retirada, tenint en compte el marc de les seves relacions futures amb la Uni. Aquest acord es negocia de con-
formitat amb larticle 218, apartat 3, del Tractat de funcionament de la Uni Europea. Conclou lacord, en nom
de la Uni, el Consell, que es pronuncia per majoria qualificada, amb laprovaci prvia del Parlament Europeu.
3. Els tractats deixen dsser aplicables a lestat de qu es tracti a partir de la data dentrada en vigor de
lacord de retirada o, a falta daquest acord, al cap de dos anys de la notificaci a qu fa referncia lapartat 2,
llevat que el Consell Europeu, de com acord amb aquest estat, decideixi per unanimitat prorrogar aquest termi-
ni.
39
4. Als efectes dels apartats 2 i 3, el membre del Consell Europeu i del Consell que representa lestat membre
que es retira no participa ni en les deliberacions ni en les decisions del Consell Europeu o del Consell que
lafecten.
La majoria qualificada es defineix dacord amb larticle 238, apartat 3, lletra b), del Tractat de funcionament de
la Uni Europea.
5. Si lestat membre que sha retirat de la Uni sollicita novament ladhesi, la sollicitud est subjecta al
procediment que estableix larticle 49.
Article 51
Els protocols i annexos dels tractats en sn part integrant.
Article 52
1. Els tractats sapliquen al Regne de Blgica, a la Repblica de Bulgria, a la Repblica Txeca, al Regne de
Dinamarca, a la Repblica Federal dAlemanya, a la Repblica dEstnia, a Irlanda, a la Repblica Hellnica,
al Regne dEspanya, a la Repblica Francesa, a la Repblica Italiana, a la Repblica de Xipre, a la Repblica de
Letnia, a la Repblica de Litunia, al Gran Ducat de Luxemburg, a la Repblica dHongria, a la Repblica de
Malta, al Regne dels Pasos Baixos, a la Repblica dustria, a la Repblica de Polnia, a la Repblica Portu-
guesa, a Romania, a la Repblica dEslovnia, a la Repblica dEslovquia, a la Repblica de Finlndia, al Reg-
ne de Sucia i al Regne Unit de la Gran Bretanya i dIrlanda del Nord.
2. Lmbit daplicaci territorial dels tractats s el que especifica larticle 355 del Tractat de funcionament
de la Uni Europea.
Article 53
Aquest tractat es conclou per a un perode de temps illimitat.
Article 54
1. Aquest tractat ser ratificat per les altes parts contraents, de conformitat amb les normes constitucionals
respectives. Els instruments de ratificaci seran dipositats davant del Govern de la Repblica Italiana.
2. Aquest tractat entrar en vigor l1 de gener de 1993, sempre que shagin dipositat tots els instruments de
ratificaci, o, altrament, el primer dia del mes segent al dhaver estat dipositat linstrument de ratificaci pel
darrer estat signatari que compleixi aquesta formalitat.
Article 55
1. Aquest tractat, redactat en un exemplar nic en llenges alemanya, anglesa, blgara, danesa, eslovaca,
eslovena, espanyola, estoniana, finesa, francesa, grega, hongaresa, irlandesa, italiana, letona, lituana, maltesa,
neerlandesa, polonesa, portuguesa, romanesa, sueca i txeca, els textos del qual en cadascuna daquestes llenges
sn igualment autntics, ser dipositat en els arxius del Govern de la Repblica Italiana, que en trametr una
cpia autenticada a cadascun dels governs dels altres estats signataris.
40
2. Aquest tractat tamb pot sser tradut a qualsevol altra llengua que determinin els estats membres entre
aquelles llenges que, en virtut de llurs ordenaments constitucionals, siguin oficials en la totalitat o en una part
de llurs territoris. Lestat membre concernit facilitar una cpia certificada daquestes traduccions, que ser
dipositada en els arxius del Consell.
PER A DONAR-NE FE, els plenipotenciaris sotasignats subscriuen aquest tractat.
Fet a Maastricht, el set de febrer de mil nou-cents noranta-dos.
(no es reprodueix la llista de signataris)
41
VERSI CONSOLIDADA
DEL TRACTAT DE FUNCIONAMENT
DE LA UNI EUROPEA
TRACTATS DE LA UNI EUROPEA TFUE
PREMBUL
SA MAJESTAT EL REI DELS BELGUES, EL PRESIDENT DE LA REPBLICA FEDERAL

DALEMANYA, EL PRESIDENT DE LA REPBLICA FRANCESA, EL PRESIDENT DE LA REPBLICA
ITALIANA, SA ALTESA REIAL LA GRAN DUQUESSA DE LUXEMBURG, SA MAJESTAT LA REINA
DELS PASOS BAIXOS1,
DETERMINATS a establir les bases duna uni cada vegada ms estreta entre els pobles europeus,
DECIDITS a assegurar, per mitj duna acci comuna, el progrs econmic i social dels estats respectius,
eliminant les barreres que divideixen Europa,
FIXANT com a fi essencial de llurs esforos el millorament constant de les condicions de vida i de treball dels
pobles respectius,
RECONEIXENT que leliminaci dels obstacles existents exigeix una acci concertada per a garantir un
desenvolupament econmic estable, un intercanvi comercial equilibrat i una competncia lleial,
PREOCUPATS per reforar la unitat de llurs economies i assegurar-ne el desenvolupament harmonis, reduint
les diferncies entre les diverses regions i lendarreriment de les menys afavorides,
DESITJANT contribuir, per mitj duna poltica comercial comuna, a la supressi progressiva de les restriccions
als intercanvis internacionals,
PRETENENT refermar la solidaritat dEuropa amb els pasos dultramar i desitjant garantir el desenvolupament
de llur prosperitat, dacord amb els principis de la Carta de les Nacions Unides,
DETERMINATS a consolidar, per mitj de la constituci daquest conjunt de recursos, la defensa de la pau i la
llibertat i invitant els altres pobles dEuropa que comparteixen el mateix ideal a associar-se a llur esfor,
DECIDITS a promoure el desenvolupament del nivell de coneixement ms elevat possible per a llurs pobles per
mitj dun ampli accs a leducaci i de lactualitzaci contnua dels coneixements,
HAN DESIGNAT amb aquesta finalitat com a plenipotenciaris:
(no es reprodueix la llista dels plenipotenciaris)
ELS QUALS, desprs dhaver intercanviat llurs plens poders, reconeguts en bona i deguda forma, han
convingut les disposicions segents.
1
Posteriorment, la Repblica de Bulgria, la Repblica Txeca, el Regne de Dinamarca, la Repblica dEstnia,
Irlanda, la Repblica Hellnica, el Regne dEspanya, la Repblica de Xipre, la Repblica de Letnia, la Repblica
de Litunia, la Repblica dHongria, la Repblica de Malta, la Repblica dustria, la Repblica de Polnia, la
Repblica Portuguesa, Romania, la Repblica dEslovnia, la Repblica dEslovquia, la Repblica de Finlndia, el
Regne de Sucia i el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord van passar a sser membres de la Uni
Europea.
45
PRIMERA PART
PRINCIPIS
Article 1
1. Aquest tractat organitza el funcionament de la Uni i determina els mbits, la delimitaci i les modalitats
dexercici de les seves competncies.
2. Aquest tractat i el Tractat de la Uni Europea constitueixen els tractats sobre els quals es fonamenta la
Uni. Tots dos tractats, que tenen el mateix valor jurdic, es designen amb els mots els tractats.
TTOL I
CATEGORIES I MBITS DE COMPETNCIES DE LA UNI
Article 2
1. Quan els tractats atribueixen a la Uni una competncia exclusiva en un mbit determinat, noms la Uni
pot legislar i adoptar actes jurdicament vinculants, mentre que els estats membres, com a tals, solament poden
fer-ho si sn facultats per la Uni o per a aplicar actes de la Uni.
2. Quan els tractats atribueixen a la Uni una competncia compartida amb els estats membres en un mbit
determinat, la Uni i els estats membres poden legislar i adoptar actes jurdicament vinculants en lmbit esmen-
tat. Els estats membres exerceixen llur competncia en la mesura que la Uni no exerceixi la seva. Els estats
membres exerceixen novament llur competncia en la mesura que la Uni decideixi deixar dexercir la seva.
3. Els estats membres coordinen llurs poltiques econmiques i docupaci dacord amb les modalitats que
estableix aquest tractat, per a definir les quals t competncia la Uni.
4. La Uni t competncia, dacord amb el que disposa el Tractat de la Uni Europea, per a definir i aplicar
una poltica exterior i de seguretat comuna, inclosa la definici progressiva duna poltica comuna de defensa.
5. En determinats mbits, i en les condicions establertes pels tractats, la Uni t competncia per a dur a
terme accions amb la finalitat de donar suport a lacci dels estats membres, coordinar-la o complementar-la,
sense substituir tanmateix llur competncia en els mbits esmentats.
Els actes jurdicament vinculants de la Uni adoptats en virtut de les disposicions dels tractats relatives a aquests
mbits no poden comportar cap harmonitzaci de les disposicions legislatives i reglamentries dels estats
membres.
6. Labast i les condicions dexercici de les competncies de la Uni es determinen per mitj de les disposi-
cions dels tractats relatives a cada mbit.
Article 3
1. La Uni t competncia exclusiva en els mbits segents:

a) la uni duanera;
b) lestabliment de les normes sobre competncia necessries per al funcionament del mercat interior;
c) la poltica monetria per als estats membres la moneda dels quals s leuro;
46
d) la conservaci dels recursos biolgics marins en el marc de la poltica pesquera comuna;

e) la poltica comercial comuna.
2. La Uni tamb t competncia exclusiva per a concloure un acord internacional quan aquesta conclusi s
prevista en un acte legislatiu de la Uni, si cal per a permetre-li exercir la seva competncia interna o en la me-
sura que pot afectar normes comunes o alterar-ne labast.
Article 4
1. La Uni t competncia compartida amb els estats membres quan els tractats li atribueixen una compe-
tncia que no es correspon amb els mbits esmentats pels articles 3 i 6.
2. Les competncies compartides entre la Uni i els estats membres sapliquen als mbits principals se-
gents:
a) el mercat interior;
b) la poltica social, en els aspectes definits per aquest tractat;
c) la cohesi econmica, social i territorial;
d) lagricultura i la pesca, amb exclusi de la conservaci dels recursos biolgics marins;
e) el medi ambient;
f) la protecci dels consumidors;
g) els transports;
h) les xarxes transeuropees;
i) lenergia;
j) lespai de llibertat, seguretat i justcia;
k) els problemes comuns de seguretat en matria de salut pblica, en els aspectes definits per aquest tractat.
3. En els mbits de la recerca, del desenvolupament tecnolgic i de lespai, la Uni t competncia per a dur
a terme accions, i particularment per a definir i desenvolupar programes, sense que lexercici daquesta compe-
tncia pugui tenir lefecte dimpedir als estats membres dexercir llur competncia.
4. En els mbits de la cooperaci per al desenvolupament i de lajuda humanitria, la Uni t competncia
per a dur a terme accions i una poltica comuna, sense que lexercici daquesta competncia pugui tenir lefecte
dimpedir als estats membres dexercir llur competncia.
Article 5
1. Els estats membres coordinen llurs poltiques econmiques en el si de la Uni. Amb aquesta finalitat, el
Consell adopta mesures, particularment les orientacions generals daquestes poltiques.
Sapliquen disposicions particulars als estats membres la moneda dels quals s leuro.
2. La Uni adopta mesures per garantir la coordinaci de les poltiques docupaci dels estats membres,
particularment amb la definici de les orientacions daquestes poltiques.
3. La Uni pot adoptar iniciatives per a garantir la coordinaci de les poltiques socials dels estats membres.
47
Article 6
La Uni t competncia per a dur a terme accions amb la finalitat de donar suport a lacci dels estats membres,
coordinar-la o complementar-la. Els mbits daquestes accions sn, en llur finalitat europea:
a) la protecci i el millorament de la salut humana;
b) la indstria;
c) la cultura;
d) el turisme;
e) leducaci, la formaci professional, la joventut i lesport;
f) la protecci civil;
g) la cooperaci administrativa.
TTOL II
DISPOSICIONS DAPLICACI GENERAL
Article 7
La Uni vetlla per la coherncia entre les seves poltiques i accions diverses, tenint en compte el conjunt dels
seus objectius i observant el principi datribuci de competncies.
Article 8
(antic article 3, apartat 2, TCE)
En totes les seves accions, la Uni cerca deliminar les desigualtats entre els homes i les dones i de promouren
la igualtat.
Article 9
En la definici i lexecuci de les seves poltiques i accions, la Uni t en compte les exigncies relacionades
amb la promoci dun nivell elevat docupaci, amb la garantia duna protecci social adequada, amb la lluita
contra lexclusi social i amb un nivell elevat deducaci, de formaci i de protecci de la salut humana.
Article 10
En la definici i lexecuci de les seves poltiques i accions, la Uni cerca de lluitar contra qualsevol
discriminaci per ra de sexe, de raa o origen tnic, de religi o conviccions, de discapacitat, dedat o
dorientaci sexual.
Aquesta referncia s merament indicativa. Per a una informaci ms mplia, vegeu les taules de correspondncies
entre lantiga i la nova numeraci dels tractats.
48
Article 11
Les exigncies de la protecci del medi ambient shan dintegrar en la definici i la realitzaci de les poltiques i
les accions de la Uni, en particular per tal de fomentar un desenvolupament sostenible.
Article 12
En definir i executar altres poltiques i accions de la Uni es tenen en compte les exigncies de la protecci dels
consumidors.
Article 13
En formular i aplicar les poltiques de la Uni en matria dagricultura, pesca, transport, mercat interior, recerca
i desenvolupament tecnolgic i espai, la Uni i els estats membres han de tenir plenament en compte les
exigncies en matria de benestar dels animals com a ssers sensibles, tot respectant les disposicions legislatives
o administratives i els costums dels estats membres, particularment pel que fa a ritus religiosos, tradicions
culturals i patrimoni regional.
Article 14
Sens perjudici de larticle 4 del Tractat de la Uni Europea i dels articles 93, 106 i 107 del present tractat, i atesa
la posici que els serveis dinters econmic general ocupen entre els valors comuns de la Uni, i ats tamb el
paper que tenen en la promoci de la cohesi social i territorial, la Uni i els estats membres, cadascun dins els
lmits de les competncies respectives i dins els lmits de lmbit daplicaci dels tractats, vetllen perqu els
serveis esmentats actun dacord amb uns principis i en unes condicions, particularment econmiques i
financeres, que els permetin dacomplir llurs missions. El Parlament Europeu i el Consell, per mitj de
reglaments adoptats de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari, estableixen aquests principis i
condicions, sens perjudici de la competncia que tenen els estats membres, dins del respecte als tractats, per a
prestar, fer executar i finanar els serveis esmentats.
Article 15
1. Amb la finalitat de fomentar una bona governana i de garantir la participaci de la societat civil, les ins-
titucions, els rgans i els organismes de la Uni han dactuar amb el mxim respecte possible al principi
dobertura.
2. Les sessions del Parlament Europeu sn pbliques, i tamb ho sn les del Consell quan delibera i vota
sobre un projecte dacte legislatiu.
3. Qualsevol ciutad de la Uni i qualsevol persona fsica o jurdica que resideixi o tingui el domicili social
en un estat membre t dret a accedir als documents de les institucions, els rgans i els organismes de la Uni,
sigui quin en sigui el suport, amb subjecci als principis i les condicions que shan destablir dacord amb
aquest apartat.
El Parlament Europeu i el Consell, per mitj de reglaments adoptats de conformitat amb el procediment
legislatiu ordinari, determinen els principis generals i els lmits que, per motius dinters pblic o privat,
regeixen lexercici daquest dret daccs als documents.
49
Cada instituci, rgan o organisme garanteix la transparncia dels seus treballs i elabora en el seu reglament
intern disposicions especfiques sobre laccs als seus documents, dacord amb els reglaments a qu fa
referncia el segon pargraf.
El Tribunal de Justcia de la Uni Europea, el Banc Central Europeu i el Banc Europeu dInversions noms
resten subjectes a aquest apartat quan exerceixen funcions administratives.
El Parlament Europeu i el Consell garanteixen la publicitat dels documents relatius als procediments legislatius
en les condicions establertes pels reglaments a qu fa referncia el segon pargraf.
Article 16
1. Qualsevol persona t dret a la protecci de les dades de carcter personal que la concerneixen.
2. El Parlament Europeu i el Consell, pronunciant-se de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari,
fixen les normes sobre la protecci de les persones fsiques respecte al tractament de les dades de carcter per-
sonal per les institucions, els rgans i els organismes de la Uni, i tamb pels estats membres en lexercici
dactivitats compreses en lmbit daplicaci del dret de la Uni, i sobre la lliure circulaci daquestes dades.
Lobservana daquestes normes est subjecta al control dautoritats independents.
Les normes adoptades en virtut daquest article sn sens perjudici de les normes especfiques que estableix
larticle 39 del Tractat de la Uni Europea.
Article 17
1. La Uni respecta i no prejutja lestatut de qu gaudeixen dins els estats membres, en virtut del dret nacio-
nal, les esglsies i les associacions o comunitats religioses.
2. La Uni respecta aix mateix lestatut de qu gaudeixen, en virtut del dret nacional, les organitzacions
filosfiques i no confessionals.
3. La Uni, reconeixent la identitat i la contribuci especfica daquestes esglsies i organitzacions, hi mant
un dileg obert, transparent i regular.
SEGONA PART
NO-DISCRIMINACI I CIUTADANIA DE LA UNI
Article 18
En lmbit daplicaci dels tractats, i sens perjudici de les disposicions particulars que aquests estableixen, resta
prohibida qualsevol discriminaci per ra de la nacionalitat.
El Parlament Europeu i el Consell, pronunciant-se de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari, poden
adoptar qualsevol regulaci per a prohibir aquestes discriminacions.
50
Article 19
1. Sens perjudici de les altres disposicions dels tractats i dins els lmits de les competncies que aquests atribu-
eixen a la Uni, el Consell, pronunciant-se per unanimitat de conformitat amb un procediment legislatiu especial, i
amb laprovaci prvia del Parlament Europeu, pot adoptar les mesures necessries per a lluitar contra qualsevol
discriminaci per ra de sexe, de raa o origen tnic, de religi o conviccions, de discapacitat, dedat o dorientaci
sexual.
2. No obstant el que disposa lapartat 1, el Parlament Europeu i el Consell, pronunciant-se de conformitat
amb el procediment legislatiu ordinari, poden adoptar els principis bsics de les mesures de foment de la Uni,
amb exclusi de qualsevol harmonitzaci de les disposicions legislatives i reglamentries dels estats membres,
per a donar suport a les accions dels estats membres empreses amb la finalitat de contribuir a lassoliment dels
objectius a qu fa referncia lapartat 1.
Article 20
1. Es crea una ciutadania de la Uni. s ciutad de la Uni qualsevol persona que tingui la nacionalitat dun
estat membre. La ciutadania de la Uni safegeix a la ciutadania nacional i no la substitueix.
2. Els ciutadans de la Uni sn titulars dels drets i estan subjectes als deures establerts pels tractats. Tenen,
entre altres:
a) el dret de circular i residir lliurement en el territori dels estats membres;
b) el dret de vot i delegibilitat en les eleccions al Parlament Europeu i en les eleccions municipals de lestat
membre en qu resideixen, en les mateixes condicions que els ciutadans daquest estat;
c) el dret dacollir-se, en el territori dun pas tercer en qu no est representat lestat membre del qual sn
ciutadans, a la protecci de les autoritats diplomtiques i consulars de qualsevol estat membre en les ma-
teixes condicions que els ciutadans daquest estat;
d) el dret de formular peticions al Parlament Europeu, de recrrer al defensor del poble europeu, i tamb
dadrear-se a les institucions i als rgans consultius de la Uni en una de les llenges dels tractats i de
rebre una resposta en aquesta mateixa llengua.
Aquests drets sexerceixen en les condicions i dins els lmits definits pels tractats i per les mesures adoptades en
aplicaci dels tractats.
Article 21
1. Qualsevol ciutad de la Uni t dret a circular i a residir lliurement en el territori dels estats membres,
amb subjecci a les limitacions i les condicions establertes pels tractats i per les disposicions adoptades per a
aplicar-los.
2. Si es considera necessria una acci de la Uni per a assolir aquest objectiu, i llevat que els tractats hagin
establert poders dactuaci a aquest efecte, el Parlament Europeu i el Consell, pronunciant-se de conformitat
amb el procediment legislatiu ordinari, poden adoptar disposicions amb lobjectiu de facilitar lexercici dels
drets a qu fa referncia lapartat 1.
3. Amb els mateixos fins a qu fa referncia lapartat 1, i llevat que els tractats estableixin poders dactuaci
a aquest efecte, el Consell, pronunciant-se de conformitat amb un procediment legislatiu especial, pot adoptar
mesures relatives a la seguretat social o a la protecci social. El Consell es pronuncia per unanimitat, amb la
consulta prvia al Parlament Europeu.
51
Article 22
1. Qualsevol ciutad de la Uni resident en un estat membre del qual no s ciutad t dret a sser elector i
elegible en les eleccions municipals de lestat membre en qu resideix, en les mateixes condicions que els ciuta-
dans daquest estat. Aquest dret sexerceix amb subjecci a les normes que el Consell adopti, pronunciant-se per
unanimitat de conformitat amb un procediment legislatiu especial i amb la consulta prvia al Parlament Euro-
peu; les normes esmentades poden establir excepcions quan ho justifiquin problemes especfics dun estat mem-
bre.
2. Sens perjudici de les disposicions de larticle 223, apartat 1, i de les disposicions adoptades per a aplicar-
lo, qualsevol ciutad de la Uni resident en un estat membre del qual no s ciutad t dret a sser elector i elegi-
ble en les eleccions al Parlament Europeu en lestat membre en qu resideix, en les mateixes condicions que els
ciutadans daquest estat. Aquest dret sha dexercir amb subjecci a les normes que el Consell adopti, pronunci-
ant-se per unanimitat de conformitat amb un procediment legislatiu especial, i amb la consulta prvia al Parla-
ment Europeu; les normes esmentades poden establir excepcions quan ho justifiquen problemes especfics dun
estat membre.
Article 23
Qualsevol ciutad de la Uni es pot acollir, en el territori dun pas tercer en qu no estigui representat lestat
membre del qual s ciutad, a la protecci de les autoritats diplomtiques i consulars de qualsevol estat membre,
en les mateixes condicions que els ciutadans daquest estat. Els estats membres adopten les disposicions
necessries i estableixen les negociacions internacionals que es requereixen per a garantir aquesta protecci.
El Consell, pronunciant-se de conformitat amb un procediment legislatiu especial i amb la consulta prvia al
Parlament Europeu, pot adoptar directives que estableixin les mesures de coordinaci i de cooperaci
necessries per a facilitar aquesta protecci.
Article 24
legislatiu ordinari, estableix les disposicions relatives als procediments i les condicions que es requereixen per a
la presentaci duna iniciativa ciutadana en el sentit que determina larticle 11 del Tractat de la Uni Europea,
incls el nombre mnim destats membres dels quals han de procedir els ciutadans que la presentin.
Qualsevol ciutad de la Uni t el dret de petici davant del Parlament Europeu, dacord amb el que estableix
larticle 227.
Qualsevol ciutad de la Uni pot adrear-se al defensor del poble institut en virtut del que estableix larticle 228.
Qualsevol ciutad de la Uni pot adrear-se per escrit a qualsevol de les institucions, rgans o organismes a qu
fan referncia el present article o larticle 13 del Tractat de la Uni Europea en una de les llenges a qu fa
referncia larticle 55, apartat 1, del dit tractat i rebre una resposta en aquesta mateixa llengua.
Article 25
La Comissi informa el Parlament Europeu, el Consell i el Comit Econmic i Social cada tres anys sobre
laplicaci de les disposicions de la present part. Linforme t en compte el desenvolupament de la Uni.
52
Sobre aquesta base, i sens perjudici de les altres disposicions dels tractats, el Consell, pronunciant-se per
unanimitat de conformitat amb un procediment legislatiu especial, i amb laprovaci prvia del Parlament
Europeu, pot adoptar disposicions destinades a completar els drets enumerats per larticle 20, apartat 2.
Aquestes disposicions entren en vigor desprs dhaver estat aprovades pels estats membres, dacord amb les
normes constitucionals respectives.
TERCERA PART
LES POLTIQUES I ACCIONS INTERNES DE LA UNI
TTOL I
EL MERCAT INTERIOR
Article 26
1. La Uni adopta les mesures destinades a establir el mercat interior o a garantir-ne el funcionament,
dacord amb les disposicions pertinents dels tractats.
2. El mercat interior comporta un espai sense fronteres interiors en qu la lliure circulaci de mercaderies,
persones, serveis i capitals estigui garantida dacord amb les disposicions dels tractats.
3. El Consell, a proposta de la Comissi, defineix les orientacions i les condicions necessries per a garantir
un progrs equilibrat en el conjunt dels sectors concernits.
Article 27
En el moment de formular les propostes encaminades a lassoliment dels objectius que estableix larticle 26, la
Comissi t en compte la importncia de lesfor que algunes economies amb diferncies de desenvolupament
han de fer per a lestabliment del mercat interior, i pot proposar les disposicions adequades.
Si les dites disposicions adopten la forma dexcepcions, han de tenir carcter temporal i han de pertorbar al
mnim possible el funcionament del mercat interior.
TTOL II
LA LLIURE CIRCULACI DE MERCADERIES
Article 28
1. La Uni comprn una uni duanera, que abraa la totalitat dels intercanvis de mercaderies i que implica la
prohibici, entre els estats membres, dels drets de duana dimportaci i exportaci i de qualssevol taxes defecte
equivalent, i tamb ladopci dun aranzel duaner com en les relacions amb pasos tercers.
53
2. Les disposicions de larticle 30 i les del captol 3 daquest ttol sn aplicables als productes originaris dels
estats membres i als productes procedents de pasos tercers que es trobin en lliure prctica en els estats mem-
bres.
Article 29
Es consideren en lliure prctica en un estat membre els productes procedents de pasos tercers respecte als quals
shan complert, en aquest estat membre, les formalitats dimportaci i percebut els drets de duana i taxes
defecte equivalent exigibles, sempre que no shagin beneficiat duna devoluci total o parcial daquests drets o
taxes.
CAPTOL 1
LA UNI DUANERA
Article 30
Resten prohibits entre els estats membres els drets de duana dimportaci i exportaci o taxes defecte
equivalent. Aquesta prohibici tamb s aplicable als drets de duana de carcter fiscal.
Article 31
El Consell, a proposta de la Comissi, fixa els drets de laranzel duaner com.
Article 32
La Comissi, en compliment de les funcions que se li atribueixen en virtut daquest captol, es guia per:
a) la necessitat de promoure els intercanvis comercials entre els estats membres i els pasos tercers;
b) levoluci de les condicions de competncia dins la Uni, en la mesura que aquesta evoluci incrementi la
capacitat competitiva de les empreses;
c) les necessitats de provement de la Uni en matries primeres i productes semielaborats, procurant que no
es falsegin, entre els estats membres, les condicions de competncia dels productes acabats;
d) la necessitat devitar pertorbacions greus en la vida econmica dels estats membres i garantir un desenvo-
lupament racional de la producci i una expansi del consum a la Uni.
54
CAPTOL 2
LA COOPERACI DUANERA
Article 33
Dins els lmits de lmbit daplicaci dels tractats, el Parlament Europeu i el Consell, pronunciant-se de
conformitat amb el procediment legislatiu ordinari, adopten mesures destinades a enfortir la cooperaci duanera
entre els estats membres i entre els estats i la Comissi.
CAPTOL 3
PROHIBICI DE LES RESTRICCIONS QUANTITATIVES
ENTRE ELS ESTATS MEMBRES
Article 34
Resten prohibides les restriccions quantitatives a la importaci entre els estats membres, i qualsevol mesura
defecte equivalent.
Article 35
Resten prohibides les restriccions quantitatives a lexportaci entre els estats membres, i qualsevol mesura
defecte equivalent.
Article 36
Les disposicions dels articles 34 i 35 no sn obstacle per a les prohibicions o restriccions dimportaci,
dexportaci o de trnsit justificades per raons de moralitat pblica, dordre pblic, de seguretat pblica, de
protecci de la salut i la vida de les persones i els animals i de preservaci dels vegetals, de protecci del
patrimoni artstic, histric o arqueolgic nacional o de protecci de la propietat industrial i comercial.
Tanmateix, aquestes prohibicions o restriccions no poden constituir un mitj de discriminaci arbitrria ni una
restricci encoberta del comer entre els estats membres.
Article 37
1. Els estats membres adeqen els monopolis nacionals de carcter comercial de manera que sexclogui
qualsevol discriminaci entre els ciutadans dels estats membres respecte a les condicions de provement i de
mercat.
Les disposicions daquest article sn aplicables a qualsevol organisme per mitj del qual un estat membre, de
iure o de facto, directament o indirectament, controli i dirigeixi les importacions o les exportacions entre els
55
estats membres, o hi influeixi sensiblement. Aquestes disposicions tamb sn aplicables als monopolis cedits
per lestat a tercers.
2. Els estats membres sabstenen de qualsevol nova mesura que sigui contrria als principis que enuncia
lapartat 1 o que restringeixi labast dels articles relatius a la prohibici dels drets de duana i de les restriccions
quantitatives entre els estats membres.
3. En el cas que un monopoli de carcter comercial impliqui una regulaci destinada a facilitar la comercia-
litzaci o a millorar la rendibilitat dels productes agrcoles, cal assegurar, en laplicaci de les normes daquest
article, garanties equivalents per a locupaci i el nivell de vida dels productors interessats.
TTOL III
AGRICULTURA I PESCA
Article 38
1. La Uni defineix i aplica una poltica comuna dagricultura i pesca.

El mercat interior inclou lagricultura, la pesca i el comer dels productes agrcoles. Sentn per productes
agrcoles els productes de la terra, de la ramaderia i de la pesca, i tamb els productes de primera transformaci
que hi estiguin directament relacionats. Sentn que les referncies a la poltica agrcola comuna o a
lagricultura i la utilitzaci del terme agrcola inclouen tamb la pesca, tenint en compte les caracterstiques
particulars daquest sector.
2. Llevat que ho disposin altrament els articles 39 a 44, ambds inclosos, les normes per a lestabliment o el
funcionament del mercat interior sn aplicables als productes agrcoles.
3. Els productes als quals sn aplicables els articles 39 a 44, ambds inclosos, sn els que figuren en la llista
de lannex I.
4. El funcionament i el desenvolupament del mercat interior per als productes agrcoles han danar acompa-
nyats de lestabliment duna poltica agrcola comuna.
Article 39
1. Els objectius de la poltica agrcola comuna sn:

a) incrementar la productivitat agrcola, fomentant el progrs tcnic, assegurant el desenvolupament racional
de la producci agrcola, i tamb locupaci ptima dels factors de producci, en particular de la m
dobra;
b) garantir aix un nivell de vida equitatiu a la poblaci agrcola, en especial per mitj de laugment de la
renda individual dels qui treballen en lagricultura;
c) estabilitzar els mercats;
d) garantir la seguretat dels provements;
e) assegurar als consumidors subministraments a preus raonables.
2. En lelaboraci de la poltica agrcola comuna i dels mtodes especials que aquesta poltica pot comportar,
shan de tenir en compte:
56
a) les caracterstiques especials de lactivitat agrcola, que resulten de lestructura social de lagricultura i de
les desigualtats estructurals i naturals entre les diverses regions agrcoles;
b) la necessitat de dur a terme gradualment les adaptacions pertinents;
c) el fet que, en els estats membres, lagricultura constitueix un sector estretament vinculat al conjunt de leconomia.
Article 40
1. Per a assolir els objectius que defineix larticle 39, es crea una organitzaci comuna dels mercats agrcoles.
Segons els productes, aquesta organitzaci adopta una de les formes segents:
a) normes comunes sobre la competncia;
b) una coordinaci obligatria de les diverses organitzacions nacionals de mercat;
c) una organitzaci europea del mercat.
2. Lorganitzaci comuna, sota una de les formes que enuncia lapartat 1, pot comprendre totes les mesures
necessries per a assolir els objectius definits per larticle 39, particularment la regulaci de preus, subvencions
a la producci i a la comercialitzaci dels diversos productes, sistemes demmagatzematge i de compensaci de
romanents i mecanismes comuns destabilitzaci de les importacions o les exportacions.
Lorganitzaci comuna sha de limitar a perseguir els objectius definits per larticle 39 i ha dexcloure qualsevol
discriminaci entre productors o consumidors de la Uni.
Qualsevol poltica comuna de preus sha de basar en criteris comuns i en mtodes uniformes de clcul.
3. Per a permetre que lorganitzaci comuna a qu fa referncia lapartat 1 assoleixi els seus objectius, es
poden crear un o diversos fons dorientaci i de garantia agrcoles.
Article 41
Per a assolir els objectius definits per larticle 39, es poden establir, en el marc de la poltica agrcola comuna:
a) una coordinaci efica dels esforos empresos en els sectors de la formaci professional, la recerca i la
divulgaci agronmica, que pot incloure projectes o institucions finanats en com;
b) accions comunes per al desenvolupament del consum duns productes determinats.
Article 42
Les disposicions del captol relatiu a les normes sobre la competncia sn aplicables a la producci i al comer
dels productes agrcoles noms en la mesura determinada pel Parlament Europeu i el Consell, en el marc de les
disposicions i de conformitat amb el procediment que estableix larticle 43, apartat 2, tenint en compte els
objectius que enuncia larticle 39.
El Consell, a proposta de la Comissi, pot autoritzar la concessi dajuts:
a) per a la protecci de les explotacions desafavorides per condicions estructurals o naturals;
b) en el marc de programes de desenvolupament econmic.
57
Article 43
1. La Comissi presenta propostes relatives a lelaboraci i lexecuci de la poltica agrcola comuna, inclo-
sa la substituci de les organitzacions nacionals per alguna de les formes dorganitzaci comuna a qu fa refe-
rncia larticle 40, apartat 1, i tamb laplicaci de les mesures especificades per aquest ttol.
Aquestes propostes han de tenir en compte la interdependncia de les qestions agrcoles a qu fa referncia
aquest ttol.
2. El Parlament Europeu i el Consell, pronunciant-se de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari i
amb la consulta prvia al Comit Econmic i Social, estableixen lorganitzaci comuna dels mercats agrcoles
creada per larticle 40, apartat 1, i tamb les altres disposicions necessries per a perseguir els objectius de la
poltica comuna dagricultura i pesca.
3. El Consell, a proposta de la Comissi, adopta les mesures relatives a la fixaci dels preus, les exaccions,
els ajuts i les limitacions quantitatives, i tamb la fixaci i el repartiment de les possibilitats de pesca.
4. Lorganitzaci comuna creada per larticle 40, apartat 1, pot substituir les organitzacions nacionals del mer-
cat, en les condicions que estableix lapartat 1:
a) si lorganitzaci comuna ofereix als estats membres que soposin a aquesta mesura i que disposin duna
organitzaci nacional per a la producci de qu es tracti garanties equivalents per a locupaci i el nivell
de vida dels productors interessats, tenint en compte el ritme de les possibles adaptacions i de les necess-
ries especialitzacions, i
b) si aquesta organitzaci assegura als intercanvis dins la Uni condicions anlogues a les existents en un mer-
cat nacional.
5. En el cas que es cre una organitzaci comuna per a determinades matries primeres i encara no hi hagi
una organitzaci comuna per als productes transformats corresponents, aquestes matries primeres emprades en
els productes transformats destinats a lexportaci a pasos tercers poden sser importades de lexterior de la
Uni.
Article 44
Quan en un estat membre un producte est subjecte a una organitzaci nacional del mercat o a qualsevol
regulaci interna defecte equivalent que afecta la situaci competitiva duna producci similar en un altre estat
membre, els estats membres apliquen un gravamen compensatori a lentrada daquest producte procedent de
lestat membre que tingui lorganitzaci o la regulaci esmentades, llevat que aquest estat apliqui un gravamen
compensatori a la sortida del producte.
La Comissi fixa limport daquests gravmens en la mesura que sigui necessria per a restablir lequilibri;
tamb pot autoritzar ladopci daltres mesures en les condicions i les modalitats que determini.
58
TTOL IV
LLIURE CIRCULACI DE PERSONES, SERVEIS I CAPITALS
CAPTOL 1
ELS TREBALLADORS
Article 45
1. La lliure circulaci dels treballadors resta assegurada dins la Uni.

2. La lliure circulaci dels treballadors comporta labolici de qualsevol discriminaci per ra de la naciona-
litat entre els treballadors dels estats membres, respecte a locupaci, la retribuci i les altres condicions labo-
rals.
3. Amb subjecci a les limitacions justificades per raons dordre pblic, de seguretat pblica i de salut p-
blica, la lliure circulaci dels treballadors implica el dret:
a) de respondre a ofertes efectives de feina;
b) de desplaar-se lliurement a aquest efecte en el territori dels estats membres;
c) de residir en un dels estats membres per tal exercir-hi una feina de conformitat amb les disposicions legis-
latives, reglamentries i administratives que regulen locupaci dels treballadors nacionals;
d) de romandre, en les condicions que siguin determinades pels reglaments establerts per la Comissi, en el
territori dun estat membre, desprs dhaver-hi exercit una feina.
4. Les disposicions daquest article no sn aplicables als llocs de treball en lAdministraci pblica.
Article 46
El Parlament Europeu i el Consell, pronunciant-se de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari i amb
la consulta prvia al Comit Econmic i Social, estableixen, per mitj de directives o reglaments, les mesures
necessries per a fer efectiva la lliure circulaci dels treballadors, tal com la defineix larticle 45, particularment:
a) assegurant una estreta collaboraci entre les administracions nacionals de treball;
b) eliminant els procediments i prctiques de carcter administratiu, i tamb els terminis daccs als llocs de
treball disponibles, tant si resulten de la legislaci interna com si resulten dacords conclosos anteriorment
entre els estats membres, el manteniment dels quals seria obstacle per a la liberalitzaci dels moviments
dels treballadors;
c) eliminant tots els terminis i altres restriccions, tant si sn establerts per les legislacions internes com si
sn establerts per acords conclosos anteriorment entre els estats membres, que imposin als treballadors
dels altres estats membres, amb vista a la lliure elecci duna feina, condicions altres que les establertes
per als treballadors nacionals;
d) establint mecanismes adequats per a posar en contacte les ofertes i les demandes docupaci i facilitar-ne
lequilibri en condicions que no posin en greu perill el nivell de vida i docupaci en les diverses regions i
indstries.
59
Article 47
Els estats membres promouen, en el marc dun programa com, lintercanvi de treballadors joves.
Article 48
El Parlament Europeu i el Consell, pronunciant-se de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari,

adopten, en matria de seguretat social, les mesures necessries per a establir la lliure circulaci dels
treballadors, particularment per mitj de la creaci dun sistema que permeti garantir als treballadors immigrants
assalariats i no assalariats, i a llurs drethavents:
a) lacumulaci de tots els perodes presos en consideraci per les diverses legislacions nacionals per a ad-
quirir i conservar el dret a les prestacions socials, i tamb per a fer-ne el clcul;
b) el pagament de les prestacions a les persones que resideixen als territoris dels estats membres.
Quan un membre del Consell declara que un dels projectes dacte legislatiu a qu fa referncia el primer
pargraf perjudicaria aspectes importants del seu sistema de seguretat social, particularment pel que fa a lmbit
daplicaci, el cost o lestructura financera, o nafectaria lequilibri financer, pot sollicitar que el projecte se
sotmeti al Consell Europeu. En aquest cas, resta susps el procediment legislatiu ordinari. Havent-ho deliberat, i
en el termini de quatre mesos a comptar daquesta suspensi, el Consell Europeu:
a) retorna el projecte al Consell, amb qu es posa fi a la suspensi del procediment legislatiu ordinari, o b
b) no actua o demana a la Comissi que presenti una nova proposta; en aquest cas, lacte inicialment propo-
sat es considera no adoptat.
CAPTOL 2
EL DRET DESTABLIMENT
Article 49
En el marc de les disposicions segents, resten prohibides les restriccions a la llibertat destabliment dels
ciutadans dun estat membre en el territori dun altre estat membre. La prohibici sestn tamb a les
restriccions relatives a lobertura dagncies, sucursals o filials pels ciutadans dun estat membre establerts en el
territori dun altre estat membre.
La llibertat destabliment comprn laccs a les activitats no assalariades i lexercici daquestes activitats, i
tamb la constituci i la gesti dempreses, i particularment de societats en el sentit que determina larticle 54,
segon pargraf, amb les condicions fixades per la legislaci del pas destabliment per als seus propis ciutadans,
amb subjecci a les disposicions del captol relatiu als capitals.
Article 50
1. A fi dassolir la llibertat destabliment en una activitat determinada, el Parlament Europeu i el Consell es

pronuncien de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari, i amb la consulta prvia al Comit Econmic
i Social, per mitj de directives.
60
2. El Parlament Europeu, el Consell i la Comissi exerceixen les funcions que els atribueixen les disposici-
ons precedents, i particularment:
a) socupen, en general, de les activitats prioritries en qu la llibertat destabliment constitueix una contri-
buci particularment til al desenvolupament de la producci i dels intercanvis;
b) asseguren una collaboraci estreta entre les administracions nacionals competents a fi de conixer les
situacions particulars, dins la Uni, de les diverses activitats afectades;
c) eliminen els procediments i prctiques de carcter administratiu, tant si resulten de la legislaci interna
com si resulten dacords conclosos anteriorment entre els estats membres, el manteniment dels quals seria
obstacle per a la llibertat destabliment;
d) vetllen perqu els treballadors assalariats dun dels estats membres empleats en el territori dun altre estat
membre puguin romandre en aquest territori per a emprendre-hi una activitat no assalariada quan com-
pleixin les condicions que els serien exigibles si entressin en aquest estat en el moment de voler iniciar la
dita activitat;
e) possibiliten ladquisici i laprofitament de finques situades en el territori dun estat membre per un ciu-
tad dun altre estat membre, en la mesura que no es vulnerin els principis que estableix larticle 39, apar-
tat 2;
f) apliquen la supressi progressiva de les restriccions a la llibertat destabliment, en cada branca dactivitat
de qu es tracti, tant pel que fa a les condicions dobertura, en el territori dun estat membre, dagncies,
sucursals o filials, com a les condicions dadmissi del personal de la seu central en llurs rgans de gesti
o de control;
g) coordinen, en la mesura que calgui, i per tal de fer-les equivalents, les garanties exigides dins els estats
membres a les societats en el sentit que determina larticle 54, segon pargraf, per a protegir tant els in-
teressos dels socis com els de tercers;
h) sasseguren que les condicions per a lestabliment no siguin falsejades per mitj dajuts atorgats pels es-
tats membres.
Article 51
Les disposicions daquest captol no sn aplicables, pel que fa a un estat membre determinat, a les activitats que
en aquest estat estan connectades, encara que noms sigui de manera ocasional, amb lexercici del poder pblic.
excloure determinades activitats de laplicaci de les disposicions daquest captol.
Article 52
1. Les disposicions daquest captol i les mesures adoptades en virtut daquestes no prejutgen laplicabilitat
de les disposicions legislatives, reglamentries i administratives que estableixen un rgim especial per als es-
trangers justificades per raons dordre pblic, de seguretat pblica i de salut pblica.
adopten directives per a coordinar les disposicions esmentades.
61
Article 53
1. A fi de facilitar laccs a les activitats no assalariades i lexercici daquestes activitats, el Parlament Euro-
peu i el Consell, pronunciant-se de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari, adopten directives desti-
nades al reconeixement mutu de diplomes, certificats i altres ttols, i tamb directives destinades a la coordinaci
de les disposicions legislatives, reglamentries i administratives dels estats membres relatives a laccs a les
activitats no assalariades i a lexercici daquestes activitats.
2. Pel que fa a les professions mdiques, paramdiques i farmacutiques, la supressi progressiva de les
restriccions resta subordinada a la coordinaci de les condicions exigides per a exercir aquestes professions en
els diversos estats membres.
Article 54
Les societats constitudes dacord amb la legislaci dun estat membre que tinguin la seu social, ladministraci
central o el centre dactivitat principal dins la Uni resten equiparades, als efectes de laplicaci de les
disposicions daquest captol, a les persones fsiques que tinguin la nacionalitat dun estat membre.
Sentn per societats les societats de dret civil o mercantil, incloses les societats cooperatives, i les altres
persones jurdiques de dret pblic o privat, llevat de les que no tenen nim de lucre.
Article 55
Els estats membres concedeixen als ciutadans dels altres estats membres el mateix tracte que a llurs propis
ciutadans amb relaci a la participaci financera en el capital de les societats en el sentit que determina larticle
54, sens perjudici de laplicaci de la resta de disposicions dels tractats.
CAPTOL 3
SERVEIS
Article 56
En el marc de les disposicions segents, resten prohibides les restriccions a la lliure prestaci de serveis dins la
Uni per als ciutadans dels estats membres establerts en un estat membre que no sigui el del destinatari de la
prestaci.
estendre el benefici de les disposicions daquest captol als prestadors de serveis que tinguin la nacionalitat dun
estat tercer establerts dins la Uni.
62
Article 57
En el sentit que determinen els tractats, es consideren serveis les prestacions fetes normalment a canvi duna
remuneraci, en la mesura que no es regeixin per les disposicions relatives a la lliure circulaci de mercaderies,
capitals i persones.
Els serveis comprenen, en particular:
a) activitats de carcter industrial;
b) activitats de carcter mercantil;
c) activitats artesanals;
d) activitats prpies de les professions liberals.
Sens perjudici de les disposicions del captol relatiu al dret destabliment, el prestador dun servei pot, per tal de
dur a terme aquesta prestaci, exercir temporalment la seva activitat a lestat membre on es duu a terme la
prestaci, en les mateixes condicions que imposa aquest estat als seus propis ciutadans.
Article 58
1. La lliure prestaci de serveis, en matria de transports, es regeix per les disposicions del ttol relatiu als
transports.
2. La liberalitzaci dels serveis bancaris i dassegurances vinculats als moviments de capitals sha de dur a
terme en harmonia amb la liberalitzaci de la circulaci de capitals.
Article 59
1. A fi dassolir la liberalitzaci dun servei determinat, el Parlament Europeu i el Consell es pronuncien per
mitj de directives, de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari i amb la consulta prvia al Comit
Econmic i Social.
2. Les directives a qu fa referncia lapartat 1 tenen per objecte prioritari, en general, els serveis que influ-
eixen de manera directa en els costos de producci o la liberalitzaci dels quals contribueix a facilitar els inter-
canvis de mercaderies.
Article 60
Els estats membres sesforcen per dur a terme una liberalitzaci dels serveis ms mplia que lexigida en virtut
de les directives adoptades en aplicaci de larticle 59, apartat 1, si llur situaci econmica general i la del sector
interessat els ho permeten.
La Comissi adrea recomanacions amb aquesta finalitat als estats membres interessats.
63
Article 61
Mentre no se suprimeixin les restriccions a la lliure prestaci de serveis, cadascun dels estats membres aplica
aquestes restriccions, sense distinci de nacionalitat o residncia, a tots els prestadors de serveis a qu fa
referncia larticle 56, apartat 1.
Article 62
Les disposicions dels articles 51 a 54, ambds inclosos, sn aplicables a les matries regulades per aquest
captol.
CAPTOL 4
CAPITAL I PAGAMENTS
Article 63
1. En el marc de les disposicions daquest captol, resten prohibides totes les restriccions als moviments de
capitals entre estats membres i entre estats membres i pasos tercers.
2. En el marc de les disposicions daquest captol, resten prohibides totes les restriccions als pagaments en-
tre estats membres i entre estats membres i pasos tercers.
Article 64
1. El que disposa larticle 63 saplica sens perjudici de laplicaci, als pasos tercers, de les restriccions vi-
gents el 31 de desembre de 1993 en virtut del dret nacional o del dret de la Uni amb relaci als moviments de
capitals amb destinaci a pasos tercers o procedents de pasos tercers que comportin inversions directes, inclo-
ses les inversions immobiliries, lestabliment, la prestaci de serveis financers o ladmissi de valors en els
mercats de capitals. Pel que fa a les restriccions aplicables en virtut de la legislaci nacional a Bulgria, a Est-
nia i a Hongria, la data en qesti s el 31 de desembre de 1999.
2. Tot esforant-se per assolir lobjectiu de la lliure circulaci de capitals entre estats membres i pasos ter-
cers, en la major mesura possible i sens perjudici del que disposen els altres captols dels tractats, el Parlament
Europeu i el Consell, pronunciant-se de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari, adopten mesures
relatives als moviments de capitals amb destinaci a pasos tercers o procedents de pasos tercers que comportin
inversions directes, incloses les inversions immobiliries, lestabliment, la prestaci de serveis financers o
ladmissi de valors en els mercats de capitals.
3. No obstant el que disposa lapartat 2, noms el Consell, pronunciant-se de conformitat amb un procedi-
ment legislatiu especial, per unanimitat i amb la consulta prvia al Parlament Europeu, pot adoptar mesures que
comportin un retrocs en el dret de la Uni respecte a la liberalitzaci dels moviments de capitals amb destina-
ci a pasos tercers o procedents de pasos tercers.
64
Article 65
1. El que disposa larticle 63 saplica sens perjudici del dret dels estats membres a:
a) aplicar les disposicions pertinents de llur dret fiscal que distingeixen entre els contribuents que es troben
en situacions diverses pel que fa a llur lloc de residncia o al lloc on tenen invertit el capital;
b) adoptar les mesures necessries per a impedir les infraccions a llurs lleis i reglaments, particularment en
matria fiscal i en matria de supervisi prudencial dentitats financeres, establir procediments de declaraci de
moviments de capitals als efectes dinformaci administrativa o estadstica o adoptar mesures justificades per
raons dordre pblic o de seguretat pblica.
2. Les disposicions daquest captol no sn obstacle per a aplicar restriccions del dret destabliment compa-
tibles amb els tractats.
3. Les mesures i els procediments a qu fan referncia els apartats 1 i 2 no han dsser ni un mitj de discri-
minaci arbitrria ni una restricci encoberta de la lliure circulaci de capitals i pagaments tal com la defineix
larticle 63.
4. A falta de mesures en aplicaci de larticle 64, apartat 3, la Comissi, o, si la Comissi no ha adoptat una
decisi en el termini de tres mesos a comptar de la sollicitud de lestat membre interessat, el Consell, pot adop-
tar una decisi que declari que les mesures fiscals restrictives adoptades per un estat membre respecte a un o
diversos pasos tercers es consideren compatibles amb els tractats en la mesura que les justifiqui un dels objec-
tius de la Uni i siguin compatibles amb el bon funcionament del mercat interior. El Consell es pronuncia per
unanimitat a petici dun estat membre.
Article 66
Quan, en circumstncies excepcionals, els moviments de capitals amb destinaci a pasos tercers o procedents
daquests pasos causin o amenacin de causar dificultats greus per al funcionament de la uni econmica i
monetria, el Consell, pronunciant-se a proposta de la Comissi i amb la consulta prvia al Banc Central
Europeu, pot adoptar, respecte a pasos tercers, mesures de salvaguarda per un termini que no sigui superior a
sis mesos, sempre que aquestes mesures siguin estrictament necessries.
TTOL V
ESPAI DE LLIBERTAT, SEGURETAT I JUSTCIA
CAPTOL 1
DISPOSICIONS GENERALS
Article 67
(antic article 61 TCE i antic article 29 TUE)
1. La Uni constitueix un espai de llibertat, seguretat i justcia, dins del respecte als drets fonamentals i als
diferents sistemes i tradicions jurdics dels estats membres.
2. La Uni garanteix labsncia de controls de les persones a les fronteres interiors i desenvolupa una polti-
ca comuna en matria dasil, immigraci i control de les fronteres exteriors basada en la solidaritat entre estats
65
membres i equitativa respecte als ciutadans de pasos tercers. Als efectes daquest ttol, els aptrides sassimilen
als ciutadans de pasos tercers.
3. La Uni sesfora per garantir un nivell elevat de seguretat per mitj de mesures per a prevenir i combatre
la delinqncia, el racisme i la xenofbia, per mitj de mesures de coordinaci i cooperaci entre autoritats poli-
cials i judicials i altres autoritats competents, i tamb per mitj del reconeixement mutu de les resolucions judi-
cials en matria penal i, si cal, per mitj de laproximaci de les legislacions penals.
4. La Uni facilita laccs a la justcia, particularment per mitj del principi de reconeixement mutu de les
resolucions judicials i extrajudicials en matria civil.
Article 68
El Consell Europeu defineix les orientacions estratgiques de la programaci legislativa i operativa en lespai de
llibertat, seguretat i justcia.
Article 69
Els parlaments nacionals vetllen perqu les propostes i iniciatives legislatives presentades en el marc dels
captols 4 i 5 respectin el principi de subsidiarietat, dacord amb el Protocol sobre laplicaci dels principis de
subsidiarietat i proporcionalitat.
Article 70
Sens perjudici dels articles 258, 259 i 260, el Consell, a proposta de la Comissi, pot adoptar mesures que
estableixin els procediments que han de seguir els estats membres per a efectuar, en collaboraci amb la
Comissi, una avaluaci objectiva i imparcial de laplicaci, per les autoritats dels estats membres, de les
poltiques de la Uni a qu fa referncia aquest ttol, en particular per tal dimpulsar la plena aplicaci del
principi de reconeixement mutu. Sha dinformar el Parlament Europeu i els parlaments nacionals del contingut
i els resultats daquesta avaluaci.
Article 71
Es crea una comissi permanent en el si del Consell per tal de garantir dins la Uni el foment i la intensificaci
de la cooperaci operativa en matria de seguretat interior. Sens perjudici de larticle 240, aquesta comissi
promou la coordinaci de lacci de les autoritats competents dels estats membres. Poden participar en els seus
treballs els representants dels rgans i els organismes de la Uni afectats. El Parlament Europeu i els parlaments
nacionals sn informats daquests treballs.
Article 72
(antic article 64, apartat 1, TCE i antic article 33 TUE)
El que disposa aquest ttol saplica sens perjudici de lexercici de les responsabilitats que incumbeixen als estats
membres quant al manteniment de lordre pblic i la salvaguarda de la seguretat interior.
66
Article 73
Els estats membres tenen la possibilitat dorganitzar entre ells i sota llur responsabilitat les formes de cooperaci
i coordinaci que considerin convenients entre els serveis competents de les administracions respectives
responsables de garantir la seguretat interior.
Article 74
El Consell adopta mesures per garantir la cooperaci administrativa entre els serveis competents dels estats membres en
els mbits a qu fa referncia aquest ttol, i tamb entre aquests serveis i la Comissi. El Consell es pronuncia a proposta
de la Comissi, amb subjecci al que disposa larticle 76, i amb la consulta prvia al Parlament Europeu.
Article 75
Si ho exigeix lassoliment dels objectius a qu fa referncia larticle 67 en matria de prevenci del terrorisme i
de les activitats que hi sn connexes, i de lluita contra aquests fenmens, el Parlament Europeu i el Consell, per
mitj de reglaments adoptats de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari, defineixen un marc de
mesures administratives amb relaci als moviments de capitals i als pagaments, com ara la immobilitzaci de
fons, dactius financers o de beneficis econmics dels quals tenen la propietat, la possessi o la tinena persones
fsiques o jurdiques, grups o entitats no estatals.
El Consell, a proposta de la Comissi, adopta mesures per aplicar el marc a qu fa referncia el primer pargraf.
Els actes a qu fa referncia aquest article contenen les disposicions necessries en matria de garanties jurdiques.
Article 76
Els actes a qu fan referncia els captols 4 i 5, i tamb les mesures a qu fa referncia larticle 74 que
garanteixen la cooperaci administrativa en els mbits a qu fan referncia aquests captols, sadopten:
a) a proposta de la Comissi, o
b) per iniciativa duna quarta part dels estats membres.
CAPTOL 2
POLTIQUES SOBRE CONTROLS A LES FRONTERES, ASIL I IMMIGRACI
Article 77
1. La Uni desenvolupa una poltica que t com a objectiu:

a) garantir labsncia total de controls de les persones, sigui quina en sigui la nacionalitat, quan traspassin
les fronteres interiors;
b) garantir els controls de les persones i la vigilncia efica en el creuament de les fronteres exteriors;
c) instaurar progressivament un sistema integrat de gesti de les fronteres exteriors.
67
2. Als efectes de lapartat 1, el Parlament Europeu i el Consell, pronunciant-se de conformitat amb el proce-
diment legislatiu ordinari, adopten mesures relatives a:
a) la poltica comuna de visats i altres permisos de residncia de curta durada;
b) els controls als quals sn sotmeses les persones que traspassen les fronteres exteriors;
c) les condicions en qu els ciutadans de pasos tercers poden circular lliurement per la Uni per un perode
curt;
d) qualsevol mesura necessria per a lestabliment progressiu dun sistema integrat de gesti de les fronteres
exteriors;
e) labsncia total de controls de les persones, sigui quina en sigui la nacionalitat, quan traspassin les fronte-
res interiors.
3. Si es considera necessria una acci de la Uni per a facilitar lexercici del dret a qu fa referncia
larticle 20, apartat 2, lletra a), i llevat que els tractats hagin establert poders dactuaci a aquest efecte, el Con-
sell, pronunciant-se de conformitat amb un procediment legislatiu especial, pot adoptar disposicions relatives als
passaports, documents didentitat, permisos de residncia o qualsevol altre document que hi sigui assimilat. El
Consell es pronuncia per unanimitat, amb la consulta prvia al Parlament Europeu.
4. Aquest article no afecta la competncia dels estats membres respecte a la delimitaci geogrfica de llurs
fronteres, dacord amb el dret internacional.
Article 78
(antics articles 63, punts 1 i 2, i 64, apartat 2, TCE)
1. La Uni desenvolupa una poltica comuna en matria dasil, protecci subsidiria i protecci temporal
destinada a oferir un estatut adequat a qualsevol ciutad dun pas tercer que necessiti protecci internacional i a
garantir lobservana del principi de no-devoluci. Aquesta poltica sha dajustar a la Convenci de Ginebra del
28 de juliol de 1951 i al Protocol del 31 de gener de 1967 sobre estatut dels refugiats, i altres tractats pertinents.
diment legislatiu ordinari, adopten mesures relatives a un sistema europeu com dasil que comprengui:
a) un estatut uniforme dasil a favor de ciutadans de pasos tercers, vlid per a tota la Uni;
b) un estatut uniforme de protecci subsidiria per als ciutadans de pasos tercers que, sense obtenir lasil
europeu, necessitin protecci internacional;
c) un sistema com per a la protecci temporal de les persones desplaades, en cas dafluncia massiva;
d) procediments comuns per a concedir i retirar lestatut uniforme dasil o de protecci subsidiria;
e) criteris i mecanismes per a determinar lestat membre que ha dsser el responsable dexaminar una
sollicitud dasil o de protecci subsidiria;
f) normes relatives a les condicions dacolliment dels sollicitants dasil o de protecci subsidiria;
g) lassociaci i la cooperaci amb pasos tercers per a gestionar els fluxos de persones que solliciten asil o
protecci subsidiria o temporal.
3. Si un o diversos estats membres senfronten a una situaci demergncia caracteritzada per lafluncia
sobtada de ciutadans de pasos tercers, el Consell pot adoptar, a proposta de la Comissi, mesures provisionals
en benefici dels estats membres afectats. El Consell es pronuncia amb la consulta prvia al Parlament Europeu.
68
Article 79
(antic article 63, punts 3 i 4, TCE)
1. La Uni desenvolupa una poltica comuna dimmigraci destinada a garantir en totes les fases una gesti
efica dels fluxos migratoris i un tracte equitatiu envers els ciutadans de pasos tercers que resideixen legalment
en estats membres, i tamb a prevenir i combatre enrgicament la immigraci illegal i el trfic dssers humans.
diment legislatiu ordinari, adopten mesures en els mbits segents:
a) les condicions dentrada i de residncia i les normes relatives a visats i permisos de residncia de llarga
durada expedits pels estats membres, inclosos els destinats al reagrupament familiar;
b) la definici dels drets dels ciutadans de pasos tercers que resideixen legalment en un estat membre, inclo-
ses les condicions que regeixen la llibertat de circulaci i de residncia en els altres estats membres;
c) la immigraci clandestina i la residncia irregular, incloses lexpulsi i la repatriaci de residents en situ-
aci irregular;
d) la lluita contra el trfic dssers humans, en particular de dones i infants.
3. La Uni pot subscriure acords amb pasos tercers per a readmetre, en llurs pasos dorigen o de procedn-
cia, ciutadans de pasos tercers que no compleixin o hagin deixat de complir les condicions dentrada, presncia
o residncia en el territori dun dels estats membres.
poden establir mesures de foment i de suport amb relaci a lacci dels estats membres destinada a promoure la
integraci dels ciutadans de pasos tercers que resideixin legalment en llur territori, amb exclusi de qualsevol
harmonitzaci de les disposicions legislatives i reglamentries dels estats membres.
5. Aquest article no afecta el dret dels estats membres destablir volums dadmissi al territori respectiu dels
ciutadans de pasos tercers provinents de pasos tercers amb la finalitat de cercar-hi feina, tant assalariada com
no assalariada.
Article 80
Les poltiques de la Uni a qu fa referncia aquest captol i laplicaci daquestes poltiques es regeixen pel
principi de solidaritat i de repartiment equitatiu de la responsabilitat entre els estats membres, tamb en lmbit
financer. Sempre que cal, els actes de la Uni adoptats en virtut daquest captol contenen mesures adequades
per a aplicar aquest principi.
CAPTOL 3
COOPERACI JUDICIAL EN MATRIA CIVIL
Article 81
1. La Uni desenvolupa una cooperaci judicial en afers civils amb repercussi transfronterera, basada en el
principi de reconeixement mutu de les resolucions judicials i extrajudicials. Aquesta cooperaci pot incloure
ladopci de mesures daproximaci de les disposicions legislatives i reglamentries dels estats membres.
diment legislatiu ordinari, adopten, particularment quan ho requereix el bon funcionament del mercat interior,
mesures destinades a garantir:
69
a) el reconeixement mutu, entre els estats membres, de les resolucions judicials i extrajudicials, i llur execu-
ci;
b) la notificaci i el trasllat transfronterers de documents judicials i extrajudicials;
c) la compatibilitat de les normes aplicables en els estats membres en matria de conflictes de lleis i de ju-
risdicci;
d) la cooperaci en matria dobtenci de proves;
e) laccs efectiu a la justcia;
f) leliminaci dobstacles al bon funcionament dels procediments civils, fomentant si cal la compatibilitat
de les normes de procediment civil aplicables en els estats membres;
g) el desenvolupament de mtodes alternatius de resoluci de litigis;
h) el suport a la formaci de magistrats i del personal al servei de ladministraci de justcia.
3. No obstant el que disposa lapartat 2, les mesures relatives al dret de famlia que tinguin una repercussi
transfronterera sn establertes pel Consell, que es pronuncia de conformitat amb un procediment legislatiu espe-
cial. El Consell es pronuncia per unanimitat, amb la consulta prvia al Parlament Europeu.
El Consell, a proposta de la Comissi, pot adoptar una decisi que determini els aspectes del dret de famlia amb
repercussi transfronterera que puguin sser objecte dactes adoptats per mitj del procediment legislatiu
ordinari. El Consell es pronuncia per unanimitat, amb la consulta prvia al Parlament Europeu.
La proposta a qu fa referncia el segon pargraf es comunica als parlaments nacionals. En cas que en el termini
de sis mesos a comptar daquesta comunicaci un parlament nacional notifiqui la seva oposici, la decisi no
sadopta. Si no hi ha oposici, el Consell pot adoptar la decisi esmentada.
CAPTOL 4
COOPERACI JUDICIAL EN MATRIA PENAL
Article 82
1. La cooperaci judicial en matria penal a la Uni es basa en el principi de reconeixement mutu de les
sentncies i les resolucions judicials i inclou laproximaci de les disposicions legislatives i reglamentries dels
estats membres en els mbits a qu fan referncia lapartat 2 i larticle 83.
El Parlament Europeu i el Consell adopten, de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari, mesures
destinades a:
a) establir normes i procediments per a garantir el reconeixement a tota la Uni de tots els tipus de sentnci-
es i resolucions judicials;
b) prevenir i resoldre els conflictes de jurisdicci entre els estats membres;
c) donar suport a la formaci de magistrats i del personal al servei de ladministraci de justcia;
d) facilitar la cooperaci entre les autoritats judicials o equivalents dels estats membres en el marc del pro-
cediment penal i de lexecuci de resolucions.
2. En la mesura que calgui per a facilitar el reconeixement mutu de les sentncies i les resolucions judicials i
la cooperaci policial i judicial en afers penals amb dimensi transfronterera, el Parlament Europeu i el Consell,
per mitj de directives adoptades de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari, poden establir normes
70
mnimes. Aquestes normes mnimes tenen en compte les diferncies entre les tradicions i els sistemes jurdics
dels estats membres.
Aquestes normes tenen per objecte:
a) ladmissibilitat mtua de proves entre els estats membres;
b) els drets de les persones durant el procediment penal;
c) els drets de les vctimes de delictes;
d) altres elements especfics del procediment penal, que el Consell ha de determinar prviament per mitj
duna decisi. Per a ladopci daquesta decisi, el Consell es pronuncia per unanimitat, amb laprovaci
prvia del Parlament Europeu.
Ladopci de les normes mnimes a qu fa referncia aquest apartat no impedeix que els estats membres
mantinguin o instaurin un nivell ms elevat de protecci de les persones.
3. Quan un membre del Consell considera que un projecte de directiva a qu fa referncia lapartat 2 perju-
dicaria aspectes fonamentals del seu sistema de justcia penal, pot sollicitar que el projecte se sotmeti al Consell
Europeu. En aquest cas, resta susps el procediment legislatiu ordinari. Havent deliberat, i en cas que sassoleixi
un consens, el Consell Europeu, en el termini de quatre mesos a comptar daquesta suspensi, retorna el projecte
al Consell, amb qu es posa fi a la suspensi del procediment legislatiu ordinari.
En aquest mateix termini, en cas de desacord, i si almenys nou estats membres volen establir una cooperaci
reforada sobre la base del projecte de directiva de qu es tracti, ninformen el Parlament Europeu, el Consell i
la Comissi. En aquest cas, es considera acordada lautoritzaci per a iniciar la cooperaci reforada a qu fan
referncia larticle 20, apartat 2, del Tractat de la Uni Europea i larticle 329, apartat 1, del present tractat, i
sapliquen les disposicions relatives a la cooperaci reforada.
Article 83
1. El Parlament Europeu i el Consell, per mitj de directives adoptades de conformitat amb el procediment
legislatiu ordinari, poden establir normes mnimes relatives a la definici de les infraccions penals i de les san-
cions en mbits de delictes particularment greus que tinguin una dimensi transfronterera derivada del carcter o
de les repercussions daquestes infraccions o duna necessitat particular de combatre-les segons criteris comuns.
Aquests mbits delictius sn els segents: el terrorisme, el trfic dssers humans i lexplotaci sexual de dones
i infants, el trfic illcit de drogues, el trfic illcit darmes, el blanqueig de diner, la corrupci, la falsificaci
de mitjans de pagament, la delinqncia informtica i la delinqncia organitzada.
En funci de levoluci de la delinqncia, el Consell pot adoptar una decisi que determini altres mbits
delictius que responguin als criteris especificats en aquest apartat. El Consell es pronuncia per unanimitat, amb
laprovaci prvia del Parlament Europeu.
2. Quan laproximaci de les disposicions legislatives i reglamentries dels estats membres en matria penal
esdev imprescindible per a garantir lexecuci efica duna poltica de la Uni en un mbit que hagi estat ob-
jecte de mesures dharmonitzaci, es poden establir per mitj de directives normes mnimes relatives a la defini-
ci de les infraccions penals i de les sancions en lmbit de qu es tracti. Aquestes directives sadopten de con-
formitat amb el procediment legislatiu ordinari o un despecial idntic al que es fa servir per a ladopci de les
mesures dharmonitzaci en qesti, sens perjudici de larticle 76.
3. Quan un membre del Consell considera que un projecte de directiva a qu fan referncia els apartats 1 o 2
perjudicaria aspectes fonamentals del seu sistema de justcia penal, pot sollicitar que el projecte se sotmeti al
Consell Europeu. En aquest cas, resta susps el procediment legislatiu ordinari. Havent deliberat, i en cas que
sassoleixi un consens, el Consell Europeu, en el termini de quatre mesos a comptar daquesta suspensi, retorna
el projecte al Consell, amb qu es posa fi a la suspensi del procediment legislatiu ordinari.
71
reforada sobre la base del projecte de directiva de qu es tracti, ninformen el Parlament Europeu, el Consell i
Article 84
establir mesures de foment i de suport amb relaci a lacci dels estats membres en lmbit de la prevenci de la
delinqncia, amb exclusi de qualsevol harmonitzaci de les disposicions legislatives i reglamentries dels
estats membres.
Article 85
1. La missi dEurojust s donar suport i impuls a la coordinaci i la cooperaci entre les autoritats nacio-
nals responsables dinvestigar i perseguir la delinqncia greu que afecta dos o ms estats membres o que ha
dsser perseguida amb criteris comuns, sobre la base de les operacions efectuades i de la informaci proporcio-
nada per les autoritats dels estats membres i per Europol.
Amb aquesta finalitat, el Parlament Europeu i el Consell, per mitj de reglaments adoptats de conformitat amb
el procediment legislatiu ordinari, determinen lestructura, el funcionament, lmbit dactuaci i les tasques
dEurojust. Aquestes tasques poden incloure:
a) la iniciaci de diligncies dinvestigaci penal i la proposta dincoaci de procediments penals per les
autoritats nacionals competents, en particular amb relaci a infraccions que perjudiquin els interessos fi-
nancers de la Uni;
b) la coordinaci de les investigacions i els procediments esmentats en la lletra a);
c) la intensificaci de la cooperaci judicial, entre altres vies per mitj de la resoluci de conflictes de juris-
dicci i duna estreta cooperaci amb la Xarxa Judicial Europea.
Aquests reglaments determinen tamb les modalitats de participaci del Parlament Europeu i dels parlaments
nacionals en lavaluaci de les activitats dEurojust.
2. En el marc de les accions penals a qu fa referncia lapartat 1, i sens perjudici de larticle 86, els actes
formals de carcter processal sn acomplerts pels funcionaris nacionals competents.
Article 86
1. Per combatre les infraccions que perjudiquin els interessos financers de la Uni, el Consell, per mitj de
reglaments adoptats de conformitat amb un procediment legislatiu especial, pot establir una Fiscalia Europea a
partir dEurojust. El Consell es pronuncia per unanimitat, amb laprovaci prvia del Parlament Europeu.
En cas de manca dunanimitat, un grup integrat com a mnim per nou estats membres pot sollicitar que el
projecte de reglament se sotmeti al Consell Europeu. En aquest cas, resta susps el procediment en el Consell.
Havent deliberat, i en cas que sassoleixi un consens, el Consell Europeu, en el termini de quatre mesos a
comptar daquesta suspensi, retorna el projecte al Consell perqu ladopti.
reforada sobre la base del projecte de reglament de qu es tracti, ninformen el Parlament Europeu, el Consell i
72
2. La Fiscalia Europea s competent per a investigar, perseguir i portar a judici, si escau en collaboraci
amb Europol, els autors i cmplices dinfraccions que perjudiquin els interessos financers de la Uni, tal com
els defineix el reglament a qu fa referncia lapartat 1. Exerceix davant dels rgans jurisdiccionals competents
dels estats membres lacci penal relativa a aquestes infraccions.
3. Els reglaments a qu fa referncia lapartat 1 estableixen lEstatut de la Fiscalia Europea, les condicions
per al compliment de les seves funcions, les normes de procediment aplicables a les seves activitats, i tamb les
que regeixen ladmissibilitat de les proves, i les normes aplicables al control jurisdiccional dels actes processals
que duu a terme en el compliment de les seves funcions.
4. El Consell Europeu pot adoptar, simultniament o amb posterioritat, una decisi que modifiqui lapartat 1
amb la finalitat dampliar les competncies de la Fiscalia Europea en la lluita contra la delinqncia greu que
tingui una dimensi transfronterera, i que modifiqui en conseqncia lapartat 2 pel que fa als autors i els cm-
plices de delictes greus que afecten diversos estats membres. El Consell Europeu es pronuncia per unanimitat,
amb laprovaci prvia del Parlament Europeu i amb la consulta prvia a la Comissi.
CAPTOL 5
COOPERACI POLICIAL
Article 87
1. La Uni desenvolupa una cooperaci policial en qu participen totes les autoritats competents dels estats
membres, inclosos els serveis de policia, els serveis de duanes i altres serveis amb funcions coercitives especia-
litzats en els mbits de la prevenci o la detecci dinfraccions penals i de les investigacions en aquesta matria.
diment legislatiu ordinari, poden establir mesures relatives a:
a) la recollida, lemmagatzematge, el tractament, lanlisi i lintercanvi dinformaci pertinents;
b) el suport a la formaci de personal, i tamb la cooperaci relativa a lintercanvi de personal, als equipa-
ments i a la investigaci cientfica policial;
c) les tcniques comunes dinvestigaci relacionades amb la detecci de formes greus de delinqncia orga-
nitzada.
3. El Consell, pronunciant-se de conformitat amb un procediment legislatiu especial, pot establir mesures
relatives a la cooperaci operativa entre les autoritats a qu fa referncia aquest article. El Consell es pronuncia
per unanimitat, amb la consulta prvia al Parlament Europeu.
En cas de manca dunanimitat, un grup integrat per com a mnim nou estats membres pot sollicitar que el
projecte de mesures se sotmeti al Consell Europeu. En aquest cas, resta susps el procediment en el Consell.
Havent deliberat, i en cas que sassoleixi un consens, el Consell Europeu, en el termini de quatre mesos a
comptar daquesta suspensi, retorna el projecte al Consell perqu ladopti.
reforada sobre la base del projecte de mesures de qu es tracti, ninformen el Parlament Europeu, el Consell i la
Comissi. En aquest cas, es considera acordada lautoritzaci per a iniciar la cooperaci reforada a qu fan
73
El procediment especfic que estableixen els pargrafs segon i tercer no s aplicable als actes que constitueixen
un desenvolupament del cabal de Schengen.
Article 88
1. La funci dEuropol s impulsar i reforar lactuaci de les autoritats policials i dels altres serveis amb
funcions coercitives dels estats membres i la collaboraci mtua per a prevenir i combatre la delinqncia greu
que afecti dos o ms estats membres, el terrorisme i les formes de delinqncia lesives per a un inters com
que sigui objecte duna poltica de la Uni.
2. El Parlament Europeu i el Consell, per mitj de reglaments adoptats de conformitat amb el procediment
legislatiu ordinari, determinen lestructura, el funcionament, lmbit dactuaci i les tasques dEuropol. Aques-
tes tasques poden incloure:
a) la recollida, lemmagatzematge, el tractament, lanlisi i lintercanvi dinformaci, particularment la que
transmeten les autoritats dels estats membres o dorganismes o pasos tercers;
b) la coordinaci, lorganitzaci i la realitzaci dinvestigacions i activitats operatives, dutes a terme conjun-
tament amb les autoritats competents dels estats membres o en el marc dequips conjunts dinvestigaci,
si escau en collaboraci amb Eurojust.
Aquests reglaments tamb fixen les modalitats de control de les activitats dEuropol pel Parlament Europeu,
control en qu participen els parlaments nacionals.
3. Qualsevol activitat operativa dEuropol sha de dur a terme en contacte i dacord amb les autoritats dels
estats membres el territori dels quals resulti afectat. Laplicaci de mesures coercitives correspon exclusivament
a les autoritats nacionals competents.
Article 89
El Consell, pronunciant-se de conformitat amb un procediment legislatiu especial, fixa les condicions i els lmits
dins els quals les autoritats competents dels estats membres a qu fan referncia els articles 82 i 87 poden actuar
en el territori dun altre estat membre en contacte i dacord amb les autoritats daquest estat. El Consell es
pronuncia per unanimitat, amb la consulta prvia al Parlament Europeu.
TTOL VI
TRANSPORTS
Article 90
Els objectius dels tractats es persegueixen, en la matria regulada per aquest ttol, en el marc duna poltica
comuna de transports.
74
Article 91
1. Amb vista a laplicaci de larticle 90, i tenint en compte les peculiaritats del sector dels transports, el
Parlament Europeu i el Consell, pronunciant-se de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari i amb la
consulta prvia al Comit Econmic i Social i al Comit de les Regions, estableixen:
a) les normes comunes aplicables als transports internacionals efectuats des del territori dun estat membre o
amb destinaci a aquest territori, o que travessen el territori dun o diversos estats membres;
b) les condicions dacord amb les quals els transportistes no residents poden prestar serveis de transports en
un estat membre;
c) les mesures que permeten millorar la seguretat dels transports;
d) qualssevol altres disposicions pertinents.
2. Quan sadoptin les mesures a qu fa referncia lapartat 1, es tenen en compte els casos en qu laplicaci
pugui afectar greument el nivell de vida i locupaci en determinades regions, i tamb lexplotaci dels equipa-
ments de transport.
Article 92
Fins que no sestableixin les disposicions a qu fa referncia larticle 91, apartat 1, i llevat que el Consell adopti
per unanimitat una mesura que concedeixi una excepci, cap estat membre no pot fer menys favorables, en llurs
efectes directes o indirectes per als transportistes dels altres estats membres respecte als transportistes nacionals,
les diferents disposicions reguladores daquesta matria vigents l1 de gener de 1958 o, per als estats adherents,
en la data de llur adhesi.
Article 93
Sn compatibles amb els tractats els ajuts que responguin a les necessitats de coordinaci dels transports o que
corresponguin al reemborsament de determinades obligacions inherents a la noci de servei pblic.
Article 94
Qualsevol mesura en matria de preus i condicions de transport, adoptada en el marc dels tractats, ha de tenir en
compte la situaci econmica dels transportistes.
Article 95
1. En el cas del trfic dins de la Uni, resten prohibides les discriminacions que consisteixin en laplicaci
per un transportista, per a les mateixes mercaderies i les mateixes relacions de trfic, de preus i condicions de
transport diferents per ra del pas dorigen o de destinaci dels productes transportats.
2. Lapartat 1 no exclou que el Parlament Europeu i el Consell puguin adoptar altres mesures en aplicaci de
larticle 91, apartat 1.
75
3. El Consell estableix, a proposta de la Comissi i amb la consulta prvia al Parlament Europeu i el Comit
Econmic i Social, una regulaci que garanteixi laplicaci del que disposa lapartat 1.
Particularment, pot adoptar les disposicions necessries per a permetre a les institucions de la Uni controlar el
compliment del que disposa lapartat 1 i assegurar-ne als usuaris el ple benefici.
4. La Comissi, per iniciativa prpia o a petici dun estat membre, examina els casos de discriminaci a
qu fa referncia lapartat 1 i, amb la consulta prvia als estats membres interessats, adopta les decisions que
consideri necessries en el marc de la regulaci establerta dacord amb el que disposa lapartat 3.
Article 96
1. Resta prohibida la imposici per un estat membre, pel que fa als transports efectuats dins de la Uni, de
preus i condicions que impliquin en qualsevol forma una ajuda o una protecci a una o diverses empreses o
indstries determinades, llevat que aquesta imposici hagi estat autoritzada per la Comissi.
2. La Comissi, per iniciativa prpia o a petici dun estat membre, examina els preus i les condicions a qu
fa referncia lapartat 1, tenint particularment en compte, duna banda, les exigncies duna poltica econmica
regional adequada, les necessitats de les regions subdesenvolupades i els problemes de les regions greument
afectades per circumstncies poltiques i, daltra banda, la incidncia daquests preus i condicions en la compe-
tncia entre els diferents tipus de transport.
La Comissi, amb la consulta prvia als estats membres interessats, adopta les decisions necessries.
3. La prohibici a qu fa referncia lapartat 1 no afecta les tarifes de competncia.
Article 97
Els drets o cnons que, independentment dels preus de transport, percep un transportista en traspassar les
fronteres no han de sobrepassar un nivell raonable, tenint en compte les despeses reals que ocasioni
efectivament el pas per les fronteres.
Els estats membres procuren reduir progressivament aquestes despeses.
La Comissi pot adrear als estats membres recomanacions per a aplicar aquest article.
Article 98
Les disposicions daquest ttol no sn obstacle per a les mesures adoptades a la Repblica Federal dAlemanya,
sempre que calguin per a compensar els desavantatges econmics que la divisi dAlemanya va ocasionar a
leconomia de determinades regions de la Repblica Federal afectades per aquesta divisi. Cinc anys desprs de
lentrada en vigor del Tractat de Lisboa, el Consell pot adoptar, a proposta de la Comissi, una decisi que
derogui aquest article.
Article 99
Es crea un Comit Consultiu adjunt a la Comissi, compost per experts designats pels governs dels estats
membres. La Comissi consulta aquest Comit en matria de transports sempre que ho estimi convenient.
76
Article 100
1. Les disposicions daquest ttol sapliquen als transports per ferrocarril, carretera o vies navegables.
2. El Parlament Europeu i el Consell, pronunciant-se de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari, i
amb la consulta prvia al Comit Econmic i Social i al Comit de les Regions, poden establir les disposicions
adequades per a la navegaci martima i aria.
TTOL VII
NORMES COMUNES SOBRE COMPETNCIA, FISCALITAT
I APROXIMACI DE LES LEGISLACIONS
CAPTOL 1
NORMES SOBRE COMPETNCIA
SECCI 1
NORMES APLICABLES A LES EMPRESES
Article 101
1. Sn incompatibles amb el mercat interior i resten prohibits tots els acords entre empreses, decisions
dassociacions dempreses i prctiques concertades que puguin afectar el comer entre els estats membres i que
tinguin per objecte o per efecte impedir, restringir o falsejar el joc de la competncia dins el mercat interior, i
particularment els que consisteixen a:
a) fixar, directament o indirectament, els preus de compra o de venda o altres condicions de transacci;
b) limitar o controlar la producci, els mercats, el desenvolupament tcnic o les inversions;
c) repartir-se els mercats o les fonts de provement;
d) aplicar a tercers contractants condicions desiguals per a prestacions equivalents que els ocasionin un des-
avantatge competitiu;
e) subordinar la subscripci de contractes a lacceptaci, pels altres contractants, de prestacions suplement-
ries que, per llur naturalesa o segons els usos mercantils, no tinguin cap relaci amb lobjecte dels con-
tractes en qesti.
2. Els acords o les decisions prohibits en virtut daquest article sn nuls de ple dret.
3. Tanmateix, les disposicions de lapartat 1 poden sser declarades inaplicables:
a qualsevol acord o categoria dacords entre empreses,
a qualsevol decisi o categoria de decisions dassociacions dempreses i
a qualsevol prctica concertada o categoria de prctiques concertades
que contribueixin a millorar la producci o la distribuci dels productes o a fomentar el progrs tcnic o
econmic, tot reservant als usuaris una participaci equitativa en el benefici que en derivi, sense:
77
a) imposar a les empreses interessades restriccions que no siguin indispensables per a assolir aquests objec-
tius,
b) donar a les empreses la possibilitat, respecte a una part substancial dels productes en qesti, deliminar
la competncia.
Article 102
s incompatible amb el mercat interior i resta prohibida, en la mesura que pugui afectar el comer entre els
estats membres, lexplotaci abusiva, per una o diverses empreses, duna posici dominant en el mercat interior
o en una part substancial daquest.
Aquestes prctiques abusives poden consistir, particularment, a:
a) imposar, directament o indirectament, preus de compra o de venda o altres condicions de transacci no
equitatives;
b) limitar la producci, els mercats o el desenvolupament tcnic en perjudici dels consumidors;
c) aplicar a tercers contractants condicions desiguals per a prestacions equivalents, que els ocasionin un
desavantatge competitiu;
d) subordinar la subscripci de contractes a lacceptaci, pels altres contractants, de prestacions suplement-
ries que, per llur naturalesa o segons els usos mercantils, no tinguin cap relaci amb lobjecte dels con-
tractes en qesti.
Article 103
1. Els reglaments o directives necessaris per a laplicaci dels principis que enuncien els articles 101 i 102
sn establerts pel Consell, que es pronuncia a proposta de la Comissi i amb la consulta prvia al Parlament
Europeu.
2. Les disposicions a qu fa referncia lapartat 1 tenen particularment per objecte:
a) garantir lobservana de les prohibicions esmentades en larticle 101, apartat 1, i larticle 102, per mitj de
lestabliment de multes i astriccions;
b) determinar les modalitats daplicaci de larticle 101, apartat 3, tenint en compte la necessitat, duna ban-
da, dassegurar una vigilncia efica i, de laltra, de simplificar en la mesura que sigui possible el control
administratiu;
c) precisar, si escau, respecte als diferents sectors econmics, lmbit daplicaci dels articles 101 i 102;
d) definir les funcions respectives de la Comissi i del Tribunal de Justcia de la Uni Europea en laplicaci
de les disposicions que estableix aquest apartat;
e) definir les relacions entre les legislacions nacionals, duna banda, i, de laltra, les disposicions daquesta
secci i tamb les adoptades en aplicaci daquest article.
78
Article 104
Fins a lentrada en vigor de les disposicions adoptades en aplicaci de larticle 103, les autoritats dels estats
membres es pronuncien sobre ladmissibilitat dacords, decisions i prctiques concertades i sobre lexplotaci
abusiva duna posici dominant en el mercat interior, de conformitat amb llur propi dret i amb les disposicions
dels articles 101, apartat 3 particularment, i 102.
Article 105
1. Sens perjudici de larticle 104, la Comissi vetlla per laplicaci dels principis fixats pels articles 101 i
102. A petici dun estat membre o dofici, i en collaboraci amb les autoritats competents dels estats mem-
bres, que li presten assistncia, la Comissi investiga els casos de suposada infracci dels principis esmentats. Si
es comprova que hi ha hagut infracci, proposa les mesures adequades per a posar-hi fi.
2. Si no es posa fi a les infraccions, la Comissi fa constar la infracci als principis per mitj duna decisi
motivada. La Comissi pot publicar la decisi i autoritzar els estats membres perqu adoptin les mesures neces-
sries, en les condicions i les modalitats que determini, per resoldre aquesta situaci.
3. La Comissi pot adoptar reglaments relatius a les categories dacords respecte a les quals el Consell ha
adoptat un reglament o una directiva dacord amb larticle 103, apartat 2, lletra b).
Article 106
1. Els estats membres no adopten ni mantenen, respecte a les empreses pbliques i les empreses a les quals
concedeixin drets especials o exclusius, cap mesura contrria a les normes dels tractats, particularment les que
estableixen larticle 18 i els articles 101 a 109, ambds inclosos.
2. Les empreses encarregades de la gesti de serveis dinters econmic general o que tenen el carcter de
monopoli fiscal resten subjectes a les normes dels tractats, particularment a les normes de competncia, en la
mesura que laplicaci daquestes normes no impedeixi, de dret o de fet, el compliment de la missi especfica
que tenen assignada. El desenvolupament dels intercanvis no ha de quedar afectat en una mesura contrria als
interessos de la Uni.
3. La Comissi vetlla per laplicaci de les disposicions daquest article i, si cal, adrea les directives o deci-
sions pertinents als estats membres.
SECCI 2
AJUTS ATORGATS PELS ESTATS
Article 107
1. Llevat que els tractats ho disposin altrament, sn incompatibles amb el mercat interior, en la mesura que
afectin els intercanvis entre estats membres, els ajuts atorgats pels estats o per mitj de fons estatals, en qualse-
vol forma, que falsegin o amenacin de falsejar la competncia afavorint determinades empreses o produccions.
2. Sn compatibles amb el mercat interior:
79
a) els ajuts de carcter social concedits als consumidors individuals, sempre que satorguin sense discrimi-
nacions basades en lorigen dels productes;
b) els ajuts destinats a reparar els perjudicis causats per desastres naturals o per altres esdeveniments de ca-
rcter excepcional;
c) els ajuts concedits per a leconomia dalgunes regions de la Repblica Federal dAlemanya afectades per
la divisi dAlemanya, en la mesura que calguin per a compensar els desavantatges econmics causats per
aquesta divisi. Cinc anys desprs de lentrada en vigor del Tractat de Lisboa, el Consell, a proposta de la
Comissi, pot adoptar una decisi que derogui aquesta lletra.
3. Es poden considerar compatibles amb el mercat interior:
a) els ajuts destinats a promoure el desenvolupament econmic de regions en qu el nivell de vida s anor-
malment baix o en qu hi ha una situaci greu de subocupaci, i tamb el de les regions a qu fa refern-
cia larticle 349, tenint en compte llur situaci estructural, econmica i social;
b) els ajuts destinats a fomentar la realitzaci dun projecte important dinters com europeu o a resoldre
una greu pertorbaci de leconomia dun estat membre;
c) els ajuts destinats a facilitar el desenvolupament de determinades activitats o dalgunes regions econmi-
ques, si no alteren les condicions dels intercanvis en sentit contrari a linters com;
d) els ajuts destinats a promoure la cultura i la conservaci del patrimoni, si no alteren les condicions dels
intercanvis i de la competncia dins la Uni en sentit contrari a linters com;
e) les altres categories dajuts que es determinin per decisi del Consell, a proposta de la Comissi.
Article 108
1. La Comissi examina permanentment, juntament amb els estats membres, els rgims dajuts que hi ha en
aquests estats. La Comissi els proposa les mesures tils que exigeix el desenvolupament progressiu o el funci-
onament del mercat interior.
2. Si, desprs dhaver instat els interessats a presentar llurs observacions, la Comissi constata que un ajut
atorgat per un estat o per mitj de fons estatals no s compatible amb el mercat interior en els termes del que
estableix larticle 107, o que aquest ajut saplica de manera abusiva, la Comissi decideix que lestat interessat
lha de suprimir o modificar en el termini que la mateixa Comissi determini.
Si lestat de qu es tracti no compleix aquesta decisi en el termini establert, la Comissi o qualsevol altre estat
interessat pot recrrer directament al Tribunal de Justcia de la Uni Europea, no obstant el que disposen els
articles 258 i 259.
A petici dun estat membre, el Consell, pronunciant-se per unanimitat, pot decidir que un ajut que ha concedit
o pretn concedir aquest estat ha dsser considerat compatible amb el mercat interior, no obstant el que
disposen larticle 107 o els reglaments a qu fa referncia larticle 109, si circumstncies excepcionals
justifiquen aquesta decisi. Si, respecte a aquest ajut, la Comissi ha iniciat el procediment a qu fa referncia el
primer pargraf daquest apartat, la petici de lestat interessat adreada al Consell tindr per efecte de
suspendre el procediment fins que el Consell no hagi adoptat la seva posici.
Tanmateix, si el Consell no ha adoptat cap posici en el termini de tres mesos a comptar de la petici, la
Comissi es pronuncia.
3. La Comissi s informada, en el termini adequat per a poder presentar les seves observacions, dels pro-
jectes destinats a concedir o modificar ajuts. Si la Comissi considera que un projecte no s compatible amb el
mercat interior, en els termes del que estableix larticle 107, inicia sense demora el procediment que estableix
lapartat anterior. Lestat membre interessat no pot executar les mesures projectades abans que aquest procedi-
ment hagi concls en una decisi definitiva.
80
4. La Comissi pot adoptar reglaments relatius a les categories dajuts destat que el Consell ha determinat,
dacord amb larticle 109, que poden quedar excloses del procediment que estableix lapartat 3 del present arti-
cle.
Article 109
El Consell, a proposta de la Comissi i amb la consulta prvia al Parlament Europeu, pot adoptar els reglaments
adequats per a aplicar els articles 107 i 108 i pot determinar, particularment, les condicions per a laplicaci de
larticle 108, apartat 3, i les categories dajuts excloses daquest procediment.
CAPTOL 2
DISPOSICIONS FISCALS
Article 110
Cap estat membre no pot gravar directament o indirectament els productes dels altres estats membres amb
impostos interns, sigui quina en sigui la naturalesa, superiors als que graven directament o indirectament els
productes nacionals similars.
A ms, cap estat membre no pot gravar els productes dels altres estats membres amb impostos interns que
puguin protegir indirectament altres produccions.
Article 111
Els productes exportats al territori dun dels estats membres no es poden beneficiar de cap devoluci dimpostos
interns superior a limport dels que han estat gravats directament o indirectament.
Article 112
Pel que fa als impostos altres que les taxes sobre el volum de negocis, els impostos especials i els altres
impostos indirectes, no es poden concedir exoneracions ni reemborsaments a lexportaci cap als altres estats
membres ni es poden imposar gravmens compensatoris a les importacions procedents dels estats membres,
llevat que les mesures projectades hagin estat prviament aprovades per a un perode de temps limitat pel
Consell, a proposta de la Comissi.
Article 113
El Consell, pronunciant-se per unanimitat de conformitat amb un procediment legislatiu especial, i amb la
consulta prvia al Parlament Europeu i al Comit Econmic i Social, adopta les disposicions referents a
lharmonitzaci de les legislacions relatives a les taxes sobre el volum de negocis, als impostos especials i a
altres impostos indirectes en la mesura que aquesta harmonitzaci sigui necessria per a garantir lestabliment i
el funcionament del mercat interior i evitar les distorsions de la competncia.
81
CAPTOL 3
APROXIMACI DE LES LEGISLACIONS
Article 114
1. Llevat que els tractats ho disposin altrament, les disposicions segents sapliquen per a assolir els objec-
tius que enuncia larticle 26. El Parlament Europeu i el Consell, pronunciant-se de conformitat amb el procedi-
ment legislatiu ordinari i amb la consulta prvia al Comit Econmic i Social, adopten les mesures relatives a
laproximaci de les disposicions legislatives, reglamentries i administratives dels estats membres que tenen
per objecte lestabliment i el funcionament del mercat interior.
2. Lapartat 1 no saplica a les disposicions fiscals, ni a les disposicions relatives a la lliure circulaci de
persones, ni a les disposicions relatives als drets i interessos dels treballadors assalariats.
3. La Comissi, en les seves propostes en virtut de lapartat 1 en matria de salut, seguretat, protecci del
medi ambient i protecci dels consumidors, pren com a base un nivell de protecci elevat, tenint en compte par-
ticularment qualsevol evoluci nova basada en fets cientfics. En el marc de les competncies respectives, el
Parlament Europeu i el Consell sesforcen tamb per assolir aquest objectiu.
4. Si, desprs de ladopci duna mesura dharmonitzaci pel Parlament Europeu i el Consell, pel Consell o
per la Comissi, un estat membre considera necessari de mantenir disposicions nacionals justificades per les
exigncies importants a qu fa referncia larticle 36 o per exigncies relatives a la protecci del medi ambient o
de lentorn laboral, lestat membre de qu es tracti les notifica a la Comissi, indicant els motius per a mantenir-
les.
5. Aix mateix, sens perjudici de lapartat 4, si desprs de ladopci duna mesura dharmonitzaci pel Par-
lament Europeu i el Consell, pel Consell o per la Comissi, un estat membre considera necessari introduir dis-
posicions nacionals basades en noves proves cientfiques relatives a la protecci del medi ambient o de lentorn
laboral per ra dun problema especfic daquest estat membre, sorgit desprs de ladopci de la mesura
dharmonitzaci, lestat membre de qu es tracti notifica a la Comissi les disposicions que pretn adoptar i els
motius per a adoptar-les.
6. En el termini de sis mesos a comptar de les notificacions a qu fan referncia els apartats 4 i 5, la Comis-
si aprova o rebutja les disposicions nacionals en qesti desprs dhaver verificat si sn o no un mitj de dis-
criminaci arbitrria o una restricci encoberta del comer entre estats membres i si constitueixen o no un obs-
tacle per al funcionament del mercat interior.
Si no hi ha decisi de la Comissi en aquest termini, les disposicions nacionals a qu fan referncia els apartats
4 i 5 es consideren aprovades.
Quan ho justifiqui la complexitat de la qesti, i si no hi ha riscos per a la salut humana, la Comissi pot
notificar a lestat membre de qu es tracti que el termini a qu fa referncia el present apartat es pot prorrogar
per un nou perode de fins a sis mesos.
7. Quan, en virtut de lapartat 6, un estat membre s autoritzat a mantenir o a introduir disposicions nacio-
nals com a excepci a una mesura dharmonitzaci, la Comissi estudia immediatament si s pertinent de pro-
posar una adaptaci daquesta mesura.
8. Quan un estat membre plantegi un problema especfic de salut pblica en un mbit que ha estat objecte de
mesures dharmonitzaci prvies, ninforma la Comissi, la qual examina immediatament si cal proposar les
mesures adequades al Consell.
9. Com a excepci al procediment que determinen els articles 258 i 259, la Comissi i qualsevol estat mem-
bre poden recrrer directament al Tribunal de Justcia de la Uni Europea si consideren que un altre estat mem-
bre fa un s abusiu de les facultats a qu fa referncia el present article.
82
10. Les mesures dharmonitzaci damunt esmentades inclouen, en els casos pertinents, una clusula de salva-
guarda que autoritza els estats membres a adoptar, per un o diversos dels motius no econmics a qu fa refern-
cia larticle 36, mesures provisionals subjectes a un procediment de control de la Uni.
Article 115
Sens perjudici de larticle 114, el Consell, pronunciant-se per unanimitat de conformitat amb un procediment
legislatiu especial, i amb la consulta prvia al Parlament Europeu i al Comit Econmic i Social, adopta
directives per a laproximaci de les disposicions legislatives, reglamentries i administratives dels estats
membres que incideixen directament en lestabliment o el funcionament del mercat interior.
Article 116
En el cas que la Comissi comprovi que una divergncia entre les disposicions legislatives, reglamentries o
administratives dels estats membres falseja les condicions de competncia en el mercat interior i provoca, per
aquesta ra, una distorsi que cal eliminar, la Comissi inicia consultes amb els estats membres interessats.
Si aquestes consultes no permeten arribar a un acord per eliminar la distorsi en qesti, el Parlament Europeu i
el Consell, pronunciant-se de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari, adopten les directives
necessries per a aquesta finalitat. Es poden adoptar qualssevol altres mesures adequades previstes pels tractats.
Article 117
1. Quan sigui de tmer que ladopci o la modificaci duna disposici legislativa, reglamentria o adminis-
trativa pot provocar una distorsi en el sentit que determina larticle precedent, lestat membre que vol acordar-
la ha de consultar la Comissi. Desprs dhaver consultat els estats membres, la Comissi recomana als estats
interessats les mesures adequades per a evitar la distorsi en qesti.
2. Si lestat que vol adoptar o modificar disposicions nacionals no sat a la recomanaci que la Comissi li
ha adreat, no es pot demanar als altres estats membres, en aplicaci de larticle 116, que modifiquin llurs dis-
posicions nacionals per a eliminar aquesta distorsi. Si lestat membre que ha desats la recomanaci de la Co-
missi provoca una distorsi nicament en perjudici propi, no sn aplicables les disposicions de larticle 116.
Article 118
En el marc de lestabliment o del funcionament del mercat interior, el Parlament Europeu i el Consell,
pronunciant-se de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari, estableixen mesures amb relaci a la
creaci de ttols europeus que garanteixin una protecci uniforme dels drets de propietat intellectual i industrial
dins la Uni i amb relaci a lestabliment de rgims dautoritzaci, coordinaci i control centralitzats a nivell de
la Uni.
El Consell, per mitj de reglaments adoptats de conformitat amb un procediment legislatiu especial, estableix els
rgims lingstics dels ttols europeus. El Consell es pronuncia per unanimitat, amb la consulta prvia al
Parlament Europeu.
83
TTOL VIII
LA POLTICA ECONMICA I MONETRIA
Article 119
1. Per a les finalitats que enuncia larticle 3 del Tractat de la Uni Europea, lacci dels estats membres i de
la Uni inclou, en les condicions previstes pels tractats, la instauraci duna poltica econmica basada en
lestreta coordinaci de les poltiques econmiques dels estats membres, en el mercat interior i en la definici
dobjectius comuns, i conduda dacord amb el principi duna economia de mercat oberta i de lliure competn-
cia.
2. Parallelament, en les condicions i segons els procediments establerts pels tractats, aquesta acci compor-
ta una moneda nica, leuro, i tamb la definici i la conducci duna poltica monetria i duna poltica de can-
vi niques, que tenen lobjectiu principal de mantenir lestabilitat dels preus i, sens perjudici daquest objectiu,
donar suport a les poltiques econmiques generals dins la Uni, dacord amb el principi duna economia de
mercat oberta i de lliure competncia.
3. Aquestes accions dels estats membres i de la Uni impliquen lobservana dels principis rectors segents:
preus estables, finances pbliques i condicions monetries slides i balana de pagaments estable.
CAPTOL 1
LA POLTICA ECONMICA
Article 120
Els estats membres condueixen llurs poltiques econmiques amb vista a contribuir a lassoliment dels objectius
de la Uni, definits en larticle 3 del Tractat de la Uni Europea, i en el marc de les orientacions generals a qu
fa referncia larticle 121, apartat 2. Els estats membres i la Uni actuen dins del respecte al principi duna
economia de mercat oberta i de lliure competncia, que fomenti una assignaci de recursos eficient, dacord
amb els principis que estableix larticle 119.
Article 121
1. Els estats membres consideren llurs poltiques econmiques una qesti dinters com i les coordinen en
el si del Consell, dacord amb larticle 120.
2. El Consell, basant-se en una recomanaci de la Comissi, elabora un projecte per a les orientacions gene-
rals de les poltiques econmiques dels estats membres i de la Uni i en fa un informe al Consell Europeu.
El Consell Europeu, sobre la base de linforme del Consell, debat una conclusi sobre les orientacions generals
de les poltiques econmiques dels estats membres i de la Uni.
Sobre la base daquesta conclusi, el Consell adopta una recomanaci que estableix aquestes orientacions
generals. El Consell informa el Parlament de la seva recomanaci.
3. A fi de garantir una coordinaci ms estreta de les poltiques econmiques i una convergncia duradora
dels resultats econmics dels estats membres, el Consell, basant-se en informes presentats per la Comissi, su-
pervisa levoluci econmica de cadascun dels estats membres i de la Uni, i tamb la coherncia de les polti-
84
ques econmiques amb les orientacions generals a qu fa referncia lapartat 2, i en fa peridicament una avalu-
aci global.
Als efectes daquesta supervisi multilateral, els estats membres transmeten a la Comissi informacions
relatives a les mesures importants que han adoptat en lmbit de llur poltica econmica i qualsevol altra
informaci que considerin necessria.
4. Quan es constata, en el marc del procediment a qu fa referncia lapartat 3, que les poltiques econmi-
ques dun estat membre no sn coherents amb les orientacions generals a qu fa referncia lapartat 2 o poden
posar en perill el bon funcionament de la uni econmica i monetria, la Comissi pot formular un advertiment
a lestat membre de qu es tracti. El Consell, basant-se en una recomanaci de la Comissi, pot adrear les re-
comanacions necessries a lestat membre de qu es tracti. El Consell, a proposta de la Comissi, pot decidir de
fer pbliques les seves recomanacions.
En el marc daquest apartat, el Consell es pronuncia sense tenir en compte el vot del membre del Consell que
representa lestat membre concernit.
La majoria qualificada dels altres membres del Consell es defineix dacord amb larticle 238, apartat 3, lletra a).
5. El president del Consell i la Comissi informen el Parlament Europeu sobre els resultats de la supervisi
multilateral. El president del Consell pot sser convidat a comparixer davant de la comissi competent del Par-
lament Europeu si el Consell ha fet pbliques les seves recomanacions.
legislatiu ordinari, poden establir normes relatives al procediment de supervisi multilateral a qu fan referncia
els apartats 3 i 4.
Article 122
1. Sens perjudici dels altres procediments establerts pels tractats, el Consell, a proposta de la Comissi, pot
decidir, amb esperit de solidaritat entre els estats membres, les mesures adequades a la situaci econmica, en
particular si sorgissin dificultats greus en el subministrament de determinats productes, particularment en
lmbit de lenergia.
2. Quan un estat membre es troba sotms a dificultats o a una amenaa seriosa de dificultats greus per ra de
catstrofes naturals o desdeveniments excepcionals que no pugui controlar, el Consell, a proposta de la Comis-
si, pot concedir, en determinades condicions, un ajut financer de la Uni a lestat membre de qu es tracti. El
president del Consell informa el Parlament Europeu sobre la decisi adoptada.
Article 123
1. Resta prohibit al Banc Central Europeu i als bancs centrals dels estats membres, en avant denominats
bancs centrals nacionals, de concedir descoberts o qualsevol altre tipus de crdit a les institucions, rgans o
organismes de la Uni, a les administracions centrals, a les administracions regionals o locals, a les altres admi-
nistracions pbliques o a altres entitats de dret pblic o empreses pbliques dels estats membres, i resta tamb
prohibit al Banc Central Europeu i als bancs centrals nacionals dadquirir directament a aquestes entitats instru-
ments de deute.
2. Lapartat 1 no saplica a les entitats de crdit pbliques, que, en el marc de la provisi de reserves pels
bancs centrals, es beneficien, per part dels bancs centrals nacionals i del Banc Central Europeu, del mateix tracte
que les entitats de crdit privades.
85
Article 124
Resta prohibida qualsevol mesura no basada en consideracions prudencials que ofereixi a les institucions,
rgans o organismes de la Uni, a les administracions centrals, a les administracions regionals o locals, a les
altres administracions pbliques o a altres entitats de dret pblic o empreses pbliques dels estats membres un
accs privilegiat a les institucions financeres.
Article 125
1. La Uni no respon ni es fa crrec dels compromisos de les administracions centrals, de les administraci-
ons regionals o locals, de les altres administracions pbliques o daltres entitats de dret pblic o empreses pbli-
ques dun estat membre, sens perjudici de les garanties financeres mtues per a la realitzaci conjunta dun pro-
jecte especfic. Un estat membre no respon ni es fa crrec dels compromisos de les administracions centrals, de
les administracions regionals o locals, de les altres administracions pbliques o daltres entitats de dret pblic o
empreses pbliques dun altre estat membre, sens perjudici de les garanties financeres mtues per a la realitza-
ci conjunta dun projecte especfic.
2. El Consell, pronunciant-se a proposta de la Comissi i amb la consulta prvia al Parlament Europeu, pot,
si escau, especificar les definicions per a laplicaci de les prohibicions a qu fan referncia els articles 123 i
124, i tamb el present article.
Article 126
1. Els estats membres han devitar dficits pblics excessius.

2. La Comissi supervisa levoluci de la situaci pressupostria i del volum de deute pblic dels estats mem-
bres amb la finalitat de detectar desviacions rellevants. La Comissi examina particularment si sha respectat la
disciplina pressupostria, atenent els dos criteris segents:
a) si la rtio entre el dficit pblic previst o real i el producte interior brut excedeix un valor de referncia,
llevat:
que la rtio hagi disminut de manera substancial i continuada i hagi assolit un nivell prxim al va-
lor de referncia,
o que lexcs respecte al valor de referncia sigui noms excepcional i temporal i la rtio es man-
tingui prxima al valor de referncia;
b) si la rtio entre el deute pblic i el producte interior brut excedeix un valor de referncia, llevat que la
rtio disminueixi suficientment i saproximi al valor de referncia a un ritme satisfactori.
Els valors de referncia sespecifiquen en el Protocol sobre el procediment aplicable en cas de dficit excessiu,
annex als tractats.
3. Si un estat membre no compleix els requisits dun daquests criteris o de tots dos, la Comissi elabora un
informe. Linforme de la Comissi examina tamb si el dficit pblic excedeix les despeses pbliques dinversi
i t en compte tots els altres factors pertinents, inclosa la situaci econmica i pressupostria a mitj termini de
lestat membre.
La Comissi tamb pot elaborar un informe si considera que, a pesar de complir-se els requisits que resulten
dels criteris, hi ha risc dun dficit excessiu en un estat membre.
4. El Comit Econmic i Financer emet un dictamen sobre linforme de la Comissi.
86
5. Si la Comissi considera que un estat membre presenta o pot presentar un dficit excessiu, adrea un dic-
tamen a lestat membre de qu es tracti i ninforma el Consell.
6. El Consell, a proposta de la Comissi, i tenint en compte les eventuals observacions de lestat membre de
qu es tracti, decideix, desprs duna avaluaci global, si hi ha dficit excessiu o no nhi ha.
7. Quan el Consell, dacord amb lapartat 6, decideix que hi ha un dficit excessiu, adopta, sense demora
injustificada, basant-se en una recomanaci de la Comissi, recomanacions adreades a lestat membre de qu
es tracti perqu aquest posi fi a aquesta situaci en un termini determinat. Aquestes recomanacions, salvant el
que disposa lapartat 8, no es fan pbliques.
8. Quan el Consell constata que en el termini prescrit no sha adoptat cap mesura efectiva en resposta a les
seves recomanacions, pot fer pbliques aquestes recomanacions.
9. Si un estat membre persisteix a no donar curs a les recomanacions del Consell, aquest pot decidir dinstar-
lo a adoptar, en un termini determinat, les mesures destinades a reduir el dficit que el Consell consideri neces-
sries per a corregir la situaci.
En aquest cas, el Consell pot exigir a lestat membre de qu es tracti de presentar informes dacord amb un
calendari especfic amb la finalitat dexaminar els esforos dajust daquest estat membre.
10. Els drets de recurs que estableixen els articles 258 i 259 no es poden exercir en el marc dels apartats 1 a 9
del present article.
11. Si un estat membre incompleix una decisi adoptada en virtut de lapartat 9, el Consell pot decidir aplicar
o, si escau, reforar una o diverses de les mesures segents:
exigir a lestat membre de qu es tracti que publiqui informacions addicionals, que el Consell ha
despecificar, abans demetre obligacions i valors;
convidar el Banc Europeu dInversions a reconsiderar la seva poltica de prstecs respecte a lestat
membre de qu es tracti;
exigir que lestat membre de qu es tracti efectu davant de la Uni un dipsit no remunerat, dun import
adequat, fins que no shagi corregit, a parer del Consell, el dficit excessiu;
imposar multes duna magnitud adequada.
El president del Consell informa el Parlament Europeu sobre les decisions preses.
12. El Consell deroga la totalitat o algunes de les decisions o recomanacions a qu fan referncia els apartats
6 a 9 i 11 en la mesura que consideri que el dficit excessiu de lestat membre de qu es tracti sha corregit. Si
anteriorment el Consell ha fet pbliques les seves recomanacions, declara pblicament, en el moment en qu
deroga la decisi a qu fa referncia lapartat 8, que ja no hi ha dficit excessiu en lestat membre de qu es
tracti.
13. Quan el Consell adopta les decisions o recomanacions a qu fan referncia els apartats 8, 9, 11 i 12, es
pronuncia basant-se en una recomanaci de la Comissi.
Quan el Consell adopta les mesures a qu fan referncia els apartats 6 a 9, 11 i 12, es pronuncia sense tenir en
compte el vot del membre del Consell que representa lestat membre de qu es tracti.
14. Les disposicions addicionals relatives a laplicaci del procediment descrit en aquest article sinclouen en
el Protocol sobre el procediment aplicable en cas de dficit excessiu, annex als tractats.
El Consell, pronunciant-se per unanimitat de conformitat amb un procediment legislatiu especial, i amb la
consulta prvia al Parlament Europeu i al Banc Central Europeu, adopta les disposicions adequades per a
substituir aquest protocol.
87
Sens perjudici de les altres disposicions daquest apartat, el Consell, a proposta de la Comissi i amb la consulta
prvia al Parlament Europeu, fixa les modalitats i les definicions per a laplicaci de les disposicions del
protocol.
CAPTOL 2
LA POLTICA MONETRIA
Article 127
1. Lobjectiu principal del Sistema Europeu de Bancs Centrals, denominat en avant SEBC, s mantenir
lestabilitat dels preus. Sens perjudici de lobjectiu destabilitzar els preus, el SEBC dna suport a les poltiques
econmiques generals de la Uni, amb la finalitat de contribuir a lassoliment dels objectius de la Uni que es-
tableix larticle 3 del Tractat de la Uni Europea. El SEBC actua dacord amb el principi duna economia de
mercat oberta i de lliure competncia que fomenti una assignaci de recursos eficient, amb observana dels
principis fixats per larticle 119.
2. Les missions bsiques dutes a terme per mitj del SEBC sn:
definir i executar la poltica monetria de la Uni;
efectuar les operacions de divises dacord amb larticle 219;
posseir i gestionar les reserves oficials de divises dels estats membres;
promoure el bon funcionament dels sistemes de pagament.
3. El que disposa el tercer gui de lapartat 2 saplica sens perjudici de la possessi i la gesti, pels governs
dels estats membres, de fons de maniobra en divises.
4. El Banc Central Europeu s consultat:
sobre qualsevol proposta dacte de la Uni dins el seu mbit de competncies;
per les autoritats nacionals, sobre qualsevol projecte de disposici legal dins el seu mbit de competnci-
es, per dins dels lmits i dacord amb les condicions fixades pel Consell de conformitat amb el procedi-
ment que estableix larticle 129, apartat 4.
El Banc Central Europeu, en matries del seu mbit de competncies, pot presentar dictmens a les institucions,
els rgans o els organismes de la Uni pertinents o a les autoritats nacionals.
5. El SEBC contribueix a la bona gesti de les poltiques que duguin a terme les autoritats competents res-
pecte a la supervisi prudencial de les entitats de crdit i a lestabilitat del sistema financer.
6. El Consell, per mitj de reglaments adoptats de conformitat amb un procediment legislatiu especial, per
unanimitat, i amb la consulta prvia al Parlament Europeu i al Banc Central Europeu, pot encomanar al Banc
Central Europeu missions especfiques amb relaci a les poltiques en matria de supervisi prudencial de les
entitats de crdit i altres entitats financeres, exceptuant-ne les empreses dassegurances.
Article 128
1. El Banc Central Europeu t el dret exclusiu dautoritzar lemissi de bitllets de banc en euros a la Uni.
El Banc Central Europeu i els bancs centrals nacionals poden emetre aquests bitllets. Els bitllets de banc emesos
pel Banc Central Europeu i els bancs centrals nacionals sn els nics bitllets de curs legal a la Uni.
88
2. Els estats membres poden efectuar emissions de moneda metllica en euros, subjectes a laprovaci pel
Banc Central Europeu del volum de lemissi. El Consell, a proposta de la Comissi i amb la consulta prvia al
Parlament Europeu i al Banc Central Europeu, pot adoptar mesures per a harmonitzar els valors nominals i les
especificacions tcniques de totes les monedes destinades a la circulaci, en la mesura que calgui per a assegu-
rar-ne la bona circulaci dins la Uni.
Article 129
1. El SEBC s dirigit pels rgans rectors del Banc Central Europeu, que sn el Consell de Govern i el Comi-
t Executiu.
2. Els estatuts del Sistema Europeu de Bancs Centrals i del Banc Central Europeu, denominats en avant
estatuts del SEBC i del BCE, es defineixen en un protocol annex als tractats.
3. Els articles 5.1, 5.2, 5.3, 17, 18, 19.1, 22, 23, 24, 26, 32.2, 32.3, 32.4, 32.6, 33.1.a) i 36 dels estatuts del
SEBC i del BCE poden sser modificats pel Parlament Europeu i el Consell, que es pronuncien de conformitat
amb el procediment legislatiu ordinari, sia basant-se en una recomanaci del Banc Central Europeu i amb la
consulta prvia a la Comissi, sia a proposta de la Comissi i amb la consulta prvia al Banc Central Europeu.
4. El Consell, sia a proposta de la Comissi i amb la consulta prvia al Parlament Europeu i al Banc Central
Europeu, sia per una recomanaci del Banc Central Europeu i amb la consulta prvia al Parlament Europeu i a la
Comissi, adopta les disposicions a qu fan referncia els articles 4, 5.4, 19.2, 20, 28.1, 29.2, 30.4 i 34.3 dels
estatuts del SEBC i del BCE.
Article 130
En lexercici de les facultats i en lacompliment de les missions i obligacions que els assignen els tractats i els
estatuts del SEBC i del BCE, ni el Banc Central Europeu, ni els bancs centrals nacionals, ni cap dels membres
de llurs rgans rectors no poden sollicitar o acceptar instruccions de les institucions, els rgans o els
organismes de la Uni, ni dels governs dels estats membres, ni de cap altre organisme. Les institucions, els
rgans o els organismes de la Uni, i tamb els governs dels estats membres, es comprometen a respectar aquest
principi i a no intentar influir en els membres dels rgans rectors del Banc Central Europeu i dels bancs centrals
nacionals en lacompliment de llurs missions.
Article 131
Cada estat membre vetlla perqu la seva legislaci nacional, inclosos els estatuts del seu banc central nacional,
sigui compatible amb els tractats i amb els estatuts del SEBC i del BCE.
Article 132
1. Per a lacompliment de les missions encomanades al SEBC, el Banc Central Europeu, de conformitat amb
les disposicions dels tractats i dacord amb les condicions fixades pels estatuts del SEBC i del BCE:
adopta reglaments en la mesura que calgui per a lacompliment de les missions definides en larticle 3.1,
primer gui, i en els articles 19.1, 22 o 25.2 dels estatuts del SEBC i del BCE, i tamb en els casos esta-
blerts pels actes del Consell a qu fa referncia larticle 129, apartat 4;
89
adopta les decisions necessries per a lacompliment de les missions encomanades al SEBC en virtut dels
tractats i dels estatuts del SEBC i del BCE;
formula recomanacions i emet dictmens.
2. El Banc Central Europeu pot decidir publicar les seves decisions i recomanacions i els seus dictmens.
3. Dins dels lmits i dacord amb les condicions fixats pel Consell de conformitat amb el procediment que
estableix larticle 129, apartat 4, sautoritza el Banc Central Europeu per a imposar multes i astriccions a les
empreses en cas que no compleixin llurs obligacions respecte als seus reglaments i les seves decisions.
Article 133
Sens perjudici de les atribucions del Banc Central Europeu, el Parlament Europeu i el Consell, pronunciant-se
de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari, estableixen les mesures necessries per a la utilitzaci de
leuro com a moneda nica. Aquestes mesures sadopten amb la consulta prvia al Banc Central Europeu.
CAPTOL 3
DISPOSICIONS INSTITUCIONALS
Article 134
1. A fi de promoure la coordinaci de les poltiques dels estats membres en la mesura que calgui per al fun-
cionament del mercat interior, es crea un Comit Econmic i Financer.
2. El Comit Econmic i Financer t la missi de:
emetre dictmens, sia a petici del Consell o de la Comissi, sia per iniciativa prpia, destinats a aquestes
institucions,
seguir la situaci econmica i financera dels estats membres i de la Uni i informar-ne peridicament el
Consell i la Comissi, particularment pel que fa a les relacions financeres amb pasos tercers i amb insti-
tucions internacionals,
collaborar, sens perjudici de larticle 240, en la preparaci dels treballs del Consell a qu fan referncia
els articles 66 i 75, larticle 121, apartats 2, 3, 4 i 6, els articles 122, 124, 125 i 126, larticle 127, apartat
6, larticle 128, apartat 2, larticle 129, apartats 3 i 4, larticle 138, larticle 140, apartats 2 i 3, larticle
143, larticle 144, apartats 2 i 3, i larticle 219, i executar les altres missions consultives i preparatries
que li encomani el Consell;
examinar la situaci, almenys un cop lany, en matria de moviments de capitals i de llibertat de paga-
ments, tal com resultin de laplicaci dels tractats i de les mesures preses pel Consell; aquest examen t
per objecte totes les mesures relatives als moviments de capitals i als pagaments; el Comit informa la
Comissi i el Consell sobre el resultat daquest examen.
Els estats membres, la Comissi i el Banc Central Europeu designen cadascun dells un mxim de dos membres
del Comit.
3. El Consell, a proposta de la Comissi i amb la consulta prvia al Banc Central Europeu i al Comit a qu
fa referncia aquest article, adopta les normes de desenvolupament relatives a la composici del Comit Eco-
nmic i Financer. El president del Consell informa el Parlament Europeu daquesta decisi.
90
4. A ms de les missions que determina lapartat 2, si hi ha estats membres acollits a una excepci a
lempara de larticle 139, i mentre sigui aix, el Comit supervisa la situaci monetria i financera i el sistema
general de pagaments daquests estats membres i ninforma peridicament el Consell i la Comissi.
Article 135
Pel que fa als afers inclosos en lmbit daplicaci de larticle 121, apartat 4, de larticle 126, exceptuant-ne
lapartat 14, de larticle 138, de larticle 140, apartat 1, de larticle 140, apartat 2, primer pargraf, de larticle
140, apartat 3, i de larticle 219, el Consell o un estat membre poden sollicitar a la Comissi que presenti,
segons el cas, una recomanaci o una proposta. La Comissi examina aquesta sollicitud i presenta les seves
conclusions al Consell sense demora.
CAPTOL 4
DISPOSICIONS ESPECFIQUES PER ALS ESTATS MEMBRES
LA MONEDA DELS QUALS S LEURO
Article 136
1. Amb la finalitat de contribuir al bon funcionament de la uni econmica i monetria i dacord amb les
disposicions pertinents dels tractats, el Consell adopta, de conformitat amb el procediment que correspongui
dels que enuncien els articles 121 i 126, exceptuant-ne el procediment que estableix larticle 126, apartat 14,
mesures relatives als estats membres la moneda dels quals s leuro per a:
a) reforar la coordinaci i la supervisi de llur disciplina pressupostria;
b) elaborar les orientacions de poltica econmica referents a aquests estats, vetllant perqu siguin compati-
bles amb les que sadopten per al conjunt de la Uni, i garantir-ne la supervisi.
2. Noms els membres del Consell que representin els estats membres la moneda dels quals s leuro parti-
cipen en les votacions sobre les mesures a qu fa referncia lapartat 1.
La majoria qualificada dels dits membres es defineix dacord amb larticle 238, apartat 3, lletra a).
Article 137
Les modalitats de les reunions entre els ministres dels estats membres la moneda dels quals s leuro sn les que
estableix el Protocol sobre lEurogrup.
Article 138
1. Per garantir la posici de leuro en el sistema monetari internacional, el Consell adopta, a proposta de la
Comissi, una decisi per la qual es determinen les posicions comunes relatives a les qestions que tenen un
inters especial per a la uni econmica i monetria en les institucions i conferncies financeres internacionals
competents. El Consell es pronuncia amb la consulta prvia al Banc Central Europeu.
2. El Consell, a proposta de la Comissi, pot adoptar les mesures adequades per a assegurar una representa-
ci nica en les institucions i les conferncies financeres internacionals. El Consell es pronuncia amb la consulta
prvia al Banc Central Europeu.
91
3. Noms els membres del Consell que representen els estats membres la moneda dels quals s leuro parti-
cipen en les votacions sobre les mesures a qu fan referncia els apartats 1 i 2.
La majoria qualificada dels dits membres es defineix dacord amb larticle 238, apartat 3, lletra a).
CAPTOL 5
DISPOSICIONS TRANSITRIES
Article 139
1. Els estats membres respecte als quals el Consell no ha decidit que compleixen les condicions necessries
per a ladopci de leuro es denominen en avant estats membres acollits a una excepci.
2. Les disposicions segents dels tractats no sapliquen als estats membres acollits a una excepci:
a) adopci de les parts de les orientacions generals de les poltiques econmiques que afecten la zona euro
en general (article 121, apartat 2);
b) mitjans vinculants per a corregir els dficits excessius (article 126, apartats 9 i 11);
c) objectius i missions del SEBC (article 127, apartats 1, 2, 3 i 5);
d) emissi de leuro (article 128);
e) actes del Banc Central Europeu (article 132);
f) mesures relatives a la utilitzaci de leuro (article 133);
g) acords monetaris i altres mesures relatives a la poltica de tipus de canvi (article 219);
h) designaci dels membres del Comit Executiu del Banc Central Europeu (article 283, apartat 2);
i) decisions per les quals es determinen posicions comunes sobre les qestions que tenen un inters especial
per a la uni econmica i monetria en les institucions i les conferncies financeres internacionals compe-
tents (article 138, apartat 1);
j) mesures per a garantir una representaci nica en les institucions i les conferncies financeres internacio-
nals (article 138, apartat 2).
Consegentment, en els articles a qu fan referncia les lletres a) a j) sentn per estats membres els estats
membres la moneda dels quals s leuro.
3. Els estats membres acollits a una excepci i llurs bancs centrals nacionals sn exclosos dels drets i obli-
gacions en el marc del SEBC dacord amb el captol IX dels estatuts del SEBC i del BCE.
4. Els drets de vot dels membres del Consell que representen els estats membres acollits a una excepci
resten suspesos quan el Consell adopta les mesures a qu fan referncia els articles que enumera lapartat 2, i
tamb en els casos segents:
a) recomanacions adreades als estats membres la moneda dels quals s leuro en el marc de la supervisi
multilateral, incloses les recomanacions relatives als programes destabilitat i els advertiments (article
121, apartat 4);
b) mesures relatives als dficits excessius que afectin els estats membres la moneda dels quals s leuro (ar-
ticle 126, apartats 6, 7, 8, 12 i 13).
92
Article 140
(antics articles 121, apartat 1, 122, apartat 2, segona frase, i 123, apartat 5, TCE)
1. Una vegada cada dos anys, com a mnim, o a petici dun estat membre acollit a una excepci, la Comis-
si i el Banc Central Europeu informen el Consell sobre els progressos que han fet els estats membres acollits a
una excepci en el compliment de llurs obligacions pel que fa a lassoliment de la uni econmica i monetria.
Aquests informes examinen particularment si la legislaci nacional de cadascun daquests estats membres, in-
closos els estatuts del seu banc central nacional, s compatible amb els articles 130 i 131 i amb els estatuts del
SEBC i del BCE. Aquests informes examinen tamb si sha aconseguit un nivell elevat de convergncia durado-
ra, analitzant en quina mesura cada estat membre ha complert els criteris segents:
lassoliment dun nivell elevat destabilitat dels preus, que es far pals per mitj duna taxa dinflaci
prxima a la dels tres estats membres, com a mxim, que presentin els millors resultats en matria
destabilitat dels preus;
el carcter sostenible de la situaci de les finances pbliques, que es far pals per mitj de lassoliment
duna situaci pressupostria sense dficit pblic excessiu, en el sentit que determina larticle 126, apartat
6;
el respecte als marges normals de fluctuaci que estableix el mecanisme de tipus de canvi del sistema
monetari europeu durant com a mnim dos anys, sense devaluaci de la moneda respecte a leuro;
el carcter durador de la convergncia assolida per lestat membre acollit a una excepci i de la seva par-
ticipaci en el mecanisme de tipus de canvi, que sha de reflectir en els nivells dels tipus dinters a llarg
termini.
Els quatre criteris esmentats en aquest apartat i els perodes pertinents durant els quals shan de respectar es
precisen en un protocol annex als tractats. Els informes de la Comissi i del Banc Central Europeu tenen en
compte tamb els resultats de la integraci dels mercats, de la situaci i de levoluci de les balances de
pagaments per compte corrent i un estudi de levoluci dels costos laborals unitaris i daltres ndexs de preus.
2. Amb la consulta prvia al Parlament Europeu, i una vegada debatuda la qesti en el Consell Europeu, el
Consell, a proposta de la Comissi, decideix quins estats membres acollits a una excepci compleixen les condi-
cions necessries dacord amb els criteris fixats en lapartat 1 i posa fi a les excepcions dels estats membres de
qu es tracti.
El Consell es pronuncia desprs dhaver rebut una recomanaci formulada per una majoria qualificada dels seus
membres que representi els estats membres la moneda dels quals s leuro. Aquests membres es pronuncien en
el termini de sis mesos a comptar de la recepci pel Consell de la proposta de la Comissi.
La majoria qualificada dels dits membres a qu fa referncia el segon pargraf es defineix dacord amb larticle
238, apartat 3, lletra a).
3. Si, de conformitat amb el procediment que estableix lapartat 2, es decideix posar fi a una excepci, el
Consell, pronunciant-se per la unanimitat dels estats membres la moneda dels quals s leuro i de lestat membre
de qu es tracti, a proposta de la Comissi i amb la consulta prvia al Banc Central Europeu, fixa irrevocable-
ment el tipus al qual leuro substitueix la moneda de lestat membre en qesti i decideix les altres mesures
necessries per a la introducci de leuro com a moneda nica en aquest estat membre.
Article 141
(antics articles 123, apartat 3, i 117, apartat 2, cinc primers guions, TCE)
1. Si hi ha estats membres acollits a una excepci, i mentre sigui aix, el Consell General del Banc Central
Europeu a qu fa referncia larticle 44 dels estatuts del SEBC i del BCE es constitueix, sens perjudici de
larticle 129, apartat 1, com a tercer rgan decisori del Banc Central Europeu.
93
2. Si hi ha estats membres acollits a una excepci, i mentre sigui aix, el Banc Central Europeu, pel que fa a
aquests estats membres:
refora la cooperaci entre els bancs centrals nacionals;
refora la coordinaci de les poltiques monetries dels estats membres amb la finalitat de garantir
lestabilitat dels preus;
supervisa el funcionament del mecanisme de tipus de canvi;
mant consultes sobre qestions que sn competncia dels bancs centrals nacionals i que afecten
lestabilitat de les entitats i mercats financers;
exerceix les antigues funcions del Fons europeu de cooperaci monetria, que anteriorment havia assumit
lInstitut Monetari Europeu.
Article 142
Cada estat membre acollit a una excepci tracta la seva poltica de canvi com una qesti dinters com. Els
estats membres tenen en compte, a aquest efecte, les experincies adquirides per mitj de la cooperaci en el
marc del mecanisme de tipus de canvi.
Article 143
1. En cas de dificultats o damenaa greu de dificultats en la balana de pagaments dun estat membre acollit
a una excepci que siguin originades per un desequilibri global daquesta balana o pel tipus de divises de qu
disposi i que puguin comprometre particularment el funcionament del mercat interior o la realitzaci de la pol-
tica comercial comuna, la Comissi procedeix sense demora a examinar la situaci daquest estat, i tamb
lacci que aquest hagi emprs o pugui emprendre dacord amb les disposicions dels tractats, recorrent a tots els
mitjans que estiguin al seu abast. La Comissi indica les mesures que recomana dadoptar a lestat interessat.
Si lacci empresa per un estat membre acollit a una excepci i les mesures suggerides per la Comissi resulten
insuficients per a superar les dificultats o lamenaa de dificultats, la Comissi recomana al Consell, amb la
consulta prvia al Comit Econmic i Financer, lassistncia mtua i els mtodes adequats.
La Comissi informa peridicament el Consell sobre la situaci i sobre la seva evoluci.
2. El Consell concedeix lassistncia mtua i adopta directives o decisions per determinar-ne les condicions
i les modalitats. Lassistncia mtua pot adoptar particularment les formes segents:
a) una acci concertada davant daltres organitzacions internacionals a les quals poden recrrer els estats
membres acollits a una excepci;
b) mesures necessries per a evitar desviacions del trfic, quan lestat membre acollit a una excepci que
estigui en dificultats mantingui o restableixi restriccions quantitatives respecte a pasos tercers;
c) concessi de crdits limitats per part daltres estats membres, si aquests hi donen llur consentiment.
3. Si el Consell no aprova lassistncia mtua recomanada per la Comissi o si lassistncia mtua aprovada
i les mesures adoptades sn insuficients, la Comissi autoritza lestat membre acollit a una excepci i que t
dificultats perqu adopti mesures de salvaguarda en les condicions i les modalitats que la Comissi determini.
El Consell pot revocar aquesta autoritzaci i modificar-ne les condicions i les modalitats.
94
Article 144
1. En cas de crisi sobtada en la balana de pagaments i si no sadopta immediatament una decisi en el sentit
que determina larticle 143, apartat 2, un estat membre acollit a una excepci pot adoptar, amb carcter cautelar,
les mesures de salvaguarda necessries. Aquestes mesures han de produir la mnima pertorbaci possible en el
funcionament del mercat interior i no poden excedir labast estrictament indispensable per a superar les dificul-
tats que han sorgit sobtadament.
2. La Comissi i els altres estats membres han dsser informats daquestes mesures de salvaguarda a tot
tardar en el moment en qu entrin en vigor. La Comissi pot recomanar al Consell la concessi duna assistncia
mtua dacord amb larticle 143.
3. Basant-se en una recomanaci de la Comissi i amb la consulta prvia al Comit Econmic i Financer, el
Consell pot decidir que lestat membre interessat hagi de modificar, suspendre o suprimir les damunt dites me-
sures de salvaguarda.
TTOL IX
OCUPACI
Article 145
Els estats membres i la Uni malden, en els termes que estableix aquest ttol, per elaborar una estratgia
coordinada en matria docupaci i en particular per potenciar una m dobra qualificada, formada i capa
dadaptar-se, i tamb mercats laborals capaos de respondre rpidament a levoluci de leconomia, amb vista a
assolir els objectius que enuncia larticle 3 del Tractat de la Uni Europea.
Article 146
1. Els estats membres, per mitj de llurs poltiques docupaci, contribueixen a lassoliment dels objectius a
qu fa referncia larticle 145, duna manera compatible amb les orientacions generals de les poltiques econ-
miques dels estats membres i de la Uni, adoptades en aplicaci de larticle 121, apartat 2.
2. Els estats membres, tenint en compte les prctiques nacionals relatives a les responsabilitats dels interlo-
cutors socials, consideren el foment de locupaci com una qesti dinters com i coordinen llur acci en
aquesta matria en el si del Consell, dacord amb larticle 148.
Article 147
1. La Uni contribueix a lassoliment dun nivell elevat docupaci fomentant la cooperaci entre els estats
membres, donant suport a llur acci i, si escau, complementant-la, tot respectant plenament les competncies
dels estats membres en aquesta matria.
2. Lobjectiu dassolir un nivell elevat docupaci es t en compte en la definici i lexecuci de les polti-
ques i de les accions de la Uni.
95
Article 148
1. El Consell Europeu examina anualment la situaci de locupaci a la Uni i adopta les conclusions en
aquesta matria, basant-se en un informe conjunt anual elaborat pel Consell i la Comissi.
2. Basant-se en les conclusions del Consell Europeu, el Consell, a proposta de la Comissi, i amb la consulta
prvia al Parlament Europeu, al Comit Econmic i Social, al Comit de les Regions i al Comit dOcupaci a
qu fa referncia larticle 150, elabora anualment orientacions que els estats membres han de tenir en compte en
llurs poltiques docupaci. Aquestes orientacions sn compatibles amb les orientacions generals adoptades en
aplicaci de larticle 121, apartat 2.
3. Cada estat membre presenta al Consell i a la Comissi un informe anual sobre les principals mesures adop-
tades per aplicar la seva poltica docupaci, a la vista de les orientacions en matria docupaci a qu fa referncia
lapartat 2.
4. El Consell, basant-se en els informes a qu fa referncia lapartat 3 i desprs dhaver rebut les opinions
del Comit dOcupaci, examina anualment laplicaci de les poltiques docupaci dels estats membres a la
vista de les orientacions referents a locupaci. El Consell, basant-se en una recomanaci de la Comissi, pot
adrear recomanacions als estats membres, si ho considera adequat en vista daquest examen.
5. Sobre la base dels resultats daquest examen, el Consell i la Comissi presenten un informe anual conjunt
al Consell Europeu sobre la situaci de locupaci a la Uni i sobre laplicaci de les orientacions per a
locupaci.
Article 149
la consulta prvia al Comit Econmic i Social i al Comit de les Regions, poden adoptar mesures de foment
destinades a promoure la cooperaci entre els estats membres i donar suport a llur acci en matria docupaci,
per mitj diniciatives destinades a desenvolupar els intercanvis dinformaci i bones prctiques, facilitar
anlisis comparatives i assessorament, i tamb promoure plantejaments innovadors i avaluar experincies,
particularment per mitj de projectes pilot.
Aquestes mesures no comporten harmonitzaci de les disposicions legislatives i reglamentries dels estats
membres.
Article 150
El Consell, pronunciant-se per majoria simple, amb la consulta prvia al Parlament Europeu, crea un Comit
dOcupaci de carcter consultiu per fomentar la coordinaci entre els estats membres en matria de poltiques
docupaci i del mercat laboral. Aquest Comit t per missi:
supervisar la situaci de locupaci i les poltiques docupaci en els estats membres i en la Uni;
elaborar, sens perjudici de larticle 240, dictmens a petici del Consell, de la Comissi o per iniciativa
prpia, i contribuir a la preparaci dels treballs del Consell a qu fa referncia larticle 148.
Per dur a terme el seu mandat, el Comit consulta els interlocutors socials.
Cadascun dels estats membres i la Comissi designen dos membres del Comit.
96
TTOL X
POLTICA SOCIAL
Article 151
La Uni i els estats membres, tenint presents els drets socials fonamentals, com els que enuncien la Carta social europea,
signada a Tor el 18 doctubre de 1961, i la Carta comunitria dels drets socials fonamentals dels treballadors, del 1989,
tenen com a objectius el foment de locupaci, la millora de les condicions de vida i laborals, a fi daconseguir llur
equiparaci per la via del progrs, una protecci social adequada, el dileg social, el desenvolupament dels recursos
humans, que permeti un nivell docupaci elevat i durador, i la lluita contra les exclusions.
Amb aquesta finalitat, la Uni i els estats membres emprenen mesures que tenen en compte la diversitat de les
prctiques nacionals, en particular en lmbit de les relacions contractuals, i tamb la necessitat de mantenir la
competitivitat de leconomia de la Uni.
La Uni i els estats membres consideren que aquesta evoluci resultar tant del funcionament del mercat
interior, que afavorir lharmonitzaci dels sistemes socials, com dels procediments previstos pels tractats i de
laproximaci de les disposicions legislatives, reglamentries i administratives.
Article 152
La Uni reconeix i promou el paper dels interlocutors socials al seu nivell, tenint en compte la diversitat dels
sistemes nacionals. La Uni facilita el dileg entre ells, tot respectant-ne lautonomia.
La cimera social tripartida per al creixement i locupaci contribueix al dileg social.
Article 153
1. Per a assolir els objectius de larticle 151, la Uni dna suport a lacci dels estats membres i la comple-
menta en els mbits segents:
a) la millora, en particular, de lentorn laboral, per a protegir la salut i la seguretat dels treballadors;
b) les condicions laborals;
c) la seguretat social i la protecci social dels treballadors;
d) la protecci dels treballadors en cas de rescissi del contracte laboral;
e) la informaci i la consulta als treballadors;
f) la representaci i la defensa collectiva dels interessos dels treballadors i dels empresaris, inclosa la co-
gesti, sens perjudici de lapartat 5;
g) les condicions docupaci dels ciutadans de pasos tercers que resideixen legalment en el territori de la Uni;
h) la integraci de les persones excloses del mercat laboral, sens perjudici de larticle 166;
i) la igualtat entre homes i dones pel que fa a les oportunitats en el mercat laboral i en el tracte a la feina;
j) la lluita contra lexclusi social;
k) la modernitzaci dels sistemes de protecci social, sens perjudici de la lletra c).
97
2. Amb aquesta finalitat, el Parlament Europeu i el Consell:

a) poden adoptar les mesures destinades a fomentar la cooperaci entre els estats membres per mitj
diniciatives destinades a millorar els coneixements, desenvolupar els intercanvis dinformaci i de bones
prctiques, promoure frmules innovadores i avaluar experincies, amb exclusi de qualsevol harmonit-
zaci de les disposicions legislatives i reglamentries dels estats membres;
b) poden adoptar, en els mbits a qu fa referncia lapartat 1, lletres a) a i), per mitj de directives, les dis-
posicions mnimes aplicables progressivament, tenint en compte les condicions i les reglamentacions tc-
niques que hi ha en cadascun dels estats membres. Aquestes directives eviten imposar restriccions de ca-
rcter administratiu, financer i jurdic que siguin obstacle per a la creaci i el desenvolupament de petites
i mitjanes empreses.
El Parlament Europeu i el Consell es pronuncien de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari i amb la
consulta prvia al Comit Econmic i Social i al Comit de les Regions.
En els mbits a qu fa referncia lapartat 1, lletres c), d), f) i g), el Consell es pronuncia de conformitat amb un
procediment legislatiu especial, per unanimitat, amb la consulta prvia al Parlament Europeu i als dits comits.
El Consell, pronunciant-se per unanimitat a proposta de la Comissi, amb la consulta prvia al Parlament
Europeu, pot fer aplicable el procediment legislatiu ordinari a lapartat 1, lletres d), f) i g).
3. Un estat membre, a petici conjunta dels interlocutors socials, pot confiar-los laplicaci de les directives
adoptades en virtut de lapartat 2 o, si escau, laplicaci duna decisi del Consell adoptada de conformitat amb
larticle 155.
En aquest cas, sassegura que, a tot tardar en la data en qu una directiva o una decisi hagi dhaver estat
transposada o aplicada, els interlocutors socials hagin adoptat, per via dacord, les disposicions necessries;
lestat membre de qu es tracti ha dadoptar qualsevol disposici que sigui necessria per a permetre-li destar
en qualsevol moment en condicions de garantir els resultats imposats per la dita directiva o per la dita decisi.
4. Les disposicions adoptades en virtut daquest article:
no limiten la facultat reconeguda als estats membres de definir els principis fonamentals de llur sistema
de seguretat social i no nhan dafectar de manera sensible lequilibri financer;
no poden impedir a un estat membre de mantenir o establir mesures de protecci ms estrictes compati-
bles amb els tractats.
5. Les disposicions daquest article no sapliquen ni a les remuneracions, ni al dret dassociaci, ni al dret de
vaga, ni al dret de tancament patronal.
Article 154
1. La Comissi t el deure de fomentar la consulta als interlocutors socials a nivell de la Uni, i amb aquest
objectiu adopta qualsevol disposici que sigui necessria per a facilitar-ne el dileg i vetlla perqu les parts tin-
guin un suport equilibrat.
2. A aquest efecte, abans de presentar propostes en lmbit de la poltica social, la Comissi consulta els
interlocutors socials sobre la possible orientaci duna acci de la Uni.
3. Si, desprs daquesta consulta, la Comissi estima convenient una acci de la Uni, consulta els interlo-
cutors socials sobre el contingut de la proposta considerada. Els interlocutors socials adrecen a la Comissi un
dictamen o, si escau, una recomanaci.
4. En ocasi de les consultes a qu fan referncia els apartats 2 i 3, els interlocutors socials poden informar la Co-
missi sobre llur voluntat diniciar el procs previst en larticle 155. La durada daquest procs no pot excedir els nou
mesos, llevat que els interlocutors socials concernits decideixin prorrogar-ho de com acord amb la Comissi.
98
Article 155
1. El dileg entre interlocutors socials a nivell de la Uni pot conduir, si aquests ho consideren convenient, a
relacions convencionals, inclosos els acords.
2. Laplicaci dels acords subscrits a nivell de la Uni t lloc segons els procediments i les prctiques propis
dels interlocutors socials i dels estats membres, o b, en els mbits subjectes a larticle 153, i a petici conjunta
de les parts signants, sobre la base duna decisi del Consell adoptada a proposta de la Comissi. El Parlament
Europeu ns informat.
El Consell es pronuncia per unanimitat quan lacord en qesti contingui una o diverses disposicions relatives a
algun dels mbits per als quals es requereix la unanimitat en virtut de larticle 153, apartat 2.
Article 156
Amb la finalitat dassolir els objectius exposats en larticle 151, i sens perjudici de les altres disposicions dels
tractats, la Comissi fomenta la collaboraci entre els estats membres i facilita la coordinaci de llurs accions
en els mbits de la poltica social inclosos en aquest captol, i particularment en les matries relacionades amb:
locupaci;
el dret laboral i les condicions laborals;
la formaci i el perfeccionament professionals;
la seguretat social;
la protecci contra els accidents laborals i les malalties professionals;
la higiene laboral;
el dret de sindicaci i les negociacions collectives entre empresaris i treballadors.
Amb aquesta finalitat, la Comissi actua en estret contacte amb els estats membres, per mitj destudis i
dictmens i per mitj de lorganitzaci de consultes, tant pel que fa als problemes que es plantegen a nivell
nacional com pel que fa als que afecten les organitzacions internacionals, particularment per mitj diniciatives
destinades a establir orientacions i indicadors, organitzar lintercanvi de millors prctiques i preparar els
elements necessaris per al control i lavaluaci peridiques. El Parlament Europeu ns informat complidament.
Abans demetre els dictmens previstos en el present article, la Comissi consulta el Comit Econmic i Social.
Article 157
1. Cada estat membre garanteix laplicaci del principi digualtat de remuneraci entre treballadors i treba-
lladores per un mateix treball o per un treball digual valor.
2. Als efectes daquest article, sentn per remuneraci el salari o sou normal de base o mnim, i qualssevol
altres gratificacions pagades, directament o indirectament, en diners o en espcie, per lempresari al treballador
per ra del treball daquest darrer.
La igualtat de remuneraci, sense discriminaci per ra de sexe, implica:
a) que la remuneraci acordada per a un mateix treball retribut a preu fet sestableixi sobre la base duna
mateixa unitat de mesura;
99
b) que la remuneraci acordada per a un treball retribut per temps sigui la mateixa per a un mateix lloc de
treball.
amb la consulta prvia al Comit Econmic i Social, adopten mesures destinades a garantir laplicaci del prin-
cipi digualtat doportunitats i igualtat de tracte per a homes i dones en matria docupaci i treball, incls el
principi digualtat de retribuci per un mateix treball o per un treball del mateix valor.
4. Per tal de garantir en la prctica la plena igualtat entre homes i dones en la vida laboral, el principi
digualtat de tracte no impedeix cap estat membre de mantenir o adoptar mesures que ofereixin avantatges con-
crets destinats a facilitar al sexe subrepresentat lexercici dactivitats professionals o a evitar o compensar desa-
vantatges en les carreres professionals.
Article 158
Els estats membres malden per mantenir lequivalncia existent entre els rgims de vacances retribudes.
Article 159
La Comissi elabora un informe anual sobre levoluci en lassoliment dels objectius de larticle 151, que
inclou la situaci demogrfica a la Uni. La Comissi presenta aquest informe al Parlament Europeu, al Consell
i al Comit Econmic i Social.
Article 160
El Consell, pronunciant-se per majoria simple, amb la consulta prvia al Parlament Europeu, crea un Comit de
Protecci Social, de carcter consultiu, a fi de promoure la cooperaci en matria de protecci social entre els
estats membres i amb la Comissi. El Comit t per missi:
supervisar la situaci social i levoluci de les poltiques de protecci social dels estats membres i de la
Uni;
facilitar els intercanvis dinformaci, dexperincies i de bones prctiques entre els estats membres i amb
la Comissi;
sens perjudici de larticle 240, elaborar informes, emetre dictmens o emprendre altres activitats en els
mbits en qu t competncia, sia a petici del Consell o de la Comissi, sia per iniciativa prpia.
Per dur a terme el seu mandat, el Comit estableix els contactes adequats amb els interlocutors socials.
Cadascun dels estats membres i la Comissi designen dos membres del Comit.
Article 161
La Comissi dedica un captol especial a levoluci de la situaci social a la Uni en el seu informe anual al
Parlament Europeu.
El Parlament Europeu pot invitar la Comissi a elaborar informes sobre problemes particulars relatius a la
situaci social.
100
TTOL XI
EL FONS SOCIAL EUROPEU
Article 162
Per millorar les possibilitats docupaci dels treballadors en el mercat interior i contribuir aix a lelevaci del
nivell de vida, es crea, en el marc de les disposicions segents, un Fons social europeu destinat a fomentar, dins
la Uni, les oportunitats docupaci i la mobilitat geogrfica i professional dels treballadors, i tamb a facilitar
llur adaptaci a les transformacions industrials i als canvis dels sistemes de producci, particularment per mitj
de la formaci i la reconversi professionals.
Article 163
Ladministraci del Fons correspon a la Comissi.

La Comissi s assistida en aquesta tasca per un comit, presidit per un membre de la Comissi i compost per
representants dels governs, de les organitzacions sindicals de treballadors i de les associacions empresarials.
Article 164
la consulta prvia al Comit Econmic i Social i al Comit de les Regions, adopten els reglaments daplicaci
relatius al Fons social europeu.
TTOL XII
EDUCACI, FORMACI PROFESSIONAL, JOVENTUT I ESPORT
Article 165
1. La Uni contribueix al desenvolupament duna educaci de qualitat fomentant la cooperaci entre els
estats membres i, si cal, donant suport a llur acci i complementant-la, tot respectant plenament la responsabili-
tat dels estats membres pel que fa als continguts de lensenyament i a lorganitzaci del sistema educatiu, i tam-
b llur diversitat cultural i lingstica.
La Uni contribueix a fomentar els aspectes europeus de lesport, tenint en compte les seves especificitats, les
seves estructures basades en el voluntariat i la seva funci social i educativa.
2. Lacci de la Uni t com a objectiu:
desenvolupar la dimensi europea en leducaci, particularment per mitj de laprenentatge i de la difusi
de les llenges dels estats membres;
afavorir la mobilitat destudiants i professors, entre altres vies per mitj de lestmul del reconeixement
acadmic dels ttols i dels perodes destudis;
101
promoure la cooperaci entre els centres docents;

incrementar lintercanvi dinformaci i dexperincies sobre les qestions comunes als sistemes educatius
dels estats membres,
afavorir el desenvolupament dels intercanvis de joves i danimadors socioeducatius i fomentar la partici-
paci dels joves en la vida democrtica dEuropa;
fomentar el desenvolupament de leducaci a distncia;
desenvolupar la dimensi europea de lesport, promovent lequitat i lobertura en les competicions espor-
tives i la cooperaci entre els organismes responsables de lesport, i protegint la integritat fsica i moral
dels esportistes, particularment la dels ms joves.
3. La Uni i els estats membres promouen la cooperaci amb pasos tercers i amb les organitzacions inter-
nacionals competents en matria deducaci i desport i, en particular, amb el Consell dEuropa.
4. Per contribuir a lassoliment dels objectius a qu fa referncia aquest article:
el Parlament Europeu i el Consell, pronunciant-se de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari i
amb la consulta prvia al Comit Econmic i Social i al Comit de les Regions, adopten mesures de fo-
ment, amb exclusi de qualsevol harmonitzaci de les disposicions legislatives i reglamentries dels es-
tats membres;
el Consell, a proposta de la Comissi, adopta recomanacions.
Article 166
1. La Uni duu a terme una poltica de formaci professional que dna suport a les accions dels estats mem-
bres i les complementa, tot respectant plenament la responsabilitat dels estats membres pel que fa al contingut i
lorganitzaci de la formaci professional.
2. Lacci de la Uni t com a objectiu:
facilitar ladaptaci a les transformacions industrials, particularment per mitj de la formaci i la recon-
versi professionals;
millorar la formaci professional inicial i la formaci contnua per facilitar la inserci i la reinserci pro-
fessional al mercat laboral;
facilitar laccs a la formaci professional i afavorir la mobilitat dels educadors i de les persones en for-
maci, particularment dels joves;
fomentar la cooperaci en matria de formaci entre centres densenyament o de formaci professional i
empreses;
incrementar lintercanvi dinformaci i dexperincies sobre les qestions comunes als sistemes de for-
maci dels estats membres.
3. La Uni i els estats membres promouen la cooperaci amb pasos tercers i amb les organitzacions inter-
nacionals competents en matria de formaci professional.
amb la consulta prvia al Comit Econmic i Social i al Comit de les Regions, adopten mesures per contribuir
a lassoliment dels objectius a qu fa referncia aquest article, amb exclusi de qualsevol harmonitzaci de les
disposicions legislatives i reglamentries dels estats membres, i el Consell, a proposta de la Comissi, adopta
recomanacions.
102
TTOL XIII
CULTURA
Article 167
1. La Uni contribueix al ple desenvolupament de les cultures dels estats membres, dins del respecte a llur
diversitat nacional i regional, i posa al mateix temps en evidncia el patrimoni cultural com.
2. Lacci de la Uni t per objecte promoure la cooperaci entre estats membres i, si cal, donar suport a llur
acci i complementar-la en els mbits segents:
la millora del coneixement i la difusi de la cultura i la histria dels pobles europeus;
la conservaci i la protecci del patrimoni cultural dimportncia europea;
els intercanvis culturals no comercials;
la creaci artstica i literria, incls el sector audiovisual.
3. La Uni i els estats membres promouen la cooperaci amb els pasos tercers i amb les organitzacions
internacionals competents en lmbit de la cultura, particularment amb el Consell dEuropa.
4. La Uni t en compte els aspectes culturals en les accions que duu a terme en virtut daltres disposicions
dels tractats, particularment amb vista a respectar i promoure la diversitat de les seves cultures.
5. Per contribuir a lassoliment dels objectius a qu fa referncia aquest article:
el Parlament Europeu i el Consell, pronunciant-se de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari i
amb la consulta prvia al Comit de les Regions, adopten mesures de foment, amb exclusi de qualsevol
harmonitzaci de les disposicions legislatives i reglamentries dels estats membres;
el Consell, a proposta de la Comissi, adopta recomanacions.
TTOL XIV
SALUT PBLICA
Article 168
1. Es garanteix un nivell elevat de protecci de la salut humana en la definici i laplicaci de totes les pol-
tiques i accions de la Uni.
Lacci de la Uni, que complementa les poltiques nacionals, t per objecte la millora de la salut pblica, la
prevenci de les malalties humanes i leliminaci de les fonts de perill per a la salut fsica i mental. Aquesta
acci comprn la lluita contra els grans flagells sanitaris, promovent la recerca sobre les causes, la propagaci i
la prevenci daquests flagells i la informaci i leducaci en matria de salut, i tamb la vigilncia de les
amenaces transfrontereres greus per a la salut i, si sescauen, lalerta i el combat contra aquestes amenaces.
La Uni complementa lacci dels estats membres destinada a reduir els efectes nocius de les drogues per a la
salut, entre altres vies per mitj de la informaci i la prevenci.
103
2. La Uni fomenta la cooperaci entre els estats membres en els mbits a qu fa referncia aquest article i,
si cal, hi dna suport. Fomenta, en particular, la cooperaci entre els estats membres destinada a millorar la
complementarietat de llurs serveis de salut a les regions frontereres.
Els estats membres coordinen entre ells, en collaboraci amb la Comissi, llurs poltiques i programes en els
mbits a qu fa referncia lapartat 1. La Comissi, en estret contacte amb els estats membres, pot adoptar
qualsevol iniciativa til per a fomentar aquesta coordinaci, particularment iniciatives per a establir orientacions
i indicadors, organitzar lintercanvi de les millors prctiques i preparar els elements necessaris per a la
supervisi i lavaluaci peridiques. El Parlament Europeu ns informat complidament.
3. La Uni i els estats membres promouen la cooperaci amb pasos tercers i les organitzacions internacio-
nals competents en matria de salut pblica.
4. No obstant el que disposen larticle 2, apartat 5, i larticle 6, lletra a), i dacord amb larticle 4, apartat 2,
lletra k), el Parlament Europeu i el Consell, pronunciant-se de conformitat amb el procediment legislatiu ordina-
ri i amb la consulta prvia al Comit Econmic i Social i al Comit de les Regions, contribueixen a lassoliment
dels objectius del present article adoptant, per afrontar els problemes comuns de seguretat:
a) mesures que estableixin nivells elevats de qualitat i seguretat dels rgans i substncies dorigen hum, de
la sang i dels derivats de la sang; aquestes mesures no poden impedir cap estat membre de mantenir o es-
tablir mesures de protecci ms estrictes;
b) mesures en els mbits veterinari i fitosanitari que tinguin com a objectiu directe la protecci de la salut
pblica;
c) mesures que estableixin normes elevades de qualitat i seguretat dels medicaments i dels dispositius ds
sanitari.
amb la consulta prvia al Comit Econmic i Social i al Comit de les Regions, poden adoptar tamb mesures
de foment destinades a protegir i millorar la salut humana i, particularment, a lluitar contra els grans flagells
transfronterers, mesures relatives a la vigilncia de les amenaces transfrontereres greus per a la salut i, si
sescauen, dalerta i combat contra aquestes amenaces, i tamb mesures que tinguin directament com a objectiu
la protecci de la salut pblica pel que fa al tabac i el consum excessiu dalcohol, amb exclusi de qualsevol
harmonitzaci de les disposicions legislatives i reglamentries dels estats membres.
6. El Consell, a proposta de la Comissi, pot adoptar tamb recomanacions per als fins que estableix aquest
article.
7. Lacci de la Uni respecta les responsabilitats dels estats membres pel que fa a la definici de llur polti-
ca de salut, i tamb lorganitzaci i la prestaci de serveis sanitaris i atenci mdica. Les responsabilitats dels
estats membres inclouen la gesti dels serveis de salut i datenci mdica, i tamb lassignaci dels recursos que
shi destinen als esmentats serveis. Les mesures a qu fa referncia lapartat 4, lletra a), sapliquen sens perjudi-
ci de les disposicions nacionals en matria de donaci o ds mdic drgans i de sang.
TTOL XV
PROTECCI DELS CONSUMIDORS
Article 169
1. A fi de promoure els interessos dels consumidors i de garantir un nivell elevat de protecci dels consumi-
dors, la Uni contribueix a protegir la salut, la seguretat i els interessos econmics dels consumidors, i tamb a
promoure llur dret a la informaci, a leducaci i a organitzar-se amb lobjectiu de preservar llurs interessos.
2. La Uni contribueix a assolir els objectius a qu fa referncia lapartat 1 per mitj de:
104
a) mesures que adopti en virtut de larticle 114 en el marc de lassoliment del mercat interior;
b) mesures que donin suport a la poltica duta a terme pels estats membres, i que la complementin i la super-
visin.
amb la consulta prvia al Comit Econmic i Social, adopten les mesures a qu fa referncia lapartat 2, lletra
b).
4. Les mesures que sadoptin en virtut de lapartat 3 no han dimpedir que qualsevol estat membre mantin-
gui i adopti mesures ms estrictes de protecci. Aquestes mesures han dsser compatibles amb els tractats i
shan de notificar a la Comissi.
TTOL XVI
XARXES TRANSEUROPEES
Article 170
1. A fi de contribuir a lassoliment dels objectius a qu fan referncia els articles 26 i 174 i de permetre que
els ciutadans de la Uni, els operadors econmics i els ens regionals i locals participin plenament dels beneficis
derivats de la creaci dun espai sense fronteres interiors, la Uni contribueix a lestabliment i al desenvolupa-
ment de xarxes transeuropees en els sectors de les infraestructures de transports, de les telecomunicacions i de
lenergia.
2. En el marc dun sistema de mercats oberts i competitius, lacci de la Uni t com a objectiu promoure la
interconnexi i la interoperabilitat de les xarxes nacionals, i tamb laccs a aquestes xarxes. Lacci de la Uni
t en compte, en particular, la necessitat destablir enllaos entre les regions insulars, sense litoral i perifriques i
les regions centrals de la Uni.
Article 171
1. A fi dassolir els objectius a qu fa referncia larticle 170, la Uni:

estableix un conjunt dorientacions relatives als objectius, les prioritats i les grans lnies de les accions
projectades en lmbit de les xarxes transeuropees; aquestes orientacions identifiquen projectes dinters
com;
duu a terme qualsevol acci que es pugui revelar necessria per a garantir la interoperabilitat de les xar-
xes, particularment en lmbit de lharmonitzaci de les normes tcniques,
pot donar suport a projectes dinters com sostinguts pels estats membres i definits en el marc de les
orientacions a qu fa referncia el primer gui, particularment per mitj destudis de viabilitat, de garanti-
es de crdit o de bonificacions dinters; la Uni pot contribuir tamb, per mitj del Fons de cohesi creat
en virtut del que disposa larticle 177, al finanament de projectes especfics en els estats membres en ma-
tria dinfraestructures de transports.
Lacci de la Uni t en compte la viabilitat econmica potencial dels projectes.
2. Els estats membres coordinen entre ells, en collaboraci amb la Comissi, les poltiques dutes a terme a
nivell nacional que poden tenir una influncia significativa en lassoliment dels objectius a qu fa referncia
larticle 170. La Comissi, en estreta collaboraci amb els estats membres, pot adoptar qualsevol iniciativa til
per a fomentar aquesta coordinaci.
105
3. La Uni pot decidir cooperar amb pasos tercers per al foment de projectes dinters com i per garantir la
interoperabilitat de les xarxes.
Article 172
Les orientacions i les altres mesures a qu fa referncia larticle 171, apartat 1, sn adoptades pel Parlament
Europeu i el Consell, pronunciant-se de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari i amb la consulta
prvia al Comit Econmic i Social i al Comit de les Regions.
Les orientacions i els projectes dinters com relatius al territori dun estat membre requereixen laprovaci de
lestat membre de qu es tracti.
TTOL XVII
INDSTRIA
Article 173
1. La Uni i els estats membres vetllen perqu es garanteixin les condicions necessries per a la competitivi-
tat de la indstria de la Uni.
Amb aquesta finalitat, dacord amb un sistema de mercats oberts i competitius, llur acci t com a objectiu:
accelerar ladaptaci de la indstria als canvis estructurals;
fomentar un entorn favorable a la iniciativa i al desenvolupament de les empreses en el conjunt de la
Uni, i particularment de les petites i mitjanes empreses;
fomentar un entorn favorable a la cooperaci entre empreses;
afavorir un millor aprofitament del potencial industrial de les poltiques dinnovaci, de recerca i de
desenvolupament tecnolgic.
2. Els estats membres es consulten mtuament en collaboraci amb la Comissi i, quan cal, coordinen llurs
accions. La Comissi pot adoptar qualsevol iniciativa adequada per a fomentar aquesta coordinaci, particular-
ment les iniciatives destinades a establir orientacions i indicadors, organitzar lintercanvi de millors prctiques i
preparar els elements necessaris per al control i lavaluaci peridiques. El Parlament Europeu ns informat
complidament.
3. La Uni contribueix a assolir els objectius a qu fa referncia lapartat 1 per mitj de les poltiques i les
accions que duu a terme en virtut daltres disposicions dels tractats. El Parlament Europeu i el Consell, pronun-
ciant-se de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari i amb la consulta prvia al Comit Econmic i
Social, poden decidir mesures especfiques destinades a donar suport a les accions dutes a terme en els estats
membres a fi dassolir els objectius a qu fa referncia lapartat 1, amb exclusi de qualsevol harmonitzaci de
les disposicions legislatives i reglamentries dels estats membres.
Aquest ttol no pot servir a la Uni com a base per a introduir cap mesura que pugui generar distorsions de la
competncia o que contingui disposicions fiscals o disposicions relatives als drets i interessos dels treballadors
assalariats.
106
TTOL XVIII
COHESI ECONMICA, SOCIAL I TERRITORIAL
Article 174
A fi de promoure un desenvolupament harmonis del conjunt de la Uni, aquesta desenvolupa i prossegueix la

seva acci destinada a reforar la cohesi econmica, social i territorial.
En particular, la Uni t com a objectiu reduir les diferncies entre els nivells de desenvolupament de les
diverses regions i lendarreriment de les regions menys afavorides.
Entre les regions afectades, sn objecte duna atenci especial les zones rurals, les zones afectades per una
transici industrial i les regions que pateixen desavantatges naturals o demogrfics greus i permanents, com ara
les regions ms septentrionals amb una densitat de poblaci molt escassa i les regions insulars, transfrontereres i
de muntanya.
Article 175
Els estats membres condueixen llur poltica econmica i la coordinen amb vista a assolir tamb els objectius a
qu fa referncia larticle 174. La definici i lexecuci de les poltiques i les accions de la Uni i lassoliment
del mercat interior tenen en compte els objectius a qu fa referncia larticle 174, i contribueixen a assolir-los.
La Uni tamb dna suport a aquest assoliment amb lacci que duu a terme per mitj dels fons amb finalitat
estructural (Fons europeu dorientaci i de garantia agrcola, secci orientaci; Fons social europeu; Fons
europeu de desenvolupament regional), del Banc Europeu dInversions i dels altres instruments financers
existents.
La Comissi presenta cada tres anys un informe al Parlament Europeu, al Consell, al Comit Econmic i Social
i al Comit de les Regions sobre els avenos en lassoliment de la cohesi econmica, social i territorial i sobre
la manera com els diversos mitjans que estableix aquest article hi han contribut. Si escau, aquest informe es pot
acompanyar de propostes adequades.
Si calguessin accions especfiques al marge dels fons, i sens perjudici de les mesures adoptades en el marc de les
altres poltiques de la Uni, aquestes accions poden sser acordades pel Parlament Europeu i el Consell,
pronunciant-se de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari i amb laprovaci prvia del Comit
Econmic i Social i del Comit de les Regions.
Article 176
El Fons europeu de desenvolupament regional t com a objectiu contribuir a la correcci dels principals
desequilibris regionals dins de la Uni per mitj de la participaci en el desenvolupament i en lajustament
estructural de les regions menys desenvolupades i en la reconversi de les regions industrials en declivi.
Article 177
Sens perjudici de larticle 178, el Parlament Europeu i el Consell, per mitj de reglaments adoptats de
conformitat amb el procediment legislatiu ordinari i amb la consulta prvia al Comit Econmic i Social i al
Comit de les Regions, defineixen les missions, els objectius prioritaris i lorganitzaci dels fons amb finalitat
107
estructural, que pot comportar el reagrupament dels fons. Tamb es defineixen dacord amb aquest procediment
les normes generals aplicables als fons, i tamb les disposicions necessries per a garantir leficcia dels fons, la
coordinaci entre ells i la coordinaci amb la resta dinstruments financers existents.
Un Fons de cohesi, creat dacord amb el mateix procediment, contribueix al finanament de projectes en
lmbit del medi ambient i en lmbit de les xarxes transeuropees en matria dinfraestructures de transports.
Article 178
Els reglaments daplicaci relatius al Fons europeu de desenvolupament regional sn adoptats pel Parlament
Europeu i pel Consell, pronunciant-se de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari i amb la consulta
prvia al Comit Econmic i Social i al Comit de les Regions.
Pel que fa al Fons europeu dorientaci i de garantia agrcola, secci orientaci, i al Fons social europeu,
continuen essent aplicables, respectivament, les disposicions dels articles 43 i 164.
TTOL XIX
RECERCA I DESENVOLUPAMENT TECNOLGIC I ESPAI
Article 179
1. La Uni t com a objectiu reforar les seves bases cientfiques i tecnolgiques per mitj de la realitzaci
dun espai europeu de la recerca en qu els investigadors, els coneixements cientfics i les tecnologies circulin
lliurement, promoure el desenvolupament de la seva competitivitat, inclosa la de la indstria, i fomentar les
accions de recerca que es considerin necessries en virtut dels altres captols dels tractats.
2. Amb aquesta finalitat, la Uni fomenta en tot el seu territori els esforos de recerca i desenvolupament
tecnolgic dalta qualitat a crrec de les empreses, incloses les petites i mitjanes empreses, els centres de recerca
i les universitats i dna suport a llurs esforos de cooperaci, amb lobjectiu, sobretot, de permetre als investiga-
dors de cooperar lliurement ms enll de les fronteres i a les empreses dexplotar plenament les potencialitats
del mercat interior per mitj, particularment, de lobertura de la contractaci pblica nacional, de la definici de
normes comunes i de la supressi dels obstacles jurdics i fiscals a aquesta cooperaci.
3. Totes les accions de la Uni en lmbit de la recerca i del desenvolupament tecnolgic acordades a
lempara dels tractats, incloses les accions de demostraci, es decideixen i sexecuten dacord amb les disposi-
cions daquest ttol.
Article 180
Per a assolir els objectius esmentats, la Uni duu a terme les accions segents, que complementen les accions
empreses dins els estats membres:
a) execuci de programes de recerca, de desenvolupament tecnolgic i de demostraci, que promoguin la
cooperaci amb les empreses, els centres de recerca i les universitats, i la daquests organismes entre ells;
b) promoci de la cooperaci en matria de recerca, de desenvolupament tecnolgic i de demostraci de la
Uni amb els pasos tercers i les organitzacions internacionals;
108
c) difusi i valoraci dels resultats de les activitats en matria de recerca, desenvolupament tecnolgic i
demostraci de la Uni;
d) impuls de la formaci i de la mobilitat dels investigadors de la Uni.
Article 181
1. La Uni i els estats membres coordinen llur acci en matria de recerca i de desenvolupament tecnolgic
amb la finalitat de garantir la coherncia recproca de les poltiques nacionals i de la poltica de la Uni.
2. La Comissi, en collaboraci estreta amb els estats membres, pot adoptar qualsevol iniciativa que sigui
til per a promoure la coordinaci a qu fa referncia lapartat 1, particularment amb vista a establir orientacions
i indicadors, a organitzar lintercanvi de millors prctiques i a preparar els elements necessaris per al control i
lavaluaci peridics. El Parlament Europeu ns informat complidament.
Article 182

amb la consulta prvia al Comit Econmic i Social, estableixen un programa marc pluriennal, que cont el
conjunt de les accions de la Uni.
El programa marc:
fixa els objectius cientfics i tecnolgics a assolir per mitj de les accions a qu fa referncia larticle 180 i
les prioritats corresponents;
indica les lnies generals daquestes accions;
fixa limport global mxim i les modalitats de participaci financera de la Uni en el programa marc, i
tamb les quotes respectives de cadascuna de les accions projectades.
2. El programa marc s adaptat o completat en funci de levoluci de les situacions.
3. El programa marc s executat per mitj de programes especfics desenvolupats en lmbit de cadascuna
de les accions. Cada programa especfic precisa les modalitats de realitzaci, en fixa la durada i preveu els mit-
jans que sestimin necessaris. La suma dels imports estimats necessaris, fixats pels programes especfics, no pot
superar limport global mxim fixat per al programa marc i per a cada acci.
4. El Consell, pronunciant-se de conformitat amb un procediment legislatiu especial, i amb la consulta pr-
via al Parlament Europeu i al Comit Econmic i Social, estableix els programes especfics.
5. Com a complement de les accions previstes en el programa marc pluriennal, el Parlament Europeu i el
Consell, pronunciant-se de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari i amb la consulta prvia al Comit
Econmic i Social, estableixen les mesures necessries per a lexecuci de lespai europeu de recerca.
Article 183
Per a lexecuci del programa marc pluriennal, la Uni:

fixa les normes de participaci de les empreses, dels centres de recerca i de les universitats;
fixa les normes aplicables a la difusi dels resultats de la recerca.
109
Article 184
En lexecuci del programa marc pluriennal es poden decidir programes complementaris en qu noms
participin alguns estats membres, els quals nasseguren el finanament, sens perjudici duna eventual
participaci de la Uni.
La Uni estableix les normes aplicables als programes complementaris, particularment en matria de difusi
dels coneixements i daccs daltres estats membres.
Article 185
En lexecuci del programa marc pluriennal, la Uni pot preveure, de com acord amb els estats membres de
qu es tracti, una participaci en programes de recerca i desenvolupament empresos per diversos estats
membres, inclosa la participaci en les estructures creades per a lexecuci daquests programes.
Article 186
En lexecuci del programa marc pluriennal, la Uni pot preveure una cooperaci en matria de recerca, de
desenvolupament tecnolgic i de demostraci de la Uni amb pasos tercers o amb organitzacions
internacionals.
Les modalitats daquesta cooperaci poden sser objecte dacords entre la Uni i les terceres parts de qu es
tracti.
Article 187
La Uni pot crear empreses comunes o qualsevol altra estructura necessria per a la bona execuci dels
programes de recerca, de desenvolupament tecnolgic i de demostraci de la Uni.
Article 188
El Consell, a proposta de la Comissi i amb la consulta prvia al Parlament Europeu i al Comit Econmic i
Social, estableix les disposicions a qu fa referncia larticle 187.
la consulta prvia al Comit Econmic i Social, estableixen les disposicions a qu fan referncia els articles 183,
184 i 185. Ladopci dels programes complementaris requereix lacord dels estats membres de qu es tracti.
Article 189
1. A fi de promoure el progrs cientfic i tcnic, la competitivitat industrial i lexecuci de les seves polti-
ques, la Uni elabora una poltica espacial europea. Amb aquesta finalitat, pot fomentar iniciatives comunes,
donar suport a la recerca i el desenvolupament tecnolgic i coordinar els esforos necessaris per a lexploraci i
la utilitzaci de lespai.
110
2. Per a contribuir a lassoliment dels objectius a qu fa referncia lapartat 1, el Parlament Europeu i el

Consell, pronunciant-se de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari, estableixen les mesures necess-
ries, que poden adoptar la forma dun programa espacial europeu, amb exclusi de qualsevol harmonitzaci de
les disposicions legislatives i reglamentries dels estats membres.
3. La Uni estableix les relacions que siguin pertinents amb lAgncia Espacial Europea.
4. Aquest article sentn sens perjudici de les altres disposicions daquest ttol.
Article 190
A linici de cada any, la Comissi presenta un informe al Parlament Europeu i al Consell. Aquest informe t per
objecte, particularment, les activitats dutes a terme en matria de recerca i de desenvolupament tecnolgic i de
difusi dels resultats durant lany precedent, i tamb el programa de treball de lany en curs.
TTOL XX
MEDI AMBIENT
Article 191
1. La poltica de la Uni en lmbit del medi ambient contribueix a assolir els objectius segents:
la preservaci, la protecci i la millora de la qualitat del medi ambient,
la protecci de la salut humana,
la utilitzaci prudent i racional dels recursos naturals,
el foment, a nivell internacional, de mesures destinades a afrontar els problemes regionals o mundials del
medi ambient, i en particular a lluitar contra el canvi climtic.
2. La poltica de la Uni en lmbit del medi ambient t com a objectiu assolir un nivell de protecci elevat,
tenint en compte la diversitat de situacions en les diferents regions de la Uni. Es basa en els principis de pre-
cauci i dacci preventiva, en el principi de correcci dels danys al medi ambient, preferentment en la font
mateixa, i en el principi que qui contamina paga.
En aquest context, les mesures dharmonitzaci que responen a exigncies en matria de protecci del medi ambient
inclouen, en els casos pertinents, una clusula de salvaguarda que autoritza els estats membres a adoptar, per motius
mediambientals no econmics, mesures provisionals subjectes a un procediment de control de la Uni.
3. En lelaboraci de la seva poltica en matria de medi ambient, la Uni t en compte:
les dades cientfiques i tcniques disponibles,
les condicions del medi ambient en les diferents regions de la Uni,
els avantatges i les crregues que poden resultar de lacci o de la manca dacci,
el desenvolupament econmic i social del conjunt de la Uni i el desenvolupament equilibrat de les seves
regions.
111
4. En el marc de llurs competncies respectives, la Uni i els estats membres cooperen amb els pasos ter-
cers i les organitzacions internacionals competents. Les modalitats de la cooperaci de la Uni poden sser ob-
jecte dacords entre aquesta i les terceres parts de qu es tracti.
El pargraf precedent sentn sens perjudici de la competncia dels estats membres per a negociar en els
organismes internacionals i concloure acords internacionals.
Article 192

amb la consulta prvia al Comit Econmic i Social i al Comit de les Regions, estableixen les accions que ha
demprendre la Uni per a assolir els objectius a qu fa referncia larticle 191.
2. Com a excepci al procediment dadopci de decisions a qu fa referncia lapartat 1, i sens perjudici de
larticle 114, el Consell, pronunciant-se per unanimitat de conformitat amb un procediment legislatiu especial, i
amb la consulta prvia al Parlament Europeu, al Comit Econmic i Social i al Comit de les Regions, estableix:
a) disposicions essencialment de carcter fiscal;
b) les mesures que afecten:
lordenaci territorial;
la gesti quantitativa dels recursos hdrics o relacionats directament o indirectament amb la dispo-
nibilitat daquests recursos;
lafectaci del sl, a excepci de la gesti dels residus;
c) les mesures que afecten de manera significativa la tria dun estat membre entre diverses fonts denergia i
lestructura general del seu provement energtic.
El Consell, pronunciant-se per unanimitat a proposta de la Comissi i amb la consulta prvia al Parlament
Europeu, al Comit Econmic i Social i al Comit de les Regions, pot fer aplicable el procediment legislatiu
ordinari als mbits a qu fa referncia el primer pargraf.
amb la consulta prvia al Comit Econmic i Social i al Comit de les Regions, estableixen programes dacci
de carcter general que fixen els objectius prioritaris a assolir.
Les mesures necessries per a executar aquests programes sadopten dacord amb les condicions que estableixen
lapartat 1 o lapartat 2, segons que correspongui.
4. Sens perjudici de determinades mesures adoptades per la Uni, els estats membres asseguren el finana-
ment i lexecuci de la poltica en matria mediambiental.
5. Sens perjudici del principi que qui contamina paga, si una mesura adoptada dacord amb el que disposa
lapartat 1 implica costos que els poders pblics dun estat membre consideren desproporcionats, aquesta mesu-
ra ha de preveure les disposicions adequades en forma de:
excepcions de carcter temporal i/o
suport financer del Fons de cohesi creat dacord amb el que disposa larticle 177.
112
Article 193
Les mesures de protecci establertes en virtut de larticle 192 no sn obstacle perqu els estats membres
mantinguin i adoptin mesures per a reforar la protecci. Aquestes mesures han dsser compatibles amb els
tractats. Sn notificades a la Comissi.
TTOL XXI
ENERGIA
Article 194
1. En el marc de lestabliment o del funcionament del mercat interior, i atenent lexigncia de preservar i
millorar el medi ambient, la poltica energtica de la Uni t com a objectiu, amb esperit de solidaritat entre els
estats membres:
a) garantir el funcionament del mercat de lenergia;
b) garantir la seguretat del provement energtic dins de la Uni;
c) fomentar leficincia energtica, lestalvi energtic i el desenvolupament denergies noves i renovables, i
d) fomentar la interconnexi de les xarxes energtiques.
2. Sens perjudici de laplicaci daltres disposicions dels tractats, el Parlament Europeu i el Consell, pro-
nunciant-se de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari, estableixen les mesures necessries per a
assolir els objectius a qu fa referncia lapartat 1. Aquestes mesures sn adoptades amb la consulta prvia al
Comit Econmic i Social i al Comit de les Regions.
Les mesures no afecten el dret dun estat membre de determinar les condicions dexplotaci dels seus recursos
energtics, les seves possibilitats de triar entre diferents fonts denergia i lestructura general del seu provement
energtic, sens perjudici de larticle 192, apartat 2, lletra c).
3. No obstant el que disposa lapartat 2, el Consell, pronunciant-se de conformitat amb un procediment le-
gislatiu especial, per unanimitat i amb la consulta prvia al Parlament Europeu, estableix les mesures a qu fa
referncia el dit apartat si sn essencialment de carcter fiscal.
TTOL XXII
TURISME
Article 195
1. La Uni complementa lacci dels estats membres en el sector turstic, particularment promovent la com-
petitivitat de les empreses de la Uni en aquest sector.
Amb aquesta finalitat, lacci de la Uni t com a objectiu:
a) fomentar la creaci dun entorn favorable al desenvolupament de les empreses daquest sector;
b) propiciar la cooperaci entre estats membres, particularment per mitj de lintercanvi de bones prctiques.
113

estableixen les mesures especfiques destinades a complementar les accions dutes a terme dins els estats mem-
bres per a aconseguir els objectius a qu fa referncia aquest article, amb exclusi de qualsevol harmonitzaci
de les disposicions legislatives i reglamentries dels estats membres.
TTOL XXIII
PROTECCI CIVIL
Article 196
1. La Uni impulsa la cooperaci entre els estats membres amb la finalitat de reforar leficcia dels siste-
mes de prevenci de les catstrofes naturals o dorigen hum i dels sistemes de protecci contra aquestes cats-
trofes.
Lacci de la Uni t com a objectiu:
a) donar suport a lacci dels estats membres i complementar-la, a nivell nacional, a nivell regional i a nivell
local, amb relaci a la prevenci de riscos, la preparaci del personal de protecci civil en els estats
membres i la intervenci en cas de catstrofes naturals o dorigen hum dins la Uni;
b) promoure una cooperaci operativa rpida i efica dins la Uni entre els serveis de protecci civil nacio-
nals;
c) fomentar la coherncia de les accions empreses a nivell internacional en matria de protecci civil.
estableixen les mesures necessries per a contribuir a lassoliment dels objectius a qu fa referncia lapartat 1,
amb exclusi de qualsevol harmonitzaci de les disposicions legislatives i reglamentries dels estats membres.
TTOL XXIV
COOPERACI ADMINISTRATIVA
Article 197
1. Lexecuci efectiva del dret de la Uni pels estats membres, essencial per al bon funcionament de la
Uni, s considerada una qesti dinters com.
2. La Uni pot donar suport als esforos dels estats membres per millorar llur capacitat administrativa
dexecutar el dret de la Uni. Aquesta acci pot consistir particularment a facilitar lintercanvi dinformaci i de
funcionaris, i tamb a fomentar programes de formaci. Cap estat membre no est obligat a valer-se daquest
suport. El Parlament Europeu i el Consell, per mitj de reglaments adoptats de conformitat amb el procediment
legislatiu ordinari, estableixen les mesures necessries amb aquesta finalitat, amb exclusi de qualsevol harmo-
nitzaci de les disposicions legislatives i reglamentries dels estats membres.
3. Aquest article sentn sens perjudici de lobligaci dels estats membres daplicar el dret de la Uni, i
tamb de les prerrogatives i els deures de la Comissi. Sentn tamb sens perjudici de les altres disposicions
dels tractats que estableixen una cooperaci administrativa entre els estats membres i entre aquests i la Uni.
114
QUARTA PART
ASSOCIACI DELS PASOS I TERRITORIS DULTRAMAR
Article 198
Els estats membres acorden dassociar a la Uni els pasos i territoris no europeus que mantenen relacions
especials amb Dinamarca, Frana, els Pasos Baixos i el Regne Unit. Aquests pasos i territoris, en avant
denominats pasos i territoris, sn enumerats en la llista que constitueix lannex II.
La finalitat de lassociaci s la promoci del desenvolupament econmic i social dels pasos i territoris i
lestabliment de relacions econmiques estretes entre aquests i el conjunt de la Uni.
Dacord amb els principis enunciats en el prembul daquest tractat, lassociaci, en primer lloc, ha de
contribuir a afavorir els interessos dels habitants daquests pasos i territoris i llur prosperitat, de manera que
puguin assolir el desenvolupament econmic, social i cultural a qu aspiren.
Article 199
Lassociaci t els objectius segents:

1. Els estats membres apliquen a llurs intercanvis comercials amb els pasos i territoris el rgim que acordin
entre ells en virtut dels tractats.
2. Cada pas o territori aplica als seus intercanvis comercials amb els estats membres i amb els altres pasos i
territoris el rgim que aplica a lestat europeu amb el qual mant relacions especials.
3. Els estats membres contribueixen a les inversions que requereixi el desenvolupament progressiu daquests
pasos i territoris.
4. Per a les inversions finanades per la Uni, la participaci en les convocatries per a ladjudicaci
dobres, serveis i subministraments s oberta, en igualtat de condicions, a totes les persones fsiques o jurdiques
que pertanyen als estats membres i als pasos i territoris.
5. En les relacions entre els estats membres i els pasos i territoris, el dret destabliment dels ciutadans i de
les societats s regulat de conformitat amb les disposicions i per aplicaci dels procediments regulats pel captol
relatiu al dret destabliment i sobre una base no discriminatria, sens perjudici de les disposicions especials
adoptades en virtut de larticle 203.
Article 200
1. Les importacions originries dels pasos i territoris es beneficien, en entrar als estats membres, de la pro-
hibici dels drets de duana que saplica entre els estats membres de conformitat amb les disposicions dels trac-
tats.
2. A lentrada en cada pas i territori, els drets de duana que graven les importacions procedents dels estats
membres i dels altres pasos i territoris resten prohibits de conformitat amb el que disposa larticle 30.
3. Tanmateix, els pasos i territoris poden percebre drets de duana que responguin als requeriments de llur
desenvolupament i a les necessitats de llur industrialitzaci o drets de carcter fiscal destinats a nodrir llurs pres-
supostos.
115
Els drets a qu fa referncia el pargraf anterior no poden excedir els que gravin les importacions de productes
procedents de lestat membre amb el qual cada pas o territori mant relacions especials.
4. Lapartat 2 no s aplicable als pasos i territoris que, pel fet destar subjectes a obligacions internacionals
especials, ja apliquen un aranzel duaner no discriminatori.
5. Lestabliment o la modificaci de drets de duana que gravin les mercaderies importades en els pasos i
territoris no pot produir, de fet o de dret, cap discriminaci directa o indirecta entre les importacions procedents
dels diversos estats membres.
Article 201
Si el nivell dels drets aplicables a les mercaderies procedents dun tercer pas a lentrada en un pas o territori s
tal que, tenint en compte laplicaci de les disposicions de larticle 200, apartat 1, pogus provocar desviacions
del trfic en perjudici dun dels estats membres, aquest pot demanar a la Comissi de proposar als altres estats
membres les mesures necessries per a esmenar aquesta situaci.
Article 202
Sens perjudici de les disposicions relatives a la salut pblica, la seguretat pblica i lordre pblic, la llibertat de
circulaci dels treballadors dels pasos i territoris en els estats membres i dels treballadors dels estats membres
en els pasos i territoris es regeix per actes adoptats de conformitat amb larticle 203.
Article 203
El Consell, pronunciant-se per unanimitat a proposta de la Comissi, estableix, a partir dels resultats assolits en
el marc de lassociaci entre els pasos i territoris i la Uni i basant-se en els principis continguts en els tractats,
les disposicions relatives a les modalitats i al procediment de lassociaci entre els pasos i territoris i la Uni.
Quan el Consell adopta les esmentades disposicions de conformitat amb un procediment legislatiu especial, es
pronuncia per unanimitat, a proposta de la Comissi i amb la consulta prvia al Parlament Europeu.
Article 204
Les disposicions dels articles 198 a 203 sn aplicables a Grenlndia, amb subjecci a les disposicions
especfiques per a Grenlndia que figuren en el Protocol sobre el rgim especial aplicable a Grenlndia,
incorporat com a annex als tractats.
116
CINQUENA PART
LACCI EXTERIOR DE LA UNI
TTOL I
DISPOSICIONS GENERALS RELATIVES A LACCI EXTERIOR DE LA UNI
Article 205
Lacci de la Uni en lescena internacional a lempara daquesta cinquena part es basa en els principis,
persegueix els objectius i s conduda dacord amb les disposicions generals del captol 1 del ttol V del Tractat
de la Uni Europea.
TTOL II
LA POLTICA COMERCIAL COMUNA
Article 206
Per mitj de lestabliment duna uni duanera dacord amb els articles 28 a 32, la Uni contribueix, en b de
linters com, al desenvolupament harmonis del comer mundial, a la supressi progressiva de les restriccions
als intercanvis internacionals i a les inversions estrangeres directes, i tamb a la reducci de les barreres
aranzelries i daltra mena.
Article 207
1. La poltica comercial comuna es basa en principis uniformes, particularment pel que fa a les modificaci-
ons aranzelries, ladopci dacords aranzelaris i comercials relatius als intercanvis de mercaderies i de serveis,
els aspectes comercials de la propietat intellectual i industrial, les inversions estrangeres directes, la uniformit-
zaci de les mesures de liberalitzaci, la poltica dexportaci i les mesures de protecci comercial, entre les
quals sinclouen les que shagin dadoptar en els casos de dmping i de subvencions. La poltica comercial co-
muna es duu a terme en el marc dels principis i els objectius de lacci exterior de la Uni.
legislatiu ordinari, estableixen les mesures que defineixen el marc dexecuci de la poltica comercial comuna.
3. En cas que shagin de negociar i concloure acords amb un o diversos pasos tercers o organitzacions in-
ternacionals, s aplicable larticle 218, amb subjecci a les disposicions especfiques del present article.
La Comissi presenta recomanacions al Consell, el qual lautoritza a iniciar les negociacions necessries.
Correspon al Consell i a la Comissi de vetllar perqu els acords negociats siguin compatibles amb les
poltiques i les normes internes de la Uni.
La Comissi condueix les dites negociacions en consulta amb un comit especial designat pel Consell per a
assistir-la en aquesta tasca i en el marc de les directives que el Consell li pugui adrear. La Comissi informa
peridicament el comit especial i el Parlament Europeu sobre els progressos de les negociacions.
117
4. Per a la negociaci i ladopci dels acords a qu fa referncia lapartat 3, el Consell es pronuncia per ma-
joria qualificada.
Per a la negociaci i ladopci dun acord en els mbits del comer de serveis i dels aspectes comercials de la
propietat intellectual i industrial, i tamb de les inversions estrangeres directes, el Consell es pronuncia per
unanimitat quan aquest acord cont disposicions amb relaci a les quals es requereix la unanimitat per a
ladopci de normes internes.
El Consell es pronuncia tamb per unanimitat per a la negociaci i ladopci dacords:
a) en lmbit del comer en matria de serveis culturals i audiovisuals, quan aquests acords puguin perjudi-
car la diversitat cultural i lingstica de la Uni;
b) en lmbit del comer en matria de serveis socials, deducaci i de salut, quan aquests acords puguin
pertorbar greument lorganitzaci nacional daquests serveis i perjudicar les responsabilitats dels estats
membres en la prestaci daquests serveis.
5. La negociaci i ladopci dacords internacionals en lmbit dels transports es regeixen pel ttol VI de la
tercera part i per larticle 218.
6. Lexercici de les competncies atribudes per aquest article en lmbit de la poltica comercial comuna no
afecta la delimitaci de les competncies entre la Uni i els estats membres ni comporta una harmonitzaci de les
disposicions legislatives o reglamentries dels estats membres en la mesura que els tractats excloguin aquesta har-
monitzaci.
TTOL III
LA COOPERACI AMB ELS PASOS TERCERS I LAJUDA HUMANITRIA
CAPTOL 1
LA COOPERACI PER AL DESENVOLUPAMENT
Article 208
1. La poltica de la Uni en lmbit de la cooperaci per al desenvolupament es duu a terme en el marc dels
principis i els objectius de lacci exterior de la Uni. Les poltiques de la Uni i dels estats membres de coope-
raci per al desenvolupament es complementen i es reforcen mtuament.
Lobjectiu principal de la poltica de la Uni en aquest mbit s la reducci i, finalment, leradicaci de la
pobresa. La Uni t en compte els objectius de la cooperaci per al desenvolupament en lexecuci de les
poltiques que puguin afectar els pasos en desenvolupament.
2. La Uni i els estats membres respecten els compromisos i tenen en compte els objectius que han acordat
en el marc de les Nacions Unides i daltres organitzacions internacionals competents.
Article 209

estableixen les mesures necessries per a aplicar la poltica de cooperaci per al desenvolupament, que poden
118
tenir per objecte programes pluriennals de cooperaci amb pasos en desenvolupament o programes amb un
enfocament temtic.
2. La Uni pot concloure amb els pasos tercers i amb les organitzacions internacionals competents qualse-
vol acord adequat per a lassoliment dels objectius que enuncien larticle 21 del Tractat de la Uni Europea i
larticle 208 daquest tractat.
El primer pargraf sentn sens perjudici de les competncies dels estats membres per a negociar en els
organismes internacionals i concloure acords.
3. El Banc Europeu dInversions contribueix, en les condicions establertes pels seus estatuts, a lexecuci de
les mesures a qu fa referncia lapartat 1.
Article 210
1. Per a impulsar la complementarietat i leficcia de llurs accions, la Uni i els estats membres coordinen
llurs poltiques en matria de cooperaci per al desenvolupament i concerten llurs programes dajut, tamb en el
marc dorganitzacions internacionals i de conferncies internacionals. Poden emprendre accions conjuntes. Els
estats membres contribueixen, si cal, a lexecuci dels programes dajut de la Uni.
2. La Comissi pot adoptar qualsevol iniciativa adequada per a fomentar la coordinaci a qu fa referncia
lapartat 1.
Article 211
En el marc de llurs competncies respectives, la Uni i els estats membres cooperen amb els pasos tercers i amb
les organitzacions internacionals competents.
CAPTOL 2
LA COOPERACI ECONMICA, FINANERA
I TCNICA AMB ELS PASOS TERCERS
Article 212
(antic article 181A TCE)
1. Sens perjudici de les altres disposicions dels tractats, i particularment les dels articles 208 a 211, la Uni
duu a terme accions de cooperaci econmica, financera i tcnica, incloses les accions dajut en particular en
lmbit financer, amb pasos tercers altres que els pasos en desenvolupament. Aquestes accions sn coherents
amb la poltica de desenvolupament de la Uni i es duen a terme en el marc dels principis i els objectius de la
seva acci exterior. Les accions de la Uni i dels estats membres es complementen i es reforcen mtuament.
estableixen les mesures necessries per a executar lapartat 1.
3. En el marc de llurs competncies respectives, la Uni i els estats membres cooperen amb els pasos ter-
cers i amb les organitzacions internacionals competents. Les modalitats de la cooperaci de la Uni poden sser
objecte dacords entre aquesta i les terceres parts de qu es tracti.
organismes internacionals i concloure acords internacionals.
119
Article 213
Quan la situaci en un tercer pas requereix que la Uni presti ajut financer urgent, el Consell adopta, a proposta
de la Comissi, les decisions que calgui.
CAPTOL 3
LAJUDA HUMANITRIA
Article 214
1. Les accions de la Uni en lmbit de lajuda humanitria es duen a terme en el marc dels principis i els
objectius de lacci exterior de la Uni. Aquestes accions tenen com a objectiu prestar, de manera puntual, assis-
tncia, auxili i protecci a les poblacions dels pasos tercers vctimes de catstrofes naturals o dorigen hum,
per a afrontar les necessitats humanitries que resultin daquestes situacions diverses. Les accions de la Uni i
dels estats membres es complementen i es reforcen mtuament.
2. Les accions dajuda humanitria es duen a terme dacord amb els principis del dret internacional i els
principis dimparcialitat, de neutralitat i de no-discriminaci.
estableixen les mesures que defineixin el marc en qu sexecuten les accions dajuda humanitria de la Uni.
4. La Uni pot concloure amb els pasos tercers i amb les organitzacions internacionals competents qualse-
vol acord adequat per a lassoliment dels objectius que enuncien lapartat 1 del present article i larticle 21 del
Tractat de la Uni Europea.
organismes internacionals i concloure acords.
5. A fi destablir un marc perqu els joves europeus puguin aportar contribucions comunes a les accions
dajuda humanitria de la Uni, es crea un cos voluntari europeu dajuda humanitria. El Parlament Europeu i el
Consell, per mitj de reglaments adoptats de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari, en fixen
lestatut i les modalitats de funcionament.
6. La Comissi pot adoptar qualsevol iniciativa adequada per a fomentar la coordinaci entre les accions de
la Uni i les dels estats membres, amb la finalitat de reforar leficcia i la complementarietat dels mecanismes
de la Uni i dels mecanismes nacionals dajuda humanitria.
7. La Uni vetlla perqu les seves accions dajuda humanitria siguin coordinades i coherents amb les de les
organitzacions i els organismes internacionals, en particular els que pertanyen al sistema de les Nacions Unides.
TTOL IV
MESURES RESTRICTIVES
Article 215
1. Quan una decisi, adoptada dacord amb el captol 2 del ttol V del Tractat de la Uni Europea, estableix
la interrupci o la reducci, total o parcial, de les relacions econmiques i financeres amb un o diversos pasos
tercers, el Consell, pronunciant-se per majoria qualificada, a proposta conjunta de lalt representant de la Uni
120
per a afers exteriors i poltica de seguretat i de la Comissi, adopta les mesures necessries. El Consell
ninforma el Parlament Europeu.
2. Quan una decisi adoptada de conformitat amb el captol 2 del ttol V del Tractat de la Uni Europea ho
preveu, el Consell pot adoptar, de conformitat amb el procediment a qu fa referncia lapartat 1, mesures res-
trictives envers persones fsiques o jurdiques, grups o entitats no estatals.
3. Els actes a qu fa referncia aquest article inclouen les disposicions necessries en matria de garanties
jurdiques.
TTOL V
ACORDS INTERNACIONALS
Article 216
1. La Uni pot concloure un acord amb un o diversos pasos tercers o organitzacions internacionals si ho
estableixen els tractats o si la conclusi de lacord s necessria per a assolir, en el marc de les poltiques de la
Uni, algun dels objectius a qu fan referncia els tractats, o ha estat prevista en un acte jurdicament vinculant
de la Uni, o pot afectar normes comunes o alterar-ne labast.
2. Els acords conclosos per la Uni vinculen les institucions de la Uni i els estats membres.
Article 217
La Uni pot concloure amb un o diversos pasos tercers o organitzacions internacionals acords de creaci duna
associaci que impliqui drets i obligacions recprocs, accions comunes i procediments especfics.
Article 218
1. Sens perjudici de les disposicions especfiques de larticle 207, els acords entre la Uni i pasos tercers o
organitzacions internacionals es negocien i sadopten de conformitat amb el procediment segent.
2. El Consell autoritza lobertura de negociacions, estableix les directrius de negociaci, autoritza la signatu-
ra i conclou els acords.
3. La Comissi, o lalt representant de la Uni per a afers exteriors i poltica de seguretat quan lacord pro-
jectat tingui per objecte exclusivament o principalment la poltica exterior i de seguretat comuna, presenten re-
comanacions al Consell, el qual adopta una decisi per a autoritzar lobertura de negociacions i designar, en
funci de la matria de lacord projectat, el negociador o el cap de lequip de negociaci de la Uni.
4. El Consell pot dictar directrius al negociador i designar un comit especial, el qual ha dsser consultat
durant les negociacions.
5. El Consell, a proposta del negociador, adopta una decisi per la qual sautoritza la signatura de lacord i,
si escau, laplicaci provisional daquest abans de lentrada en vigor.
6. El Consell, a proposta del negociador, adopta una decisi relativa a la conclusi de lacord.
Llevat que lacord tingui exclusivament per objecte la poltica exterior i de seguretat comuna, el Consell adopta
la decisi de conclusi de lacord:
121
a) amb laprovaci prvia del Parlament Europeu en els casos segents:

i) acords dassociaci;
ii) acord dadhesi de la Uni al Conveni europeu per a la protecci dels drets humans i de les lliber-
tats fonamentals;
iii) acords de creaci dun marc institucional especfic en lorganitzaci de procediments de coopera-
ci;
iv) acords que tinguin repercussions pressupostries importants per a la Uni;
v) acords que es refereixen a mbits als quals saplica el procediment legislatiu ordinari o, si es reque-
reix laprovaci del Parlament Europeu, el procediment legislatiu especial.
El Parlament Europeu i el Consell, en cas durgncia, poden acordar un termini per a laprovaci.
b) amb la consulta prvia al Parlament Europeu en els altres casos. El Parlament Europeu emet el seu dicta-
men en un termini que el Consell pot fixar en funci de la urgncia. Si no ha ems el dictamen en finir
aquest termini, el Consell es pot pronunciar.
7. No obstant el que disposen els apartats 5, 6 i 9, el Consell, en concloure un acord, pot habilitar el negoci-
ador per a aprovar-ne les modificacions, en nom de la Uni, si aquest preveu que les modificacions han dsser
adoptades de conformitat amb un procediment simplificat o per un rgan creat pel dit acord. El Consell pot su-
peditar aquesta autoritzaci a condicions especfiques.
8. El Consell es pronuncia per majoria qualificada durant tot el procediment.
Tanmateix, el Consell es pronuncia per unanimitat quan lacord t per objecte un mbit en qu es requereix la
unanimitat per a ladopci dun acte de la Uni, i tamb en el cas dels acords dassociaci i dels acords a qu fa
referncia larticle 212 amb els estats candidats a ladhesi. El Consell es pronuncia tamb per unanimitat amb
relaci a lacord dadhesi de la Uni al Conveni europeu per a la protecci dels drets humans i de les llibertats
fonamentals; la decisi per la qual es conclou aquest acord entra en vigor desprs dhaver estat aprovada pels
estats membres, dacord amb les normes constitucionals respectives.
9. El Consell, a proposta de la Comissi o de lalt representant de la Uni per a afers exteriors i poltica de
seguretat, adopta una decisi relativa a la suspensi de laplicaci dun acord i a lestabliment de les posicions
que shan dadoptar en nom de la Uni en un organisme creat per un acord, quan aquest organisme ha dadoptar
actes que produeixin efectes jurdics, a excepci dels actes que completen o modifiquen el marc institucional de
lacord.
10. El Parlament Europeu s immediatament i plenament informat en totes les fases del procediment.
11. Un estat membre, el Parlament Europeu, el Consell o la Comissi poden sollicitar el dictamen del Tribu-
nal de Justcia sobre la compatibilitat amb els tractats de qualsevol acord projectat. En cas de dictamen negatiu
del Tribunal, lacord projectat no pot entrar en vigor, llevat que es modifiqui o que els tractats siguin revisats.
Article 219
(antic article 111, apartats 1 a 3 i 5, TCE)
1. No obstant el que disposa larticle 218, el Consell, sia basant-se en una recomanaci del Banc Central
Europeu, sia basant-se en una recomanaci de la Comissi i amb la consulta prvia al Banc Central Europeu
amb la finalitat daconseguir un consens compatible amb lobjectiu de lestabilitat dels preus, pot concloure
acords formals relatius a un sistema de tipus de canvi per a leuro amb relaci a les monedes destats tercers. El
Consell es pronuncia per unanimitat, amb la consulta prvia al Parlament Europeu i de conformitat amb el pro-
cediment que estableix lapartat 3.
El Consell, sia basant-se en una recomanaci del Banc Central Europeu, sia basant-se en una recomanaci de la
Comissi i amb la consulta prvia al Banc Central Europeu amb la finalitat daconseguir un consens compatible
122
amb lobjectiu de lestabilitat dels preus, pot adoptar, modificar o abandonar els tipus centrals de leuro en el
sistema de tipus de canvi. El president del Consell informa el Parlament Europeu de ladopci, de la modificaci
o de labandonament dels tipus centrals de leuro.
2. Si no hi ha un sistema de tipus de canvi respecte a una o diverses monedes destats tercers en el sentit que
determina lapartat 1, el Consell, que es pronuncia sia basant-se en una recomanaci de la Comissi i amb la
consulta prvia al Banc Central Europeu, sia basant-se en una recomanaci del Banc Central Europeu, pot for-
mular les orientacions generals de poltica de canvi respecte a aquestes monedes. Aquestes orientacions generals
no afecten lobjectiu principal del SEBC, que s mantenir lestabilitat dels preus.
3. No obstant el que disposa larticle 218, quan la Uni ha de negociar acords en matria de rgim monetari
o de canvi amb un o diversos estats tercers o organitzacions internacionals, el Consell, basant-se en una recoma-
naci de la Comissi i amb la consulta prvia al Banc Central Europeu, decideix les modalitats de negociaci i
de conclusi daquests acords. Aquestes modalitats de negociaci han de garantir que la Uni expressi una posi-
ci nica. La Comissi resta plenament associada a les negociacions.
4. Sens perjudici de les competncies i dels acords de la Uni relatius a la uni econmica i monetria, els
estats membres poden negociar en els organismes internacionals i concloure acords internacionals.
TTOL VI
RELACIONS DE LA UNI AMB LES ORGANITZACIONS INTERNACIONALS
I AMB ELS PASOS TERCERS I DELEGACIONS DE LA UNI
Article 220
(antics articles 302 a 304 TCE)
1. La Uni estableix qualsevol forma de cooperaci que sigui pertinent amb els rgans de les Nacions Uni-
des i de llurs organismes especialitzats, el Consell dEuropa, lOrganitzaci per a la Seguretat i la Cooperaci a
Europa i lOrganitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmics.
La Uni mant tamb les relacions que siguin pertinents amb altres organitzacions internacionals.
2. Lalt representant de la Uni per a afers exteriors i poltica de seguretat i la Comissi sencarreguen
dexecutar les disposicions daquest article.
Article 221
1. Les delegacions de la Uni en pasos tercers i davant dorganitzacions internacionals asseguren la repre-
sentaci de la Uni.
2. Les delegacions de la Uni resten sota lautoritat de lalt representant de la Uni per a afers exteriors i
poltica de seguretat. Actuen en cooperaci estreta amb les missions diplomtiques i consulars dels estats mem-
bres.
123
TTOL VII
CLUSULA DE SOLIDARITAT
Article 222
1. La Uni i els seus estats membres actuen conjuntament amb esperit de solidaritat si un estat membre s
objecte dun atac terrorista o s vctima duna catstrofe natural o dorigen hum. La Uni mobilitza tots els
instruments de qu disposa, inclosos els mitjans militars posats a la seva disposici pels estats membres, per a:
a) prevenir lamenaa terrorista en el territori dels estats membres;
protegir les institucions democrtiques i la poblaci civil deventuals atacs terroristes;
prestar assistncia a un estat membre en el seu territori, a petici de les seves autoritats poltiques,
en cas datac terrorista;
b) prestar assistncia a un estat membre en el territori daquest, a petici de les seves autoritats poltiques, en
cas de catstrofe natural o dorigen hum.
2. Si un estat membre s objecte dun atac terrorista o vctima duna catstrofe natural o dorigen hum, a
petici de les seves autoritats poltiques els altres estats membres li presten assistncia. Amb aquesta finalitat,
els estats membres es coordinen en el si del Consell.
3. Les modalitats dexecuci per la Uni daquesta clusula de solidaritat sn definides per mitj duna deci-
si adoptada pel Consell, a proposta conjunta de la Comissi i de lalt representant de la Uni per a afers exteri-
ors i poltica de seguretat. Si aquesta decisi t repercussions en lmbit de la defensa, el Consell es pronuncia
de conformitat amb larticle 31, apartat 1, del Tractat de la Uni Europea. El Parlament Europeu ns informat
complidament.
En el marc del present apartat, i sens perjudici de larticle 240, el Consell s assistit pel comit poltic i de
seguretat, amb el suport de les estructures creades en el marc de la poltica comuna de seguretat i defensa, i pel
comit a qu fa referncia larticle 71, els quals li presenten, si escau, dictmens conjunts.
4. Per a garantir leficcia de lacci de la Uni i dels seus estats membres, el Consell Europeu avalua peri-
dicament les amenaces amb les quals senfronta la Uni.
124
SISENA PART
DISPOSICIONS INSTITUCIONALS I FINANCERES
TTOL I
DISPOSICIONS INSTITUCIONALS
CAPTOL 1
LES INSTITUCIONS
SECCI 1
EL PARLAMENT EUROPEU
Article 223
(antic article 190, apartats 4 i 5, TCE)
1. El Parlament Europeu elabora un projecte destinat a establir les disposicions necessries per a fer possible
lelecci dels seus membres per sufragi universal directe, dacord amb un procediment uniforme en tots els es-
tats membres o dacord amb principis comuns a tots els estats membres.
El Consell, pronunciant-se per unanimitat de conformitat amb un procediment legislatiu especial, amb
laprovaci prvia del Parlament Europeu, el qual es pronuncia per la majoria dels membres que el componen,
estableix les disposicions necessries. Aquestes disposicions entren en vigor una vegada hagin estat aprovades
pels estats membres, dacord amb les normes constitucionals respectives.
2. El Parlament Europeu, per mitj de reglaments adoptats per iniciativa prpia de conformitat amb un pro-
cediment legislatiu especial, estableix lestatut i les condicions generals dexercici de les funcions dels seus
membres, amb el dictamen previ de la Comissi i amb laprovaci del Consell. Qualsevol norma o condici
relativa al rgim fiscal dels membres o dels exmembres requereix la unanimitat en el si del Consell.
Article 224
(antic article 191, segon pargraf, TCE)
El Parlament Europeu i el Consell, pronunciant-se de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari, fixen
per mitj de reglaments lestatut dels partits poltics dmbit europeu als quals fa referncia larticle 10, apartat
4, del Tractat de la Uni Europea, i particularment les normes relatives a llur finanament.
Article 225
(antic article 192, segon pargraf, TCE)
El Parlament Europeu, pronunciant-se per la majoria dels membres que el componen, pot sollicitar a la
Comissi que presenti les propostes adequades sobre les qestions que estimi que requereixen lelaboraci dun
acte de la Uni per a lexecuci dels tractats. Si la Comissi no presenta cap proposta, en comunica les raons al
Parlament Europeu.
125
Article 226
En el marc del compliment de les seves funcions, el Parlament Europeu, a petici duna quarta part dels
membres que el componen, pot constituir una comissi temporal dinvestigaci per a examinar, sens perjudici
de les competncies que els tractats confereixen a altres institucions o rgans, les allegacions per infracci o
mala administraci en laplicaci del dret de la Uni, llevat que un rgan jurisdiccional conegui dels fets
allegats, fins que no es clogui el procediment jurisdiccional.
La comissi temporal dinvestigaci es dissol amb la presentaci del seu informe.
Les modalitats de lexercici del dret dinvestigaci sn determinades pel Parlament Europeu, per mitj de
reglaments adoptats per iniciativa prpia de conformitat amb un procediment legislatiu especial, amb
laprovaci prvia del Consell i de la Comissi.
Article 227
Qualsevol ciutad de la Uni, i tamb qualsevol persona fsica o jurdica que resideixi o tingui el domicili social
en un estat membre, t el dret de presentar, individualment o en associaci amb altres ciutadans o persones, una
petici al Parlament Europeu sobre una qesti que quedi inclosa dins els mbits dactuaci de la Uni i que
lafecti directament.
Article 228
1. Un defensor del poble europeu, elegit pel Parlament Europeu, resta facultat per a rebre les queixes presen-
tades per qualsevol ciutad de la Uni o qualsevol persona fsica o jurdica que resideixi o tingui el domicili
social en un estat membre, relatives a casos de mala administraci en lacci de les institucions, els rgans o els
organismes de la Uni, amb exclusi del Tribunal de Justcia de la Uni Europea en lexercici de les seves fun-
cions jurisdiccionals. El defensor del poble instrueix aquestes queixes i en fa linforme.
Dacord amb la seva missi, el defensor del poble fa les investigacions que considera justificades, sia per
iniciativa prpia, sia arran de les queixes rebudes directament o per mitj dun membre del Parlament Europeu,
llevat que els fets allegats siguin o hagin estat objecte dun procediment jurisdiccional. Quan el defensor del
poble constata un cas de mala administraci, nassabenta la instituci, lrgan o lorganisme interessat, el qual
disposa dun termini de tres mesos per a exposar-li la seva posici. El defensor del poble, a continuaci,
presenta un informe al Parlament Europeu i a la instituci, lrgan o lorganisme interessat. La persona que ha
presentat la queixa s informada del resultat daquestes investigacions.
El defensor del poble presenta cada any al Parlament Europeu un informe sobre el resultat de les seves
investigacions.
2. El defensor del poble s elegit desprs de cada elecci del Parlament Europeu per a tota la legislatura. El
seu mandat s renovable.
A petici del Parlament Europeu, el Tribunal de Justcia pot fer dimitir el defensor del poble si aquest deixa de
complir les condicions necessries per a lexercici de les seves funcions o si ha coms una falta greu.
3. El defensor del poble exerceix les seves funcions amb total independncia. En lacompliment de les seves
tasques no sollicita ni admet instruccions de cap govern, instituci, rgan o organisme. Mentre duri el seu man-
dat, el defensor del poble no pot exercir cap altra activitat professional, sigui o no retribuda.
126
4. El Parlament Europeu, per mitj de reglaments adoptats per iniciativa prpia de conformitat amb un pro-
cediment legislatiu especial, estableix lestatut i les condicions generals dexercici de les funcions del defensor
del poble, amb el dictamen previ de la Comissi i amb laprovaci del Consell.
Article 229
El Parlament Europeu t un perode de sessions anual, i es reuneix sense necessitat de convocatria prvia el
segon dimarts de mar.
El Parlament Europeu es pot reunir en perode de sessions extraordinari a petici de la majoria dels membres
que el componen, del Consell o de la Comissi.
Article 230
(antic article 197, segon, tercer i quart pargrafs, TCE)
La Comissi pot assistir a totes les sessions del Parlament Europeu i hi s escoltada quan ho demana.
La Comissi respon oralment o per escrit les preguntes que li sn formulades pel Parlament Europeu o pels seus
membres.
El Consell Europeu i el Consell sn escoltats pel Parlament Europeu en les condicions establertes pel reglament
intern del Consell Europeu i pel del Consell.
Article 231
Salvant disposicions dels tractats en sentit contrari, el Parlament Europeu es pronuncia per la majoria dels vots
emesos.
El reglament intern fixa el qurum.
Article 232
El Parlament Europeu estableix el seu reglament intern per la majoria dels membres que el componen.
Les actes del Parlament Europeu es publiquen dacord amb el que disposen els tractats i el reglament.
Article 233
El Parlament Europeu debat, en sessi pblica, sobre linforme general anual que la Comissi li sotmet.
Article 234
El Parlament Europeu, posat cas que se li sotmeti una moci de censura sobre la gesti de la Comissi, noms
shi pot pronunciar al cap de tres dies com a mnim a comptar de la data de presentaci i en votaci pblica.
127
Si la moci de censura s aprovada per una majoria de dos teros dels vots emesos que representin la majoria
dels membres que componen el Parlament Europeu, els membres de la Comissi han de dimitir collectivament
llurs crrecs i lalt representant de la Uni per a afers exteriors i poltica de seguretat ha de dimitir el crrec que
exerceix a la Comissi. Els membres de la Comissi romanen en llurs crrecs i continuen gestionant els afers
dadministraci ordinria fins que no sn substituts, dacord amb larticle 17 del Tractat de la Uni Europea. En
aquest cas, el mandat dels membres de la Comissi designats per a substituir-los sexhaureix en la data en qu
shauria exhaurit el mandat dels membres de la Comissi obligats a dimitir collectivament llurs crrecs.
SECCI 2
EL CONSELL EUROPEU
Article 235
1. En cas de votaci, cada membre del Consell Europeu pot rebre la delegaci dun sol dels altres membres.
Larticle 16, apartat 4, del Tractat de la Uni Europea i larticle 238, apartat 2, del present tractat sn aplicables
al Consell Europeu quan es pronuncia per majoria qualificada. Quan el Consell Europeu es pronuncia per
votaci, el seu president i el president de la Comissi no hi participen.
Labstenci dels membres presents o representats no s obstacle per a ladopci dels acords del Consell Europeu
que requereixen unanimitat.
2. El president del Parlament Europeu pot sser convidat a sser escoltat pel Consell Europeu.
3. El Consell Europeu es pronuncia per majoria simple amb relaci a les qestions de procediment i amb
relaci a ladopci del seu reglament intern.
4. El Consell Europeu s assistit per la Secretaria General del Consell.
Article 236
El Consell Europeu adopta per majoria qualificada:

a) una decisi per a establir la llista de les formacions del Consell altres que la dafers generals i la dafers
exteriors, de conformitat amb larticle 16, apartat 6, del Tractat de la Uni Europea;
b) una decisi relativa a la presidncia de les formacions del Consell, a excepci de la dafers exteriors, de
conformitat amb larticle 16, apartat 9, del Tractat de la Uni Europea.
SECCI 3
EL CONSELL
Article 237
El Consell es reuneix convocat pel seu president, per iniciativa daquest, dun dels seus membres o de la
Comissi.
128
Article 238
(antic article 205, apartats 1 i 2, TCE)
1. En el cas de les deliberacions que requereixen la majoria simple, el Consell es pronuncia per la majoria
dels membres que el componen.
2. No obstant el que disposa larticle 16, apartat 4, del Tractat de la Uni Europea, a partir de l1 de novem-
bre de 2014, i amb subjecci a les disposicions establertes pel protocol sobre les disposicions transitries, quan
el Consell no es pronuncia a proposta de la Comissi o de lalt representant de la Uni per a afers exteriors i
poltica de seguretat, la majoria qualificada es defineix per, almenys, el 72% dels membres del Consell que re-
presenti estats membres que tinguin almenys el 65% de la poblaci de la Uni.
3. A partir de l1 de novembre de 2014, i amb subjecci a les disposicions fixades en el protocol sobre les
disposicions transitries, en els casos en qu, en aplicaci dels tractats, no tots els membres del Consell partici-
pen en la votaci, la majoria qualificada es defineix de la manera segent:
a) Sentn per majoria qualificada almenys el 55% dels membres del Consell que representi estats membres
participants que tinguin almenys el 65% de la poblaci daquests estats.
Una minoria de bloqueig ha dsser composta almenys pel nombre mnim de membres del Consell que
representi ms del 35% de la poblaci dels estats membres participants, ms un membre; altrament, es
considera assolida la majoria qualificada.
b) No obstant el que disposa la lletra a), quan el Consell no es pronuncia a proposta de la Comissi o de lalt
representant de la Uni per a afers exteriors i poltica de seguretat, sentn per majoria qualificada al-
menys el 72% dels membres del Consell que representi estats membres participants que tinguin almenys
el 65% de la poblaci daquests estats.
4. Les abstencions dels membres presents o representats no sn obstacle per a ladopci dels acords del
Consell que requereixin la unanimitat.
Article 239
En cas de votaci, cada membre del Consell noms pot rebre la delegaci dun sol dels altres membres.
Article 240
1. Un comit constitut per representants permanents dels governs dels estats membres s el responsable de
preparar els treballs del Consell i de fer les tasques que aquest li encomani. El Comit pot adoptar decisions de
procediment en els casos establerts pel reglament intern del Consell.
2. El Consell s assistit per una Secretaria General, sota la responsabilitat dun secretari general nomenat pel
Consell.
El Consell decideix per majoria simple amb relaci a lorganitzaci de la Secretaria General.
3. El Consell es pronuncia per majoria simple amb relaci a les qestions de procediment i amb relaci a
ladopci del seu reglament intern.
129
Article 241
El Consell, pronunciant-se per majoria simple, pot demanar a la Comissi que efectu tots els estudis que
consideri pertinents per a aconseguir els objectius comuns i que li sotmeti les propostes adequades. Si la
Comissi no presenta cap proposta, en comunica les raons al Consell.
Article 242
El Consell, pronunciant-se per majoria simple, amb la consulta prvia a la Comissi, estableix lestatut dels
comits determinats pels tractats.
Article 243
El Consell fixa les remuneracions, les dietes i les pensions del president del Consell Europeu, del president de la
Comissi, de lalt representant de la Uni per a afers exteriors i poltica de seguretat, dels membres de la
Comissi, dels presidents, els membres i els secretaris del Tribunal de Justcia de la Uni Europea i del secretari
general del Consell. El Consell fixa tamb qualssevol altres emoluments de carcter retributiu.
SECCI 4
LA COMISSI
Article 244
Dacord amb larticle 17, apartat 5, del Tractat de la Uni Europea, els membres de la Comissi sn elegits per
mitj dun sistema de rotaci establert per unanimitat pel Consell Europeu, basat en els principis segents:
a) els estats membres sn tractats en condicions destricta igualtat quant a la determinaci de lordre i del
perode de permanncia de llurs ciutadans en la Comissi; per tant, la diferncia entre el nombre total dels man-
dats que exerceixin ciutadans de dos estats membres determinats mai no pot sser superior a un;
b) sens perjudici de la lletra a), cadascuna de les successives comissions es constitueix de manera que reflec-
teixi satisfactriament la diversitat demogrfica i geogrfica del conjunt dels estats membres.
Article 245
Els membres de la Comissi sabstenen de qualsevol acte incompatible amb el carcter de llurs funcions. Els
estats membres respecten llur independncia i no intenten influir en lacompliment de llur tasca.
Els membres de la Comissi, mentre duri llur mandat, no poden exercir cap altra activitat professional, sigui o
no retribuda. En el moment dassumir llurs funcions, es comprometen solemnement a respectar, tant durant llur
mandat com desprs, les obligacions derivades del crrec, particularment els deures dhonestedat i discreci pel
que fa a lacceptaci, desprs dhaver cessat en el crrec, de determinades funcions o determinats beneficis. En
cas dincompliment daquestes obligacions, el Tribunal de Justcia, a petici del Consell, que es pronuncia per
majoria simple, o de la Comissi, segons el cas, pot fer dimitir el membre de qu es tracti, en les condicions de
larticle 247, o el pot privar del dret a la pensi o de qualsevol altre benefici substitutiu.
130
Article 246
A banda dels casos de renovaci regular i de defunci, els membres de la Comissi cessen individualment en el
crrec per dimissi voluntria o per dimissi forosa.
El lloc vacant per dimissi voluntria, per dimissi forosa o per defunci s cobert pel temps que resta de
mandat per un nou membre de la mateixa nacionalitat, nomenat pel Consell, de com acord amb el president de
la Comissi, amb la consulta prvia al Parlament Europeu i dacord amb els criteris que estableix larticle 17,
apartat 3, segon pargraf, del Tractat de la Uni Europea.
El Consell, pronunciant-se per unanimitat, a proposta del president de la Comissi, pot decidir que el lloc vacant
no sigui cobert, particularment quan el temps de mandat que resti sigui breu.
En cas de dimissi voluntria, de dimissi forosa o de defunci, el president s substitut pel temps de mandat
que resti. El procediment de substituci aplicable s el que estableix larticle 17, apartat 7, primer pargraf, del
En cas de dimissi voluntria, de dimissi forosa o de defunci, lalt representant de la Uni per a afers
exteriors i poltica de seguretat s substitut pel temps que resti de mandat, dacord amb larticle 18, apartat 1,
del Tractat de la Uni Europea.
En cas de dimissi voluntria del conjunt dels membres de la Comissi, aquests romanen en funcions i
continuen gestionant els afers dadministraci ordinria fins que no sn substituts, pel temps que resti de
mandat, dacord amb larticle 17 del Tractat de la Uni Europea.
Article 247
Si algun membre de la Comissi deixa de complir les condicions necessries per a exercir les funcions o ha
coms una falta greu, el Tribunal de Justcia el pot fer dimitir, a petici del Consell, que es pronuncia per
majoria simple, o de la Comissi.
Article 248
Sens perjudici de larticle 18, apartat 4, del Tractat de la Uni Europea, les responsabilitats de la Comissi sn
estructurades i distribudes entre els seus membres pel president, dacord amb el que disposa larticle 17, apartat
6, del dit tractat. El president pot modificar el repartiment de les responsabilitats al llarg del mandat. Els
membres de la Comissi exerceixen les funcions atribudes pel president, sota lautoritat daquest.
Article 249
(antics articles 218, apartat 2, i 212 TCE)
1. La Comissi estableix el seu reglament intern per tal de garantir el seu funcionament i el dels seus serveis.
La Comissi publica aquest reglament intern.
2. La Comissi publica cada any, almenys un mes abans de lobertura del perode de sessions del Parlament
Europeu, un informe general sobre les activitats de la Uni.
131
Article 250
Els acords de la Comissi sn adoptats per la majoria dels seus membres.

El reglament intern fixa el qurum.
SECCI 5
EL TRIBUNAL DE JUSTCIA DE LA UNI EUROPEA
Article 251
El Tribunal de Justcia es reuneix en sales o en gran sala, de conformitat amb les normes establertes a aquest
efecte per lestatut del Tribunal de Justcia de la Uni Europea.
Quan lestatut ho disposa, el Tribunal de Justcia tamb pot actuar en ple.
Article 252
El Tribunal de Justcia s assistit per vuit advocats generals. Si el Tribunal de Justcia ho sollicita, el Consell,
pronunciant-se per unanimitat, pot augmentar el nombre dadvocats generals.
Ladvocat general t la funci de presentar pblicament, amb absoluta imparcialitat i plena independncia,
conclusions motivades sobre les causes que, dacord amb lestatut del Tribunal de Justcia de la Uni Europea,
requereixen la seva intervenci.
Article 253
Els jutges i els advocats generals del Tribunal de Justcia, escollits dentre personalitats que ofereixin garanties
absolutes dindependncia i que reuneixin les condicions requerides per a exercir, en els pasos respectius, les
ms altes funcions jurisdiccionals o que siguin jurisconsults de competncia reconeguda, sn designats de com
acord pels governs dels estats membres per a un perode de sis anys, amb la consulta prvia al comit establert
per larticle 255.
Cada tres anys t lloc una renovaci parcial dels jutges i dels advocats generals, en les condicions establertes per
lestatut del Tribunal de Justcia de la Uni Europea.
Els jutges elegeixen dentre ells el president del Tribunal de Justcia per a un perode de tres anys. El seu mandat
s renovable.
Els jutges i els advocats generals sortints poden sser designats de nou.
El Tribunal de Justcia nomena el seu secretari i nestableix lestatut.
El Tribunal de Justcia estableix el seu reglament de procediment. Aquest reglament est subjecte a laprovaci
del Consell.
132
Article 254
El nombre de jutges del Tribunal General s fixat per lestatut del Tribunal de Justcia de la Uni Europea.
Lestatut pot disposar que el Tribunal General sigui assistit per advocats generals.
Els membres del Tribunal General sn escollits dentre persones que ofereixin garanties absolutes
dindependncia i que tinguin la capacitat necessria per a exercir altes funcions jurisdiccionals. Sn designats
de com acord pels governs dels estats membres per a un perode de sis anys, amb la consulta prvia al comit
establert per larticle 255. Cada tres anys t lloc una renovaci parcial. Els membres sortints poden sser
designats de nou.
Els jutges elegeixen dentre ells el president del Tribunal General per a un perode de tres anys. El seu mandat
s renovable.
El Tribunal General nomena el seu secretari i nestableix lestatut.
El Tribunal General estableix el seu reglament de procediment de com acord amb el Tribunal de Justcia.
Aquest reglament est subjecte a laprovaci del Consell.
Les disposicions dels tractats relatives al Tribunal de Justcia sn aplicables al Tribunal General, llevat que
lestatut del Tribunal de Justcia de la Uni Europea ho disposi altrament.
Article 255
Es crea un comit a fi que es pronunci sobre la idonetat dels candidats a exercir les funcions de jutge i
dadvocat general del Tribunal de Justcia i del Tribunal General, abans que els governs dels estats membres
nacordin la designaci de conformitat amb els articles 253 i 254.
El comit s compost per set personalitats escollides dentre antics membres del Tribunal de Justcia i del
Tribunal General, membres dels rgans jurisdiccionals nacionals superiors i juristes de competncia reconeguda,
un dels quals s proposat pel Parlament Europeu. El Consell, que es pronuncia per iniciativa del president del
Tribunal de Justcia, adopta una decisi per a establir les normes de funcionament daquest comit i una decisi
per a designar-ne els membres.
Article 256
1. El Tribunal General s competent per a conixer en primera instncia dels recursos que estableixen els
articles 263, 265, 268, 270 i 272, a excepci dels que satribueixin a un tribunal especialitzat creat en virtut de
larticle 257 i dels que lestatut reservi al Tribunal de Justcia. Lestatut pot establir que el Tribunal General
sigui competent en altres categories de recursos.
Contra les resolucions dictades pel Tribunal General en virtut daquest apartat es pot interposar un recurs de
cassaci davant del Tribunal de Justcia, limitat a les qestions de dret, en les condicions i dins dels lmits fixats
per lestatut.
2. El Tribunal General s competent per a conixer dels recursos que sinterposen contra les resolucions dels
tribunals especialitzats.
Les resolucions dictades pel Tribunal General en virtut daquest apartat poden sser revisades amb carcter
excepcional pel Tribunal de Justcia, en les condicions i dins dels lmits fixats per lestatut, en el cas de risc greu
de vulneraci de la unitat o la coherncia del dret de la Uni.
3. El Tribunal General s competent per a conixer de les qestions prejudicials, formulades en virtut de
larticle 267, en matries especfiques determinades per lestatut.
133
El Tribunal General, quan consideri que la causa requereix una resoluci de principi que pot afectar la unitat o la
coherncia del dret de la Uni, pot remetre la causa al Tribunal de Justcia perqu resolgui.
Les resolucions dictades pel Tribunal General sobre qestions prejudicials poden sser revisades amb carcter
excepcional pel Tribunal de Justcia, en les condicions i dins dels lmits fixats per lestatut, en el cas de risc greu
de vulneraci de la unitat o la coherncia del dret de la Uni.
Article 257
(antic article 225 A TCE)
crear tribunals especialitzats adjunts al Tribunal General encarregats de conixer en primera instncia de
determinades categories de recursos interposats en matries especfiques. El Parlament Europeu i el Consell es
pronuncien per mitj de reglaments, sia a proposta de la Comissi i amb la consulta prvia al Tribunal de
Justcia, sia a petici del Tribunal de Justcia i amb la consulta prvia a la Comissi.
El reglament pel qual es crea un tribunal especialitzat fixa les normes relatives a la composici daquest tribunal
i determina labast de les competncies que se li atribueixen.
Contra les resolucions dictades pels tribunals especialitzats es pot interposar davant del Tribunal General un
recurs de cassaci limitat a les qestions de dret o, quan el reglament relatiu a la creaci del tribunal
especialitzat ho estableixi, un recurs dapellaci que faci referncia tamb a les qestions de fet.
Els membres dels tribunals especialitzats sn escollits dentre persones que ofereixin garanties absolutes
dindependncia i que posseeixin la capacitat necessria per a exercir funcions jurisdiccionals. Sn designats pel
Consell, que es pronuncia per unanimitat.
Els tribunals especialitzats estableixen llur reglament de procediment de com acord amb el Tribunal de
Justcia. Aquest reglament est subjecte a laprovaci del Consell.
Llevat que el reglament pel qual es crea el tribunal especialitzat ho disposi altrament, les disposicions dels
tractats relatives al Tribunal de Justcia de la Uni Europea i les disposicions de lestatut del Tribunal de Justcia
de la Uni Europea sn aplicables als tribunals especialitzats. El ttol I i larticle 64 de lestatut sapliquen en
qualsevol cas als tribunals especialitzats.
Article 258
La Comissi, si considera que un estat membre ha incomplert una de les obligacions que li incumbeixen en
virtut dels tractats, emet un dictamen motivat sobre aquest fet, desprs dhaver ofert a aquest estat la possibilitat
de presentar observacions.
Si lestat de qu es tracti no sat a aquest dictamen en el termini determinat per la Comissi, aquesta pot
recrrer al Tribunal de Justcia de la Uni Europea.
Article 259
Qualsevol estat membre pot recrrer al Tribunal de Justcia de la Uni Europea si considera que un altre estat
membre ha incomplert una de les obligacions que li incumbeixen en virtut dels tractats.
Abans que un estat membre interposi, contra un altre estat membre, un recurs fonamentat en un suposat
incompliment de les obligacions que li incumbeixen en virtut dels tractats, ha de sotmetre la qesti a la
Comissi.
134
La Comissi emet un dictamen motivat desprs que els estats interessats hagin tingut la possibilitat de formular
observacions per escrit i oralment en procediment contradictori.
Si la Comissi no emet el dictamen en el termini de tres mesos a comptar de la data de la sollicitud, la manca
de dictamen no s obstacle per a poder recrrer al Tribunal.
Article 260
1. Si el Tribunal de Justcia de la Uni Europea declara que un estat membre ha incomplert una de les obli-
gacions que li incumbeixen en virtut dels tractats, aquest estat t el deure dadoptar les mesures que comporta
lexecuci de la sentncia del Tribunal.
2. La Comissi, si considera que lestat membre de qu es tracti no ha adoptat les mesures necessries per a
executar la sentncia del Tribunal, pot sotmetre la qesti al Tribunal, desprs dhaver ofert a lestat de qu es
tracti la possibilitat de presentar observacions. La Comissi indica limport de la suma a tant alat o de
lastricci que ha de pagar lestat membre de qu es tracti que consideri adequat a les circumstncies.
Si el Tribunal declara que lestat membre ha incomplert la seva sentncia, pot imposar-li el pagament duna
suma a tant alat o duna astricci.
Aquest procediment sentn sens perjudici de larticle 259.
3. Quan la Comissi presenta un recurs davant del Tribunal en virtut de larticle 258, perqu considera que
lestat membre concernit ha incomplert lobligaci dinformar sobre les mesures de transposici duna directiva
adoptada de conformitat amb un procediment legislatiu, pot, si ho creu pertinent, indicar limport duna suma a
tant alat o duna astricci que ha de pagar lestat membre i que consideri adequat a les circumstncies.
Si el Tribunal comprova que hi ha incompliment, pot imposar a lestat membre el pagament duna suma a tant
alat o duna astricci dins del lmit de limport indicat per la Comissi. Lobligaci de pagament s exigible en
la data fixada pel Tribunal en la sentncia.
Article 261
Els reglaments establerts conjuntament pel Parlament Europeu i el Consell, i pel Consell, en virtut de les
disposicions dels tractats, poden atribuir al Tribunal de Justcia de la Uni Europea una competncia
jurisdiccional plena amb relaci a les sancions establertes per aquests reglaments.
Article 262
(antic article 229 A TCE)
Sens perjudici de la resta de disposicions dels tractats, el Consell, pronunciant-se per unanimitat de conformitat
amb un procediment legislatiu especial, i amb la consulta prvia al Parlament Europeu, pot establir disposicions
destinades a atribuir al Tribunal de Justcia de la Uni Europea, en la mesura que el Consell determini, la
competncia per a resoldre litigis relatius a laplicaci dels actes adoptats sobre la base dels tractats que creen
ttols europeus de propietat intellectual o industrial. Aquestes disposicions entren en vigor una vegada els estats
membres les hagin aprovades, dacord amb les normes constitucionals respectives.
135
Article 263
El Tribunal de Justcia de la Uni Europea controla la legalitat dels actes legislatius, dels actes del Consell, de la
Comissi i del Banc Central Europeu altres que les recomanacions i els dictmens i dels actes del Parlament
Europeu i del Consell Europeu destinats a produir efectes jurdics davant de tercers. Tamb controla la legalitat
dels actes dels rgans o organismes de la Uni destinats a produir efectes jurdics davant de tercers.
Amb aquesta finalitat, el Tribunal s competent per a pronunciar-se sobre els recursos per incompetncia, per
vicis substancials de forma, per violaci dels tractats o de qualsevol norma jurdica relativa a llur aplicaci o per
desviaci de poder interposats per un estat membre, pel Parlament Europeu, pel Consell o per la Comissi.
El Tribunal s competent, en les mateixes condicions, per a pronunciar-se sobre els recursos que el Tribunal de
Comptes, el Banc Central Europeu i el Comit de les Regions interposin amb la finalitat de salvaguardar llurs
prerrogatives.
Qualsevol persona fsica o jurdica pot interposar un recurs, en les condicions que estableixen els pargrafs
primer i segon, contra els actes dels quals s destinatria o que lafecten directament i individualment, i tamb
contra els actes reglamentaris que lafecten directament i que no inclouen mesures dexecuci.
Els actes pels quals es creen els rgans i els organismes de la Uni poden establir condicions i modalitats
especfiques per als recursos presentats per persones fsiques o jurdiques contra actes daquests rgans o
organismes destinats a produir efectes jurdics davant daquestes persones.
Els recursos a qu fa referncia aquest article shan dinterposar en el termini de dos mesos a comptar, segons el
cas, de la publicaci de lacte, de la notificaci al recurrent o, si no nhi ha, del dia que aquest nha tingut
coneixement.
Article 264
Si el recurs s fonamentat, el Tribunal de Justcia de la Uni Europea declara nul i sense valor lacte impugnat.
Tanmateix, el Tribunal indica, si ho considera necessari, els efectes de lacte declarat nul que han dsser
considerats definitius.
Article 265
En cas que, en violaci dels tractats, el Parlament Europeu, el Consell Europeu, el Consell, la Comissi o el
Banc Central Europeu sabstinguin de pronunciar-se, els estats membres i les altres institucions de la Uni
poden recrrer al Tribunal de Justcia de la Uni Europea perqu declari la violaci. El present article saplica,
en les mateixes condicions, als rgans i organismes de la Uni que sabstenen de pronunciar-se.
Aquest recurs noms s admissible si sha sollicitat prviament a la instituci, lrgan o lorganisme de qu es
tracti que actu. Si, en el termini de dos mesos a comptar daquesta sollicitud, la instituci, lrgan o
lorganisme no defineix la seva posici, el recurs pot sser interposat en un nou termini de dos mesos.
Qualsevol persona fsica o jurdica pot recrrer al Tribunal, en les condicions que estableix els pargrafs
precedents, per queixar-se que una de les institucions o un dels rgans o organismes de la Uni no li hagi
adreat un acte que no sigui una recomanaci o un dictamen.
136
Article 266
La instituci, lrgan o lorganisme lacte del qual hagi estat anullat o labstenci del qual hagi estat declarada
contrria als tractats, t el deure dadoptar les mesures necessries per a executar la sentncia del Tribunal de
Justcia de la Uni Europea.
Aquesta obligaci sentn sens perjudici de la que pot resultar de laplicaci de larticle 340, segon pargraf.
Article 267
El Tribunal de Justcia de la Uni Europea s competent per a pronunciar-se, a ttol prejudicial:

a) sobre la interpretaci dels tractats;
b) sobre la validesa i la interpretaci dels actes adoptats per les institucions, els rgans o els organismes de la
Uni.
Quan es planteja una qesti daquest tipus davant dun rgan jurisdiccional dun dels estats membres, aquest
rgan, si considera necessria una decisi sobre aquest punt per a poder emetre la seva resoluci, pot demanar al
Tribunal que es pronunci sobre aquesta qesti.
Quan es planteja una qesti daquest tipus en una causa pendent davant dun rgan jurisdiccional nacional les
decisions del qual no sn susceptibles dun recurs judicial de dret intern, aquest rgan t el deure de sotmetre la
qesti al Tribunal.
Si es planteja una qesti daquest tipus en una causa pendent davant dun rgan jurisdiccional nacional amb
relaci a una persona privada de llibertat, el Tribunal es pronuncia al ms aviat possible.
Article 268
El Tribunal de Justcia de la Uni Europea s competent per a conixer dels litigis relatius a la reparaci de
danys a qu fa referncia larticle 340, segon i tercer pargrafs.
Article 269
El Tribunal de Justcia s competent per a pronunciar-se sobre la legalitat dun acte adoptat pel Consell Europeu
o pel Consell en virtut de larticle 7 del Tractat de la Uni Europea noms a petici de lestat membre que ha
estat objecte duna constataci del Consell Europeu o del Consell i noms amb relaci a lobservana de les
disposicions de procediment que estableix el dit article.
Aquesta petici sha de presentar en el termini dun mes a comptar de la constataci esmentada. El Tribunal es
pronuncia en el termini dun mes a comptar de la data de la petici.
Article 270
El Tribunal de Justcia de la Uni Europea s competent per a pronunciar-se sobre qualsevol litigi entre la Uni
i els seus agents dins dels lmits i en les condicions que estableixi lestatut dels funcionaris de la Uni i el rgim
aplicable als altres agents de la Uni.
137
Article 271
El Tribunal de Justcia de la Uni Europea s competent, dins dels lmits que sassenyalen a continuaci, per a
conixer dels litigis relatius a:
a) el compliment de les obligacions dels estats membres que deriven dels estatuts del Banc Europeu
dInversions. El Consell dAdministraci del Banc t en aquest cas les competncies que larticle 258
atribueix a la Comissi;
b) els acords del Consell de Governadors del Banc Europeu dInversions. Qualsevol estat membre, la Co-
missi i el Consell dAdministraci del Banc poden interposar un recurs en aquesta matria, en les condi-
cions que estableix larticle 263;
c) els acords del Consell dAdministraci del Banc Europeu dInversions. Noms poden interposar recurs
contra aquests acords els estats membres o la Comissi, en les condicions que estableix larticle 263 i
nicament per vici de forma en el procediment que estableix larticle 19, apartats 2, 5, 6 i 7, dels estatuts
del Banc;
d) el compliment pels bancs centrals nacionals de les obligacions que deriven dels tractats i dels estatuts del
SEBC i del BCE. El Consell de Govern del Banc Central Europeu disposa en aquest cas, respecte als
bancs centrals nacionals, de les facultats que larticle 258 reconeix a la Comissi respecte als estats mem-
bres. Si el Tribunal declara que un banc central nacional ha incomplert una de les obligacions que li in-
cumbeixen en virtut dels tractats, aquest banc t el deure dadoptar les mesures necessries per a executar
la sentncia del Tribunal.
Article 272
El Tribunal de Justcia de la Uni Europea s competent per a jutjar en virtut duna clusula compromissria
continguda en un contracte de dret pblic o de dret privat concls per la Uni o per compte de la Uni.
Article 273
El Tribunal de Justcia s competent per a pronunciar-se sobre qualsevol controvrsia entre estats membres que
tingui relaci amb lobjecte dels tractats, si aquesta controvrsia li s sotmesa en virtut dun comproms.
Article 274
Sens perjudici de les competncies que els tractats atribueixen al Tribunal de Justcia de la Uni Europea, els
litigis en qu la Uni s part no poden sser, per aquesta causa, sostrets a la competncia dels rgans
jurisdiccionals nacionals.
Article 275
El Tribunal de Justcia de la Uni Europea no s competent amb relaci a les disposicions relatives a la poltica
exterior i de seguretat comuna ni amb relaci als actes adoptats en virtut daquestes disposicions.
Tanmateix, el Tribunal s competent per a controlar lobservana de larticle 40 del Tractat de la Uni Europea i
per a pronunciar-se sobre els recursos interposats en les condicions que estableix larticle 263, quart pargraf,
138
del present tractat relatius al control de la legalitat de les decisions que estableixen mesures restrictives envers
persones fsiques o jurdiques adoptades pel Consell en virtut del ttol V, captol 2, del Tractat de la Uni
Europea.
Article 276
En exercici de les seves atribucions amb relaci a les disposicions dels captols 4 i 5 del ttol V de la tercera part
relatives a lespai de llibertat, seguretat i justcia, el Tribunal de Justcia de la Uni Europea no s competent per
a comprovar la validesa o la proporcionalitat doperacions fetes per la policia o altres serveis amb funcions
coercitives en un estat membre, ni per a pronunciar-se sobre lexercici de les responsabilitats que incumbeixen
als estats membres pel que fa al manteniment de lordre pblic i la salvaguarda de la seguretat interior.
Article 277
Encara que hagi expirat el termini que estableix larticle 263, sis pargraf, qualsevol part pot, en ocasi dun
litigi en qu es qestioni un acte dabast general adoptat per una instituci, un rgan o un organisme de la Uni,
allegar els motius que estableix larticle 263, segon pargraf, per a invocar davant del Tribunal de Justcia de la
Uni Europea la inaplicabilitat daquest acte.
Article 278
Els recursos interposats davant del Tribunal de Justcia de la Uni Europea no tenen efecte suspensiu.
Tanmateix, el Tribunal pot, si considera que les circumstncies ho exigeixen, ordenar la suspensi de lexecuci
de lacte impugnat.
Article 279
El Tribunal de Justcia de la Uni Europea pot prescriure les mesures provisionals que calgui en les causes de
qu coneix.
Article 280
Les sentncies del Tribunal de Justcia de la Uni Europea tenen fora executiva en les condicions que estableix
larticle 299.
Article 281
Lestatut del Tribunal de Justcia de la Uni Europea sestableix en un protocol independent.

modificar les disposicions de lestatut, exceptuant-ne el ttol I i larticle 64. El Parlament Europeu i el Consell es
pronuncien sia a petici del Tribunal de Justcia, amb la consulta prvia a la Comissi, sia a proposta de la
Comissi, amb la consulta prvia al Tribunal de Justcia.
139
SECCI 6
EL BANC CENTRAL EUROPEU
Article 282
1. El Banc Central Europeu i els bancs centrals nacionals constitueixen el Sistema Europeu de Bancs Cen-
trals (SEBC). El Banc Central Europeu i els bancs centrals nacionals dels estats membres la moneda dels quals
s leuro, que constitueixen lEurosistema, condueixen la poltica monetria de la Uni.
2. El SEBC s dirigit pels rgans de decisi del Banc Central Europeu. Lobjectiu principal del SEBC s
mantenir lestabilitat dels preus. Sens perjudici daquest objectiu, dna suport a les poltiques econmiques ge-
nerals de la Uni per contribuir a lassoliment dels objectius daquesta.
3. El Banc Central Europeu t personalitat jurdica. Li correspon en exclusiva autoritzar lemissi de leuro.
s independent en lexercici de les seves competncies i en la gesti de les seves finances. Les institucions, els
rgans i els organismes de la Uni i els governs dels estats membres han de respectar aquesta independncia.
4. El Banc Central Europeu adopta les mesures necessries per a acomplir les seves missions dacord amb
els articles 127 a 133, amb larticle 138 i amb les condicions establertes pels estatuts del SEBC i del BCE.
Dacord amb els articles esmentats, els estats membres la moneda dels quals no s leuro i els bancs centrals
daquests estats mantenen llurs competncies en lmbit monetari.
5. En els mbits relatius a les seves atribucions, el Banc Central Europeu s consultat sobre qualsevol pro-
jecte dacte de la Uni i sobre qualsevol projecte de normativa a nivell nacional, i pot emetre dictmens.
Article 283
1. El Consell de Govern del Banc Central Europeu s compost pels membres del Comit Executiu del Banc
Central Europeu i els governadors dels bancs centrals nacionals dels estats membres la moneda dels quals s
leuro.
2. El Comit Executiu s compost pel president, el vicepresident i quatre membres ms.
El president, el vicepresident i els altres membres del Comit Executiu sn nomenats pel Consell Europeu, que
es pronuncia per majoria qualificada, basant-se en una recomanaci del Consell i amb la consulta prvia al
Parlament Europeu i al Consell de Govern del Banc Central Europeu, dentre persones de reconegut prestigi i
experincia professional en lmbit monetari o bancari.
Llur mandat t una durada de vuit anys i no s renovable.
Noms poden sser membres del Comit Executiu els ciutadans dels estats membres.
Article 284
1. El president del Consell i un membre de la Comissi poden participar, sense dret de vot, en les reunions
del Consell de Govern del Banc Central Europeu.
El president del Consell pot sotmetre una moci a la deliberaci del Consell de Govern del Banc Central
Europeu.
2. El president del Banc Central Europeu s convidat a participar en les reunions del Consell en qu es deli-
beri sobre qestions relatives als objectius i les funcions del SEBC.
140
3. El Banc Central Europeu presenta un informe anual sobre les activitats del SEBC i sobre la poltica mone-
tria de lany precedent i de lany en curs al Parlament Europeu, al Consell i a la Comissi, i tamb al Consell
Europeu. El president del Banc Central Europeu presenta aquest informe al Consell i al Parlament Europeu, que
pot tenir un debat general sobre aquesta base.
El president del Banc Central Europeu i els altres membres del Comit Executiu, a petici del Parlament
Europeu o per iniciativa prpia, poden sser escoltats per les comissions competents del Parlament Europeu.
SECCI 7
EL TRIBUNAL DE COMPTES
Article 285
El Tribunal de Comptes garanteix el control dels comptes de la Uni.

s compost per un ciutad de cada estat membre. Els seus membres han dexercir llurs funcions amb plena
independncia, en favor de linters general de la Uni.
Article 286
1. Els membres del Tribunal de Comptes sn escollits dentre personalitats que pertanyen o han pertangut,
en els estats respectius, a les institucions de control extern o que estan particularment qualificades per a aquesta
funci. Han doferir garanties absolutes dindependncia.
2. Els membres del Tribunal de Comptes sn nomenats per a un perode de sis anys. El Consell, amb la con-
sulta prvia al Parlament Europeu, adopta la llista de membres establerta dacord amb les propostes presentades
per cada estat membre. El mandat dels membres del Tribunal de Comptes s renovable.
Els membres elegeixen dentre ells el president del Tribunal de Comptes per a un perode de tres anys. El seu
mandat s renovable.
3. En el compliment de llurs funcions, els membres del Tribunal de Comptes no solliciten ni accepten ins-
truccions de cap govern ni de cap organisme. Sabstenen de dur a terme qualsevol acte incompatible amb el
carcter de llurs funcions.
4. Els membres del Tribunal de Comptes no poden, durant llur mandat, exercir cap activitat professional,
sigui o no retribuda. En el moment dassumir llurs funcions, es comprometen solemnement a respectar, tant
durant llur mandat com desprs, les obligacions derivades del crrec, particularment els deures dhonestedat i
discreci pel que fa a lacceptaci, un cop finit el mandat, de determinades funcions o beneficis.
5. A banda dels casos de renovaci regular i de defunci, els membres del Tribunal de Comptes cessen indi-
vidualment en el crrec per dimissi voluntria o per dimissi forosa declarada pel Tribunal de Justcia dacord
amb el que disposa lapartat 6.
Linteressat s substitut pel temps que resti de mandat.
Excepte en cas de dimissi forosa, els membres del Tribunal de Comptes resten en funcions fins que no siguin
substituts.
6. Els membres del Tribunal de Comptes noms poden sser rellevats de llurs funcions o privats de llur dret
a la pensi o de qualsevol altre benefici substitutiu si el Tribunal de Justcia declara, a petici del Tribunal de
Comptes, que ja no compleixen les condicions requerides o que incompleixen els deures derivats de llur crrec.
141
7. El Consell fixa les condicions docupaci i, particularment, els sous, les dietes i les pensions del president
i dels membres del Tribunal de Comptes. Tamb fixa qualssevol altres emoluments de carcter retributiu.
8. Les disposicions del Protocol sobre els privilegis i les immunitats de la Uni Europea aplicables als jutges
del Tribunal de Justcia de la Uni Europea tamb sn aplicables als membres del Tribunal de Comptes.
Article 287
1. El Tribunal de Comptes examina els comptes de la totalitat dels ingressos i les despeses de la Uni. Tam-
b examina els comptes de la totalitat dels ingressos i les despeses de qualsevol rgan o organisme creat per la
Uni en la mesura que lacte constitutiu daquest rgan o organisme no exclogui aquest examen.
El Tribunal de Comptes fa arribar al Parlament Europeu i al Consell una declaraci relativa a la fiabilitat dels
comptes i a la regularitat i la legalitat de les operacions corresponents, la qual es publica en el diari oficial de la
Uni Europea. Aquesta declaraci es pot complementar amb observacions especfiques sobre cadascun dels
mbits principals de lactivitat de la Uni.
2. El Tribunal de Comptes examina la legalitat i la regularitat dels ingressos i les despeses i assegura la bona
gesti financera. En fer-ho, informa, en particular, de qualsevol cas dirregularitat.
El control dels ingressos es fa sobre la base de les liquidacions i de les quantitats lliurades a la Uni.
El control de les despeses es fa sobre la base dels compromisos assumits i dels pagaments efectuats.
Aquests controls es poden dur a terme abans del tancament dels comptes de lexercici pressupostari
corresponent.
3. El control es fa sobre documents i, si cal, es duu a terme a les dependncies de les altres institucions de la
Uni, a les dependncies de qualsevol rgan o organisme que gestioni ingressos o despeses en nom de la Uni i
en els estats membres, incloses les dependncies de qualsevol persona fsica o jurdica que rebi pagaments pro-
vinents del pressupost. El control en els estats membres es duu a terme en collaboraci amb les institucions
nacionals de control o, si aquestes no tenen atribudes les competncies necessries, amb els serveis nacionals
competents. El Tribunal de Comptes i les institucions nacionals de control dels estats membres cooperen amb
esperit de confiana i mantenint llur independncia. Aquestes institucions o serveis comuniquen al Tribunal de
Comptes si tenen la intenci de participar en el control.
Les altres institucions de la Uni, els rgans o organismes que gestionin ingressos o despeses en nom de la
Uni, les persones fsiques o jurdiques que rebin pagaments provinents del pressupost i les institucions
nacionals de control o, si aquestes no tenen atribudes les competncies necessries, els serveis nacionals
competents, han de trametre al Tribunal de Comptes, si aquest els ho demana, qualsevol document o informaci
necessaris per al compliment de la seva missi.
Pel que fa a lactivitat del Banc Europeu dInversions en la gesti dels ingressos i les despeses de la Uni, el
dret daccs del Tribunal a les informacions que posseeix el Banc es regeix per mitj dun acord entre el
Tribunal, el Banc i la Comissi. A falta dacord, el Tribunal t, tanmateix, accs a les informacions que calguin
per al control dels ingressos i les despeses de la Uni gestionats pel Banc.
4. El Tribunal de Comptes elabora un informe anual desprs del tancament de cada exercici. Aquest informe
es tramet a les altres institucions de la Uni i es publica, acompanyat amb les respostes de les institucions a les
observacions del Tribunal de Comptes, en el diari oficial de la Uni Europea.
El Tribunal de Comptes pot, a ms, presentar en qualsevol moment observacions sobre qestions especfiques,
particularment en forma dinformes especials, i emetre dictmens a petici duna de les altres institucions de la
Uni.
142
Aprova els seus informes anuals, informes especials o dictmens per la majoria dels membres que el componen.
Tanmateix, pot crear en el seu si sales per a aprovar determinades categories dinformes o de dictmens, en les
condicions establertes pel seu reglament intern.
Assisteix el Parlament Europeu i el Consell en lexercici de llur funci de control de lexecuci del pressupost.
El Tribunal de Comptes elabora el seu reglament intern. Aquest reglament est subjecte a laprovaci del
Consell.
CAPTOL 2
ACTES JURDICS DE LA UNI, PROCEDIMENTS
DADOPCI I ALTRES DISPOSICIONS
SECCI 1
ACTES JURDICS DE LA UNI
Article 288
Per exercir les competncies de la Uni, les institucions adopten reglaments, directives, decisions,
recomanacions i dictmens.
El reglament t un abast general. s obligatori en tots els seus elements i directament aplicable en cada estat
membre.
La directiva obliga lestat membre destinatari pel que fa al resultat que cal aconseguir, per deixa a les autoritats
nacionals lelecci de la forma i dels mitjans.
La decisi s obligatria en tots els seus elements. Quan designa destinataris, noms s obligatria per a aquests.
Les recomanacions i els dictmens no sn vinculants.
Article 289
1. El procediment legislatiu ordinari consisteix en ladopci conjunta pel Parlament Europeu i el Consell, a proposta
de la Comissi, dun reglament, una directiva o una decisi. Aquest procediment s definit per larticle 294.
2. En els casos especfics establerts pels tractats, ladopci dun reglament, una directiva o una decisi, pel
Parlament Europeu amb la participaci del Consell, o pel Consell amb la participaci del Parlament Europeu,
constitueix un procediment legislatiu especial.
3. Els actes jurdics que sadopten per procediment legislatiu constitueixen actes legislatius.
4. En els casos especfics establerts pels tractats, els actes legislatius poden sser adoptats per iniciativa dun
grup destats membres o del Parlament Europeu, basant-se en una recomanaci del Banc Central Europeu o a
petici del Tribunal de Justcia o del Banc Europeu dInversions.
Article 290
1. Un acte legislatiu pot delegar a la Comissi el poder dadoptar actes no legislatius dabast general que
completin o modifiquin determinats elements no essencials de lacte legislatiu.
143
Els actes legislatius delimiten de manera expressa els objectius, el contingut, labast i la durada de la delegaci
de poder. Els elements essencials dun mbit es reserven a lacte legislatiu i, per tant, no poden sser objecte
duna delegaci de poder.
2. Els actes legislatius fixen explcitament les condicions a qu resta subjecta la delegaci, que poden sser
les segents:
a) el Parlament Europeu o el Consell poden decidir de revocar la delegaci;
b) lacte delegat noms pot entrar en vigor si, en el termini fixat per lacte legislatiu, el Parlament Europeu o
el Consell no han formulat objeccions.
Als efectes de les lletres a) i b), el Parlament Europeu es pronuncia per la majoria dels membres que el
componen i el Consell es pronuncia per majoria qualificada.
3. El ttol dels actes delegats ha de contenir ladjectiu delegat o delegada.
Article 291
1. Els estats membres adopten totes les mesures de dret intern necessries per a executar els actes jurdica-
ment vinculants de la Uni.
2. Quan es requereixen condicions uniformes dexecuci dels actes jurdicament vinculants de la Uni,
aquests actes confereixen competncies dexecuci a la Comissi o, en casos especfics degudament justificats i
en els casos que estableixen els articles 24 i 26 del Tractat de la Uni Europea, al Consell.
3. Als efectes de lapartat 2, el Parlament Europeu i el Consell, per mitj de reglaments adoptats de confor-
mitat amb el procediment legislatiu ordinari, estableixen prviament les normes i els principis generals relatius a
les modalitats de control per part dels estats membres de lexercici de les competncies dexecuci per la Co-
missi.
4. El ttol dels actes dexecuci ha de contenir lexpressi dexecuci.
Article 292
El Consell adopta recomanacions. Es pronuncia a proposta de la Comissi en tots els casos en qu els tractats
disposen que el Consell adopti actes a proposta de la Comissi. Es pronuncia per unanimitat en els mbits en
qu es requereix la unanimitat per a ladopci dun acte de la Uni. La Comissi, i tamb el Banc Central
Europeu en els casos especfics establerts pels tractats, adopten recomanacions.
SECCI 2
PROCEDIMENTS DADOPCI DELS ACTES I ALTRES DISPOSICIONS
Article 293
1. Quan, en virtut dels tractats, el Consell es pronuncia a proposta de la Comissi, el Consell nicament pot
modificar la proposta si es pronuncia per unanimitat, excepte en els casos a qu fan referncia larticle 294,
apartats 10 i 13, els articles 310, 312 i 314 i larticle 315, segon pargraf.
2. Mentre el Consell no shagi pronunciat, la Comissi pot modificar la seva proposta en qualsevol moment dels
procediments que porten a ladopci dun acte de la Uni.
144
Article 294
1. Quan en els tractats es fa referncia al procediment legislatiu ordinari per a ladopci dun acte, saplica
el procediment segent.
2. La Comissi presenta una proposta al Parlament Europeu i al Consell.
Primera lectura
3. El Parlament Europeu estableix la seva posici en primera lectura i la comunica al Consell.
4. Si el Consell aprova la posici del Parlament Europeu, lacte de qu es tracti sadopta amb la formulaci
que correspon a la posici del Parlament Europeu.
5. Si el Consell no aprova la posici del Parlament Europeu, estableix la seva posici en primera lectura i la
comunica al Parlament Europeu.
6. El Consell informa complidament el Parlament Europeu de les raons que lhan portat a adoptar la seva
posici en primera lectura. La Comissi informa complidament de la seva posici el Parlament Europeu.
Segona lectura
7. Si, en el termini de tres mesos a comptar de la comunicaci esmentada, el Parlament Europeu:
a) aprova la posici del Consell en primera lectura o no sha pronunciat, lacte de qu es tracti es considera
adoptat amb la formulaci que correspon a la posici del Consell;
b) rebutja, pronunciant-se per la majoria dels membres que el componen, la posici del Consell en primera
lectura, lacte proposat es considera no adoptat;
c) proposa, pronunciant-se per la majoria dels membres que el componen, esmenes a la posici del Consell
en primera lectura, el text esmenat se sotmet al Consell i a la Comissi, que dictamina sobre aquestes esmenes.
8. Si, en el termini de tres mesos a comptar de la recepci de les esmenes del Parlament Europeu, el Consell,
pronunciant-se per majoria qualificada:
a) aprova totes les esmenes, lacte de qu es tracti es considera adoptat;
b) no aprova totes les esmenes, el president del Consell, de com acord amb el president del Parlament Eu-
ropeu, convoca el Comit de Conciliaci en un termini de sis setmanes.
9. El Consell es pronuncia per unanimitat sobre les esmenes que han estat objecte dun dictamen negatiu de
la Comissi.
Conciliaci
10. El Comit de Conciliaci, que reuneix els membres del Consell o llurs representants i un nombre igual de
membres en representaci del Parlament Europeu, t per missi darribar a un acord sobre un text com, adoptat
per la majoria qualificada dels membres del Consell o de llurs representants i per la majoria dels membres que
representen el Parlament Europeu, en el termini de sis setmanes a comptar dhaver estat convocat, sobre la base
de les posicions del Parlament Europeu i del Consell en segona lectura.
11. La Comissi participa en els treballs del Comit de Conciliaci i adopta qualsevol iniciativa necessria
per a promoure un acostament entre les posicions del Parlament Europeu i del Consell.
12. Si, en el termini de sis setmanes a comptar dhaver estat convocat, el Comit de Conciliaci no aprova un
text com, lacte proposat es considera no adoptat.
145
Tercera lectura
13. Si, en aquest termini, el Comit de Conciliaci aprova un text com, el Parlament Europeu i el Consell
disposen cadascun dun termini de sis setmanes, a comptar daquesta aprovaci, per a adoptar lacte de qu es
tracti de conformitat amb aquest projecte com, pronunciant-se el Parlament Europeu per la majoria dels vots
emesos i pronunciant-se el Consell per majoria qualificada. Altrament, lacte proposat es considera no adoptat.
14. Els terminis de tres mesos i de sis setmanes a qu fa referncia aquest article es poden ampliar, respecti-
vament, dun mes i de dues setmanes com a mxim, per iniciativa del Parlament Europeu o del Consell.
Disposicions particulars
15. Quan, en els casos establerts pels tractats, un acte legislatiu resta subjecte al procediment legislatiu ordinari
per iniciativa dun grup destats membres, basant-se en una recomanaci del Banc Central Europeu o a petici
del Tribunal de Justcia, no sapliquen ni lapartat 2, ni la segona frase de lapartat 6 ni lapartat 9.
En aquests casos, el Parlament Europeu i el Consell trameten a la Comissi el projecte dacte, i tamb llurs
posicions en primera i segona lectures. El Parlament Europeu o el Consell poden demanar el dictamen de la
Comissi al llarg de tot el procediment; la Comissi pot dictaminar tamb per iniciativa prpia. La Comissi
tamb pot, si ho considera necessari, participar en el Comit de Conciliaci dacord amb lapartat 11.
Article 295
El Parlament Europeu, el Consell i la Comissi duen a terme consultes recproques i organitzen de com acord
les modalitats de llur cooperaci. A aquest efecte, i amb observana dels tractats, poden subscriure acords
interinstitucionals que poden tenir carcter vinculant.
Article 296
Quan els tractats no estableixen el tipus dacte que sha dadoptar, les institucions decideixen en cada cas
dacord amb els procediments aplicables i el principi de proporcionalitat.
Els actes jurdics sn motivats i es refereixen a les propostes, les iniciatives, les recomanacions, les peticions o
els dictmens establerts pels tractats.
Si sels sotmet un projecte dacte legislatiu, el Parlament Europeu i el Consell sabstenen dadoptar actes no
previstos pel procediment legislatiu aplicable a lmbit corresponent.
Article 297
1. Els actes legislatius adoptats de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari sn signats pel presi-
dent del Parlament Europeu i pel president del Consell.
Els actes legislatius adoptats de conformitat amb un procediment legislatiu especial sn signats pel president de
la instituci que els ha adoptat.
Els actes legislatius es publiquen en el diari oficial de la Uni Europea. Entren en vigor en la data que aquests
mateixos fixin o, si de cas hi manca, al cap de vint dies dhaver estat publicats.
2. Els actes no legislatius adoptats en forma de reglaments, de directives i de decisions que no indiquen des-
tinatari sn signats pel president de la instituci que els ha adoptat.
146
Els reglaments, les directives adreades a tots els estats membres i les decisions que no indiquen destinatari es
publiquen en el diari oficial de la Uni Europea. Entren en vigor en la data que aquests mateixos fixin o, si de
cas hi manca, al cap de vint dies dhaver estat publicats.
Les altres directives, i tamb les decisions que indiquen un destinatari, es notifiquen a llurs destinataris i tenen
efecte en virtut daquesta notificaci.
Article 298
1. En el compliment de llurs funcions, les institucions, els rgans i els organismes de la Uni compten amb
una administraci europea oberta, efica i independent.
2. El Parlament Europeu i el Consell, per mitj de reglaments adoptats dacord amb el procediment legisla-
tiu ordinari, estableixen les disposicions a aquest efecte, dins del respecte a lestatut i al rgim adoptats en virtut
de larticle 336.
Article 299
Els actes del Consell, de la Comissi o del Banc Central Europeu que imposen una obligaci pecuniria a
persones altres que els estats sn ttols executius.
Lexecuci forosa es regeix per les normes de procediment civil vigents a lestat en el territori del qual es duu a
terme. Lordre dexecuci s consignada, sense cap altre control que el de la comprovaci de lautenticitat del
ttol, per lautoritat nacional que el govern de cada estat membre designi a aquest efecte i el nom del qual ha de
comunicar a la Comissi i al Tribunal de Justcia de la Uni Europea.
Una vegada complertes aquestes formalitats a petici de linteressat, aquest pot promoure lexecuci forosa
recorrent directament a lrgan competent, dacord amb el dret intern.
Lexecuci forosa noms pot sser suspesa en virtut duna decisi del Tribunal. Tanmateix, el control de
regularitat de les mesures dexecuci s competncia de les jurisdiccions nacionals.
CAPTOL 3
RGANS CONSULTIUS DE LA UNI
Article 300
1. El Parlament Europeu, el Consell i la Comissi sn assistits per un Comit Econmic i Social i per un
Comit de les Regions, els quals tenen funcions consultives.
2. El Comit Econmic i Social s compost per representants de les organitzacions dempresaris, de treba-
lladors i daltres actors representatius de la societat civil, en particular en els mbits socioeconmic, cvic, pro-
fessional i cultural.
3. El Comit de les Regions s compost per representants dels ens regionals i locals que sn titulars dun
mandat electoral en un ens regional o local o polticament responsables davant duna assemblea elegida.
4. Els membres del Comit Econmic i Social i del Comit de les Regions no estan vinculats per cap
mandat imperatiu. Exerceixen llurs funcions amb plena independncia, en favor de linters general de la
Uni.
147
5. Les normes que estableixen els apartats 2 i 3, relatives a la naturalesa de la composici dels comits, sn
revisades peridicament pel Consell per tal de tenir en compte levoluci econmica, social i demogrfica en la
Uni. El Consell, a proposta de la Comissi, adopta decisions a aquest efecte.
SECCI 1
EL COMIT ECONMIC I SOCIAL
Article 301
El nombre de membres del Comit Econmic i Social no pot sser superior a tres-cents cinquanta.
El Consell, pronunciant-se per unanimitat a proposta de la Comissi, adopta una decisi que fixa la composici
del Comit.
El Consell fixa les dietes dels membres del Comit.
Article 302
1. Els membres del Comit sn nomenats per a un perode de cinc anys. El Consell adopta la llista de mem-
bres establerta de conformitat amb les propostes presentades per cada estat membre. El mandat dels membres
del Comit s renovable.
2. El Consell es pronuncia amb la consulta prvia a la Comissi. Pot recollir lopini de les organitzacions
europees representatives dels diferents sectors econmics i socials, i de la societat civil, als quals concerneixen
les activitats de la Uni.
Article 303
El Comit designa dentre els seus membres el president i la Mesa per a un perode de dos anys i mig.
El Comit estableix el seu reglament intern.
El Comit s convocat pel seu president, a petici del Parlament Europeu, del Consell o de la Comissi. Tamb
es pot reunir per iniciativa prpia.
Article 304
El Comit s consultat pel Parlament Europeu, pel Consell o per la Comissi en els casos establerts pels tractats.
Aquestes institucions poden fer-li consultes en tots els casos en qu ho considerin pertinent. El Comit pot
prendre la iniciativa demetre un dictamen quan ho consideri pertinent.
Si ho consideren necessari, el Parlament Europeu, el Consell o la Comissi fixen al Comit un termini per a
presentar el seu dictamen, que no pot sser inferior a un mes a comptar de la data de la notificaci adreada al
president amb aquesta finalitat. Si en el termini fixat no sha rebut el dictamen, sen pot prescindir.
El dictamen del Comit, juntament amb una acta de les deliberacions, es tramet al Parlament Europeu, al
Consell i a la Comissi.
148
SECCI 2
EL COMIT DE LES REGIONS
Article 305
(antic article 263, segon, tercer i quart pargrafs, TCE)
El nombre de membres del Comit de les Regions no pot sser superior a tres-cents cinquanta.
El Consell, pronunciant-se per unanimitat a proposta de la Comissi, adopta una decisi que fixa la composici
del Comit.
Els membres del Comit, i un nombre igual de suplents, sn nomenats per a un perode de cinc anys. Llur
mandat s renovable. El Consell adopta la llista de membres i suplents establerta dacord amb les propostes
presentades per cada estat membre. En exhaurir-se el mandat a qu fa referncia larticle 300, apartat 3, en virtut
del qual han estat proposats, el mandat dels membres del Comit fineix automticament i sn substituts per al
perode restant daquest mandat dacord amb el mateix procediment. No poden sser simultniament membres
del Parlament Europeu.
Article 306
El Comit de les Regions designa dentre els seus membres el president i la Mesa per a un perode de dos anys i
mig.
El Comit estableix el seu reglament intern.
El Comit s convocat pel seu president, a petici del Parlament Europeu, del Consell o de la Comissi. Tamb
es pot reunir per iniciativa prpia.
Article 307
El Comit de les Regions s consultat pel Parlament Europeu, pel Consell o per la Comissi en els casos
establerts pels tractats i en tots els altres casos, en particular els que afecten la cooperaci transfronterera, en qu
una daquestes institucions ho consideri pertinent.
Si ho consideren necessari, el Parlament Europeu, el Consell o la Comissi fixen al Comit un termini per a
presentar el seu dictamen, que no pot sser inferior a un mes a comptar de la data de la notificaci adreada al
president amb aquesta finalitat. Si en el termini fixat no sha rebut el dictamen, sen pot prescindir.
Quan el Comit Econmic i Social s consultat en aplicaci de larticle 304, el Parlament Europeu, el Consell o
la Comissi informen el Comit de les Regions daquesta sollicitud de dictamen. El Comit de les Regions pot
emetre un dictamen sobre aquesta qesti si considera que hi ha interessos regionals especfics en joc.
El Comit de les Regions pot emetre un dictamen per iniciativa prpia quan ho consideri convenient.
El dictamen del Comit, juntament amb lacta de les deliberacions, es tramet al Parlament Europeu, al Consell i
a la Comissi.
149
CAPTOL 4
EL BANC EUROPEU DIINVERSIONS
Article 308
El Banc Europeu dInversions t personalitat jurdica.

Els membres del Banc Europeu dInversions sn els estats membres.
Els estatuts del Banc Europeu dInversions figuren en un protocol annex als tractats. El Consell, pronunciant-se
per unanimitat de conformitat amb un procediment legislatiu especial, a petici del Banc Europeu dInversions i
amb la consulta prvia al Parlament Europeu i a la Comissi, o a proposta de la Comissi i amb la consulta
prvia al Parlament Europeu i al Banc Europeu dInversions, pot modificar els estatuts del Banc.
Article 309
El Banc Europeu dInversions t la missi de contribuir, recorrent als mercats de capitals i als recursos propis, al
desenvolupament equilibrat i estable del mercat interior en favor de linters de la Uni. Amb aquest objectiu, el
Banc facilita, per mitj de la concessi de prstecs i garanties i sense finalitat de lucre, el finanament dels
projectes segents, en tots els sectors de leconomia:
a) projectes per al desenvolupament de les regions menys desenvolupades;
b) projectes per a la modernitzaci o la reconversi dempreses o per a la creaci de noves activitats indu-
des per lestabliment o el funcionament del mercat interior que, per llur abast o naturalesa, no poden sser
completament finanats amb els diversos mitjans de finanament existents en cada estat membre;
c) projectes dinters com a diversos estats membres que, per llur abast o naturalesa, no poden sser com-
pletament finanats amb els diversos mitjans de finanament existents en cada estat membre.
En el compliment de la seva missi, el Banc facilita el finanament de programes dinversi en combinaci amb
accions dels fons estructurals i altres instruments financers de la Uni.
TTOL II
DISPOSICIONS FINANCERES
Article 310
1. Tots els ingressos i totes les despeses de la Uni han dsser inclosos en les previsions corresponents a
cada exercici pressupostari i han dsser consignats en el pressupost.
El Parlament Europeu i el Consell estableixen el pressupost anual de la Uni de conformitat amb larticle 314.
El pressupost ha dsser equilibrat pel que fa a ingressos i despeses.
2. Les despeses consignades en el pressupost sn autoritzades per a tot lexercici pressupostari anual dacord
amb el reglament a qu fa referncia larticle 322.
150
3. Lexecuci de despeses consignades en el pressupost requereix ladopci prvia dun acte jurdicament
vinculant de la Uni que doti de fonament jurdic la seva acci i lexecuci de la despesa corresponent dacord
amb el reglament a qu fa referncia larticle 322, amb les excepcions que aquest reglament estableixi.
4. A fi de garantir la disciplina pressupostria, la Uni no adopta actes que puguin incidir de manera consi-
derable en el pressupost sense donar garanties que les despeses derivades daquests actes puguin sser finana-
des dins del lmit dels recursos propis de la Uni i en el marc financer pluriennal a qu fa referncia larticle
312.
5. El pressupost sexecuta dacord amb el principi de bona gesti financera. Els estats membres i la Uni
cooperen perqu els crdits consignats en el pressupost sutilitzin dacord amb aquest principi.
6. La Uni i els estats membres, dacord amb larticle 325, han de combatre el frau i qualsevol altra activitat
illegal que perjudiqui els interessos financers de la Uni.
CAPTOL 1
RECURSOS PROPIS DE LA UNI
Article 311
La Uni es dota dels mitjans necessaris per a assolir els seus objectius i per a dur a terme les seves poltiques.
El pressupost s finanat ntegrament amb crrec als recursos propis, sens perjudici del concurs daltres
ingressos.
El Consell, pronunciant-se de conformitat amb un procediment legislatiu especial, per unanimitat, i amb la
consulta prvia al Parlament Europeu, adopta una decisi que determina les disposicions aplicables al sistema de
recursos propis de la Uni. En aquest marc, es poden establir noves categories de recursos propis o suprimir una
categoria existent. Aquesta decisi noms entra en vigor amb laprovaci prvia dels estats membres, dacord
amb les normes constitucionals respectives.
El Consell, per mitj de reglaments adoptats de conformitat amb un procediment legislatiu especial, fixa les
mesures dexecuci del sistema de recursos propis de la Uni sempre que ho disposi daquesta manera la decisi
adoptada dacord amb el tercer pargraf. El Consell es pronuncia amb laprovaci prvia del Parlament
Europeu.
CAPTOL 2
MARC FINANCER PLURIENNAL
Article 312
1. El marc financer pluriennal t per objecte garantir levoluci ordenada de les despeses de la Uni dins del
lmit dels recursos propis.
Sestableix per a un perode mnim de cinc anys.
El pressupost anual de la Uni respecta el marc financer pluriennal.
2. El Consell adopta, de conformitat amb un procediment legislatiu especial, un reglament que fixa el marc
financer pluriennal. El Consell es pronuncia per unanimitat, amb laprovaci prvia del Parlament Europeu, que
es pronuncia per la majoria dels membres que el componen.
151
El Consell Europeu pot, per unanimitat, adoptar una decisi que autoritzi el Consell a pronunciar-se per majoria
qualificada per a adoptar el reglament a qu fa referncia el primer pargraf.
3. El marc financer fixa els imports dels lmits mxims anuals de crdits per a compromisos, per categoria
de despeses, i del lmit mxim anual de crdits per a pagaments. Les categories de despeses, limitades en nom-
bre, corresponen als grans sectors dactivitat de la Uni.
El marc financer estableix qualsevol altra disposici adequada per al bon desenvolupament del procediment
pressupostari anual.
4. Quan el reglament del Consell que estableix un nou marc financer no ha estat adoptat al venciment del
marc financer precedent, els lmits mxims i les altres disposicions corresponents al darrer any daquest marc es
prorroguen fins que sadopti lacte esmentat.
5. Durant el procediment que condueix a lestabliment del marc financer, el Parlament Europeu, el Consell i
la Comissi adopten qualsevol mesura necessria per a facilitar aquesta adopci.
CAPTOL 3
PRESSUPOST ANUAL DE LA UNI
Article 313
Lexercici pressupostari comena l1 de gener i fineix el 31 de desembre.
Article 314
(antic article 272, apartats 2 a 10, TCE)
El Parlament Europeu i el Consell, pronunciant-se de conformitat amb un procediment legislatiu especial,

estableixen el pressupost anual de la Uni dacord amb les disposicions segents.
1. Cada instituci, llevat del Banc Central Europeu, elabora, abans de l1 de juliol, un estat de previsions de
les seves despeses per a lexercici pressupostari segent. La Comissi reuneix aquestes previsions en un projecte
de pressupost que pot contenir previsions divergents.
Aquest projecte comprn una previsi dingressos i una previsi de despeses.
2. La Comissi presenta al Parlament Europeu i al Consell una proposta que cont el projecte de pressupost,
no ms tard de l1 de setembre de lany que precedeix el de lexecuci del pressupost.
La Comissi pot modificar el projecte de pressupost durant el procediment fins a la convocatria del Comit de
Conciliaci a qu fa referncia lapartat 5.
3. El Consell adopta la seva posici sobre el projecte de pressupost i la comunica al Parlament Europeu, no
ms tard de l1 doctubre de lany que precedeix el de lexecuci del pressupost. El Consell informa complida-
ment el Parlament Europeu de les raons que lhan portat a adoptar la seva posici.
4. Si, en el termini de quaranta-dos dies a comptar de la comunicaci esmentada, el Parlament Europeu:
a) aprova la posici del Consell, sadopta el pressupost;
b) no sha pronunciat, el pressupost es considera adoptat;
c) aprova esmenes al projecte, pronunciant-se per la majoria dels membres que el componen, el projecte
esmenat es comunica al Consell i a la Comissi. El president del Parlament Europeu, de com acord amb
152
el president del Consell, convoca sense demora el Comit de Conciliaci. Tanmateix, el Comit de Conci-
liaci no es reuneix si, en el termini de deu dies a comptar daquesta comunicaci, el Consell notifica al
Parlament Europeu que aprova totes les seves esmenes.
5. El Comit de Conciliaci, que reuneix els membres del Consell o llurs representants i un nombre igual de
membres en representaci del Parlament Europeu, t per missi darribar a un acord sobre un text com, sobre
la base de les posicions del Parlament Europeu i del Consell, adoptat per la majoria qualificada dels membres
del Consell o de llurs representants i per la majoria dels membres que representen el Parlament Europeu, en el
termini de vint-i-un dies a comptar dhaver estat convocat.
La Comissi participa en els treballs del Comit de Conciliaci i adopta qualsevol iniciativa necessria per a
promoure un acostament entre les posicions del Parlament Europeu i del Consell.
6. Si, en el termini de vint-i-un dies que estableix lapartat 5, el Comit de Conciliaci arriba a un acord
sobre un text com, el Parlament Europeu i el Consell disposen cadascun dun termini de catorze dies a comptar
de la data daquest acord per a aprovar el text com.
7. Si, en el termini de catorze dies que estableix lapartat 6:
a) tant el Parlament Europeu com el Consell aproven el text com o no arriben a pronunciar-se, o si una
daquestes institucions aprova el text com mentre que laltra no arriba a pronunciar-se, el pressupost es
considera definitivament adoptat dacord amb el text com, o b
b) tant el Parlament Europeu, pronunciant-se per la majoria dels membres que el componen, com el Consell
rebutgen el text com, o si una daquestes institucions rebutja el text com mentre que laltra no arriba a
pronunciar-se, la Comissi presenta un nou projecte de pressupost, o b
c) el Parlament Europeu, pronunciant-se per la majoria dels membres que el componen, rebutja el text com
mentre que el Consell laprova, la Comissi presenta un nou projecte de pressupost, o b
d) el Parlament Europeu aprova el text com mentre que el Consell el rebutja, el Parlament Europeu pot, en
el termini de catorze dies a comptar de la data del rebuig del Consell, i pronunciant-se per la majoria dels
membres que el componen i per les tres cinquenes parts dels vots emesos, decidir de confirmar una part o
la totalitat de les esmenes a qu fa referncia lapartat 4, lletra c). Si una de les esmenes del Parlament Eu-
ropeu no es confirma, es mant la posici acordada en el si del Comit de Conciliaci respecte a la lnia
pressupostria que s objecte de lesmena. El pressupost es considera definitivament adoptat sobre aques-
ta base.
8. Si, en el termini de vint-i-un dies que estableix lapartat 5, el Comit de Conciliaci no arriba a un acord so-
bre un text com, la Comissi presenta un nou projecte de pressupost.
9. Quan el procediment que estableix aquest article ha acabat, el president del Parlament Europeu declara
que el pressupost ha estat definitivament adoptat.
10. Cada instituci exerceix les facultats que li atribueix aquest article dins del respecte als tractats i als actes
adoptats en virtut daquests tractats, particularment en matria de recursos propis de la Uni i dequilibri entre
els ingressos i les despeses.
Article 315
Si en iniciar-se un exercici pressupostari encara no sha adoptat definitivament el pressupost, les despeses es
poden efectuar mensualment per captols, dacord amb el que disposi el reglament adoptat en virtut de larticle
322, dins del lmit de la dotzena part dels crdits consignats en el captol corresponent del pressupost de
lexercici precedent, sense que es pugui superar la dotzena part dels crdits establerts en el mateix captol en el
projecte de pressupost.
153
El Consell, a proposta de la Comissi, pot autoritzar despeses superiors a la dotzena part, sempre que es
respectin les altres condicions que estableix el primer pargraf, dacord amb el reglament adoptat en virtut de
larticle 322. El Consell comunica immediatament aquesta decisi al Parlament Europeu.
La decisi a qu fa referncia el segon pargraf estableix les mesures necessries en matria de recursos per a
aplicar aquest article, dins del respecte als actes esmentats en larticle 311.
Aquesta decisi entra en vigor al cap de trenta dies dhaver estat adoptada, llevat que, en aquest termini, el
Parlament Europeu, pronunciant-se per la majoria dels membres que el componen, decideixi reduir aquestes
despeses.
Article 316
En les condicions que es determinin en aplicaci de larticle 322, els crdits altres que els relatius a despeses de
personal que no hagin estat utilitzats al final de lexercici pressupostari podran sser transferits, nicament, a
lexercici segent.
Els crdits sespecifiquen per captols, que agrupen les despeses dacord amb llur naturalesa o destinaci i se
subdivideixen dacord amb el reglament adoptat en virtut de larticle 322.
Les despeses del Parlament Europeu, del Consell Europeu i del Consell, de la Comissi i del Tribunal de
Justcia de la Uni Europea figuren en partides separades del pressupost, sens perjudici dun rgim especial per
a determinades despeses comunes.
CAPTOL 4
EXECUCI DEL PRESSUPOST I APROVACI DE LA GESTI
Article 317
La Comissi executa el pressupost en cooperaci amb els estats membres, de conformitat amb les disposicions
dels reglaments adoptats en virtut de larticle 322, sota la seva responsabilitat i dins del lmit dels crdits
autoritzats, dacord amb el principi de bona gesti financera. Els estats membres cooperen amb la Comissi per
garantir que els crdits sutilitzin dacord amb el principi de bona gesti financera.
El reglament determina les obligacions de control i auditoria dels estats membres en lexecuci del pressupost, i
tamb les responsabilitats que sen deriven. Determina tamb les responsabilitats i les modalitats especfiques de
participaci de cada instituci en lexecuci de les despeses prpies.
Dins del pressupost, la Comissi pot transferir crdits, amb els lmits i condicions fixats pel reglament adoptat
en virtut de larticle 322, sia de captol a captol, sia de subdivisi a subdivisi.
Article 318
La Comissi presenta cada any al Parlament Europeu i al Consell els comptes de lexercici tancat relatius a les
operacions del pressupost. A ms, els tramet un balan financer que descriu lactiu i el passiu de la Uni.
La Comissi tamb presenta al Parlament Europeu i al Consell un informe davaluaci de les finances de la
Uni basat en els resultats obtinguts, particularment amb relaci a les indicacions donades pel Parlament
Europeu i el Consell en virtut de larticle 319.
154
Article 319
1. El Parlament Europeu, basant-se en una recomanaci del Consell, aprova la gesti de la Comissi en
lexecuci del pressupost. Amb aquesta finalitat, examina, desprs del Consell, els comptes, el balan financer i
linforme davaluaci a qu fa referncia larticle 318, linforme anual del Tribunal de Comptes, acompanyat de
les respostes de les institucions controlades a les observacions del Tribunal de Comptes, la declaraci de fiabili-
tat a qu fa referncia larticle 287, apartat 1, segon pargraf, i els informes especials pertinents del Tribunal de
Comptes.
2. Abans daprovar la gesti de la Comissi, o amb qualsevol altra finalitat integrada en el marc de
lexercici de les atribucions daquesta instituci en matria dexecuci del pressupost, el Parlament Europeu pot
sollicitar explicacions a la Comissi sobre lexecuci de les despeses o el funcionament dels sistemes de con-
trol financer. La Comissi facilita al Parlament Europeu, a petici daquest, qualsevol informaci necessria.
3. La Comissi fa tot el que calgui per a fer efectives les observacions que acompanyen les decisions
daprovaci de la gesti i les altres observacions del Parlament Europeu relatives a lexecuci de les despeses, i
tamb els comentaris que acompanyen les recomanacions daprovaci adoptades pel Consell.
A petici del Parlament Europeu o del Consell, la Comissi informa sobre les mesures adoptades com a
conseqncia de les observacions i els comentaris esmentats i, particularment, sobre les instruccions donades als
serveis encarregats de lexecuci del pressupost. Aquests informes tamb es trameten al Tribunal de Comptes.
CAPTOL 5
Article 320
El marc financer pluriennal i el pressupost anual sestableixen en euros.
Article 321
La Comissi, sempre que ninformi les autoritats competents dels estats membres interessats, pot transferir a la
moneda dun dels estats membres els actius que posseeix en la moneda dun altre estat membre, en la mesura
que sigui necessria perqu puguin sser utilitzats per als fins que els assignen els tractats. La Comissi evita, en
la mesura possible, fer aquestes transferncies, si t actius disponibles o realitzables en les monedes que
necessita.
La Comissi es relaciona amb cadascun dels estats membres per mitj de lautoritat que cada estat designi. Per
executar les operacions financeres, la Comissi recorre al banc demissi de lestat membre interessat, o a una
altra instituci financera autoritzada per aquest estat.
Article 322
1. El Parlament Europeu i el Consell, pronunciant-se de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari, i

amb la consulta prvia al Tribunal de Comptes, adopten per mitj de reglaments:
155
a) les normes financeres per les quals es determinen particularment les modalitats destabliment i execuci
del pressupost, i tamb les relatives al retiment i lauditoria de comptes;
b) les normes per les quals sorganitza el control de la responsabilitat dels agents financers, i particularment
dels ordenadors de pagaments i dels comptables.
2. El Consell, que es pronuncia a proposta de la Comissi i amb la consulta prvia al Parlament Europeu i al
Tribunal de Comptes, fixa les modalitats i el procediment dacord amb els quals es posen a disposici de la Co-
missi els ingressos pressupostaris previstos en el rgim de recursos propis de la Uni i defineix les mesures que
cal aplicar per a afrontar, si escau, les necessitats de tresoreria.
Article 323
El Parlament Europeu, el Consell i la Comissi vetllen per la disponibilitat dels mitjans financers que permetin a
la Uni complir les seves obligacions jurdiques davant de tercers.
Article 324
Es convoquen, per iniciativa de la Comissi, reunions peridiques dels presidents del Parlament Europeu, del
Consell i de la Comissi, en el marc dels procediments pressupostaris que estableix aquest ttol. Els presidents
adopten totes les mesures que calguin per a promoure la concertaci i lacostament de les posicions de les
institucions que presideixen a fi de facilitar laplicaci daquest ttol.
CAPTOL 6
LLUITA CONTRA EL FRAU
Article 325
1. La Uni i els estats membres combaten el frau i qualsevol activitat illegal que afecti els interessos finan-
cers de la Uni per mitj de mesures adoptades en virtut del que disposa aquest article, les quals tenen un efecte
dissuasiu i sn capaces doferir una protecci efica dins dels estats membres i dins de les institucions, els r-
gans i els organismes de la Uni.
2. Els estats membres adopten per combatre el frau que afecta els interessos financers de la Uni les matei-
xes mesures que per combatre el frau que afecta els interessos financers propis.
3. Sens perjudici daltres disposicions dels tractats, els estats membres coordinen llurs accions destinades a
protegir els interessos financers de la Uni contra el frau. Amb aquesta finalitat, organitzen, juntament amb la
Comissi, una collaboraci estreta i regular entre les autoritats competents.
estableixen, amb la consulta prvia al Tribunal de Comptes, les mesures necessries en els mbits de la preven-
ci i la lluita contra el frau que afecta els interessos financers de la Uni amb vista a oferir una protecci efica i
equivalent dins dels estats membres i dins de les institucions, els rgans i els organismes de la Uni.
5. La Comissi, en cooperaci amb els estats membres, presenta anualment al Parlament Europeu i al Con-
sell un informe sobre les mesures adoptades per a aplicar aquest article.
156
TTOL III
COOPERACIONS REFORADES
Article 326
(antics articles 27A a 27E, 40 a 40B i 43 a 45 TUE i antics articles 11 i 11A TCE)
Les cooperacions reforades respecten els tractats i el dret de la Uni.

Aquestes cooperacions no poden perjudicar el mercat interior ni la cohesi econmica, social i territorial. No
poden sser un obstacle ni una discriminaci per als intercanvis entre estats membres, ni provocar distorsions de
competncia entre aquests estats.
Article 327
Les cooperacions reforades respecten les competncies, els drets i les obligacions dels estats membres que no
hi participen. Aquests estats membres no obstaculitzen lexecuci de les cooperacions reforades per part dels
estats membres que hi participen.
Article 328
1. En el moment en qu sestableixen, les cooperacions reforades resten obertes a tots els estats membres,
sempre que es respectin les eventuals condicions de participaci determinades per la decisi dautoritzaci.
Tamb hi resten en qualsevol altre moment, sempre que es respectin, a ms de les condicions esmentades, els
actes ja adoptats en aquest marc.
La Comissi i els estats membres que participen en una cooperaci reforada vetllen per fomentar la
participaci del nombre ms gran possible destats membres.
2. La Comissi i, si escau, lalt representant de la Uni per a afers exteriors i poltica de seguretat informen
peridicament el Parlament Europeu i el Consell sobre levoluci de les cooperacions reforades.
Article 329
1. Els estats membres que desitgen establir entre ells una cooperaci reforada en qualsevol dels mbits
compresos en els tractats, exceptuant-ne els mbits de competncia exclusiva i la poltica exterior i de seguretat
comuna, adrecen a la Comissi una sollicitud en qu especifiquen lmbit daplicaci i els objectius de la coo-
peraci reforada projectada. La Comissi pot presentar al Consell una proposta en aquest sentit. Si no presenta
cap proposta, la Comissi en comunica els motius als estats membres de qu es tracti.
Lautoritzaci per a dur a terme una cooperaci reforada establerta pel primer pargraf s concedida pel
Consell a proposta de la Comissi i amb laprovaci prvia del Parlament Europeu.
2. La sollicitud dels estats membres que desitgin establir entre ells una cooperaci reforada en el marc de
la poltica exterior i de seguretat comuna sadrea al Consell. La sollicitud se sotmet a lalt representant de la
Uni per a afers exteriors i poltica de seguretat, que dictamina sobre la coherncia de la cooperaci reforada
projectada amb la poltica exterior i de seguretat comuna de la Uni, i tamb a la Comissi, que dictamina parti-
cularment sobre la coherncia de la cooperaci reforada projectada amb les altres poltiques de la Uni. La
sollicitud tamb es tramet, a ttol informatiu, al Parlament Europeu.
157
Lautoritzaci per a dur a terme una cooperaci reforada es concedeix per mitj duna decisi del Consell, que
es pronuncia per unanimitat.
Article 330
Tots els membres del Consell poden participar en les seves deliberacions, per noms participen en la votaci
els membres del Consell que representen els estats membres que participen en una cooperaci reforada.
La unanimitat s constituda solament pels vots dels representants dels estats membres participants.
La majoria qualificada es defineix dacord amb larticle 238, apartat 3.
Article 331
1. Qualsevol estat membre que vulgui participar en una cooperaci reforada ja existent en un dels mbits a
qu fa referncia larticle 329, apartat 1, ho ha de notificar al Consell i a la Comissi.
La Comissi confirma la participaci de lestat membre de qu es tracti en el termini de quatre mesos a comptar
de la recepci de la notificaci. Fa constar, si escau, que es compleixen les condicions de participaci i adopta
les mesures transitries necessries per a aplicar els actes ja adoptats en el marc de la cooperaci reforada.
Tanmateix, la Comissi, si considera que no es compleixen les condicions de participaci, indica les
disposicions que cal adoptar perqu es compleixin i estableix un termini per a reconsiderar la sollicitud. En finir
aquest termini, reconsidera la sollicitud de conformitat amb el procediment que estableix el segon pargraf. Si
la Comissi considera que continuen sense complir-se les condicions de participaci, lestat membre de qu es
tracti pot sotmetre la qesti al Consell, que es pronuncia sobre la sollicitud. El Consell es pronuncia de
conformitat larticle 330. Tamb pot adoptar, a proposta de la Comissi, les mesures transitries a qu fa
referncia el segon pargraf.
2. Qualsevol estat membre que vulgui participar en una cooperaci reforada ja existent en el marc de la
poltica exterior i de seguretat comuna ho ha de notificar al Consell, a lalt representant de la Uni per a afers
exteriors i poltica de seguretat i a la Comissi.
El Consell confirma la participaci de lestat membre de qu es tracti, amb la consulta prvia a lalt representant
de la Uni per a afers exteriors i poltica de seguretat i havent comprovat, si escau, que es compleixen les
condicions de participaci. El Consell, a proposta de lalt representant, tamb pot adoptar les mesures
transitries necessries per a aplicar els actes ja adoptats en el marc de la cooperaci reforada. Tanmateix, si el
Consell considera que no es compleixen les condicions de participaci, indica les disposicions que cal adoptar
perqu es compleixin i estableix un termini per a reconsiderar la sollicitud de participaci.
Als efectes daquest apartat, el Consell es pronuncia per unanimitat i de conformitat amb larticle 330.
Article 332
Les despeses derivades de lexecuci duna cooperaci reforada altres que les despeses administratives
ocasionades a les institucions sn a crrec dels estats membres participants, llevat que el Consell, pronunciant-se
per la unanimitat de tots els seus membres i amb la consulta prvia al Parlament Europeu, ho decideixi
altrament.
158
Article 333
1. Quan una disposici dels tractats susceptible dsser aplicada en el marc duna cooperaci reforada esta-
bleix que el Consell es pronuncia per unanimitat, aquest, pronunciant-se per unanimitat de conformitat amb les
modalitats que estableix larticle 330, pot adoptar una decisi que estableixi que sha de pronunciar per majoria
qualificada.
2. Quan una disposici dels tractats susceptible dsser aplicada en el marc duna cooperaci reforada esta-
bleix que el Consell adopta actes de conformitat amb un procediment legislatiu especial, el Consell, pronunci-
ant-se per unanimitat de conformitat amb les modalitats que estableix larticle 330, pot adoptar una decisi que
estableixi que sha de pronunciar de conformitat amb el procediment legislatiu ordinari. El Consell es pronuncia
amb la consulta prvia al Parlament Europeu.
3. Els apartats 1 i 2 no sapliquen a les decisions que tenen repercussions en lmbit militar o de la defensa.
Article 334
El Consell i la Comissi garanteixen la coherncia de les accions empreses en el marc duna cooperaci
reforada, i tamb la coherncia daquestes accions amb les poltiques de la Uni, i cooperen a aquest efecte.
SETENA PART
DISPOSICIONS GENERALS I FINALS
Article 335
La Uni t en cada estat membre la capacitat jurdica ms mplia que les legislacions nacionals reconeixen a les
persones jurdiques; pot, particularment, adquirir o alienar bns mobles i immobles i sser part en procediments
legals. Amb aquesta finalitat, s representada per la Comissi. Tanmateix, la Uni s representada per
cadascuna de les institucions, en virtut de llur autonomia administrativa, pel que fa a les qestions relacionades
amb el funcionament daquestes institucions.
Article 336
legislatiu ordinari, estableixen, amb la consulta prvia a les altres institucions interessades, lestatut dels
funcionaris de la Uni Europea i el rgim aplicable als altres agents de la Uni.
159
Article 337
Per a acomplir les tasques que li sn atribudes, la Comissi pot recollir tota mena dinformacions i fer totes les
comprovacions necessries, dins dels lmits i en les condicions que fixi el Consell, que es pronuncia per majoria
simple, de conformitat amb les disposicions dels tractats.
Article 338
1. Sens perjudici de larticle 5 del Protocol sobre els estatuts del Sistema Europeu de Bancs Centrals i del
Banc Central Europeu, el Parlament Europeu i el Consell, pronunciant-se de conformitat amb el procediment
legislatiu ordinari, adopten mesures per a lelaboraci de les estadstiques que siguin necessries per a dur a
terme les activitats de la Uni.
2. Lelaboraci de les estadstiques de la Uni es fa atenint-se a la imparcialitat, la fiabilitat, lobjectivitat, la
independncia cientfica, leficincia econmica i el secret estadstic, i no ha de comportar crregues excessives
als operadors econmics.
Article 339
Els membres de les institucions de la Uni, els membres dels comits, i tamb els funcionaris i els agents de la
Uni, tenen el deure, fins i tot desprs dhaver cessat en llurs funcions, de no divulgar les informacions que, per
llur naturalesa, estan emparades pel secret professional, i particularment les dades relatives a les empreses i que
fan referncia a llurs relacions comercials o als elements de llurs costos.
Article 340
La responsabilitat contractual de la Uni es regeix per la llei aplicable al contracte de qu es tracti.

En matria de responsabilitat extracontractual, la Uni ha de reparar, dacord amb els principis generals comuns
als drets dels estats membres, els danys que causin les seves institucions o els seus agents en lexercici de llurs
funcions.
No obstant el que disposa el segon pargraf, el Banc Central Europeu ha de reparar, dacord amb els principis
generals comuns als drets dels estats membres, els danys que causi, o que causin els seus agents en lexercici de
llurs funcions.
La responsabilitat personal dels agents davant de la Uni es regeix per les disposicions de llur estatut o el rgim
que els s aplicable.
Article 341
Els governs dels estats membres fixen de com acord la seu de les institucions de la Uni.
160
Article 342
El rgim lingstic de les institucions de la Uni s fixat, sens perjudici de les disposicions establertes per
lestatut del Tribunal de Justcia de la Uni Europea, pel Consell, per mitj de reglaments adoptats per
unanimitat.
Article 343
La Uni gaudeix en el territori dels estats membres dels privilegis i les immunitats necessaris per al compliment
de la seva missi, en les condicions establertes pel Protocol de 8 dabril de 1965 sobre els privilegis i les
immunitats de la Uni Europea. Aix mateix saplica al Banc Central Europeu i al Banc Europeu dInversions.
Article 344
Els estats membres es comprometen a no sotmetre les controvrsies relatives a la interpretaci o laplicaci dels
tractats a un procediment de soluci diferent dels que estableixen els mateixos tractats.
Article 345
Els tractats no prejutgen de cap manera el rgim de la propietat en els estats membres.
Article 346
1. Les disposicions dels tractats no sn obstacle per a les normes segents:

a) cap estat membre no est obligat a facilitar informaci la divulgaci de la qual consideri contrria als
interessos essencials de la seva seguretat;
b) qualsevol estat membre pot adoptar les mesures que consideri necessries per a protegir els interessos
essencials de la seva seguretat i que facin referncia a la producci o al comer darmes, municions i ma-
terial de guerra; aquestes mesures no han dalterar les condicions de competncia dins del mercat interior
respecte als productes que no estiguin destinats a fins especficament militars.
2. El Consell, pronunciant-se per unanimitat a proposta de la Comissi, pot fer modificacions a la llista, que
va fixar el 15 dabril de 1958, dels productes als quals sapliquen les disposicions de lapartat 1, lletra b).
Article 347
Els estats membres es consulten entre ells a fi dadoptar de com acord les disposicions necessries per a evitar
que el funcionament del mercat interior resulti afectat per les mesures que un estat membre es pot veure obligat
a adoptar en cas de disturbis interns greus que alterin lordre pblic, en cas de guerra o de tensi internacional
greu que constitueixi una amenaa de guerra, o per a afrontar les obligacions contretes per aquest estat per al
manteniment de la pau i la seguretat internacional.
161
Article 348
Si algunes de les mesures adoptades en els casos a qu es refereixen els articles 346 i 347 tenen lefecte dalterar
les condicions de competncia en el mercat interior, la Comissi examina amb lestat interessat les condicions
dacord amb les quals aquestes mesures es poden adaptar a les normes establertes pels tractats.
Com a excepci al procediment que estableixen els articles 258 i 259, la Comissi o qualsevol estat membre
poden recrrer directament al Tribunal de Justcia si consideren que un altre estat membre fa un s abusiu de les
facultats a qu fan referncia els articles 346 i 347. El Tribunal de Justcia resol a porta tancada.
Article 349
(antic article 299, apartat 2, segon, tercer i quart pargrafs, TCE)
Tenint en compte la situaci social i econmica estructural de Guadeloupe, de la Guaiana Francesa, de

Martinica, de la Reuni, de Saint Barthlemy, de Saint Martin, de les Aores, de Madeira i de les illes Canries,
agreujada per la llunyania, per la insularitat, per la limitada superfcie, per un relleu i un clima difcils i per la
dependncia econmica amb relaci a un nombre redut de productes, i tenint present que la persistncia i la
combinaci daquests factors en perjudiquen greument el desenvolupament, el Consell, a proposta de la
Comissi i amb la consulta prvia al Parlament Europeu, adopta mesures especfiques destinades, en particular,
a fixar les condicions daplicaci dels tractats en aquestes regions, tamb pel que fa a les poltiques comunes. El
Consell, quan adopta aquestes mesures especfiques de conformitat amb un procediment legislatiu especial, es
pronuncia tamb a proposta de la Comissi i amb la consulta prvia al Parlament Europeu.
Les mesures a qu fa referncia el primer pargraf tenen particularment per objecte les poltiques duaneres i
comercials, la poltica fiscal, les zones franques, les poltiques en matria dagricultura i pesca, les condicions de
provement de matries primeres i de bns de consum essencials, els ajuts pblics i les condicions daccs als
fons estructurals i als programes horitzontals de la Uni.
El Consell adopta les mesures a qu fa referncia el primer pargraf tenint en compte les caracterstiques i les
exigncies especials de les regions ultraperifriques, sense posar en perill la integritat i la coherncia de
lordenament jurdic de la Uni, incls el mercat interior i les poltiques comunes.
Article 350
Les disposicions dels tractats no sn obstacle per a lexistncia i el perfeccionament de les unions regionals
entre Blgica i Luxemburg, ni tampoc entre Blgica, Luxemburg i els Pasos Baixos, en la mesura que els
objectius daquestes unions regionals no sassoleixin per laplicaci dels tractats.
Article 351
Les disposicions dels tractats no afecten els drets ni les obligacions que resulten de convenis subscrits abans de
l1 de gener de 1958, o, en el cas dels estats adherents, abans de la data dadhesi, entre un o diversos estats
membres, duna banda, i un o diversos estats tercers, de laltra.
En la mesura que aquests convenis siguin incompatibles amb els tractats, lestat membre o els estats membres de
qu es tracti han de recrrer a tots els mitjans adequats per a eliminar les incompatibilitats observades. Si cal, els
estats membres es presten ajuda mtua per a aconseguir aquest fi i adopten, si escau, una postura comuna.
En laplicaci dels convenis a qu fa referncia el primer pargraf, els estats membres tenen en compte que els
avantatges concedits en els tractats per cada estat membre sn part integrant de lestabliment de la Uni i estan,
162
per aix, inseparablement lligats a la creaci dinstitucions comunes, a latribuci de competncies a favor
daquestes institucions i a la concessi dels mateixos avantatges per part dels altres estats membres.
Article 352
1. Si es considera necessria, en el marc de les poltiques definides pels tractats, una acci de la Uni per a
assolir un dels objectius fixats pels tractats, i aquests no han establert els poders dactuaci necessaris a aquest
efecte, el Consell, pronunciant-se per unanimitat a proposta de la Comissi i amb laprovaci prvia del Parla-
ment Europeu, adopta les disposicions adequades. El Consell, quan adopta aquestes disposicions de conformitat
amb un procediment legislatiu especial, es pronuncia tamb per unanimitat, a proposta de la Comissi i amb
laprovaci prvia del Parlament Europeu.
2. La Comissi, en el marc del procediment de control del principi de subsidiarietat a qu fa referncia
larticle 5, apartat 3, del Tractat de la Uni Europea, atrau latenci dels parlaments nacionals sobre les propos-
tes que es basen en el present article.
3. Les mesures basades en aquest article no poden comportar lharmonitzaci de les disposicions legislatives
i reglamentries dels estats membres si els tractats exclouen aquesta harmonitzaci.
4. Aquest article no pot servir de base per a assolir objectius de lmbit de la poltica exterior i de seguretat
comuna i qualsevol acte adoptat dacord amb aquest article ha de respectar els lmits fixats per larticle 40, se-
gon pargraf, del Tractat de la Uni Europea.
Article 353
Larticle 48, apartat 7, del Tractat de la Uni Europea no saplica als articles segents:
article 311, tercer i quart pargrafs,
article 312, apartat 2, primer pargraf,
article 352, i
article 354.
Article 354
Als efectes de larticle 7 del Tractat de la Uni Europea, relatiu a la suspensi de determinats drets derivats de la
pertinena a la Uni, el membre del Consell Europeu o del Consell que representi lestat membre de qu es
tracti no participa en la votaci i aquest estat membre no es t en compte en el clcul de la tercera part o de les
quatre cinquenes parts dels estats membres que estableixen els apartats 1 i 2 de larticle esmentat. Labstenci
dels membres presents o representats no s obstacle per a adoptar les decisions que estableix lapartat 2 de
larticle esmentat.
Per a ladopci de les decisions que estableix larticle 7, apartats 3 i 4, del Tractat de la Uni Europea, la
majoria qualificada es defineix dacord amb larticle 238, apartat 3, lletra b), del present tractat.
Quan, arran duna decisi de suspensi del dret de vot adoptada de conformitat amb larticle 7, apartat 3, del
Tractat de la Uni Europea, el Consell es pronuncia, per majoria qualificada, en virtut duna de les disposicions
dels tractats, aquesta majoria qualificada es defineix dacord amb larticle 238, apartat 3, lletra b), del present
tractat o, si el Consell actua a proposta de la Comissi o de lalt representant de la Uni per a afers exteriors i
poltica de seguretat, dacord amb larticle 238, apartat 3, lletra a).
163
Als efectes de larticle 7 del Tractat de la Uni Europea, el Parlament Europeu es pronuncia per una majoria de
dos teros dels vots emesos que representin la majoria dels membres que el componen.
Article 355
(antic article 299, apartat 2, primer pargraf, i apartats 3 a 6, TCE)
A ms de les disposicions de larticle 52 del Tractat de la Uni Europea relatives a lmbit daplicaci territorial
dels tractats, sapliquen les disposicions segents:
1. Les disposicions dels tractats sn aplicables a Guadeloupe, la Guaiana Francesa, Martinica, la Reuni,
Saint Barthlemy, Saint Martin, les Aores, Madeira i les illes Canries, dacord amb larticle 349.
2. Els pasos i territoris dultramar la llista dels quals figura en lannex II estan sotmesos al rgim especial
dassociaci definit en la quarta part.
Els tractats no sapliquen als pasos i territoris dultramar no esmentats en la llista citada que mantinguin
relacions especials amb el Regne Unit de la Gran Bretanya i dIrlanda del Nord.
3. Les disposicions dels tractats sapliquen als territoris europeus les relacions exteriors dels quals sn as-
sumides per un estat membre.
4. Les disposicions dels tractats sapliquen a les illes land dacord amb les disposicions del Protocol nm.
2 de lActa relativa a les condicions dadhesi de la Repblica dustria, de la Repblica de Finlndia i del
Regne de Sucia.
5. Com a excepci al que disposen larticle 52 del Tractat de la Uni Europea i els apartats 1 a 4 del present
article:
a) els tractats no sapliquen a les illes Froe;
b) els tractats noms sapliquen a Akrotiri i Dhekelia, zones de sobirania del Regne Unit de la Gran Breta-
nya i dIrlanda del Nord a Xipre, en la mesura que calgui per a garantir el compliment de les disposicions
establertes pel Protocol relatiu a les zones de sobirania del Regne Unit de la Gran Bretanya i dIrlanda del
Nord a Xipre annexat a lActa relativa a les condicions dadhesi de la Repblica Txeca, la Repblica
dEstnia, la Repblica de Xipre, la Repblica de Letnia, la Repblica de Litunia, la Repblica
dHongria, la Repblica de Malta, la Repblica de Polnia, la Repblica dEslovnia i la Repblica Eslo-
vaca a la Uni Europea, i dacord amb el que disposa el dit protocol;
c) les disposicions dels tractats noms sn aplicables a les illes Anglonormandes i a lilla de Man en la me-
sura que calgui per a garantir laplicaci del rgim establert per a aquestes illes en el Tractat relatiu a
ladhesi de nous estats membres a la Comunitat Econmica Europea i a la Comunitat Europea de
lEnergia Atmica, signat el 22 de gener de 1972.
6. El Consell Europeu, per iniciativa de lestat membre concernit, pot adoptar una decisi que modifiqui
lestatut respecte a la Uni dalgun dels pasos o territoris danesos, francesos o neerlandesos a qu fan referncia
els apartats 1 i 2. El Consell Europeu es pronuncia per unanimitat, amb la consulta prvia a la Comissi.
Article 356
Aquest tractat es conclou per a un perode de temps illimitat.
164
Article 357
Aquest tractat ser ratificat per les altes parts contraents dacord amb les normes constitucionals respectives. Els
instruments de ratificaci seran dipositats davant del Govern de la Repblica Italiana.
Aquest tractat entrar en vigor el primer dia del mes segent al dipsit de linstrument de ratificaci pel darrer
estat signatari que compleixi aquesta formalitat. Tanmateix, si el dipsit t lloc menys de quinze dies abans del
comenament del mes segent, lentrada en vigor del tractat sajorna fins al primer dia del segon mes segent a
la data daquest dipsit.
Article 358
Les disposicions de larticle 55 del Tractat de la Uni Europea sn aplicables al present tractat.
PER DONAR-NE FE, els plenipotenciaris sotasignats subscriuen aquest tractat.
Fet a Roma, el vint-i-cinc de mar de mil nou-cents cinquanta-set.
(no es reprodueix la llista de signataris)
165
PROTOCOLS
TRACTATS DE LA UNI EUROPEA Protocols
PROTOCOL (NM. 1)
SOBRE EL PAPER DELS PARLAMENTS
NACIONALS EN LA UNI EUROPEA
LES ALTES PARTS CONTRAENTS,

RECORDANT que la manera com els parlaments nacionals exerceixen el control sobre llur govern pel que fa a
les activitats de la Uni Europea correspon a lorganitzaci i la prctica constitucionals prpies de cada estat
membre;
DESITJANT afavorir una participaci ms gran dels parlaments nacionals en les activitats de la Uni Europea i
reforar llur capacitat per a expressar llur punt de vista sobre els projectes dactes legislatius de la Uni Europea
i sobre altres qestions que els puguin interessar particularment,
HAN ACORDAT les disposicions segents, que sincorporen com a annex al Tractat de la Uni Europea, al
Tractat de funcionament de la Uni Europea i al Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de lEnergia
Atmica:
TTOL I
INFORMACIONS PER ALS PARLAMENTS NACIONALS
Article 1
Els documents de consulta de la Comissi (llibres verds, llibres blancs i comunicacions) sn tramesos
directament per la Comissi als parlaments nacionals quan es publiquen. La Comissi tamb tramet als
parlaments nacionals el programa legislatiu anual, i tamb qualsevol altre instrument de programaci legislativa
o destratgia poltica, al mateix temps que els tramet al Parlament Europeu i al Consell.
Article 2
Els projectes dactes legislatius adreats al Parlament Europeu i al Consell es trameten als parlaments nacionals.
Als efectes daquest protocol, sentn per projecte dacte legislatiu les proposicions de la Comissi, les
iniciatives dun grup destats membres, les iniciatives del Parlament Europeu, les peticions del Tribunal de
Justcia, les recomanacions del Banc Central Europeu i les peticions del Banc Europeu dInversions destinades a
ladopci dun acte legislatiu.
Els projectes dactes legislatius que procedeixen de la Comissi sn tramesos directament per la Comissi als
parlaments nacionals, al mateix temps que al Parlament Europeu i al Consell.
Els projectes dactes legislatius que procedeixen del Parlament Europeu sn tramesos directament pel Parlament
Europeu als parlaments nacionals.
Els projectes dactes legislatius que procedeixen dun grup destats membres, del Tribunal de Justcia, del Banc
Central Europeu o del Banc Europeu dInversions sn tramesos pel Consell als parlaments nacionals.
169
Article 3
Els parlaments nacionals poden adrear als presidents del Parlament Europeu, del Consell i de la Comissi un
dictamen motivat relatiu a la conformitat dun projecte dacte legislatiu al principi de subsidiarietat, segons el
procediment establert pel Protocol sobre laplicaci dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat.
Si el projecte dacte legislatiu prov dun grup destats membres, el president del Consell tramet el dictamen o
els dictmens motivats als governs daquests estats membres.
Si el projecte legislatiu prov del Tribunal de Justcia, del Banc Central Europeu o del Banc Europeu
dInversions, el president del Consell tramet el dictamen o els dictmens motivats a la instituci o a lrgan de
qu es tracti.
Article 4
Ha de transcrrer un termini de vuit setmanes entre el moment en qu un projecte dacte legislatiu es posa a
disposici dels parlaments nacionals en les llenges oficials de la Uni i la data en qu sinscriu en lordre del
dia provisional del Consell amb vista a la seva adopci o a ladopci duna posici en el marc dun procediment
legislatiu. Sestableixen excepcions per als casos durgncia, els motius de les quals sexposen en lacte o la
posici del Consell. Llevat dels casos urgents degudament motivats, no es pot constatar cap acord sobre un
projecte dacte legislatiu durant aquestes vuit setmanes. Llevat dels casos urgents degudament motivats, ha de
transcrrer un termini de deu dies entre la inscripci dun projecte dacte legislatiu en lordre del dia provisional
del Consell i ladopci duna posici.
Article 5
Els ordres del dia i els resultats de les sessions del Consell, incloses les actes de les sessions en el decurs de les
quals el Consell delibera sobre projectes dactes legislatius, es trameten directament als parlaments nacionals, al
mateix temps que als governs dels estats membres.
Article 6
Quan el Consell Europeu pretengui recrrer a larticle 48, apartat 7, primer o segon pargrafs, del Tractat de la
Uni Europea, els parlaments nacionals sn informats de la iniciativa del Consell Europeu com a mnim sis
mesos abans que sadopti una resoluci.
Article 7
El Tribunal de Comptes tramet a ttol informatiu el seu informe anual als parlaments nacionals, al mateix temps
que al Parlament Europeu i al Consell.
Article 8
Si el sistema parlamentari nacional no s unicameral, els articles 1 a 7 sapliquen a les cambres que el
componen.
170
TTOL II
COOPERACI INTERPARLAMENTRIA
Article 9
El Parlament Europeu i els parlaments nacionals defineixen conjuntament lorganitzaci i la promoci duna
cooperaci interparlamentria efica i regular en el si de la Uni.
Article 10
Una conferncia dels rgans parlamentaris especialitzats en els afers de la Uni pot sotmetre qualsevol
contribuci que consideri adequada a latenci del Parlament Europeu, del Consell i de la Comissi. Aquesta
conferncia promou, a ms, lintercanvi dinformacions i de millors prctiques entre els parlaments nacionals i
el Parlament Europeu, i tamb entre llurs comissions especialitzades. Tamb pot organitzar conferncies
interparlamentries sobre temes especfics, particularment per a debatre qestions de poltica exterior i de
seguretat comuna, inclosa la poltica comuna de seguretat i defensa. Les contribucions de la conferncia no
vinculen els parlaments nacionals ni prejutgen llur posici.
171
PROTOCOL (NM. 2)
SOBRE LAPLICACI DELS PRINCIPIS
DE SUBSIDIARIETAT I DE PROPORCIONALITAT

DESITJANT que les resolucions es prenguin al ms a prop possible dels ciutadans de la Uni;
DETERMINADES a fixar les condicions daplicaci dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat a qu
fa referncia larticle 5 del Tractat de la Uni Europea, i a establir un sistema de control de laplicaci daquests
principis,
HAN ACORDAT les disposicions segents, que sincorporen com a annex al Tractat de la Uni Europea i al
Tractat de funcionament de la Uni Europea:
Article 1
Cada instituci vetlla de manera continuada per lobservana dels principis de subsidiarietat i de
proporcionalitat definits per larticle 5 del Tractat de la Uni Europea.
Article 2
Abans de proposar un acte legislatiu, la Comissi duu a terme mplies consultes. Aquestes consultes han de
tenir en compte, si escau, la dimensi regional i local de les accions projectades. En cas durgncia excepcional,
la Comissi no fa aquestes consultes. La Comissi motiva la seva decisi en la proposta.
Article 3
Als efectes daquest protocol, sentn per projecte dacte legislatiu les proposicions de la Comissi, les
iniciatives dun grup destats membres, les iniciatives del Parlament Europeu, les peticions del Tribunal de
Justcia, les recomanacions del Banc Central Europeu i les peticions del Banc Europeu dInversions destinades a
ladopci dun acte legislatiu.
Article 4
La Comissi tramet els seus projectes dactes legislatius, i tamb els seus projectes modificats, als parlaments
nacionals al mateix temps que al legislador de la Uni.
El Parlament Europeu tramet els seus projectes dactes legislatius, i tamb els seus projectes modificats, als
parlaments nacionals.
El Consell tramet els projectes dactes legislatius que provenen dun grup destats membres, del Tribunal de
Justcia, del Banc Central Europeu o del Banc Europeu dInversions, i tamb els projectes modificats, als
parlaments nacionals.
172
Quan han estat adoptades, el Parlament Europeu tramet les seves resolucions legislatives i el Consell les seves
posicions als parlaments nacionals.
Article 5
Els projectes dactes legislatius sn motivats amb relaci als principis de subsidiarietat i de proporcionalitat.
Qualsevol projecte dacte legislatiu ha dincloure una fitxa amb elements que permetin apreciar lobservana
dels principis de subsidiarietat i de proporcionalitat. Aquesta fitxa ha dincloure elements que permetin avaluar
limpacte financer i, si es tracta duna directiva, les implicacions sobre la reglamentaci que han de posar en
prctica els estats membres, incloent-hi, si escau, la legislaci regional. Les raons que permeten concloure que
un objectiu de la Uni es pot assolir millor en lmbit daquesta es basen en indicadors qualitatius i, sempre que
sigui possible, quantitatius. Els projectes dactes legislatius tenen en compte la necessitat de procurar que
qualsevol crrega, financera o administrativa, que recaigui en la Uni, en els governs nacionals, en les
administracions regionals o locals, en els operadors econmics i en els ciutadans sigui al menys elevada possible
i proporcionada a lobjectiu que es vol assolir.
Article 6
Qualsevol parlament nacional o qualsevol cambra dun daquests parlaments pot, en un termini de vuit setmanes
a comptar de la data de tramesa dun projecte dacte legislatiu en les llenges oficials de la Uni, adrear als
presidents del Parlament Europeu, del Consell i de la Comissi un dictamen motivat que exposi les raons per les
quals considera que el projecte en qesti no sajusta al principi de subsidiarietat. Correspon a cada parlament
nacional o a cada cambra dun parlament nacional consultar, si escau, els parlaments regionals amb poders
legislatius.
Si el projecte dacte legislatiu prov dun grup destats membres, el president del Consell tramet el dictamen als
governs daquests estats membres.
Si el projecte dacte legislatiu prov del Tribunal de Justcia, del Banc Central Europeu o del Banc Europeu
dInversions, el president del Consell tramet el dictamen a la instituci o a lrgan de qu es tracti.
Article 7
1. El Parlament Europeu, el Consell i la Comissi, i tamb, si escau, el grup destats membres, el Tribunal
de Justcia, el Banc Central Europeu o el Banc Europeu dInversions, si el projecte dacte legislatiu prov dells,
tenen en compte els dictmens motivats adreats pels parlaments nacionals o per una cambra dun daquests
parlaments.
Cada parlament nacional disposa de dos vots, repartits en funci del sistema parlamentari nacional. En un
sistema parlamentari nacional bicameral, cadascuna de les dues cambres disposa dun vot.
2. En el cas que els dictmens motivats sobre la manca dobservana, per part dun projecte dacte legislatiu,
del principi de subsidiarietat representin com a mnim un ter del conjunt dels vots atributs als parlaments naci-
onals de conformitat amb el segon pargraf de lapartat 1, el projecte sha de tornar a examinar. Aquest llindar
s dun quart quan es tracta dun projecte dacte legislatiu presentat en virtut de larticle 76 del Tractat de funci-
onament de la Uni Europea, relatiu a lespai de llibertat, seguretat i justcia.
Un cop fet el nou examen, la Comissi o, si escau, el grup destats membres, el Parlament Europeu, el Tribunal
de Justcia, el Banc Central Europeu o el Banc Europeu dInversions, si el projecte dacte legislatiu prov dells,
pot decidir mantenir el projecte, modificar-lo o retirar-lo. Aquesta resoluci ha dsser motivada.
3. Aix mateix, en el marc del procediment legislatiu ordinari, en el cas que els dictmens motivats sobre la
manca dobservana, per part duna proposici dacte legislatiu, del principi de subsidiarietat representin, com a
mnim, una majoria simple dels vots atributs als parlaments nacionals de conformitat amb el segon pargraf de
173
lapartat 1, la proposici sha de tornar a examinar. Un cop fet el nou examen, la Comissi pot decidir mantenir
la proposici, modificar-la o retirar-la.
Si escull de mantenir-la, la Comissi, en un dictamen motivat, ha de justificar la ra per la qual considera que la
proposici s conforme al principi de subsidiarietat. Aquest dictamen motivat, i els dictmens motivats dels
parlaments nacionals, hauran dsser sotmesos al legislador de la Uni a fi que siguin presos en consideraci en
el marc del procediment:
a) abans dacabar la primera lectura, el legislador (el Parlament Europeu i el Consell) examina si la proposi-
ci legislativa s compatible amb el principi de subsidiarietat, tenint en compte en particular els motius invocats
i compartits per la majoria dels parlaments nacionals, i tamb el dictamen motivat de la Comissi;
b) si, en virtut duna majoria del 55% dels membres del Consell o duna majoria dels sufragis expressats en
el Parlament Europeu, el legislador considera que la proposici no s compatible amb el principi de subsidiarie-
tat, lexamen de la proposici legislativa es desestima.
Article 8
El Tribunal de Justcia de la Uni Europea s competent per a pronunciar-se sobre els recursos per violaci del
principi de subsidiarietat per un acte legislatiu que siguin interposats per un estat membre dacord amb les
modalitats establertes per larticle 263 del Tractat de funcionament de la Uni Europea o que siguin tramesos
per aquest estat, de conformitat amb el seu ordenament jurdic, en nom del seu parlament nacional o duna
cambra daquest parlament.
De conformitat amb les modalitats establertes per larticle esmentat, el Comit de les Regions tamb pot
interposar recursos contra actes legislatius per a ladopci dels quals el Tractat de funcionament de la Uni
Europea estableixi una consulta.
Article 9
La Comissi presenta cada any al Consell Europeu, al Parlament Europeu, al Consell i als parlaments nacionals
un informe sobre laplicaci de larticle 5 del Tractat de la Uni Europea. Aquest informe anual tamb es tramet
al Comit Econmic i Social i al Comit de les Regions.
174
PROTOCOL (NM. 3)
SOBRE LESTATUT DEL TRIBUNAL
DE JUSTCIA DE LA UNI EUROPEA

DESITJANT establir lestatut del Tribunal de Justcia de la Uni Europea a qu fa referncia larticle 281 del
Tractat de funcionament de la Uni Europea,
Atmica:
Article 1
El Tribunal de Justcia de la Uni Europea s constitut i exerceix les seves funcions de conformitat amb les
disposicions dels tractats, del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de lEnergia Atmica (Tractat CEEA)
i daquest estatut.
TTOL I
ESTATUT DELS JUTGES I DELS ADVOCATS GENERALS
Article 2
Qualsevol jutge, abans dentrar en funcions, jura davant del Tribunal de Justcia, en sessi pblica, que exercir
les seves funcions amb absoluta imparcialitat i amb plena conscincia i que no divulgar el secret de les
deliberacions.
Article 3
Els jutges gaudeixen dimmunitat de jurisdicci. Pel que fa als actes que duen a terme amb carcter oficial,
incloses llurs manifestacions orals i escrites, es continuen beneficiant de la immunitat desprs que han cessat
llurs funcions.
El Tribunal de Justcia, en ple, pot aixecar la immunitat. Quan la resoluci recau en un membre del Tribunal
General o dun tribunal especialitzat, el Tribunal de Justcia decideix amb la consulta prvia al tribunal que de
qu es tracti.
En el cas que, havent-se aixecat la immunitat, semprengui una acci penal contra un jutge, aquest noms pot
sser jutjat, en cada estat membre, per lorganisme competent per a jutjar els magistrats de lrgan jurisdiccional
suprem nacional.
175
Els articles 11 a 14 i larticle 17 del Protocol sobre els privilegis i les immunitats de la Uni Europea sn
aplicables als jutges, als advocats generals, al secretari i als ponents adjunts del Tribunal de Justcia de la Uni
Europea, sens perjudici de les disposicions relatives a la immunitat de jurisdicci dels jutges que figuren en els
pargrafs precedents.
Article 4
Els jutges no poden exercir cap funci poltica o administrativa.

Els jutges, llevat de les autoritzacions acordades a ttol excepcional pel Consell, pronunciant-se per majoria
simple, no poden exercir cap activitat professional, remunerada o no.
En el moment dassumir llurs funcions, els jutges es comprometen solemnement a respectar, mentre durin llurs
funcions i desprs que aquestes cessin, les obligacions que deriven de llur crrec, particularment els deures
dhonestedat i de discreci pel que fa a lacceptaci, desprs de cessar en el crrec, de certes funcions o de certs
beneficis.
En cas de dubte, el Tribunal de Justcia decideix. Quan la resoluci concerneix un membre del Tribunal General
o dun tribunal especialitzat, el Tribunal de Justcia decideix amb la consulta prvia al tribunal de qu es tracti.
Article 5
A banda dels casos de renovaci regular i de defunci, els jutges cessen individualment en el crrec per dimissi.
En cas de dimissi dun jutge, la carta de dimissi sadrea al president del Tribunal de Justcia perqu la
trameti al president del Consell. Aquesta darrera notificaci determina la vacana del crrec.
Llevat dels casos en qu sigui aplicable larticle 6, els jutges continuen en el crrec fins a lentrada en funcions
de llurs successors.
Article 6
Els jutges noms poden sser rellevats de llurs funcions o privats de llur dret a pensi o de qualsevol altre
benefici substitutiu quan, segons el judici unnime dels jutges i dels advocats generals del Tribunal de Justcia,
ja no reuneixin les condicions requerides o incompleixin les obligacions que deriven de llur crrec. Linteressat
no pren part en aquestes deliberacions. Quan linteressat sigui un membre del Tribunal General o dun tribunal
especialitzat, el Tribunal de Justcia decideix amb la consulta prvia al tribunal de qu es tracti.
El secretari comunica la resoluci del Tribunal de Justcia als presidents del Parlament Europeu i de la Comissi
i la notifica al president del Consell.
Si es tracta duna resoluci que relleva un jutge de les seves funcions, aquesta darrera notificaci determina la
vacana del crrec.
Article 7
Els jutges les funcions dels quals cessen abans de lexpiraci de llur mandat sn substituts pel temps que falti
per a finir aquest mandat.
176
Article 8
Les disposicions dels articles 2 a 7 sn aplicables als advocats generals.
TTOL II
ORGANITZACI DEL TRIBUNAL DE JUSTCIA
Article 9
La renovaci parcial dels jutges, que t lloc cada tres anys, afecta catorze i tretze jutges alternativament.
La renovaci parcial dels advocats generals, que t lloc cada tres anys, afecta quatre advocats generals cada
vegada.
Article 10
El secretari jura davant del Tribunal de Justcia que exercir les seves funcions amb absoluta imparcialitat i amb
plena conscincia i que no divulgar el secret de les deliberacions.
Article 11
El Tribunal de Justcia socupa de la substituci del secretari en cas dimpediment daquest.
Article 12
A fi de garantir el funcionament del Tribunal de Justcia, shi adscriuen funcionaris i altres agents, que depenen
del secretari sota lautoritat del president.
Article 13
El Parlament Europeu i el Consell, a petici del Tribunal de Justcia, poden establir, pronunciant-se de
conformitat amb el procediment legislatiu ordinari, el nomenament de ponents adjunts i establir-ne lestatut. Els
ponents adjunts poden sser cridats, en les condicions que determini el reglament de procediment, a participar
en la instrucci de les causes sotmeses al Tribunal de Justcia i a collaborar amb el jutge ponent.
Els ponents adjunts, elegits dentre persones que ofereixin garanties absolutes dindependncia i tinguin la
competncia jurdica necessria, sn nomenats pel Consell, per majoria simple. Els ponents adjunts juren davant
del Tribunal de Justcia que exerciran llurs funcions amb absoluta imparcialitat i amb plena conscincia i que no
divulgaran el secret de les deliberacions.
Article 14
Els jutges, els advocats generals i el secretari han de residir a la poblaci en qu el Tribunal de Justcia t la seu.
177
Article 15
El Tribunal de Justcia funciona de manera permanent. El Tribunal de Justcia determina la durada de les
vacances judicials, tenint en compte les necessitats del servei.
Article 16
El Tribunal de Justcia constitueix sales de tres i de cinc jutges. Els jutges elegeixen dentre ells els presidents de
les sales. Els presidents de les sales de cinc jutges selegeixen per a un perode de tres anys. Llur mandat s
renovable una vegada.
La gran sala s composta per tretze jutges. s presidida pel president del Tribunal de Justcia. Tamb formen
part de la gran sala els presidents de les sales de cinc jutges i altres jutges designats en les condicions establertes
pel reglament de procediment.
El Tribunal de Justcia actua en gran sala quan ho demana un estat membre o una instituci de la Uni que sigui
part en la causa.
El Tribunal de Justcia actua en ple quan se li sotmet una causa en aplicaci de larticle 228, apartat 2, de
larticle 245, apartat 2, de larticle 247 o de larticle 286, apartat 6, del Tractat de funcionament de la Uni
Europea.
Aix mateix, quan consideri que una causa de qu coneix t una importncia excepcional, el Tribunal de Justcia
pot decidir, havent escoltat ladvocat general, de remetre-la al ple.
Article 17
El Tribunal de Justcia noms pot deliberar vlidament en nombre senar.

Les deliberacions de les sales compostes per tres o cinc jutges noms sn vlides si sn preses per tres jutges.
Les deliberacions de la gran sala noms sn vlides si hi ha nou jutges presents.
Les deliberacions del Tribunal de Justcia en ple noms sn vlides si hi ha quinze jutges presents.
En cas dimpediment dun dels jutges que componen una sala, es pot recrrer a un jutge que formi part duna
altra sala en les condicions determinades pel reglament de procediment.
Article 18
Els jutges i els advocats generals no poden participar en la resoluci de causes en les quals han intervingut
anteriorment en qualitat dagent, dassessor o dadvocat duna de les parts, o respecte a les qual han estat cridats
a pronunciar-se com a membres dun tribunal, duna comissi dinvestigaci o a qualsevol altre ttol.
Si, per una ra especial, un jutge o un advocat general considera que no pot participar en el judici o en lexamen duna
causa determinada, ninforma el president. Si el president considera que un jutge o un advocat general, per un motiu
especial, no ha de participar o presentar conclusions en una causa determinada, nadverteix linteressat.
En cas de dificultat en laplicaci daquest article, el Tribunal de Justcia pren una decisi.
Una part no pot invocar la nacionalitat dun jutge o labsncia en el Tribunal de Justcia o en una de les seves
sales dun jutge de la seva nacionalitat per a demanar la modificaci de la composici del Tribunal de Justcia o
duna de les seves sales.
178
TTOL III
PROCEDIMENT DAVANT DEL TRIBUNAL DE JUSTCIA
Article 19
Els estats membres i les institucions de la Uni sn representats davant del Tribunal de Justcia per un agent
nomenat per a cada causa; lagent pot sser assistit per un assessor o un advocat.
Els estats que sn part en lAcord sobre lEspai Econmic Europeu altres que els estats membres, i tamb
lautoritat de vigilncia de lAELC establerta pel dit acord, estan representats de la mateixa manera.
Les altres parts han dsser representades per un advocat.
Noms un advocat habilitat per a exercir davant dun rgan jurisdiccional dun estat membre o dun altre estat
que sigui part contraent de lAcord sobre lEspai Econmic Europeu pot representar o assistir una part davant
del Tribunal de Justcia.
Els agents, els assessors i els advocats que compareixen davant del Tribunal de Justcia gaudeixen dels drets i de
les garanties necessries per a lexercici independent de llurs funcions, en les condicions que determini el
reglament de procediment.
El Tribunal de Justcia, respecte als assessors i advocats que es presentin davant seu, gaudeix dels poders normalment
reconeguts en la matria als jutjats i tribunals, en les condicions que es determinin en el mateix reglament.
Els professors ciutadans dels estats membres la legislaci dels quals els reconegui el dret dsser part en un procs
judicial gaudeixen davant del Tribunal de Justcia dels drets reconeguts per aquest article als advocats.
Article 20
El procediment davant del Tribunal de Justcia comporta dues fases: una descrita i una altra doral.
El procediment escrit consisteix en la notificaci a les parts, i tamb a les institucions de la Uni els actes de les quals
simpugnin, de les demandes, allegacions, defenses i observacions i, eventualment, de les rpliques, i tamb de
qualsevol altre paper o document de suport o de llurs cpies certificades conformes.
Les notificacions es fan sota la responsabilitat del secretari en lordre i en els terminis establerts pel reglament de procediment.
El procediment oral comprn la lectura de linforme presentat pel jutge ponent, laudincia pel Tribunal de Justcia dels
agents, assessors i advocats i les conclusions de ladvocat general i, si escau, laudici de testimonis i experts.
El Tribunal de Justcia, si considera que la causa no planteja cap qesti de dret nova, pot decidir, un cop
escoltat ladvocat general, que la causa es jutgi sense conclusions de ladvocat general.
Article 21
El Tribunal de Justcia actua a partir duna demanda adreada al secretari. La demanda ha de contenir el nom i
el domicili del demandant i la qualitat del signant, el nom de la part o les parts contra les quals sinterposa la
demanda, lobjecte del litigi, les pretensions i una exposici sumria dels motius invocats.
La demanda ha danar acompanyada, si escau, de lacte del qual se sollicita lanullaci o, en la hiptesi de
larticle 265 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, dun document que certifiqui la data del
requeriment establert pel dit article. Si no shan adjuntat aquests documents a la demanda, el secretari convida
linteressat a presentar-los en un termini raonable, sense que es pugui oposar cap preclusi en cas que es
regularitzi la situaci processual un cop hagi finit el termini per a recrrer.
179
Article 22
En els casos a qu es refereix larticle 18 del tractat CEEA, el Tribunal de Justcia actua a partir dun recurs
adreat al secretari. El recurs ha de contenir la indicaci del nom i del domicili del demandant i la qualitat del
signant, la indicaci de la resoluci contra la qual sha interposat el recurs, la indicaci de les parts litigants,
lobjecte del litigi, les conclusions i una exposici sumria dels motius invocats.
El recurs sha dacompanyar duna cpia conforme de la resoluci del comit darbitratge que simpugna.
Si el Tribunal de Justcia rebutja el recurs, la resoluci del comit darbitratge esdev definitiva.
Si el Tribunal de Justcia anulla la resoluci del comit darbitratge, el procediment es pot reprendre, si escau,
per iniciativa duna de les parts en el procs, davant del comit darbitratge. Aquest sha dajustar a les
qestions de dret decretades pel Tribunal de Justcia.
Article 23
En els casos a qu fa referncia larticle 267 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, la resoluci de lrgan
jurisdiccional nacional que suspn el procediment i sotmet la causa al Tribunal de Justcia s notificada a aquest per
iniciativa del dit rgan jurisdiccional. A continuaci, el secretari del Tribunal de Justcia notifica aquesta resoluci a les
parts litigants, als estats membres i a la Comissi, i tamb a la instituci, lrgan o lorganisme de la Uni que ha adoptat
lacte la validesa o interpretaci del qual es qestiona.
En el termini de dos mesos a comptar daquesta darrera notificaci, les parts, els estats membres, la Comissi i, si escau,
la instituci, lrgan o lorganisme de la Uni que hagi adoptat lacte la validesa o interpretaci del qual es qestiona
tenen dret a presentar davant del Tribunal de Justcia allegacions o observacions escrites.
En els casos a qu fa referncia larticle 267 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, el secretari del Tribunal de
Justcia notifica la resoluci de lrgan jurisdiccional nacional als estats que sn part en lAcord sobre lEspai Econmic
Europeu altres que els estats membres, i a lautoritat de vigilncia de lAELC establerta pel dit acord, els quals, en el
termini de dos mesos a comptar de la notificaci i sempre que en sigui afectat un dels mbits daplicaci daquest acord,
poden presentar al Tribunal de Justcia allegacions o observacions escrites.
Quan un acord referent a un mbit determinat, concls pel Consell i un o diversos estats tercers, atribueixi a
aquests la facultat de presentar allegacions o observacions escrites en el cas que un rgan jurisdiccional dun
estat membre sotmeti al Tribunal de Justcia una qesti prejudicial que afecti lmbit daplicaci daquest
acord, la resoluci de lrgan jurisdiccional nacional que plantegi aquesta qesti es notifica tamb als estats
tercers concernits, els quals poden presentar al Tribunal de Justcia allegacions o observacions escrites en el
termini de dos mesos a comptar daquesta notificaci.
Article 23 bis1
El reglament de procediment pot establir un procediment accelerat i, per a les remissions prejudicials relatives a
lespai de llibertat, seguretat i justcia, un procediment durgncia.
Aquests procediments poden establir, per a la presentaci de les allegacions o observacions escrites, un termini
ms breu que el que estableix larticle 23 i, com a excepci a larticle 20, quart pargraf, labsncia de
conclusions de ladvocat general.
El procediment durgncia pot establir, a ms, la limitaci de lautoritzaci atorgada a les parts i als altres
interessats a qu fa referncia larticle 23 per a presentar allegacions o observacions escrites i, en casos
dextrema urgncia, lomissi de la fase escrita del procediment.
1
Article introdut per la Decisi 2008/79/CE, Euratom (DO L 24, del 29 de gener de 2008, p. 42).
180
Article 24
El Tribunal de Justcia pot demanar a les parts que presentin tots els documents i facilitin totes les informacions
que consideri convenients. Si shi neguen, ho fa constar en acta.
El Tribunal de Justcia tamb pot demanar als estats membres i a les institucions, els rgans o els organismes
que no sn part en la causa totes les informacions que consideri necessries per a les finalitats del procs.
Article 25
El Tribunal de Justcia pot encarregar, en qualsevol moment, un informe pericial a qualsevol persona, cos,
oficina, comissi o rgan.
Article 26
Es poden escoltar testimonis en les condicions determinades pel reglament de procediment.
Article 27
El Tribunal de Justcia gaudeix, respecte als testimonis que no compareixen, dels poders generalment reconeguts
en aquesta matria als jutjats i als tribunals i pot imposar sancions pecuniries, en les condicions establertes pel
reglament de procediment.
Article 28
Es poden escoltar testimonis i experts sota jurament segons la frmula determinada pel reglament de
procediment o seguint les modalitats establertes per la legislaci nacional del testimoni o de lexpert.
Article 29
El Tribunal de Justcia pot ordenar que un testimoni o un expert sigui escoltat per lautoritat judicial del seu
domicili.
Aquest manament sadrea, perqu sigui executat, a lautoritat judicial competent, en les condicions establertes
pel reglament de procediment. Els documents que resultin de lexecuci de la comissi rogatria es remeten al
Tribunal de Justcia en les mateixes condicions.
El Tribunal de Justcia es fa crrec de les despeses, sens perjudici de carregar-les, si escau, a les parts.
Article 30
Cada estat membre considera qualsevol violaci del jurament per part dels testimonis i experts com un delicte
coms davant dun tribunal nacional amb jurisdicci en matria civil. Amb la denncia prvia del Tribunal de
Justcia, lestat de qu es tracti persegueix els autors daquest delicte davant de lrgan jurisdiccional nacional
competent.
181
Article 31
Laudincia s pblica, llevat que el Tribunal de Justcia ho decideixi altrament, dofici o a instncia de part, per
motius greus.
Article 32
En el transcurs dels debats, el Tribunal de Justcia pot interrogar els experts i els testimonis, i tamb les mateixes
parts. Tanmateix, aquestes noms poden sser part per mitj de llur representant.
Article 33
De cada audincia saixeca una acta signada pel president i el secretari.
Article 34
El president determina el torn de les audincies.
Article 35
Les deliberacions del Tribunal de Justcia sn i romanen secretes.
Article 36
Les sentncies sn motivades i esmenten els noms dels jutges que han deliberat.
Article 37
Les sentncies sn signades pel president i pel secretari i es llegeixen en sessi pblica.
Article 38
El Tribunal de Justcia decideix sobre les costes.
Article 39
El president del Tribunal de Justcia, per mitj dun procediment abreujat al qual, en all que calgui, no
sapliquen algunes de les normes contingudes en aquest estatut i que es regula en el reglament de procediment,
pot decidir sobre les conclusions que tinguin per objecte la suspensi establerta per larticle 278 del Tractat de
funcionament de la Uni Europea i per larticle 157 del Tractat CEEA, la concessi de mesures provisionals de
conformitat amb larticle 279 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, o la suspensi de lexecuci
forosa de conformitat amb larticle 299, quart pargraf, del Tractat de funcionament de la Uni Europea o amb
larticle 164, tercer pargraf, del Tractat CEEA.
182
En cas dimpediment, el president s substitut per un altre jutge en les condicions que determini el reglament de
procediment.
La resoluci del president o del seu substitut t carcter provisional i no prejutja de cap manera la decisi del
Tribunal de Justcia sobre la causa.
Article 40
Els estats membres i les institucions de la Uni poden intervenir en els litigis sotmesos al Tribunal de Justcia.
Els rgans i organismes de la Uni i qualsevol altra persona tenen el mateix dret, si poden justificar un inters
en la soluci del litigi sotms al Tribunal de Justcia. Les persones fsiques o jurdiques no poden intervenir en
les causes entre estats membres, entre institucions de la Uni, o entre estats membres, duna banda, i institucions
de la Uni, de laltra.
Sens perjudici del segon pargraf, els estats que sn part de lAcord sobre lEspai Econmic Europeu altres que
els estats membres, i tamb lautoritat de vigilncia de lAELC establerta per aquest acord, poden intervenir en
els litigis sotmesos al Tribunal de Justcia si aquests afecten un dels mbits daplicaci del dit acord.
Les conclusions de la petici dintervenci noms poden tenir com a objecte donar suport a les conclusions
duna de les parts.
Article 41
Quan la part demandada, degudament citada, sabst de contestar per escrit la demanda, se li dicta sentncia en
rebellia. La sentncia es pot impugnar en el termini dun mes a comptar de la data de notificaci. Llevat duna
resoluci contrria del Tribunal de Justcia, la impugnaci no suspn lexecuci de la sentncia dictada en
rebellia.
Article 42
Els estats membres, les institucions, els rgans o els organismes de la Uni i qualsevol altra persona fsica o
jurdica poden, en els casos i en les condicions que es determinin en el reglament de procediment, interposar
terceria contra les sentncies dictades, sense haver estat cridats a comparixer, si aquestes sentncies
perjudiquen llurs drets.
Article 43
En cas de dificultat sobre el sentit i labast duna sentncia, correspon al Tribunal de Justcia dinterpretar-la, a
instncia de part o duna instituci de la Uni que justifiqui que hi t un inters.
Article 44
La revisi de la sentncia noms es pot demanar al Tribunal de Justcia amb motiu del descobriment dun fet
que pugui tenir una influncia decisiva i que, abans que es pronuncis la sentncia, era desconegut pel Tribunal
de Justcia i per la part que demana la revisi.
El procediment de revisi sinicia amb una sentncia del Tribunal de Justcia en qu es constata expressament
lexistncia dun fet nou, al qual es reconeix el carcter que propicia la revisi i per la qual cosa es declara
admissible la demanda.
183
No es pot formular cap demanda de revisi desprs dun termini de deu anys a comptar de la data de la
sentncia.
Article 45
El reglament de procediment estableix terminis per raons de la distncia.

No es pot presentar preclusi per finiment dels terminis quan linteressat demostri lexistncia dun cas fortut o
de fora major.
Article 46
Les accions contra la Uni en matria de responsabilitat extracontractual prescriuen al cap de cinc anys dhaver-
se produt el fet que les va motivar. La prescripci sinterromp per mitj duna demanda presentada davant del
Tribunal de Justcia o per mitj duna reclamaci prvia, que el damnificat pot adrear a la instituci competent
de la Uni. En aquest darrer cas, la demanda sha de presentar en el termini de dos mesos establert per larticle
263 del Tractat de funcionament de la Uni Europea; si escau, sapliquen les disposicions de larticle 265, segon
pargraf, del Tractat de funcionament de la Uni Europea.
El present article tamb saplica a les accions contra el Banc Central Europeu en matria de responsabilitat
extracontractual.
TTOL IV
EL TRIBUNAL GENERAL
Article 47
Larticle 9, primer pargraf, els articles 14 i 15, larticle 17, primer, segon, quart i cinqu pargrafs, i larticle 18
sapliquen al Tribunal General i als seus membres.
Larticle 3, quart pargraf, i els articles 10, 11 i 14 sapliquen, mutatis mutandis, al secretari del Tribunal
General.
Article 48
El Tribunal General es compon de vint-i-set jutges.
Article 49
Els membres del Tribunal General poden sser cridats a exercir les funcions dadvocat general.
La funci de ladvocat general s presentar pblicament, amb total imparcialitat i independncia, conclusions
motivades sobre determinades causes sotmeses al Tribunal General, amb la finalitat dassistir-lo en
lacompliment de la seva missi.
Els criteris de selecci de les causes, i tamb les modalitats de designaci dels advocats generals, sestableixen
en el reglament de procediment del Tribunal General.
184
El membre del Tribunal General que s cridat a exercir la funci dadvocat general en una causa no pot prendre
part en la resoluci daquesta causa.
Article 50
El Tribunal General actua en sales, compostes per tres o cinc jutges. Els jutges elegeixen dentre ells els
presidents de les sales. Els presidents de les sales de cinc jutges selegeixen per a un perode de tres anys. Llur
mandat s renovable una vegada.
El reglament de procediment determina la composici de les sales i latribuci de les causes a aquestes sales. En
alguns casos, determinats pel reglament de procediment, el Tribunal General pot actuar en ple o com a rgan
unipersonal.
El reglament de procediment tamb pot disposar que el Tribunal General actu en gran sala, en els casos i les
condicions que determini.
Article 51
Com a excepci al que estableix larticle 256, apartat 1, del Tractat de funcionament de la Uni Europea, es
reserven al Tribunal de Justcia els recursos establerts pels articles 263 i 265 del Tractat de funcionament de la
Uni Europea interposats per un estat membre i adreats:
a) contra un acte o una abstenci de pronunciament del Parlament Europeu o del Consell, o daquestes dues
institucions pronunciant-se conjuntament, llevat de:
les decisions preses pel Consell en virtut de larticle 108, apartat 2, tercer pargraf, del Tractat de
funcionament de la Uni Europea;
els actes del Consell adoptats en virtut dun reglament del Consell relatiu a les mesures de protec-
ci comercial en els termes de larticle 207 del Tractat de funcionament de la Uni Europea;
els actes del Consell per mitj dels quals aquest exerceix competncies dexecuci de conformitat
amb larticle 291, apartat 2, del Tractat de funcionament de la Uni Europea.
b) contra un acte o una abstenci de pronunciament de la Comissi en els termes de larticle 331, apartat 1,
del Tractat de funcionament de la Uni Europea.
Tamb es reserven per al Tribunal General els recursos a qu fan referncia els mateixos articles que hagi
interposat una instituci de la Uni contra un acte o una abstenci de pronunciament del Parlament Europeu, del
Consell, daquestes dues institucions pronunciant-se conjuntament o de la Comissi, o una instituci de la Uni
contra un acte o una abstenci de pronunciament del Banc Central Europeu.
Article 52
El president del Tribunal de Justcia i el president del Tribunal General fixen de com acord les modalitats
segons les quals funcionaris i altres agents vinculats al Tribunal de Justcia presten llur servei en el Tribunal
General per garantir-ne el funcionament. Certs funcionaris o altres agents depenen del secretari del Tribunal
General sota lautoritat del president del Tribunal General.
Article 53
El procediment davant del Tribunal General es regeix pel ttol III.
185
El procediment davant del Tribunal General es concreta i es completa, en cas de necessitat, pel seu reglament de
procediment. El reglament de procediment pot establir excepcions a larticle 40, quart apartat, i a larticle 41, a
fi de tenir en compte les especificitats dels contenciosos relatius a lmbit de la propietat intellectual.
Com a excepci a larticle 20, quart pargraf, ladvocat general pot presentar les seves conclusions motivades
per escrit.
Article 54
Quan un recurs o un altre acte processal adreat al Tribunal General es presenta per error al secretari del
Tribunal de Justcia, aquest el tramet immediatament al secretari del Tribunal General; aix mateix, quan un
recurs o un altre acte processal adreat al Tribunal de Justcia es presenta per error al secretari del Tribunal
General, aquest el tramet immediatament al secretari del Tribunal de Justcia.
Si el Tribunal General constata que no s competent per a conixer dun recurs perqu s de la competncia del
Tribunal de Justcia, remet la causa a aquest Tribunal. Aix mateix, si el Tribunal de Justcia considera que un
recurs s de la competncia del Tribunal General, remet la causa a aquest tribunal, que en aquest cas no pot
declinar-ne la competncia.
Quan se sotmeten al Tribunal de Justcia i al Tribunal General causes que tenen el mateix objecte o que
plantegen la mateixa qesti dinterpretaci o que qestionen la validesa del mateix acte, el Tribunal General,
amb laudincia prvia de les parts, pot suspendre les seves actuacions fins que el Tribunal de Justcia dicti
sentncia o, si es tracta de recursos interposats en virtut de larticle 263 del Tractat de funcionament de la Uni
Europea, declinar la seva competncia a fi que el Tribunal de Justcia es pugui pronunciar sobre aquests
recursos. En les mateixes condicions, el Tribunal de Justcia tamb pot decidir de suspendre el procediment del
qual conegui; en aquest cas, el procediment continua davant del Tribunal General.
Si un estat membre i una instituci de la Uni impugnen el mateix acte, el Tribunal General en declina la
competncia a fi que el Tribunal de Justcia pugui pronunciar-se sobre aquests recursos.
Article 55
Les decisions del Tribunal General que clouen el procs, que resolen parcialment el litigi de fons o que clouen
un incident de procediment relatiu a una excepci dincompetncia o dinadmissibilitat sn notificades pel
secretari del Tribunal General a totes les parts, i tamb a tots els estats membres i a les institucions de la Uni,
encara que no hagin intervingut en el litigi davant del Tribunal General.
Article 56
Contra les resolucions del Tribunal General que clouen el procs, i tamb contra les resolucions daquest
Tribunal que resolen parcialment el litigi de fons o que clouen un incident de procediment relatiu a una excepci
dincompetncia o dinadmissibilitat, es pot interposar un recurs de cassaci, davant del Tribunal de Justcia, en
un termini de dos mesos a comptar de la notificaci de la resoluci impugnada.
Aquest recurs de cassaci pot sser interposat per qualsevol part les conclusions de la qual shagin desestimat
totalment o parcialment. No obstant aix, les parts que intervenen altres que els estats membres i les institucions
de la Uni no poden interposar aquest recurs de cassaci si la resoluci del Tribunal General les afecta
directament.
Llevat dels casos de litigis entre la Uni i els seus agents, aquest recurs de cassaci tamb pot sser interposat
pels estats membres i les institucions de la Uni que no han intervingut en el litigi davant del Tribunal General.
En aquest cas, els estats membres i les institucions estan en una posici idntica a la dels estats membres o
institucions que han intervingut en primera instncia.
186
Article 57
Qualsevol persona que ha presentat una demanda que ha estat desestimada pot interposar un recurs de cassaci
davant del Tribunal de Justcia contra les resolucions del Tribunal General que hagin desestimat la demanda
dintervenci, en un termini de dues setmanes a comptar de la notificaci de la resoluci desestimatria.
Les parts en el procediment poden interposar un recurs de cassaci contra qualsevol resoluci del Tribunal
General adoptada en virtut dels articles 278 o 279 o de larticle 299, quart pargraf, del Tractat de funcionament
de la Uni Europea o en virtut de larticle 157 o larticle 164, tercer pargraf, del Tractat CEEA, en un termini
de dos mesos a comptar de la notificaci de la resoluci.
El recurs de cassaci a qu fan referncia el primer i el segon pargrafs daquest article es resol dacord amb el
procediment establert per larticle 39.
Article 58
El recurs de cassaci davant del Tribunal de Justcia es limita a les qestions de dret. Es pot fonamentar en
motius derivats de la incompetncia del Tribunal General, dirregularitats de procediment davant del Tribunal
General que atemptin contra els interessos de la part recurrent i de la violaci del dret de la Uni per part del
Tribunal General.
No es pot interposar un recurs de cassaci si s nicament amb relaci a la imposici i limport de les despeses.
Article 59
En el cas dun recurs de cassaci contra una resoluci del Tribunal General, el procediment davant del Tribunal
de Justcia comporta una fase escrita i una fase oral. En les condicions determinades pel reglament de
procediment, el Tribunal de Justcia, un cop escoltats ladvocat general i les parts, es pot pronunciar sense
procediment oral.
Article 60
El recurs de cassaci no t efecte suspensiu, sens perjudici dels articles 278 i 279 del Tractat de funcionament de
la Uni Europea o de larticle 157 del Tractat CEEA.
Com a excepci al que disposa larticle 280 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, les resolucions del
Tribunal General que anullen un reglament noms tenen efecte a partir del finiment del termini establert per
larticle 56, primer pargraf, daquest estatut o, si sha interposat un recurs de cassaci durant aquest termini, a
partir de la desestimaci del recurs, sens perjudici del dret que assisteix cada part a plantejar davant del Tribunal
de Justcia una demanda, en virtut dels articles 278 i 279 del Tractat de funcionament de la Uni Europea o de
larticle 157 del Tractat CEEA, amb la finalitat daconseguir la suspensi dels efectes del reglament anullat o
ladopci de qualsevol altra mesura provisional.
Article 61
Quan sestima el recurs de cassaci, el Tribunal de Justcia anulla la resoluci del Tribunal General. En aquest
cas, el Tribunal de Justcia es pot pronunciar definitivament sobre el litigi, si lestat del procs ho permet, o b
remetre la causa al Tribunal General perqu es pronunci.
En cas de devoluci, el Tribunal General est vinculat per les qestions de dret dirimides per la resoluci del
Tribunal de Justcia.
187
Quan sestima un recurs de cassaci interposat per un estat membre o una instituci de la Uni que no han
intervingut en el litigi davant del Tribunal General, el Tribunal de Justcia, si ho considera necessari, pot indicar
quins efectes de la resoluci anullada del Tribunal General es poden considerar definitius pel que fa a les parts
en litigi.
Article 62
En els casos a qu fa referncia larticle 256, apartats 2 i 3, del Tractat de funcionament de la Uni Europea, el
primer advocat general pot proposar al Tribunal de Justcia que reexamini la resoluci del Tribunal General si
considera que existeix un risc seris datemptat a la unitat o a la coherncia del dret de la Uni.
La proposta sha de fer en el termini dun mes a comptar del pronunciament de la resoluci del Tribunal
General. El Tribunal de Justcia decideix, en el termini dun mes a comptar de la proposici que li ha fet
ladvocat general, si escau de tornar a examinar o no la resoluci.
Article 62 bis
El Tribunal de Justcia es pronuncia sobre les qestions que sn objecte de la revisi segons un procediment
durgncia a partir de linforme que li tramet el Tribunal General.
Els interessats a qu fa referncia larticle 23 daquest estatut i, en els casos establerts per larticle 256, apartat 2,
del Tractat de funcionament de la Uni Europea, les parts en el procediment davant del Tribunal General tenen
dret a presentar al Tribunal de Justcia allegacions o observacions escrites sobre les qestions objecte de la
revisi en un termini fixat a aquest efecte.
El Tribunal de Justcia pot decidir sobre lobertura de la fase oral abans de pronunciar-se.
Article 62 ter
En els casos a qu fa referncia larticle 256, apartat 2, del Tractat de funcionament de la Uni Europea, sens
perjudici del que disposen els articles 278 i 279 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, la proposta de
revisi i la decisi diniciar el procediment de revisi no tenen efecte suspensiu. Si el Tribunal de Justcia
declara que la resoluci del Tribunal General vulnera la unitat o la coherncia del dret de la Uni, el Tribunal de
Justcia remet la causa al Tribunal General, que est vinculat per les qestions de dret dirimides pel Tribunal de
Justcia; el Tribunal de Justcia pot indicar els efectes de la resoluci del Tribunal General que shan de
considerar definitius respecte a les parts litigants. Tanmateix, si la soluci del litigi, tenint en compte el resultat
de la revisi, deriva dels fets provats en qu es fonamenta la resoluci del Tribunal General, el Tribunal de
Justcia es pronuncia definitivament.
En els casos a qu fa referncia larticle 256, apartat 3, del Tractat de funcionament de la Uni Europea, a falta
de proposta de revisi o de decisi dobertura de la fase de revisi, la resposta o les respostes del Tribunal
General a les qestions formulades tenen efecte quan vencen els terminis fixats a aquest efecte per larticle 62,
segon pargraf. En el cas dobertura duna fase de revisi, la resposta o les respostes que sn objecte de revisi
tenen efecte quan fineix aquesta fase, llevat que hi hagi una decisi del Tribunal de Justcia en un altre sentit. Si
el Tribunal de Justcia declara que la resoluci del Tribunal General vulnera la unitat o la coherncia del dret de
la Uni, la resposta del Tribunal de Justcia a les qestions objecte de la revisi substitueix la resposta del
Tribunal General.
188
TTOL IV bis
ELS TRIBUNALS ESPECIALITZATS
Article 62 quater
Les disposicions relatives a les competncies, la composici, lorganitzaci i el procediment dels tribunals
especialitzats instituts en virtut de larticle 257 del Tractat de funcionament de la Uni Europea sinclouen en
un annex daquest estatut.
TTOL V
DISPOSICIONS FINALS
Article 63
Els reglaments de procediment del Tribunal de Justcia i del Tribunal General contenen totes les disposicions
necessries per a aplicar i completar aquest estatut, si escau.
Article 64
Les normes relatives al rgim lingstic aplicable al Tribunal de Justcia de la Uni Europea sestableixen per
mitj dun reglament del Consell, que es pronuncia per unanimitat. El dit reglament sadopta a petici del
Tribunal de Justcia i amb la consulta prvia a la Comissi i al Parlament Europeu, o b a proposta de la
Comissi i amb la consulta prvia al Tribunal de Justcia i al Parlament Europeu.
Fins que no sadoptin aquestes normes, continuen essent aplicables les disposicions del reglament de
procediment del Tribunal de Justcia i del reglament de procediment del Tribunal General relatives al rgim
lingstic. Com a excepci als articles 253 i 254 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, qualsevol
modificaci o derogaci de les dites disposicions requereix laprovaci unnime del Consell.
ANNEX I
EL TRIBUNAL DE LA FUNCI PBLICA DE LA UNI EUROPEA
Article 1
El Tribunal de la Funci Pblica de la Uni Europea, en avant denominat Tribunal de la Funci Pblica,
exerceix en primera instncia les competncies per a pronunciar-se en els litigis entre la Uni i els seus agents
en virtut de larticle 270 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, inclosos els litigis entre qualsevol
rgan o organisme i el seu personal respecte als quals shagi atribut competncia al Tribunal de Justcia de la
Uni Europea.
189
Article 2
El Tribunal de la Funci Pblica es compon de set jutges. Si el Tribunal de Justcia ho demana, el Consell,
pronunciant-se per majoria qualificada, pot augmentar el nombre de jutges.
Els jutges sn nomenats per a un perode de sis anys. Els jutges sortints poden tornar a sser nomenats.
Tota vacant es cobreix per mitj del nomenament dun nou jutge per a un perode de sis anys.
Article 3
1. Els jutges sn nomenats pel Consell, que es pronuncia de conformitat amb larticle 257, quart pargraf,
del Tractat de funcionament de la Uni Europea, amb la consulta prvia al comit a qu fa referncia aquest
article. En nomenar els jutges, el Consell vetlla perqu la composici del Tribunal de la Funci Pblica sigui
equilibrada, sobre una base geogrfica al ms mplia possible entre els ciutadans dels estats membres i pel que
fa als sistemes jurdics nacionals representats.
2. Qualsevol persona que tingui la ciutadania de la Uni Europea i que compleixi les condicions establertes
per larticle 257, quart pargraf, del Tractat de funcionament de la Uni Europea pot presentar la seva candida-
tura. El Consell, pronunciant-se sobre la base duna recomanaci del Tribunal de Justcia, fixa les condicions i
les modalitats que regeixen la presentaci i el tractament de les candidatures.
3. Es constitueix un comit compost de set personalitats elegides entre antics membres del Tribunal de Just-
cia i del Tribunal General i entre juristes de competncia reconeguda. El Consell decideix sobre la designaci
dels membres del comit i les seves normes de funcionament, pronunciant-se sobre la base duna recomanaci
del president del Tribunal de Justcia.
4. El comit dictamina sobre ladequaci dels candidats a lexercici de les funcions de jutge del Tribunal de
la Funci Pblica. El comit acompanya aquest dictamen duna llista de candidats que tinguin lexperincia
dalt nivell ms adequada. Aquesta llista ha dincloure un nombre de candidats equivalent almenys al doble del
nombre de jutges que el Consell ha de nomenar.
Article 4
1. Els jutges designen dentre ells, per a un perode de tres anys, el president del Tribunal de la Funci P-
blica. El seu mandat s renovable.
2. El Tribunal de la Funci Pblica actua en sales compostes de tres jutges. En alguns casos determinats pel
seu reglament de procediment, es pot pronunciar en assemblea plenria, en sala de cinc jutges o de jutge nic.
3. El president del Tribunal de la Funci Pblica presideix lassemblea plenria i la sala de cinc jutges. Els
presidents de les sales de tres jutges sn designats dacord amb les condicions especificades per lapartat 1. Si el
president del Tribunal de la Funci Pblica s destinat a una sala de tres jutges, ns el president.
4. El Reglament de procediment regula les competncies i el qurum de lassemblea plenria, i tamb la
composici de les sales i latribuci de les causes a aquestes sales.
Article 5
Els articles 2 a 6, 14 i 15, larticle 17, primer, segon i cinqu pargrafs, i larticle 18 de lEstatut del Tribunal de
Justcia de la Uni Europea sn aplicables al Tribunal de la Funci Pblica i als seus membres.
190
El jurament a qu fa referncia larticle 2 de lEstatut es presta davant del Tribunal de Justcia i les decisions a
qu fan referncia als seus articles 3, 4 i 6 sn preses pel Tribunal de Justcia, amb la consulta prvia al Tribunal
de la Funci Pblica.
Article 6
1. El Tribunal de la Funci Pblica compta amb el suport dels serveis del Tribunal de Justcia i del Tribunal
General. El president del Tribunal de Justcia o, si escau, el president del Tribunal General fixen de com acord
amb el president del Tribunal de la Funci Pblica les modalitats segons les quals funcionaris i altres agents
vinculats al Tribunal de Justcia o al Tribunal General presten llurs serveis al Tribunal de la Funci Pblica per a
garantir-ne el funcionament. Alguns funcionaris o altres agents depenen del secretari del Tribunal de la Funci
Pblica sota lautoritat del president del dit tribunal.
2. El Tribunal de la Funci Pblica nomena el secretari i en determina lestatut. Larticle 3, quart pargraf, i
els articles 10, 11 i 14 de lEstatut del Tribunal de Justcia de la Uni Europea sn aplicables al secretari
daquest tribunal.
Article 7
1. El procediment davant del Tribunal de la Funci Pblica es regula pel ttol III de lEstatut del Tribunal de
Justcia de la Uni Europea, feta excepci dels articles 22 i 23. Si cal, es precisa i es completa per mitj del Re-
glament de procediment del Tribunal de la Funci Pblica.
2. Les disposicions relatives al rgim lingstic del Tribunal General sn aplicables al Tribunal de la Funci
Pblica.
3. La fase escrita del procediment inclou la presentaci de la demanda i de lescrit de contestaci, tret que el
Tribunal de la Funci Pblica decideixi que cal un segon intercanvi descrits processals. Quan es produeix un
segon intercanvi descrits processals, el Tribunal de la Funci Pblica, amb lacord de les parts, pot decidir de
pronunciar-se sense procediment oral.
4. En qualsevol etapa del procediment, dhuc a partir de la interposici de la demanda, el Tribunal de la
Funci Pblica pot examinar les possibilitats dun arranjament amists del litigi i pot intentar facilitar-lo.
5. El Tribunal de la Funci Pblica es pronuncia sobre les costes. Amb subjecci a disposicions particulars
del Reglament de procediment, la part perdedora s condemnada a pagar les costes, si aix es decideix.
Article 8
1. Si un recurs o un altre acte de procediment adreat al Tribunal de la Funci Pblica es presenta per error a
la Secretaria del Tribunal de Justcia o del Tribunal General, aquesta el tramet immediatament a la Secretaria del
Tribunal de la Funci Pblica. Aix mateix, si un recurs o un altre acte de procediment adreat al Tribunal de
Justcia o al Tribunal General es presenta per error a la Secretaria del Tribunal de la Funci Pblica, aquesta el
tramet immediatament a la Secretaria del Tribunal de Justcia o del Tribunal General.
2. Si el Tribunal de la Funci Pblica constata que no s competent per a conixer dun recurs que depn de
la competncia del Tribunal de Justcia o del Tribunal General, remet la causa al Tribunal de Justcia o al Tribu-
nal General. Aix mateix, si el Tribunal de Justcia o el Tribunal General constaten que un recurs depn de la
competncia del Tribunal de la Funci Pblica, lrgan jurisdiccional que pertoqui remet la causa a aquest tri-
bunal, que en aquest cas no pot declinar-ne la competncia.
3. Quan se sotmetin al Tribunal de la Funci Pblica i al Tribunal General causes que plantegin la mateixa
qesti dinterpretaci o que qestionin la validesa del mateix acte, el Tribunal de la Funci Pblica, desprs
descoltar les parts, pot suspendre el procediment fins que el Tribunal General pronunci la sentncia.
191
Quan se sotmetin al Tribunal de la Funci Pblica i al Tribunal General causes que tinguin el mateix objecte, el
Tribunal de la Funci Pblica en declina la competncia a fi que el Tribunal General pugui pronunciar-se sobre
aquestes causes.
Article 9
Contra les resolucions del Tribunal de la Funci Pblica que cloguin el procs, i tamb contra les que resolguin
parcialment la qesti de fons o cloguin un incident processal relatiu a una excepci dincompetncia o
dinadmissibilitat, es pot interposar un recurs de cassaci davant del Tribunal General en un termini de dos
mesos a partir de la notificaci de la resoluci impugnada.
Aquest recurs de cassaci pot sser interposat per qualsevol de les parts les pretensions de la qual hagin estat
totalment o parcialment desestimades. Tanmateix, les parts intervinents altres que els estats membres i les
institucions de la Uni noms poden interposar un recurs de cassaci si la resoluci del Tribunal de la Funci
Pblica les afecta directament.
Article 10
1. Qualsevol persona la demanda dintervenci de la qual shagus desestimat pot interposar, en el termini
de dues setmanes a partir de la notificaci de la resoluci desestimatria, un recurs de cassaci davant del Tri-
bunal General contra la decisi del Tribunal de la Funci Pblica que desestimi la seva demanda dintervenci.
2. Les parts en el procediment poden interposar un recurs de cassaci contra qualsevol resoluci del Tribu-
nal de la Funci Pblica adoptada en virtut de larticle 278 o larticle 279 o de larticle 299, quart pargraf, del
Tractat de funcionament de la Uni Europea o en virtut de larticle 157 o de larticle 164, tercer pargraf, del
Tractat CEEA, en el termini de dos mesos a partir de la notificaci de la resoluci.
3. El president del Tribunal General es pot pronunciar sobre els recursos de cassaci a qu es refereixen els
apartats 1 i 2 per mitj dun procediment abreujat al qual, si cal, no sapliquen algunes de les normes contingu-
des en aquest annex i que ser regulat pel Reglament de procediment del Tribunal General.
Article 11
1. El recurs de cassaci davant del Tribunal General es limita a les qestions de dret. Es pot fonamentar en
motius derivats de la incompetncia del Tribunal de la Funci Pblica, dirregularitats de procediment davant
del Tribunal General que atemptin contra els interessos de la part de qu es tracti i de la violaci del dret de la
Uni per part del Tribunal de la Funci Pblica.
2. Un recurs de cassaci no pot sser motivat nicament per la imposici i la quantia de les costes.
Article 12
1. Sens perjudici dels articles 278 i 279 del Tractat de funcionament de la Uni Europea i de larticle 157 del
Tractat CEEA, el recurs de cassaci davant del Tribunal General no t efecte suspensiu.
2. En cas de recurs de cassaci contra una resoluci del Tribunal de la Funci Pblica, el procediment da-
vant del Tribunal General consta duna fase escrita i una fase oral. En les condicions determinades pel seu Re-
glament de procediment, el Tribunal General, desprs dhaver escoltat les parts, es pot pronunciar sense proce-
diment oral.
192
Article 13
1. Quan sestima el recurs de cassaci, el Tribunal General anulla la resoluci del Tribunal de la Funci
Pblica i es pronuncia sobre el litigi. Si la causa no es troba en estat dsser jutjada, el Tribunal General la remet
al Tribunal de la Funci Pblica perqu resolgui.
2. En cas de devoluci, el Tribunal de la Funci Pblica resta vinculat per les qestions de dret dirimides per
la resoluci del Tribunal General.
193
PROTOCOL (NM. 4)
SOBRE ELS ESTATUTS DEL SISTEMA EUROPEU DE BANCS
CENTRALS I DEL BANC CENTRAL EUROPEU

DESITJANT establir els Estatuts del Sistema Europeu de Bancs Centrals i del Banc Central Europeu a qu fa
referncia larticle 129, apartat 2, del Tractat de funcionament de la Uni Europea,
CAPTOL I
EL SISTEMA EUROPEU DE BANCS CENTRALS
Article 1
El Sistema Europeu de Bancs Centrals
Dacord amb larticle 282, apartat 1, del Tractat de funcionament de la Uni Europea, el Banc Central Europeu
(BCE) i els bancs centrals nacionals constitueixen el Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC). El BCE i els
bancs centrals nacionals dels estats membres la moneda dels quals s leuro constitueixen lEurosistema.
El SEBC i el BCE exerceixen llurs funcions i duen a terme llurs activitats dacord amb les disposicions dels
tractats i daquests estatuts.
CAPTOL II
OBJECTIUS I MISSIONS DEL SEBC
Article 2
Objectius
DACORD amb els articles 127, apartat 1, 282, apartat 2, del Tractat de funcionament de la Uni Europea,
lobjectiu principal del SEBC s mantenir lestabilitat dels preus. Sens perjudici de lobjectiu destabilitat dels
preus, el SEBC aporta el seu suport a les poltiques econmiques generals en la Uni, a fi de contribuir a
lassoliment dels objectius de la Uni, tal com els defineix larticle 3 del Tractat de la Uni Europea. El SEBC
actua dacord amb el principi duna economia de mercat oberta i de lliure competncia, afavorint una assignaci
eficient dels recursos i respectant els principis establerts per larticle 119 del Tractat de funcionament de la Uni
Europea.
194
Article 3
Missions
3.1. Dacord amb larticle 127, apartat 2, del Tractat de funcionament de la Uni Europea, les missions
fonamentals del SEBC consisteixen a:
definir i dur a terme la poltica monetria de la Uni;
guiar les operacions de canvi dacord amb larticle 219 del dit tractat;
posseir i gestionar les reserves oficials de canvi dels estats membres;
promoure el bon funcionament dels sistemes de pagament.
3.2. Dacord amb larticle 127, apartat 3, del tractat esmentat, el tercer gui de larticle 3.1 saplica sens
perjudici de la possessi i de la gesti, pels governs dels estats membres, dels fons de maniobra en divises.
3.3. Dacord amb larticle 127, apartat 5, del tractat esmentat, el SEBC contribueix a la bona gesti de les
poltiques dutes a terme per les autoritats competents pel que fa al control prudencial dels establiments de crdit
i lestabilitat del sistema financer.
Article 4
Funcions consultives
Dacord amb larticle 127, apartat 4, del Tractat de funcionament de la Uni Europea:
a) el BCE s consultat:
sobre qualsevol acte de la Uni proposat en els mbits de la seva competncia;
per les autoritats nacionals sobre qualsevol projecte de reglamentaci en els mbits de la seva com-
petncia, per dins dels lmits i segons les condicions fixades pel Consell dacord amb el procedi-
ment establert per larticle 41;
b) el BCE, en els mbits de la seva competncia, pot sotmetre dictmens a les institucions, els rgans o els
organismes de la Uni o a les autoritats nacionals.
Article 5
Recollida dinformacions estadstiques
5.1. A fi de garantir les missions del SEBC, el BCE, assistit dels bancs centrals nacionals, recull les
informacions estadstiques necessries, obtenint-les sia de les autoritats nacionals competents, sia directament
dels agents econmics. Amb aquesta finalitat, coopera amb les institucions, els rgans o els organismes de la
Uni i amb les autoritats competents dels estats membres o dels pasos tercers i amb les organitzacions
internacionals.
5.2. Els bancs centrals nacionals executen, en la mesura del possible, les missions descrites per larticle 5.1.
5.3. El BCE s lencarregat de promoure lharmonitzaci, si escau, de les regles i les prctiques que regeixen
la recollida, lestabliment i la difusi de les estadstiques en els mbits de la seva competncia.
5.4. El Consell defineix, segons el procediment establert per larticle 41, les persones fsiques o jurdiques
subjectes a les obligacions de declaraci, el rgim de confidencialitat i les disposicions adequades dexecuci i
de sanci.
195
Article 6
Cooperaci internacional
6.1. En lmbit de la cooperaci internacional, amb relaci a les missions confiades al SEBC, el BCE decideix
la manera com el SEBC ha dsser representat.
6.2. El BCE i, sempre que aquest ho acordi, els bancs centrals nacionals poden participar en les institucions
monetries internacionals.
6.3. Els articles 6.1 i 6.2 sapliquen sens perjudici de larticle 138 del Tractat de funcionament de la Uni
Europea.
CAPTOL III
ORGANITZACI DEL SEBC
Article 7
Independncia
Dacord amb larticle 130 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, en lexercici de les facultats que els
confereixen els tractats i aquests estatus i en lacompliment de les missions i els deures que pertoqui, ni el BCE,
ni els bancs centrals nacionals, ni cap membre de llurs rgans de decisi no poden sollicitar ni acceptar
instruccions de les institucions, els rgans o els organismes de la Uni, de cap govern dun estat membre ni de
cap altre organisme. Les institucions, els rgans o els organismes de la Uni, i tamb els governs dels estats
membres, es comprometen a respectar aquest principi i a no tractar dinfluir en els membres dels rgans rectors
del BCE o dels bancs centrals nacionals en lexercici de llurs missions.
Article 8
Principi general
El SEBC s dirigit pels rgans de decisi del BCE.
Article 9
El Banc Central Europeu
9.1. El BCE, que, en virtut de larticle 282, apartat 3, del Tractat de funcionament de la Uni Europea, t
personalitat jurdica prpia, t en cadascun dels estats membres la capacitat jurdica ms mplia reconeguda a
les persones jurdiques per la legislaci nacional; el BCE, particularment, pot adquirir o alienar bns mobles i
immobles i pot sser part en actuacions judicials.
9.2. El BCE vetlla perqu les funcions encomanades al SEBC en virtut de larticle 127, apartats 2, 3 i 5, del
tractat esmentat sexecutin per les seves prpies activitats, dacord amb aquests estatuts, o pels bancs centrals
nacionals, dacord amb els articles 12.1 i 14.
9.3. Dacord amb larticle 129, apartat 1, del tractat esmentat, els rgans de decisi del BCE sn el Consell de
Govern i el Comit Executiu.
196
Article 10
El Consell de Govern
10.1. Dacord amb larticle 283, apartat 1, del Tractat de funcionament de la Uni Europea, el Consell de
Govern es compon dels membres del Comit Executiu i dels governadors dels bancs centrals nacionals dels
estats membres la moneda dels quals s leuro.
10.2. Cada membre del Consell de Govern t un vot. Comptant a partir de la data en qu el nombre de membres
del Consell de Govern sigui superior a vint-i-un, cada membre del Comit Executiu t un vot, i el nombre de
governadors que tenen dret de vot s de quinze. Aquests drets de vot sn atributs i sn objecte duna rotaci
com sespecifica a continuaci:
a comptar de la data en qu el nombre de governadors sigui superior a quinze i fins que no arribi a vint-i-
dos, els governadors es reparteixen en dos grups, en funci duna classificaci segons la participaci de
lestat membre corresponent al seu banc central nacional en el producte interior brut total a preu de mer-
cat i en el balan agregat total de les institucions financeres monetries dels estats membres la moneda
dels quals sigui leuro. Sassigna a les participacions en el producte interior brut total a preu de mercat i
en el balan agregat total de les institucions financeres monetries un pes de 5/6 i d1/6, respectivament.
El primer grup s format per cinc governadors i el segon grup s format per la resta dels governadors. La
freqncia del dret de vot dels governadors del primer grup no s inferior a la freqncia del dret de vot
dels governadors del segon grup; amb subjecci al que indica la frase precedent, el primer grup disposa
de quatre vots, i el segon, donze,
a comptar de la data en qu el nombre de governadors arribi a vint-i-dos, aquests sn distributs en tres
grups dacord amb la classificaci basada en els criteris exposats. El primer grup s format per cinc go-
vernadors i t atributs quatre vots. El segon grup comprn la meitat del nombre total de governadors,
amb larrodoniment de les fraccions al nombre enter segent, i t atributs vuit vots. El tercer grup s
format per la resta de governadors i t atributs tres vots,
dins de cada grup, el dret de vot dels governadors t una durada idntica,
larticle 9.2 s aplicable al clcul de les parts en el producte interior brut total a preus de mercat. El balan
agregat total de les institucions financeres monetries es calcula dacord amb el marc estadstic aplicable
en el si de la Uni en el moment del clcul,
sempre que el producte interior brut total a preus de mercat estigui adaptat dacord amb larticle 29.3, o
sempre que augmenti el nombre de governadors, les dimensions i/o la composici dels grups sn adaptats
dacord amb els principis exposats,
el Consell de Govern, pronunciant-se per una majoria de dos teros del conjunt dels seus membres, tant si
tenen dret de vot com si no en tenen, pren totes les mesures necessries per a executar els principis expo-
sats, i pot decidir de diferir laplicaci del sistema de rotaci fins a la data en qu el nombre de governa-
dors sigui superior a divuit.
El dret de vot sexerceix personalment. Com a excepci a aquesta norma, el reglament intern a qu fa referncia
larticle 12.3 pot establir la possibilitat que membres del Consell de Govern puguin votar per teleconferncia.
Aquest reglament tamb estableix que un membre del Consell de Govern que no pugui assistir a les reunions
daquest durant un perode prolongat pot designar un suplent que el substitueixi com a membre del Consell de
Govern.
Les disposicions dels apartats anteriors sn sens perjudici del dret de vot de tots els membres del Consell de
Govern, tant si tenen dret de vot com si no en tenen, en virtut dels articles 10.3, 40.2 i 40.3.
Tret que en aquests estatuts hi figuri una disposici en contra, les decisions del Consell de Govern es prenen per
majoria simple dels membres amb dret de vot. En cas dempat de vots, el del president s diriment.
Per tal que el Consell de Govern pugui votar, el qurum fixat s de dos teros dels membres amb dret de vot. Si
no sassoleix el qurum, el president pot convocar una reuni extraordinria en el decurs de la qual les decisions
es poden prendre sense aquest qurum.
197
10.3. En totes les decisions que shagin de prendre en virtut dels articles 28, 29, 30, 32 i 33, els vots dels
membres del Consell de Govern es ponderen dacord amb el repartiment del capital subscrit del BCE entre els
bancs centrals nacionals. La ponderaci dels vots dels membres del Comit Executiu s igual a zero. Una
decisi que requereixi la majoria qualificada sadopta si els vots favorables representen almenys dos teros del
capital subscrit del BCE i almenys la meitat dels accionistes. Si un governador no hi pot sser present, pot
designar un suplent per tal que exerceixi el seu vot ponderat.
10.4. Les reunions sn confidencials. El Consell de Govern pot decidir fer pblic el resultat de les seves
deliberacions.
10.5. El Consell de Govern es reuneix almenys deu vegades lany.
Article 11
El Comit Executiu
11.1. Dacord amb larticle 283, apartat 2, primer pargraf, del Tractat de funcionament de la Uni Europea, el
Comit Executiu es compon del president, el vicepresident i daltres quatre membres.
Els membres exerceixen llurs funcions amb dedicaci exclusiva. Cap membre no pot exercir una professi, tant
si s remunerada com si no ho s, tret que el Consell de Governadors li ho autoritzi excepcionalment.
11.2. Dacord amb larticle 283, apartat 2, segon pargraf, del tractat esmentat, el president, el vicepresident i
els altres membres del Comit Executiu sn nomenats pel Consell Europeu, que es pronuncia per majoria
qualificada basant-se en una recomanaci del Consell i amb la consulta prvia al Parlament Europeu i al Consell
de Governadors, dentre persones dautoritat i experincia professional reconegudes en lmbit monetari o
bancari.
Llur mandat t una durada de vuit anys i no s renovable.
nicament els ciutadans dels estats membres poden sser membres del Comit Executiu.
11.3. Les condicions laborals dels membres del Comit Executiu, especialment pel que fa als salaris, les
pensions i altres beneficis de seguretat social, sn objecte de contractes amb el BCE i sn fixats pel Consell de
Govern a proposta dun comit integrat per tres membres nomenats pel Consell de Govern i tres membres
nomenats pel Consell. Els membres del Comit Executiu no tenen dret de vot sobre les qestions que regula
aquest apartat.
11.4. Si un membre del Comit Executiu no compleix les condicions necessries per a exercir les seves
funcions o si ha coms una falta greu, el Tribunal de Justcia el pot separar del crrec, a petici del Consell de
Govern o del Comit Executiu.
11.5. Tots els membres del Comit Executiu presents en les sessions tenen dret de vot i, amb aquesta finalitat,
tenen veu. Llevat que hi hagi una disposici en contra, les decisions del Comit Executiu es prenen per majoria
simple dels vots expressats. En cas dempat de vots, el del president s diriment. Les modalitats de vot
sespecifiquen en el reglament intern a qu fa referncia larticle 12.3.
11.6. El Comit Executiu s responsable de la gesti ordinria del BCE.
11.7. Qualsevol vacant que es produeixi en el si del Comit Executiu es cobreix amb el nomenament dun nou
membre, dacord amb larticle 11.2.
Article 12
Responsabilitats dels rgans de decisi
12.1. El Consell de Governadors adopta les orientacions i pren les decisions necessries perqu sacompleixin
les missions encomanades al SEBC pels tractats i per aquests estatuts. El Consell de Govern defineix la poltica
198
monetria de la Uni, que inclou, si escau, les decisions relatives als objectius monetaris intermedis, els tipus
dinters bsics i el subministrament de reserves en el SEBC, i estableix les orientacions necessries per a
executar-les.
El Comit Executiu duu a terme la poltica monetria dacord amb les orientacions i les decisions adoptades pel
Consell de Govern. En aquest marc, el Comit Executiu dna les instruccions necessries als bancs centrals
nacionals. A ms, el Comit Executiu pot rebre la delegaci de determinats poders per decisi del Consell de
Govern.
En la mesura que es consideri possible i adequat i sens perjudici daquest article, el BCE recorre als bancs
centrals nacionals per a executar les operacions que corresponguin a les funcions del SEBC.
12.2. El Comit Executiu s responsable de la preparaci de les reunions del Consell de Govern.
12.3. El Consell de Govern adopta el reglament intern que regula lorganitzaci interna del BCE i dels seus
rgans de decisi.
12.4. Les funcions consultives a qu fa referncia larticle 4 sn exercides pel Consell de Govern.
12.5. El Consell de Govern pren les decisions a qu fa referncia larticle 6.
Article 13
El president
13.1. El president o, en absncia daquest, el vicepresident presideix el Consell de Govern i el Comit Executiu
del BCE.
13.2. Sens perjudici de larticle 38, el president o la persona que ell designi a aquest efecte representa el BCE a
lexterior.
Article 14
Els bancs centrals nacionals
14.1. Dacord amb larticle 131 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, cada estat membre vetlla per
la compatibilitat de la seva legislaci nacional, inclosos els estatuts del seu banc central nacional, amb els
tractats i aquests estatuts.
14.2. Els estatuts dels bancs centrals nacionals estableixen en particular que la durada del mandat del
governador dun banc central nacional no sigui inferior a cinc anys.
Un governador noms pot sser rellevat de les seves funcions si ja no compleix les condicions necessries per a
lexercici de les seves funcions o si ha coms una falta greu. El governador de qu es tracti o el Consell de
Govern pot interposar un recurs contra la decisi presa a aquest efecte davant del Tribunal de Justcia per
violaci dels tractats o de tota norma de dret relativa a llur aplicaci. Aquests recursos shan dinterposar en el
termini de dos mesos, segons el cas, a comptar del moment de la publicaci de la decisi, o de la notificaci al
demandant o, si no nhi hagus, del dia en qu nha tingut coneixement.
14.3. Els bancs centrals nacionals sn part integrant del SEBC i actuen dacord amb les orientacions i les
instruccions del BCE. El Consell de Govern pren les mesures necessries per a garantir que es respectin les
orientacions i les instruccions del BCE, i exigeix que se li proporcioni tota la informaci necessria.
14.4. Els bancs centrals nacionals poden exercir funcions altres que les especificades per aquests estatuts, tret
que el Consell de Govern decideixi, per una majoria de dos teros dels vots emesos, que aquestes funcions
interfereixen en els objectius i les funcions del SEBC. Aquestes funcions, que els bancs centrals nacionals
exerceixen sota llur prpia responsabilitat i a llur propi risc, no es consideren part de les funcions del SEBC.
199
Article 15
Obligaci de presentar informes
15.1. El BCE elabora i publica informes sobre les activitats del SEBC almenys cada trimestre.
15.2. Cada setmana es publica un estat financer consolidat del SEBC.
15.3. Dacord amb larticle 284, apartat 3, del Tractat de funcionament de la Uni Europea, el BCE presenta al
Parlament Europeu, al Consell i a la Comissi, i tamb al Consell Europeu, un informe anual sobre les activitats
del SEBC i sobre la poltica monetria de lany precedent i de lany en curs.
15.4. Els informes i els estats a qu fa referncia aquest article es posen gratutament a disposici de les
persones interessades.
Article 16
Bitllets
Dacord amb larticle 128, apartat 1, del Tractat de funcionament de la Uni Europea, el Consell de Govern s
lnic habilitat per a autoritzar lemissi de bitllets de banc en euros dins la Uni. El BCE i els bancs centrals
nacionals poden emetre aquests bitllets. Els bitllets de banc emesos pel BCE i pels bancs centrals nacionals sn
els nics de curs legal dins la Uni.
El BCE respecta tant com sigui possible les prctiques vigents pel que fa a lemissi i el disseny dels bitllets de
banc.
CAPTOL IV
FUNCIONS MONETRIES I OPERACIONS GARANTIDES PEL SEBC
Article 17
Comptes en el BCE i els bancs centrals nacionals
A fi defectuar llurs operacions, el BCE i els bancs centrals nacionals poden obrir comptes en els establiments
de crdit, en els organismes pblics i en els altres participants en el mercat i acceptar actius, que inclouen
anotacions en compte, com a garantia.
Article 18
Operacions de mercat obert i de crdit
18.1. Amb la finalitat dassolir els objectius del SEBC i dacomplir les seves funcions, el BCE i els bancs
centrals nacionals poden:
operar en els mercats financers comprant i venent directament (al comptat i a terminis), o per mitj de
pactes de recompra, prestant o manllevant valors i altres instruments negociables, en euros o en altres
monedes, i tamb en metalls preciosos;
fer operacions de crdit amb entitats de crdit i altres participants en el mercat, basant els prstecs en
garanties adequades.
200
18.2. El BCE defineix els principis generals per a les operacions de mercat obert i per a les operacions de crdit
que efectu per ell mateix o que efectun els bancs centrals nacionals, incls lanunci de les condicions per les
quals aquests es declaren disposats a efectuar aquestes operacions.
Article 19
Reserves obligatries
19.1. Amb subjecci a larticle 2, el BCE pot imposar a les entitats de crdit establertes en els estats membres
la constituci de reserves obligatries en els comptes del BCE i dels bancs centrals nacionals, dacord amb els
objectius en matria de poltica monetria. El Consell de Govern pot fixar les modalitats de clcul i la
determinaci de limport exigit. En cas dincompliment, el BCE pot aplicar interessos de penalitzaci, i tamb
pot imposar altres sancions que tinguin un efecte anleg.
19.2. Per a aplicar aquest article, el Consell, dacord amb el procediment a qu fa referncia larticle 41,
defineix la base corresponent a les reserves mnimes i els coeficients mxims autoritzats entre aquestes reserves
i llurs bases, i tamb les sancions adequades en cas dincompliment.
Article 20
Altres instruments de control monetari
El Consell de Govern, amb una majoria de dos teros dels vots emesos, pot decidir de recrrer a altres mtodes
operatius de control monetari que consideri adequats, amb subjecci a larticle 2.
Si aquests mtodes comporten obligacions a tercers, el Consell en defineix labast dacord amb el procediment
establert per larticle 41.
Article 21
Operacions amb els organismes pblics
21.1. Dacord amb larticle 123 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, el BCE i els bancs centrals
nacionals tenen prohibit autoritzar descoberts o qualsevol altre tipus de crdit a les institucions, els rgans o els
organismes de la Uni, a les administracions centrals, a les administracions regionals o locals, a les altres
administracions pbliques, als altres organismes o empreses pblics dels estats membres; ladquisici directa a
aquests, pel BCE o els bancs centrals nacionals, dels instruments de llur deute tamb s prohibida.
21.2. El BCE i els bancs centrals nacionals poden actuar en qualitat dagents fiscals per compte de les entitats a
qu fa referncia larticle 21.1.
21.3. Aquest article no saplica a les entitats de crdit pbliques que, en el marc de la provisi de liquiditat pels
bancs centrals, reben dels bancs centrals nacionals i del BCE el mateix tracte que les entitats de crdit privades.
Article 22
Sistemes de compensaci i de pagaments
El BCE i els bancs centrals nacionals poden concedir facilitats i el BCE pot dictar reglaments destinats a
garantir uns sistemes de compensaci i liquidaci eficients i solvents dins la Uni i amb els pasos tercers.
201
Article 23
Operacions exteriors
El BCE i els bancs centrals nacionals poden:

entrar en relaci amb els bancs centrals i les entitats financeres de pasos tercers i, si fos necessari, amb
les organitzacions internacionals;
comprar i vendre, al comptat i a terminis, tot tipus dactius en reserves de divises i metalls preciosos.
Lexpressi actius en divises inclou els valors i tots els altres actius en la moneda de qualsevol pas o
en unitats de compte, sigui quina sigui la forma en qu es posseeixen,
posseir i gestionar els actius a qu fa referncia aquest article,
efectuar qualsevol tipus de transaccions bancries en relaci amb pasos tercers i amb organitzacions in-
ternacionals, incloses les operacions de crdit actives i passives.
Article 24
Altres operacions
A ms de les operacions que resultin de llurs funcions, el BCE i els bancs centrals nacionals poden efectuar
operacions per a llurs finalitats dinfraestructura administrativa o en benefici de llur personal.
CAPTOL V
CONTROL PRUDENCIAL
Article 25
Control prudencial
25.1. El BCE resta habilitat per a oferir assessorament al Consell, a la Comissi i a les autoritats competents
dels estats membres i per a sser consultat per aquests sobre labast i laplicaci de la legislaci de la Uni
relativa al control prudencial de les entitats de crdit i a lestabilitat del sistema financer.
25.2. Dacord amb qualsevol reglament del Consell adoptat en virtut de larticle 127, apartat 6, del Tractat de
funcionament de la Uni Europea, el BCE pot exercir funcions especfiques relatives a les poltiques
relacionades amb el control prudencial de les entitats de crdit i altres entitats financeres, a excepci de les
companyies dassegurances.
CAPTOL VI
DISPOSICIONS FINANCERES DEL SEBC
Article 26
Comptes financers
26.1. Lexercici del BCE i dels bancs centrals nacionals sinicia el primer dia del mes de gener i fineix el darrer
dia del mes de desembre.
202
26.2. Els comptes anuals del BCE sn establerts pel Comit Executiu dacord amb els principis determinats pel
Consell de Govern. Els comptes sn aprovats pel Consell de Govern i es publiquen posteriorment.
26.3. Per a les necessitats de lanlisi i de la gesti, el Comit Executiu estableix un balan consolidat del
SEBC que comprn els actius i els passius dels bancs centrals nacionals que estan inclosos en el SEBC.
26.4. Per a laplicaci daquest article, el Consell de Govern decideix les normes necessries per a normalitzar
els procediments comptables i dinformaci relatives a les operacions dels bancs centrals nacionals.
Article 27
Auditoria de comptes
27.1. Els comptes del BCE i dels bancs centrals nacionals sn auditats per auditors externs independents,
designats a proposta del Consell de Govern i aprovats pel Consell. Els auditors tenen plens poders per a
examinar tots els llibres i els comptes del BCE i dels bancs centrals nacionals i per a sser plenament informats
de llurs transaccions.
27.2. Les disposicions de larticle 287 del Tractat de funcionament de la Uni Europea noms sapliquen a un
examen de leficincia operativa de la gesti del BCE.
Article 28
Capital del BCE
28.1. El capital del BCE s de 5.000 milions deuros. El capital es pot augmentar, si escau, en les quantitats que
decideixi el Consell de Govern, que es pronuncia per la majoria qualificada que determina larticle 10.3, dins els
lmits i de conformitat amb les condicions fixades pel Consell dacord amb el procediment que estableix larticle
41.
28.2. Els bancs centrals nacionals sn els nics autoritzats a subscriure i posseir el capital del BCE. La
subscripci del capital sefectua segons la clau de repartiment determinada dacord amb larticle 29.
28.3. El Consell de Govern, pronunciant-se per la majoria qualificada que determina larticle 10.3, determina
limport exigible i les modalitats de pagament del capital.
28.4. Amb subjecci al que disposa larticle 28.5, les accions dels bancs centrals nacionals en el capital subscrit
del BCE no poden sser transferides, empenyorades o embargades.
28.5. Si sajusta la clau a qu fa referncia larticle 29, els bancs centrals nacionals es transfereixen entre ells
accions representatives del capital, fins a la quantitat que sigui necessria per a garantir que la distribuci de les
accions representatives del capital es correspongui amb la clau ajustada. El Consell de Govern determina els
termes i les condicions daquestes transferncies.
Article 29
Clau de repartiment per a la subscripci de capital
29.1. La clau de repartiment per a la subscripci de capital del BCE fixada per primera vegada el 1998 quan es
va crear el SEBC es determina assignant a cada banc central nacional una ponderaci en aquesta clau, que s
igual a la suma de:
el 50% de la participaci del seu estat membre respectiu en la poblaci de la Uni el penltim any anteri-
or a la constituci del SEBC;
203
el 50% de la participaci del seu estat membre respectiu en el producte interior brut, a preu de mercat, de
la Uni, dacord amb el que es registri en els cinc anys que precedeixen el penltim any anterior a la
constituci del SEBC.
Els percentatges sarrodoneixen a la baixa o a lala fins al mltiple ms proper a 0,0001%.
29.2. La Comissi fixa les dades estadstiques que shan dutilitzar per a aplicar aquest article, dacord amb les
normes adoptades pel Consell de conformitat amb el procediment que estableix larticle 41.
29.3. Les ponderacions assignades als bancs centrals nacionals sajusten cada cinc anys desprs de la
constituci del SEBC, per analogia amb les disposicions que estableix larticle 29.1. La clau ajustada saplica
amb efectes a partir del primer dia de lany segent.
29.4. El Consell de Govern adopta totes les altres mesures que siguin necessries per a aplicar aquest article.
Article 30
Transferncia dactius en reserva de divises al BCE
30.1. Sens perjudici del que disposa larticle 28, els bancs centrals nacionals proporcionen al BCE actius en
reserva de divises altres que les monedes dels estats membres, dels euros, de les posicions de reserva de lFMI i
dels DEG, fins a un import equivalent a 50.000 milions deuros. El Consell de Govern decideix la proporci que
ha de rebre el BCE desprs dhaver estat constitut, i tamb els imports que shan daportar posteriorment. El
BCE t ple dret a posseir i gestionar les reserves de divises que li siguin transferides, i a utilitzar-les per als fins
establerts en aquests estatuts.
30.2. La contribuci de cada banc central nacional es fixa en proporci a la seva participaci en el capital
subscrit del BCE.
30.3. Cada banc central nacional s acreditat pel BCE amb un actiu equivalent a la seva contribuci. El Consell
de Govern determina la denominaci i la remuneraci daquests actius.
30.4. El BCE pot sollicitar ms actius exteriors de reserva, excedint el lmit que estableix larticle 30.1,
dacord amb les disposicions de larticle 30.2, dins els lmits i dacord amb les condicions fixades pel Consell de
conformitat amb el procediment establert per larticle 41.
30.5. El BCE pot posseir i gestionar les posicions de reserva de lFMI i els DEG, i pot acceptar la posada en
com daquests actius.
30.6. El Consell de Govern pren totes les altres mesures que siguin necessries per a aplicar aquest article.
Article 31
Actius en reserva de divises en poder dels bancs centrals nacionals
31.1. Els bancs centrals nacionals estan autoritzats a fer transaccions en compliment de llurs obligacions amb
les organitzacions internacionals, dacord amb larticle 23.
31.2. Totes les altres operacions en reserva de divises que romanguin en poder dels bancs centrals nacionals
desprs de les transferncies a qu fa referncia larticle 30, i tamb les transaccions dels estats membres amb
llurs fons de maniobra oficials en divises, per sobre de determinats lmits que shan destablir dacord amb
larticle 31.3, resten subjectes a laprovaci del BCE, amb la finalitat de garantir-ne la coherncia amb la
poltica monetria i de tipus de canvi de la Uni.
31.3. El Consell de Govern estableix les orientacions destinades a facilitar aquestes operacions.
204
Article 32
Assignaci dingressos monetaris als bancs centrals nacionals
32.1. Els ingressos obtinguts pels bancs centrals nacionals en lexercici de les funcions de poltica monetria
del SEBC, a partir dara denominats ingressos monetaris, sassignen al final de cada exercici dacord amb les
disposicions daquest article.
32.2. Limport dels ingressos monetaris de cada banc central nacional s igual als seus ingressos anuals
procedents dels seus actius mantinguts contra bitllets en circulaci i dipsits de les entitats de crdit. Aquests
actius sn identificats pels bancs centrals nacionals dacord amb les orientacions establertes pel Consell de
Govern.
32.3. Si, a partir de la introducci de leuro, el Consell de Govern considera que les estructures del balan dels
bancs centrals nacionals no permeten aplicar larticle 32.2, pot decidir, per majoria qualificada, que, com a
excepci del que disposa larticle 32.2, els ingressos monetaris es mesurin dacord amb un mtode alternatiu
durant un perode que no pot sser superior a cinc anys.
32.4. Limport dels ingressos monetaris de cada banc central nacional es redueix en un import equivalent a
qualsevol inters pagat per aquest banc central sobre els seus dipsits oberts a entitats de crdit, dacord amb
larticle 19.
El Consell de Govern pot decidir que els bancs centrals nacionals siguin indemnitzats pels costos que hagin
dassumir amb relaci a lemissi de bitllets o, en circumstncies excepcionals, per les prdues especfiques
derivades de les operacions de poltica monetria realitzades per compte del SEBC. La indemnitzaci adopta la
forma que el Consell de Govern consideri adequada; aquests imports es poden compensar amb els ingressos
monetaris dels bancs centrals nacionals.
32.5. La suma dels ingressos monetaris dels bancs centrals nacionals es reparteix entre aquests
proporcionalment a llurs accions desemborsades del capital del BCE, sens perjudici de les decisions que adopti
el Consell de Govern dacord amb larticle 33.2.
32.6. El BCE efectua la compensaci i la liquidaci dels balanos derivats de lassignaci dels ingressos
monetaris, dacord amb les directrius establertes pel Consell de Govern.
32.7. El Consell de Govern adopta qualssevol altres mesures necessries per a aplicar aquest article.
Article 33
Assignaci dels beneficis i les prdues nets del BCE
33.1. El benefici net del BCE es transfereix dacord amb lordre segent:
a) un import que determina el Consell de Govern, que no pot superar el 20% del benefici net, es transfereix
al fons de reserva general en el lmit del 100% del capital;
b) el benefici net restant es distribueix als possedors de parts del BCE proporcionalment a les accions
desemborsades.
33.2. Si el BCE enregistra una prdua, el dficit es pot compensar mitjanant el fons de reserva general del
BCE i, si calgus i amb la decisi prvia del Consell de Govern, mitjanant els ingressos monetaris de lexercici
econmic corresponent, a prorrata i fins als imports assignats als bancs centrals nacionals dacord amb el que
estableix larticle 32.5.
205
CAPTOL VII
Article 34
Actes jurdics
34.1. Dacord amb larticle 132 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, el BCE:
estableix reglaments en la mesura que calgui per a lacompliment de les missions definides per larticle
3.1, primer gui, i pels articles 19.1, 22 o 25.2 dels Estatus del SEBC i del BCE, i en els casos que
sestableixin en els actes del Consell a qu fa referncia larticle 41;
pren les decisions necessries per a lexercici de les funcions encomanades al SEBC pels tractats i pels
Estatuts del SEBC;
emet recomanacions i dictmens.
34.2. El BCE pot decidir de publicar les decisions, les recomanacions i els dictmens que emet.
34.3. Dins els lmits i en les condicions adoptades pel Consell dacord amb el procediment establert per larticle
41 dels Estatuts, el BCE t autoritzaci per a imposar multes i pagaments peridics de penalitzaci a les
empreses que no compleixin llurs obligacions relatives als seus reglaments i a les seves decisions.
Article 35
Control jurisdiccional i qestions connexes
35.1. Els actes o les omissions del BCE resten subjectes a la revisi i a la interpretaci del Tribunal de Justcia
de la Uni Europea, en els casos establerts pels tractats i dacord amb les condicions que shi determinin. El
BCE pot emprendre accions en els casos i segons les condicions que determinin els tractats.
35.2. Els litigis entre el BCE, duna banda, i els seus creditors, deutors o qualsevol altra persona, de laltra, sn
resolts pels tribunals nacionals competents, sens perjudici de les competncies atribudes al Tribunal de Justcia
de la Uni Europea.
35.3. El BCE resta subjecte al rgim dobligacions que estableix larticle 340 del Tractat de funcionament de la
Uni Europea. La responsabilitat dels bancs centrals nacionals es determina en funci de llur legislaci nacional
respectiva.
35.4. El Tribunal de Justcia de la Uni Europea t competncia per a pronunciar-se en virtut duna clusula
compromissria continguda en un contracte de dret pblic o de dret privat estipulat pel BCE o en nom daquest.
35.5. La decisi del BCE demprendre accions davant del Tribunal de Justcia de la Uni Europea s presa pel
Consell de Govern.
35.6. El Tribunal de Justcia de la Uni Europea t competncia per a pronunciar-se en els litigis relatius a
lacompliment pels bancs centrals nacionals de les obligacions derivades dels tractats i daquests estatuts. Si el
BCE considera que un banc central nacional ha incomplert alguna de les obligacions que estableixen aquests
estatuts, emet un dictamen motivat, desprs de donar a aquest banc central nacional la possibilitat de presentar
les seves observacions. Si el banc central nacional de qu es tracta no sat a aquest dictamen en el termini
establert pel BCE, aquest pot recrrer al Tribunal de Justcia de la Uni Europea.
206
Article 36
Personal
36.1. El Consell de Govern, a proposta del Comit Executiu, determina el rgim aplicable al personal del BCE.
36.2. El Tribunal de Justcia de la Uni Europea t competncia en qualsevol litigi entre el BCE i els seus
agents dins els lmits i segons les condicions establertes pel rgim que els s aplicable.
Article 37
(antic article 38)
Secret professional
37.1. Els membres dels rgans de decisi i del personal del BCE i dels bancs centrals nacionals, fins i tot
desprs dhaver cessat en llurs funcions, no han de divulgar les informacions que, per llur naturalesa, estiguin
subjectes al secret professional.
37.2. Les persones que tinguin accs a dades emparades per una legislaci de la Uni que imposi lobligaci
del secret estan subjectes a aquesta legislaci.
Article 38
(antic article 39)
Signataris
El BCE es compromet legalment davant de tercers per mitj del seu president o de dos membres del Comit
Executiu, o per mitj de les signatures de dos membres del seu personal degudament autoritzats pel president
per a signar en nom del BCE.
Article 39
(antic article 40)
Privilegis i immunitats
El BCE gaudeix en el territori dels estats membres dels privilegis i les immunitats necessaris per a lexercici de les seves
funcions, en les condicions que estableix el protocol sobre els privilegis i les immunitats de la Uni Europea.
CAPTOL VIII
REVISI DELS ESTATUTS I LEGISLACI COMPLEMENTRIA
Article 40
(antic article 41)
Procediment de revisi simplificada
40.1. Dacord amb larticle 129, apartat 3, del Tractat de funcionament de la Uni Europea, els articles 5.1, 5.2,
5.3, 17, 18, 19.1, 22, 23, 24, 26, 32.2, 32.3, 32.4 i 32.6, larticle 33.1, lletra a), i larticle 36 daquest estatuts
poden sser revisats pel Parlament Europeu i pel Consell, pronunciant-se de conformitat amb el procediment
legislatiu ordinari, sia a proposta del BCE i amb la consulta prvia a la Comissi, sia a proposta de la Comissi i
amb la consulta prvia al BCE.
207
40.2. Larticle 10.2 pot sser modificat per una decisi del Consell Europeu, pronunciant-se per unanimitat, sia
a proposta del Banc Central Europeu i amb la consulta prvia al Parlament Europeu i a la Comissi, sia a
proposta de la Comissi i amb la consulta prvia al Parlament Europeu i al Banc Central Europeu. Aquestes
modificacions no entren en vigor fins que no hagin estat aprovades pels estats membres dacord amb llurs
normes constitucionals respectives.
40.3. Les recomanacions que faci el BCE en virtut daquest article requereixen una decisi unnime del Consell
de Govern.
Article 41
(antic article 42)
Legislaci complementria
Dacord amb larticle 129, apartat 4, del Tractat de funcionament de la Uni Europea, el Consell, sia a proposta
de la Comissi i amb la consulta prvia al Parlament Europeu i al BCE, sia a proposta del BCE i amb la consulta
prvia al Parlament Europeu i a la Comissi, adopta les disposicions a qu fan referncia els articles 4, 5.4, 19.2,
20, 28.1, 29.2, 30.4 i 34.3 daquests estatuts.
CAPTOL IX
DISPOSICIONS TRANSITRIES I ALTRES DISPOSICIONS RELATIVES AL SEBC
Article 42
(antic article 43)
Disposicions generals
42.1. Les excepcions a qu fa referncia larticle 139 del Tractat de funcionament de la Uni Europea
comporten que els articles segents daquests estatuts no confereixin cap dret i no imposin cap obligaci a
lestat membre de qu es tracti: 3, 6, 9.2, 12.1, 14.3, 16, 18, 19, 20, 22, 23, 26.2, 27, 30, 31, 32, 33, 34 i 49.
42.2. Els bancs centrals dels estats membres acollits a una excepci dacord amb larticle 139 del tractat
esmentat conserven llurs competncies en lmbit de la poltica monetria, dacord amb la legislaci nacional.
42.3. Dacord amb larticle 139 del tractat esmentat, per els estats membres sentn els estats membres la
moneda dels quals s leuro en els articles 3, 11.2 i 19 daquests estatuts.
42.4. Per els bancs centrals nacionals sentn els bancs centrals dels estats membres la moneda dels quals s
leuro en els articles 9.2, 10.2, 10.3, 12.1, 16, 17, 18, 22, 23, 27, 30, 31, 32, 33.2 i 49 daquests estatuts.
42.5. En els articles 10.3 i 33.1, per accionistes sentn els bancs centrals dels estats membres la moneda dels
quals s leuro.
42.6. En els articles 10.3 i 30.2, per capital subscrit sentn el capital del BCE subscrit pels bancs centrals dels
estats membres la moneda dels quals s leuro.
208
Article 43
(antic article 44)
Funcions transitries del BCE
El BCE duu a terme les antigues tasques de lIME a qu fa referncia larticle 141, apartat 2, del Tractat de
funcionament de la Uni Europea que, a causa de les excepcions a qu shan acollit un o diversos estats
membres, encara shan dexecutar desprs de la introducci de leuro.
El BCE emet dictmens en el decurs dels preparatius relatius a la supressi de les excepcions a qu fa referncia
larticle 140 del dit tractat.
Article 44
(antic article 45)
El Consell General del BCE
44.1. Sens perjudici de larticle 129, apartat 3, del Tractat de funcionament de la Uni Europea, el Consell
General es constitueix com a tercer rgan de decisi del BCE.
44.2. El Consell General es compon del president, el vicepresident del BCE i els governadors dels bancs
centrals nacionals. Els altres membres del Comit Executiu poden participar, sense dret de vot, en les reunions
del Consell General.
44.3. Les responsabilitats del Consell General sn enumerades de manera exhaustiva per larticle 46 daquests
estatuts.
Article 45
(antic article 46)
Reglament intern del Consell General
45.1. El president o, si no hi fos, el vicepresident del BCE presideix el Consell General del BCE.
45.2. El president del Consell i un membre de la Comissi poden participar, sense dret de vot, en les reunions
del Consell General.
45.3. El president prepara les reunions del Consell General.
45.4. Com a excepci a larticle 12.3, el Consell General adopta el seu reglament intern.
45.5. El BCE sencarrega de la Secretaria del Consell General.
Article 46
(antic article 47)
Responsabilitats del Consell General
46.1. El Consell General:

executa les funcions a qu fa referncia larticle 43;
contribueix a les funcions consultives a qu fan referncia els articles 4 i 25.1.
46.2. El Consell General contribueix a:
recollir les informacions estadstiques a qu fa referncia larticle 5;
209
establir els informes dactivitats del BCE a qu fa referncia larticle 15;

establir les normes que, dacord amb larticle 26.4, sn necessries per a aplicar larticle 26;
adoptar qualsevol altra mesura, establerta per larticle 29.4, necessria per a aplicar larticle 29;
definir les condicions de contractaci del personal del BCE, establertes per larticle 36.
46.3. El Consell General contribueix als preparatius necessaris per a la fixaci irrevocable dels tipus de canvi
de les monedes dels estats membres acollits a una excepci amb relaci a leuro, dacord amb larticle 140,
apartat 3, del Tractat de funcionament de la Uni Europea.
46.4. El Consell General s informat de les decisions del Consell de Govern pel president del BCE.
Article 47
(antic article 48)
Disposicions transitries relatives al capital del BCE
Dacord amb larticle 29.1, sassigna a cada banc central nacional una ponderaci en la clau per a la subscripci
del capital del BCE. Com a excepci del que disposa larticle 28.3, els bancs centrals dels estats membres
acollits a una excepci no desemborsen el capital subscrit llevat que el Consell General, pronunciant-se per una
majoria que representi com a mnim dos teros del capital subscrit del BCE i almenys la meitat dels accionistes,
decideixi que sha de pagar un percentatge mnim com a contribuci als costos operatius del BCE.
Article 48
(antic article 49)
Pagament diferit del capital, de les reserves i de les provisions del BCE
48.1. El banc central dun estat membre que hagi deixat destar acollit a una excepci desemborsa la seva part
subscrita de capital del BCE en la mateixa mesura que els altres bancs centrals dels estats membres la moneda
dels quals s leuro i transfereix al BCE actius en reserva de divises dacord amb larticle 30.1. La quantitat que
sha de transferir es determina multiplicant el valor en euros, al tipus de canvi del moment, dels actius de
reserva esmentats transferits ja fins a aquell moment al BCE, dacord amb el que disposa larticle 30.1, pel
coeficient resultant de dividir el nombre daccions subscrites pel banc central nacional de qu es tracti i el
nombre daccions que ja hagin desemborsat els altres bancs centrals nacionals.
48.2. A ms del desemborsament establert per larticle 48.1, el banc central de qu es tracti contribueix a les
reserves del BCE, a les provisions equivalents a reserves i a limport que encara shagi dassignar a les reserves
i les provisions corresponents al saldo del compte de prdues i guanys a 31 de desembre de lany anterior al de
la supressi de lexcepci. La quantitat amb la qual ha de contribuir es determina multiplicant limport de les
reserves, definit anteriorment i consignat en el balan aprovat del BCE, pel coeficient resultant de dividir el
nombre daccions subscrites pel banc central de qu es tracti i el nombre daccions que ja hagin desemborsat els
altres bancs centrals.
48.3. Quan un pas o ms dun es converteixen en estats membres i llurs bancs centrals nacionals respectius
entren al SEBC, augmenten automticament el capital subscrit del BCE i el lmit sobre la quantitat dactius de
reserva de canvi que es pot transferir al BCE. Limport de laugment es calcula multiplicant les respectives
quantitats vigents en aquell moment pel coeficient resultant de dividir, en el marc de la clau ajustada per a la
subscripci de capital, entre la ponderaci dels nous bancs centrals nacionals implicats i la ponderaci dels
bancs centrals nacionals ja membres del SEBC. La ponderaci de cada banc central nacional dins la clau per a la
subscripci de capital es calcula de manera anloga al que disposa larticle 29.1 i dacord amb larticle 29.2. Els
perodes de referncia emprats per a les dades estadstiques sn idntics als que sapliquen per al darrer
ajustament quinquennal de les ponderacions establertes per larticle 29.3.
210
Article 49
(antic article 52)
Canvi dels bitllets denominats en monedes dels estats membres
Desprs dhaver fixat irrevocablement els tipus de canvi dacord amb larticle 140, apartat 3, del Tractat de
funcionament de la Uni Europea, el Consell de Govern pren les mesures necessries per a garantir que els
bitllets denominats en monedes amb tipus de canvi fix irrevocable siguin canviats pels bancs centrals nacionals
dacord amb els valors de paritat respectius.
Article 50
(antic article 53)
Aplicabilitat de les disposicions transitries
Els articles 42 a 47 sn aplicables mentre hi hagi estats membres que shagin acollit a una excepci.
211
PROTOCOL (NM. 5)
SOBRE ELS ESTATUTS DEL BANC EUROPEU DINVERSIONS

DESITJANT establir els estatuts del Banc Europeu dInversions a qu fa referncia larticle 308 del Tractat de
funcionament de la Uni Europea,
Article 1
El Banc Europeu dInversions, institut per larticle 308 del Tractat de funcionament de la Uni Europea,
anomenat en avant el Banc, s constitut i exerceix les seves funcions i la seva activitat de conformitat amb
les disposicions del dit tractat i daquests estatuts.
Article 2
La missi del Banc s definida per larticle 309 del Tractat de funcionament de la Uni Europea.
Article 3
Dacord amb larticle 308 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, els estats membres sn els membres
del Banc.
Article 4
1. El Banc est dotat dun capital de 164 808 169 000 EUR subscrit pels estats membres segons els imports
segents:
Alemanya 26 649 532 500

Frana 26 649 532 500
Itlia 26 649 532 500
Regne Unit 26 649 532 500
Espanya 15 989 719 500
Blgica 7 387 065 000
Pasos Baixos 7 387 065 000
Sucia 4 900 585 500
212
Dinamarca 3 740 283 000

ustria 3 666 973 500
Polnia 3 411 263 500
Finlndia 2 106 816 000
Grcia 2 003 725 500
Portugal 1 291 287 000
Repblica Txeca 1 258 785 500
Hongria 1 190 868 500
Irlanda 935 070 000
Romania 863 514 500
Eslovquia 428 490 500
Eslovnia 397 815 000
Bulgria 290 917 500
Litunia 249 617 500
Luxemburg 187 015 500
Xipre 183 382 000
Letnia 152 335 000
Estnia 117 640 000
Malta 69 804 000
Els estats membres noms sn responsables fins a limport de llur quota de capital subscrit i no desemborsat.
2. Ladmissi dun nou membre comporta un augment del capital subscrit corresponent a laportaci del nou
membre.
3. El Consell de Governadors, pronunciant-se per unanimitat, pot decidir un augment del capital subscrit.
4. La quota de capital subscrit no es pot cedir ni donar ni empenyorar i s inembargable.
Article 5
1. El capital subscrit s desemborsat pels estats membres a ra del 5% de mitjana dels imports definits en
larticle 4, apartat 1.
2. En cas daugment del capital subscrit, el Consell de Governadors, pronunciant-se per unanimitat, fixa el
percentatge que sha de desemborsar, i tamb les modalitats de desemborsament. Els desemborsaments en me-
tllic noms sadmeten en euros.
3. El Consell dAdministraci pot exigir el desemborsament del saldo del capital subscrit, sempre que aquest
desemborsament sigui necessari per a afrontar les obligacions del Banc.
Cada estat membre efectua aquest desemborsament en proporci a la seva quota de capital subscrit.
213
Article 6
(antic article 8)
El Banc s administrat i gestionat per un Consell de Governadors, un Consell dAdministraci i un Comit de

Direcci.
Article 7
(antic article 9)
1. El Consell de Governadors es compon dels ministres designats pels estats membres.

2. El Consell de Governadors estableix les directrius generals relatives a la poltica de crdit del Banc, de
conformitat amb els objectius de la Uni.
El Consell de Governadors vetlla per lexecuci daquestes directrius.
3. A ms, el Consell de Governadors:
a) decideix laugment del capital subscrit, de conformitat amb larticle 4, apartat 3, i amb larticle 5, apartat 2,
b) a efectes de laplicaci de larticle 9, apartat 1, determina els principis aplicables a les operacions de fi-
nanament en el marc de la missi del Banc,
c) exerceix els poders establerts pels articles 9 i 11 per al nomenament i la dimissi forosa dels membres
del consell dadministraci i del comit de direcci, i els establerts per larticle 11, apartat 1, segon par-
graf,
d) decideix la concessi de finanament per a operacions dinversi que shan de portar a terme totalment o
parcialment fora dels territoris dels estats membres, de conformitat amb larticle 16, apartat 1,
e) aprova linforme anual establert pel Consell dAdministraci,
f) aprova el balan anual, i el compte de guanys i de prdues,
g) exerceix els altres poders i atribucions conferits pels presents estatuts,
h) aprova el reglament intern del Banc.
4. El Consell de Governadors s competent per a prendre, per unanimitat, en el marc del Tractat i daquests
estatuts, totes les decisions relatives a la suspensi de lactivitat del Banc i a la seva liquidaci eventual.
Article 8
(antic article 10)
Llevat de disposicions contrries a aquests estatuts, el Consell de Governadors pren les seves decisions per
majoria dels membres que el componen. Aquesta majoria ha de representar almenys el 50% del capital subscrit.
La majoria qualificada requereix un total de divuit vots i el 68% del capital subscrit.
Labstenci dels membres presents o representats no s cap obstacle per a ladopci dels acords que requereixen
unanimitat.
214
Article 9
(antic article 11)
1. El Consell dAdministraci decideix sobre la concessi de finanament, especialment en forma de crdits

i garanties, i la conclusi demprstits; fixa els tipus dinters dels prstecs, i tamb les comissions i altres crre-
gues. Basant-se en una decisi adoptada per majoria qualificada, pot delegar algunes de les seves atribucions en
el Comit de Direcci. Determina les condicions i modalitats daquesta delegaci i en supervisa lexecuci.
El Consell dAdministraci vetlla per la sana administraci del Banc; garanteix la conformitat de la gesti del
Banc amb les disposicions dels tractats i els estatuts i amb les directrius generals establertes pel Consell de
Governadors.
En finir lexercici, el Consell dAdministraci est obligat a presentar un informe al Consell de Governadors i a
publicar-lo, un cop aprovat.
2. El Consell dAdministraci es compon de vint-i-vuit administradors i divuit suplents.
Els administradors sn nomenats per a un perode de cinc anys pel Consell de Governadors. Cada estat membre
en designa un i la Comissi tamb en designa un.
Els administradors suplents sn nomenats per a un perode de cinc anys pel Consell de Governadors, a ra de:
dos suplents designats per la Repblica Federal dAlemanya,
dos suplents designats per la Repblica Francesa,
dos suplents designats per la Repblica Italiana,
dos suplents designats pel Regne Unit de la Gran Bretanya i dIrlanda del Nord,
un suplent designat de com acord pel Regne dEspanya i la Repblica Portuguesa,
un suplent designat de com acord pel Regne de Blgica, el Gran Ducat de Luxemburg i el Regne dels
Pasos Baixos,
dos suplents designats de com acord pel Regne de Dinamarca, la Repblica Hellnica, Irlanda i Roma-
nia,
dos suplents designats de com acord per la Repblica dEstnia, la Repblica de Letnia, la Repblica
de Litunia, la Repblica dustria, la Repblica de Finlndia i el Regne de Sucia,
tres suplents designats de com acord per la Repblica de Bulgria, la Repblica Txeca, la Repblica de
Xipre, la Repblica dHongria, la Repblica de Malta, la Repblica de Polnia, la Repblica dEslovnia
i la Repblica dEslovquia,
un suplent designat per la Comissi.
El Consell dAdministraci convida sis experts a formar-ne part sense dret a vot: tres en qualitat de membres i
tres com a suplents.
El mandat dels administradors i dels suplents s renovable.
El reglament intern estableix les modalitats de participaci en les sessions del Consell dAdministraci i les
disposicions aplicables als membres suplents i als experts designats.
El president o, en absncia daquest, un dels vicepresidents del Comit de Direcci presideix les sessions del
Consell dAdministraci, sense prendre part en la votaci.
Els membres del Consell dAdministraci selegeixen entre personalitats que ofereixin garanties plenes
dindependncia i competncia; noms sn responsables davant del Banc.
3. Noms quan un administrador deixi de complir les condicions necessries per a lexercici de les seves
funcions, el Consell de Governadors, pronunciant-se per majoria qualificada, en pot declarar la dimissi forosa.
215
La no-aprovaci de linforme anual comporta la dimissi del Consell dAdministraci.

4. En cas de produir-se vacants per defunci o per dimissi voluntria, dimissi forosa o dimissi
collectiva, els llocs vacants sn coberts de conformitat amb el que disposa lapartat 2. Excepte en el cas de les
renovacions totals, els llocs vacants sn coberts pel temps que resta de mandat.
5. El Consell de Governadors fixa la retribuci dels membres del Consell dAdministraci i determina les
eventuals incompatibilitats amb les funcions dadministrador i de suplent.
Article 10
(antic article 12)
1. Cada administrador disposa dun vot al Consell dAdministraci i pot delegar el seu vot en tots els casos,
segons les modalitats que determini el reglament intern del Banc.
2. Llevat que aquests estatuts ho disposin altrament, les decisions del Consell dAdministraci es prenen
almenys per un ter dels membres del Consell que tinguin dret de vot i que representin almenys el cinquanta per
cent del capital subscrit. La majoria qualificada requereix la reuni de divuit vots i el seixanta-vuit per cent del
capital subscrit. El reglament intern del Banc fixa el qurum necessari per a la validesa de les deliberacions del
Consell dAdministraci.
Article 11
(antic article 13)
1. El Comit de Direcci es compon dun president i de vuit vicepresidents nomenats per un perode de sis
anys pel Consell de Governadors amb la proposta prvia del Consell dAdministraci. Llur mandat s renova-
ble.
El Consell de Governadors, pronunciant-se per unanimitat, pot modificar el nombre de membres del Comit de
Direcci.
2. A proposta del Consell dAdministraci, pronunciant-se per majoria qualificada, el Consell de Governa-
dors, pronunciant-se tamb per majoria qualificada, pot declarar la dimissi forosa dels membres del Comit de
Direcci.
3. El Comit de Direcci sencarrega de la gesti dels afers dadministraci ordinria del Banc, sota
lautoritat del president i el control del Consell dAdministraci.
Aquest Comit prepara les decisions del Consell dAdministraci, especialment les referents a la conclusi
demprstits i a la concessi de finanament, en particular en forma de crdits i garanties; tamb assegura
lexecuci daquestes decisions.
4. El Comit de Direcci emet, per majoria, els seus dictmens sobre els projectes de conclusi demprstits
i de concessi de finanament, especialment en forma de crdits i garanties.
5. El Consell de Governadors fixa la retribuci dels membres del Comit de Direcci i determina les incom-
patibilitats amb llurs funcions.
6. El president o, en cas dimpediment daquest, un dels vicepresidents representa el Banc en els afers judi-
cials o extrajudicials.
7. Els membres del personal del Banc estan sotmesos a lautoritat del president. Correspon a aquest de con-
tractar-los i acomiadar-los. En lelecci del personal, sha de tenir en compte no noms les aptituds personals i
la formaci professional, sin tamb un repartiment equitatiu entre els ciutadans dels estats membres. El regla-
ment intern determina lrgan competent que ha dadoptar les disposicions aplicables al personal.
216
8. El Comit de Direcci i el personal del banc noms sn responsables davant daquest darrer i exerceixen
llurs funcions amb total independncia.
Article 12
(antic article 14)
1. Un comit, compost per sis membres nomenats pel Consell de Governadors per ra de llur competncia,
verifica que les activitats del Banc siguin conformes amb les millors prctiques bancries i s responsable de la
verificaci dels comptes del Banc.
2. El Comit a qu fa referncia lapartat 1 examina cada any la regularitat de les operacions i dels llibres
del Banc. A aquest efecte comprova que les operacions del Banc shan dut a terme dacord amb els trmits i els
procediments establerts per aquests estatus i pel reglament intern.
3. El Comit a qu fa referncia lapartat 1 confirma que els estats financers, i tota la informaci financera
que figuri en els comptes anuals establerts pel Consell dAdministraci, donen una imatge fidel de la situaci
financera del Banc, tant de lactiu com del passiu, i tamb dels resultats de les seves operacions i dels fluxos de
tresoreria de lexercici financer corresponent.
4. El reglament intern precisa les qualificacions que han de posseir els membres del Comit a qu fa refe-
rncia lapartat 1 i determina les condicions i les modalitats de funcionament del Comit.
Article 13
(antic article 15)
El Banc es comunica amb cada estat membre per mitj de lautoritat designada per aquest. En lexecuci de les
operacions financeres, pot recrrer al banc central nacional de lestat membre interessat o a daltres institucions
financeres autoritzades per aquest.
Article 14
(antic article 16)
1. El Banc coopera amb totes les organitzacions internacionals lactivitat de les quals sexerceixi en mbits
anlegs als seus.
2. El Banc cerca tots els contactes tils per cooperar amb les institucions bancries i financeres dels pasos
als quals estn les seves operacions.
Article 15
(antic article 17)
A petici dun estat membre o de la Comissi, o dofici, el Consell de Governadors interpreta o completa, en les
condicions en qu shan establert, les directrius fixades per ell en els termes de larticle 7 daquests estatuts.
Article 16
(antic article 18)
1. En lmbit del mandat definit en larticle 309 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, el Banc
atorga finanament, especialment en forma de crdits i de garanties, als seus membres o a les empreses privades
217
o pbliques per inversions que shagin dexecutar en els territoris dels estats membres, sempre que no es dispo-
si, en condicions raonables, de recursos procedents daltres fonts.
De tota manera, per mitj de decisi per majoria qualificada del Consell de Governadors, a proposta del Consell
dAdministraci, el Banc pot atorgar finanament per a inversions que shagin dexecutar, totalment o
parcialment, fora dels territoris dels estats membres.
2. La concessi de prstecs est subordinada, en la mesura que sigui possible, a la utilitzaci daltres mitjans
de finanament.
3. Quan es concedeix un prstec a una empresa o a una collectivitat que no sigui un estat membre, el Banc
subordina la concessi daquest prstec a latorgament duna garantia per lestat membre en el territori del qual
sha dexecutar la inversi o daltres garanties suficients, o b a la solidesa financera del deutor.
A ms, en el marc dels principis establerts pel Consell de Governadors de conformitat amb larticle 7, apartat 3,
lletra b), i si la realitzaci de les operacions a qu fa referncia larticle 309 del Tractat de funcionament de la
Uni Europea ho exigeix, el Consell dAdministraci adopta per majoria qualificada les condicions i les
modalitats de qualsevol finanament amb un perfil de risc especfic i que sigui considerat per aix com una
activitat especial.
4. El Banc pot garantir els emprstits contractats per empreses pbliques o privades o per collectivitats per
a la realitzaci de les operacions a qu fa referncia larticle 309 del Tractat de funcionament de la Uni Euro-
pea.
5. Limport total comproms dels prstecs i les garanties concedits pel Banc no pot excedir el 250% del
capital subscrit, de les reserves, de les provisions no assignades i de lexcedent de compte de prdues i guanys.
La quantitat acumulada de les partides de qu es tracti es calcula un cop deduda una suma idntica a la quantitat
subscrita, sia desemborsat o no, en concepte de qualsevol participaci del Banc.
La quantitat abonada en concepte de participaci del Banc en cap moment no ha dsser superior al total de la
part alliberada del seu capital, les seves reserves, les provisions no assignades i lexcedent de compte de prdues
i guanys.
Amb carcter excepcional, les activitats especials del Banc, com les que decideixen el Consell de Governadors i
el Consell dAdministraci dacord amb lapartat 3, sn objecte duna dotaci especfica de reserves.
Aquest apartat saplica tamb als comptes consolidats del Banc.
6. El Banc es protegeix contra el risc de canvi incloent en els contractes de prstec i de garantia les clusules
que consideri apropiades.
Article 17
(antic article 19)
1. Els tipus dinters dels prstecs que concedeix el Banc, i les comissions i altres crregues, shan dadaptar
a les condicions que prevalen en el mercat de capitals i shan de calcular de manera que els ingressos que en
resultin permetin al Banc dafrontar les seves obligacions, cobrir les seves despeses i riscos i constituir un fons
de reserva de conformitat amb larticle 22.
2. El Banc no concedeix cap reducci dels tipus dinters. En cas que, tenint en compte el carcter especfic
de la inversi que sha de finanar, resulti convenient una reducci del tipus dinters, lestat membre interessat
o una altra autoritat pot concedir bonificacions dinteressos, en la mesura que llur concessi sigui compatible
amb les normes establertes en larticle 107 del Tractat de funcionament de la Uni Europea.
218
Article 18
(antic article 20)
En les seves operacions de finanament, el Banc ha dobservar els principis segents:

1. Vetlla perqu els seus fons sutilitzin de la manera ms racional en inters de la Uni.
Noms pot concedir prstecs o garantir emprstits:
a) quan el pagament dinteressos i damortitzacions estigui garantit pels beneficis dexplotaci, en el cas
dinversions dutes a terme per empreses del sector de la producci, o en el cas daltres inversions per un
comproms subscrit per lestat en el qual la inversi sexecuti, o de qualsevol altra manera, i,
b) quan lexecuci de la inversi contribueix a lincrement de la productivitat econmica en general i afavo-
reix la realitzaci del mercat interior.
2. No ha dadquirir cap participaci en empreses ni assumir cap responsabilitat en la gesti daquestes, lle-
vat que la protecci dels seus drets ho exigeixi per tal de garantir la recuperaci dels seus crdits.
Tanmateix, en el marc dels principis establerts pel Consell de Governadors en virtut de larticle 7, apartat 3,
lletra b), si aix ho exigeix la realitzaci de les operacions a qu fa referncia larticle 309 del Tractat de
funcionament de la Uni Europea, el Consell dAdministraci adopta per majoria qualificada les condicions i les
modalitats de participaci en el capital duna empresa comercial, per regla general com a complement dun
prstec o garantia, sempre que sigui necessari per al finanament duna inversi o programa.
3. Pot cedir els seus crdits en el mercat de capitals i, a aquest efecte, pot exigir als seus prestataris lemissi
dobligacions o daltres ttols.
4. Ni el Banc ni els estats membres no han dimposar condicions que obliguin a gastar les quantitats presta-
des dins dun estat membre determinat.
5. Pot subordinar la concessi de prstecs a lorganitzaci de licitacions internacionals.
6. No finana, totalment o parcialment, les inversions a les quals soposi lestat membre en el territori del
qual shan dexecutar.
7. Com a complement de les seves activitats de crdit, el Banc pot garantir serveis dassistncia tcnica,
dacord amb les condicions i les modalitats definides pel Consell de Governadors, que es pronuncia per majoria
qualificada de conformitat amb aquests estatuts.
Article 19
(antic article 21)
1. El Banc pot sser objecte directament duna sollicitud de finanament de qualsevol empresa o entitat
pblica o privada. Tamb pot sser-ho per mitj de la Comissi, o b de lestat membre en el territori del qual es
dugui a terme la inversi.
2. Si les sollicituds es cursen per mitj de la Comissi, resten subjectes al dictamen de lestat membre en el
territori del qual es duu a terme la inversi. Si es cursen per mitj de lestat membre, se sotmeten al dictamen de
la Comissi. Si provenen directament duna empresa, resten subjectes a lestat membre interessat i a la Comis-
si.
Els estats membres interessats i la Comissi han demetre llur dictamen en el termini mxim de dos mesos. Si
no hi ha cap resposta en el termini indicat, el Banc pot considerar que el dit projecte no suscita cap objecci.
3. El Consell dAdministraci decideix sobre les operacions de finanament que li sotmet el Comit de Di-
recci.
219
4. El Comit de Direcci examina si les operacions de finanament que se li sotmeten satenen a les disposi-
cions daquests estatuts, en particular a les dels articles 16 i 18. Si el Comit de Direcci es pronuncia en favor
del finanament, ha de sotmetre la proposta corresponent al Consell dAdministraci; pot subordinar el seu dic-
tamen favorable a les condicions que consideri essencials. Si el Comit de Direcci es pronuncia en contra de la
concessi del finanament, ha de presentar al Consell dAdministraci els documents pertinents, acompanyats
del seu dictamen.
5. En cas de dictamen desfavorable del Comit de Direcci, el Consell dAdministraci noms pot concedir
el finanament esmentat per unanimitat.
6. En cas de dictamen desfavorable de la Comissi, el Consell dAdministraci noms pot concedir el finan-
ament esmentat per unanimitat, amb labstenci de ladministrador nomenat per la Comissi.
7. En cas de dictamen desfavorable del Comit de Direcci i de la Comissi, el Consell dAdministraci no
pot concedir el dit finanament.
8. Quan estigui justificat procedir a una reestructuraci duna operaci de finanament relativa a inversions
aprovades per motius de protecci dels drets i interessos del Banc, el Comit de Direcci adopta sense demora
les mesures urgents que considera necessries, amb subjecci al deure dinformar-ne immediatament el Consell
dAdministraci.
Article 20
(antic article 22)
1. El Banc pren en prstec en els mercats de capitals els recursos necessaris per a lacompliment de les seves
tasques.
2. El Banc pot prendre diners a prstec en el mercat de capitals dels estats membres, en el marc de les dispo-
sicions legals aplicables a aquests mercats.
Les autoritats competents dun estat membre acollit a una excepci en el sentit de larticle 139, apartat 1, del
Tractat de funcionament de la Uni Europea noms shi poden oposar si hi ha motius per a tmer pertorbacions
greus en el mercat de capitals daquest estat.
Article 21
(antic article 23)
1. El Banc pot utilitzar, en les condicions segents, les disponibilitats que no necessita immediatament per a
afrontar les seves obligacions:
a) pot collocar capitals en els mercats monetaris,
b) amb subjecci a les disposicions de larticle 18, apartat 2, pot comprar o vendre ttols,
c) pot efectuar qualsevol altra operaci financera relacionada amb el seu objectiu.
2. Sens perjudici de les disposicions de larticle 23, el Banc, en la gesti de les seves collocacions de capi-
tal, no efectua cap arbitratge de divises que no sigui directament necessari per a la realitzaci dels seus prstecs
o per al compliment dels compromisos que ha contret pels emprstits que ha ems o de les garanties que ha
atorgat.
3. En lmbit daplicaci daquest article, el Banc actua dacord amb les autoritats competents dels estats
membres o llurs bancs centrals nacionals.
220
Article 22
(antic article 24)
1. Es constitueix progressivament un fons de reserva equivalent al 10% com a mxim del capital subscrit. Si
la situaci dels compromisos del Banc ho justifica, el Consell dAdministraci pot decidir la constituci de re-
serves suplementries. Mentre aquest fons de reserva no estigui del tot constitut, pot sser alimentat amb:
a) els interessos que produeixin els prstecs concedits pel Banc amb les quantitats que han daportar els
estats membres en virtut de larticle 5;
b) els interessos que produeixen els prstecs concedits pel Banc amb les quantitats procedents del reembor-
sament dels prstecs a qu fa referncia la lletra a),
sempre que aquests ingressos no siguin necessaris per a executar les obligacions i cobrir les despeses del Banc.
2. Els recursos del fons de reserva shan de collocar de manera que estiguin en condicions de respondre, en
qualsevol moment, als objectius del fons.
Article 23
(antic article 25)
1. El Banc est sempre autoritzat per a transferir a una de les monedes dels estats membres la moneda dels
quals no s leuro els actius que posseeix per a efectuar les operacions que estiguin dacord amb el seu objecte,
tal com el defineix larticle 309 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, tenint en compte el que dispo-
sa larticle 21 daquests estatuts. El Banc, sempre que sigui possible, evita efectuar aquestes transferncies si t
actius disponibles o realitzables en la moneda que li calgui.
2. El Banc no pot convertir en divises de pasos tercers els actius que posseeix en la moneda dun dels estats
membres la moneda dels quals no sigui leuro sense el consentiment daquest estat.
3. El Banc pot disposar lliurement de la part del seu capital desemborsat, i tamb de les divises preses en
prstec en els mercats de pasos tercers.
4. Els estats membres es comprometen a posar a disposici dels deutors del Banc les divises necessries per
al reemborsament del capital i el pagament dels interessos dels prstecs concedits o garantits pel Banc per a les
inversions que shan dexecutar en llur territori.
Article 24
(antic article 26)
Si un estat membre desatn les obligacions que li pertoquen com a membre en virtut daquests estatuts, especi-
alment lobligaci de desemborsar la seva quota o dassegurar el servei dels seus emprstits, el Consell de Go-
vernadors, pronunciant-se per majoria qualificada, pot decidir suspendre la concessi de prstecs o garanties a
aquest estat membre o als seus ciutadans.
Aquesta decisi no eximeix lestat ni els seus ciutadans del compliment de llurs obligacions envers el Banc.
Article 25
(antic article 27)
1. Si el Consell de Governadors decideix suspendre lactivitat del Banc, shan dinterrompre sense demora
totes les activitats, llevat de les operacions necessries per a assegurar la utilitzaci, la protecci i la conservaci
dels seus bns i per a satisfer els seus compromisos.
221
2. En cas de liquidaci, el Consell de Governadors nomena els liquidadors i els dna instruccions per tal que
efectun aquesta liquidaci. El Consell de Governadors vetlla per la salvaguarda dels drets dels membres del
personal.
Article 26
(antic article 28)
1. El Banc gaudeix en cadascun dels estats membres de la ms mplia capacitat jurdica que les legislacions nacio-
nals reconeixen a les persones jurdiques; en particular, pot adquirir i alienar bns mobles o immobles i comparixer en
justcia.
2. Els bns del Banc estan exempts de tota requisici o expropiaci, sigui quina en sigui la forma.
Article 27
(antic article 29)
Els litigis entre el Banc, duna banda, i els seus prestadors, els seus prestataris o tercers, de laltra, es resolen
pels rgans jurisdiccionals nacionals competents, sens perjudici de les competncies atribudes al Tribunal de
Justcia de la Uni Europea. El Banc pot preveure, en un contracte, un procediment darbitratge.
El Banc ha de fixar domicili en cadascun dels estats membres. De tota manera, en virtut dun contracte, pot
procedir a una elecci especial de domicili.
Els bns i els actius del Banc noms poden sser embargats o sotmesos a execuci forosa per decisi judicial.
Article 28
(antic article 30)
1. El Consell de Governadors, pronunciant-se per unanimitat, pot decidir crear filials o altres entitats, dota-
des de personalitat jurdica i autonomia financera.
2. El Consell de Governadors adopta per unanimitat els estatuts dels organismes a qu fa referncia lapartat
1. Els estatuts en defineixen especialment els objectius, lestructura, el capital, els membres, la seu, els recursos
financers, els mitjans dactuaci i els procediments dauditoria, i tamb la seva relaci amb els rgans del Banc.
3. El Banc est facultat per a participar en la gesti daquests organismes i per contribuir a llur capital subs-
crit fins a limport que fixi el Consell de Governadors, que es pronuncia per unanimitat.
4. El Protocol sobre els privilegis i les immunitats de la Uni Europea saplica als organismes a qu fa referncia
lapartat 1, en la mesura que sels aplica el dret de la Uni, als membres de llurs rgans en lexercici de les funcions que
tenen assignades i a llur personal, en els mateixos termes i les mateixes condicions aplicables al Banc.
Els dividends, les plusvlues i altres formes de renda procedents daquests organismes a qu tenen dret els membres altres
que la Uni Europea i el Banc resten subjectes, tanmateix, a les disposicions fiscals de la legislaci aplicable.
5. El Tribunal de Justcia de la Uni Europea t competncies, dins dels lmits fixats a continuaci, per a
conixer els litigis relatius a les mesures adoptades pels rgans dun organisme subjecte al dret de la Uni. Els
recursos contra aquestes mesures els poden interposar qualsevol membre daquest organisme, com a tal, o els
estats membres en les condicions establertes en larticle 263 del Tractat de funcionament de la Uni Europea.
6. El Consell de Governadors, pronunciant-se per unanimitat, pot decidir ladmissi del personal dels organismes
subjectes al dret de la Uni a rgims comuns amb el Banc, dins del respecte als procediments interns respectius.
222
PROTOCOL (NM. 6)
SOBRE LA FIXACI DE LES SEUS DE LES INSTITUCIONS I DE DETERMINATS
RGANS, ORGANISMES I SERVEIS DE LA UNI EUROPEA
ELS REPRESENTANTS DELS GOVERNS DELS ESTATS MEMBRES,

VIST larticle 341 del Tractat de funcionament de la Uni Europea i larticle 189 del Tractat constitutiu de la
Comunitat Europea de lEnergia Atmica,
RECORDANT I CONFIRMANT la decisi del 8 dabril de 1965, i sens perjudici de les decisions relatives a la
seu dinstitucions, rgans, organismes i serveis futurs,
Atmica.
Article nic
a) El Parlament Europeu t la seu a Estrasburg, on es tenen els dotze perodes de sessions plenries mensu-
als, incloent-hi la sessi pressupostria. Els perodes de sessions plenries addicionals tenen lloc a Brus-
selles. Les comissions del Parlament Europeu tenen la seu a Brusselles. El Secretariat General del Par-
lament Europeu i els seus serveis resten a Luxemburg.
b) El Consell t la seu a Brusselles. Durant els mesos dabril, juny i octubre, el Consell t les seves sessions
a Luxemburg.
c) La Comissi t la seu a Brusselles. Els serveis enumerats en els articles 7, 8 i 9 de la decisi del 8 dabril
de 1965 estan establerts a Luxemburg.
d) El Tribunal de Justcia de la Uni Europea t la seu a Luxemburg.
e) El Tribunal de Comptes t la seu a Luxemburg.
f) El Comit Econmic i Social t la seu a Brusselles.
g) El Comit de les Regions t la seu a Brusselles.
h) El Banc Europeu dInversions t la seu a Luxemburg.
i) El Banc Central Europeu t la seu a Frankfurt.
j) LOficina Europea de Policia (Europol) t la seu a lHaia.
223
PROTOCOL (NM. 7)
SOBRE ELS PRIVILEGIS I LES IMMUNITATS DE LA UNI EUROPEA

CONSIDERANT que, en els termes dels articles 343 del Tractat de funcionament de la Uni Europea i 191 del
Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de lEnergia Atmica (CEEA), la Uni Europea i la CEEA
gaudeixen en el territori dels estats membres de les immunitats i els privilegis necessaris per a lacompliment de
llur missi,
Atmica.
CAPTOL I
BNS, FONS, ACTIUS I OPERACIONS DE LA UNI EUROPEA
Article 1
Els locals i els edificis de la Uni sn inviolables. Estan exempts de perquisici, requisici, confiscaci o
expropiaci. Els bns i els actius de la Uni no poden sser objecte de cap mesura de constrenyiment
administratiu o judicial sense una autoritzaci del Tribunal de Justcia.
Article 2
Els arxius de la Uni sn inviolables.
Article 3
La Uni, els seus actius, ingressos i altres bns estan exonerats de qualsevol impost directe.
Els governs dels estats membres adopten, sempre que poden, les disposicions apropiades per a la remissi o el
reemborsament de limport dels drets indirectes i de les taxes a la venda inclosos en els preus dels bns
immobles o mobles quan la Uni efectua, per al seu s oficial, compres importants el preu de les quals comprn
drets i taxes daquesta naturalesa. No obstant aix, laplicaci daquestes disposicions no ha de tenir per efecte
falsejar la competncia a linterior de la Uni.
No sacorda cap exoneraci pel que fa als impostos, taxes i drets que constitueixen la simple remuneraci de
serveis dutilitat general.
224
Article 4
La Uni est exonerada de qualsevol dret de duana, prohibicions i restriccions dimportaci i exportaci pel que
fa als articles destinats al seu s oficial; els articles importats daquesta manera no es poden cedir a ttol oners o
gratut al territori del pas en el qual shagin introdut, llevat que sigui en les condicions determinades pel govern
daquest pas.
La Uni tamb est exonerada de qualsevol dret de duana i de tota prohibici i restricci dimportaci i
dexportaci pel que fa a les seves publicacions.
CAPTOL II
COMUNICACIONS I SALCONDUITS
Article 5
(antic article 6)
Per a les comunicacions oficials i la tramesa de tots llurs documents, les institucions de la Uni es beneficien en
el territori de cada estat membre del tractament acordat per aquest estat a les missions diplomtiques.
La correspondncia oficial i les altres comunicacions oficials de les institucions de la Uni no poden sser
censurades.
Article 6
(antic article 7)
Els presidents de les institucions de la Uni poden lliurar salconduits la forma dels quals est determinada pel
Consell, que es pronuncia per majoria simple, i que es reconeixen com a ttols vlids de circulaci per les
autoritats dels estats membres. Aquests salconduits es lliuren als funcionaris i altres agents en les condicions
determinades per lestatut dels funcionaris i el rgim dels altres agents de la Uni.
La Comissi pot tancar acords per tal de fer reconixer aquests salconduits com a ttols vlids de circulaci en el
territori destats tercers.
CAPTOL III
MEMBRES DEL PARLAMENT EUROPEU
Article 7
(antic article 8)
No simposen restriccions de tipus administratiu ni de cap altre tipus al lliure moviment dels membres del
Parlament Europeu quan es desplacen al lloc de reuni del Parlament Europeu o en tornen.
Als membres del Parlament Europeu sels concedeixen, en matria de duana i de control de canvis:
a) per part de llur govern, les mateixes facilitats que es reconeixen als alts funcionaris que es desplacen a
lestranger en missi oficial temporal,
b) per part dels governs dels altres estats membres, les mateixes facilitats que les que es reconeixen als re-
presentants de governs estrangers en missi oficial temporal.
225
Article 8
(antic article 9)
Els membres del Parlament Europeu no poden sser cercats, detinguts ni perseguits per ra de llurs opinions o
vots emesos en lexercici de llurs funcions.
Article 9
(antic article 10)
Mentre durin les sessions del Parlament Europeu, els membres daquest es beneficien:
a) en llur territori nacional, de les immunitats que es reconeixen als membres del parlament de llur pas,
b) en el territori de qualsevol altre estat membre, de lexempci de qualsevol mesura de detenci i de qual-
sevol actuaci judicial.
La immunitat tamb els cobreix quan van cap al lloc de reuni del Parlament Europeu o quan en tornen.
La immunitat no es pot invocar en cas de delicte flagrant i no pot obstaculitzar el dret del Parlament Europeu
daixecar la immunitat dun dels seus membres.
CAPTOL IV
REPRESENTANTS DELS ESTATS MEMBRES QUE PARTICIPEN
EN ELS TREBALLS DE LES INSTITUCIONS DE LA UNI EUROPEA
Article 10
(antic article 11)
Els representants dels estats membres que participen en els treballs de les institucions de la Uni, i tamb llurs
consellers i experts tcnics, gaudeixen, durant lexercici de llurs funcions i en el decurs de llurs viatges destinats
o provinents del lloc de reuni, dels privilegis, immunitats o facilitats ds.
Aquest article saplica tamb als membres dels rgans consultius de la Uni.
CAPTOL V
FUNCIONARIS I AGENTS DE LA UNI EUROPEA
Article 11
(antic article 12)
En el territori de cadascun dels estats membres i amb independncia de llur nacionalitat, els funcionaris i altres
agents de la Uni:
a) gaudeixen de la immunitat de jurisdicci pels actes que duen a terme, incloses llurs manifestacions orals i
escrites, de carcter oficial, amb subjecci a laplicaci de les disposicions dels tractats relatius, duna
banda, a les regles de la responsabilitat dels funcionaris i agents envers la Uni i, de laltra, a la compe-
tncia del Tribunal de Justcia de la Uni Europea per pronunciar-se sobre els litigis entre la Uni i els
seus funcionaris i altres agents. Continuaran beneficiant-se daquesta immunitat desprs del cessament de
llurs funcions.
226
b) no estan subjectes, ni tampoc llurs cnjuges ni els membres de llurs famlies que visquin a llur crrec, a
les disposicions que limiten la immigraci i a les formalitats de registre dels estrangers.
c) gaudeixen, pel que fa a les reglamentacions monetries o de canvi, de les facilitats reconegudes per ls
als funcionaris de les organitzacions internacionals,
d) gaudeixen del dret dimportar en franqucia llur mobiliari i llurs efectes en ocasi de llur primera presa de
funcions en el pas interessat i, quan cessin llurs funcions en el dit pas, del dret de reexportar en franqu-
cia llur mobiliari i llurs efectes amb subjecci, en lun cas i laltre, a les condicions que consideri necess-
ries el govern del pas on el dret s exercit,
e) gaudeixen del dret dimportar en franqucia llur autombil destinat a llur s personal adquirit en el pas de
llur darrera residncia o en el pas del qual sn ciutadans en les condicions del mercat interior daquest
darrer i de tornar-lo a exportar en franqucia, amb subjecci, en lun cas i laltre, a les condicions que
consideri necessries el govern del pas interessat.
Article 12
(antic article 13)
En les condicions i seguint el procediment fixats pel Parlament Europeu i el Consell per mitj de reglaments
adoptats dacord amb el procediment legislatiu ordinari i amb la consulta prvia a les institucions afectades, els
funcionaris i altres agents de la Uni resten subjectes, en benefici daquesta, a un impost sobre els sous, salaris i
emoluments que la Uni els abona.
Els funcionaris i altres agents de la Uni estan exempts dimpostos nacionals sobre els sous, salaris i
emoluments que la Uni els abona.
Article 13
(antic article 14)
Per a laplicaci dels impostos sobre la renda i sobre el patrimoni, dels drets de successi i dels convenis
conclosos entre els pasos membres de la Uni a fi devitar les dobles imposicions, els funcionaris i altres agents
de la Uni que, per ra nicament de lexercici de llurs funcions al servei de la Uni, estableixen llur residncia
en el territori dun pas membre que no s el pas del domicili fiscal que tenen en el moment dentrar al servei de
la Uni, sn considerats, tant en el pas de llur residncia com en el pas del domicili fiscal, com si conservessin
llur domicili en aquest darrer pas si aquest s membre de la Uni. Aquesta disposici tamb saplica al cnjuge
en la mesura que aquest no exerceix cap activitat professional prpia, i tamb als fills a crrec i sota la custdia
de les persones a les quals fa referncia el present article.
Els bns mobles que pertanyen a les persones a qu fa referncia el pargraf anterior i situades en el territori de
lestat de residncia sn exonerats de limpost de successions en aquest Estat; per a lestabliment daquest
impost, es considera que es troben en lestat del domicili fiscal, amb subjecci als drets dels estats tercers i a
laplicaci eventual de les disposicions de les convencions internacionals relatives a les dobles imposicions.
Els domicilis adquirits per ra nicament de lexercici de funcions al servei daltres organitzacions
internacionals no es prenen en consideraci en laplicaci de les disposicions daquest article.
Article 14
(antic article 15)
legislatiu ordinari i amb la consulta prvia a les institucions afectades, estableixen el rgim de les prestacions
socials aplicables als funcionaris i altres agents de la Uni.
227
Article 15
(antic article 16)
legislatiu ordinari i amb la consulta prvia a les altres institucions interessades, determina les categories de
funcionaris i altres agents de la Uni als quals sapliquen, del tot o en part, les disposicions dels articles 11, 12,
segon pargraf, i 13.
Els noms, qualitats i adreces dels funcionaris i altres agents compresos en aquestes categories es comuniquen
peridicament als governs dels estats membres.
CAPTOL VI
PRIVILEGIS I IMMUNITATS DE LES MISSIONS DESTATS TERCERS
ACREDITADES DAVANT LA UNI EUROPEA
Article 16
(antic article 17)
Lestat membre en el territori del qual est situada la seu de la Uni concedeix a les missions dels estats tercers
acreditades davant la Uni les immunitats i els privilegis diplomtics habituals.
CAPTOL VII
Article 17
(antic article 18)
Els privilegis, les immunitats i les facilitats es concedeixen als funcionaris i altres agents de la Uni
exclusivament en inters daquesta darrera.
Cada instituci de la Uni ha de suspendre la immunitat concedida a un funcionari o a un altre agent de la Uni
en tot els casos en qu considera que la suspensi daquesta immunitat no s contrria als interessos de la Uni.
Article 18
(antic article 19)
Per a laplicaci daquest protocol, les institucions de la Uni actuen concertades amb les autoritats responsables
dels estats membres interessats.
Article 19
(antic article 20)
Els articles 11 a 14 inclosos i 17 sn aplicables als membres de la Comissi.
228
Article 20
(antic article 21)
Els articles 11 a 14 i larticle 17 sn aplicables als jutges, als advocats generals, als secretaris i als relators
adjunts del Tribunal de Justcia de la Uni Europea, sens perjudici de les disposicions de larticle 3 del protocol
sobre lestatut del Tribunal de Justcia de la Uni Europea relatives a la immunitat de jurisdicci dels jutges i
dels advocats generals.
Article 21
(antic article 22)
Aquest protocol saplica igualment al Banc Europeu dInversions, als membres dels seus rgans, al seu personal
i als representants dels estats membres que participen en les seves activitats, sens perjudici de les disposicions
del protocol sobre els estatuts del Banc.
El Banc Europeu dInversions s, a ms, exonerat de qualsevol imposici fiscal i parafiscal en el moment dels
augments del seu capital, i tamb de les formalitats diverses que aquestes operacions puguin comportar en
lestat on t la seu. Aix mateix, la seva dissoluci i la seva liquidaci no comporten cap percepci. Finalment,
lactivitat del Banc i dels seus rgans, si sexerceix en les condicions fixades pels estatuts, no est sotmesa a
laplicaci de les taxes sobre el volum de negocis.
Article 22
(antic article 23)
Aquest protocol saplica igualment al Banc Central Europeu, als membres dels seus rgans i al seu personal,
sens perjudici del protocol sobre els estatuts del Sistema Europeu de Bancs Centrals i del Banc Central Europeu.
El Banc Central Europeu s, a ms, exonerat de qualsevol imposici fiscal i parafiscal en el moment dels
augments del seu capital, i tamb de les formalitats diverses que aquestes operacions puguin comportar en
lestat on t la seu. Lactivitat del Banc i dels seus rgans, si sexerceixen en les condicions establertes pels
estatuts del Sistema Europeu de Bancs Centrals i del Banc Central Europeu, no est sotmesa a laplicaci de les
taxes sobre el volum de negocis.
229
PROTOCOL (NM. 8)
RELATIU A LARTICLE 6, APARTAT 2, DEL TRACTAT DE LA UNI
EUROPEA SOBRE LADHESI DE LA UNI AL CONVENI EUROPEU
PER A LA SALVAGUARDA DELS DRETS HUMANS
I DE LES LLIBERTATS FONAMENTALS
LES ALTES PARTS CONTRAENTS

Article 1
Lacord relatiu a ladhesi de la Uni al Conveni europeu per a la salvaguarda dels drets de humans i de les
llibertats fonamentals (anomenat en avant Conveni europeu), establerta en larticle 6, apartat 2, del Tractat de
la Uni Europea, ha de reflectir la necessitat de preservar les caracterstiques especfiques de la Uni i del dret
de la Uni, particularment pel que fa a:
a) les modalitats particulars de leventual participaci de la Uni en les instncies de control del Conveni
europeu;
b) els mecanismes necessaris per a garantir que els recursos interposats per estats no membres i els recursos
individuals sadrecin correctament contra els estats membres i/o la Uni, segons el cas.
Article 2
Lacord a qu fa referncia larticle 1 ha de garantir que ladhesi de la Uni no afecta ni les competncies de la
Uni ni les atribucions de les seves institucions. Ha de garantir que cap de les seves disposicions no afecta la
situaci particular dels estats membres relativa al Conveni europeu, i principalment dels seus protocols, de les
mesures preses pels estats membres per excepci al Conveni europeu, de conformitat amb el seu article 15, i de
les reserves al Conveni europeu formulades pels estats membres de conformitat amb el seu article 57.
Article 3
Cap disposici de lacord a qu fa referncia larticle 1 no ha dafectar larticle 344 del Tractat de funcionament
de la Uni Europea.
230
PROTOCOL (NM. 9)
SOBRE LA DECISI DEL CONSELL RELATIVA A LA POSADA EN PRCTICA
DELS ARTICLES 16, APARTAT 4, DEL TRACTAT DE LA UNI EUROPEA I 238,
APARTAT 2, DEL TRACTAT DE FUNCIONAMENT DE LA UNI EUROPEA
ENTRE L1 DE NOVEMBRE DE 2014 I EL 31 DE MAR DE 2017, DUNA BANDA,
I A PARTIR DE L1 DABRIL DE 2017, DE LALTRA

TENINT EN COMPTE que, arran de laprovaci del Tractat de Lisboa, era duna importncia fonamental
obtenir un acord sobre la decisi del Consell relativa a la posada en prctica dels articles 16, apartat 4, del
Tractat de la Uni Europea i 238, apartat 2, del Tractat de funcionament de la Uni Europea entre l1 de
novembre de 2014 i el 31 de mar de 2017, duna banda, i a partir de l1 dabril de 2017, de laltra (anomenada
aqu la decisi);
Article nic
Abans de lexamen pel Consell de qualsevol projecte que tendeixi sia a modificar o a derogar la decisi o una de
les seves disposicions, sia a modificar-ne indirectament labast o el sentit per mitj de la modificaci dun altre
acte jurdic de la Uni, el Consell Europeu delibera prviament sobre el dit projecte, i es pronuncia per consens
de conformitat amb larticle 15, apartat 4, del Tractat de la Uni Europea.
231
PROTOCOL (NM. 10)

SOBRE LA COOPERACI ESTRUCTURADA PERMANENT ESTABLERTA
PER LARTICLE 42 DEL TRACTAT DE LA UNI EUROPEA

VISTOS larticle 42, apartat 6, i larticle 46 del Tractat de la Uni Europea,
RECORDANT que la Uni mena una poltica estrangera i de seguretat comuna basada en la consecuci duna
convergncia cada vegada ms gran de les accions dels estats membres;
RECORDANT que la poltica comuna de seguretat i defensa forma part integrant de la poltica estrangera i de
seguretat comuna; que garanteix a la Uni una capacitat operativa que es basa en mitjans civils i militars; que la
Uni hi pot recrrer per a les missions a qu fa referncia larticle 43 del Tractat de la Uni Europea fora de la
Uni a fi de garantir el manteniment de la pau, la prevenci de conflictes i el reforament de la seguretat
internacional dacord amb els principis de la Carta de les Nacions Unides; que lexecuci daquestes tasques
reposa sobre les capacitats militars que forneixen els estats membres, de conformitat amb el principi de conjunt
nic de forces;
RECORDANT que la poltica comuna de seguretat i defensa de la Uni no afecta el carcter especfic de la
poltica de seguretat i defensa de determinats estats membres;
RECORDANT que la poltica comuna de seguretat i defensa de la Uni respecte a les obligacions derivades del
Tractat de lAtlntic Nord per als estats membres que consideren que llur defensa comuna es duu a terme en el
marc de lOrganitzaci del Tractat de lAtlntic Nord, que s el fonament de la defensa collectiva dels seus
membres, i que s compatible amb la poltica comuna de seguretat i defensa establerta en aquest marc;
CONVENUDES que un paper ms ferm de la Uni en matria de seguretat i defensa contribuir a la vitalitat
duna aliana atlntica renovada, de conformitat amb els acords anomenats de Berln plus;
DETERMINADES a garantir que la Uni sigui capa dassumir plenament les responsabilitats que li
incumbeixen en el si de la comunitat internacional;
RECONEIXENT que lOrganitzaci de les Nacions Unides pot demanar lassistncia de la Uni per a posar en
prctica amb urgncia missions empreses en virtut dels captols VI i VII de la Carta de les Nacions Unides;
RECONEIXENT que el reforament de la poltica de seguretat i defensa demanar als estats membres esforos
en lmbit de les capacitats;
CONSCIENTS que la superaci duna nova etapa en el desenvolupament de la poltica europea de seguretat i
defensa implica esforos decidits dels estats membres que hi estan disposats;
RECORDANT la importncia que lalt representant de la Uni per als afers exteriors i la poltica de seguretat
estigui plenament associat als treballs de la cooperaci estructurada permanent,
232
Article 1
La cooperaci estructurada permanent a qu fa referncia larticle 42, apartat 6, del Tractat de la Uni Europea
s oberta a qualsevol estat membre que es comprometi, des de la data dentrada en vigor del Tractat de Lisboa:
a) a procedir ms intensivament al desenvolupament de les seves capacitats de defensa, per mitj del desen-
volupament de les seves contribucions nacionals i la participaci, si escau, en forces multinacionals, en
els principals programes europeus dequipament i en lactivitat de lAgncia en lmbit del desenvolupa-
ment de les capacitats de defensa, de la recerca, de ladquisici i de larmament (lAgncia Europea de
Defensa), i
b) a tenir la capacitat de proporcionar, com a mxim el 2010, sia a ttol nacional, sia com a component de
grups multinacionals de forces, dunitats de combat especfiques per a les missions projectades, configu-
rades en el pla tctic com a agrupament tctic, amb els elements de suport, incloent-hi el transport i la lo-
gstica, capaces demprendre, en un termini de 5 a 30 dies, les missions a qu fa referncia larticle 43 del
Tractat de la Uni Europea, en particular per a respondre a les demandes de lOrganitzaci de les Nacions
Unides, i sostenibles durant un perode inicial de 30 dies, prorrogable com a mnim fins a 120 dies.
Article 2
Els estats membres que participen en la cooperaci estructurada permanent es comprometen, per tal dassolir els
objectius a qu fa referncia larticle 1:
a) a cooperar, a partir de lentrada en vigor del Tractat de Lisboa, amb vista a assolir objectius acordats amb
relaci al nivell de despeses dinversi en matria dequipaments de defensa, i a revisar peridicament
aquests objectius en funci de lentorn de seguretat i de les responsabilitats internacionals de la Uni;
b) a acostar, en la mesura que sigui possible, llurs instruments de defensa, principalment harmonitzant la
identificaci de les necessitats militars, posant en com i, si escau, especialitzant llurs mitjans i capacitats
de defensa, i tamb encoratjant la cooperaci en els mbits de la formaci i de la logstica;
c) a adoptar mesures concretes per tal de reforar la disponibilitat, la interoperabilitat, la flexibilitat i la ca-
pacitat de desplegament de llurs forces, principalment identificant objectius comuns en matria de projec-
ci de forces, incloent-hi la revisi eventual de llurs procediments de decisi nacionals;
d) a cooperar a fi de garantir que sadoptin les mesures necessries, fins i tot per mitj denfocaments multi-
nacionals i sens perjudici dels compromisos que els concerneixin en el si de lOrganitzaci del Tractat de
lAtlntic Nord, per a omplir les llacunes constatades en el marc del Mecanisme de desenvolupament de
les capacitats;
e) a participar, si escau, en el desenvolupament de programes comuns o europeus de grans equipaments en
el marc de lAgncia Europea de Defensa.
Article 3
LAgncia Europea de Defensa contribueix a lavaluaci regular de les contribucions dels estats membres
participants en matria de capacitats, en particular de les contribucions proporcionades seguint els criteris que
sestabliran, entre altres, seguint larticle 2, i nelabora un informe com a mnim una vegada lany. Lavaluaci
pot servir de base a les recomanacions i a les decisions del Consell adoptades de conformitat amb larticle 46 del
233
PROTOCOL (NM. 11)

SOBRE LARTICLE 42 DEL TRACTAT DE LA UNI EUROPEA

TENINT EN COMPTE la necessitat daplicar plenament les disposicions de larticle 42, apartat 2, del Tractat
de la Uni Europea;
TENINT EN COMPTE que la poltica de la Uni en virtut de larticle 42 no ha dafectar el carcter especfic de
la poltica de seguretat i defensa de determinats estats membres, que ha de respectar les obligacions que deriven
del Tractat de lAtlntic Nord per a determinats estats membres que considerin que llur defensa comuna es
realitza en el marc de lOTAN i que ha dsser compatible amb la poltica comuna de seguretat i defensa
establerta en aquest marc;
La Uni Europea elabora, conjuntament amb la Uni de lEuropa Occidental, acords destinats a reforar la
cooperaci mtua.
234
PROTOCOL (NM. 12)

SOBRE EL PROCEDIMENT RELATIU ALS DFICITS EXCESSIUS

DESITJANT establir les modalitats del procediment relatiu als dficits excessius a qu fa referncia larticle
126 del Tractat de funcionament de la Uni Europea,
Article 1
Els valors de referncia a qu fa referncia larticle 126, apartat 2, del Tractat de funcionament de la Uni
Europea sn els segents:
3 % pel que fa a la relaci entre el dficit pblic previst o efectiu i el producte interior brut a preus de mercat;
60 % pel que fa a la relaci entre el deute pblic i el producte interior brut a preus de mercat.
Article 2
En larticle 126 del tractat esmentat i en aquest protocol, sentn per:

pblic, ladministraci pblica, s a dir les administracions centrals, les administracions regionals o locals
i els fons de seguretat social, llevat de les operacions comercials, tal com sn definides en el sistema eu-
ropeu de comptes econmics integrats;
dficit, lendeutament net, tal com s definit en el sistema europeu de comptes econmics integrats;
inversi, la formaci bruta de capital fix, tal com s definida en el sistema europeu de comptes econmics integrats;
deute, el valor nominal total del deute brut en curs al final de lexercici i consolidat dins els sectors de
ladministraci pblica, tal com s definida en el primer gui.
Article 3
A fi de garantir leficcia del procediment relatiu als dficits excessius, els governs dels estats membres sn
responsables, en els termes daquest procediment, dels dficits de ladministraci pblica, tal com s definida en larticle
2, primer gui. Els estats membres vetllen perqu els procediments nacionals en matria pressupostria els permetin
satisfer les obligacions que els pertoquen en aquest mbit en virtut dels tractats. Els estats membres notifiquen
rpidament i peridicament a la Comissi llurs dficits previstos i efectius, i tamb el nivell de llur deute.
Article 4
Les dades estadstiques utilitzades per a laplicaci daquest protocol les proporciona la Comissi.
235
PROTOCOL (NM. 13)

SOBRE ELS CRITERIS DE CONVERGNCIA

DESITJANT establir les modalitats dels criteris de convergncia que han de guiar la Uni en les decisions per
posar fi a les excepcions dels estats membres acollits a una excepci, a qu fa referncia larticle 140 del Tractat
de funcionament de la Uni Europea,
Article 1
El criteri relatiu a lestabilitat dels preus, a qu fa referncia larticle 140, apartat 1, primer gui, del Tractat de
funcionament de la Uni Europea, significa que un estat membre t un grau destabilitat de preus durador i una
taxa dinflaci mitjana, observada en el decurs dun perode dun any abans de lexamen, que no supera de ms
de l1,5% la dels tres estats membres, com a mxim, que presentin els millors resultats en matria destabilitat
de preus. La inflaci es calcula mitjanant lndex de preus de consum sobre una base comparable, tenint en
compte les diferncies en les definicions nacionals.
Article 2
El criteri relatiu a la situaci dels pressupostos pblics, a qu fa referncia larticle 140, apartat 1, segon gui,
del tractat esmentat, significa que un estat membre no s objecte, en el moment de lexamen, duna decisi del
Consell a qu fa referncia larticle 126, apartat 6, del dit tractat amb relaci a lexistncia dun dficit excessiu
en aquest estat membre.
Article 3
El criteri relatiu a la participaci en el mecanisme de canvi del sistema monetari europeu, a qu fa referncia
larticle 140, apartat 1, tercer gui, del tractat esmentat, significa que un estat membre ha respectat els marges
normals de fluctuaci previstos pel mecanisme de canvi del sistema monetari europeu sense conixer tensions
greus com a mnim durant els dos darrers anys anteriors a lexamen, i particularment que no ha devaluat per
iniciativa prpia el tipus central bilateral de la seva moneda amb relaci a leuro durant el mateix perode.
Article 4
El criteri de convergncia dels tipus dinters, a qu fa referncia larticle 140, apartat 1, quart gui, del tractat
esmentat, en el curs dun perode dun any abans de lexamen, significa que un estat membre ha tingut un tipus
dinters normal mitj a llarg termini que no supera de ms dun 2% el dels tres estats membres, com a mxim,
que presentin els millors resultats en matria destabilitat de preus. Els tipus dinters es calculen sobre la base
236
dobligacions de lestat a llarg termini o de ttols comparables, tenint en compte les diferncies en les
definicions nacionals.
Article 5
Les dades estadstiques utilitzades per a laplicaci daquest protocol les proporciona la Comissi.
Article 6
El Consell, pronunciant-se per unanimitat, a proposta de la Comissi i amb la consulta prvia al Parlament
Europeu, al BCE i al Comit Econmic i Financer, estableix les disposicions adequades per tal de precisar de
manera detallada els criteris de convergncia a qu fa referncia larticle 140 del tractat esmentat, que
substitueixen aleshores aquest protocol.
237
PROTOCOL (NM. 14)

SOBRE LEUROGRUP

DESITJANT afavorir les condicions dun creixement econmic ms fort en la Uni Europea i, amb aquesta
finalitat, desenvolupar una coordinaci continuada ms estreta de les poltiques econmiques de la zona euro;
CONSCIENTS de la necessitat destablir disposicions especials per a un dileg reforat entre els estats membres
la moneda dels quals s leuro, en espera que leuro esdevingui la moneda de tots els estats membres de la Uni,
Article 1
Els ministres dels estats membres la moneda dels quals s leuro mantenen reunions informals. Aquestes
reunions tenen lloc, quan cal, per debatre qestions vinculades a les responsabilitats especfiques que
comparteixen en matria de moneda nica. La Comissi participa en les reunions. El Banc Central Europeu s
convidat a prendre part en aquestes reunions, que sn preparades pels representants dels ministres de finances
dels estats membres la moneda dels quals s leuro i de la Comissi.
Article 2
Els ministres dels estats membres la moneda dels quals s leuro elegeixen un president per a dos anys i mig, per
majoria daquests estats membres.
238
PROTOCOL (NM. 15)

SOBRE DETERMINADES DISPOSICIONS RELATIVES AL REGNE UNIT
DE LA GRAN BRETANYA I DIRLANDA DEL NORD

RECONEIXENT que el Regne Unit no est obligat o comproms a adoptar leuro sense la decisi especfica en
aquest sentit del seu Govern i del seu Parlament,
VIST que, el 16 doctubre de 1996 i el 30 doctubre de 1997, el Govern del Regne Unit va notificar al Consell la
seva intenci de no participar en la tercera fase de la uni econmica i monetria,
CONSTATANT que el Govern del Regne Unit t la prctica de finanar les seves necessitats dendeutament
mitjanant la venda de ttols de deute al sector privat,
1. El Regne Unit no est obligat a adoptar leuro, llevat que notifiqui al Consell la intenci de fer-ho.
2. Els apartats 3 a 8 i 10 sn aplicables al Regne Unit tenint en compte la notificaci que ha fet el seu Go-
vern al Consell del 16 doctubre de 1996 i del 30 doctubre de 1997.
3. El Regne Unit conserva els seus poders en matria de poltica monetria dacord amb el seu dret nacional.
4. Larticle 119, segon pargraf, larticle 126, apartats 1, 9 i 11, larticle 127, apartats 1 a 5, larticle 128, els
articles 130, 131, 132, 133, 138 i 140, apartat 3, larticle 219, larticle 282, apartat 2, exceptuant-ne la primera i
la darrera frases, larticle 282, apartat 5, i larticle 283 del Tractat de funcionament de la Uni Europea no sn
aplicables al Regne Unit. Aix mateix, larticle 121, apartat 2, del dit tractat no li s aplicable pel que fa a
ladopci de les parts de les grans orientacions de les poltiques econmiques relatives a la zona euro de manera
general. En aquestes disposicions, les referncies a la Uni i als estats membres no inclouen el Regne Unit i les
referncies als bancs centrals nacionals no inclouen el Banc dAnglaterra.
5. El Regne Unit procura evitar un dficit pblic excessiu.
Els articles 143 i 144 del Tractat de funcionament de la Uni Europea es continuen aplicant al Regne Unit.
Larticle 134, apartat 4, i larticle 142 sapliquen al Regne Unit com si shagus acollit a una excepci.
6. Se suspenen els drets de vot del Regne Unit en el cas dels actes del Consell a qu fan referncia els arti-
cles que enumera lapartat 4 i en els casos a qu fa referncia larticle 139, apartat 4, primer pargraf, del Tractat
de funcionament de la Uni Europea. A aquest efecte, s aplicable larticle 139, apartat 4, segon pargraf, del dit
tractat.
El Regne Unit tampoc no t dret a participar en el nomenament del president, del vicepresident i dels altres
membres del Comit Executiu del BCE establert per larticle 283, apartat 2, segon pargraf, del dit tractat.
7. Els articles 3, 4, 6, 7, 9.2, 10.1, 10.3, 11.2, 12.1, 14, 16, 18, 19, 20, 22, 23, 26, 27, 30, 31, 32, 33, 34 i 49
del Protocol sobre els estatuts del Sistema Europeu de Bancs Centrals i del Banc Central Europeu (els esta-
tuts) no sn aplicables al Regne Unit.
239
En aquests articles, les referncies a la Uni o als estats membres no afecten el Regne Unit i les referncies als
bancs centrals nacionals o als accionistes no afecten el Banc dAnglaterra.
Les referncies als articles 10.3 i 30.2 dels estatuts al capital subscrit del BCE no inclouen el capital subscrit
pel Banc dAnglaterra.
8. Larticle 141, apartat 1, del Tractat de funcionament de la Uni Europea i els articles 43 a 47 dels estatuts
sn aplicables, tant si un estat membre s objecte duna excepci com si no ns, amb subjecci a les modifica-
cions segents:
a) a larticle 43, les referncies a les missions del BCE i de lIME inclouen les missions que encara shan de
dur a terme a partir de la introducci de leuro a causa duna eventual decisi del Regne Unit de no adop-
tar leuro;
b) a ms de les missions a qu fa referncia larticle 46, el BCE exerceix funcions dassessorament i
dassistncia en lelaboraci de qualsevol decisi que el Consell pugui haver de prendre amb relaci al
Regne Unit dacord amb les disposicions de lapartat 9, lletres a) i c);
c) el Banc dAnglaterra abona la seva contribuci al capital del BCE a ttol de participaci en les seves des-
peses de funcionament sobre la mateixa base que els bancs centrals nacionals dels estats membres que
shan acollit a una excepci.
9. El Regne Unit pot notificar en qualsevol moment que t intenci dadoptar leuro. En aquest cas:
a) el Regne Unit t dret a adoptar leuro sempre que compleixi les condicions necessries. El Consell, pro-
nunciant-se a proposta del Regne Unit, en les condicions i segons el procediment establerts per larticle
140, apartats 1 i 2, del Tractat de funcionament de la Uni Europea, decideix si compleix les condicions
necessries;
b) el Banc dAnglaterra abona la seva part de capital subscrit i transfereix al BCE actius de reserva en divi-
ses i contribueix a les seves reserves sobre la mateixa base que el banc central nacional dun estat membre
que hagi deixat destar acollit a una excepci;
c) el Consell, pronunciant-se en les condicions i segons el procediment establerts per larticle 140, apartat 3,
del tractat esmentat, adopta qualsevol altra decisi necessria per a permetre que el Regne Unit adopti
leuro.
Si el Regne Unit adopta leuro dacord amb les disposicions daquest apartat, els apartats 3 a 8 deixen dsser
aplicables.
10. Com a excepci a larticle 123 del Tractat de funcionament de la Uni Europea i a larticle 21.1 dels esta-
tuts, el Govern del Regne Unit pot conservar la lnia de crdit Ways and Means de qu disposa al Banc
dAnglaterra mentre el Regne Unit no adopti leuro.
240
PROTOCOL (NM. 16)

SOBRE DETERMINADES DISPOSICIONS RELATIVES A DINAMARCA

VIST que la Constituci de Dinamarca cont disposicions que poden comportar que Dinamarca, abans de
renunciar a la seva excepci, ho sotmeti a referndum,
VIST que, el 3 de novembre de 1993, el Govern dans va notificar al Consell la intenci de no voler participar
en la tercera fase de la uni econmica i monetria,
1. Dinamarca sacull a una excepci, atesa la notificaci feta al Consell pel Govern dans el 3 de novembre
de 1993. Aquesta excepci t lefecte de fer aplicables a Dinamarca tots els articles i totes les disposicions dels
tractats i dels estatuts del SEBC i del BCE que fan referncia a una excepci.
2. El procediment establert per larticle 140 del Tractat de funcionament de la Uni Europea per a posar fi a
lexcepci noms es pot iniciar a petici de Dinamarca.
3. En cas de revocaci de lexcepci, les disposicions daquest protocol deixen dsser aplicables.
241
PROTOCOL (NM. 17)

SOBRE DINAMARCA

DESITJANT resoldre determinats problemes especfics relatius a Dinamarca,
Les disposicions de larticle 14 del Protocol sobre els estatuts del Sistema Europeu de Bancs Centrals no afecten
el dret del Banc Nacional de Dinamarca dexercir les tasques que assumeix actualment amb relaci als territoris
del Regne de Dinamarca que no sn part de la Uni.
242
PROTOCOL (NM. 18)

SOBRE FRANA

DESITJANT tenir en compte un element especfic relatiu a Frana,
Frana conservar el privilegi demetre moneda a Nova Calednia, a la Polinsia francesa i a Wallis i Futuna
segons les modalitats establertes per la seva legislaci nacional, i ser lnica habilitada per a determinar la
paritat del franc CFP.
243
PROTOCOL (NM. 19)

SOBRE EL CABAL DE SCHENGEN INTEGRAT
EN EL MARC DE LA UNI EUROPEA

CONSTATANT que els acords relatius a la supressi gradual dels controls en les fronteres comunes signats per
determinats estats membres de la Uni Europea a Schengen el 14 de juny de 1985 i el 19 de juny de 1990, i
tamb que els acords relacionats i les normes adoptades sobre la base daquests acords, han estat integrats en el
marc de la Uni Europea pel tractat dAmsterdam del 2 doctubre de 1997;
DESITJANT preservar el cabal de Schengen, tal com es desplega a partir de lentrada en vigor del Tractat
dAmsterdam, i desplegar aquest cabal per contribuir a assolir lobjectiu doferir als ciutadans de la Uni un
espai de llibertat, de seguretat i de justcia sense fronteres interiors;
TENINT EN COMPTE la posici particular de Dinamarca;
TENINT EN COMPTE el fet que Irlanda i el Regne Unit de la Gran Bretanya i dIrlanda del Nord no participen
en totes les disposicions del cabal de Schengen; que, de tota manera, cal preveure la possibilitat que aquests
estats membres acceptin, totalment o parcialment, altres disposicions daquest cabal;
RECONEIXENT que, en conseqncia, cal recrrer a les disposicions dels tractats relatives a la cooperaci
reforada entre determinats estats membres;
TENINT EN COMPTE la necessitat de mantenir les relacions de privilegi amb la Repblica dIslndia i amb el
Regne de Noruega, ats que aquests dos estats, juntament amb els estats nrdics membres de la Uni Europea,
estan vinculats per les disposicions de la Uni Nrdica de Passaports;
Article 1
El Regne de Blgica, la Repblica de Bulgria, la Repblica Txeca, el Regne de Dinamarca, la Repblica

Federal dAlemanya, la Repblica dEstnia, la Repblica Hellnica, el Regne dEspanya; la Repblica
Francesa, la Repblica Italiana, la Repblica de Xipre, la Repblica de Letnia, la Repblica de Litunia, el
Gran Ducat de Luxemburg, la Repblica dHongria, la Repblica de Malta, el Regne dels Pasos Baixos, la
Repblica dustria, la Repblica de Polnia, la Repblica Portuguesa, Romania, la Repblica dEslovnia, la
Repblica dEslovquia, la Repblica de Finlndia i el Regne de Sucia estan autoritzats a establir entre ells una
cooperaci reforada en els mbits relacionats amb les disposicions definides pel Consell, que constitueixen el
cabal de Schengen. Aquesta cooperaci es duu a terme en el marc jurdic i institucional de la Uni Europea i
dins del respecte a les disposicions pertinents dels tractats.
244
Article 2
El cabal de Schengen saplica als estats membres a qu fa referncia larticle 1, sens perjudici de larticle 3 de
lActa dadhesi del 16 dabril de 2003 i de larticle 4 de lActa dadhesi del 25 dabril de 2005. El Consell
substitueix el Comit Executiu institut pels acords de Schengen.
Article 3
La participaci de Dinamarca en ladopci de les mesures que constitueixen un desplegament del cabal de
Schengen, i tamb lexecuci i laplicaci daquestes mesures a Dinamarca, sn regulades per les disposicions
pertinents del protocol sobre la posici de Dinamarca.
Article 4
Irlanda i el Regne Unit de la Gran Bretanya i dIrlanda del Nord en qualsevol moment poden sollicitar de
participar totalment o parcialment en les disposicions daquest cabal.
El Consell es pronuncia sobre la sollicitud per la unanimitat dels membres a qu fa referncia larticle 1 i el
representant del govern de lestat de qu es tracti.
Article 5
1. Les propostes i les iniciatives basades en el cabal de Schengen resten subjectes a les disposicions perti-
nents dels tractats.
En aquest marc, mentre Irlanda o el Regne Unit, en un termini raonable, no notifiquin per escrit al Consell la
intenci de participar-hi, es considera que lautoritzaci a qu fa referncia larticle 329 del Tractat de
funcionament de la Uni Europea sha atorgat als estats membres a qu fa referncia larticle 1, i tamb a
Irlanda o al Regne Unit si lun o laltre desitgen participar en els mbits de cooperaci de qu es tracti.
2. Si es considera que Irlanda o el Regne Unit, en virtut duna decisi adoptada dacord amb larticle 4, han
fet una notificaci, lun o laltre, tanmateix, poden notificar per escrit al Consell, en el termini de tres mesos,
que no desitgen participar en la proposta o iniciativa de qu es tracti. En aquest cas, Irlanda o el Regne Unit no
participen en ladopci de lesmentada proposta o iniciativa. A comptar daquesta darrera notificaci, el proce-
diment dadopci de la mesura basada en el cabal de Schengen se suspn fins al final del procediment establert
pels apartats 3 o 4 fins que aquesta notificaci sigui retirada en qualsevol moment del procediment.
3. Qualsevol decisi que hagi estat presa pel Consell dacord amb larticle 4 deixa dsser aplicable a lestat
que hagi fet la notificaci a qu fa referncia lapartat 2, a comptar de la data dentrada en vigor de la mesura
proposada, en tant que el Consell ho consideri necessari i dacord amb les condicions que determini una decisi
del Consell, pronunciant-se per majoria qualificada a proposta de la Comissi. Aquesta decisi es pren dacord
amb els criteris segents: el Consell procura conservar la ms gran participaci possible de lestat membre de
qu es tracti sense que aix perjudiqui greument el funcionament prctic de les parts del cabal de Schengen i
respectant-ne la coherncia. La Comissi presenta la seva proposta al ms aviat possible a partir de la notificaci
a qu fa referncia lapartat 2. El Consell, si cal havent convocat dues sessions successives, es pronuncia en el
termini de quatre mesos a comptar de la proposta de la Comissi.
4. Si, finit el termini de quatre mesos, el Consell no ha adoptat cap decisi, un estat membre pot sollicitar
immediatament que la qesti passi al Consell Europeu. En aquest cas, el Consell Europeu, en la reuni segent,
pronunciant-se per majoria qualificada a proposta de la Comissi, adopta una decisi de conformitat amb els
criteris a qu fa referncia lapartat 3.
245
5. Si, al final del procediment establert pels apartats 3 o 4, el Consell o, si escau, el Consell Europeu no ha
adoptat cap decisi, es posa fi a la suspensi del procediment dadopci de la mesura basada en el cabal de
Schengen. Si, posteriorment, aquesta mesura sadopta, qualsevol decisi presa pel Consell dacord amb larticle
4 deixa daplicar-se, a comptar de la data dentrada en vigor de la dita mesura, a lestat membre de qu es tracti,
dins els lmits i en les condicions establerts per la Comissi, llevat que, abans de ladopci de la mesura, el dit
estat membre hagi retirat la notificaci a qu fa referncia lapartat 2. La Comissi es pronuncia com a mxim
en la data dadopci de la mesura. En adoptar la seva decisi, la Comissi respecta els criteris a qu fa refern-
cia lapartat 3.
Article 6
La Repblica dIslndia i el Regne de Noruega sn associats en lexecuci del cabal de Schengen i el seu
desplegament posterior. A aquest efecte shan previst procediments adequats en el marc dun acord amb aquests
estats, adoptat pel Consell, pronunciant-se per la unanimitat dels membres a qu fa referncia larticle 1. Aquest
acord ha de contenir les disposicions relatives a la contribuci dIslndia i de Noruega sobre qualsevol
conseqncia financera derivada de lexecuci daquest protocol.
El Consell, pronunciant-se per unanimitat, conclou un acord independent amb Islndia i Noruega per determinar
els drets i les obligacions entre Irlanda i el Regne Unit de la Gran Bretanya i dIrlanda del Nord, duna banda, i
Islndia i Noruega, de laltra, en els mbits del cabal de Schengen que sapliquen a aquests estats.
Article 7
Als efectes de les negociacions per a ladhesi de nous estats membres a la Uni Europea, el cabal de Schengen
i les altres mesures adoptades per les institucions en llur mbit daplicaci es consideren un cabal que ha dsser
acceptat ntegrament per tots els estats candidats a ladhesi.
246
PROTOCOL (NM. 20)

SOBRE LAPLICACI DE DETERMINATS ASPECTES DE LARTICLE 26
DEL TRACTAT DE FUNCIONAMENT DE LA UNI EUROPEA
AL REGNE UNIT I A IRLANDA

DESITJANT regular determinades qestions relatives al Regne Unit i a Irlanda,
TENINT EN COMPTE lexistncia, des de fa molts anys, dacords especials relatius als viatges entre el Regne
Unit i Irlanda,
Article 1
No obstant els articles 26 i 77 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, qualsevol altra disposici de
lesmentat Tractat o del Tractat de la Uni Europea, qualsevol mesura adoptada en virtut daquests tractats o
qualsevol acord internacional adoptat per la Uni o per la Uni i els seus estats membres amb un pas tercer o
amb diversos, el Regne Unit pot exercir, en les seves fronteres amb altres estats membres, sobre les persones
que desitgin entrar en el seu territori, els controls que consideri necessaris per a:
a) verificar el dret dentrada en el territori del Regne Unit de ciutadans destats membres o persones a llur
crrec que sacullin a drets que els atorga el dret de la Uni, i tamb de ciutadans daltres estats als quals
un acord que vincula el Regne Unit atorgui aquests drets, i
b) decidir si concedeix a altres persones lautoritzaci dentrada en el territori del Regne Unit.
Cap disposici dels articles 26 i 77 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, ni qualsevol altra
disposici del dit tractat o del Tractat de la Uni Europea, ni qualsevol altra mesura adoptada en aplicaci
daquests no afecta de cap manera els drets del Regne Unit destablir o dexercir els dits controls. Les
referncies al Regne Unit en aquest article inclouen els territoris les relacions exteriors dels quals en depenen.
Article 2
El Regne Unit i Irlanda poden continuar establint entre ells acords relatius a la circulaci de les persones entre
llurs territoris (la zona de viatge comuna), tot respectant plenament els drets de les persones a qu fa
referncia larticle 1, primer pargraf, lletra a), daquest protocol. En conseqncia, mentre aquests acords
siguin vigents, les disposicions de larticle 1 daquest protocol sapliquen a Irlanda en les mateixes condicions
que al Regne Unit. Cap disposici dels articles 26 i 77 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, ni
qualsevol altra disposici del dit tractat o del Tractat de la Uni Europea, ni qualsevol altra mesura adoptada en
aplicaci daquests no afecten de cap manera els dits acords.
247
Article 3
Els altres estats membres tenen la facultat dexercir, en llurs fronteres o en qualsevol punt dentrada de llur
territori, els dits controls sobre les persones que volen entrar en llur territori provinents del Regne Unit o de
qualsevol altre territori les relacions exteriors del qual en depenguin, amb els mateixos efectes que els que
estableix larticle 1 daquest protocol, o procedents dIrlanda, en la mesura que les disposicions de larticle 1
daquest protocol hi sn aplicables.
Cap disposici dels articles 26 i 77 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, ni qualsevol altra
disposici del dit tractat o del Tractat de la Uni Europea, ni qualsevol mesura adoptada en aplicaci daquests
no afecta de cap manera el dret dels altres estats membres destablir o dexercir els dits controls.
248
PROTOCOL (NM. 21)

SOBRE LA POSICI DEL REGNE UNIT I DIRLANDA PEL QUE FA
A LESPAI DE LLIBERTAT, DE SEGURETAT I DE JUSTCIA

DESITJANT regular determinades qestions relatives al Regne Unit i a Irlanda,
TENINT EN COMPTE el protocol sobre laplicaci de determinats aspectes de larticle 26 del Tractat de
funcionament de la Uni Europea al Regne Unit i a Irlanda,
Article 1
Amb subjecci a larticle 3, el Regne Unit i Irlanda no participen en ladopci pel Consell de les mesures
proposades en virtut del ttol V de la tercera part del Tractat de funcionament de la Uni Europea. Les decisions
que el Consell ha dadoptar per unanimitat requereixen la unanimitat dels membres del Consell, llevat dels
representants dels governs del Regne Unit i dIrlanda.
Als efectes daquest article, la majoria qualificada es defineix dacord amb larticle 238, apartat 3, del Tractat de
funcionament de la Uni Europea.
Article 2
En virtut de larticle 1 i amb subjecci als articles 3, 4 i 6, cap de les disposicions del ttol V de la tercera part
del Tractat de funcionament de la Uni Europea, cap mesura adoptada en aplicaci daquest ttol, cap disposici
de qualsevol acord internacional adoptat per la Uni en aplicaci daquest ttol i cap decisi del Tribunal de
Justcia de la Uni Europea que interpreti aquestes disposicions o mesures no vincula el Regne Unit o Irlanda ni
els s aplicable. Aquestes disposicions, mesures o decisions no afecten de cap manera les competncies, els
drets i les obligacions daquests estats. Aquestes disposicions, mesures o decisions no modifiquen de cap
manera ni el cabal comunitari ni el de la Uni i no sn part del dret de la Uni tal com sapliquen al Regne Unit
o a Irlanda.
Article 3
1. El Regne Unit o Irlanda poden notificar per escrit al president del Consell, en el termini de tres mesos a
comptar de la presentaci al Consell duna proposta o duna iniciativa en aplicaci del ttol V de la tercera part
del Tractat de funcionament de la Uni Europea, que desitgen participar en ladopci i en laplicaci de la me-
sura proposada; una vegada feta la notificaci, aquests estats tenen dret a participar-hi.
249
Les decisions que el Consell ha dadoptar per unanimitat requereixen la unanimitat dels membres del Consell,
llevat dels membres que no han fet la notificaci. Tots els estats membres que han participat en ladopci duna
mesura dacord amb aquest pargraf resten vinculats per aquesta mesura.
Les mesures adoptades en aplicaci de larticle 70 del Tractat de funcionament de la Uni Europea estableixen
les condicions de participaci del Regne Unit i dIrlanda en les avaluacions relatives als mbits coberts pel ttol
V de la tercera part del dit tractat.
2. Si, transcorregut un termini raonable, una de les mesures a qu fa referncia lapartat 1 no es pot adoptar
amb la participaci del Regne Unit o dIrlanda, el Consell pot adoptar-la dacord amb larticle 1, sense la parti-
cipaci del Regne Unit o dIrlanda. En aquest cas, saplica larticle 2.
Article 4
El Regne Unit o Irlanda, en qualsevol moment a partir que el Consell hagi adoptat una mesura en aplicaci del
ttol V de la tercera part del Tractat de funcionament de la Uni Europea, poden notificar al Consell i a la
Comissi la seva intenci dacceptar aquesta mesura. En aquest cas, saplica mutatis mutandis el procediment
que estableix larticle 331, apartat 1, del Tractat de funcionament de la Uni Europea.
Article 4 bis
1. Les disposicions daquest protocol tamb sapliquen, pel que fa al Regne Unit i a Irlanda, a les mesures
proposades o adoptades en virtut del ttol V de la tercera part del Tractat de funcionament de la Uni Europea
que modifiquen una mesura vigent que sigui vinculant per a aquests estats.
2. Tanmateix, en els casos que el Consell, pronunciant-se a proposta de la Comissi, decideixi que la no-
participaci del Regne Unit o dIrlanda en la versi modificada duna mesura vigent fa inviable daplicar aques-
ta mesura a altres estats membres o a la Uni, pot instar el Regne Unit o Irlanda a fer una notificaci de confor-
mitat amb larticle 3 o larticle 4. Als efectes de larticle 3, sobre un nou perode de dos mesos, a comptar de la
data en qu el Consell ha adoptat aquesta decisi.
Si, en finir el termini de dos mesos a comptar de la decisi del Consell, el Regne Unit o Irlanda no han fet cap
notificaci de conformitat amb larticle 3 o larticle 4, la mesura vigent ja no els vincula ni els s aplicable,
llevat que lestat membre concernit hagi fet una notificaci de conformitat amb larticle 4 abans de lentrada en
vigor de la mesura modificada. Aix produeix efectes a comptar de la data dentrada en vigor de la mesura
modificada o, si s posterior, de la data de finiment del termini de dos mesos.
Als efectes daquest apartat, el Consell, desprs dhaver debatut en profunditat la qesti, es pronuncia per
majoria qualificada dels seus membres que representen els estats membres que participen o han participat en
ladopci de la mesura modificada. La majoria qualificada del Consell es defineix dacord amb larticle 238,
apartat 3, lletra a), del Tractat de funcionament de la Uni Europea.
3. El Consell, pronunciant-se per majoria qualificada a proposta de la Comissi, tamb pot decidir que el
Regne Unit o Irlanda suportin, si escau, les conseqncies financeres directes que derivin necessriament i ine-
vitablement dhaver deixat de participar en la mesura vigent.
4. Aquest article s sens perjudici de larticle 4.
250
Article 5
Un estat membre que no estigui vinculat per una mesura adoptada en aplicaci del ttol V de la tercera part del
Tractat de funcionament de la Uni Europea no suporta les conseqncies financeres daquesta mesura altres
que les despeses administratives ocasionades a les institucions, llevat que el Consell, pronunciant-se per la
unanimitat de tots els seus membres, i amb la consulta prvia al Parlament Europeu, ho decideixi altrament.
Article 6
Si, en els casos a qu fa referncia aquest protocol, el Regne Unit o Irlanda estan vinculats per una mesura
adoptada pel Consell en aplicaci del ttol V de la tercera part del Tractat de funcionament de la Uni Europea,
sapliquen a aquest estat, amb relaci a la dita mesura, les disposicions pertinents dels tractats.
Article 6 bis
Les normes establertes sobre la base de larticle 16 del Tractat de funcionament de la Uni Europea relatives al
tractament de les dades de carcter personal per als estats membres en lexercici dactivitats derivades de
lmbit daplicaci dels captols 4 o 5 del ttol V de la tercera part del dit tractat noms sn vinculants per al
Regne Unit o per a Irlanda en la mesura que els sn vinculants normes de la Uni que regulen formes de
cooperaci judicial en matria penal o de cooperaci policial en el marc de les quals les disposicions establertes
sobre la base de larticle 16 han dsser respectades.
Article 7
Els articles 3, 4 i 4 bis sentenen sens perjudici del protocol sobre el cabal de Schengen integrat en el marc de la
Uni Europea.
Article 8
Irlanda pot notificar per escrit al Consell que no desitja continuar acollida a les disposicions daquest protocol.
En aquest cas, sapliquen a Irlanda les disposicions normals dels tractats.
Article 9
Pel que fa a Irlanda, aquest protocol no saplica a larticle 75 del Tractat de funcionament de la Uni Europea.
251
PROTOCOL (NM. 22)

SOBRE LA POSICI DE DINAMARCA

RECORDANT la decisi dels caps destat o de govern, reunits en el si del Consell Europeu a Edimburg el 12 de
desembre de 1992, relativa a determinats problemes plantejats per Dinamarca respecte al Tractat de la Uni
Europea,
HAVENT PRES NOTA de la posici de Dinamarca pel que fa a la ciutadania, la uni econmica i monetria, la
poltica de defensa i la justcia i els afers interiors, tal com senuncia en la decisi dEdimburg,
CONSCIENTS del fet que el manteniment en el marc dels tractats dun rgim jurdic originat en la decisi
dEdimburg limitar significativament la participaci de Dinamarca en mbits importants de cooperaci de la
Uni i que interessaria a la Uni garantir la integritat del cabal en lmbit de la llibertat, de la seguretat i de la
justcia;
DESITJANT, en conseqncia, establir un marc jurdic que ofereixi a Dinamarca la possibilitat de participar en
ladopci de mesures proposades sobre la base del ttol V de la tercera part del Tractat de funcionament de la
Uni Europea i saludant la intenci de Dinamarca dacollir-se a aquesta possibilitat quan ho permetin les seves
normes constitucionals;
PRENENT NOTA que Dinamarca no soposar al fet que els altres estats membres continun desenvolupant llur
cooperaci pel que fa a mesures que no la vinculen,
TENINT EN COMPTE larticle 3 del protocol sobre el cabal de Schengen integrat en el marc de la Uni
Europea,
PART I
Article 1
Dinamarca no participa en ladopci pel Consell de les mesures proposades en virtut del ttol V de la tercera part
del Tractat de funcionament de la Uni Europea. Per a les decisions que el Consell ha dadoptar per unanimitat
es requereix la unanimitat dels membres del Consell, llevat del representant del Govern de Dinamarca.
252
Article 2
Cap de les disposicions del ttol V de la tercera part del Tractat de funcionament de la Uni Europea, cap
mesura adoptada en aplicaci daquest ttol, cap disposici dun acord internacional adoptat per la Uni en
aplicaci del dit ttol i cap decisi del Tribunal de Justcia de la Uni Europea que interpreti aquestes
disposicions o mesures o qualsevol altra mesura modificada o modificable en aplicaci del dit ttol no vincula
Dinamarca ni li s aplicable; aquestes disposicions, mesures o decisions no afecten de cap manera les
competncies, els drets i les obligacions de Dinamarca; aquestes disposicions, mesures o decisions no
modifiquen de cap manera el cabal comunitari ni el de la Uni i no sn part del dret de la Uni, tal com
sapliquen a Dinamarca. En particular, els actes de la Uni en lmbit de la cooperaci policial i judicial en
matria penal que han estat adoptats abans de lentrada en vigor del Tractat de Lisboa que shan modificat
continuen vinculant Dinamarca i li sn aplicables sense canvis.
Article 2 bis
Larticle 2 daquest protocol tamb s aplicable a les normes establertes sobre la base de larticle 16 del Tractat
de funcionament de la Uni Europea relatives al tractament de les dades de carcter personal pels estats
membres en lexercici dactivitats compreses en lmbit daplicaci dels captols 4 o 5 del ttol V de la tercera
part del dit tractat.
Article 3
Dinamarca no suporta les conseqncies financeres de les mesures a qu fa referncia larticle 1 altres que les
despeses administratives ocasionades a les institucions.
Article 4
1. Dinamarca, en el termini de sis mesos a partir que el Consell hagi decretat una mesura relativa a una pro-
posta o a una iniciativa destinada a desplegar el cabal de Schengen i compresa en aquesta part, decideix si in-
corpora aquesta mesura en el seu dret nacional. Si decideix fer-ho, aquesta mesura crear una obligaci de dret
internacional entre Dinamarca i els altres estats membres vinculats per aquesta mesura.
2. Si Dinamarca decideix no aplicar una mesura del Consell en el sentit de lapartat 1, els estats membres
vinculats per aquesta mesura i Dinamarca examinaran les mesures adequades que caldr prendre.
PART II
Article 5
Pel que fa a les mesures decretades pel Consell en lmbit de larticle 26, apartat 1, de larticle 42 i dels articles
43 a 46 del Tractat de la Uni Europea, Dinamarca no participa en lelaboraci ni en lexecuci de les decisions
i les accions de la Uni que tinguin implicacions en matria de defensa. Dinamarca no participa, doncs, en llur
adopci. Dinamarca no soposar al fet que els altres estats membres continun desenvolupant llur cooperaci en
aquest mbit. Dinamarca no est obligada a contribuir al finanament de les despeses operatives derivades
daquestes mesures, ni a posar capacitats militars a disposici de la Uni.
Els actes que el Consell ha dadoptar per unanimitat requereixen la unanimitat dels membres del Consell, llevat
del representant del Govern dans.
253
PART III
Article 6
Els articles 1, 2 i 3 no sapliquen a les mesures que determinen els pasos tercers els ciutadans dels quals shan
de dotar dun visat quan traspassin fronteres exteriors dels estats membres ni a les mesures relatives a
lestabliment dun model formalitzat de visat.
PART IV
Article 7
Dinamarca, en qualsevol moment, i dacord amb les seves exigncies constitucionals, pot informar els altres
estats membres que ja no desitja acollir-se a la totalitat o a una part daquest protocol. En aquest cas, Dinamarca
aplicar ntegrament totes les mesures pertinents vigents aleshores, adoptades en el marc de la Uni Europea.
Article 8
1. Dinamarca, en qualsevol moment, i sens perjudici de larticle 7, dacord amb les seves exigncies consti-
tucionals, pot notificar als altres estats membres que, amb efecte a partir del primer dia del mes segent de la
notificaci, la part I consisteix en les disposicions que figuren en lannex. En aquest cas, els articles 5 a 8 es
renumeren en conseqncia.
2. Al cap de sis mesos de la data dentrada en vigor de la notificaci a qu fa referncia lapartat 1, tot el
cabal de Schengen i les mesures adoptades per a desplegar-lo que, fins aleshores, vinculaven Dinamarca en qua-
litat dobligacions de dret internacional vinculen Dinamarca en qualitat de dret de la Uni.
ANNEX
Article 1
Amb subjecci a larticle 3, Dinamarca no participa en ladopci pel Consell de les mesures proposades en
aplicaci del ttol V de la tercera part del Tractat de funcionament de la Uni Europea. Per als actes que el
Consell ha dadoptar per unanimitat, es requereix la unanimitat dels membres del Consell, llevat del
representant del Govern dans.
254
Article 2
En virtut de larticle 1 i amb subjecci als articles 3, 4 i 8, cap de les disposicions del ttol V de la tercera part
del Tractat de funcionament de la Uni Europea, cap mesura adoptada en aplicaci de lesmentat ttol, cap
disposici dun acord internacional adoptat per la Uni en aplicaci de lesmentat ttol i cap decisi del Tribunal
de Justcia de la Uni Europea que interpreti aquestes disposicions o mesures no vincula Dinamarca ni li s
aplicable. Aquestes disposicions, mesures o decisions no afecten de cap manera les competncies, els drets i les
obligacions de Dinamarca. Aquestes disposicions, mesures o decisions no modifiquen de cap manera el cabal
comunitari ni el de la Uni i no sn part del dret de la Uni, tal com sapliquen a Dinamarca.
Article 3
1. Dinamarca pot notificar per escrit al president del Consell, en el termini de tres mesos a comptar de la
presentaci al Consell duna proposta o una iniciativa en aplicaci del ttol V de la tercera part del Tractat de
funcionament de la Uni Europea, que desitja participar en ladopci i en laplicaci de la mesura proposada,
una vegada feta la notificaci, Dinamarca t dret a fer-ho.
2. Si, transcorregut un termini raonable, una de les mesures a qu fa referncia lapartat 1 no es pot adoptar
amb la participaci de Dinamarca, el Consell pot adoptar la mesura a qu fa referncia lapartat 1, dacord amb
larticle 1, sense la participaci de Dinamarca. En aquest cas, saplica larticle 2.
Article 4
A partir de ladopci duna mesura en aplicaci del ttol V de la tercera part del Tractat de funcionament de la
Uni Europea, Dinamarca pot notificar en qualsevol moment al Consell i a la Comissi la seva intenci
dacceptar aquesta mesura. En aquest cas, saplica mutatis mutandis el procediment que estableix larticle 331,
apartat 1, del dit tractat.
Article 5
1. Les disposicions daquest protocol tamb sapliquen, pel que fa a Dinamarca, a les mesures proposades o
adoptades en virtut del ttol V de la tercera part del Tractat de funcionament de la Uni Europea que modifiquen
una mesura vigent que sigui vinculant per a aquest estat.
2. Tanmateix, en els casos que el Consell, pronunciant-se a proposta de la Comissi, decideixi que la no-
participaci de Dinamarca en la versi modificada duna mesura vigent fa inviable daplicar aquesta mesura a
altres estats membres o a la Uni, pot instar Dinamarca a fer una notificaci de conformitat amb larticle 3 o
amb larticle 4. Als efectes de larticle 3, sobre un nou perode de dos mesos, a comptar de la data en qu el
Consell ha adoptat aquesta decisi.
Si, en finir el termini de dos mesos a comptar de la decisi del Consell, Dinamarca no ha fet cap notificaci de
conformitat amb larticle 3 o amb larticle 4, la mesura vigent ja no la vincula ni li s aplicable, llevat que hagi
fet una notificaci de conformitat amb larticle 4 abans de lentrada en vigor de la mesura modificada. Aix
produeix efectes a comptar de la data dentrada en vigor de la mesura modificada o, si s posterior, de la data de
finiment del termini de dos mesos.
Als efectes daquest apartat, el Consell, desprs dhaver debatut en profunditat la qesti, es pronuncia per
majoria qualificada dels seus membres que representen els estats membres que participen o han participat en
ladopci de la mesura modificada. La majoria qualificada del Consell es defineix dacord amb larticle 238,
apartat 3, lletra a), del Tractat de funcionament de la Uni Europea.
255
3. El Consell, pronunciant-se per majoria qualificada a proposta de la Comissi, tamb pot decidir que Di-
namarca suporti, si escau, les conseqncies financeres directes que derivin necessriament i inevitablement
dhaver deixat de participar en la mesura vigent.
4. Aquest article s sens perjudici de larticle 4.
Article 6
1. La notificaci establerta per larticle 4 es presenta com a mxim sis mesos desprs de ladopci definitiva
duna mesura que desplegui el cabal de Schengen.
Si Dinamarca no presenta cap notificaci dacord amb els articles 3 o 4 als efectes duna mesura que desplegui
el cabal de Schengen, els estats membres que hi estiguin vinculats i Dinamarca examinaran les disposicions que
cal prendre.
2. Una notificaci feta en aplicaci de larticle 3 als efectes duna mesura que desplegui el cabal de Schen-
gen es considera que constitueix irrevocablement una notificaci feta en aplicaci de larticle 3 als efectes de
qualsevol altra proposta o iniciativa destinada a desplegar aquesta mesura, sempre que aquesta proposta o inicia-
tiva desplegui el cabal de Schengen.
Article 7
Les normes establertes dacord amb larticle 16 del Tractat de funcionament de la Uni Europea relatives al
tractament de dades de carcter personal pels estats membres en lexercici dactivitats derivades de lmbit
daplicaci dels captols 4 o 5 del ttol V de la tercera part de lesmentat tractat noms sn vinculants per a
Dinamarca en la mesura que hi siguin vinculants normes de la Uni que regulin formes de cooperaci judicial
en matria penal o de cooperaci policial en el marc de les quals les disposicions fixades sobre la base de
larticle 16 han dsser respectades.
Article 8
Quan, en els casos a qu fa referncia aquesta part, Dinamarca est vinculada per una mesura adoptada pel
Consell en aplicaci del ttol V de la tercera part del Tractat de funcionament de la Uni Europea, les
disposicions pertinents dels tractats sapliquen a Dinamarca pel que fa a la mesura de qu es tracti.
Article 9
Quan Dinamarca no est vinculada per una mesura adoptada en aplicaci del ttol V de la tercera part del Tractat
de funcionament de la Uni Europea, no suporta les conseqncies financeres daquesta mesura altres que les
despeses administratives ocasionades a les institucions, llevat que el Consell, pronunciant-se per la unanimitat
de tots els seus membres, amb la consulta prvia al Parlament Europeu, ho decideixi altrament.
256
PROTOCOL (NM. 23)

SOBRE LES RELACIONS EXTERIORS DELS ESTATS MEMBRES
PEL QUE FA AL PAS DE LES FRONTERES EXTERIORS

TENINT EN COMPTE la necessitat per als estats membres de garantir controls efectius en llurs fronteres
exteriors, si escau en cooperaci amb pasos tercers,
Les disposicions sobre les mesures relatives al pas de les fronteres exteriors establertes per larticle 77, apartat 2,
lletra b), del Tractat de funcionament de la Uni Europea no prejutgen la competncia dels estats membres de
negociar o destablir acords amb pasos tercers, sempre que aquests acords respectin el dret de la Uni i els
altres acords internacionals pertinents.
257
PROTOCOL (NM. 24)

SOBRE EL DRET DASIL PER ALS CIUTADANS DELS ESTATS
MEMBRES DE LA UNI EUROPEA

CONSIDERANT que, dacord amb larticle 6, apartat 1, del Tractat de la Uni Europea, la Uni reconeix els
drets, les llibertats i els principis enunciats en la Carta dels drets fonamentals,
CONSIDERANT que, dacord amb larticle 6, apartat 3, del Tractat de la Uni Europea, els drets fonamentals,
tal com estan garantits pel Conveni europeu per a la protecci dels drets humans i de les llibertats fonamentals,
sn part del dret de la Uni en tant que principis generals,
CONSIDERANT que el Tribunal de Justcia de la Uni Europea s competent per a garantir que, en la
interpretaci i laplicaci de larticle 6, apartats 1 i 3, del Tractat de la Uni Europea, el dret s respectat per la
Uni.
CONSIDERANT que, dacord amb larticle 49 del Tractat de la Uni Europea, qualsevol estat europeu que
sollicita sser membre de la Uni ha de respectar els valors que enuncia larticle 2 del Tractat de la Uni
Europea,
TENINT PRESENT que larticle 7 del Tractat de la Uni Europea crea un mecanisme de suspensi de
determinats drets en el cas que un estat membre violi greument i persistentment aquests valors,
RECORDANT que qualsevol ciutad dun estat membre gaudeix, en tant que ciutad de la Uni, dun estatut i
duna protecci especials que els estats membres garanteixen dacord amb les disposicions de la segona part del
Tractat de funcionament de la Uni Europea,
TENINT PRESENT que els tractats estableixen un espai sense fronteres interiors i concedeixen a cada ciutad
de la Uni el dret de circular i de residir lliurement en el territori dels estats membres,
DESITJANT impedir que es recorri a lasil amb finalitats altres que les prpies daquesta instituci,
CONSIDERANT que aquest protocol respecta la finalitat i els objectius de la Convenci de Ginebra del 28 de
juliol de 1951 sobre lestatut dels refugiats,
Article nic
Ats el nivell de protecci dels drets fonamentals i de les llibertats fonamentals en els estats membres de la Uni
Europea, es considera que aquests sn pasos dorigen segurs recprocament per a totes les qestions jurdiques i
prctiques en matria dasil. En conseqncia, qualsevol sollicitud dasil presentada per un ciutad dun estat
membre noms pot sser presa en consideraci o declarada admissible per a la instrucci per un altre estat
membre en els casos segents:
258
a) si lestat membre del qual s ciutad el sollicitant, invocant larticle 15 del Conveni europeu per a la
protecci dels drets humans i de les llibertats fonamentals, adopta, desprs de lentrada en vigor del Trac-
tat dAmsterdam, mesures que estableixin excepcions, en el seu territori, de les seves obligacions pel que
fa a aquest conveni;
b) si sha iniciat el procediment establert per larticle 7, apartat 1, del Tractat de la Uni Europea i fins que
el Consell o, si escau, el Consell Europeu adopti una decisi sobre aquesta qesti amb relaci a lestat
membre del qual el sollicitant s ciutad;
c) si el Consell ha adoptat una decisi dacord amb larticle 7, apartat 1, del Tractat de la Uni Europea pel
que fa a lestat membre del qual el sollicitant s ciutad o si el Consell Europeu ha adoptat una decisi
dacord amb larticle 7, apartat 2, del dit tractat pel que fa a lestat membre del qual el sollicitant s ciu-
tad;
d) si un estat membre ho hagus de decidir unilateralment pel que fa a la sollicitud dun ciutad dun altre
estat membre; en aquest cas, el Consell ns immediatament informat; la sollicitud s atesa sobre la base
de la presumpci que s manifestament no fonamentada, sense que, sigui quin sigui el cas, en resti afecta-
da de cap manera la facultat de decisi de lestat membre.
259
PROTOCOL (NM. 25)

SOBRE LEXERCICI DE LES COMPETNCIES COMPARTIDES

Article nic
Pel que fa a larticle 2, apartat 2, del Tractat de funcionament de la Uni Europea, relatiu a les competncies
compartides, quan la Uni exerceixi una acci en un mbit determinat, lmbit daplicaci daquest exercici de
competncia noms cobreix els elements regulats per lacte de la Uni de qu es tracti i, en conseqncia, no en
cobreix tot lmbit.
260
PROTOCOL (NM. 26)

SOBRE ELS SERVEIS DINTERS GENERAL

DESITJANT subratllar la importncia dels serveis dinters general,
Article 1
Els valors comuns de la Uni relatius als serveis dinters econmic general en el sentit que determina larticle
14 del Tractat de funcionament de la Uni Europea comprenen principalment:
el paper essencial i lmplia capacitat discrecional de les administracions nacionals, regionals i locals per
a proporcionar, fer executar i organitzar els serveis dinters econmic general duna manera que respon-
gui tant com sigui possible a les necessitats dels usuaris;
la diversitat dels serveis dinters econmic general i les disparitats que puguin resultar de les necessitats i
les preferncies dels usuaris per ra de situacions geogrfiques, socials o culturals diferents;
un nivell elevat de qualitat, de seguretat i daccessibilitat econmica, la igualtat de tracte i la promoci de
laccs universal i dels drets dels usuaris;
Article 2
Les disposicions dels tractats no afecten de cap manera la competncia dels estats membres per a prestar, fer
executar i organitzar serveis no econmics dinters general.
261
PROTOCOL (NM. 27)

SOBRE EL MERCAT INTERIOR I LA COMPETNCIA

TENINT EN COMPTE que el mercat interior tal com s definit per larticle 3 del Tractat de la Uni Europea
comprn un sistema que garanteix que la competncia no es falseja,
HAN ACORDAT que
a aquest efecte, la Uni adopta, si cal, mesures en el marc de les disposicions dels tractats, incloent-hi larticle
352 del Tractat de funcionament de la Uni Europea.
Aquest protocol sincorpora com a annex al Tractat de la Uni Europea i al Tractat de funcionament de la Uni
Europea.
262
PROTOCOL (NM. 28)

SOBRE LA COHESI ECONMICA, SOCIAL I TERRITORIAL

RECORDANT que larticle 3 del Tractat de la Uni Europea esmenta, entre altres objectius, la promoci de la
cohesi econmica, social i territorial i de la solidaritat entre els estats membres, i que la dita cohesi figura
entre els mbits de competncia compartida de la Uni enumerats per larticle 4, apartat 2, lletra c), del Tractat
de funcionament de la Uni Europea,
RECORDANT que les disposicions del conjunt del ttol XVIII de la tercera part, dedicat a la cohesi
econmica, social i territorial, proporcionen la base jurdica que permet consolidar i desenvolupar ms lacci
de la Uni en lmbit de la cohesi econmica, social i territorial, particularment de crear un nou fons,
RECORDANT que les disposicions de larticle 177 del Tractat de funcionament de la Uni Europea preveuen la
creaci dun Fons de cohesi,
CONSTATANT que el Banc Europeu dInversions (BEI) presta sumes considerables i cada vegada ms
importants en benefici de les regions ms pobres,
CONSTATANT el desig de ms flexibilitat en les modalitats datorgament dels recursos que provenen dels fons
estructurals,
CONSTATANT el desig de modular els nivells de participaci de la Uni en els programes i els projectes en
pasos determinats,
CONSTATANT que hi ha la proposta de tenir ms en compte, en el sistema de recursos propis, la prosperitat
relativa dels estats membres,
REITEREN que la promoci de la cohesi econmica, social i territorial s vital per al desenvolupament
integral i lxit durador de la Uni;
REITEREN llur convicci que els fons estructurals han de continuar exercint un paper considerable per a
lassoliment dels objectius de la Uni en lmbit de la cohesi;
REITEREN llur convicci que el BEI ha de continuar dedicant la major part dels seus recursos a promoure la
cohesi econmica, social i territorial i es declaren disposats a revisar el capital que necessita el BEI, quan
calgui a aquest efecte;
ACORDEN que el Fons de cohesi atribuir contribucions financeres de la Uni a projectes relatius al medi
ambient i a les xarxes transeuropees en els estats membres el PNB per habitant dels quals sigui inferior al 90%
de la mitjana de la Uni i que hagin aplicat un programa destinat a satisfer les condicions de convergncia
econmica a qu fa referncia larticle 126 del Tractat de funcionament de la Uni Europea;
DECLAREN llur intenci de permetre ms flexibilitat en latorgament de crdits provinents dels fons
estructurals a fi de tenir en compte les necessitats especfiques que no se satisfan en el marc de la reglamentaci
actual dels fons estructurals;
DECLAREN llur voluntat de modular els graus de participaci de la Uni en el marc dels programes i dels
projectes dels fons estructurals, a fi devitar augments excessius de les despeses pressupostries en els estats
membres menys prspers;
263
RECONEIXEN la necessitat de seguir de prop els progressos assolits en la via de la cohesi econmica, social i
territorial i es declaren disposats a estudiar totes les mesures necessries respecte a aix;
AFIRMEN llur intenci de tenir ms en compte la capacitat contributiva dels diversos estats membres en el
sistema de recursos propis i destudiar mitjans que permetin corregir, per als estats membres menys prspers, els
elements regressius del sistema actual de recursos propis;
ACORDEN incorporar aquest protocol com a annex al Tractat de la Uni Europea i al Tractat de funcionament
de la Uni Europea.
264
PROTOCOL (NM. 29)

SOBRE EL SISTEMA DE RADIODIFUSI PBLICA EN ELS ESTATS MEMBRES

CONSIDERANT que la radiodifusi pblica en els estats membres est directament vinculada a les necessitats
democrtiques, socials i culturals de cada societat, i tamb amb la necessitat de preservar el pluralisme en els
mitjans de comunicaci,
HAN ACORDAT les disposicions interpretatives segents, que sincorporen com a annex al Tractat de la Uni
Europea i al Tractat de funcionament de la Uni Europea:
Les disposicions dels tractats sn sens perjudici de la competncia dels estats membres de finanar el servei
pblic de radiodifusi en la mesura que aquest finanament es concedeix als organismes de radiodifusi amb la
finalitat dexercir la funci de servei pblic tal com ha estat conferida, definida i organitzada per cada estat
membre i en la mesura que aquest finanament no altera les condicions dintercanvis i de la competncia en la
Uni en un grau que sigui contrari a linters com, tenint en compte la realitzaci de la funci daquest servei
pblic.
265
PROTOCOL (NM. 30)

SOBRE LAPLICACI DE LA CARTA DELS DRETS FONAMENTALS
DE LA UNI EUROPEA A POLNIA I AL REGNE UNIT

CONSIDERANT que en larticle 6 del Tractat de la Uni Europea, la Uni reconeix els drets, les llibertats i els
principis enunciats en la Carta dels drets fonamentals de la Uni Europea;
CONSIDERANT que la Carta sha daplicar en estricta conformitat amb les disposicions de lesmentat article 6
i del ttol VII de la Carta mateixa;
CONSIDERANT que el dit article 6 disposa que la Carta ha dsser aplicada i interpretada pels rgans
jurisdiccionals de Polnia i del Regne Unit en estricta conformitat amb les explicacions a qu fa referncia
aquest article;
CONSIDERANT que la Carta cont alhora drets i principis;
CONSIDERANT que la Carta cont disposicions de carcter civil i poltic i disposicions de carcter econmic i
social;
CONSIDERANT que la Carta referma els drets, les llibertats i els principis reconeguts en la Uni i els dota
duna major presncia, per no crea nous drets o principis;
RECORDANT les obligacions de Polnia i del Regne Unit en virtut del Tractat de la Uni Europea, del Tractat
de funcionament de la Uni Europea i del dret de la Uni en general;
CONSTATANT el desig de Polnia i del Regne Unit daclarir determinats aspectes de laplicaci de la Carta;
DESITJANT, en conseqncia, aclarir laplicaci de la Carta pel que fa a les lleis i a lacci administrativa de
Polnia i del Regne Unit, i a la possibilitat dacollir-se a rgans jurisdiccionals de Polnia i del Regne Unit;
REFERMANT que les referncies, en aquest protocol, a lexecuci de disposicions especfiques de la Carta sn
estrictament sens perjudici de lexecuci de les altres disposicions de la Carta;
REFERMANT que aquest protocol s sens perjudici de laplicaci de la Carta als altres estats membres;
REFERMANT que aquest protocol s sens perjudici de la resta dobligacions de Polnia i del Regne Unit en
virtut del Tractat de la Uni Europea, del Tractat de funcionament de la Uni Europea i del dret de la Uni en
general;
Article 1
1. La Carta no amplia la facultat del Tribunal de Justcia de la Uni Europea, o de cap altre rgan jurisdicci-
onal de Polnia o del Regne Unit, de considerar que les lleis, els reglaments o les disposicions, les prctiques o
266
les accions administratives de Polnia o del Regne Unit sn incompatibles amb els drets, les llibertats i els prin-
cipis fonamentals que referma.
2. En particular, i per a dissipar tota mena de dubte, no hi ha res en el ttol IV de la Carta que cre drets que
puguin sser defensats davant drgans jurisdiccionals de Polnia o del Regne Unit, excepte en la mesura que
Polnia o el Regne Unit hagin incorporat aquests drets a la seva legislaci nacional.
Article 2
Quan una disposici de la Carta fa referncia a les legislacions i les prctiques nacionals, noms s aplicable a
Polnia o al Regne Unit en la mesura que els drets i els principis que cont sn reconeguts per la legislaci o per
les prctiques de Polnia o del Regne Unit.
267
PROTOCOL (NM. 31)

RELATIU A LES IMPORTACIONS A LA UNI EUROPEA DE PRODUCTES
PETROLIERS REFINATS A LES ANTILLES NEERLANDESES

DESITJANT aportar precisions sobre el rgim dintercanvis aplicable a les importacions a la Uni Europea de
productes petroliers refinats a les Antilles Neerlandeses,
Article 1
Aquest protocol s aplicable als productes petroliers de les partides 27.10, 27.11, 27.12, antic 27.13 (parafina,
ceres de petroli o desquists i residus parafnics) i 27.14 de la nomenclatura de Brusselles importats per a sser
consumits en els estats membres.
Article 2
Els estats membres es comprometen a atorgar als productes petroliers refinats a les Antilles Neerlandeses els
avantatges aranzelaris que resulten de lassociaci daquestes darreres a la Uni, en les condicions establertes
per aquest protocol. Aquestes disposicions tenen validesa siguin quines siguin les normes dorigen aplicades
pels estats membres.
Article 3
1. Quan la Comissi, a petici dun estat membre o per iniciativa prpia, constata que les importacions a la
Uni de productes petroliers refinats a les Antilles Neerlandeses dacord amb el rgim establert per larticle 2
daquest protocol provoquen dificultats reals en el mercat dun estat membre o de diversos, decideix que els
drets de duana aplicables a aquestes importacions seran introduts, augmentats o reintroduts pels estats mem-
bres interessats, en la mesura i per al perode necessaris, per a afrontar aquesta situaci. Els tipus de drets de
duana introduts, augmentats o reintroduts daquesta manera no poden superar els dels drets de duana aplicables
als pasos tercers per a aquests mateixos productes.
2. Les disposicions de lapartat anterior podran sser aplicades en qualsevol cas quan les importacions a la
Uni de productes petroliers refinats a les Antilles Neerlandeses arribin als dos milions de tones anuals.
3. Les decisions preses per la Comissi en virtut dels apartats anteriors, incloses les que tendeixen a rebutjar
la petici dun estat membre, sn comunicades al Consell. Aquest sen pot fer crrec a petici de qualsevol estat
membre i pot modificar-les o anullar-les en qualsevol moment.
268
Article 4
1. Si un estat membre considera que les importacions de productes petroliers refinats a les Antilles Neerlan-
deses efectuades directament o per mitj dun altre estat membre dacord amb el rgim establert per larticle 2
daquest protocol provoquen dificultats reals en el seu mercat i que cal una acci immediata per a fer-hi front,
pot decidir pel seu compte aplicar a aquestes importacions drets de duana els tipus dels quals no poden superar
els dels drets de duana aplicables als pasos tercers per als mateixos productes. Notifica aquesta decisi a la
Comissi, la qual decideix en el termini dun mes si les mesures preses per lestat es poden mantenir o shan de
modificar o suprimir. Les disposicions de larticle 3, apartat 3, sn aplicables a aquesta decisi de la Comissi.
2. Quan les importacions de productes petroliers refinats a les Antilles Neerlandeses efectuades directament
o per mitj dun estat membre dacord amb el rgim establert per larticle 2 daquest protocol en un o diversos
estats membres de la Uni Europea superen durant un any natural els tonatges indicats com a annex a aquest
protocol, les mesures adoptades eventualment en virtut de lapartat 1 per aquest o aquests estats membres per a
lany en curs seran considerades legtimes; la Comissi, desprs dhaver-se assegurat que els tonatges establerts
shan assolit, prendr coneixement de les mesures adoptades. En aquest cas, els altres estats membres
sabstindran de recrrer al Consell.
Article 5
Si la Uni decideix aplicar restriccions quantitatives a les importacions de productes petroliers de qualsevol
procedncia, aquestes es podran aplicar tamb a les importacions daquests productes procedents de les Antilles
Neerlandeses. En aquest cas, es garantir a les Antilles Neerlandeses un tractament preferencial amb relaci als
pasos tercers.
Article 6
1. Les disposicions establertes pels articles 2 a 5 seran revisades pel Consell, pronunciant-se per unanimitat i
amb la consulta prvia al Parlament Europeu i a la Comissi, en el moment de ladopci duna definici comuna
de lorigen per als productes petroliers procedents de pasos tercers i de pasos associats, o en el moment
dadoptar decisions en el marc duna poltica comercial comuna per als productes de qu es tracti, o en el mo-
ment destablir una poltica energtica comuna.
2. Tanmateix, en el moment de fer aquesta revisi, shauran de mantenir, en tot cas, per a les Antilles Neer-
landeses avantatges equivalents, duna forma adequada i per la quantitat mnima de dos milions i mig de tones
de productes petroliers.
3. Els compromisos de la Uni relatius als avantatges equivalents a qu fa referncia lapartat 2 daquest
article podran sser distributs, si cal, per pasos tenint en compte els tonatges indicats en lannex daquest pro-
tocol.
Article 7
Per a aplicar aquest protocol, la Comissi sencarrega de fer el seguiment del desenvolupament de les
importacions en els estats membres de productes petroliers refinats a les Antilles Neerlandeses. Els estats
membres comuniquen a la Comissi, que en garanteix la difusi, totes les informacions tils a aquest efecte,
dacord amb les modalitats administratives que recomana.
269
ANNEX AL PROTOCOL
Per a aplicaci de lapartat 2 de larticle 4 del protocol relatiu a les importacions a la Uni Europea de productes
petroliers refinats a les Antilles Neerlandeses, les altes parts contraents han decidit que la quantitat de 2 milions
de tones de productes petroliers antillans es repartir entre els estats membres de la manera segent:
Alemanya 625.000 tones

Uni Econmica Belgoluxemburguesa 200.000 tones
Frana 75.000 tones
Itlia 100.000 tones
Pasos Baixos 1.000.000 tones
270
PROTOCOL (NM. 32)

SOBRE LADQUISICI DE BNS IMMOBLES A DINAMARCA

DESITJANT regular determinats problemes especfics dinters per a Dinamarca,
No obstant les disposicions dels tractats, Dinamarca pot mantenir la seva legislaci vigent en matria
dadquisici de segones residncies.
271
PROTOCOL (NM. 33)

SOBRE LARTICLE 157 DEL TRACTAT DE FUNCIONAMENT
DE LA UNI EUROPEA

Als efectes de laplicaci de larticle 157 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, les prestacions en
virtut dun rgim professional de seguretat social no seran considerades remuneraci en el cas i en la mesura que
poden sser atribudes als perodes docupaci anteriors al 17 de maig de 1990, exceptuant el cas dels
treballadors o llurs drethavents que, abans daquesta data, hagin iniciat un procediment judicial o hagin
presentat una reclamaci equivalent segons el dret nacional aplicable.
272
PROTOCOL (NM. 34)

SOBRE EL RGIM ESPECIAL APLICABLE A GRENLNDIA
Article nic
1. El tractament de la importaci a la Uni dels productes subjectes a lorganitzaci comuna dels mercats
del sector pesquer, originaris de Grenlndia, sefectua dins del respecte als mecanismes de lorganitzaci comu-
na dels mercats, amb exempci de drets de duana i de taxes defecte equivalent, i sense restriccions quantitatives
ni mesures defecte equivalent, si les possibilitats daccs a les zones de pesca grenlandeses obertes a la Uni en
virtut dun acord entre la Uni i lautoritat competent per a Grenlndia sn satisfactries per a la Uni.
2. Totes les mesures relatives al rgim dimportaci daquests productes, incloses les relatives a ladopci
daquestes mesures, sadopten segons el procediment establert per larticle 43 del Tractat de funcionament de la
Uni Europea.
273
PROTOCOL (NM. 35)

SOBRE LARTICLE 40.3.3 DE LA CONSTITUCI DIRLANDA

Atmica:
Cap disposici dels tractats, del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de lEnergia Atmica ni dels
tractats i els actes que els modifiquen o completen no afecta laplicaci a Irlanda de larticle 40.3.3 de la
Constituci irlandesa.
274
PROTOCOL (NM. 36)

SOBRE LES DISPOSICIONS TRANSITRIES

CONSIDERANT que, a fi dorganitzar la transici entre les disposicions institucionals dels tractats aplicables abans de
lentrada en vigor del Tractat de Lisboa i les establertes pel dit tractat, cal establir disposicions transitries,
HAN ACORDAT les disposicions segents, que sincorporen com a annex al Tractat de la Uni Europea, al Tractat de
funcionament de la Uni Europea i al Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de lEnergia Atmica:
Article 1
En aquest protocol, lexpressi els tractats designa el Tractat de la Uni Europea, el Tractat de funcionament
de la Uni Europea i el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de lEnergia Atmica.
TTOL I
DISPOSICIONS RELATIVES AL PARLAMENT EUROPEU
Article 2
Amb prou temps abans de les eleccions parlamentries europees del 2009, el Consell Europeu, dacord amb
larticle 14, apartat 2, segon pargraf, del Tractat de la Uni Europea, adopta una decisi per la qual fixa la
composici del Parlament Europeu.
Fins al final de la legislatura 2004-2009, es mantenen la composici i el nombre de membres del Parlament
Europeu que hi hagi en el moment de lentrada en vigor del Tractat de Lisboa.
TTOL II
DISPOSICIONS RELATIVES A LA MAJORIA QUALIFICADA
Article 3
1. Dacord amb larticle 16, apartat 4, del Tractat de la Uni Europea, les disposicions daquest apartat i les
disposicions de larticle 238, apartat 2, del Tractat de funcionament de la Uni Europea, relatives a la definici
de la majoria qualificada al Consell Europeu i al Consell, entren en vigor l1 de novembre de 2014.
2. Entre l1 de novembre de 2014 i el 31 de mar de 2017, quan shagi dadoptar un acord per majoria quali-
ficada, un membre del Consell pot demanar que aquest acord sadopti per la majoria qualificada que determina
lapartat 3. En aquest cas, sapliquen els apartats 3 i 4.
275
3. Fins al 31 doctubre de 2014, sn vigents les disposicions segents, sens perjudici de larticle 235, apartat
1, segon pargraf, del Tractat de funcionament de la Uni Europea:
Per a les deliberacions del Consell Europeu i del Consell que requereixen una majoria qualificada, els vots dels
membres es ponderen de la manera segent:
Blgica 12 Luxemburg 4
Bulgria 10 Hongria 12
Repblica Txeca 12 Malta 3
Dinamarca 7 Pasos Baixos 13
Alemanya 29 ustria 10
Estnia 4 Polnia 27
Irlanda 7 Portugal 12
Grcia 12 Romania 14
Espanya 27 Eslovnia 4
Frana 29 Eslovquia 7
Itlia 29 Finlndia 7
Xipre 4 Sucia 10
Letnia 4 Regne Unit 29
Litunia 7
Els acords requereixen un mnim de 255 vots que expressin la posici favorable de la majoria de membres quan,
en virtut dels tractats, han dsser adoptats a proposta de la Comissi. En els altres casos, els acords requereixen
com a mnim 255 vots que representin la posici favorable de dos teros dels membres, com a mnim.
Quan el Consell Europeu o el Consell adopti una decisi per majoria qualificada, qualsevol dels membres del
Consell Europeu o del Consell pot sollicitar que es comprovi que els estats membres que constitueixen aquesta
majoria qualificada representen almenys el 62% de la poblaci total de la Uni. Si es comprova que aquesta
condici no es compleix, la decisi de qu es tracti no sadopta.
4. Fins al 31 doctubre de 2014, en els casos en qu, en aplicaci dels tractats, no participen en la votaci tots els
membres del Consell, s a dir, en els casos en qu es remet a la majoria qualificada definida dacord amb larticle 238,
apartat 3, del Tractat de funcionament de la Uni Europea, la majoria qualificada es defineix com la mateixa proporci
de vots ponderats i la mateixa proporci del nombre de membres del Consell i, si escau, el mateix percentatge de pobla-
ci dels estats membres de qu es tracti, que els establerts per lapartat 3 daquest article.
TTOL III
DISPOSICIONS RELATIVES A LES FORMACIONS DEL CONSELL
Article 4
Fins a lentrada en vigor de la decisi a qu fa referncia larticle 16, apartat 6, primer pargraf, del Tractat de la
Uni Europea, el Consell es pot reunir en les formacions a qu fan referncia el segon i el tercer pargrafs del
dit apartat, i tamb en les altres formacions la llista de les quals sestableix per mitj duna decisi del Consell
dAfers Generals, que es pronuncia per majoria simple.
276
TTOL IV
DISPOSICIONS RELATIVES A LA COMISSI, INCLS LALT REPRESENTANT
DE LA UNI PER ALS AFERS EXTERIORS I LA POLTICA DE SEGURETAT
Article 5
Els membres de la Comissi que estan en funcions en la data dentrada en vigor del Tractat de Lisboa romanen
en el crrec fins a la fi de llur mandat. Tanmateix, el dia en qu sigui nomenat lalt representant de la Uni per
als afers exteriors i la poltica de seguretat fineix el mandat del membre de la mateixa nacionalitat que lalt
representant.
TTOL V
DISPOSICIONS RELATIVES AL SECRETARI GENERAL DEL CONSELL,
ALT REPRESENTANT PER A LA POLTICA EXTERIOR I DE SEGURETAT
COMUNA, I AL SECRETARI GENERAL ADJUNT DEL CONSELL
Article 6
Els mandats del secretari general del Consell, alt representant per a la poltica exterior i de seguretat comuna, i
del secretari general adjunt del Consell fineixen en la data dentrada en vigor del Tractat de Lisboa. El Consell
nomena un secretari general dacord amb larticle 240, apartat 2, del Tractat de funcionament de la Uni
Europea.
TTOL VI
DISPOSICIONS RELATIVES ALS RGANS CONSULTIUS
Article 7
Fins a lentrada en vigor de la decisi a qu fa referncia larticle 301 del Tractat de funcionament de la Uni
Europea, el repartiment dels membres del Comit Econmic i Social s el segent:
Blgica 12 Xipre 6
Bulgria 12 Letnia 7
Repblica Txeca 12 Litunia 9
Dinamarca 9 Luxemburg 6
Alemanya 24 Hongria 12
Estnia 7 Malta 5
Irlanda 9 Holanda 12
Grcia 12 ustria 12
Espanya 21 Polnia 21
Frana 24 Romania 15
277
Itlia 24 Eslovnia 7
Eslovquia 9 Sucia 12
Finlndia 9 Regne Unit 24
Article 8
Fins a lentrada en vigor de la decisi a qu fa referncia larticle 305 del Tractat de funcionament de la Uni
Europea, el repartiment dels membres del Comit de les Regions s el segent:
Blgica 12 Luxemburg 6
Bulgria 12 Hongria 12
Repblica Txeca 12 Malta 5
Dinamarca 9 Pasos Baixos 12
Alemanya 24 ustria 12
Estnia 7 Polnia 21
Irlanda 9 Portugal 12
Grcia 12 Romania 15
Espanya 21 Eslovnia 7
Frana 24 Eslovquia 9
Itlia 24 Finlndia 9
Xipre 6 Sucia 12
Letnia 7 Regne Unit 24
Litunia 9
TTOL VII
DISPOSICIONS TRANSITRIES RELATIVES ALS ACTES ADOPTATS
EN VIRTUT DELS TTOLS V I VI DEL TRACTAT DE LA UNI EUROPEA
ABANS DE LENTRADA EN VIGOR DEL TRACTAT DE LISBOA
Article 9
Els efectes jurdics dels actes de les institucions, els rgans i els organismes de la Uni adoptats en virtut del
Tractat de la Uni Europea abans de lentrada en vigor del Tractat de Lisboa es mantenen mentre no siguin
derogats, anullats o modificats en aplicaci dels tractats. Aix mateix s aplicable a les convencions establertes
entre els estats membres en virtut del Tractat de la Uni Europea.
Article 10
1. Amb carcter transitori, i pel que fa als actes de la Uni en lmbit de la cooperaci policial i judicial en
matria penal que han estat adoptats abans de lentrada en vigor del Tractat de Lisboa, les atribucions de les
institucions sn les segents en la data dentrada en vigor de lesmentat tractat: les atribucions de la Comissi en
virtut de larticle 258 del Tractat de funcionament de la Uni Europea no seran aplicables i les atribucions del
278
Tribunal de Justcia de la Uni Europea en virtut del ttol VI del Tractat de la Uni Europea, en la versi vigent
abans de lentrada en vigor del Tractat de Lisboa, romanen invariables, incloses les que han estat acceptades
dacord amb larticle 35, apartat 2, del dit Tractat de la Uni Europea.
2. La modificaci duna decisi a qu fa referncia lapartat 1 comporta laplicaci, pel que fa a la decisi
modificada i respecte als estats membres als quals aquesta decisi saplica, de les atribucions de les institucions
a qu fa referncia el dit apartat tal com estableixen els tractats.
3. En qualsevol cas, la mesura transitria a qu fa referncia lapartat 1 resta sense efectes cinc anys desprs
de lentrada en vigor del Tractat de Lisboa.
4. A tot tardar sis mesos abans que expiri el perode transitori a qu fa referncia lapartat 3, el Regne Unit
pot notificar al Consell que no accepta, pel que fa als actes a qu fa referncia lapartat 1, les atribucions de les
institucions a qu fa referncia lapartat 1 tal com estableixen els tractats. En el cas que el Regne Unit hagi pro-
cedit a aquesta notificaci, tots els actes a qu fa referncia lapartat 1 deixen dsser-li aplicables a comptar de
la data dexpiraci del perode transitori a qu fa referncia lapartat 3. Aquest pargraf no saplica pel que fa als
actes modificats que sn aplicables al Regne Unit dacord amb el que indica lapartat 2.
El Consell, pronunciant-se per majoria qualificada a proposta de la Comissi, determina les mesures necessries
consegents i les mesures transitries necessries. El Regne Unit no participa en ladopci daquesta decisi.
Una majoria qualificada del Consell es defineix dacord amb larticle 238, apartat 3, lletra a), del Tractat de
El Consell, pronunciant-se per majoria qualificada a proposta de la Comissi, pot decidir tamb que el Regne
Unit suporti, si escau, les conseqncies financeres directes que derivin necessriament i inevitablement dhaver
deixat de participar en aquests actes.
5. El Regne Unit, en qualsevol moment, pot notificar al Consell que desitja participar en actes que hagin
deixat dsser-li aplicables, dacord amb lapartat 4, primer pargraf. En aquest cas, sapliquen les disposicions
pertinents del protocol sobre el cabal de Schengen integrat en el marc de la Uni Europea o del protocol sobre la
posici del Regne Unit i dIrlanda respecte a lespai de llibertat, de seguretat i de justcia, segons el cas. Les
atribucions de les institucions pel que fa a aquests actes sn les que estableixen els tractats. En aplicar els proto-
cols pertinents, les institucions de la Uni i el Regne Unit procuren restablir la major participaci possible del
Regne Unit en el cabal de la Uni relatiu a lespai de llibertat, de seguretat i de justcia sense que aix afecti
greument el funcionament prctic dels seus diversos components i respectant-ne la coherncia.
279
PROTOCOL (NM. 37)

RELATIU A LES CONSEQNCIES FINANCERES DE LEXPIRACI
DEL TRACTAT CECA I AL FONS DE RECERCA DEL CARB I DE LACER

RECORDANT que tots els elements del patrimoni actiu i passiu de la Comunitat Europea del Carb i de lAcer, tal com
existien el 23 de juliol de 2002, han estat transferits a la Comunitat Europea a comptar del 24 de juliol de 2002,
TENINT EN COMPTE que s desitjable utilitzar aquests fons per a la recerca en els sectors vinculats a la indstria del
carb i de lacer i que es poden establir, en conseqncia, determinades normes especfiques en aquesta matria,
Article 1
1. El valor net de lactiu i del passiu esmentats, tal com apareixen en el balan de la CECA del 23 de juliol
de 2002, subjecte a qualsevol augment o disminuci que pugui produir-se de resultes de les operacions de liqui-
daci, es considera un patrimoni destinat a la recerca en els sectors vinculats a la indstria del carb i de lacer,
designat per CECA en liquidaci. A partir del tancament de la liquidaci, el patrimoni sanomena Actius del
Fons de recerca del carb i de lacer.
2. Els ingressos generats per aquest patrimoni, denominats Fons de recerca del carb i de lacer, es destinen ex-
clusivament a la recerca duta a terme en els sectors vinculats a la indstria del carb i de lacer fora del programa marc
de recerca, dacord amb les disposicions daquest protocol i dels actes adoptats en virtut daquest.
Article 2
El Consell, pronunciant-se de conformitat amb un procediment legislatiu especial i amb laprovaci prvia del
Parlament Europeu, estableix totes les disposicions necessries per a lexecuci daquest protocol, inclosos els
principis essencials.
El Consell, a proposta de la Comissi i amb la consulta prvia al Parlament Europeu, adopta les mesures que
estableixen les directrius financeres pluriennals per a la gesti del patrimoni del Fons de recerca del carb i de
lacer, i tamb les directrius tcniques per al programa de recerca daquest fons.
Article 3
Les disposicions dels tractats sapliquen, llevat de disposicions contrries a aquest protocol i dels actes adoptats
en virtut daquest.
280
ANNEXOS
TRACTATS DE LA UNI EUROPEA Annexos
ANNEX I
LLISTA A QU FA REFERNCIA LARTICLE 38
DEL TRACTAT DE FUNCIONAMENT DE LA UNI EUROPEA
(1) (2)
Nmeros de la nomenclatura Denominaci dels productes
de Brusselles
CAPTOL 1 Animals vius
CAPTOL 2 Carns i despulles comestibles
CAPTOL 3 Peixos, crustacis i molluscs
CAPTOL 4 Llet i productes lactis; ous docell; mel natural
CAPTOL 5
05.04 Budells, bufetes i estmacs danimals (altres que els de peix), sencers o
trossejats
05.15 Productes dorigen animal no expressats ni compresos en altres
entrades; animals morts dels captols 1 o 3, no adequats per al consum
hum
CAPTOL 6 Plantes vives i productes de la floricultura
CAPTOL 7 Llegums, plantes, arrels i tubercles alimentaris
CAPTOL 8 Fruits comestibles; peles de ctrics i de melons
CAPTOL 9 Caf, te i espcies, amb exclusi del mate (nm. 09.03)
CAPTOL 10 Cereals
CAPTOL 11 Productes de la molineria; malta; midons i fcules; gluten; inulina
CAPTOL 12 Llavors oleaginoses i fruita oleaginosa; granes, llavors i fruites diverses;
plantes industrials i medicinals; palla i farratges
CAPTOL 13
ex 13.03 Pectina
CAPTOL 15
15.01 Llard, altres greixos de porc i greixos daviram, premsats o fosos
15.02 Greixos (de bovins, ovins i caprins) en brut o fosos, inclosos els greixos
anomenats primers sucs
15.03 Estearina solar; oleoestearina; oli de llard i oleomargarina no emulsionada,
sense mescla ni cap preparaci
15.04 Greixos i olis de peix i de mamfers marins, refinats o no
15.07 Olis vegetals fixos, fluids o concrets, bruts, purificats o refinats
283
(1) (2)
de Brusselles
15.12 Greixos i olis animals o vegetals hidrogenats, fins i tot refinats, per sense
preparaci posterior
15.13 Margarina, succedanis del llard i altres greixos alimentaris preparats
15.17 Residus procedents del tractament dels cossos grassos o de les ceres
animals o vegetals
CAPTOL 16 Preparats de carns, de peixos, de crustacis i de molluscs
CAPTOL 17
17.01 Sucres de remolatxa i de canya, en estat slid
17.02 Altres sucres; xarops; succedanis de la mel, barrejats amb mel natural o no;
sucres i melasses caramellitzades
17.03 Melasses, decolorades o no
17.05(*) Sucres, xarops i melasses aromatitzats o amb addici de colorants (inclosos
el sucre de vainilla o vanillina), llevat dels sucs de fruita addicionats amb
sucre en qualsevol proporci
CAPTOL 18
18.01 Cacau en gra, sencer o partit, cru o torrat
18.02 Clofolles, pellofes, pells i residus de cacau
CAPTOL 20 Preparats de llegums, dhortalisses, de fruita i daltres plantes o parts de
plantes
CAPTOL 22
22.04 Most de ram parcialment fermentat, o amb fermentaci aturada sense
addici dalcohol
22.05 Vins de ram; most de ram aturat amb addici dalcohol (incloses les
misteles)
22.07 Sidra, sidra de pera, aiguamel i altres begudes fermentades
ex 22.08(*) Alcohol etlic, desnaturalitzat o no, de qualsevol graduaci, obtingut
ex 22.09(*) dels productes agrcoles que figuren en lannex I, exclosos els
aiguardents, els licors i altres begudes espirituoses; preparats
alcohlics compostos (anomenats extractes concentrats) per a la
fabricaci de begudes
22.10(*) Vinagre i els seus succedanis comestibles
CAPTOL 23 Residus i rebuigs de les indstries alimentries; aliments preparats per a animals
CAPTOL 24
24.01 Tabac en branca o sense elaborar; residus de tabac
CAPTOL 45
45.01 Suro natural en brut i residus de suro; suro triturat, granulat o polvoritzat
CAPTOL 54
54.01 Lli en brut, enriuat, espadat, pentinat o treballat duna altra manera, per
sense filar; estopes i residus de lli (incloses les filagarses)
284
(1) (2)
de Brusselles
CAPTOL 57
57.01 Cnem (Cannabis sativa) en branca, enriuat, espasat, pentinat o treballat
duna altra manera, per sense filar; estopes i residus de cnem (incloses les
filagarses)
(*) Entrada afegida per larticle 1 del Reglament nm. 7 bis del Consell de la Comunitat Econmica Europea, del 18 de
desembre de 1959 (DO nm. 7, del 30.1.1961, p. 71/61).
285
ANNEX II
PASOS I TERRITORIS DULTRAMAR ALS QUALS SAPLIQUEN
LES DISPOSICIONS DE LA QUARTA PART DEL TRACTAT
DE FUNCIONAMENT DE LA UNI EUROPEA
Grenlndia,
Nova Calednia i dependncies,
Polinsia Francesa,
Terres Australs i Antrtiques franceses,
Wallis i Futuna,
Mayotte,
Saint-Pierre-et-Miquelon,
Aruba,
Antilles Neerlandeses:
Bonaire,
Curaao,
Saba,
Sint Estatius,
Sint Maarteen,
Anguilla,
les Caiman,
illes Malvines (Falkland),
Gergia del Sud i Sandwich del Sud,
Montserrat,
Pitcairn,
Saint Helena i dependncies,
territori antrtic britnic,
territori britnic de loce ndic,
illes Turks i Caicos,
illes Verges britniques,
les Bermudes.
286
DECLARACIONS
ANNEXES A LACTA FINAL
DE LA CONFERNCIA INTERGOVERNAMENTAL
QUE HA ADOPTAT EL TRACTAT DE LISBOA
signat el 13 de desembre de 2007

TRACTATS DE LA UNI EUROPEA Declaracions
A. DECLARACIONS RELATIVES A DISPOSICIONS DELS TRACTATS
1. Declaraci sobre la Carta dels drets fonamentals de la Uni Europea

La Carta dels drets fonamentals de la Uni Europea, que t carcter jurdicament vinculant, confirma els drets
fonamentals garantits pel Conveni europeu per a la protecci dels drets humans i de les llibertats fonamentals i
tal com resulten de les tradicions constitucionals comunes als estats membres.
La Carta no amplia lmbit daplicaci del dret de la Uni ms enll de les competncies de la Uni ni crea cap nova
competncia ni cap nova tasca per a la Uni, i no modifica ni les competncies ni les tasques definides pels tractats.
2. Declaraci sobre larticle 6, apartat 2, del Tractat de la Uni Europea

La Conferncia acorda que ladhesi de la Uni al Conveni europeu per a la protecci dels drets humans i de les
llibertats fonamentals shauria de fer de manera que es preservessin les especificitats de lordenament jurdic de la Uni.
En aquest context, la Conferncia observa que hi ha un dileg regular entre el Tribunal de Justcia de la Uni Europea i
el Tribunal Europeu de Drets Humans, dileg que es podr enfortir quan la Uni sadhereixi al Conveni.
3. Declaraci sobre larticle 8 del Tractat de la Uni Europea

La Uni tindr en compte la situaci especial dels pasos de dimensi territorial petita que mantenen amb la
Uni relacions especfiques de proximitat.
4. Declaraci relativa a la composici del Parlament Europeu

Lesc addicional del Parlament Europeu satribuir a Itlia.
5. Declaraci relativa a lacord poltic del Consell Europeu sobre el projecte de decisi
relativa a la composici del Parlament Europeu
El Consell Europeu donar la seva aprovaci poltica al projecte revisat de decisi relativa a la composici del
Parlament Europeu per a la legislatura 2009-2014, sobre la base de la proposta del Parlament Europeu.
6. Declaraci sobre larticle 15, apartats 5 i 6, larticle 17, apartats 6 i 7, i larticle 18

del Tractat de la Uni Europea
En lelecci de les persones que hauran dexercir els crrecs de president del Consell Europeu, de president de la
Comissi i dalt representant de la Uni per als afers exteriors i la poltica de seguretat caldr tenir degudament en
compte la necessitat de respectar la diversitat geogrfica i demogrfica de la Uni i tamb la dels estats membres.
289
7. Declaraci sobre larticle 16, apartat 4, del Tractat de la Uni Europea i larticle 238,
apartat 2, del Tractat de funcionament de la Uni Europea
La Conferncia declara que la decisi relativa a laplicaci de larticle 16, apartat 4, del Tractat de la Uni
Europea i de larticle 238, apartat 2, del Tractat de funcionament de la Uni Europea ser adoptada pel Consell
en la data de la signatura del Tractat de Lisboa i entrar en vigor el mateix dia que aquest entri en vigor. El
projecte de decisi s el segent:
Projecte de decisi del Consell

relativa a laplicaci de larticle 16, apartat 4, del Tractat de la Uni Europea i de larticle 238, apartat 2,
del Tractat de funcionament de la Uni Europea entre l1 de novembre de 2014 i el 31 de mar de 2017,
duna banda, i a partir de l1 dabril de 2017, de laltra
EL CONSELL DE LA UNI EUROPEA,

Considerant que:
(1) Conv adoptar unes disposicions que permetin una transici fluida del sistema de presa de decisions per
majoria qualificada en el Consell definit per larticle 3, apartat 3, del protocol sobre les disposicions
transitries, que es continuar aplicant fins al 31 doctubre de 2014 al sistema de votaci establert per
larticle 16, apartat 4, del Tractat de la Uni Europea i per larticle 238, apartat 2, del Tractat de
funcionament de la Uni Europea, que saplicar a partir de l1 de novembre de 2014, incloent-hi, durant
un perode transitori que finir el 31 de mar de 2017, algunes disposicions especfiques establertes per
larticle 3, apartat 2, del dit protocol.
(2) Es recorda que s prctica del Consell fer tot el possible per reforar la legitimitat democrtica dels actes
adoptats per majoria qualificada.
DECIDEIX:
Secci 1
Disposicions aplicables entre l1 de novembre de 2014 i el 31 de mar de 2017
Article 1
Entre l1 de novembre de 2014 i el 31 de mar de 2017, si membres del Consell que representen:
a) com a mnim les tres quartes parts de la poblaci, o
b) com a mnim les tres quartes parts del nombre destats membres,
necessaris per a constituir una minoria de bloqueig en aplicaci de larticle 16, apartat 4, primer pargraf, del
Tractat de la Uni Europea o de larticle 238, apartat 2, del Tractat de funcionament de la Uni Europea
manifesten llur oposici al fet que el Consell adopti un acte per majoria qualificada, el Consell debat aquesta
qesti.
Article 2
El Consell, en el decurs daquest debat, fa tot el possible per aconseguir, en un termini raonable i sense que en
resultin afectats els terminis obligatoris establerts pel dret de la Uni, una soluci satisfactria per a respondre a
les preocupacions exposades pels membres del Consell a qu fa referncia larticle 1.
290
Article 3
Amb aquesta finalitat, el president del Consell, assistit de la Comissi i dins del respecte al reglament intern del
Consell, pren totes les iniciatives necessries per a facilitar la consecuci duna base dacord ms mplia en el
Consell. Els membres del Consell li presten llur collaboraci.
Secci 2
Disposicions aplicables a partir de l1 dabril de 2017
Article 4
A partir de l1 dabril de 2017, si membres del Consell que representen:

a) com a mnim el 55% de la poblaci, o
b) com a mnim el 55% del nombre destats membres,
necessaris per a constituir una minoria de bloqueig en aplicaci de larticle 16, apartat 4, primer pargraf, del
Tractat de la Uni Europea o de larticle 238, apartat 2, del Tractat de funcionament de la Uni Europea,
manifesten llur oposici al fet que el Consell adopti un acte per majoria qualificada, el Consell debat aquesta
qesti.
Article 5
El Consell, en el decurs daquest debat, fa tot el possible per aconseguir, en un termini raonable i sense que en
resultin afectats els terminis obligatoris establerts pel dret de la Uni, una soluci satisfactria per a respondre a
les preocupacions exposades pels membres del Consell a qu fa referncia larticle 4.
Article 6
Amb aquesta finalitat, el president del Consell, assistit de la Comissi i dins del respecte al reglament intern del
Consell, pren totes les iniciatives necessries per a facilitar la consecuci duna base dacord ms mplia en el
Consell. Els membres del Consell li presten llur collaboraci.
Secci 3
Entrada en vigor
Article 7
Aquesta decisi entra en vigor el dia de lentrada en vigor del Tractat de Lisboa.
291
8. Declaraci relativa a les mesures prctiques que shan dadoptar en el moment

de lentrada en vigor del Tractat de Lisboa pel que fa a la presidncia del Consell Europeu
i del Consell dAfers Exteriors
En el cas que el Tractat de Lisboa entri en vigor desprs de l1 de gener de 2009, la Conferncia convida les
autoritats competents de lestat membre que exerceixi la presidncia semestral del Consell en aquell moment,
duna banda, i la personalitat que ser elegida president del Consell Europeu i la personalitat que ser nomenada
alt representant de la Uni per als afers exteriors i la poltica de seguretat, de laltra, a adoptar les mesures
concretes necessries, consultant la presidncia semestral segent, que permetin una transici efica pel que fa
als aspectes materials i organitzatius de lexercici de la presidncia del Consell Europeu i del Consell dAfers
Exteriors.
9. Declaraci sobre larticle 16, apartat 9, del Tractat de la Uni Europea sobre la decisi
del Consell Europeu relativa a lexercici de la presidncia del Consell
La Conferncia declara que el Consell hauria de comenar a preparar la decisi per la qual es fixen els
procediments daplicaci de la decisi relativa a lexercici de la presidncia del Consell a partir de la signatura
del Tractat de Lisboa i aprovar-la polticament en un termini de sis mesos. Figura a continuaci un projecte de
decisi del Consell Europeu, que sadoptar el dia de lentrada en vigor del dit tractat:
Projecte de decisi del Consell Europeu

relativa a lexercici de la presidncia del Consell
Article 1
1. La presidncia del Consell, amb excepci de la formaci dAfers Exteriors, s exercida per grups prede-
terminats de tres estats membres durant un perode de divuit mesos. Aquests grups es formen per rotaci iguali-
tria dels estats membres, tenint en compte llur diversitat i els equilibris geogrfics en el si de la Uni.
2. Cada membre del grup exerceix per rotaci, durant un perode de sis mesos, la presidncia de totes les
formacions del Consell, amb excepci de la formaci dAfers Exteriors. Els altres membres del grup assisteixen
la presidncia en totes les seves responsabilitats, a partir dun programa com. Els membres del grup poden
convenir entre ells altres acords.
Article 2
La presidncia del Comit de Representants Permanents dels Governs dels Estats Membres s exercida per un
representant de lestat membre que presideix el Consell dAfers Generals.
La presidncia del Comit Poltic i de Seguretat s exercida per un representant de lalt representant de la Uni
per als afers exteriors i la poltica de seguretat.
La presidncia dels rgans preparatoris de les diverses formacions del Consell, amb excepci de la formaci
dAfers Exteriors, correspon al membre del grup que presideix la formaci corresponent, llevat que es decideixi
altrament dacord amb larticle 4.
292
Article 3
El Consell dAfers Generals garanteix, en cooperaci amb la Comissi, la coherncia i la continutat dels
treballs de les diverses formacions del Consell en el marc duna programaci pluriennal. Els estats membres que
exerceixen la presidncia adopten, amb lassistncia de la Secretaria General del Consell, totes les disposicions
necessries per a lorganitzaci i la bona marxa dels treballs del Consell.
Article 4
El Consell adopta una decisi per la qual sestableixen les mesures daplicaci de la present decisi.

La Conferncia considera que quan la Comissi no compti amb ciutadans de tots els estats membres hauria de
prestar una atenci especial a la necessitat de garantir una transparncia absoluta en les relacions amb tots els
estats membres. En conseqncia, la Comissi hauria de mantenir un estret contacte amb tots els estats
membres, independentment que aquests comptin o no amb un de llurs ciutadans com a membre de la Comissi,
i, en aquest context, hauria de prestar una atenci especial a la necessitat de compartir la informaci amb tots els
estats membres i de consultar-los.
La Conferncia considera, a ms, que la Comissi hauria de prendre totes les mesures necessries per a garantir
que es tinguin en compte plenament les realitats poltiques, socials i econmiques de tots els estats membres,
incloses les dels que no compten amb ciutadans entre els membres de la Comissi. Entre aquestes mesures hi ha
dhaver la garantia que la posici daquests estats membres es t en compte per mitj de ladopci de
disposicions organitzatives adequades.
11. Declaraci sobre larticle 17, apartats 6 i 7, del Tractat de la Uni Europea
La Conferncia entn que, en virtut del que disposen els tractats, el Parlament Europeu i el Consell Europeu sn
responsables conjuntament de la bona marxa del procs que mena a lelecci del president de la Comissi
Europea. Per tant, abans de la decisi del Consell Europeu, es mantindran les consultes que calguin entre
representants del Parlament Europeu i del Consell Europeu, en el marc que es consideri ms adequat. Aquestes
consultes, dacord amb el que disposa larticle 17, apartat 7, primer pargraf, tractaran del perfil dels candidats
al crrec de president de la Comissi, tenint en compte les eleccions al Parlament Europeu. Les modalitats
daquests consultes es podran precisar, en el moment oport, de com acord entre el Parlament Europeu i el
Consell Europeu.

1. La Conferncia declara que es mantindran els contactes oportuns amb el Parlament Europeu durant els
treballs preparatoris que precedeixin el nomenament de lalt representant de la Uni per als afers exteriors i la
poltica de seguretat, que ha de tenir lloc en la data dentrada en vigor del Tractat de Lisboa, dacord amb
larticle 18 del Tractat de la Uni Europea i amb larticle 5 del protocol sobre les disposicions transitries; el
mandat de lalt representant comenar en aquesta data i durar fins al final del mandat de la Comissi que esti-
gui en funcions en aquell moment.
2. Aix mateix, la Conferncia fa avinent que lalt representant de la Uni per als afers exteriors i la poltica
de seguretat, el mandat del qual comenar el novembre de 2009, al mateix temps i amb la mateixa durada que
el de la propera Comissi, ser nomenat dacord amb el que estableixen els articles 17 i 18 del Tractat de la
Uni Europea.
293
13. Declaraci relativa a la poltica exterior i de seguretat comuna

La Conferncia destaca que les disposicions del Tractat de la Uni Europea relatives a la poltica exterior i de
seguretat comuna, com la creaci del crrec dalt representant de la Uni per als afers exteriors i la poltica de
seguretat i la creaci dun servei europeu dacci exterior, sentenen sens perjudici de les responsabilitats dels
estats membres, tal com existeixen actualment, per a la formulaci i la direcci de llur poltica exterior i sens
perjudici de llur representaci nacional en pasos tercers i en organitzacions internacionals.
La Conferncia fa avinent, aix mateix, que les disposicions per les quals es regeix la poltica comuna de
seguretat i defensa sentenen sens perjudici del carcter especfic de la poltica de seguretat i defensa dels estats
membres.
La Conferncia subratlla que la Uni Europea i els seus estats membres continuaran vinculats per les
disposicions de la Carta de les Nacions Unides i, en particular, per la responsabilitat primordial del Consell de
Seguretat i dels seus estats membres de mantenir la pau i la seguretat internacionals.
14. Declaraci relativa a la poltica exterior i de seguretat comuna

A ms de les normes i dels procediments especfics a qu fa referncia larticle 24, apartat 1, del Tractat de la
Uni Europea, la Conferncia remarca que les disposicions relatives a la poltica exterior i de seguretat comuna,
incloent-hi les que fan referncia a lalt representant de la Uni per als afers exteriors i la poltica de seguretat i
al servei europeu dacci exterior, no afectaran la base jurdica existent, les responsabilitats ni les competncies
de cada estat membre amb relaci a la formulaci i la conducci de la seva poltica exterior, el seu servei
diplomtic nacional, les seves relacions amb pasos tercers i la seva participaci en organitzacions
internacionals, inclosa la pertinena dun estat membre al Consell de Seguretat de les Nacions Unides.
La Conferncia remarca, daltra banda, que les disposicions corresponents a la poltica exterior i de seguretat
comuna no confereixen nous poders diniciativa de decisions a la Comissi ni amplien la funci del Parlament
Europeu.
La Conferncia tamb fa avinent que les disposicions per les quals es regeix la poltica comuna de seguretat i
defensa sentenen sens perjudici del carcter especfic de la poltica de seguretat i defensa dels estats membres.

La Conferncia declara que, a partir de la signatura del Tractat de Lisboa, el secretari general del Consell, alt
representant de la poltica exterior i de la seguretat comuna, la Comissi i els estats membres hauran de
comenar els treballs preparatoris relatius al servei europeu dacci exterior.
16. Declaraci sobre larticle 55, apartat 2, del Tractat de la Uni Europea
La Conferncia considera que la possibilitat de traduir els tractats a les llenges a qu fa referncia larticle 55,
apartat 2, contribueix a complir lobjectiu que enuncia larticle 3, apartat 3, quart pargraf, que estableix que la
Uni respecta la riquesa de la seva diversitat cultural i lingstica. En aquest context, la Conferncia confirma
que la Uni est compromesa amb la diversitat cultural dEuropa i que continuar prestant una atenci especial
a aquestes llenges i a altres llenges.
La Conferncia recomana que els estats membres que vulguin acollir-se a la possibilitat reconeguda per larticle
55, apartat 2, comuniquin al Consell, en un termini de sis mesos a comptar de la data de la signatura del Tractat
de Lisboa, la llengua o les llenges a les quals es traduiran els tractats.
294
17. Declaraci relativa a la primacia

La Conferncia fa avinent que, dacord amb la jurisprudncia consolidada del Tribunal de Justcia de la Uni
Europea, els tractats i el dret adoptat per la Uni sobre la base dels tractats prevalen sobre el dret dels estats
membres, en les condicions establertes per la dita jurisprudncia.
Daltra banda, la Conferncia ha decidit incorporar a la present acta final el dictamen del Servei Jurdic del
Consell sobre la primacia, tal com figura en el document 11197/07 (JUR 260):
Dictamen del Servei Jurdic del Consell

del 22 de juny de 2007
Resulta de la jurisprudncia del Tribunal de Justcia que la primacia del dret comunitari s un principi
fonamental daquest dret. Segons el Tribunal de Justcia, aquest principi s inherent a la naturalesa especfica
de la Comunitat Europea. En el moment de la primera sentncia daquesta jurisprudncia consolidada
(Costa/ENEL, 15 de juliol de 1964, causa 6/64),1 el Tractat no esmentava la primacia, i encara avui continua
sense esmentar-la. El fet que el principi de primacia no sigui incls en el futur tractat no modifica en absolut
lexistncia daquest principi ni la jurisprudncia vigent del Tribunal de Justcia.
(1) (...) es desprn que, sorgit duna font autnoma, no es pot oposar al dret nat del Tractat, per ra de la seva naturalesa
especfica original, una norma interna, sigui quina sigui, sense que perdi el carcter comunitari i sense que es posi en dubte
la base jurdica mateixa de la Comunitat.
18. Declaraci relativa a la delimitaci de les competncies

La Conferncia subratlla que, dacord amb el sistema de repartiment de competncies entre la Uni i els estats
membres establert pel Tractat de la Uni Europea i pel Tractat de funcionament de la Uni Europea, les
competncies que els tractats no han atribut a la Uni pertanyen als estats membres.
Quan els tractats atribueixen a la Uni una competncia compartida amb els estats membres en un mbit
determinat, els estats membres exerceixen llur competncia en la mesura que la Uni no ha exercit la seva o ha
decidit deixar dexercir-la. Aquest darrer cas es pot produir quan les institucions competents de la Uni
decideixen derogar un acte legislatiu, en particular per a garantir millor lobservana constant dels principis de
subsidiarietat i proporcionalitat. El Consell, a iniciativa dun o diversos dels seus membres (representants dels
estats membres) i dacord amb larticle 241 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, pot sollicitar a la
Comissi que presenti propostes de derogaci dun acte legislatiu. La Conferncia es congratula que la
Comissi declari que concedir una atenci especial a aquest tipus de sollicitud.
Aix mateix, els representants dels governs dels estats membres, reunits en conferncia intergovernamental,
poden decidir, dacord amb el procediment de revisi ordinari establert per larticle 48, apartats 2 a 5, del
Tractat de la Uni Europea, modificar els tractats en els quals es fonamenta la Uni, fins i tot per a augmentar o
reduir les competncies que els tractats atribueixen a la Uni.
19. Declaraci sobre larticle 8 del Tractat de funcionament de la Uni Europea

La Conferncia acorda que, en el marc de lesfor general de la Uni per a eliminar les desigualtats entre dones i
homes, aquesta tractar de combatre, en les seves diferents poltiques, qualsevol forma de violncia domstica.
Cal que els estats membres adoptin totes les mesures necessries per a prevenir i castigar aquests actes criminals
i per a prestar suport i protecci a les vctimes.
295

La Conferncia declara que, sempre que shagin dadoptar, dacord amb larticle 16, normes sobre protecci de
dades de carcter personal que puguin tenir una repercussi directa en la seguretat nacional, shauran de tenir
degudament en compte les caracterstiques especfiques de la qesti. La Conferncia fa avinent que la
legislaci actualment aplicable (vegeu, en particular, la Directiva 95/46/CE) cont excepcions especfiques pel
que fa al cas.
21. Declaraci relativa a la protecci de dades de carcter personal en lmbit

de la cooperaci judicial en matria penal i de la cooperaci policial
La Conferncia reconeix que podrien sser necessries unes normes especfiques de protecci de dades de
carcter personal i de lliure circulaci daquestes dades en els mbits de la cooperaci judicial en matria penal i
de la cooperaci policial que es basin en larticle 16 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, per ra de
la naturalesa especfica daquests mbits.
22. Declaraci sobre els articles 48 i 79 del Tractat de funcionament de la Uni Europea
La Conferncia considera que, en el cas que un projecte dacte legislatiu basat en larticle 79, apartat 2,
perjudiqui aspectes fonamentals del sistema de seguretat social dun estat membre, especialment pel que fa a
lmbit daplicaci, el cost o lestructura financera, o alteri lequilibri financer daquest sistema, segons consta
en larticle 48, segon pargraf, es tindran en compte degudament els interessos daquest estat membre.
23. Declaraci sobre larticle 48, segon pargraf, del Tractat de funcionament
de la Uni Europea
La Conferncia fa avinent que, en aquest cas, dacord amb el que disposa larticle 15, apartat 4, del Tractat de la
Uni Europea, el Consell Europeu es pronuncia per consens.
24. Declaraci relativa a la personalitat jurdica de la Uni Europea

La Conferncia confirma que el fet que la Uni Europea tingui personalitat jurdica no autoritza en cap cas la
Uni a legislar o actuar ms enll de les competncies que els estats membres li han atribut en els tractats.
25. Declaraci sobre els articles 75 i 215 del Tractat de funcionament de la Uni Europea
La Conferncia fa avinent que el respecte als drets i les llibertats fonamentals implica, particularment, que es
presti latenci deguda a la protecci i lobservana del dret de les persones fsiques o de les entitats de qu es
tracti a acollir-se a les garanties que la llei estableix. Amb aquesta finalitat, i a fi de garantir un control
jurisdiccional estricte de les decisions per les quals simposen mesures restrictives a una persona fsica o a una
entitat, aquestes decisions shan de basar en criteris clars i precisos. Aquests criteris shaurien dadequar a les
caracterstiques prpies de cada mesura restrictiva.
296
26. Declaraci relativa a la no-participaci dun estat membre en una mesura basada
en el ttol V de la tercera part del Tractat de funcionament de la Uni Europea
La Conferncia declara que quan un estat membre opti per no participar en una mesura basada en el ttol V de la
tercera part del Tractat de funcionament de la Uni Europea, el Consell debatr mpliament sobre les
repercussions i els possibles efectes de la no-participaci daquest estat membre en la mesura.
A ms, qualsevol estat membre pot convidar la Comissi a examinar la situaci sobre la base de larticle 116 del
Els pargrafs anteriors sentenen sens perjudici de la possibilitat que un estat membre elevi aquesta qesti al
Consell Europeu.
27. Declaraci sobre larticle 85, apartat 1, segon pargraf, del Tractat de funcionament
de la Uni Europea
La Conferncia considera que els reglaments a qu fa referncia larticle 85, apartat 1, segon pargraf, del
Tractat de funcionament de la Uni Europea haurien de tenir en compte les normes i les prctiques nacionals
relatives a linici dinvestigacions penals.

La Conferncia constata que les disposicions de larticle 98 shan daplicar dacord amb la prctica actual. La
frase les mesures (...) necessries () per a compensar els desavantatges econmics que la divisi dAlemanya
va ocasionar a leconomia de determinades regions de la Repblica Federal, afectades per aquesta divisi sha
dinterpretar dacord amb la jurisprudncia existent del Tribunal de Justcia de la Uni Europea.
29. Declaraci sobre larticle 107, apartat 2, lletra c), del Tractat de funcionament
de la Uni Europea
La Conferncia constata que larticle 107, apartat 2, lletra c), sha dinterpretar dacord amb la jurisprudncia
existent del Tribunal de Justcia de la Uni Europea en matria daplicabilitat daquestes disposicions als ajuts
concedits a determinades regions de la Repblica Federal dAlemanya afectades per lantiga divisi
dAlemanya.
Pel que fa a larticle 126, la Conferncia confirma que lenfortiment del potencial de creixement i la garantia
dunes situacions pressupostries sanejades sn els dos pilars de la poltica econmica i pressupostria de la
Uni i dels estats membres. El Pacte destabilitat i creixement s un instrument important per a aconseguir
aquests objectius.
La Conferncia reitera la seva adhesi a les disposicions relatives al Pacte destabilitat i creixement, que
constitueixen el marc en qu cal dur a terme la coordinaci de les poltiques pressupostries dels estats
membres.
La Conferncia confirma que un sistema basat en normes s el millor sistema per a garantir el compliment dels
compromisos i la igualtat de tracte per a tots els estats membres.
Dins daquest marc, la Conferncia reitera, aix mateix, ladhesi als objectius de lestratgia de Lisboa: creaci
de llocs de treball, reformes estructurals i cohesi social.
297
La Uni t lobjectiu daconseguir un creixement econmic equilibrat i lestabilitat dels preus. Les poltiques
econmiques i pressupostries han destablir, per tant, les prioritats adequades en matria de reformes
econmiques, innovaci, competitivitat i enfortiment de la inversi privada i del consum en les fases de
creixement econmic feble. Aix shauria de reflectir en les orientacions de les decisions pressupostries, tant a
nivell nacional com de la Uni, en particular per mitj de la reestructuraci dingressos i despeses pbliques, tot
respectant la disciplina pressupostria, dacord amb els tractats i amb el Pacte destabilitat i creixement.
Els reptes pressupostaris i econmics amb qu senfronten els estats membres fan evident la importncia duna
poltica pressupostria sanejada al llarg de tot cicle econmic.
La Conferncia est dacord que els estats membres haurien daprofitar activament els perodes de recuperaci
econmica per a consolidar llurs finances pbliques i millorar llur situaci pressupostria. Lobjectiu s
aconseguir de manera gradual un supervit pressupostari en perodes favorables i crear el marge de maniobra
necessari per a afrontar les fases de recessi i contribuir aix a la viabilitat de les finances pbliques a llarg
termini.
Els estats membres esperen amb inters les possibles propostes de la Comissi, i tamb noves contribucions dels
estats membres destinades a reforar i a aclarir laplicaci del Pacte destabilitat i creixement. Els estats
membres prendran totes les mesures necessries per a augmentar el potencial de creixement de llurs economies.
Una millor coordinaci de la poltica econmica podria afavorir aquest objectiu. Aquesta declaraci no prejutja
el debat futur sobre el Pacte destabilitat i creixement.
La Conferncia confirma que les poltiques descrites per larticle 156 essencialment sn de la competncia dels
estats membres. Les mesures de foment i de coordinaci que shan de prendre en lmbit de la Uni dacord
amb el que disposa aquest article tenen un carcter complementari. Serveixen per a reforar la cooperaci entre
els estats membres i no per a harmonitzar els sistemes nacionals. Les garanties i els usos vigents en cada estat
membre pel que fa a la responsabilitat dels interlocutors socials no esdevenen afectades.
Aquesta declaraci sentn sens perjudici de les disposicions dels tractats que atribueixen competncies a la
Uni, incls lmbit social.
32. Declaraci sobre larticle 168, apartat 4, lletra c), del Tractat de funcionament
de la Uni Europea
La Conferncia declara que les mesures que sadoptin en aplicaci de larticle 168, apartat 4, lletra c), han de
respectar els aspectes comuns de seguretat i han de tenir com a objectiu lestabliment de normes elevades de
qualitat i seguretat quan les normes nacionals que afecten el mercat interior impedirien, altrament, dassolir un
nivell elevat de protecci de la salut humana.
La Conferncia considera que la referncia a les regions insulars continguda en larticle 174 pot incloure
estats insulars en llur totalitat, sempre que compleixin les condicions necessries.
La Conferncia acorda que lacci de la Uni en lmbit de la recerca i el desenvolupament tecnolgic tindr en
compte degudament les orientacions i opcions fonamentals contingudes en les poltiques de recerca dels estats
membres.
298
La Conferncia considera que larticle 194 no afecta el dret dels estats membres dadoptar les disposicions
necessries per a garantir llur provement energtic en les condicions establertes per larticle 347.
relativa a la negociaci i la subscripci dacords internacionals pels estats membres
amb relaci a lespai de llibertat, de seguretat i de justcia
La Conferncia confirma que els estats membres tenen el dret de negociar i concloure acords amb pasos tercers
o organitzacions internacionals en els mbits a qu fan referncia els captols 3, 4 i 5 del ttol V de la tercera part
del dit tractat, sempre que aquests acords sajustin al dret de la Uni.
Sens perjudici de les mesures adoptades per la Uni per a complir lobligaci de solidaritat respecte a un estat
membre que sigui objecte dun atac terrorista o vctima duna catstrofe natural o dorigen hum, cap de les
disposicions de larticle 222 no pretn afectar el dret dun altre estat membre descollir els mitjans ms adequats
per a complir lobligaci de solidaritat respecte al dit estat membre.
relativa al nombre dadvocats generals del Tribunal de Justcia
La Conferncia declara que si, dacord amb larticle 252, primer pargraf, del Tractat de funcionament de la
Uni Europea, el Tribunal de Justcia sollicita augmentar de tres el nombre dadvocats generals (onze en
comptes de vuit), el Consell, pronunciant-se per unanimitat, ha daprovar laugment.
En aquest cas, la Conferncia acorda que Polnia, com ja s el cas dAlemanya, Frana, Itlia, Espanya i el
Regne Unit, tindr un advocat general permanent i ja no participar en el sistema rotatori; daltra banda, el
sistema actual de rotaci afectar cinc advocats generals en comptes de tres.
La Conferncia pren nota de la intenci de la Comissi de continuar consultant experts nomenats pels estats
membres per a lelaboraci dels seus projectes dactes delegats en lmbit dels serveis financers, dacord amb la
prctica establerta.
La Conferncia declara que els estats membres poden indicar, quan presenten una sollicitud per a instaurar una
cooperaci reforada, si desitgen ja en aquesta fase recrrer a larticle 333, que disposa lampliaci de la votaci
per majoria qualificada, o al procediment legislatiu ordinari.
La Conferncia declara que la referncia que fa larticle 352, apartat 1, del Tractat de funcionament de la Uni
Europea als objectius de la Uni remet als objectius establerts per larticle 3, apartats 2 i 3, del Tractat de la
299
Uni Europea i als objectius establerts per larticle 3, apartat 5, del dit tractat, relatiu a lacci exterior, en virtut
de la cinquena part del Tractat de funcionament de la Uni Europea. Per tant, una acci basada en larticle 352
del Tractat de funcionament de la Uni Europea no pot perseguir nicament els objectius de larticle 3, apartat
1, del Tractat de la Uni Europea. En aquest marc, la Conferncia remarca que, dacord amb larticle 31, apartat
1, del Tractat de la Uni Europea, no es poden adoptar actes legislatius en lmbit de la poltica exterior i de
seguretat comuna.
La Conferncia subratlla que, dacord amb la jurisprudncia reiterada del Tribunal de Justcia de la Uni
Europea, larticle 352 del Tractat de funcionament de la Uni Europea, que s part integrant dun ordenament
institucional basat en el principi de les competncies datribuci, no pot servir de base per a ampliar lmbit de
les competncies de la Uni ms enll del marc general que estableixen les disposicions dels tractats en llur
conjunt, en particular les que defineixen les missions i les accions de la Uni. Aquest article en cap cas no pot
servir de base per a adoptar disposicions que tinguin per efecte, en essncia, per llurs conseqncies, modificar
els tractats sense seguir el procediment que aquests estableixen a aquest efecte.
43. Declaraci sobre larticle 355, apartat 6, del Tractat de funcionament de la Uni Europea
Les altes parts contraents acorden que el Consell Europeu, en aplicaci de larticle 355, apartat 6, adoptar una
decisi que comportar la modificaci de lestatut de Mayotte respecte a la Uni per tal que el dit territori passi
a sser una regi ultraperifrica en el sentit de larticle 355, apartat 1, i de larticle 349, quan les autoritats
franceses notifiquin al Consell Europeu i a la Comissi que aix ho permet levoluci en procs de lestatut
intern de lilla.
300
B. DECLARACIONS RELATIVES A PROTOCOLS ANNEXOS ALS TRACTATS
44. Declaraci sobre larticle 5 del protocol sobre el cabal de Schengen integrat
en el marc de la Uni Europea
La Conferncia remarca que lestat membre que hagi notificat, dacord amb larticle 5, apartat 2, del protocol
sobre el cabal de Schengen integrat en el marc de la Uni Europea, que no desitja participar en una proposta o
iniciativa, pot retirar aquesta notificaci en qualsevol moment abans de ladopci de la mesura basada en el
cabal de Schengen.
45. Declaraci sobre larticle 5, apartat 2, del protocol sobre el cabal de Schengen
integrat en el marc de la Uni Europea
La Conferncia declara que, sempre que el Regne Unit o Irlanda indiquin al Consell la intenci de no participar
en una mesura basada en una part del cabal de Schengen en la qual lun o laltre participi, el Consell debatr
mpliament les possibles repercussions de la no-participaci del dit estat membre en la mesura. El debat en el si
del Consell es far dacord amb les indicacions facilitades per la Comissi sobre la relaci entre la proposta i el
cabal de Schengen.
46. Declaraci sobre larticle 5, apartat 3, del protocol sobre el cabal de Schengen
La Conferncia fa avinent que, si el Consell no pren cap decisi desprs dun primer debat sobre el fons de la
qesti, la Comissi pot presentar una proposta modificada perqu el Consell faci un altre examen addicional de
fons en el termini de quatre mesos.
47. Declaraci relativa a larticle 5, apartats 3, 4 i 5, del protocol sobre el cabal de Schengen
La Conferncia remarca que les condicions que es determinin en la decisi a qu fa referncia larticle 5,
apartats 3, 4 i 5, del protocol sobre el cabal de Schengen integrat en el marc de la Uni Europea poden establir
que lestat membre de qu es tracti es faci crrec, si escau, de les conseqncies financeres directes que es
puguin derivar, de manera necessria i inevitable, del cessament de la seva participaci en la totalitat o en part
del cabal a qu fa referncia qualsevol decisi adoptada pel Consell dacord amb larticle 4 de lesmentat
protocol.
48. Declaraci relativa al protocol sobre la posici de Dinamarca

La Conferncia remarca que Dinamarca declara, amb relaci als actes jurdics que el Consell adopti per si
mateix o conjuntament amb el Parlament Europeu i que continguin disposicions aplicables a Dinamarca, i tamb
disposicions que no li siguin aplicables per tal com tenen una base jurdica a la qual saplica la part I del
protocol sobre la posici de Dinamarca, que no emprar el seu dret de vot per a impedir ladopci de les
disposicions que no li siguin aplicables.
La Conferncia remarca, aix mateix, que Dinamarca, basant-se en la Declaraci de la Conferncia sobre
larticle 222, declara que la seva participaci en accions o actes jurdics en aplicaci de larticle 222 es dur a
terme dacord amb les parts I i II del protocol sobre la posici de Dinamarca.
301
49. Declaraci relativa a Itlia

La Conferncia pren nota del fet que el protocol relatiu a Itlia, annex al Tractat constitutiu de la Comunitat
Econmica Europea del 1957, modificat en ocasi de ladopci del Tractat de la Uni Europea, estipulava que:
DESITJANT resoldre determinats problemes especfics que afecten Itlia,
HAN CONVINGUT les disposicions segents, que sincorporen com a annex al Tractat:
ELS ESTATS MEMBRES DE LA COMUNITAT
PRENEN NOTA del fet que el Govern itali ha emprs lexecuci dun programa decennal dexpansi
econmica, que t lobjecte de corregir els desequilibris estructurals de leconomia italiana, en particular
equipant les zones menys desenvolupades del sud i de les illes i creant nous llocs de treball a fi deliminar la
desocupaci,
FAN AVINENT que aquest programa del Govern itali ha estat pres en consideraci i aprovat pel que fa als
seus principis i objectius per les organitzacions de cooperaci internacional de les quals sn membres.
RECONEIXEN que s dinters com que sassoleixin els objectius del programa itali,
ACORDEN, per tal de facilitar al Govern itali lacompliment daquesta tasca, recomanar a les institucions de la
Comunitat que apliquin tots els mecanismes i procediments previstos en el Tractat, recorrent, particularment, a
la utilitzaci adequada dels recursos del Banc Europeu dInversions i del Fons social europeu,
SN DEL PARER que les institucions de la Comunitat han de tenir en compte, en aplicar el Tractat, lesfor
que leconomia italiana haur de fer els anys vinents i la convenincia devitar que es produeixin tensions
perilloses, especialment en la balana de pagaments o en el nivell docupaci, que podrien comprometre
laplicaci del dit tractat a Itlia,
RECONEIXEN, en particular, que, en cas daplicaci dels articles 109 H i 109 I, caldr procurar que les
mesures sollicitades al Govern itali garanteixin el compliment del seu programa dexpansi econmica i
dincrement del nivell de vida de la poblaci.
50. Declaraci sobre larticle 10 del protocol sobre les disposicions transitries
La Conferncia convida el Parlament Europeu, el Consell i la Comissi, en el marc de llurs atribucions
respectives, a esforar-se per a adoptar, en els casos pertinents i en la mesura que sigui possible, en el termini de
cinc anys a qu fa referncia larticle 10, apartat 3, del protocol sobre les disposicions transitries, actes jurdics
que modifiquin o substitueixin els actes a qu fa referncia larticle 10, apartat 1, del dit protocol.
302
C. DECLARACIONS DESTATS MEMBRES
51. Declaraci del Regne de Blgica relativa als parlaments nacionals

Blgica precisa que, en virtut del seu dret constitucional, tant la Cambra de Representants i el Senat del
Parlament Federal com les assemblees parlamentries de les comunitats i les regions actuen, en funci de les
competncies exercides per la Uni, com a components del sistema parlamentari nacional o cambres del
Parlament nacional.
52. Declaraci del Regne de Blgica, de la Repblica de Bulgria, de la Repblica Federal

dAlemanya, de la Repblica Hellnica, del Regne dEspanya, de la Repblica Italiana,
de la Repblica de Xipre, de la Repblica de Litunia, del Gran Ducat de Luxemburg,
de la Repblica dHongria, de la Repblica de Malta, de la Repblica dustria, de la Repblica
Portuguesa, de Romania, de la Repblica dEslovnia i de la Repblica Eslovaca relativa
als smbols de la Uni Europea
Blgica, Bulgria, Alemanya, Grcia, Espanya, Itlia, Xipre, Litunia, Luxemburg, Hongria, Malta, ustria,
Portugal, Romania, Eslovnia i Eslovquia declaren que la bandera que representa un cercle de dotze estrelles
daurades sobre fons blau, lhimne tret de lOda a lAlegria de la Novena Simfonia de Ludwig van Beethoven,
la divisa Unitat en la diversitat, leuro com a moneda de la Uni Europea i el Dia dEuropa el 9 de maig
continuaran essent, per a ells, els smbols de la pertinena comuna dels ciutadans a la Uni Europea i de llur
relaci amb aquesta.
53. Declaraci de la Repblica Txeca sobre la Carta dels drets fonamentals

de la Uni Europea
1. La Repblica Txeca fa avinent que les disposicions de la Carta dels drets fonamentals de la Uni Europea
sadrecen a les institucions i els rgans de la Uni Europea dins del respecte al principi de subsidiarietat i del
repartiment de competncies entre la Uni Europea i els seus estats membres tal com ha estat refermat en la
declaraci (nm. 18) relativa a la delimitaci de les competncies. La Repblica Txeca subratlla que les disposi-
cions de la Carta sadrecen als estats membres nicament quan apliquen el dret de la Uni i no quan adopten i
apliquen el dret nacional independentment del dret de la Uni.
2. La Repblica Txeca subratlla igualment que la Carta no amplia lmbit daplicaci del dret de la Uni i
no crea cap competncia nova per a la Uni. La Carta no redueix lmbit daplicaci del dret nacional i no limita
cap competncia actual de les autoritats nacionals en aquest mbit.
3. La Repblica Txeca destaca que, en la mesura que la Carta reconeix els drets i els principis fonamentals
resultants de les tradicions constitucionals comunes als estats membres, aquests drets i principis shan
dinterpretar en harmonia amb les dites tradicions.
4. La Repblica Txeca subratlla, a ms, que cap de les disposicions de la Carta no es pot interpretar com a
restrictiva o lesiva dels drets humans i les llibertats fonamentals reconeguts, en llur mbit daplicaci respectiu,
pel dret de la Uni i pels convenis internacionals dels quals sn part la Uni o tots els estats membres, i particu-
larment el Conveni europeu per a la protecci dels drets humans i de les llibertats fonamentals, i tamb per les
constitucions dels estats membres.
303
54. Declaraci de la Repblica Federal dAlemanya, dIrlanda, de la Repblica dHongria,

de la Repblica dustria i del Regne de Sucia
Alemanya, Irlanda, Hongria, ustria i Sucia assenyalen que les disposicions essencials del Tractat constitutiu
de la Comunitat Europea de lEnergia Atmica no shan modificat substancialment des que va entrar en vigor el
dit tractat, i que cal actualitzar-les. Per tant, sn favorables a la idea duna Conferncia de representants dels
governs dels estats membres, que caldria convocar al ms aviat possible.
55. Declaraci del Regne dEspanya i del Regne Unit de la Gran Bretanya
i dIrlanda del Nord
Els tractats sapliquen a Gibraltar com a territori europeu les relacions exteriors del qual assumeix un estat
membre. Aix no implica cap modificaci de les posicions respectives dels estats membres de qu es tracta.
56. Declaraci dIrlanda sobre larticle 3 del protocol relatiu a la posici del Regne Unit
i dIrlanda respecte a lespai de llibertat, de seguretat i de justcia
Irlanda afirma el comproms amb la Uni com a espai de llibertat, de seguretat i de justcia dins del respecte als
drets fonamentals i als diversos sistemes i tradicions jurdics dels estats membres, en el marc del qual sofereix
als ciutadans un alt grau de seguretat.
En conseqncia, Irlanda declara la ferma intenci dexercir el dret que lassisteix, en virtut de larticle 3 del
protocol sobre la posici del Regne Unit i dIrlanda respecte a lespai de llibertat, de seguretat i de justcia, per a
participar, sempre que sigui possible, en ladopci de mesures que entren en lmbit del ttol V de la tercera part
del Tractat de funcionament de la Uni Europea.
En particular, Irlanda participar sempre que sigui possible en mesures en lmbit de la cooperaci policial.
A ms, Irlanda fa avinent que, dacord amb larticle 8 del protocol, pot notificar per escrit al Consell el desig de
no continuar acollint-se a les disposicions del protocol. Irlanda t intenci de revisar el funcionament daquestes
disposicions en un termini de tres anys den de lentrada en vigor del Tractat de Lisboa.
57. Declaraci de la Repblica Italiana relativa a la composici del Parlament Europeu

Itlia fa constar que, dacord amb els articles 10 i 14 del Tractat de la Uni Europea, el Parlament Europeu s
compost de representants dels ciutadans de la Uni, la representaci dels quals est assegurada duna manera
decreixentment proporcional.
Itlia fa constar igualment que, en virtut de larticle 9 del Tractat de la Uni Europea i de larticle 20 del Tractat
de funcionament de la Uni Europea, s ciutad de la Uni qualsevol persona que tingui la nacionalitat dun
estat membre.
Per tant, Itlia considera que, sens perjudici de la decisi relativa a la legislatura 2009-2014, qualsevol decisi
adoptada pel Consell Europeu, a iniciativa del Parlament Europeu i amb la seva aprovaci, per la qual es fixi la
composici del Parlament Europeu, ha de respectar els principis a qu fa referncia larticle 14, apartat 2, primer
pargraf.
304
58. Declaraci de la Repblica de Letnia, de la Repblica dHongria i de la Repblica

de Malta relativa a lortografia del nom de la moneda nica en els tractats
Sens perjudici de lortografia unificada del nom de la moneda nica de la Uni Europea a qu fan referncia els
tractats, tal com figura en els bitllets i en les monedes, Letnia, Hongria i Malta declaren que lortografia del
nom de la moneda nica, inclosos els seus derivats, emprada en les versions letona, hongaresa i maltesa dels
tractats, no t cap efecte en les normes vigents de la llengua letona, de la llengua hongaresa i de la llengua
maltesa.
59. Declaraci del Regne dels Pasos Baixos sobre larticle 312 del Tractat de funcionament
de la Uni Europea
El Regne dels Pasos Baixos aprovar la decisi a qu es refereix larticle 312, apartat 2, segon pargraf, del
Tractat de funcionament de la Uni Europea una vegada que, mitjanant una revisi de la decisi a qu fa
referncia larticle 311, tercer pargraf, del dit tractat, shagi ofert als Pasos Baixos una soluci satisfactria a la
seva situaci de pagaments neta negativa, excessiva respecte al pressupost de la Uni.
60. Declaraci del Regne dels Pasos Baixos sobre larticle 355 del Tractat de funcionament
de la Uni Europea
El Regne dels Pasos Baixos declara que una iniciativa per a una decisi com lestablerta per larticle 355,
apartat 6, destinada a modificar lestatut de les Antilles Neerlandeses i/o dAruba respecte a la Uni, noms es
presentar sobre la base duna decisi adoptada dacord amb lEstatut del Regne dels Pasos Baixos.
61. Declaraci de la Repblica de Polnia relativa a la Carta dels drets fonamentals

de la Uni Europea
La Carta no afecta de cap manera el dret dels estats membres de legislar en lmbit de la moral pblica, del dret
de famlia i de la protecci de la dignitat humana i del respecte a la integritat humana fsica i moral.
62. Declaraci de la Repblica de Polnia relativa al protocol sobre laplicaci

de la Carta dels drets fonamentals de la Uni Europea a Polnia i al Regne Unit
Polnia declara que, tenint present la tradici del moviment social Solidaritat i la seva notable contribuci a la
lluita en favor dels drets socials i laborals, respecta plenament els drets socials i laborals establerts pel dret de la
Uni, i en particular els que referma el ttol IV de la Carta dels drets fonamentals de la Uni Europea.
63. Declaraci del Regne Unit de la Gran Bretanya i dIrlanda del Nord relativa
a la definici del terme nacionals
Respecte als tractats i al Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de lEnergia Atmica, i a qualsevol acte
derivat dels dits tractats o que els dits tractats mantinguin en vigor, el Regne Unit reitera la seva declaraci feta
el 31 de desembre de 1982 sobre la definici del terme nacionals, amb lexcepci que lexpressi ciutadans
dels territoris dependents britnics sha dentendre en el sentit de ciutadans dels territoris dultramar
britnics.
305
64. Declaraci del Regne Unit de la Gran Bretanya i dIrlanda del Nord relativa
al dret de vot en les eleccions al Parlament Europeu
El Regne Unit remarca que ni larticle 14 del Tractat de la Uni Europea ni altres disposicions dels tractats
tenen la finalitat de modificar la base del dret de vot per a les eleccions al Parlament Europeu.
65. Declaraci del Regne Unit de la Gran Bretanya i dIrlanda del Nord sobre larticle 75
del Tractat de funcionament de la Uni Europea
El Regne Unit abona plenament una actuaci enrgica pel que fa a laplicaci de sancions financeres destinades
a prevenir i combatre el terrorisme i les activitats connexes. En conseqncia, declara que t intenci dacollir-
se al dret que lassisteix en virtut de larticle 3 del protocol sobre la posici del Regne Unit i dIrlanda respecte a
lespai de llibertat, de seguretat i de justcia, per a participar en ladopci de totes les propostes que es presentin
en virtut de larticle 75 del Tractat de funcionament de la Uni Europea.
306
TRACTATS DE LA UNI EUROPEA Taules de correspondncies
TAULES DE CORRESPONDNCIES (*)
Tractat de la Uni Europea
Numeraci anterior Nova numeraci

del Tractat de la Uni Europea del Tractat de la Uni Europea
TTOL I DISPOSICIONS COMUNES TTOL I DISPOSICIONS COMUNES
Article 1 Article 1
Article 2
Article 2 Article 3
1
Article 3 (derogat)
Article 4
Article 5 2
Article 4 (derogat) 3
Article 6 Article 6
Article 7 Article 7
Article 8
TTOL II DISPOSICIONS PER LES QUALS ES TTOL II DISPOSICIONS SOBRE ELS
MODIFICA EL TRACTAT CONSTITUTIU DE LA PRINCIPIS DEMOCRTICS
COMUNITAT ECONMICA EUROPEA AMB LA
FINALITAT DE CONSTITUIR LA COMUNITAT
EUROPEA
Article 8 (derogat) 5 Article 9
Article 10 6
Article 11
Article 12
1
Substitut, en substncia, per l'article 7 del Tractat de funcionament de la Uni Europea (en avant, TFUE) i pels
articles 13, apartat 1, i 21, apartat 3, segon pargraf, del Tractat de la Uni Europea (en avant, Tractat UE).
2
Substitueix larticle 5 del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea (en avant, Tractat CE).
3
Substitut, en substncia, per larticle 15.
4
Substitut, en substncia, per larticle 13, apartat 2.
5
Larticle 8 del Tractat UE vigent abans de lentrada en vigor del Tractat de Lisboa (en avant, actual Tractat UE)
modificava el Tractat CE. Aquestes modificacions shan incorporat en aquest darrer tractat i es deroga larticle 8. El
seu nmero sutilitza per a inserir-hi una nova disposici.
6
Lapartat 4 substitueix, en substncia, larticle 191, primer pargraf, del Tractat CE.
() Aquestes dues taules procedeixen de les taules que figuren en larticle 5 del Tractat de Lisboa, sense la columna
central que recollia la numeraci intermdia continguda en el Tractat de Lisboa.
307

TTOL III DISPOSICIONS TTOL III DISPOSICIONS SOBRE LES
PER LES QUALS ES MODIFICA EL TRACTAT INSTITUCIONS
CONSTITUTIU
DE LA COMUNITAT
EUROPEA DEL CARB
I DE LACER
Article 9 (derogat) 7 Article 13
Article 14 8
Article 15 9
Article 16 10
Article 17 11
Article 18
Article 19 12
TTOL IV DISPOSICIONS PER LES QUALS ES TTOL IV DISPOSICIONS SOBRE LES
MODIFICA EL TRACTAT CONSTITUTIU DE LA COOPERACIONS REFORADES
COMUNITAT EUROPEA DE LENERGIA
ATMICA
Articles 27A a 27E (substituts)
Article 20 14
Articles 40 a 40B (substituts)
Articles 43 a 45 (substituts)
TTOL V DISPOSICIONS RELATIVES A LA TTOL V DISPOSICIONS GENERALS
POLTICA EXTERIOR I DE SEGURETAT RELATIVES A LACCI EXTERIOR DE LA
COMUNA UNI I DISPOSICIONS ESPECFIQUES
RELATIVES A LA POLTICA EXTERIOR I DE
SEGURETAT COMUNA
7
Larticle 9 de lactual Tractat UE modificava el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea del Carb i de lAcer.
Aquest darrer tractat va expirar el 23 de juliol de 2002. Es deroga larticle 9 i el seu nmero sutilitza per a inserir-hi
una altra disposici.
8
Els apartats 1 i 2 substitueixen, en substncia, larticle 189 del Tractat CE;
els apartats 1 a 3 substitueixen, en substncia, larticle 190, apartats 1 a 3, del Tractat CE;
lapartat 1 substitueix, en substncia, larticle 192, primer pargraf, del Tractat CE;
lapartat 4 substitueix, en substncia, larticle 197, primer pargraf, del Tractat CE.
9
Substitueix, en substncia, larticle 4.
10
Lapartat 1 substitueix, en substncia, larticle 202, primer i segon guions, del Tractat CE;
els apartats 2 i 9 substitueixen, en substncia, larticle 203 del Tractat CE;
els apartats 4 i 5 substitueixen, en substncia, larticle 205, apartats 2 i 4, del Tractat CE.
11
Lapartat 1 substitueix, en substncia, larticle 211 del Tractat CE;
els apartats 3 i 7 substitueixen, en substncia, larticle 214 del Tractat CE;
lapartat 6 substitueix, en substncia, larticle 217, apartats 1, 3 i 4, del Tractat CE.
12
Substitueix, en substncia, larticle 220 del Tractat CE;
lapartat 2, primer pargraf, substitueix, en substncia, larticle 221, primer pargraf, del Tractat CE.
13
Larticle 10 de lactual Tractat UE modificava el Tractat constitutiu de la Comunitat Europea de lEnergia Atmica.
Aquestes modificacions shan incorporat en aquest darrer tractat i es deroga larticle 10. El seu nmero sutilitza per
a inserir-hi una altra disposici.
14
Substitueix tamb els articles 11 i 11A del Tractat CE.
308

Captol 1 Disposicions generals relatives a lacci
exterior de la Uni
Article 21
Article 22
Captol 2 Disposicions especfiques sobre la
poltica exterior i de seguretat comuna
Secci 1 Disposicions comunes
Article 23
Article 11 Article 24
Article 27
Article 22 (desplaat) Article 30
Article 39
Article 26 (derogat)
Article 27A (substitut) 15 Article 20
15
Article 27B (substitut) Article 20
Article 27C (substitut) 15 Article 20
15
Article 27D (substitut) Article 20
15
Els articles 27 A a 27 E de lactual Tractat UE, relatius a la cooperaci reforada, se substitueixen tamb pels
articles 326 a 334 del TFUE.
309

Article 27E (substitut) 15 Article 28
Secci 2 Disposicions sobre la poltica comuna de
seguretat i defensa
Article 43
Article 44
Article 45
Article 46
TTOL VI DISPOSICIONS SOBRE LA
COOPERACI POLICIAL I JUDICIAL EN
MATRIA PENAL (derogat) 16
Article 29 (substitut) 17
Article 40 (substitut) 23 Article 20
23
Article 40 A (substitut) Article 20
23
Article 40 B (substitut) Article 20
16
Les disposicions del ttol VI de lactual Tractat UE, relatives a la cooperaci policial i judicial en matria penal, se
substitueixen per les disposicions dels captols 1, 4 i 5 del ttol V de la tercera part del TFUE.
17
Substitut per larticle 67 del TFUE.
18
Substitut pels articles 87 i 88 del TFUE.
19
Substitut pels articles 82, 83 i 85 del TFUE.
20
21
22
23
Els articles 40 a 40 B de lactual Tractat UE, relatius a la cooperaci reforada, se substitueixen tamb pels articles
326 a 334 del TFUE.
310

TTOL VII DISPOSICIONS SOBRE LA TTOL IV DISPOSICIONS SOBRE LES
COOPERACI REFORADA (substitut) 24 COOPERACIONS REFORADES
Article 43 A (substitut) 24 Article 20
24
Article 43 B (substitut) Article 20
24
Article 44 A (substitut) Article 20
24
Article 45 (substitut) Article 20
TTOL VIII DISPOSICIONS FINALS TTOL VI DISPOSICIONS FINALS
Article 47
Article 50
Article 51
Article 52
Tractat de funcionament de la Uni Europea

del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea del Tractat de funcionament de la Uni Europea
PRIMERA PART PRINCIPIS PRIMERA PART PRINCIPIS
Article 1 (derogat)
Article 1
Ttol I Categories i mbits de competncies de la
Uni
Article 2
24
Els articles 43 a 45 i el ttol VII de lactual Tractat UE, relatius a la cooperaci reforada, se substitueixen tamb
pels articles 326 a 334 del TFUE.
25
Substitut, en substncia, per larticle 3 del Tractat UE.
311

Article 3
Article 4
Article 5
Article 6
Ttol II Disposicions daplicaci general
Article 7
Article 3, apartat 1 (derogat) 26
Article 3, apartat 2 Article 8
27
Article 5 (substitut)
Article 9
Article 10
Article 153, apartat 2 (desplaat) Article 12
Article 13 28
Article 9 (derogat)
Article 11 (substitut) 32 Articles 326 a 334
32
Article 11A (substitut) Articles 326 a 334
Article 17
SEGONA PART CIUTADANIA DE LA UNI SEGONA PART NO-DISCRIMINACI I
CIUTADANIA DE LA UNI
26
Substitut, en substncia, pels articles 3 a 6 del TFUE.
27
Substitut per larticle 5 del Tractat UE.
28
Shi insereix la part dispositiva del Protocol sobre la protecci i el benestar dels animals.
29
30
Substitut, en substncia, per larticle 13 del Tractat UE i per larticle 282, apartat 1, del TFUE.
31
Substitut, en substncia, per larticle 4, apartat 3, del Tractat UE.
32
Substitut tamb per larticle 20 del Tractat UE.
312

TERCERA PART POLTIQUES DE LA TERCERA PART LES POLTIQUES I
COMUNITAT ACCIONS INTERNES DE LA UNI
Ttol I El mercat interior
Ttol I La lliure circulaci de mercaderies Ttol II La lliure circulaci de mercaderies
Captol 1 La uni duanera Captol 1 La uni duanera
Tercera part, ttol X, Cooperaci duanera (desplaat) Captol 2 La cooperaci duanera
Captol 2 Prohibici de les restriccions quantitatives Captol 3 Prohibici de les restriccions
entre els estats membres quantitatives entre els estats membres
Ttol II Agricultura Ttol III Agricultura i pesca
313

Ttol III Lliure circulaci de persones, serveis i Ttol IV Lliure circulaci de persones, serveis i
capitals capitals
Captol 1 Els treballadors Captol 1 Els treballadors
Captol 2 El dret destabliment Captol 2 El dret destabliment
Captol 3 Serveis Captol 3 Serveis
Captol 4 Capital i pagaments Captol 4 Capital i pagaments
Ttol IV Visats, asil, immigraci i altres poltiques Ttol V Espai de llibertat, seguretat i justcia
relacionades amb la lliure circulaci de persones
Captol 1 Disposicions generals
Article 61 Article 67 33
Article 68
Article 69
33
Substitueix tamb larticle 29 de lactual Tractat UE.
314

Article 70
Article 71 34
Article 64, apartat 1 (substitut) Article 72 35
Article 73
Article 76
Captol 2 Poltiques sobre controls a les fronteres,
asil i immigraci
36
Article 63, punts 1 i 2, i article 64, apartat 2 Article 78
Article 63, punts 3 i 4 Article 79
Article 80
Article 64, apartat 1 (substitut) Article 72
Captol 3 Cooperaci judicial en matria civil
Captol 4 Cooperaci judicial en matria penal
Article 82 37
Article 83 37
Article 84
Article 85 37
Article 86
Captol 5 Cooperaci policial
Article 87 38
Article 88 38
Article 89 39
Ttol V Transports Ttol VI Transports
34
Substitueix larticle 36 de lactual Tractat UE.
35
Substitueix tamb larticle 33 de lactual Tractat UE.
36
Larticle 63, punts 1 i 2, del Tractat CE se substitueix per larticle 78, apartats 1 i 2, del TFUE, i larticle 64, apartat
2, se substitueix per larticle 78, apartat 3, del TFUE.
37
38
39
315

Ttol VI Normes comunes sobre competncia, Ttol VII Normes comunes sobre competncia,
fiscalitat i aproximaci de les legislacions fiscalitat i aproximaci de les legislacions
Captol 1 Normes sobre competncia Captol 1 Normes sobre competncia
Secci 1 Normes aplicables a les empreses Secci 1 Normes aplicables a les empreses
Secci 2 Ajuts atorgats pels estats Secci 2 Ajuts atorgats pels estats
Captol 2 Disposicions fiscals Captol 2 Disposicions fiscals
Captol 3 Aproximaci de les legislacions Captol 3 Aproximaci de les legislacions
Article 118
316

Ttol VII La poltica econmica i monetria Ttol VIII La poltica econmica i monetria
Captol 1 La poltica econmica Captol 1 La poltica econmica
Captol 2 La poltica monetria Captol 2 La poltica monetria
Article 111, apartats 1 a 3 i 5 (desplaats) Article 219
Article 133
Captol 3 Disposicions institucionals Captol 3 Disposicions institucionals
Captol 4 Disposicions especfiques per als estats
membres la moneda dels quals s leuro
Article 136
Article 137
Captol 4 Disposicions transitries Captol 5 Disposicions transitries
Article 139
Article 117, apartats 1, 2, sis gui, i 3 a 9 (derogats)
Article 117, apartat 2, cinc primers guions (desplaats) Article 141, apartat 2
317

Article 121, apartat 1 (desplaat) Article 140 40
Article 122, apartat 2, segona frase (desplaat)
Article 123, apartat 5 (desplaat)
Article 123, apartat 3 (desplaat) Article 141 41
Article 117, apartat 2, cinc primers guions (desplaat)
Article 121, apartat 1 (desplaat) Article 140, apartat 1
Article 121, apartats 2 a 4 (derogats)
Article 122, apartats 1, 2, primera frase, 3, 4, 5 i 6
(derogats)
Article 122, apartat 2, segona frase (desplaat) Article 140, apartat 2, primer pargraf
Article 123, apartats 1, 2 i 4 (derogats)
Article 124, apartat 2 (derogat)
Ttol VIII Ocupaci Ttol IX Ocupaci
Ttol IX La poltica comercial comuna (desplaat) Cinquena part, ttol II, La poltica comercial
comuna
40
Larticle 140, apartat 1, recull lapartat 1 de larticle 121;
Larticle 140, apartat 2, recull la segona frase de lapartat 2 de larticle 122;
Larticle 140, apartat 3, recull lapartat 5 de larticle 123.
41
Larticle 141, apartat 1, recull lapartat 3 de larticle 123;
Larticle 141, apartat 2, recull els cinc primers guions de lapartat 2 de larticle 117.
318

Ttol X Cooperaci duanera (desplaat) Tercera part, ttol II, captol 2, La cooperaci
duanera
Ttol XI Poltica social, deducaci, de formaci Ttol X Poltica social
professional i de joventut
Captol 1 Disposicions socials (derogat)
Article 152
Captol 2 El Fons social europeu Ttol XI El Fons social europeu
Captol 3 Educaci, formaci professional i joventut Ttol XII Educaci, formaci professional,
joventut i esport
Ttol XII Cultura Ttol XIII Cultura
Ttol XIII Salut pblica Ttol XIV Salut pblica
Ttol XIV Protecci dels consumidors Ttol XV Protecci dels consumidors
Article 153, apartats 1, 3, 4 i 5 Article 169
Ttol XV Xarxes transeuropees Ttol XVI Xarxes transeuropees
Ttol XVI Indstria Ttol XVII Indstria
319

Ttol XVII Cohesi econmica i social Ttol XVIII Cohesi econmica, social i territorial
Ttol XVIII Recerca i desenvolupament tecnolgic Ttol XIX Recerca i desenvolupament tecnolgic i
espai
Article 189
Ttol XIX Medi ambient Ttol XX Medi ambient
Ttol XXI Energia
Article 194
Ttol XXII Turisme
Article 195
Ttol XXIII Protecci civil
Article 196
Ttol XXIV Cooperaci administrativa
Article 197
Ttol XX Cooperaci per al desenvolupament Cinquena part, ttol III, captol 1, La cooperaci per
(desplaat) al desenvolupament
320

42
Ttol XXI La cooperaci econmica, financera i Cinquena part, ttol III, captol 2, La cooperaci
tcnica amb els pasos tercers (desplaat) econmica, financera i tcnica amb els pasos
tercers
Article 181A (desplaat) Article 212
QUARTA PART ASSOCIACI DELS PASOS I QUARTA PART ASSOCIACI DELS PASOS I
TERRITORIS DULTRAMAR TERRITORIS DULTRAMAR
CINQUENA PART LACCI EXTERIOR DE
LA UNI
Ttol I Disposicions generals relatives a lacci
exterior de la Uni
Article 205
Tercera part, ttol IX, La poltica comercial comuna Ttol II La poltica comercial comuna
(desplaat)
Ttol III La cooperaci amb els pasos tercers i
lajuda humanitria
Tercera part, ttol XX, La cooperaci per al Captol 1 La cooperaci per al desenvolupament
desenvolupament (desplaat)
Article 177 (desplaat) Article 208 43
42
Substitut, en substncia, per larticle 208, apartat 1, segon pargraf, segona frase, del TFUE.
43
Lapartat 1, segon pargraf, segona frase, substitueix, en substncia, larticle 178 del Tractat CE.
321

Tercera part, ttol XXI, La cooperaci econmica, Captol 2 La cooperaci econmica, financera i
financera i tcnica amb els pasos tercers (desplaat) tcnica amb els pasos tercers
Article 181 A (desplaat) Article 212
Article 213
Captol 3 Lajuda humanitria
Article 214
Ttol IV Mesures restrictives
Ttol V Acords internacionals
Article 216
Article 111, apartats 1 a 3 i 5 (desplaats) Article 219
Ttol VI Relacions de la Uni amb les
organitzacions internacionals i amb els pasos
tercers i delegacions de la Uni
Articles 302 a 304 (substituts) Article 220
Article 221
Ttol VII Clusula de solidaritat
Article 222
CINQUENA PART INSTITUCIONS DE LA SISENA PART DISPOSICIONS
COMUNITAT INSTITUCIONALS I FINANCERES
Ttol I Disposicions institucionals Ttol I Disposicions institucionals
Captol 1 Les institucions Captol 1 Les institucions
Secci 1 El Parlament Europeu Secci 1 El Parlament Europeu
44
Article 190, apartats 1 a 3 (derogats) 45
Article 190, apartats 4 i 5 Article 223
Article 191, primer pargraf (derogat) 46
Article 191, segon pargraf Article 224
47
Article 192, primer pargraf (derogat)
Article 192, segon pargraf Article 225
44
Substitut, en substncia, per larticle 14, apartats 1 i 2, del Tractat UE.
45
Substitut, en substncia, per larticle 14, apartats 1 a 3, del Tractat UE.
46
47
322

Article 197, segon, tercer i quart pargrafs Article 230
Secci 2 El Consell Europeu
Article 235
Article 236
Secci 2 El Consell Secci 3 El Consell
49
Article 205, apartats 2 i 4 (derogats) 51
Article 205, apartats 1 i 3 Article 238
Secci 3 La Comissi Secci 4 La Comissi
Article 244
Article 212 (desplaat) Article 249, apartat 2
53
48
49
Substitut, en substncia, per larticle 16, apartat 1, del Tractat UE i pels articles 290 i 291 del TFUE.
50
51
52
53
323

Article 217, apartats 1, 3 i 4 (derogats) 54

Article 218, apartat 1 (derogat) 55
Secci 4 El Tribunal de Justcia Secci 5 El Tribunal de Justcia de la Uni
Europea
Article 221, segon i tercer pargrafs Article 251
Article 224 58 Article 254
Article 255
Article 225 A Article 257
Article 229 A Article 262
Article 269
54
55
Substitut, en substncia, per larticle 295 del TFUE.
56
57
Substitut, en substncia, per larticle 19, apartat 2, primer pargraf, del Tractat UE.
58
La primera frase del primer pargraf se substitueix, en substncia, per larticle 19, apartat 2, segon pargraf, del
Tractat UE.
324

Article 275
Article 276
Secci 6 El Banc Central Europeu
Article 282
Secci 5 El Tribunal de Comptes Secci 7 El Tribunal de Comptes
Captol 2 Disposicions comunes a diverses Captol 2 Actes jurdics de la Uni, procediments
institucions dadopci i altres disposicions
Secci 1 Actes jurdics de la Uni
Article 289
Article 290 59
Article 29159
Article 292
Secci 2 Procediments dadopci dels actes i
altres disposicions
Article 295
59
Substitueix, en substncia, larticle 202, tercer gui, del Tractat CE.
325

Article 298
Captol 3 rgans consultius de la Uni
Article 300
Captol 3 El Comit Econmic i Social Secci 1 El Comit Econmic i Social
Article 258, primer, segon i quart pargrafs Article 301
Article 258, tercer pargraf (derogat) 61
Captol 4 El Comit de les Regions Secci 2 El Comit de les Regions
Article 263, primer i cinqu pargrafs
(derogat) 62
Article 263, segon a quart pargrafs Article 305
Captol 5 El Banc Europeu dInversions Captol 4 El Banc Europeu dInversions
Ttol II Disposicions financeres Ttol II Disposicions financeres
Captol 1 Recursos propis de la Uni
63
Captol 2 Marc financer pluriennal
Article 312
Captol 3 Pressupost anual de la Uni
60
Substitut, en substncia, per larticle 300, apartat 2, del TFUE.
61
62
Substitut, en substncia, per larticle 300, apartats 3 i 4, del TFUE.
63
326

Article 272, apartats 2 a 10 Article 314
Captol 4 Execuci del pressupost i aprovaci de
la gesti
Captol 5 Disposicions comunes
Article 323
Article 324
Captol 6 Lluita contra el frau
Ttol III Cooperacions reforades
Articles 11 i 11A (substitut) Article 326 64
SISENA PART DISPOSICIONS GENERALS I SETENA PART DISPOSICIONS GENERALS I
FINALS FINALS
64
Substitueix tamb els articles 27A a 27E, 40 a 40B i 43 a 45 de lactual Tractat UE.
65
327

66
Article 299, apartat 1 (derogat)
Article 299, apartat 2, segon, tercer i quart Article 349
pargrafs
Article 299, apartat 2, primer pargraf i Article 355
apartats 3 a 6 (desplaat)
Article 353
Article 299, apartat 2, primer pargraf i Article 355
apartats 3 a 6 (desplaat)
66
67
328

Disposicions finals
Article 358
68
329
CARTA DELS DRETS FONAMENTALS
DE LA UNI EUROPEA
(2010/C 83/02)
TRACTATS DE LA UNI EUROPEA Carta dels drets fonamentals
El Parlament Europeu, el Consell i la Comissi proclamen solemnement com a Carta dels drets fonamentals de
la Uni Europea el text que es reprodueix tot seguit.
CARTA DELS DRETS FONAMENTALS

DE LA UNI EUROPEA
PREMBUL
Els pobles d'Europa, en crear entre ells una uni cada vegada ms estreta, han decidit compartir un futur pacfic
basat en uns valors comuns.
Conscient del seu patrimoni espiritual i moral, la Uni est fundada sobre els valors indivisibles i universals de
la dignitat humana, la llibertat, la igualtat i la solidaritat, i es basa en els principis de la democrcia i de l'estat de
dret. La Uni, en instituir la ciutadania de la Uni i crear un espai de llibertat, seguretat i justcia, situa la
persona en el centre de la seva actuaci.
La Uni contribueix a preservar i fomentar aquests valors comuns dins del respecte a la diversitat de cultures i
tradicions dels pobles d'Europa, i tamb a la identitat nacional dels estats membres i de l'organitzaci de llurs
poders pblics a nivell nacional, regional i local; procura fomentar un desenvolupament equilibrat i sostenible, i
garanteix la lliure circulaci de persones, serveis, mercaderies i capitals, i tamb la llibertat d'establiment.
Per a aix, cal, fent-los ms presents mitjanant una carta, reforar la protecci dels drets fonamentals, tenint en
compte l'evoluci de la societat, el progrs social i els avenos cientfics i tecnolgics.
La present carta referma, respectant les competncies i missions de la Uni, i tamb el principi de subsidiarietat,
els drets que emanen particularment de les tradicions constitucionals i les obligacions internacionals comunes
als estats membres, del Conveni europeu per a la protecci dels drets humans i de les llibertats fonamentals, de
les cartes socials adoptades per la Uni i pel Consell d'Europa i de la jurisprudncia del Tribunal de Justcia de
la Uni Europea i del Tribunal Europeu de Drets Humans. En aquest context, els rgans jurisdiccionals de la
Uni i dels estats membres interpretaran la Carta tenint degudament en compte les explicacions establertes sota
l'autoritat del Praesidium de la Convenci que va elaborar la Carta i actualitzades sota la responsabilitat del
Praesidium de la Convenci Europea.
Gaudir daquests drets comporta responsabilitats i deures tant respecte als altres com respecte a la comunitat
humana i a les generacions futures.
En conseqncia, la Uni reconeix els drets, les llibertats i els principis enunciats a continuaci.
TTOL I
DIGNITAT
Article 1
Dignitat humana
La dignitat humana s inviolable. Ha dsser respectada i protegida.
333
Article 2
Dret a la vida
1. Qualsevol persona t dret a la vida.

2. Ning no pot sser condemnat a la pena de mort ni executat.
Article 3
Dret a la integritat de la persona
1. Qualsevol persona t dret a la seva integritat fsica i psquica.

2. En el marc de la medicina i la biologia, shan de respectar particularment:
a) el consentiment lliure i informat de la persona de qu es tracti, d'acord amb les modalitats que estableix la
llei;
b) la prohibici de les prctiques eugensiques, particularment les que tenen com a finalitat la selecci de les
persones;
c) la prohibici de fer del cos hum o de parts daquest, com a tals, objecte de lucre;
d) la prohibici de la clonaci reproductora d'ssers humans.
Article 4
Prohibici de la tortura i de les penes o els tractes inhumans o degradants
Ning no pot sser sotms a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants.
Article 5
Prohibici de l'esclavitud i del treball forat
1. Ning no pot sser sotms a esclavitud o servitud.

2. Ning no pot sser constret a fer un treball forat o obligatori.
3. Es prohibeix el trfic d'ssers humans.
TTOL II
LLIBERTATS
Article 6
Dret a la llibertat i a la seguretat
Qualsevol persona t dret a la llibertat i a la seguretat.
334
Article 7
Respecte a la vida privada i familiar
Qualsevol persona t dret que es respectin la seva vida privada i familiar, el seu domicili i les seves
comunicacions.
Article 8
Protecci de dades de carcter personal
1. Qualsevol persona t dret a la protecci de les dades de carcter personal que la concerneixin.
2. Aquestes dades shan de tractar lleialment, per a fins concrets i sobre la base del consentiment de la persona
afectada o en virtut d'un altre fonament legtim establert per llei. Qualsevol persona t dret a accedir a les dades
recollides que la concerneixin i a obtenir-ne la rectificaci.
3. Lobservana d'aquestes normes est subjecta al control d'una autoritat independent.
Article 9
Dret a contraure matrimoni i dret a fundar una famlia
Es garanteixen el dret a contraure matrimoni i el dret a fundar una famlia dacord amb les lleis nacionals que en
regulin lexercici.
Article 10
Llibertat de pensament, de conscincia i de religi
1. Qualsevol persona t dret a la llibertat de pensament, de conscincia i de religi. Aquest dret implica la
llibertat de canviar de religi o de conviccions, i tamb la llibertat de manifestar la seva religi o les seves
conviccions individualment o collectivament, en pblic o en privat, a travs del culte, l'ensenyament, les
prctiques i l'observana dels ritus.
2. Es reconeix el dret a l'objecci de conscincia d'acord amb les lleis nacionals que en regulin lexercici.
Article 11
Llibertat d'expressi i d'informaci
1. Qualsevol persona t dret a la llibertat d'expressi. Aquest dret comprn la llibertat d'opini i la llibertat de
rebre o comunicar informacions o idees sense que hi pugui haver ingerncia d'autoritats pbliques i sense
consideraci de fronteres.
2. Es respecten la llibertat dels mitjans de comunicaci i llur pluralisme.
Article 12
Llibertat de reuni i d'associaci
1. Qualsevol persona t dret a la llibertat de reuni pacfica i a la llibertat d'associaci a tots els nivells,
especialment en els mbits poltic, sindical i cvic, i aix implica el dret de qualsevol persona a fundar sindicats
amb altres persones i a afiliar-shi per a la defensa dels propis interessos.
2. Els partits poltics a nivell de la Uni contribueixen a expressar la voluntat poltica dels ciutadans de la Uni.
335
Article 13
Llibertat de les arts i de les cincies
Les arts i la recerca cientfica sn lliures. Es respecta la llibertat de ctedra.
Article 14
Dret a l'educaci
1. Qualsevol persona t dret a l'educaci i a l'accs a la formaci professional i permanent.

2. Aquest dret inclou la facultat de rebre gratutament lensenyament obligatori.
3. Es respecta, d'acord amb les lleis nacionals que en regulin lexercici, la llibertat de creaci de centres docents,
dins del respecte als principis democrtics, i tamb el dret dels pares de garantir l'educaci i l'ensenyament dels
fills de conformitat amb llurs conviccions religioses, filosfiques i pedaggiques.
Article 15
Llibertat professional i dret a treballar
1. Qualsevol persona t dret a treballar i a exercir una professi lliurement elegida o acceptada.
2. Qualsevol ciutad de la Uni t llibertat per buscar feina, treballar, establir-se o prestar serveis en qualsevol
estat membre.
3. Els nacionals de pasos tercers que estiguin autoritzats a treballar en el territori dels estats membres tenen dret
a unes condicions laborals equivalents a aquelles de qu gaudeixen els ciutadans de la Uni.
Article 16
Llibertat d'empresa
Es reconeix la llibertat d'empresa de conformitat amb el dret de la Uni i amb les legislacions i prctiques
nacionals.
Article 17
Dret a la propietat
1. Qualsevol persona t dret a gaudir de la propietat dels bns que hagi adquirit legalment, a usar-los, a disposar-
ne i a llegar-los. Ning no pot sser privat de la propietat dels bns llevat que sigui per causa d'utilitat pblica,
en els casos i en les condicions establerts per llei i mitjanant, en un temps raonable, una indemnitzaci justa per
la prdua. L's dels bns pot sser regulat per llei en la mesura que sigui necessari per a l'inters general.
2. Es protegeix la propietat intellectual.
Article 18
Dret d'asil
Es garanteix el dret d'asil dins del respecte a les normes de la Convenci de Ginebra del 28 de juliol de 1951 i
del Protocol del 31 de gener de 1967 relatius a l'estatut dels refugiats i de conformitat amb el Tractat de la Uni
Europea i amb el Tractat de funcionament de la Uni Europea (d'ara endavant denominats els tractats).
336
Article 19
Protecci en cas de retorn, dexpulsi i dextradici
1. Es prohibeixen les expulsions collectives.

2. Ning no pot sser retornat, expulsat o extradit a un estat en qu corri un risc greu dsser sotms a la pena de
mort, a tortura o a altres penes o tractes inhumans o degradants.
TTOL III
IGUALTAT
Article 20
Igualtat davant la llei
Totes les persones sn iguals davant la llei.
Article 21
No-discriminaci
1. Es prohibeix qualsevol discriminaci, particularment l'exercida per ra de sexe, de raa, de color, dorgens
tnics o socials, de caracterstiques gentiques, de llengua, de religi o conviccions, dopinions poltiques o de
qualsevol altre tipus, de pertinena a una minoria nacional, de patrimoni, de naixement, de discapacitat, dedat o
dorientaci sexual.
2. Es prohibeix, en l'mbit d'aplicaci dels tractats i sens perjudici de llurs disposicions particulars, qualsevol
discriminaci exercida per ra de la nacionalitat.
Article 22
Diversitat cultural, religiosa i lingstica
La Uni respecta la diversitat cultural, religiosa i lingstica.
Article 23
Igualtat entre dones i homes
La igualtat entre dones i homes sha de garantir en tots els mbits, inclusivament en matria d'ocupaci, de
treball i de retribuci.
El principi d'igualtat no impedeix el manteniment o l'adopci de mesures que estableixin avantatges especfics a
favor del sexe menys representat.
Article 24
Drets de linfant
1. Els infants tenen dret a la protecci i a les atencions que siguin necessaris per a llur benestar. Poden expressar
llur opini lliurement. Aquesta opini sha de tenir en compte amb relaci als assumptes que els concerneixin,
en funci de llur edat i de llur maduresa.
337
2. En tots els actes relatius als infants, sia duts a terme per autoritats pbliques, sia duts a terme per institucions
privades, l'inters superior de linfant ha de constituir una consideraci primordial.
3. Qualsevol infant t dret a mantenir peridicament relacions personals i contactes directes amb els seus dos
progenitors, llevat que aix sigui contrari als seus interessos.
Article 25
Drets de les persones grans
La Uni reconeix i respecta el dret de les persones grans a dur una vida digna i independent i a participar en la
vida social i cultural.
Article 26
Integraci de les persones discapacitades
La Uni reconeix i respecta el dret de les persones discapacitades a beneficiar-se de mesures destinades a
garantir llur autonomia, llur integraci social i professional i llur participaci en la vida de la comunitat.
TTOL IV
SOLIDARITAT
Article 27
Dret dels treballadors a la informaci i a la consulta en lmbit de l'empresa
Sha de garantir als treballadors o a llurs representants, en els nivells adequats, la informaci i la consulta amb
suficient antelaci, en els casos i en les condicions establerts pel dret de la Uni i per les legislacions i
prctiques nacionals.
Article 28
Dret de negociaci i d'acci collectives
Els treballadors i els empresaris, o les organitzacions respectives, de conformitat amb el dret de la Uni i amb
les legislacions i prctiques nacionals, tenen dret a negociar i concloure convenis collectius, en els nivells
adequats, i a emprendre, en cas de conflicte d'interessos, accions collectives per a la defensa de llurs interessos,
inclosa la vaga.
Article 29
Dret d'accs als serveis de collocaci
Qualsevol persona t dret a accedir a un servei gratut de collocaci.
338
Article 30
Protecci en cas d'acomiadament injustificat
Qualsevol treballador t dret a protecci contra qualsevol acomiadament injustificat, de conformitat amb el dret
de la Uni i amb les legislacions i prctiques nacionals.
Article 31
Condicions de treball justes i equitatives
1. Qualsevol treballador t dret a condicions laborals sanes, segures i dignes.

2. Qualsevol treballador t dret a la limitaci de la durada mxima de les hores de feina i a perodes de descans
diaris i setmanals, i tamb a un perode anual de vacances retribudes.
Article 32
Prohibici del treball infantil i protecci dels joves a la feina
Es prohibeix el treball infantil. L'edat mnima d'admissi al treball no pot sser inferior a l'edat en qu sacaba el
perode descolaritzaci obligatria, sens perjudici de disposicions ms favorables per als joves i tret
d'excepcions limitades.
Els joves admesos al treball han de gaudir de condicions laborals adaptades a llur edat i han destar protegits
contra l'explotaci econmica o contra qualsevol feina que en pugui perjudicar la seguretat, la salut o el
desenvolupament fsic, psquic, moral o social o que en pugui posar en perill leducaci.
Article 33
Vida familiar i vida professional
1. Es garanteix la protecci de la famlia en lmbit jurdic, econmic i social.

2. Amb la finalitat de poder conciliar vida familiar i vida professional, qualsevol persona t dret a sser
protegida contra qualsevol acomiadament per una causa relacionada amb la maternitat, i tamb a un perms de
maternitat retribut i a un perms parental amb motiu del naixement o de l'adopci d'un infant.
Article 34
Seguretat social i ajut social
1. La Uni reconeix i respecta el dret d'accs a les prestacions de seguretat social i als serveis socials que
garanteixen una protecci en casos com la maternitat, la malaltia, els accidents laborals, la dependncia o la
vellesa, i en cas de prdua de la feina, segons les modalitats establertes pel dret de la Uni i les legislacions i
prctiques nacionals.
2. Qualsevol persona que resideixi i es desplaci legalment dins de la Uni t dret a les prestacions de seguretat
social i als avantatges socials, de conformitat amb el dret de la Uni i amb les legislacions i prctiques
nacionals.
3. Amb la finalitat de combatre l'exclusi social i la pobresa, la Uni reconeix i respecta el dret a un ajut social i
a un ajut d'habitatge destinats a garantir una existncia digna a tots els qui no disposin de recursos suficients,
segons les modalitats establertes pel dret de la Uni i per les legislacions i prctiques nacionals.
339
Article 35
Protecci de la salut
Qualsevol persona t dret a accedir a la prevenci sanitria i a gaudir datenci mdica en les condicions
establertes per les legislacions i prctiques nacionals. En la definici i lexecuci de totes les poltiques i accions
de la Uni sha de garantir un nivell elevat de protecci de la salut humana.
Article 36
Accs als serveis d'inters econmic general
La Uni reconeix i respecta l'accs als serveis d'inters econmic general, tal com disposen les legislacions i
prctiques nacionals, de conformitat amb els tractats, amb la finalitat de promoure la cohesi social i territorial
de la Uni.
Article 37
Protecci del medi ambient
Shan dintegrar en les poltiques de la Uni i shan de garantir de conformitat amb el principi de
desenvolupament sostenible un nivell elevat de protecci mediambiental i la millora de la qualitat del medi
ambient.
Article 38
Protecci dels consumidors
Sha de garantir en les poltiques de la Uni un nivell elevat de protecci dels consumidors.
TTOL V
CIUTADANIA
Article 39
Dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions al Parlament Europeu
1. Qualsevol ciutad de la Uni t el dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions al Parlament Europeu en
l'estat membre en qu resideixi, en les mateixes condicions que els nacionals daquest estat.
2. Els membres del Parlament Europeu sn elegits per sufragi universal lliure, directe i secret.
Article 40
Dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals
Qualsevol ciutad de la Uni t el dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals en l'estat membre en
qu resideixi, en les mateixes condicions que els nacionals daquest estat.
340
Article 41
Dret a una bona administraci
1. Qualsevol persona t dret que les institucions, els rgans i els organismes de la Uni tractin els seus
assumptes de manera imparcial i equitativa i en un termini raonable.
2. Aquest dret inclou particularment:
a) el dret de qualsevol persona a sser escoltada abans que no es prengui en contra seva una mesura indivi-
dual que lafectaria desfavorablement;
b) el dret de qualsevol persona a accedir a l'expedient que la concerneix, dins del respecte als interessos leg-
tims de la confidencialitat i del secret professional i comercial;
c) l'obligaci de l'administraci de motivar les seves decisions.
3. Qualsevol persona t dret a la reparaci per la Uni dels danys causats per les seves institucions o pels seus
agents en l'exercici de llurs funcions, de conformitat amb els principis generals comuns als drets dels estats
membres.
4. Qualsevol persona es pot adrear a les institucions de la Uni en una de les llenges dels tractats i ha de rebre
una resposta en aquesta mateixa llengua.
Article 42
Dret d'accs als documents
Qualsevol ciutad de la Uni i qualsevol persona fsica o jurdica que resideixi o tingui el domicili social en un
estat membre t dret a accedir als documents de les institucions, els rgans i els organismes de la Uni, sigui
quin en sigui el suport.
Article 43
El defensor del poble europeu
Qualsevol ciutad de la Uni i qualsevol persona fsica o jurdica que resideixi o tingui el domicili social en un
estat membre t dret a sotmetre al defensor del poble europeu els casos de mala administraci en lacci de les
institucions, els rgans o els organismes de la Uni, amb exclusi del Tribunal de Justcia de la Uni Europea en
l'exercici de les seves funcions jurisdiccionals.
Article 44
Dret de petici
Qualsevol ciutad de la Uni i qualsevol persona fsica o jurdica que resideixi o tingui el seu domicili social en
un estat membre t el dret de petici davant del Parlament Europeu.
Article 45
Llibertat de circulaci i de residncia
1. Qualsevol ciutad de la Uni t dret a circular i residir lliurement en el territori dels estats membres.
2. Es pot concedir llibertat de circulaci i de residncia, de conformitat amb els tractats, als nacionals de pasos
tercers que resideixin legalment en el territori d'un estat membre.
341
Article 46
Protecci diplomtica i consular
Qualsevol ciutad de la Uni es pot acollir, en el territori d'un pas tercer en el qual no est representat l'estat
membre del qual s nacional, a la protecci de les autoritats diplomtiques i consulars de qualsevol estat
membre en les mateixes condicions que els nacionals d'aquest estat.
TTOL VI
JUSTCIA
Article 47
Dret a la tutela judicial efectiva i a un jutge imparcial
Qualsevol persona els drets i les llibertats de la qual garantits pel dret de la Uni hagin estat violats t dret a la
tutela judicial efectiva dins del respecte a les condicions que estableix el present article.
Qualsevol persona t dret que la seva causa sigui escoltada equitativament, pblicament i en un termini raonable
per un tribunal independent i imparcial, establert prviament per llei. Qualsevol persona t la possibilitat de fer-
se aconsellar, defensar i representar.
Sha de prestar assistncia jurdica gratuta a qui no disposi de recursos suficients, en la mesura que aquesta
assistncia sigui necessria per a garantir l'efectivitat de l'accs a la justcia.
Article 48
Presumpci d'innocncia i drets de la defensa
1. Es presumeix innocent qualsevol acusat mentre la seva culpabilitat no hagi estat declarada legalment.
2. Es garanteix a qualsevol acusat el respecte als drets de la defensa.
Article 49
Principis de legalitat i de proporcionalitat dels delictes i les penes
1. Ning no pot sser condemnat per una acci o una omissi que, en el moment en qu hagi estat comesa, no
constitus una infracci segons el dret intern o el dret internacional. Aix mateix, no es pot imposar una pena
ms greu que la que fos aplicable en el moment en qu la infracci hagi estat comesa. Si, amb posterioritat a la
infracci, la llei disposa una pena ms lleu, sha d'aplicar aquesta pena.
2. El present article no impedeix el judici i el cstig d'una persona culpable d'una acci o una omissi que, en el
moment en qu hagi estat comesa, constitus delicte segons els principis generals reconeguts pel conjunt de les
nacions.
3. Les penes imposades no han dsser desproporcionades amb relaci a la infracci.
Article 50
Dret a no sser jutjat o condemnat penalment dues vegades per la mateixa infracci
Ning no pot sser jutjat o condemnat penalment per una infracci respecte a la qual ja hagi estat absolt o
condemnat en la Uni mitjanant sentncia penal ferma de conformitat amb la llei.
342
TTOL VII
DISPOSICIONS GENERALS QUE REGEIXEN LA INTERPRETACI
I L'APLICACI DE LA CARTA
Article 51
mbit daplicaci
1. Les disposicions de la present carta sadrecen a les institucions, els rgans i els organismes de la Uni, dins
del respecte del principi de subsidiarietat, i tamb als estats membres, nicament quan apliquen el dret de la
Uni. Consegentment, els subjectes esmentats respecten els drets, observen els principis i en promouen
laplicaci, de conformitat amb llurs competncies respectives i dins dels lmits de les competncies que els
tractats atribueixen a la Uni.
2. La present carta no amplia l'mbit d'aplicaci del dret de la Uni ms enll de les competncies de la Uni, ni
crea cap competncia nova ni cap tasca nova per a la Uni, ni modifica les competncies i les tasques definides
pels tractats.
Article 52
Abast i interpretaci dels drets i dels principis
1. Qualsevol limitaci de l'exercici dels drets i llibertats reconeguts per la present Carta ha dsser establerta per llei i ha
de respectar el contingut essencial dels drets i llibertats esmentats. Dins del respecte del principi de proporcionalitat,
noms es poden introduir limitacions quan siguin necessries i responguin efectivament a objectius d'inters general
reconeguts per la Uni o a la necessitat de protecci dels drets i les llibertats dels altres.
2. Els drets reconeguts per la present carta que sn objecte de disposicions dels tractats sexerceixen en les
condicions i dins dels lmits que els tractats defineixen.
3. En la mesura que la present carta contingui drets que es corresponguin amb drets garantits pel Conveni europeu per a
la protecci dels drets humans i de les llibertats fonamentals, llur sentit i llur abast sn els que els confereix l'esmentat
conveni. Aquesta disposici no s obstacle perqu el dret de la Uni concedeixi una protecci ms extensa.
4. En la mesura que la present carta reconegui drets fonamentals tal com resulten de les tradicions constitucionals
comunes als estats membres, aquests drets shan dinterpretar en harmonia amb les dites tradicions.
5. Les disposicions de la present carta que continguin principis es poden aplicar mitjanant actes legislatius i
executius adoptats per les institucions, els rgans i els organismes de la Uni i mitjanant actes dels estats
membres quan apliquen el dret de la Uni, en l'exercici de llurs competncies respectives, i noms es poden
invocar davant dun jutge amb vista a la interpretaci i el control de legalitat dels actes esmentats.
6. Shan de tenir plenament en compte les legislacions i prctiques nacionals en els termes que especifica la
present carta.
7. Els rgans jurisdiccionals de la Uni i dels estats membres han de tenir degudament en compte les
explicacions destinades a guiar la interpretaci de la present carta.
Article 53
Nivell de protecci
Cap de les disposicions de la present carta no es pot interpretar com a restrictiva o lesiva dels drets humans i les llibertats
fonamentals reconeguts, en lmbit d'aplicaci respectiu, pel dret de la Uni, pel dret internacional, pels convenis
internacionals dels quals sn part la Uni o tots els estats membres, particularment el Conveni europeu per a la protecci
dels drets humans i de les llibertats fonamentals, i per les constitucions dels estats membres.
343
Article 54
Prohibici de l'abs de dret
Cap de les disposicions de la present carta no es pot interpretar en el sentit que impliqui el dret dexercir
activitats o acomplir actes orientats a destruir els drets o les llibertats reconeguts en la present carta o a imposar
restriccions ms mplies d'aquests drets i llibertats que les que determina la present carta.

El text reprodut damunt recull, adaptant-la, la Carta proclamada el 7 de desembre de 2000, la qual substitueix a
partir del dia de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa.
344
AVS DEL DOUE AL LECTOR
Aquesta publicaci recull les versions consolidades del Tractat de la Uni Euro-
pea i del Tractat de funcionament de la Uni Europea, amb els corresponents pro-
tocols i annexos, tal com resulten de les modificacions introdudes pel Tractat de
Lisboa, que es va signar el 13 de desembre de 2007 a Lisboa i que va entrar en vi-
gor l'1 de desembre de 2009, i recull tamb les declaracions annexes a l'Acta final
de la Conferncia intergovernamental que va adoptar el Tractat de Lisboa.
Aquesta publicaci cont, aix mateix, la Carta dels drets fonamentals de la Uni
Europea, proclamada a Estrasburg el 12 de desembre de 2007 pel Parlament Eu-
ropeu, el Consell i la Comissi. Aquest text recull i adapta la Carta proclamada el
7 de desembre de 2000, i la substitueix des de l1 de desembre de 2009, data
dentrada en vigor del Tractat de Lisboa. En virtut de larticle 6, apartat 1,
pargraf primer, del Tractat de la Uni Europea, la Carta proclamada el 2007 t el
mateix valor jurdic que els tractats.
Aquest text, tal com es publica en el DOUE (diari oficial de la Uni Europea), s
noms un instrument de documentaci i no compromet la responsabilitat de les
institucions de la Uni Europea.

Tractats UE Web CA

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tractats UE Web CA

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Tractats

VERSIONS CONSOLIDADES DEL TRACTAT DE LA UNI EUROPEA

VERSI CONSOLIDADA DEL TRACTAT DE LA UNI EUROPEA .............................................. 15

VERSI CONSOLIDADA DEL TRACTAT DE FUNCIONAMENT DE LA UNI EUROPEA ....... 43

PROTOCOLS .......................................................................................................................................... 167

ANNEXOS ............................................................................................................................................... 281

DECLARACIONS ANNEXES A LACTA FINAL DE LA CONFERNCIA

TAULES DE CORRESPONDNCIES ................................................................................................... 307

CARTA DELS DRETS FONAMENTALS DE LA UNI EUROPEA ............................................. 331

AVS AL LECTOR ................................................................................................................................ 345

ADVERTIMENT SOBRE AQUESTA VERSI

Al web del Parlament es pot accedir tamb a la versi en occit (arans).

VERSI CONSOLIDADA DEL TRACTAT DE LA UNI EUROPEA ......................................... 15

TTOL I DISPOSICIONS COMUNES .......................................................................................... 18

TTOL II DISPOSICIONS SOBRE ELS PRINCIPIS DEMOCRTICS........................................ 21

TTOL III DISPOSICIONS SOBRE LES INSTITUCIONS ............................................................. 22

TTOL IV DISPOSICIONS SOBRE LES COOPERACIONS REFORADES .............................. 27

TTOL V DISPOSICIONS GENERALS RELATIVES A LACCI EXTERIOR DE LA UNI

Captol 1 Disposicions generals relatives a lacci exterior de la Uni............................ 27

Captol 2 Disposicions especfiques sobre la poltica exterior i de seguretat comuna ..... 29

Secci 1 Disposicions comunes ....................................................................... 29

Secci 2 Disposicions sobre la poltica comuna de seguretat i defensa ........... 35

TTOL VI DISPOSICIONS FINALS ................................................................................................ 38

VERSI CONSOLIDADA DEL TRACTAT DE FUNCIONAMENT

PRIMERA PART PRINCIPIS ........................................................................................................ 46

TTOL I CATEGORIES I MBITS DE COMPETNCIES DE LA UNI .................. 46

TTOL II DISPOSICIONS DAPLICACI GENERAL ................................................. 48

SEGONA PART NO-DISCRIMINACI I CIUTADANIA DE LA UNI ................................. 50

TERCERA PART LES POLTIQUES I ACCIONS INTERNES DE LA UNI ........................... 53

TTOL I EL MERCAT INTERIOR ................................................................................ 53

TTOL II LA LLIURE CIRCULACI DE MERCADERIES ......................................... 53

Captol 1 La uni duanera ................................................................................. 54

Captol 2 La cooperaci duanera ....................................................................... 55

Captol 3 Prohibici de les restriccions quantitatives entre els estats membres 55

TTOL III AGRICULTURA I PESCA .............................................................................. 56

TTOL IV LLIURE CIRCULACI DE PERSONES, SERVEIS I CAPITALS ............... 59

Captol 1 Els treballadors .................................................................................. 59

Captol 2 El dret destabliment .......................................................................... 60

Captol 3 Serveis ............................................................................................... 62

Captol 4 Capital i pagaments ........................................................................... 64

TTOL V ESPAI DE LLIBERTAT, SEGURETAT I JUSTCIA ..................................... 65

Captol 1 Disposicions generals ........................................................................ 65

Captol 2 Poltiques sobre controls a les fronteres, asil i immigraci ............... 68

Captol 3 Cooperaci judicial en matria civil .................................................. 69

Captol 4 Cooperaci judicial en matria penal ................................................ 70

Captol 5 Cooperaci policial ............................................................................ 73

TTOL VI TRANSPORTS ................................................................................................. 74

TTOL VII NORMES COMUNES SOBRE COMPETNCIA, FISCALITAT I APRO-

Captol 1 Normes sobre competncia ................................................................ 77

Secci 1 Normes aplicables a les empreses ...................................... 77

Secci 2 Ajuts atorgats pels estats .................................................... 79

Captol 2 Disposicions fiscals ........................................................................... 81

Captol 3 Aproximaci de les legislacions ........................................................ 83

TTOL VIII LA POLTICA ECONMICA I MONETRIA .............................................. 84

Captol 1 La poltica econmica........................................................................ 84

Captol 2 La poltica monetria ......................................................................... 88

Captol 3 Disposicions institucionals ................................................................ 90

Captol 4 Disposicions especfiques per als estats membres la moneda dels

Captol 5 Disposicions transitries .................................................................... 92

TTOL IX OCUPACI ...................................................................................................... 95

TTOL X POLTICA SOCIAL ......................................................................................... 97

TTOL XI EL FONS SOCIAL EUROPEU ........................................................................ 101

TTOL XII EDUCACI, FORMACI PROFESSIONAL, JOVENTUT I ESPORT ........ 101

TTOL XIII CULTURA ........................................................................................................ 103