Oficina dAccs a la Universitat Pgina 1 de 18

PAU 2017
Criteris de correcci Geografia

SRIE 1

En tots els exercicis i opcions, les puntuacions parcials de totes les preguntes sn orientatives.
Les respostes proposades per la pauta sn indicatives i en cap cas exhaustives. El corrector o
correctora aplicar el seu criteri per prendre en consideraci altres respostes que consideri
correctes, en tot cas valorar positivament a ms dels continguts conceptuals lordre en
lexposici, la precisi i el llenguatge emprat, i tindr ms en compte i valorar positivament all
que els alumnes aportin, ms que no pas all que deixin de dir. Tamb valorar positivament la
utilitzaci de la terminologia geogrfica i la claredat en lexposici.

Opci A

Exercici 1: Mapa energies renovables

En aquest exercici es proposa la verificaci duna part de lobjectiu terminal 6, del currculum i
dels aprenentatges referits al bloc 2 del document de concreci del currculum, Medi ambient i
paisatge, i lapartat Recursos renovables i no renovables, recursos energtics. Problemtica
energtica.

Lexercici es valorar globalment a ra de 5 punts, distributs de la manera segent.

1. [1 punt]
Lalumnat hauria de destacar en la descripci els aspectes formals segents:
- Mapa temtic dEspanya dividida en comunitats autnomes on es representen amb smbols
els diferents tipus de centrals elctriques que funcionen amb fonts renovables amb indicaci
de la potncia total en megawatts (MW) de cada tipus.
- La llegenda mostra quatre tipus de centrals: hidrulica, elica, solar fotovoltaica i solar
termoelctrica.
- La font s Red Elctrica de Espaa i lany el 2012.
(0,25)

Descripci de la informaci:
El mapa mostra la distribuci dels diferents tipus de centrals elctriques i el total de potncia
installada a cada comunitat autnoma. La hidrulica destaca a Castella i Lle, Galcia i
Extremadura; lelica a Castella i Lle, Castella-la Manxa, Galcia i Andalusia; la solar
fotovoltaica a Castella-la Manxa i Extremadura; la solar termoelctrica s absent en diverses
comunitats tot i que destaca a Andalusia i Extremadura.
(0,75)

2. [1 punt]
Les definicions podrien ser semblants a les segents:

energia renovable: s aquella energia que es regenera de manera natural a un ritme igual o
superior al ritme al qual s utilitzada per la societat.
(0,5)

biomassa: terme que fa referncia a la quantitat total de matria orgnica constituent dun sser
viu. En el context de les fonts denergia fa referncia a la matria orgnica dorigen vegetal,
llenya principalment, o animal (fems) que pot ser utilitzada com a combustible.
(0,5)
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 2 de 18
PAU 2017
Criteris de correcci Geografia

3. [1,5 punts]

a) Les centrals que utilitzen la biomassa com a combustible produeixen CO2 i altres gasos i
partcules contaminants de laire.
Lestudiant podria fer esment tamb al fet que la contribuci daquestes centrals a lefecte
hivernacle per la producci de CO2 pot ser contrarestada si s replanta la massa vegetal
utilitzada com a combustible, ja que la vegetaci absorbeix i fixa en els seus teixits el CO2 de
laire i, per tant, el balan entre emissi i absorci de CO2 sequilibra.
(0,5)

b) Lenergia hidrulica es considera una energia neta, que no contamina i s renovable. En

aquest sentit es pot considerar una energia sostenible.
Algun estudiant pot fer esment al fet que la construcci de les centrals hidroelctriques
comporta un impacte ambiental elevat per la inundaci de valls i els costos socials associats.
(0,5)

c) Lafirmaci que lenergia nuclear no contribueix al canvi climtic es pot considerar certa en la
mesura que les centrals nuclears no produeixen CO2 ni cap altre gas defecte hivernacle en
el procs de producci delectricitat ja que utilitzen urani enriquit i no combustibles fssils. En
canvi, no es considera una energia sostenible, ja que lurani no s un recurs renovable i el
transport i emmagatzematge dels residus nuclears produts a les centrals comporta un risc
ambiental elevat.
(0,5)

4. [1,5 punts]
- Les principals condicions que han de complir les rees dimplantaci dels parcs elics sn
lexistncia de vents constants i amb fora suficient per moure les pales de laerogenerador.
(0,5)

- La importncia de lenergia elica en el conjunt de lenergia elctrica produda a Espanya ha

anat en augment els darrers anys.
Es valorar que lestudiant doni una xifra aproximada de la participaci de lenergia elica, la
qual suposa el 15-20% del total denergia produda a Espanya.
(0,5)

- Avantatges: lavantatge principal de lenergia elica s que s una font denergia renovable i
neta.
Lalumnat pot indicar tamb que genera llocs de treball, evita la dependncia energtica de
les energies fssils, es pot installar al mar o a indrets improductius o agrcoles, etc.
(0,25)

- Inconvenients: entre els inconvenients dels parcs elics es poden assenyalar els impactes
visuals i paisatgstics que provoquen. Tamb els efectes sobre els ocells i les aus migratries
quan interfereixen amb les rutes de desplaament daquestes.
(0,25)
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 3 de 18
PAU 2017
Criteris de correcci Geografia

Exercici 2: Taula de dades sobre l'ocupaci hotelera mensual

En aquest exercici es proposa la verificaci d'una part dels objectius terminals 10 i 11 del
currculum de Geografia i dels aprenentatges referits al bloc 3, Territori i activitats econmiques,
del document de concreci del currculum.

Lexercici es valorar globalment a ra de 5 punts, distributs de la manera segent.

1. [1 punt]
Lalumnat hauria de destacar en la descripci els aspectes segents:

- Es tracta d'una taula de dades sobre el percentatge d'ocupaci dels hotels al llarg dels mesos
de l'any.
- Hi ha representades sis zones turstiques: la Costa del Sol (Mlaga), l'Illa de Mallorca, el Sud
de Tenerife, la Costa Brava, la Costa Daurada i la Costa Blanca (Alacant).
- La font s l'Encuesta de ocupacin hotelera de l'INE de l'any 2014.
(0,25)

- El sud de Tenerife mant un percentatge d'ocupaci similar durant tots els mesos de l'any, tot
i que el mes de maig s el de menor ocupaci.
- A la resta de destinacions sobserva una gran variabilitat en l'ocupaci hotelera mensual, que
oscilla des de valors propers al 30-40% a l'hivern i superiors al 80% a l'estiu.
- La Costa Brava i la Costa Daurada sn les destinacions on el desequilibri en l'ocupaci s
ms gran, amb valors inferiors al 30% en alguns mesos d'hivern.
(0,75)

2. [1 punt]
Les definicions podrien ser semblants a les segents:
ecoturisme: modalitat de turisme interessat per la naturalesa i que procura reduir al mxim
l'impacte sobre el medi.
(0,5)

estacionalitat turstica: concentraci de l'activitat turstica en noms un perode de l'any. El

turisme de sol i platja, per exemple, es concentra en els mesos d'estiu, mentre que el turisme
de neu en els mesos d'hivern.
(0,5)

3. [1,5 punts]
El tipus de turisme que es desenvolupa a les destinacions de la taula s el turisme de sol i
platja.
(0,25)
Les causes de la desigual ocupaci s lestacionalitat que presenta el model de turisme de sol i
platja que, excepte en el cas de Tenerife, es concentra en els mesos d'estiu i s molt redut la
resta de l'any.
(0,25)
Les conseqncies de l'estacionalitat comporten problemes com la saturaci i el desbordament
de la capacitat en alguns perodes de l'any, fet que pot afectar la qualitat del servei que es
proporciona.
(0,5)
Per altra banda, el tancament d'establiments hotelers en els mesos fora de temporada per falta
de rendibilitat comporta precarietat i inestabilitat laboral en gran part dels treballadors del
sector.
(0,5)
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 4 de 18
PAU 2017
Criteris de correcci Geografia

4. [1,5 punts]
Tot i que la pregunta s parcialment oberta, probablement lalumnat esmentar tres tipus de
turisme dels que sesmenten a continuaci:

- Turisme de neu: est basat en la prctica dels esports de neu desenvolupats a lentorn
destacions desqu situades en destinacions dalta muntanya.
- Turisme ecolgic o ecoturisme: es fonamenta en activitats desenvolupades en espais naturals
o protegits, amb lobjectiu de conixer la fauna i la flora de la zona.
- Turisme rural: les activitats tenen com a objectiu el coneixement del medi rural tant des del
punt de vista del medi fsic com del medi social.
- Turisme esportiu: es fonamenta en activitats esportives generalment a laire lliure, algunes
relacionades amb els denominats esports daventura.
- Turisme cultural: les seves activitats tenen com a objectiu el coneixement del patrimoni
histric, artstic o cultural en general.
- Turisme solidari: aquesta modalitat combina activitats de lleure amb daltres relacionades amb
projectes de cooperaci nacional o internacional.
- Daltres.

El corrector tindr en compte que lestudiant esmenta i caracteritza tres tipus de turisme
diferents al de sol i platja, i atorgar una puntuaci de 0,5 a cada tipus correctament descrit.
(1,5)
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 5 de 18
PAU 2017
Criteris de correcci Geografia

Opci B

Exercici 1: Mapa sobre la poblaci de ms de 65 anys a Catalunya

En aquest exercici es proposa la verificaci de lobjectiu general 9 del currculum de Geografia i
dels aprenentatges referits al bloc 4 del document de concreci del currculum, La poblaci i el
sistema urb: dinmica, diversitat i desigualtat.

1. [1 punt]
Lalumnat hauria de destacar en la descripci els aspectes formals segents:
- Caldr que lalumne faci referncia al fet que s un mapa municipal de Catalunya.
- En trames de gris es representa el percentatge de poblaci ms gran de 65 anys.
- La font s lAtles de la nova ruralitat, 2015.
(0,25)

Descripci de la informaci:
- Els municipis amb una proporci ms elevada de poblaci ms gran de 65 anys (>30%) es
concentren a linterior de Tarragona, al sud de Lleida i al Prepirineu.
- Els municipis amb un percentatge menor de poblaci envellida se situen en zones
metropolitanes (Barcelona, Tarragona, Girona, Lleida), a la vall dAran i tamb a les
comarques situades a la part nord-oriental de Catalunya. En general, a la Catalunya litoral i
prelitoral.
- El corrector valorar positivament, encara que no sha dexigir, que lalumne faci una
descripci comarcal.
(0,75)

2. [1 punt]
Les definicions podrien ser semblants a les segents:

padr municipal dhabitants: s el registre administratiu on consten els vens d'un municipi i
constitueix una prova de la seva residncia. Cada ajuntament s'encarrega de la creaci, la
gesti i el manteniment del seu padr.
(0,5)

taxa de dependncia: relaci que sestableix entre la poblaci de 0-15 anys ms la ms gran de
65 anys i la situada entre 16-64 anys. Sexpressa en percentatge. s un indicador demogrfic i
econmic que posa en relaci la poblaci inactiva i la potencialment activa.
(0,5)

3. [1,5 punts]
Entre les causes, una manera efica dexplicar-les, com en tot fenomen migratori, s
diferenciar:

- Factors de repulsi: la dificultat de trobar sortides laborals i econmiques per a la poblaci

jove en municipis i comarques majoritriament rurals explica lemigraci del jovent.
(0,5)

- Factors datracci: latracci que exerceixen les rees urbanes per les possibilitats ms grans
que ofereixen de trobar feina i loferta de millors serveis educatius i sanitaris.
(0,5)

- El fenomen migratori causant s lxode rural, lemigraci del camp a la ciutat

(0,5)
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 6 de 18
PAU 2017
Criteris de correcci Geografia

4) [1,5 punts]
El corrector valorar en 1 punt les conseqncies demogrfiques i territorials de lenvelliment
de la poblaci i en 0,5 les possibilitats de canviar la situaci. Aquesta s una pregunta de
resposta oberta en la qual el corrector valorar, per donar la nota mxima, que apareguin les
ms importants i significatives, sobretot que tingui present que es demanen conseqncies
demogrfiques i territorials i que les maneres de revertir la tendncia no poden ser noms
demogrfiques.

Conseqncies demogrfiques: augment, encara ms, de lenvelliment de la poblaci, que

portar al despoblament de nuclis rurals quan la generaci de persones grans no tingui relleu al
davant de les activitats econmiques actuals.
(0,5)

Conseqncies territorials: despoblament dels nuclis petits situats en rees interiors i de

muntanya amb una economia basada exclusivament en les activitats agrries. Aqu tamb els
alumnes poden introduir aspectes relacionats amb la caiguda de la renda agrria, el concepte
de prdua de pes de les activitats agrries en els nuclis rurals (desagraritzaci), etc.
(0,5)

Revertir la tendncia ha de provenir de canvis en el sistema econmic que faci possible

guanyar-se la vida en aquests municipis petits, a lhora que simplementin poltiques
institucionals que facilitin activitats econmiques que evitin el despoblament. Un exemple poden
ser les poltiques de la UE per a les poblacions rurals.
(0,5)
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 7 de 18
PAU 2017
Criteris de correcci Geografia

Exercici 2: Evoluci de la superfcie agrcola a Espanya

En aquest exercici es proposa la verificaci dels objectius terminals 1 i 6 del currculum de
Geografia i dels aprenentatges referits al bloc 3, Territori i activitats econmiques, del document
de concreci del currculum.

Lexercici es valorar globalment a ra de 5 punts, distributs de la manera segent.

1) [1 punt]
Lalumnat hauria de destacar en la descripci els aspectes formals segents:

- Que es tracta de dos grfics lineals que representen respectivament levoluci de la superfcie
conreada i el nombre dexplotacions agrries entre 1962 i 2009.
- La font s el Censo Agrario de Espaa de lINE, 2012.
(0,25)

Descripci de la informaci:
- S'observa que l'evoluci de la superfcie conreada t una tendncia clarament negativa en els
darrers cinquanta anys, que es correspon sobretot amb la davallada de la superfcie de sec,
tot i un petit estancament en els anys 90. Per contra, la superfcie de regadiu t una tendncia
a l'augment, especialment en els anys 90.
- En el segon grfic s'observa una forta reducci de les explotacions agrries en els ltims
cinquanta anys, amb una intensificaci important a partir dels anys 90.
(0,75)

2) [1 punt]
Les definicions podrien ser semblants a les segents:

explotaci agrria: conjunt de camps de conreu, boscos i ramaderia que sn explotats

econmicament per un sol titular, formant una unitat econmica.
(0,5)

tinena indirecta de la terra: fa referncia al fet que qui gestiona lexplotaci dels camps de
conreu no ns el propietari de la terra, sin que els t en contracte d'arrendament o de
parceria.
(0,5)

3) [1,5 punts]
La disminuci de la superfcie conreada i del nombre dexplotacions s deguda als factors
segents:

Factors econmics: els productes agraris al llarg del segle XX, per sobretot en la segona
meitat del segle, han anat depreciant-se en relaci amb els productes industrials i el preu dels
serveis. Aquest fet ha comportat que cada cop les explotacions agrries hagin estat menys
competitives i els sous agraris proporcionalment ms baixos, de forma que bona part dels
pagesos han deixat el camp, cosa que ha comportat la disminuci del nombre d'explotacions i
labandonament de les terres de conreu menys rendibles.
(0,5)

Factors socials: la possibilitat de feina en altres sectors econmics i la millor qualitat de vida a
les ciutats, junt al desprestigi de l'activitat agrcola i de la vida a les zones rurals va originar que
sobretot a partir dels anys 60 s'intensifiqus molt el procs d'xode rural.
(0,5)
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 8 de 18
PAU 2017
Criteris de correcci Geografia

Factors tcnics: la possibilitat de mecanitzar moltes de les tasques agrcoles ha perms que el
nombre mitj d'hectrees cultivades per explotaci sigui cada cop ms gran. Per aix, tot i la
prdua d'explotacions i d'actius agraris, la prdua de superfcie cultivada, tot i evident, no s ni
molt menys proporcional a la disminuci global del nombre dexplotacions.
(0,5)

4) [1,5 punts]

a)
- Agricultura familiar: agricultura en qu l'explotaci s portada majoritriament pel propietari
amb ms o menys ajut de la resta de membres de la famlia.
(0,25)
- Agricultura a temps parcial: es tracta del tipus de treball dels pagesos que tenen una altra
ocupaci que els impedeix dedicar tot el temps de treball a lexplotaci agrria.
(0,25)
- Treball assalariat agrcola: el treballador no s l'explotador de la terra, sin que rep un sou fix
o eventual per la seva feina.
(0,25)

b)
- Lagricultura familiar a Espanya s ms important a la meitat nord que a la sud, i especialment
a les provncies de la faana atlntica. Aix s aix per l'herncia histrica de l'estructura de la
propietat en petites i mitjanes explotacions.
(0,25)
- Lagricultura a temps parcial s molt present en els espais propers a les zones urbanes i en
tot el litoral mediterrani, a causa de la possibilitat d'alternar la feina al camp en les hores lliures
amb el treball a la indstria o als serveis.
(0,25)
- s ms present a la meitat sud d'Espanya i a les rees de regadiu d'horta i fruiters. La seva
presncia pot respondre a una estructura del camp en grans propietats i/o a la presncia de
conreus que necessiten molta m d'obra en perodes concrets de lany, com per exemple en
la collita.
(0,25)

Es valorar positivament que es posin exemples concrets de zones o produccions caracterstics

de cada cas.
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 9 de 18
PAU 2017
Criteris de correcci Geografia

SRIE 5

A tots els exercicis i les opcions, les puntuacions parcials de totes les preguntes sn
orientatives. Les respostes proposades per a la pauta sn indicatives i en cap cas exhaustives.
El corrector o correctora ha daplicar el seu criteri per prendre en consideraci altres respostes
que consideri correctes; en tot cas, ha de valorar positivament a ms dels continguts
conceptuals lordre en lexposici, la precisi i el llenguatge emprat, i ha de tenir ms en
compte i valorar positivament all que els alumnes aportin, ms que no pas all que deixin de
dir. Tamb ha de valorar positivament la utilitzaci de la terminologia geogrfica i la claredat en
lexposici.

Opci A

Exercici 1. Mapa sobre lampliaci de les institucions europees

En aquest exercici es proposa la verificaci dels objectius terminals 22 i 23 del currculum de

Geografia i dels aprenentatges referits al bloc 1: Catalunya i Espanya, a Europa i al mn del
document de concreci del currculum, concretament a lapartat especfic El procs de
construcci europea.

Lexercici sha de valorar globalment a ra de 5 punts, distributs de la manera segent:

1. [1 punt]
Es tracta dun mapa dEuropa de tipus poltic que mostra les successives ampliacions de la
Uni Europea (UE) des del 1957 fins al 2013.

La llegenda ens indica en gradaci de grisos tres informacions. En primer lloc, hi sn

representats tots els estats membres amb la indicaci de la data dincorporaci respectiva. En
segon lloc, es marquen els pasos candidats. En tercer lloc, es marquen els pasos
potencialment candidats.

La font s: http://www.learneurope.eu.
[0,25]

Es poden observar un total de 28 pasos. En primer lloc, els pasos que van crear la UE el
1957: Alemanya, Blgica, Luxemburg, Holanda, Frana i Itlia, i, daltra banda, les
incorporacions posteriors: Dinamarca, el Regne Unit i Irlanda el 1973; Grcia el 1981; Espanya
i Portugal el 1986; Finlndia, Sucia i ustria el 1995; el conjunt de pasos integrats el 2004;
Bulgria i Romania el 2007, i la darrera adhesi de Crocia el 2013.

Tamb podem observar els pasos candidats, com Srbia, Turquia o Albnia, i els
potencialment candidats, com Bsnia i Hercegovina.

No s necessari que lalumne citi tots els pasos, per sha de valorar una coherncia en la
descripci i que nanomeni uns quants.
[0,75]
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 10 de 18
PAU 2017
Criteris de correcci Geografia

2. [1 punt]

Les definicions podrien ser semblants a les segents:

Espai Schengen: s lespai territorial europeu on shan suprimit els controls fronterers per
garantir la lliure circulaci de persones, de bns, etc. En formen part tots els pasos de la UE
(excepte el Regne Unit, Irlanda i Xipre), a ms dIslndia, Liechtenstein, Noruega i Sussa.
No s necessari que lalumne especifiqui tots els pasos esmentats.
[0,5]

Comunitat Europea del Carb i de lAcer (CECA): la CECA s un organisme econmic

supraestatal creat lany 1951 per regular el mercat del carb i de lacer entre els sis estats
fundadors de la Comunitat Econmica Europea (CEE). Es considera lorigen de la UE actual.
[0,5]

3. [1,5 punts]
Lalumnat podria fer referncia als aspectes segents:
- La cooperaci dalguns pasos dEuropa que volien evitar lesclat de noves guerres desprs
de la Segona Guerra Mundial, juntament amb la necessitat de millorar el desenvolupament
econmic.
[0,50]
- Els pasos fundadors van ser la Repblica Federal Alemanya, Frana, Itlia, Blgica, Holanda
i Luxemburg.
Cal donar 0,1 punts per cadascun dels pasos que sesmentin fins a arribar a un mxim de
0,5.
[0,50]
- Els requisits que ha de complir un estat per poder ingressar a la UE sn:
Criteri poltic: els pasos candidats han destar regits per sistemes poltics democrtics.
Criteri econmic: han de tenir una economia de lliure mercat que es pugui adaptar al grau de
competitivitat general.
Cabal comunitari: el pas candidat ha dacceptar i assumir el conjunt de lleis i objectius de la
UE.
[0,5]

4. [1,5 punts]

Els tractats de Roma de 1957 signifiquen la creaci de la CEE.

Els seus objectius van ser constituir una uni comercial i duanera, s a dir, establir la lliure
circulaci de persones, mercaderies, serveis i capitals, i la coordinaci de poltiques agrcoles i
comercials comunes.
[0,50]

El Tractat de Maastricht de 1993 transforma la CEE, que passa a anomenar-se Uni Europea.

El seu objectiu s crear una uni no noms econmica, sin tamb poltica i social. Aix, es van
impulsar:
- La ciutadania europea.
- La uni monetria i econmica amb la creaci de leuro i el Banc Central Europeu (BCE).
- Lestabliment duna poltica exterior i de defensa comuna, la consolidaci de les poltiques de
solidaritat, el refor del Parlament, etc.
[0,50]
 Oficina dAccs a la Universitat Pgina 11 de 18
PAU 2017
Criteris de correcci Geografia

La ciutadania europea atorga una srie de drets:

- Dret a circular lliurement pel territori de la UE.
- Dret a residir en qualsevol dels estats membres.
- Dret de sufragi a les eleccions al Parlament Europeu.
- Dret de petici.
- Dret a dirigir-se al Defensor del Poble Europeu.
[0,50]

Cal que lalumne esmenti almenys tres drets per obtenir la puntuaci sencera de 0,5 punts.
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 12 de 18
PAU 2017
Criteris de correcci Geografia

Exercici 2. Grfic sobre levoluci dels principals indicadors demogrfics dEspanya,

1990-2013

En aquest exercici es proposa la verificaci dels objectius terminals 18 i 28 del currculum de

Geografia i dels aprenentatges referits al bloc 4: La poblaci i el sistema urb: dinmica,
diversitat i desigualtat del document de concreci del currculum.

Lexercici sha de valorar globalment a ra de 5 punts, distributs de la manera segent:

1. [1 punt]

Lalumnat hauria de respondre:

- Es tracta duna grfica lineal en qu leix horitzontal representa levoluci temporal per anys i
el vertical, els valors en tant per mil de les diferents taxes demogrfiques.
[0,25]
- Lalumne ha de descriure breument levoluci de les taxes, amb un comentari similar al
segent:
Mentre que la natalitat i la mortalitat oscillen entre el 8 i el 12 per mil, el creixement vegetatiu
es mant baix, amb un mnim al final dels noranta, en qu quasi s negatiu i un mxim al
voltant del 3 per mil el 2008. El saldo migratori mant unes taxes positives al voltant del 4 per
mil durant els anys noranta, mentre que creix fora a partir del 2000, i baixa a partir del 2009
fins a arribar a lactualitat amb nombres negatius. El creixement real segueix fora levoluci
del saldo migratori.
[0,75]

2. [1 punt]

Lalumnat hauria de contestar amb respostes semblants a les segents:

Taxa de creixement natural: ndex que resulta de multiplicar per mil la diferncia entre els
naixements i les defuncions, i, posteriorment, dividir la xifra resultant per la poblaci mitjana del
perode, generalment un any. Lalumne tamb pot definir-la com la diferncia entre les taxes de
natalitat i mortalitat.
[0,5]

Taxa de mortalitat: ndex que resulta de multiplicar per mil el nombre de defuncions en un any i
de dividir el resultat per la poblaci total.
[0,5]
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 13 de 18
PAU 2017
Criteris de correcci Geografia

3. [1,5 punts]

a) Lalumne hauria de comentar almenys els punts segents:

- La natalitat durant els anys noranta s baixa, ja que Espanya ha completat la transici
demogrfica i es mant com una societat demogrficament desenvolupada. La tendncia s
lleugerament a la baixa.
- Des del 2000 fins al 2008 la natalitat experimenta un petit augment, a conseqncia del
rejoveniment de la poblaci experimentat per larribada dimmigrants (adults joves) i de
lexpansi econmica.
- A partir del 2008 torna a decaure fins a valors similars a linici dels noranta a conseqncia de
la crisi.

Sha de puntuar amb 0,25 per cada aspecte comentat fins a un mxim de 0,5 punts.
[0,5]

b) Lalumne hauria de comentar almenys aquests aspectes:

- La mortalitat es mant baixa, ja que Espanya ja ha completat la transici demogrfica i es

mant com una societat demogrficament desenvolupada.
- Manifesta una petita tendncia a lala els anys noranta a causa de lenvelliment progressiu
de la poblaci i una davallada des de lany 2000 a conseqncia del rejoveniment de la
poblaci.

Sha de puntuar amb 0,25 per cada aspecte comentat fins a un mxim de 0,5 punts.
[0,5]

c) Lalumne hauria de comentar almenys aquests aspectes:

- Durant els anys noranta el saldo migratori es mant positiu, per amb valors modestos.

- A partir del 2000 i a conseqncia de lexpansi econmica i la necessitat de treballadors, hi

ha una arribada intensa dimmigrants estrangers que es mant fins a linici de la crisi
econmica, el 2008.

- La crisi econmica fa que el saldo migratori davalli rpidament i que, fins i tot, en els darrers
anys sigui negatiu, s a dir, marxa ms gent del pas que no pas gent que arriba de fora.

Sha de puntuar amb 0,25 per cada aspecte comentat fins a un mxim de 0,5 punts.
[0,5]
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 14 de 18
PAU 2017
Criteris de correcci Geografia

4. Lalumnat hauria dincloure a la seva resposta els aspectes segents:

- Al primer ter del segle XX la mortalitat va davallar lleugerament a conseqncia de les

millores sanitries, higiniques i dalimentaci, per al mateix temps en aquest perode la
natalitat es va mantenir relativament alta. La Guerra Civil i la postguerra van representar una
aturada en el descens de la mortalitat i una acceleraci en la davallada de la natalitat a causa
de les penries del perode. Al final dels anys cinquanta i fins a mitjan anys setanta la natalitat
va repuntar a causa del desenvolupament econmic, mentre que la mortalitat va descendir
fortament. A partir dels anys vuitanta, i especialment en els noranta, es va entrar en la fase IV
de la transici demogrfica, amb unes taxes de natalitat i de mortalitat baixes i fora estables.
[0,5]

- Espanya va ser, durant la gran majoria del segle XX, un pas demigraci. El desenvolupament
no va ser prou fort per poder absorbir la poblaci creixent i aix va comportar un saldo
migratori negatiu fins als inicis dels anys vuitanta.

El perode de mxima emigraci van ser els anys deu del segle XX, amb una forta sortida cap
a Sud-amrica, i, malgrat la davallada posterior de les xifres, a partir dels anys cinquanta
tornaria a haver-hi un perode dintensa sortida defectius a lexterior, aquest cop a Sud-
amrica inicialment i especialment a Europa occidental desprs. A partir dels anys noranta,
Espanya es converteix en un pas datracci dimmigrants.
[0,5]

- Al llarg del segle XX lestructura dedats sha anat envellint de forma ms o menys continuada,
de manera que durant els anys noranta la poblaci espanyola tenia indicadors demogrfics
propis de pasos que havien completat la transici demogrfica. Daltra banda, el creixement
de la poblaci no va ser tan fort com en altres pasos dEuropa occidental a causa de
lemigraci exterior i del manteniment daltes taxes de mortalitat fins a la segona meitat de
segle. Aix, els perodes de ms creixement van ser els anys vint de forma modesta i
especialment els anys seixanta i setanta, tot i lemigraci.
[0,5]
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 15 de 18
PAU 2017
Criteris de correcci Geografia

Opci B

Exercici 1. Mapa sobre els principals subsectors industrials a Catalunya

En aquest exercici es proposa la verificaci dels objectius terminals 1 i 6 del currculum de

Geografia i dels aprenentatges referits al bloc 3: Territori i activitats econmiques del
document de concreci del currculum.

1. [1 punt]

Lalumnat hauria de respondre:

- Es tracta dun mapa de Catalunya amb les divisions administratives comarcals. A cada
comarca es representa el subsector industrial que hi t ms pes segons el valor afegit brut
industrial comarcal per mitj dun smbol grfic.
[0,25]

- Lalumne ha desmentar quines sn les rees caracterstiques de cada subsector, i referir-se a

alguna o algunes comarques caracterstiques o mbits territorials de cada cas. Per exemple:
es pot veure com hi ha tres subsectors que sn principals a un bon nombre de comarques: el
metall i el material de transport a lespai central i lentorn de Barcelona; lalimentari a la plana
de Lleida i les comarques de Girona, i lenergtic al Pirineu i linterior del Camp de Tarragona i
les Terres de lEbre. Tamb t importncia el moble i el paper a les Terres de lEbre,
lEmpord, lAnoia i la Cerdanya, i, finalment, el sector qumic al Tarragons, el Maresme i el
Valls Oriental.
[0,75]

2. [1 punt]

Lalumnat hauria de contestar amb respostes semblants a les segents:

Deslocalitzaci: trasllat de part o de tota la producci duna empresa a un altre pas per
aprofitar uns costos de producci inferiors, especialment pel que fa a m dobra.
[0,5]

Polgon industrial: espai on es localitzen les empreses industrials que responen a una
planificaci prvia i que disposen dels serveis necessaris per desenvolupar lactivitat industrial.
[0,5]
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 16 de 18
PAU 2017
Criteris de correcci Geografia

3. [1,5 punts]

a) Lalumne hauria de comentar almenys els mbits comarcals segents:

- Barcelona i lmbit metropolit: inclou la gran majoria dels principals centres industrials
histrics i actuals del pas. La indstria hi s diversificada, amb gran importncia del metall i el
material de transport i qumic/plstics, per hi ha presncia de totes les branques industrials.
- Camp de Tarragona: tot i que diversificat, inclou especialment la refineria i les empreses de
derivats del petroli en un dels principals polgons petroqumics del sud dEuropa.
- Al voltant de Lleida, de Girona i de la Catalunya central es dona tamb una certa concentraci
industrial amb importncia del sector alimentari i, en una mesura ms reduda, altres sectors.
- Altres exemples de comarques ms industrialitzades poden ser: el Baix Llobregat, el
Barcelons, el Valls Occidental, el Bages (metall, maquinria i material de transport); el
Maresme, el Valls Oriental o el Tarragons (qumic); el Segri, el Girons, Osona
(alimentari).
[Tres comarques amb el subsector correcte: 0,25 punts.]
- Exemples de comarques rurals: el Pallars Juss, el Pallars Sobir, la Terra Alta (energia); el
Priorat, la Segarra, les Garrigues (alimentari); el Solsons, lAlt Urgell (metall, maquinria i
material de transport).

Sha de puntuar a ra de 0,25 punts per cada mbit territorial correctament explicat fins a un
mxim d1 punt.
[1]

b) Lalumne ha de respondre que es tracta de la branca energtica i justificar-ho dient que es

basa en centrals sovint de gran capacitat productiva, per que ocupen relativament pocs
treballadors. Cal esmentar alguna de les comarques on domina la branca energtica.
[0,5]

4. [1,5 punts]

Lalumnat hauria dincloure a la seva redacci els aspectes segents:

- Fins entrat el segle XX a Catalunya el subsector industrial ms important ha estat el txtil del
cot a Barcelona i el de la llana a Sabadell i Terrassa, amb ampliaci cap als eixos del
Llobregat i del Ter cap a la Catalunya central. En el moment actual no apareix com a
dominant a cap comarca, a causa dels processos de reestructuraci i de deslocalitzaci de
lactivitat que shi han anat produint molt especialment a partir dels anys setanta.
[0,5]

- A la regi metropolitana de Barcelona van crixer amb fora durant els anys seixanta i setanta
empreses dels mbits de lautombil, el metall i qumic, tot i que creixien totes les branques
industrials. La indstria qumica es va implantar a Tarragona; lalimentria al voltant de Lleida i
de Girona, i la construcci a la costa.
Es pot valorar positivament si lalumne en cita algun altre dimportncia local.
[0,5]

- En el moment actual els subsectors ms dinmics sn els que incorporen un grau ms alt de
recerca i desenvolupament, com els vinculats a la informtica, les TIC, laeronutica o la
biotecnologia. Se solen ubicar al voltant de Barcelona en parcs tecnolgics i cientfics.
[0,5]
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 17 de 18
PAU 2017
Criteris de correcci Geografia

Exercici 2. Fotografia dun paisatge de Catalunya

En aquest exercici es proposa la verificaci duna part de lobjectiu general 1 del currculum de
Geografia i dels aprenentatges referits al bloc 2 del document de concreci del currculum
Medi ambient i paisatges.

Lexercici sha de valorar globalment a ra de 5 punts, distributs de la manera segent:

1. [1 punt]

Lestudiant hauria de descriure els elements que sobserven a la fotografia:

En primer terme es veu una plana agrcola on predomina el conreu de la vinya. Al centre hi ha
un petit grup dedificis pertanyents a un mas o una masia, entre els quals destaca el campanar
duna esglsia i alguns arbres allats al seu voltant. Tanquen lhoritz els relleus duna serra
visiblement desforestada, on noms es distingeixen boscos a la part ms baixa.

La font s el Laboratori dAnlisi i Gesti del Paisatge de la Universitat de Girona.

[1]

2. [1 punt]

Les definicions podrien ser semblants a les segents:

Biodiversitat: varietat dssers vius que colonitzen un territori prviament definit.

[0,5]

Desertitzaci: procs provocat per causes naturals per les quals un territori evoluciona cap a
condicions desrtiques.
[0,5]

3. [1,5 punts]

El paisatge de la fotografia pertany a la regi mediterrnia. Els elements que permeten

identificar-ho sn:
- El conreu de la vinya, un tipus de conreu tpicament mediterrani.
[0,5]

- La tipologia constructiva dels edificis presents al centre de la fotografia, amb predomini del
color blanc a les faanes i les teulades amb vessants a dues aiges.
[0,5]

- La presncia delements propis dels territoris de clima poc fred, com la vegetaci baixa i poc
desenvolupada dels vessants i el peu de la serra.
[0,5]
Oficina dAccs a la Universitat Pgina 18 de 18
PAU 2017
Criteris de correcci Geografia

4. [1,5 punts]

La regi litoral comprn les serralades i les depressions del sistema mediterrani, des de les
Gavarres fins al riu de la Snia. Dominen la regi les muntanyes baixes (400-800 m) i els rius
de recorregut i rgim torrencial escassos. El clima, de tipus mediterrani litoral, s ms calors i
sec cap al sud. La vegetaci s tpicament mediterrnia, amb domini dels boscos de pi blanc i
els boscos mixtos dalzina i pi.
[0,75]

La Depressi Central Catalana es localitza entre la Serralada Prelitoral i el Prepirineu. El relleu

est format per conques o depressions excavades entre serres i altiplans tabulars. La major
part de la regi presenta unes altituds mitjanes (400-1.000 m). Els rius hi han excavat conques
derosi on shan concentrat la poblaci i les activitats humanes. El clima presenta ms
oscillaci trmica que a la regi litoral i una pluviositat ms migrada. La vegetaci
caracterstica, les pinedes de pi blanc i els matollars, mostra menys vigor que a les contrades
litorals.
[0,75]