Professional Documents
Culture Documents
RQA08
RQA08
08
desembre 09
www.clubemas.cat
El passat 26 de novembre del 2009, va nitzacions sindicals, mitjans de comuni- La seva composició ha estat la
tenir lloc, a la sala Esfèric de Barcelona, cació, etc., per tal que el desenvolupa- següent: Maria Comellas, directora
l’acte de lliurament dels Premis EMAS ment de l’acte facilités la participació general de Qualitat Ambiental del
Catalunya 2009, que aquest any van de tothom. Amb aquest objectiu de fer DMAH, com a presidenta; Josep Planas,
celebrar la seva segona edició. L’acte, atractiva la vetllada es va relacionar el responsable de la Subdirecció General
que té el suport de l’administració cata- món EMAS amb el món de la cuina, d’Informació i Educació Ambiental del
lana, va estar presidit per Francesc intentant acostar la gestió ambiental DMAH; Núria Ayats, cap de la Direcció
Baltasar, conseller de Medi Ambient i d’una empresa a la ciutadania amb un de Qualitat i Medi Ambient de l’orga-
Habitatge de la Generalitat de llenguatge proper i entenedor. nització Stora Enso Barcelona (soci del
Catalunya (DMAH), i va servir, igual que Així doncs, el fil conductor de la ceri- Club EMAS i vicepresident de la seva
l’any passat, per reconèixer la tasca que mònia va ser “La cuina dels EMAS”. I el Junta Directiva); Enric Pol, director del
les organitzacions EMAS duen a terme lliurament de premis es va plantejar Departament de Psicologia Social de la
en pro del medi ambient i de la qualitat com la gravació d’un programa de tele- Universitat de Barcelona; Alba Maria Comellas, Directora General de
ambiental. A més del conseller, van visió al voltant de la cuina en què s’ex- Cabañas, directora del Departament Qualitat Ambiental
assistir al lliurament, entre altres per- plicava, alhora que s’anaven lliurant de Medi Ambient de Foment; Jordi
sonalitats, Maria Comellas, directora de els diferents guardons, una recepta Forcadell, tècnic del Departament de del personal i/o interacció amb les
la Direcció General de Qualitat per a la prevenció dels residus a l’em- Medi Ambient de CCOO de Catalunya, i parts interessades externes (Càmping
Ambiental del mateix Departament; presa. L’acte, que va comptar amb més Maria Rosa Salvadó, periodista. Botànic Bona Vista, CEMEX España -
Salvador Samitier, director de l’Oficina de dos-cents assistents, estava inclòs A l’hora de tancar la recepció de candi- Fàbrica d’Alcanar, Escola Virolai, Font
Catalana del Canvi Climàtic, i Martí Puig dins dels esdeveniments de la datures, el Jurat havia rebut dotze Grau i Port Ginesta); i quatre candida-
i Ysern, president del Club EMAS. Els Setmana Europea per a la Prevenció candidatures a la categoria de millor tures a la categoria de millor implanta-
Premis van ser conduïts per l’actriu de Residus organitzada per l’Agència declaració ambiental (ADASA ció ambiental (APLI Paper, amb dues
Agnès Busquets, coneguda, entre de Residus de Catalunya (ARC), i es va Sistemas, Aigües Ter-Llobregat, candidatures; Institut Català de la
altres treballs, per les seves col·labora- organitzar amb criteris de reutilitza- Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Salut i Parc Nacional d’Aigüestortes i
cions al programa Polònia de Televisió ció, aprofitament i gestió ambiental- Tècnics i Enginyers d’Edificació de Estany de Sant Maurici).
de Catalunya (TV3). ment correcta dels recursos utilitzats, Barcelona, Consorci Hospitalari de Vic, Amb relació a les diferents declara-
El plantejament de l’acte va tenir en i es van exposar als assistents les dife- Consorci Port Mataró, Ecomundis cions ambientals presentades, us con-
compte que per arribar a aconseguir rents dades del que havia suposat l’or- Editorial, Elastogran, Empresa videm a consultar-les al web EMAS del
una bona implantació d’un EMAS cal la ganització de l’acte. Constructora Familiar (EMCOFA), Departament de Medi Ambient i
col·laboració de tothom. I és per això Del jurat d’aquest any n’han format Germans Canyet Sirgú, Kao Habitatge, http://mediambient.gen-
que la invitació es va fer extensiva a part persones rellevants del món del Corporation, Menzolit Vitroplast i Port cat.cat/cat/empreses/sgma/inici.jsp, o
totes les parts que hi col·laboren: admi- medi ambient, de l’empresa, del món Segur Calafell); cinc candidatures a la al web de cadascuna de les empreses
nistració, empreses, treballadors, orga- acadèmic i de la societat en general. categoria de millor acció d’implicació que van presentar candidatura.
-1-
revista club emas 08 22/12/09 08:40 Página 2
El Jurat va atorgar el Premi EMAS 2009 a la millor declaració ambiental a En aquesta categoria, també es va considerar atorgar una menció especial a l’Escola
Menzolit Vitroplast, SL, que va presentar una declaració ambiental en format Virolai, pel seu projecte d’implicació de l’alumnat en les tasques de gestió del sistema.
butlletí de premsa, amb una impressió en blanc i negre, que capta l’atenció tant
del lector tècnic com del no expert pel seu llenguatge i manera de presentar la
informació ambiental.
Escola Virolai - Menció especial millor acció d’interacció amb les parts interessades
El Premi EMAS 2009 a la millor acció d’implicació de les parts interessades va ser
per a CEMEX España (Planta d’Alcanar), per la creació i desenvolupament de la seva
“Comissió de Sostenibilitat”, en la qual participen parts interessades externes.
-2-
revista club emas 08 22/12/09 08:40 Página 3
Entrevista
Antoni Garrell
Director de l’Escola Superior
de Disseny (ESDI)
www.esdi.es
-3-
revista club emas 08 22/12/09 08:40 Página 4
És per això que ens oblidem d’haver queda eixut entre usos i no produeix
EXPERIÈNCIES Com funcionen aquest urinaris
El sistema és molt simple. Es compon
de desmuntar els urinaris per passar
la “rata” o, en el pitjor dels casos, abo-
cap olor apreciable. A més, quan l’orina
passa a través del líquid segellant del
d’un sifó intercanviable dins del qual hi car àcid clorhídric per les canonades. cartutx, es crea un segell hermètic
ha un bioalcohol de menor densitat que entre el clavegueram i l’habitació.
L’estalvi d’aigua: l’aigua que fa de segellador entre l’orina i • Els tradicionals embussos dels sifons En definitiva, aquesta aposta per l’es-
la sala de bany. Aquest sifó, també ano-
ara també als urinaris menat “cartutx”, està allotjat en un urina-
dels urinaris també deixen de ser un talvi d’aigua és totalment viable i cada
problema, ja que els diversos objec- vegada més utilitzada en àmbits molt
ri de disseny específic, amb parets que tes que la gent llença als urinaris i propers. Si voleu comprovar-ne l’efi-
repelen les esquitxades i amb forts pen-
Àlex Terés dents que fan que l’orina llisqui fins a l’in-
que els embussen (burilles, xiclets, ciència, doneu un cop d’ull, per exem-
papers, etc.) no arriben a entrar al ple, als lavabos de l’estadi del Futbol
terior del cartutx. Aquests urinaris es sifó, i només cal que el personal de la Club Barcelona o als de la Fira de
fabriquen només amb ceràmica vitrifica-
Director general neteja els reculli amb un raspall. Tot i Barcelona, que ja els tenen instal·lats.
da o acer inoxidable, materials no poro- això, en el pitjor dels casos l’embos- Potser aquests urinaris són la prova
Watersave Systems, SL sos, que no envelleixen ni perden lluen- sament es pot solucionar senzilla- que es pot continuar treballant en la
www.wsssl.com tor i que alhora són resistents a altres ment canviant el cartutx, sense idea de ser sostenible i a la vegada
inconvenients com ara les marques de necessitat de desplaçament de tèc- econòmicament rendible.
les burilles de cigarreta enceses. nics ni dels seus honoraris.
Aquest nou sistema presenta molts 1. “Distribution of Earth’s water”.
avantatges, ja que no disposa d’ele- • I, finalment, el procés de neteja d’a- US Geological Survey, 2006.
ments mecànics que es puguin espat- quests urinaris és molt senzill, ja que
llar o travar, i no fa servir cap mena es tracta de polvoritzar-los amb
d’energia. Cal tenir en compte també, líquid de neteja i passar-hi una baie- “El sistema de doble barrera que
respecte al consum d’aigua dels urina- ta. No necessiten res més fins que el incorporen els urinaris Waterfree
ris convencionals, que aquest procés cartutx va quedant ple dels mateixos de Falcon està dissenyat per ser
ens estalvia la captació i el tractament sediments de l’orina i/o d’altres.
de l’aigua per fer-ne ús de boca, el
500 vegades més efectiu contra
bombeig, l’evacuació i el tractament els gasos de les clavegueres que
• Un altre dels aspectes importants és els sifons d’aigua convencionals.”
de residus de cada metre cúbic d’aigua la vida útil del cartutx. En aquest sen-
utilitzat, i el consum energètic que tit, cal donar una dada: en un estudi Dr. Michael R. Hoffman,
això suposa, amb les corresponents de l’any 2001 fet per la Univeristat de l’Institut Tecnològic de Califòrnia
emissions de CO2 a l’atmosfera. d’UCLA (EUA), als primers clients d’a-
L’estalvi de recursos naturals és un quests urinaris el cartutx que va “Crec que els urinaris de Falcon
dels principals reptes de les societats Beneficis econòmics d’aquests donar més mal resultat va tenir 7.100
productes Waterfree ofereixen una signifi-
desenvolupades, ja que s’han de con- usos, és a dir, va estalviar pel cap baix
jugar els avenços aconseguits fins ara Aquests urinaris representen, així mateix, cativa millora per a la sanitat
més de 30.000 litres d’aigua.
amb l’estalvi necessari d’aquests una molt bona opció d’estalvi econòmic. pública. Les descàrregues d’aigua
recursos si volem continuar gaudint- Aquest estalvi no només equival al con- són eliminades, i així es redueix la
ne en un futur no gaire llunyà. Un sum d’aigua en m3 que es deixen de pagar, Beneficis estètics i sanitaris contínua producció de vaporitza-
exemple d’això ens el trobem quan sinó que cal afegir-hi els estalvis en obra Aquests urinaris han estat testats tant
cions amb microbis. Les superfí-
molts de nosaltres no som del tot nova i en costos de manteniment. per agències governamentals com per
conscients que cada vegada que un En el cas d’obra nova, la instal·lació dels institucions acadèmiques i laboratoris cies i els laterals dels urinaris són
urinari fa una descàrrega es llencen urinaris es limita a penjar-los i connec- privats d’arreu del món, i han superat més secs, cosa que redueix la
entre 4 i 8 litres d’aigua potable que es tar-los al desguàs. És a dir, en prescin- amb èxit les proves a què han estat supervivència dels microorganis-
podrien destinar a altres usos. Si sola- dir de la línia d’aigua no cal fer regates, sotmesos abans d’atorgar-los l’homo- mes que transmeten les malalties
ment el 0,3% de l’aigua del planeta és ni posar tubs, ni grups de pressió, ni cis- logació. Estudis d’entitats indepen- humanes i en prevenen el desen-
utilitzable per la humanitat,1 la utilit- ternes de cap mena. Aquest estalvi en dents confirmen que aquests urinaris
hores de feina i materials pràcticament sense aigua són molt més nets, còmo- volupament. També, en eliminar
zació d’aigua de boca per arrossegar
orina, que en el seu 97% ja es compon amortitza el cost dels urinaris. des i higiènics que els convencionals. el polsador de l’aigua, s’evita la
d’aigua, sembla un malbaratament Respecte al manteniment, hi ha diver- Amb relació a l’àmbit sanitari, les pre- possibilitat de transmissió de
que el planeta no es pot permetre. sos avantatges que cal avaluar: guntes més habituals sobre els urina- patògens entre els diferents indi-
Aquesta línia d’actuació és una de les • La no-existència de components mecà- ris sense aigua majoritàriament es vidus que utilitzen l’urinari.”
que centra els esforços de Watersave nics ni fluxòmetres estalvia els costos refereixen a l’olor i la higiene. La res- Dr. Charles P. Yerba,
Systems SL, una empresa jove i dinà- de manteniment derivats de mals fun- posta és que són més higiènics. Una de la Universitat de Arizona
mica que té clar que la gent només cionaments i/o d’actes vandàlics. sèrie de factors ho corroboren:
adoptarà els productes sostenibles de L’orina essencialment és inodora, “l’o-
manera immediata quan aquests pro- • La no-utilització d’aigua impedeix la lor d’orina” es produeix com a resultat
formació de calcificacions a les cano- de la reacció d’aquesta amb l’aigua i Premis i reconeixements
ductes representin també una decisió • Distintiu de Garantia de Qualitat
econòmica favorable i intel·ligent. nades, ja que la reacció química entre l’aire, ja que provoca vapor d’amoníac. Ambiental del DMAH en la modalitat
És amb aquesta filosofia d’intentar tro- l’orina i l’aigua que forma l’anomena- Per tant, si eliminem l’aigua, l’urinari, d’estalvi d’aigua.
bar productes sostenibles que aportin da “pedra de l’orina” no es produeix. que està fet de material no porós, • ADEX Platinum Desing Award. Premi a
un estalvi real i immediat a qui els fes l’excel·lència en el disseny
servir, que ens vam fixar en els produc- • Organic Award 2007, de l’Organic
tes de la marca americana Falcon Arquitect. Aquest premi anual reco-
Waterfree, líder mundial en el camp dels neix els productes més interessants
urinaris sense aigua. Aquesta multina- que s’han introduït l’any anterior i
que promoguin tant innovació de dis-
cional fundada per Marc Nathanson,
seny com responsabilitat mediam-
recent guanyador del Global Green biental.
Millenium Award (Premis que reconeixen • LEED. Certificació de l’USGBC (Consell
des del 1996 les persones o entitats que per als Edificis Verds dels Estats
col·laboren destacadament en els objec- Units), que nomena els Líders de
tius del Global Green als Estats Units l’Eficiència Energètica i el Disseny
amb l’objectiu de “promoure un canvi de Sostenible (LEED).
valor global cap a un món sostenible i • Global Green Millenium Award. Un
segur”) fa més de nou anys que estalvia líder corporatiu reeixit que està
milions de metres cúbics d’aigua de boca movent la seva empresa de “negoci
habitual” cap a una “empresa soste-
a tot el món amb la tecnologia patenta-
nible”. El compromís d’aquest empre-
da de l’anomenat “sifó intercanviable”. sari i de la seva empresa amb l’efi-
Cadascun d’aquests urinaris estalvia ciència de recursos, responsabilitat
de mitjana uns 151.000 litres d’aigua a social i sostenibilitat inspira la vida
l’any, l’equivalent a gairebé nou de l’empresa i del seu personal.
camions cisterna plens d’aigua que Aquesta persona anima i inspira els
poden ser utilitzats per a propòsits caps de la indústria i d’altres per par-
més essencials. ticipar-hi iniciant els processos de
desenvolupament sostenible.
-4-
revista club emas 08 22/12/09 08:40 Página 5
-5-
revista club emas 08 22/12/09 08:40 Página 6
L’accés sostenible habituals de trànsit o la pèrdua d’ho- Les millores introduïdes en el motor
Uns límits superats, res de descans. La mobilitat és, per d’explosió no han aconseguit reduir
al treball: un repte uns impactes evidents tant, un factor de risc laboral —que aquestes emissions, ja que l’augment
No es pot entendre el món actual s’afegeix al del mateix lloc de treball— exponencial del nombre de vehicles al
col·lectiu irrenunciable sense integrar-hi la mobilitat; sobre- que té conseqüències tant sobre la món —i la seva concentració a les
tot a les ciutats i àrees metropolita- salut dels treballadors afectats, com àrees urbanes i metropolitanes— ha
nes, on es concentren milions de per- sobre la competitivitat de les empre- compensat negativament aquests
Manel Ferri sones i activitats de tota mena. ses a conseqüència dels dies de baixa i avenços tecnològics.
La mobilitat és, certament, un dret del temps no productiu. A l’Estat espanyol, el 80% del consum
que cada individu pot exercir en uns L’accidentalitat in itinere ha anat aug- energètic del sector del transport,
Responsable del Departament límits determinats. Ara bé, quins són mentant durant els últims anys, tant segons l’Institut per a la Diversificació i
de Mobilitat de la aquests límits? Fent un paral·lelisme pel fet que el nombre i la distància l’Estalvi d’Energia (IDAE), correspon a la
amb el funcionament dels sistemes
Confederació Sindical de CCOO naturals, els límits els imposa l’ano-
dels desplaçaments han crescut, com mobilitat per carretera, i més de la mei-
perquè les estadístiques dels organis- tat d’aquest consum es produeix en l’àm-
menada capacitat de càrrega, és a dir, mes oficials ara analitzen aquesta bit urbà en recorreguts inferiors als sis
Canvia el paisatge urbà, el nombre d’individus d’una determi- variable més detalladament. quilòmetres. Aquest ús a gran escala del
canvia la mobilitat nada espècie que poden habitar en Actualment, l’empresari ha de declarar vehicle privat a motor comporta que el
Incrementar la mobilitat no significa ni un ecosistema i mantenir la seva via- tant els accidents que es produeixen consum d’energia i les emissions per per-
ser més eficaç ni més eficient. Un bon bilitat en el temps sense desaparèi- durant la jornada laboral com els acci- sona facin que aquest mitjà de transport
exemple que il·lustra aquesta afirma- xer. Un excés d’individus pot generar, dents in itinere, que han de quedar sigui el més ineficient i contaminant,
ció és la mobilitat dels centenars de per exemple, un excés de residus, o inclosos en un registre. L’anàlisi d’a- molt per davant del transport públic
milers de persones que a l’Estat manca d’aliments o d’energia per quest registre permet estimar quin és el col·lectiu o de la mobilitat amb bicicleta.
espanyol diàriament es desplacen als sobreviure. pes dels accidents de treball relacionats
seus llocs de treball (la mobilitat in iti- El gran ecosistema urbà ha aconseguit amb la mobilitat. El temps de desplaça- Distribució del consum d’energia
nere). sobreviure, en molts casos, superant ment és, al cap i a la fi, temps de treball. final del transport (2004)
Dedicar cada any més temps als des- aquests límits a costa d’externalitzar Cal tenir en compte que l’Estat espanyol
plaçaments quotidians, a recórrer dis- certs impactes ambientals, com ara la és, en general, el país de la Unió Europea (13,3%) (80,6%)
tàncies cada vegada més grans o a fer contaminació, per exemple. No obs- amb xifres més altres en matèria de
servir més el vehicle privat a motor en tant això, tard o d’hora aquests impac- sinistralitat, ja que cada any s’hi perden (3,7%)
detriment d’altres mitjans més efi- tes adquireixen una magnitud que fa uns 100 milions de jornades de treball,
cients i saludables, comporta un con- impossible eludir el cost social o eco- amb un cost econòmic superior als (2,4%)
junt de disfuncions que deterioren la nòmic que comporten. 100.000 milions d’euros. Així doncs, qual-
qualitat de vida dels treballadors i Els problemes associats al model de sevol actuació que contribueixi a reduir el
afecten el rendiment de les empreses. mobilitat actual evidencien aquest fet nombre d’accidents in itinere tindrà un
Les enquestes de mobilitat que insti- —especialment pel que fa als despla- efecte positiu sobre aquest cost.
tucions i autoritats del transport fan çaments quotidians dels treballa- • Impacte: Les emissions i la ineficièn-
periòdicament per conèixer els hàbits dors—, ja que les congestions i els cia energètica Carretera Ferrocarril
dels ciutadans —tant pel que fa a la accidents de trànsit, els nivells d’emis- L’evolució del sector del transport i la
Marítim Aeri
seva vida privada com laboral— posen sions cada cop més alts o l’increment mobilitat no es pot entendre sense els Font: IDAE.
de manifest que la mobilitat actual es imparable de la demanda d’energia
basa en una injecció constant d’ener- d’origen fòssil exemplifiquen l’afirma-
Nombre d’accidents in itinere amb baixa (2002-2008)
gia, temps i esforç humà sense que ció que se supera la capacitat de càrre-
Any Accidents in itinere Accidents totals % sobre el total
això aporti un benefici evident al con- ga del territori quant a mobilitat.
2002 74.482 1.016.670 7,3
junt del sistema socioeconòmic. I no Una anàlisi més detallada dels princi-
2003 80.123 954.847 8,4
només això; aquesta dinàmica és l’ori- pals impactes permet comprendre la
2004 84.020 955.744 8,8
gen d’impactes d’índole diversa que dimensió i la transversalitat de l’as-
2005 90.923 981.795 9,3
erosionen el benestar dels ciutadans i sumpte, així com valorar el potencial
2006 91.879 1.003.440 9,1
la competitivitat del país. I és que la d’actuació dels diferents agents rela-
2007 98.984 1.032.435 9,6
mobilitat insostenible és, sobretot, cionats d’una manera o altra amb la
2008 93.312 833.143 11,2
improductiva. qüestió.
Nombre de desplaçaments en dia laborable a Espanya, segons motiu Percentatge d’accidents in itinere amb baixa sobre el total (2002-2008)
(Enquesta Movilia 2006) 12 11,2
Motiu Nombre % sobre el total 9,3 9,6
Anar a treballar 109.615 13,7 10
9,1
8,4 8,8
Anar a estudiar 43.043 5,4 7,3
8
Anar a comprar 56.336 7,0
Acompanyar persones 34.114 4,2 6
Activitats d’oci 63.012 7,9
Passejos 55.212 6,9 4
Visites 45.272 5,6
Tornar a casa 357.187 44,5 2
Altres 38.905 4,8 0
Total 802.696 100 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
Font: Ministeri de Foment. Impacte: Les emissions i la ineficiència energètica
derivats del petroli com a font d’ener- Aquestes emissions són, a grans trets,
• Impacte: L’accidentalitat in itinere gia, ni sense el motor de combustió com de dues classes: les de gasos d’efecte
Mitjà de transport utilitzat per a Segons dades del Ministeri de Treball i
anar al lloc de treball o al centre a tecnologia d’impulsió dels vehicles. El d’hivernacle que contribueixen a l’es-
Immigració, l’any 2008 es van produir desenvolupament econòmic de l’últim calfament global i al canvi climàtic
d’estudis (Enquesta Movilia 2006) 828.941 accidents de treball amb baixa. segle s’ha basat, en bona part, en l’ús (CO2, fonamentalment), i les de com-
L’11,2% (93.312) es van produir in itine- intensiu d’aquest recurs natural escàs. postos contaminants a escala local
(2,1%) (4,1%) re, és a dir, en el desplaçament entre el
(2,9%)
Es tracta d’un sector escassament que afecten la qualitat de vida dels
(30,1%) lloc de residència i el centre laboral en diversificat en termes energètics, un entorns urbans i la salut de les perso-
(8,9%) vehicle privat. L’1,8% d’aquest percen- fet que ha tingut i contínua tenint con- nes (òxids de nitrogen, partícules
tatge va ser per accidents greus, i seqüències negatives per al medi sòlides, hidrocarburs volàtils, monò-
només el 0,3%, per accidents mortals. ambient i la salut de les persones. La xid de carboni i diòxid de sofre, princi-
Aproximadament dues terceres parts ineficiència del motor (el cicle termo- palment).
dels accidents in itinere es produeixen dinàmic aprofita menys d’una quarta L’any 2008, el transport per carretera a
durant el viatge d’anada al treball, i una part de l’energia que conté el combus- l’Estat espanyol va ser el responsable
tercera part, durant el de tornada. tible) i les emissions associades a la de gairebé la quarta part de les emis-
(51,9%) En aquest tipus d’accidents hi té un combustió deficient dels carburants sions de CO2 (23,4%), per damunt fins i
paper important la tensió a la qual es d’origen fòssil generen un gran volum tot de la generació d’electricitat, men-
A peu o amb bicicleta Amb cotxe o moto veuen sotmesos els conductors, a d’emissions i de gasos contaminants, tre que l’any 1990 aquestes emissions
causa, per exemple, de les congestions amb efectes tant locals com globals. representaven el 17,8%. Si tenim en
-6-
revista club emas 08 22/12/09 08:40 Página 7
compte que per cada litre de carburant Distribució de les emissions de acompanyat d’actuacions que integrin
consumit un automòbil emet uns 2,5 kg gasos d’efecte d’hivernacle, per La mobilitat sostenible: eficient, les polítiques de transport amb la pla-
de CO2 (en un any consumeix, de mitja- sectors (2008) (13,9%)
competitiva, saludable, segura nificació territorial i urbanística, que
na, l’equivalent a una tona de petroli), Identificar el problema contribueix a impulsin canvis normatius i fiscals en
(3,1%)
podem comprendre l’impacte que està
(21,7%) avançar per solucionar-lo. Reconèixer i favor de l’ecomobilitat, que afavorei-
produint el transport sobre el canvi cli- (11,1%) internalitzar en la lògica econòmica xin els mitjans i sistemes de transport
màtic. Espanya és, a més, el país indus- actual els impactes derivats d’una alternatius a l’automòbil, i que creïn
trialitzat on més han augmentat les (3,3%) mobilitat ineficient i insegura és el pri- sinergies i mecanismes de cooperació
emissions, fet pel qual està molt lluny mer pas per invertir tendències i entre tots els agents i sectors socials i
de complir el Protocol de Kyoto. implantar un model més eficaç, com- econòmics implicats. Un primer pas
(17,9%)
Malgrat això, en els dos últims anys (23,40%) petitiu i saludable. El progrés, com en executiu hauria de ser aprovar un marc
s’ha detectat que al conjunt de la Unió (0,7%)
(3,1%) altres àmbits de l’economia, no es pot normatiu específic en l’àmbit estatal i
(1,8%)
Europea (i també a l’Estat espanyol) hi basar en el creixement per se, sinó en comunitari que es tradueixi en l’apro-
Residus Agricultura i ramaderia
ha hagut un descens de les emissions Ciment Indústria l’ús eficient dels recursos i serveis. vació d’una llei de mobilitat sostenible
Refinament de petroli Transport marítim Aquest canvi d’escenari, pel que fa a la
d’aquests gasos, que és atribuïble a la Aviació Transport per carretera espanyola i d’una directiva comunitària
crisi econòmica actual. mobilitat dels treballadors, ha d’anar sobre mobilitat sostenible.
Font: Informe emissions de CCOO
17-19 de febrer del 2010 18-19 de març del 2010 Oficial de Comerç i Indústria de
Agenda IV Congreso de Ingeniería Civil,
Territorio y Medio Ambiente
1r Congrés Internacional de Disseny i
Innovació de Catalunya
Terrassa. Tel.: 937339832
formacio@cambraterrassa.es
Motxilla ecològica
La revista RQA, està compromesa en estudiar i donar la màxima informació sobre el seu impacte ecològic. En aquest número, les dades del cost ambiental que té cada exemplar són:
La RQA està feta amb paper reciclat 100% i conforme a la norma RAL-UZ 14 Àngel Blau, i té un pes de 47,2 gr. S’ha imprès amb planxes de trama estocàstica que permeten un estalvi de
tintes i en una impremta certificada EMAS.
L’impacte ambiental per cada número, inclosa la fabricació del paper i el procés d’impressió és el següent:
Consum total de matèries primeres 64 gr.
Producció de residus 7 gr.
Consum d’aigua 0,427 l.
Consum d’energia 0,193 kwh
Emissions de CO2: 99 gr.
-7-
revista club emas 08 22/12/09 08:40 Página 8
-8-