Professional Documents
Culture Documents
RQA09
RQA09
09
abril 10
www.clubemas.cat
-1-
revista club emas 09 25/3/10 14:04 Página 2
-2-
revista club emas 09 25/3/10 14:04 Página 3
-3-
revista club emas 09 25/3/10 14:04 Página 4
Pel que respecta a les línies d’actua- A més dels avantatges que comporta patrocinadors i corredors, en un pro- mesura que s’apropi la data intensifi-
ció, les cinc del 2009 van tenir un grau aplicar aquest Pla de gestió ambien- cés de millora per tal de garantir la carem la preparació per a l’esdeveni-
d’acompliment ambiental amb una tal en termes de control i d’estalvi de millora ambiental i establir mecanis- ment, i, cadascú en el seu àmbit, amb
mitjana del 27%. Enguany n’hi hem costos, aquest esdeveniment espor- mes per poder comparar l’evolució al els seus comptes a la mà i partint de la
afegit dues, i per al total de les set tiu ha de seguir comptant amb la par- llarg dels anys. seva realitat, intentarà fer la seva
del 2010 la mitjana d’acompliment és ticipació tan necessària dels volunta- Ara tots valorem el que hem fet millor “marca”.
del 63%. ris, col·laboradors, organitzadors, enguany i ja pensem en l’any vinent. A
Gestió energètica de la seu vien a un ordinador que les ordena, classifica i guarda.
del Col·legi d’Aparelladors Un programari específic analitza les dades i transfor-
ma els consums energètics en emissions de CO2, infor-
mació que hem decidit de mostrar-la públicament i que
és consultable per internet. Les dades d’humitat i tem-
peratura també són accessibles per internet d’una
forma gràfica. Tota aquesta informació està disponible
Lara Trujillo de manera instantània i en format històric, és a dir, que
ens pot mostrar un dia comparant lectures cada 15
Arquitecta tècnica col·laboradora de la minuts, una setmana comparant els diferents dies, un
Unitat de Rehabilitació i Medi Ambient mes comparant les setmanes, o un any comparant els
Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics mesos. La informació es pot trobar a l’Agenda de la
construcció sostenible www.csostenible.net; per acce-
i Enginyers d’Edificació de Barcelona dir directament a les dades: http://www.arxius-
www.apabcn.cat web.net/canviclimatic/consums.html.
000142
-4-
revista club emas 09 25/3/10 14:04 Página 5
moltes les persones de fora que passen diàriament pels cions de contrastar-les fent un seguiment de la reali- volgut potenciar també una missió de sensibilització
serveis d’assessoria, visats, aules de formació, etc. tat del nostre edifici, amb els nostres sistemes de i d’exemple per al col·lectiu professional i per a
calefacció o de refrigeració, a l’estiu o a l’hivern, quan altres edificis. Tant per posar en valor l’estalvi ener-
Una bona informació per a una bona gestió fa molt fred o quan fa molta calor, etc. gètic com per mesurar quantitativament un estalvi
Moltes són les possibilitats que ens dóna el fet de Com ja hem dit, el compromís del CAATEEB amb el econòmic cada dia més interessant.
tenir l’edifici monitoritzat i poder relacionar els parà- medi ambient ve de lluny, i han estat moltes les I és per això que l’acció s’ha plantejat per donar a
metres de consum amb els de confort dels usuaris. accions dutes a terme per tal de reduir els consums conèixer i fer públiques les informacions, per fer
Tota aquesta informació i la seva anàlisi aprofundida energètics de l’edifici, i això ha comportat reduccions veure a la societat la importància que té el fet de
ens permetran valorar el comportament de l’edifici i significatives que ja han donat uns estalvis impor- poder gestionar amb una bona base de dades el con-
ens ajudaran a determinar els punts forts i els punts tants en el balanç de l’edifici. Algunes de les inter- trol energètic dels edificis per a contribuir a la mino-
febles de l’edifici per, així, poder contribuir a millorar- vencions han estat canviar el tipus d’il·luminació, ració del canvi climàtic i estalviar despeses inneces-
lo. Però les possibilitats no s’acaben aquí, ja que, un ajustar els horaris de climatització i millorar l’efi- sàries. Podem comentar en aquest punt que moltes
cop tinguem un bon control energètic de l’edifici, ciència de les màquines. Fins ara ho havíem fet amb d’aquestes instal·lacions s’han amortitzat amb
podrem crear escenaris perfectament parametritzats la millor voluntat i amb molt de seny, i ara estarem en mesures correctores aplicades abans d’un any d’ha-
com ara introduir modificacions en la temperatura condicions de conduir la nau cap als nostres objec- ver estat instal·lades. Així de poc eficients són els
interior de l’edifici i avaluar els efectes que aquesta tius i dominant els efectes que cada acció pot com- nostres edificis. També es vol estimular els profes-
acció comporta, sigui en l’increment o reducció de portar, tant en positiu com en negatiu. sionals, les administracions i la societat en general
consums, sigui en la sensació de confort dels treballa- per a incidir sobre la millora dels seus edificis i dels
dors i visitants de l’edifici. Dades genèriques que Una eina de sensibilització hàbits en els consums, mostrant com a exemple el
sovint veiem publicades, com ara que l’increment d’un Encara que aquesta aposta que fa el Col·legi comportament d’un edifici del Col·legi
grau en la temperatura comporta un increment d’un d’Aparelladors representi, per si mateixa, una millo- d’Aparelladors.
10% en el consum energètic, ara estarem en condi- ra important en l’optimització de l’ús de l’edifici, s’ha
-5-
revista club emas 09 25/3/10 14:04 Página 6
Després de Copenhaguen: reunions anteriors; en aquest acord hi Els països emergents van sortir con- segurament a menys velocitat que la
I ara què? queden incloses totes les grans eco- tents de la COP, però a Europa s’espe- desitjada per Europa. S’han hagut de
nomies del món, en especial les emer- rava més de Copenhaguen. Potser reduir les expectatives perquè altres
Elvira Carles gents. Els promotors d’aquest acord s’havien generat massa expectatives països puguin seguir-nos i caminar
van ser la Xina, l’Índia, Sud-àfrica, el envers aquesta reunió, i en realitat el tots plegats.
Directora Fundació Privada Brasil i els Estats Units. És així com les que ha estat Copenhaguen és només Un aspecte positiu d’aquesta cimera
economies no compromeses amb el un punt d’inflexió. Un punt d’inflexió ha estat que per primera vegada s’ha
Empresa y Clima Protocol de Kyoto van acceptar per pri- que ens permet avançar, ja que el pro- arribat a acords amb la implicació de
www.empresaclima.org mer cop la seva responsabilitat amb la cés continua, i més viu que mai, però les grans economies mundials, els paï-
reducció d’emissions, però van inten-
tar, a la vegada, imposar els seus pro-
pis ritmes de reducció d’emissions cap
a l’horitzó de l’any 2050.
Europa, el Canadà, el Japó, Rússia i
Austràlia principalment, es van adherir
a aquest acord per no quedar fora d’a-
questa nova via de negociacions que
Fa pocs temps que va finalitzar la es va establir per a cimeres futures;
Cimera de Copenhaguen (COP15), i el però també hi va haver països com ara
resultat n’ha estat una declaració polí- Veneçuela, Bolívia, Cuba, Nicaragua i el
tica, no vinculant, en la qual s’establei- Sudan que s’hi van oposar. És per això
xen uns elements mínims per a les que l’acord a què es va arribar no
negociacions futures, però amb una forma part del procés oficial de nego-
important diferència respecte a altres ciació de les Nacions Unides.
-6-
revista club emas 09 25/3/10 14:04 Página 7
sos emergents van acceptar la neces- transferència de tecnologia als països ça, hi ha la postura de Rússia, que Segurament, la conclusió d’aquesta
sitat d’establir mecanismes de verifi- que més en necessiten. només es compromet a fer una reduc- cimera feta a Copenhaguen és que les
cació transparents en les emissions Durant el passat mes de febrer, quasi ció del 25% condicionada al fet que hi potències emergents s’han començat a
que generen, i alhora es va acordar cent països han fet públic els seus hagi un acord global. comprometre en la lluita contra el
l’objectiu de limitar l’increment de compromisos respecte als objectius Dels països en vies de desenvolupa- canvi climàtic i han agafat el lideratge i
temperatura a dos graus centígrads de reducció per al 2020. Els més des- ment que han comunicat les accions la iniciativa, de manera que han deixat
respecte a l’era preindustrial. Pel que envolupats econòmicament, els que que voluntàriament faran, cal desta- els europeus a remolc de properes
fa al finançament, es van establir unes formen part de l’annex I, han comuni- car el Brasil, país que vol limitar el actuacions. En aquest sentit, els
ajudes de 30.000 milions de dòlars per cat els seus objectius de reducció en creixement de les emissions que emprenedors i empresaris europeus
al període 2010-2012, que després emissions absolutes. Entre aquests, genera en un 39% per al 2020 mitjan- hem d’aprofitar l’experiència i el camí
s’hauran d’augmentar fins a arribar cal destacar el compromís de Noruega, çant l’augment en la utilització dels recorregut fins ara per a actualitzar i
als 100.000 milions de dòlars anuals que supera el 30% respecte al que biocombustibles i vol reduir la desfo- generar les tecnologies verdes. Europa
per a l’any 2020. Els projectes que s’havia compromès inicialment i arriba restació de la zona amazònica. disposa de la innovació i la tecnologia
seran objecte d’aquest finançament fins al 40% respecte a l’any 1990. El També Indonèsia limitarà les emis- tant pel que fa a energies renovables
seran els adreçats a l’adaptació dels compromís europeu es manté en el sions per al 2020 en un 26% respecte com pel que fa al funcionament dels
més vulnerables, a estratègies de 20%, que ja va quedar reflectit en el a la tendència prevista, i països com mercats de drets d’emissions. És
mitigació i a la lluita contra la desfo- Paquet d’energia i clima, però amb la ara la Xina i l’Índia faran accions aquesta tecnologia i aquesta experièn-
restació. Així mateix, s’ha acordat intenció d’arribar al 30% en cas d’un voluntàries per millorar la seva efi- cia allò que hem de fer valdre en prope-
crear un centre específic per a la acord global. A l’altre plat de la balan- ciència energètica. res cimeres i negociacions.
La gestió dels residus creat una eina de suport per com- pràctiques per a una correcta gestió
plementar accions de formació en dels residus. Si esteu interessats,
a les empreses, les empreses. La mateixa està plan- consulteu el web del club EMAS
eina de formació 2010. tejada com un audiovisual didàctic www.clubemas.cat o enviar un
que bé reforçat per un qüestionari correu amb la petició del material a
d’avaluació. Aquesta eina pretén ser info@clubemas.cat
El Club EMAS, amb el suport de àgil i de fàcil comprensió en donar a
l’Obra Social de Caixa Terrassa, ha conèixer als treballadors bones
-7-
revista club emas 09 25/3/10 14:04 Página 8
-8-