FEDERACI CATALANA

DACTIVITATS SUBAQUTIQUES
DEPARTAMENT DE BIOLOGIA
I MEDI AMBIENT

Moll de la Vela, 1 (ZONA FORUM)

08930 SANT ADRI DEL BESOS
tel.: 93-356 05 43
fax: 93-356 30 73
info@fecdas.org
www.fecdas.org

Amb el suport de:

Amb el suport de:

FEDERACI
CATALANA
DACTIVITATS
SUBAQUTIQUES
DEPARTAMENT
DE BIOLOGIA I
MEDI AMBIENT

Descobrir la vida marina
ndex
Presentaci ................................................... 3
Paisatge submar ........................................... 4
Els boscos submarins mediterranis .............. 6
Les algues marines ....................................... 7
Filum Porifera ..............................................10
Filum Cnidaria .............................................11
Filum Annelida ............................................13
Filum Mollusca .............................................14
Filum Echiurida ............................................18
Filum Platyhelminthes .................................18
Filum Arthropoda. Crustacis .......................19
Filum Ectoprocta. Briozous .........................20
Filum Echinodermata ..................................21
Filum Chordata. Ascidis ...............................23
Filum Chordata. Peixos ...............................24
Normes de comportament al medi mar ....30
Bibliografia ..................................................31
2 3
Presentaci
Qu s?
s una pregunta usual al descobrir la vida
marina en les nostres primeres experincies
sota laigua. Sens obre un nou mn,
espectacular i sorprenent, que ens mostra la
gran diversitat de vida que hi ha en els fons
submarins.
Fer una immersi amb qualsevol tcnica s
una oportunitat excepcional per a poder
observar la ora i la fauna marina en el
seu medi natural. Els protocols de formaci
de la Federaci Catalana dActivitats
Subaqutiques ens permetran gaudir de les
nostres immersions amb seguretat i amb una
actitud de respecte envers al medi natural.
Amb la immersi, laventura dobservar i
descobrir aquest mn est al nostre abast.
El descobrir qu s, el conixer per qu estan
all i el compartir experincies, converteixen
la illusi de les primeres immersions en la
necessitat conscient de tornar a capbussar-
se per a realitzar ms i millors passejos
submarins.
Aquesta guia diniciaci a la biologia marina
pretn donar a conixer algunes de les
espcies marines ms representatives de la
nostra costa i ensenyar les comunitats ms
interessants per als submarinistes i apnestes.
Bussejar per a gaudir, veure i aprendre s
lobjectiu daquesta guia. Per aix desitgem
motivar als submarinistes i apnestes a
observar amb respecte el patrimoni natural
dels nostres fons.

Paisatge submar
La visi general dun fons es veu
reduda per les peculiars condicions de
lecosistema mar. En el Mediterrani,
una visibilitat dentre 10 i 15 metres s
el ms habitual; molt poques vegades
trobem aiges excepcionalment netes i
amb poques partcules en suspensi, i
en aquests casos inslits podem arribar
a tenir una visibilitat dentre 30 i 40
metres.
Per aix hem de valorar i tractar a esca-
les ms redudes els paisatges dels fons
marins. El paisatge submar est format
per les caracterstiques del substrat i
pel conjunt dorganismes vius (vegetals
i animals) que hi viuen.
Les cinc grans zones de domini bentnic
en el Mediterrani (segons Prs, 1982)
sn: la zona supralitoral, la mesolitoral,
la infralitoral, la circalitoral i la batial. El
primer factor que delimita aquestes cinc
zones s la llum.
La zona batial s el fons mar amb manca
total de llum. La zona supralitoral, com
indica el seu nom, es troba per sobre
la lnia supercial del mar. s la zona
sotmesa a la inuencia directa de les
esquitxades de les onades i la humitat.
La zona mesolitoral s la franja afectada
pel ball de les onades i les marees. En
la zona atlntica pot assolir diversos
metres; en canvi, en el Mediterrani no s
superior a un metre.
La zona infralitoral s aquella que
est situada entre el lloc on les algues
marines no suporten la emersi i que
depenen del grau de moviment de les
aiges (cota zero), ns la mxima profun-
4 5
ditat on es desenvolupen les praderies de
fanergames marines com la Posidonia
oceanica. Aquesta mxima profunditat
s diferent en funci de la zona on
estiguem. A la costa catalana, la mxima
fondria es troba al voltant dels 23 - 25
metres. A les illes Balears, les praderies
de Posidonia oceanica es poden trobar
a ms de 40 metres de profunditat. La
qualitat i nitidesa de les aiges hi t molt
a veure, ja que com ms netes siguin,
millor ser la penetraci de la llum, el
que permetr un millor desenvolupament
i a ms profunditat. La zona circalitoral
s la zona que va des de la desaparici de
les fanergames ns a la desaparici de
la vida vegetal.
Els submarinistes ens movem entre els 0
i els 50 metres de profunditat. Sn les
zones del infralitoral i del circalitoral les
que observem en les nostres immersions.
Per, ens capbussem a latzar? No. Esco-
llim els fons al realitzar una immersi,
som molt selectius, busquem els fons ms
atractius, que solen ser rocosos per tenir
una major diversitat danimals. Aix ens
porta a una idea equivocada del paisatge
submar. En la zona infralitoral els
anomenats fons de sediments no vegetals
(fangs, llims, sorres, grava...) sn el 80 %
del fons. Els coneixem? Cargols del gnere
Natica, ermitans de tots tipus i mides,
bivalves enterrats a la sorra, garotes
irregulars del gnere Spatangus..., entre
molts daltres organismes, ens poden fer
gaudir de diferents i molt interessants
immersions.
Paisatge submar
Els fons de sediments amb cobertura
vegetal representen dun 10 a un 15%
de la zona infralitoral, i corresponen
a les praderies de plantes superiors
com la Posidnia i la Cymodocea i de
lalga Caulerpa prolifera. Les praderies
de fanergames sn molt importants,
ja que sn uns bons bioindicadors
mediambientals, i el coneixement de la
seva evoluci ens dona una idea real de
la salut dels fons marins.
Els fons sobre substrat rocs o dur sn els que tenen una ms gran major
diversitat despcies animals i vegetals. Sn fons ms estables i madurs i
noms corresponen dun 5 a un 15% de linfralitoral.
A la zona de linfralitoral del substrat
rocs existeix un major domini des-
pcies vegetals (comunitats dalgues
marines i praderies de fanergames
marines) que despcies animals, i sn
les denidores del paisatge submar.
Les comunitats infralitorals estan
condicionades pel grau dilluminaci i
es deneixen per les espcies dalgues
que hi dominen. En aquesta zona
podem trobar comunitats dalgues fotles (algues que es desenvolupen amb
uns alts nivells de lluminositat) del gnere Dictyota, Codium, Halopteris,
Corallina, i comunitats dalgues esciles (algues amb unes necessitats de
llum menys exigents) com Halimeda, Flabellia..., que es troben en zones poc
illuminades. Entre les estructures vegetals existeix associada una rica vida
animal (nudibranquis, cucs anllids, cargols...) que troben aliment, refugi i
una gran varietat de microhbitats. Tot i que existeix un gran nombre desp-
cies, la biomassa animal s molt petita en comparaci amb la vegetal.
Els paisatges corallins i precorallins tpics de la zona circalitoral es
caracteritzen per la quasi desaparici de les
macroalgues (a excepci de Peyssonelies i les
calcries) i labundncia danimals immbils de vius
colors, com les esponges que sadapten al relleu
de les superfcies rocoses, les gorgnies blanques
(Eunicella) en el precoralligen (veure fotograa),
vermelles i grogues (Paramuricea) en el coralligen,
i els briozoos i ascidis, entre daltres.
La zonaci com a denidora del paisatge ve
determinada pels gradients que presenten els
factors ambientals com la llum, lhidrodinamisme,
el substrat, la temperatura..., i que afavoreixen
el predomini dunes o daltres comunitats ben-
tniques. Est a les nostres aletes descobrir-les,
estudiar-les i gaudir-les. A qu esperes?
 Els boscos submarins mediterrnis
, dels boscos submarins
a bioindicador del medi ambient
La Posidonia oceanica s una planta supe-
rior que forma la comunitat paisatgstica
vegetal ms extensa del Mediterrani. Es
troba ben desenvolupada en fons de sorra
entre els 0 i els 40 metres de profunditat
en aiges netes i calmades. Ocupen grans
extensions del fons arens formant la
base per a una gran varietat danimals.
La planta de posidnia est formada per
uns rizomes o arrels, una tija curta i uns
feixos allargats de fulles acintades. Des-
envolupa ors i dna fruits que germinen
i es desenvolupen en la praderia. A ms
a ms, la seva estructura vertical deter-
mina lexistncia dun gradient lumnic
que condiciona la disposici de la vida al
llarg de la planta.
La base dels rizomes forma un ecosis-
tema perfecte pel desenvolupament dels
organismes escils (animals i plantes
poc amics de la llum o que fugen della).
s a les cavitats que forma on cucs,
micromolluscs, crustacis... mostren la
seva riquesa. No ens ha despantar trobar
en els rizomes algues vermelles esciles
com les Peyssonnelias, Corallinas... que
sn tpiques de les zones ms profundes.
La poca llum que hi arriba afavoreix el
desenvolupament daquestes microco-
munitats.
Les fulles de posidnia presenten una
base sucient per ser ocupades per
espcies epites (animals o vegetals que
viuen a sobre de les estructures dunes
altres plantes). s molt interessant, ja
que apareixen espcies animals i algues
que noms viuen al seu damunt. Sobre la
superfcie de les fulles primer se solen
installar les colnies lineals del briozoo
Electra posidonia, que forma celles
irregulars al llarg de la fulla, o de lhi-
drozoo Sertularia perspusilla, que forma
colnies de plips erctils. Posteriorment
es produeix una invasi dalgues calc-
ries de la espcie incrustant anomenada
Fosella farinosa, que forma crostes de
color rosat.
Durant la nit, sn molts els animals que
es mouen des dels rizomes ns a les fulles
per alimentar-se. Per tamb s normal
trobar animals fotls sobre les puntes
de les fulles com el crinoideu Antedon
mediterranea, deixant-se veure amb els
seus colors grocs o vermells, o diverses
formes de micromolluscs Tricolia, Juju-
binus, Bittium...
Les praderies tenen un paper decisiu pels
ecosistemes marins. Fixen els substrats
tous i donen lloc a una base estable sobre
la qual sestructuren les comunitats i
microhbitats molt rics. Tenen un efecte
inhibidor de lonatge i els corrents, aix
eviten lerosi de la lnia de la costa i la
desaparici de les platges. Aquestes plan-
tes superiors tenen un efecte depurador,
ja que retenen entre les seves fulles els
sediments, i a loxigenar-los, afavoreixen
la degradaci de la matria orgnica.
s la profunditat del seu lmit inferior la
que ens dna una idea clara de la quali-
tat de les aiges. Amb aiges netes no s
destranyar trobar praderies extenses de
Posidnia a 40 metres de fondria. Per
hi ha processos que afavoreixen la seva
destrucci com sn lerosi mecnica
deguda a lancoratge de les embarca-
cions, la inuncia de la contaminaci
orgnica que afavoreix lenterboliment
de les aiges, i els processos de sedimen-
taci i derosi. Sobserva clarament en
les praderies amb una inuncia directa
de lacci de lhome un important des-
cens de la diversitat de les espcies.
s per tot aix que es pot considerar
lextensi i el desenvolupament de les
praderies de Posidonia oceanica uns bons
bioindicadors de levoluci de lestat de
la salut dels nostres fons marins.
6
Les algues marines
Les algues marines
Amb una organitzaci senzilla, les algues sn organismes vegetals. Poden ser
unicellulars i pluricellulars. En les immersions observem les formes pluricel-
lulars que poden tenir estructures complexes amb estructures semblants a
fulles (foliols), tiges (cauloides) i arrels (rizoides). Les cllules presenten un
nucli diferenciat i uns plasts que contenen pigments fotosinttics: les clorolles
(donan els colors verds), carotens, xantolles (colors grocs o bruns), cocianines
(colors blaus) i coeritrines (colors vermells).
Les algues marines donen lloc a la majoria dels paisatges en qu ens movem els
submarinistes i apnestes: linfralitoral fotl. Tenen un creixement determinat
pels cicles que marquen la intensitat lumnica i els nutrients. Lagrupaci ms
senzilla que podem trobar ve determinada per la pigmentaci de les seves cl-
lules que les classica segons siguin algues verdes (clorfts), brunes (feofcies) i
vermelles (rodfts).
ALGUES VERDES O CLORFITS
Les algues verdes es caracteritzen per tenir en les cllules clorolla a i b, pig-
ments responsables de donar el color verd.
Acetabularia acetabulum
Alga tpica de zones de poca profunditat,
entre 1 i 10 metres de profunditat en
zones tranquilles ben illuminades. De
color blanc verds, s inconfusible per
la forma de bolet amb un cauloide llarg,
ns a 8 cm dalada. A lhivern desapa-
reix el barret, per queda el cauloide.T
el seu punt de mxim desenvolupament a nals destiu.
Codium vermilara
De color verd fosc, est formada per
uns eixos cilndrics molt ramicats que
es xen al substrat rocs per un disc
basal. Present durant tot lany, genera
grans frondes entre 10 i 20 metres de
profunditat que serveixen de refugi per
petits invertebrats (cucs, molluscs,
crustacis...).
Halimeda tuna
A la costa nord del Mediterrani sol trobar-
se en zones amb poca llum, tant en super-
fcie com en profundiat. A la costa central
es pot trobar en zones ben illuminades i
no exposades als moviments sobtats dels
corrents. Quan est ben desenvolupada
pot assolir ns a 15 o 20 cm dalada; el
tallus s articulat i est format per uns discs aplanats com llentiols aplanats, lleu-
gerament calcicats, amb ramicacions dicotmiques en un sol pla. s una espcie
tpica de linfralitoral inferior de poca llum.
 Les algues marines Les algues marines

ALGUES BRUNES O FEOFCIES ALGUES VERMELLES O RODFITS

Les algues brunes presenten un desenvolupament morfolgic ms complex Les algues vermelles presenten formes molt diverses. Les cllules presenten
que les verdes. Les cllules pigmentaries tenen clorolles a i c, carotens i clorolla a, carotens, xantolles i cobilines. Son les cobilines (coeritrina
xantolles. i cocianina) les que donen el color vermells.

Dictyota dichotoma Corallina elongata

Alga que pot arribar ns els 25 cm Tallus arborescent, calcicat i
dalada formant frondes arborescents articulat de ns a 7 cm dalada, de
de color groguenc a verd oliva. Es color rosat o blanquins. Del disc basal
desenvolupa normalmenta sobre fons parteixen diferents eixos ramicats
rocosos de la zona infralitoral formant de forma pinnada. s una espcie
franges o zones on s la espcie present durant tot lany que es pot
dominant. trobar tant vora la superfcie, resistint
una forta illuminaci i un intens
hidrodinamisme, com a zones obrvols
Padina pavonica
i encalmades dels nivells infralitoral o
Desenvolupa extenses estores des- circalitoral.
tructures laminars en forma de ventall
o embut. s una espcie lleugerament Sphaerococcus coronopifolius
calicicada pel que presenta color
blanquins, amb bandes de pels Alga alta i molt ramicada dun intens
concntriques i obscures, reforades color vermell xada al substrar per
per la calcicaci que presenta lalga. un petit disc basal. s una espcie
La lamina presenta una vora superior present durant tot lany. s comuna
enrotllada i proveda dabundants tant en els fons infralitorals poc
pls. s una espcie molt comuna que illuminats com en el circalitoral, en
es pot trobar durant tot lany en fons zones amb un lleuger hidrodinamisme.
rocosos ben illuminats i resguardats, Crea a la seva base un ecosistema
des de la supercie ns els 15 mtres propi de baixa illuminaci i mplia
de fondria. protecci ambiental que afavoreix el
desenvolupament de diverses espcies
escilles.
Stypocaulon scoparium
Alga daspecte arborescent que pot Peyssonnelia squamaria
arribar a tenir ns a 12 cm dalada,
profusament ramicada, i xada Presenta un aspecte laminar de formes
al substrat per un petit disc basal. lobulars superposades de ns a 4 cm
s molt comuna en fons rocosos de dimetre amb una coloraci que
de linfralitoral mitj i inferior, en va des del marr groguenc ns al
zones amb poc hidrodinamisme i ben vermell. En els lbuls es poden veure
illuminades. s una espcie que est lnies concntriques. Es xa als fons
present durant tot lany. rocosos del precoralligen i coralligen
mediterrani.

8 9
 Filum Porifera
ESPONGES
Sn animals immbils formats per moltes cllules (pluricellulars). No pre-
senten una simetria denida ni rgans especialitzats. Presenten molts porus
pels quals ltren laliment fent passar corrents daigua. Les seves estructures
estan formades per un esquelet de bres de espongina, espcules calcries i
slice.
Axinella polypoides
El cos daquesta esponja s allargat,
molt dret i ramicat, amb una distri-
buci espacial vertical de diferents
grossors. Dun color ataronjat poden
arribar a mesurar ms de 45 cm. s
una espcie caracterstica dels fons
rocosos del coralligen mediterrani.
Clathrina clathrus
Esponja colonial exible, de color
groc intens, amb una forma globosa
constituda per un encreuament duna
xarxa de tubs de 2 mm. s una espcie
comuna de llocs obscurs amb lleuger
hidrodinamisme. Destaca la seva pre-
sncia en colnies de gorgnies verme-
lles i grogues. s una espcie tpica del
precorallgen i del coralligen.
Chondrosia reniformis
Amb una forma rodona o lobulada,
t un color gris amb pigues obscures.
La seva superfcie es llisa, noms
interrompuda pels sculs o forats
dispersos per tot lanimal. Es troba
present durant tot lany per t el
perode reproductor als mesos de maig
a setembre. s freqent trobar-la des
dels 5 metres ns a les comunitats
dels precoralligens i coralligens en
zones de poca llum i suau moviment
de corrents marins.
10
Filium Cnidaria
CNIDARIS
Meduses, hidrozous, anemones i coralls sn representants daquest grup. Pre-
senten simetria bilateral. El cos de lanimal pot presentar forma de medusa
o de plip. Les dues formes se solen alternar en la vida dels cnidaris, encara
que hi ha alguna espcie en qu pot faltar una de les dues formes. Tenen
unes cllules especialitzades, anomenades cnidoblasts, amb forma de sac
de ver i amb un lament sensitiu que acaba en punta i que pot ser disparat
pel sac, que tenen una funci defensiva i alimentria. Poden haver-hi formes
pelgiques o lliures com les meduses, i formes bentniques o sssils com els
coralls, els hidrozous i les anemones.
Aglaophenia pluma
Nom com: Plomall
Animal colonial daspecte de ploma
ns a 6 cm dalada. Es desenvolupa
amb xit en zones rocoses ben
illuminades o semiilluminades de
linfralitoral mitj. Els zoides poden
estar especialitzats en lalimentaci,
reproducci Sn animals ltrants que capten les partcules en suspensi
que porten els corrents marins.
Anemonia sulcata
Nom com: Anemone de mar comuna
Espcie que pot arribar ns a 30 cm
dalada i 25 cm de dimetre. La seva
coloraci va del marr groguenc al
verds. Sacostuma a trobar a partir
dels 2 metres de fondria, en fons de
sorra o grava junt amb roques en zones
ben illuminades o mitjanament ombrvoles. Fcilment es poden observar
protegits en els tentacles el peix gbid Gobius bucchichii i el cranc Inachus,
que sn espcies danimals que viuen al seu damunt de forma especca.
Cladocora caespitosa
Nom com: Madrpora mediterrnia o Cervell de
Nept
Espcie colonial que forma estructures
semiesfriques sobre fons rocosos en
linfralitoral inferior i el circalitoral.
Es troba a partir dels 20 metres de
fondria, en zones amb poca llum
i amb un fort hidrodinamisme. Els plips daquesta madrpora viuen en
simbiosi amb zooxanteles que donen al organisme un color gris marr.
11
Filum Cnidaria
Parazoanthus axinellae
Nom com: Anemone colonial groga
Espectacular espcie danemone
colonial de color groc que colonitza
amb xit les parets i extraploms del
precoralligen mediterrani. Els plips
recobreixen extenses superfcies
de parets i entrades de parets, tot
formant una comunitat molt caracte-
rstica. s desenvolupa amb plenitud
en zones rocoses, amb poca llum i un
suau hidrodinamisme.
Eunicella singularis
Nom com: Gorgnia blanca
Animal colonial amb un aspecte
arbustiu, de color blanc. A partir de
la placa bassal es desenvolupa un
tronc distribut en branques exibles
de consistncia crnia amb nombroses
estructures calcries. Els plips viuen
dins dun calze i sn retrctils. Forma
una comunitat tpica de linfralitoral
fotl inferior (al voltant dels 15
metres) en zones de fort o moderat
per continu hidrodinamisme.
Corallium rubrum
Nom com: Corall vermell
Espcie capdal dels coralls mediterra-
nis. s un animal colonial que desen-
volupa una estructura calcria dreta i
dura de color vermell. Els plips sn
de color blanc i es retrauen dins de
lesquelet calcari. Es desenvolupa en
ambients ombrvols i de poca llumino-
sitat, principalment en forats i coves.
12
Filum Annelida
ANLLIDS I CUCS
Sn animals segmentats amb simetria bilateral. En cada segment es
repeteixen els rgans interns i externs. Presenten segments diferenciats i
especialitzats en algunes espcies (regi ceflica, anal, respiratria...) que
donen lloc a una gran quantitat de formes. Podem trobar formes errants, que
es desplacen, i formes sedentries, que no es desplacen, i que viuen en un
tub segregat per elles mateixes.
Spirographis spallanzanii
Nom com: Plomall de mar o espirgraf
Viu dins un tub cilndric, resistent i de
massa crnia que es forma enterrat
en fons sorrencs, fangs, detritus, dins
les praderies de Posidonia oceanica i
tamb sobre roques. Lanimal t un
cos allargat, quasi cilndric, que en
la seva zona apical transforma els
seus anells en un plomall branquial
espectacular que facilita lalimentaci
i la respiraci. En zones de molta
sedimentaci lanimal fa crixer el tub,
formant exemplars de gran tamany;
per aix pot ser un bon bioindicador
de la salut dels fons marins. Sobserva
des de poca fondria (3-4 metres) ns
als 30 o 40 metres.
Serpula vermicularis
Nom com: Srpula
Cuc de cos allargat i cilndric, que
viu en un tub calcari que pot estar
integrat en el substrat rocs. Els ltims
segments del cuc estan modicats, for-
mant un plomall branquial amb franges
de color rosa, rogenc i blanc. Presenta
un opercle calcari de color blanc que
tanca el tub. s freqent observar-lo
en parets suaument illuminades o
ombrvoles a partir dels 6 a 8 metres
de profunditat.
13
 Filum Mollusca Filum Mollusca

MOLLUSCS Simmia spelta

T una closca de forma ovoide de color
Dintre daquest grup tenim els cargols (gasterpodes), pops (cefalpodes),
blanc o rosat, que queda recobert per
quitons (poliplacfors), closses (bivalves)...
un mantell (cos) de lanimal. Viu a
Sn animals amb simetria bilateral no segmentats. El cos ho tenen dividit en
sobre les gorgnies Eunicella singularis
una regi ceflica, un mantell on es troben totes les vsceres i un peu que t
i Eunicella cavolinii i salimenta dels
funci locomotora.
seus plips. Adapten el color del cos de
lanimal en funci de la gorgnia sobre
Chiton olivaceus la que viuen, motiu per el qual poden
Nom com: Quit ser vermells, rosats o grocs.

Sn animals amb un cos oval i aplanat

dorsalment. Tenen el cos recobert per
la seva closca, que est formada per
8 plaques de carbonat de calci, i per
Naticarius hebraeus
aix pertanyen al grup dels polipla-
cfors. Tenen una gran variabilitat en Nom com: Natica
la coloraci del mantell del cos i de la
closca, adaptant-se al substrat sobre el que viuen. Sn animals bentnics i s un cargol tpic dels fons de sorra
escils, per aix tenen costums nocturns. Amb moviments lents, surten de i fangosos a partir dels 7 metres de
nit per alimentar-se. Posseeixen unes fosetes sensorials que els hi indiquen profunditat. La closca s globosa, amb
on est laliment, es dirigeixen a ell, i el raspen lentament amb la rdula 4 o 5 espires de color marr clar amb
(petites dents bucals). Viuen xos a les roques i resisteixen lacci mecnica nombroses taques marrons fosques. El
de les onades. Es troben sota les pedres, en escletxes a la roca, als rizomes melic de la closca presenta un engros-
de la Posidonia.... siment. Lopercle, que s calcari amb
una forma de mitja lluna, tanca totalment la obertura de la closca. s un
animal carnvor, salimenta de bivalves que viuen enterrats sota la sorra.
Haliotis tuberculata
Nom com: Orella de mar
Muricopsis cristatus
Presenta una closca amb forma apla-
nada amb tres o quatre semiespires s un cargol que presenta una closca
que presenten de sis a vuit oricis destructura allargada i piramidal feta
respiratoris en la espira major, carac- duna escultura espinosa.
terstica del grup de cargols marins Tenen un tamany d1 a 2 cm. Presenta
ms primitius. La coloraci externa a lobertura de la closca un llavi blanc
de la closca s marronosa. Linterior s amb dents. Lanimal t un color rosat
nacrat i iridescent. s un animal poc amant de la llum, quan hi es exposat fuig i presenta un opercle corni. Es troba
della a gran velocitat per amagar-se. Viu habitualment en llocs obscurs, sota sota les pedres, i salimenta dels zoides
les pedres, escletxes, rizomes de Posidonia... dels briozoos o plips de coralls.

Gibbula turbinoides
s una clossa de petit tamany (1 cm
dalada) de color marr, de aspecte
robust i arrodonit, que presenta 5 o 6
espires rodones. Aquest petit mollusc
viu sota les pedres i entre les algues
fotles des de 1 metre ns als 30
metres de profunditat

14 15
 Filum Mollusca
Lima inata
Nom com: Peinecillo blanc
Lestructura de la petxina s prima i
frgil. De color blanc, pot arribar a un
tamany de ns a 3 cm dalada. El cos
de lanimal i els seus laments bran-
quials sn de color blanc i no queden
totalment protegits per les valves, ja
que queden obertes pels los costats en situaci de contracci. Es troba sota
les pedres i entre els rizomes de la Posidonia oceanica.
Spisula subtruncata
La forma de la closca s triangular
amb els extrems arrodonits. Presen-
ten estries de creixement suaument
marcades. De color blanquins amb
tonalitats marrons a les lnies de crei-
xement. Viuen enterrades en fons fan-
gosos i sorrencs a partir dels 6 metres
de fondria, formant grans comunitats.
Quant detecten la presncia de depredadors senterren de forma vertical en
el fons movent el peu del mantell.
Pinna nobilis
Nom com: Nacra
s un animal que presenta dues valves
de gran tamany que pot arribar a
mesurar ns a 75 cm dalada i 40 cm
damplada. T una forma triangular,
en un extrem acabada en una quilla
aguda per la que senterra i xa a la
sorra. El costat oposat s rodo i trencads. La coloraci externa de la petxina
es marronosa i, linterior, irisada i nacrada. Viu semienterrada de forma ver-
tical en fons sorrencs i fangosos des dels 10 metres ns a les acaballes de les
praderies de Posidonia oceanica.
Flabellina afnis
s un nudibranqui de cos allargat
de gran bellesa, de color violeta o
rosat. Pot arribar a fer 4 cm de longi-
tud A ms de tentacles ceflics, pre-
senta uns grups de nes prolongacions
al llarg del cos en forma de papil-
les. Aquestes papilles sn defensi-
ves perqu sn urticants i perjudicials
per als seus depredadors. Salimenta de plips dhidrozous del grup Euden-
drium. Es pot observar en els substrats rocosos ben illuminats o lleugera-
ment ombrvols de comunitats dalgues fotles o de precoralligen. composici... Viuen sobre diversos tipus de fons rocosos, des de 1 ns a 100 metres de pro-
16
Filum Mollusca
Peltodoris atromaculata
Nom com: Vaqueta sussa
De cos ovalat, pot arribar a mesurar
12 cm de longitud. T un color blanc
caracterstic amb nombroses taques
negres de tamany divers distribu-
des a sobre del mantell i a sobre del
peu. El mantell s gros, rugs i coriaci,
amb protuberncies cniques. s com
observar-la sobre lesponja calcria Petrosia ciforme de la qual salimenta,
raspant amb la rdula la seva superfcie. Es troba en llocs de suau hidrodina-
misme i poc illuminats de linfralitoral inferior i circalitoral.
Hypselodoris tricolor
s un nudibrnqui de cos allargat, que
pot arribar a mesurar 3 cm. El color
del seu cos s blau fosc, destacant
una lnia blanca groguenca que es
troba al voltant de tot el mantell del
cos, tamb t una lnia dorsal de color
blau clar que surt de la regi ceflica
i arriba a la regi posterior. Salimenta desponges. s com observar-la en
fons rocosos poc illuminats.
Godiva banyulensis
s una espcie de cos allargat i de
gran mida (ns a 7 cm de longitud).
La seva coloraci s ataronjada trans-
parent, ms clara al dors. La glndula
de lintest mig a lapndix s de color
vermell. Salimenten de plips dhi-
drozous. Viuen en zones de linfralito-
ral inferior i circalitorial.
Octopus vulgaris
Nom com: Pop
Dins dels invertebrats s lespcie ms intel-
ligent. Tenen una estructura ben diferenciada
de cap, mantell i tentacles. Els vuit braos o
tentacles es troben ordenats al voltant de la
boca i presenten dues leres de ventoses sobre
la part inferior. A la boca es troba un embut
o sif mbil. Aquest sif els permet realitzar
moviments de desplaament sobtats i tamb els hi serveix per emetre un nvol de tinta
quan se senten en perill. Sn veritables artistes del camuatge. Utilitzen varies tcniques
per a repellir o evitar una agressi. En primer lloc amenacen ensenyant les ventoses dels
seus tentacles, desprs emeten de forma brusca un nvol de tinta que dura concentrada uns
segons a laigua i es desplacen de forma explosiva grcies a la emissi daigua pel sif i amb
lajuda dels seus braos, i en poc temps es camuen adoptant les tonalitats i els colors del
fons sobre el que shan dipositat. Salimenten de crustacis, bivalves, peixos, animals en des-
funditat. Aproten qualsevol forat per crear el seu refugi.
17
 Filum Equiuroidea / Filum Platyhelminthes
EQUIUROS (FILUM EQUIUROIDEA)
s un grup totalment mar. Lespcie que caracteritza el grup s la Bonellia
viridis.
Bonellia viridis
T un cos globs que sencongeix a
la zona posterior, de color verd. Pos-
seeix una llarga trompa retrctil que
es replega rpidament si lanimal s
molestat. Aquesta trompa, en la seva
mxima extensi, pot arribar a mesu-
rar un metre, acabant en una bifurca-
ci tpica en el seu extrem anterior. Viu
en fons rocosos, mantenint el seu cos en els forats i entrants, i allarguen al
mxim la seva trompa per facilitar la recollecta daliment. La seva mxima
extensi sobserva en moments de poca llum (vespre, dies ennuvolats...). La
descripci efectuada s la de la femella, ja que el mascle s molt petit i est
molt transformat, vivint dintre o sobre la femella.
PLANRIES (FILUM PLATYHELMINTHES)
Les planries o cucs plans presenten simetria bilateral. Sn formes ben-
tniques lliures amb una organitzaci molt simple, ja que no presenten ni
esquelet ni aparell respiratori ni sistema nervis. Es creu que respiren per
lepidermis (cllules supercials).
Prostheceraeus roseus
Nom com: Planria
De cos aplanat, no segmentat i amb
simetria bilateral s lespcie ms
comuna de les planries o cucs plans
del Mediterrani. De color rosat amb
llargues lnies blanques que van de
la regi anterior a la posterior, poden
tenir una grandria entre 5 i 15 cm. En
el cap t uns rgans receptors de pres-
si, equilibri i sensitius. Sn carnvors,
salimenten de petits crustacis, cucs i
molluscs. Sobserven en zones fot-
les del infralitoral superior a partir de
poca profunditat (4 - 5 metres) ns els
20 - 25 metres.
18
Filum Arthropoda
CRUSTACIS
Animals amb simetria bilateral i de cos clarament segmentat en tres parts:
cap o regi ceflica, cos i abdomen. Com caracterstiques ms importants
presenten apndixs articulats, dos parells dantenes i respiraci branquial.
Palinurus elephas
Nom com: Llagosta de mar
s el rei de crustacis marins per la seva
bellesa, el seu valor comercial i per la
seva representativitat. Pot mesurar
ns a 50 cm de longitud. Presenta una
closca robusta, unes llargues antenes
sensitives i uns ulls ben desenvolupats.
Viu en coves, esquerdes i fons rocosos ombrvols de linfralitoral inferior i
circalitoral. s una espcie molt territorial que realitza migracions en grup.
Salimenta daltres crustacis, molluscs i cucs.
Porcellana platycheles
Nom com: Cranc de porcellana peluda
De cos arrodonit i aplanat, t tot el
seu cos recobert duna densa pelussa.
El rostre est format per tres lbuls
perfectament denits. Les pinces sn
amples i aplanades, amb el palmell
pils i aplanat. s una espcie comuna
i viu en el infralitoral a poca profunditat sota pedres o entre rizomes de
Posidonia oceanica.
Dardanus calidus
Nom com: Cranc ermit
s un cranc ermit que t un rostre
amb peduncles oculars llargs, amb
un cos de color vermell intens. Pre-
senta unes pinces i potes amb forts
tubrculs, amb ungles als dits de color
negre. La pina esquerra s ms gran
que la dreta. Viu dintre de conquilles de grans cargols, sobre la seva closca hi
situen anemones del gnere Calliactis. Lanemone protegeix lermit amb els
seus tentacles i defenses qumiques. Lermit dna a lanemone moviment i
aquesta recull restes de laliment que desaprota lermit. s un depredador
molt agressiu que salimenta de petits crustacis i cucs. Viu en fons rocosos,
detrtics i de Posidonia oceanica.
19
 Filum Ectoprocta. Briozous
BRIOZOOS
Sn organismes colonials sssils destructura calcria, amb petites celles Les espcies daquest grup es caracteritzen per posseir simetria pentarradial
embolicades per cobertes protectores. De cada cella lanimal treu uns ten-
tacles que tenen funci alimentria. Hi ha espcies amb formes ramicades i
arborescents, i unes altres agafen la forma de les roques que recobreixen.
Sertella septentrionalis
Nom com: Encaix de Nept
s una colnia de creixement verti-
cal amb aspecte de punta lobulada
i sinuosa, de coloraci roscia amb
tonalitats ms clares. Es troba en fons
del precoralligen i coralligen dai-
ges netes i zones ombrvoles. No s
estrany observar-la entre els rizomes
de Posidonia oceanica.
Myriapora truncata
Nom com: Fals corall
s una colnia robusta de ramicaci
irregular arbustiva i distribuci verti-
cal. La superfcie dels braos s llisa
amb porus on es desenvolupen els
individus allats o zoides. Els extrems
apicals de les branques semblen
tallats, don prov el seu nom de
truncata. Lestructura calcria s
de color ataronjat, per perd el color
quan els zoides moren. Viuen en parets
i zones fosques de fons precoralligens
i coralligens.
20
Filum Echiurida
EQUINODERMES
(cos dividit en 5 parts o mltiples de cinc) i un mateix tipus destat larval.
Les cinc classes de equinoderms sn: les garotes (equinoideus), les estrelles
(asteroideus), les falses estrelles o oures (ouroideus), els cogombres de
mar (holoturoideus) i els lliris de mar (crinoideus).
Antedon mediterranea
Nom com: Ballarines del mar
De cos delicat i trencads, t deu
braos ns (mantenint la simetria
pentaradial caracterstica del grup)
i una gran variabilitat cromtica, ja
que es poden observar animals grocs,
vermells, marrons, jaspiats... Viuen
xos a altres organismes com gorg-
nies, algues (Codium...), entre rizomes de Posidnia i en zones on existeixi un
moderat i constant moviment de les aiges.
Asterina gibbosa
Nom com: Estrella capit
T un cos pentagonal amb braos curts
i pot mesurar ns a 7 cm de dimetre.
Presenta una gran varietat de colora-
ci, que va des del rosa a oliva-verds.
La cara inferior t unes plaques imbri-
cades que duen petites espines reuni-
des en grups de dos o tres. Est observada i descrita des dels 0 metres ns
els 130 metres de profunditat. Apareix sota les pedres, entre els rizomes de
les praderies de fanergames, en esquerdes i forats de fons rocosos. s un
animal que evita la llum; el seu hbitat ideal sn els llocs on la presncia de
la llum s ms baixa o inexistent. Salimenta de petits invertebrats (bivalves,
esponges, ascidis...).
Echinaster sepositus
Nom com: Estrella roja
Estrella que per la seva grandria (ns
a 30 cm de dimetre), pel seu intens
color vermell i el seu hbitat, s
lespcie daquest grup ms visible i
cridanera. s un animal que salimenta
desponges i s com trobar-la des de
fons ben illuminats de poca profundi-
tat ns a fons coralligens.
21
Filum Echinodermata
Ophiotrix fragilis
Nom com: Estrella despines nes
El cos t forma estrellada. Consta dun
disc central, aplanat, arrodonit o lobu-
lat del que parteixen 5 braos das-
pecte delicat i espins. Viu en tot tipus
de fons i dhbitats. Fuig de la llum
(acusat fototropisme negatiu), per aix
incrementen la seva activitat per la
nit. Poden ser gregries o solitries. Es
troben en grans grups sota les pedres.
Soles es veuen en esquerdes protegi-
des, sota frondes dalgues, entre els
rizomes de Posidnia, en cavitats for-
mades per les esponges incrustants...
Salimenten de petits crustacis, cucs...
i de detritus triturats.
Arbacia lixula
Nom com: Garota negra
Garota de grandria mitja i de color
negre amb espines robustes i agudes.
Salimenta dalgues calcries, espe-
cialment del gnere Lithophyllum
incrustans, per aix el seu hbitat
ideal s linfralitoral superior, a partir
dun metre de profunditat, sobre fons
rocosos de suau inclinaci, resistint els
intensos moviments del mar i les altes
intensitats lumniques.
Holothuria tubulosa
Nom com: Cogombre de mar
Sn animals de cos allargat i cilndric,
obrint-se la boca pel seu extrem ante-
rior i lanus per la posterior. La super-
fcie acostuma a estar recoberta per
tubercles espinosos. Viuen en subs-
trats sorrencs i fangosos, tamb entre
les frondes de Posidonia oceanica. Pot
arribar ns als 30 cm de longitud i
els 6 cm de dimetre, i sn de color
marr .
22
Filum Chordata
Cordats
Els cordats sn un dels grups amb ms xit dadaptaci al medi natural. Les
seves formes marines estan representades pels Tunicats (Ascidis,...) i els Ver-
tebrats (peixos, cetacis,...). Es caracteritzen per tenir en el perode embri-
onari una mateixa estructura de suport o notocordi. Dintre dels tunicats els
ms representatius sn les ascdies.
ASCIDIS
Estan emparentades amb els cordats o animals superiors per les seves formes
larvals. Sn animals amb formes adultes sedentries, que poden ser indi-
viduals o colonials. Tenen forma de tnica o de sac amb dos oricis (un de
sortida i un altre dentrada) per on circulen corrents daigua que transporten
laliment i oxigen necessari per viure.
Halocynthia papillosa
Nom com: Ascidi vermell
De color vermell, pot arribar ns als 15 cm. Te
una forma globosa amb dos aparents sifons pels
que fa circular laigua que proporciona aliment i
oxigen a lanimal. Viuen xos al substrat, i quan
ens apropem i nota la nostra presncia acostuma
a realitzar una lleugera contracci de la seva
musculatura i sencongeix. Es troba en fons foscos
amb aiges netes, des dels 10 ns als 50 metres de
profunditat.
Clavelina lepadiformis
Forma colnies denses dindividus independents
units entre si per les ramicacions soterrades. Pre-
senta un color de transparent a blanquins transl-
cid, en el qual poden observar-se els rgans interns
i el cam que realitza laliment recollit en el mucus
alimentari. Est formada per una tnica consistent
i gelatinosa. Aquesta espcie s prpia del fons de
linfralitoral rocs de zones fotles, resistint b
un moderat o intens moviment dels corrents.
Diplosoma spongiforme
Forma colnies incrustants de grand-
ria variable i sense una forma denida.
Sadapta al substrat sobre el qual
es desenvolupa, arribant a recobrir
importants extensions. De coloraci
grisa, sobserven clarament els sifons
dentrada i sortida per la concentraci
dun pigment blanc al voltant dels ori-
cis. T consistncia gelatinosa i tacte llis. Es desenvolupen en la zones de
linfralitoral i circalitoral de fons rocosos.
23
 Filum Chordata Filum Chordata

PEIXOS Anthias anthias

Nom com: Forcadella de tres cues
Els peixos estan integrats per animals de sang freda, respiraci primriament Peix de petita grandria que presenta
branquial i hbitat aqutic. Sn sempre animals mandbulats. S han adaptat un cos comprimit i on ressalten uns
amb xit a totes les comunitats marines (bentniques i pelgiques), i des grans ulls. Totes les aletes del cos,
dels fons rocosos als fons de sorra. Poblen tots els mars del mn a qualsevol excepte les pectorals, sn molt llar-
latitud. s el grup de vertebrats ms nombrs. gues comparades amb la longitud del
cos. Laleta dorsal t un tercer radi
Parablennius gattorugine espins ms gran que la resta, i les
aletes ventrals sn molt allargades en
Nom com: Bavosa grisa les femelles. Sn de color rosa ataron-
jat i posseeixen tres bandes grogues
s el blnid de major grandria en el
divergents. Sn peixos especcs de
Mediterrani, ja que pot arribar ns
fons coralligens, tot i que tamb sob-
els 30 cm de longitud. El cap presenta
serven a coves i forats grans. Salimen-
dos tentacles situats per sobre dels
ten de petits peixos, petits crustacis i
ulls, amb nombroses ramicacions a
de zooplncton.
partir dun eix central. Laleta dorsal
t una alada similar excepte una lleu
depressi entre ambdues parts. La coloraci pot anar dun marr fosc a un Diplodus vulgaris
gris verds. Presenta set franges laterals ms obscures que continuen en
Nom com: Variada
laleta dorsal. Acostuma a viure des dun metre ns als 30 metres de profun-
ditat. s molt territorial i solitari. Salimenta de cucs, molluscs i erions. Peix de cos oval, aplanat pels costats,
que pot arribar ns als 45 cm de lon-
Parablennius pilicornis gitud. Sn de color gris platejat amb
una banda negra per darrere del cap
Nom com: Bavosa de plomall i a la base de la cua. Sn caracters-
tiques les nes bandes longitudinals
Petit blnid que presenta damunt del cap dos
que apareixen a cada costat. Viuen en fons sorrencs, rocosos i praderies de
tentacles lamentosos curts i ramicats. Laleta
fanergames marines. s una espcie gregria que pot arribar a formar grans
dorsal presenta una altura constant. T una gran
grups. Salimenta de crustacis, molluscs i cucs.
varietat de colors que van des de formes fosques
a individus de jaspiats vermellosos, verdosos i gro-
guencs segons el sexe. Els mascles sn negres i les Diplodus sargus sargus
femelles poden presentar-se amb un color groc viu
Nom com: Sarg
uniforme. Salimenten danimals bentnics com
crancs, molluscs i cucs. De cos comprimit, presenta un perl
convex. La boca est armada de dents
Tripterygion delaisi xanthosoma incisives en ambdues mandbules. El
color del cos s gris platejat. El morro
Nom com: Bavosa groga i lespai ocular sn de color fosc. En
el cos hi ha nou bandes fosques i
Petit blnid de cos allargat que pre-
pllides, ms o menys evidents, que
senta un morro agut. Els mascles en
es presenten de forma alterna. Les
poca de zel presenten, al llarg de tot
parts de la cua ms allunyades del cos,
el seu cos, una coloraci groga intensa
laleta anal i la dorsal sn ms fosques,
que contrasta amb el negre del cap. La
i t una taca negra en la intersecci de
vora exterior de les dues aletes dorsals
laleta pectoral. s un peix litoral que
s de color blau. Quan no estan en poca de zel, el color va dun gris a un
viu entre 1 i 50 metres de profunditat.
marr , variant dacord amb el substrat sobre el qual viuen. Els agrada viure
La quantitat dindividus decreix amb
en zones de poca llum des dels 3 o 4 metres ns els 40 metres de profunditat.
la profunditat. Es mou en grups per
Salimenten de petits cargols, cucs, oures i crustacis.
fons rocosos. Salimenta de bivalves,
algues, erions i cucs.

24 25
 Filum Chordata
Mullus surmuletus
Nom com: Moll de roca
s un peix de cos allargat i comprimit
lateralment. Sn una caracterstica
nica les dues barbes blanques (bigotis)
sota la boca, les quals es troben cober-
tes de porus sensorials i que susen en
la recerca daliment. Posseeix dues
aletes dorsals separades i ben distanciades. Presenten una coloraci roscia
amb bandes longitudinals vermelles, grogues i ataronjades. Viuen sobre fons
de roca, en fons tous i en les praderies de fanergames. Salimenten de petits
animals que troben removent el sediment amb les barbes sensorials.
Chromis chromis
Nom com: Castanyoleta
Petita espcie de cos oval i curt que
pot arribar a mesurar 15 cm de llar-
gria. Presenta una coloraci castany
fosc als ancs i el ventre s una mica
ms clara. Els juvenils presenten un
electritzant color blau brillant, for-
mant petits bancs en forats i esquerdes de les roques. Les femelles posen
la posta en solcs i entrants de les roques, i sn els mascles els que defensen
la posta. s una espcie que viu entre dues aiges, prop del fons rocs i de
les praderies de fanergames. Com s una espcie gregria es pot trobar en
grans bancs. Salimenta de plncton i de cries de peixos. Quan ataca una
presa realitza sobtats salts cap en davant per capturar-les.
Epinephelus marginatus
Nom com: Mero
s el rei dels peixos de les nostres
costes. s daspecte robust i masss.
T un cap, boca i ulls grans. Pot arribar
ns a 1,4 metres de llarg i a pesar 50
kg. La coloraci bsica s marr fosc
amb taques blanques distribudes de
forma irregular per tot el cos. El ventre s lleugerament blanquins o gro-
guenc. Poden variar la coloraci segons si estan nedant o si estan sobre el fons
rocs. En lpoca reproductiva el ventre s ms blanquins. s un peix tpic
de fons rocosos que pot viure des de la superfcie ns a grans profunditats. El
seu aliment principal sn els pops i els calamars, encara que tamb caa de
forma activa peixos i crustacis. s una espcie hermafrodita, que arriba a la
maduresa sexual als 5 anys, sent primer femelles, i que es converteixen en
mascles a partir dels 10 anys.
26
Filum Chordata
Serranus scriba
Nom com: Vaca serrana
T un cos allargat per bombat, amb
un cap allargat i una cua arrodonida.
De bella coloraci, es distingeix per
tenir de cinc a set ratlles de color
marr fosc que ressalten sobre el color
rosat i marr pllid del cos. A ms a
ms, sobserva una gran taca en el ventre, la qual s fa ms gran amb ledat.
El cap presenta un bell laberint de nes lnies de color blau. Li agrada viure
en les praderies de Posidonia oceanica i en els fons rocosos del precoralligen
i coralligen. s una espcie solitria i agressiva que defensa activament el
seu territori. s un depredador actiu que salimenta de crustacis, cucs i petits
peixos.
Hippocampus hippocampus
Nom com: Cavallet de mar
Espcie daspecte frgil i inconfusible
per la seva semblana amb els cavalls
dels escacs. La cua s prnsil ms o
menys enrotllada. Presenta una colo-
raci marr verdosa amb diferents
tonalitats dacord amb lhbitat en
qu viuen. El cos est recobert de plaques ssies. Laleta dorsal t forma
de ventall. Es pot observar en fons de sorra o detrtics i en les praderies de
Posidonia oceanica. Senrotllen per la cua a qualsevol resta xa que troben
en els fons sorrencs o a les fulles de la Posidnia, camuant-se amb el subs-
trat. Es recomana no agafar-los ni tocar-los ja que deixen de reproduir-se si
sn molestats.
Zeus faber
Nom com: Gall
s un peix de gran tamany i de formes
espectaculars. Amb un cos alt i aplanat
dorsalment, t una forma ovalada que
no permet confusi per la taca negra
i rodona present als ancs. Tenen a
les aletes dorsals 9 o 10 llargs radis
i membranes. Presenta una coloraci
verda grisenca. Encara que s una
espcie pelgica, es pot observar en
fons rocosos de poca profunditat (de
10 a 15 metres). Neda amb rapidesa
i persegueix activament els bancs
darengades i sardines. Sapropen len-
tament a les seves preses i de forma
sobtada es llencen sobre elles, obrint
la boca i absorbint-les.
27
 Filum Chordata
Muraena helena
Nom com: Morena
La forma del cos s cilndrica i allargada, i pot arri-
bar ns a un metre i mig de longitud. Presenta una
coloraci jaspiada de fons marr, amb nombroses
taques grogues o blanquinoses. T una pell sense
escates i dura. s un peix molt territorial que viu
en forats i esquerdes de linfralitoral i circalitoral.
Salimenta activament de peixos i crustacis. De
costums nocturns, surt de casa de nit. T mala
fama per la seva agressivitat, ms subjectiva que
real, per la seva actitud defensiva de la seva llar.
Conger conger
Nom com: Congre
La forma del cos s allargada i ciln-
drica, ms deprimida en la part ante-
rior i ms comprimida en la posterior.
Pot arribar ns a 3 metres de longitud.
Presenta una pell sense escates per
protegida amb una mucosa. Presenta
una coloraci grisa platejada per amb zones blanquinoses en el ventre. T
el mateix hbitat que les morenes en tot tipus de fons, podent-se observar en
un mateix forat congres i morenes junts. s un actiu caador daltres peixos,
crustacis i molluscs.
Lophius piscatorius
Nom com: Rap
Espcie espectacular que presenta un
cap aixafat en relaci a la resta del
cos i que pot arribar ns a un metre i
mig de longitud. T un color marr en
el dors i ms clar en la zona ventral.
T una pell sense escates per ben
recoberta per mucus. Sn caracterstiques les seves aletes dorsals on els
primers radis estan separats entre si, formant un rgan allargat que agita
constantment per atreure les seves preses. s una espcie bentnica que sol
observar-se a la primavera en fons detrtics i de sorra, al peu de fons rocosos
a partir dels 10 metres de profunditat. Es mou amb lentitud, i caa a laguait,
intentant camuar-se amb el fons per a capturar petits peixos i crustacis que
atreu amb els moviments dels radis modicats de laleta dorsal.
28
Filum Chordata
Scorpaena scrofa
Nom com: Escrpora barbuda
De cos fort i un cap volumins, gran,
ampla i recobert despines aquest peix
pot arribar a mesurar ns a 50 cm de
longitud. Presenta nombrosos lbuls
en el ment. Presenta una coloraci
de marr vermellosa a vermell amb
jaspiats clars i foscos. T apndixs drmics ben desenvolupats. Lopercle
t dos fortes espines. Viu sobre fons rocosos i detrtics. Les tres primeres
espines de laleta dorsal sn verinoses i sn un instrument de defensa passiu.
Les escrpores no ataquen, es camuen al substrat i no es mouen ns lltim
moment al sentir-se amenaades. s una espcie sedentria i solitria que
salimenta de crustacis i petits peixos.
Coris julis
Nom com: Donzella, jlia, senyoreta
Peix molt com en les nostres costes,
de cos allargat i prim que pot arribar
a mesurar ns a 25 cm. Presenta una
coloraci diferent dacord amb el
sexe. Les femelles tenen una coloraci
marr ataronjada. La meitat inferior i
el ventre sn blancs. Lopercle t una petita taca blau a la vora posterior. Els
mascles presenten una coloraci gris blavosa en el dors, i una banda longitu-
dinal en zig-zag de color taronja, gaireb sempre amb una vora blava verdosa.
Els primers radis de laleta dorsal presenten una taca taronja, blanca i negra.
s una espcie que viu en grup i que a lo llarg de la seva vida passa de ser
femella a ser mascle (espcie hermafrodita). Salimenta de cargols, crustacis
i, sobretot, de cucs. Es troba en fons rocosos, praderies de fanergames i en
els fons sorrencs prxims a les roques i als alguers.
29
 Comportament
Pautes de comportament al medi mar
Quan realitzem activitats a la natura
interactuem amb ella, per aquest
motiu, la nostra actitud durant les
immersions ha de ser de respecte
envers al medi mar.
La FECDAS en la formaci tcnica
dels cabussadors i apnestes de tots
els nivells dona pautes de comporta-
ment correcte de ls del medi.
Una educaci ambiental s bsica
per facilitar una millor conservaci
dels ecosistemes marins. s per aix
que no hem doblidar aquestes peti-
tes pautes de comportament basades
en la tcnica, la prctica i el sentit
com.
Divulga i practica activament aquests
consells bsics per desenvolupar
immersions responsables:
- No malmetre el fons mar.
Hem de procurar assolir una
otabilitat neutra, entre dos
aiges, evitant laleteig que
pot arribar a danyar la frgil
ora i fauna submarina.
- No tocar els organismes
subaqutics. Hem devitar
tocar els organismes que
trobem ja que poden ser
frgils, delicats i trencadissos
(coralls, espirgrafs, posid-
nia).
- Evitar moure pedres del
fons. Sota les pedres es
desenvolupa la vida de molts
animals i si les movem podem
modicar el seu hbitat.
Aprofundint en el coneixement de la vida marina,
realitzarem immersions en equilibri amb
la natura i gaudirem de
laventura dobservar,
estimar i respectar
30
- No donar de menjar els
peixos. Hem devitar afectar
el comportament i la dieta
dels animals.
- No extreure organismes
del fons mar. Recordem que
la prctica de submarinisme
esportiu amb escafandre au-
tnoma no permet extreure
res del fons del mar.
En cas de la pesca submarina
recreativa en apnea sha de
complir la normativa vigent.
- No embrutar el mar. Totes
les deixalles han danar al
seu lloc: cendrers, papereres,
escombraries, etc. Recordem
que no hem dembrutar el
medi ambient i, en el nostre
cas concret, el mar.
- Evitar fondejar malmetent
el fons mar. No fondejar on
les comunitats submarines
(praderies de Posidonia ocea-
nica, colnies de gorgnies)
es puguin veure afectades. La
millor soluci s la utilitzaci
de les boies damarratge.
- Respectar el fons mar.
Participar de forma activa en
la conservaci del patrimoni
natural donant exemple dun
bon s de la natura.
Bibliografia
Aquesta guia diniciaci ha recollit informaci de diverses publicacions, les
quals poden ser dutilitat pels submarinistes i apnestes.
Calvn Calvo, J.C., 1995
El ecosistema marino Mediterrneo. Gua de su ora y fauna.
Editat per J. C. Calvn Calvo, Murcia
Campbell, A.C., 1984
Gua de la ora y fauna del mar Mediterrneo
Omega, Barcelona
Corbera , Jordi, i altres, 1996
Peces de mar de la Pennsula Ibrica
Planeta, Barcelona
Garca Raso J.E., Luque A.A., i altres, 1992
Fauna y ora marinas del Parque Natural de Cabo de Gata-Nijar.
Junta de Andalucia, Madrid
Nadal i Forti, J., 1994
Catleg dels peixos de la Mediterrnia
Anphos Edicions S.C., Empuriabrava
Ocaa Martn, A i altres, 1999
Gua submarina de invertebrados no artrpodos
Universidad de Granada, Granada
Riedl, R, 1986
Fauna y ora del Mar Mediterrneo.
Omega, Barcelona
Edita: 2009 FECDAS
Departament de Biologia i Medi Ambient
Text: Guillermo lvarez, Raquel Gonzlez
Assessorament cientic: Llus Mercader i Concepci Rodrguez
Fotograes: Arxiu FECDAS, Carles Fabrellas, Jordi Prez, Jaume Minguell,
Guillermo lvarez, Andrs Snchez, Josep Llus Aymarich,
Josep Farr, Manel Laguna, Jordi Snchez, Csar Bodi,
Francesc Fontanals, David Antoja, Marc Gimnez,
Raimundo Fernndez, Daniel Espinach, Juan Galamba,
Dani Rico, Jos Mara Campos
Disseny Grc: Ferran Mancho
Impressi: -
31