01 Produccio Biogas

Producci
de biogs
per codigesti
anaerbia
Collecci Quadern Prctic
Nmero 1
Producci
de biogs
per codigesti
anaerbia
Nmero 1
Producci
de biogs
per codigesti
anaerbia
Nmero 1
Institut Catal dEnergia
www.icaen.net
Generalitat de Catalunya
Edici: Juliol 2008
Disseny de colleci: Oxigen, comunicaci grfica
Maquetaci: Oxigen, comunicaci grfica
www.oxigen.es
Impressi: Estudi6
Dipsit Legal: B-29.655-2008
Contingut tcnic a cura de:

Xavier Flotats. GIRO Centre Tecnolgic
Laia Sarquella. ICAEN
ndex
Prleg 13
Presentaci 15
1. Introducci 17
1.1. El procs de digesti anaerbia 17
1.2. Aprofitament del biogs 18
1.3. A quins materials es pot aplicar 19
1.4. Avantatges i inconvenients 20
1.5. El procs en el marc de la gesti dels residus i de lenergia 21
2. Descripci del procs de digesti anaerbia 22

2.1. Dinmica del procs 22
2.2. Transformaci de la matria orgnica en met 24
2.3. Parmetres ambientals 25
2.4. Parmetres de funcionament 27
3. Descripci dinstallacions 29
3.1. Digestor 29
3.2. Dipsits dentrada i sortida 30
3.3. Gasmetre 31
3.4. Tractament del gas 31
3.5. Vlvula de seguretat i torxa 33
3.6. s energtic del biogs: caldera o cogeneraci 34

4. Aplicaci a dejeccions ramaderes 35
4.1. Aplicaci a purins de porc 35
4.2. Aplicaci a purins de bestiar bov i vaqu 36
4.3. Aplicaci a gallinassa daviram 36
5. Aplicaci a altres residus orgnics 37
6. La codigesti anaerbia 38
7. El potencial energtic dels residus per digesti anaerbia 40
7.1. El biogs a Europa i a lEstat Espanyol 40
7.2. Altres usos energtics 42
7.3. Normativa legal de referncia 43
7.3.1. Marc normatiu a la Uni Europea 43
7.3.2. Marc normatiu a lEstat Espanyol 44
Sistema de primes a la producci elctrica
7.3.3. Trmits administratius per a produir 45
energia en Rgim especial
8. Anlisi econmica dinstallacions 46

8.1. Dimensionat 46
8.2. Avaluaci econmica 51
8.2.1. Costos dinversi 51
8.2.2. Costos de manteniment i funcionament 51
8.2.3. Ingressos 52
8.2.4. Estimaci dndex econmics 52
9. Consultes recomanades 55
Prleg
El model de desenvolupament que predomina en la nostra societat, basat en un con-

sum cada vegada ms intensiu de recursos naturals i denergia no pot perdurar in-
definidament, ja que aquests recursos provenen, majoritriament, de fonts dorigen
fssil i, per tant, ha calgut que transcorreguessin milions danys abans no shagin
format. En aquest context, laposta per les energies renovables t un carcter estrat-
gic de futur; sn netes, es restitueixen gratutament, representen el recurs energtic
autcton ms important de Catalunya i poden ser part de la soluci al problema
energtic a llarg termini.
Dacord amb els eixos de la poltica energtica catalana, la Generalitat de Cata-
lunya ha elaborat el Pla de lenergia de Catalunya 2006-2015 i un dels seus mbits
principals s el Pla denergies renovables, que proposa desenvolupar laprofitament
de les energies renovables considerant-ne el potencial tcnic i econmic. Ara b, no
totes les energies renovables es troben en el mateix punt devoluci i, entre elles,
laprofitament energtic del biogs representa una tecnologia que actualment est
preparada per comenar a penetrar en el mercat.
Les plantes de biogs permeten aprofitar el potencial agronmic i energtic de les
dejeccions ramaderes, ja que representen un bon substrat per al procs de la digesti
anaerbia. Aix mateix, lobtenci del biogs s sensible a la composici dels mate-
rials sotmesos a aquest procs, de manera que, barrejant substncies de diferents
orgens i composicions, es pot buscar el millor rendiment en la producci de biogs.
Aquesta tipologia dinstallacions aporten un balan energtic positiu, permeten es-
talviar en consum de combustibles fssils i redueixen els efectes de les emissions de
dixid de carboni i met. Raons de pes i en plena actualitat que confereixen al biogs
una aportaci positiva a les energies renovables.
En la lnia dimpulsar installacions de digesti anaerbia de purins i aprofita-
ment energtic del biogs, es presenta aquesta nova publicaci, la qual esperem que
ajudi a popularitzar el procs de producci de biogs per codigesti anaerbia, avan-
ant en la millora i optimitzaci del procs i de la generaci denergia.
12/13 Producci de biogs per codigesti anaerbia

Presentaci
A un prof li pot semblar art de mgia que a partir dun material orgnic com les
dejeccions ramaderes o els residus orgnics dorigen divers, es pugui produir un gas
combustible amb capacitat de reduir consums de gasoil per calefacci, produir elec-
tricitat o es pugui fer servir com a carburant per a vehicles, i pot fer que sarribi a
sentir meravellat pel tema com tamb que mantingui una posici dincredulitat.
El procs pel qual es produeix aquest gas, el biogs, no s mgic. s un procs
natural ben conegut, en el qual intervenen microorganismes despcies diferents, a
vegades competint i, sovint, cooperant, per transformar la matria orgnica en gasos
i en compostos inorgnics. La dinmica daquestes transformacions s explicable i
controlable i, per tant, es poden construir installacions i fer-les funcionar amb xit,
contribuint positivament al balan energtic del pas. El fet de posar a labast de
tothom el coneixement que es t del sistema ha de servir per popularitzar aquesta
tecnologia que, en altres pasos, ja dna resultats energtics apreciables i que contri-
bueix a la gesti dels residus orgnics.
Aquest document pretn ser una guia simple sobre el procs de digesti anaer-
bia i sobre les possibilitats que t, detallant els punts ms destacats daquest tracta-
ment i donant una visi prctica per a la implantaci i el funcionament duna planta
daprofitament energtic de biogs a partir del tractament conjunt de purins i resi-
dus o de subproductes orgnics.
Lobjectiu s proporcionar les eines destudi i reflexi per poder avaluar els rendi-
ments i leficcia del procs des duna perspectiva realista. Tot plegat ha daportar les
idees bsiques als tcnics i ramaders que hagin dinterpretar les ofertes que puguin
rebre i hagin de dur a terme lexplotaci duna planta daquestes caracterstiques,
fent-los arribar el coneixement del procs de la digesti anaerbia duna manera
prctica i entenedora.
Desprs dun captol introductori, en el captol 2 es descriu el procs de digesti
anaerbia i els factors o parmetres a controlar per fer funcionar les installacions.
En el captol 3 es descriuen aquestes installacions. En els captols 4 i 5 sespecifi-
quen les produccions de biogs tpiques de diferents tipus de residus o subproductes,
mentre que en el captol 6 sintrodueix el concepte de codigesti anaerbia daquests
subproductes per tal de millorar la producci i leficincia, tant energtica com eco-
nmica. En el captol 7 es descriu el context europeu, espanyol i catal del biogs, aix
com la poltica de primes a la producci denergia elctrica a partir daquest gas. En el
captol 8 es realitza una anlisi econmica de tres installacions teriques tipus, per
tal que serveixin dexemples danlisi i reflexi. Finalment, en el captol 9 sindiquen
algunes fonts de consulta daccs fcil.

1. Introducci
1.1. El procs de digesti anaerbia
La digesti anaerbia, tamb coneguda com biometanitzaci o producci de biogs,

s un procs biolgic que t lloc de forma natural en el medi ambient, per exemple,
al fons de les llacunes i dels aiguamolls, als camps darrs i en el sistema digestiu dels
remugants. Parlem de digesti ats que, tal com passa a lestmac dels animals, els
materials orgnics (o aliments) es degraden i se nobt un residu orgnic i energia.
La tecnologia de la digesti anaerbia, doncs, es basa en imitar la natura i reproduir
aquest procs en digestors a escala industrial (Figura 1.1.).
Aquesta digesti s anaerbia perqu noms t lloc quan no hi ha oxigen (con-
dicions anaerbies). Si hi hagus oxigen (condicions aerbies) tindria lloc un procs
biolgic de tipus aerobi, com la digesti aerbia o el compostatge. En tots dos casos
sobt un residu orgnic que ja est fora degradat (o estabilitzat) i, per tant, es pot
utilitzar com a fertilitzant o esmena orgnica per al sl. Sobretot si desprs de la de-
gradaci de la matria orgnica es deixa madurar en piles, de la mateixa manera com
sha fet tradicionalment als femers.
Pel que fa a lenergia, sobt en forma de gas combustible (com ho sn el gas natu-
ral o el but que utilitzem a les nostres llars). Aquest gas rep el nom de biogs pel fet
que es produeix mitjanant un procs biolgic. s ric en met (60-70% CH4) i dixid
de carboni (30-40% CO2). El met s el principal constituent del gas natural. Per
tant, lenergia que contenen 10 m3 de biogs equival a 6-7 m3 de gas natural. Daqu
sorgeix linters principal de la digesti anaerbia respecte daltres alternatives de
tractament de residus orgnics.
Figura 1.1. La digesti

anaerbia com a procs
natural i la seva aplicaci
industrial.
Fermentaci entrica Biogs
Digestor
CH4 anaerobi
Alimentaci Bacteris

1.2. Aprofitament del biogs
El biogs es pot aprofitar de diverses maneres, amb lobjectiu de generar:

1. Energia trmica (calor).
2. Energia trmica i elctrica mitjanant la tecnologia de cogeneraci.
La primera opci s la ms senzilla i econmica, i consisteix en cremar-lo directa-
ment, per exemple, en una caldera de calefacci o en uns fogons de cuina, en funci
de les necessitats o requisits de cada indret.
Per si es produeix en prou quantitat, es pot cremar en turbines o en motors de
cogeneraci (Figura 1.2.), que permeten produir electricitat i obtenir, alhora, aigua
calenta. Aquesta aigua es pot utilitzar per a cobrir necessitats de calefacci de la
installaci, tant del propi digestor com de les naus de producci, etc. I lelectricitat,
tant es pot fer servir per al consum propi com vendre-la a la xarxa, obtenint una
font externa addicional dingressos. Com que la cogeneraci noms s rendible quan
les produccions sn prou elevades, si lobjectiu principal s produir electricitat, s
convenient realitzar la digesti anaerbia en condicions ptimes per maximitzar la
producci de biogs.
Figura 1.2. Esquema

duna installaci tipus
de digesti anaerbia E. elctrica
amb aprofitament del
biogs en un motor de Motor
cogeneraci, generant E. trmica
electricitat i calor. Gasmetre
Biogs (CH4+CO2)
Agitador
Substrats
Residus
Dipsit efluent-
desgasificador
Digestor
Efluent
Bescanviador
de calor
1.3. A quins materials es pot aplicar
En principi, es pot tractar qualsevol material orgnic fcilment biodegradable en di-

gestors anaerobis. En general, es parla del tractament de residus orgnics, per, en
tant que es poden aprofitar com a matria primera per a dur a terme altres proces-
sos, seria ms correcte anomenar-los subproductes orgnics. Els utilitzats ms m-
pliament depenen de les produccions majoritries a cada indret (Figura 1.3.). Varien
molt els de les zones urbanes, on predominen els residus municipals i els fangs de
depuradora, dels de les zones rurals de producci ramadera intensiva, on predomi-
nen els fems i/o purins.
Els diferents materials es poden tractar per separat o b conjuntament, barre-
jant-los. La digesti anaerbia duna barreja de materials (o substrats) sanomena
codigesti i dna millors resultats que la digesti per separat. Aix s aix perqu,
mesclant materials amb composicions diferents, el material resultant t una com-
posici ms equilibrada, per exemple, la barreja de purins (rics en nitrogen) amb
restes vegetals (riques en carboni). Aix safavoreix lactivitat dels microorganismes
que degraden la matria orgnica i, per tant, augmenta leficcia del procs. La seva
aplicaci pot tenir algunes dificultats ats que:
Involucra diferents generadors de residus.
En funci de les distncies de transport, els costos poden ser elevats. Si fos el
cas, caldria reduir els volums mitjanant pretractaments en origen.
La legislaci vigent podria resultar restrictiva.
Fems i purins
Residus orgnics municipals, principalment restes de menjar i de jardineria
Fangs de depuradora municipal o industrial. Ex: indstria cervesera o paperera.
Subproductes dindstries agroalimentries. Ex: conserveres o de sucs.
Barreges dels anteriors
Figura 1.3. Exemples de

residus o subproductes
orgnics susceptibles
de ser digerits: (a) fangs
de flotaci, (b) fems i
(c) fracci orgnica de
residus municipals.

1.4. Avantatges i inconvenients
La digesti anaerbia tendeix a ser descrita com una tecnologia complicada i cara,
sobretot en comparaci amb el compostatge. Per aix, tot sovint sha utilitzat noms
per al tractament defluents lquids (com les aiges residuals) o semilquids (com els
fangs de depuradora o els purins), els quals no es poden compostar directament sen-
se una deshidrataci prvia, mentre que amb els materials ms slids (com els fems
i els residus orgnics municipals) s que es pot fer.
La producci denergia renovable, per, cada cop ms imprescindible per a satis-
fer les necessitats energtiques del present i del futur, s un avantatge addicional
daquesta tecnologia. Per aix cada cop ms simplanten installacions dirigides, no
noms a tractar residus o subproductes orgnics, sin a produir i a rendibilitzar el
biogs.
Taula 1.1.
Els principals avan-
tatges i inconve- Avantatges Inconvenients
nients de la digesti
anaerbica Producci denergia renovable (biogs). Els costos dinversi poden ser ele-
Gesti individual o centralitzada de vats, en funci del sistema (volum del
residus orgnics. digestor, temperatura, etc.).
Produeix un material orgnic ms Els costos doperaci i manteniment
estable, que es pot reutilitzar i aplicar poden ser elevats, en funci del
al sl, sobretot desprs duna etapa de sistema (tipus doperaci, volum del
maduraci. digestor, temperatura, temps de trac-
Destrueix part dels patgens (en ms o tament, etc.).
menys grau en funci de la temperatura) Relaci inversa entre la despesa ener-
proporcionant una higienitzaci parcial. gtica (calefacci, agitaci) i el temps
Redueix les emissions de males olors. de tractament (volum necessari).
Redueix les emissions incontrolades El funcionament normal del procs
de gasos defecte dhivernacle. es pot destorbar per la presncia
Facilita possibles tractaments posteri- de compostos txics o inhibidors
ors, p.ex. assecatge trmic o stripping (amonac, antibitics, desinfectants,
damonac. metalls pesants, sulfurs, etc.).
No selimina nitrogen.
1.5. El procs en el marc de la gesti dels residus i de lenergia
En lactualitat, i des de les ltimes dcades, s ben palesa la necessitat de protegir el

medi ambient, tant des del punt de vista de lexplotaci dels recursos naturals com
de la contaminaci per emissions defluents gasosos i lquids i per la disposici de
residus slids. La legislaci s cada cop ms estricta en aquest sentit, i afecta tots
els sectors: municipal, industrial, ramader, de serveis, etc. A Catalunya, la gesti de
residus ve regulada per la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora dels residus, ac-
tualitzada per la Llei 15/2003, de 13 de juny. La jerarquia dopcions de gesti dels
residus prioritza la minimitzaci, seguida de la valoritzaci i una de les opcions s la
valoritzaci energtica.
Daltra banda, el Pla de lenergia de Catalunya 2006-2015 t lobjectiu dimpulsar
fortament les energies renovables i potenciar les tecnologies destalvi i deficincia
energtica. Lany 2006 la participaci de les energies renovables en el balan dener-
gia primria a Catalunya representava el 2,4%, distribudes segons mostra la Figura
1.4 (a), i aquesta xifra ha daugmentar fins al 9,5% lany 2015. Pel que fa al biogs,
lobjectiu s que proporcioni lany 2015 fins a 205,6 ktep, la qual cosa correspondria
a un augment del 404% respecte al 2006 (a la Figura 1.4 (b) es mostra levoluci del
seu consum). Es preveu una potncia elctrica installada en lmbit del biogs lany
2015 de 120,2 MW, un augment del 137% respecte al 2006.
Evoluci del consum Figura 1.4 (a). Distribuci

de Biogs de les energies renovables
a Catalunya lany 2006. Font:
250 ICAEN
ktep
Figura 1.4 (b). Evoluci del

2 3 4
consum de biogs a Catalunya.
200 5 Font: ICAEN
6
7 1. Residus renovables: 18,7%
1 2. Biomasa forestal i agraria: 14,7%
150 3. Biogs: 6,5%
4. Biocarburants: 6,0%
5. Elica: 4,3%
6. Solar: 1,9%
7. Hidrulica: 48,1%
100
50
0 2003 2004 2005 2006 2010 2015
Figura 1.4 (b) Figura 1.4 (a)

2. Descripci del procs
de digesti anaerbia
2.1. Dinmica del procs
La digesti anaerbia es caracteritza per lexistncia de vries fases diferenciades

en el procs de descomposici del material a digerir (substrat), i hi intervenen di-
verses poblacions de microorganismes (Figura 2.1.). La natura i composici qumica
del substrat condiciona la composici qualitativa de la poblaci bacteriana de cada
etapa, de manera que sestableix un equilibri, frgil o estable segons la composici i
operaci del sistema. Els equilibris qumics que sestableixen en el medi lquid i els
equilibris dalgunes espcies, com el CO2, entre el medi lquid i gass, tamb afecten
el desenvolupament del procs i el seu rendiment.
En les reaccions que tenen lloc salliberen compostos i energia que utilitzen els
microorganismes per a crixer. Els propis microorganismes fan possible aquestes re
accions, que utilitzen per al seu benefici (alimentaci i creixement). A diferncia dels
Fig. 2.1. Fases de la Bacteris hidroltics-acidognics Bacteris acetognics Bacteris metanognics

fermentaci anaerbia i hidrogenfils i acetoclctics
equilibris qumics ms
rellevants. Desintegraci i hidrlisi Acidognesi Acetognesi Metanognesi
Materials
Orgnics
Lpids cids grassos de Biogs

(greixos, cadena llarga (AGCL) H2
olis... ) Alcohols CO2 Met (CH4)
Glcids Sucres senzills (CO2)gas

(fibres, (monosacrids)
sucres, cid actic
midons... )
Protenes Aminocids
(carns, cid propinic
Bicarbonat
protenes, cid butric (CO2)liq +H2O
vegetals... ) HCO3- + H+
cid valric
Compostos Materials no biodegra- cids

inorgnics cids
dables. Inerts orgnics HAc ionitzats
Ac- + H+ Equilibris qumics
importants
Nitrogen (NH4+) Amonac
amoniacal (NH3+H+)
microorganismes aerobis, els anaerobis utilitzen poca energia de tota la que tenen a
labast; tenen una velocitat de creixement lenta i utilitzen poc material orgnic per a
construir la seva massa cellular. Aix t lavantatge de deixar molta energia disponi-
ble (en forma de met) i que els microorganismes representen un percentatge molt
petit de la matria orgnica residual que queda finalment desprs del procs. En el
cas de depuraci anaerbia daiges residuals significar que es produir poc fang,
que s el residu de les plantes depuradores.
Les reaccions anaerbies presenten el desavantatge de ser molt lentes en com-
paraci a les aerbies i, per tant, requereixen un temps de procs elevat i que els
digestors tinguin molt volum. Una manera de compensar-ho s tractar dobtenir una
concentraci alta de microorganismes per a poder aconseguir el mateix objectiu de
descomposici amb menys temps i volum.
Mentre que en les fases dhidrlisi-acidognesi, els microorganismes acostumen a
ser facultatius (tant poden estar en ambient aerobi com anaerobi), per a la fase meta-
nognica, els microorganismes sn anaerobis estrictes i amb taxes de creixement de
lordre de cinc vegades menors als acidognics. Aix significa que si els bacteris me-
tanognics tenen algun problema per a reproduir-se i consumir els cids per efecte
dalgun inhibidor o per manca de prou temps de procs, es produir una acumulaci
dcids, una baixada del pH i el procs saturar. Per assegurar un procs estable, cal
que el medi tingui prou alcalinitat. Lalcalinitat s una mesura de la capacitat tamp
i es podria considerar equivalent, en una primera aproximaci, a la concentraci de
bicarbonat en el medi.
La situaci anterior es pot produir en situacions de sobrecrrega i consisteix en
entrar al digestor ms matria orgnica de la que els microorganismes sn capaos
de consumir. Aquesta situaci equival a la que es produiria en el nostre cos desprs
de menjar ms del compte, amb sensaci dempatx i acidesa destmac. La soluci s
fer una mica de dieta (no carregar el digestor fins que no es recuperi) i prendre bi-
carbonat. En el cas del digestor, el bicarbonat s la forma majoritria en qu es troba
el CO2 dissolt en laigua a un pH neutre. Ats que en el procs de digesti anaerbia
es va produint CO2 (vegeu la Figura 2.1.), es mant un equilibri entre el que queda
dissolt i el que va marxant amb el biogs. En una situaci de sobrecrrega, amb pro-
ducci de ms cids dels que poden consumir el microorganismes, aquest equilibri es
trenca i comena a sortir ms CO2 en el biogs, baixant la concentraci de bicarbonat
i alhora el pH. Un augment del CO2 en el biogs indica que hi ha algun problema en
els equilibris que fan possible el procs.
Les situacions de desequilibri es poden donar en moments de canvis en lalimen-
taci, en la composici i/o el cabal. El principal moment de canvi s a linici del pro-
cs, a la posada en marxa, durant la qual cal treballar de forma lenta durant alguns
mesos, de manera que les diferents poblacions de microorganismes creixin fins a uns
valors de concentraci que adaptin la composici del residu a la velocitat amb qu
sha dalimentar. Quan es vol fer un canvi en el tipus dalimentaci (afegir un nou
residu, per exemple), sha de fer gradualment i no bruscament, per tal dajudar a
trobar aquest equilibri.

2.2. Transformaci de la matria orgnica en met
Les dues mesures principals de la matria orgnica que sutilitzen en digesti anaer-
bia sn el contingut en slids voltils (SV) i la demanda qumica doxigen (DQO).
Els slids voltils (SV)

Per mesurar els SV es procedeix de la manera segent:
1) Es desseca una mostra de residu en una estufa a 105C durant un temps m-
nim de 24 hores, fins que sobt un residu sec amb pes constant. Aquest residu s el
contingut en slids totals (ST) o matria seca (MS).
2) El residu sec anterior es porta a un forn i es calcina a una temperatura de
550C. La prdua de pes correspon als SV i el residu restant sn les cendres.
La mesura dels SV no t en compte els compostos orgnics solubles que es vo-
latilitzen a menys de 105 i que es perden durant la mesura dels ST. Tampoc t en
compte si la matria orgnica que estem mesurant t ms o menys capacitat per a
produir met.
La Demanda Qumica dOxigen (DQO)

La DQO indica la quantitat doxigen que es necessitaria per a oxidar completament
la matria orgnica a CO2, amonac i aigua, mitjanant un mtode qumic. Per a fer
aquesta mesura, sutilitza un compost qumic oxidant i cids per trencar lestructura
de les partcules orgniques del residu i aix es fa en un laboratori especialitzat.
Alguna dada de composici

Per exemple, uns purins de porc poden tenir un contingut de ST entre l1,4% i el
8%, un contingut de SV entre el 46% i el 76% dels ST (mitjana usual del 65%) i una
DQO entre 8 i 150 g O2/kg (amb mitjanes usuals entre 30 i 70 g O2/kg). Aquesta va-
riabilitat en les composicions s deguda a diferncies en lalimentaci, en ledat dels
animals i en els mtodes de maneig dels purins, depenent de cada granja.
La mesura que dna ms informaci del procs s la DQO. Durant el procs de

digesti anaerbia, moltes partcules es trenquen, es solubilitzen i els microorga
nismes les transformen en cids, en gasos i en nous microorganismes, amb la qual
cosa la concentraci en SV es modifica. En canvi, com que no sintrodueix oxigen en
el digestor, la DQO sha de mantenir, encara que amb formes diferents: tota la DQO
que entra ha de ser igual a tota la DQO que surt, ja sigui en forma de residu digerit
o en forma de gasos. Com que el CO2 que surt en el gas t una DQO nulla (s una
molcula oxidada), la DQO que falti en el digerit per a igualar a la dentrada estar en
forma de met (CH4, en el biogs). Com que 0,35 m3 de met en condicions normals
de pressi i temperatura (1 atmosfera i 0C de temperatura) necessiten 1 kg doxigen
per a cremar-lo (oxidar-lo), si es pot preveure o mesurar la DQO que seliminar del
residu en el procs (0,35 m3 de CH4/kg DQO eliminada), es t una relaci molt inte-
ressant per predir la quantitat de met que es pot produir dun residu.
Lassaig de biodegradabilitat
La DQO mxima dun residu que es pot transformar en met es determina mitjan-
ant un assaig de biodegradabilitat anaerbia. En aquest assaig es mescla el residu
amb un incul de bacteris en condicions ideals, en un medi anaerobi i a una tempe-
ratura constant, i es mesura la quantitat de met que es va produint en el temps,
fins al mxim possible. En un assaig de biodegradabilitat es dna el percentatge de
DQO inicial que es pot transformar, o la producci de met per cada kg de DQO del
residu (vegeu la Taula 2.1.), que presentar un valor mxim de 0,35. Aquest valor s
el mxim de producci possible i tan sols saconseguiria en un temps extremadament
alt, temps per al qual no acostuma a ser rendible treballar.
Leficincia del procs depn del fet que es mantingui un control dels parmetres
ambientals i operatius del procs.
2.3. Parmetres ambientals
Es consideren parmetres ambientals els parmetres sobre els quals usualment no

sactua directament i que depenen de les caracterstiques dels residus que es tracten i
del desenvolupament del procs. Per a mantenir un procs estable, cal assegurar que
aquests parmetres mantenen uns valors adequats.
Purins Gallin- Purins Terres Residus Fangs Residu Taula 2.1. Resultats
porc nassa bov filtrants escorxador depurci vegetal dassaigs de biodegradabi-
olis amb greixos de procs litat anaerbia per a alguns
industrial residus o subproductes
(producci de biogs
SV (g/kg) 33,9 200,8 90,2 323,2 239,2 100,8 352,3
suposant un contingut del
65% en CH4)
DQO (g/kg) 56,2 264,8 80,0 491,6 323,3 167,0 652,1
% biodegradabilitat 54,9 59,0 56,7 84,4 68,3 63,9 45,4
m3 CH4 /kg SV 0,347 0,272 0,196 0,449 0,319 0,373 0,293
m3 biogs/ton res. 18,1 84,1 27,2 223,3 117,6 57,8 158,9

pH i alcalinitat: el pH ptim es troba entorn de la neutralitat, entre 6,5 i 8. Com
sha dit abans, lalcalinitat ha de ser suficient per a mantenir la regulaci del pH.
Lalcalinitat de les dejeccions ramaderes s prou alta perqu aquest no sigui un pro-
blema per al procs i, a ms, pot ajudar quan es fan mescles amb residus amb baixa
alcalinitat, com els residus de processat de fruites i verdures.
Potencial redox: cal que sigui prou baix per poder assegurar el desenvolupament
de poblacions metanogniques estrictes, les quals necessiten que aquest potencial
sigui inferior a -300 mV. Per aix cal que el medi de digesti no tingui oxidants, com
loxigen (lliure daire), nitrats o sulfats.
Nutrients: la relaci ptima carboni/nitrogen (C/N) del material a digerir es tro-
ba entre 20 i 30, que s la relaci que els bacteris necessiten per a crixer. Els valors
inferiors impliquen un excs de nitrogen i possibles problemes dinhibici per amo-
nac; els valors superiors, fins a 70 per a residus amb alt contingut en carbohidrats, o
fins a 200 per a residus amb alt contingut en greixos, no creen problemes importants
atesa la baixa taxa de transformaci cellular dels microorganismes anaerobis. Una
forma dequilibrar aquesta relaci s mitjanant mescles de residus amb relacions
C/N diferents (codigesti). Veure taula 2.2.
Presncia de txics i inhibidors: la presncia de desinfectants en els fems o pu-
rins i, en menor mesura, dantibitics, pot provocar problemes en el desenvolupa-
ment dels microorganismes. Linhibidor ms important en les dejeccions s lamo-
nac, el qual augmenta a una concentraci determinada de nitrogen amoniacal a
mesura que puja el pH i la temperatura. No acostumen a produir-se problemes relle-
vants en concentracions de nitrogen amoniacal de menys de 3 g/l. Un dels problemes
per a fer possible la producci estable de biogs, tractant gallinassa, s lalt contingut
que t en nitrogen, que passa a amoniacal en el procs.
Tamb cal tenir en compte la concentraci de metalls pesants com el coure (Cu), la
qual pot presentar valors apreciables en dejeccions de porc dengreix. Shan mesurat
baixades a la meitat en lactivitat dels bacteris per concentracions de Cu de 200 mg/l.
El zinc (Zn) no presenta problemes a les concentracions tpiques de les dejeccions.
Subproducte Relaci C/N Taula 2.2. Relaci

Carboni/Nitrogen
Purins de porc 18-20 (C/N) per a alguns
subproductes
Purins de bestiar vaqu 15-24
Gallinassa 15
Residus escorxador 2-8
Residus de cuina 25
Residus de fruites 35
Fangs de depuraci 16
Peles de patata 25
Blat de moro, arrs, blat 60-90
2.4. Parmetres de funcionament
Temperatura: es pot fer la digesti anaerbia en tres rangs de temperatura: ambi-

ent (psicrfila), entorn de 35C (mesfila) o entorn de 55C (termfila). A mesura
que puja la temperatura, augmenta la velocitat del procs, per tamb sagreugen
els problemes de control i destabilitat (per exemple, ms problemes dinhibici per
amonac). s usual treballar en el rang mesfil, per si el nitrogen amoniacal no s
limitant, pot ser recomanable treballar en el rang termfil. En aquest rang es millora
la higienitzaci del residu.
Agitaci: en reactors on els bacteris es troben en suspensi cal mantenir un grau
dagitaci moderat, suficient per mantenir les partcules en suspensi, per no prou
violent com per trencar els agregats de bacteris. Lenergia de lagitaci ha destar
compresa entre 30 i 100 Wh/m3dia.
Temps de retenci: s el temps que el material a digerir es troba en procs. El
temps de retenci hidrulic (TRH) s el quocient entre el volum del digestor i el cabal
de tractament. Per exemple, si el volum s de 150 m3 i el cabal s de 10 m3/dia, el
temps de retenci hidrulic s de 15 dies. El temps de retenci cellular (TRC) s el
temps mitj en qu els microorganismes sn al reactor. En un reactor completament
mesclat, els dos temps coincideixen. Si el reactor t un sistema de retenci de slids,
el TRC s ms alt que el TRH i el TRH pot baixar per sota del valor del reactor com-
pletament mesclat per a una mateixa eficincia.
A la Figura 2.2. es mostren les evolucions de leficincia en eliminar matria org-
nica i produir biogs per metre cbic de reactor i dia, en funci del temps de retenci,
en un reactor de mescla completa. Cal notar que hi ha un temps mnim per sota del
qual no hi ha activitat i que en el cas de dejeccions ramaderes, el perode pot anar de
3 a 7 dies. A mesura que augmenta el temps de retenci, augmenta la taxa delimina-
ci de matria orgnica biodegradable, sent molt rpid el canvi amb temps baixos i
ms lent a mesura que es treballa amb temps alts de retenci. En canvi, la producci
volumtrica de biogs (m3 biogs/m3 reactordia) s molt alta amb temps baixos,
pujant fins a un mxim i baixant desprs per temps de retenci elevats.
Fig. 2.2. Dependncia de la

Eliminaci SV (%)
taxa deliminaci de matria
m3 biogs/m3 dia
orgnica biodegradable i de
100 2 la producci volumtrica
de biogs, del temps de
1,75 retenci hidrulic. Exemple:
80 per a un temps de retenci
1,5
hidrulic de 25 dies i una
1,25 concentraci de SV de 60 kg
60
SV/m3, leliminaci de SV
1 biodegradables s de lordre
40 del 75% i la producci de
0,75 biogs de lordre de 0,75 m3
0,5
biogs/m3dia.
20
0,25
0 0
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45
Temps de retenci (dies)

Fig. 2.3. Dependncia de
Eliminaci SV (%)
la producci especfica de
m3 biogs/m3 dia
biogs (m3 biogs/kg SVo)
de la velocitat de crrega
0,4 45 orgnica (VCO) i del temps
40 de retenci. Amb els ma-
teixos valors de lexemple
35
0,3 de la Figura 2.2., per un
30 temps de retenci de 25
dies, la VCO s de 2,4 kg
25 SVo/m3dia i la producci
0,2
20 especfica de biogs de 0,3
15
m3/kg SVo.
0,1 10
5
0
0 2 4 6 8 10 12 14 16 0
Temps de retenci (dies)
Velocitat de crrega orgnica (VCO): s la quantitat de matria orgnica que

sentra al digestor cada dia per metre cbic de reactor i es calcula com el quocient en-
tre la concentraci de SV a lentrada i el temps de retenci. Quan la crrega orgnica
s ms elevada, el temps de retenci s menor, de manera que la descomposici de la
matria orgnica va baixant. Sacostuma a treballar amb valors de la crrega orgnica
no superiors a 3,5 - 4 kg SV/m3dia. A la Figura 2.3. sindica la dependncia qualitati-
va entre la VCO, el TRH i la producci especfica de biogs.
Els valors exactes de producci de biogs, en funci del temps del TRH o de la
VCO, depenen de cada material orgnic (vegeu la Taula 2.1.), de la velocitat amb qu
cada component del residu es descompondr i del possible efecte dalgun inhibidor.
A efectes prctics
A efectes de primera valoraci, sense entrar en detalls tcnics ni fer encara assaigs
de biodegradabilitat, es poden estimar valors de producci del 6070% dels mxims
possibles indicats a la taula adjunta, per temps de retenci de lordre de 20-25 dies i
continguts de met en el biogs del 65-70%.
Cal veure que depenent de lestat de descomposici previ dun residu o de la com-
posici exacta que tingui, els valors daquesta taula baixaran, com es pot comprovar
en alguns assaigs de biodegradabilitat (vegeu la Taula 2.1.).
Origen de les (m3 CH4/kg SV)

dejeccions
Bov de carn 0,35
Vaqu de llet 0,20

Porc 0,45
Avcola 0,39
3. Descripci
dinstallacions
A la Fig. 3.1. es mostra lesquema general duna installaci tipus que est formada
per les unitats segents: el digestor, on es produeixen les reaccions de producci del
biogs, els dipsits dentrada de residus a digerir (influent) i de sortida de digerits
(efluent), el magatzem de biogs (gasmetre), la vlvula de seguretat, la unitat de
tractament del biogs per a depurar-lo, la unitat de transformaci energtica (cal
dera, cogenerador o altre equip) i la torxa demergncia per a la combusti del biogs
en moments en qu la seva producci excedeixi el consum energtic i no hi hagi prou
capacitat de magatzem. Hi ha tres circuits generals: el de matria orgnica, el de gas
i el de calefacci del digestor.
3.1. Digestor
El digestor s el cor de la installaci. Ha de ser un recipient estanc, amb un volum

ocupat per la massa en digesti que correspon al temps de retenci de disseny, i
un volum de cap, ocupat pel gas, suficient per acumular escumes que es produeixin
i perqu aquestes no passin al circuit de gas. El tipus de digestor ms utilitzat s
el de mescla completa, que consisteix en un reactor cilndric en el qual un sistema
dagitaci permet homogenetzar el material de digesti i evitar que els slids se se-
dimentin i sacumulin al fons. Si ho fessin, podria minvar el volum til de digesti i,
per tant, el temps efectiu de retenci. Malgrat un bon disseny, sovint no es pot evitar
lacumulaci de sorres i altres materials que sarrosseguen amb els residus a digerir.
Fig. 3.1. Esquema ge-
neral duna installaci
de digesti anaerbia
Gasmetre
Torxa
Vlvula
de seguretat
Filtre
tractament
del gas
Cogeneraci
o caldera Energia
Dipsit efluent elctrica
Dipsit Digestor
influent Sortida
digerit Energia
trmica
Purga digestor
Lnia calefacci digestor

Per aquest motiu, sempre sha de preveure un sistema de purga del fons del reactor,
amb extracci peridica (cada 6 o 12 mesos).
Lhomogenetzaci del reactor de mescla completa es pot realitzar amb un agita-
dor mecnic, accionat per un motor elctric situat sobre leix central del digestor (Fi-
gura 3.2.) o b de forma descentrada a la paret lateral (Figura 3.3.). Tamb es pot fer
servir lagitaci pneumtica, mitjanant recirculaci del biogs a pressi, injectant
biogs a linterior, de manera que el bombolleig permeti lhomogenetzaci.
El material constructiu del digestor por ser formig armat o acer. En cas duti-
litzar formig, cal assegurar la impermeabilitzaci amb resines de les zones en con-
tacte amb el gas, per tal devitar prdues pels porus. Lallament trmic del digestor
evitar prdues denergia, permetr lestabilitat trmica del procs i, possiblement,
menys consum energtic per al manteniment trmic de la installaci. A la Figura
3.4. es pot apreciar la disposici dallament trmic en un digestor dacer.
Per al tractament de dejeccions ramaderes, amb o sense codigesti, tamb es pot
utilitzar el reactor de flux de pist, que consisteix en un digestor allargat i horitzon-
tal al qual sentra el residu a tractar per una banda i surt el digerit per laltra. For-
malment pot ser un dipsit horitzontal cilndric (Figura 3.5.) o en forma de caixa de
sabates allargada (Figura 3.6.), i caldr que tingui un sistema dagitaci que permeti
la circulaci a linterior, afavorint lhomogenetzaci transversal per no longitudi-
nal (per exemple, bombolleig de gas a pressi des de sota). Per aquest sistema, cal
que una part del digerit es mescli amb lentrada.
Un sistema ms simple consisteix en aprofitar les basses de purins actuals, co-
brint-les amb un material que permeti recollir el biogs produt de forma natural i
que afavoreixi un ambient anaerobi, sense aire. Ats que en aquest sistema no shi
mant la temperatura de digesti i que est sotms a variacions de temperatura esta-
cional, les produccions de biogs sn inferiors a les dun reactor de mescla completa
o de pist, per la inversi tamb s inferior (vegeu la Figura 3.7.). Les produccions
de biogs aproximades respecte a les teriques es poden situar entre el 20% a lhi-
vern i el 40% a lestiu, amb una mitjana genrica del 30%.
La calefacci del digestor es pot fer mitjanant dos mtodes possibles: 1) bescan-
viador de calor entre el circuit de calefacci procedent de la caldera o cogenerador
i linfluent; 2) bescanviador interior, format per un serpent alimentat amb laigua
del circuit de calefacci. El sistema ms simple s el segon, per el primer permet no
tenir elements a linterior del digestor que siguin susceptibles de manteniment.
3.2. Dipsits dentrada i sortida
El dipsit dentrada ha destar cobert, per evitar lentrada daiges pluvials i lemissi
de males olors.
s convenient que el dipsit de sortida tamb estigui cobert, per en aquest cas
per a aprofitar el biogs que es genera encara de lefluent digerit. Amb la perspectiva
que el magatzem de digerit haur de ser dalguns mesos per complir amb el requisit
legal daplicaci agrcola, una coberta estanca servir per a recollir el biogs que es va
produint durant aquest temps -un procs que lactiven els bacteris que van sortint
del digestor- i, fins i tot, per convertir-se en el gasmetre de la installaci i no haver-
ne de tenir cap altre (Figura 3.8.).
Fig. 3.2. Agitador localitzat de
forma centrada en el reactor
(Juneda, 2001)
Fig. 3.3. Agitador localitzat a

una paret lateral del reactor
(Vilasana, 2007)
Fig. 3.4. Disposici dallament

trmic sobre un reactor dacer
(Dinamarca, 2001)
Fig. 3.5. Reactors cilndrics

de flux de pist (Dinamarca,
Fig. 3.2. Fig. 3.5. 1993)
Fig. 3.6. Reactors

parallelepipdics de flux de
pist (Santa Pau, 1982)
Fig. 3.3. Fig. 3.4. Fig. 3.6.
3.3. Gasmetre
Mentre que la producci de biogs s continua al llarg del dia, els consums de gas de
la caldera o cogenerador poden ser variables, depenent de la demanda. El gasmetre
s un volum dacumulaci de gas que serveix per a cobrir el possible desfasament
entre producci i consum, com una bateria en una installaci elctrica. El material
usual de fabricaci s PVC o EPDM, goma flexible, i pot ser una unitat independent
(Figura 3.9.), la coberta del dipsit defluent (Figura 3.8.) o b la prpia coberta del
digestor (Figura 3.10.).
3.4. Tractament del gas
El biogs surt del digestor saturat dhumitat i pot contenir concentracions aprecia-
bles de sulfur dhidrogen (H2S), el qual s corrosiu i pot afectar greument tant lequip
de cogeneraci com la caldera. La humitat que porta el biogs es va condensant a les
canonades del circuit de gas i cal disposar de purgadors (petits dipsits amb aixeta
de buidat) per anar recollint laigua condensada i evitar que sacumuli en el circuit.

Fig. 3.7. Aprofitament de
gasos produts de forma
natural en basses de purins
(Dinamarca, 2001)
Fig. 3.8. Gasmetre situat

sobre la bassa defluent
digerit, amb sistema
deliminaci de sulfur
dhidrogen per introducci
duna petita concentraci
daire (Dinamarca, 2003)
Fig. 3.9. Gasmetre flexible

independent (Santa Pau, Fig. 3.7. Fig. 3.12.
1985)
Fig. 3.10. Gasmetre

flexible amb coberta de di-
gestors anaerobis (Vilasana,
2007)
Fig. 3.11. Reactor per la

transformaci biolgica de
H2S en sofre, localitzat
en el circuit de gas
(Dinamarca, 2003)
Fig. 3.12. Vlvula de segu-

retat del circuit de biogs.
(Santa Pau, 1990) Fig. 3.8.
Fig. 3.13. Torxa per a com-

busti de biogs excedenta-
ri. (Dinamarca, 1995)
Fig. 3.9. Fig. 3.11.
Fig. 3.10. Fig. 3.13.

Hi ha diversos sistemes per a eliminar el sulfur dhidrogen, dels quals el ms
simple s ls dun procs biolgic de transformaci de sulfur a sofre. Aquest procs
el realitzen uns bacteris que oxiden el sulfur si poden disposar duna mnima con-
centraci doxigen, requerint alhora matria orgnica per a crixer. Es pot realitzar
en un reactor especfic situat en el circuit de biogs (Figura 3.11.), sobre la capa de
purins digerits al dipsit cobert de lefluent (Figura 3.8.) o sobre la capa de purins en
digesti dins del reactor (Figura 3.10.). En aquests darrers dos casos, sintrodueix
un cabal daire no superior al 6% del cabal de producci de biogs en lespai de cap
del digestor o del dipsit, i sobt un polsim groc (sofre) que queda dipositat sobre la
capa superior dels purins.
En el cas daltres usos del biogs com lautomoci, les piles de combustible o la
substituci de gas natural, caldr aplicar-li un tractament ms complet, amb reduc-
ci del contingut de CO2.
3.5. Vlvula de seguretat i torxa
Quan la velocitat de consum de biogs s inferior a la velocitat de producci, es pot

donar una acumulaci de gas en el circuit i un augment de pressi. Per tal que aquest
augment de pressi no afecti cap element del circuit (per exemple el gasmetre que,
malgrat ser flexible, podr admetre fins a una pressi mxima determinada), la vl-
vula de seguretat ha de poder obrir el circuit de forma automtica quan sarriba a una
pressi de consigna.
La vlvula de seguretat ms simple sobt submergint una derivaci de la cano-
nada de biogs en una columna daigua. Quan la pressi supera la columna daigua,
el gas bombolleja i surt del sistema. La profunditat daquesta columna daigua s la
pressi mxima admesa. A la Figura 3.12. shi pot apreciar una vlvula de seguretat
construda segons el principi anterior, que consisteix en un dipsit petit, en el qual
es mant laltura desitjada daigua, amb conducci del gas alliberat i localitzat en un
armari allat trmicament per evitar la congelaci de laigua.
Levacuaci de biogs a latmosfera per la vlvula de seguretat sha de produir tan
sols en casos allats. Normalment, la sortida shauria de fer de manera controlada,
cremant el gas en una torxa (Figura 3.13.) comandada per un pressstat per tal de no
alliberar CH4 sin CO2 (producte de la combusti). El CH4 t un efecte dhivernacle
21 vegades superior al CO2.
Tamb pot ser convenient enviar el gas a la torxa manualment en moments den-
gegada, daturada o, en general, en operacions de manteniment.

Fig. 3.14. Flama de la
combusti de biogs en un
cremador duna caldera
Fig. 3.15. Equip de cogene-

raci funcionant amb biogs
en una granja de porcs
(Vilasana, 2007)
Fig. 3.14. Fig. 3.15.
3.6. s energtic del biogs: caldera o cogeneraci
Quan tan sols es desitgi cobrir demanes denergia trmica (per exemple, calefacci de
les naus de parts i primera edat en una granja de porcs) ser adient ls duna caldera
de gas. El rendiment duna caldera pot estar entorn del 90%. El cremador shaur de
modificar lleugerament per tenir en compte que el biogs cont una part apreciable
de CO2, aconseguint menys velocitat de sortida del gas i assegurant que la flama no
es desenganxi de la tovera del cremador. A la Figura 3.14. es pot apreciar la flama
dun cremador de caldera alimentat amb biogs.
Si es desitja cobrir demandes denergia elctrica i trmica, cal utilitzar un equip
de cogeneraci. En aquests equips, el gas es crema en un motor de combusti interna
que acciona un alternador, produint energia elctrica. Del circuit de refrigeraci de
lequip i dels fums descapament es recupera energia trmica en forma daigua calen-
ta o vapor. El rendiment elctric pot estar comprs entre el 30 i el 40% depenent de
lequip, i el rendiment global (elctric ms trmic) pot arribar fins al 85%. A la Figura
3.15. es mostra un equip de cogeneraci alimentat amb biogs.
Exemple
Una planta de biogs, alimentada amb 53 m3/dia de purins de porc duna granja de
cicle tancat, produeix 852 m3 de biogs/dia. Sutilitza un equip de cogeneraci amb
un rendiment elctric del 35% i un rendiment trmic del 30%. Calcular lenergia elc-
trica i trmica obtinguda.
Energia del biogs: 852 m3/dia x 6,5 kWh/m3 = 5.538 kWh/dia.
Energia elctrica: 5.538 kWh/dia x 0,35=1.938 kWhe/dia. La potncia elctrica
s de 81 kW.
Energia trmica: 5.538 kWh/dia x 0,30= 1.661 kWht/dia. La potncia trmica
s de 69 kW.
Als valors anteriors caldr descomptar els consums del propi equip i dels equips
de la planta de biogs per obtenir lenergia susceptible de ser venuda o aprofitada en
altres installacions.
4. Aplicaci a dejeccions
ramaderes
4.1. Aplicaci a purins de porc
A Catalunya es produeixen ms de 10 milions de m3 de purins de porc lany, que sn

les dejeccions ms abundants. Per aquest motiu, poden ser el substrat ms com
per a produir biogs. La producci de biogs per metre cbic depn del contingut
en slids voltils biodegradables i, sobretot, del temps despera entre el moment en
qu es generen i lentrada al digestor. A la Taula 4.1. es mostra un exemple que pot
servir de pauta per a estimar el cabal diari i el contingut en slids voltils. En aquest
cas sha considerat que el contingut en SV s del 70% dels ST, encara que el valor pot
arribar a ser del 65%.
El potencial de producci mxima de met de purins de porc s de 0,45 m3 de
CH4/kg SV. Si el contingut en met del biogs s del 65% (valor mitj, que pot arribar
en algun cas al 70%), el potencial de producci de biogs seria de 0,69 m3 biogs/kg
SV. La producci real baixa per dos factors: 1) amb un temps de retenci aproximat
de 20 dies, la producci estar entorn del 60% del valor mxim; 2) si sespera ms a
digerir els purins, aquests van produint gas de forma natural, fent que es pugui bai-
xar a un 30% daquest valor amb temps de magatzem sota la nau de ms de 3 mesos.
Un valor aproximat a efectes davaluaci del biogs produble s de 0,41 m3 biogs/kg
SV. Un assaig de biodegradabilitat ha de permetre una valoraci ms exacta.
a b c d e= g= h= i= Taula 4.1. Exemple per

bc/1000 e100/f dg/100 h100,7 a estimar el cabal de
producci de purins i els
Estat fisiolgic Pes (kg) N l purins % ST Cabal Aportaci Aport ST SV continguts en slids totals
Animals /capdia (m3/d) cabal% % (kg/m3) (ST) i slids voltils (SV)
en una granja de porcs de
cicle tancat. Tots els valors
Porcs dengreix 20-50 1.600 3,5 8 6 11,50 0,92 6,44 sn aproximats i els valors
exactes depenen de cada
Porcs dengreix 50-100 1.600 6,5 8 10 21,35 1,71 11,96 granja.
Mascles >140 14 10 3,2 0 0,29 0,01 0,06

reproductors
Truja seca >140 100 10 3,2 1 2,05 0,07 0,46
Truja gestant >150 1.400 12 3,2 17 34,49 1,10 7,73
Truja >150 300 16 2 5 9,85 0,20 1,38

amb lactants
Transici <20 4.986 2 7 10 20,47 1,43 10,03
TOTAL EXPLOTACI 10.000 f= 49 100 5,44 38,05

(suma)

Amb el valor anterior, la producci de biogs es pot estimar en 0,4138,05=15,6
m3 biogs/m3 de purins, i una producci total de 764,4 m3 biogs/dia. Amb un temps
de retenci de 20 dies, el digestor hauria de tenir un volum til de 980 m3. Aquest
valor de producci es pot considerar baix, en comparaci amb altres subproductes
orgnics i el determina lalt contingut en aigua o b el baix contingut en matria
orgnica. De tota manera, els purins de porc tenen tots els nutrients que els bacteris
necessiten, permeten un procs estable i sn una bona base per codigerir amb altres
materials orgnics. Malgrat aquests valors, cal fer notar que el biogs produt en
aquest exemple podria alimentar una caldera duns 200 kW trmics per a cobrir les
demandes de calefacci de les naus de parts i de primera edat.
4.2. Aplicaci a purins de bestiar bov i vaqu
Els purins de bestiar bov i vaqu de llet presenten una composici menys variable
que els de porc; tenen un contingut en matria orgnica ms alt i, encara que la
producci de biogs tingui un potencial inferior, la productivitat total acostuma a
ser superior. Aquest potencial inferior de producci s deu al sistema digestiu dels
remugants, on shi ha generat una part del met (fermentaci entrica). El contingut
en slids totals es troba entre el 8 i el 12%, amb un 80-82% de slids voltils. Amb
un potencial mxim de 0,54 m3 de biogs/kg de SV i una realitzaci del 50% daquest
potencial, la producci de biogs seria de 22 m3/tona de purins, amb un contingut de
80 kg SV/tona. Els valors habituals de producci es troben entre 20 i 25 m3 biogs/
tona. s important veure que de lassaig de biodegradabilitat de la Taula 2.1., el po-
tencial mxim sha mesurat en 27,2 m3 biogs/tona per a una mostra concreta.
4.3. Aplicaci a gallinassa daviram
Les dejeccions daviram, gallinassa, presenten dos tipologies: de gallines ponedores i

de pollastres dengreix. Les dejeccions de les segones sn slides i contenen ja (palla,
serradures o altre material lignocellulsic). Les dejeccions de gallines ponedores sn
susceptibles de produir biogs (vegeu la Taula 2.1.), encara que lalt contingut que
tenen en nitrogen i en slids pot ocasionar problemes dinhibici i de maneig. Per
aquest motiu cal afegir aigua a la diluci, la qual cosa pot ser un limitant important
a la implantaci. A la Figura 4.3. es mostra una planta que tracta gallinassa i que la
dilueix fins aconseguir una concentraci en slids de lordre del 6-8%.
Fig. 4.1. Planta de biogs

en una granja de porcs al
Canad (2004)
Fig. 4.2. Planta de biogs

collectiva a Blahof (Dina-
marca, 2003) que, majori-
triament, tracta purins de
bov en codigesti
Fig. 4.3. Planta de biogs que

tracta gallinassa de ponedo-
res i pollets al Per (2007)
Fig. 4.1. Fig.4.2. Fig. 4.3.

5. Aplicaci a altres
residus orgnics
Molts residus de la indstria alimentria tamb poden produir biogs. A la Taula 5.1.
es mostren els potencials de producci dalguns daquests residus. Sovint, tot i tenir
un alt contingut en matria orgnica, la seva composici no permet una digesti es-
table per manca dalcalinitat o per manca dels nutrients necessaris per al creixement
dels microorganismes, amb la qual cosa la mescla amb fems o purins pot ajudar a
obtenir el mxim profit daquests materials.
A la Taula 5.1. es pot comprovar que els residus amb un alt contingut de greix
tenen un potencial de producci molt alt. El problema que presenten s que els cids
grassos, producte de la descomposici dels lpids, sn inhibidors del procs a altes
concentracions. Per aquest motiu, cal diluir per fer el procs possible. Per tal que la
diluci no representi un cost elevat, aquesta diluci sha de fer amb un altre residu
que contingui molta aigua i que alhora la seva digesti presenti inters. El procs de
digesti anaerbia de mescles sanomena codigesti.
Tipus Slids Producci Taula 5.1. Potencials de producci

voltils (%) de biogs de biogs dalguns residus org-
(m3/tona) nics de la indstria alimentria
Intestins + 5-20 50-70
continguts
Fangs de flotaci 13-18 90-130

Terres filtrants dolis, amb 40-45 350-450
bentonita
Olis de peix 80-85 350-600

Xerigot 7-10 40-55
Xerigot concentrat 18-22 100-130
Farines de carn 70-75 300-350
Melmelades 50 300
Oli soja/margarines 90 800-1000
Residus de begudes 40 240
alcohliques
Fangs residuals 3-4 17-22

Fangs residuals 15-20 85-110
Concentrats

6. La codigesti
anaerbia
El terme codigesti sutilitza per a expressar la digesti anaerbia conjunta de dos o

ms substrats dorigen diferent. Lavantatge principal radica en aprofitar la sinrgia
de les mescles, compensant les carncies de cadascun dels substrats per separat. Els
objectius generals i, a la vegada, els avantatges sn:
1. Aprofitar la complementarietat de les composicions per permetre perfils de
procs ms eficaos.
2. Compartir installacions de tractament.
3. Unificar metodologies de gesti.
4. Esmorteir les variacions temporals en producci i composici de cada residu
per separat.
5. Reduir costos dinversi i explotaci.
A la Taula 5.1. es comprova que molts residus industrials tenen un elevat poten-
cial energtic. Malgrat aix, aquests poden presentar problemes en la seva digesti,
com la deficincia en els nutrients necessaris per a desenvolupar microorganismes
anaerobis, la baixa alcalinitat o lexcessiu contingut en slids que provoquin pro-
blemes mecnics. Les dejeccions ramaderes, i en concret els purins (de porc o de
vaqu), poden ser una bona base per a la codigesti ja que, generalment, presenten
un contingut en aigua ms elevat, una capacitat tamp superior i aporten una mplia
varietat de nutrients i de micronutrients necessaris per al creixement dels microor-
ganismes.
A la Taula 6.1. es mostren les caracterstiques relatives per a la codigesti. Signes
de sentit contrari indiquen un possible inters de la mescla, en compensar-se una ca-
rncia dun dels residus. Lalcalinitat dels fangs de depuraci presenta tanta variabili-
tat que es fa difcil generalitzar. La codigesti ha de permetre produccions de biogs
que assegurin la rendibilitat de la installaci. Aquesta va ser la base de les plantes
centralitzades de digesti anaerbia de Dinamarca, les quals van ser impulsades pel
govern dans a final dels anys vuitanta tant per aconseguir que els residus orgnics
fossin una font energtica renovable realitzable com per tenir un control sobre la
gesti, el tractament i ls agrcola posterior. A la Taula 6.2. es mostren els cabals de
dejeccions i altres residus segons el seu origen i les produccions de biogs en un any,
en nou plantes de gesti centralitzada a Dinamarca.
Taula 6.1. Caractersti- Dejeccions Fangs de depuraci Fracci orgnica Residus indstria
ques relatives de dife- ramaderes Residus Municipal alimentria
rents residus orgnics Micro i macronutrients
per a la codigesti
Relaci C/N
Alcalinitat
SV biodegradables
V.Hjer- Vegger Sinding - Fangel Hodsa- Filskov Hashoj Snertinge Thorso Taula 6.2. Origen dels
mitslev rre ger afluents tractats en nou
plantes daneses de biogs de
Volum 1.500 800 2.100 3.200 880 880 2.900 2.800 4.600 codigesti i gesti centralitza-
digestor (m3) da, aix com les seves produc-
cions de biogs (Font: Danish
Temperatura M T M M M T M T T Centralised Biogas Plants.
procs (M,T)
Progress Report 1999)
Residus agrope- 10.610 13.656 35.720 48.504 12.248 18.514 27.497 29.004 91.741
cuaris (m3/any)
Purins bov 7.015 13.656 11.980 11.541 10.449 17.655 7.822 9.949 29.432
o vaqu
Purins 3.595 23.654 32.462 1.619 841 17.718 19.055 45.232

de porc
Gallinassa 2.482 1.138
Altres fems 86 2.019 1.957 15.910
Residus de 180 18 29
collites
Residus org- 5.636 6.898 13.723 9.143 6.234 11.506 18.657 14.805 23.272
nics (m3/any)
Contingut 1.150 5.797 2.276 3.898 5.454 7.639 116 10.026

intestinal
Fangs de flota- 2.613 3.855 6.052 8.213 6.210 4.200

ci (greixos)
Farratges 59 275 41 125
Indstria 5.296 1.288 1.874 576 25 1.561

del peix
Fruites 529 1.586

i verdures
Indstria cer- 2.208

vesera
Indstria 2.649
de la llet
Terres filtrants 1.447 3.776

d'olis
Indstria de 340 1.527

ladobatge
Indstries far- 96 448 956 1.264 3.118 2.308

macutiques
Altres 99 994 965

indstries
Fangs de 205 187 1.501 5.052

depuradores
TOTAL RESI- 16.246 20.554 49.443 57.647 18.482 30.020 46.154 43.809 115.013
DUS (m3/any)
% purins 65 66 72 84 65 62 60 66 80
i fems
Temps retenci 34 14 16 20 17 11 23 23 15
mitj (dies)
Prod. biogs 1.492 2.013 2.348 2.275 656 1.224 2.504 1.694 3.281
(x1.000 m3/any)
m3 biogs/m3 92 98 47 39 35 41 54 39 29
residu

7. El potencial energtic
dels residus per digesti anaerbia
7.1. El biogs a Europa i a lEstat espanyol
Sestima que lany 2006 es van produir a Europa 5,35 Mtep procedents de biogs. A
la Taula 7.1. es mostra la producci dels deu pasos ms destacats lany 2005 i les-
timada durant el 2006. Sobserva que durant aquest perode, la producci total va
augmentar un 13,6% (un 15,9% dincrement entre 2004 i 2005) i que la que va tenir
un augment ms significatiu va ser lenergia produda en plantes descentralitzades
de tractament de residus agraris, en les de residus municipals i en les plantes centra-
litzades de codigesti.
A la Taula 7.1. es distribueix la producci energtica segons tres orgens: a) re-
cuperaci de biogs dabocadors; b) digesti anaerbia de plantes de tractament
daiges residuals, urbanes o industrials, tractant fangs de depuraci; c) plantes
descentralitzades de residus agrcoles i ramaders, plantes de tractament de residus
municipals i plantes centralitzades de codigesti.
Fins a lany 2005, el pas que es trobava a la capalera dEuropa era la Gran Bre-
tanya, bsicament per la recuperaci de biogs dabocadors degut al sistema de cer
tificaci denergia renovable. Aquest sistema, el ROC (Renewable Obligation Certifi-
cate) obliga les companyies subministradores delectricitat a incrementar anualment
la producci dorigen renovable, amb un nivell del 6,7% en el perode 2006/2007 i
una progressi fins al 15,4% lany 2015, ja sigui mitjanant fonts prpies o comprant
drets a productors renovables. Quan lobjectiu dincrement no saconsegueix, la com-
panyia elctrica ha de pagar una taxa de 47,22 (2007) per cada MWh renovable no
obtingut.
Alemanya sha avanat al primer lloc dEuropa en la producci denergia via bio-
gs, principalment per la gran activitat en la implantaci de petites plantes descen-
tralitzades de tractament de residus ramaders i agrcoles, amb producci denergia
elctrica i aprofitament denergia trmica mitjanant cogeneraci. A final del 2006, a
Alemanya hi havia inventariades 3.500 plantes de biogs en funcionament i amb un
taxa dincrement de 50 plantes al mes.
La gran activitat a Alemanya en aquest camp sexplica per les tarifes aplicades a
lelectricitat produda en petites plantes de biogs. Aquestes tarifes, que decreixen
un 1,5% cada any a partir de 2005, presenten els valors segents lany 2006:
17,16 c/kWh per unitats inferiors a 150 kW;
15,63 c/kWh per unitats fins a 500 kW;
12,64 c/kWh per unitats fins a 5 MW;
8,15 c/kWh per unitats fins a 20 MW.
Lelectricitat produda del biogs procedent dabocadors o de fangs de depuraci
t una tarifa especfica a Alemanya de 7,44 c/kWh en unitats de fins a 500 kW i de
6,45 c/kWh en unitats fins a 5 MW. Totes les tarifes anteriors sincrementen en 2
c/kWh si lelectricitat es produeix mitjanant una tecnologia innovadora, com les
piles de combustible o les turbines de gas. Alemanya ocupa el segon lloc en la pro-
ducci denergia de biogs per habitant. Altres incentius aplicats sn la possibilitat
de rebre subvencions de fins a 15.000 per installacions de menys de 70 kW i la
possibilitat de subscriure crdits de baix inters per a finanar la inversi.
Itlia i Espanya ocupen la tercera i quarta posici, respectivament, en producci de
biogs, degut principalment a laprofitament de gasos dabocador, encara que Itlia va
presentar una producci elctrica estimada significativament superior el 2006 (1.234
GWh a Itlia i 675 GWh a Espanya). En el sistema itali, els productors i importadors
denergia tenien lobligaci, el 2006, de subministrar un mnim del 2,7% denergia amb
certificat verd, i sacceptava com a tal lenergia procedent de biogs de residus orgnics.
El preu mitj a Itlia del certificat verd va ser de 13,91 c/kWh el 2006.
Taula 7.1. Producci de

2005 2006 biogs, en unitats denergia
primria (en ktep), a la Uni
Recuperaci Digesti Plantes Total Recuperaci Digesti Plantes Total Europea el 2005 i estimada
de biogs de fangs a de biogs 2005 de biogs de fangs a de biogs 2006 per al 2006 als deu pasos
dabocadors plantes de especfi- dabocadors plantes de especfiques ms destacats.
depuraci ques depuraci
Alemanya 573,2 369,8 651,4 1.594,4 573,2 369,8 980,2 1923.2
Gran 1.421,0 179,0 - 1.600 1.515 181,0 - 1696.0

Bretanya
Itlia 301,7 0,9 40,9 343,5 310,8 0,9 42,1 353.8
Espanya 236,5 56,8 23,6 316,9 251,6 56,8 25,8 334.3
Frana 141,0 75,0 4,0 220,0 148,0 75,0 4,0 227.0
Holanda 38,8 50,8 29,4 119 38,8 50,8 29,4 119
ustria 8,3 2,7 19,8 30,8 11,2 3,5 103,4 118.1
Dinamarca 14,2 23,3 54,0 91,5 14,2 23,5 56,5 94.2
Polnia 25,1 25,3 0,3 50,7 27,5 65,8 0,5 93.8
Blgica 51,1 25,2 7,7 84 50,6 25,0 7,8 83.3
TOTAL 2.946,2 901,6 859,8 4.707,6 3.116,2 949,5 1.281,1 5346.7

EUROPA

A Dinamarca, la producci energtica de biogs procedeix en un 60% de 20 plan-
tes centralitzades i unes 60 petites plantes en granges, i laportaci del biogs dels
abocadors s dun 15%. La gesti centralitzada de residus orgnics i la codigesti
de dejeccions ramaderes i residus industrials ha estat una de les grans aportacions
de Dinamarca en aquest sector. El pla de plantes centralitzades endegat a mitjan
anys vuitanta ha estat un referent fins ara. Malgrat que, en valors absoluts denergia
produda, Dinamarca ocupi el vuit lloc a Europa, s el quart en energia produda de
biogs per cpita.
En unitats denergia produda per cpita, destaca ustria en cinqu lloc el 2006,
amb un increment en la producci energtica de biogs del 283% respecte al 2005.
Una explicaci daquest creixement sn les tarifes vigents, les quals han incentivat
el mercat: 16,5 c/kWh (potncia inferior a 100 kW), 14,5 c/kWh (potncia fins a
500 kW), 12,5 c/kWh (potncia fins a 1MW) i 10,3 c/kWh (potncia superior a
1MW). Per a lenergia elctrica produda a partir de biogs dabocadors, les tarifes
sn sensiblement inferiors.
El 2006, Espanya ocupava el nov lloc a Europa pel que fa a la producci de biogs
(7,6 tep/1.000 habitants), amb una aportaci que procedia, bsicament, de biogs
dabocadors. A principi dels anys vuitanta hi va haver un desenvolupament apreci-
able dinstallacions, del mateix ordre que en altres pasos europeus, incentivat per
un programa de subvencions. La baixada relativa posterior dels preus del petroli, la
desaparici dels incentius i un retard en el desenvolupament de poltiques ambien-
tals i daplicaci denergies renovables no va permetre un mercat que afavors noves
plantes en granges. Laprovaci del Reial decret 661/2007, amb un salt quantitatiu
important del valor de les primes per la producci i venda denergia elctrica de bio-
gs a partir de residus i subproductes del sector primari, pot representar linici dun
nou desenvolupament que permeti una aportaci substancial daquest sector al ba-
lan energtic del pas.
7.2. Altres usos energtics
Sucia destaca a Europa per limpuls a ls del biogs com a carburant per a vehicles,
amb la implantaci duna reducci de taxes del 30% (implantada loctubre de 2006) a
la compra de vehicles que consumeixen biogs. Tamb destaca per limpuls a la injec-
ci de biogs tractat (reducci del contingut en CO2 i H2S) a la xarxa de gas natural,
amb un objectiu d1,8 milions de m3 de gas natural substitut per any.
Els dos usos anteriors, en els quals Sucia sest convertint en referent, sn una
alternativa a considerar quan no s possible fer servir lenergia trmica recuperada
en un procs de cogeneraci, obligant a dissipar-la i, per tant, a perdre energia. Amb
la injecci a la xarxa de gas natural seria possible fer servir el gas on hi hagi demanda.
La necessitat de depurar el biogs i elevar la pressi a la de servei de la xarxa, sug-
gereix que es pot plantejar en plantes centralitzades de tractament, localitzades en
zones sense possible demanda denergia trmica.
Tot i que la injecci a la xarxa encara no sha desenvolupat a Espanya, ls de bio-
gs per a automoci ja disposa dalguna experincia.
La transformaci del biogs en electricitat en celles de combustible s un procs
que pot arribar a tenir preus assequibles en pocs anys. Aquestes salimenten daire
i dhidrogen, obtingut de la depuraci del biogs (eliminaci de CO2 i H2S) i del seu
reformat (obtenci dH2 a partir del CH4). A les celles de combustible es produeix
una reacci electroqumica entre lhidrogen i loxigen de laire, que dna lloc a un
corrent elctric i aigua. Leficincia en la transformaci elctrica pot ser de lordre del
40-50%, i tamb poden permetre recuperar calor. A part daquesta elevada eficincia
elctrica, altres avantatges respecte als motors de combusti sn la reducci demis-
sions gasoses contaminants, bsicament xids de nitrogen i monxid de carboni,
atesa labsncia de combusti.
7.3. Normativa legal de referncia
7.3.1. Marc normatiu a la Uni Europea
En el global de la Uni Europea, el percentatge de participaci de les energies re-

novables, lany 2006, s del 6,9%. A Catalunya, el percentatge es troba per sota de
la mitjana europea i s del 2,4%. A lhora de valorar i comparar percentatges com
aquests, cal tenir en compte factors com el potencial mxim en energies renovables
de qu disposa cada pas (ntimament lligat a les caracterstiques de cada territori
com la geografia, la climatologia, la grandria, etc.), el grau dindustrialitzaci o la
densitat de poblaci. En aquest sentit, Catalunya t un elevat consum denergia a
causa, principalment, de la seva industrialitzaci i de lelevada densitat de poblaci
dalgunes zones i uns recursos naturals relativament limitats.
Aix fa que sigui ms difcil assolir un determinat percentatge de participaci de
les energies renovables que no pas en pasos com Finlndia o Sucia, que tenen una
densitat de poblaci molt baixa i molts recursos naturals. Un altre exemple similar s
el cas dAlemanya, que tot i tenir un gran nombre dinstallacions denergies renova
bles en valor absolut, la seva participaci en el balan denergia primria s reduda
(5,9%), ja que el consum energtic total s molt elevat.
Els principals compromisos i directives establertes en el marc de la Uni Europea
que directament o indirecta fomenten ls de les energies renovables sn:
El Llibre blanc de les energies renovables a la Uni Europea (1997) fixa com
a objectiu que, lany 2010, el 12% del consum denergia primria a la UE sigui
dorigen renovable.
La Directiva 2001/77/CE relativa a la promoci delectricitat a partir de fonts
renovables al mercat interior de lelectricitat estableix un objectiu per a lany
2010 del 22,1% de lelectricitat bruta dorigen renovable per al conjunt de la
UE. En el cas concret de lEstat espanyol, lobjectiu s del 29,4%.

7.3.2. Marc normatiu a lEstat espanyol.
Sistema de primes a la producci elctrica
A lEstat espanyol, la generaci elctrica es desglossa en dos grans grups: el Rgim

ordinari i el Rgim especial. El Rgim especial acull els productors denergia elc-
trica (potncies inferiors a 50 MW) a partir dinstallacions de cogeneraci, dener-
gies renovables, de residus i de tractament de residus, mentre que el Rgim ordi-
nari sassocia a la resta de centrals productores. El Rgim especial es troba regulat
pel Reial decret 661/2007, de 25 de maig, el qual substitueix lanterior Reial decret
436/2004, aportant una nova regulaci a lactivitat de producci denergia elctrica
en Rgim especial, mantenint-ne lestructura bsica. El marc econmic establert en
el RD 661/2007 desenvolupa els principis recollits a la Llei 54/1997, de 27 de no-
vembre, del sector elctric, garantint als titulars dinstallacions en Rgim especial
una retribuci raonable per les seves inversions, si b sincentiva la participaci en el
mercat. Daquesta manera, es mant un sistema anleg al que preveia el reial decret
anterior, el 436/2004, en el qual el titular de la installaci pot optar per vendre la
seva energia a una tarifa regulada, nica per a tots els perodes de programaci, amb
la novetat que es deslliga de la tarifa mitjana o de referncia utilitzada fins llavors, o
b vendre lenergia al mercat i percebre, en aquest cas, el preu negociat en el mercat
ms una prima. En aquest ltim cas, sintrodueix una novetat per a certes tecnolo-
gies, uns lmits inferiors i superiors per la suma del preu horari del mercat diari ms
la prima de referncia, de manera que la prima a percebre a cada hora pugui quedar
acotada en funci daquests valors. Daltra banda, sestableixen uns objectius de po-
tncia installada de referncia, als quals saplicar el rgim retributiu establert en
aquest Reial decret.
Taula 7.1. Tarifes per Grup Subgrup Potncia Perode Tarifa regulada Prima de Lmit Lmit
a les installacions dels elctrica (anys) c/kWh referncia Superior Inferior
grups a.1.3 (b.7) i b.7 c/kWh c/kWh c/kWh
segons el RD 661/2007
(actualitzaci per a a.1.3) Coge- b.7.1) Biogs 15 8,5059 4,2154 - -
neraci amb dabocador primers
lany 2008). biogs i/o
biomassa (mn.
90% de lener- b.7.2) Biogs P500 kW 15 13,7945 10,422 - -
gia primria generat en P500 kW primers 10,2935 6,3053 - -
utilitzada) digestors
b.7.3) Fems i 15 5,5396 3,1877 - -

biocombusti- primers
bles lquids
b.7) Instal b.7.1) Biogs 15 8,2597 3,905 9,2602 7,6892

lacions que dabocador primers
utilitzin com
a combusti-
ble principal b.7.2) Biogs P500 kW 15 13,5068 10,0969 15,8436 12,7637
biogs, fems i generat en P500 kW primers 10,0043 5,9709 11,3995 9,8699
biocombusti- digestors
bles lquids
b.7.3) Fems i 15 5,5396 3,1877 8,6091 5,2709
biocombusti- primers
bles lquids
El RD 661/2007 agrupa les tecnologies de producci elctrica, considerant en
primer lloc si es produeix electricitat i calor mitjanant cogeneraci o no i, pos
teriorment, considerant la font utilitzada. A ttol orientatiu, a la Taula 8.1. es pre-
senten els preus que resulten daplicar aquest rgim econmic (segons lactualitzaci
de les tarifes per a lany 2008, publicades a lOrdre ITC/3.680/2007, de 28 de desem-
bre, per la que es revisen les tarifes elctriques a partir de l1 de gener de 2008) per
als grups a.1.3 i b.7, corresponents al biogs.
En general, els imports de les tarifes regulades, primes, lmits superiors i infe-
riors i complements per al biogs (igualment per a tot el grup b i el subgrup a.1.3)
sactualitzen anualment segons lincrement de lIPC menys el 0,25% fins al 31 de
desembre del 2012 (menys el 50% a partir de llavors). Durant lany 2010 es revisaran
els imports de totes les tecnologies incloses al RD 661/2007, tenint en compte els
costos associats daquestes, el grau de participaci del Rgim especial en la cobertura
de la demanda i la seva incidncia en la gesti tcnica i econmica del sistema, ga-
rantint unes taxes raonables de rendibilitat. Cada quatre anys, a partir de llavors, es
realitzar una nova revisi, mantenint els criteris anteriors.
7.3.3. Trmits administratius per a produir energia elctrica en Rgim especial
Per a desenvolupar legalment lactivitat de producci elctrica en Rgim especial,

com s el cas duna planta daprofitament energtic de biogs i tenir dret als beneficis
que la legislaci atorga, dacord amb el que determina el RD 661/2007, cal complir
els trmits segents:
Obtenci de la condici dinstallaci acollida al Rgim especial.
Autoritzaci administrativa de la installaci.
Aprovaci del projecte executiu.
Autoritzaci de posada en marxa en proves, si el titular ho considera convenient.
Inscripci provisional en el Registre dInstallacions de Producci en Rgim Es-
pecial de Catalunya (RIPRE), si se sollicita la posada en marxa en proves.
Autoritzaci de posada en marxa definitiva.
Inscripci definitiva en el Registre (RIPRE).
Per a cadascun dels trmits indicats, cal aportar la documentaci i complir els
requisits que determina el reial decret esmentat, aix com la resta de legislaci apli-
cable segons cada tecnologia en concret.

8. Anlisi econmica
dinstallacions
El primer pas per avaluar una installaci s el seu dimensionat, en funci dels mate-
rials a digerir. Savaluaran tres installacions genriques que tracten 3 mescles dife-
rents de residus biodegradables. Cal notar que aquestes avaluacions sn indicatives,
pretenen tan sols donar ordres de magnitud i mostrar el mtode davaluaci a partir
de les hiptesis que es prenen. Per a una avaluaci detallada cal un estudi de les con-
dicions particulars de cada installaci i de la producci especfica de biogs de cada
residu a codigerir, la qual dependr de la seva composici particular.
8.1. Dimensionat
Se suposen tres plantes amb cabals de tractament i mescles diferents de residus a

codigerir.
A la planta 1 es tracten 13.000 tones/any (35,6 tones/dia) de la mescla de residus
biodegradables que es mostra a la Taula 8.1. Aquesta mescla t una base del 68% de
purins de porc amb un contingut relativament baix de slids voltils biodegrada-
bles (3,4%, uns 34 g SV/kg) i es complementa amb petites proporcions de diverses
tipologies de residus biodegradables, detallats tamb a la Taula 8.1. Per a lestimaci
de la producci de biogs mxima daquesta mescla sha de partir del potencial de
producci de cada residu (columna B a la Taula 8.1.) i del contingut en matria org-
nica (columna A) si la producci de biogs est referida a aquest valor. Ats que una
concentraci molt elevada en nitrogen pot ocasionar problemes dinhibici, s con
venient tenir informaci sobre aquesta concentraci (columna C). La concentraci
final de matria orgnica (suma del producte de les columnes D per A), el potencial
de producci de la mescla (suma dels productes de les columnes D per A i per B) i el
contingut en nitrogen (suma dels productes de les columnes D per C) dna la infor-
maci bsica per al dimensionat.
A la planta 2 (Taula 8.3.), amb un cabal de tractament de 25.500 tones/any (69,9
tones/dia), shan substitut els residus descorxador (intestins i contingut intestinal)
i els fangs residuals dels tres tipus de la planta 1 per farines de carn, gallinassa de
ponedores i fruita podrida. La mescla millora lleugerament la producci de biogs,
per incrementa considerablement el contingut en nitrogen, sobretot les farines de
carn i la gallinassa. Per aquest motiu, cal que la proporci daquests residus sigui
relativament baixa.
A la planta 3 (Taula 8.5.), amb un cabal de tractament de 55.000 tones/any
(150,7 tones/dia), sha redut lleugerament el contingut de farines de carn fins a
un 2% respecte de la planta 2 i shan introdut terres filtrants doli. Aquests dar-
rers residus tenen un potencial elevat de producci de biogs i un contingut alt de
matria orgnica. Ats el cabal de tractament, aquesta planta es podria considerar
centralitzada.
La fracci problemtica de nitrogen s el contingut en nitrogen amoniacal lliure
(NH3), el qual ser una part del nitrogen amoniacal (NH3 + NH4+) que anir aug-
mentant al llarg del procs de descomposici de la matria orgnica, a mesura que
el nitrogen orgnic (Norg) vagi passant a amoniacal. El nitrogen total inicial ser la
suma de les diferents fraccions (orgnic ms amoniacal). Tot i que hi pot haver un
procs daclimataci dels bacteris a alts continguts en nitrogen, s convenient no
sobrecarregar el sistema fins que no shagi comprovat que aquesta aclimataci ha
tingut lloc. En els tres exemples analitzats sha tractat que el nitrogen total inicial no
sobrepasss els 6 g N/kg.
Per al clcul del temps de retenci hidrulic sha fixat la velocitat de crrega org-
nica en 3 kg SV/m3 digestor i dia, com a valor de referncia. El temps de retenci ser
el quocient entre la concentraci de slids voltils a la mescla dentrada i la velocitat
de crrega orgnica. A la planta 1 aquest temps s de 28 dies, mentre que a les plan-
tes 2 i 3 s de 30,9 i 25 dies respectivament (taules 8.2., 8.4. i 8.6.). Cal veure que el
temps ha daugmentar a mesura que incrementa la concentraci de matria orgni-
ca en el material a digerir. El manteniment dun temps de retenci fixat per a una
concentraci creixent de matria orgnica a lentrada es tradueix en una disminuci
de leficincia en la transformaci en biogs en reactors de mescla completa (vegeu
les figures 2.2. i 2.3.).
El volum til de digesti s el producte del cabal (en m3/dia) pel temps de reten-
ci (en dies). Ats el contingut en slids daquests exemples, es pot considerar una
tona com un metre cbic, sense cometre un error massa apreciable. Aquest volum
sha daugmentar per tal de tenir un espai de cap en el digestor que acumuli escumes
i permeti la recollida del biogs. A les taules 8.2, 8.4 i 8.6 sha augmentat el volum
calculat en un 10%, aproximadament, per obtenir el volum total dels digestors.
La producci especfica de biogs sha estimat suposant una eficincia del 80%
en tots els casos, sobre la base de la producci mxima de biogs suposada per a cada
installaci. La producci volumtrica s la producci de gas per unitat de volum de
digestor i dia. En els casos estudiats, aquesta producci dna de lordre d1, el qual s
un valor molt tpic per a digestors de mescla completa. La producci anual de biogs
sha estimat suposant un funcionament continuat al llarg de tot lany.
A partir de la producci anual de biogs, la potncia elctrica sha estimat consi-
derant les hiptesis segents: contingut en met del biogs del 65%; PCI del met de
8.600 kcal/m3; eficincia elctrica de lequip cogenerador del 35%. Leficincia en la
recuperaci denergia trmica sha considerat del 50%.
Per a lestimaci de lenergia elctrica i trmica susceptible de ser valorada eco-
nmicament, sha considerat un temps de funcionament del cogenerador de 8.000
hores/any i unes prdues del 10% en la conducci de lenergia trmica per al clcul
de lenergia bruta produda. Part de lenergia bruta produda sha de destinar a auto-
consums de la installaci, els quals shan valorat en un 10% de lenergia elctrica i
en 25 kWh trmics/m3 residu tractat. Aquest valor dautoconsum denergia trmica
per a mantenir la temperatura del digestor depn de les condicions climtiques de
la zona i de lpoca de lany. De la diferncia entre lenergia bruta produda i els auto-
consums elctrics i trmics sobt la producci neta denergia, que apareix a les taules
8.2., 8.4. i 8.6.

Planta 1
Taula 8.1. Estimaci de la Mescla Dades dels residus Dades de la mescla a codigerir
producci mxima de biogs, codigesti 1
de la concentraci de slids
voltils (SV) i del nitrogen SV Producci Nitrogen Proporci SV aportats Biogs N aportat
(g/kg) biogs total de la mescla (g SV/kg) aportat (g N/kg)
total a la planta 1, codigerint (m3/kg SV) (g N/kg) (m3/tona)
els residus que sindiquen.
(A) (B) (C) (D) (DA) (DAB) (DC)
Intestins i con- 175 0,34 8,0 1% 1,8 0,6 0,08

tingut intestinal
Fangs depura- 155 0,71 5,0 5% 7,8 5,5 0,25

ci amb greixos
Fangs residuals 35 0,56 1,5 5% 1,8 1,0 0,08

Fangs residuals 175 0,56 7,7 5% 8,8 4,9 0,39
concentrats
Purins porc 34 0,53 4,0 68% 23,1 12,3 2,72

Purins bov 90 0,30 4,0 4% 3,6 1,1 0,16
Fangs de 101 0,57 2,0 2% 2,0 1,2 0,04
flotaci
Residu vegetal 352 0,45 1,0 10% 35,2 15,9 0,10

de procs ind.
TOTAL 100% 83,9 42,4 3,81
Taula 8.2. Dades de dimensio-

Cabal de tractament 13.000 m3/any = 35,6 m3/dia
nament bsic de la planta 1,
codigerint els residus indicats a Velocitat de crrega orgnica 3 kg SV/m3dia
la Taula 8.1
Temps de retenci hidrulic 28,0 dies
Volum til de digesti 996,1 m3
Volum total de digestor 1100 m3
Producci especfica de biogs 33,9 m3/tona (eficincia del 80%)
Producci volumtrica de biogs 1,1 m3/m3 digestordia
Producci total de biogs 440.769,1 m3 biogs/any
Potncia elctrica 114,3 kWe
Producci denergia
(si 8.000 hores/any)
Producci bruta Autoconsums Producci neta
Energia elctrica (kWh/any) 914.430 91.443 822.987

Energia trmica (trmies/any) 1.012.561 279.904 732.657
Planta 2
Mescla Dades dels residus Dades de la mescla a codigerir Taula 8.3. Estimaci de la
codigesti 2 producci mxima de biogs,
SV (g/kg) Producci Nitrogen Proporci SV aportats Biogs N aportat (g
de la concentraci de slids
biogs (m3/ total (g N/ de la mescla (g SV/kg) aportat (m3/ N/kg) voltils (SV) i del nitrogen
kg SV) kg) tona) total a la planta 2, codigerint
(A) (B) (C) (D) (DA) (DAB) (DC)
els residus que sindiquen.
Farines de 725 0,45 90,0 2,5% 18,1 8,1 2,25

carn
Purins porc 34 0,53 4,0 55,5% 18,8 10,0 2,22
Gallinassa 201 0,42 8,0 2,0% 4,0 1,7 0,16
Purins bov 90 0,30 4,0 15,0% 13,5 4,1 0,60
Fangs de 101 0,57 2,0 15,0% 15,1 8,7 0,30

flotaci
Residu 352 0,45 1,0 5,0% 17,6 7,9 0,05

vegetal de
procs ind.
Fruita 110 0,55 0,3 5,0% 5,5 3,0 0,02

podrida
TOTAL 100% 92,7 43,6 5,60
Cabal de tractament 25.500 m3/any = 35,6 m3/dia Taula 8.4. Dades de dimen-
sionament bsic de la plan-
Velocitat de crrega orgnica 3 kg SV/m dia
3
ta 2, codigerint els residus
Temps de retenci hidrulic 30,9 dies indicats a la Taula 8.3
Volum til de digesti 2.159,2 m3
Volum total de digestor 2.400 m3
Producci total de biogs 876.907,1 m3 biogs/any
Producci denergia
Energia elctrica (kWh/any) 1.819.253 181.925 1.637.328

Energia trmica (trmies/any) 2.014.484 549.043 1.465.441

Planta 3
Taula 8.5. Estimaci de Mescla Dades dels residus Dades de la mescla a codigerir
la producci mxima de codigesti 3
biogs, de la concentraci
de slids voltils (SV) i de SV (g/kg) Producci Nitrogen total Proporci de SV aportats Biogs N apor-
nitrogen total a la planta 3, biogs (m3/ (g N/kg) la mescla (g SV/kg) aportat tat (g N/
kg SV) (m3/tona) kg)
codigerint els residus que
sindiquen (A) (B) (C) (D) (DA) (DAB) (DC)
Intestins i 175 0,34 8,0 5% 8,8 3,0 0,40

contingut
intestinal
Fangs depu- 155 0,71 5,0 2% 3,1 2,2 0,10

raci amB
greixos
Farines de 725 0,45 90,0 2% 14,5 6,5 1,80

carn
Fangs 35 0,56 1,5 8% 2,8 1,6 0,12

residuals
Purins 34 0,53 4,0 65% 22,0 11,8 2,60

porc
Purins bov 90 0,30 4,0 10% 9,0 2,7 0,40
Terres fil- 323 0,69 0,1 3% 9,7 6,7 0,00

trants olis
Fangs de 101 0,57 2,0 5% 5,0 2,9 0,10

flotaci
TOTAL 100% 74,9 37,3 5,53
Taula 8.6. Dades de dimen- Cabal de tractament 55.000 m3/any = 35,6 m3/dia
sionament bsic de la plan-
ta 3, codigerint els residus Velocitat de crrega orgnica 3 kg SV/m3dia
indicats a la Taula 8.5.
Temps de retenci hidrulic 25,0 dies
Volum til de digesti 3.764,2 m3
Volum total de digestor 4.200 m3
Producci total de biogs 1.642.655 m3 biogs/any
Producci denergia
Energia elctrica (kWh/any) 3.407.892 340.789 3.067.103
Energia trmica (trmies/any) 3.773.605 1.184.211 2.589.395

8.2. Avaluaci econmica
Amb vista a fer lavaluaci econmica, cal tenir en compte els costos dinversi, els
costos de funcionament i els ingressos per venda denergia.
8.2.1. Costos dinversi
La inversi de les plantes de biogs depn molt de la mida de la installaci i del seu
cabal de tractament, i mostra una marcada economia descala. A la Figura 8.1. sofe-
reix la inversi per unitat de potncia elctrica en funci de la potncia elctrica de la
installaci, a partir de dades de plantes dustria, Dinamarca, Alemanya, una instal
laci catalana i avaluacions de diversos avantprojectes a Catalunya.
La gran dispersi de la Figura 8.1. s deguda a inversions dadaptaci de cada
installaci a necessitats especfiques de cada planta (dipsits de magatzem pre i
postdigesti, per exemple), a diferents escales de preus en funci dempreses sub-
ministradores, a la comptabilitzaci dalgun equip de posttractament, al fet de cons-
truir diversos dipsits dentrada de cosubstrats o a la necessitat dadequaci de la
lnia elctrica per a la venda de la producci elctrica a la xarxa.
La corba que ajusta els valors de la Figura 8.1., s: Inversi unitria (/kW)=16.272
Potncia (kW)- 0,2114. Aquesta corba sutilitzar per a fer lestimaci de la inversi
de les tres plantes de biogs genriques objecte danlisi. Sentn que seran possibles
valors dinversi tant per sobre com per sota daquest valor estimat i que, per tant,
els resultats tan sols tenen un valor indicador.
8.2.2. Costos de manteniment i funcionament
Per a estimar els costos de funcionament sha considerat 1 c/kWh per als motors de
cogeneraci, sobre la base de lenergia elctrica bruta produda i un 1,5% anual del
total de la inversi en concepte de reparacions, manteniment, administraci i asse-
gurances. Per a estimar el cost de dedicaci de personal sha considerat una dedicaci
base del 25% del temps duna persona, ms un increment lineal de lequivalent duna
persona a temps complet per cada 200 kW de potncia de la installaci, a ra dun
cost mitj de 45.000 /personaany.
A efectes daquesta avaluaci es considera que lobtenci dels residus per a la co-
generaci no representa un cost per a la installaci. Tampoc es t en compte el pos-
sible cost a causa de laplicaci agrcola del material digerit o a causa de processos
posteriors de tractament. En canvi, tampoc es considerar un ingrs possible per es-
talvi en la compra delements fertilitzants. Queda clar que el cost de posttractament
o de transport i gesti defluents, sobretot a lexemple de la planta 3, ser un cost que
caldr afegir, amb un valor que dependr de cada cas particular.

Fig. 8.1. Relaci entre
inversi unitria per unitat
12000
de potncia elctrica i
potncia elctrica, a partir
dinformaci de diverses 10000
installacions en funciona-
ment o davantprojectes.
8000
6000
4000
2000
0
0 200 400 600 800 1000 1200 1400
Potncia elctrica (kW)
8.2.3. Ingressos
Noms es tenen en compte els ingressos per venda denergia elctrica a la xarxa i per
venda o estalvi denergia trmica. Per venda denergia elctrica es t en compte la
tarifa indicada al RD 661/2007 per a aquest tipus dinstallacions (13,069 c/kWh
elctric) aplicada a lenergia elctrica neta produda i, per estalvi o venda denergia
trmica, un ingrs equivalent a 3 c/trmia aplicat al 90% de lenergia trmica neta
produda. Aquesta fracci denergia trmica valoritzable econmicament depn de
ls: estalvis en calefacci a la prpia granja, usos en hivernacles, venda a tercers,
installacions de posttractament, etc.
8.2.4. Estimaci dndexs econmics
Per al clcul dels ndexs de rendibilitat de la inversi es consideren les hiptesis se-
gents:
a) Finanament de la inversi a crrec de fons propis, sense subvencions.
b) Vida til de la installaci de 15 anys i valor residual nul.
c) Increment anual dels costos de manteniment i funcionament del 3,5%.
d) Increment anual dels ingressos per pujada dels preus de lenergia de l1% i del
3,5% a partir del quart any incls.
Savaluen els ndexs segents per a les tres plantes:
1) ndexs 1: Taxa interna de retorn (TIR, %) i temps de retorn de la inversi
(anys) sense considerar reinversions en substituci dequips amb vida til in-
ferior als 15 anys.
2) ndexs 2: Taxa interna de retorn (TIR, %) i temps de retorn de la inversi (anys)
suposant que el 30% del marge net anual es destina a substituci dequips amb
vida til inferior als 15 anys.
3) ndex 3: Increment admissible de la inversi en despeses que no donin lloc a
increment de costos de manteniment o funcionament, per tal que la TIR no
baixi per sota del 7,5%.
Si lndex 3 s positiu indica que podria ser assumible una inversi ms elevada,
per exemple en equips de tractament posterior dels digerits. En canvi, si s negatiu
indicaria que cal aconseguir una inversi inferior, reduir els costos de funcionament
o b augmentar els ingressos mitjanant lincrement de la producci especfica de
biogs (millorar la mescla a codigerir).
El resum de les dades davaluaci econmica de les tres plantes tipus estudiades
es mostra a la Taula 8.7. En aquesta es comprova que les plantes 2 i 3 tenen inters
amb les dades de producci i econmiques preses com a hiptesis, mentre que la
planta 1 requeriria menys inversi que la considerada com a mitjana a la Figura 8.1.
En aquesta figura es comprova que hi ha una gran dispersi de valors dinversi a
baixa potncia, de manera que es considera que hi pot haver potencial en el mercat
per a installacions simples que permetin inversions ms baixes.
Ats que hi ha equips de les installacions que tenen una vida til inferior als 15
anys, cal tenir en compte que part del marge net anual (diferncia entre ingressos,
despeses i inversi total proporcional) caldr reinvertir-lo en la substituci daquests
equips. Per aquest motiu, es considera que la TIR i el temps de retorn estimats en
cas de tenir en compte aquest extrem seran els valors ms adequats per a estimar la
rendibilitat.
Els dos factors per als quals la rendibilitat es mostra ms sensible sn els ingres-
sos i la mida de la installaci. La mida afecta sobretot la inversi, la qual presenta
una marcada economia descala.
Els ingressos depenen dels preus de lenergia, de la producci especfica de biogs
i de la possibilitat dobtenir la mxima valoritzaci de lenergia produda. Mentre que
els preus de lenergia vnen fixats, els altres dos factors depenen de la capacitat de
gestionar correctament els materials a digerir, del bon funcionament de la planta i
del mxim aprofitament de lenergia. Aquest darrer extrem afecta molt especialment
lenergia trmica obtinguda, sobretot si la planta s petita. Per exemple, a la planta 1,
la TIR baixa per sota del 4% si lenergia trmica no saprofita per a substituir una font
denergia fssil. I encara caldria considerar un increment de la inversi en equips per
a dissipar la calor excedentria en aquest cas, fent baixar encara ms la rendibilitat.
En cas que les produccions especfiques de biogs baixessin a la meitat dels valors
considerats en el dimensionat, una vegada feta la inversi, cap de les installacions
mostraria valors favorables de rendibilitat. Per aquest motiu, cal una planificaci
acurada dels materials a digerir durant la fase del projecte.
A mesura que augmenta la mida de la planta, baixa la inversi especfica per unitat
de volum de digestor o per unitat de potncia, amb les hiptesis considerades. Per
caldr tenir en compte que tamb hauria daugmentar la inversi en installacions
complementries de gesti dels materials en augmentar el cabal de tractament i la
necessitat de gestionar tant un volum superior de residus diferents com un volum
superior de digerit. De lavaluaci de la Taula 8.7. es desprn que pot ser permissible
ms inversi per a les plantes 2 i 3 si mantenen produccions especfiques de biogs
superiors a la planta 1, mentre que la planta 1, la ms petita, hauria de tendir a una
inversi ms baixa. Una inversi ms gran o uns costos permissibles superiors per a
les plantes 2 i 3 shaurien de destinar al tractament i gesti dels efluents digerits.

En general, es poden considerar dos grans tipologies dinstallacions:
1) Les individuals, per granja, amb la necessitat dinversions molt ajustades, pro-
duccions de biogs mnimes properes als 30 m3/tona, amb s de lenergia trmica
en la prpia granja i amb aplicaci agrcola dels efluents digerits sense cost afegit
apreciable.
2) Les collectives, de gesti centralitzada, amb un cabal de tractament elevat,
amb produccions especfiques de biogs mnimes de 30-35 m3/tona, tractant residus
biodegradables produts a la seva zona dinfluncia i donant un servei de tractament
i gesti posterior dels materials digerits.
Taula 8.7. Avaluaci Planta 1 Planta 2 Planta 3

econmica de les tres
plantes de biogs genri-
Dades bsiques de dimensionat
ques estudiades
Cabal de tractament 13.000 25.500 55.000
(tones/any)
Producci especfica de biogs (m3 biogs/tona) 33,9 34,4 29,9

Potncia elctrica (kWe) 114,3 227,4 426,0
Volum digestors (m3) 1100 2400 4200
Costos i ingressos
Inversi (k) 683,0 1174,9 1927,4

Costos anuals de manteniment i operaci 56,4 98,2 170,1
(k/any)
Ingressos anuals
Venda energia elctrica (k/any) 107,6 214,0 400,8

Estalvi o venda denergia trmica (k/any) 19,8 39,6 69,9
Rendibilitat de la inversi
ndexs 1 (sense reinversions)
TIR 15 anys (%) 8,13% 12,15% 15,22%

Temps de retorn de la inversi (anys) 9,0 7,0 6,0
ndexs 2 (reinversi del 30% del marge net anual)
TIR 15 anys (%) 6,05% 9,14% 11,50%

Temps de retorn de la inversi (anys) 10,0 8,0 7,0
ndex 3 (reinversi del 30% del marge net anual)
Increment (%) admissible de la inversi per TIR=7,5% -9,4 11,2 28,3

9. Consultes
recomanades
Pgines web dinters
EurObservER (2007). European Union Biogas Barometer. URL:

http://www.energies-renouvelables.org/observ-er/stat_baro/observ/baro179_a.pdf
Programa AgSTAR de lAgncia del Medi Ambient dEstats Units (US-EPA):
http://www.epa.gov/outreach/agstar
Bioenergia a lAgncia Internacional de lEnergia (AIE-Bioenergy):
http://www.ieabioenergy.com/
Projecte de promoci del biogs per a la producci delectricitat
i calor als pasos de la Uni Europea:
http://websrv4.sdu.dk/bio/probiogas.htm
Biogas Crops Network:
http://www.biogas-network.de
Associaci de plantes de biogs de Dinamarca:
http://www.biogasbranchen.dk
Biogs a Alemanya:
http://www.renewables-made-in-germany.com/es/biogas/
Guia del tractament de les dejeccions ramaderes
(Agncia de Residus de Catalunya):
http://www.arc-cat.net/ca/altres/purins/guia.html
Instituto para la Diversificacin y el Ahorro de la Energa (IDAE):
http://www.idae.es/
Institut Catal de lEnergia (ICAEN):
http://www.icaen.net/
mbit dEnergia del Departament dEconomia i Finances
de la Generalitat de Catalunya:
http://www.gencat.cat/economia/ambits/energia_mines/index.html
Gesti Integral de Residus Orgnics, Centre Tecnolgic (GIROCT):
http://www.giroct.net/

01 Produccio Biogas

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

01 Produccio Biogas

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Producci

Contingut tcnic a cura de:

2. Descripci del procs de digesti anaerbia 22

5. Aplicaci a altres residus orgnics 37

8. Anlisi econmica dinstallacions 46

El model de desenvolupament que predomina en la nostra societat, basat en un con-

12/13 Producci de biogs per codigesti anaerbia

14/15 Producci de biogs per codigesti anaerbia

1.1. El procs de digesti anaerbia

La digesti anaerbia, tamb coneguda com biometanitzaci o producci de biogs,

Figura 1.1. La digesti

16/17 Producci de biogs per codigesti anaerbia

El biogs es pot aprofitar de diverses maneres, amb lobjectiu de generar:

Figura 1.2. Esquema

En principi, es pot tractar qualsevol material orgnic fcilment biodegradable en di-

Figura 1.3. Exemples de

18/19 Producci de biogs per codigesti anaerbia

En lactualitat, i des de les ltimes dcades, s ben palesa la necessitat de protegir el

Evoluci del consum Figura 1.4 (a). Distribuci

Figura 1.4 (b). Evoluci del

0 2003 2004 2005 2006 2010 2015

Figura 1.4 (b) Figura 1.4 (a)

20/21 Producci de biogs per codigesti anaerbia

2.1. Dinmica del procs

La digesti anaerbia es caracteritza per lexistncia de vries fases diferenciades

Fig. 2.1. Fases de la Bacteris hidroltics-acidognics Bacteris acetognics Bacteris metanognics

Lpids cids grassos de Biogs

Glcids Sucres senzills (CO2)gas

Compostos Materials no biodegra- cids

22/23 Producci de biogs per codigesti anaerbia

Els slids voltils (SV)

La Demanda Qumica dOxigen (DQO)

Alguna dada de composici

La mesura que dna ms informaci del procs s la DQO. Durant el procs de

2.3. Parmetres ambientals

Es consideren parmetres ambientals els parmetres sobre els quals usualment no

% biodegradabilitat 54,9 59,0 56,7 84,4 68,3 63,9 45,4

m3 CH4 /kg SV 0,347 0,272 0,196 0,449 0,319 0,373 0,293

m3 biogs/ton res. 18,1 84,1 27,2 223,3 117,6 57,8 158,9

24/25 Producci de biogs per codigesti anaerbia

Subproducte Relaci C/N Taula 2.2. Relaci

Temperatura: es pot fer la digesti anaerbia en tres rangs de temperatura: ambi-

Fig. 2.2. Dependncia de la

Temps de retenci (dies)

26/27 Producci de biogs per codigesti anaerbia

Temps de retenci (dies)

Velocitat de crrega orgnica (VCO): s la quantitat de matria orgnica que

Origen de les (m3 CH4/kg SV)

Bov de carn 0,35

Vaqu de llet 0,20

El digestor s el cor de la installaci. Ha de ser un recipient estanc, amb un volum

28/29 Producci de biogs per codigesti anaerbia

3.2. Dipsits dentrada i sortida

Fig. 3.3. Agitador localitzat a

Fig. 3.4. Disposici dallament

Fig. 3.5. Reactors cilndrics

Fig. 3.6. Reactors

Fig. 3.3. Fig. 3.4. Fig. 3.6.

3.4. Tractament del gas

30/31 Producci de biogs per codigesti anaerbia

Fig. 3.8. Gasmetre situat

Fig. 3.9. Gasmetre flexible

Fig. 3.10. Gasmetre

Fig. 3.11. Reactor per la