UNIVERSITAT JAUME I

PROGRAMACI
DIDCTICA CINCIES
SOCIALS (HISTRIA)
Curs: 4t dESO

Alumna: Jlia Jord Gisbert

Tutora: M Juncal Caballero Guiral

Mster en Professora dEducaci

Secundria Obligatria i Batxillerat
(Geografia i Histria)
...
 RESUM

El Treball de Fi de Mster que es presenta en les pgines que venen a

continuaci estableix les bases de lelaboraci duna Programaci Didctica (modalitat
3), formada per 16 Unitats Didctiques de les quals veurem una mostra de tres delles en
els annexos. Aquestes tres UDs ens mostraran un nivell de desenvolupament ms
concret de la nostra programaci, la qual ens permetr planificar el treball a travs de tot
el curs acadmic. Abraarem tots els punts que es pressuposen en un treball de
planificaci daquest nivell, des del context i les caracterstiques concretes fins als
objectius, competncies bsiques, valors i prioritats datenci i elements transversals,
entre daltres.

Tota aquesta tasca senmarca en lassignatura de Cincies Socials (Histria) del

quart curs de lESO, desenvolupant el currculum de lEnsenyament Secundari
Obligatori i proposant algunes innovacions educatives en la mesura de les nostres
possibilitats i en laplicaci dels continguts que ens venen donats per la llei. Tant durant
el desenvolupament de la programaci com en el de les Unitats Didctiques es
demostraran el conjunt de competncies professionals adquirides al Mster i els
progressos i resultats daprenentatge.

1
 NDEX

1. INTRODUCCI .................................................................................. 4
1.1. JUSTIFICACI ............................................................................. 5
1.2. CONTEXTUALITZACI ............................................................. 8
2. OBJECTIUS ........................................................................................ 9
2.1. Objectius generals de letapa .......................................................... 9
2.2. Objectius especfics de la matria ................................................ 11
2.3. Relacions dels objectius dESO amb lassignatura ....................... 14
3. COMPETNCIES CLAU. RELACI ENTRE LES COMPETNCIES
CLAU I ELS OBJECTIUS DE LA MATRIA I ELS CRITERIS
DAVALUACI. ..................................................................................... 15
4. CONTINGUTS. ESTRUCTURA I CLASSIFICACI. ..................... 18
5. UNITATS DIDCTIQUES. .............................................................. 20
5.1. Organitzaci de les UD ................................................................ 21
6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDCTIQUES. ................... 25
6.1. Metodologia general i especfica de la matria ............................. 25
6.2. Activitats i estratgies densenyament i aprenentatge ................... 25
6.3. Organitzaci de laula .................................................................. 28
6.4. El paper del professor................................................................... 29
7. AVALUACI .................................................................................... 29
7.1. Criteris ......................................................................................... 29
7.2. Tipus davaluaci ......................................................................... 32
7.3. Instruments .................................................................................. 33
7.4. Criteris de qualificaci ................................................................. 33
7.5. Avaluaci del procs densenyament-aprenentatge ...................... 34
8. MESURES DATENCI A LALUMNAT AMB NECESSITATS
ESPECFIQUES DE SUPORT EDUCATIU O AMB NECESSITAT DE
COMPENSACI EDUCATIVA ............................................................. 35

2
9. TEMES TRANSVERSALS ............................................................... 37
10. CONNEXIONS INTERDISCIPLINARS ........................................ 39
11. FOMENT DE LA LECTURA......................................................... 39
12. UTILITZACI DE LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACI I
LA COMUNICACI ............................................................................... 40
13. RECURSOS DIDCTICS I ORGANITZATIUS ........................... 43
14. ACTIVITATS COMPLEMENTARIES .......................................... 44
15. BIBLIOGRAFIA ............................................................................ 46
16. ANNEXOS ..................................................................................... 48

3
 1. INTRODUCCI

La present programaci didctica constituir un document que defineix un pla de

treball per als grups dalumnes que cursaran la matria de Cincies Socials, Histria del
quart curs de lEducaci Secundria Obligatria (ESO) durant el curs 2015-2016.
Atenent al curs en el qual es desenvolupar durant el qual encara no saplicar la
LOMCE en el 4t curs dESO, sin noms en els cursos primer i tercer, sha pres com a
font principal lordenaci del sistema educatiu establida per la Ley Orgnica de
Educacin (LOE, 2006): el Real Decreto 1631/2006, del 29 de desembre (BOE del 5 de
gener del 2007). Per mitj daquesta sestableix lorganitzaci dels ensenyaments i
laprenentatge de tots els nivells educatius, per concretament el que a nosaltres ens
interessa, els ensenyaments mnims corresponents a lEducaci Secundria Obligatria,
marc bsic per a concretar el currculum de lESO, que en el cas del Pas Valenci seria
el Decret 112/2007, del 20 de juliol (DOCV del 24 de juliol del 2007).

Com afirma Bartolom Rotger Amengual, tenint en compte que leducaci se

centra en persones, aquesta no pot regir-se per impulsos ms o menys inspirats dun
docent imaginatiu, sin que ha doferir un esquelet com s la programaci, un
instrument important per a un ensenyament organitzat, estructurat i coherent (1977:
19). Malgrat que aquesta programaci didctica s un exemple de la previsi del treball
que es dur a terme durant tot un curs, sha de tindre en compte que aquesta planificaci
est sempre subjecta a possibles modificacions, segons com es desenvolupe el curs
acadmic. s per aix, que com que les persones no som objectes esttics, aquesta
estar oberta a modificacions depenent de les diferents circumstncies que ens puguem
trobar.

Per tal delaborar-la, hem consultat diverses fonts bibliogrfiques que donen
compte de com sha de fer una programaci didctica, ja des dpoques prou
primerenques en el camp destudi que ens atany, com sn lobra de Toms Escudero
Escorza i altres autors (1978) o Del projecte educatiu a la programaci daula
(Antnez, 1991). La programaci s, abans de tot, un instrument de planificaci de
lactivitat de laula, i s necessari que tinga unes caracterstiques generals, com sn
ladequaci al context, la concreci, la flexibilitat i la viabilitat. En el nostre cas
tractarem dadaptar-nos a totes aquestes necessitats, i a ms, tamb t la finalitat de
planificar el procs densenyament-aprenentatge que es desenvolupa a laula i de

4
valorar la seua utilitat. Per tant, del que es tracta s de promoure la reflexi sobre la
prpia prctica docent i de facilitar la progressiva implicaci dels alumnes en el seu
propi procs daprenentatge (Blanes; Gisbert, 2013).

Les Cincies Socials, i en especial la histria, sn un pilar fonamental de les

Humanitats. Conixer el passat i el medi habitat pels humans s rellevant pera entendre
el passat i construir el present, ja que ajuden a lalumnat a comprendre el mn i la
societat i els inicien en lexplicaci de la realitat en la que viuen. A ms a ms, aquesta
disciplina ofereix una visi global del mn, alhora que impulsa el desenvolupament de
valors que duran a lalumnat a adoptar una actitud crtica, tica i compromesa amb la
societat plural i solidria.

Lestudi de la Histria proporciona als escolars de lEducaci Secundria

Obligatria un coneixement de levoluci de les societats humanes a travs del temps,
quelcom que ajuda a comprendre els processos de canvi i transformaci de les mateixes.
A ms daquests plantejaments de carcter general sinclouran en aquesta programaci
continguts referents al Pas Valenci de lmbit histric i tamb del geogrfic i artstic.
Continguts necessaris per entendre la histria del nostre poble i per a insertar-los en
fenmens ms generals. Tot a tractar de fer-se amb el treball de les competncies,
que ja quedaren establides en la Ley Orgnica de Educacin (LOE, 2006): el Real
Decreto 1631/2006, per que sn relativament recents en el sistema educatiu espanyol i
en la prctica educativa.

1.1. JUSTIFICACI

Com podem llegir en el Real Decreto 1631/2006, del 29 de desembre (BOE del
5 de gener del 2007) de la LOE, una de les principals tasques del professorat s la de
planificar, s a dir, elaborar la programaci que permeta lordenat ensenyament de la
seua matria. En el cas que ens ateny, de lassignatura de Geografia i Histria, aquesta
permetr als alumnes conixer i comprendre el mn i les societats a travs de la Histria
per a poder entendre la realitat en la que viuen. Aix doncs, oferint una visi global del
mn qu habitem, es fa propici limpuls al desenvolupament de valors i actituds
ciutadanes i al comproms amb la societat plural en la que es troben.

5
 s per aix que la Programaci Didctica esdev un punt clau per a la docncia,
perqu a banda de preveure els objectius, competncies, continguts, metodologia,
materials i activitats per a un curs complet, i donar-li coherncia, permet crear el pla
dacci que sha de seguir durant el curs. Segons lOrdre 45/2011, del 8 de juny
(DOCV del 16 de juny del 2011), les finalitats de les programacions didctiques sn
facilitar la prctica docent, assegurar la coherncia entre les intencions educatives del
professorat i la posada en prctica en laula, servir com a instrument de planificaci,
desenvolupament i avaluaci del procs densenyament-aprenentatge i oferir el marc per
a les mesures necessries datenci a la diversitat, aix com proporcionar elements
danlisi per a lavaluaci del projecte educatiu, de les concrecions dels currculums i de
la prctica docent. No obstant, tot el que estableix la programaci estar dins dunes
cotes de flexibilitat i dadaptaci a les diferents situacions, alumnat i contexts, i tamb
oberta a les aportacions daltres docents, com ja hem dit anteriorment.

La matria que hem triat s la de Cincies Socials: Histria, que simparteix al

quart curs de lESO com a assignatura obligatria, i la qual compta amb unes 100
sessions aproximadament (33 setmanes escolars i 3 hores setmanals segons el que
disposa la Ley Orgnica de Educacin del 03/05/2006). Daquestes hores sen poden
perdre algunes per activitats extraescolars o del centre, visites, etc. Per aix
planificarem unes 92 sessions i unes 8 per a exmens o altres tipus davaluacions
distintes.

Les raons que mhan dut a preparar aquesta programaci sobre Histria dels
segles XIX i XX sn les segents. En primer lloc, la Histria Contempornia s una
disciplina per la qual sempre mhe sentit atreta i que considere molt important per
entendre el mn en qu vivim. Tamb s inqestionable la seua importncia en el
conjunt de sabers de les humanitats, i tenim lavantatge de que sn fets recents, quelcom
que pot crear ms empatia en lalumnat. En tercer lloc, la meua experincia docent ha
estat centrada en aquest curs i en aquesta assignatura, per tant, he pogut experimentar el
seu alt valor didctic de primera m, ja que la professora pot comptar amb molts
diversos recursos per a explicar-ne els continguts. I finalment, el fet de centrar-nos en
els segles XIX i XX, fa que tamb es puga integrar en el currculum acadmic la
Histria de les dones, per labundncia de documents i per ser lpoca ms rellevant de
lemancipaci femenina i la lluita pels drets civils tant per a les dones com per a algunes
minories tniques o socials.
6
 Mentre que en nivells inferiors com 1r i 2n dESO han vist temes dHistria
daltres perodes de la Prehistria a lpoca Moderna aquest quart curs ser el primer
contacte que els alumnes tinguen amb la poltica, societat, cultura i economia de
lpoca Contempornia (segles XIX i XX). s per aix que shan de comenar a
construir els coneixements amb una important tasca de sntesi de la gran quantitat de
continguts que t dita matria, mitjanant una visi global de la mateixa. A ms a ms,
per a molts alumnes que no continuaran estudiant Batxillerat, aquest ser lltim
contacte que tinguen amb la Histria, i per aix s important que tinguen una visi
general de les poques ms recents, per a que comprenguen les realitats passades i les
presents i tinguen una vasta cultura general. A banda de tot a, tamb tracta de
desenvolupar altres qestions, com veurem ms endavant en els temes transversals, i
que sn aspectes tan rellevants com leducaci cvica, emocional, tica, moral,
mediambiental, sexual, etctera, i que tamb poden enllaar-se amb els continguts
referits a la matria en qesti.

Aix doncs, com que la programaci haur dadaptar-se al conjunt dels alumnes i
la diversa casustica possible, ser important afavorir les tcniques educatives des de
diversos punts de vista. Tamb sha de fer menci als diferents nivells de concreci
curricular existents i del lloc que ocuparia la programaci didctica en els mateixos. El
nivell superior estaria ocupat pel govern, amb les diverses lleis deducaci i reials
decrets densenyaments mnims, a travs dels quals sestableixen els objectius del
sistema educatiu i de letapa que tracta. A un segent nivell tenim ladministraci
educativa de les comunitats autnomes, per les quals sestableix mitjanant reials
decrets els objectius generals de letapa, de cicle, de la matria i els continguts i criteris
davaluaci.

En un altre nivell ens trobem amb els PEC (Projectes Curriculars de Centre), que
t cada centre educatiu i sencarreguen de la seqenciaci dels continguts. Dins daquest
nivell estaria la programaci didctica, elaborada pels professors del departament i en la
qual es desenvolupen les unitats didctiques i els objectius. Un darrer nivell de
concreci serien les adaptacions curriculars, que sn les que hem de dur a terme a laula
davant de les necessitats educatives especials que puguen tindre els alumnes.

En les pgines que venen a continuaci desenvoluparem els elements que cont
la programaci, els quals es veuen des duna perspectiva general i es desenvoluparan

7
ms a fons en cadascuna de les unitats didctiques en que es divideix el contingut total
de la matria del curs que tractem.

1.2. CONTEXTUALITZACI

Aquesta Programaci Didctica es posar en prctica en lIES Matilde Salvador,

centre que enguany fa 20 anys dexistncia i que est situat entre lAvinguda Casalduch
i lAvinguda Almassora, a la ciutat de Castell de la Plana. Aquest s de dimensions
petites, que consta de 100 professores i professors, dividits en 17 departaments i 2
famlies professionals, i hi conviuen alumnes dESO, Batxillerat i Formaci
Professional. Lalumnat es divideix en 12 grups dESO, 3 grups de FP Bsica i PQPI, 4
grups de Batxillerat i 30 grups de Formaci Professional. I a lInstitut es realitzen
estudis en rgim dirn, vespert, nocturn i semipresencial. Lalumnat prov dun nic
collegi, el CEIP Isidoro Andrs Villarroya, situat just enfront de linstitut. Per tant, es
caracteritza per un ambient familiar, i noms nhi ha dues classes de 4t de la ESO (els
grups A de 30 alumnes, i el B de 22 alumnes).

La ciutat on es troba s Castell de la Plana, capital de la provncia que compta

amb 173.841 habitants i una rea metropolitana al voltant de 300.000 habitants. El
centre es troba a lrea semiconsolidada situada al voltant de lAvinguda dAlmassora i
la de Valncia, davant del Collegi Pblic Isidoro Andrs Villaroya. LIES Matilde
Salvador s lnic institut de Castell que, com hem dit, noms depn dels alumnes
daquesta escola, quelcom que facilita la tasca de transici escolar, ja que daquesta
manera es facilita que els mestres es coordinen amb els professors.

La relaci de linstitut amb el barri es fa a travs dels pares i mares i el venat.

Les installacions estan disponibles per a organitzar actes o practicar esports i ha hagut
diversos intents de dinamitzar la biblioteca del centre. Pel que fa a lalumnat, no s un
centre especialment conflictiu ni amb dificultats. El contacte amb les famlies de
lalumnat es far el proper curs a travs de la web famlia, que permetr un contacte ms
estret entre pares i mares, professors i el centre en conjunt.

El nivell adquisitiu de les famlies s mitj, i una part de lalumnat es immigrant,

provinent sobretot dalguns pasos com Romania o el Magreb. No es tracta dun barri

8
especialment conflictiu, i malgrat que es troba als afores de Castell s tranquil i
familiar, per la qual cosa no sol haver problemes molt greus en aquest sentit.

Daltra banda, el centre compta amb materials didctics relacionats amb les
noves tecnologies (ordenadors, internet, projectors, canons, televisions i aparells de
DVD, etc.). Tamb t les classes ben acondicionades per al seu s, tot i que la part que
dona a lAvinguda Casalduch s molt sorollosa pel trnsit. A ms, disposa de cafeteria,
espais desbarjo, pati i installacions esportives.

2. OBJECTIUS

En aquest apartat exposarem all que esperem que els nostres alumnes
assolisquen a travs del curs acadmic que estem programant, aix com de lassignatura
desenvolupada en aquesta programaci. Per aix farem una diferenciaci dels diversos
objectius, exposant primer els generals de lESO i desprs ens centrarem en els ms
concrets de lassignatura de Cincies Socials. Histria.

2.1. Objectius generals de letapa

Els objectius generals de letapa de lEducaci Secundria Obligatria se centren

en els drets humans i la ciutadania i en leducaci en continguts bsics, i els podem
trobar especificats en el Decret 112/2007 del 20 de juliol, pel qual sestableix el
currculum de lESO a la Comunitat Valenciana (DOCV del 24 de juliol del 2007).
Podeu trobar-los transcrits a continuaci.

Leducaci secundria obligatria ha de contribuir a desenrotllar en les i els

alumnes les capacitats que els permeten:

a) Conixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en
el respecte als altres, practicar la tolerncia, la cooperaci i la solidaritat entre les
persones i grups, exercitar-se en el dileg, refermant els drets humans com a valors
comuns duna societat plural, oberta i democrtica, i preparar-se per a lexercici de la
ciutadania democrtica.

9
 b) Adquirir, desenrotllar i consolidar hbits de disciplina, estudi i treball
individual i en equip com a condici necessria per a una realitzaci efica dels
processos de laprenentatge i com a mitj de desenrotllament personal.

c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivncia en els mbits escolar,

familiar i social.

d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constituci, la

igualtat de drets i oportunitats de totes les persones, amb independncia del seu sexe, i
rebutjar els estereotips i qualsevol discriminaci.

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els mbits de la personalitat i en

les seues relacions amb els altres, aix com rebutjar la violncia, els prejus de qualsevol
tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacficament els conflictes.

f) Desenrotllar destreses bsiques en la utilitzaci de les fonts dinformaci per a

adquirir, amb sentit crtic, nous coneixements. Adquirir una preparaci bsica en el
camp de les tecnologies, especialment les de la informaci i la comunicaci.

g) Concebre el coneixement cientfic com un saber integrat que sestructura en

distintes disciplines, aix com conixer i aplicar els mtodes per a identificar els
problemes en els diversos camps del coneixement i de lexperincia.

h) Desenvolupar lesperit emprenedor i la confiana en si mateix, la participaci,

el sentit crtic, la iniciativa personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar,
prendre decisions i assumir responsabilitats, aix com valorar lesfor amb la finalitat de
superar les dificultats.

i) Comprendre i expressar amb correcci textos i missatges complexos, oralment

i per escrit, en valenci i en castell. Valorar les possibilitats comunicatives del valenci
com a llengua prpia de la Comunitat Valenciana i com a part fonamental del seu
patrimoni cultural, aix com les possibilitats comunicatives del castell com a llengua
comuna de totes les espanyoles i els espanyols i didioma internacional. Iniciar-se, aix
mateix, en el coneixement, la lectura i lestudi de la literatura dambds llenges.

j) Comprendre i expressar-se en una o ms llenges estrangeres de manera

apropiada.

10
 k) Conixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la histria de la
Comunitat Valenciana, dEspanya i del mn; respectar el patrimoni artstic, cultural i
lingstic; conixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les
crticament i desenrotllar actituds de respecte per la cultura prpia i per la dels altres.

l) Conixer i acceptar el funcionament del cos hum i respectar les diferncies.

Conixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut dels hbits dhigiene, aix com
de lexercici fsic i de ladequada alimentaci, incorporant la prctica de lesport i
leducaci fsica per a afavorir el desenrotllament personal i social.

m) Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les

societats, en especial els relatius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels
ciutadans, i adoptar jus i actituds personals respecte a estos.

n) Valorar crticament els hbits socials relacionats amb la salut, el consum

responsable, latenci dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne aix a la
conservaci i millora.

o) Valorar i participar en la creaci artstica i comprendre el llenguatge de les

distintes manifestacions artstiques, utilitzant diversos mitjans dexpressi i
representaci.

p) Analitzar i valorar, de manera crtica, els mitjans de comunicaci escrita i

audiovisual.

2.2. Objectius especfics de la matria

Els objectius especfics de lensenyament de les Cincies Socials, Geografia i

Histria estan desenvolupats en Decret 112/2007 del 20 de juliol, pel qual sestableix el
currculum de lESO a la Comunitat Valenciana (DOCV del 24 de juliol del 2007), i sn
els segents:

1. Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets

socials i les interrelacions entre fets poltics, econmics i culturals, i utilitzar
aquest coneixement per a comprendre la pluralitat de causes explicatives de

11
levoluci de les societats actuals, el paper que homes i dones exerceixen en
elles i els seus problemes ms rellevants.
2. Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements
bsics que caracteritzen el medi fsic, les interaccions donades, entre ells i les
que els grups humans estableixen en utilitzar lespai i els seus recursos i
valorar les conseqncies de tipus econmic, social, poltic i mediambiental.
Conixer la problemtica especfica que planteja utilitzar els recursos de la
Comunitat Valenciana.
3. Comprendre el territori com el resultat de la interacci de les
societats sobre el medi en que es desenvolupen i sorganitzen.
4. Conixer, localitzar i comprendre les caracterstiques bsiques de
la diversitat geogrfica del mn i de les grans rees socioeconmiques,
culturals i poltiques, aix com els trets fsics i humans dEuropa i Espanya,
fent referncia especfica a la Comunitat Valenciana.
5. Identificar i localitzar en el temps i en lespai els processos i
esdeveniments histrics rellevants de la histria del mn, dEuropa i
dEspanya per a adquirir una perspectiva global de levoluci de la
Humanitat amb un marc cronolgic precs i elaborar-ne una interpretaci que
facilite la comprensi de la pluralitat de comunitats socials a qu es pertany.
6. Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i
tolerncia cap a altres cultures i cap a opinions que no coincideixen amb les
prpies, sense renunciar sobre aix a un parer sobre elles.
7. Adquirir una visi histrica que permeta elaborar una
interpretaci personal del mn, a travs duns coneixements bsics
dHistria universal, europea, espanyola i valenciana amb respecte i
valoraci dels aspectes comuns i els de carcter divers, a fi de facilitar la
comprensi de la possible pertinena simultnia a ms duna identitat
collectiva.
8. Valorar i respectar el patrimoni natural, histric, lingstic,
cultural i artstic espanyol i de manera particular el valenci. Aix com
assumir les responsabilitats que suposa la seua conservaci i millora.
9. Conixer i valorar les especials caracterstiques de la identitat
lingstica, cultural i histrica de la Comunitat Valenciana i la seua relaci
amb les altres comunitats autnomes de lEstat espanyol.

12
 10. Comprendre els elements tcnics bsics caracterstics de les
manifestacions artstiques en la seua realitat social i cultural per a valorar i
respectar el patrimoni natural, histric, cultural i artstic, assumint la
responsabilitat que suposa la seua conservaci i apreciant-ho com a recurs
per a lenriquiment individual i collectiu.
11. Adquirir i usar el vocabulari especfic de les Cincies Socials
perqu en incorporar-lo al vocabulari habitual augmente la precisi en ls
del llenguatge i millore la comunicaci.
12. Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informaci verbal,
grfica, icnica, estadstica i cartogrfica, procedent de fonts diverses,
inclosa la proporcionada per lentorn fsic i social, els mitjans de
comunicaci i les tecnologies de la informaci, tractar-la dacord amb el fi
perseguit i comunicar-la als altres de manera organitzada i intelligible.
13. Utilitzar les imatges i les representacions cartogrfiques per a
identificar i localitzar objectes i fets geogrfics, i explicar la seua distribuci
a distintes escales, amb especial atenci al territori espanyol. Utilitzar, aix
mateix, fonts geogrfiques dinformaci: textos escrits, sries estadstiques,
grfics i imatges, i elaborar croquis i grfics apropiats.
14. Conixer el funcionament de les societats democrtiques, apreciar
els seus valors i bases fonamentals, aix com els drets i llibertats com un xit
irrenunciable i una condici necessria per a la pau, denunciant actituds i
situacions discriminatries i injustes i mostrant-se solidari amb els pobles,
grups socials i persones privats dels seus drets o de recursos econmics
necessaris.
15. Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud
constructiva, crtica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i
valorant el dileg com una via necessria per a solucionar els problemes
humans i socials.

13
 2.3. Relacions dels objectius dESO amb lassignatura

Per tal que la relaci existent entre els objectius generals de lEducaci
Secundria Obligatria i els de lassignatura de Cincies Socials de 4t dESO quede ms
clara, a continuaci la presentem en un quadre.

OBJECTIUS GENERALS DE OBJECTIUS ESPECFICS DE LA

LETAPA MATRIA

A 3, 6 i 11

B 10

C 6i8

D 15

E 14 i 15

F 9

G 1, 5 i 8

H 5 i 15

I Tots, especialment els 8, 9, 12 i 13

J -

K 2i7

L -

M 1, 4 i 14

N 2, 3 i 4

O 4

P 12 i 13

14
 3. COMPETNCIES CLAU. RELACI ENTRE LES
COMPETNCIES CLAU I ELS OBJECTIUS DE LA MATRIA I ELS
CRITERIS DAVALUACI.

Un dels conceptes ms rellevants en leducaci dels darrers temps s el

de competncia clau. Laprenentatge per competncies sest instaurant en el
nostre sistema i ja est completament establert en la major part dEuropa (RUL;
CAMBRA, 2007). Totes les matries han de contribuir interdisciplinarment al
desenvolupament de les competncies, i aix tamb ho far la de Cincies
Socials en collaboraci amb les altres. El carcter integrador i transversal de la
nostra assignatura fa que el seu aprenentatge contribuesca a ladquisici de
diverses competncies bsiques, que sn les que citarem a continuaci.
Del que es tracta amb aquestes competncies s que en finalitzar
lensenyament obligatori es puga, mitjanant laccent en els aprenentatges
imprescindibles, assolir la realitzaci personal, exercir la ciutadania activa,
incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactria i dsser capaos de
desenvolupar un aprenentatge permanent durant tota la vida. Aquestes
competncies clau pretenen integrar els diferents aprenentatges, com els formals,
els informals i els no formals. Aix doncs, en el marc de la proposta realitzada
per la Uni Europea shan identificat huit competncies clau dacord amb la
LOE:

- Competncia en comunicaci lingstica (llengua castellana,

catalana i estrangera en el cas del Pas Valenci). A banda dutilitzar el
llenguatge com a vehicle de comunicaci en el procs densenyament-
aprenentatge, en el cas concret de les Cincies Socials sutilitzar per a entendre,
sintetitzar, esquematitzar, estudiar i explicar processos, causes i competncies
dels fets histrics.

- Competncia matemtica. El coneixement de la realitat espacial i

quantitativa en les Cincies Socials permet que es puguen analitzar magnituds,
percentatges i proporcions, nocions bsiques destadstica, ls descales i
grfiques, sistemes de referncia o reconeixement de formes geomtriques i

15
criteris de medici i la seua representaci grfica. Totes aquestes ferramentes
sutilitzen per a la descripci i anlisi de la realitat social i histrica.

- Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.

Ser necessari laprenentatge de la Geografia i la Histria partir de la
identificaci, localitzaci i anlisi dels elements del medi fsic i les interaccions
amb els humans. Sha dobservar i analitzar el medi en el que es desenvolupa la
vida i lactivitat humana, orientar-se en lespai i el temps, comportar-se
adequadament amb la societat i usar habilitats per a interactuar amb lespai que
ens envolta i els problemes intrnsecs.

- Tractament de la informaci i competncia digital. En el segle

XXI aquesta competncia ser clau per a recaptar la informaci general i saber
guardar-la i extrauren els informes necessaris. s necessari desenvolupar les
activitats de recerca, producci dinformaci, selecci, registre i tractament de la
informaci, dispositius demmagatzematge, etctera. Tamb shan de saber
utilitzar els suports informtics ms freqents i cercar les eines per a ser
autodidacta amb la informtica, ja que va canviant constantment. I per ltim,
usar la tecnologia de la informaci i la comunicaci com a ferramenta de treball
intellectual, per a transmetre, generar i rebre informaci i coneixement.

- Competncia social i ciutadana. Aquesta s una de les

competncies ms importants i que ms es desenvolupa en la nostra assignatura,
ja que en conixer i apropar-se a les diferents societats i cultures aprens a
valorar-les i tolerar-les. A ms, la reflexi al voltant del sistema democrtic s
molt important per exercir la ciutadania activa en els nostres dies. A banda,
comprendre els processos histrics i socials de les societats passades i com van
evolucionar ajuda a comprendre el mn en que vivim i a analitzar la multiplicitat
de causes dels problemes i fets viscuts en el passat. Tamb sha de saber
dialogar collectivament, saber expressar-se i escoltar als altres i construir,
acceptar i practicar normes de convivncia dacord amb els valors democrtics
de la societat en la qu vivim.

16
 - Competncia artstica i cultural. La cultura de les societats
passades s un dels pilars fonamentals de la Histria, aix com ls de diversos
recursos dexpressi i llenguatge artstic, habilitats de pensament i
manifestacions artstiques que shan de comprendre i valorar en un sentit ampli.
Aix doncs, sha de saber utilitzar un llenguatge adient per a lanlisi de les
diferents manifestacions artstiques i culturals i observar-les, valorar-les i
participar delles a nivell historicopatrimonial.

- Competncia per a aprendre a aprendre. Aquesta s una de les

competncies ms transversals i que sha de treballar en totes les matries. En el
cas de les Cincies Socials, s important saber on buscar la informaci,
sintetitzar, resumir, presentar i comunicar, aix com recopilar-la, seleccionar-la i
tractar-la, aprenent a utilitzar les tcniques de lhistoriador de forma individual i
collectiva. I saber cronolgicament aix com social, cultural, econmica i
polticament com relacionar i integrar les noves dades amb els coneixements
previs a travs de la reflexi i lexperincia personal. Aquesta competncia
estar potenciada a partir de la matria de les Cincies Socials i per mitj de
lavaluaci (diagnstica, formativa i final).

- Iniciativa i esperit emprenedor. s tamb important per al

desenvolupament propi i laprenentatge que spiguen prendre decisions i actuar
autnomament en els diversos mbits, aix com estructurar, sintetitzar i
organitzar el coneixement. A ms dactuar creativament, amb autocrtica i
control i mantindr una actitud positiva respecte del canvi i la innovaci. I en
darrer lloc, saber treballar en grups cooperatius a banda dindividualment. Tot
aix es potncia a partir de lorganitzaci i elaboraci de treballs acadmics,
projectes i anlisi dels diferents tipus de fonts histriques.

17
 4. CONTINGUTS. ESTRUCTURA I CLASSIFICACI.

Seguidament anem a exposar els diversos continguts de la matria que tractem

en aquesta programaci didctica. Els continguts de lassignatura sn molt amplis i
abracen des de continguts bsics del qu s la Histria com a disciplina fins a les
poques moderna i contempornia tant en lespai europeu i mundial com en lespanyol.
Tamb contemplen continguts que van de leconomia, la cultura, la societat i la poltica
de cada perode en cada context espacial. Aix doncs, els continguts temtics els
dividirem en tres blocs diferenciats de continguts comuns, bases histriques de la
societat actual i el mn actual, els quals alhora es divideixen en 16 Unitats Didctiques,
que veurem a continuaci.

Bloc I. Continguts comuns

- Localitzaci en el temps i en lespai dels esdeveniments i

processos histrics ms rellevants. Identificaci dels factors que intervenen en
els processos de canvi histric, diferenciaci de causes i conseqncies i
valoraci del paper dels homes i les dones, individual i collectivament, com a
subjectes de la histria.
- Identificaci dels components econmics, socials i poltics,
culturals, que intervenen en els processos histrics i comprensi de les
interrelacions que es donen entre ells.
- Cerca i selecci dinformaci de fonts escrites, diferenciant els
fets de les opinions i les fonts primries de les secundries. Contrast
dinformacions contradictries o complementries a propsit dun mateix fet o
situaci. Anlisi i treball amb textos histrics despecial rellevncia; valorar la
importncia del patrimoni documental per a lestudi de la Histria i el significat
dels grans arxius histrics.
- Anlisi de fets o situacions rellevants de lactualitat amb
indagaci dels seus antecedents histrics i de les circumstncies que els
condicionen.

18
 - Valoraci dels drets humans i rebuig de qualsevol manera de
discriminaci o de domini. Assumpci duna visi crtica cap a les situacions
injustes i estima del dileg i la cerca de la pau en la resoluci dels conflictes.
- Reconeixement dels elements bsics que configuren els principals
estils o artistes rellevants de lpoca contempornia, contextualitzant-los en la
seua poca o interpretaci dobres artstiques significatives. Aplicaci daquest
coneixement a lanlisi dalgunes obres rellevants.

Bloc II. Bases histriques de la societat actual

- Lestat absolut
Despotisme Illustrat i Parlamentarisme angls
La Illustraci. La Illustraci valenciana.
La Guerra de Successi i la fi del foralisme valenci.
Reformisme borbnic a Espanya i Amrica.
Lart del segle XVIII: el Barroc i el Neoclacissisme. Lart barroc
valenci.
- Transformacions poltiques i econmiques a lEuropa de lAntic
Rgim. La independncia dels EUA. La Revoluci Francesa.
- Transformacions poltiques i socioeconmiques en el segle XIX.
Liberalisme i nacionalisme: Restauraci i revolucions liberals.
Lemancipaci de lAmrica Hispana.
Lauge de la Revoluci Industrial. Transformacions econmiques i
tecnolgiques. Lexpansi econmica valenciana de finals del segle XIX.
La nova societat: velles i noves elits; les classes populars. Formes de
vida en la ciutat industrial.
- Crisi de lAntic Rgim i construcci de lEstat liberal en
lEspanya del segle XIX. La Guerra de la Independncia i la revoluci de Cadis.
La construcci de lEstat liberal. Art i cultura en el segle XIX. El modernisme
valenci i la pintura impressionista.
Lpoca de lImperialisme i lexpansi colonial a finals del segle XIX.
Grans canvis i conflictes en la primera meitat del segle XX. La Gran
Guerra i el nou mapa dEuropa. La Revoluci Russa. El crack del 29 i la
depressi econmica. Lascens dels totalitarismes. La Segona Guerra Mundial.
19
 Transformacions i crisi de lEstat liberal a Espanya. La Restauraci, la
crisi del 98 i el regnat dAlfons XIII. La Segona Repblica. La Guerra Civil i les
seues conseqncies.

Bloc III. El mn actual

- Lordre poltic i econmic mundial en la segona meitat del segle

XX: blocs de poder i models socioeconmics. La Guerra Freda i la
descolonitzaci. Relacions entre pasos: el paper dels organismes internacionals.
- El franquisme a Espanya i la seua evoluci. Lexili i loposici a
la dictadura.
- La transici poltica a Espanya. La configuraci de lEstat
democrtic. La Constituci de 1978. LEstatut dAutonomia de la Comunitat
Valenciana.
- El procs de construcci de la Uni Europea: les etapes de
lampliaci. Espanya i la Uni Europea en lactualitat.
- Canvis en les societats actuals. El mn occidental. La crisi del
mn comunista. El paper de la Xina. El mn islmic. Globalitzaci i nous
centres de poder.
- Els nous moviments socials. Els mitjans de comunicaci i la seua
influncia. La societat de la informaci.
- Conflictes i focus de tensi en el mn actual. El desafiament del
terrorisme.
- Art i cultura en el segle XX. La cultura a la Comunitat Valenciana
al segle XX.

5. UNITATS DIDCTIQUES.

Com sabem el temari es divideix en 16 Unitats Didctiques, algunes de les

quals presentem com a annexes i que seguiran el mateix esquema, que s el segent:

20
 UNITAT DIDCTICA

1. Introducci
1.1. Contextualitzaci
1.2. Nivell educatiu i temps necessari per a la seua aplicaci
1.3. Justificaci del tema
2. Objectius
2.1. Objectius generals de letapa
2.2. Objectius especfics de la matria
2.3. Objectius didctics especfics de la Unitat Didctica
3. Competncies clau. Relaci entre les competncies clau i els objectius de
la matria i els criteris davaluaci.
4. Continguts
5. Metodologia
6. Materials i recursos didctics
7. Temporalitzaci i seqenciaci de les activitats
8. Avaluaci
9. Cronograma
10. Bibliografia
11. Annexos

5.1. Organitzaci de les UD

Els continguts exposats en el punt anterior estan dividits en les Unitats

Didctiques, que podem trobar en els llibres de text (nosaltres utilitzarem GARCA,
M. i GATELL, C., 2008) i sn les segents:

I. Lpoca de les revolucions

1. El segle XVIII: la crisi de lAntic Rgim: tracta lEuropa del segle

XVIII i la societat estamental, aix com el pensament illustrat, la fallida de
labsolutisme i tamb el context de la revoluci americana, el segle XVIII a
Espanya i el reformisme borbnic desprs de la Guerra de Successi. Aquesta UD
es dividir en 7 sessions.

21
 2. Liberalisme i nacionalisme: cont la Revoluci Francesa, lImperi
Napolenic, la Restauraci, el liberalisme i el nacionalisme, i les revolucions
liberals i nacionals que van cap a una Europa de les nacions. Aquesta UD es
treballar en 6 sessions.

3. La industrialitzaci de les societats europees: comena amb laugment

demogrfic i lexpansi agrcola i continua amb lera del maquinisme, la revoluci
dels transports, el capitalisme industrial, la segona fase de la industrialitzaci i els
canvis de la nova societat industrial que fan que sorgesquen el marxisme,
lanarquisme i linternacionalisme. Aquesta UD es donar en 6 sessions.

4. LEspanya del segle XIX: la construcci del rgim liberal:

aproximant-se a un context ms concret, es veur la crisi de lAntic Rgim a
Espanya, del 1808 al 1814 i com senfronten labsolutisme i el liberalisme.
Seguidament la revoluci liberal (1833-1843) i letapa isabelina, aix com el
Sexenni Democrtic i la Restauraci monrquica (1874-1898). Quelcom que es
veur en unes 7 sessions.

5. Industrialitzaci i societat en lEspanya del segle XIX: amb la qual es

transformen tant la poblaci com lagricultura, la mineria, el ferrocarril, i tot
donar pas a la incipient industrialitzaci espanyola de les darreries del segle XIX i
al moviment obrer. Com que ja haurem vist la industrialitzaci a Europa, aquesta
UD la desenvoluparem en 5 sessions.

II. Les grans tensions internacionals

6. Lpoca de limperialisme: amb les seues causes, la conquesta,

lorganitzaci i explotaci de les colnies, el repartiment del mn i les
conseqncies que aix va tindre i les causes de la Primera Guerra Mundial, la
Gran Guerra i lorganitzaci de la pau. Es desenvolupar en 7 sessions.

22
 7. Lart del segle XIX: cont els antecedents artstics del segle XVIII, el
moviment romntic, el Realisme, lImpressionisme i el Modernisme. Sintroduir
el tema de lart en 4 sessions.

8. El perode dEntreguerres (1919-1939): amb la Revoluci Russa,

lURSS de Stalin, els Estats Units i els felios anys vint, el crack del 29 i el New
Deal, el feixisme itali i la instauraci del nazisme a Alemanya. Aquesta UD s
mplia, i es desenvolupar en 7 sessions.

9. Temps de confrontaci a Espanya (1902-1939): del declivi del torn

dinstic a la crisi de la Restauraci i la dictadura de Primo de Rivera (1917-1931),
la Segona Repblica, lesclat de la Guerra Civil i levoluci de la mateixa. Es
desenvolupar en 7 sessions.

III. El mn desprs de la Segona Guerra Mundial

10. La Segona Guerra Mundial i les seues conseqncies: les

causes i contendents de la Segona Guerra Mundial, el desenvolupament del
conflicte (1939-1945), lHolocaust i les conseqncies de la guerra, la formaci de
dos blocs antagnics, la Guerra Freda i la fi dels imperis colonials. Aquesta UD
ens ocupar 8 sessions completes.

11. Un mn bipolar: la divisi de blocs i els Estats Units com a lder

del mn capitalista, lEuropa dividida desprs de la Segona Guerra Mundial, el
Jap com a potncia asitica i la URSS com a gran potncia, lexpansi del
comunisme i la crisi econmica i poltica dels pasos industrialitzats, acabant amb
la crisi i lafonament del comunisme. Aquesta UD la desenvoluparem en 4
sessions

12. Espanya durant el franquisme: la dictadura de Franco, la

postguerra, lpoca del desenvolupisme (1959-1973), la modernitzaci de la
societat espanyola, loposici del franquisme i la fi daquest. La UD es tractar en
6 sessions de classe.

23
 IV. Cap a un nou milleni

13. Espanya en democrcia: la instauraci de la democrcia, les

autonomies, la crisi del govern de la UCD, letapa socialista, letapa del PP i la
societat espanyola en el canvi de segle. Aquesta UD la donarem en 5 sessions.

14. La Uni Europea: la construcci de la CEE, la creaci de la Uni

Europea, les institucions europees, les poltiques comunes de la Uni Europea, els
reptes de futur daquesta, la integraci dEspanya en la CEE i en la Uni Europea.
La UD es desenvolupar en 4 sessions.

15. El mn actual: el nou ordre internacional, els conflictes del mn

actual, la globalitzaci, un mn desigual, i la societat del segle XXI, acompanyada
ala revoluci tecnolgica i els nous reptes. La UD la faem en 4 sessions.

16. Lart del segle XX: la cultura i el patrimoni del segle passat, la
nova arquitectura, les avantguardes, les tendncies abstractes, lescultura i lart a
Espanya. Aquesta darrera UD es desenvolupar en 5 sessions.

5.2. Distribuci temporal de les UD

Per a les UD citades anteriorment disposem de 92 sessions dedicades a classes

dividides per temes com veiem en el punt anterior, i 8 sessions destinades a exmens o
altres tipus davaluacions, que es duran a terme cada dues Unitats Didctiques. Aquestes
100 sessions aproximadament les hem de repartir entre els temes i els tres trimestres
dels qu consta el curs.

En el primer trimestre es donaran les UD: 1, 2, 3, 4, 5 i 6.

En el segon trimestre es donaran les UD: 7, 8, 9, 10 i 11.

En el tercer trimestre es donaran les UD: 12, 13, 14, 15 i 16.

24
 6. METODOLOGIA. ORIENTACIONS DIDCTIQUES.

En aquest apartat de la programaci tractarem dabraar els mtodes i tcniques

daprenentatge que utilitzarem en les posteriors Unitats Didctiques per a posar en
prctica els objectius marcats. No obstant, ho tractarem des dun punt de vista general,
sense entrar en especificacions concretes de cada cas, quelcom que ja veurem en les
prpies Unitats Didctiques.

6.1. Metodologia general i especfica de la matria

Les Cincies Socials admeten una gran varietat de metodologies aplicables a

laula, i poden aplicar-se sempre en funci de les necessitats dels alumnes i tractant
dassolir el mxim rendiment. Normalment sutilitza una metodologia mixta de classes
magistrals expositives i activitats diverses tant individuals com en grup. s important
tindre en compte que estem en el darrer curs de lESO, perode en el qual els alumnes
encara no sn totalment autnoms com ho seran en etapes educatives posteriors, per
podrem dir que es tracta duna poca de transici.

Aquesta s una qesti essencial a tindre en compte per a les estratgies

metodolgiques que veurem a continuaci, ja que en tractar-se de leducaci bsica i
obligatria tamb ha de tenir en compte que del que es tracta s de que cada alumne
assolisca els seus mxims, i dadaptar tant els continguts com la metodologia a les
caracterstiques del divers alumnat. Encara que a continuaci veurem els mtodes
educatius en general, no podem descartar cap estratgia per assolir els objectius marcats
i per a dur a terme el procs densenyament-aprenentatge, i s per aix que malgrat que
la planificaci s important, tamb ho s la flexibilitat i la readaptaci atenent al
desenvolupament i les circumstncies.

6.2. Activitats i estratgies densenyament i aprenentatge

Les activitats que es proposaran estaran sempre relacionades amb el procs

densenyament-aprenentatge de les Cincies Socials, exposant al principi de cada Unitat
Didctica els objectius i continguts que es van a treballar. El que es pretn s que

25
lalumnat tinga un paper actiu en el seu aprenentatge, per a assolir, a banda dels
conceptes i continguts histrics bsics, la capacitat destablir hiptesis, de contrastar-les
i dutilitzar tota mena de fonts histriques, i sobretot, de propiciar el pensament crtic en
el mtode historiogrfic, i daprendre a ser ciutadans i exercir els seus drets i deures.

La metodologia que sutilitzar tractar de motivar i incentivar a lalumnat, sent

sempre conscients del que saben al principi de cada UD i al final, per a que comproven
els seus avanos i aprenguen a aprendre. Aix doncs, partirem del nivell de
desenvolupament dels alumnes veient els coneixements previs de la matria que ha anat
adquirint fora de laula. Ens referim a tot all que els alumnes coneixen del tema que
van a veure b per vivncies personals, per indagaci i inters, perqu ho han vist en
altres cursos, en el cine, en la televisi, etc. s per aix que seria interessant fer una
avaluaci diagnstica inicial tant en els primers dies del curs com al principi de cada
Unitat Didctica.

Daltra banda, tamb es pretn assolir laprenentatge significatiu de tot all que
es veu en lassignatura, per tal que els coneixements siguen slids i permanents, i no
noms memorstics, sin analtics i reflexius. Del que es tracta s de que els esquemes
mentals perduren i es queden en la memria, de desmuntar els esquemes previs de
coneixement de lalumnat per a que nadquirisca altres de ms perfeccionats.

Tamb sn molt importants les estratgies de motivaci, potenciant-ne tant

aquelles internes com externes per evitar-ne males conductes futures. Per a dur-les a
terme shan de conixer b els alumnes i els seus interessos i estils de vida, i estimular-
los per a que assolisquen els aprenentatges significatius dels qu parlvem. A ms de
controlar els factors que influeixen positivament en els alumnes i els seus progressos i
reconixer els factors als que ells atribueixen lxit. s important que construisquen la
seua informaci i que les Cincies Socials no siguen una veritat absoluta, sin que
entenguen que estan en constant canvi i dins dun context general que dona sentit als
esdeveniments (Prats i Santacana, 1998)

Les dificultats metodolgiques i daprenentatge de la Histria sn ben diverses,

com apunten els autors Joaquim Prats i Joan Santacana. Duna banda, sha dassenyalar
la seua naturalesa com a Cincia Social, quelcom que suposa el pensament abstracte
formal a un alt nivell, i per aix els continguts shan dadaptar molt b al nivell cognitiu

26
de cada cicle educatiu. De laltra, lalumnat t prejudicis sobre lassignatura, la qual
pensa que ha de ser memoritzada i no entesa, i en realitat del que es tracta s
dintroduir-se en el mtode histric i saber com funciona, per no per a formar-los com
a investigadors, sin com a ciutadans i persones cultes que puguen conviure i ser
solidaris en la societat (Prats i Santacana, 1998).

En un altre ordre de coses, s rellevant potenciar el treball individual i en grup,

per a treballar tant lautonomia com la cooperaci, lesfor personal i la solidaritat. El
tipus dactivitats que es poden dur a terme sn ben diverses, i van des del treball per
projectes a les activitats individuals, comentaris de text i dimatges, lectures, etc.

Per tal darribar a un nivell de concreci major, per previ al desenvolupament

de les Unitats Didctiques, en farem cinc cntims de les activitats que es poden dur a
terme en aquesta assignatura. Aix doncs podem dividir-les en: activitats didees prvies
i motivaci, de desenvolupament de continguts, dampliaci i consolidaci, de refor i
de comprovaci de coneixements.

- Activitats didees prvies i motivaci: per a veure els

coneixements previs mitjanant una avaluaci diagnstica tant a linici de
lassignatura com al principi de cada tema. Poden ser activitats danlisi
previ dirigides (amb preguntes tipus test o curtes) o de resposta oberta.
Tamb es pot posar en com mitjanant la participaci activa a classe i la
pluja didees.

- Activitats de desenvolupament de continguts: aquelles que

permetran el desenvolupament diari de la classe i els seus distints continguts,
i la seua tipologia pot ser molt diversa, des dun comentari de text, la
comparaci de fotografies o obres dart, lanlisi dun mapa, etc.

- Activitats dampliaci i consolidaci: per assentar els continguts

que shan anat veient a travs de cada Unitat Didctica. Estaran dissenyades
per a completar, i aniran destinades sobretot a lalumnat amb majors
capacitats, esperant dells una tasca dindagaci i investigaci, s a dir, que
pose en prctica la tasca de lhistoriador.

27
 - Activitats de refor: dirigides als alumnes amb necessitats
dadaptaci a la resta del grup o amb problemes de motivaci i manca
desfor. Per a tals fins, ens centrarem en activitats ms dinmiques,
audiovisuals, per a que lalumne els integre en les seues estructures
conceptuals.

- Activitats dassentament dels coneixements: ens mostren si

lalumnat ha ents els continguts i tanquen la Unitat Didctica, mitjanant
comentaris, la participaci de tots i exercicis de reps i consolidaci.

6.3. Organitzaci de laula

Per a les diverses activitats que shan pensat per al desenvolupament daquesta
Programaci, all ms important respecte de lorganitzaci de laula s que aquesta siga
flexible, en funci dels continguts de cada sessi i de les facilitats, dificultats i
complicacions socials o daprenentatge que podem trobar-nos en el desenvolupament de
la programaci didctica. Tant quan sestiguen impartint continguts o teoria, com quan
es fagen classes dedicades al treball de les diferents activitats proposades.

Per al treball diari, els alumnes sagruparan, com s habitual, de dos en dos, i per
a les activitats diverses proposades en les diferents Unitats Didctiques, la distribuci
estar preparada per a les modificacions adients, la divisi en grups, la collocaci de les
taules en forma dU per a treballar tots junts, la divisi en dos grans grups per a fer
debats confrontats, etc. Quant als requisits fonamentals que han de tindre les aules on
simpartir la nostra assignatura, aquests sn que tinga un can i una pantalla per a
projectar el Power Point, un reproductor de DVD, ordenadors porttils, connexi a
internet que sutilitzar sobretot per a fer activitats concretes ms visuals per als
alumnes, aix com tamb altres dampliaci i consolidaci, treballs dinvestigaci,
etctera. A ms, s molt important que aprenguen a utilitzar la xarxa i a distingir entre
pgines web fiables i les que no ho sn.

28
 6.4. El paper del professor

En un altre ordre de coses, el paper del professor ser clau, com sabem en el
procs densenyament-aprenentatge. Malgrat que seran els alumnes els que construiran
el seu propi aprenentatge, el professor haur dorganitzar i animar les situacions
propcies per assolir-lo. Partint sempre dels interessos de lalumnat, hauran dafavorir
els processos de cerca i resoluci de problemes, la investigaci, i tot aix posant
estratgies complementries prpies duna actuaci diferenciada per a fer front a la
diversitat. A ms, sha dimplicar a lalumnat en el procs i en el treball continu,
mitjanant la motivaci, lestimulaci i el manteniment del desig per saber. A banda,
shaur de potenciar tant el treball individual com en equip, i la participaci en totes les
activitats organitzades pel centre educatiu.

7. AVALUACI

A continuaci abraarem un dels apartats clau de la programaci didctica, el de

lavaluaci. Aquest es dividir en diverses parts, la primera de les quals es basar en els
criteris davaluaci del perode i lassignatura, que venen donats per la llei.
Seguidament veurem el tipus davaluaci i els instruments que sempraran, aix com els
criteris de qualificaci, les activitats de refor i ampliaci i finalment, lavaluaci del
procs densenyament-aprenentatge.

7.1. Criteris

Els segents criteris davaluaci de lassignatura de Cincies Socials de 4t

dESO els especifica el Decret 112/2007 del 20 de juliol, pel qual sestableix el
currculum de lESO a la Comunitat Valenciana (DOCV del 24 de juliol del 2007).

Larticle 9 del decret especifica els criteris generals de lESO:

1. Lavaluaci del procs daprenentatge de lalumnat de leducaci secundria

obligatria ha de ser contnua i diferenciada segons les distintes matries del
currculum.

29
 2. El professorat avaluar el seu alumnat tenint en compte els diferents elements
del currculum.

3. Els criteris davaluaci de les matries sn el referent fonamental per a valorar

el grau dadquisici de les competncies bsiques i el de consecuci dels objectius.

4. Lequip docent, constitut pel conjunt del professorat de lalumnat coordinat

per la professora tutora o el professor tutor, ha dactuar de manera collegiada al llarg
del procs davaluaci i en ladopci de les decisions que en resulten, en el marc del que
establisca la conselleria competent en matria deducaci.

5. En el procs davaluaci contnua, quan el progrs duna alumna o alumne no

siga ladequat, shan destablir mesures de refor educatiu. Estes mesures sadoptaran
en qualsevol moment del curs, tan prompte com es detecten les dificultats, i estaran
dirigides a garantir ladquisici dels aprenentatges imprescindibles per a continuar el
procs educatiu.

6. El professorat ha davaluar tant els aprenentatges de lalumnat com els

processos densenyana i la seua prpia prctica docent.

Daltra banda, en lorganitzaci especfica del quart curs de lESO, en

lespecialitat de Cincies Socials: Geografia i Histria, sespecificaran uns criteris
davaluaci ms concrets, com veiem a continuaci.

1. Analitzar les transformacions del segle XVIII, especialment les del

reformisme borbnic a Espanya i Amrica, amb referncia explcita al final del
foralisme valenci.

2. Distingir els canvis poltics que conduxen a la crisi de lAntic Rgim i a les
revolucions liberals, aix com la seua repercussi a Espanya.

3. Comprendre els trets fonamentals de les revolucions liberals burgeses i

assenyalar, a travs dexemples representatius, els grans processos de transformaci que
va experimentar el mn occidental en el segle XIX.

30
 4. Identificar i caracteritzar les distintes etapes de levoluci pol- tica i
econmica dEspanya durant el segle XIX, amb especial referncia a lexpansi
econmica valenciana de finals del segle XIX.

5. Comprendre les transformacions socioeconmiques de la Revoluci

industrial, aix com els esdeveniments ms rellevants que expliquen el protagonisme
dEuropa durant lpoca de limperialisme, les seues conseqncies i el seu declivi.

6. Analitzar el procs de consolidaci de lEstat liberal i del sistema capitalista

en el mn, relacionant-ho amb lexpansi colonial i identificar les seues peculiaritats a
Espanya.

7. Assenyalar les connexions entre els principals esdeveniments mundials i

conflictes de la primera mitat del segle XX.

8. Identificar i caracteritzar les distintes etapes de levoluci pol- tica i

econmica dEspanya durant el segle XX, els avanos i retrocessos fins a aconseguir la
modernitzaci econmica, la consolidaci del sistema democrtic i la pertinena a la
Uni Europea.

9. Caracteritzar i situar cronolgicament i geogrficament les grans

transformacions i conflictes mundials que han tingut lloc en la segona mitat del segle
XX i aplicar este coneixement a la comprensi dalguns dels problemes internacionals
ms destacats de lactualitat.

10. Conixer les caracterstiques essencials dels principals estils artstics des del
segle XVIII al XX, amb particular atenci a Espanya. Conixer les principals
caracterstiques de lart barroc valenci, la illustraci valenciana, el modernisme
valenci i la pintura expressionista, aix com les principals manifestacions culturals en
la Comunitat Valenciana en el segle XX.

11. Identificar les causes i conseqncies de fets i processos histrics

significatius, establir connexions entre elles i reconixer la causalitat mltiple que
comporten els fets socials.

31
 12. Valorar el patrimoni documental dEspanya, amb especial referncia a la
Comunitat Valenciana. Localitzar els principals arxius, i destacar la seua projecci en la
vida cultural espanyola i internacional.

13. Realitzar, individualment o en grup, treballs i exposicions orals sobre temes

de la matria, utilitzant el vocabulari pertinent i la correcci formal adequada.

14. Interpretar i elaborar distints tipus de mapes, croquis, grfics i taules

estadstiques, i utilitzar-los com a font dinformaci i mitjans danlisi i sntesi.

15. Comentar i analitzar textos despecial rellevncia histrica, aix com obres
artstiques significatives.

7.2. Tipus davaluaci

El tipus davaluaci de la nostra disciplina es basar en assolir el conjunt de

coneixements conceptuals o procedimentals, els quals sobtenen, com afirma Cristfol
Trepat, a travs dexperincies seqenciades dirigides pel professorat i lesfor personal
i lestudi individualitzat dels alumnes. Aix doncs, mesurar i valorar el nivell ser una
de les finalitats principals de lavaluaci. s per aix que el contingut de les activitats
davaluaci shaur de preparar dacord amb els objectius didctics de la programaci i
de les UD, i tamb mitjanant instruments que permeten valorar el grau de saber de les
Cincies Socials i la Histria (Trepat, 2011: 190-192).

Per a afavorir aquest tipus davaluaci, lalumnat haur de tindre clars els
objectius des del principi, ja que seran aquests els que es valoraran ms enll dels
continguts. A ms a ms, no podem noms avaluar el final del procs, sin que haurem
de fer una avaluaci inicial, una formativa i una sumativa per assolir un procs complet.
En primer lloc, lavaluaci diagnstica, segons Trepat, consisteix en fer una prova de
rendiment sobre els coneixements previs de lalumnat. En canvi, mitjanant lavaluaci
formativa es poden regular els aprenentatges, aplicant-la de diferents maneres, com sn
lanlisi de participaci, lobservaci, les entrevistes, laplicaci de petites proves i
diaris de classe. Per ltim, lavaluaci sumativa qualifica els resultats de laprenentatge
formulats als objectiu didctics (Trepat, 2011: 193-203).

32
 7.3. Instruments

Els instruments davaluaci condicionen sempre laprenentatge, i els que

sutilitzaran seran de divers tipus, sempre tenint en compte les proves davaluaci
inicial, totes les activitats que es desenvoluparan tant en laula com fora de la mateixa,
individuals o en grup i lexamen de cada dues Unitats Didctiques. Tamb es tindr en
compte lactitud i el comportament, i la dedicaci de cadasc, aix com les necessitats
especfiques de lalumnat, i totes les activitats es podran adaptar. A continuaci
desgranarem els tipus dinstruments davaluaci que podran utilitzar-se en aquesta
programaci i les UD que cont la mateixa.

Si b no existeixen instruments que puguen mesurar amb exactitud i precisi tot

el que es formula en els objectius didctics daprenentatge, tots els instruments tenen
algun lmit, i per aix resulta interessant combinar els formats de les proves dassaig
obert i les de correcci objectiva. Les primeres poden ser de fets o conceptes, de
comprensi de processos, interpretaci, comparaci, relaci de variables o elements.
Tamb es poden idear activitats daplicaci, com la interpretaci de textos, dades,
grfiques i tot tipus de fonts. Tamb poden ser danlisis, com ara la identificaci
dinformaci de fonts i la seua classificaci, o de sntesi, mitjanant presentacions orals
o escrites amb reelaboracions de la informaci extreta de fonts diverses (Trepat, 2011:
206). Daltra banda, les proves de correcci objectiva poden servir per a comprovar les
capacitats de comprensi, aplicaci i anlisi, i sn preguntes concretes amb diverses
possibles respostes. s important basar-les en els objectius i corregir-les oralment a
classe, comentant-les entre tot el grup i analitzant-les (Trepat, 2011: 209-210).

7.4. Criteris de qualificaci

Quelcom important en una programaci, i que els alumnes han de tindre clar des
del principi sn els criteris de qualificaci. En el nostre cas, el 50% de la nota seran les
proves escrites finals de cada dues Unitats Didctiques, que tindran un 20% de
continguts conceptuals i un 80% procedimentals. La part dels conceptes constar duna
o dues preguntes que poden ser de definicions, de vertader o fals, tipus test o de
relacionar amb fletxes. Daltra banda, la part de procediments estar formada per quatre
o cinc activitats, que podran ser danlisi, comentari, relaci o sntesi de continguts. s

33
far un control cada dues Unitats Didctiques, i per tant sen faran tres a la primera
avaluaci, tres a la segona i dos a la tercera.

La resta dactivitats que es duran a terme suposaran un 40% de la nota, i seran

tan diverses com les Unitats Didctiques que formen aquesta programaci. Per exemple,
webquest, jocs de rol, concursos, comentaris de text, audiovisuals, entrevistes,
utilitzaci de diverses fonts per a lestudi de la Histria (fonts orals, literatura,
documents, etc.), recursos online, presentacions orals, microaprenentatge o puzles
dAronson, etc.

Lactitud i el comportament en laula comptaran sobre un 10% de la nota. Aix,

s important lobservaci del treball diari individual i en equip, la participaci i en quin
nivell sinvolucren en les classes. Tamb es valorar el comportament, lassistncia, la
puntualitat, ls adequat del material, el respecte i el llenguatge corporal respecte dells
mateixos, els altres companys, la professora i la normativa.

Aix doncs, la nota final de cada trimestre ser el 50% de la mitjana de tots els
exmens escrits, el 40% de la mitjana de totes les activitats i treballs duts a terme en
classe i fora de lhorari lectiu, i un 10% de lactitud i el comportament general daquest
perode. Daltra banda, la nota final de juny ser la mitjana de les tres avaluacions,
havent destar totes aquestes aprovades b en la convocatria general o b en les
recuperacions.

Els alumnes que no aproven algun examen, hauran de fer una recuperaci de
lexamen o activitats addicionals, fins que la professora considere que han assolit els
objectius mnims. A juny/juliol nhi haur una recuperaci general daquelles unitats
que no estiguen aprovades, tant amb examen com amb activitats de recuperaci que
hauran delaborar per a assolir els objectius bsics.

7.5. Avaluaci del procs densenyament-aprenentatge

Lavaluaci de laprenentatge dels alumnes s, com hem vist, un punt clau

daquest, per no podem deslligar-la de lavaluaci de lensenyament que nosaltres hem
dut a terme, ja que ambds van lligats. s a dir, lavaluaci mai s alladament dun o de
laltre, sin que ms ana ho s del procs densenyament-aprenentatge. Aix doncs,

34
lavaluaci no afecta noms a laprenentatge de lalumnat, sin que tamb als processos
densenyament desenvolupats per lequip docent i als projectes curriculars de centre. s
molt important avaluar el procs, i veure en quina mesura shan aconseguit els
objectius, i en cas que siga necessari, shaur de replantejar i reajustar la programaci
(Alcaide, 2008).

Per avaluar lensenyament, haurem de tindre en compte si els continguts

seleccionats sn els adequats, tenint en compte lavaluaci diagnstica, la formativa i la
sumativa. Tamb si les activitats desenvolupades han sigut clares, adequades i
motivadores, si els materials sn els adients i si estan ben utilitzats i si el paper de la
professora la qual hem desenvolupat en el punt 6.4 sha desenvolupat amb xit. A
ms, sha danalitzar si la temporalitzaci sadapta al contingut i als objectius proposats
inicialment i si els criteris i instruments davaluaci sn els apropiats per avaluar els
continguts i els anomenats objectius. Per a analitzar tots aquests tems, lalumne tindr
un paper clau, ja que els seus resultats seran simptomtics, i tamb pot opinar sobre el
procs densenyament-aprenentatge amb qestionaris finals de lassignatura. En un altre
ordre de coses, hauran de ser els docents els que mitjanant lobservaci analitze el
procs i concloga si ha funcionat o ha de modificar alguna cosa per a la programaci i
les unitats que es desenvoluparan posteriorment (Poza, 2010).

8. MESURES DATENCI A LALUMNAT AMB

NECESSITATS ESPECFIQUES DE SUPORT EDUCATIU O AMB
NECESSITAT DE COMPENSACI EDUCATIVA

Com contempla el Decret 112/2007 del 20 de juliol, pel qual sestableix el

currculum de lESO a la Comunitat Valenciana (DOCV del 24 de juliol del 2007),
en larticle 12 sobre Atenci a la Diversitat:

1. Les diferents actuacions educatives hauran de preveure latenci a la

diversitat de lalumnat, compatibilitzant el desenvolupament de tots amb latenci
personalitzada a les necessitats de cada un.

2. Dacord amb el que disposa larticle 12 del Reial Decret 1631/2006, de 29

de desembre, la conselleria competent en matria deducaci establir les mesures

35
curriculars i organitzatives per a atendre tot lalumnat i, en particular, a qui presente
dificultats especials daprenentatge o dintegraci en lactivitat ordinria dels
centres, a qui presente necessitats educatives especials, a lalumnat dalta capacitat
intellectual i a lalumnat amb incorporaci tardana al nostre sistema educatiu.

Aix doncs, sha de tenir en compte que lalumnat de lESO prov de

diversos contexts socioculturals i t aptituds cognitives diferents, per tant les seues
necessitats tamb ho seran. Per a poder atendre a tots els alumnes es fa necessria
ladopci de mesures psicopedaggiques i curriculars de diferents tipus.

Primerament es proposaran activitats de refor i ampliaci per a cada unitat

didctica, amb lobjectiu que tots puguen assolir els objectius mnims en el cas de
cada alumne. Amb la collaboraci amb el departament dOrientaci a linici del
curs es detectaran els alumnes que necessiten refor especial, i es prepararan els
procediments adequats per a que, en cada cas, es treballen les destreses bsiques. Per
a aquest tipus dalumnat amb dificultats daprenentatge especfiques, selaboraran
activitats adaptades en cada cas, per tal que puguen assimilar i comprendre els
coneixements de la matria. No obstant, tot a es far evitant laillament i
integrant-los completament en el conjunt de la classe.

En segon lloc, podem trobar casos que presenten algun avantatge respecte de
la resta dels seus companys. Per a aquests tamb shan de fer adaptacions
curriculars, elaborant activitats que desenvolupen la seua autorealitzaci partint del
nivell en el que es troben. De la mateixa manera, tamb shaur devitar allar-los de
la resta del grup, de manera que es poden proposar activitats voluntries que
treballen altres aspectes de lassignatura.

Daltra banda, en els nostres dies s com la multiculturalitat a les aules, per
la diversitat de procedncies del nostre alumnat. Pel que fa a aquests alumnes
estrangers, sha destudiar en cada cas el nivell dadaptaci a les llenges oficials
del territori i impedir que aquestes no siguen un obstacle per al seu
desenvolupament, i la comprensi dels continguts de lassignatura. Per a tal finalitat
shauran de reunir tots els professors daquests alumnes i decidir quina s
lestratgia dadaptaci adient, tot afegint classes de refor de les llenges.

36
 Com veiem, el punt principal de les mesures exposades s que tothom
aprenga dins duns mnims i tinguen les mateixes oportunitats, tenint en compte que
tot lalumnat s igual dins del grup classe, per que cada persona t unes necessitats
especfiques. s a dir, atendre a tot el mn en igualtat de condicions per tractant
dassolir el mxim aprenentatge en cada cas. Per assolir els nostres objectius tamb
ser molt important afavorir la convivncia i evitar les discriminacions propiciades
per qualsevol motivaci, i per aix el centre haur delaborar plans per a propiciar
un ambient el ms cmode i estable possible per a tots els seus alumnes i docents.

9. TEMES TRANSVERSALS

En lassignatura de Cincies Socials es treballaran alguns temes transversals

que tamb es veuran en altres assignatures, i que sn claus per a la formaci dels
alumnes com a persones i com a ciutadans. Entre aquests podem trobar-ne diversos,
com sn laprenentatge emocional, el foment de la cultura de la pau i la igualtat de
gnere, aix com leducaci mediambiental, el consum, moralitat i civisme o
educaci sexual. Aquests temes sn sobretot els que se centren en la competncia
social i ciutadana, i en la formaci moral i personal. s per aix que shan de tractar,
en la mesura dall possible, en totes les assignatures curriculars, i a continuaci les
explicarem ms detingudament.

- Laprenentatge emocional est relacionat en lempatia, els

sentiments i les emocions. Com que la Histria s una Cincia Social i
Humana, est molt lligada amb les persones, i per tant s fcil integrar
laprenentatge emocional en el currculum acadmic. Per exemple amb
activitats com un joc de rol relacionat amb el secessionisme als Estats Units
als anys seixanta, o b tractant els conceptes de resilincia i indefensi
apresa a travs de lHolocaust. Amb tots els continguts pots fomentar ltica,
lempatia i els drets humans, quelcom que ajuda a connectar ms amb el
temari.

- El foment de la cultura de la pau tamb ser clau en la nostra

assignatura, ja que estudiant totes les guerres i conflictes socials, poltics,

37
econmics i culturals dels segles passats i les seues conseqncies, podem
veure la importncia del dileg, la convivncia i la pau. Aix es pot fer
estudiant per exemple la Guerra Civil espanyola i les seues conseqncies,
lexili i la repressi franquista, a travs daudiovisuals, llibres i entrevistes de
fonts orals.

- Els estudis de gnere a partir de la Histria seran un dels nostres

objectius bsics per a la formaci de ciutadans iguals. La Histria de les
dones shaur dintegrar en la totalitat dels continguts en lassignatura, i no
com a tema a banda al final de cada unitat, sin que sha de tractar en tots els
continguts, posant especial mfasi per exemple en la lluita per la igualtat de
drets, i el paper clau que juguen les dones en totes les poques de la Histria
i que fins ara ha estat ocult.

- Quant a leducaci mediambiental, i la conscienciaci de

respectar-lo i conservar-lo, veurem la importncia que ha tingut per a les
societats humanes i per a la vida de tot el planeta, i quin paper han jugat els
humans respecte del medi ambient. Es pot tractar des del punt de vista del
patrimoni artstic i paisatgstic.

- Leducaci per al consum racional i equilibrat dels recursos del

planeta s un aspecte que podem tractar a partir de la industrialitzaci i
posteriorment amb la societat de consum, la globalitzaci i la pobresa.

- Pel que fa a leducaci cvica i moral, en la nostra assignatura la

treballarem en tots els temes, ja que a travs de la conflictivitat social i
poltica dels segles passats i sobretot dels ms recents, aprendran el valor de
la democrcia i ha fer judicis morals. Es potenciar mitjanant el debat i la
participaci de tots, des duna perspectiva de llibertat dexpressi, respecte,
tica i moral.

- Per ltim, leducaci sexual anir en el nostre cas lligada a les

qestions de gnere i els comportaments sexuals a travs de les diferents
poques histriques, i com han anat evolucionant i canviant des de la

38
 repressi a la llibertat sexual. Es pot tractar per exemple mitjanant la visi
sexe en el franquisme, la influncia de la religi o el moviment hippie.

10. CONNEXIONS INTERDISCIPLINARS

De la mateixa manera que nhi ha temtiques transversals, tamb s

interessant establir collaboracions amb altres assignatures, b perqu tenen
continguts comuns o perqu poden relacionar-se. En primer lloc podria establir-se
una connexi amb les llenges: Llengua catalana i literatura, Llengua castellana
y literatura i Llengua estrangera, veient la importncia que cadascuna ha tingut en
cada etapa i en cada territori, i relacionant la creaci literria de cada poca amb el
seu context histric. A ms a ms, es poden fer glossaris de paraules prpies de les
cincies socials en cadascuna daquestes llenges.

Tamb pot establir-se una relaci amb les Matemtiques, i analitzar

grfiques sobre qestions histriques, per exemple de demografia o deconomia.
Respecte de la filosofia, s important traar relacions amb la Histria del pensament
en lassignatura dEducaci tico-cvica, de la mateixa manera que amb la Histria
de la Msica. Amb Educaci Plstica i Visual pot establir-se una connexi a partir
de la Histria de lart, i per ltim, amb Informtica, aprenent tcniques
delaboraci daudiovisuals o danlisi de dades.

A banda, tamb pot establir-se una transversalitat amb algunes assignatures

optatives, com Religi, en la qual sha de veure la Histria de les religions, i
optatives que cada centre estableix, com poden ser Psicologia, Sociologia,
Economia, Tcniques del gegraf, Histria del Pas Valenci, i una llarga llista de
possibilitats a la que ens podem adaptar segons loferta i la demanda daquestes.

11. FOMENT DE LA LECTURA

Per a afavorir la lectura dels nostre jovent, des de lassignatura de Cincies

Socials (Histria) de 4t de la ESO sha pensat en diverses possibilitats de potenciar
la lectura de lalumnat, ja que tractant-se duna assignatura social i humana, aquesta

39
pot ser molt important per a la comprensi de la Histria, i pot enfocar-se des de
diferents punts de vista.

Les activitats planificades en aquest sentit estaran relacionades amb linici al

centre a partir del curs que ve dun taller de dinamitzaci de la biblioteca, amb
ladquisici de nous volums de novella, cmic i altres lectures de tema histric.
Duna banda, la Literatura de cada perode s una font molt vlida per a estudiar la
Histria Guerra i pau, La casa de Bernarda Alba, Tirant lo Blanch, i tamb es
pot analitzar a partir de la novella histrica Lltim vaixell, Jlia, La creu de
Cabrera o els cmics, com la srie Historia de Aqu de Forges.

Daltra banda, shaur de potenciar la lectura de les fonts de lhistoriador,

dels documents de cada poca, com ara textos de discursos poltics, de personatges
histrics, notcies de premsa de lpoca, cartes, documents notarials, etc. Aquests
texts coetanis shauran daprendre a analitzar i comentar, aix com els textos
elaborats pels historiadors a posteriori. Tots aquests es poden introduir, a banda del
llibre de text i els manuals, i saprofitar el taller de dinamitzaci de la biblioteca per
a fer activitats ldiques, cercles de lectura i posades en com relacionades amb els
llibres que es lligen.

12. UTILITZACI DE LES TECNOLOGIES DE LA

INFORMACI I LA COMUNICACI

Actualment, en el segle XXI, una altra matria transversal s ls de les TIC,

competncia que tamb ha dassolir lalumnat dEducaci Secundria Obligatria.
Les noves tecnologies estan canviant els mtodes educatius, ja que contenen un
element motivador, i lalumnat se sent atret a aprendre com funciona aquest mn,
tan important per a loci com per al treball en els nostres dies. El paper dels docents
ser, per tant, integrar les noves tecnologies en leducaci, aconseguint que aquestes
faciliten la feina i afavorisquen laprenentatge. El camp de les Cincies Socials, i
ms concretament la Histria, es presenta segons Juan Garca Fenndez, com un
dels millors per a ser treballat per les noves tecnologies, ja que la xarxa est plagada
de continguts. No obstant, com a professores haurem densenyar que no tot el que

40
podem trobar s vlid, i sha daprendre a seleccionar b la informaci (Garca,
2006).

Del punt de vista de la nostra matria es pot propiciar amb lelaboraci

dentrevistes de fonts orals en vdeo, el treball a travs de webquest, podcasts, wiki,
arxius i biblioteques en lnia, documents digitalitzats, etc. A continuaci presentem
alguns exemples de pgines web amb continguts que podem utilitzar en les classes
de Cincies Socials: Histria de 4t dESO, tot i que en podem trobar moltssimes
ms.

www.ArteHistoria.com s un portal molt complet sobre la

Histria i el Patrimoni espanyols. Cont informaci i activitats sobre
personatges, obres, museus, contextos, llocs, monuments, i altres.

http://www.clapir.org/ en la que trobem articles

divulgatius elaborats per joves historiadores i historiadors valencians.

http://ntic.educacion.es/v5/web/profesores/secundaria/cien
cias_sociales/ en la pgina del Ministerio de Educacin, Cultura y
Deporte podem trobar molts recursos de Cincias Sociales per nivells,
como mapes interactius, rutes, textos, etc. Dins daquesta plana web
podem trobar la del Instituto de la Mujer y para la Igualdad de
Oportunidades
(http://www.inmujer.gob.es/areasTematicas/educacion/programas/home.
htm).

En la de Radio Televisin Espaola (www.rtve.es) podem

trobar audiovisuals a la carta, documentals, programes de radio i larxiu
histric, amb el NO-DO, per exemple, o la srie Memorias de Espaa
(http://www.rtve.es/alacarta/videos/memoria-de-espana/). Dins daquesta
tenim el portal de la UNED (www.rtve.es/uned/), que tamb cont
vdeos, udios, podcasts.

41
 En la web Histodidctica podem trobar recursos per a
lensenyament de la Histria, animacions, jocs, etc.
http://www.ub.edu/histodidactica/index.php?option=com_content&view
=article&id=49&Itemid=117

En premsa podem trobar La aventura de la Historia en el

peridic El mundo http://www.elmundo.es/historia.html

En la revista National Geographic Espaa podem trobar

articles divulgatius i reportatges, imatges, vdeos, etc.
http://www.nationalgeographic.com.es/categoria/historia

Tamb podem obtindre recursos educatius per al

professorat a webs com per exemple http://www.educahistoria.com/,
http://www.edured2000.net/, o
http://www.xtec.cat/~aguiu1/socials/index.htm.

Amb http://www.cinehistoria.com/ o
http://www.cinescola.info/ es pot treballar a laula la Histria a partir del
cinema, aix com amb la Filmoteca valenciana http://ivac.gva.es/la-
filmoteca.

Documents histrics i les fotografies podem trobar-les en

les planes web darxius, com ara el de la Diputaci de Castell
http://www2.dipcas.es/servicio/archivo.asp#B o el de Vila-real
http://www.amvila-
real.es/es/busqueda/fototeca?o=01&f=03&s=02&galeria=1, aix com el
Portal de Archivos Espaoles http://pares.mcu.es/.

http://www.teachertube.com/ tamb s un programa de

recursos per al professorat en angls.

42
 13. RECURSOS DIDCTICS I ORGANITZATIUS

Per a lassignatura de Cincies Socials: Histria, del 4t curs de lESO, podem

utilitzar diversos recursos i materials, els quals ja hem anat introduint en punts anteriors,
com la utilitzaci de les TIC o el llibre de text. Seguidament els veurem desglossats i
explicarem breument per a que sutilitzaran, quelcom que es veur amb ms profunditat
en les Unitats Didctiques annexes.

- Llibre de text: utilitzarem gora. Cincies Socials dEdicions

Vicens Vives del 2008, el qual el podem trobar a la bibliografia. Aquest servir
de guia principal per a impartir els continguts i activitats amb distints nivells de
dificultat. Creiem que s molt apropiat tant pel seu contingut com pel seu
format, ja que cont una bona sntesi de la informaci, acompanyada de textos i
imatges representatives, i activitats molt diverses i adients per assolir els
objectius que plantegem.

- Materials elaborats per la professora: aquests poden ser molt

diversos, des de fitxes dactivitats, mapes conceptuals, esquemes, imatges,
contingut audiovisual, guions de prctiques, i tots aquells materials que puguen
adaptar-se al temari segons la professora considere segons les diverses Unitats
Didctiques.

- Recursos bibliogrfics: tant el Departament de Geografia i

Histria com la Biblioteca del centre contenen aquesta mena de materials, llibres
de consulta, divulgaci, atles, diccionaris, enciclopdies. A ms, com ja hem
explicat en lapartat de foment a la lectura, podem aprofitar tota mena de
recursos bibliogrfics per a les classes dHistria.

- Material imprs: fitxes, textos, imatges, exercicis, posters que el

docent considere oportuns.

- Recursos audiovisuals: ser necessria una televisi, un

reproductor de vdeo i DVD, projector de diapositives, ordinador, can i

43
 colleccions de vdeos i diapositives, aix com accs lliure a internet per accedir
a tots els recursos daquest tipus que ens presenta la xarxa.

- Recursos informtics: accs a internet, ordenadors porttils i sala

dinformtica disponible durant algunes de les hores de la nostra assignatura,
aix com la collaboraci amb el Departament dInformtica.

- Exmens: proves objectives per a la memoritzaci, reflexi,

anlisi i sntesi al final de cada dos temes, que elaborar la professora dacord
amb els objectius i els continguts vists a classe.

- Quaderns de refor: per a aquells alumnes que necessiten ms

treball per a lassimilaci de conceptes i continguts. Seran importants per assolir
els continguts mnims i per a recuperacions.

- Recursos de laula: pissarra, material escrit, projector, mapes,

eixos cronolgics, taules i cadires mbils, per afavorir la flexibilitat segons cada
activitat, i bona sonoritat.

- Pgines web: hem mostrat alguns exemples en lapartat de

lutilitzaci de les TIC a laula, per nhi ha possibilitats prcticament infinites
en la xarxa.

14. ACTIVITATS COMPLEMENTARIES

Com a activitats complementries ens referim a aquelles que suposen una

eixida del centre i de lentorn habitual de treball, que necessiten temps extra (no
noms una classe de 50 minuts). s per aix que planificarem algunes eixides i
activitats complementries per estaran condicionades per la disponibilitat de
lalumnat i de la professora, aix com del temps. En qualsevol cas, poden reduir-se o
plantejar-se com a voluntries fora de lhorari lectiu.

Una de les activitats interessants seria la realitzaci dun parell deixides a

Valncia, durant les quals es poden visitar el Museu Valenci de la Illustraci i la
Modernitat (MUVIM) i tamb fer una ruta per la Valncia Barroca, quan estiguem

44
veient aquests temes a classe, i ja en el segle XX, rutes per la Valncia Republicana
i de la Guerra Civil. En un altre ordre de coses, a Castell i les seues proximitats
podem visitar lurbanisme de la ciutat a travs de la Histria, les trinxeres de
Benicssim de la Guerra Civil i lArxiu Histric de Vila-real.

45
 15. BIBLIOGRAFIA

Antnez, Seraf (1991): Del projecte educatiu a la programaci daula: el qu, el

quan i el com dels instruments de planificaci didctica, Barcelona, Gra.

Blanes, Carolina i Gisbert, Vctor (2013): Anlisis de la importncia de la

Programacin Didctica en la gestin docente, en: 3Ciencias, revista de
investigacin, Alcoi, rea de Innovacin y Desarrollo, S. L.

Escudero, Toms (1978): Formulacin de objetivos para la programacin

didctica, Zaragoza, Universidad de Zaragoza.

Garca, Juan (2006): El uso de las TIC en las ciencias sociales : una experiencia de
aula, en: Educar en el 2000: revista de formacin del profesorado, Murcia,
Consejera de Educacin y Ciencia e Investigacin de la Regin de Murcia,
41-44.

Garca, Mara i Gatell, Cristina (2008): gora. Cincies Socials, Alaqus, Edicions
Vicens Vives.

Poza, Lorena (2010): Evaluacin del proceso de enseanza-aprendizaje, en:

Innovacin y experincies educatives, Granada, CSIF.

Prats, Joaquim i Santana, Juan Manuel (1998): Ciencias Sociales, en: Enciclopedia
General de la Educacin, Barcelona, Ocano Grupo Editorial, Vol. 3.

Rotger, Bartolom (1977): El proceso programador en la escuela, Madrid, Escuela

Espaola.

Rul, Jess Cambra, Teresa (2007): Educacin y competencias bsicas, en:

Cuadernos de pedagogia, 370: 71-80.

Trepat Cristfol (2011): Concepto y Tcnicas de Evaluacin de las Ciencias

Sociales, en: PRATS, Joaquim (coor.): Didctica de la Geografa e Historia.
Col. Formacin del Profesorado. Educacin Secundaria, 8, vol. II. Ministerio
de Educacin y Editorial Gra. Barcelona.

46
NORMATIVA

Decret 112/2007, del 20 de juliol (DOCV del 24 de juliol del 2007)

Ley Orgnica de Educacin (LOE, 2006): el Real Decreto 1631/2006, del 29 de

desembre (BOE del 5 de gener del 2007).

Ordre 45/2011, del 8 de juny (DOCV del 16 de juny del 2011)

WEBGRAFIA

IES Matilde Salvador. Recuperat el 4 de juny de 2015, de

http://iesmatildesalvador.edu.gva.es/joomla/

Ministerio de Educacin, Cultura y Deporte. Recuperat el 8 de juny de 2015, de

http://www.mecd.gob.es/

Alcaide, Beln (2008): La evaluacin en el proceso de enseanza-aprendizaje, en:

Recursos de formacin, n. 1. Recuperat el 17 de juny de 2015, de:
http://www.claustro.net/encuentroeducativo/index.php/numero-1-noviembre-
08/recursos-formacion-num-1/la-evaluacion-en-el-proceso-de-ensenanza-
aprendizaje/

47
 16. ANNEXOS

UNITATS DIDCTIQUES

Unitat Didctica 9. Temps de confrontaci a Espanya (1902-1939)

INTRODUCCI

La Unitat Didctica que veurem a continuaci s la novena, i abraa la Crisi de

la Restauraci, la Dictadura de Primo de Rivera, la Segona Repblica i la Guerra Civil.
A continuaci explicar punt per punt com lhe desenvolupat, atenent a tots els temes
que shan de tractar en el desenvolupament duna Unitat Didctica.

Contextualitzaci

El centre on es posar en prctica en lIES Matilde Salvador, que com ja sha

especificat anteriorment, es troba situat entre lAvinguda Casalduch i lAvinguda
Almassora, a la ciutat de Castell de la Plana. Aquest s un centre de dimensions
petites, que consta de 100 professores i professors, dividits en 17 departaments i
lalumnat provinent dun nic collegi, el CEIP Isidoro Andrs Villarroya, situat just
enfront de linstitut. Per tant, es caracteritza per un ambient familiar, i noms nhi ha
dues classes de 4t de la ESO (els grups A de 30 alumnes, dentre els quals nhi ha una
xica dorigen marroqu- i B de 22 alumnes), en les quals he desenvolupat la meua
Unitat Didctica.

Sn dues classes molt bones, els alumnes de les quals sn participatius, atents i
amb un nivell cognitiu alt en general. En 4t A sn molta gent, per malgrat tot s fcil
dur la classe, nhi ha una alumna repetidora i absentista, i tres alumnes estrangeres: una
xica magreb, una francesa i una romanesa. La diversitat en aquest cas resulta
enriquidora, i fins i tot els que menys sesforcen almenys participen de la classe. En el
cas del 4t B, s una classe menys nombrosa i participativa, amb un nivell cognitiu molt
alt, i amb els quals es poden fer molt bones activitats.

48
 Nivell educatiu i temps necessari per a la seua aplicaci

Aquesta Unitat Didctica forma part del currculum oficial de lEducaci

Secundria Obligatria, dins del tercer bloc de con continguts del 4t curs dESO,
dedicat al mn actual. Est previst que es desenvolupe en cinc sessions de 50 minuts de
manera continuada dues per a la Segona Repblica i dues per a la Guerra Civil-, tot i
que es deixar una setmana a posteriori per a lentrega dactivitats i lexamen final.

Justificaci del tema

La Unitat Didctica Temps de confrontaci a Espanya (1902-1939) la trobem,

com hem dit, en el currculum acadmic definit pel Decret 112/2007, del 20 de juliol
(DOCV del 24 de juliol del 2007). La seua importncia rau en el fet de ser un dels
perodes de transformaci ms intensos de la Histria dEspanya recent. Durant el
desenvolupament de la UD es pretn que els alumnes coneguen la primera democrcia a
Espanya en la que sinstaura el sufragi femen, i com la Guerra Civil va influir en la
societat i quines conseqncies poltiques, socials, econmiques i culturals va tindre.

El que s important que entenguen s que va suposar la implantaci dun rgim

democrtic en una societat que potser estava poc preparada, la incursi de les dones en
la poltica i linici de reformes molt modernes per a lpoca. A ms del trencament del
colp destat dels sublevats i com aix va provocar una Guerra Civil que tindria greus
conseqncies a curt i llarg termini. A ms a ms, la seua relativa proximitat temporal i
la influncia que encara t en la societat actual, fa necessari que siga un tema a tractar
en leducaci bsica, per evitar les simplificacions, deformacions i maniqueismes que
encara persisteixen en la memria collectiva.

A ms, dins de lassignatura de Cincies Socials (Histria) de 4t dESO,

lalumnat pot relacionar la Segona Repblica i la Guerra Civil amb el context europeu
del moment i la resta de rgims totalitaris i socialdemocrcies i com aquesta va suposar
un conflicte previ a la Segona Guerra Mundial, en la que senfronten aquests dos tipus
de rgims poltics. A ms a ms, tamb suposa la fi de la democrcia a Espanya durant
quasi quaranta anys de Dictadura Franquista.

49
 OBJECTIUS

Objectius generals de letapa

Els objectius generals de letapa de lEducaci Secundria Obligatria se centren

en els drets humans i la ciutadania i en leducaci en continguts bsics, i els podem
trobar especificats en el Decret 112/2007 del 20 de juliol, pel qual sestableix el
currculum de lESO a la Comunitat Valenciana (DOCV del 24 de juliol del 2007).

Objectius especfics de la matria

Els objectius especfics de lensenyament de les Cincies Socials, Geografia i

Histria estan desenvolupats en Decret 112/2007 del 20 de juliol, pel qual sestableix el
currculum de lESO a la Comunitat Valenciana (DOCV del 24 de juliol del 2007), i sn
els segents:

- Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets socials i les
interrelacions entre fets poltics, econmics i culturals, i utilitzar aquest
coneixement per a comprendre la pluralitat de causes explicatives de levoluci
de les societats actuals, el paper que homes i dones exerceixen en elles i els seus
problemes ms rellevants.

- Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bsics que

caracteritzen el medi fsic, les interaccions donades, entre ells i les que els grups
humans estableixen en utilitzar lespai i els seus recursos i valorar les
conseqncies de tipus econmic, social, poltic i mediambiental. Conixer la
problemtica especfica que planteja utilitzar els recursos de la Comunitat
Valenciana.

- Comprendre el territori com el resultat de la interacci de les societats sobre el

medi en que es desenvolupen i sorganitzen.

- Conixer, localitzar i comprendre les caracterstiques bsiques de la diversitat

geogrfica del mn i de les grans rees socioeconmiques, culturals i poltiques,

50
 aix com els trets fsics i humans dEuropa i Espanya, fent referncia especfica a
la Comunitat Valenciana.

- Identificar i localitzar en el temps i en lespai els processos i esdeveniments

histrics rellevants de la histria del mn, dEuropa i dEspanya per a adquirir
una perspectiva global de levoluci de la Humanitat amb un marc cronolgic
precs i elaborar-ne una interpretaci que facilite la comprensi de la pluralitat
de comunitats socials a qu es pertany.

- Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerncia cap a

altres cultures i cap a opinions que no coincideixen amb les prpies, sense
renunciar sobre aix a un parer sobre elles.

- Adquirir una visi histrica que permeta elaborar una interpretaci personal del
mn, a travs duns coneixements bsics dHistria universal, europea,
espanyola i valenciana amb respecte i valoraci dels aspectes comuns i els de
carcter divers, a fi de facilitar la comprensi de la possible pertinena
simultnia a ms duna identitat collectiva.

- Valorar i respectar el patrimoni natural, histric, lingstic, cultural i artstic

espanyol i de manera particular el valenci. Aix com assumir les
responsabilitats que suposa la seua conservaci i millora.

- Conixer i valorar les especials caracterstiques de la identitat lingstica,

cultural i histrica de la Comunitat Valenciana i la seua relaci amb les altres
comunitats autnomes de lEstat espanyol.

- Comprendre els elements tcnics bsics caracterstics de les manifestacions

artstiques en la seua realitat social i cultural per a valorar i respectar el
patrimoni natural, histric, cultural i artstic, asumint la responsabilitat que
suposa la seua conservaci i apreciant-ho com a recurs per a lenriquiment
individual i collectiu.

51
- Adquirir i usar el vocabulari especfic de les Cincies Socials perqu en
incorporar-lo al vocabulari habitual augmente la precisi en ls del llenguatge i
millore la comunicaci.

- Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informaci verbal, grfica, icnica,

estadstica i cartogrfica, procedent de fonts diverses, inclosa la proporcionada
per lentorn fsic i social, els mitjans de comunicaci i les tecnologies de la
informaci, tractar-la dacord amb el fi perseguit i comunicar-la als altres de
manera organitzada i intelligible.

- Utilitzar les imatges i les representacions cartogrfiques per a identificar i

localitzar objectes i fets geogrfics, i explicar la seua distribuci a distintes
escales, amb especial atenci al territori espanyol. Utilitzar, aix mateix, fonts
geogrfiques dinformaci: textos escrits, sries estadstiques, grfics i imatges, i
elaborar croquis i grfics apropiats.

- Conixer el funcionament de les societats democrtiques, apreciar els seus

valors i bases fonamentals, aix com els drets i llibertats com un xit
irrenunciable i una condici necessria per a la pau, denunciant actituds i
situacions discriminatries i injustes i mostrant-se solidari amb els pobles, grups
socials i persones privats dels seus drets o de recursos econmics necessaris.

- Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva,

crtica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el dileg
com una via necessria per a solucionar els problemes humans i socials.

Objectius didctics especfics de la Unitat Didctica

Conixer les caracterstiques especfiques de la Segona Repblica i la Guerra

Civil, i els fonaments ideolgics i suports poltics i socials en cada cas.
Analitzar i comprendre levoluci de la democrcia i lesclat de la guerra, tant
polticament com social, ideolgica i econmica.

52
 Analitzar i comprendre levoluci de loposici al rgim i la repressi envers
aquesta.
Estudiar les transformacions econmiques, demogrfiques i socials daquest
perode.
Conixer la cultura i lart tant des de dins de la Segona Repblica i de la Guerra
Civil, amb especial atenci a les dels dos bndols, al cartellisme i a la fotografia.
Conixer levoluci histrica al Pas Valenci entre el 1931 i el 1939.

COMPETNCIES CLAU

- Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic: a partir de la

identificaci, localitzaci i anlisi dels elements del medi fsic i les interaccions
amb els humans.

- Competncia en comunicaci lingstica: per a saber entendre, esquematitzar,

estudiar i explicar els processos, causes i conseqncies de la histria.

- Tractament de la informaci i competncia digital: per a saber buscar,

comprendre, analitzar, processar i comunicar la informaci de la situaci de cada
poca i les mltiples causes que influeixen en els processos histrics des de fonts
de diferent tipus. A ms, aprendre el vocabulari de les Cincies Socials s til
per a ser ms precs i afavorir la comunicaci.

- Competncia social i ciutadana: ja que coneixent el funcionament de les

societats democrtiques, comprenent la realitat social en la que es viu i com sha
arribat a ella saprn a conviure i exercir la ciutadania democrtica en una
societat plural. A partir de lanlisi histric sha de reflexionar en la participaci,
la presa de decisions, i la responsabilitzaci de les eleccions i decisions preses.

- Competncia cultural i artstica: apreciant el patrimoni historicoartstic a partir

del coneixement de les societats en les que es va crear i el seu significat.

53
- Competncia per a aprendre a aprendre: potenciada a partir de la matria de les
Cincies Socials i per mitj de lavaluaci (inicial, continua i final).

- Autonomia i iniciativa personal: competncia transversal que es potncia a partir

de lorganitzaci i elaboraci de treballs acadmics, projectes i anlisi dels
diferents tipus de fonts histriques.

CONTINGUTS

Conceptuals

Conixer la socialdemocrcia de la Segona Repblica, les seues causes, la

seua instauraci i les seues bases ideolgiques, poltiques i socials, aix com
la conflictivitat de la Guerra Civil.

Entendre levoluci poltica, econmica, social i cultural de la democrcia i

la guerra.

Definir els canvis que suposen del statu quo ante.

Saber quin fou el paper de la dona en la Segona Repblica i la Guerra Civil.

Identificar la cultura i les manifestacions artstiques.

Aproximar-se al perode republic i la guerra al Pas Valenci.

Procedimentals

Relacionar la Segona Repblica i la guerra amb el context internacional

del moment.

Comparar la dictadura franquista amb la Segona Repblica i amb la

Transici democrtica.

Analitzar textos, mapes, imatges, documents i altres fonts de lpoca.

54
 Identificar les causes i les conseqncies.

Situar els processos del segle XX en lnies cronolgiques.

Conixer la cultura i la contracultura en els diversos mbits artstics i/o

patrimonials.

Sintetitzar i resumir en croquis levoluci del perode en els distints

mbits histrics: social, econmic, poltic i cultural.

Conixer lestudi de les fonts artstiques i fotogrfiques per a la histria

recent.

Actitudinals

Reconixer i reflexionar crticament al voltant de les diferncies entre els

totalitarismes i la democrcia.

Interessar-se per la Histria del segle XX i la proximitat que aquesta pot

oferir a travs de les fonts.

Assumir la importncia del respecte dels drets humans.

Aprendre a ser ciutadans democrtics.

Desenvolupar la sensibilitat per lart i la cultura.

METODOLOGIA

Les metodologies utilitzades a travs daquesta Unitat Didctica sn ben

diverses, com es veur a continuaci en el desenvolupament de les activitats. Duna
banda sutilitzar lexplicaci magistral del professor, per tractant sempre de que siga
bidireccional. Tamb utilitzarem lavaluaci diagnstica, formativa i sumativa, el treball
autnom, els comentaris de textos i de fotografies i obres pictriques i el debat a laula,
aix com el treball a partir daudiovisuals.

55
 MATERIALS I RECURSOS DIDCTICS

- El llibre Lltim vaixell de Gemma Pasqual.

- Laula ds habitual (amb cadires i taules mbils)

- Pizarra i guix

- Can i power point

- Laula dusos mltiples

- El llibre de text de lassignatura

- Materials diversos preparats per la professora: imatges, textos, vdeos

TEMPORALITZACI I SEQENCIACI DACTIVITATS

La Unitat Didctica que desenvoluparem es divideix en set sessions per a cada grup,
com veurem a continuaci.

Sessi 1

Nom: La Crisi de la Restauraci i la Dictadura de Primo de Rivera

mbit: Cincies Socials: Histria

Objectius

- Analitzar les causes, articulaci de poder i conseqncies de la Dictadura de Primo de

Rivera i el regnat dAlfons XIII.

- Definir dictadura i conixer les caracterstiques daquesta.

56
 - Analitzar, estudiar, comparar la crisi del sistema de Restauraci amb la dictadura.

- Treballar laprenentatge emocional a partir dels continguts.

Continguts/mbits dactuaci

- Conceptuals: Restauraci, Dictadura de Primo de Rivera.

- Procedimentals: Arribar a conclusions sobre els continguts anteriors, fer una avaluaci
diagnstica i veure que va suposar la crisi del sistema de Restauraci i que va dur al
colp destat.

- Actitudinals: entendre el funcionament del sistema de torn i de la dictadura.

Competncies bsiques

- Competncia en comunicaci lingstica

- Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic

- Competncia social i ciutadana

- Competncia per a aprendre a aprendre

- Competncia cultural i artstica

- Autonomia i iniciativa personal

Metodologia

Avaluaci diagnstica sobre el que coneixen del tema abans de veurel.

Visualitzaci de documentals i elaboraci dactivitats interactives.

57
Materials i temporalitzaci

Lactivitat es desenvolupar en una sessi de 50 minuts, i els materials necessaris per a

desenvolupar lactivitat seran:

- Ordenadors de la sala dinformtica

- Accs a internet

- Folis

Espais

Laula dinformtica

Desenvolupament

Comena la classe i els repartisc un foli a tots on hauran danotar tot el que coneixen de la
Dictadura de Primo de Rivera, la Segona Repblica i la Guerra Civil (b per pellcules, la
televisi, llibres, els han contat en casa, etc.).

Desprs comencem amb la classe, per a la qual prviament han hagut de veure a casa dos
documentals de rtve.es a la carta:

El primer sobre el regnat dAlfons XIII

http://www.rtve.es/alacarta/videos/memoria-de-espana/memoria-espana-alfonso-xiii/1502796/

I El segon sobre la Dictadura de Primo de Rivera

http://www.rtve.es/alacarta/videos/memoria-de-espana/memoria-espana-espana-
espana/1503574/

A partir daquests farem una posada en com i desprs per parelles hauran de fer les activitats

58
interactives sobre el tema que trobem en aquest enlla:

http://www.iescasasviejas.net/1.web/histo2/Actipriv.htm

Aquestes consten de tests, un crucigrama, lanlisi de documents histrics i un exercici

domplir buits. Es far baix la supervisi de la professora en tot moment.

Avaluaci

El mtode davaluaci daquesta primera sessi ha sigut lavaluaci diagnstica mitjanant un

full en el que havien danotar que coneixen sobre els temes que posteriorment shan de tractar.
A ms a ms, tamb savalua la participaci en les preguntes de classe sobre els documentals i
en els exercicis interactius.

Sessi 2

Nom: La Segona Repblica i la Constituci del 1931

mbit: Cincies Socials: Histria

Objectius

- Analitzar les conseqncies de la Dictadura de Primo de Rivera i el regnat dAlfons

XIII.

- Definir socialdemocrcia i conixer les caracterstiques de la Constituci del 1931.

- Analitzar, estudiar, comparar les conseqncies del desprestigi de la monarquia que

van dur a la Segona Repblica.

- Treballar laprenentatge emocional a partir dels continguts.

59
Continguts/mbits dactuaci

- Conceptuals: Segona Repblica, socialdemocrcia, constituci del 1931.

- Procedimentals: Arribar a conclusions sobre els continguts anteriors, fer una avaluaci
diagnstica i veure el que s la Segona Repblica i la Constituci del 1931.

- Actitudinals: entendre el funcionament duna democrcia.

Competncies bsiques

- Competncia en comunicaci lingstica

- Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic

- Competncia social i ciutadana

- Competncia per a aprendre a aprendre

- Competncia cultural i artstica

- Autonomia i iniciativa personal

Metodologia

Pluja didees: extracci de conclusions generals sobre la Crisi de la Restauraci.

Classe magistral amb participaci de lalumnat.

Materials i temporalitzaci

Lactivitat es desenvolupar en una sessi de 50 minuts, i els materials necessaris per a

desenvolupar lactivitat seran:

60
 - Pissarra i guix

- Power point i can

- Text sobre el vot femen

Espais

Laula ds habitual

Desenvolupament

Comena la classe amb una posada en com dels continguts que han vist anteriorment en la
Cristi de la Restauraci i la Dictadura de Primo de Rivera. Apuntem aquesta pluja didees a la
pissarra, i a continuaci els repartisc un foli a tots on hauran danotar tot el que coneixen de la
Segona Repblica i la Guerra Civil (b per pellcules, la televisi, llibres, els han contat en
casa, etc.).

Desprs comencem amb la classe sobre la proclamaci Segona Repblica i la Constituci del
1931, amb una metodologia de classe magistral amb preguntes per a fomentar la participaci.
Es posar especial mfasi en lassoliment del vot femen, comentant el debat a les Corts sobre
aquest tema i llegint un text. Pel que fa a la Constituci del 1931, he portat un facsmil a classe
per a que el vegen, alhora que llegim alguns dels seus articles ms rellevants.

Avaluaci

El mtode davaluaci daquesta primera sessi ha sigut lavaluaci diagnstica mitjanant un

full en el que havien danotar que coneixen sobre els temes que posteriorment shan de tractar.
A ms a ms, tamb savalua la participaci en les preguntes de classe i en els breus
comentaris orals dels texts de Clara Campoamor i la Constituci.

61
ANNEX: MATERIALS UTILITZATS

Text sobre el debat pel vot femen

Resoleu el que vulgueu, per fent front a la responsabilitat de donar entrada en la

poltica a aquesta meitat del gnere hum, per tal que la poltica siga cosa de dos,
perqu noms hi ha una cosa que fa un sexe tot sol: donar a llum. Les altres les fem tots
en com, i no podeu aqu vosaltres venir a legislar, a votar impostos, a dictar deures, a
legislar sobre la raa humana, sobre la dona i el fill, allats, al marge de nosaltres, les
dones.

Clara Campoamor

Constituci del 1931

62
 Sessi 3

Nom: El Bienni Reformista i el Bienni Conservador

mbit: Cincies Socials: Histria.

Objectius

- Analitzar el context poltic i social de la Segona Repblica.

- Analitzar les reformes del Bienni Reformista.

- Analitzar el canvi de situaci amb el Bienni Conservador.

- Veure com aquests canvis constants afecten al sistema democrtic.

Continguts/mbits dactuaci

63
 - Conceptuals: bienni reformista, bienni conservador, socialdemocrcia, nacionalismes.

- Procedimentals: Comprendre i analitzar com funcionava la Segona Repblica en

cadascun dels seus governs.

- Actitudinals: comprendre les dificultats de la democrcia per a proporcionar estabilitat.

Competncies bsiques

- Competncia en comunicaci lingstica

- Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic

- Competncia social i ciutadana

- Competncia per a aprendre a aprendre

- Competncia cultural i artstica

- Autonomia i iniciativa personal

Metodologia

Classe magistral participativa i treball autnom

Materials i temporalitzaci

Lactivitat es desenvolupar en una sessi de 50 minuts, i els materials necessaris per a

desenvolupar lactivitat seran:

- El llibre de text de lassignatura

- Can i power point

64
 - Pissarra i guix

Espais

Laula ds habitual

Desenvolupament

Durant la classe de 50 minuts la professora far una explicaci sobre el Bienni Reformista. A
continuaci explicar el treball individual que han de fer. Hauran de triar una reforma feta
durant aquest perode o una innovaci dentre aquestes: el vot femen, la reforma agrria, la
territorial, la religiosa, leducativa o la militar, i contestar aquestes preguntes:

1. Quins problemes o mancances pretenia solucionar?

2. Qui penses que es va oposar a aquesta reforma o innovaci?
3. Qu tha cridat ms latenci daquesta? Extrau algunes conclusions.
Seguidament passarem a explicar el Bienni Conservador amb la participaci dels alumnes.

Avaluaci

Durant la sessi es valora la participaci i lactitud en laula, i desprs el treball individual

acordat.

Sessi 4

Nom: El colp destat i lesclat de la Guerra Civil

mbit: Cincies Socials: Histria.

65
Objectius

- Analitzar les causes que van dur al colp destat militar.

- Definir colp destat i guerra civil.

- Analitzar per qu no va triomfar el colp destat i com va esclatar la guerra.

- Conixer levoluci poltica, social i econmica de la guerra en les dues zones:

sublevada i republicana.

- Veure el que va suposar la internacionalitzaci del conflicte

Continguts/mbits dactuaci

- Conceptuals: guerra civil, sublevats, republicans, legitimitat.

- Procedimentals: Conixer i analitzar lesclat de la guerra i comparar les dues zones en

que queda dividida Espanya.

- Actitudinals: comprendre el que significa viure en democrcia o en dictadura i quines

conseqncies t.

Competncies bsiques

- Competncia en comunicaci lingstica

- Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic

- Competncia social i ciutadana

- Competncia per a aprendre a aprendre

- Competncia cultural i artstica

66
 - Autonomia i iniciativa personal

Metodologia

Classe magistral participativa, debat i visualitzaci comentari i comparaci dimatges.

Materials i temporalitzaci

Lactivitat es desenvolupar en una sessi de 50 minuts, i els materials necessaris per a

desenvolupar lactivitat seran:

- El llibre de text de lassignatura

- Texts, imatges, planes web i materials preparats per la professora.

Espais

Laula ds habitual

Desenvolupament

Durant la classe de 50 minuts la professora far una explicaci sobre el que va significar el el
colp destat i la divisi dEspanya en dues zones i bndols, aix com la internacionalitzaci del
conflicte, intercalant la classe magistral amb preguntes als alumnes, la participaci daquests,
la visualitzaci de divers tipus de material, com textos, imatges i videos i lentrada a les
pgines web addients.

67
Avaluaci

En la darrera sessi de la Unitat Didctica es far una prova escrita sobre el la Segona
Repblica i la Guerra Civil que abraar tant els continguts conceptuals i procedimentals
daquesta activitat com de les altres. Tamb es far una activitat oral a classe sobre lexercici
segent que trobem en lannex Comenta quines diferncies nhi ha entre la dona a la zona
sublevada i a la zona republicana segons aquestes fotografies.

ANNEX: Materials per al comentari i comparaci de fotos

68
69
70
Comenta quines diferncies nhi ha entre la dona a la zona sublevada i a la zona
republicana segons aquestes fotografies:

71
 Sessi 5

Nom: Levoluci del conflicte i les conseqncies de la Guerra Civil

mbit: Cincies Socials: Histria.

Objectius

- Analitzar quina va ser levoluci de la Guerra Civil espanyola.

- Definir front.

- Analitzar com es va desenvolupar la guerra.

- Conixer levoluci poltica, social i econmica de la guerra en les dues zones:

sublevada i republicana.

72
 - Analitzar les conseqncies de la guerra.

Continguts/mbits dactuaci

- Conceptuals: guerra civil, sublevats, republicans, front, batalla, repressi.

- Procedimentals: Conixer i analitzar lesclat de la guerra i veure levoluci daquesta.

- Actitudinals: comprendre el que significa viure una guerra i les seues conseqncies.

Competncies bsiques

- Competncia en comunicaci lingstica

- Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic

- Competncia social i ciutadana

- Competncia per a aprendre a aprendre

- Competncia cultural i artstica

- Autonomia i iniciativa personal

Metodologia

Classe magistral participativa.

Materials i temporalitzaci

Lactivitat es desenvolupar en una sessi de 50 minuts, i els materials necessaris per a

73
desenvolupar lactivitat seran:

- El llibre de text de lassignatura

- Pissarra i guix

- Audiovisual: Indomables, una historia de mujeres libres

Espais

Laula ds habitual

Desenvolupament

Durant la classe de 50 minuts la professora far una explicaci sobre levoluci del conflicte
bllic i les conseqncies de la guerra, intercalant la classe magistral amb preguntes als
alumnes, la participaci daquests. Al final shan vist fragments del documental de Mujeres
Libres i els alumnes han comentat les seues impressions.

Avaluaci

En la darrera sessi de la Unitat Didctica es far una prova escrita sobre el la Segona
Repblica i la Guerra Civil que abraar tant els continguts conceptuals i procedimentals
daquesta activitat com de les altres.

Sessi 6

Nom: La repressi i lexili franquistes: Lltim vaixell

74
mbit: Cincies Socials: Histria.

Objectius

- Analitzar les conseqncies de la Guerra Civil.

- Definir exili i repressi i conixer-ne les diferents casustiques que es van donar
durant el franquisme.
- Analitzar, estudiar, comparar les conseqncies que la guerra va tindre per als
vencedors i per als venuts.
- Treballar laprenentatge emocional a partir dels continguts.

Continguts/mbits dactuaci

- Conceptuals: Franquisme, dictadura, exili, repressi, postguerra.

- Procedimentals: Analitzar una novella histrica des del punt de vista literari i histric.
- Actitudinals: saber posar-se en el lloc dels altres, comprendre les conseqncies de la
guerra.

Competncies bsiques

- Competncia en comunicaci lingstica

- Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic

- Competncia social i ciutadana

- Competncia per a aprendre a aprendre

- Competncia cultural i artstica

- Autonomia i iniciativa personal

75
Metodologia

Classe magistral participativa.

Materials i temporalitzaci

Lactivitat es desenvolupar en una sessi de 50 minuts, i els materials necessaris per a

desenvolupar lactivitat seran:

- El llibre Lltim vaixell de Gemma Pasqual

Espais

Laula dusos mltiples

Desenvolupament

Per tal de fomentar la lectura, la professora de valenci i la dhistria els han fet llegir als
alumnes el llibre Lltim vaixell de Gemma Pasqual, sobre lStanbrook, el darrer vaixell que
va eixir del port dAlacant amb exiliats. A partir daquesta lectura hauran de fer un treball i
acudir a una xarrada sobre lexili i la repressi franquista.

Avaluaci

El que han aprs savaluar a partir de la lectura i el treball individual de la mateixa,

lassistncia a la xarrada i la participaci

76
 Sessi 7

Nom: Reps final

mbit: Cincies Socials: Histria.

Objectius

- Repassar, analitzar, comentar i comparar tots els continguts vists en la Unitat

Didctica.

Continguts/mbits dactuaci

- Conceptuals: Segona Repblica, Guerra Civil.

- Procedimentals: Analitzar els continguts vists fins aleshores.
- Actitudinals: saber sintetitzar i comprendre tots els continguts.

Competncies bsiques

- Competncia en comunicaci lingstica

- Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic

- Competncia social i ciutadana

- Competncia per a aprendre a aprendre

- Competncia cultural i artstica

- Autonomia i iniciativa personal

Metodologia

77
Classe de repas i activitats.

Materials i temporalitzaci

Lactivitat es desenvolupar en una sessi de 50 minuts, i els materials necessaris per a

desenvolupar lactivitat seran:

- El llibre text.

Espais

Laula ds habitual

Desenvolupament

Aquesta sessi de 50 minuts es destinar a fer les activitats del llibre de text que es troben en
lapartat Practica les competncies bsiques i preguntar dubtes a la professora.

Avaluaci

La correcci de les activitats i posada en com a laula.

AVALUACI

Lavaluaci ser continua, amb una avaluaci diagnstica inicial, i una avaluaci per a
cadascuna de les activitats programades, que ja hem desenvolupat en el punt anterior.
Quant a lavaluaci sumativa, es far un examen de tots els continguts, que valdr un
50%.

78
El 50% de la nota ser lexamen final, que tindr un 20% de continguts conceptuals i un
80% procedimentals.

La resta dactivitats que es duran a terme, a laula i fora daquesta suposaran un 40%.

Lactitud i el comportament comptar un 10%.

Els exmens seran de les UD 9 i 10 Temps de confrontaci a Espanya (1902-1939) i

La Segona Guerra Mundial i les seues conseqncies per a les classes de 4t A i 4t B
sn els segents:

79
NOM I COGNOMS: CURS 4t A

EXAMEN: TEMPS DE CONFRONTACI A ESPANYA (1902-1939)

1. Llig el segent text i respon les preguntes (1,5 punts).

Es tindr en compte que lacci ha de ser extremadament violenta, de manera

que es redusca tan de pressa com siga possible un enemic tan fort i ben
organitzat. Per descomptat, seran empresonats els dirigents dels partits poltics,
societats i sindicats desafectes al moviment i sels aplicaran cstigs exemplars
per estrangular els moviments de rebellia o vaga

Circular del general Mola als seus subordinats (juliol 1936)

De quins fets parla el text? Qui lescriu? Relaciona-ho amb la repressi.

2. Explica qu s la Guerra Civil espanyola. Les dues zones en que queda dividida
i els principals fronts. (2 punts)
3. Explica la Setmana Trgica (1 punt).
4. Qu s la Guerra Freda? (2 punts).
5. Explica breument quines van ser les conseqncies de la Segona Guerra
Mundial (2 punts).

6. Indica si les segents afirmacions son vertaderes (V) o falses (F) i corregeix les
falses (1,5 punts):
a. Les conferncies de pau desprs de la Segona Guerra Mundial sn la de
Teheran, la de Jalta, la de Postdata i la de Berln.
b. El desastre d Annual va ser una gran derrota del exrcit espanyol al
Marroc.
c. La Segona Repblica era un rgim dictatorial.
d. El Front Popular estava format per republicans, socialistes, comunistes i
amb el suport dels anarquistes.

80
NOM I COGNOMS: CURS 4t B

EXAMEN: TEMPS DE CONFRONTACI A ESPANYA (1902-1939)

1. Llig el segent text i respon les preguntes (1,5 punts).

Visca Espanya i visca el Rei! No hem de justificar la nostra actuaci, que el poble se
demana i imposa. Assassinats de prelats, exgovernadors, agents de lautoritat, patrons,
capataos i obrers; atracaments audaos i impunes; depreciaci de moneda; una
disbauxa de milions de despeses reservades; [] intrigues poltiques mesquines amb
pretext de la tragdia del Marroc; incerteses davant daquest gravssim problema
nacional; indisciplina social, que fa inefica i nul el treball, precria i runosa la
producci agrcola i industrial, impune la propaganda comunista; impietat i incultura;
justicia que s influda per la poltica; propaganda separatista descarada. []

No venim a plorar penes i vergonyes, sin a donar-los remei rpid i radical, per a la qual
cosa demanem la col.laboraci de tots els bons ciutadans.

Manifest del colp dEstat, 13 de setembre del 1923.

Com es va implantar la dictadura de Primo de Rivera? Quines mesures es van

adoptar en la nova etapa poltica?
2. Explica qu s la Segona Repblica espanyola, les causes de la seua proclamaci
i la Constituci del 1931 (2 punts).
3. Quines foren les causes de la descolonitzaci desprs de la Segona Guerra
Mundial (1 punt).
4. Quines van ser les causes de la Segona Guerra Mundial? (2 punts)
5. Quines implicacions internacionals va tindre la Guerra Civil? Qui va intervindre
i com? Qui no va intervindre? (2 punts)
6. Indica si les segents afirmacions son vertaderes (V) o falses (F) i corregeix les
falses (1 punt):
a. Primo de Rivera arrib al poder mitjanant unes eleccions democrtiques.
b. La Segona Guerra Mundial la van guanyar els aliats.
c. El Front Popular s una coalici dels partits de centre i dreta.
d. La Guerra Civil la van guanyar els sublevats.

81
 CRONOGRAMA DE LA UD

ACTIVITAT CONTINGUT ESTRATGIA ESPAIS DURADA DATA

La Crisi de la La crisi de la Avaluaci Laula 1 sessi de 25 i 26 de gener

Restauraci i monarquia i el diagnstica, dinfor- 50 min.
la Dictadura de sistema poltic que visualitzaci de mtica
Primo de desemboca en un material
Rivera colp destat audiovisual i
posada en com,
i activitats
interactives

La Segona La fi de la Dictadura Classe magistral Laula 1 sessi de 27 de gener

Repblica i la de Primo de Rivera i bidireccional i ds 50 min.
Constituci del la proclamaci de la participativa amb habitual
1931 Segona Repblica ls del power
point.

El Bienni Lanlisi del context Classe magistral Laula 1 sessi de 28 i 29 de gener

Reformista i el poltico-social de la bidireccional i ds 50 min i
Bienni Segona Repblica participativa amb habitual treball
Conservador ls del power autnom a
point i avaluaci casa
diagnstica

El colp destat Crisi poltica, colp Classe magistral Laula 1 sessi 1 i 2 de febrer
i lesclat de la destat militar i esclat participativa ds de 50 min.
Guerra Civil de la Guerra Civil bidireccional habitual
(internacionalitzaci amb ls de tota
del conflicte i zones) mena de
materials.

82
Levoluci del Levoluci de la Classe magistral Laula 1 sessi 3 de febrer
conflicte i les guerra en les seues participativa i de 50 min.
conseqncies etapes i els seus projecci dels
de la Guerra diversos fronts. videos en laula.
Civil

La repressi i La repressi i lexili Classe magistral Laula 1 sessi 4 i 5 de febrero

lexili desprs de la guerra participativa i de 50 min.
franquistes: civil a partir duna projecci dels
Lltim vaixell novela videos en laula.

Reps final Activitats de repas Activitats Laula 1 sessi 8 i 9 de febrer

individuals de 50 min.

Examen final Avaluaci de tota la Control Laula 1 sessi de Desprs de la

UD 50 min. UD 10

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

Garca, Mara i Gatell, Cristina (2008): gora. Cincies Socials, Alaqus, Edicions
Vicens Vives.

Pasqual, Gemma (2004) Lltim vaixell, Alfaguara/Voramar.

Memoria Espaa. Espaa-Espaa. Recuperat el 19 de juny de 2015 de

http://www.rtve.es/alacarta/videos/memoria-de-espana/memoria-espana-espana-
espana/1503574/

Memoria Espaa. Alfonso XIII. Recuperat el 19 de juny de 2015 de

http://www.rtve.es/alacarta/videos/memoria-de-espana/memoria-espana-alfonso-
xiii/1502796/

83
IES Casas Viejas. Recuperat el 19 de juny del 2015 de
http://www.iescasasviejas.net/1.web/histo2/Actipriv.htm

84
 Unitat Didctica 11. Un mn bipolar

INTRODUCCI

La Unitat Didctica 11 treballa el perode posterior a la Segona Guerra Mundial i

la divisi del mn en dos grans blocs: loriental i loccidental, i les expansions i les
crisis daquests. Seguidament veurem el seu desenvolupament.

Contextualitzaci

El centre on es posar en prctica en lIES Matilde Salvador, que com ja sha

especificat en la Programaci didctica, es troba situat entre lAvinguda Casalduch i
lAvinguda Almassora, a la ciutat de Castell de la Plana. Aquest s un centre de
dimensions petites, que consta de 100 professores i professors, dividits en 17
departaments i lalumnat provinent dun nic collegi, el CEIP Isidoro Andrs
Villarroya, situat just enfront de linstitut. Per tant, es caracteritza per un ambient
familiar, i noms nhi ha dues classes de 4t de la ESO (els grups A de 30 alumnes,
dentre els quals nhi ha una xica dorigen marroqu- i B de 22 alumnes).

Sn dues classes molt bones, els alumnes de les quals sn participatius, atents i
amb un nivell cognitiu alt en general. En 4t A sn molta gent, per malgrat tot s fcil
dur la classe, nhi ha una alumna repetidora i absentista, i tres alumnes estrangeres: una
xica magreb, una francesa i una romanesa. La diversitat en aquest cas resulta
enriquidora, i fins i tot els que menys sesforcen almenys participen de la classe. En el
cas del 4t B, s una classe menys nombrosa i participativa, amb un nivell cognitiu molt
alt, i amb els quals es poden fer molt bones activitats.

Nivell educatiu i temps necessari per a la seua aplicaci

Aquesta Unitat Didctica forma part del currculum acadmic oficial de

lEducaci Secundria Obligatria, dins del tercer bloc de continguts del 4t curs dESO,
dedicat al mn actual. Est previst que es desenvolupe en sis sessions de 50 minuts de

85
manera continuada, tot i que es deixar una setmana a posteriori per a lentrega
dactivitats i lexamen final.

Justificaci del tema

La Unitat Didctica Un mn bipolar la trobem, com hem dit, en el currculum

acadmic definit pel Decret 112/2007, del 20 de juliol (DOCV del 24 de juliol del
2007). La seua importncia rau en el fet de ser un dels perodes de transformaci ms
importants de la poltica contempornia a tot el mn. Aquest quedava dominat per dues
grans potncies els Estats Units i lURSS- i dues ideologies la capitalista i la
comunista-, que van expandir el seu poder i tamb van patir crisis. La fi daquesta
pugna pel poder, materialitzada en una Guerra Freda a nivell mundial va donar lloc a la
caiguda del comunisme i el triomf del capitalisme.

Aquesta evoluci poltica a nivell global va donar lloc al model poltic i

socioeconmic que tenim actualment, per tant s un tema molt important per a
comprendre el mn en que vivim i la consolidaci de les democrcies occidentals. Tot
aix es veur tant a nivell internacional com per pasos, i ser molt rellevant per al
nostre alumnat per assolir valors i comportaments democrtics i cvics.

OBJECTIUS

Objectius generals de letapa

Els objectius generals de letapa de lEducaci Secundria Obligatria se centren

en els drets humans i la ciutadania i en leducaci en continguts bsics, i els podem
trobar especificats en el Decret 112/2007 del 20 de juliol, pel qual sestableix el
currculum de lESO a la Comunitat Valenciana (DOCV del 24 de juliol del 2007).

86
 Objectius especfics de la matria

Els objectius especfics de lensenyament de les Cincies Socials, Geografia i

Histria estan desenvolupats en Decret 112/2007 del 20 de juliol, pel qual sestableix el
currculum de lESO a la Comunitat Valenciana (DOCV del 24 de juliol del 2007), i sn
els segents:

- Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets socials i les
interrelacions entre fets poltics, econmics i culturals, i utilitzar aquest
coneixement per a comprendre la pluralitat de causes explicatives de levoluci
de les societats actuals, el paper que homes i dones exerceixen en elles i els seus
problemes ms rellevants.

- Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bsics que

caracteritzen el medi fsic, les interaccions donades, entre ells i les que els grups
humans estableixen en utilitzar lespai i els seus recursos i valorar les
conseqncies de tipus econmic, social, poltic i mediambiental. Conixer la
problemtica especfica que planteja utilitzar els recursos de la Comunitat
Valenciana.

- Comprendre el territori com el resultat de la interacci de les societats sobre el

medi en que es desenvolupen i sorganitzen.

- Conixer, localitzar i comprendre les caracterstiques bsiques de la diversitat

geogrfica del mn i de les grans rees socioeconmiques, culturals i poltiques,
aix com els trets fsics i humans dEuropa i Espanya, fent referncia especfica a
la Comunitat Valenciana.

- Identificar i localitzar en el temps i en lespai els processos i esdeveniments

histrics rellevants de la histria del mn, dEuropa i dEspanya per a adquirir
una perspectiva global de levoluci de la Humanitat amb un marc cronolgic
precs i elaborar-ne una interpretaci que facilite la comprensi de la pluralitat
de comunitats socials a qu es pertany.

87
- Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerncia cap a
altres cultures i cap a opinions que no coincideixen amb les prpies, sense
renunciar sobre aix a un parer sobre elles.

- Adquirir una visi histrica que permeta elaborar una interpretaci personal del
mn, a travs duns coneixements bsics dHistria universal, europea,
espanyola i valenciana amb respecte i valoraci dels aspectes comuns i els de
carcter divers, a fi de facilitar la comprensi de la possible pertinena
simultnia a ms duna identitat collectiva.

- Valorar i respectar el patrimoni natural, histric, lingstic, cultural i artstic

espanyol i de manera particular el valenci. Aix com assumir les
responsabilitats que suposa la seua conservaci i millora.

- Conixer i valorar les especials caracterstiques de la identitat lingstica,

cultural i histrica de la Comunitat Valenciana i la seua relaci amb les altres
comunitats autnomes de lEstat espanyol.

- Comprendre els elements tcnics bsics caracterstics de les manifestacions

artstiques en la seua realitat social i cultural per a valorar i respectar el
patrimoni natural, histric, cultural i artstic, asumint la responsabilitat que
suposa la seua conservaci i apreciant-ho com a recurs per a lenriquiment
individual i collectiu.

- Adquirir i usar el vocabulari especfic de les Cincies Socials perqu en

incorporar-lo al vocabulari habitual augmente la precisi en ls del llenguatge i
millore la comunicaci.

- Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informaci verbal, grfica, icnica,

estadstica i cartogrfica, procedent de fonts diverses, inclosa la proporcionada
per lentorn fsic i social, els mitjans de comunicaci i les tecnologies de la
informaci, tractar-la dacord amb el fi perseguit i comunicar-la als altres de
manera organitzada i intelligible.

88
- Utilitzar les imatges i les representacions cartogrfiques per a identificar i
localitzar objectes i fets geogrfics, i explicar la seua distribuci a distintes
escales, amb especial atenci al territori espanyol. Utilitzar, aix mateix, fonts
geogrfiques dinformaci: textos escrits, sries estadstiques, grfics i imatges, i
elaborar croquis i grfics apropiats.

- Conixer el funcionament de les societats democrtiques, apreciar els seus

valors i bases fonamentals, aix com els drets i llibertats com un xit
irrenunciable i una condici necessria per a la pau, denunciant actituds i
situacions discriminatries i injustes i mostrant-se solidari amb els pobles, grups
socials i persones privats dels seus drets o de recursos econmics necessaris.

- Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva,

crtica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el dileg
com una via necessria per a solucionar els problemes humans i socials.

Objectius didctics especfics de la Unitat Didctica

Conixer les caracterstiques especfiques de la formaci dels blocs oriental i

occidental.

Analitzar i comprendre levoluci dels dos blocs antagnics a nivell mundial.

Analitzar i comprendre levoluci concreta dels EEUU, Jap, Europa, lURSS i

Xina.
Estudiar les transformacions poltiques, econmiques i socials daquest perode.
Saber posar-se en el lloc dels dems i assolir valors cvics i morals a favor de les
minories.

COMPETNCIES CLAU

Coneixement i interacci amb el mn fsic.

Competncia en comunicaci lingstica.
Tractament de la informaci i competncia digital.

89
 Competncia social i ciutadana.
Competncia cultural i artstica.
Competncia per a aprendre a aprendre.
Autonomia i iniciativa personal.

CONTINGUTS

Conceptuals

Conixer la Guerra Freda i la divisi del mn en dos grans blocs.

Entendre levoluci poltica, econmica, social i cultural dels Estats Units.
Conixer les caracterstiques poltiques i socioeconmiques de lEuropa
Occidental.
Saber quin va ser el nou paper del Jap com a potncia asitica.
Identificar les caracterstiques de lURSS i entendre lexpansi del
comunisme.
Aproximar-se a la Revoluci Xinesa.
Veure la crisi dels pasos industrialitzats i la crisi i afonament del
comunisme.

Procedimentals

Relacionar el context internacional amb el dels pasos ms importants de

lpoca.
Comparar el bloc oriental amb loccidental.
Analitzar textos, mapes, imatges, documents i altres fonts de lpoca.
Identificar les causes i les conseqncies.
Situar els processos del segle XX en lnies cronolgiques.
Conixer la cultura i la contracultura en els diversos mbits artstics i/o
patrimonials.
Sintetitzar i resumir en croquis levoluci del perode en els distints
mbits histrics: social, econmic, poltic i cultural.

Actitudinals

90
 Reconixer i reflexionar crticament al voltant de les diferncies entre els
blocs.
Interessar-se per la Histria recent i la proximitat que aquesta pot oferir
respecte de la poltica actual.
Assumir la importncia del respecte dels drets humans.
Aprendre a ser ciutadans democrtics.
Desenvolupar la sensibilitat per lart, la cultura i les societats.

METODOLOGIA

Les metodologies utilitzades a travs daquesta Unitat Didctica sn ben diverses.

Duna banda sutilitzar lexplicaci magistral del professor, per tractant sempre de
que siga bidireccional. Tamb utilitzarem el debat, el microaprenentatge, les
exposicions i el role playing.

MATERIALS I RECURSOS DIDCTICS

- Laula ds habitual (amb cadires i taules mbils)

- El llibre de text de lassignatura
- Materials diversos preparats per la professora: imatges, textos, vdeos.
- Materials preparats pels alumnes: power points i/o fitxes.

TEMPORALITZACI I SEQENCIACI DACTIVITATS

Aquesta Unitat Didctica es dividir en 4 sessions, com ara veurem. Una setmana
abans de comenar el tema, es dividir als alumnes en 6 grups i sels dividiran els
segents temes, que hauran de preparar-se per a exposar: Europa, Jap, Crisi dels pasos
industrialitzats, URSS i expansi del comunisme, Xina i Crisi i afonament del
comunisme.

91
 Sessions 1 i 2

Nom: Estats Units com a lder del mn capitalista i la lluita pels drets civils dels
afroamericans.

mbit: Cincies Socials. Histria.

Objectius

- Conixer la poltica, economia, cultura i societat dels Estats Units de desprs de la

Segona Guerra Mundial.
- Que prenguen conscincia de les situacions discriminatries i de les desigualtats que
diverses societats han viscut en diferents poques, i la capacitat de contestaci envers
aquestes situacions.
- Que desenvolupen una actitud oberta i tolerant cap a totes les persones en un mn
multicultural i globalitzat.
- Que reflexionen crticament sobre les raons per qu shan donat aquestes experincies,
les causes i les conseqncies que han tingut.
- Que coneguen aquest moviment cultural i contestatari i el context i les raons per les
que va sorgir.

Continguts/mbits dactuaci

- Conceptuals: American way of life, Segregacionisme, drets civils, drets humans.

- Procedimentals: anlisi de la poltica, economia i societat dels Estats Units i
aprenentatge emocional i vivencial duns fets histrics.
- Actitudinals: saber posar-se en el lloc dels altres, viure una situaci en primera persona,
desenvolupar lempatia i la intelligncia emocional, afavorir capacitats dargumentar i
debatre respecte de les injustcies.

Competncies bsiques

92
 - Competncia en comunicaci lingstica
- Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic
- Competncia social i ciutadana
- Competncia per a aprendre a aprendre
- Competncia cultural i artstica
- Autonomia i iniciativa personal

Metodologia
- Classe magistral participativa

- Afavorir laprenentatge mitjanant una experincia vivencial i emocional a travs dun

joc de rol i potenciar el procs densenyament-aprenentatge constructiu amb el treball
en grup, els debats, la investigaci i el microaprenentatge entre lalumnat.

Materials i temporalitzaci

Lactivitat es desenvolupar en dues sessions de 50 minuts i treball autnom i en grup fora de

laula. Sutilitzar:

- Laula
- Els papers que assenyalen els rols i els postulats segregacionistes
- Fotografies i material online

Espais

Laula ds habitual

Desenvolupament

Sessi 1

- Al final de la classe anterior, cada alumne ha agafat aleatriament un paper amb el

rol que desenvolupar en aquesta classe. La meitat dels papers tenen una C i

93
 laltra meitat una W sense que ells spien que la C significa Colored i la
W White-, i sels va donar la instrucci de que els que tingueren la C havien
darribar a classe cinc minuts abans que els W. Quan arriben els primers, es
posen un braalet distintiu i sels indica que repartisquen el material a totes les
taules i que es posen al final de la classe sense poder seure a la cadira. Mentrestant,
arriben els W i comena la sessi.

- 15 minuts dexplicaci de la professora sobre la situaci dels EEUU desprs de la

Segona Guerra Mundial i el segregacionisme que es vivia als estats del sud, quan
una vegada ja aconseguida la igualtat dels drets legals, es va instituir la poltica de
Separated but Equal (separats per iguals). Acabada ja la Segona Guerra
Mundial, els Estats Units havia assolit el lloc de primera potncia mundial, i es va
estendre lideal del American Way of Life, basat en la creena de la superioritat
en la seua manera de viure, basada en labundncia i el consum. No obstant, molts
sectors de la societat es van veure exclosos daquest tipus de vida, i els anys
seixanta van esdevindre un moment de protestes i contestacions en favor de la
igualtat. El cas dels afroamericans, nera exemple de la desigualtat latent, com
veurem a continuaci.

94
 - A continuaci es miren els papers repartits al principi de la classe, que marquen els
rols generals als dos grups. Als C sels dona un paper i als W un altre. Es fan
tres grups de W i tres de C els quals ja podran sentar-se i participar en veu alta
per a fer lactivitat- i a cada grup se li dona un rol ms especfic, i hauran de
preparar un debat amb el rol que els ha tocat, orientant-se amb les preguntes:

Que vos sembla aquesta situaci? Que fareu per evitar-la o mantindre-la vigent? Per qu? Vos
sembla justa o injusta?

La professora tria un moderador per al debat, i es du a terme durant 15 minuts.

ROLS GENERALS:

Vosaltres sou els C, i haureu de posar-se en la pell dels anomenats despectivament

Colored, es a dir, els afroamericans. No podreu sentar-se davant en classe, ni eixir
al pati, ni relacionar-se amb els W si ells no vos pregunten. Haureu darribar a
classe 5 minuts abans i no podreu participar en veu alta.

Vosaltres sou els W, els White grup hegemnic amb plenitud de drets legals i
civils, i accepteu que els C tinguen drets legals, per penseu que no han de gaudir
dels mateixos avantatges que vosaltres perqu han estat histricament considerats
inferiors.

ROLS PER A CADA GRUP DE TREBALL

A Colored Eres Malcolm X, cap islamista dels Estats Units i activista en pro
dels afroamericans. Acuses als estatunidencs blancs dels seus crims contra els
ciutadans negres. I rebutges lestratgia pacfica del moviment pels drets civils,
creient que els negres shavien de defensar de les agressions i abogant per un
nacionalisme negre (crear un pas per a negres).

95
B Colored Eres Martin Luther King, pastor duna esglsia baptista i activista
en pro dels drets civils des de ben jove, organitzes activitats pacfiques per a
reclamar els drets igualitaris per als afroamericans. Creus en la igualtat de totes les
persones i ests en contra del segregacionisme. Creus en la resistncia civil i en la no
violncia per aconseguir la igualtat i la llibertat de tots els ssers humans, i tractes
dabolir les injustcies que es fan contra les persones negres.

C Colored Eres Rosa Parks, figura rellevant dins del moviment pels drets
civils dels afroamericans, pertanys a la NAACP (Associaci Nacional per al Progrs
d les Persones de Color), i eres coneguda per haver-se negat a cedir-li el seient del
bus a un blanc i moures a la part de darrere. Per aquesta acci va estar en la pres,
quelcom que va desembocar en un moviment ms conscienciat i organitzat.

D White Eres J.F. Kennedy, primer president dels Estats Units que planteja el
segregacionisme com a una injustcia, i creus que el moviment en pro dels drets
civils s linici duna gran responsabilitat cvica i del esperit nordameric. No
obstant, tems recolzar el moviment plenament per por a perdre els vots dels blancs
del sud. Avances tmidament en les mesures a favor dels drets civils per a no perdre
suports, i intentes lidiar amb ambds parts de manera moderada. Penses que les
reformes les han de fer els poltics i que no s necessari manifestar-se al carrer.

E White Eres un membre del Ku Klux Klan, societat secreta que predica la
supremacia dels blancs, mitjanant el terrorisme, la violncia i actes intimidatoris.
Creus que els negres sn inferiors, i que han de plegar-se a les lleis segregacionistes
per qestions histriques i naturals.

F White Pertanys a la Classe mitjana americana i a la societat de consum

caracterstica daquests anys. Treballes, tens un bon sou i tot el que necessites, com
electrodomstics i televisi que et fan la vida quotidiana ms fcil. Ests insert en el
segregacionisme i no te nadones de la injustcia ni tractes de fer res per evitar-ho,
perqu a tu no tafecta. Les coses sn aix.

96
 - Seguidament es reparteixen els postulats del segregacionisme als dos grups:

- En el transport pblic els negres tenien prohibit ocupar els seients

capdavanters, reservats per a les persones blanques.
- Moltes infraestructures (fonts, serveis, vters) estaven reservades
exclusivament per als negres, per a que no utilitzen els dels blancs.
- Molts establiments els prohibien lentrada als afroamericans i en els
restaurants on podien entrar havien de menjar plantats en la barra.
- Nhi havia una llei marcial que obligava als negres a estar a casa a les deu de
la nit per evitar les lluites racials.
- En les grans ciutats nhi havia segregaci territorial, confinant als negres en
barris especfics.
- Nhi havia hospitals diferenciats per a blancs i per a negres.
- Nhi havia tamb segregaci en les escoles, que repercutia en leducaci i en
laccs a treballs pitjors i menys remunerats per als afroamericans, ja que les
escoles per a negres rebien menor remuneraci.
- Els negres no podien votar.

- Desprs del joc de rol, sels demana que investiguen sobre aquests postulats, que
posarem en com conjuntament en la segent i que preparen exposicions
desenvolupant els personatges o grups que sels han assignat en lactivitat anterior.
Aquest treball-exposici es far per grups els creats per a lanterior activitat- que
hauran de preparar una breu exposici de cinc minuts per a la segent sessi en la
segent sessi. Tamb sels recorda als C que hauran dentrar cinc minuts abans que
perden del pati.

Sessi 2

- Els C arriben cinc minuts abans i preparen els materials per a la classe. Quan arriben
tots, comencen les exposicions per grups. Exposa cadascun dels 6 grups i desprs de
cada exposici els companys els poden fer preguntes sobre dubtes i comentaris.

- En els darrers 15-20 minuts, tots abandonen els seus rols siniciar un

97
 debat/participaci conjunta sobre:

Com shan sentit els W i en els seus rols concrets?

Com shan sentit els C i en els seus rols concrets?

Qu han aprs en aquestes sessions?

Qu han descobert sobre els seus personatges?

Qu els ha cridat ms latenci?

Sarriba a unes conclusions generals, que hauran de desenvolupar en un assaig personal amb
totes les idees que han extret de les sessions i com shan sentit en el seu paper i respecte als
atres, i que sentregar a la professora.

Avaluaci

Savaluar el transcurs de lactivitat, la participaci, el debat i lassaig amb totes les idees que
han extret.

Sessions 3 i 4

Nom: Microaprenentatge mundial de la Guerra Freda

mbit: Cincies Socials: Histria.

Objectius

- Conixer la progressiva implantaci de la democrcia a lEuropa occidental.

- Reflexionar sobre la nova situaci del Jap.
- Veure la importncia que va tindre la URSS i com va ser lexpansi del comunisme.
- Analitzar com ambds sistemes mundials van entrar en crisi i les seues conseqncies.

98
 - Aprendre a aprendre mitjanant el microaprenentatge.
- Preparar continguts autnomament a mode autodidcta.

Continguts/mbits dactuaci

- Conceptuals: Guerra Freda, potncies, blocs, comunisme i capitalisme.

- Procedimentals: Analitzar el capitalisme i el comunisme en el mn dividit de la Guerra
Freda, tant en global com per pasos.
- Actitudinals: entendre la situaci que va donar lloc a lexpansi de les democrcies
occidentals en les que ara vivim.

Competncies bsiques

- Competncia en comunicaci lingstica

- Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic

- Competncia social i ciutadana

- Competncia per a aprendre a aprendre

- Competncia cultural i artstica

- Autonomia i iniciativa personal

Metodologia

Microaprenentatge

Materials i temporalitzaci

Lactivitat es desenvolupar en dues sessions de 50 minuts, i els materials necessaris per a

desenvolupar lactivitat seran:

- El llibre text.

99
 - Pantalla, can i power point.

Espais

Laula ds habitual

Desenvolupament

Sessi 3

Per a la sessi 3 daquesta UD els 6 grups ja shaurn format prviament (la setmana anterior)
i shauran dividit els temes segents: Europa, Jap, Crisi dels pasos industrialitzats, URSS i
expansi del comunisme, Xina i Crisi i afonament del comunisme. Per grups hauran preparat
una presentaci de 12 minuts cadascun, amb la informaci que troben al llibre i les
investigacions fetes fora de laula sobre el tema.

En aquesta tercera sessi faran les seues exposicions 3 grups (els del bloc occidental) durant
12 minuts cadascun.

- Europa
- Jap
- Crisi dels pasos industrialitzats

En els 14 minuts segents es far una posada en com dirigida per la professora i es resoldran
dubtes.

Sessi 4

En la quarta sessi daquesta UD exposaran els altres 3 grups (els del bloc oriental) durant 12
minuts cadascun.

- URSS i expansi del comunisme

100
 - Revoluci Xinesa
- Crisi i esfondrament del comunisme

En els 14 minuts segents es far una posada en com dirigida per la professora per arribar
entre tots a una conclusi.

Avaluaci

Sobre aquestes dues sessions de microaprenentatge, a banda davaluar les exposicions de cada
grup, lalumnat haur de presentar una sntesi individual sobre el que sha vist a classe, qu els
ha paregut aprendre amb aquesta metodologia i elaborar unes conclusions generals.

Desprs del tema 12 es far un examen sobre les dues Unitats.

AVALUACI

Lavaluaci ser continua, amb una avaluaci per a cadascuna de les activitats
programades, que ja hem desenvolupat en el punt anterior. En la primera activitat, el roll
playing, es tindr en compte el transcurs de lactivitat, la participaci, el debat i lassaig
amb totes les idees que han extret. En la segona, sobre el microaprenentatge, es
puntuar cada exposici per grup i lescrit individual. Tots els continguts tamb
savaluaran amb un examen final que es dur a terme al final de la segent UD n. 12.

El 50% de la nota ser lexamen final, que tindr un 20% de continguts conceptuals
i un 80% procedimentals.

La resta dactivitats que es duran a terme suposaran un 40%: un 20% de la nota ser
el role playing i un 20% el microaprenentatge.

Lactitud i el comportament en laula comptaran sobre un 10% de la nota.

En lavaluaci del tema segent veurem lexamen de les Unitats Didctiques 11 i 12

per a les classes de 4t A i 4t B.

101
 CRONOGRAMA DE LA UD

ACTIVITAT CONTINGUT ESTRATGIA ESPAIS DURADA DATA

En la pell de Estats Units com a Role playing Laula 2 sessions 7, 8 i 9 de mar

laltre lder del mn de 50 min i
capitalista i la treball
lluita pels drets autnom a
civils dels casa.
afroamericans.

Microaprenent LEuropa Microaprenen- Laula 2 sessions 10, 11 i 15 de

atge mundial occidental, Jap, tatge de 50 min i mar
de la Guerra Xina, lURSS i treball
Freda lexpansi i crisi autnom a
del comunisme i casa
el capitalisme

BIBLIOGRAFIA

Garca, Mara i Gatell, Cristina (2008): gora. Cincies Socials, Alaqus, Edicions
Vicens Vives.

102
 Unitat Didctica 12. Espanya durant el franquisme (1939-1975)

INTRODUCCI

La Unitat Didctica que ens ateny abraa el perode de la Dictadura de Franco,

des de la postguerra fins al Desarrollismo, la modernitzaci de la societat espanyola i la
fi del franquisme. A continuaci veurem el seu desenvolupament.

Contextualitzaci

El centre on es posar en prctica en lIES Matilde Salvador, que com ja sha

especificat en la Programaci didctica, es troba situat entre lAvinguda Casalduch i
lAvinguda Almassora, a la ciutat de Castell de la Plana. Aquest s un centre de
dimensions petites, que consta de 100 professores i professors, dividits en 17
departaments i lalumnat provinent dun nic collegi, el CEIP Isidoro Andrs
Villarroya, situat just enfront de linstitut. Per tant, es caracteritza per un ambient
familiar, i noms nhi ha dues classes de 4t de la ESO (els grups A de 30 alumnes,
dentre els quals nhi ha una xica dorigen marroqu- i B de 22 alumnes).

Sn dues classes molt bones, els alumnes de les quals sn participatius, atents i
amb un nivell cognitiu alt en general. En 4t A sn molta gent, per malgrat tot s fcil
dur la classe, nhi ha una alumna repetidora i absentista, i tres alumnes estrangeres: una
xica magreb, una francesa i una romanesa. La diversitat en aquest cas resulta
enriquidora, i fins i tot els que menys sesforcen almenys participen de la classe. En el
cas del 4t B, s una classe menys nombrosa i participativa, amb un nivell cognitiu molt
alt, i amb els quals es poden fer molt bones activitats.

Nivell educatiu i temps necessari per a la seua aplicaci

Aquesta Unitat Didctica forma part del currculum acadmic oficial de

lEducaci Secundria Obligatria, dins del tercer bloc de continguts del 4t curs dESO,
dedicat al mn actual. Est previst que es desenvolupe en set sessions de 50 minuts de
manera continuada, sis de les quals per a la UD i una altra per a lexamen de les UD 11 i

103
12. No obstant es deixar una setmana a posteriori per a lentrega dactivitats i lexamen
final.

Justificaci del tema

La Unitat Didctica La Dictadura franquista (1939-1975) la trobem, com hem dit,

en el currculum acadmic definit pel Decret 112/2007, del 20 de juliol (DOCV del 24
de juliol del 2007). La seua importncia rau en el fet de ser un dels perodes de
transformaci ms intensos de la Histria dEspanya recent. Durant el desenvolupament
de la UD es pretn que els alumnes coneguen com la Guerra Civil va influir en la
societat i quines conseqncies poltiques, socials, econmiques i culturals va tindre tant
a curt com a llarg termini. Tamb que va suposar la implantaci del rgim franquista des
de la victria dels sublevats al 1939 fins a la mort del dictador. A ms a ms, la seua
proximitat temporal i la influncia que encara t en la societat actual, fa necessari que
siga un tema a tractar en leducaci bsica, per a tractar devitar les simplificacions,
deformacions i maniqueismes que encara persisteixen en la memria collectiva.

A ms, dins de lassignatura de Cincies Socials (Histria) de 4t dESO, lalumnat

pot relacionar el franquisme amb el context europeu i la resta de rgims totalitaris. A
ms a ms, tamb suposa el punt de referncia de la transici poltica espanyola i les
institucions i legislaci establides que encara perduren en els nostres dies.

OBJECTIUS

Objectius generals de letapa

Els objectius generals de letapa de lEducaci Secundria Obligatria se centren

en els drets humans i la ciutadania i en leducaci en continguts bsics, i els podem
trobar especificats en el Decret 112/2007 del 20 de juliol, pel qual sestableix el
currculum de lESO a la Comunitat Valenciana (DOCV del 24 de juliol del 2007).

104
 Objectius especfics de la matria

Els objectius especfics de lensenyament de les Cincies Socials, Geografia i

Histria estan desenvolupats en Decret 112/2007 del 20 de juliol, pel qual sestableix el
currculum de lESO a la Comunitat Valenciana (DOCV del 24 de juliol del 2007), i sn
els segents:

- Identificar els processos i mecanismes que regeixen els fets socials i les
interrelacions entre fets poltics, econmics i culturals, i utilitzar aquest
coneixement per a comprendre la pluralitat de causes explicatives de levoluci
de les societats actuals, el paper que homes i dones exerceixen en elles i els seus
problemes ms rellevants.

- Identificar, localitzar i analitzar, a diferents escales, els elements bsics que

caracteritzen el medi fsic, les interaccions donades, entre ells i les que els grups
humans estableixen en utilitzar lespai i els seus recursos i valorar les
conseqncies de tipus econmic, social, poltic i mediambiental. Conixer la
problemtica especfica que planteja utilitzar els recursos de la Comunitat
Valenciana.

- Comprendre el territori com el resultat de la interacci de les societats sobre el

medi en que es desenvolupen i sorganitzen.

- Conixer, localitzar i comprendre les caracterstiques bsiques de la diversitat

geogrfica del mn i de les grans rees socioeconmiques, culturals i poltiques,
aix com els trets fsics i humans dEuropa i Espanya, fent referncia especfica a
la Comunitat Valenciana.

- Identificar i localitzar en el temps i en lespai els processos i esdeveniments

histrics rellevants de la histria del mn, dEuropa i dEspanya per a adquirir
una perspectiva global de levoluci de la Humanitat amb un marc cronolgic
precs i elaborar-ne una interpretaci que facilite la comprensi de la pluralitat
de comunitats socials a qu es pertany.

105
- Valorar la diversitat cultural manifestant actituds de respecte i tolerncia cap a
altres cultures i cap a opinions que no coincideixen amb les prpies, sense
renunciar sobre aix a un parer sobre elles.

- Adquirir una visi histrica que permeta elaborar una interpretaci personal del
mn, a travs duns coneixements bsics dHistria universal, europea,
espanyola i valenciana amb respecte i valoraci dels aspectes comuns i els de
carcter divers, a fi de facilitar la comprensi de la possible pertinena
simultnia a ms duna identitat collectiva.

- Valorar i respectar el patrimoni natural, histric, lingstic, cultural i artstic

espanyol i de manera particular el valenci. Aix com assumir les
responsabilitats que suposa la seua conservaci i millora.

- Conixer i valorar les especials caracterstiques de la identitat lingstica,

cultural i histrica de la Comunitat Valenciana i la seua relaci amb les altres
comunitats autnomes de lEstat espanyol.

- Comprendre els elements tcnics bsics caracterstics de les manifestacions

artstiques en la seua realitat social i cultural per a valorar i respectar el
patrimoni natural, histric, cultural i artstic, asumint la responsabilitat que
suposa la seua conservaci i apreciant-ho com a recurs per a lenriquiment
individual i collectiu.

- Adquirir i usar el vocabulari especfic de les Cincies Socials perqu en

incorporar-lo al vocabulari habitual augmente la precisi en ls del llenguatge i
millore la comunicaci.

- Buscar, seleccionar, comprendre i relacionar informaci verbal, grfica, icnica,

estadstica i cartogrfica, procedent de fonts diverses, inclosa la proporcionada
per lentorn fsic i social, els mitjans de comunicaci i les tecnologies de la
informaci, tractar-la dacord amb el fi perseguit i comunicar-la als altres de
manera organitzada i intelligible.

106
- Utilitzar les imatges i les representacions cartogrfiques per a identificar i
localitzar objectes i fets geogrfics, i explicar la seua distribuci a distintes
escales, amb especial atenci al territori espanyol. Utilitzar, aix mateix, fonts
geogrfiques dinformaci: textos escrits, sries estadstiques, grfics i imatges, i
elaborar croquis i grfics apropiats.

- Conixer el funcionament de les societats democrtiques, apreciar els seus

valors i bases fonamentals, aix com els drets i llibertats com un xit
irrenunciable i una condici necessria per a la pau, denunciant actituds i
situacions discriminatries i injustes i mostrant-se solidari amb els pobles, grups
socials i persones privats dels seus drets o de recursos econmics necessaris.

- Realitzar tasques en grup i participar en debats amb una actitud constructiva,

crtica i tolerant, fonamentant adequadament les opinions i valorant el dileg
com una via necessria per a solucionar els problemes humans i socials.

Objectius didctics especfics de la Unitat Didctica

Conixer les caracterstiques especfiques del rgim de Franco i els fonaments

ideolgics i suports poltics i socials.

Analitzar i comprendre levoluci de la dictadura, poltica, ideolgica i

econmicament.

Analitzar i comprendre levoluci de loposici al rgim i la repressi envers

aquesta.
Estudiar les transformacions demogrfiques i socials daquest perode.
Conixer la cultura i lart tant des de dins del rgim com des de la contestaci a
aquest.
Conixer levoluci histrica al Pas Valenci entre el 1939 i el 1975.

COMPETNCIES CLAU

107
 Coneixement i interacci amb el mn fsic.
Competncia en comunicaci lingstica.
Tractament de la informaci i competncia digital.
Competncia social i ciutadana.
Competncia cultural i artstica.
Competncia per a aprendre a aprendre.
Autonomia i iniciativa personal.

CONTINGUTS

Conceptuals

Conixer la dictadura franquista, les seues causes, la seua instauraci i les

seues bases ideolgiques, poltiques i socials.
Entendre levoluci poltica, econmica, social i cultural de la dictadura.
Definir els canvis que suposa del statu quo ante.
Saber quin fou el paper de la dona en el franquisme.
Identificar la cultura i les manifestacions artstiques.
Aproximar-se al franquisme al Pas Valenci.

Procedimentals

Relacionar el franquisme amb el context internacional.

Comparar la dictadura franquista amb la Segona Repblica i amb la
Transici democrtica.
Analitzar textos, mapes, imatges, documents i altres fonts de lpoca.
Identificar les causes i les conseqncies.
Situar els processos del segle XX en lnies cronolgiques.
Conixer la cultura i la contracultura en els diversos mbits artstics i/o
patrimonials.
Sintetitzar i resumir en croquis levoluci del perode en els distints
mbits histrics: social, econmic, poltic i cultural.
Conixer lestudi de les fonts orals per a la histria recent.

108
 Actitudinals

Reconixer i reflexionar crticament al voltant de les diferncies entre la

dictadura i la democrcia.
Interessar-se per la Histria recent i la proximitat que aquesta pot oferir a
travs de les fonts orals.
Assumir la importncia del respecte dels drets humans.
Aprendre a ser ciutadans democrtics.
Desenvolupar la sensibilitat per lart i la cultura.

METODOLOGIA

Les metodologies utilitzades a travs daquesta Unitat Didctica sn ben diverses.

Duna banda sutilitzar lexplicaci magistral del professor, per tractant sempre de
que siga bidireccional. Tamb utilitzarem el treball en grups cooperatius, el Puzzle
dAronson, el debat, el treball on line (planes web i webquest) i el treball autnom.

MATERIALS I RECURSOS DIDCTICS

- El llibre Lltim vaixell de Gemma Pasqual.

- www.clapir.org/fi-II-republica-alacant.html
- Laula ds habitual (amb cadires i taules mbils)
- Laula dinformtica
- El llibre de text de lassignatura
- Materials diversos preparats per la professora: imatges, textos, vdeos
- El sitio web de la historia del siglo XX. Historia de las Relaciones
Internacionales durante el siglo XX:
http://www.historiasiglo20.org/RI/index.htm
- www.elcorreo.com/vizcaya/20140415/mas-actualidad/sociedad/mujer-tiempos-
franco-2
- La mujer a lo largo del siglo XX:
- www.iesparquedelisboa.org/alumnos2001/general.htm

109
 - Ordinadors de laula dinformtica
- La webquest: https://sites.google.com/site/lavidaenelfranquisme/home

TEMPORALITZACI I SEQENCIACI DACTIVITATS

Aquesta Unitat Didctica es dividir en 5 sessions, com ara veurem. Una setmana
abans de comenar el tema, sels presentar als alumnes una webquest:
https://sites.google.com/site/lavidaenelfranquisme/home que hauran de treballar en casa,
i portar el seu treball en la cinquena sessi de la Unitat Didctica.

Sessi 1

Nom: Lltim vaixell

mbit: Cincies Socials. Histria.

Objectius

- Analitzar les conseqncies de la Guerra Civil.

- Definir exili i repressi i conixer-ne les diferents casustiques que es van donar
durant el franquisme.
- Analitzar, estudiar, comparar les conseqncies que la guerra va tindre per als
vencedors i per als venuts.
- Treballar laprenentatge emocional a partir dels continguts.

Continguts/mbits dactuaci

- Conceptuals: Franquisme, dictadura, exili, repressi, postguerra.

- Procedimentals: Analitzar una novella histrica des del punt de vista literari i histric.

110
 - Actitudinals: saber posar-se en el lloc dels altres, comprendre les conseqncies de la
guerra.

Competncies bsiques

- Competncia en comunicaci lingstica

- Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic
- Competncia social i ciutadana
- Competncia per a aprendre a aprendre
- Competncia cultural i artstica
- Autonomia i iniciativa personal

Metodologia

Participaci en un debat sobre el que coneixen del Franquisme.

Puzzle dAronson sobre les lectures.

Materials i temporalitzaci

Lactivitat es desenvolupar en una sessi de 50 minuts, i els materials necessaris per a

desenvolupar lactivitat seran:

- El llibre Lltim vaixell de Gemma Pasqual.

- www.clapir.org/fi-II-republica-alacant.html

Espais

Laula ds habitual

Desenvolupament

111
En la UD 9 els alumnes van llegir el llibre Lltim vaixell i larticle La fi de la II repblica
i la desfeta al port dAlacant i van assistir a una xarrada sobre lexili i la repressi franquista.

En aquesta sessi, una classe de 50 minuts, la professora far una avaluaci prvia duns 10
minuts sobre el que coneixen del Franquisme amb un petit debat en laula.

Desprs, es faran grups de 5 persones, i a cada grup se li assignar un punt de vista des del
qual analitzar les lectures:

Grup 1.- Les conseqncies per als guanyadors de la guerra

Grup 2.- Lexili

Grup 3.- La repressi

Grup 4.- Els camps de concentraci i lunivers penitenciari

Grup 5.- La postguerra

Cada grup, en 15 minuts haur danalitzar el tema que li ha tocat segons les dues lectures que
shan hagut de llegir prviament.

En els segents 15 minuts, es faran nous grups que tinguen un membre de cada grup (un
membre del grup 1, un membre del grup 2, un del grup 3, un del grup 4, un del grup 5 i un del
6), i cadasc explicar als altres companys del nou grup, el seu tema, de manera que tots
puguen entendreho.

Avaluaci

Al final de la sessi, cada grup entregar per escrit el comentari de les lectures centrat en el seu
tema. I a ms, el grup sautoavaluar en 5 lnies amb els parmetres segents:

112
 - Han treballat tots els del grup? Sha esforat tothom? Ha hagut motivaci des del
primer moment? Heu ents tots com sanalitza una novella histrica i un article
divulgatiu concret al final de lactivitat?

Sessi 2

Nom: El context internacional en lpoca del Franquisme

mbit: Cincies Socials. Histria.

Objectius

- Analitzar el context europeu durant el Franquisme.

- Definir totalitarismes, feixismes i socialdemocrcia.

- Analitzar el mn durant i desprs de la Segona Guerra Mundial.

- Veure com ha canviat el paper de la dona desprs de les grans guerres.

- Comparar la figura de la dona baix el franquisme i en la resta del mn occidental

desprs de les dues guerres mundials.

Continguts/mbits dactuaci

- Conceptuals: Franquisme, dictadura, totalitarisme, socialdemocrcia, drets civils.

- Procedimentals: Comprendre i comparar la realitat internacional de lpoca amb la

dictadura franquista a travs dels recursos on line.

- Actitudinals: comprendre les diferncies entre una dictadura i una democrcia i les
conseqncies que ambdues tenen en tots els mbits.

113
Competncies bsiques

- Competncia en comunicaci lingstica

- Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic

- Competncia social i ciutadana

- Competncia per a aprendre a aprendre

- Competncia cultural i artstica

- Autonomia i iniciativa personal

Metodologia

Classe magistral participativa i amb consulta de pgines web en laula

Materials i temporalitzaci

Lactivitat es desenvolupar en una sessi de 50 minuts, i els materials necessaris per a

desenvolupar lactivitat seran:

- El sitio web de la historia del siglo XX. Historia de las Relaciones Internacionales
durante el siglo XX: http://www.historiasiglo20.org/RI/index.htm

- www.elcorreo.com/vizcaya/20140415/mas-actualidad/sociedad/mujer-tiempos-franco-
2

- La mujer a lo largo del siglo XX:

www.iesparquedelisboa.org/alumnos2001/general.htm

- El llibre de text de lassignatura

114
 - Ordinadors de laula dinformtica

Espais

Laula dinformtica

Desenvolupament

Durant la classe de 50 minuts la professora far una explicaci sobre el context internacional
durant el franquisme i la situaci nacional i internacional de la dona, intercalant la classe
magistral amb preguntes als alumnes, la participaci daquests en laula i lentrada a les
pgines web previstes per a cada tema.

Avaluaci

Desprs de la sessi, com a treball fora de laula, cada alumne podr triar un tema dels vists en
aquesta sessi i fer-ne un breu comentari duna pgina amb la informaci que pot trobar en els
recursos i materials que shan vist.

Sessions 3 i 4

Nom: Les bases de la dictadura franquista.

mbit: Cincies Socials. Histria.

Objectius

- Analitzar la ideologia, poltica i cultura del rgim.

115
 - Definir Falange i Sindicato Vertical.

- Analitzar els pilars bsics del rgim: la Falange, lexrcit i lEsglsia Catlica.

- Conixer levoluci poltica, social i econmica del Franquisme durant la seua

pervivncia.

- Veure quina va ser loposici al rgim i com va anar canviant al llarg de la seua
existncia.

Continguts/mbits dactuaci

- Conceptuals: Franquisme, dictadura, Falange, Sindicato Vertical, oposici, maquis.

- Procedimentals: Conixer, analitzar i comparar els pilars que sustentaven el franquisme

i la seua oposici.

- Actitudinals: comprendre el que significa viure en una dictadura i el que comporta en

tots els mbits: poltics, socials, econmics i culturals.

Competncies bsiques

- Competncia en comunicaci lingstica

- Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic

- Competncia social i ciutadana

- Competncia per a aprendre a aprendre

- Competncia cultural i artstica

- Autonomia i iniciativa personal

116
Metodologia

Classe magistral participativa, debat visualitzaci dimatges i de pgines web en laula.

Materials i temporalitzaci

Lactivitat es desenvolupar en dues sessions de 50 minuts, i els materials necessaris per a

desenvolupar lactivitat seran:

- El llibre de text de lassignatura

- Texts, imatges, planes web i materials preparats per la professora.

Espais

Laula ds habitual

Desenvolupament

Durant les dues classes de 50 minuts la professora far una explicaci sobre el que va
significar el franquisme, la seua base ideolgica i poltica, i les seues conseqncies
econmiques, socials i culturals, intercalant la classe magistral amb preguntes als alumnes, la
participaci daquests, la visualitzaci de divers tipus de material, com textos, imatges i videos
i lentrada a les pgines web addients.

Avaluaci

En la darrera sessi de la Unitat Didctica es far una prova escrita sobre el franquisme que
abraar tant els continguts conceptuals i procedimentals daquesta activitat com de les altres.

117
 Sessi 5

Nom: Les vida durant el franquisme.

mbit: Cincies Socials. Histria.

Durant la cinquena sessi, lalumnat dur el treball que han fet a partir de la
webquest: https://sites.google.com/site/lavidaenelfranquisme/home

En aquest enlla explica tot el procs pormenoritzat, aix com els objectius,
continguts, competncies, metodologia, avaluaci, etc. s per aix que no tornarem a
reproduir-ho ac per escrit, ja que tota la informaci es troba en lenlla proporcionat.

En aquesta cinquena sessi, es posaran en com els vdeos de les entrevistes

elaborades i montades, i es parlar de lexperincia que han tingut fent aquesta activitat
per a propiciar el feedback entre tots els alumnes i la professora.

AVALUACI

Lavaluaci ser continua, amb una avaluaci diagnstica inicial, i una avaluaci
per a cadascuna de les activitats programades, que ja hem desenvolupat en el punt
anterior. En la primera activitat cada grup entregar per escrit el comentari de les
lectures centrat en el seu tema, i a ms, el grup sautoavaluar en 5 lnies. En la segona,
cada alumne podr triar un tema dels vists en aquesta sessi i fer-ne un breu comentari
duna pgina amb la informaci que pot trobar en els recursos i materials que shan vist,
desenvolupant aix lautonomia personal. Pel que fa a la webquest, lavaluaci
daquesta es basar en fer entrevistes a persones que han viscut el Franquisme i gravar-
les en vdeo. Tots els continguts tamb savaluaran amb un examen final que es dur a
terme durant la darrera sessi de la Unitat Didctica.

El 50% de la nota ser lexamen final, que tindr un 20% de continguts conceptuals
i un 80% procedimentals.

La resta dactivitats que es duran a terme suposaran un 40%: un 20% de la nota ser
la webquest, un 10% el puzle dAronson i un 10% el comentari.

118
 Lactitud i el comportament en laula comptaran sobre un 10% de la nota.

A continuaci veurem lexamen de les Unitats Didctiques 11 i 12 per a les classes

de 4t A i 4t B.

119
NOM I COGNOMS: CURS 4t A

EXAMEN TEMES 11 i 12

1- Analitza el mapa de lEuropa occidental (1945-1973) i respon les preguntes

(1,5 punts).

Quins tipus de rgims poltics nhi ha a Europa a la segona meitat del

segle XX? Quins pasos van accedir ms tard a la democrcia?

2- Explica loposici al franquisme en les diferents etapes de la dictadura (2 p.)

3- Explica la Desestalinitzaci de la URSS (1 punt).

4- Quins foren els suports socials i les relacions internacionals del franquisme(2
punts).
5- Explica breument la crisi i lafonament del comunisme. (2 punts).
6- Relaciona amb fletxes els conceptes de les dues columnes (1,5 punts):
American Way of Life Mao
Franquisme Autarquia
Opus Dei Estats Units
Revoluci Xinesa Desarrollismo

120
NOM I COGNOMS: CURS 4t A

EXAMEN TEMES 11 i 12

1) Analitza el mapa del maquis als anys 40 i respon les preguntes (1,5 punts).

Que era el maquis? Per qu va tindre ms pes en les zones que marca el
mapa? Quan van desaparixer i per qu?

2) Quins canvis va suposar el franquisme per a les dones? (2 p.)

3) Explica la poltica dels EEUU desprs de la Segona Guerra Mundial. (1 punt).

4) Quines foren les caracterstiques fonamentals del rgim franquista? (2 punts).
5) Explica breument lauge del comunisme. (2 punts).
6) Relaciona amb fletxes els conceptes de les dues columnes (1,5 punts):
American Way of Life La Nova Frontera
Pilar Primo de Rivera Adolfo Surez
Kennedy Estats Units
Transici Seccin Femenina

121
 CRONOGRAMA DE LA UD

ACTIVITAT CONTINGUT ESTRATGIA ESPAIS DURADA DATA

Lltim vaixell Fi de la Guerra Puzzle Laula 1 sessi de 16 de mar

Civil, repressi i dAronson 50 min.
inici del
Franquisme

El context Histria europea, Classe magistral Laula 1 sessi de 17 i 18 de mar

internacional context i participativa dinform 50 min i
en lpoca del Franquisme bidireccional i tica treball
Franquisme amb ls de les autnom a
TIC casa

Les bases de la Poltica, Classe magistral Laula 1 sessi 21 i 22 de mar

dictadura economa, societat participativa de 50 min.
franquista i cultura en el bidireccional
franquisme. amb ls de tota
mena de
materials.

Webquest La Vida quotidiana, Treball Laula Treball 23 de mar

vida en el fonts orals. autnom i autnom a
Franquisme projecci dels casa per a
videos en laula. presentar
en una
sessi de
50 min.

Examen final Avaluaci de tota Control Laula 1 sessi de 4 i 5 dabril

la UD 50 min.

122
 BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA

Pasqual, Gemma (2004) Lltim vaixell, Alfaguara/Voramar.

Bauls, Mireia i Jord, Jlia (2013) La fi de la II Repblica i la desfeta al port

dAlacant, en: Clapir. Joves historiadors valencians [en lnia]:
www.clapir.org/fi-II-republica-alacant.html

El sitio web de la historia del siglo XX. Historia de las Relaciones Internacionales
durante el siglo XX [en lnia] http://www.historiasiglo20.org/RI/index.htm

www.elcorreo.com/vizcaya/20140415/mas-actualidad/sociedad/mujer-tiempos-franco-2

La mujer a lo largo del siglo XX [en lnia]:

www.iesparquedelisboa.org/alumnos2001/general.htm

Webquest: https://sites.google.com/site/lavidaenelfranquisme/home

123