ORGANITZACIONS INTERNACIONALS

Ferran Armengol ferran.armengol@ub.edu

Avaluaci continuada: 1 examen parcial + 1 examen
prctic + un treball final sobre una organitzaci
internacional (5 pgines).
Cas prctic dia 17 febrer: comparaci entre
Espanya, Andorra i Xina
10 febrer 2016
TEMA 1 COOPERACI INTERNACIONAL
Tenim una societat internacional que est integrada
per diversos subjectes internacionals:
Estat
Es defineix per un territori, poblaci, organitzaci
poltica i sobirania. Aquests estats entre s poden
mantenir 3 tipus de relacions: dominaci, reciprocitat
i coordinaci o cooperaci. La dominaci implica la
supremacia duns estats sobre uns altres. La
reciprocitat implica una relaci dinterdependncia
entre estats. La relaci de cooperaci s la que est
present a les organitzacions internacionals a travs
duns objectius o problemes comuns mitjanant
acords i tractats. Ens trobem en una creixent
institucionalitzaci de les OOII ja que cada vegada
nhi ha ms. Tot aquest context sha de relacionar
actualment amb la globalitzaci (interrelaci entre
tots els factors econmics en els diversos estats).
Quan diversos estats tenen problemes en com,
creen una organitzaci internacional.
Evoluci histrica de les Organitzacions
Internacionals
Alguns autors han remarcat que en lantiga Grcia ja
existien OOII per el fenomen modern fou en el
segle XX. Segle XVII Pau Westfali, creaci dEstats
sobirans i independents. Napole (Waterloo) i 1815
Congrs de Viena reuni de les mximes potncies
Santa Aliana, on es van establir les diferents bases
de cooperaci poltica i econmica. Un mitj de
comunicaci entre estats fou el telgraf en la seva
aparici en el segle XIX i tamb impuls a la creaci
de les OOII. Final de la I GM amb la Pau de
Versalles es planteja una organitzaci mundial amb
el nom de Societats de Nacions on va sortir la idea
dintegraci europea, la CECA i tamb una
cooperaci organitzativa molt mplia. Parallelament
a la Societat de Nacions va nixer la Organitzaci
Internacional del Treball (formada per empresaris i
treballadors).
Quan realment comena la institucionalitzaci fou al
1945 amb la creaci de les Nacions Unides. Hi
hagueren onades a nivell global per tamb a nivell
regional (mbit de continent, com per exemple el
Consell dEuropa).
Les OOII han ajudat molt en la cooperaci
internacional per estan dotades dimmunitats
(violaci de drets humans).
17 Febrer 2016
Definici Organitzaci Internacional
Associaci voluntria dEstats (exclou les
organitzacions no governamentals) fundada per un
acord o tractat internacional entre els estats
membres. s un rgan independent i permanent
amb uns interessos collectius i amb una voluntat
diferent dels Estats i amb una autonomia jurdica.
Fins: generals (ONU) o especfics: cooperaci
militar (OTAN), de carcter econmic (Banc Mundial)
i finalment en bloc social, cultural i comunitari
(UNESCO)
Competncies: organitzacions de cooperaci/ (...)
 24 Febrer 2016
Personalitat jurdica de les OOII
Subjectes de dret internacionals i com a tal tenen
una personalitat jurdica prpia. Qu s la
personalitat, la creaci, la dissoluci i la successi.
Les OOII tenen una personalitat bifront, s a dir, una
doble personalitat: en lmbit internacional i per altra
banda en lmbit intern. Titulars de drets i deures
dels subjectes internacionals: establir acords amb
altres subjectes internacionals (Estats o OOII) que
estan regulats pel Conveni de Viena del 1986 el qual
estableix particularitats com tamb estan dotades de
responsabilitat internacionals, la qual funciona duna
manera molt semblant a un Estat. La capacitat de
signar acords va lligada al dret de tenir una
representaci ius legationis.
Les OOII gaudeixen del seu dret intern, duna
immunitat de jurisdicci (a la seu de NNUU no pot
entrar ni la policia ni tampoc lexrcit com tamb
protecci dels seus membres) i dexecuci de
qualsevol altra autoritat. Totes les OOII tenen un
procs o tractat dadhesi, aquells signataris del
tractat esdevindran pasos membres.
2 Mar 2016
Els tractats dadhesi o de reforma tenen moltes
particularitats, encara que normalment s per
unanimitat. Per una unanimitat de tots els membres,
una OI pot canviar la seva composici, els seus fins
o fins i tot la seva seu i traslladar-se (com per
exemple el cas de la OTAN, de Pars a Brusselles).
OECE-OCDE: OECE (Organitzaci Europea de
Cooperaci Econmica) nascuda del Pla Marshall
per a construccions de post-guerra. Posteriorment
aquesta es va convertir en la OCDE (Organitzaci de
Cooperaci al Desenvolupament Econmica).
Un altre exemple s la Societat de Nacions o b el
Tribunal de la Haya que va ser absorbida per la
ONU.
Dictamen danys causats al servei de Nacions
Unides
NNUU t una responsabilitat objectiva i una
personalitat jurdica prpia en el dret internacional i
en la comunitat internacional. NNUU pot demanar
responsabilitat a un estat no membre.
16 Mar entrega treball OACI
6 abril parcial
9 Mar 2016
Creaci i establiment de les OOII
Totes les OOII estan creades a partir dun tractat
internacional. 3 principis bsics de creaci:
- Especialitat: la Organitzaci Internacional del
Turisme noms es dedica en aquest mbit.
- Subsidiarietat: principi de proximitat
institucional.
- Atribuci: la OI t les competncies en
exclusives daquelles que li han estat
atribudes.
El Tractat Constitutiu s un tractat multilateral i per
altra banda institueix una organitzaci., t una doble
personalitat.
Adhesi: lEstat sadhereix a lOrganitzaci, acord
entre lEstat i els altres membres de lOI (cas de la
Uni Europea). Depenent de la complexitat de la OI
el seu termini dentrada en vigor i efectes pot tenir un
termini bastant llarg.
Mecanismes dinterpretaci
La interpretaci autntica: ve interpretada per la
voluntat daquells signataris del tractat (travaux
preparatoires).
La interpretaci teleolgica: recerca els objectius,
intentar que aquests siguin lo ms prxim a les
finalitats de la OI.
Explanatory notes: explica el sentit de linforme o
del tractat o alguns dels seus articles.
En lmbit de les NNUU s el Tribunal de Justcia el
que ressol els problemes dinterpretaci i realitza un
dictamen. Un altre mecanisme s el Tribunal de
Justcia de la UE que vetlla per laplicaci del dret
(art. 267 TFUE). En el cas de les Organitzacions
Financeres sn els rgans Suprems els que
sencarreguen de realitzar la interpretaci de lacord
del Tractat. Organismes Judicials especfics que
sencarreguen de dur a terme la interpretaci dels
acords i tractats internacionals.
Revisi dels tractats.
Esmena i Modificaci: lesmena suposa una
modificaci de tot el tractat i tots els membres
signataris, en canvi la modificaci noms implica a
uns quants membres. Per altra banda lesmena
noms toca algunes petites parts del tractat i la
modificaci toca a aspectes ms generals com per
exemple el nombre de membres.
La OMS (Organitzaci Mundial de la Salut) aprova
unes esmenes per augmentar la representaci dels
pasos del Pacfic oriental i aix obliga a augmentar
el nombre de membres i selabora un text que
modifica el tractat. Cada pas presenta el seu
instrument dacceptaci i sespecifica la seva entrada
en vigor.
Es defineixen les seves competncies dactuaci,
quin s el seu rgan plenari, actes jurdics que
produeix la organitzaci i els seus efectes,
immunitats...
 16 Mar 2016
La Seu de les Organitzacions Internacionals
Immunitat de jurisdicci: els cossos diplomtics no
poden ser jutjats en els tribunals dun altre pas.
Immunitat dexecuci: inviolables. Acta Iura Imperii.
LEstat estranger i els seus bns no poder ser
objecte de mesures coercitives o daplicaci de les
decisions judicials i administratives pels rgans de
lEstat territorial.
Immunitat com a protecci a lOrganitzaci. s el
propi conveni de cada organitzaci el qu estableix
les diferents immunitats.
Acord de Seu: el Estado husped. LAcord de
lOrganitzaci Internacional amb lEstat territorial on
hi ha la Seu.
30 Mar 2016
Subjectes Dret Internacional Pblic: Estat, OOII,
Belligerants/Insurrectes, Moviments dAlliberament
Nacional, Santa Seu/Ordre de Malta. Altres que no
sn subjectes sempre: Multinacionals, ONGs,
Individu.
Diferencia entre una OI i una ONGs: els fundadors.
ONGs fundada per individus en base el dret intern i
les OOII per Estats en base al dret internacional amb
uns fins reflectits en un tractat constitutiu i amb unes
competncies explcites en el tractat dutes a terme
per uns rgans: principals (rgan deliberant-
assemblea on hi ha tots els membre, rgan executiu-
consell que pren les decisions i un rgan
administratiu) o subsidiaris (UNICEF de la ONU).
Les decisions es prenen mitjanant unes majories
(unanimitat, consens-ning en contra, majoria
qualificada, absoluta o simple i finalment per
aclamaci. Les OOII tenen una personalitat jurdica
separada creada a travs dun tractat, sn
permanents (Seu).
Les OOII sn associacions voluntries dEstats
creada en base al dret internacional es classifiquen
segons si sn generals o sectorials, universals o
regionals i dintegraci, coordinaci o cooperaci.
Condici de membre duna OOII: generalment els
Estats. Hi ha diverses categories: estats membres o
observadors. No noms sn Estats sin que tamb
parlem de: Hong Kong, Macau i Taiwn (territoris
fiscalment diferents a Xina).
GATT fins 1974 era Organitzaci de facto per de
yure (no tenia un tractat constitutiu) per tant no tenia
Estats Membre sin Estats Participants o parts
contractants.
OSCE Organitzaci de Seguretat i Cooperaci per
Europa. No t tractat internacional ja que no fou
ratificat pel Parlament.
13 Abril 2016
Estructura OOII: rgans
Hem de distingir rgans (viuen lligats a
lOrganitzaci i no t per qu est actiu)
dOrganismes. Tenim rgans principals i subsidiaris (
aquests no estan en el tractat constitutiu).
rgans: DeliberantAssemblea
ExecutiuConsell
AdministratiuSecretaria
Com sacorden les decisions preses per als rgans:
- Unanimitat
- Consens
- Majoria (qualificada, absoluta, simple)
- Aclamaci
OOII: universals/regionals, general/sectorial,
integraci/coordinaci/cooperaci.
 21 Abril 2016
COMPETNCIES OOII
27 Abril 2016
Fonts del Dret Internacional Pblic
Quien genera las obligaciones del DIP? La voluntad
de los Estados. Tres procedimientos para la
generacin de normes donde no hay jerarqua de
fuentes Costumbre, Tratado o Principios
Generales. Mecanismos auxiliares (doctrina y
jurisprudencia).
Las nicas obligaciones que se pueden imponer en
el DIP son las resoluciones del Consejo de
Seguridad de NNUU (actos unilaterales).
Tienen capacidad normativa las OOII? Dependiendo
de su Tratado Constitutivo. La mayora de las OOII
no tienen capacidad normativa para imponer normas
a sus Estados miembros, se tratan de
recomendaciones ya que se tratan de OII de
cooperacin. Las OII hacen recomendaciones, sus
resoluciones no son obligatorias.
La Costumbre: Material/Espiritual. Material prctica
general, uniforme y constante). Espiritual
(presentacin de cartas credenciales) opinion iuris
(repeticin de comportamientoconviccin de que
aquello es obligatorio).
Puede una OI establecer normas internas dentro de
la propia organizacin? S, porque est dentro del
mbito de competencia. Una OI tiene capacidad
normativa pero solamente dentro de la propia
organizacin.
Capacidad normativa a travs de un tratado: OMS
Ley Tabaco. Se trata de una opinin iuris.
 4 Mayo 2016
Derecho martimo
Los estados tienen competencia para
controlar/explotar el fondo del mar hasta 200millas y
2500millas de profundidad.
De la costa a la milla 12: Competencias territoriales
(todas).
Milla 12-24: Temas Penales, tributarios y sanitarios
Milla 12-200: Zona econmica exclusiva: poderes
sobre la investigacin submarina, cables submarinos
(comunicaciones) y la explotacin del suelo,
subsuelo (hasta 2500m de profundidad, plataforma
continental) y pesca.
200 millas: alta mar: los estados no tienen poderes.
Autoridad de los fondos marinos: Organizacin
Internacional creada para gestionar/controlar el alta
mar, la cual fracas. Organizacin universal,
sectorial y de integracin.
11 Maig 2016
Tema 11 LA RESPONSABILITAT INTERNACIONAL
Hechos lcitos (sin codificar, no hay tratado
internacional)daos
Que ocurre cuando se vulnera una orden
internacional? Hechos ilcitos
Responsabilidad por accin o por omisin
Puede haber causas que excluyen la ilicitud, por lo
tanto no habra vulneracin. Situaciones en la que
un Estado o OOII no tiene otra manera de actuar
que esta (caso fortuito, estado de necesidad, fuerza
mayor y peligro extremo. Por otro lado:
consentimiento, legtima defensa y contramedidas).
Elemento ojetivo.
Elemento subjetivo-atribucin. Estado o bien una
OOII (empleados).
Cuando se generan responsabilidades, cuales son
las conecuencias? Detener en ilcito y reparacin de
los daos (indemnizacin, satisfaccinse hace
cuando el dao no es tanto material sino moral).
Empleados NNUU: por contrato. Tiene que cumplir
los fines de la OI por la que trabaja. No puede recibir
rdenes de su estado de origen ni tiene por que
rendir cuentas. Tienen exclusividad, solo pueden
trabajar para la OI. Tienen privilegios, son inviolables
(no se les puede detener), tienen inmunidades ( no
se les puede juzgar), ausencia fiscal (no pagan
impuestos), tiene libertad de circulacin.