PLA DE CIUTADANIA

I DE LES MIGRACIONS
2017-2020
NDEX

Prleg pg. 1

1. Presentaci pg. 4

2. Context de les poltiques de ciutadania i de migracions pg. 6

a. Perspectiva global de la mobilitat pg. 6

internacional
b. Perspectiva global de la diversitat cultural pg. 9

c. Perspectiva global dels drets humans pg. 10

d. Context demogrfic pg. 12

3. Contingut del Pla de ciutadania i de les migracions 2017-2020 pg. 14

3.1 Eixos estratgics i lnies dactuaci pg. 16

3.2 Programes dactuaci pg. 18

Eix 1. Interacci en una societat diversa i pg. 18

cohesionada.

Eix 2. Inclusi social de totes les persones

amb independncia del seu origen. pg. 31

Eix 3. Acollida i inclusi de les persones

refugiades que arriben a Catalunya. pg. 47

Eix 4. Gesti integral de les poltiques de pg. 56

ciutadania i migracions.

4. Mecanismes dexecuci i avaluaci pg. 73

Sigles dels departaments i unitats administratives pg. 74

PRLEG

Catalunya ha entrat en una nova fase del seu procs dimmigraci, la de la plena
ciutadania. La dels fills i les filles de la immigraci. La de la construcci duna pertinena
compartida entre ciutadans i ciutadanes de molts orgens diferents. Vam viure una forta
transformaci demogrfica entre els anys 1997 i 2010, la ms intensa que sha viscut a
Europa en aquest perode. Una transformaci similar en magnitud, tot i que diferent en
altres parmetres, a les que ja vam viure dues vegades al segle XX. En tot tres casos,
letapa del creixement ha estat intensa, duna dcada llarga i, a la seva fi, una mica ms
dun ter dels ciutadans de Catalunya no hi eren nascuts. I ara, en viurem els resultats.

En molts pasos que han viscut abans processos migratoris intensos amb transformacions
socials comparables, el resultat ha estat el desenvolupament de societats ms obertes,
ms dinmiques, ms connectades al mn, ms capaces de generar riquesa cultural,
coneixement i benestar. Tamb hi ha aparegut conflictes socials que, a vegades, han
semblat difcils de resoldre, i que molt sovint han trigat temps a resoldre. Cal aprendren les
llions. En tots aquests processos, tamb en els nostres dels anys 20 i 60 del segle passat,
sha donat un factor clau que ha decantat entre lxit i el fracs: la mobilitat social de les
persones immigrades i, sobretot, la de la seva descendncia.

Aquells pasos que han ofert igualtat doportunitats a les persones immigrades i a les seves
famlies han resultat ser ms creatius, emprenedors, generadors de benestar i cohesi
social. Aquells fills i filles de la immigraci que han trobat oportunitats, que han superat
estigmes i discriminacions, que han assolit una doble competncia pel coneixement que
tenen de dos (o ms) entorns socioculturals, han fet grans aportacions als seus pasos. I, al
revs: quan no hi ha hagut mobilitat social, quan sha discriminat per ra dorigen, llengua o
pertinena tnica han aparegut els conflictes. I, fins i tot, alguns individus, duna manera
que costa dentendre, han desenvolupat actituds de rebuig a la societat que va acollir els
seus pares.

Interfereixen aqu mltiples variables que no sempre fcils de discernir. I sen deriven
tantes conseqncies com accions cal emprendre per gestionar-les i que es detallen a
bastament en aquest Pla. Per s responsabilitat de la poltica pblica destriar el gra de la
palla, assenyalar els factors que poden esdevenir claus. En el Pla de Ciutadania i
Migracions 2017-2020 hi trobareu 433 actuacions, agrupades en 44 programes que estan
organitzades en 4 eixos que defineixen els factors claus que necessitem: interacci,
inclusi, qualitat democrtica i eines destat.

El primer eix recull les actuacions encaminades a assolir un model de convivncia basat
en la igualtat, la interacci, el reconeixement de la diversitat i la creaci de sentit
de pertinena i valors compartits. s a dir, que aposta per la interculturalitat. Parla de la
necessitat que, aquells que vivim junts i en sabem diferents, trobem lequilibri just entre all
que compartim i all que ens fa diferents. Hem de compartir valors democrtics com el
pluralisme, la igualtat entre homes i dones, la llibertat de creena, els drets humans o els
drets de la infncia i en tot aix no hi ha lloc per a cap relativisme cultural. Hem de tenir,
tamb, una llengua comuna per a poder comunicar-nos i participar en peu digualtat en

1
totes les decisions collectives. Per, respectats tots elements que considerem troncals,
volem viure amb llibertat, respecte i reconeixement de la nostra diversitat, aix com aprofitar
els avantatges daquesta.

Formen part, tamb, dels valors compartits la llibertat i el pluralisme. En formen una part
central. I per aix cal un combat actiu contra totes les ideologies de lodi i qualsevol forma
de discriminaci i extremisme violent. Cal combatre el racisme de cara. Perqu s injust,
perqu menteix, perqu no s una alternativa que aporti cap soluci sin molts problemes.
Perqu s, a ms, molt car: les societats fracturades tenen problemtiques socials molt
difcils de resoldre mentre que les societats cohesionades disposen de molts ms actius.

Al mateix temps cal dir, que per a que la cultura pblica comuna sigui comuna de deb (i
no all que els que van arribar abans imposen als que arriben desprs) cal que la fem
entre tots. Cal que tothom hi participi. Cal que tothom tingui competncia suficient en la
llengua comuna per a poder-ho fer. Cal que tots els espais pblics siguin espais
dinteracci entre catalans de tots els orgens. Preguntem-nos si lalumnat universitari, els
presentadors de TV, els treballadors de la Generalitat, els socis de les entitats, els quadres
mitjos de les empreses, per posar alguns exemples, sn representatius de tots els orgens
que tenen els catalans i les catalanes davui. Clarament, hi ha cam fet i queda molt cam
per recrrer. La resposta positiva a aquesta pregunta s el que anomenem mobilitat social.
I ser la resposta que donem a aquesta pregunta el que determinar el nostre xit o fracs.

El segon eix, el que recull accions per a la igualtat, s la base material en la que descansa
el primer eix . Lxit educatiu per a tothom, la igualtat doportunitats en el treball, lequitat en
laccs als serveis pblics sn objectius de justcia en si mateixos i sn, tamb, condici
necessria per a obtenir la interacci i la mobilitat social.

El marc legislatiu en matria destrangeria s, moltes vegades, un primer i enorme obstacle

per aquests objectius. Per exemple, amb lexclusi que genera la irregularitat sobrevinguda
en persones que ja han decidit fer daquest el seu pas i que s lnic pas que coneixen el
seus fills.

Leducaci i el treball, per contra, sn els principals aliats de la mobilitat social. Tot i la bona
feina i els ingents esforos que fa el sistema educatiu, de tots s sabut que sn
determinants factors de context per a lxit educatiu. Per aix cal, ara ms que mai, posar
lmfasi en les accions educatives en el temps no lectiu (com es fa des dels plans
educatius dentorn i com farem amb el programa Instituts Oberts), amb accions de formaci
dirigides a les famlies, amb els programes de mentoria o en els dirigits als reagrupats
familiars. Les poltiques dinclusi en lmbit laboral sn poltiques per a tothom amb
independncia del seu origen, per tenen una conseqncia directa en la consecuci dels
objectius daquest Pla.

El tercer eix agrupa les actuacions en matria de refugi. s cert que, lamentablement, el
refugi s una realitat numricament molt poc rellevant en el conjunt del fet immigratori.
Per s qualitativament cabdal perqu el refugi reflexa, com poques poltiques ms, la
qualitat democrtica dun pas. Reconixer el dret al refugi significa estar comproms de
manera efectiva i concreta amb els drets humans al mn. s, per tant, un deure de pas

2
democrtic, una actitud activa contra les causes de les migracions foroses. s, tamb,
una manera de participaci en la resoluci de conflictes internacionals.

I, finalment, el quart eix tracta de les eines i de la gesti de la mobilitat. Si els apartats
anteriors estan orientats a lassoliment de la ciutadania real i efectiva de les persones que
han vingut a casa nostra, en aquest tractem de com venen i de quines venen. Quins,
quants i com sn les preguntes bsiques de la gesti de la mobilitat internacional. Avui
Catalunya no pot respondre aquests interrogants. Per amb les propostes i les actuacions
daquest eix, amb la creaci de lAgncia de Migracions, Catalunya es vol preparar per
assumir amb responsabilitat la resposta integral als reptes que la mobilitat internacional
planteja.

Com diem a linici, fa mesos que els parmetres socials ens diuen que estem en una nova
fase del procs immigratori: la de la construcci de la ciutadania, la dels fills i les filles de la
immigraci. En una perspectiva histrica, el canvi de fase provablement quedar marcat
pels terribles atemptats del 17 dagost. Aquest Pla ve dun llarg procs participatiu i de
treball intern iniciat mesos enrere. Els terroristes no ens han canviat, ni ens canviaran, els
objectius ni les idees que guien el nostre model de convivncia.

Per els fets esdevinguts obliguen a una revisi de les actuacions, a un aprofundiment en
lanlisi dels factors de risc social que hi poden haver incidit, factors que mai poden
manllevar ni explicar la responsabilitat individual que en tenen els autors.

I ens reafirmem en que, per reduir aquests factors de risc, cal treballar ms que mai per a
la interacci, tots hem de fer una passa per ser ms a prop dels nostres vens. Ens
reafirmem en la necessitat de les poltiques dinclusi social, tothom dins i ning fora
daquesta societat. I cal combatre de cara totes les ideologies de lodi, dir-los que no
arrelaran a casa nostra.

Tenim un pas que sap respondre als reptes plantejats. Amb el Pla de ciutadania i
migracions 2017-2020 el Govern es posa a treballar amb aquesta societat per fer-ho
possible.

Dolors Bassa i Coll

Consellera de Treball, Afers Socials i Famlies

3
1. PRESENTACI

Catalunya ha viscut tres grans transformacions demogrfiques al llarg dels darrers 100
anys, unes transformacions marcades pels fenmens migratoris, que han acabat fent de
Catalunya un pas dimmigraci.

La matria de migracions i ciutadania tracta, per tant, de la transformaci ms rellevant que

t una societat: la de la seva composici demogrfica. Lanticipaci a llarg termini davant
daquests canvis i lelaboraci del consens sobre el model de societat que es vol ser,
esdevenen els elements definitoris de les poltiques en aquesta matria. Per aquesta ra,
s necessari planificar i consensuar les poltiques en aquest mbit, que no s altre que el
propsit daquest Pla.

Una societat plural i diversa com la nostra, que fa de la seva pluralitat i diversitat un signe
didentitat, ha dabordar aquests canvis profunds a partir del dileg i del consens. Des de
les 50 propostes en immigraci de Girona, de lany 1992, fins a la recent creaci del
Comit per a lAcollida de les Persones Refugiades, Catalunya ha volgut treballar a partir
damplis acords les qestions relacionades amb les migracions i la ciutadania. El cas ms
paradigmtic daquests exercicis de dileg i consens va ser el Pacte Nacional per a la
Immigraci.

El Pacte es va proposar explicar als catalans que la transformaci demogrfica viscuda a

Catalunya no era temporal, sin estructural, i que el mili llarg de nous catalans que havien
arribat esdevindrien ciutadans. El Pacte tamb va tractar destablir un marc de consens
estratgic sobre tres eixos: la necessitat dadaptar els fluxos migratoris a legalitat,
ladaptaci dels serveis pblics a una societat diversa i lestabliment dun model de
convivncia basat en un equilibri dinmic entre integraci i diversitat. El Pacte confirmava
la governana transversal i el consens com a mtode imprescindible de treball amb la
societat, entre les diferents administracions i entre els diferents mbits sectorials. En el seu
moment, el mateix Pacte establia la vigncia daquest marc de referncia fins al 2020.

Daltra banda, el Govern acostuma a plasmar les seves poltiques de ciutadania i

migracions en plans quadriennals, el primer dels quals es va aprovar lany 1993. Des del
2008, aquests plans despleguen a mitj termini el marc estratgic del Pacte Nacional per a
la Immigraci, establint prioritats dacord amb lagenda social i poltica de cada moment i la
concreci dels programes dactuaci corresponents. Aquests plans tamb esdevenen un
instrument de participaci ciutadana i de rendiment de comptes de lAdministraci davant la
ciutadania. Labordatge daquests plans es fa des duna perspectiva transversal i
interseccional, amb una mirada que vol reconixer les diferncies i la diversitat, i ho fa en
coordinaci amb altres plans de Govern que volen superar desigualtats i discriminacions
histriques.

Aquest Pla sestructura en diversos apartats. El primer, un captol de presentaci del

context de les poltiques, que inclou una anlisi quantitativa i qualitativa del context social.
El segon, concreta lestructura del Pla, que inclou la definici dels eixos estratgics i de les

4
lnies dactuaci, aix com una visi sinttica dels diferents programes dactuaci. En
aquesta part, tenim el desplegament de tots els programes dactuaci, amb una descripci
dels objectius i les actuacions que shi preveuen, tant les que lidera la mateixa Secretaria
dIgualtat, Migracions i Ciutadania com les que lideren la resta de departaments i unitats de
lAdministraci. Finalment, en el darrer captol sestableixen els mecanismes dexecuci i
avaluaci, a travs de lelaboraci de plans dactuaci anuals.

El Pla de ciutadania i de les migracions 2017-2020, dacord amb les previsions de la Llei
10/2010, de 7 de maig, dacollida de les persones immigrades i de les retornades a
Catalunya (article 23, sobre la naturalesa i els continguts dels plans en lmbit de la
immigraci), ha de ser aprovat per un acord del Govern de la Generalitat i presentat al
Parlament en la sessi de la comissi corresponent.

El Pla de ciutadania i de les migracions 2017-2020 ha passat un procs de participaci

ciutadana que sha desenvolupat entre el 21 doctubre i el 7 de desembre de 2016. En
aquest procs shan fet 17 reunions amb 230 persones, en representaci de 170
institucions i organitzacions del teixit associatiu, del mn local i acadmic, les quals han fet,
en total, ms de 420 propostes. A part, tamb shan rebut aportacions a travs del portal
Participa.gencat.cat, on shan rebut 45 respostes al qestionari i 121 propostes concretes.

5
2. CONTEXT DE LES POLTIQUES DE CIUTADANIA I DE MIGRACIONS

a. Perspectiva global de la mobilitat internacional

Labordatge dun fenomen social amb labast i la magnitud que t la mobilitat internacional
requereix un enfocament global que permeti una anlisi conjunta de totes les causes que hi
actuen simultniament. Els fenmens lligats a la mobilitat humana incideixen directament
en lorganitzaci social, en el creixement econmic, i estan estretament vinculats tant als
conflictes poltics i als problemes ambientals com al canvi tecnolgic i comunicatiu.

Des daquesta perspectiva, entre les principals causes de la mobilitat internacional hi ha:

La globalitzaci, entesa no noms com un fenomen econmic sin tamb

tecnolgic i comunicatiu, que ha facilitat els desplaaments humans a distncies
cada vegada ms llargues i en temps cada vegada ms curts.

Els gradients econmics i socials existents entre les diferents regions del planeta, i
tamb entre els diferents territoris daquestes regions. Lexistncia de diferncies
importants entre els nivells de renda disponible o entre les oportunitats laborals i
socials de les persones segons el territori on visquin s la causa principal que
motiva els desplaaments, sempre a la recerca duna millora daquestes condicions
de vida. Quan les situacions de pobresa es fan extremes en certs territoris, no s
noms el gradient de renda el que provoca la mobilitat, sin que tamb acaba tenint
una importncia determinant a lhora dexplicar aquest fenomen lefecte directe
dexpulsi per manca doportunitats que pateixen aquestes persones. En aquests
moviments shi afegeix una problemtica ms, la de moltes dones que venen a
buscar oportunitats laborals deixant la seva famlia (i en molts casos els fills i filles
petits) en mans dvies, famlia o venes que en tenen cura. Es parla del fenomen
de la transnacionalitzaci de la cura: dones que venen a tenir cura de les famlies
dels altres per un salari (molt baix normalment). La crisi les ha fetes ms invisibles i
nha empitjorat les condicions laborals i ha agreujat els efectes de la separaci
familiar: perodes molt llargs comporten retrobades ms difcils i, entre altres
efectes no desitjats, provoquen ndexs de fracs escolar molt ms alts per als fills.
Aquesta separaci de les famlies, afavorida per la vigent legislaci espanyola en
matria destrangeria, ha estat la causa dun patiment ingent de moltes persones i,
de manera especial, de les dones migrades, a ms de convertir-les en mares que
eduquen per telfon.

Els conflictes bllics i, en general, la manca de respecte pels drets humans, sn un

altre motiu important de mobilitat internacional, especialment rellevant per la seva
focalitzaci temporal i espacial i per les dificultats que afegeixen a la condici fsica i
mental de les persones obligades a seguir aquest cam.

La persecuci poltica per ideologia, origen, sexe, orientaci sexual o identitat de

gnere. Moltes dones pateixen violncia masclista, social, sexual, en lmbit de la

6
 parella i han de fugir dels pasos dorigen (on la majoria de vegades la legislaci i
els serveis no les emparen) sense que sels reconegui el dret dasil. A ms a ms,
les persones LGTBI i les persones transsexuals tamb troben greus dificultats per
integrar-se socialment, una situaci que no es pot ignorar, amb lagreujant que
encara hi ha 76 pasos al mn on aquestes persones sn perseguides per la llei i
sn vctimes dunes societats que en toleren lexclusi, lassetjament i, fins i tot,
lassassinat.

Els efectes del canvi climtic, tant els que corresponen a limpacte de fenmens
climtics severs com els que corresponen a limpacte sostingut en el temps de
canvis de fons en les condicions de temperatura i humitat de certes regions, o
limpacte negatiu de lactivitat humana sobre el medi, sn causes de mobilitat
internacional que, a mitj i llarg termini, aniran guanyant rellevncia.

Tamb hem dafegir a aquesta anlisi una visi sobre quin est sent el tractament poltic
daquests fenmens. Ara mateix, Europa (i el mn) es troba en una crulla amb dues
direccions contraposades: o b avancem cap a una visi global del dret a emigrar, o b
retrocedim cap a un escenari de tancament i alienaci respecte de les responsabilitats
globals. Les crisis humanitries, els actors poltics emergents de carcter xenfob, lactitud
de por amb qu els governs dels estats sadrecen a les opinions pbliques, entre daltres,
sn factors que estan configurant una agenda pblica de carcter defensiu, on predomina
la reacci davant les crisis per damunt de la proposta, la prevenci, la previsi i el dibuix de
futurs esperanadors.

Tamb sobserva una disfunci entre les causes de la mobilitat i les normatives que les
regulen. Partim duna hiptesi pessimista, la que contraposa el compliment de les
normatives legals dimmigraci amb el compliment de la legislaci que protegeix els drets
de les persones. Aquesta contradicci acaba provocant dos tipus de disfuncions:

Disfuncions tiques que apareixen quan es fa una renncia als valors bsics
democrtics i al respecte als valors fundacionals de la UE com, per exemple, quan
es vinculen ajuts econmics i control de fluxos o quan sexternalitza el control de
fronteres a tercers pasos no segurs.

Disfuncions prctiques, ja que tenim causes de fluxos grans i portes estretes, que
acaben generant un important nombre de situacions dirregularitat administrativa.
Aquesta disfunci comporta, en primer lloc, efectes negatius sobre les persones i,
en segon lloc, perjudica diferents mbits de les poltiques pbliques: fiscals,
laborals, desconeixement de lestructura real de la poblaci, de productivitat, prdua
de la cursa per a latracci del talent, problemes de cohesi democrtica, entre
daltres. Cal afegir a aquestes dificultats les desigualtats de gnere, com per
exemple la bretxa salarial amplificada que pateixen les dones migrants, un sostre
de vidre en els mbits professionals que les encasella i limita les seves carreres,
aix com una incomprensi encara present envers el motiu de les migracions de
persones del collectiu LGTBI.

7
Per, a part daquestes disfuncions, tamb es produeix un impacte negatiu en el
desenvolupament econmic global i en el dels pasos emissors de poblaci, en particular.
Una bona regulaci dels fluxos tindria un impacte molt positiu en termes de creixement
econmic. Cal recordar que les migracions sn una conseqncia del desenvolupament
dels pasos, del seu xit, ja que habitualment migren les persones que poden fer-ho,
perqu tenen una situaci personal millor, i no totes les que ho volen fer. La migraci no
s, doncs, una conseqncia del fracs del desenvolupament sin, en certa manera, un
indicador del seu xit. Aquesta visi paradoxal ens podria portar a un canvi del paradigma
actual de la cooperaci internacional.

A la manca de control de fluxos dels pasos dorigen, hi hem dafegir la manca de garanties
humanitries i la vulneraci de drets que pateixen gran part de les persones migrants,
especialment les dones, els menors, les persones LGTBI, en el cam de la migraci: un
cam cap a Europa que, en molts casos, s llarg i perills, un cam on es vulneren els seus
drets, sels desapodera i sels despulla dels pocs recursos que tenen, de manera que, quan
arriben a Catalunya, ho fan en una situaci personal, social i econmica molt vulnerable.

Lanlisi daquestes disfuncions ens planteja la necessitat dun nou model de gesti de la
mobilitat internacional, que ens permeti aprofitar els beneficis i minimitzar els riscos
daquest fenomen. En primer lloc, cal promoure un canvi en lagenda daquestes poltiques,
i passar duna posici reactiva a una de proactiva.

Lactual agenda reactiva en matria de mobilitat internacional condueix a situacions de

vulneraci flagrant de drets que ja semblaven consolidats. Fins i tot la majoria dels sectors
socials sensibilitzats, atesa la urgncia i la duresa del tema, tamb responen de manera
reactiva; aix genera una polaritzaci del debat pblic al voltant daquestes qestions que
allunya el focus de latenci pblica dels continguts que correspondrien a una agenda
proactiva.

El desplegament daquesta agenda proactiva passa per la intervenci en dues lnies: una
corresponent a lmbit de la comunicaci i del relat pblic, i una altra corresponent a lmbit
internacional. Pel que fa al relat pblic, cal prendre conscincia de la influncia creixent
dels discursos populistes i xenfobs i de les raons prctiques per les quals aquests
discursos arrelen en amplis sectors de les nostres societats. Daltra banda, tamb caldria
identificar els motius per a loptimisme i per a la confiana en lxit duna nova agenda
reformista, entre la qual destaquen lexistncia dun suport social important a aquestes
reformes, les necessitats dequilibrar la balana fiscal dels pasos desenvolupats i laliana
activa de sectors econmics, socials i acadmics que aposten per una gesti diferent
daquest fenomen.

Des daquesta perspectiva, les lnies principals que configurarien una nova agenda de les
poltiques de mobilitat internacional serien:

La defensa dels drets fonamentals de les persones, amb poltiques actives que
garanteixin una base ferma per a lexercici daquests drets.

8
 La participaci comunitria en la presa de decisions, que permetria compartir
els xits i tamb els riscos inherents a aquests processos.

La flexibilitzaci de les poltiques estatals, buscant que sadaptin millor a la

realitat daquests fenmens i aprofitin les oportunitats de creixement econmic i
de millora social que poden representar.

b. Perspectiva global de la diversitat cultural

La diversitat de les societats europees s estructural i no noms un fenomen propi del

segle XXI. Al llarg de la seva histria, les diferents societats europees shan caracteritzat
per una notable diversitat interna, tant per factors religiosos i lingstics com per factors de
classe social. A principi del segle XIX, per exemple, ni a Frana es parlava noms el
francs, ni Alemanya compartia una nica religi, i la societat britnica, a part de divisions
religioses i lingstiques rellevants, afegia tamb la prctica duna segregaci social
durssima per ra de classe. Sobre aquesta base, el segle XX ha aportat un nou factor de
diversitat, de tipus cultural, amb larribada de noves poblacions provinents de tot el mn.
Per aquesta ra, la concepci dEuropa com a espai culturalment homogeni ja fa temps
que ha quedat arraconada per una realitat que ha fet multiculturals les nostres societats.

Aquest procs de creixement de la diversitat dins les societats europees es va expandir

desprs de la Segona Guerra Mundial, amb els processos de descolonitzaci dels antics
dominis britnics, francesos, belgues, holandesos, i ms tard, portuguesos, que van
traslladar cap a les antigues metrpolis successives onades migratries de persones
provinents del Carib, del Magrib, de lfrica subsahariana, de lOrient Mitj, del
subcontinent hind o del sud-est asitic. Ms endavant, a partir dels anys 60 i 70, sobre
aquest base saniran superposant diferents onades migratries de motivaci bsicament
econmica, amb poblacions provinents tant del sud dEuropa com de fora del continent.
Aquests fluxos migratoris saniran modulant dacord amb les tendncies econmiques; es
redueixen o sinverteixen en temps de crisi i augmenten en els perodes de bonana.
Finalment, cal afegir uns altres fluxos provocats per conflictes armats, persecucions o per
situacions de manca de respecte als drets humans, que han dut cap a Europa diferents
onades de persones refugiades, moltes delles provinents de lOrient Mitj.

La gesti de la diversitat en les societats europees ha seguit diferents models conceptuals.

Alguns han prescindit, dentrada, del respecte als drets humans, com s el cas dels
sistemes racistes o de la prctica institucional de certs graus de xenofbia. Daltres, han
practicat la separaci social per causa de classe o origen cultural, com s el cas del
segregacionisme. En un altre aspecte, el basat en la promoci dels drets humans, podem
trobar diferents aproximacions conceptuals com, per exemple, el multiculturalisme,
lassimilacionisme o, ms darrerament, linterculturalisme.

El multiculturalisme es basa, de manera genrica, en el dret a la diferncia i comporta la

tolerncia davant els costums de les diferents cultures o grups socials considerats
minoritaris, amb una concepci de la diversitat cultural com una riquesa que cal preservar.
Laplicaci daquestes poltiques ocasiona el desenvolupament separat dels grups socials i

9
de lexpressi de les seves particularitats. Aquest enfocament, nascut i mpliament
practicat en el mn anglosax, especialment al Regne Unit, ha donat lloc a un reforament
dels vincles interns de cada grup i ha esdevingut una barrera real al mestissatge.

Lassimilacionisme parteix del tractament de cada persona com a individu, prescindint de

les seves circumstncies concretes de pertinena a una cultura especfica. No parteix,
doncs, del dret a la diferncia, sin del dret a la igualtat. En el context europeu, aquest
enfocament ha tingut un ampli desenvolupament a Frana, que ha definit una ciutadania
republicana basada en una definici cultural explcitament francfona i francesa, que ha
deixat en un nivell secundari i en una situaci de total subordinaci la resta de cultures
presents en el pas. Aquest model presenta un punt feble quan, al costat daquest discurs
digualtat conceptual, es mantenen de facto les diferncies econmiques i socials entre la
poblaci autctona i la provinent de la immigraci, fet que no ha afavorit la integraci i que
ha contribut a reforar les diferncies culturals de cada grup i el sentiment de segregaci
experimentat per les persones que pertanyen a grups culturals minoritaris.

Linterculturalisme comparteix amb el multiculturalisme el respecte a la diferncia i

comparteix amb lassimilacionisme la defensa del principi digualtat. Aquest enfocament t
com a objectiu el desenvolupament duna cultura pblica comuna basada en els valors de
la democrcia, la llibertat i els drets humans en un marc de respecte a la diversitat cultural,
per tant, sense establir discriminacions per aquesta causa. Aquest equilibri entre els drets i
els deures fonamentals compartits per tothom i la vinculaci al propi grup cultural esdev el
tret diferencial de linterculturalisme. Des daquesta perspectiva, es fonamenta
lacomodaci mtua entre els diversos grups culturals que conviuen en la mateixa societat
a travs dun dileg permanent i en pla digualtat. El progrs cap a la igualtat doportunitats
necessita el consens per construir una societat amb equitat, tenint en compte les
diferncies, socials, econmiques i culturals que, en el cas de les dones, afegeix la
necessitat dun treball transversal i multidisciplinari especfic per garantir els drets de
ciutadania amb plenitud.

c. Perspectiva global dels drets humans

Quan abordem les qestions relatives a la mobilitat internacional i a la ciutadania, entrem

de manera directa en un camp en qu les persones poden veure afectats els seus drets
fonamentals, tant en els processos de desplaament com en els processos dacollida i
integraci en la societat de destinaci. Aquesta component afegeix a aquesta anlisi una
srie de consideracions en relaci amb la situaci dels drets humans en aquests mbits.

En primer lloc, cal fer un apunt global respecte a la situaci dels drets humans. En aquesta
matria no podem ni volem adoptar una visi doptimisme ingenu, ni tampoc una visi
centrada nicament en les situacions ms extremes de conculcaci daquests drets. s
cert que, al llarg del segle XX, el conjunt dels estats han anat teixint, per primera vegada en
la histria de la humanitat, un sistema de reconeixement universal per als drets bsics de
totes les persones i, a ms a ms, han posat en les seves agendes poltiques, tant les
internes com les internacionals, la qesti del respecte i la promoci de lexercici dels drets
humans. Tamb s cert que moltes societats han avanat de manera clara en aquesta

10
matria, tot i que amb diferncies substancials si fem una anlisi global, ja sigui a escala
regional o global. Aquesta situaci de progrs no pot justificar, en cap cas, que ens
installem en un cert cofoisme, ni global ni local, en relaci amb aquesta matria, ja que
mentre no saconsegueixi que lexercici dels drets humans sigui realment i efectivament
universal, no podrem baixar la gurdia ni deixar de pressionar en tots els mbits per tal
dassolir aquest objectiu bsic, que no s altre que el del respecte a la dignitat inherent a
tots els ssers humans. De manera concreta i urgent, caldr seguir denunciant les realitats
estructurals de violaci dels drets humans que segueixen afectant milions i milions de
persones, sovint institucionalitzades o tolerades pels poders estatals.

Els fenmens de mobilitat internacional no sempre es duen a terme en les millors

condicions possibles pel que fa al respecte als drets humans. Moltes persones emprenen
aquests moviments utilitzant rutes insegures, en les quals no noms veuen amenaada la
seva seguretat o la seva integritat fsica, sin que tamb es posa en risc el respecte als
seus drets bsics; una situaci que s especialment greu en el cas de les dones o dels
menors dedat no acompanyats. Els pasos que fonamenten el seu ordenament jurdic, tant
internament com a escala de relaci internacional, en el respecte als drets humans i als
valors democrtics han de vetllar especialment perqu els fenmens de mobilitat
internacional es produeixen en unes condicions que dificultin la conculcaci daquestes
drets. s responsabilitat daquests pasos la lluita contra els grups de delinqncia
organitzada que saprofiten de les persones que fan aquests desplaaments, ja siguin
motivats per raons econmiques o per raons de fugida de persecucions o conflictes
armats. De manera prioritria, aquests pasos haurien de facilitar lexistncia de rutes
segures per a les persones i lluitar de manera decidida contra el trfic de persones, fins a
eradicar-lo.

Un altre element de responsabilitat que caldria demanar als estats s el duna especial
atenci al respecte als drets humans en les seves fronteres, especialment quan aquestes
fronteres estan sotmeses a un trnsit important de persones en procs migratori. Les
fronteres sn uns espais en els quals els estats exerceixen la seva legtima competncia
de control daccs al seu territori, una competncia que sha dexercir, per, amb respecte
als drets humans, sense distincions pel que fa a la nacionalitat o a la procedncia de les
persones. La dialctica entre aquest control daccs al territori i la pressi exercida pels
moviments migratoris ha dut a situacions de precarietat en el respecte dels drets bsics de
les persones en algunes daquestes fronteres. Aquestes situacions es fan crniques i
acaben convertint les fronteres en uns espais que romanen en la penombra respecte a les
garanties en lexercici dels drets humans que, a la resta del territori, ja estan consolidades.
Cal mantenir la vigilncia sobre aquestes situacions i denunciar-les fins a corregir-les.

Les poltiques daccs a la residncia i a la ciutadania que estableixen els estats tamb
acaben tenint implicacions en la situaci efectiva de lexercici dels drets humans de les
persones que no tenen la condici de nacionals o que es troben en una situaci
administrativa irregular. En el nostre cas, lordenament jurdic vigent reconeix un alt nivell
dequiparaci de drets entre les persones amb nacionalitat espanyola i les que tenen
reconeguda la residncia, tret daspectes vinculats a lexercici dels drets poltics, com s el
cas del dret de vot. En canvi, les persones en situaci administrativa irregular es troben en
una situaci greu de vulnerabilitat que dificulta lexercici dels seus drets i el

11
desenvolupament dun projecte de vida autnom, ja que viuen sota la permanent amenaa
duna eventual expulsi cap als seus pasos dorigen. A ms del dany psicolgic que
aquesta situaci produeix a les persones que la viuen, la irregularitat administrativa
afavoreix lexistncia dun mercat laboral irregular en el qual els drets laborals daquests
treballadors i treballadores sn reduts a la mnima expressi i encara els fa ms
vulnerables.

Segurament hi ha molts aspectes de lactual regulaci del rgim de permisos de residncia

i de treball que caldria revisar, seguint la lnia devitar els efectes socialment i humanament
perjudicials de la irregularitat, per un daquests aspectes requereix una resposta rpida,
sense dilaci. Es tracta de la gesti de les expulsions de persones estrangeres en situaci
administrativa irregular. En els processos dexpulsi tornen a aparixer situacions en les
quals es pot amenaar lexercici dels drets fonamentals daquestes persones. Lexistncia
dels centres dinternament destrangers (CIE) exemplifica aquesta situaci no desitjada, ja
que aquests centres acaben convertint-se en centres de detenci de persones estrangeres
que no han coms cap delicte, persones que simplement es troben en una situaci
administrativa irregular i que, de sobte, veuen redudes les seves llibertats bsiques de
manera innecessria. s possible fer una gesti alternativa daquesta situaci sense
necessitat de limitar les llibertats de les persones.

Finalment, cal fer un esment especfic al comproms que tenim envers les persones que
fugen o que pateixen persecuci en els seus llocs dorigen, ja sigui per motiu ideolgic,
tnic, dorientaci sexual o per causa de conflictes armats. Aquest comproms no noms
est motivat pel compliment dels tractats internacionals als quals sha adherit lEstat
espanyol, es tracta dun comproms arrelat a la nostra voluntat de ser una societat
democrtica dalta qualitat. Aix doncs, no noms mantindrem un comproms ferm amb
lacollida daquestes persones en la nostra societat, sin que tamb lestendrem en la
defensa dels drets humans a tot arreu. Aquesta lluita es vehicula a travs de la solidaritat
entre els pobles i a travs dun exercici responsable de les relacions internacionals que
estableixi la defensa dels drets humans com un dels principis rectors de la nostra poltica
internacional.

d. Context demogrfic

Catalunya s un pas divers. Ho ha estat al llarg de la seva histria i tamb ho s ara. Els
darrers 15 anys hem experimentat una gran transformaci demogrfica, amb un
creixement de poblaci de prop dun mili i mig de persones, dorgens molt diversos. En
els darrers anys, la tendncia ha canviat i hem entrat en una fase destabilitat pel que fa al
saldo de poblacions, per continuem tenint un nombre significatiu dentrades i sortides de
poblaci.

12
250.000
Entrades Sortides
200.000

150.000

100.000

50.000

0
2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014

Dacord amb les xifres provisionals a 1 de juliol de 2016, un 14,1% de la poblaci catalana
t nacionalitat estrangera (1.067.883 persones), amb una presncia relativa superior en les
franges dedat compreses entre els 15 i els 44 anys.

Franja dedat % nacionalitat estrangera

0 a 14 14,1%
15 a 29 20,9%
30 a 44 22,5%
45 a 59 11,5%
60 a 74 4,8%
75 i ms 2,0%
TOTAL 14,1%

La societat catalana de principis del segle XXI ha canviat de fesomia. Mai no hi havia hagut
com ara tanta diversitat dorgens entre les persones que viuen en els pobles i ciutats de
Catalunya. A Catalunya es parlen ms de 300 llenges diferents i hi ha persones amb
nacionalitats corresponents a ms de 180 estats diferents. Per procedncies, destaquen
les 211.019 persones de nacionalitat marroquina, que representen gaireb el 20% dels
estrangers i el 2,8% del total de la poblaci catalana. A continuaci, tenim els romanesos
(1,3%), els xinesos i els italians (0,7%) i els pakistanesos (0,6%), entre les 5 nacionalitats
ms destacades. El conjunt de les diferents nacionalitats llatinoamericanes superen les
250.000 persones, que representen un 3,3% del total de la poblaci catalana.

La distribuci geogrfica de la poblaci estrangera a Catalunya mostra dues

caracterstiques significatives. Duna banda, la transformaci ha arribat a tot el pas com
podem observar en la distribuci comarcal de la poblaci estrangera, els percentatges de
la qual oscillen entre el 7% i el 25%. Daltra banda, observem una ms alta presncia de
poblaci estrangera en la franja litoral i, fora daquesta, en el pla de Lleida i Girona.

13
3. CONTINGUT DEL PLA DE CIUTADANIA I DE LES MIGRACIONS 2017-2020

La definici de les estratgies daquest Pla de ciutadania i de les migracions 2017-2020

(PCM) correspon al Govern de la Generalitat, amb un treball interdepartamental liderat per
la Secretaria dIgualtat, Migracions i Ciutadania (SIMC) i amb la participaci de la resta
dactors socials i de lAdministraci implicats. Lexpressi formal daquest treball estratgic
es plasma en el conjunt deixos, lnies, programes i actuacions que constitueixen el nucli
del PCM, per s rellevant que, prviament, expressem un cert relat daquesta estratgia,
construt al voltant de les tres preguntes: com volem ser?, qu pretenem aconseguir? i de
quines eines disposarem?

Com volem ser?

La Catalunya que volem ser la veiem com una societat diversa i cohesionada que vol
mantenir aquestes caracterstiques com a part essencial de la seva identitat i de la seva
fortalesa com a societat. Aquesta diversitat s, i ha estat durant el segle XX, una
caracterstica intrnseca de la nostra societat, que ha modulat la manera com sha
expressat al llarg del temps la identitat catalana. Aquesta expressi mant un equilibri entre
la cultura pblica catalana que ens iguala i la diversitat cultural que ens diferencia. Els
elements que conformen aquesta cultura pblica comuna catalana shan establert sobre
una srie de consensos socials bsics al voltant dels valors democrtics, dels drets
humans, del valor de la igualtat i el pluralisme, del reconeixement del plurilingisme i del
catal com a llengua comuna i de laccessibilitat duns serveis pblics que garanteixin un
nivell bsic de benestar per a tothom.

Volem abordar la diversitat de la societat catalana des de la perspectiva de

linterculturalisme, una perspectiva que busca posar les idees i les accions de tota persona
o grup amb identitats culturals especfiques en un pla digualtat. Des daquesta perspectiva,
safavoreixen el dileg, el consens, la integraci i la convivncia entre aquestes cultures
diverses. Des daquesta perspectiva, no es nega la realitat dels conflictes, sin que sopta
per resoldrels a travs del coneixement, la proximitat, lacostament de posicions i la
recerca dels denominadors comuns compartits. Aquest procs s el que va construint una
cultura pblica catalana i una tica social que ens ajuda a progressar en la construcci
duna societat democrtica, integrada i cohesionada. La clau de volta daquesta
perspectiva s la igualtat de drets i deures per a totes les persones i, per aquesta ra,
caldr focalitzar les poltiques pbliques al voltant daquest concepte i al voltant de les
diferents maneres de com fem efectiva la igualtat en lexercici daquests drets i deures
ciutadans.

Qu pretenem aconseguir?

El que pretenem aconseguir amb les poltiques de ciutadania i migracions s acollir i

integrar en la societat catalana totes les persones que arriben o retornen al nostre pas. Per
aquesta ra, articulem les poltiques al voltant del procs dacollida, que regula la Llei
10/2010, dacollida de les persones immigrades i de les retornades a Catalunya, i de la

14
integraci, entesa com lexercici real de la igualtat de drets de ciutadania per part de totes
les persones.

De quines eines disposarem?

El Govern compta amb instruments poltics, organitzatius i pressupostaris propis per

desplegar les seves poltiques i assolir aquests objectius estratgics. En el moment histric
que vivim, des dun punt de vista nacional, arriba el moment de definir com volem que
avanci el pas que estem construint entre tots i, en el nostre mbit, volem actualitzar el
marc normatiu i els acords socials i poltics que vam bastir sobre les poltiques de
migracions i ciutadania. Des dun punt de vista organitzatiu, ha arribat el moment de
desplegar un nou organisme responsable de lexecuci de les poltiques, lAgncia de
Migracions de Catalunya, i aprofitar aquest canvi per millorar leficcia i leficincia de la
gesti pblica en aquest camp.

Com sestructura el PCM 2017-2020?

El Pla de ciutadania i de les migracions 2017-2020 sestructura en 4 eixos estratgics, dins

els quals definim 15 lnies dactuaci que agrupen 44 programes dactuaci. Aquests
programes preveuen 433 actuacions concretes, que es descriuen detalladament. El
desplegament anual daquestes actuacions conduir a la definici de les fites i tasques
concretes, aix com dels recursos (econmics, humans, materials i temporals) necessaris
per dur-les a terme.

Els eixos estratgics del Pla de ciutadania i de les migracions 2017-2020 corresponen a 4
conceptes bsics (diversitat, igualtat, acollida i gesti integral) que expressem de la manera
segent:

- Eix 1. Interacci en una societat diversa i cohesionada.

- Eix 2. Inclusi social de totes les persones amb independncia del seu origen
- Eix 3. Acollida i inclusi de les persones refugiades que arriben a Catalunya.
- Eix 4. Gesti integral de les poltiques de ciutadania i migracions.

15
3.1. EIXOS ESTRATGICS I LNIES DACTUACI

Eix 1. Interacci en una societat diversa i cohesionada

Descripci
Volem continuar sent una societat diversa i cohesionada, capa dassumir la seva diversitat
com un fet constitutiu que ens enriqueix com a pas i que cal protegir com un b com
especialment amenaat per la desigualtat en els graus dintegraci social de les persones
en funci del seu origen. Com a societat, compartim uns bns comuns que sn iguals per a
tothom i que no es posen en discussi, basats en els drets humans, la democrcia, el
pluralisme i la diversitat. Aquests bns fonamenten una cultura pblica comuna que es
construeix des del consens i que es consolida a travs de la gesti dels conflictes de
convivncia que apareixen en la quotidianitat.

Lnies dactuaci
1.1. Comproms per una cultura pblica comuna
1.2. Visibilitat de la diversitat com un valor que enriqueix la societat
1.3. Formaci per a la prevenci de les discriminacions, el racisme i les ideologies de lodi
1.4. Informaci per a lexercici dels drets i deures de ciutadania

Eix 2. Inclusi social de totes les persones amb independncia del seu origen

Descripci
Volem fer efectiva la igualtat de drets i deures per a tothom, tamb per a la poblaci
estrangera o dorigen immigrant, i garantir la igualtat doportunitats per a ells i elles i per als
fills i filles, amb una especial incidncia en dos aspectes clau de la integraci: la millora de
locupabilitat i la millora de lxit educatiu. Laparent xit del model dintegraci catal, que
ha estat capa dincorporar a la nostra societat un 25% de poblaci estrangera sense greus
conflictes socials o sense laparici de fenmens poltics xenfobs rellevants, no ens ha de
fer baixar la gurdia davant el risc que la desigualtat es transmeti a la generaci dels fills i
filles de les persones immigrades i retornades. Cal un nou impuls per a lxit educatiu
daquest alumnat, donant-los un suport ms gran i millor i acostant les seves famlies a una
escola que sigui capa de generar expectatives de millora i que tamb sassembli a les
comunitats en qu est inserida. Cal un nou impuls per a la millora de locupabilitat de les
persones immigrades i retornades, que pateixen especialment els efectes de la crisi
econmica, posant una especial atenci en la inserci laboral de joves i dones.

Lnies dactuaci
2.1. Igualtat doportunitats en el treball per a les persones immigrades, refugiades i
retornades
2.2. xit educatiu dels fills i filles de les famlies immigrades, refugiades i retornades
2.3. Inclusi social de collectius vulnerables de persones immigrades, refugiades i
retornades
2.4. Accessibilitat dels serveis pblics a les persones immigrades, refugiades i retornades

16
Eix 3. Acollida i inclusi de les persones refugiades que arriben a Catalunya

Descripci
Volem seguir acollint amb dignitat les persones que arriben a Catalunya, per ara,
especialment, les persones que arriben a casa nostra fugint de conflictes armats,
persecuci i altres violacions greus dels drets humans. Catalunya vol i pot contribuir de
manera substancial en els processos dacollida i dinclusi de persones en situaci de
desplaament forat i/o que han patit greus violacions dels drets humans, dacord amb uns
estndards de qualitat i de serveis que els garanteixin lautonomia i el ple exercici dels
drets humans. No noms perqu lacollida i la inclusi de les persones que demanen
protecci internacional s una obligaci dels pasos democrtics, sin tamb perqu la
nostra societat ha demostrat histricament la seva capacitat dacollida i inclusi. Ara podem
posar aquesta experincia al servei duna resposta responsable i eficient per a
lemergncia humanitria que arriba a casa nostra i a les fronteres europees.

Lnies dactuaci
3.1. Treballar per eradicar les causes que generen el desplaament forat de persones
3.2. Acci humanitria a les fronteres europees i en origen
3.3. Desenvolupament del sistema de protecci internacional a Catalunya

Eix 4. Gesti integral de les poltiques de ciutadania i migracions

Descripci
Volem fer un nou pas i per aquesta ra ens cal preparar les eines necessries per a la
gesti integral de les poltiques de ciutadania i migracions, des de la gesti dels fluxos i de
les situacions administratives de les persones fins a la gesti integral de les poltiques
dacollida i integraci. Aquesta voluntat requerir nous instruments legals i una nova
estructuraci de lAdministraci, a travs del desplegament de lAgncia de Migracions de
Catalunya.

Lnies dactuaci
4.1. Gesti de fluxos de mobilitat internacional i suport a projectes migratoris
4.2. Gesti de la situaci administrativa de les persones en mobilitat internacional
4.3. Acollida de les persones immigrades
4.4. Desenvolupament de nous instruments de gesti de les poltiques de ciutadania i
mobilitat internacional

17
3.2. PROGRAMES DACTUACI

Eix 1. Interacci en una societat diversa i cohesionada

Lnia 1.1. Comproms per una cultura pblica comuna

o Programa 1.1.1. Consens social per la interculturalitat

Objectiu
Establir un ampli consens social al voltant de la interculturalitat com a perspectiva
dabordatge de la diversitat de la societat catalana.

Descripci
La diversitat cultural de la societat catalana s un element didentitat que ens defineix com
una societat multicultural. La necessitat de definir una cultura pblica compartida,
construda des del dileg i el respecte mutu a tots els i les ciutadanes, fa convenient
adoptar una perspectiva intercultural a lhora de treballar aquests consensos des dun punt
de vista teric i prctic. Aquest programa partir de la definici dun marc teric compartit
sobre la interculturalitat, que es plasmar en un document teric de consens. Aquest
document ser la base per a un procs ampli de participaci dels agents socials,
institucionals i poltics, a fi darribar a un consens poltic que sexpressar a travs duna
Estratgia nacional per a la interculturalitat, que ens dotar dun nou marc estratgic
desenvolupat a partir dels principis que ja es recollien en el Pacte Nacional per a la
Immigraci i que sadequar al nou cicle social en qu estem entrant en matria de
ciutadania i migracions. En la mateixa lnia daquest consens, el Govern impulsa una nova
llei digualtat i no-discriminaci, que engloba totes les lluites contra qualsevol forma de
discriminaci, amb una especial atenci a les derivades del gnere, lorientaci sexual, la
raa o la religi. El Pacte tamb haur de permetre impulsar acords transversals especfics
en els mbits dels mitjans de comunicaci i de les campanyes poltiques amb vista que les
informacions i els debats que shi generin no siguin contradictoris amb el marc compartit
dinterculturalitat.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Marc teric compartit per a la interculturalitat SIMC CII
2 Estratgia nacional per a la interculturalitat SIMC CII
3 Llei digualtat i no-discriminaci SIMC CII
4 Acord dels mitjans de comunicaci per al tractament responsable de la SIMC CII
informaci en matria de diversitat i immigraci
5 Acord dels partits poltics per a ls responsable de la immigraci a les SIMC
campanyes electorals
6 Campanya de sensibilitzaci social sobre la diversitat i la interculturalitat SIMC CII
7 Celebraci anual del Dia Mundial de la Diversitat Cultural per al Dileg i SIMC
el Desenvolupament (21 de maig)
8 Divulgaci dels criteris ds de les llenges per a la comunicaci DGPL SIMC
institucional de la Generalitat
9 Avaluaci del marc normatiu vigent nacional i local d'acord amb SIMC

18
 l'Estratgia Nacional per la Interculturalitat per a detectar possibles
canvis normatius
10 Avaluaci de les poltiques pbliques dacord amb lEstratgia Nacional SIMC IVALUA
per la Interculturalitat: dels indicadors dactivitat als de resultat
11 Aplicaci transversal de la perspectiva intercultural en el desplegament SIMC CII
de les poltiques pbliques

19
Lnia 1.2. Visibilitat de la diversitat com un valor que enriqueix la societat

o Programa 1.2.1. Promoci de la participaci de les persones immigrades,

refugiades i retornades

Objectiu
Apoderar i dotar de recursos el teixit associatiu i la ciutadania perqu siguin agents actius
de promoci dels valors de la cultura pblica comuna.

Descripci
El treball de la diversitat des de la perspectiva de la interculturalitat ha darribar a tota mena
despais i institucions a fi que impregni realment la nostra societat en tots els mbits.
Aquest programa proporciona eines per facilitar aquest treball en quatre aspectes diferents:
el dels recursos educatius, el de creaci despais dinteracci comunitria, el de promoci
de lassociacionisme i el dactuacions per a la difusi de les diferents cultures presents a la
societat catalana. Posarem a disposici del conjunt dels agents socials un banc de
recursos per a la interculturalitat i antirumors en forma de catleg dactivitats, materials i
serveis per treballar la interculturalitat. Aquest banc salimentar amb la collaboraci del
mn local. Potenciarem les xarxes de les entitats i despais dinteracci comunitria ja
existents que esdevinguin referncies locals per al treball de base de la diversitat. Aquesta
xarxa sidentificar des de la SIMC i es treballar per fomentar la incorporaci del
voluntariat als espais de dinamitzaci comunitria. Seguirem donant suport a
lassociacionisme i a la participaci de les persones immigrades i retornades. Farem
actuacions per enfortir el teixit associatiu, amb la promoci dentitats de segon ordre dins el
teixit associatiu de la immigraci, que permetin enfortir les entitats de base. Seguirem
donant suport a la participaci de collectius especfics i obrirem una actuaci especial per
incorporar al sistema esportiu catal (clubs i federacions) les diferents xarxes de prctica
esportiva i de competici que han sorgit al voltant de les diferents comunitats. Tamb
promocionarem accions puntuals que posin en valor el patrimoni cultural, histric i lingstic
del qual podem gaudir grcies a la diversitat de la nostra societat.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Xarxa despais dinteracci comunitria SIMC DGACC
2 Foment del voluntariat per a la interculturalitat entre la gent que ha DGACC,
SIMC
acabat el seu cicle laboral DGAR
3 Promoci de lassociacionisme de les persones immigrades i
SIMC DGACC
retornades
4 Promoci de lassociacionisme de les persones joves immigrades DGJ
5 Foment a lapoderament i visibilitat de les dones immigrades ICD DGI
6 Promoci de la creaci dentitats de segon ordre dins el teixit
SIMC
associatiu de la immigraci
7 Formaci especfica per a la gesti i el desenvolupament de
lassociacionisme de les entitats de persones immigrades i DGACC SIMC
retornades
8 Promoci i suport a lassociacionisme de les persones LGTBI
DGI SIMC
immigrants

20
9 Promoci de la participaci de les persones immigrades, retornades i
CLT
refugiades en festes i cultura popular
10 Incorporaci al sistema esportiu catal de les persones immigrades i
SGE
retornades
11 Difusi dactivitats i festes prpies de les diferents cultures a CLT,
SIMC
Catalunya DGAR
12 Interculturalitat i territori DGJ
13 Oferta de cursos de llenges familiars de lalumnat dorigen estranger
ENS
en horari lectiu i en horari extraescolar per a tot lalumnat
14 Contactes dels Mossos dEsquadra amb entitats i associacions de
DGP
persones immigrades
15 Refor de colleccions de biblioteques amb materials daprenentatge
CLT
del catal de temtica multicultural
16 Itinerari Catalunya: una histria per a tu i taller Crnica medieval:
CLT
musulmans, jueus i cristians
17 Exposicions temtiques sobre els pasos dorigen de la nostra
CLT MHC
immigraci
18 Promoci de la participaci de persones immigrades i retornades en
CLT
les Cases de la Msica
19 Activitats del Dia Mundial de la Poesia CLT
20 Recital de poesia Veus paralleles CLT
21 Foment de la interculturalitat a travs del cmic a les presons DGSP
22 Programa Paco Candel: diferents mirades migratries SIMC ENS
23 Accions per a la inclusi dentitats de persones immigrades i
DGPL
retornades en el cens dentitats de foment de la llengua catalana
24 Formaci especfica per al voluntariat i les entitats de persones
DGACC
immigrades i retornades
25 Traducci de textos literaris de referncia daltres cultures DGPL
26 Difusi de jocs i esports propis daltres cultures SGE,
CLT
ENS
27 Difusi de la participaci de les persones migrades, retornades i
SIMC DGACC
refugiades en el teixit associatiu ordinari

21
 o Programa 1.2.2. Visibilitat de la diversitat cultural

Objectiu
Donar visibilitat a persones referents de tots els orgens culturals en els espais dels mitjans
de comunicaci i promoure la diversitat en els espais institucionals pblics i en lmbit
privat.

Descripci
La diversitat cultural del nostre pas no t encara una translaci adequada en la presncia
de persones en els diferents espais pblics, especialment en els espais dels mitjans de
comunicaci i els espais institucionals pblics, tant els de representaci com els tcnics.
Per normalitzar aquesta situaci, cal disposar duna base de dades de persones que
puguin actuar com a experts o referents en totes les temtiques que apareixen en el debat
pblic als mitjans de comunicaci, fugint de lencasellament en les temtiques ms
directament vinculades a la diversitat i a les migracions. A partir daquesta informaci, cal
dur a terme accions concretes per tal de potenciar aquesta presncia en els mitjans de
comunicaci. A part daquesta acci, cal seguir treballant per augmentar la presncia de
persones dorgens culturals diversos en els mbits de la representaci institucional i de les
tasques tcniques en les institucions pbliques. Es proposa que, anualment, es faci i es
publiqui un informe sobre la visibilitat de la diversitat, com a instrument de conscienciaci i
refor daccions afirmatives.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Banc dexperts i referents comunicatius amb diversitat cultural ICD, DGJ,
SIMC
DGI, DGAR
2 Informe anual de presncia pblica de la diversitat cultural i SIMC DGAR
presentaci pblica al Parlament
3 Ambaixadors de la diversitat: incorporaci de persones dorigen
divers a la diplomcia pblica catalana en els seus pasos EXI DIPLOCAT
dorigen
4 Recerca sobre els beneficis econmics, socials i culturals de la SIMC DGAR
diversitat en les societats i difondrels
5 Elaboraci duna guia per a la integraci de la diversitat cultural
en el mn de lempresa a travs de la promoci de SEC SIMC, DGAR
lemprenedoria de les persones dorigen immigrat
6 Elaboraci duna guia per a la integraci de la diversitat cultural SOC SIMC, DGAR
en el mn del treball
7 Eliminaci de les exigncies de fer constar les dades personals
(nom, edat, origen, estat civil) i fotografies a les sollicituds DGFP SIMC
daccs a locupaci pblica, ja sigui en rgim laboral fix o
temporal.
8 Incorporaci en els temaris de les proves selectives daccs a
locupaci pblica dun apartat relatiu a la normativa vigent en DGFP
matria migratria
9 Introducci daccions afirmatives per a la diversitat en lmbit de DGCP SIMC, DGAR
la contractaci pblica
10 Reconeixement de laportaci a la societat i a la cultura PRE
catalana de les persones dorigen cultural estranger a travs

22
 dels premis nacionals i altres guardons
11 Accions de sensibilitzaci adreades als ciutadans competents
en diferents cultures per ra del seu origen familiar. Vetllar
perqu aquestes persones no siguin considerades com a SIMC DGAR
persones immigrades, sin percebudes com a ciutadans de
Catalunya
12 Programa de collaboraci de les persones immigrades a SEC ACCI
Catalunya en la internacionalitzaci de leconomia catalana
13 Incorporaci de les produccions culturals fetes per artistes
dorigen immigrat i dels pasos dorigen de la nostra immigraci CLT
en els circuits culturals del pas
14 Estudi i normalitzaci de neologismes que expressin la identitat DGPL
mltiple dels ciutadans de Catalunya
15 Foment de la visibilitzaci de la influncia de cultures diferents
a la catalana en la nostra societat, aix com el paper de la SIMC ENS
cultura espanyola en els processos de colonitzaci d'altres
territoris
16 Foment de la visibilitzaci dels moviments migratoris SIMC
17 Foment de la sensibilitzaci social al voltant de la diversitat SIMC CCMAV
cultural a travs dels mitjans de comunicaci
18 Estratgia de comunicaci a favor de la diversitat social SIMC
19 Anlisi del marc normatiu vigent per promoure laccs de SIMC DGFP
persones estrangeres al treball pblic
20 Accions afirmatives de formaci especfica per a qu les
persones dorigen immigrant puguin competir en igualtat de SIMC
condicions en laccs a locupaci pblica
21 Visibilitzaci i acompanyament dels processos de construcci DGJ, CLT,
de la prpia identitat per part de les persones descendents de SIMC
ENS
la immigraci

23
Lnia 1.3. Formaci per a la prevenci de les discriminacions, el racisme i les ideologies de
lodi

o Programa 1.3.1. Pla de formaci pblic per a la prevenci de les

discriminacions, el racisme i les ideologies de lodi

Objectiu
Alinear els empleats pblics i els representants institucionals amb lobjectiu de la prevenci
de les discriminacions, el racisme i les ideologies de lodi i dotar-los deines necessries
per fer-la efectiva.

Descripci
Aquest programa proporcionar metodologia i coneixement als empleats pblics i als
crrecs electes en relaci amb les poltiques de prevenci de les discriminacions, el
racisme i les ideologies de lodi. En destaquen tres tipus daccions: la formaci per als
tcnics, amb una planificaci general i amb accions especfiques per a collectius
determinats, la formaci per als crrecs electes i lelaboraci dun manual de bones
prctiques en lmbit de les poltiques pbliques per a la prevenci de les discriminacions,
el racisme i les ideologies de lodi.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Estudi sobre les percepcions i experincies de discriminaci
SIMC DGAR, DGJ
entre la ciutadania a Catalunya, amb la finalitat dorientar
poltiques i normatives
2 Formaci de professionals pblics en prevenci de
SIMC EAPC, DGAR
discriminacions i racisme
3 Inclusi en els plans de formaci per a docents dactivitats de
ENS
formaci especfica en educaci intercultural
4 Formaci especfica en interculturalitat per a professionals de
DGJ SIMC
joventut
5 Formaci especfica en interculturalitat per a les policies locals i
ISPC
mossos desquadra
6 Formaci en eines metodolgiques per la transversalitzaci de
ICD
la perspectiva de gnere
7 Formaci per a lAdministraci local sobre la gesti de la
DGAR
diversitat religiosa en lmbit municipal
8 Formaci sobre els drets de llibertat religiosa i la gesti de la
DGAR EAPC
diversitat religiosa
9 Formaci de crrecs electes en prevenci de discriminacions i
SIMC DGAR
racisme
10 Manual de poltiques antiracistes SIMC DGAR
11 Formaci per a les policies locals i els professionals de
seguretat privada i de control daccs en matria de delictes DGAS DGAR
dodi i discriminaci
12 Formaci en les eines i recursos per al desenvolupament de
DGI
poltiques LGTBI

24
 o Programa 1.3.2. Ciutadania activa contra les discriminacions, el racisme i les
ideologies de lodi
Objectiu
Mobilitzar la societat de manera mplia i transversal en la lluita activa contra les
discriminacions, el racisme i les ideologies de lodi.

Descripci
Aquest programa articula les seves accions en tres tipologies: accions que la ciutadania pot
dur a terme de manera directa contra el racisme i les ideologies de lodi, accions
collectives contra el racisme i les ideologies de lodi i accions genriques contra tota mena
de discriminaci per ra dorigen. La xarxa ciutadana antirumors parteix de lexperincia
feta a la ciutat de Barcelona i proposa estendre la seva metodologia a tot el territori. De
manera especfica, introdum dues accions ms en lmbit educatiu: una de sensibilitzaci
dels joves pels mateixos joves i una altra de promoci de lantiracisme a les xarxes socials.
Afegim una acci de sensibilitzaci adreada a collectius, entitats i institucions, consistent
en la creaci duna xarxa despais lliures de racisme. Aquesta xarxa t com a finalitat la
formaci dels responsables associatius en matria de lluita contra el racisme, que porti
lentitat a adherir-se a un decleg de bones prctiques en aquest mbit i en la identificaci
fsica (a travs dun distintiu com) i virtual (a travs dun mapa consultable en lnia) dels
espais on actuen aquestes entitats i que shan afegit a la xarxa. Finalment, safegeixen
altres actuacions genriques contra la discriminaci.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Xarxa ciutadana antirumors SIMC DGAR
2 Joves entre els joves contra la discriminaci i el racisme SIMC ENS, DGJ, DGAR
3 Implementaci de projectes de servei comunitari relacionats
ENS DGAR
amb la lluita contra les conductes dodi i discriminaci
4 Antiracisme a les xarxes socials SIMC DGAR, DGJ, DGI
5 Espais lliures de racisme SIMC DGAR
6 Difusi del protocol de prevenci, detecci i intervenci
davant de conductes dodi, discriminaci i altres ENS DGP/DGAS
radicalitzacions.
7 Elaboraci del protocol dactuaci dels professionals de les
DGAS DGAR
policies locals en matria de delictes dodi i discriminaci
8 Promoci de la realitzaci de tallers de teatre i contes a
ENS
lensenyament primari contra la discriminaci i el racisme
9 Recerca sobre les causes del racisme per desenvolupar
SIMC DGAR
millors eines per combatrel
10 Compleci i difusi de la guia de llenguatge no-discriminatori DGPL SIMC, DGAR
11 Plans per a la no-discriminaci a les empreses i entitats del
CRL SIMC, DGI, DGAR
tercer sector
12 Promoci de continguts i materials formatius especfics per a
la no-discriminaci en la formaci empresarial i en les SUR SIMC, DGAR
escoles de negoci
13 Promoci daccions educatives contra el racisme i qualsevol
ENS
altre tipus de radicalitzaci en els centres educatius
14 Banc de recursos per a la interculturalitat i antirumors SIMC DGJ, DGAR

25
 o Programa 1.3.3. Intervenci per a leradicaci de lextremisme violent i les
ideologies de lodi

Objectiu
Prevenir, detectar i intervenir contra els processos de radicalitzaci que condueixen a
lextremisme violent i a les ideologies de lodi.

Descripci
Abordem els processos de radicalitzaci que condueixen a lextremisme violent des duna
perspectiva integral, entesos com a processos que pretenen apartar persones i grups
culturals determinats de la cultura pblica comuna, amenaant la cohesi social.
Lenfocament daquesta acci s social, des duna perspectiva intercultural, i no est
centrat en els aspectes de seguretat pblica. Treballarem els aspectes de la prevenci, la
detecci i la intervenci contra aquests fenmens.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Estudi independent sobre els factors de risc social i el procs SIMC
de radicalitzaci dels autors dels atemptats del 17A
2 Creaci dun programa encarregat del desplegament de les
SIMC
actuacions socials especfiques contra l'extremisme violent i les
ideologies de lodi
3 Conceptualitzaci dun marc general danlisi dels fenmens de SIMC DGAR
radicalitzaci que condueixen a lextremisme violent
4 Elaboraci dun discurs pblic conjunt contra els fenmens de DGAR, DGP,
la radicalitzaci que condueixen a lextremisme violent SIMC DGSP, ENS,
DGPS, DGJ
5 Elaboraci i difusi de contra-narratives per evitar la
SIMC DGP, ENS
radicalitzaci que condueix a lextremisme violent a les xarxes
socials
6 Elaboraci i difusi de protocols de prevenci, detecci i DGP, SASIF,
intervenci davant de fenmens de radicalitzaci, en lmbit DGSP, DGAR
DGPS
dels serveis socials i el treball comunitari DGACC, DGJ,
SIMC
7 Elaboraci i difusi de protocols de prevenci, detecci i
DGSP DGP
intervenci davant de fenmens de radicalitzaci en lmbit dels
serveis penitenciaris
8 Elaboraci i difusi de protocols de prevenci, detecci i
DGP
intervenci davant de fenmens de radicalitzaci, en lmbit de
la policia de proximitat
9 Difusi del protocol de prevenci, detecci i intervenci davant ENS DGP
de processos de radicalitzaci en lmbit educatiu
10 Elaboraci i difusi del protocol de prevenci, detecci i
SIMC
intervenci davant els processos de radicalitzaci en lmbit
dels serveis dacollida i ciutadania
11 Elaboraci i difusi del protocol de prevenci, detecci i
SIMC
intervenci davant els processos de radicalitzaci en lmbit
associatiu, dentitats i de la proximitat social

26
12 Elaboraci de contra-narratives als discursos de les ideologies SIMC
de lodi i dels materials i canals per a la seva difusi
13 Accions educatives contra la banalitzaci i el culte a la violncia SIMC ENS
contra els altres i contra un mateix
14 Accions per a la rehabilitaci de les persones que han caigut en SIMC JUS
lextremisme violent
15 Centre expert danlisi social de casos en lmbit de SIMC
lextremisme violent
16 Programa de suport psicosocial a les persones en situaci de SIMC
risc per extremisme violent i les seves famlies
17 Plans individualitzats de rescat social dels joves en situaci de SIMC
risc per extremisme violent

27
Lnia 1.4. Informaci per a lexercici dels drets i deures de ciutadania

o Programa 1.4.1. Oficina per la no-discriminaci

Objectiu
Oferir punts de referncia dins les administracions pbliques i les entitats per a la
informaci sobre els drets i deures ciutadans i la no-discriminaci.

Descripci
La ciutadania necessita tenir punts de referncia, fsics o virtuals, on poder adrear-se per
a informar-se dels drets ciutadans, amb una especial atenci als de no-discriminaci.
Aquesta xarxa tindr un node central a la SIMC, gestionat per lassessoria jurdica i el
servei datenci especialitzat de qu disposem, que ha de servir de punt de referncia per
a una xarxa territorial mplia, formada per punts dinformaci i oficines datenci gestionats
per ens locals o entitats. Identificarem aquesta xarxa i establirem canals de comunicaci
bidireccional.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Oficina per a la no-discriminaci SIMC DGI
2 Xarxa de punts dinformaci per a la no-discriminaci SIMC
3 Possibilitar lhabilitaci i formaci especialitzada de personal
per a lexercici de funcions per a la no-discriminaci dins les DGFP
administracions pbliques.
4 Activaci dun grup de treball de la Taula de Ciutadania i
Immigraci per al seguiment, anlisi i propostes dactuaci SIMC TCI
envers els delictes dodi i discriminaci
5 Avaluaci interna dels serveis de la Generalitat de Catalunya
per a ladequaci a la Llei per a la igualtat de tracte i la no- DGFP
discriminaci
6 Elaboraci de guies informatives sobre els drets i deures SIMC
ciutadans
7 Formaci especialitzada per al personal que atendr a les SIMC DGAR
oficines i punts dinformaci per a la no-discriminaci
8 Formaci a entitats perqu es puguin personar com a acusaci SIMC
particular en delictes dodi i discriminaci
9 Creaci duna unitat de suport a les vctimes SIMC
10 Elaboraci d'un protocol d'actuaci i derivaci en els serveis
pblics per a la identificaci de delictes d'odi i faltes SIMC
administratives per discriminaci

28
 o Programa 1.4.2. Promoci de lexercici dels drets de ciutadania

Objectiu
Apoderar la ciutadania per a lexercici dels seus drets i per a lactuaci proactiva en contra
de la discriminaci i a favor de la diversitat social.

Descripci
Aquest programa inclou actuacions especfiques per a la promoci de lexercici dels drets
ciutadans i per a la prevenci de la discriminaci en diferents mbits temtics.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Informaci sobre la igualtat de drets en els processos de
SOC DGI
selecci de treball
2 Convocatria dajuts a projectes de recerca universitria
DGAR AGAUR
en lmbit de la diversitat religiosa
3 Convenis per a lassistncia religiosa als centres
DGAR SLT, PRE, JUS
penitenciaris i hospitalaris
4 Difusi dinformaci relativa a la normativa sanitria
referent al sacrifici ritual islmic (en especial, pel que fa a DGAR SLT, ARP
la Festa del sacrifici)
5 Foment del dileg interreligis i difusi de la realitat
DGAR
religiosa a Catalunya
6 Assessorament a entitats religioses formades
DGAR
majoritriament per persones immigrades
7 Refor de la mediaci intercultural en els centres
DGSP
penitenciaris
8 Servei de Mediaci intercultural destinats a menors i joves DGEP
interns en Centres Educatius CJJ
9 Pla de prevenci i detecci de la violncia masclista entre ICD SIMC, DGF
les dones immigrades
10 Abordatge de les violncies masclistes i joves DGJ
11 Difusi del protocol per a la prevenci de la mutilaci
genital femenina, coordinaci amb els operatius territorials SIMC, DGP, SLT,
ENS, DGAR,
de violncia de gnere i realitzaci dactuacions derivades
ICD ACCD, DGAIA,
(taules territorials per a la prevenci de la mutilaci genital DGF, DGPS,
femenina i celebraci del Dia Internacional de Tolerncia DGAS, DGJ
Zero amb la Mutilaci Genital Femenina)
12 Formaci per a professionals de la salut sobre la mutilaci
SLT
genital femenina
13 Formaci i sensibilitzaci sobre els drets de les dones SIMC DGI
14 Pla contra els matrimonis forats SIMC, ACCD,
DGP, SLT, ENS,
ICD DGAR, DGAIA,
DGF, DGAS, JUS,
DGJ
15 Actuacions en lmbit de la cooperaci internacional per a
la prevenci de les violncies contra les dones i les ACCD
respostes a aquestes violncies.
16 Diagnstic daccions sobre els drets LGTBI entre les
DGI DGJ
persones joves

29
17 Sensibilitzaci sobre els drets LGTBI DGI
18 Sensibilitzaci i detecci de la discriminaci de persones
DGI SIMC
LGTBI
19 Detecci de la vulneraci dels drets fonamentals establerts
SIMC DGI
a la Llei per a la igualtat de tracte i la no-discriminaci
20 Jornada sobre la igualtat de les dones marroquines SIMC EXI
21 Pla dimpuls de la igualtat efectiva de les dones dorigen
SIMC
marroqu
22 Impuls del reconeixement del dret de sufragi actiu i passiu
a les eleccions municipals dels ciutadans marroquins a SIMC EXI
Catalunya i seguiment de processos electorals al Marroc
23 Grup de treball de catalanes i catalans dorigen marroqu SIMC EXI
24 Actuacions de mediaci comunitria intercultural SIMC
25 Formaci de mediadors comunitaris amb competncia
SIMC
intercultural
26 Facilitar continguts de promoci de la salut, prevenci i
assistncia en labordatge dels consums de drogues, tenint
en compte la importncia del factor cultural en aquests SAL
consums i la situaci despecial risc en qu es troba
aquest collectiu

30
Eix 2. Inclusi social de totes les persones amb independncia del seu origen

Lnia 2.1. Igualtat doportunitats en el treball per a les persones immigrades, refugiades i
retornades

o Programa 2.1.1. Millora de l'ocupabilitat de les persones immigrades,

refugiades i retornades

Objectiu
Aconseguir que les persones immigrades, refugiades i retornades tinguin unes millors
competncies, habilitats i capacitats per millorar les seves opcions de trobar feina en llocs
de treball de qualitat.

Descripci
Les actuacions daquest Programa comprenen les actuacions generals que es fan en el
camp de lorientaci laboral i la formaci professional orientades de manera especfica a
les persones immigrades, refugiades i retornades. Distingim dos tipus dactuacions: duna
banda les que fa el SOC en el marc de les seves poltiques actives docupaci, que
sadrecen a persones immigrades, refugiades i retornades en situaci regular i, de laltra,
les accions especfiques dorientaci o de formaci que sadrecen als joves i que, per les
seves caracterstiques, atenen un alt percentatge de poblaci dorigen immigrat. En totes
aquestes actuacions caldr una anlisi i una planificaci tenint en compte les necessites
especfiques de les dones.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Serveis ocupacionals de lmbit de lorientaci professional SOC DGI
2 Serveis ocupacionals de lmbit de la gesti de la collocaci en el
SOC DGI
mercat de treball
3 Serveis ocupacionals de lmbit de la qualificaci professional SOC DGI
4 Serveis ocupacionals de lmbit de foment de locupaci SOC DGI
5 Serveis ocupacionals de lmbit de la promoci de la creaci
docupaci i el desenvolupament econmic local i el foment de la SOC DGI
contractaci
6 Orientaci laboral especfica per a joves des de les oficines joves DGJ DGI
7 Difusi dels programes de Garantia Juvenil des de les oficines
DGJ
joves
8 Accions de formaci professional de primer nivell per a alumnat no
ENS DGI
graduat en ESO (plans de formaci i inserci)
9 Accions dinformaci adreades a les persones estrangeres o SOC,
dorigen immigrant per accedir a locupaci pblica en rgim DGFP
SIMC
laboral
10 Desenvolupament destratgies formatives i dacreditaci
adreades a nnxols docupaci en els quals el coneixement de SOC SIMC
llenges dorigen sigui un factor davantatge

31
11 Desenvolupament dels currculums sense noms ni fotos en els
SIMC DGIT
processos de selecci de personal
12 Programa de sensibilitzaci del mn empresarial per a la integraci SEC,
CRL
laboral de persones dorigen immigrat SOC
13 Estudi de bones prctiques sobre la integraci laboral de les SEC,
CTESC
persones immigrades SOC
14 Accions per a la millora de la gesti de les ofertes de treball de ARP,
SOC
temporer agrcola SIMC
15 Promoci de loferta formativa bsica de les escoles dadults, que
ENS
faciliti laccs de les persones immigrades i retornades
16 Promoci de l'emprenedoria de les persones migrades, retornades
SEC EMC
o refugiades, especialment adreada a dones i joves

32
 o Programa 2.1.2. Lluita contra la irregularitat sobrevinguda

Objectiu
Ajudar a millorar lxit a lhora de trobar feina en collectius de persones immigrades i
retornades especialment vulnerables i evitar les situacions dirregularitat sobrevinguda.

Descripci
Les actuacions daquest Programa atenen les necessitats especials dinserci laboral de
collectius vulnerables de persones immigrades i retornades, especialment de persones en
procs de reagrupament familiar, en situaci dirregularitat sobrevinguda, en risc dexclusi
social severa (venda irregular al carrer, vctimes del trfic de persones) i persones
sollicitants de protecci internacional, amb especial atenci a les necessitats especfiques
de les dones en aquestes situacions. De manera inicial, aquestes actuacions es canalitzen
a travs dels plans de reincorporaci al treball que es contracten amb diferents entitats
socials o a travs del suport a serveis i xarxes dorientaci i inserci laboral gestionades
per entitats socials, tot i que caldr ampliar les tipologies de programes existents.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Anlisi continuada de la situaci de la irregularitat
administrativa. Elaboraci dun document de propostes de TCI SIMC
modificacions normatives
2 Plans de reincorporaci al treball SIMC
3 Serveis d'orientaci i inserci laboral especialitzats en
SIMC DGI
persones en situaci o en risc dirregularitat
4 Formaci ocupacional en l'mbit dels serveis penitenciaris CIRE
5 Inserci laboral en l'mbit dels serveis penitenciaris CIRE
6 Revisi del procs de realitzaci de prctiques en centres de
SIMC DGIT
treball per a alumnes en situaci dirregularitat
7 Promoci de ls de recursos TIC de formaci i capacitaci
laboral, especialment per a dones migrades amb crregues SOC SIMC
familiars
8 Programa de suport a lemprenedoria i lautoocupaci per a
persones immigrades i retornades en risc de caure en DGESTSCA SIMC
situaci dirregularitat
9 Creaci dun grup de treball sobre treball domstic i
immigraci orientat a la promoci dels drets de les SIMC
treballadores de la llar
10 Promoci de la creaci duna instituci que gestioni loferta i
la demanda de serveis domstics i que permeti la TSF SIMC
regularitzaci daquests serveis
11 Elaboraci dun mapa de recursos dinserci laboral adaptats
SIMC DGESTSCA
a les necessitats de les persones en situaci dirregularitat
12 Campanya de difusi dels mecanismes normatius existents
per evitar la irregularitat sobrevinguda per disminuci SIMC SOC
dingressos

33
 o Programa 2.1.3. Reconeixement de qualificacions i titulacions professionals
per a persones immigrades, refugiades i retornades

Objectiu
Facilitar la valoraci de les titulacions acadmiques i de les competncies professionals
que tenen les persones immigrades, refugiades i retornades, de cara a millorar-ne
locupabilitat.

Descripci
Les persones immigrades i retornades que han arribat al nostre pas poden tenir diferents
nivells de formaci acadmica o de qualificaci professional i no sempre poden fer-la valer.
En el cas de les titulacions acadmiques, fem una acci dacompanyament a travs dun
servei especialitzat que ajuda els usuaris a preparar la tramitaci de lexpedient davant
lAdministraci educativa de lEstat. Aquest servei sestendr tamb en lmbit de la
formaci professional, per assessorar les persones immigrades i retornades amb
experincia en algun mbit professional perqu accedeixin al sistema de reconeixement de
les qualificacions professionals del Departament dEnsenyament o, en el cas especfic del
coneixement de llenges estrangeres, perqu obtinguin el certificat daquest coneixement
en lmbit del marc europeu com de llenges.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Acompanyament al reconeixement acadmic SIMC SUR
2 Acompanyament al reconeixement de qualificacions professionals ENS,
SIMC
SOC
3 Acompanyament a lacreditaci de coneixement de les llenges oficials i ENS,
SIMC
les llenges estrangeres SOC
4 Difusi del valor de les acreditacions de llenges estrangeres entre el
SIMC
teixit empresarial
5 Millora dels circuits dhomologaci de titulacions acadmiques de
ENS
secundria i de formaci professional
6 Incorporaci als estudis universitaris de persones refugiades i
CIC SIMC
immigrades amb titulacions iniciades als pasos dorigen

34
Lnia 2.2. xit educatiu dels fills i filles de les famlies immigrades, refugiades i retornades

o Programa 2.2.1. Benvinguda a lescola a les famlies immigrades

Objectiu
Aconseguir que les famlies immigrades tinguin expectatives positives en lxit educatiu
dels seus fills i filles, a travs del coneixement del sistema educatiu i de les oportunitats de
millora que sels obre a travs daquest.

Descripci
Un factor clau per a lassoliment de lxit educatiu s la implicaci de la famlia en el procs
daprenentatge i aix noms saconsegueix quan la famlia posa expectatives de millora de
la seva situaci i la dels seus fills en aquest procs. Les actuacions daquest Projecte van
en la direcci dajudar a crear o millorar aquestes expectatives, a travs de la informaci a
les famlies, la promoci de la seva participaci en el procs i la visualitzaci de lxit
educatiu en persones de diferents orgens culturals. Lactuaci de benvinguda al sistema
educatiu de les famlies en procs de reagrupament partir de les dades dels informes
IN01 i IN04 disponibles a la SIMC. Aquestes dades permetran identificar paquets de
poblaci per orgens i adrear una comunicaci de benvinguda adaptada. La comunicaci
esmentada inclour materials audiovisuals especfics explicatius del sistema educatiu en la
llengua dorigen i, de manera trimestral, sorganitzaran sessions presencials dacollida per
tot el territori. Lactuaci del coneixement del servei educatiu a les famlies immigrades
sadrear de manera general a totes les famlies immigrades que tinguin fills ja
escolaritzats i consistir en la realitzaci de tallers dacollida dinamitzats per famlies de
lAMPA dels centres, amb una formaci especfica per a aquesta tasca, i que podran
comptar amb el suport dels materials audiovisuals creats per a lactuaci anterior. Aquestes
dues actuacions tenen sentit en el marc de lacollida al sistema educatiu, per cal preveure
altres actuacions que ajudin a la creaci dexpectatives positives per a les famlies,
especialment en la secundria obligatria i les etapes educatives posteriors. Amb aquesta
intenci, tirarem endavant dues actuacions ms: una dadaptaci a les famlies immigrades
de lorientaci acadmica i laboral que sofereix al final de la secundria obligatria, i una
de visualitzaci de referents dxit educatiu que reflecteixin la diversitat cultural i que
serveixin per incentivar entre les famlies immigrades una expectativa positiva de la
continutat de la formaci acadmica per als seus fills i filles, amb especial atenci al paper
de les mares i a la necessitat dapoderar-les per a la participaci social.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Benvinguda de les famlies reagrupades al sistema educatiu ENS SIMC
2 Coneixement del servei educatiu per part de les famlies immigrades SIMC
3 Orientaci acadmica adaptada a les famlies immigrades SIMC ENS
4 Referents d'xit educatiu per a les famlies immigrades SIMC
5 Tallers de llengua i socialitzaci de les famlies en lentorn educatiu DGPL- SIMC,
CPNL ENS
6 Pla de formaci de les famlies perqu puguin fer acompanyament
SIMC ENS
escolar als seus fills

35
7 Desenvolupament i implementaci destratgies per a facilitar i
potenciar la interacci entre tots els i les alumnes i les seves SIMC ENS
famlies

36
 o Programa 2.2.2. xit escolar dels fills i filles de les famlies immigrades

Objectiu
Aconseguir que els fills de les famlies immigrades tinguin uns resultats competencials i
una taxa de graduaci a 4t dESO similars als del conjunt de la poblaci.

Descripci
Les actuacions daquest Programa sinsereixen en un marc dactuaci general, liderat pel
Departament dEnsenyament, centrat en la millora de lxit educatiu de tots els alumnes.
Ateses les caracterstiques especfiques dels alumnes provinents de famlies immigrades,
es fa necessari reforar aquestes actuacions de manera especfica, a travs de tres
tipologies: actuacions en el marc de lhorari lectiu, actuacions presencials fora de lhorari
lectiu i actuacions no presencials fora de lhorari lectiu. Les aules dacollida formen part des
de fa temps de les actuacions especfiques dacollida de la poblaci escolar dorigen
immigrat. Sadrecen a lalumnat dincorporaci tardana al sistema educatiu que presenta
dificultats lingstiques. Aquesta actuaci s clau per facilitar un coneixement bsic
instrumental de la llengua catalana als alumnes per tal que puguin seguir el seu itinerari
formatiu amb probabilitats dxit. Cal afegir tamb actuacions de refor escolar, amb
especial atenci a les necessitats de lalumnat dorigen immigrat. Aquestes actuacions es
poden tirar endavant de manera presencial, a travs de loferta de tallers destudi assistit,
tant des del Departament dEnsenyament o les administracions locals, com des dentitats
socials que hi desenvolupen programes dactuaci, per cal complementar-les amb
actuacions de refor escolar no presencial. Lmbit daquestes actuacions se circumscriur
a les etapes obligatries, des de 5 de primria fins a 4t dESO.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Aules d'acollida: dotaci de docents i recursos educatius ENS
2 Elaboraci i difusi de recursos de suport lingstic i social ENS
3 Promoci del refor escolar presencial als centres educatius de
mxima complexitat (CEMC) per a tots els alumnes que ho SIMC ENS
necessitin
4 Promoci dels tallers d'estudi assistit en el marc dels plans
ENS
educatius dentorn
5 Suport als centres educatius per part dels equips de llengua,
ENS
interculturalitat i cohesi social en el territori
6 Plans dacollida individualitzats per als alumnes dincorporaci
ENS SIMC
tardana al sistema educatiu
7 Atenci especfica a les incorporacions tardanes en secundria
SIMC- DGPL-CPNL,
al sistema educatiu a travs despais de lleure educatiu DGJ ENS
complementaris durant lestiu
8 Promoci de les comunitats daprenentatge per a la millora de
ENS SIMC
lxit educatiu
9 Promoci de mesures per a una distribuci equitativa de
lalumnat dincorporaci tardana entre els centres del Servei ENS SIMC
dEducaci de Catalunya
10 Promoci de metodologies de treball en els centres educatius
ENS SIMC
afavoridores de la inclusi de lalumnat dorigen estranger

37
 o Programa 2.2.3. Itineraris de rescat acadmic per a alumnat en risc
dabandonament del sistema educatiu

Objectiu
Recuperar per a laprenentatge i per a la formaci professional lalumnat dels centres
educatius de mxima complexitat que est en risc dabandonar el sistema educatiu.

Descripci
Les actuacions daquest Programa sadrecen a la poblaci escolar en risc dabandonament
del sistema educatiu, majoritriament concentrada en els CEMC i els seus entorns. Es
tracta dactuacions de continutat, els plans de formaci inicial, destinats a lalumnat que
abandona els instituts i sorienta cap a una formaci professionalitzadora, i la formaci en
escoles dadults, que permet a lalumnat que ha abandonat la formaci reglada
reincorporar-se i acabar els estudis de secundria obligatria.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Promoci de loferta formativa d'adults ENS DGI
2 Programes de noves oportunitats per a joves de 14 a 24 anys en ENS DGI, DGJ
risc d'abandonament escolar o sense graduar
3 Projectes pilots de lluita i prevenci contra l'abandonament escolar ENS DGJ, DGI
prematur
4 Coordinaci de la tasca dels educadors de carrer amb els itineraris SIMC ENS
de rescat acadmic

38
 o Programa 2.2.4. Instituts oberts per lxit educatiu

Objectiu
Formar joves dinamitzadors del temps educatiu no lectiu als centres educatius de mxima
complexitat de secundria i implementar plans danimaci de lleure i esport i de refor
escolar per al seu alumnat.

Descripci
Les actuacions daquest Programa sinsereixen en el marc de treball dels plans educatius
dentorn del Departament dEnsenyament i sadrecen a la formaci de dinamitzadors del
temps educatiu no lectiu en els CEMC i a la implementaci dactivitats de refor escolar,
lleure i esport en aquests espais. La formaci i la implementaci de les activitats formaran
un projecte integral que ser finanat a travs del programa de Garantia Juvenil. Per a la
formaci, es definiran uns continguts bsics que capacitin els futurs dinamitzadors en la
planificaci, programaci i realitzaci dactivitats de refor escolar, de lleure educatiu i
esportives, en el marc dels CEMC de secundria. Aquesta formaci tindr carcter
professionalitzador i conduir a lobtenci de la titulaci de monitor dactivitats de lleure i a
la certificaci de formaci inicial de tcnic esportiu per part de lEscola Catalana de lEsport.
Quan els dinamitzadors acabin la formaci, sels contractar per al desenvolupament dun
pla anual dactivitats en diferents CEMC, que inclogui refor escolar, lleure i esport.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Ampliaci del nombre de plans educatius d'entorn ENS
2 Programa Instituts Oberts: formaci de perfils
SIMC SOC, ENS, DGJ, SGE
dinamitzadors de refor escolar i lleure
3 Programa Instituts Oberts: plans de dinamitzaci del temps SIMC
SOC, ENS, DGJ, SGE
educatiu no lectiu

39
 o Programa 2.2.5. Mentoria social en secundria postobligatria als centres
educatius de mxima complexitat

Objectiu
Fer el millor acompanyament possible per tal que els alumnes fills de famlies immigrades
que cursen estudis en secundria postobligatria arribin a graduar-se amb xit i puguin
seguir formant-se en la universitat o en la formaci professional de grau superior.

Descripci
Les actuacions daquest Programa desenvolupen la metodologia de la mentoria social, s a
dir, lacompanyament personal de joves per altres joves ms grans que actuen com a
referent per al creixement personal i acadmic dels joves estudiants de secundria. Els
voluntaris que actuen com a mentors provenen dentitats socials o de les universitats
catalanes, a travs dun marc de cooperaci establert amb lAssociaci Catalana
dUniversitats Pbliques. Els alumnes que sn acompanyats provenen de centres
educatius de mxima complexitat, els quals es vinculen per proximitat geogrfica a una
universitat concreta. Una actuaci especfica consistir en la realitzaci dactivitats
(prctiques, xerrades, visites) a les installacions de les universitats per part de lalumnat
del Programa, de manera que facilitem el coneixement dels estudis universitaris per part
daquests alumnes i en millorem la motivaci per fer el pas cap als estudis superiors.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Acompanyament d'alumnes fills de famlies immigrades dels
SIMC SUR, ENS
CEMC per part de mentors universitaris
2 Descoberta in situ de la universitat per part d'alumnes fills de SIMC SUR, ENS
famlies immigrades dels CEMC
3 Acompanyament per a la inclusi social DGJ

40
 o Programa 2.2.6. Promoci de bones prctiques a l'entorn de l'xit educatiu
dels fills i filles de famlies immigrades

Objectiu
Promoure el canvi institucional i pedaggic en els centres educatius de mxima complexitat
per tal que esdevinguin centres de qualitat i de referncia per a tot el sistema educatiu.

Descripci
Les actuacions daquest Programa volen incidir en els aspectes estructurals del sistema
educatiu que cal treballar per aconseguir un millor xit educatiu, tant de la poblaci en
general com de lalumnat dels CEMC en particular. Aquestes actuacions sorienten a la
reflexi acadmica i dels professionals al voltant de les experincies i bones prctiques que
ja es porten a terme, tant als centres educatius com a lentorn de la comunitat educativa.
En cada cas, buscarem collaboradors socials i acadmics que ja estiguin treballant en
aquestes matries, per els demanarem que se centrin en els CEMC i en lalumnat
dorigen immigrat. En tots dos casos, organitzarem una jornada de treball i publicarem un
document de conclusions.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Identificaci, difusi i transferncia de bones prctiques de canvi
SIMC ENS
institucional i d'innovaci educativa als CEMC
2 Identificaci, difusi i transferncia de bones prctiques d'aprenentatge SIMC ENS
comunitari als CEMC

41
 o Programa 2.2.7. Interculturalitat a lescola

Objectiu
Aconseguir que els centres educatius incorporin en els seus equips professionals i en la
seva actuaci persones i demandes de la comunitat educativa que reflecteixin la diversitat
social del seu entorn.

Descripci
Les actuacions daquest Programa sadrecen a dos mbits diferents, el del funcionament
dels centres educatius i el del personal dels centres educatius. Pel que fa al funcionament
dels centres educatius, proposem accions per incorporar aspectes relatius a la diversitat
cultural i religiosa en la vida que shi fa, des dels serveis de menjador escolar fins al
calendari festiu. Pel que fa al personal dels centres esmentats, proposem accions que
ajudin a fer que els aquests centres, especialment els que sn en territoris amb un nivell alt
de diversitat, tamb la incorporin en els seus equips humans, tant en els docents i el
personal dadministraci i serveis com en el personal dels serveis fora de lhorari lectiu,
com per exemple el menjador escolar o les activitats extraescolars. En el primer cas, cal
una modificaci del marc normatiu per permetre la contractaci de professorat que no
tingui la nacionalitat espanyola i, en el segon cas, cal promoure un acord amb les
empreses del sector perqu incorporin en les seves plantilles persones immigrades i
retornades, de manera que la prestaci daquest servei en els centres pugui fer-se tamb
amb personal del mateix origen que lalumnat.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Mens escolars respectuosos amb la diversitat religiosa ENS DGAR
2 Personal de monitoratge i menjador d'origen immigrat als
SIMC ENS
centres amb alta presncia dalumnat daquest origen
3 Incorporaci i difusi de recursos per treballar la interculturalitat ENS SIMC
en el currculum escolar
4 Incorporaci de les llenges dorigen en loferta de segones ENS SIMC
llenges estrangeres als centres educatius
5 Ampliaci i promoci de les llenges dorigen a loferta ENS SIMC
dactivitats educatives extraescolars als centres educatius
6 Promoci de la incorporaci de la celebraci de festivitats ENS SIMC, DGAR
dorgens culturals diferents presents en els centres educatius
7 Creaci del perfil professional dinterculturalitat i convivncia als ENS SIMC
centres educatius

42
Lnia 2.3. Inclusi social de collectius vulnerables de persones immigrades, refugiades i
retornades

o Programa 2.3.1. Lluita contra l'exclusi social severa en collectius

vulnerables

Objectiu
Ajudar els collectius ms vulnerables de persones immigrades, refugiades i retornades a
sortir de lexclusi social severa.

Descripci
Les actuacions daquest Programa sadrecen a la lluita contra lexclusi social severa en
collectius especialment vulnerables els quals, o b estan formats noms per persones
immigrades, refugiades i retornades, o b aquestes persones tenen una presncia molt
important. Es tracta dactuacions especfiques adreades a labordatge daquestes
situacions i al desenvolupament de recursos concrets que facilitin la resposta al problema
plantejat. Saborden, entre daltres, les situacions del comer irregular a la via pblica, del
trfic i explotaci sexual de dones immigrades o de la poblaci que compleix alguna mena
de condemna o mesura judicial en medi obert.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Pla per a l'abordatge del comer irregular a la via pblica DGP, DGC,
SIMC
DGESTSCA
2 Pla per a labordatge de les condicions de treball i SIMC, SOC,
TSF
dhabitatge dels treballadors temporers SASIF, SOC,
(SSTT
AHC, DGP,
Lleida)
DGESTSCA
3 Pla per a labordatge de les condicions de vida de les
SIMC
persones que viuen en assentaments
4 Pla per a labordatge dels problemes de salut mental en
SLT SIMC
algunes persones dorigen immigrat
5 Pla per a labordatge de la situaci de les persones grans
SASIF SIMC
dorigen immigrat que no reben prestacions de cap tipus
6 Pla per a labordatge de la situaci de les famlies
SASIF SIMC
monoparentals sense suport familiar
7 Pla per a l'abordatge del trfic i de lexplotaci sexual de DGP, DGAS,
SIMC
dones ICD
8 Seguiment del Protocol de Protecci de les Vctimes de DGP, ICD,
Trfic dssers Humans, a travs dun grup de treball i el JUS SIMC, DGF,
desplegament de recursos i mesures necessries DGAS
9 Recursos residencials per a interns joves de centres
DGSP
penitenciaris
10 Recursos residencials per a interns adults de centres
DGSP
penitenciaris
11 Recursos residencials per a joves sotmesos a mesures
DGEPCJJ
judicials en medi obert
12 Recursos residencials per a lacollida de persones
SIMC
immigrades irregulars o en situaci d'exclusi social

43
13 Actuacions dinserci laboral i autoocupaci per a recollidors
SIMC DGESTSCA
de ferralla
14 Actuacions dinserci laboral i autoocupaci per a dones que DGESTSCA,
surten del trfic per explotaci sexual SIMC DGAS, DGP,
DGI
15 Actuacions de tutela de menors dedat estrangers DGAIA
16 Programa de transici al mn adult per a menors extutelats DGAIA DGJ
17 Actuacions adreades a infants i joves immigrants en
SIMC DGJ, DGAIA
situaci de risc d'exclusi socials

44
Lnia 2.4. Accessibilitat dels serveis pblics a les persones immigrades, refugiades i
retornades

o Programa 2.4.1. Accessibilitat als serveis pblics i a les prestacions socials

Objectiu
Garantir a les persones immigrades, refugiades i retornades un accs als serveis pblics i
a les prestacions socials en igualtat de condicions que la resta de la ciutadania, amb les
adaptacions que siguin necessries per atendren la diversitat.

Descripci
Sn actuacions de continutat dels diferents departaments de la Generalitat de cara a
facilitar laccessibilitat als serveis pblics a travs de la mediaci intercultural, la traducci i
interpretaci, i la informaci de lexistncia de serveis especialitzats.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Increment de loferta de serveis d'interpretaci per a persones INT, ENS, SLT,
sense competncia lingstica (061 CatSalut Respon i altres) ICD, JUS, SIMC
2 Acreditaci de la formaci dels intrprets que actuen en els serveis DGPL,
SIMC
pblics SUR
3 Formaci, acreditaci i disponibilitat del servei de mediadors i SIMC
traductors interculturals
4 Acollida als serveis sanitaris a travs dels mediadors interculturals SLT
i de CatSalut Respon
5 Accs als serveis pblics de salut per a totes les persones, amb SLT
independncia de la seva situaci administrativa
6 Actuacions d'accessibilitat de la prctica, la competici i la SGE
dinamitzaci esportives en l'mbit escolar
7 Actuacions de prevenci de les dependncies a travs de l'esport SGE
8 Actuacions de formaci de tcnics i dinamitzadors esportius SGE
9 Actuacions de promoci de la participaci de les noies i dones SGE
joves dorigen immigrat en la prctica esportiva
10 Suport a la xarxa de mediaci per al lloguer social a preus AHC
assequibles
11 Optimitzaci de la xarxa d'habitatges d'inclusi social AHC
12 Prestacions d'ajuda al pagament de lloguers AHC
13 Assessorament sobre deute hipotecari (Ofideute) AHC
14 Accs a habitatge social AHC
15 Accs a habitatge d'emergncia social AHC
16 Campanya institucional adreada a persones de collectius en
SLT, ENS,
situaci de vulnerabilitat pel que fa al seu accs als serveis SIMC
SASIF
pblics
17 Serveis dacollida per a dones en situaci de violncia de gnere DGF DGI
18 Accions dinformaci a les persones sollicitants dasil i persones
immigrants sobre la disponibilitat de places educatives
ENS
sostingudes amb fons pblics, en els ensenyaments de carcter
universal i gratut.

45
 o Programa 2.4.2. Alfabetitzaci i promoci de l's de la llengua catalana

Objectiu
Eradicar lanalfabetisme i introduir a la lectoescriptura en llengua catalana les persones que
no la dominen, i facilitar-los desprs mecanismes per a la prctica de les competncies
lingstiques adquirides.

Descripci
El procs de primera acollida ordinari s de molt difcil realitzaci en el cas que les
persones que acaben darribar siguin analfabetes en les seves llenges dorigen o en el
cas que tinguin dificultats greus de comprensi del nostre alfabet. En aquestes situacions
cal fer un procs previ dalfabetitzaci abans que puguin accedir al mdul A del servei de
primera acollida. Les accions deradicaci de lanalfabetisme sn un camp dacci social en
el qual poden intervenir les entitats de voluntariat al costat dels professionals. Busquem un
nou model de curs dalfabetitzaci en el qual, al costat de la tasca densenyament del
professional, trobem un lloc per a la prctica de la conversa i de la lectura a desenvolupar
en el marc dels projectes de les entitats de voluntariat. A ms a ms, necessitem que la
durada daquests cursos sigui ms llarga que lactual, per assolir de manera satisfactria
una primera competncia en lectoescriptura. Un cop assolit aquest objectiu, amb
independncia que aquestes persones comencin la formaci del mdul A del servei de
primera acollida, cal treballar per tal que mantinguin i millorin la seva competncia a travs
de la prctica de la conversa a travs del voluntariat de les parelles lingstiques.
Finalment, cal una acci especfica que integri lalfabetitzaci inicial amb els continguts del
servei de primera acollida, en un curs de durada anual que cobreixi lespectre complet i
permeti arribar ms fcilment a lobtenci del certificat de primera acollida.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Curs dalfabetitzaci Lletres per a Tothom SIMC DGI
2 Promoci de l's de la llengua catalana a travs del Voluntariat per la SIMC,
DGPL
llengua i dels programes de Llengua i Cultura CPNL
3 Difusi de recursos lingstics en lnia DGPL CPNL
4 Trobades del programa Voluntariat per la Llengua DGPL CPNL
5 Curs compacte de primera acollida per a persones analfabetes SIMC DGI
6 Desenvolupament densenyaments de lmbit dacollida i alfabetitzaci
de les escoles dadults (llenges oficials a Catalunya i formaci ENS
instrumental)
7 Promoci de programes simultanis daprenentatge de catal i llenges
ENS
dorigen per a pares i fills als centres docents
8 Elaboraci de materials especfics per a lalfabetitzaci i per al primer DGPL,
aprenentatge en llengua catalana de persones dorigen immigrat que SIMC
CPNL
no tenen prou competncia oral

46
Eix 3. Acollida i inclusi de les persones refugiades que arriben a Catalunya

Lnia 3.1. Treballar per eradicar les causes que generen el desplaament forat de
persones

o Programa 3.1.1. Diplomcia catalana per la pau, la mediaci en conflictes i el

respecte als drets humans

Objectiu
Treballar en lmbit internacional per reduir les causes que provoquen el desplaament
forat de persones.

Descripci
Les actuacions daquest programa sn de tipus puntual i saniran definint i concretant en
funci de lagenda internacional i les oportunitats que shi presentin. Bsicament, sorienten
a incidir en lacci exterior, tant en els frums internacionals sobre drets humans com en
lagenda diplomtica, i a la generaci de discurs i sensibilitzaci en aquestes matries.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Participaci catalana en frums i xarxes internacionals sobre
EXI
drets humans i protecci internacional
2 Agenda diplomtica catalana en territoris emissors de persones
EXI DIPLOCAT
refugiades
3 Desenvolupament dun discurs pblic relatiu a la lluita contra les
ACCD,
causes que provoquen els desplaaments de persones CAPR
SIMC
refugiades
4 Elaboraci de materials educatius per a escoles i entitats ACCD,
deducaci en el lleure per a la sensibilitzaci sobre les causes CAPR SIMC,
que provoquen el desplaament de les persones refugiades DGJ

47
 o Programa 3.1.2. Cooperaci catalana per al desenvolupament en els territoris
dorigen de persones refugiades

Objectiu
Actuar sobre el terreny per palliar o reduir les situacions que provoquen el desplaament
forat de persones fora de les seves llars.

Descripci
Les actuacions daquest programa corresponent, bsicament, als plans que desplega
lAgncia Catalana de Cooperaci al Desenvolupament en els pasos emissors de
persones o que tenen assentaments importants de poblaci desplaada. Aquestes
actuacions no sorienten de manera exclusiva a la poblaci desplaada, sin que tenen
com a finalitat incidir de manera global en el desenvolupament daquests pasos i en
lincrement de la seva capacitat per donar una resposta a les necessitats de la poblaci
desplaada de la manera ms digna possible.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Actuacions de cooperaci de lACCD en territoris emissors de
persones desplaades forosament o territoris amb assentaments ACCD
importants de persones desplaades a la fora
2 Donar suport a lobertura de corredors humanitaris per garantir vies
EXI
segures darribada
3 Resposta a les crides dajut humanitari en matria dajuda als
ACCD CCAHE
refugiats
4 Actuacions de cooperaci internacional de foment dels drets humans
en territoris emissors de persones desplaades forosament o amb ACCD
assentaments importants de persones desplaades a la fora
5 Programa catal de protecci a defensors i defensores dels drets SIMC,
ACCD
humans DGRIP

48
Lnia 3.2. Acci humanitria a les fronteres europees i en origen

o Programa 3.2.1. Suport a l'acci del voluntariat i ONG catalanes per les
persones refugiades

Objectiu
Donar suport a lacci humanitria sobre el terreny de les entitats i del voluntariat que
ajuden les persones refugiades, especialment a les fronteres europees, en la proximitat de
les zones en conflicte o a Catalunya.

Descripci
Lactuaci principal s el finanament del suport material als camps de refugiats i a la
participaci dentitats i voluntaris catalans en aquesta matria.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Suport material als camps de refugiats ACCD
2 Sistema de visats humanitaris i acadmics des de Lban, Grcia i
ACCD
Turquia
3 Suport jurdic a les entitats de voluntaris que treballen sobre el
EXI,
terreny per donar suport a la tramitaci de sollicituds dasil amb CAPR
SIMC
lobjectiu de residir a Catalunya

49
 o Programa 3.2.2. Accions adreades a collectius especfics de persones
refugiades

Objectiu
Generar vies alternatives per al desplaament de persones desplaades foroses amb
necessitats dacollida especfiques (persones LGTBI, vctimes de trfic dssers humans,
dones, persones que han vist denegada la seva sollicitud de protecci de drets humans,
defensors i defensores dels drets humans, persones amb malalties greus i diversitat
funcional, entre daltres).

Descripci
Aquestes actuacions consisteixen en la negociaci amb lEstat per tal que determinades
persones amb vulnerabilitat especial puguin incorporar-se als contingents de persones
reubicades o reassentades en els quals Espanya es va comprometre amb la Uni Europea.
Tamb es treballa en accions especfiques per a determinats collectius que pateixen
persecuci o sn vctimes de conflictes.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Acollida a escriptors perseguits CAPR ACCD, SIMC
2 Accions especfiques per a persones refugiades amb malalties
CAPR SLT, SIMC
greus
3 Accions especfiques per a persones refugiades que siguin
CAPR SUR, SIMC
estudiants universitaris
4 Accions especfiques amb persones refugiades que siguin
CAPR DGI, SIMC
LGTBI
5 Accions especfiques per a dones i menors refugiats ICD, DGF,
CAPR
DGI, SIMC
6 Accions especfiques per a menors refugiats no acompanyats DGAIA
7 Accions especfiques per a persones refugiades que siguin ms SASIF, DGF,
CAPR
grans de 65 anys SIMC
8 Accions especfiques per a persones refugiades provinents de
CAPR EXI, SIMC
minories nacionals perseguides als seus estats
9 Accions especfiques per a persones que han vist denegada la
CAPR SIMC
seva sollicitud de protecci internacional

50
 o Programa 3.2.3. Accions per a la reubicaci i reassentament de persones
refugiades a Catalunya

Objectiu
Treballar en els mbits espanyol i internacional perqu lEstat espanyol compleixi els seus
compromisos de reubicaci i reassentament de persones refugiades provinents de lOrient
Mitj i de les fronteres europees, especialment de les de Grcia i Itlia, i perqu assigni a
Catalunya una quota corresponent a les seves capacitats dacollida.

Descripci
Actuacions de comunicaci pblica i institucional dalt nivell per a la creaci dun marc
poltic favorable al compliment dels compromisos de reubicaci i reassentament de
refugiats de lEstat. Aquestes actuacions es van produint a mesura que lagenda poltica ho
indica i es donen les condicions per fer-les.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Acci institucional davant la UE EXI
2 Acci institucional davant el Govern dEspanya SIMC
3 Accions per a qu l'Estat activi el rgim de Protecci Temporal en
SIMC
cas d'afluncia massiva de persones desplaades.
4 Accions per a qu l'Estat empri la via de l'admissi humanitria en
SIMC
l'aprovaci de les peticions d'acollida
5 Acci institucional amb les organitzacions socials internacionals de
referncia en matria de refugi: ACNUR, Metges sense Fronteres,
SIMC EXI
Save The Children, UNICEF, OIM, European Council on Refugees
and Exiles (ECRE)...
6 Mecanismes de coordinaci amb les agncies de protecci de la
SIMC,
infncia i adolescncia europees i dels pasos mediterranis per DGAIA
EXI
oferir acollida de menors refugiats no acompanyats
7 Impuls de la creaci d'un programa estatal de reubicaci i
SIMC DGAIA
reassentament de MENA sollicitants d'asil

51
Lnia 3.3. Desenvolupament del sistema de protecci internacional a Catalunya

o Programa 3.3.1. Acollir ms: Banc de recursos per a l'acollida de persones

refugiades

Objectiu
Disposar de la mxima quantitat de recursos dhabitatge i de voluntariat per ubicar i
atendre les persones refugiades que arribin a Catalunya, aix com definir sistemes de
gesti efica i eficient daquests recursos.

Descripci
El Comit Catal per a lAcollida de les Persones Refugiades (CAPR) articula la cooperaci
entre institucions pbliques i entitats socials per a la recaptaci de recursos materials i
humans disponibles per a lacollida de refugiats. Les actuacions en aquest Programa
corresponen a tres mbits: definici de les tipologies de recursos i dels seus requeriments,
mobilitzaci institucional i social per a lobtenci dels recursos, i definici de protocols de
gesti eficaos i eficients. El CAPR ha activitat un Banc de recursos dhabitatge i un de
recursos humans de voluntariat, que salimenten a travs de la cooperaci amb el mn
local i amb les entitats socials. Els recursos dhabitatge que entren al Banc es posen a
disposici del Programa estatal dacollida de refugiats. Pel que fa als recursos humans, el
Banc incorpora ofertes de voluntariat de persones i entitats que sofereixen a collaborar en
lacollida de les persones refugiades. La SIMC ha establert amb les entitats gestores del
Programa estatal dacollida un sistema dinformaci compartida que permet gestionar els
recursos disponibles amb ms eficincia.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Disseny i gesti del Banc de recursos SIMC
2 Accions per a la incorporaci de nous recursos dhabitatge SIMC
3 Protocol d'operativitzaci dels recursos dhabitatge SIMC AHC
4 Gesti del procs d'adjudicaci dels habitatges SIMC
5 Accions per a la incorporaci de nous recursos de voluntariat SIMC
6 Coordinaci dels recursos de voluntariat SIMC DGACC
7 Programa daprofitament de pisos buits per al Banc de recursos AHC SIMC
dhabitatge

52
 o Programa 3.3.2. Acollir millor: acollida i integraci de persones refugiades a
travs del Programa catal de refugi

Objectiu
Establir un sistema integral i complementari dacollida i dinclusi de les persones que han
patit el desplaament forat, persecucions o greus vulneracions dels drets humans, i que
hagin arribat a Catalunya.

Descripci
Les actuacions daquest programa sn de tres tipus: el primer consisteix en lestabliment
de circuits dacollida i integraci, protocols especfics i formaci. Actualment el circuit
dacollida bsic est definit i gestionat per lEstat, per aquest circuit deixa sense resposta
quatre tipus de persones refugiades que necessiten ajuda i que sn objecte dactuacions
diverses: aquelles que han sollicitat el reconeixement del dret a la protecci internacional
per que encara no shan incorporat al Programa estatal, persones a qui es nega la
condici de refugiades i que han estat vctimes de la violncia, persones que han
abandonat el Programa per voluntat prpia i persones que lhan finalitzat sense haver
assolit un grau dautonomia i integraci social suficient. Daltra banda, malgrat la bona
tasca que fan les entitats gestores, el Programa estatal es mostra insuficient en alguns
aspectes que cal reforar, amb actuacions concretes en lmbit de la inserci laboral o de
laprenentatge de la llengua catalana. Per aquesta ra i per la necessitat datendre aquelles
persones que es queden sense cobertura dins el Programa estatal, es desplegar el
Programa catal de refugi, que abordar el procs dacollida i integraci daquestes
persones des duna perspectiva orientada a resultats i amb la participaci de voluntaris,
entitats i ens locals. El segon tipus dactuaci correspon a lestabliment de protocols
especfics datenci a les persones refugiades i, finalment, el tercer correspon a la formaci
per a professionals en lmbit de la protecci internacional. En totes les actuacions
sincorporar la perspectiva de gnere.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Acollida prvia a la incorporaci al Programa estatal de
SIMC
persones refugiades
2 Acollida integral de persones que abandonen el Programa
estatal de persones refugiades a travs del Programa catal SIMC
de refugi
3 Suport a persones que han finalitzat el Programa estatal de
SIMC
persones refugiades a travs del Programa catal de refugi
4 Suport a persones a qui sels ha denegat la condici de
refugiades i que han estat vctimes de tortura o violncia SIMC
masclista
5 Definici de paquets integrats d'habitatge i oferta laboral per a
SIMC
persones refugiades
6 Desenvolupament daccions especfiques d'inserci laboral per ENS, SOC,
SIMC
a persones refugiades DGPL, CPNL
7 Cursos intensius d'immersi en llengua catalana per a
SIMC DGPL, CPNL
persones refugiades
8 Protocol especfic d'atenci a problemes de salut mental per a SIMC SLT

53
 persones refugiades
9 Adaptaci del Servei d'Emergncies 112 a persones
INT
refugiades
10 Protocol especfic d'atenci a persones refugiades LGTBI SIMC
11 Protocol especfic d'atenci al collectiu de gent gran de
SIMC
persones refugiades
12 Protocol especfic datenci als menors DGAIA, DGF,
SIMC
DGPS
13 Web temtic de refugi i protecci internacional SIMC
14 Formaci en matria de protecci internacional als tcnics
SIMC
locals
15 Desplegament de l'estratgia especfica per a l'acollida de
DGJ
joves des dels serveis locals de Joventut
16 Sistema dinformaci sobre refugi, apatrdia i protecci
SIMC
internacional a Catalunya
17 Protocol especfic per a dones refugiades vctimes de violncia
DGF DGI
masclista o que han patit violncia sexual en conflictes bllics
18 Protocol de seguiment de la tramitaci de les sollicituds dasil
SIMC
formulades a Catalunya
19 Sistema davaluaci de resultats dels programes dacollida i
SIMC IVALUA
integraci de refugiats a Catalunya
20 Petici de la gesti descentralitzada del Programa estatal
dacollida a persones refugiades i trasps de recursos a la SIMC
Generalitat de Catalunya
21 Protocol especfic de diagnstic i tractament dinfeccions
transmissibles i altres malalties endmiques, segons el pas de
SAL
provinena de les persones, atesa la incidncia daquestes
malalties dins lmbit sanitari.

54
 o Programa 3.3.3. Participaci social en l'acollida i inclusi de les persones
refugiades

Objectiu
Afavorir el treball comunitari que promogui la implicaci de la ciutadania de manera mplia i
transversal en lacollida i inclusi de les persones desplaades forosament.

Descripci
Les actuacions daquest Programa corresponen a la sensibilitzaci social al voltant de les
poltiques de protecci internacional i a la motivaci de la implicaci personal de la
ciutadania en lacollida de refugiats.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Campanya de sensibilitzaci als mitjans de comunicaci SIMC PRE
2 Accions de sensibilitzaci presencials SIMC
3 Elaboraci i distribuci de punts de llibre SIMC
4 Desenvolupament daccions de sensibilitzaci sobre acollida d'infants i
ENS DGJ
adolescents refugiats
5 Mentoria amb famlies refugiades SIMC
6 Campanya de micromecenatge per al finanament d'accions per a
SIMC
persones refugiades
7 Retorn social de les persones refugiades cap a la societat dacollida SIMC
8 Procs participatiu amb les persones refugiades per a la millora dels
SIMC
programes dacollida i integraci
9 Lluita contra els estereotips entorn les persones refugiades en el marc
SIMC
dels programes de la xarxa antirumors

55
Eix 4. Gesti integral de les poltiques de ciutadania i migracions

Lnia 4.1. Gesti de fluxos de mobilitat internacional i suport a projectes migratoris

o Programa 4.1.1. Suport als catalans en procs demigraci i emigrats

Objectiu
Donar suport al projecte migratori dels ciutadans catalans que desitgen marxar fora per
raons laborals, destudi o personals, per garantir que tenen prou informaci per mantenir el
vincle amb el seu pas dorigen, si aix ho desitgen.

Descripci
Les actuacions daquest programa consisteixen a oferir uns serveis propis de la Generalitat
a totes les persones que es proposen emigrar de Catalunya, ja sigui per un perode de
temps breu o llarg. LOficina de Suport ser el punt de referncia per a les persones que
marxen, tant per a lobtenci dinformaci sobre el pas dorigen i els seus mecanismes
dacollida com per al manteniment del vincle amb el pas, a travs de les entitats catalanes
existents en el pas de destinaci i a travs del contacte directe amb lAdministraci
catalana.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Oficina de Suport als catalans emigrats o en projecte EXI, SOC,
SIMC
demigraci DGJ
2 Cartera de serveis per als catalans i catalanes residents a
EXI SIMC
lexterior
3 Portal informatiu i de serveis MnCat EXI, EMC,
SOC
DGJ
4 Accs a experincies de mobilitat internacional voluntries per
DGJ
part de joves en situaci de ms vulnerabilitat
5 Informaci sobre els pasos de destinaci i sobre els trmits
SIMC
administratius que cal fer-hi
6 Assessorament i suport a les persones en processos
SOC
dintermediaci a travs de la xarxa EURES
7 Assessorament i informaci sobre la mobilitat internacional
juvenil en matria deducaci, treball, associacionisme i DGJ
participaci
8 Assessorament i informaci sobre la mobilitat internacional en
AGAUR SUR
lmbit de la recerca
9 Assessorament i informaci sobre la mobilitat internacional a
lexterior mitjanant les delegacions del Govern de la EXI
Generalitat a lexterior i les comunitats catalanes de lexterior
10 Disseny i desenvolupament diniciatives i recursos informatius
DGJ
de suport a la mobilitat internacional
11 Promoci i gesti dels programes de mobilitat i intercanvis
ACCI SOC
internacionals de carcter laboral
12 Promoci i gesti dels programes de mobilitat internacional en
SOC DGJ
el marc de la Garantia Juvenil

56
13 Promoci i gesti dels programes de mobilitat internacional de
DGJ AGAUR
carcter acadmic, formatiu i de recerca
14 Promoci i gesti dels programes de mobilitat internacional
DGJ
entorn del voluntariat i la participaci a les entitats
15 Promoci internacional de la mobilitat de personal entre centres
ACCI
tecnolgics
16 Reconeixement i suport a les comunitats catalanes de lexterior EXI
17 Difusi i dinamitzaci del Registre de Catalans i Catalanes
EXI
Residents a lExterior
18 Explotaci de dades i anlisi sobre mobilitat internacional a SOC, EXI,
SIMC
partir del portal MnCat DGJ

57
 o Programa 4.1.2. Retorn voluntari de persones immigrades als pasos d'origen

Objectiu
Facilitar el retorn al seu pas dorigen a les persones immigrades sense la nacionalitat
espanyola que pateixen una situaci de vulnerabilitat social i que, voluntriament, desitgin
fer aquest pas.

Descripci
El servei de retorn voluntari ajuda les persones immigrades que desitgin tancar el seu
projecte de vida a Catalunya i retornar al seu pas dorigen. Aquest servei cobreix aspectes
logstics i econmics del procs de retorn, per tal que lacollida en el pas de retorn sigui el
ms bona possible i la persona pugui continuar el seu projecte vital en les millors
condicions.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Servei de retorn voluntari SIMC
2 Retorn voluntari de presos DGSP
3 Avaluaci de lxit dels processos de retorn voluntari SIMC IVALUA

58
 o Programa 4.1.3. Suport al retorn dels catalans emigrats i dels seus
descendents

Objectiu
Donar informaci i suport als catalans emigrats i els seus descendents que desitgin tornar
al nostre pas.

Descripci
El servei de lOficina dAjuda al Retorn proporciona informaci i ajuda econmica als
catalans emigrats i als seus descendents directes que volen retornar a Catalunya. Les
accions especfiques per al retorn van adreades a la recuperaci del talent catal que ha
marxat a lexterior i de les persones joves que han emigrat per manca doportunitats en el
nostre pas.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Oficina d'Ajuda al Retorn SIMC
2 Accions per al retorn del talent catal a l'exterior AGAUR, SUR,
SOC
SIMC, DGJ
3 Accions per al retorn de joves emigrats DGJ SIMC
4 Llei de la comunitat catalana a lexterior EXI SIMC
5 Facilitaci de la intermediaci laboral a Catalunya per a
SOC SIMC
catalans i catalanes residents a lexterior
6 Facilitaci de la creaci i implementaci de projectes
demprenedoria per a joves catalans i catalanes retornats de DGJ
lexterior

59
 o Programa 4.1.4. Gesti dels fluxos d'immigraci cap a Catalunya

Objectiu
Incidir en la gesti dels fluxos de persones que volen installar-se en el nostre pas
provinents de lestranger i en les condicions en qu es produeixen aquests moviments.

Descripci
Les actuacions del programa de gesti de fluxos sagrupen en actuacions en matria
laboral, en matria de cooperaci al desenvolupament i en matria de drets humans de les
persones que es troben en processos de mobilitat. Cal donar una atenci especial, tamb,
als efectes sobre la situaci de les dones o dels menors que es troben en procs migratori.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Determinaci dels contingents d'immigraci amb contracte en origen SIMC SDGAT
2 Intermediaci laboral i formaci en origen SOC EXI
3 Cooperaci al desenvolupament en els pasos d'origen ACCD
4 Actuacions especfiques de protecci dels menors estrangers
DGAIA
indocumentats no acompanyats (MEINA)
5 Servei d'acompanyament especialitzat a joves DGAIA DGJ
6 Valoraci de lesfor dintegraci dels menors no acompanyats i
SDGAT
adults residents en la seva incorporaci al mon laboral

60
Lnia 4.2. Gesti de la situaci administrativa de les persones en mobilitat internacional

o Programa 4.2.1. Seguiment de l'Administraci estatal en estrangeria

Objectiu
Disposar dinformaci fiable i vera sobre el funcionament de lAdministraci de lEstat
espanyol pel que fa als procediments relatius a estrangeria, nacionalitat i internament, i
expulsi destrangers.

Descripci
Les actuacions daquest programa pretenen monitorar els processos destrangeria de
lAdministraci estatal, a travs de lobtenci dinformaci, el seguiment de la situaci a les
fronteres i els seus efectes en la societat catalana.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Monitoratge dels processos de concessi de permisos i SIMC SDGAT
nacionalitat gestionats per l'Estat espanyol
2 Monitoratge dels processos d'internament i expulsi SIMC JUS, DGP
d'estrangers en situaci irregular
3 Seguiment de la situaci del respecte als drets humans a les
SIMC EXI, DGP, JUS
fronteres

61
 o Programa 4.2.2. Expedici d'informes i autoritzacions administratives per a
persones immigrades, refugiades i retornades

Objectiu
Gestionar amb eficcia i eficincia lexpedici dels informes i les autoritzacions
administratives per a les persones immigrades i retornades que estan en procs de
regularitzar la seva situaci administrativa o adquirir la nacionalitat. Facilitar a empreses i
persones laccs al Sistema dAutoritzacions de Residncia i Treball (SART) i ajudar-los en
la comprensi de les opcions i caracterstiques daquest, aix com resoldre els trmits que
se sollicitin, per tal de contribuir de forma positiva a lincrement de la competitivitat de les
empreses i a locupabilitat dels treballadors.

Descripci
Les actuacions daquest programa corresponen, per part de la Generalitat de Catalunya, a
la gesti dinformes destrangeria, certificats del servei de primera acollida i autoritzacions
inicials de treball, inclosos el desenvolupament i la posada a disposici de material
informatiu sobre el SART.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Resoluci de les autoritzacions inicials de treball SDGAT
2 Establiment d'objectius en el programa anual de la Inspecci de DGIT SDGAT
Treball en relaci amb el treball d'estrangers no comunitaris
3 Control de les condicions de treball dels estrangers no comunitaris DGIT
4 Investigaci daccidents de treball lleus destrangers no comunitaris DGIT
5 Gesti dels informes d'estrangeria SIMC
6 Emissi de certificats del servei de primera acollida SIMC
7 Campanya informativa als serveis dempadronament municipal per SIMC
vincular el padr i el servei de primera acollida
8 Seguiment del grau de compliment de la normativa SIMC
dempadronament
9 Avaluaci interna del procs demissi dinformes i implementaci SIMC
de millores deficincia
10 Desenvolupament de material informatiu sobre el SART SDGAT
11 Coordinaci dactuacions amb ladministraci espanyola SDGAT
12 Seguiment de lefectivitat de les autoritzacions concedides SDGAT
13 Definici del pla i els recursos de comunicaci SDGAT
14 Anlisi comparatiu del SART amb models daltres pasos SDGAT

62
 o Programa 4.2.3. Informaci i assessoria especialitzada per a les persones
immigrades, refugiades i retornades

Objectius
Donar informaci vera, adequada i adaptada a les necessitats de les persones
immigrades, refugiades i retornades que solliciten assessorament legal sobre la seva
situaci administrativa o sobre els serveis pblics que tenen disponibles.

Descripci
Actuacions dinformaci especialitzada en matria destrangeria i ciutadania, tan
presencials com telefniques a travs duna derivaci des del Telfon 012.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Servei d'informaci i assessoria especialitzada presencial SIMC
2 Servei d'informaci i assessoria especialitzada a travs del Telfon SIMC
012
3 Xarxes d'informaci i assessorament especialitzat SIMC
4 Assessorament a estrangers interns en centres penitenciaris CIRE

63
Lnia 4.3. Acollida de les persones immigrades

o Programa 4.3.1. Servei de primera acollida

Objectiu
Prestar un servei de qualitat i accessible a tot el territori per a la primera acollida de les
persones que arriben a Catalunya, i facilitar-los un aprenentatge mnim de llengua, ajudar-
los a adquirir habilitats per a la inserci laboral i donar-los informaci del pas i dels serveis
pblics.

Descripci
Les actuacions del servei de primera acollida sagrupen en cinc categories: definici de
continguts, planificaci, formaci de formadors, prestaci del servei i avaluaci. Aquestes
actuacions es diferencien en funci de la manera de prestar el servei (presencial o en lnia)
o la manera de gestionar la prestaci (prpia o per mitj dun contracte programa amb el
mn local o les entitats socials). Hi afegim tamb actuacions especfiques com els actes de
lliurament dels certificats o les actuacions dacollida per a sectors especfics.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Desenvolupament de continguts del servei de primera acollida SOC, DGPL,
SIMC
en format presencial CPNL, ENS
2 Desenvolupament de continguts del servei de primera acollida SOC, DGPL,
SIMC
en format en lnia CPNL, ENS
3 Planificaci de la demanda i l'oferta del servei de primera
SIMC
acollida
4 Prestaci del servei de primera acollida a travs del contracte
SIMC
programa amb els ens locals
5 Vinculaci prescriptiva de loferta del servei de primera acollida
SIMC
en la gesti de lempadronament de les persones estrangeres
6 Promoci de la realitzaci del servei de primera acollida per
SIMC
part de les persones immigrades que no hi han passat mai
7 Prestaci directa del servei de primera acollida en format
DGPL CPNL
presencial (mdul A)
8 Prestaci directa del servei de primera acollida en format
SOC
presencial (mdul B)
9 Prestaci directa del servei de primera acollida en format
SIMC ENS
presencial (mdul C)
10 Prestaci del servei de primera acollida en format en lnia SIMC
11 Prestaci del servei de primera acollida a travs d'entitats del
SIMC
tercer sector
12 Certificaci d'entitats prestadores dels mduls formatius del
SIMC
servei de primera acollida
13 Avaluaci de la qualitat del servei de primera acollida SIMC IVALUA
14 Actes de benvinguda institucional i lliurament de certificats de
SIMC
primera acollida
15 Actualitzaci de la carpeta de recursos d'acollida per a joves DGJ
16 Plans d'acolliment lingstic del Consorci per a la Normalitzaci
CPNL DGPL
Lingstica (CPNL)

64
17 Accions de difusi, mrqueting i bones prctiques en lectura
DGPL CPNL
fcil
18 Difusi de la Guia per a lavaluaci de la competncia en
ENS
llengua castellana per al mdul A del servei de primera acollida
19 Suport a projectes de foment de l's del catal en l'mbit de la
DGPL CPNL
integraci social impulsats per entitats
20 Elaboraci de materials didctics per a l'aprenentatge inicial de
DGPL CPNL
la llengua (Aprenem catal des de... Parlem tu i jo)
21 Pack de benvinguda del Carnet Jove per als joves dorigen
DGJ SIMC
estranger.

65
 o Programa 4.3.2. Xarxes ciutadanes d'acollida

Objectiu
Mobilitzar les entitats socials i la ciutadania perqu participin activament en els processos
dacollida i integraci de les persones que arriben al nostre pas.

Descripci
El procs dacollida t com a punt de partida el servei de primera acollida, el qual ofereix
formaci bsica en llengua catalana, orientaci laboral i informaci del pas, i continua a
travs de la convivncia quotidiana amb els vens i les venes i la participaci en les xarxes
relacionals que sestableixen en la proximitat. Per aquesta ra, fomentem que les entitats
socials i la ciutadania siguin agents proactius dintegraci que ajudin a teixir aquesta xarxa
de relacions, promovent lacci comunitria.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Articulaci de xarxes ciutadanes d'acollida de persones SIMC DGACC
immigrades i retornades
2 Foment despais comunitaris compartits SIMC
3 Identificaci i intercanvi de bones prctiques en programes SIMC
ciutadans dacollida

66
 o Programa 4.3.3. Acollida de les persones immigrades i retornades per
reagrupament familiar

Objectiu
Organitzar un procs especfic dacollida per a les persones que arriben al nostre pas a
travs dun procs de reagrupament familiar.

Descripci
Lacollida de les persones que venen al nostre pas seguint un procs de reagrupament
familiar ha de tenir en compte dues caracterstiques singulars: duna banda, la possibilitat
de preveure amb temps aquesta arribada, ja que el membre de la famlia que reagrupa
tramita un perms especial que necessita un informe de la SIMC i, de laltra, la composici
familiar del grup que arriba, normalment amb menors dedat en edat escolar. Per aquesta
ra, hem de dissenyar un procs dacollida inicial especfic, consistent en la segmentaci
de les dades disponibles per orgens i per territoris darribada i en la preparaci de
sessions dacollida especfiques per a cadascun daquests territoris i grups. Aquestes
sessions, que corresponen fer-les als ens locals, haurien de donar una visi rpida del
funcionament dels serveis pblics (educaci, salut, inserci laboral) i de les
caracterstiques de la nostra societat (pluralisme, associacionisme, joves, dones,
institucions), i oferir assessorament jurdic i el servei de primera acollida del municipi. En
parallel a aquestes sessions presencials, cal fer una actuaci rpida dassignaci de
places escolars als menors de 16 anys, a travs de la coordinaci amb els centres
educatius i la inspecci educativa del territori. Aquesta actuaci dacollida ha de tenir tamb
una versi en lnia, a travs de la qual es pugui establir el primer contacte amb la famlia i
proposar-li lassistncia a la sessi presencial. Es tracta delaborar uns materials
audiovisuals, adaptats pel que fa a la llengua i la perspectiva cultural, en els quals es doni
un missatge de benvinguda al pas i es faci una sntesi molt rpida dels continguts que
sexposaran a la reuni presencial dacollida. Aquesta actuaci s complementria amb
lactuaci de presentaci del sistema educatiu que preveu el programa Benvinguda a
lescola a les famlies immigrades.

En les actuacions dacollida per reagrupament familiar, caldr tenir en compte,

especialment, el rol de les dones com a reagrupadores, tant si es tracta de famlies
monoparentals com si es tracta de vetllar per la vulneraci dels seus drets.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Accions presencials d'acollida de persones en reagrupament familiar SIMC
2 Paquet d'acollida en lnia per a persones en reagrupament familiar SIMC
3 Desenvolupament del servei dacollida per a persones en
reagrupament familiar als municipis. En aquest servei sempre shi SIMC
hauran de dur a terme actuacions especfiques per a les dones
reagrupades.
4 Foment de la participaci social de les dones reagrupades SIMC

67
 o Programa 4.3.4. Formaci dels professionals dels serveis d'acollida

Objectiu
Capacitar professionalment el personal tcnic que sespecialitza en latenci dels
processos dacollida i integraci, tant des del punt de vista de la planificaci com de la
prestaci directa dels serveis.

Descripci
Els perfils professionals en lmbit de lacollida i en el de les poltiques migratries sn
respectivament lagent dacollida i el tcnic en poltiques migratries. Les actuacions
daquest Programa sadrecen a la formaci inicial i a la formaci continuada daquests
perfils.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Incorporaci de la formaci en acollida al currculum dels
ENS
tcnics dintegraci social
2 Accions de formaci continuada per als professionals dacollida
SIMC
i ciutadania
3 Plataforma Aula mestra per als professionals d'acollida CPNL DGPL
4 Formaci dels formadors per prestar en lnia el servei de
SIMC
primera acollida
5 Formaci dels professionals locals per prestar el servei de
SIMC
primera acollida
6 Organitzaci de campanyes, estudis i altres accions de suport CPNL DGPL
7 Refor de la formaci en llengua catalana en el mn laboral CPNL DGPL
8 Creaci dun centre de formaci en lmbit de la ciutadania i les
SIMC
migracions
9 Reconeixement oficial de les qualificacions professionals en
ENS
lmbit de lacollida i la integraci

68
Lnia 4.4. Desenvolupament de nous instruments de gesti de les poltiques de ciutadania i
mobilitat internacional

o Programa 4.4.1. Canvis en el marc legal de les poltiques de ciutadania,

mobilitat internacional i protecci internacional

Objectiu
Adequar el marc legal de les poltiques de ciutadania, mobilitat internacional i protecci
internacional a les noves necessitats socials.

Descripci
Levoluci de la realitat social catalana requereix ladequaci del marc legal de les
poltiques de ciutadania, mobilitat internacional i protecci internacional. Les actuacions
daquest Programa comenaran amb la redacci dun document de criteris i lanlisi
comparada amb altres models corresponents a pasos del nostre entorn. Tamb es podran
impulsar, si escau, modificacions puntuals de la normativa.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Redacci dun document de bases per canviar el marc normatiu de
les poltiques de ciutadania, mobilitat internacional i protecci SIMC
internacional
2 Promoci de canvis en la legislaci sobre ciutadania, mobilitat SIMC
internacional i protecci internacional
3 Desenvolupament, dins el marc legal vigent, del supsit de perms de SIMC
treball sense contracte
4 Promoci, dins el marc legal vigent, de la incorporaci del dret de vot SIMC
de les persones estrangeres
5 Impuls de la transposici de la Directiva 2013/33/UE del Parlament
Europeu i del Consell, de 26 de juny de 2013, sobre condicions SIMC
dacollida de refugiats
6 Impuls del desplegament reglamentari de lexercici del dret dasil i de SIMC
protecci internacional

69
 o Programa 4.4.2. Relaci institucional amb altres administracions pbliques en
matria de migracions i protecci internacional

Objectiu
Relacionar-se institucionalment amb altres administracions pbliques catalanes,
espanyoles i europees per cooperar en lmbit de les poltiques de migracions i protecci
internacional.

Descripci
Les actuacions daquest Programa sestructuren segons les relacions amb lEstat espanyol
i amb la Uni Europea, duna banda, i les relacions amb les administracions locals, de
laltra. El contingut es va determinant en funci de lagenda poltica.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Relaci institucional amb les administracions espanyola i europees SIMC
en matria d'estrangeria i protecci internacional
2 Relaci institucional amb el mn local en matria d'estrangeria i SIMC
protecci internacional
3 Guia Mn local i immigraci SIMC

70
 o Programa 4.4.3. Agncia de Migracions de Catalunya

Objectiu
Dissenyar lestructura de la nova Administraci catalana en matria de ciutadania i
migracions i desplegar-la institucionalment i organitzativament.

Descripci
Cal donar compliment al mandat legal del desplegament de lAgncia de Migracions de
Catalunya i aprofitar aquest moment de canvi institucional per redefinir lestructura, els
processos i els serveis de lAdministraci responsable daquesta matria. A part del procs
delaboraci i aprovaci del Decret destatuts de lAgncia, caldr acomodar lestructura del
Departament de Treball, Afers Socials i Famlia a la nova situaci. Finalment, caldr
elaborar un pla de millora organitzativa per a lactual SIMC i reorganitzar els instruments de
comunicaci actualment disponibles.

Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Estatuts de l'Agncia de Migracions de Catalunya SIMC DGFP
2 Desplegament de lAgncia de Migracions de Catalunya SIMC DGFP
3 Reestructuraci de la Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania SIMC DGFP
4 Pla de millora organitzativa de la SIMC SIMC
5 Actualitzaci del web temtic d'acollida de la Generalitat SIMC
6 Planificaci de publicacions i mitjans de comunicaci de la SIMC SIMC
7 Formaci en estrangeria als professionals de justcia i serveis
JUS
penitenciaris
8 Seguiment i assessorament pel que fa a la perspectiva de gnere i DGI
ICD
la diversitat sexual en les actuacions del PCM 2017-2020
9 Desplegament operatiu del Comit per a lAcollida de les Persones
SIMC
Refugiades
10 Seguiment i avaluaci del PCM 2017-2020 CII TCI, SIMC
11 Funcionament ordinari de la SIMC i de lAMC SIMC

71
 o Programa 4.4.4. Observatori de la Ciutadania i les Migracions a Catalunya

Objectiu
Posar en marxa un observatori danlisi de les dades i de les poltiques en lmbit de la
ciutadania i la mobilitat internacional, per tal daugmentar el coneixement en aquesta
matria i aplicar-lo a la millora de les poltiques pbliques que es despleguen a Catalunya.

Descripci
LObservatori de la Ciutadania i les Migracions s el punt de referncia per a lelaboraci
de coneixement i lanlisi de dades a Catalunya en lmbit de les poltiques de ciutadania i
migracions. Les dues primeres actuacions correspondran a la definici de lestructura de
lObservatori que hauria de ser un organisme independent amb participaci del mn
acadmic, a ms a ms de la de lAdministraci i a la del sistema dindicadors sobre
poltiques de ciutadania i mobilitat internacional, tenint cura de la seva compatibilitat amb
altres estndards europeus o internacionals en aquesta matria. LObservatori ser
lencarregat delaborar informes, dentre els quals caldr destacar lInforme sobre la
integraci de les persones immigrades i retornades a Catalunya.
Actuacions
Descripci Lder Altres
1 Definici de l'estructura, les funcions i el finanament de SIMC
l'Observatori
2 Definici del sistema d'indicadors sobre poltiques de ciutadania i SIMC IDESCAT
mobilitat internacional
3 Previsi de la recollida, lanlisi i la publicaci de les dades
desagregades per gnere i per situaci administrativa de les SIMC
persones que arriben al nostre pas
4 Participaci en sistemes europeus i mundials d'indicadors sobre SIMC EXI
ciutadania i migracions
5 Elaboraci d'informes en l'mbit de les poltiques de ciutadania i SIMC
mobilitat internacional
6 Elaboraci de lInforme sobre la integraci de les persones SIMC
immigrades i retornades a Catalunya

72
4. MECANISMES DEXECUCI I AVALUACI

El Pla de ciutadania i de les migracions 2017-2020 estableix un marc estratgic i operatiu

que es concreta en una srie de plans dactuaci anuals. Aquests plans dactuaci
seleccionen, per a cada programa, les actuacions que es duran a terme lany en curs i
concreten les accions especfiques i, si escau, el pressupost associat a cadascuna
daquestes. Lexecuci de les accions s responsabilitat de la unitat o el departament que
tingui assignat el seu lideratge, tot i que la Secretaria dIgualtat, Migracions i Ciutadania
exercir de manera continuada les funcions de seguiment, impuls i coordinaci. Els plans
dactuaci anuals saproven al principi de cada any en el marc de la Comissi
Interdepartamental dImmigraci i de la Taula de Ciutadania i Immigraci.

Lavaluaci del Pla de ciutadania i de les migracions 2017-2020 es desplega en dos nivells,
lanual i el quadriennal. Pel que fa als plans dactuaci anuals, en el venciment de cada
exercici, els departaments i les unitats liquidaran el pressupost associat a aquestes accions
i en valoraran el resultat, i donaran compte daquesta avaluaci. La Secretaria dIgualtat,
Migracions i Ciutadania coordinar la recopilaci daquesta informaci i elaborar el
corresponent informe dexecuci, que ser sotms a consulta de la Comissi
Interdepartamental dImmigraci i la Taula de Ciutadania i Immigraci. Pel que fa al conjunt
del Pla, sen preveur una avaluaci global al final del seu perode de vigncia.

73
SIGLES DELS DEPARTAMENTS I LES UNITATS ADMINISTRATIVES

PRE Departament de la Presidncia

ICD Institut Catal de les Dones
SGE Secretaria General de lEsport
VEH Departament de la Vicepresidncia i dEconomia i Hisenda
IDESCAT Institut dEstadstica de Catalunya
IVALUA Institut Catal dAvaluaci de Poltiques Pbliques
EXI Departament dAfers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparncia
DGRIP Direcci General de Relacions Institucionals i amb el Parlament
ACCD Agncia Catalana de Cooperaci al Desenvolupament
CCAHE Comit Catal dAjut Humanitari dEmergncia
DGCP Direcci General de Contractaci Pblica
DIPLOCAT Consell de Diplomcia Pblica de Catalunya
GAH Departament de Governaci, Administracions Pbliques i Habitatge
EAPC Escola dAdministraci Pblica de Catalunya
DGAR Direcci General dAfers Religiosos
DGFP Direcci General de Funci Pblica
AHC Agncia de lHabitatge de Catalunya
ENS Departament dEnsenyament
SLT Departament de Salut
INT Departament dInterior
DGP Direcci General de la Policia
DGAS Direcci General dAdministraci de Seguretat
ISPC Institut de Seguretat Pblica de Catalunya
TES Departament de Territori i Sostenibilitat
CLT Departament de Cultura
CPNL Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
MHC Museu dHistria de Catalunya
DGPL Direcci General de Poltica Lingstica
JUS Departament de Justcia
DGSP Direcci General de Serveis Penitenciaris
DGEPCJJ Direcci General d'Execuci Penal a la Comunitat i de Justcia Juvenil
CIRE Centre dIniciatives per a la Reinserci
TSF Departament de Treball, Afers Socials i Famlies
SGTASF Secretaria General de Treball, Acci Social i Famlies
SIMC Secretaria dIgualtat, Migracions i Ciutadania
CII Comissi Interdepartamental dImmigraci
CAPR Comit per a lAcollida de Persones Refugiades
TCI Taula de Ciutadania i Immigraci
SASIF Secretaria dAfers Socials i Famlia
DGI Direcci General dIgualtat
DGJ Direcci General de Joventut
DGF Direcci General de Famlies
DGAIA Direcci General dAtenci a la Infncia i lAdolescncia
DGACC Direcci General dAcci Cvica i Comunitria
DGPS Direcci General de Protecci Social
SOC Servei Pblic dOcupaci de Catalunya

74
 DGESTSCA Direcci General dEconomia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i
lAutoempresa
DGIT Direcci General de la Inspecci de Treball
SDGAT Subdirecci General dAutoritzacions de Treball
CRL Consell de Relacions Laborals
CTESC Consell del Treball, Econmic i Social de Catalunya
EMC Departament dEmpresa i Coneixement
ACCI Agncia per a la Competitivitat de lEmpresa
AGAUR Agncia de Gesti dAjuts Universitaris i de Recerca
SEC Secretaria dEmpresa i Competitivitat
SUR Secretaria dUniversitats i Recerca
CIC Consell Interuniversitari de Catalunya
DGC Direcci General de Comer
ARP Departament dAgricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentaci

75
76