Resum - Psicologia Del Desenvolupament

Resum - Psicologia del desenvolupament
Desenvolupament
La maduració tracta dels canvis o les modificacions en la persona segons dos

grups de factors: endògens o genètics que es determinen per la herència; i
exògens o ambientals que es determinen l'aprenentatge, és a dir, les
influències des de l'exterior sobre l'individu. Per tant, la maduració fa referència
a aquells canvis morfològics i de les pautes de conducta que ocorren de forma
natural, a través de la interacció entre la herència i l'ambient.
L'aprenentatge és el canvi permanent de la conducta a través de la pràctica,

influenciat pels factors ambientals (fisicoquímics o socioculturals).
L'herència es basa en la transmissió de les característiques, tant físiques com

psicològiques, dels descendents a través de la genètica.
Infància - dels 0 als 2 anys
Desenvolupament motriu
Durant el primer any de vida, hi ha un procés de maduració dels nervis,

l'encèfal, la musculatura i l'esquelet. La maduració de la motricitat es regeix per
quatre lleis:
1. Cèfal-caudal: primer es dóna la maduració dels músculs pròxims al cervell.
2. Pròxim-distal: primer es desenvolupen els músculs pròxims al tronc.
3. De les activitats en massa a les específiques: dels grans moviments als més
fins. De la motricitat grossa cap a la motricitat fina.
4. Desenvolupament de flexors-extensors: al nadó se li fa més fàcil agafar que

deixar anar.
Desenvolupament de la intel·ligència
La intel·ligència sensoriomotora (Piaget) és l'encarregada de realitzar les

accions sensorials i motores, és a dir, el funcionament intel·lectual i pràctic,
però limitat a la simple acció. Per tant, no produeix funcionament cognitiu. Es
basa en una sèrie d'accions que l'infant executa amb continuïtat per arribar a
confeccionar les seves pròpies estructures mentals. La intel·ligència
sensoriomotora es desenvolupa en les etapes de 0 a 2 anys i es divideix en sis
fases:
Fases Edat Explicació Exemple

(mesos) (Imatges trobades a
Google)
Primera fase. L'exercici 0-1 L’inici de la intel·ligència Esternudar. Succionar
dels reflexos innats sensoriomotora comença
amb la repetició dels reflexos
innats de l’aprenentatge.
Segona fase. Les 1-4 Evolució dels esquemes Llepar-se els dits.
primeres adaptacions sensoriomotors simples. Mirar els objectes
adquirides i la reacció Comencen a sentir curiositat. sense poder agafar-
circular primària Repeteixen automàticament los.
aquelles accions que li són
agradables.
Tercera fase. Reaccions 4-8 Realització d’accions sobre Agafa les joguines.
circulars secundàries i els objectes o persones que Seu sol.
procediments per l’envolten.
perllongar espectacles Realització d'accions sabent
interessants que amb fer-les
s'aconsegueix uns resultats
(acció – efecte).
Quarta fase. Coordinació 8-12 Intencionalitat en les Moure quelcom que el
d'esquemes secundaris i accions, que ja tenen un destorbi per
la seva aplicació a noves propòsit. aconseguir un objecte
situacions Coordina els seus que vol agafar o tenir.
moviments per aconseguir Gatejar.
un resultat.
Cinquena fase. 12-18 Experimentació. L'infant Experimentar agafant
Reaccions circulars repeteix una conducta però la cullera per menjar.
terciàries i el amb diferents variacions per Camina sol.
descobriment de nous observar la nova
medis a través conseqüència.
d'experiència activa
Sisena fase. Intervenció 18-24 Representació d'objectes a Pujar i baixar escales.
de nous medis mitjançant través d'imatges mentals,
combinacions mentals que es creen per mitjà de
símbols representatius. Això
ajuda al infant a la resolució
de problemes senzills.
Desenvolupament del llenguatge
- L'etapa prelingüística tracta del primer any del desenvolupament del

llenguatge, on el nadó té intenció comunicativa i utiltiza manifestacions
intencionades i voluntàries. Els nadons en aquesta etapa passen per cinc
fases:
1. Plor reflex i sons vegetatius (0-8 setmanes). Senyals reflexes d'incomoditat.
2. Riure i sons de goig (8-16 setmanes). A través de la interacció social o de la

satisfacció de les necessitats bàsiques.
3. Joc vocal (17-24 setmanes). Balbuceig, síl·labes separades i distintes. Plors

per comunicar-se.
4. Balbuceig reduplicat (25-45 setmanes). Cadenes de vocals i consonants.

Combinació de plors amb senyalitzar algú.
5. Parlar (final de la fase). Comença a parlar però no existeix primera paraula,

sinó grup d'emissions funcionals i relacionades que tenen un significat.
- L'etapa verbal es la que es troba després de l'etapa prelingüística i es basa

en les primeres paraules. El nen o nena fa ús de paraules aïllades o petits
agrupaments d'aquestes. En objectes semblants o que associen per alguna
raó, poden fer servir el mateix nombre de la paraula. L'evolució del llenguatge
durant el segon any de vida passa per les següents fases:
1. Període holofràsic: locució d'una paraula. Les primeres paraules solen ser
substantius. Fan ús d'una sola paraula, fent d'aquesta les funcions de vàries
paraules. Indiquen o descriuen accions.
2. Període de les locucions de dos o tres paraules: llenguatge telegràfic. Fan ús

de dos o més paraules per senyalitzar o anomenar als objectes o persones. Ho
fan de forma telegràfica sense connexions entre paraules com conjuncions o
preposicions.
3. El fenomen de la hiper-regulació: adquisició de regles. Quan l'infant coneix

una regla, la sol aplicar sense excepció. Aquesta situació tracta del tipus de
reorganització anomenat hipercorreció o hiper-regularització.
Desenvolupament emocional
Una de les dificultats en relació al desenvolupament emocional tracta de la

deprivació emocional, és a dir, que l'infant està privat d'experimentar emocions
plaents com la curiositat, l'alegria, la felicitat, l'amor i l'afecte. La gravetat
d'aquesta situació dependrà de l'edat de l'infant i la durada. Segons l'edat pot
causar:
1. Durant el primer any, un estat de depressió general.
2. Entre els 6 mesos i els 2-3 anys, és el moment més crític.
3. A partir dels 5 anys, els efectes són menors.
En cas de què l'infant no disposi de la seguretat afectiva d'una mare,

comportarà en ell/a una situació de deprivació afectiva. La privació de l'afecte
causa en l'infant retràs en el seu desenvolupament físic i efectes com plors,
rabietes, apatia general, indiferència, falta de gana i malalties psicosomàtiques.
Desenvolupament social
L'aferrament tracta del fort sentiment per algú proper que és necessari en el
seu desenvolupament psicològic, social i emocional. L'aferrament es produeix
al voltant dels 8 mesos.
Existeixen tres tipus d'aferrament (Ainsworth):
1. L'aferrament de seguretat, on la persona amb què els infants senten el vincle

és aquella que els hi aporta seguretat, protecció i confiança. Els infants poden
estar jugant o realitzant qualsevol tipus d'acció o conducta, però per sentir-se
bé han de tenir situada a la persona amb què senten l'aferrament, sabent on es
troba en tot moment. En cas de no situar-la, començarien a sentir-se
desprotegits i insegurs.
2. L'aferrament evasiu, que es basa en infants insegurs, enfadats i amb por que
no senten la necessitat de controlar a la seva persona cuidadora en llocs
desconeguts, anomenat "Situación del Extraño". Els infants que senten
l'aferrament evasiu quan es troben a la seva llar, han de controlar on és la seva
persona cuidadora en tot moment, reaccionant amb plors quan la perden del
seu camp de visió. En canvi, en espais desconeguts, no controlen a aquesta
persona perquè saben que no els recolzaran ni protegiran, cosa que fa que
reaccionin de manera indiferent i es moguin independentment pel lloc on es
trobin.
3. L'aferrament d'oposició. Aquest tipus d'aferrament és ambivalent a causa de

les diferents reaccions dels infants. En els llocs desconeguts, els infants poden
arribar a sentir-se desprotegits si no tenen a la seva persona cuidadora a prop,
o bé sentir-se indiferents en aquesta mateixa situació. En el moment en què
aquesta persona torna al seu camp de visió, poden sentir-se enfadats o
reaccionant amb plors encara que sentin el seu contacte. Aquesta ambivalència
és deguda a que la persona cuidadora de l'infant, en el moment d'estar a la llar,
ha patit diverses situacions: o aquesta persona és propera i protectora, o bé és
distant i no protectora. Aquests comportaments creen a l'infant un estat
d'inseguretat perquè no saben en quin moment la persona cuidadora el
protegirà i en quina situació l'apartarà.
L'aferrament és un procés important en l'etapa de la infància i les etapes
posteriors, perquè serà un factor decisiu en el comportament amb les relacions
interpersonals de confiança.
La intervenció de la família en el desenvolupament dels infants és a través de

les següents accions: ajudar en el desenvolupament de la seva personalitat,
facilitar la socialització, modelar el nivell d'activitat a través de l'estimulació,
saber influir de manera positiva, elogiar quan calgui, escoltar i comprendre a
través de la sinceritat, humilitat, paciència, cordialitat, donar oportunitats i
aportar l'equilibri emocional necessari, dedicar temps i parlar. Una correcta
actuació per part de la família ajuda en el futur equilibri emocional de l'infant.
Infància - primera infància
Desenvolupament motriu
El desenvolupament psicomotriu tracta de l'evolució de la capacitat de la

persona per realitzar una sèrie de moviments corporals i la representació
mental i conscient d'aquests. Segons l'edat de l'infant, pot realitzar diverses
accions:
1. Dos anys: caminar, saltar, xutar la pilota, fa bon ús de la cullera, dóna allò
que se li ha demanat, jugar a donar de menjar als ninots.
2. Tres anys: caminar en línia recta, aguantar-se amb un peu, pujar escales,
saltar amb els peus junts, saltar amb la cama coixa, pedalejar amb tricicle.
3. Quatre anys: salts de longitud, saltar per sobre d'objectes, dominar els
músculs, tallar amb tisores.
4. Cinc anys: córrer com els adults, trepar, més estabilitat, dibuixar una persona
de forma que es reconegui.
Desenvolupament del llenguatge
La primera infància es caracteritza per un intens desenvolupament de la

comunicació. Descobriment de nous símbols que augmenten la comunicació
amb l'infant mateix i amb les altres persones. Importància de les experiències
de l'infant per formar la expressió del seu pensament.
En la infància dels 2 als 3 anys existeixen dos diferències entre vocabulari:
1. Vocabulari escoltat: paraules que l'infant ha escoltat i se li han quedat

gravades en el cap de forma que pot entendre-les i interpretar-les segons les
va escoltant repetides vegades.
2. Vocabulari parlat: paraules que l'infant pot fer servir per expressar-se,
comunicar-se i parlar. Aquest lèxic forma part seva perquè ha pres consciència
d'aquest a través de l'experiència del que ha anat vivint.
A partir de la infància dels 4 anys, l'infant desenvolupa la fonètica, la semàntica,

el desenvolupament morfosintàctic i el desenvolupament funcional
A partir de la infància dels 6 anys, poden comprendre i produir tots els sons del
llenguatge, però pot ser problema la pronunciació de sons i combinacions entre
aquests.
Desenvolupament cognitiu
Segons les etapes del desenvolupament (Piaget), existeix un període del

pensament preoperacional dels 2 als 7 anys. Es caracteritza per la funció
simbòlica, que tracta de la representació de significats i es manifesta a través
de la imitació, els jocs, els dibuixos, les imatges mentals i el llenguatge. També
tracta de l'egocentrisme i animisme, és a dir, la creença de què els objectes
tenen ànima. I per finalitzar, un altre aspecte important del període preoperatori
és l'estadi i el pensament intuïtiu.
Desenvolupament de la personalitat
En la primera infància, l'infant desenvolupa una sèrie d'habilitats i destreses

com la coordinació, maduració de la comunicació verbal, funció simbòlica.
La socialització crea malestar a l'infant perquè mostra actituds d'oposició i

agressives per tal d'alliberar-se.
Aquesta etapa conté freqüents rabietes i actituds agressives a causa de les

frustracions dels adults. També hi ha un comportament imitatiu que marcarà la
seva personalitat. La capacitat imitativa té naturalesa espontània i respon al
caràcter egocèntric de l'infant.
Dificultats associades
Un problema usual en l'etapa de la primera infància és vers els hàbits

higiènics. Aquest, és un factor important en la formació de la personalitat
infantil. A través de la higiene, s'estableix o bé una comunicació d'acceptació
dels desitjos de sociabilitat o bé una hostilitat negativa.
La educació esfiteriana requereix afecte, tracte, habilitat i coneixement. Si es

realitza una educació precoç en els hàbits higiènics, pot provocar problemes i
trastorns psicosomàtics i de comportament com enuresis, estrenyiment o
encopresis, terrors nocturns, ira o anorexia.
- La encopresis tracta de fer-se caca fora del vàter. Els factors que intervenen
en l'aparició d'aquesta problemàtica poden ser: aprenentatge inadequat dels
hàbits higiènics i l'estrès psicosocial, com l'entrada a l'escola o el naixement
d'un germà. Per tant, es tracta d'un problema socioafectiu que es pot arreglar
amb la correcta intervenció per part de la família. L'edat adequada per realitzar
aquesta educació és al complir els 8 mesos i s'ha d'haver après abans dels 2
anys.
Una altra dificultat del període de la primera infància és la rebel·lia dels 3

anys. Aquest succés es caracteritza pel desig infantil d'estabilitzar la identitat
que acaba de descobrir, passant per frustracions que limiten la seva
dependència vers l'adult. L'infant vol una autonomia de la que no té ni
consolidades les seves habilitats motores ni lingüístiques i tampoc cap tipus
d'autocontrol. Aquesta situació li provoca ràbia i ira per la seva pròpia
impotència.
La última dificultat d'aquesta etapa es sobre l'agressivitat. Sol produir-se sobre

l'edat dels 4 als 6 anys, i la causa és pel fet de participar més activament en els
hàbits de relació amb el món. La conducta agressiva es mostra a través del joc
a l'escola i respon al domini de l'esquema corporal, que permet un control en
els objectes i el plaer de destruir-los i construir-los.
Durant aquesta etapa de la infantesa, l'infant realitza un gran procés de

socialització on l'observació es la forma d'aprenentatge més important. Aquesta
contemplació del món on existeix una gran mostra de violència, ja sigui fictícia,
simulada o real, provoca sentiments de temor en els infants, que provoca
impulsos i actituds negatives i destructives.
Infància - segona infància
En la etapa de la segona infància, el desenvolupament cognitiu es centra en un

període de les operacions concretes (Piaget) dels 7 als 11 anys. En aquest
període, l'infant aprèn a realitzar operacions que tenen relació amb els objectes
i a resoldre operacions de forma abstracta. S'inicia el pensament lògic que
comporta una interacció i adaptació més objectiva amb l'entorn i la realitat de
l'exterior. Pot classificar les diverses dimensions, entendre els conceptes
matemàtics i aplicar-los als objectes o successos concrets. Pot fer ús dels
símbols, és a dir, de les representacions mentals, per realitzar operacions o
activitats mentals.
- Grup d'iguals:
La entrada de l'infant al grup dels iguals és important per madurar socialment,

completar la socialització i la culturització que va iniciar en els seus cercles
primaris com són la família i l'escola. Contribueix a la maduració psíquica i
afectiva a través de la igualtat, l'equilibri i sense traumes.
Els infants en algun moment de la seva etapa social, es senten desplaçats,

però només el 10% es pot classificar com a nen/a impopular. Existeixen tres
tipus:
1. Nens/es rebutjats/des, que es basa en aquells que o tenen una conducta

agressiva o bé una actitud retreta.
2. Nens/es abandonats/des, són aquells que estan ignorats pels companys i

companyes de l'escola.
3. Nens/es polèmics/es, que tracta d'aquells que contínuament són mencionats,

ja sigui positiva o negativament.
- Família:
El model ecològic de Bronfenbrenner exposa el desenvolupament humà que

es produeix en relació amb cinc sistemes d'interacció: microsistema,
mesosistema, exosistema, macrosistema i cronosistema (context històric).
Context cultural. Cultura, tradició, religió
MACROSISTEMA
Context social. Treball de pare / mare
EXOSISTEMA
Interrelació entre contextos

immediats. Relació família-escola
MESOSISTEMA
MICROSISTEMA
Context immediat
PERSONA
- En relació a la família hi ha diversos factors a tenir en compte:
1. La separació dels pares pot provocar angoixa i sentiment de culpabilitat que

pot desembocar en síndromes depressius.
2. Quan l'infant es sent desprotegit, quan hi ha absències perllongades dels

familiars o quan són massa severs o massa tolerants, pot produir conductes
inadequades on reclami l'afecte que li manca.
3. Els pares que retiren el seu afecte per tal de castigar una mala conducta de
l'infant, es sentirà en situació de desemparament o abandonament.
4. La poca valoració de l'infant pot ser resultat de què els pares no acceptin o
comprenguin les situacions conflictives en què es troba l'infant.
5. Quan l'infant sent carències afectives, poden originar trastorns psicològics,

problemes d'aprenentatge, trastorns de la personalitat i dificultats de tenir una
socialització normal.
- En relació a les dificultats motores, existeixen els trastorns de la

psicomotricitat que tracten de les alteracions de l'infant en la realització dels
moviments i la falta de coordinació.
Els problemes de la formació de l'esquema corporal són deguts als dèficits dels
estímuls necessaris per adquirir aquesta formació. Hi ha diverses causes:
1. Deficiències mentals com traumatismes en el part o tumors.
2. Deficiències físiques sensorials.
3. Deficiències físiques motores com la paràlisi cerebral o la poliomielitis.
4. Origen neurològic.
5. Origen psicològic.
6. Malalties cròniques.
7. Malalties psicosomàtiques.
8. Intoxicacions.
9. Privació sensorial.
- En relació a les deficiències sensitives i perceptives, existeixen els

següents tipus que es poden patir durant l'etapa de la infantesa:
1. Deficiència de la visió.
2. Ceguera total.
3. Ceguera parcial.
4. Ambliopia.
5. Deficiència auditiva.
6. Sordesa profunda.
7. Hipoacúsia.
8. Anestesia, és a dir, la pèrdua total o parcial de la sensibilitat.
9. Hipoestèsia, és a dir, la sensibilitat reduïda dels receptors cutanis.
10. Hiperestèsia, l'augment exagerat de la sensibilitat del tacte.
11. Distorsions perceptuals.
12. Agnòsies, la impossibilitat de reconèixer.
13. Il·lusió, percebre un objecte diferent de l'estímul percebut.
14. Al·lucinació, és a dir, percebre un objecte sense que existeixi realment.
- En relació a les alteracions de la imaginació i la memòria, existeixen 5:
1. Oblit.
2. Amnèsia.
3. Agnòsia, on s'alteren les funcions de processament i la categorització de la

informació.
4. Afàsia perceptiva, oblidar l'ús de les paraules.
5. Afàsia expressiva, no reconèixer les paraules.

- En relació a les discapacitats relacionades amb la parla i el llenguatge,
existeixen varis trastorns:
1. Disàrtries, disminució de la força dels músculs fonoarticuladors.
2. Disfonies, trastorns de l'emissió de la veu.
3. Dislàlies funcionals, funció del llenguatge deficient.
4. Tartamudesa o disfèmia, trastorn de l'expressió verbal que afecta al ritme de

la paraula.
Adolescència
Desenvolupament físic
L'inici de l'etapa de l'adolescència és la pubertat, període on existeixen un

conjunt de canvis físics que es donen en el cos de cada persona amb la
finalitat que esdevingui un ésser productiu i amb capacitat reproductora.
La pubertat té diferències entre sexes. En les noies succeeix generalment 2

anys abans que els nois, però aquests últims tenen canvis menors i són de
forma més ràpida. Els canvis en les noies són de més profunditat i van més lent
perquè el seu organisme s'acomodi a aquests canvis tan grans. D'aquesta
manera, l'etapa de la pubertat finalitza gairebé a les mateixes edats en ambdós
sexes.
Els canvis físics en les noies, s'inicien amb el creixement esquelètic, el

creixement dels óssos del pelvis i el brot dels mugrons. Seguidament, broten
els pits i apareix el vell púbic. També creixen els genitals interns i externs,
augmenta el volum dels pits i hi ha una major pigmentació dels mugrons.
Apareix el vell axil·lar i la menarquia, és a dir, la primera menstruació. Per últim,
es deté el creixement esquelètic.
Els canvis físics en els nois, s'inicien amb el creixement esquelètic. Hi ha un
primer creixement dels testicles i el penis, s'inicia l'espermatogènesi, és a dir, el
procés de formació de les cèl·lules sexuals masculines. Seguidament apareix el
vell púbic, incrementa el creixement dels testicles i el penis, apareix el vell en
les axil·les i el llavi superior, el vell facial i corporal i l'acne. Per últim, es deté el
creixement esquelètic.
En referència als canvis cognitius, apareixen noves capacitats cognitives. Els

i les adolescents comencen a plantejar-se allò que és possible, enlloc de
limitar-se a allò que és real. Generen hipòtesis, les contrasten i actuen segons
els resultats obtinguts. Millora l'habilitat de processar la informació fent ús del
processament en paral·lel (procés d'informacions de forma simultània).
Adquireixen la capacitat metacognitiva, capacitat dels éssers humans d'imputar
certes idees o objectius a altres subjectes o entitats. Incrementa la memòria i
es té més experiència en donar una atenció selectiva. S'adquireix la capacitat
de generalitzar el coneixement a través de pensar sobre l'experiència, transferir
solucions noves i noves estratègies en la solució de problemes. Es pot realitzar
un anàlisi complex de les situacions, pensant sobre els fets amb antelació,
detectant les incoherències o contradiccions entre els ideals que propugna a
societat i els comportaments particulars. En aquest últim punt és important la
planificació marcada per objectius i pensar en les propostes existents, escollint
la millor opció. El pensament crític és vital per detectar les incoherències i per
proposar possibles noves solucions.
En el desenvolupament cognitiu de les persones adolescents, destaca el període de

pensament operacional formal que és dels 11 als 15 anys (Piaget). Durant aquest
període, són capaços de trobar solucions lògiques per conceptes abstractes i concrets,
de pensar sistemàticament totes les possibilitats per un mateix problema, projectar cap
al futur, rememorar el passat i raonar a través d'analogies, comparacions i metàfores.
Desenvolupament de la identitat
Existeixen quatre estats o fases en el desenvolupament de la identitat

(Marcia):
1. Difusió de la identitat. Tracta del dubte entre dos o més opcions, sense
haver-se decidit per una ni haver format un compromís.
2. Delegació de la identitat. Es basa en el compromís cap a una de les opcions

sense haver tingut cap tipus de conflicte sobre l'opció. Imposició d'una de les
opcions per part de la família.
3. Moratòria de la identitat. Tracta dels i les adolescents que tenen un

compromís no definit ni adquirit i es troben en una crisi de la pròpia identitat, ja
que encara es troben en l'exploració de rols i ideologies amb compromís de curt
termini.
4. Consecució de la identitat. Es basa en els i les adolescents que han superat

la crisi de la identitat i han acabat assumint el compromís.
- La família es el principal agent de socialització i l'encarregada de la

transmissió de valors socials i culturals als membres adolescents del nucli
familiar. Existeixen diversos aspectes relacionats amb la família que incideixen
en el procés de socialització dels i les adolescents. A continuació esmentaré 4:
1. En relació a la comunicació, l'adolescent tindrà millor imatge de si mateix en

cas de que la comunicació amb la seva família sigui positiva. Aquesta situació
és deguda a què a través d'una bona comunicació, el nucli familiar gaudeix d'un
bon clima de confiança i respecte, on es poden transmetre els valors, les
creences, els sentiments i l'emotivitat de forma positiva.
2. Segons l'estil d'educació familiar que rep l'adolescent, poden potenciar o

dificultar la individualització, l'autonomia, la identitat, la confiança en si mateix,
el rendiment acadèmic, entre altres. En el cas de fer ús de l'estil democràtic,
l'adolescent aprèn a respectar els límits establerts per els membres de la
família, gaudeix d'autonomia, autoestima, maduresa i bons resultats
acadèmics. En canvi, fent ús d'estils com l'autoritari, el permissiu o el de no-
implicació, l'adolescent pot aprendre mals hàbits com mala educació,
inadaptació, incompliment de normes, poca estabilitat ni control emocional,
aprenentatge educatiu nefast, entre altres.
Per tant, els diferents estils educatius serien:
- L'estil democràtic: mare / pare fan demandes raonables, les fan complir i
estableixen límits raonables. Afavoreix a les relacions d'afecte i es reconeixen
els valors de cadascun dels membres. Fills i filles acostumen a tenir una
autoestima alta, ser madurs i tenir èxit acadèmicament.
- L'estil autoritari: mare / pare són molt exigents, però no son receptius als fills i
filles. Acostumen a tenir bons resultats acadèmics però poden ser més
inestables que els de l'estil democràtic.
- L'estil permissiu: mare / pare cuiden i accepten als fills i filles, però no els hi
posen límits. Per tant, acaben no sent responsables, despreocupats i no tenir
bons resultats acadèmics.
- L'estil de no implicació: mare / pare mostren poca implicació vers l'educació

dels fills i filles i no imposen normes ni límits. Poden arribar a tenir mals
resultats acadèmics i poc control emocional.
3. En relació a l'autonomia, la família ha d'atorgar-li a l'adolescent la decisió

pròpia sobre algunes situacions, on aquest haurà de sospesar les diverses
opcions a través del propi judici i dels suggeriments de les persones de
confiança del seu entorn com el pare i/o la mare. Aquest fet servirà perquè
adquireixi l'autonomia necessària per entrar a la vida adulta.
4. Per finalitzar, segons els conflictes familiars que sorgeixen, l'adolescent

aprèn a expressar el seu punt de vista a través d'argumentacions per poder
resoldre els conflictes que es manifesten dins del nucli familiar. Per tant,
aquesta habilitat serà útil en etapes vitals posteriors per poder resoldre els
diversos problemes de la vida.
- En referència a la socialització en el grup d'iguals, a continuació esmentaré

aspectes relacionats amb les relacions entre iguals que incideixen en el procés
de socialització de l'adolescent:
L'adolescent es relaciona amb el grup d'iguals que comparteixen ideals,

pensaments, aficions. El criteri de l'adolescent coincideix amb el criteri del
grup d'iguals en què es troba i solen tenir problemàtiques semblants, qüestió
que incideix en l'ajuda mútua que es proporcionen i la comprensió entre els i
les membres. El grup d'iguals s'orienta davant la recerca dels valors i els
ideals que seguiran a partir d'aquesta etapa vital. Un correcte aferrament de
l'adolescent vers el seu grup d'iguals, complementa i ajuda davant la relació
amb la família nuclear. Per últim, el grup d'iguals proporciona una adequada
socialització, reforçant la maduresa emocional i cognitiva de l'adolescent.
Aquesta acció es realitza des de la igualtat, on l'adolescent no es sent menys,
com passa amb el pare i/o la mare (diferència de poder).
En la relació entre iguals, existeixen diversos aspectes positius i negatius que

poden influenciar. Els aspectes positius són practicar el pensament complex;
realitzar la presa de decisions de forma autònoma; reconèixer i controlar les
emocions; possibilitar la construcció de la identitat; resoldre els conflictes de
manera eficaç; descobrir les pròpies potencialitats i limitacions; interaccionar
amb l'entorn de manera sana i positiva; afrontar els canvis i responsabilitzar-se
del propi desenvolupament; heterogeneïtat del grup social; experimentar;
augmentar l'autoconcepte; practicar la comunicació interpersonal; millora de
l'autoestima; potenciar la creativitat; marcar objectius reals i estratègies per
aconseguir-los.
Aquestes habilitats es potencien i adquireixen a través de la pràctica i de la

interacció entre el grup d'iguals.
També existeixen aspectes negatius davant la interacció entre grups

d'adolescents com poden ser els conflictes negatius sense capacitat o intenció
de resolució; la formació de petits subgrups on poden marginar a algun/a
adolescent que no encaixa dins dels paràmetres d'aquests subgrups; la
diferència entre grups socials davant la capacitat econòmica; conductes
agressives d'adolescents amb problemàtiques que distorsionen les activitats; la
influència per prendre substàncies psicotròpiques per encaixar en el grup; la
realització d'accions de delinqüència juvenil...
Hi ha altres factors socials que incideixen positiva o negativament en el procés

de desenvolupament de l'adolescent:
1. Grups de "parells" no desitjats socialment, són aquells que realitzen

conductes mal vistes per la societat, cosa que comporta possibles actes
delictius o problemes amb les drogues.
2. Drogoaddicció com a forma d'evadir-se dels problemes o bé per rebre

l'acceptació del grup (si tothom consum, l'adolescent pensa que per integrar-se
ha de fer-ho també0).
3. Egocentrisme adolescent, que tracta de la dificultat de diferenciar entre els

propis interessos i els interessos dels altres.
4. Faula personal, on cada adolescent es creu únic i irrepetible i que les

situacions que li ocorren només li passen a ell/a. Dos conseqüències: el
pensament de la invulnerabilitat davant els comportaments de risc i la
hipocresia aparent, on es creuen excepcionals per poder saltar-se les normes
encara que les coneguin.
5. Audiència imaginària, on pensen que en qualsevol moment es poden trobar

persones que pertanyin al seu propi grup i, per tant, sempre han d'actuar
conforme els ideals d'aquest.
6. Sobre-intel·lectualització, és a dir, la explicació intel·lectual d'un

esdeveniment emocional com a mecanisme de defensa davant d'una situació
complicada.
7. Classe social. Depenent del nivell econòmic i social, l'adolescent pot tenir
dificultats o facilitats a nivell general.
Joventut
- Existeixen quatre fases de la joventut:
1. Fase inicial de transició entre la infància i la joventut que comença amb la

pubertat.
2. Finalització del període d'ensenyament obligatori.
3. Fase d'inserció laboral.
4. Fase final de transició entre la joventut i l'edat adulta, on la persona jove

reuneix les condicions per emancipar-se i inicia el seu establiment social
independent.
- La emancipació dels joves requereix quatre condicions:
1. Independència econòmica
2. Autoadministració dels recursos
3. Autonomia personal
4. Constitució d'una llar pròpia
- La inserció a la societat s'inicia des de la formació cap a l'activitat. La

formació acadèmica es desenvolupa sense interrupció des de l'ensenyament
obligatori fins la universitat.
Davant la inserció a l'activitat, la primera ocupació sol ser passatgera, ocasional

o insatisfeta. La superposició parcial entre estudis i ocupació sol ser freqüent
però no en relació d'asimetria, és a dir, sol ser més important una de les dues
parts, i l'altra ser secundària.
El consum de substàncies i la drogoaddicció és la dificultat més rellevant en

l'etapa de l'adolescència i la joventut. La joventut afirma que mitjançant la
droga, intenten evadir-se dels problemes i de les dificultats que pateixen durant
la seva vida quotidiana. L'ús de substàncies comporta un baix rendiment
escolar, la ruptura de la vida familiar i una conducta antisocial i poden arribar a
tenir problemes amb la llei. El consum de substàncies pot estar lligat en el futur
amb problemes antisocials o autodestructius, i un dels motius del problema
amb l'alcoholisme recau en beure en excés en aquesta etapa del cicle vital.
Intervenció psicoeducativa
Per una correcta intervenció psicoeducativa, és vital actuar a nivell preventiu.

La prevenció primària tracta d'evitar que el problema aparegui. La prevenció
secundària tracta d'actuar de forma ràpida quan el problema estigui apareixent.
És important la intervenció des de la institució familiar, donant importància

als estils educatius, sent necessari l'estil democràtic per una correcta
intervenció psicoeducativa. En la intervenció des de l'escola, és important
realitzar un treball en equip, proporcionant una formació integral de la persona.
També és important la intervenció des del medi, potenciant els medis de
comunicació social positius, el temps d'oci i el temps lliure.
Edat adulta
- En relació al matrimoni, aquest té 4 etapes:
1. Inici de la relació matrimonial. Compromís.
2. Aparició del primer fill o filla. Reestructuració familiar i adaptació.
3. Moment en què els fills o filles marxen de casa. Recerca d'altres activitats
per ocupar el lloc buit que han deixat en el seu temps quotidià.
4. Aparició dels néts o nétes. Implicació de la parella i replantejament de la
forma de funcionar com a rol d'avis i àvies.
- En relació als fills i filles, hi ha una sèrie d'aspectes i valors que dels quals
són portadors els fills i filles: són la felicitat de la família, la paternitat estableix
una identitat i un estatus d'adult, el pare controla la impulsivitat i assumeix
valors, els fills i filles potencien l'amor i incrementen els sentiments de
competència i assoliment, el bebè exerceix control en els pares i mares, tenir
un fill o filla produeix satisfacció, i són d'ajuda pels pares grans.
- En relació al divorci, aquest implica un canvi de vida i de rol, on existeix un

sentiment de fracàs. Hi ha casos de divorci a causa de les relacions
insatisfactòries. El divorci té aspectes emocionals, econòmics, legals, familiars i
psicològics.
- En relació a la viduïtat, la persona s'ha d'enfrontar a problemes emocionals i

pràctics, la vida social canvia i amb el temps els familiars i amistats deixen a la
persona sola. En aquest període de viduïtat, les persones tenen tendència a
patir malalties, especialment psicològiques com la depressió.
- En relació a l'atur, la persona i família pateixen conseqüències psicològiques i

econòmiques. Els efectes i conseqüències més destacables de l'atur són
físiques, psicològiques, econòmiques, projectes de futur, relacions familiars i
amistats.
En un primer moment, la persona es troba en situació de relaxació i descans.

Els efectes varien en angoixa davant aquesta situació i l'esperança de trobar
una altra feina, i també una sensació de poder dedicar més temps a la família i
a si mateix. Amb el temps, s'intensifica la recerca d'una nova feina, sorgeix
incomoditat i en desesperació, però encara no s'ha perdut l'esperança de trobar
una altra feina. Més tard, sorgeix la indeterminació, el dubte i la indecisió
perquè els mesos passen i no troba feina. Comença a patir malestar psicològic,
frustració, ansietat, depressió, angoixa i disminueix l'autoestima. Deteriorament
de les relacions familiars. Per últim, la persona es troba en situació
d'intranquilitat i cinisme, ha perdut tota l'esperança i sorgeix la desesperació.
L'angoixa es transforma en resignació. S'aparta de les relacions socials a
causa de la sensació de fracàs.
Gent gran
Declivi a nivell cognitiu
Els processos psicològics bàsics comencen a quedar-se afectats sobre els

75 anys. Són tres: atenció, aprenentatge i memòria. La gent gran pateix un
descens cognitiu i es veu afectat en una sèrie d'aspectes (Perlmutter y Hall):
alentiment generalitzat, és a dir, que a nivell cerebral funcionen més lent.
Afectació a la velocitat en els processos sensorials i motors. Reducció dels
recursos cognitius com l'atenció, la velocitat en el processament i la memòria
en la feina.
- L'atenció disminueix al voltant dels 64 anys. Té quatre formes d'expressió

(McDowd i Birren):
1. Sostinguda, tracta de la precisió al rebre la informació. Les persones grans

disminueixen la vigilància en les seves tasques i per això són menys precisos.
2. Dividida, quan el subjecte ha d'atendre diferents tasques alhora. La gent

gran tenen dificultats per realitzar tasques complicades a la vegada.
3. Selectiva, que consisteix en la selecció d'allò rellevant, desfent-se del que

sigui irrellevant.
4. Canvis d'atenció, quan existeixen diverses informacions alternatives i s'han

de procesar. Les persones grans són menys precises i més lentes en aquestes
tasques, a causa de la reducció de la seva capacitat de memòria a curt termini.
- L'aprenentatge disminueix després dels 60 anys. Les persones grans que no
han cursat estudis durant la seva joventut, tindran més problemes al adquirir
nous aprenentatges.
- La memòria té tres vessants:
1. Memòria sensorial, visual i auditiva.
2. Memòria a curt termini. Les persones grans tenen emmagatzemada la

informació i per arribar a ella necessiten més temps per reorganitzar el material.
Tenen dificultats per processar la informació a causa d'una carència de
flexibilitat mental. La memòria empitjora amb l'edat i és mes complicat
recuperar la informació, es un procés més lent i sovint amb errors.
3. Memòria a llarg termini. Records i coneixement del món. Els dèficits que
poden aparèixer en la memòria a llarg termini són: dèficit en la codificació,
dèficit en l'emmagatzemament i dèficit en la recuperació.

Resum - Psicologia Del Desenvolupament

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Resum - Psicologia Del Desenvolupament

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Resum - Psicologia del desenvolupament

La maduració tracta dels canvis o les modificacions en la persona segons dos

L'aprenentatge és el canvi permanent de la conducta a través de la pràctica,

L'herència es basa en la transmissió de les característiques, tant físiques com

Infància - dels 0 als 2 anys

Durant el primer any de vida, hi ha un procés de maduració dels nervis,

1. Cèfal-caudal: primer es dóna la maduració dels músculs pròxims al cervell.

2. Pròxim-distal: primer es desenvolupen els músculs pròxims al tronc.

4. Desenvolupament de flexors-extensors: al nadó se li fa més fàcil agafar que

La intel·ligència sensoriomotora (Piaget) és l'encarregada de realitzar les

Fases Edat Explicació Exemple

Desenvolupament del llenguatge

- L'etapa prelingüística tracta del primer any del desenvolupament del

1. Plor reflex i sons vegetatius (0-8 setmanes). Senyals reflexes d'incomoditat.

2. Riure i sons de goig (8-16 setmanes). A través de la interacció social o de la

3. Joc vocal (17-24 setmanes). Balbuceig, síl·labes separades i distintes. Plors

4. Balbuceig reduplicat (25-45 setmanes). Cadenes de vocals i consonants.

5. Parlar (final de la fase). Comença a parlar però no existeix primera paraula,

- L'etapa verbal es la que es troba després de l'etapa prelingüística i es basa

2. Període de les locucions de dos o tres paraules: llenguatge telegràfic. Fan ús

3. El fenomen de la hiper-regulació: adquisició de regles. Quan l'infant coneix

Una de les dificultats en relació al desenvolupament emocional tracta de la

1. Durant el primer any, un estat de depressió general.

2. Entre els 6 mesos i els 2-3 anys, és el moment més crític.

3. A partir dels 5 anys, els efectes són menors.

En cas de què l'infant no disposi de la seguretat afectiva d'una mare,

Existeixen tres tipus d'aferrament (Ainsworth):

1. L'aferrament de seguretat, on la persona amb què els infants senten el vincle

3. L'aferrament d'oposició. Aquest tipus d'aferrament és ambivalent a causa de

La intervenció de la família en el desenvolupament dels infants és a través de

Infància - primera infància

El desenvolupament psicomotriu tracta de l'evolució de la capacitat de la

La primera infància es caracteritza per un intens desenvolupament de la

En la infància dels 2 als 3 anys existeixen dos diferències entre vocabulari:

1. Vocabulari escoltat: paraules que l'infant ha escoltat i se li han quedat

A partir de la infància dels 4 anys, l'infant desenvolupa la fonètica, la semàntica,

Segons les etapes del desenvolupament (Piaget), existeix un període del

En la primera infància, l'infant desenvolupa una sèrie d'habilitats i destreses

La socialització crea malestar a l'infant perquè mostra actituds d'oposició i

Aquesta etapa conté freqüents rabietes i actituds agressives a causa de les

Un problema usual en l'etapa de la primera infància és vers els hàbits

La educació esfiteriana requereix afecte, tracte, habilitat i coneixement. Si es

Una altra dificultat del període de la primera infància és la rebel·lia dels 3

La última dificultat d'aquesta etapa es sobre l'agressivitat. Sol produir-se sobre

Durant aquesta etapa de la infantesa, l'infant realitza un gran procés de

Infància - segona infància

En la etapa de la segona infància, el desenvolupament cognitiu es centra en un

La entrada de l'infant al grup dels iguals és important per madurar socialment,

Els infants en algun moment de la seva etapa social, es senten desplaçats,

1. Nens/es rebutjats/des, que es basa en aquells que o tenen una conducta

2. Nens/es abandonats/des, són aquells que estan ignorats pels companys i

3. Nens/es polèmics/es, que tracta d'aquells que contínuament són mencionats,

El model ecològic de Bronfenbrenner exposa el desenvolupament humà que

Context cultural. Cultura, tradició, religió

Context social. Treball de pare / mare

Interrelació entre contextos

- En relació a la família hi ha diversos factors a tenir en compte:

1. La separació dels pares pot provocar angoixa i sentiment de culpabilitat que

2. Quan l'infant es sent desprotegit, quan hi ha absències perllongades dels

5. Quan l'infant sent carències afectives, poden originar trastorns psicològics,

- En relació a les dificultats motores, existeixen els trastorns de la

1. Deficiències mentals com traumatismes en el part o tumors.

2. Deficiències físiques sensorials.

3. Deficiències físiques motores com la paràlisi cerebral o la poliomielitis.