Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona

Estructures Metàl·liques
5è curs Enginyer Industrial
Curs 2012-13

TEMA 10
RESISTÈNCIA AL FOC

 Resistència al foc de l’estructura metàl·lica i mixta

 El problema tèrmic
 El problema mecànic
 Comprovació simplificada element a element
 El nomograma europeu

UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

 ESTRUCTURES D’ACER
D ACER E t
Estructures
t d’
d’edificis
difi i

Resistència passiva
p Estructures d’edificació industrial

de ll’estructura
estructura
metàl.lica enfront al
foc
Estructures tensades

Frederic Marimon Carvajal

Professor del departament de Resistència de Materials i Estructures a l’Enginyeria
Universitat Politècnica de Catalunya

Frederic Marimon - Universitat Politècnica de Catalunya Frederic Marimon - Universitat Politècnica de Catalunya

ESTRUCTURES MIXTES D’ACER-FORMIGÓ Llosa mixta de xapa nervada

Armadura o malla superior

Connectador

Pilars mixtes
composite slab

composite beam

composite column
floor = beam + slab

Biga Xapa nervada d’acer

principal
Biga
Lloses mixtes de xapa nervada
secundaria
Bigues mixtes

Frederic Marimon - Universitat Politècnica de Catalunya Frederic Marimon - Universitat Politècnica de Catalunya
 NORMATIVA ACTUAL Documento Básico SI
 Àmbit europeu: Sección SI 6 Seguridad en caso de incendio

Resistencia al fuego de la estructura

SI 1 Propagación interior
Eurocodis estructurals SI 2 Propagación exterior
SI 3 Evacuación de ocupantes
Accions del incendi sobre les estructures Eurocodi-1 EN 1991 Part 2.2 SI 4 Instalaciones de protección contra incendios
SI 5 Intervención de los bomberos
Estructures de formigó Eurocodi-2 EN 1992 Part 1.2 SI 6 Resistencia al fuego de la estructura

Estructures d’acer Eurocodi-3 EN 1993 Part 1.2 1 Generalidades

Estructures mixtes d’acer-formigó
d’acer formigó Eurocodi-4
Eurocodi 4 EN 1994 Part 1
1.2
2 2 Resistencia al fuego de la estructura
Euronormes d’assaig de resistència al foc 3 Elementos estructurales principales
Exigències generals EN 1363 / Classificació de productes EN 13501 4 Elementos estructurales secundarios
Assaigs al foc per a les estructures d
d’acer
acer EN 13381 Parts 1
1, 2 y 4
5 Determinación de los efectos de las acciones durante el incendio Febrero 2010

6 Determinación de la resistencia al fuego (Modificaciones conforme al Real Decreto 173/2010, de 19 de febrero (BOE 13-03-2010)

 Àmbit nacional:
Codi Tècnic de l’Edificació CTE [SI- Seguretat contra Incendis] Anejo SI A Terminología
Reglament de Seguretat contra Incendis en Establiments Industrials RSIEI Anejo SI B Tiempo equivalente de exposición al fuego
Estructures de Formigó Estructural Instrucció EHE Anejo SI C Resistencia al fuego de las estructuras de hormigón armado
Estructures d’Acer en la Edificació Instrucció EAE (*) Anejo SI D Resistencia al fuego de las estructuras de acero
Anejo SI E Resistencia al fuego de las estructuras de madera
 Àmbit autonòmic y local:
Anejo SI F Resistencia al fuego de los elementos de fábrica
Legislació autonòmica (CAM, Generalitat de Catalunya, …) Anejo SI G Normas relacionadas con la aplicación del DB-SI
Ordenances municipals (Barcelona, Madrid, València, …)
((*)) en preparació

Frederic Marimon - Universitat Politècnica de Catalunya Frederic Marimon - Universitat Politècnica de Catalunya

ACCIÓ TÉRMICA DEL FOC EJEMPLE 1 - Simulació del incendi mitjançant la

F normalitzat
Foc lit t ISO 834
mecànica computacional de fluids [CFD]

Després
p del p
punt
T
Temperatura
t R 120
Abans del punt d’inflamació
d’inflamació E 120
1000-1200°C
I 120

Aplicació a una nau industrial

Corba de foc natural
model NIDO (Coperfil Group)
amb diferents càrregues de foc i
Punt condicions de ventilació
d’inflamació
Foc natural
Ignició ISO 834 corba estàndard Fuego NATURAL del caso crítico
escenarios reales de incendios
de foc •Densidad de carga de fuego 3400 MJ/m2
Començament 1400
(nivel 5 de riesgo intrínseco)
del foc
120 min 1200
•Velocidad de liberación del calor 1900 KW/m2
atura (ºC)

1000
•Superficie de la zona de fuego 70 m2
Mots clau: Ignició Foc latent Escalfament Refredament Temps 800
caso más crítico
tempera

600
Control: Inflamabilitat Desenvolupament Càrrega de foc Ventilació Caso realista Fuego NATURAL del caso realista
del fum 400 fuego nominal ISO
•Densidad de carga de fuego 990 MJ/m2 (nivel
200 3 de riesgo intrínseco)
0 •Velocidad de liberación del calor 1000 KW/m2
0 20 40 60 80 100 120 140 160 180
•Superficie de la zona de fuego 70 m2
tiempo (min)

Frederic Marimon - Universitat Politècnica de Catalunya Frederic Marimon - Universitat Politècnica de Catalunya
 E I
màx. 140 ºC (180ºC)
EXIGÈNCIES RESISTENTS [R] DINS LA TABLA
R Criteri de resistència estructural “PRESCRITIVA” CTE DB-SI 6
R
E Criteri d’integritat

I Criteri d’aïllament tèrmic

R
Resistencia o
R Résistance Resistance Capacidad Resistència
portante
A una biga només se li
demanen requeriments E Ét
Étanchéité
héité I t it
Integrity I t
Integridad
id d E t
Estanqueïtat
ït t
de resistència mecànica Aislamiento
I Isolation Insulation
térmico
Isolació
Per exemple, R 120
(120 minuts a ISO 834) ç
Français English
g Español
p Català

En general, a un forjat se li demanen

requeriments de resistència mecànica i de
sectorització
Per exemple, REI 120 (120 minuts a ISO 834)

Frederic Marimon - Universitat Politècnica de Catalunya Frederic Marimon - Universitat Politècnica de Catalunya

ACCIONS MECÀNIQUES ACCIONS MECÀNIQUES

Codi Tècnic DB-SE. Situació temperatura ambient Codi Tècnic DB-SE. Situació accidental (incendi)
• Se considera que hay suficiente resistencia de la estructura portante, de un El valor de cálculo de los efectos de las acciones correspondiente a una situación extraordinaria,
se determina mediante combinaciones de acciones a partir de la expresión
elemento estructural, sección, punto o de una unión entre elementos, si para
todas las situaciones de dimensionado pertinentes, se cumple la siguiente
condición:
es decir, considerando la actuación simultánea de:

a) todas las acciones permanentes, en valor de cálculo G Gk, incluido el pretensado P P

Ed valor de cálculo del efecto de las acciones b) una acción accidental cualquiera, en valor de cálculo ( Ad ), debiendo analizarse sucesivamente
con cada una de ellas.
Rd valor de cálculo de la resistencia correspondiente c)) una acción
i variable,
i bl en valor
l ded cálculo
ál l frecuente
f Q 1 Qk, debiendo
d bi d adoptarse
d como tal,
l una
tras otra sucesivamente en distintos análisis con cada acción accidental considerada.
d) El resto de las acciones variables, en valor de cálculo casi permanente Q 2 Qk.
• Combinación de acciones
En situación extraordinaria, todos los coeficientes de seguridad G, P, Q, son iguales a cero si su
efecto es favorable, o a la unidad si es desfavorable, en los términos anteriores.

G = P = Q= 1,0
10

Frederic Marimon - Universitat Politècnica de Catalunya Frederic Marimon - Universitat Politècnica de Catalunya
 EXEMPLE 2 – Combinació d'accions en cas d’incendi PROPIETATS MECÀNIQUES
Q DE L’ACER
AFECTADES PER LA TEMPERATURA
Tensión ((N/mm2 )
Valor frecuente Valor cuasi permanente
300
Combinació d’accions per a un edifici residencial: Categoria A, situat 20°C
250
a una altitud inferior a 1000 m. S
200°C
300°C
200 400°C
W Q 500°C
Lí it elástico
Límite lá ti efectivo
f ti (600°C)
150
600°C
100
Límite de proporcionalidad (600°C)
700°C
50
1,0 G + 0,5 Q 800°C
Módulo elástico (600°C)
(600 C)
1,0 G + 0,2 S + 0,3 Q 0 0,5 1,0 1,5 2,0
Deformación
1,0 G + 0,5 W + 0,3 Q
Gràfic tensió (N/mm2) - deformació (%) en funció de la temperatura per a ll’acer
acer S275

Frederic Marimon - Universitat Politècnica de Catalunya Frederic Marimon - Universitat Politècnica de Catalunya

PROPIETATS MECÀNIQUES DEL FORMIGÓ EXEMPLE 3 - PERFIL IPE 600 Desprotegit

p g - Protegit
g
AFECTADES PER LA TEMPERATURA
c 
Tensión nominal f c(20°C)
1.0
20°C
0.9
200°C
0.8
0.7
0.6
400°C
400 C t (  )
  arctan(
0.5
0.4

0.3 600°C (A) IPE 600 sense cap protecció addicional (B) IPE 600 amb una protecció de 20 mm
0.2
800°C
0.1  • Comparació entre un perfil IPE 600: (A) cas sense cap tipus de
1000°C
0 protecció respecte al (B) cas protegit amb un revestiment
0 1 2 3 4 projectat de morter de vermiculita de 20 mm de gruix.
 c1  cu  c 
Deformación
• Distribució de temperatures desprès de 60 minuts de
Gràfic tensió ((disminució p
percentual)) - deformació ((%)) en funció de la temperatura,
p , exposició al foc normalitzat ISO 834.
corresponent a un formigó tipus normal i lleuger

Frederic Marimon - Universitat Politècnica de Catalunya Frederic Marimon - Universitat Politècnica de Catalunya
 EXEMPLE 4 - LLOSA MIXTA DE XAPA NERVADA Problema Tèrmic
·
 a,t h net
Evolució de la temperatura en l’acer  a,t
Cas de l’acer sense protecció

a,t= k sh
Am /V  t
hnet
ca  a
where:
k sh is correction factor for the shadow effect, see (2)
Am / V is the section factor for unprotected steel members [1/m];
Llosa mixta de xapa nervada
Armadura o malla superior
Am is the surface area of the member per unit length [m[m²/m];
/m];
V is the volume of the member per unit length [m³/m];
Connectador
ca is the specific heat of steel, from section 3 [J/kgK];
h net is the design value of the net heat flux per unit area [W/m2];
t is the time interval [seconds];
a is the unit mass of steel, from section 3 [kg/m3].
Biga Xapa nervada d’acer
principal
Biga
·
Convecció h net
secundaria
·
 Distribució de temperatures en una llosa mixta acer-formigó El flux net de calor h net
de cantell total 110 mm (60+50mm) desprès d’una exposició
·
de 60 minuts al foc normalitzat ISO 834. segons EN 1991 Part 2.2 Radiació h net
 No verifica el criteri d’aïllament tèrmic I 60

Frederic Marimon - Universitat Politècnica de Catalunya Frederic Marimon - Universitat Politècnica de Catalunya

Evolució de la temperatura
p en l’acer  a,t · Integració numèrica de la equació diferencial amb t < 5 a 60s
 a,t h net
Cas d’acer protegit amb un gruix dp
·
 s,t h net,d

p Ap / V ( g,t - a,t )
a,t= t - (e / 10 - 1) g,t ( but a,t  0 if g,t > 0 )
d p c a a (1 +  /3) cp  p
  d p Ap /V
where:
ca  a
Ap /V is the section factor for steel members insulated by fire protection material;
Ap is the appropriate area of fire protection material per unit length of the member
[m²/m];
V is the volume of the member per unit length [m³/m];
ca is the temperature dependant specific heat of steel, from section 3 [J/kgK];  s,t
cp is the temperature independent specific heat of the fire protection material [J/kgK];
dp is the thickness of the fire protection material [m];
 s,t
t is the time interval [seconds];
a,t is the steel temperature at time t [°C];
 s,t
st
g,t is the ambient gas temperature at time t [°C];
g,t is the increase of the ambient gas temperature during the time interval t [K];
p is the thermal conductivity of the fire protection system [W/mK];
a is the unit mass of steel, from section 3 [kg/m3]; t <5-60 s
p is the unit mass of the fire protection material [kg/m3].

Frederic Marimon - Universitat Politècnica de Catalunya Frederic Marimon - Universitat Politècnica de Catalunya
 CODI TÈCNIC EDIFICACIÓ DB-SI
DB SI 6
Resistencia frente a las acciones térmicas y mecánicas

 En el CTE se indican únicamente métodos simplificados de cálculo (Anejos

B a F). Estos métodos sólo recogen el estudio de la resistencia al fuego de los
elementos
l t estructurales
t t l iindividuales
di id l ante l curva normalizada
t la li d tiempo-
ti
temperatura (ISO 834)
 En la utilización de algunas tablas de especificaciones de hormigón y acero
aparece el coeficiente de sobredimensionado : µfi , definido como:

donde Rfi,d,0 es la resistencia del elemento estructural en situación de incendio

en el instante inicial t=0,
t=0 a temperatura ambiente.
ambiente

Frederic Marimon - Universitat Politècnica de Catalunya Frederic Marimon - Universitat Politècnica de Catalunya

EXEMPLE 5 Nomograma europeo ECCS nº 89 basado ENV 1993 Parte 1.2 (1995)

R 15 R 90

Frederic Marimon - Universitat Politècnica de Catalunya