(Arquimbau, Rosa M.) Es Rifa Un Home!

Es rifa un home!
Apunt satíric en un acte
Rosa Mª Arquimbau
Estrenada l’any 1935
Toni Nerín Toboso

Personatges
La feminista joveneta
La feminista de conveniència
La feminista cent per cent
La feminista d’edat
L’home
El sense feina
La feminista joveneta representa uns 20 anys. Té un posat ingenu, duu una boineta i un vestit fosc ni
massa elegant ni massa tronat; la feminista de conveniència, representa uns 30 anys. Va vestida molt
vistosa i té un aire descarat i parla d’una manera desimbolta; la feminista cent per cent, aparenta uns
40 anys i va vestida i pentinada que sembla un home. Adopta un posat ferreny i no somriu ni per
casualitat; la feminista d’edat, sembla tenir uns cinquanta anys, i va vestida amb unes coloraines
impròpies de la seva edat; l’home, representa de 25 a 30 anys, va vestit elegantment, un tipus entre
actor de cinema i gigoló, parla amb aplom i se l’endevina un barrut; el sense feina, d’edat
indeterminada, li cau malament l’uniforme de criat, mal pintat de negre.
La feminista joveneta, la d’edat i la cent per cent duen ulleres de conxa.

Acte Únic
L’escena representa una petita secretaria en un Club de senyores. Una taula, unes cadires, etc., etc.
Comença
(En aixecar-se el teló, es troben al voltant de la taula tres de les feministes. LA FEMINISTA CENT PER CENT
actua de Secretària i va escrivint en uns papers que té damunt la taula. Va vestida, austerament, amb
tendències masculines; parla amb veu de tro. Assegudes, hi ha LA FEMINISTA JOVENETA, que duu unes ulleres
de conxa, i LA FEMINISTA D’EDAT que fuma un cigar amb molta naturalitat.)
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — S’aprova?...
LA FEMINISTA D’EDAT. — S’aprova.
LA FEMINISTA JOVENETA. — (Que estava badant.) Què?
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Si s’aprova?
LA FEMINISTA JOVENETA. — (Que no sap de què va.) Ah! sí, naturalment.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Article 193. S’aprova?
LA FEMINISTA D’EDAT. — (Entre xuclada i xuclada al cigar.) S’aprova.
LA FEMINISTA JOVENETA. — (Que tornava a ésser als llimbs.) Què?
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — (Empipada.) Que si s’aprova?
LA FEMINISTA JOVENETA. — (Que en vista de la contesta no gosa a preguntar més.) Ah! sí, naturalment.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Article 194. S’aprova?
LA FEMINISTA D’EDAT. — Potser caldria alguna modificació sobre aquest article. Vol dir que no és
massa rigorós?
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — A darrera hora sempre han de venir amb ciris trencats. Mai no es
té el suficient valor per a afrontar les realitats.
LA FEMINISTA JOVENETA. — De què va?
LA FEMINISTA D’EDAT. — Es tracta de l’art. 194.
LA FEMINISTA JOVENETA. — Ah!
LA FEMINISTA D’EDAT. — Vol fer el favor de llegir-lo?
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Article 194. Queda prohibit terminantment a les senyores
associades al Club Feminista tractar d’una manera directa amb el sexe enemic. Considerant l’home
un enemic, s’entén que el sexe enemic són els homes. Aquelles associades que per la seva condició
de casades no puguin complir d’una manera terminant amb aquest article, deuran consultar a la
Directiva respecte l’actuació que deuran adoptar en la llar Conjugal.
LA FEMINISTA D’EDAT. — Aquí hi ha uns apartats que es deurien modificar.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Oh! com que vostè ha estat casada, no m’estranya que vulgui fer
modificacions; però precisament vostè que ja coneix els homes —per experiència— hauria d’ésser la
més intransigent.
LA FEMINISTA D’EDAT. — Amiga meva, jo sóc abans que tot una dona justa, i entenc que, a vegades,
els homes no es porten tan malament com això. Precisament perquè els conec —per experiència—
ho dic. El meu difunt, pobret, no es portava tan malament com això. I tenia tantes delicadeses per mi,
que per força m’havien de commoure. Trobar-me la taula parada quan tornava de les reunions
feministes, i els llits fets i la casa endreçada. Ai, filla! això s’agraeix molt.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Així vol que posem un apartat pels marits del tipus del seu?
LA FEMINISTA D’EDAT. — Jo el posaria.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — S’aprova, doncs?
LA FEMINISTA D’EDAT. — S’aprova.
LA FEMINISTA JOVENETA. — Què?
LA FEMINISTA D’EDAT. — Que s’aprova.
LA FEMINISTA JOVENETA. — Ah! bé.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Amb el que no transigiré, però, serà amb l’altre apartat. Les
associades en estat de solteria serà forçós que la conservin mentre siguin sòcies del Club, fent-se
extensiva aquesta condició a aquelles associades que se les atrapi en ple delicte, o sigui, acom-
panyades més de dues vegades per un mateix home i altres símptomes de rebel·lia.
LA FEMINISTA JOVENETA. — (Que aquesta vegada no badava.) Protesto.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Ja hi som!
LA FEMINISTA D’EDAT. — Vaja, ja tenies d’ésser tu. Encara hi penses amb aquell ximple?
LA FEMINISTA JOVENETA. — Sí, senyora.
LA FEMINISTA D’EDAT. — Era un brètol.
LA FEMINISTA JOVENETA. — Però, m’agradava tant!
LA FEMINISTA D’EDAT. — Ets una paula.
LA FEMINISTA JOVENETA. — (Recordant-ho.) Era tan guapo!
LA FEMINISTA D’EDAT. — I tan poca-vergonya!
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Bé, posin-se d’acord.

LA FEMINISTA D’EDAT. — Un promès que et passejava les vicetiples del Palace pel nas.
LA FEMINISTA JOVENETA. — Això sí. És veritat.
LA FEMINISTA D’EDAT. — Ho veus?
LA FEMINISTA JOVENETA. — Per això el vaig deixar i per això vaig entrar al Club.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — No en parlem més.
LA FEMINISTA JOVENETA. — Ara, que jo tinc por que amb aquest apartat hi hagin moltes baixes.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Lloat sia Déu.
LA FEMINISTA JOVENETA. — Escolti, una pregunta. Déu era solter?
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — A mi, particularment, tant se me’n dóna.
LA FEMINISTA D’EDAT. — Bé, continuï, senyoreta Sistacs.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Article 195...
(En aquest moment entra en escena EL SENSE FEINA. Va vestit de criat, duu la cara pintada de negre i una
safata a les mans amb una carta.)
EL SENSE FEINA. — (Dirigint-se a LA FEMINISTA JOVENETA.) És per vostè, senyoreta.
LA FEMINISTA JOVENETA. — (Amb visible alegria.) Conec la lletra. És d’ell. (L’obre i la llegeix.)
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — (Al SENSE FEINA.) Qui li ha donat aquesta carta?
EL SENSE FEINA. — Un «botones» de l’Eqüestre.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Doncs bé, si torna cl «botones», no l’obri.
EL SENSE FEINA. — (Anant-se’n.) Està bé, senyoreta.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Aquest criat ens portarà algun compromís.
LA FEMINISTA D’EDAT. — És força discret.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — No pas tant. He descobert que ha arribat a la vel·leïtat que els dies
de junta no es pinta tant de negre.
LA FEMINISTA D’EDAT. — Vol dir que ho fa expressament?
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Jo ho juraria.
LA FEMINISTA D’EDAT. — Bé, no protesti ara vostè, perquè la idea va ésser de vostè.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Perquè una té bon cor, la qual cosa és un gros defecte. Aquest
pobre home no tenia feina, i tanmateix ens feia falta un conserge... Però ja sap que per a evitar
temptacions a les associades li vaig imposar la condició de fer-se negre.
LA FEMINISTA D’EDAT. — I és clar, el pobre home, entre veure’s negre d’una manera o d’una altra,
va acceptar.
LA FEMINISTA JOVENETA. — (Que ha acabat de llegir, sospira.) Ai!
LA FEMINISTA D’EDAT. — Bah!, ja és d’aquell ximple.
LA FEMINISTA JOVENETA. — Pobret!
LA FEMINISTA D’EDAT. — Què et diu, a veure?
LA FEMINISTA JOVENETA. — (Llegint la carta.) Que m’enyora...
LA FEMINISTA D’EDAT. — (Agafant la carta i llegint-la.) «Deixa’t de romanços, abandona aquest Club
de bruixes i torna amb mi...» (Indignada.) L’insolent! Si el meu difunt no fos difunt, ja s’ho trobaria.
Els faria desafiar. I encara goses a defensar-lo, tu, paula, més que paula?
(En aquest moment entra en escena LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. Va vestida exageradament i descarada,
molt pintada. Entra amb molta «pose», i s’asseu a un butacó, una cama sobre l’altra, amb desvergonyiment.)
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — Encara dura la Junta?
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Per casualitat, perquè vostè sempre arriba quan ja s’ha acabat.
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — És que jo estic molt ocupada, per si no ho sabia.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Conec les seves ocupacions, senyoreta...
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — Li participo que el seu to no em molesta gens ni mica. Al

contrari, em fa favor.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Li participo que avui hem pres uns acords que potser la
perjudicaran.
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — (Amb molta barra.) A mi?
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — (Cercant els papers de damunt la taula i llegint.) «Les Associades en
estat de solteria serà forçós que la conservin mentre siguin sòcies del Club, fent-se extensiva aquesta
condició a aquelles associades que se les atrapi en ple delicte, o sigui acompanyades més de dues
vegades per un mateix home i altres símptomes de rebel·lia.»
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — (Amb el seu posat de barra.) Això és el que m’afectava? Bé,
doncs, estigui tranquil·la, que no m’afecta per res. No acostumo a anar acompanyada més de dues
vegades per un mateix home. Segueixi.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — (Una mica enfadada.) Res més.
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — Bé, doncs, si volen els explicaré el resultat de les meves
gestions.
LA FEMINISTA D’EDAT. — Comenci.
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — He anat a veure l’Alcalde i el Conseller per gestionar això de

la subvenció que vostès m’havien encarregat.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — (Amb malícia.) Perquè ja sabem que vostè aconsegueix totes les
coses.
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — O potser perquè temien que a vostès no les rebrien.
LA FEMINISTA D’EDAT. — Senyoreta...
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — Perdonin, però...
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Continuï.
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — (Es treu una barreta de carmí del moneder i posa a pintar-se els
llavis.) L’Alcalde m’ha dit que... ni excusar-se... que... sí... que tot el que volguéssim.
LA FEMINISTA D’EDAT. — I el Conseller?
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — El Conseller m’ha convidat a sopar.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Ja...
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — Per parlar-ne. I, vaja, ja ho poden donar per fet, també.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Veu com vostè sempre aconsegueix tot el que vol?
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — Ja em penso que vostè no ho aconsegueix. I bé, ara tinc una
altra cosa per a comunicar-los. Es tracta d’un oferiment que no sé si els interessarà. M’han ofert un
home.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Que s’ha pensat!
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — Però, deixi’m acabar, faci el favor. Els ho explicaré per tal de
treure’ls l’esverament. La senyora Carreras, que fins ara era d’un «ropero» per adults que tenia molt
d’èxit, ara d’ençà que les coses han canviat políticament i que la democràcia ha perjudicat
l’aristocràcia, organitza uns tes particulars a casa seva, en els que hi concorrem algunes amigues
seves, i als que hi convida una colla de xicots aristòcrates que amb això de la República han quedat a
la misèria. Els tes són tan complerts, i ho fa expressament, perquè aquesta és una manera de fer caritat,
que tots aquests xicots aristòcrates s’estalvien, després, el sopar i fins el dinar de l’endemà. Diverses
senyores han adoptat aquest sistema de protecció a aquests joves arruïnats, però, és clar, resulta
insuficient. I és una veritable llàstima, perquè hi ha comtes i marquesos que estan força bé. I és el que
diu la senyora Carreras: és una pena que aquests nois tinguin d’acabar fent de «gigolós» de qualsevol
senyoreta del «Colón». Per evitar això, la senyora Carreras va tenir una idea lluminosa: va proposar
a les seves moltes amistats l’adopció d’alguns xicots d’aquests.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — I vostè ja n’ha adoptat algun?
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — Penso adoptar-lo, sí senyora. Ara que jo, pensant en el Club
primer que tot, cedeixo els drets al Club abans. Avui m’han ofert un jove marquès que potser valdria
la pena que coneguessin.
LA FEMINISTA D’EDAT. — La idea no està malament.
LA FEMINISTA JOVENETA. — Jo la trobo molt bé.
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — Li he dit (Mirant-se el rellotge.) que a les set en punt fos aquí.
LA FEMINISTA D’EDAT. — Doncs (Mirant-se el seu rellotge.) ja les són.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Avisaré el criat perquè el deixi entrar. No el deixaria passar amb
les ordres que té. (Truca un timbre.)
EL SENSE FEINA. — (Entrant.) Mani.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Quan vingui un senyor, faci’l passar.
EL SENSE FEINA. — Vol dir aquí dins?
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — I doncs, a on? Ah! i... (Mirant-se el SENSE FEINA.) una cosa que li
volia dir. Avui el trobo poc negre.
EL SENSE FEINA. — Ai, senyoreta, perdoni; però és que és tan trista la vida del sense feina, que no
puc evitar el plorar de tant en tant i, és clar, quan ploro em destenyeixo. (Es posa a plorar.)
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Prou. No plori més, per favor
(En aquest moment es sent trucar el timbre de la porta.)
LA FEMINISTA D’EDAT. — Corri, vagi a obrir.
(El SENSE FEINA se’n va corrents i torna acompanyat d’un HOME. Mentre se n’ha anat a obrir, totes s’han
empolainat. L’una s’ha tret les ulleres, l’altra ha llançat el cigar, l’altra s’ha mirat al mirall, etc. L’HOME
entra seguit del negre. Es un jove ben plantat, vestit correctament, etcètera. Així que entra, saluda
cerimoniosament i avança fins al butacó on hi ha LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA i li besa la mà.)
L’HOME. — A les seves ordres.
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — Li presentaré les meves companyes: la senyoreta Sistacs, la

senyora Gafarró, la senyoreta Romeu... (L’HOME va saludant a totes.)
LA FEMINISTA JOVENETA. — (A LA FEMINISTA D’EDAT.) Té un aire d’en Gary Cooper.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Em sembla una mica esbojarrat.
LA FEMINISTA D’EDAT. — Potser una mica massa jove.
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — El marquès de qui ja els he parlat.
L’HOME. — Les senyores pensaran de mi, qui ho sap, però, oh! la vida i les circumstàncies que ens
col·loquen de vegades en moments tan compromesos.
LA FEMINISTA D’EDAT. — No continuï, jove, ens fem càrrec de tot. Som unes senyores comprensives.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — I a més, s’ha de comptar que les circumstàncies no són eternes i
que les coses canviaran... favorables a vostè.
L’HOME. — Així ho espero, senyoreta. (Mirant-se-la.)
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — (A part.) No està tan malament com em pensava aquest noi.
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — Bé, doncs, tal com anàvem dient, senyores amigues, jo pensava
que caldrà decidir- se per qui l’haurà d’adoptar.
LA FEMINISTA D’EDAT. — Jo que, per ésser la de més edat no em presto a suspicàcies, l’adoptaré, si
els sembla bé.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Ens sembla molt malament. Això haurà d’anar d’una altra manera.
LA FEMINISTA JOVENETA. — Jo també ho crec. I opino que hauria d’ésser ell qui triés.
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — Això es prestaria a raons...
LA FEMINISTA D’EDAT. — Vostè què opina, marquès?
L’HOME. — Oh! jo, senyora, no goso opinar...
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Això haurà d’anar d’una altra manera. Potser per sorteig.
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — No està malament. Podem fer paperetes entre les associades.
L’HOME. — Serà millor que em rifin?
LA FEMINISTA JOVENETA. — Jo segueixo creient que fóra millor que ell triés. (Diu això evolucionat
entorn seu i mirant-se’l.)
LA FEMINISTA D’EDAT. — (Fent el mateix.) Caldrà que el senyor marquès tingui en compte el que li
convé més.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Jo sóc una legalista. M’agraden les coses legals. Jo proposo rifar-
lo.
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — Bé, però aleshores s’haurà de comunicar la nova a totes les
associades.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — No n’hi ha pas necessitat, tota vegada que totes les aquí presents
estem disposades a adoptar-lo.
LA FEMINISTA D’EDAT. — Per la meva part...
LA FEMINISTA JOVENETA. — Jo segueixo opinant el mateix d’abans.
LA FEMINISTA D’EDAT. — Tu sempre desbarres.

LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — I si consultéssim l’interessat? Vostè, què opina? (Li ho pregunta
acostant-se-li.)
L’HOME. — Jo, el que vostè vulgui.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — I si féssim paperetes amb els nostres noms i ell en tragués una?
LA FEMINISTA D’EDAT. — Bona idea.
LA FEMINISTA JOVENETA. — Si no hi ha més remei...
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — Faci-ho, doncs, vostè mateixa.
(LA FEMINISTA CENT PER CENT agafa quatre paperets, hi escriu un nom i els cargola. Els posa al palmell de
la mà, i els ofereix a l’HOME.)
LA FEMINISTA D’EDAT. — Jo sóc una mica supersticiosa. I si tragués la sort el negre?
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — No hi tinc pas inconvenient. (Truca un timbre i surt el negre amb
mitja cara blanca.)
EL SENSE FEINA. — Mani, senyoreta.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Ja ha tornat a plorar?
EL SENSE FEINA. — És tan trista la vida dels sense feina! (Plorant.)
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Bé, estiri un paperet d’aquests, i doni’l al senyor.
(El SENSE FEINA, ho fa, i llavors LA FEMINISTA CENT PER CENT deixa els altres tres paperets damunt la taula.)
L’HOME. — (Amb el paperet als dits, abans d’obrir-lo.) A la una, a les dues, a les tres.
LA FEMINISTA D’EDAT. — Tinc una emoció.
LA FEMINISTA JOVENETA. — Si sortís jo!
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — No està malament, però que el mantingui una altra.
L’HOME. — (Obrint el paper.) «Eduvigis Sistacs.»
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Sóc jo, sóc jo! (Amb alegria.)
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — (Malfiant.) Quina sort, la felicito. (Mira els paperets de damunt la
taula, els agafa i els obre.) Ep, senyores amigues. Hi ha hagut tupinada. Mirin: «Eduvigis Sistacs»,
«Eduvigis Sistacs», «Eduvigis Sistacs».
LA FEMINISTA D’EDAT. — Senyoreta Sistacs, no m’ho hauria pensat mai de vostè, això.
LA FEMINISTA JOVENETA. — Veuen com hauria estat millor que ell hagués triat?
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — I la legalitat, senyoreta Sistacs?

L’HOME. — (Veient que es van a barallar.) Bé, jo no voldria que per culpa meva es disgustessin, podent-
se arreglar. I si m’adoptessin entre totes quatre? Què els sembla la idea?
LA FEMINISTA JOVENETA. — D’un home partit per quatre, quant en toca?
L’HOME. — Un quart.
LA FEMINISTA D’EDAT. — És poc un quart.
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — No pas si és el quart d’hora...
LA FEMINISTA D’EDAT. — Deixi’s de filigranes i anem a la part pràctica.
LA FEMINISTA JOVENETA. — Bé, i si deixem que decideixi ell?
L’HOME. — A mi se m’han rifat, i per tant, jo no tinc ni vot ni veu, i a vostès toca decidir.
LA FEMINISTA JOVENETA. — Però, si vostè pogués triar?... (Diu això evolucionant entorn seu.)
L’HOME. — Ai! si jo pogués triar...
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Jo opino...
LES ALTRES TRES FEMINISTES. — (Alhora.) Calli, vostè, tramposa!
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — El repartiment equitatiu s’imposa.
LA FEMINISTA D’EDAT. — D’un pollastre, un quart ja està bé, però d’un home...
LA FEMINISTA JOVENETA. — Ens el podríem repartir per dies.
LA FEMINISTA D’EDAT. — Això mateix, les unes de dies i les altres de nits.
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — Seria millor d’una altra manera: la setmana té set dies i som
quatre a repartir...
LA FEMINISTA JOVENETA. — Jo el demano els dijous.
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — Que el vol portar a Can Jorba a buscar bombes?
LA FEMINISTA D’EDAT. — No parli de bombes!
L’HOME. — Bé, senyores...
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Jo...
LA FEMINISTA D’EDAT I LA FEMINISTA JOVENETA. — (Alhora.) Vostè no té dret a parlar.
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — Bé, no és qüestió de barallar-se, sinó de posar-se d’acord.

Corresponen dos dies a cadascuna, a excepció d’una, que s’haurà de conformar amb un sol dia.
LA FEMINISTA D’EDAT. — Demano la paraula!

LA FEMINISTA JOVENETA. — Demano la paraula!
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — Parlin.
LA FEMINISTA D’EDAT. — Jo proposo que la que es quedi amb un sol dia sigui, per càstig, la senyoreta
Sistacs.
LA FEMINISTA JOVENETA. — Jo opino el mateix.
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — Vostè, senyoreta Sistacs, hi té alguna cosa a dir?
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — (Molt enrabiada.) Si pogués dir tot el que tinc per dir...
LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — Doncs vostè, que és la secretària, aixequi acta.
LA FEMINISTA CENT PER CENT. — (Molt enrabiada.) S’aprova?
LES ALTRES TRES FEMINISTES. — (Alhora.) S’aprova!
Teló ràpid

(Arquimbau, Rosa M.) Es Rifa Un Home!

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

(Arquimbau, Rosa M.) Es Rifa Un Home!

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Es rifa un home!

Apunt satíric en un acte

Estrenada l’any 1935

Toni Nerín Toboso

La feminista joveneta, la d’edat i la cent per cent duen ulleres de conxa.

LA FEMINISTA CENT PER CENT. — S’aprova?...

LA FEMINISTA D’EDAT. — S’aprova.

LA FEMINISTA JOVENETA. — (Que estava badant.) Què?

LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Si s’aprova?

LA FEMINISTA JOVENETA. — (Que no sap de què va.) Ah! sí, naturalment.

LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Article 193. S’aprova?

LA FEMINISTA D’EDAT. — (Entre xuclada i xuclada al cigar.) S’aprova.

LA FEMINISTA JOVENETA. — (Que tornava a ésser als llimbs.) Què?

LA FEMINISTA CENT PER CENT. — (Empipada.) Que si s’aprova?

LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Article 194. S’aprova?

LA FEMINISTA JOVENETA. — De què va?

LA FEMINISTA D’EDAT. — Es tracta de l’art. 194.

LA FEMINISTA JOVENETA. — Ah!

LA FEMINISTA D’EDAT. — Vol fer el favor de llegir-lo?

LA FEMINISTA D’EDAT. — Aquí hi ha uns apartats que es deurien modificar.

LA FEMINISTA D’EDAT. — Jo el posaria.

LA FEMINISTA CENT PER CENT. — S’aprova, doncs?

LA FEMINISTA D’EDAT. — S’aprova.

LA FEMINISTA JOVENETA. — Què?

LA FEMINISTA D’EDAT. — Que s’aprova.

LA FEMINISTA JOVENETA. — Ah! bé.

LA FEMINISTA JOVENETA. — (Que aquesta vegada no badava.) Protesto.

LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Ja hi som!

LA FEMINISTA JOVENETA. — Sí, senyora.

LA FEMINISTA D’EDAT. — Era un brètol.

LA FEMINISTA JOVENETA. — Però, m’agradava tant!

LA FEMINISTA D’EDAT. — Ets una paula.

LA FEMINISTA JOVENETA. — (Recordant-ho.) Era tan guapo!

LA FEMINISTA D’EDAT. — I tan poca-vergonya!

LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Bé, posin-se d’acord.

LA FEMINISTA JOVENETA. — Això sí. És veritat.

LA FEMINISTA D’EDAT. — Ho veus?

LA FEMINISTA CENT PER CENT. — No en parlem més.

LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Lloat sia Déu.

LA FEMINISTA JOVENETA. — Escolti, una pregunta. Déu era solter?

LA FEMINISTA CENT PER CENT. — A mi, particularment, tant se me’n dóna.

LA FEMINISTA D’EDAT. — Bé, continuï, senyoreta Sistacs.

LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Article 195...

EL SENSE FEINA. — (Dirigint-se a LA FEMINISTA JOVENETA.) És per vostè, senyoreta.

EL SENSE FEINA. — Un «botones» de l’Eqüestre.

LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Doncs bé, si torna cl «botones», no l’obri.

EL SENSE FEINA. — (Anant-se’n.) Està bé, senyoreta.

LA FEMINISTA D’EDAT. — És força discret.

LA FEMINISTA D’EDAT. — Vol dir que ho fa expressament?

LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Jo ho juraria.

LA FEMINISTA JOVENETA. — (Que ha acabat de llegir, sospira.) Ai!

LA FEMINISTA D’EDAT. — Bah!, ja és d’aquell ximple.

LA FEMINISTA JOVENETA. — Pobret!

LA FEMINISTA D’EDAT. — Què et diu, a veure?

LA FEMINISTA JOVENETA. — (Llegint la carta.) Que m’enyora...

LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — Encara dura la Junta?

LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — És que jo estic molt ocupada, per si no ho sabia.

LA FEMINISTA CENT PER CENT. — Conec les seves ocupacions, senyoreta...

LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — Li participo que el seu to no em molesta gens ni mica. Al

LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — (Amb molta barra.) A mi?

LA FEMINISTA CENT PER CENT. — (Una mica enfadada.) Res més.

LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — He anat a veure l’Alcalde i el Conseller per gestionar això de

LA FEMINISTA DE CONVENIÈNCIA. — O potser perquè temien que a vostès no les rebrien.

LA FEMINISTA D’EDAT. — Senyoreta...