5.

04 – Complement resultatiu: 结果补语

5.04

Complement resultatiu (I): 结果补语

jiéguǒ bǔyǔ

Són sufixes que afegim a un verb principal per indicar un resultat o conclusió. Sempre
serà un adjectiu o un altre verb que ens indica que l’acció s’ha completat i potser
també la manera com aquesta s'ha completat.
El fet d’indicar que l’acció s’ha completat vol dir que normalment tindrem la presència
de la partícula verbal 了.
Per exemple el verb 找 vol dir buscar, si li afegim el sufix 到, obtenim 找到 que
significa trobar, i.e., en aquest cas el resultat de buscar és trobar.

La construcció és: Verb + Complement resultatiu

Tot seguit mostrem una llista dels resultatius més usuals, el seu significat, exemples
de verbs amb els que poden anar i exemples de frases.

Significat: acabar, indica que l’acció s’ha acabat.

作: fer, (per treballs sense força física, treballs intel·lectuals)

做: fer, ús genèric, sobretot treballs de força física,
完 改: canviar, transformar /corregir: 他在改作业,
wán gǎi

抄: copiar, 同学, 你们抄完了吗 ？(heu acabat de copiar ?)

chāo

写，画，看，听，念，读(llegir)，谈，说，学习，吃，
xiě huà kàn tīng niàn dú tán shuō xuéxí chī

喝，用，洗，买，准备， 翻译，玩，算
hē yòng xǐ mǎi zhǔnbèi fānyì wán suàn

Exemples:

我们吃完晚饭了。Hem acabat de sopar.

我汉语学习完了。我西瓜吃完了。你电脑用完了没
有？

1 Xinès 2on – Repàs

5.04 – Complement resultatiu: 结果补语
5.04

Significat: veure, percebre

听, 闻(olorar), 遇(trobar), 看, 碰(trobar per casualitat),

见 wén yù pèng

jiàn 望(observar, mirar de lluny)， [／ 希望 ]

wàng xīwàng

Exemples:

我昨天看见了你妈妈。(Ahir vaig veure la teva mare.) El

verb 看 sol voldria dir simplement “mirar”.

我没听见老师的话。(Jo no vaig sentir el parlar del

professor). El verb 听 sol voldria dir simplement "escoltar"

Si canviem 见 pel resultatiu 到, el significat és el mateix.

Significat: obrir, posar en funcionament

开开，打开(obrir)，拿开(apartar)，挣(guanyar diners),
dǎkāi nákāi zhēng

睁眼(obrir els ulls)，打开嘴巴(obrir la boca)，切(tallar),

zhēngyǎn dǎkāi zuǐ ba qiē
开
kāi 翻译开(girar, e.g., 请把书翻译开。obre el llibre si et plau),
解(descordar), 推(empènyer), 拉(estirar), 搬开(decantar)，
jiě tuī lā

敲(trucar) 小偷敲开门。
qiāo xiǎotōu qiāo kāi mén

Exemples:

我打开礼物 。Obro els regals. (agafo i obro)

打开书 Obrir el llibre

我切开苹果。 Jo tallo la fruita (al tallar l'estic obrint)

2 Xinès 2on – Repàs

5.04 – Complement resultatiu: 结果补语
5.04

Significat: aprendre

学习会(aprendre bé) ≠ 学习完(acabar d'estudiar)

会
huì Exemples:

你先必须学会拼音，才能读课文。(Tu primer necesites

aprendre el pinyin fins a poder llegir la llicó)

如果你想学会写汉字，得每天都练习一个小时。 (Si
tu vols aprendre escriure hanzi, cada dia has de repassar durant
una hora)

怕水的人不能学会游泳。 (怕 pà “tenir por”) (Les

persones que tenen por a l'aigua no poden aprendre a nadar)

学了两个学期的中文，他才学会怎么用《比》这个
字。(Fins que no va estudiar dos trimetres de xinès, no va
poder aprendre a utilitzar el caràcter 比。)

Significat: fixar, viure

住 拿住(retenir, aguantar, tenir ben agafat)

ná zhù
zhù

站住(estar dret i quiet) 站住! ”alto !”

zhànzhù

停住(aturar un CD, un cotxe, ...)，记住(memoritzar)

tīng zhù jì zhù

Exemples:

Significat: entendre
懂
dǒng 听(entendre escoltant)，看(entendre mirant o llegint)

3 Xinès 2on – Repàs

5.04 – Complement resultatiu: 结果补语
5.04

Exemples:

对不起， 我没听懂。
虽然他中文说得很快， 可是我听懂了！
第二十课的生词我看懂了。

Significat: aconseguir, (semblant a 到)

着
zháo 买，借，找，睡
jiè

Exemples:

Significat: aconseguir, arribar, s’ha pogut realitzar l’acció, (indica

moviment)

到 看，来，走，跑(córrer)，开，说到(parlar d'algo)，
dào 追(perseguir)，找，买，遇，请，碰，骑
zhuī qí

Exemples:

你把这本书看到了吗？ (Aquest llibre l'has arribat a llegir?)

Significat: acabar (bé), indica que l'acció s'ha finalitzat (bé).

好 放，做，拿，写，计划(planificar) ，翻译，准备，
jìhuà zhúnbèi
hǎo
安排(arreglar,planejar)，买，修，吃，算
ānpái xiū

Exemples:

我吃好了! He acabat de menjar (Ja està, ja no vull menjar

més).

4 Xinès 2on – Repàs

5.04 – Complement resultatiu: 结果补语
5.04

说好了! (S’ha acabat de parlar, perquè ja s’ha arribat a un

acord o a una decisió, per exemple).
你准备好了吗? Estàs preparat ?

做好功课，我们就去打球。 En acabar de fer els deures

anirem a jugar a la pilota.

Significat: indica que l’acció s’ha completat correctament /

incorrectament, encertar /equivocar.
Hem vist que 好 vol dir “bé”, però el resultatiu que indica que
l’acció s’ha completat correctament és 对.
对／错
duì cuò 说，念，算，做，分析(analitzar)，回答，翻译
fēnxī

Exemples:

你看对了! 这是我爸的照片。 (Ho has vist correctament!

Aquesta és la foto del meu pare).

你说对了，那是我的老师。 (Ho has dit bé, aquell és el

meu professor).

你看错了! 这不是我的老师。 (No t'has fixat bé, no és pas

el meu professor).

你写错了。 (Ho has escrit malament.)

你坐错地铁了。(Has agafat una línia de metro equivocada.)

Significat: clar, l’acció s’ha completat amb claredat.

说，看，写，念，讲(parlar)，问，算
清楚 jiǎng
qīngchu
Exemples: 你说什么？我没听清楚。

5 Xinès 2on – Repàs

5.04 – Complement resultatiu: 结果补语
5.04

Significat: net
干净 洗，擦(fregar)，收拾(arreglar, ordenar)，扫(escombrar)
gānjìng cā shōushi sǎo

Exemples: 桌子擦干净了。(la taula ha estat netejada)

zhuōzi cā gānjìng le

Significat:
在
zài 坐，站，躺，住，放，写，挂，画，抄(copiar)，贴
tǎng chāo tiē

Exemples: 我坐在沙发上。

Observem que els resultatius poden ser verbs o adjectius, però en aquest cas no
actuaran com a tals.

- Estructures i més exemples:

La forma afirmativa la construïm segons la següent estructura:

Subjecte + Verb + Complement resultatiu + Objecte + (了)

També: Subjecte Objecte + Verb + Complement resultatiu + (了)

El 了 l'usarem per indicar que l'acció s'ha completat, anirà a final de frase o al final del
complement resultatiu, però mai enmig del verb i el resultatiu.

La forma negativa la construïm amb 没(有) i sense el 了 ja que com sabem en la

forma negativa no es pot posar, indicarem així que l'acció no s'ha finalitzat o no s'ha
realitzat：

Subjecte + 没(有) + Verb + Complement resultatiu + Objecte

6 Xinès 2on – Repàs

5.04 – Complement resultatiu: 结果补语
5.04
La forma interrogativa, com sempre la podem fer amb la partícula 吗 o amb la
construcció afirmativa-negativa usant 没有:

Subjecte + Verb + Complement resultatiu + 了+ Objecte + 吗 ?

Subjecte + Verb + Complement resultatiu + Objecte + (了)+没有?

Objecte + Subjecte + Verb + ( C. resultatiu ) + 没+ Verb + C. resultatiu?

Exemples i aclaracions:

他买到了西瓜。(La diferència amb 他买西瓜, seria que l’acció de comprar amb

el resultatiu 到 aportaria el matís de que no tan sols “ha
comprat” sinó que “ha aconseguit comprar”).

我找到了我的书。

到 i 在 necessiten un objecte o altres elements al darrera perquè la frase soni ben

acabada:

我看到他们了。我看到了。
我骑到＋Lloc (anar pedalant a algun lloc)
我买到三点钟。(comprar fins a les tres)

我做完了功课。(he acabat els deures) 我吃饱了。(he menjat fins a no poder)

wǒ zuòwán le gōngkè wǒ chībǎo le

他看完电影了。 我把我自己的名字写错了。
wǒ kànwán diànyǐng le wǒ bǎ wǒ zìjǐ de míngzi xiěcuò le

我没看完。(no he acabat de llegir) 我没听懂。

wǒ méi kànwán wǒ méi tīngdǒng

我没念错。(no ho he llegit malament) 他没看完电影。

wǒ méi niàncuò wǒ méi kànwán diànyǐng

他还没看完电影呢。 这部电影你看(完)没看完？
wǒ hái měi kànwán diànyǐng ne zhè bù diànyǐng nǐ kàn(wán) méi kànwán

7 Xinès 2on – Repàs

5.04 – Complement resultatiu: 结果补语
5.04
你听到了那个声音吗？(has sentit (o vas sentir) aquell soroll ?)
nǐ tīngdào le nàge shēngyīn ma

你吃饱了吗？ (has menjat fins a atipar-te?) 你看完电影了没有？

nǐ chībǎo le ma nǐ kànwán diànyǐng le méiyǒu

大家都坐好了。(tothom s'ha assentat) 你看见她了吗？(l'has vist ?)

dàjiā dōu zuòhǎo le nǐ kànjiàn tā le ma

你猜错了。 (no ho has endevinat/ho has endevinat malament)

nǐ cāicuò le

你们听清楚了吗？ho heu sentit clar? 他们都站住了。estaven drets i quiets

nǐmen tīng qīngchu le ma tāmen dōu zhànzhù le

我学会开车了。he après a conduir 你听懂了吗？has entès el que s'ha dit?

wǒ xuéhuì kāichē le nǐ tīngdǒng le ma

我文章写完了。(he acabat d'escriure l'article)

wǒ wénzhāng xiě wán le

工作做完了。(la feina ja s'ha fet) 那个问题你想清楚了没有？

gōngzuò zuòwán le nàge wèntí ni xiǎng qīngchu le méiyǒu

他的话我都听明白了。 他喝醉了。 (està borratxo)

tā de huà wǒ dōu tīng míngbai le tā hēzuì le

衣服晒干了。(la roba és seca) 信寄走了。(la carta s'ha enviat)

yīfu shàigān le xìn jìzǒu le

他没喝醉。 衣服没晒干。 信还没寄走。

tā méi hēzuì yīfu méi shàigān xìn hái méi jìzǒu

我汉语学习完了。 你电脑用完了没有 ？

És important fer servir bé els complements resultatius, sobretot s'ha de tenir en

compte que el subjecte sigui l'adequat pel resultatiu.

烧水 calentar, escalfar, bullir aigua. (烧 cuinar)

shāo shuǐ shāo

8 Xinès 2on – Repàs

5.04 – Complement resultatiu: 结果补语
5.04
水烧开了。(l'aigua ha bullit) 水烧干了。(l'aigua s'ha evaporat)
gān (assecar, 衣服干了。)

锅子烧坏了。(la cassola s'ha fet malbé cuinant)

guōzi

Acabem amb aquests exemples de Verb + Resultatiu, alguns d’ells ja els he vist en les
frases anteriors:

说完 acabar de dir 吃完 acabar de menjar

shuōwán chīwán

用完 acabar d'usar 说好 arribar a una conclusió o acord

yòngwán shuōhǎo

听见 sentir algo 看见 veure algo

tīngjiǎn kànjiàn

闻见 olorar algo 听到 sentir algo

wénjiàn tīngdào

看到 veure algo 闻到 olorar algo

kàndào wéndào

买到 comprar 找到 trobar
mǎidào zhǎodào

买着 comprar 找着 trobar
mǎizháo zhǎozháo

睡着 adormir-se 做错 fer malament

shuìzháo zuòcuò

写错 escriure malament 买错 comprar la cosa equivocada

xiěcuò mǎicuò

用错 usar malament 吃饱 menjar fins a estar ple

yòngcuò chībǎo

看懂 llegir i entendre 听懂 entendre el que s'escolta

kàndǒng tīngdǒng

学会 aprendre 记住 recordar, memoritzar

9 Xinès 2on – Repàs

5.04 – Complement resultatiu: 结果补语
5.04
xuéhuì jìzhu

打开 obrir 吃够 menjar suficient

dǎkāi chīgòu

问清楚 preguntar fins entendre 擦干净 netejar ben net

wèn qīngchu cā gānjìng

洗干净 rentar ben net

xǐ gānjìng

10 Xinès 2on – Repàs