Professional Documents
Culture Documents
Tema 1 Nombres Naturals I Divisibilitat. 1718
Tema 1 Nombres Naturals I Divisibilitat. 1718
Des de temps antics la humanitat ha tingut la necessitat de comprendre el pas del temps a fi de poder organitzar i
planificar la seva vida. Així, al llarg de la història, a través de diversos càlculs i prenent com a referència, entre altres, el
sol i la lluna, es materialitzà el calendari.
En un principi la majoria dels calendaris estaven basats en el cicle lunar, i s’afegiren posteriorment els calendaris
lunisolars, que a diferència dels anteriors reflecteixen el pas de les estacions. Però haurem d’esperar fins a principis del
tercer mil·lenni abans de Crist, en l’Antic Egipte, per a què apareguin els primers calendaris solars que dotaven l’any de
365,25 dies aproximadament.
En època romana, quan l’emperador Juli Cèsar va conèixer el calendari solar egipci, va encarregar a l’astrònom
Sosígenes d’Alexandria un nou calendari per a l’Imperi, també basat en el càlcul solar, però amb l’afegit d’un dia cada
quatre anys, i es va donar lloc així als anys de traspàs. Aquest calendari era més exacte que l’egipci, però tenia 11
minuts i 14 segons més que l’any solar.
0 Posteriorment, l’autoritat eclesiàstica cristiana va voler ajustar el calendari julià a fi d’eliminar el desfasament produït
des del Concili de Nicea, celebrat l’any 325, en el qual s’havia fixat el moment astral en què s’havia de celebrar la
Pasqua, així com altres festes religioses mòbils. És a dir, s’havia de corregir el calendari civil a fi d’ajustar-lo al calendari
litúrgic.
Aquest canvi va ser impulsat pel papa Gregori XIII mitjançant la promulgació de la butlla Inter Gravissimas el 24 de
febrer de 1582, la qual posava les bases del nou calendari gregorià que coneixem avui en dia. Aquesta reforma es va
materialitzar la nit del dijous 4 d’octubre de 1582, que va donar pas al divendres 15 d’octubre, i quedaren eliminats de
cop els deu dies de més que es plasmaven en el calendari julià.
El Dietari de la Generalitat de Catalunya va recollir l’esdeveniment en un assentament concret dedicat a aquesta
reforma del calendari. Així en el dietari podem llegir: … “Divendres, a XV. En aquest die se dexà lo calendari antic, y
així no diem ni tenim V de octubre, ni havem de de comptar y seguir lo número y calendari antic, sinó que comptam y
som a XV de Octubre dit any MDLXXXII….”
La casualitat va voler que santa Teresa de Jesús, morta el mateix dia de l’entrada en vigor del nou calendari, tot i ser
enterrada l’endemà, oficialment fou inhumada el 15 d’octubre.
Una altra curiositat, fruit d’aquest ajustament del calendari de 1582, és que la revolució d’Octubre de 1917 no es va
produir el 25 d’octubre, sinó el 7 de novembre, el fet és que en aquella època, Rússia encara feia servir el calendari
julià, sense haver adaptat les reformes del Papa Gregori XIII.
MATEMÀTIQUES 1r ESO
π
1. NOMBRES NATURALS I DIVISIBILITAT
INSTITUT TORRE DE MALLA
curs 17/18
· 10
Per ordenar una sèrie de nombres els col·loquem de més gran a més petit, o a l’inrevés.
Fem servir els símbols:
> més gran que 75.460 > 56.123 318 > 316
< més petit que 8.937 < 8.990 24 < 27
2.Col·loca els signes de major, menor o igual entre cada parell de nombres.
a) 239.586 74.596 b) 2.368 2.368
c) 160.875 160.894 d) 85.496 69.485
SUMA O ADDICIÓ
Els elements de l’addició s’anomenen sumands.
El resultat és la suma o total.
R: Hi ha 53.058 truites
RESTA O SUBTRACCIÓ
Prova de la resta
Per comprovar si una resta és correcta, la suma del subtrahend i la diferència han de donar
el minuend.
subtrahend + diferència = minuend
Una piscina té una capacitat de 15.000 litres d’aigua. Han sortit esquerdes i s’han
perdut 1.568 litres. Quants litres d’aigua queden?
DM UM C D U
1 5 0 0 0 ⟶
- 1 5 6 8 ⟶ !" #
1 3 4 3 2 ⟶ $% ó '()%$È +(
Comprovació:
DM UM C D U
1 5 6 8 ⟶ !" #
+ 1 3 4 3 2 ⟶ " ! ó , "è .
1 5 0 0 0 ⟶
La multiplicació de dos o més nombres es pot fer de maneres diferents sense que el resultat
variï. Són les propietats commutativa i associativa.
• Commutativa: / · 1 = 1 · /
• Associativa: 2/ · 13 · 4 = / · 21 · 43
• Distributiva: / · 21 + 43 = / · 1 + / · 4
3
DIVISIÓ
– Dividend: quantitat que es reparteix (D). A totes les divisions es compleix que:
– Divisor: nombre de parts que es fan (d ).
; = < ⋅ = + > amb r < d
– Quocient: quantitat que correspon a cada part (q).
(propietat fonamental de la divisió)
– Residu: quantitat que queda sense repartir (r).
En Joan ha portat a classe 450 llaminadures. Les reparteix entre els 25 companys.
Quantes en toquen a cadascun?
Dividend: D = 450
Divisor: d = 25 450 25
Quocient: c = 18 200 18 R: 18 llaminadures per a cada
Residu: r=0 0 company
7. El dividend d’una divisió és 1512, el divisor és 8 i el quocient és 189. Calcula’n el residu sense
fer la divisió.
9. Quants ous s'han plegat avui en una granja si s'han omplert 3 capses de 30 dotzenes d'ous
cada una?
4
10. L'Isidre ha anat de passeig amb la bici. En dues hores i mitja ha fet 45 km. Calcula la velocitat
mitjana del recorregut.
11. Una família s'ha gastat, en un viatge, 28 € en benzina; en menjades, 30 € més que en
benzina, i, en d'altres despeses, 34 € . Si van sortir de casa amb 185 €, quants diners els va
sobrar? I quant es van gastar en total?
12. Quantes capses de 50 cargols d'acer hem d'agafar per tenir-ne 6000?
13. Un paleta cobra 10 € l'hora i el seu manobre en cobra 7 € l'hora. Quant cobraran entre els dos
per 7 hores de treball?
14. Una màquina fa 310 peces cada minut i una altra de més moderna en fa 470. Quantes peces
fa més, cada hora, la segona que la primera?
15. En una tina hi ha 274 litres de vi. El dilluns n'hi aboquen 473 l, el dimarts 355 l i el dimecres
en treuen la meitat del total. Quants litres en queden a la tina ?
16. Un comerciant té un deute de 3470 €. A principi de mes paga 1820 € i a mig mes, la tercera
part de la quantitat anterior. Quant li'n resta per pagar ?
17. Una botiga serveix una comanda de 88 € . Les despeses de la tramesa per missatger pugen
6 € i les de l'assegurança, 1 € . Si en rebre la comanda el client dóna un bitllet de 100 € al
missatger, quin canvi li haurà de tornar?
18. Escriu el nom de la propietat aplicada a cada cas i comprova que es compleix la igualtat:
a) 5 · 4 = 4 · 5 b) 9 · 22 + 73 = 9 · 2 + 9 · 7
c) 3 · 22 · 53 = 23 · 23 · 5 d) 9 · 22 · 73 = 29 · 23 · 7
e) 4 · 23 + 23 = 4 · 3 + 4 · 2 f) 8 · 7 = 7 · 8
g) 6 · 3 = 3 · 6 h) 2 · 25 A 13 = 2 · 5 A 2 · 1
:F
Ho llegim
“QUATRE ELEVAT AL CUB”
Arrel quadrada:
√ = E=
En cas que no hi hagi cap valor b que ho compleixi, calculem l’arrel entera amb el corresponent
residu
√V8 = W ja que 9E = 81
En canvi per calcular √F: cal calcular el valor de l’arrel entera i el residu.
Per tant direm que √34 dóna com arrel entera 5 i el residu és 9
ja que 5E = 25 i 34 A 25 = 9.
a) 5 · 5 · 5 = b) 2·2·2·2·2= c) 7 · 7 · 7 =
d) 3 · 3 · 3 · 3 = e) 4·4= f) 6 =
21. Identifica la base i l’exponent de les següents potències, digues com es llegeixen i calcula-
les:
a) 7E b) 2X c) 5G
d) 4Y e) 3Z f) 8[
6 a) CF · CB = CFPB = CV b) 5X · 5\ = c) 4ZZ · 4 =
d) 3] · 3E = e) 8G · 8ZE = f) 9] · 9ZE =
g) 7E · 7^ · 7 = h) 6[ · 6 · 6ZY = i) 10E · 10ZY · 10Z_ =
27. Calcula les següents arrels quadrades i si no són exactes indica el valor enter de l’arrel i el
residu:
OPERACIONS COMBINADES
Per resoldre operacions combinades (sumes, restes, multiplicacions i divisions...) hem de
seguir un ordre:
1r Traiem els parèntesis.
2n Fem les potències i les arrels.
3r Fem les multiplicacions i divisions (en l’ordre en què apareixen).
4t Resolem les sumes i restes (en l’ordre en què apareixen).
7
`CB A 279 ⋅ ` + 893 = 725 A 2420 + 103 = 725 A 430 = 295
28. Resol les operacions combinades següents, escrivint tots els passos :
a) 16 – 4 · 2 + 3 = b) 8 + (30 – 5) : 5 = c) 10 : 2 + 5 · 6 =
d) 9 + 6 : 2 – (8 – 6) = e) 5+3·2= f) 9 · 5 : 15 · (4 + 6 · 0) + 6 =
g) 7 · 3 – (7 – 3 · 0) + 28 : 7 = h) 15 : (4 · 3 – 7) : 3 = i) 19 – 4 · 4 + 6 · (3 + 8 · 0) =
j) [60 – (30 + 3 · 5)] : 5 = k) 10 · (4 + 2 · 7) · (18 – 6 · 2) = l) (8 – 4 : 2 + 7) · (10 : 5 + 11) =
m) 30 · (33 : 3 ) : 2 – 6 · ( 5 – 4 ) = n) [ 9 : 3 · 5 – (10 + 2 – 7 ) ] : 2 = o) 24 : (2 · 3) – (50 – 5 · 5 · 2 + 3 ) =
29. Resol els problemes següents, plantejant primer una operació combinada:
a) En Joan ha comprat 3 kg de taronges al matí i 5 kg a la tarda. Quant ha pagat per totes
les taronges si un quilogram li ha costat 2 € ?
b) A l’institut d’en Xavi hi ha 4 grups de 1r i de 4t d’ESO, i 3 grups de 2n i de 3r d’ESO.
Calcula quants alumnes hi ha al primer cicle de Secundària si en tots els grups hi ha 25
alumnes.
c) La Maria ha comprat una centena de llapis, l’Anna n’ha comprat 14 desenes i la Sílvia
n’ha comprat 90 unitats. Decideixen ajuntar tots els llapis i repartir-se’ls a parts iguals.
Quants llapis tindrà cada una?
d) Un granger té 15 gallines i 23 conills. Cada gallina menja 130 g diaris de pinso i cada
conill en menja 350 g. Quants dies li duraran 200 kg de pinso?
30. Resol les operacions combinades següents, escrivint tots els passos :
a) 12 · 3 A 5E = b) √25 · 3 + 3Y = c) 22 + 53 · √81 + 4 =
d) 5G A 3 · 2 + 4 · √36 = e) 25 + 13E A √49 = f) 2_ A 3 · 22 · 3 A 53 =
g) √20 + 5 ∶ 22 + 33Y = h) 4G A √64 = i) 2_ A 3E · 22 + 13 =
j) 23G A 2 · 53 A 4 = k) 4 + 2 · 3E A √36 = l) 12: 3 A 33Y =
a) En Joan vol posar parquet a la seva habitació que té una superfície de 24 m2. Un metre
quadrat de parquet val 43 € i els accessoris per a poder-lo col·locar valen 32 €. Si el
fuster cobra 25 € per una hora de feina i tarda 5 hores per fer-la, quant li costarà?
b) En el país A cada persona recicla una mitjana de 15 kg de vidre cada any.
i) Quantes tones de vidre es reciclen en A si té una població de 23 milions de persones?
ii) Per reciclar 391 000 tones de vidre cada any, quants quilograms ha de reciclar més
cada persona per any?
c) En Pere té 6 paquets de cromos, en Julià en té 4, i la Mariona en té 7. Quants cèntims
ha costat cada un dels cromos si a cada paquet n’hi ha 5 i han costat 6 € entre tots?
8
5. APROXIMACIONS I ERROR
Truncar un nombre és substituir per zero les xifres fins obtenir un determinat ordre d’unitats.
Arrodonir un nombre és prendre la quantitat més propera al nombre d’unitats d’un ordre
determinat.
Per fer-ho :
• si la xifra que segueix al lloc on hem d’aproximar és més gran o igual a 5, sumem 1
al nombre que queda i afegim els zeros que calguin.
• si la xifra és menor a 5 el nombre que queda es deixa igual i afegim els zeros
Aproxima als milers el nombre 23847. Fes’ho primer trucant el nombre i desprès
arrodonint-lo.
TRUCANT 23847 → 23000
Hem de mantenir els milers, així que tallem per aquesta posició i omplim la resta de
zeros
ARRODONINT 23847 → 24000
Com la xifra que segueix a la posició dels milers és un 8, que és major a 5, sumem
al nombre que queda ( 23 + 1 ) i omplim la resta de zeros
En canviar el nombre per la seva aproximació es comet un error. Per calcular aquest error
restem el valor arrodonit al valor real o al revés, de forma que el resultat sigui positiu.
L’aproximació serà millor quant més petit sigui l’error.
En l’exemple anterior:
33. Digues, de forma raonada, si les següents afirmacions són certes o falses:
a) Entre 180 i 12 hi ha una relació de divisibilitat.
b) 36 és múltiple de 4.
c) 228 és divisible per 15.
d) 8 és divisor de 344.
e) La divisió de 2452 entre 11 és exacta.
35. Observa aquests nombres: 9, 25, 15, 20, 48, 100, 45, 5, 2, 22, 3. Forma-hi, almenys, 4
parelles que verifiquin la relació de divisibilitat.
36. Omple els següents espais buits amb les paraules múltiple/divisor :
a) El nombre 6 és un _____________ del nombre 3.
b) Els nombres 2 i 5 són ______________ del nombre 20.
c) Els nombres 36 i 72 són _____________ del nombre 12.
d) Si un nombre gran és ______________ d’un altre petit, aleshores el petit és un
_________ del nombre gran.
37. Escriu si és vertader (V) o fals (F) cada una de les afirmacions següents.
10
a) El 5 és múltiple d’1.
b) Si 12 i 15 són múltiples de 3, la seva suma també serà múltiple de 3.
c) El 14 és divisor de 7.
d) Si sumem dos divisors de 18, el resultat també serà divisor de 18.
e) El producte de 10 per 15 serà múltiple de 5.
f) Si 5 és divisor de 15 i 15 és divisor de 30, 5 també serà divisor de 30.
Els múltiples d’un nombre s’obtenen de multiplicar aquest nombre per altres nombres naturals.
Múltiples de 7 R: 7, 14, 21, 28, 35, 42, 49, 56, 63, 70, 77, 84, ...
40. Escriu els nombres que falten (en alguns apartats hi pot haver diverses solucions).
a) 28 és múltiple de 4 perquè 28 = 4 ⋅.......
b) 35 és múltiple de ....... perquè ....... = ....... ⋅7
c) .......és múltiple de ....... perquè ....... = ....... ⋅.......
d) ....... és múltiple de 8 perquè ....... = 8 ⋅.......
e) 30 és múltiple de 10 perquè 30 = 10 ⋅.......
f) 54 és múltiple de ....... perquè ....... = ....... ⋅.......
42. Trobeu un nombre entre 273 i 339 que sigui múltiple de 34.
Per calcular tots els divisors d’un nombre, el dividim entre els nombres naturals menors i
iguals que ell. Els nombres que fan que la divisió sigui exacta són els seus divisors.
Divisors de 12: R: 1 , 2 , 3 , 4 , 6 , 12
Fixa’t que 1 · 12 = 2 · 6 = 3 · 4 = 12
46. Indica si són veritables o falses les afirmacions següents i raona la resposta.
El nombre 15 és....
a) ... múltiple de 5 V o F perquè 5 ⋅____ = ____
b) ... divisor de 10 V o F perquè ____________
c) ... múltiple de 6 V o F perquè ____________
d) ... divisor de 45 V o F perquè ____________
50. A la classe d’Educació Física hi ha 24 alumnes. De quantes maneres es podran formar grups
iguals d’alumnes sense que en sobri cap? Raona la resposta.
53. En Josep fa una col·lecció de cromos que es venen en sobres de 5 cromos cadascun. Pot
comprar 15 cromos? I 17?. Raoneu les respostes.
54. En Lluís ha d’enganxar les 49 fotos de les vacances en fileres de 3 fotos cadascuna. Quantes
fileres senceres li sortiran? Li sobrarà alguna fotografia?. Raoneu la resposta.
55. La Marta té 15 flors i les vol repartir en cistells. Tots els cistells han de tenir el mateix nombre
de flors però no n’ha de sobrar cap. De quantes maneres diferents pot repartir les flors?
56. En Cesc té 20 plaques de fusta i n’ha de fer piles amb el mateix nombres de plaques
cadascuna. Quantes plaques pot posar en cada pila de manera que no sobri cap fusta?
59. A la següent taula deixa els nombres primers i ratlla’n els compostos: GARBELL
D’ERATÒSTENES.
1 2 3 4 5 6 7 8 9
10 11 12 13 14 15 16 17 18 19
20 21 22 23 24 25 26 27 28 29
30 31 32 33 34 35 36 37 38 39
40 41 42 43 44 45 46 47 48 49
50 51 52 53 54 55 56 57 58 59
13 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69
70 71 72 73 74 75 76 77 78 79
80 81 82 83 84 85 86 87 88 89
90 91 92 93 94 95 96 97 98 99
Els criteris de divisibilitat són una sèrie de normes que permeten saber si un nombre és
divisible per 2, 3, 5, 10, 11…
Aquesta és també una manera fàcil de realitzar divisions exactes.
Aplica els criteris de divisibilitat per esbrinar si 33264 és divisible per 2,3, 5, 10 o 11.
R: És divisible per 2 ja que acaba en 4 (parell).
R: És divisible per 3 ja que 3 + 3 + 2 + 6 + 4 = 18 múltiple de 3.
R: No és divisible per 5 ja que no acaba ni en 0 ni en 5.
R: No és divisible per 10 ja que no acaba en 0.
R: És divisible per 11 ja que 3 + 2 + 4 = 9 , 3 + 6 = 9 i 9 A 9 = 0 obtenim 0
com a diferència.
60. A partir dels criteris de divisibilitat del 2 i del 3, dóna un criteri per saber quan un nombre és
divisible per 6.
63. A continuació tens una sèrie de frases on has d’encerclar l’opció correcta (SI/NO) i omplir
l’espai buit amb la raó de la teva tria, utilitzant només els criteris de divisibilitat que ja coneixes
Per fer la factorització d’un nombre més gran com per exemple 31500 seguim el
següent procés:
31500 2
15750 2
7875 3
2625 3
Posem els quocients Posem els divisors
875 5
de les divisions primers del nombre
175 5
35 5
7 7
1
R: Així obtenim que 31.500 = 2 · 2 · 3 · 3 · 5 · 5 · 5 · 7 = 2E · 3E · 5G · 7
65. Descompon en factors primers els següents números i expressa’ls com a producte de factors
a) 240 b) 300 c) 165 d) 735 e) 792
68. Es volen guardar 40 llaunes en caixes iguals sense que en sobri cap. De quantes maneres es
pot fer?
69. La Maria vol distribuir l’aigua d’una garrafa de 12 litres en envasos que continguin el mateix
nombre de litres.
a) Quines capacitats tindran els recipients?
b) Quants en necessitarà en cada cas?
15
El màxim comú divisor (m. c. d.) de dos nombres és el major dels divisors comuns de tots
dos. S’obté descomponent cada nombre en producte de factors primers i multiplicant els
factors comuns elevats al menor exponent.
En cas que no hi hagi cap factor comú, els nombres s’anomenen primers entre ells o
coprimers i el mcd serà igual a 1.
R: . 224,363 = 2E · 3 = 4 · 3 = 12
72. Calcula el màxim comú divisor dels nombres que s'indiquen (fes servir el procés de càlcul):
a) 36 i 54 e) 48 i 63
b) 45, 36 i 180 f) 24 i 102
c) 144 i112 g) 180, 216 i 252
d) 42 i 21 h) 630, 720 i 108
74. Hem arreplegat 72 tipus diferents de fulles i 90 flors. Després d’assecar-les volem enganxar-
les en cartolines, de manera que totes les cartolines tinguin el mateix nombre de flors o fulles i
que no estiguin mesclades. Quantes flors o fulles tindrà cada cartolina? Quin serà el menor
nombre de cartolines que necessitarem?
75. Un pagès disposa de 125 pomes i 75 peres i les vol repartir en lots iguals, de tal manera que
en cada lot hi hagi sempre un nombre determinat de peres i un altre de pomes. Quin és el
màxim nombre de lots que podrà obtenir?
16
76. Volem dividir una nau rectangular de 140 m d’ample i 200 m de llarg en compartiments
quadrats que tinguin la màxima superfície possible. Quant ha de fer el costat de cada
compartiment?
77. A l’aeroport ha aterrat un avió dels EEUU amb 300 passatgers i un altre de Suècia amb 480.
Si els traslladen a l’hotel amb autocars iguals, quina serà la major cabuda possible de cada
autocar perquè tots vagin plens i no es barregin passatgers suecs amb americans?.
78. Un pastisser té 3 safates amb 40, 48 i 88 pastissos. Si vol posar-los en bosses iguals, del
major tamany possible i sense barrejar els de cada safata, quants pastissos ha de contenir
cada bossa?
79. En una granja han nascut 150 ànecs, 350 gallines i 500 perdius. Volen posar els animals en
gàbies i que totes continguin el mateix nombre d’animals i com més millor. Quina serà la
cabuda de cada gàbia tenint en compte que no s’han de barrejar les classes d’aus ?
El mínim comú múltiple (m. c. m.) de dos nombres és el menor dels múltiples comuns.
S’obté descomponent cada nombre en producte de factors primers i multiplicant els factors
comuns i no comuns elevats al major exponent.
R: . 224,363 = 2G · 3E = 8 · 9 = 72
82. Troba el mínim comú múltiple dels nombres següents(fes servir el procés de càlcul):
a) 48 i 156 e) 12, 15 i 6 i) 36 i 45
b) 64 i 144 f) 630 i 48 j) 54 i 72
c) 35, 15 i 70 g) 48 i 60
d) 42, 37 i 70 h) 45, 75 i 15
83. Determina el mcm i el mcd de 54 i 36. És cert que el producte del mcm i mcd de dos nombres
és sempre igual al producte d'aquests dos nombres?
17
84. Calcula el mcm i el mcd d’aquests nombres:
a) 32 i 40 c) 180 i 450 e) 18, 60 i 8
b) 128 i 160 d) 28, 42 i 70
85. Completa:
a) El mcm (15 i 4) és _________
b) El mcd (15 i 17) és _________
c) Si descomponem en factors primers 15 i 16, quins factors tenen en comú? ______ Podem
dir que el mcd (15 , 16) és _____ i per tant que 15 i 16 són nombres _________.
d) El mcm (60 i 30) és _________
e) El mcd (18 i 9) és _________
f) El mcm de dos nombres és 90 i el mcd, és 3. Un d’ells és el 18. Quin és l’altre nombre?
g) Els nombres 24 i 25 són coprimers? ____ Per tant el mcd(24,25) és _____.
86. Els llums de tres fars s’encenen cada 8 s, 10 s i 12 s respectivament. Si s’han encès tots tres
a les 22 hores, quantes vegades coincidiran fins a les 23 hores?
87. Ets un aventurer/a que va en busca d’un tresor. Després d’investigar has descobert que...
• el tresor es troba a l’interior de tres grans cercles formats per una paret de 20 m. d’alçària
impossible d’escalar.
• cada un dels cercles té una porta amb un mecanisme que fa que s’obren cada 6, 10 i 15
hores respectivament.
• que hi ha un monstre volador que surt cada dia a les 8 h, i es menja a tot el qui gosa entrar
al recinte.
• a les 8 h del matí s’han obert totes les portes a la vegada.
Al cap de quant de temps podràs entrar a agafar el tresor sense cap perill? A quina hora?
88. A un nen un parell de sabates li duren 60 dies i un xandall li dura 150 dies. Li acaben de
comprar sabates i xandall nous. Quant de temps passarà fins que torni a coincidir la compra
de sabates i xandall? Quants parells de sabates i xandalls hauran comprat en aquest temps?
89. Dues rodes d’un engranatge tenen 48 i 80 dents respectivament. Quantes voltes haurà de
donar la més gran perquè tornin a coincidir les dues dents inicials ?
90. Els alumnes d'una classe poden formar grups de 2, 3, 5 i 6 persones. Quants alumnes són
com a mínim?
92. Dos viatjants avui han sortit junts de l’aeroport. Quants dies tardaran a tornar a sortir junts si
l’un agafa l’avió cada 30 dies i l’altre cada 42?
93. La Teresa, la Pilar i la Montse han coincidit avui al cinema. La Teresa només hi va cada 4
dies, la Pilar cada 6 dies i la Montse cada 16 dies. Dintre de quants dies tornaran a coincidir al
cinema ?
94. Un autobús surt de la parada 'X' cada 12 minuts i un altre en surt cada 15. Si ara acaben de
sortir junts, quants minuts passaran fins que tornin a coincidir a la parada ?
18
95. Una bombeta s’encén cada 10 segons, una altra cada 15 i una tercera cada 30. Si a les 12
del migdia s’han encès totes tres, a quina hora tornaran a estar les tres enceses a la vegada
per primer cop ?
II. Calcula el quocient i el residu de la divisió 569845 : 76. Fes la prova de la divisió.
19 III. El dividend d’una divisió és 89653, el divisor és 89 i el quocient és 1007. Troba’n el residu
sense fer la divisió.
IV. El lampista que fa el manteniment de l’Institut cobra 45€ l’hora i 50€ de desplaçament. Avui
ha treballat 3 hores.
a) Quant ens constarà la factura?
b) Si paguem amb bitllets de 50€, quants bitllets donarem? Quin canvi ens tornarà?
V. El preu de les entrades a un concert és de 56€ per persona. El primer dia es van recaptar
56336€ i el segon dia 114016. Quantes persones van anar al concert en total?
VII. L’equip de futbol de l’institut decideix celebrar la seua victòria de la lliga anant de viatge amb
el seu entrenador. Sabent que l’equip ho componen 20 alumnes, que el viatge els costa a
cadascun 150 €, la nit en habitació individual 25 € cadascun i que han pagat 7500 € en total,
quants dies han estat de viatge?
VIII. Aplica la propietat commutativa, associativa o distributiva en cada apartat i comprova que es
compleix:
a) 9 · 2 = b) 4 · ( 23 – 19 ) = c) 9 · ( 2 · 17 ) =
d) ( 5 · 12 ) · 13 = e) 12 · ( 36 + 4 ) = f) 15 · 18 =
IX. Aplica les propietat de les potències i expressa el resultat en forma d’una única potència.
Indica en el resultat quina és la base, quin l’exponent i com es llegeix cada potència.
5] · 5^ · 5X
a) 3_ · 3X · 3] · 3 = b) =
5ZY · 5\
2[ · 22^ 3]
c) 27[ 3X · 7G · 7 = d) =
2E_ · 2\
49_
e) 7Z[ · 2Z[ = f) =
7_
24ZE · 7ZE
g) 10Z_ · 2Z_ · 3Z_ = h) =
4ZE · 3ZE
XI. Resol les següents operacions combinades fent tos els passos:
a) 5 + 3 · 24 + 2 · 53 A 5E = b) √64 A 24 A 23 + 3G · 2 =
c) 2 · 210 A 2 · 33 A 24 A 13 · 2 = d) 10E A 7 · 25E A 4E 3 + √36: 2 =
e) 15 A 4 · 3 + 25: 5 + 12: 3 = f) 49: 7 A 3 + 2 · 7 =
g) 6G + 2[ A 5 · 212 A 13 = h) d169 A 12E + 5G =
1256999 centenes
56398 desenes
XVIII. En una classe hi ha 18 alumnes i volem formar grups amb igual nombre d’alumnes a cada
grup i que no en sobri cap. De quantes maneres ho podem fer?
XIX. Aplica els criteris de divisibilitat i digues si el nombre 34892 és divisible per 2, 3, 5, 6, 10 i
11. Raona totes les respostes.
XXIII. Volem comprar tres prestatges d’igual longitud. En el primer volem col·locar llibres de12 cm
de gruix, en el segon llibres de 4 cm i en el tercer llibres de 9 cm de gruix. Quina ha de ser
la longitud mínima dels prestatges per a què tots quedin completament plens?
XXIV. Es vol encerclar un jardí rectangular de 36 m per 40 m amb pins col·locats a la mateixa
distància els uns dels altres i de manera que hi hagi un pi a cada cantonada. Quina serà la
màxima distància possible entre arbre i arbre?
XXV. Un satèl·lit triga 90 minuts a donar una volta a la Terra, i un altre triga 150 minuts. Si a les
12 de la nit van passar els dos junts sobre la ciutat de Nova York, a quina hora tornaran a
passar junts per aquesta ciutat?
XXVI. Una dependenta d'una tenda de regals té un rotllo de llaç roig de 15 m i un de blau de 20 m.
Per a embolicar cada regal utilitza sempre trossos d'1 metre, i els vol tallar en trossos de la
mateixa longitud per a tenir-los preparats per a fer empaquetar caixes de manera que no
sobre res en els rotllos. Quina és la longitud màxima que pot tallar de cada rotllo per a fer
els paquets?
El sistema de numeració decimal fa servir les xifres del 0 al 9. És un sistema posicional, perquè el valor
de cada xifra en el nombre depèn del lloc i la posició que hi ocupa.
Les operacions combinades les hem de fer en aquest ordre: primer els parèntesis; després les
23 potències i arrels, després multiplicacions i divisions, en l’ordre en què apareixen, d’esquerra a dreta, i,
finalment, les sumes i restes.
La potenciació permet expressar el producte de diversos factors com un únic nombre format per una
base i un exponent.
Un nombre natural a és múltiple d’un altre b si la divisió a : b és exacta. Es diu també que b és divisor
de a i que a és divisible per b.
Un nombre és divisible per 2 si acaba en 0 o en xifra parell. És divisible per 3 quan la suma
de les seves xifres és múltiple de 3. És divisible per 5 quan acaba en 0 o 5. I és divisible per 10 quan
acaba en 0.
Nombre primer és aquell que només és divisible per ell mateix i per la unitat. Els nombres que no són
primers s’anomenen compostos.
El màxim comú divisor (m. c. d.) de dos nombres és el major dels divisors comuns de tots dos. S’obté
descomponent cada nombre en producte de factors primers i multiplicant els factors comuns elevats al
menor exponent.
El mínim comú múltiple (m. c. m.) de dos nombres és el menor dels múltiples comuns. S’obté
descomponent cada nombre en producte de factors primers i multiplicant els factors comuns i no
comuns elevats al major exponent.