Curs virtual de llenguatge jurídic

Elaboració dels materials: setembre de 2012

Actualització: febrer de 2016

Objectius

 Reconèixer les principals característiques del llenguatge jurídic.

 Utilitzar adequadament la terminologia i fraseologia pròpia d'aquest àmbit.

 Saber aplicar els criteris estilístics en textos narratius, descriptius i

argumentatius.

Continguts

 1. Introducció
 2. Marcar el camí
 3. Menys és més
 4. Perfilar-ho

Autoria i llicència

Autor dels materials: Xavier Pejó

Coordinació pedagògica: Gemma Pauné (Secció de Disseny i Programes de l'EAPC)

L'Escola d'Administració Pública de Catalunya, en qualitat d'òrgan contractant de la

redacció i producció d'aquests materials, amb la voluntat de contribuir a la lliure difusió
del coneixement i seguint l'establert a la Recomanació de la Comissió Europea sobre
gestió de la propietat intel·lectual, difon aquests materials sota una llicència creative
commons by-nc-nd, cosa que n'autoritza l'ús

 citant-ne font i autoria;

 amb finalitats no comercials;
 sense fer-ne obres derivades.

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-No comercial-Sense obres

derivades 3.0 Espanya de Creative Commons

pág. 1
1. Introducció

Objectius

✔Determinar els trets definitoris del llenguatge jurídic.

✔Constatar la necessitat d'optimitzar el llenguatge jurídic.

✔Introduir la terminologia i fraseologia jurídica.

 1.1. Característiques generals

 1.2. Situació actual
 1.3. Optimització

El llenguatge és una de les eines clau en el món del dret. El fet de dominar aquesta eina
i saber-ne fer un bon ús, permet respondre de forma més eficaç i transparent a les
necessitats de la societat del s. XXI. Aquest Taller, doncs, té com a objectiu aconseguir
que el llenguatge jurídic doni resposta a aquestes necessitats.

<< Inici | 2. Marcar el camí >>

1.1. Característiques generals

pág. 2
El llenguatge jurídic se situa dins dels anomenats llenguatges d’especialitat, que
recullen els processos de comunicació en àmbits professionals o científics concrets.

Els interlocutors d'aquests llenguatges acostumen a ser especialistes en cadascuna de les

matèries. Per als no especialistes, aquests llenguatges sovint resulten distants i, en
alguns casos, críptics.

Ara bé, el llenguatge jurídic, que reflecteix certes relacions entre els éssers humans en
societat, no pot ser només un instrument per a especialistes.

Si l'àmbit del dret cenyeix accions de tota una comunitat, el llenguatge amb què el dret
s’expressa també ha de ser comprensible per a tots els membres d'aquesta comunitat.

Sia notori a tots els ciutadans…

Al mateix temps, però, el dret és un àmbit de coneixement complex, amb un gran

conjunt de subllenguatges —normatiu, judicial, administratiu, notarial, etc.— , i demana
que les idees s’expressin amb rigor i exactitud per tal de garantir el principi de seguretat
jurídica.

pág. 3
El secret del llenguatge jurídic, doncs, rau a trobar l’equilibri entre aquests dos extrems.
Cal,

 d'una banda, que les idees expressades, amb tota la seva complexitat, siguin
comprensibles no tan sols per als professionals, sinó també per a la societat en
general;
 de l'altra, s'han d'expressar amb rigor, precisió i univocitat.

<< 1. Introducció | 1.2. Situació actual >>

1.2. Situació actual

La recuperació del llenguatge jurídic català s'insereix en un procés que, d'una banda, té
en compte la tradició històrica, especialment medieval, i de l'altra, les noves propostes
sorgides a partir del Plain English Movement, moviment que es preocupa perquè els
escrits burocràtics siguin més intel·ligibles, especialment els adreçats als ciutadans.

Així, el llenguatge jurídic en català, malgrat la convivència amb el castellà en el mateix

sistema jurídic, no és el resultat d'una mera traducció, sinó que adopta nous criteris.
Criteris que podem conceptualitzar en un cert grau de formalitat, però sobretot en la
necessària funcionalitat de la llengua.

Així en aquest procés s’opta per eliminar moltes fórmules —algunes anacròniques i
arcaiques—, per usar de forma molt mesurada els tractaments protocol·laris, per evitar
girs poc habituals —pretesament cultes—, per suprimir expressions humiliants i de
submissió entre comunicants, per usar un llenguatge no discriminatori per raó de sexe,
raça, etc.

Manresa, 15 de juny de 2012

D'acord amb el que ha disposat (el jutge), us cito…

desestimem aquest recurs…

Us (demano) que admeteu a tràmit aquesta diligència…

pág. 4
(La magistrada) Àngels Martí López va declarar…

Al mateix temps, es fa una anàlisi dels documents més utilitzats, d’acord amb la seva
funcionalitat, tant procedimental com comunicativa, amb la consegüent renovació de
models.

Pel que fa al lèxic i terminologia, es du a terme un gran treball de normalització, que fa

que avui en dia disposem de molt bons recursos i reculls terminològics en l'àmbit del
dret, com per exemple les bases de dades del Termcat i del Justiterm, o bé el Diccionari
Jurídic.

Malgrat tot això, el fet que sigui un llenguatge força conservador, amb estructures
preestablertes, i que en castellà pervisqui un estil prolix i obscur, fa que encara hi hagi
molta feina a fer.

<< 1.1. Característiques generals | << 1. Introducció | 1.3. Optimització >>

1.3. Optimització

Tot i aquesta feina ja feta, cal anar un pas més enllà. El llenguatge jurídic s'ha
d'encaminar cap a l'optimització, a fi que els escrits jurídics es converteixin en eines
més eficaces i eficients.

És important constatar que el fet que una persona pugui entendre a la primera un
contracte, una escriptura, una resolució, etc., no és merament una qüestió lingüística,
sinó també econòmica, per l'estalvi de temps, esforços i energies que representa.

pág. 5
En aquest procés cap a l'optimització s'han de tenir en compte els aspectes següents:

Objectiu

De la mateixa manera que quan ens posem a fer camí, necessitem saber el lloc on anem
o com a mínim la direcció en què ens encaminem; el mateix passa en posar-nos a
escriure, a fi de poder prendre tot un conjunt de decisions, hem de tenir clar Quin
objectiu es persegueix?

Destinatari

La intel·ligibilitat d'un escrit comença en el moment en què qui el construeix, a més de

pensar en què vol dir, també pensa en a qui ho vol dir: ajusta el discurs al destinatari.

Els destinataris dels textos jurídics són diversos: des de l'especialista al ciutadà llec,
però siguin del tipus que siguin, se'ls ha de tenir ben presents. I en el cas de tractar-se de
destinataris diversos, oferir tots els recursos disponibles perquè qualsevol d'ells pugui
comprendre'n el contingut.

Precisió

En la comunicació jurídica no hi ha espai per a ambigüitats. Un concepte, una frase o

una idea que es pot entendre en més d’un sentit augmenta la possibilitat de generar un
litigi.

Així, aquesta necessitat d'exactitud, que ha de garantir la seguretat jurídica i

comunicativa, comporta l’ús d’una terminologia específica, que adquireix ple sentit en
el seu propi context.

"Les normes s'interpreten segons el sentit propi de les seves paraules, en relació
amb el context, els antecedents històrics i legislatius, i la realitat social del temps en
què han de ser aplicades, atesos fonamentalment l’esperit i la finalitat d'aquelles."
(art. 3.1 del Codi civil)

Ara bé, la terminologia no s'ha de convertir en una marca gremial. No s'ha de caure en
l’extraprecisió il·lusòria. A més, convé evitar l'argot professional, els llatinismes i les
construccions arcaïtzants, així com l’ús de sinònims en un mateix text.

pág. 6
Claredat

La informació ha de ser clara i pertinent, regida pel principi de la certesa. Les normes
s'apliquen sobre fets, no sobre suposicions, impressions, opinions o suggeriments.

Així, quan elaborem un discurs, el fets han de parlar per ells mateixos, amb evidències
que els demostrin. Lògicament quan algú fa una declaració, una expressió del seu punt
de vista, del seu pronunciament, ha de quedar clar que és la seva pròpia veu la que
s'expressa, que tindrà més o menys força en relació amb els arguments en què se
sostingui.

Concisió

La informació necessària, ni més ni menys que la necessària.

La tendència a ser prolix i reiteratiu fa que els textos siguin massa verbosos. Cal
concentrar-se en l’essencial i prescindir del superflu.

Respecte

El discurs ha de ser respectuós, sense elements carregosos.

que el Jutjat ha dut a terme les diligències que vau sol·licitar.

Us informo que el Jutjat ha dut a terme les diligències que vau sol·licitar.

Tampoc s'han d'utilitzar expressions discriminatòries o humiliants, ni iròniques. A més,

dels tractaments protocol·laris cal fer-ne un ús mesurat. I convé evitar el to autoritari-
subordinat, que encara allunya més el destinatari del discurs.

Objectivitat

Hi ha d'haver neutralitat afectiva; és a dir, una certa distància entre l'autor i el contingut.

La força del que es diu recau en els arguments —proves, testimonis, documents, etc.—,
no en els sentiments o les opinions. L'objectivitat transmet credibilitat i convicció.

Ordre funcional i lògic

La informació ha d'estar jerarquitzada: del general al particular, de l’abstracte al

concret, del més important al que ho és menys, del que és anterior al que és posterior,
del que és normal al que és excepcional, del que és substantiu al que és processal.

<< 1.2. Situació actual | << 1. Introducció

pág. 7
2. Marcar el camí

Objectius

✔Fixar elements previs, d'acord amb el que es vol aconseguir.

✔Conèixer els elements que cohesionen un text.

 2.1. Tipus de discurs

 2.2. Construccions predictives
 2.3. Referents
 2.4. Tot ben lligat

En la mesura que controlem les marques que ens indiquen el recorregut resulta més
difícil perdre’s. I d’això és del que parlem en aquest bloc.

Aquest camí ve marcat per uns principis que detallem a continuació:

 Regla de progressió: conforme el text avança ha d’aparèixer informació nova

 Regla de no contradicció: res pot contradir el contingut establert prèviament
(explícit o pressuposat)
 Regla de relació: els fets han d’estar relacionats amb el món real; és a dir, s'han
de poder acreditar i constatar.

<< Inici | 3. Menys és més >>

pág. 8
2.1. Tipus de discurs

Conèixer el tipus de discurs o seqüència textual que utilitzarem –disposició del text en
relació amb la seva funció– permet introduir marques clares per tal que se segueixi un
determinat recorregut.

En el món del dret els tipus de discurs que s'utilitzen més són el narratiu, el descriptiu i
l'argumentatiu, que sovint trobem barrejats en un mateix text, formant parts o
seqüències.

A banda, també convé conèixer els diferents gèneres —formes de text fixades per
convenció i ús— propis del món jurídic: demanda, recurs, contracte, sentència, etc. Les
característiques d'aquests gèneres, però, no es tractaran en aquest taller.

Ara, doncs, ens concentrem en els tipus de discurs. Encara que tradicionalment el
discurs argumentatiu ha centrat l’atenció dels juristes, no s'ha de desatendre ni la
narració ni la descripció, ja que són els elements bàsics per poder construir arguments
ben sòlids.

2.1.1. Discurs descriptiu

La descripció la fem servir per representar amb paraules una persona, un animal, un
objecte, un espai, etc., així com les seves qualitats o circumstàncies.

Tot i tractar-se d'una seqüència senzilla, cal que el discurs descriptiu es presenti d’acord
amb un ordre —cal fixar un esquema previ— , per evitar inconsistències o oblidar-se
aspectes rellevants. Un bon sistema és anar del més general al més particular; de dins
cap a fora, de dreta a esquerra, del continent al contingut, etc.

S'han d'evitar expressions excessivament genèriques, així com caure en valoracions

personals. Aquest tipus de discurs és essencial, per exemple, en qualsevol acta
d’inspecció —els fets que s'hi descriuen tenen presumpció de certesa— o en una
actuació policial, per exemple.

La sala on es fa l'especejat està .

La sala on es fa l'especejat és plena de restes de menjar, escombraries i teranyines.

A més, el tipus de llenguatge acostuma a ser molt proper a l’estàndard, amb una
presència menor de terminologia específica, si bé amb abundància notable d’adjectius.

pág. 9
2.1.2. Discurs narratiu

En un àmbit professional, el discurs narratiu persegueix merament crear en el destinatari

una imatge mental versemblant dels fets ocorreguts.

Per aconseguir-ho cal que la informació estigui ben ordenada i que respongui a les
preguntes bàsiques de què?, qui?, quan?, on?, com? i per què?.

En els textos jurídics, els fragments narratius recullen els elements —base factual—
sobre els quals s'articularà l'argumentació i el raonament jurídic. És per això que la
certesa dels fets narrats no ha de poder ser qüestionable —cal remetre’s a totes les
proves i els justificants que els acreditin— i que s'han de presentar amb la màxima
objectivitat i neutralitat possibles.

Amb aquesta finalitat, convé que els textos narratius s’ajustin als criteris següents:

 Organització cronològica: del més antic al més recent, sempre vigilant que els
temps verbals no entrin en contradicció amb la distribució temporal dels fets
que es presenten.

La part demandant presenta un recurs contra la Sentència del Jutjat de 1a Instància

núm. 3 de Granollers. L'Audiència i el a les parts.
La part demandant presenta un recurs contra la Sentència del Jutjat de 1a Instància
núm. 3 de Granollers. L'Audiència l'admet a tràmit i el trasllada a les parts.

 Distribució —enumerar paràgrafs— i separació clara entre fets i interlocutors

—punts i seguit, punts i a part, etc.

Havent-se presentat la sol·licitud per la senyora M.R.P. per demanar un ajut

d'adaptació interior de l'habitatge per a persones amb mobilitat reduïda, el Servei va
constatar que a la sol·licitud no s'hi adjunta cap document que acrediti que està
empadronada al mateix municipi de l’habitatge a rehabilitar.

1. La senyora M. R. va presentar una sol·licitud en què demanava un ajut

d'adaptació interior de l'habitatge per a persones amb mobilitat reduïda.

pág. 10
 2. El Servei va constatar que a la sol·licitud no s'hi adjunta cap document que
acrediti que està empadronada al mateix municipi de l’habitatge a rehabilitar.

 Responsabilitat de totes les accions: qui fa què? —no es pot donar res per
sobreentès.

Es va comprovar que el centre fa publicitat de — amb rètols a la façana de l’edifici i a la

sala d’espera amb fullets i revistes informatives.
El (data), el Servei d’Inspecció va fer una visita d’inspecció al centre, de la qual la
inspectora va estendre l’acta núm. —, on es detalla el següent:

 El centre fa propaganda de — amb rètols a la faça de l’edifici i amb fullets i

revistes informatives a la sala d'espera.

 Delimitar clarament els fragments narratius, dels descriptius, dels

argumentatius, i, sobretot, distingir clarament entre fets i valoracions.

Els agents van accedir al pis trobant-se un cadàver en un estat lamentable per una
sobredosi.
Els agents van accedir al pis, on van trobar un cadàver.

El cadàver estava en posició de decúbit pron. Anava vestit amb un samarreta negra i
uns pantalons texans estripats. No duia sabates ni mitjons.

Tot i que no hi havia rastres de drogues, els agents van considerar que va morir per
una sobredosi.
2.1.3. Discurs argumentatiu

La immensa majoria d’accions que s’expliciten en

els textos jurídics han de ser motivades, cosa que converteix el discurs argumentatiu en
peça clau d’aquests escrits.

L'argumentació discursiva és el que permet evidenciar que una determinada decisió o

criteri és motivat; és a dir, que té la força de la raó.

Per aconseguir una argumentació eficaç cal:

pág. 11
  Un situació conflictiva com a punt de partida, que admeti hipòtesis o lectures
diverses.
 Deixar clares les premisses, els arguments i les conclusions.
 Distribuir adequadament i utilitzar nexes argumentatius per marcar
l'encadenament de les parts.

pág. 12
<< 2. Marcar el camí | 2.2. Construccions predictives >>

2.2. Construccions predictives

Una construcció predictiva és la que avança, anuncia o facilita la

informació que apareix tot seguit; la seva virtut és que crea en el lector una expectativa
sobre el que ve a continuació i li facilita la tasca interpretativa.

D'aquest tipus de construccions, n'hi ha d'explícites i d'implícites, però totes fan que els
escrits siguin més intel·ligibles; repassem-ne algunes.

2.2.1. Enumeracions

Les enumeracions contribueixen a estructurar la informació i fan que qui llegeixi un text
el pugui desgranar amb la mateixa distribució i parcel·lació amb què l'ha concebut el
redactor.

Faciliten la predicció tant dels conceptes com de la quantitat d'aquests, però cal que hi
hagi correspondència entre els elements enumerats, i que es presentin com un conjunt
coherent i homogeni.

Per garantir aquesta correspondència cal tenir en compte els aspectes següents:

 Els elements enumerats han de mantenir paral·lelisme temàtic i gramatical.

 Les enumeracions s'han d'introduir amb alguna construcció que anunciï el tema
d’enumeració així com el nombre d'ítems.
 Els esquemes millor numerats amb xifres o lletres, a fi de jerarquitzar els
diferents paràgrafs i, si cal, els subapartats.
 Les estructures no es poden deixar truncades o indefinides.

Respecte d'aquesta al·legació cal tenir en compte quatre aspectes . En primer lloc, el
desconeixement de la norma no eximeix del seu compliment. En segon lloc, la relació
que tingués amb l'intermediari no afecta en res l'objecte d'aquest procediment. [∅]
, cal tenir en compte que la factura encara no s'ha abonat.

Respecte d'aquesta al·legació cal tenir en compte tres aspectes . En primer lloc, el
desconeixement de la norma no eximeix del seu compliment. En segon lloc, la relació

pág. 13
que tingués amb l'intermediari no afecta en res l'objecte d'aquest procediment. I en
tercer i últim lloc, cal tenir en compte que la factura encara no s'ha abonat.
2.2.2. Estructures de la frase

Les frases atrapen fragments de la realitat. I encara que la realitat pot ser observada des
de diverses perspectives, la forma més previsible és entreveure-la des del punt de vista
dels elements que considerem més importants: el responsable de l'acció i la mateixa
acció.

L'estructura oracional que presenta aquests elements amb més força és l'estructura
lineal, en què el subjecte gramatical i el responsable de l'acció (agent) coincideixen i a
continuació s'expressa l'acció (el verb).

Subjecte + Verb

El president ha dimitit

A més del responsable de l'acció (subjecte) i l'acció (verb), hi podem trobar el

complement directe (CD), que ajuda a arrodonir el significat del verb, o d'altres
complements, com el complement indirecte (CI) o els complements circumstancials.

S + V + CD + CI + CCircum.

L'advocat va presentar la renúncia al jutge el dia abans de dictar sentència.

Val a dir, però, que qualsevol estructura cal que s'adapti a les nostres necessitats i canvis
de punts de vista. I, per exemple, en ocasions ens pot interessar destacar el marc en què
es produeix l'acció, les seves conseqüències o l'objecte sobre el qual recau, que situarem
com a primer element de l'oració en comptes del responsable de l'acció. També de
vegades ens pot convenir fer desaparèixer el responsable de l'acció.

D'acord amb el que ha disposat la magistrada, us demano que em trameteu una

còpia de les actuacions al més aviat possible.

L'informe del laboratori no el van admetre com a prova.

S'ha pres de la decisió de revisar tots els ajuts.

Així, doncs, tot i que és recomanable mantenir l'ordre lineal de l'oració i evitar
alteracions forçades que van en detriment de la comprensió del missatge, cal adaptar
l'estructura gramatical a les nostres necessitats, segons les circumstàncies.

Repassem, doncs, diferents estructures no lineals, a fi de veure el que ens aporten:

 Dislocades: Es tracta de desplaçar al començament de la frase —també es pot

situar al final— l'element que volem destacar, tot i que després el repetim amb
un pronom feble.

pág. 14
La prova pericial de la part querellant, no la va admetre ni la fiscal ni la part
querellada.

No la va admetre ni la fiscal ni la part querellada, la prova pericial de la part

querellant.

* Passives: Les veus passives enfoquen la realitat des d'un altre punt de vista, ja que
abandonen l’agent com a punt de partida per centrar l'atenció o bé en el pacient o bé,
mitjançant una certa indeterminació, en el mateix esdeveniment. En el primer cas
parlem de passiva perifràstica: Subjecte pacient + ser o ésser + participi + per
Complement agent; i en el segon de passiva pronominal: es + Verb 3a persona +
Subjecte pacient.

La passiva perifràstica és d’utilitat davant de frases actives amb subjectes llargs o quan
l’agent té poca importància; la passiva pronominal resulta molt efectiva quan busquem
ometre o encobrir la identitat de l’agent.

Justament això fa que la passiva pronominal esdevingui incorrecta amb l'agent

expressat.

es van dur a terme les diligències que va sol·licitar el jutge.

 Impersonals: Un excés d'estructures impersonals fa créixer la incertesa i la

verbositat en molts escrits. Quan es coneix, és millor que el responsable de
l'acció aparegui com a subjecte gramatical en lloc d'amagar-se darrere d'un
altre element de la frase.

Hi ha 70.000 euros en factures a l'empresa.

L'empresa té 70.000 euros en factures

Hi ha una recomanació a la CE sobre l'augment de l'IVA en el tipus general del

12% al 21%.

La CE recomana l'augment de l'IVA en el tipus general del 12% al 21%.

2.2.3. Modificadors a prop del que modifiquen

a) Adjectius

Tot i que hi ha una certa llibertat en la posició dels adjectius qualificatius i

relacionals, el més natural és que apareguin després del substantiu, ja que així
denoten més objectivitat. Cal doncs, corregir la tendència de molts textos jurídics en què
els adjectius apareixen anteposats, ja que buscant un gir més culte augmenta el grau
d'artificialitat dels escrits.

Va ser gràcies a una fructífera col·laboració de les aduaneres policies que es va poder
detenir aquell grup de perillosos delinqüents.

pág. 15
Va ser gràcies a una col·laboració fructífera de les policies aduaneres que es va
poder detenir aquell grup de delinqüents perillosos.

En canvi, els adjectius adverbials —adjectius que no atribueixen propietats i que es

fan servir per graduar el nom— sempre van anteposats.

El presumpte culpable serà sotmès a un acarament en la propera compareixença a fi

d'esbrinar la veritable seqüència dels fets.
b) Altres modificadors

Respecte a l'ús d'altres elements modificadors, com adverbis o altres estructures, s'ha de
procurar que la informació quedi clara, sense cap tipus d’ambigüitat:

Les dones i els homes de 30 anys han d'acreditar l'estat laboral en què es troben.

Qui ho ha d'acreditar? Totes les dones? Només les de més de 30 anys?

Quan els treballadors prenen mal sovint no se'ls paga cap compensació.

Sovint, quan els treballadors prenen mal no se'ls paga cap compensació

2.2.4. Condicions i excepcions

Sovint les expressions comminatives que trobem en textos jurídics van lligades al fet
que es donin unes determinades circumstàncies. I quan una acció o situació ve regida
per condicions o excepcions, cal que aquestes apareguin on siguin més fàcils de llegir.
Així, convé tenir en compte el següent:

 Si la condició o excepció és llarga, millor al final.

S'aplicarà una bonificació del 10% de la taxa, si la persona que sol·licita la llicència de
pesca recreativa subaquàtica o la llicència de pesca recreativa és menor de 16 anys o
té la condició de jubilat/da o està en situació d'incapacitat permanent total o
absoluta i presenta la sol·licitud per Internet, a través del portal.

 Si la condició o excepció és curta, millor al principi.

Si no ho ha fet, cal que acrediti presencialment, a les dependències dels òrgans

esmentats, els requisits previstos a la sol·licitud o bé que enviï per correu els
documents següents:

<< 2.1. Tipus de discurs | << 2. Marcar el camí | 2.3. Referents >>

2.3. Referents

pág. 16
En escrits densos i llargs és essencial no perdre el fil. Els referents o les construccions
anafòriques (pronoms febles, relatius, personals, demostratius, elisions, etc.) ens
remeten a elements ja apareguts dins del text —antecedents— sense necessitat de
repetir-los.

Aquesta recuperació de la informació és clau perquè el text flueixi amb claredat:

aportem informació nova a partir d’informació ja coneguda.

Lògicament, entre els antecedents i les construccions anafòriques no hi pot haver

ambigüitat. És per això que cal evitar certes estructures.

2.3.1 (prep.) + el mateix, la mateixa, els mateixos, les mateixes

Aquesta construcció és incorrecta quan s’utilitza en substitució d’un element esmentat,

ja que només pot fer la funció d'adjectiu, en cap cas de pronom.

Fins avui les parts han estat sotmeses a les clàusules del contracte i amb la signatura
de la pròrroga continuaran sotmetent-se durant l'any vinent.

Fins avui les parts han estat sotmeses a les clàusules del contracte i amb la
signatura de la pròrroga continuaran sotmetent-s'hi durant l'any vinent.

La manera de resoldre aquest ús inadequat passa per substituir (prep.) + el mateix, la

mateixa, els mateixos, les mateixes per:

 Pronoms febles –molt especialment els pronoms adverbials en/hi.

La sentència ordena el tancament immediat de les instal·lacions i disposa el

prencitament .

La sentència ordena el tancament immediat de les instal·lacions i en disposa el

prencitament.

Expediu un certificat en què consti la part dispositiva de la resolució i trameteu al

jutjat.

Expediu un certificat en què consti la part dispositiva de la resolució i trameteu-lo

al jutjat.

pág. 17
  Demostratius (aquest, aquell, etc.).

L'empresa ha deixat de pagar al treballador sis mensualitats, ja que considera que el

contracte va quedar rescindit automàticament.

L'empresa ha deixat de pagar al treballador sis mensualitats, ja que aquella

considera que el contracte va quedar rescindit automàticament.

 Pronoms relatius (que, on, en què, etc.).

L'endemà de presenciar els fets va presentar una denúncia. descriu les

característiques del vehicle.

L'endemà de presenciar els fets va presentar una denúncia, en què descriu les
característiques del vehicle.

 Possessius (seu, seva, etc.).

Les parts no van avenir-se a l'acte de mediació ni a les condicions .

Les parts no van avenir-se a l'acte de mediació ni a les seves condicions.

 Eliminar-la.

Aquesta sentència és ferma i no pot ser objecte de recurs.

Aquesta sentència és ferma i ∅ no pot ser objecte de recurs.

2.3.2 Abús de possessius

Convé no abusar dels adjectius possessius i restringir-ne l'ús. De fet, en força ocasions
són substituïbles per pronoms febles i en d'altres se'n pot prescindir sense que el
contingut pateixi cap modificació.

Un cop disposat l'embargament de l'habitatge, el jutge va ordenar la execució.

Un cop disposat l'embargament de l'habitatge, el jutge en va ordenar l'execució.

Malgrat les ferides que va patir en l'accident, el conductor evoluciona bé dins de la

gravetat.

Malgrat les ferides que va patir en l'accident, el conductor evoluciona bé dins de la

∅ gravetat.

2.3.3 Expressions forçades

En aquesta voluntat d'esmentar referents mitjançant anàfores, en ocasions apareixen

construccions amb els pronoms ell, ella, ells, elles —sense fer referència a persones— o

pág. 18
amb demostratius (aquest, aquell, etc.) que cal substituir per formes més naturals:
pronoms febles, la repetició del concepte, possessius o la simple supressió.

Un cop llegida aquesta acta el compareixent es referma i la signa.

Un cop llegida aquesta acta el compareixent s'hi referma i la signa.

La utilització de mitjans fraudulents en la comissió de la infracció o la comissió d'

per mitjà de persona interposada.

La utilització de mitjans fraudulents en la comissió de la infracció o la comissió de

la infracció per mitjà de persona interposada.

A més, també cal evitar alguns conceptes reiteratius relacionats amb les anàfores:
esmentant, referenciat, etc.

<< 2.2. Construccions predictives | << 2. Marcar el camí | 2.4. Tot ben lligat >>

2.4. Tot ben lligat

El recorregut que hem marcat cal que quedi ben lligat i cohesionat. Els elements que
més ens ajuden a cohesionar un text són els connectors i els signes de puntuació.

2.4.1 Connectors

Sota el paraigües dels connectors s’aglutinen un conjunt d’elements gramaticals que

tenen com a funció marcar la relació que s’estableix entre diferents fragments o frases
del text i també la d'organitzar i distribuir les parts del discurs. Els connectors
esdevenen peces essencials per construir estructures predictives i fer més entenedors els
textos, amb tots els seus matisos.

Els connectors que tradicionalment ha considerat la gramàtica són les preposicions i les
conjuncions, altres mots assimilables a aquestes categories (sobretot adverbis) i les
locucions prepositives i conjuntives, que són grups de paraules que fan la mateixa
funció que una preposició i una conjunció respectivament.

A Mots connectors hi ha una llista àmplia de connectors, però cal estar atents a alguns
usos conflictius:

pág. 19
  En + infinitiu, preferent a al + infinitiu, convé que introdueixi construccions no
només causals, sinó també amb matís temporal.
 En base a o a nivell de són crosses sense valor.
 A tenor de, millor d’acord amb, segons, etc.
 En ordre a, millor a fi de, per tal de, etc.
 Tanmateix ≠ Així mateix
 No a les duplicacions innecessàries: … tanmateix pel contrari…
 Per introduir una conclusió, en conseqüència no té el valor de com a
conseqüència de

de tot el que s’ha exposat en l'apartat de fonaments de dret la reclamació no és

procedent.

Com a conseqüència de tot el que s’ha exposat en l'apartat de fonaments de dret la

reclamació no és procedent.

2.4.2 Signes de puntuació

Els signes de puntuació marquen els límits estructurals del discurs, ens ajuden a
distribuir les idees i faciliten la interpretació del que volem transmetre.
Consegüentment, per aconseguir textos clars i entenedors és imprescindible utilitzar-los
de forma adequada i ajustant-nos a les seves funcions habituals, que trobareu a Signes
de puntuació.

A continuació repassem els elements bàsics de la coma i del punt i coma, que són els
que més entrebancs plantegen:

a) La coma es fa servir per coordinar diferents elements, marcar l’elisió del verb, indicar
canvis d’ordre i marcar incisos.

 No s’ha de separar el S del V ni el V del CD amb una coma.

 Cal marcar l’elisió del verb amb una coma.
 Cal marcar amb comes els incisos i els marcadors parentètics (en primer lloc, en
segon lloc, d’una banda, de l’altra, consegüentment, tanmateix, etc.)
 Cal marcar amb coma els desplaçaments d'elements que alteren l'ordre
habitual de l'oració.

b) El punt i coma delimita generalment unitats sintàctiques independents, juxtaposades,

que mantenen una relació intensa de significat.

 Per delimitar unitats sintàctiques independents i juxtaposades.

 Per separar una oració subordinada causal, consecutiva, condicional o final de
l’oració principal, sobretot quan són oracions llargues.
 Per delimitar els elements complexos d’una enumeració, sobretot quan ja s’han
fet servir comes dins dels elements enumerats.
 No s'ha d'utilitzar el punt i coma per introduir una enumeració.

pág. 20
<< 2.3. Referents | << 2. Marcar el camí

pág. 21
3. Menys és més

Objectius

✔Comprovar que la concisió contribueix a l'eficàcia comunicativa.

✔Buscar recursos per ser clars i precisos.

 3.1. Nines russes

 3.2. Anar enllaçant
 3.3. Triar i remenar
 3.4. No + no, millor sí

L'ús de fragments o períodes força llargs és una característica general dels textos
jurídics. Aquesta tendència respon al fet que les idees que s'hi expressen també tenen un
major grau de complexitat i que cal entrellaçar els diversos esdeveniments que s'hi
relacionen.

Tot i això, en massa ocasions aquesta característica s'acaba per pervertir, amb textos
carregats d'incisos i aclariments, que resulten difícils de seguir. En aquest apartat,
doncs, fem algunes recomanacions per reconduir aquesta tendència.

<< Inici | 4. Perfilar-ho >>

3.1. Nines russes

pág. 22
En ocasions en paràgrafs llargs sembla que ens trobem en un mar de nines russes: frases
dins de frases, dins de frases, dins de frases… Per evitar-ho cal no excedir-se ni amb les
estructures subordinades ni amb els incisos.

3.1.1 Subordinació sota vigilància

Les frases simples –un sol verb conjugat– presenten la informació de forma més
intensa. Les frases compostes, i molt especialment les subordinades, ens permeten, però,
expressar idees més complexes.

Ara bé, quan optem per estructures subordinades, cal que quedi clar quina és la
informació principal i quina la secundària o subordinada, i que entre unes i altres no hi
hagi salts ni mecanismes de subordinació antinormatius.

Pel procurador Francesc Sarriol Bou, actuant en nom de Minux, SL, segons acredita
amb el poder que per còpia simple adjunta, presentant demanda de judici ordinari,
assenyalant com a part demandada Manuel Iranzo López, demanar es dicti en el seu
dia sentència sobre la resolució del contracte d'arrendament.

El procurador Francesc Sarriol Bou, en nom de Minux, SL, segons acredita amb el
poder (còpia simple) que adjunta, presenta demanda de judici ordinari. Hi assenyala
com a part demandada Manuel Iranzo López i demana que es dicti sentència per la
qual es resolgui el contracte d'arrendament.

A més, cal recordar que les subordinades —incloses les oracions d'infinitiu, gerundi i
participi— necessiten d'una oració principal, amb un verb conjugat; i que no són
admissibles estructures incoherents ni fragments truncats.

Examinada la demanda anterior, a la vista de les dades i documents aportats, que la

part demandant reuneix el requisits de capacitat, representació i postulació
processals, necessaris per comparèixer en judici segons el que preveuen els article 6,
7, 23 i 31 de la Llei 1/2000, d'enjudiciament civil.

Examinada la demanda anterior, la part demandant reuneix el requisits de capacitat,

representació i postulació processals, necessaris per comparèixer en judici, segons el
que preveuen els articles 6, 7 23 i 31 de la Llei 1/2000, d'enjudiciament civil.

Sovint aquests problemes es donen en frases llargues que ocupen tot un paràgraf; frases
amb tants incisos que és fàcil perdre-s'hi. Per tant, com a recomanació general, cal
tendir a oracions més curtes.

pág. 23
3.1.2 Incisos

Quan en un text es treballa amb molta informació —fets, persones, llocs, causes,
conseqüències, proves, testimonis, textos normatius, etc.— augmenta la presència
d'incisos.

Si tenim en compte que cada vegada que hi ha un incís es produeix una interrupció del
fil del discurs, convé plantejar-se si l'incís és necessari, el nombre d'incisos que es fan
servir i el lloc en què se situen, a més de la seva extensió.

Quan els incisos són llargs, cal decidir quin és el lloc on molesten menys, així com
plantejar-se si no pot resultar més eficaç repartir la informació en diferents oracions.

L'inspector fa constar a l'acta que durant la visita d'inspecció, en el lloc de l'accident

va poder determinar que les lesions del senyor Martínez es van produir quan amb
una escala de mà, que no tenia tacs antilliscants i que estava recolzada sobre una
gran taca de greix tallava brides i les col·locava a uns cables que estaven a més de
tres metres de terra i a una distància de 40 o 50 centímetres d'una paret. tip

<< 3. Menys és més | 3.2. Anar enllaçant >>

3.2. Anar enllaçant

Dels recursos de subordinació més utilitzats en redacció jurídica sobresurten, en

nombre, les construccions de gerundi. Aquesta estructura, que s'introdueix amb una
forma verbal sense marques de temps ni de persona, permet que s'interpreti com una
circumstància objectiva de temps, mode, causa o condició, d'acord amb l'acció del verb
de l'oració principal.

Ara bé, a banda de ser una estructura que tendeix a allargar innecessàriament les
seqüències, sovint s'utilitza sense tenir en compte que l'acció del gerundi s'ha de produir
al mateix temps o abans que l'acció del verb de l'oració principal.

Així doncs, cal evitar els usos antinormatius que detallem a continuació:

 Gerundi de posterioritat: quan amb el gerundi s'indica una acció posterior a

l'acció del verb de l'oració principal, cal buscar una construcció alternativa —
separar les frases amb una conjunció o bé amb punt o punt i coma.

El lletrat de la Generalitat s'oposa als arguments adduïts per la part contrària, la

confirmació de la resolució impugnada.

El lletrat de la Generalitat s'oposa als arguments adduïts per la part contrària i

sol·licita la confirmació de la resolució impugnada.

 Gerundi de conseqüència: quan amb el gerundi s'introdueix una oració que és

conseqüència de la principal, cal buscar una altra estructura per evitar aquest
gerundi antinormatiu.

pág. 24
Aquesta part entén que la declaració del testimoni incorre en incongruències,
necessari que se'l citi per tornar-li a prendre declaració.

Aquesta part entén que la declaració del testimoni incorre en incongruències; per
això, és necessari que se'l citi per tornar-li a prendre declaració.

 Gerundi amb valor il·latiu: quan es fa servir el gerundi per encadenar

esdeveniments autònoms, que en realitat no estan subordinats, no podem fer
servir una estructura de subordinació; el millor és enllaçar-los amb nexes
copulatius.

Que tingui per interposat recurs d'apel·lació contra la interlocutòria les

actuacions al Tribunal Superior.

Que tingui per interposat recurs d'apel·lació contra la interlocutòria i que trameti
les actuacions al Tribunal Superior.

 Gerundi especificatiu: quan s'introdueix una frase de gerundi amb voluntat de

determinar o especificar, cal fer servir una estructura de relatiu, per tal que
adquireixi el valor adjectival que li correspon.

El jutge va dictar sentència l'empresari a compensar el treballador amb 30 dies

per any treballat.

El jutge va dictar sentència en què condemnava l'empresari a compensar el

treballador amb 30 dies per any treballat.

<< 3.1. Nines russes | << 3. Menys és més | 3.3. Triar i remenar >>

3.3. Triar i remenar

Els advocats i els operadors jurídics, amb la voluntat de ser cautelosos i cobrir totes les
possibilitats, cauen sovint en vaguetats. I en els textos jurídics la vaguetat només és

pág. 25
admissible quan és intencionada. Si no és té aquesta intenció, cal tenir en compte el que
es detalla a continuació.

3.3.1 Fora elements superflus

Quan en un escrit el percentatge de paraules que fem servir per enllaçar és més elevat
que el de les paraules amb significat ple —substantius i verbs— és que hi ha alguna
cosa que no acaba de funcionar.

I si podem dir el mateix amb una paraula, no en fem servir més. Per exemple; en
comptes de "era conscient del fet que", millor "sabia".

Als efectes del que disposa l'article 127 de la Compilació del dret civil de Catalunya,
no es pot dur a terme el còmput del valor de la finca prevista en l'objecte del
contracte de renda vitalícia a l'hora de fer el càlcul de l'import corresponent a la
legítima reclamada per l'agent en aquest cas.

Segons l'article 127 de la Compilació del dret civil de Catalunya, no es pot

computar el valor de la finca objecte del contracte de renda vitalícia per calcular
l'import de la legítima que reclama l'agent.

El mateix principi convé que regeixi en els doblets, triplets o en les llistes inacabables
que s'usen justificats per una exhaustivitat qüestionable; per exemple: en nom i
representació, lleial saber i entendre, vinc a proposar i proposo, vist i examinat, etc.

En la substanciació d'aquest procediment s'han complert les prescripcions legals.

3.3.2 Més verbs que noms

Com en gran part dels llenguatges tècnics, en el jurídic també hi ha la tendència

d'identificar els conceptes per mitjà de substantius.

Aquest fenomen és el que anomenem nominalització que, sense ser incorrecte, genera
escrits poc dinàmics i massa abstractes.

El venedor va prendre la decisió d'acceptar l'oferta dels compradors; per tant,va

traslladar l'autorització al representant per fer l'anunci de la decisió.

El venedor va decidir acceptar l'oferta dels compradors; per tant, va autoritzar el

representant perquè anunciés la decisió.

En general, però molt especialment quan el concepte remet a una acció, és recomanable
fer servir verbs perquè vivifiquen el discurs i el simplifiquen. Així, en comptes de estar
en possessió de, millor posseir; en comptes de fer el lliurament de, millor lliurar, etc.

En l'atestat no es fa un explicació de per què els dos vehicles van generar una
col·lisió.

En l'atestat no s'explica per què els dos vehicles van col·lidir.

pág. 26
La tendència cap a la nominalització es converteix en una rèmora quan es produeix amb
verbs buits —procedir, efectuar, realitzar, etc.—, que no aporten significat al discurs.
En aquest cas, la recomanació és eliminar-los i verbalitzar el concepte que introdueixen.

No es va l'execució de la sentència de desnonament.

No es va executar la sentència de desnonament.

<< 3.2. Anar enllaçant | << 3. Menys és més | 3.4. No + no, millor sí >>

3.4. No + no, millor sí

Amb aquest títol volem destacar la dificultat intrínseca de comprendre les frases
negatives.

Un missatge negatiu sempre és més mal rebut pel destinatari i li costa més d'entendre
que si li diem el mateix en una estructura afirmativa.

El jutge que l'advocat presentés una nova prova.

El jutge va permetre que l'advocat presentés una nova prova.

Cal afegir, a més, que si la negació és doble, encara es complica més la intel·ligibilitat
del que volem dir.

El fiscal considera que que l'acusat delinquís durant el permís de cap de setmana.

El fiscal considera que és possible que l'acusat delinquís durant el permís de cap de
setmana.

a l'acte de conciliació l'àrbitre el cita perquè .

Cal que es presenti a l'acta de conciliació només si l'àrbitre el cita perquè hi

assisteixi.

pág. 27
<< 3.3. Triar i remenar | << 3. Menys és més

pág. 28
4. Perfilar-ho

Objectius

✔Detectar els errors més freqüents.

✔Utilitzar adequadament les convencions.

 4.1. Errors corrents

 4.2. Majúscules i minúscules
 4.3. Abreviacions

Ha arribat l'hora de cohesionar, perfilar i repassar els textos elaborats.

Amb aquesta finalitat en aquest bloc es recull un apartat amb errors corrents dels textos
jurídics, així com en els següents hi ha informació relacionada amb les majúscules i
minúscules i les abreviacions, aspectes també molt presents en aquesta mena d'escrits.

<< Inici

4.2. Majúscules i minúscules

pág. 29
El garbuix de majúscules i minúscules que apareix en textos jurídics, sobretot quan les
apliquem amb un valor reverencial, a vegades és descoratjador.

Fixar uns criteris i uns usos concrets facilita la feina i estalvia moments d'incertesa. Per
aconseguir-ho, convé disposar d'algunes eines que ens permetin resoldre la majoria de
situacions.

A continuació, doncs, presentem els principals recursos amb què es treballa a la

Generalitat de Catalunya.

Majúscules i minúscules - Departament de la Presidència

Majúscules i minúscules - Departament de Justícia

L'ús de majúscules i minúscules - Autoaprenentatge

<< 4.1. Errors corrents | << 4. Perfilar-ho | 4.3. Abreviacions >>

4.3. Abreviacions

Les abreviacions són convencions que permeten reduir termes o expressions per tal
t'expressar la màxima informació amb el mínim espai possible. A diferència d'altres
àmbits, el llenguatge jurídic en fa un ús força elevat i, per tal d'utilitzar les que ja estan
establertes, convé tenir alguns punts de referència, com els que indiquem a continuació.

Abreviacions - Departament de la Presidència

Abreviacions - Departament de Justícia

Les abreviacions - Autoaprenentatge

Finalment, apuntem algunes consideracions que convé tenir en compte en utilitzar-les:

pág. 30
  S'ha d'evitar d'utilitzar les abreviacions a l'interior del text; cal reservar-les per a
quadres, gràfics, llistes, la capçalera o el peu d'un document, carpetes, etc.
 No s'han d'utilitzar si ocupen els mateixos espais o gairebé els mateixos que el
mot o el sintagma sencers; és a dir, s'han d'utilitzar si es produeix una economia
significativa i necessària.
 En un mateix text s'ha de seguir un criteri de coherència; no s'han de barrejar
tipus diferents d'abreviacions per a una mateixa paraula; per exemple, dir. gral.
(que seria l'abreviatura) i DG (que seria la sigla).
 Les abreviacions no es poden separar a final de ratlla del mot o la xifra que
acompanyen.

<< 4.2. Majúscules i minúscules | << 4. Perfilar-ho

pág. 31