En La noia del creuer l’Andrea Planes és una estudiant de 2n de Batxillerat, a punt de començar el

curs, i que viu a Sitges.

És així com aconsegueix donar més importància al personatge de l’Andrea com a protagonista i, per
tant, com a individu. Però també amb tot allò que implica la seva ubicació al si d’un col·lectiu,
d’una societat.

El marc familiar on trobem l’Andrea és format pels pares (separats i cadascú amb la seva nova
parella) i el Pol (el seu germà petit). Més enllà del nucli familiar tenim el Robert, el seu xicot. I de
les relacions que estableix l’Andrea amb tots aquests personatges deduirem que és una noia
solitària. O millor dit: una noia que se sent sola.

El tema central del flashback va lligat a aquest sentiment de solitud, tot mostrant uns fets que l’han
marcada profundament. Uns esdeveniments que abracen des de la necessitat d’estima (que la
converteix en una noia fàcilment enamoradissa), des de la inseguretat on viu immersa, i des de la
ingenuïtat (provocada per aquestes mancances), fins a temàtiques on hi trobem ja aquesta
ubicació que esmentava abans de l’Andrea dins un col·lectiu, dins una societat.

L’acció de la novel·la té lloc en l’interior d’un creuer, i una part important està inspirada en els fets
reals d’un naufragi que va sacsejar el món del creuerisme el gener de 2012. Perquè el vaixell on
trobem La noia del creuer també s’enfonsa.

I amb tot aquest ventall d’esdeveniments i temàtiques, hi trobem l’esclat de les relacions humanes:
lligams amorosos i d’amistat, enganys i traïcions, enveges i gelosies, violència, afany de poder i de
fama... i sentiment de culpabilitat.

L’Andrea Planes és una noia de Sitges, estudiant de segon de Batxillerat a punt de començar el curs,
ens explica el viatge de l’estiu: un creuer a Itàlia amb el seu pare, separat, la seva nova parella i el
seu germà petit. A bord, l’Andrea viu noves experiències, descobreix llocs interessants i coneix el
capità del vaixell. Però mentre es banya a la piscina, balla a la Discoteca Oxygen i visita el Bar de
Gel, descobreix que alguns dels seus nous amics, cambrers i periodistes, preparen un boicot per
protestar contra les males condicions laborals de la tripulació. Accepta d’ajudar-los. Mentrestant,
com li ha recomanat la seva mare, visita el David de Miquel Àngel, a Florència, el Colosseu, a Roma
i les ruïnes de Pompeia. Sortint de Nàpols, l’Andrea es veu immersa en un naufragi ple de
situacions que mai no s’hauria pogut imaginar.

En la nova novel·la l’Andrea és a punt d’iniciar les classes de segon de Batxillerat. Però mentre
aquell primer dia de curs es troba a l’aula entremig dels companys, la protagonista deixa volar la
ment i evoca el creuer d’estiu que tant l’ha marcat emocionalment i que, això ho veurem més
endavant, l’ha fet créixer.

L ’Andrea viurà aquests esdeveniments de ben a prop alhora que, enamoradissa de mena,
s’abandonarà en un peculiar enamorament d’estiu. Fins que el creuer, tal com ja ens avança la
ressenya de contraportada del llibre, naufraga.
Així doncs a La noia del creuer trobem una protagonista jove, amb les idees, reflexions i emocions
escaients per a l’edat, i alhora trobem diversos temes i conflictes que formen part de la nostra més
rabiosa actualitat. Una enginyosa combinació que l’autora, Maria Rosa Nogué, condueix amb
agilitat narrativa i lèxic acurat.