HISTÒRIA DE LA TECNOLOGIA

EDAT CONTEMPORÀNIA (I)

------------

LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

Quan parlem de Revolució Industrial ens referim a l'època en que màquines complexes
es van començar a aplicar a l'elaboració de productes, al transport i també a les
feines del camp. Aixó va causar canvis enormes en la societat.

La Revolució Industrial s'inicià més o menys a la mateixa època en que succeí la

Revolució Francesa que, segons els historiadors, dóna fi a l'Edat Moderna per
començar l'Edat Contemporània que encara estem vivint.

Abans d'entrar més en el tema, és convenient fer un repàs de l'aplicació de la

tecnologia a les tasques humanes al llarg de la història.
Ens resulta sorprenent que monuments com les taules talaiòtiques a la prehistòria, les
piràmides d'Egipte, els temples grecs o els coliseus romans, a l'Edat Antiga, fossin
construïts només amb màquines simples coma ara la politja, el pla inclinat o les
palanques.

palanca pla inclinat

politja
Això va ser possible per mor de que tenien bons coneixements matemàtics que els
permetien fer càlculs de com emprar eficaçment aquests màquines simple, a més de
comptar amb gran quantitat de treballadors o esclaus per a realitzar les tasques de
construcció.

Malgrat el retrocés en els coneixements que suposà l'Edat Mitjana, es van seguir
investigant fórmules per millorar el rendimwent de la feina humana i així a l'Edat
Moderna apareixeren algunes màquines compostes (és a dir formades per vàries
peces) que tingueren gran importància com ara la impremta.

La revolució francesa
Segons els historiadors la Revolució Francesa suposa la fi de l'Edat Moderna i l'inici
de l'Edat Contemporània. És llavors un dels grans esdeveniments de la història. Per
conèixer els motius d'aquesta revolució cal saber com era la situació de la societat
europea a finals del segle XVIII.

La societat europea del segle XVIII seguia essent molt injusta. El rei tenia tot el
poder (monarquia absoluta), els nobles mantenien molts privilegis (no pagaven
impostos, ocupaven tots els càrrecs polítics i militars, etc ). L'Església així mateix
també tenia una situació privilegiada. La resta de la població (s'anomenava Tercer
Estat) es dividia entre obrers i pagesos que vivien en situacions miserables i els
burgesos (comerciants, mercaders, etc ) que s'havien enriquit però no tenien cap dret
polític.

Els burgesos que pagaven molts impostos i no tenien cap dret polític estaven cada
vegada més insatisfets. A França hi havia una gran crisi econòmica i molts pensadors
havien publicat llibres atacant els privilegis de la noblesa i de l'Església. Reivindicaven
una societat més justa, on el poder polític fos del poble i on es poguessin celebrar
eleccions per elegir els governants. Montesquieu, Rousseau i Voltaire són tres dels
grans filòsofs de l'època.
El 14 de juliol de 1789 el poble de París, fart de la situació en que vivia el país, es va
rebel·lar. Assaltaren i prengueren per la força una antiga fortalesa que servia de
presó anomenada “la Bastilla” i que era un símbol del poder del rei. A partir d'aquí les
coses anaren molt ràpides i poc temps després el rei de França, Lluís XVI, fou
empresonat, jutjat i guillotinat. Es va proclamar una República, és a dir un estat sense
rei on el màxim governant era elegit.

Les conseqüències varen ser enormes:

* En primer lloc va esclatar la guerra entre França i la resta de països europeus que
encara mantenien el seu rei amb poder absolut.
* Les idees d'igualtat, llibertat i fraternitat, que defensaven els revolucionaris
francesos, així com la concepció que calia una Constitució que garantís els drets dels
ciutadans, es van estendre per tot Europa i provocaren revolucions en la resta de
països.
* A França va aparèixer un militar, Napoleó Bonaparte, que es va fer amb el poder,
nomenant-se emperador, i que conquerí gairebé tota Europa abans de ser derrotat.
* A conseqüència de les guerres i de les revolucions el mapa d'Europa va canviar molt.
La màquina de vapor

Més o menys al mateix temps que els canvis socials i polítics que suposà la revolució
francesa es va inventar la màquina de vapor que fou el principi del procés
d'industrialització (és a dir el procés pel qual els productes es fabricaren amb l'ajuda
de màquines i no només per la força del treball humà o d'elements naturals com el
vent o la corrent d'un riu).

Abans que d'inventés la màquina de vapor els éssers humans ja havien après a emprar
la força del vent i de l'aigua en moviment per moure molins i telers, però això obligava
a instalar els tallers a llocs concrets (on fes vent o hi hagués un riu) sovint lluny de les
poblacions.

La màquina de vapor va paermetre que els homes escollissin el lloc on establir

fàbriques, augmentar molt la producció i abaratir les despeses.

El mecànic escocès James Watt el 1782 va adonar-se que fent bullir aigua dins una
caldera ben tancada, amb una única obertura, es produia vapor que amb molta força
tendia a sortir per la única obertura i al sortir era capaç de moure un pistó que llavors
feia moure altres engranatges. Així aquesta força del vapor feia possible moure les
peces dels telers o dels molins i fins i tot els motors dels vaixells o les locomotores
dels trens.
Per fer funcionar les màquines de vapor calia combustible en grans quantitats. Així
prest es va utilitzar el carbó.

El carbó mineral és el combustible fòssil que va alimentar les màquines de vapor al

llarg de la revolució industrial i va ser l’energia característica d’aquesta època.

El carbó té la categoria de combustible fòssil per l’origen orgànic que té. S’ha format
en un procés geològic que es va iniciar fa aproximadament uns 300 milions d’anys. Els
jaciments s’originen a partir de residus vegetals: troncs, branques, plantes, fulles, que
van quedant dipositats en el fons de zones pantanoses. Els fenòmens geològics al llarg
de molts anys sotmeten aquestes masses a grans pressions i increments de
temperatura que afavoreixen el procés de transformació de la matèria orgànica en
carbó.

L'extracció del carbó va donar lloc a l'establiment de nombroses mines arreu del món,
on hi treballaven molts miners en condicions molt perilloses i gens saludables.

Conseqüències de la revolució industrial

El gran creixement de la indústria va provocar que moltes persones deixessin els seus
pobles per anar a viure i treballar a les grans ciutats on hi havia la majoria de
fàbriques. Apareixen, llavors, gran nombre de barris nous, de cases barates i males
condicions higièniques. A més els obrers de les fàbriques solien rebre un sou molt baix
per a moltes hores de feina en condicions perilloses i insalubres.

A més l'aplicació de màquines també a les feines agrícoles va fer que no fossin
necessaris tants pagesos, molts d'aquests van emigrar a les ciutats a treballar a les
fàbriques,

Aquesta situació va ser la causa que els obrers s'agrupessin en sindicats i partits
polítics a fi de lluitar per la millora de les seves condicions de treball i de vida. És el
que s'anomena “moviment obrer”. Les lluites obreres duraren dècades però poc a poc
s'aconseguiren millores: jornada de feina de vuit hores, seguretat social, salaris més
dignes, vacances pagades, prohibició del treball infantil, etc.

Una altra conseqüència de la industrialització és que cada vegada més els països
industrialitzats necessitaven matèries primeres. Per aconseguir-les conqueriren i
dominaren països d'Àfrica i Àsia. És el que es coneix com “imperialisme”.