17/1/2018 cursos:escola_inclusiva:acdi:modul_1:apartat_3 [Formació del professorat]

dul 1 - Apartat 3

Procés de detecció. Accions i instruments

Informació recollida de la família, docents i del mateix alumnat.

Entrevistes i observacions. Qui les pot fer i contingut.
Instruments per a la detecció.
Criteris per determinar la necessitat o la conveniència de procedir a una valoració
psicopedagògica: anàlisi de la detecció efectuada.
Resum.
Informació recollida de la família, docents i del mateix alumnat
La detecció és l'element clau de la primera fase d'atenció escolar. Sense una detecció eficaç
que es pot realitzar a partir d'instruments d'observació propis de centre o dels que es
proporcionen a la Guia de detecció de les altes capacitats o en la bibliografia que teniu a
disposició (Martínez M i Guirado A, 2010, 2012) no serà fàcil arribar a observar la possible
existència d'altes capacitats.
L'alumnat que presenta una bona dotació intel·lectual, mostra al llarg del seu
desenvolupament diversos indicadors en la conducta i en les aprenentatges que són
subjacents a l'existència de recursos cognitius superiors. Aquests indicadors s'obtenen
bàsicament de tres fonts informatives:
a) La família

Aquesta incideix en l'aprenentatge dels seus fills a partir de les actituds que expressa la
família i el propi fill, de la seva personalitat, de les pautes educatives, de la cultura familiar i
de molts altres elements de significació diversa. Alomar (2003) planteja que els pares són els
qui detecten en un primer moment les altes capacitats dels seus fills. Quan descobreixen
que aquestes poden existir, a banda de tenir sentiments contraposats, cerquen informació
entre els amics, la família i a Internet. Poden aparèixer prejudicis i estereotips que alteren o
compliquen la veritable detecció si no es tenen altres fonts per contrastar el sentit de la
informació percebuda (Six, 1985). Els mitjans de comunicació són una font d'informació que
la família utilitza per interpretar determinades conductes i justificar-les modificant les
percepcions que la família pugui tenir del seu fill o filla. Quan aquesta informació es
descobreix un cop escolaritzat, la pregunta que sovint es fan és si el tipus d'escolarització
serà la més adient. Naturalment, la resposta només es podrà donar quan coneguem les
característiques que defineixen el seu perfil cognitiu i altres factors associats al seu
desenvolupament en interacció amb la realitat escolar (docents, projecte educatiu i
activitats significatives).
b) Docents
La referència a docents inclou els mestres i professorat, els orientadors de centre i els EAP.
El treball de tots aquests professionals és bàsic en la determinació i posterior avaluació de
la informació aportada per la família i en les observacions realitzades a l'Escola o l'Institut.
Existeixen dos moments claus:
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/acdi/modul_1/apartat_3 1/7
17/1/2018 cursos:escola_inclusiva:acdi:modul_1:apartat_3 [Formació del professorat]

1. En la detecció quan es s'interpreten les observacions realitzades en clau de

potencialitat.
2. En l'orientació quan es determinen les intervencions possibles com a conseqüència de
la valoració psicopedagògica efectuada i del context en el que està escolaritzat
l'alumne.
Els docents són clau en la facilitació d'aquella informació que complementi la que hagi
aportat la família. Quan la detecció s'inicia a l'escola, encara és més necessària la clarificació
d'objectius perquè la desorientació i confusió de la família pot ser important. L'èxit de la
detecció dependrà en gran part per la qualitat de la comunicació que aquests professionals
estableixin amb la família, en la informació que aportin i com aquesta es clarifiqui. Serà el
moment per establir un vincle de col·laboració estreta amb la família i facilitar així la presa
de decisions. I sobretot, tant l'EAP com l'Orientador del centre, hauran de superar possibles
incredulitats d'alguns docents, la ignorància de molts altres, la pressió d'algunes famílies i la
informació distorsionada que prejudicis i estereotips provoquen entre els diversos
col·lectius.

Els mestres i professors són els qui, a l'Escola o Institut, observaran la qualitat i quantitat
dels aprenentatges realitzats per part dels alumnes amb altes capacitats i en un determinat
període de temps. Per fer-ho hauran de ser sistemàtics en la recollida d'informació. Els EAP i
els Orientadors de centre col·laboraran en la interpretació de les observacions realitzades i
hauran de proposar accions concretes que siguin acceptades per l'entorn educatiu, família i
centre docent. La coordinació serà imprescindible si volem garantir la coherència de tot el
procés distribuint-se, quan calgui les activitats de detecció, valoració, informació, propostes i
devolució a les famílies. Als efectes caldrà que que tinguem present les instruccions
recollides en la Resolució de 10 de juliol de l'atenció educativa a l'alumnat amb altes
capacitats.
c) L'alumnat

L'alumnat és el principal subjecte de l'aprenentatge i a ell es dirigeix la proposta educativa.

L'alumnat interactua amb les activitats d'aprenentatge manifestant actituds, conductes i
relacions humanes entre iguals i amb els adults. Les activitats d'aprenentatge es realitzen en
un context social. Per tant, serà aquest mateix context el que proporcionarà informació. Els
mateixos alumnes podran explicar, si es considera oportú, el que observen de determinats
companys. A partir del Cicle Mitjà el mateix alumne pot inferir-se i adjudicar-se habilitats
que responen a un "locus de control" sobre què i perquè aprenen més i millor que la resta
dels companys. Ajudarà a interpretar l'autoconcepte i l'autoimatge equilibrats, coherents i
proporcionats. Per tant, la importància de la informació aportada per l'alumnat és doble. En
un sentit, els companys aporten informació d'aquells companys amb qui comparteixen
espai i activitats. En un altre sentit, és el mateix alumnat el que informa del què creu, què
sap i què vol. Això serà bàsic en la presa de decisions posteriors ja que sense la seva
contribució poques accions específiques seran possibles. I com que estarem definint la
detecció, l'alumnat serà una font tan directa com indirecta per obtenir la informació
desitjada en aquesta primera fase.
Hem de tenir present que una detecció sempre es fa des d'algun dels models existent i amb
el qual ens hi identifiquem. I aquests models determinen un tipus concret de detecció. Per
exemple: Si optem per un model de capacitats orientades als trets intel·lectuals estarem
decantant-nos pels valors psicomètrics o el que és el mateix, per un model centrat en el que
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/acdi/modul_1/apartat_3 2/7
17/1/2018 cursos:escola_inclusiva:acdi:modul_1:apartat_3 [Formació del professorat]

és innat o genètic. Si, contràriament, ens decantem per models que estan fonamentats en el
rendiment, ens basarem en un potencial que sense ser condició suficient per al rendiment
ens permetrà valorar les capacitats de la persona. Respecte a aquest segon model vull fer
una reflexió al meu entendre essencial. Quan s'obtenen alts rendiments en una o més àrees
(llevat de circumstàncies particulars de context, metodològiques o d'avaluació errònies) és
perquè aquest alumne fa un ús eficaç dels seus recursos intel·lectuals i que li permeten
arribar a aquests resultats. En canvi, si contràriament, no s'obtenen rendiments superiors o,
fins i tot, normals o inferiors, pot ser degut a que existeixin condicionants perquè aquestes
capacitats no es manifestin en tota la seva intensitat. En aquest cas, i al marge dels
resultats, el potencial intel·lectual seguirà existint. El model de rendiment és el predominant
entre els docents perquè s'assimila rendiment amb capacitat. Els altres dos models que
segueixen són més precisos i necessiten de millors condicions per a la detecció: són els
anomenats models cognitius basats en els processos d'adquisició, processament i
magatzematge de la informació, i els models socioculturals que centren el sentit de les altes
capacitats en la influència de l'entorn cultural i a les oportunitats existents. El model cognitiu
fa més complexa la detecció i el sociocultural desplaça, en general, les causes de l'alta
capacitat més enllà del sistema escolar i de les condicions personals. Com podrem pensar
encertadament, aquests quatre models no es donen mai en sentit pur però sempre n'hi ha
un que predomina respecte dels altres i que forma part de les nostres creences. És a partir
d'aquestes creences que fem les nostres interpretacions i alhora valorem d'una
determinada manera les observacions realitzades. Per a més informació us adjuntem
aquest enllaç (http://www.google.es/url?
sa=t&rct=j&q=&esrc=s&frm=1&source=web&cd=1&cad=rja&ved=0CC0QFjAA&url=http%3A%2F
girona%2Fcat%2Fsuperdotacio%2FREFLEXIONS%2520A%2520LENTORN%2520DE%2520LES%25
AN5Y1hJ_jWNErMf8kpMw&bvm=bv.53537100,d.Yms).

Tots tenim informació a aportar. I tota serà bàsica i imprescindible. La família i els docents
tenen percepcions sobre el fill/lumne molt significatives fins i tot quan manifesten no saber-
ne res o no creure en una possible existència d'altes capacitats. No saber-ne res o negar-les
també és informació significativa. A partir dl cicle mitjà de primària, l'alumne és capaç de
reflexionar sobre ell mateix i de valorar-se. Això afectarà a l'autoconcepte i autoestima com
a persona i com alumne.
Entrevistes i altres observacions. Qui les pot fer i contingut
La primera actuació que haurem de portar a terme és la detecció. Sense elements per a una
detecció que contingui ítems significatius relacionats amb la conducta i els aprenentatges
no podrem decidir si fem una avaluació psicopedagògica. Aquest requisit es justifica per la
necessitat d'optimitzar la dedicació dels professionals implicats: mestres i professors, EAP i
Orientadors de centre. A simple vista no es detecten necessàriament les altes capacitats ni
tot el que s'hi podria associar són realment conductes pròpies d'una capacitat superior. És
per aquest motiu que ens hem de bastir d'un mínim d'informació prèviament recollida a
través d'instruments formals i informals que sistematitzin i donin sentit a les observacions
realitzades. Les primeres que hem de considerar són:
L' entrevista amb la persona que hagi fet la detecció a partir de la qual es concretaran
les conductes o els aprenentatges indicadors de la probable alta capacitat. Cal recollir
amb detall aquestes observacions per contrastar-les amb el que són conductes

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/acdi/modul_1/apartat_3 3/7
17/1/2018 cursos:escola_inclusiva:acdi:modul_1:apartat_3 [Formació del professorat]

pròpies de l'edat o de l'estadi de desenvolupament que li correspongui. També podem

recollir dades evolutives següents claus per a la interpretació de la precocitat:
Dades: Data de naixement, nivell escolar i escola.
El primer any: conductes de desplaçament i del llenguatge.
En el segon any: conductes de desplaçament autònom i llenguatge articulat i
expressiu. Tipus de comunicació que estableix.
Grau d'autonomia personal: dependència o independència.Control d'esfínters.

Hàbits d'alimentació i de descans: tipus i alteracions si n'hi ha.

Interessos i jocs. Amb qui i a què.
Preguntes que fa i persistència d'una resposta satisfactòria.

Relació amb els iguals i adaptació social. Socialització.

Relació amb els adults. Preferències.
Equilibri emocional i manifestació dels afectes.

Aprenentatges realitzats i estil, actituds i conductes.

Trets característics de la seva conducta i de la personalitat.
Altres dades que es considerin d'interès.

Aquesta entrevista, que recollirà dades de l'observació, es pot completar amb les altres que
aporti la família. Quan aquesta demanda parteixi dels professionals docents o orientadors
del centre la interpretació s'haurà de fer tenint en compte la rigorositat de l'observació
realitzada i la sistemàtica en la recollida de dades. El contrast el farem amb altres resultats
obtinguts en l'aplicació d'alguns dels instruments que relacionem en el punt següent.
L'observació a l'aula permetrà l'obtenció de molta informació. És en aquest context en el que
es produeixen moltes conductes que han estat parcialment provocades pel docent. Les
interaccions seran importants: mestre-alumne i alumne-alumne i aquests amb els
aprenentatges i la comunicació. Serà convenient realitzar més d'una observació, en més
d'una franja horària i en activitats diverses. Per fer-ho utilitzarem els instruments per a la
detecció continguts a la Guía o els que adapteu a la singularitat del vostre centre.
Les dades obtingudes en les observacions fetes i el resultat de les entrevistes a la família i
alumne són per elles mateixes una part clau de tot el procés de diagnòstic previ ja que les
característiques de la detecció ens orienten sobre el camí a seguir a partir d'aquell moment.

Un cop recollida i analitzada la informació, si es dedueix que hi ha indicis racionals de

l'existència d'altes capacitats, n'haurem de donar coneixement a la família per tal de que
aporti la seva percepció de la situació i autoritzi, si s'escau, la valoració psicopedagògica.
Durant l'educació Infantil, i sobretot en el primer any, les observacions s'han d'analitzar amb
cautela ja que els efectes de la precocitat són molt més presents quan més petita sigui la
persona. La variabilitat dels processos de maduració és així mateix molt més gran en els
primers anys i això podria conduir a conclusions errònies i poc justificades. Amb això no
estem defensant la inhibició dels docents sinó tot el contrari. El que defensem és la mirada
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/acdi/modul_1/apartat_3 4/7
17/1/2018 cursos:escola_inclusiva:acdi:modul_1:apartat_3 [Formació del professorat]

més profunda i afinada del que són uns comportaments que ens criden l'atenció per la seva
singularitat, primer per valorar-los i després per atendre'ls des de l'acció educativa a l'aula.
Això no impedeix que al llarg del segon any de l'educació infantil o abans de l'entrada a
l'ensenyament primari apliquem els instruments necessaris per determinar el moment
evolutiu, les funcions cognitives destacades i les variables socials i emocionals associades.
Això ens ajudarà a prendre decisions. La pitjor de les decisions és no prendre'n cap.

Tots estem en condicions d'aportar informació rellevant. Els pares respecte les actituds a
casa, les conductes i sobretot els hàbits més comuns. Els docents han de proporcionar
aquelles informacions sobre les activitats a l'aula, sobre què i com les fa, sobretot destacant
aquells elements significatius que per experiència sobresurten del que seria més habitual.
Els especialistes Orientadors i l'EAP aportaran aquelles observacions específiques i
protocolaritzades que necessiten d'una interpretació especialitzada. Els tutors i altres
docents, sobretot en les conductes a l'aula, informaran dels estils d'aprenentatge, de les
actituds davant del coneixement i de les relacions amb els seus parells al pati o en qualsevol
activitat cooperativa. Tota informació pot ser rellevant per detectar unes altes capacitats: les
reaccions emocionals, el caràcter, la personalitat, els aprenentatges realitzats, les
satisfaccions que tenen sobre els resultats, els interessos manifestats, les preguntes que
fan, l'acceptació de les respostes donades, la creativitat com a originalitat, innovació,
fluïdesa d'idees, flexibilitat de pensament i productivitat. Tota informació té el seu lloc i la
seva explicació. Cap observació ha de ser menystinguda o infravalorada d'entrada. I a això, a
la recollida d'aquesta informació i la seva valoració, hi dediquem el punt següent.
Instruments per a la detecció
Com a document de consulta podem partir dels instruments de la Guia per a la detecció
que com veureu estan classificats per edats i per àmbits d'observació. Permeten una
valoració quantitativa dels elements significatius que expressen una potencial capacitat
superior i que s'hauran de valorar exhaustivament.

Imatge que enllaça a la guia

Però també podem realitzar observacions més qualitatives que de forma alternativa o
complementària a les anteriors ens orientaran sobre unes possibles altes capacitats. La
utilitat de les valoracions qualitatives ens deslliuren de la cotilla numèrica que a vegades és
http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/acdi/modul_1/apartat_3 5/7
17/1/2018 cursos:escola_inclusiva:acdi:modul_1:apartat_3 [Formació del professorat]

difícil d'interpretar en termes de conducta. Per això i, de més a més, us oferim també uns
altres que us puguin ser de complement útil a la vostra tasca de detecció o la que realitzi
família, mestres o el propi alumne.
La recollida d'informació significativa pot fer-se de forma més intuïtiva com a resultat de
l'experiència professional o més sistemàtica en forma de protocol. En el primer cas s'hauria
de poder traspassar tota la informació disponible de manera formal en alguns dels
instruments que els centres docents disposen per a les observacions sistemàtiques. Els que
contenen la Guia són els de referència en aquest cas. La nostra experiència constata que la
primera, la intuïtiva, és la més freqüent (no la millor) quan més anys de docència tenen els
docents. I això no deixa de ser valuós. No obstant això, quan hem de prendre decisions que
poden modificar les mesures escolars ordinàries necessitarem d'alguna cosa més que
fonamenti la nostra proposta. Existeixen múltiples i diversos instruments per a la recollida
sistemàtica d'informació prèvia i els de la Guia estan suficientment contrastats, ben
ordenats i estructurats. N'hi d'altres més qualitatius que també us poden servir d'orientació.
Uns i altres tenen un alt grau d'eficàcia com indicadors d'un potencial intel·lectual. Però no
els hem de confondre amb els instruments d'avaluació ja que només aquests últims
determinaran el perfil intel·lectual de l'alumnat.

Hi ha casos en que les famílies només ens demanen què poden fer amb el seu fill o filla i
algunes orientacions que els ajudi en la seva educació. Determinades deteccions, si estan
fetes de forma rigorosa i triangulada, poden ser suficients per a una primera orientació. És
el cas d'un alumne, per exemple, de 4rt de Primària que per les seves capacitats superiors
(bon rendiment acadèmic), amb una susceptibilitat alta cap els companys i els adults,
manifestava conductes desajustades amb patiment emocional. Solament aquests elements
ja permetien oferir, a banda d'una valoració psicopedagògica més profunda, alguna solució.
En primer lloc si les relacions no són bones ni amb el seus parells ni amb els adults, una
acceleració no seria del tot aconsellable. Un canvi de grup, si existissin grups paral·lels, un
treball de tutoria, un ajut psicològic o enriquiments en les àrees curriculars en les que
mostra un bon domini, podrien ser d'entrada suficients. Imaginem-nos que ni l'alumne ni els
pares desitgen que es diferenciï el seu fill respecte els companys de grup. Aleshores la
valoració psicopedagògica podria passar a un segon terme i hauríem de prioritzar altres
objectius. Serveixi això d'exemple per valorar la potencialitat que té una detecció ben feta.
Amb tot això el que us volem expressar és la necessitat d'una detecció ben acurada que
orienti, determini i contextualitzi qualsevol observació. Feta aquesta i contrastada amb els
docents i família, estarem en condicions d'oferir un segon pas relacionat amb la valoració
psicopedagògica.
Teniu un ampli ventall d'instruments per a la recollida d'informació per a la detecció.
Escolliu els més adients i els que domineu millor. Una bona observació per detectar
comportaments i aprenentatges així com les entrevistes seran molt útils per valorar la
possible presència d'altes capacitats.

Instruments complementaris:

Indicadors de la presència d'altes capacitats. A. Guirado i M. Martínez "Alumnado con altas

capacidades". Graó 2010. Adaptació de Martínez i Rehbein, 2004 de les llistes de Landau
(1990) i Colangelo i Davis (1997):

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/acdi/modul_1/apartat_3 6/7
17/1/2018 cursos:escola_inclusiva:acdi:modul_1:apartat_3 [Formació del professorat]

D'aquests indicadors, cal que n'hi hagi només uns quants (no menys de 4) per considerar
que cal una valoració posterior amb més profunditat. L'actitud del docent o de l'Orientador
haurà de ser la mateixa que es tindria per aquell alumnat que presentés importants
dificultats d'aprenentatge, per retards en el desenvolupament, una discapacitat o qualsevol
altre dificultat important.
Altres instruments per a la detecció a l'aula:
Observació a l'aula
Observació al pati
En la preparació de les entrevistes i l'observació s'aconsella que:
Es prepari prèviament i amb l'assessorament de l'Orientador/EAP.
Es recullin les dades aportades per la família i el tutor per contrastar-les.
Es cerqui l'aproximació emocional a la família. Assegurar un vincle positiu de
col·laboració estreta amb el centre i els seus docents.
S'adapti el llenguatge al nivell de comprensió dels altres, sobretot de la família.
S'acordi, conjuntament, les actuacions a l'escola i a casa.
L'orientació s'ajusti a les necessitats de l'alumnat i sempre de manera positiva.
Per a la reflexió

¿A qué problemas se enfrenta un n…

DOCUMENTAL - SUPERDOTADOS (…

Criteris per determinar la necessitat o la conveniència de procedir a una

valoració psicopedagògica: anàlisi de la detecció efectuada
En aquesta fase de l'avaluació partirem d'els indicadors esmentats, d'uns primers contactes
fets entre professorat-família-Orientadors i EAP. Cal en tots els casos la màxima entesa
entre els tres col·lectius. El referent per decidir si proposem una avaluació psicopedagògica
o no és la resposta afirmativa a alguna de les següents preguntes:

Té 4 o més anys?.(Abans dels 4 anys no és aconsellable).

http://ateneu.xtec.cat/wikiform/wikiexport/cursos/escola_inclusiva/acdi/modul_1/apartat_3 7/7