Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 118

A LA

RESIDÈNCIA,
EN
CATALÀ
GUIA DE CONVERSA EN LA
RESIDENCIA,
EN
CATALÁN
GUÍA DE CONVERSACIÓN
BIBLIOTECA DE CATALUNYA - DADES CIP

A la residència, en català : guia de conversa = En la residencia, en catalán : guía de conversación


Inclou apèndix gramatical. – Text en català i castellà
I. Catalunya. Departament d’Acció Social i Ciutadania II. Títol: En la residencia, en catalán
1. Català – Vocabularis i manuals de conversació per a treballadors socials – Castellà
364.65:804.99

© Generalitat de Catalunya
Departament d’Acció Social i Ciutadania
Pl. Pau Vila, 1
08039 Barcelona

1a edició: febrer 2010


Tiratge: 1.500 exemplars
Disseny: INDICA
Producció: Cajú
Dipòsit legal:

Permesa la reproducció, sempre que


se n’esmenti la procedència
i no es faci amb finalitats comercials.
A LA
RESIDÈNCIA,
EN
CATALÀ
GUIA DE CONVERSA EN LA
RESIDENCIA,
EN CATALÁN
GUÍA DE CONVERSACIÓN

1
PRESENTACIÓ

El català és la llengua pròpia de Catalunya i també n’és l’oficial –juntament amb el castellà, que ho és a tot l’Estat
espanyol. Així ho estableixen la Constitució espanyola, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya i la Llei 1/1998 de polí-
tica lingüística.
El concepte de llengua oficial assegura el dret dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya a aprendre les dues llen-
gües i a poder-les usar en totes les seves activitats públiques, amb plena eficàcia jurídica.
Els poders públics han de vetllar perquè es respecti aquest dret de les persones en totes les situacions de la vida
quotidiana. És, doncs, obligació de la Generalitat de Catalunya garantir que els usuaris i les usuàries de les resi-
dències per a gent gran que hi ha al país puguin comunicar-se amb el seus cuidadors i cuidadores en català. En
aquest cas, el dret a usar la pròpia llengua mereix especial consideració, atesa la situació del col·lectiu afectat:
gent gran sovint malalta, sense família, de vegades amb greus limitacions físiques o psíquiques. Persones a qui
potser, ara que són grans, els cal més que mai el caliu de la conversa.
Però molts dels professionals dels serveis assistencials són nascuts fora de Catalunya, no saben català ni han
tingut tal vegada ocasió d’aprendre’l, cosa que complica la comunicació amb els avis i àvies de parla catalana que
atenen.
És per això que la Direcció de Serveis del Departament d’Acció Social i Ciutadania pretén aportar, amb A la re-
sidència , en català . Guia de conversa que teniu a les mans, una eina perquè el personal que ateneu gent gran a les
residències pugueu incrementar la vostra capacitat d’expressió i comprensió en llengua catalana a fi d’apropar-
vos més a les persones usuàries.
Tot esperant que aquest llibre sigui ben rebut i resulti útil, amè i eficaç, us desitgem que aquest material repre-
senti un enriquiment per a vosaltres en el vostre treball a la residència.

Departament d’Acció Social i Ciutadania

2
PRESENTACIÓN

El catalán es la lengua propia de Cataluña y también es la oficial –junto con el castellano, que lo es en todo el
Estado español. Así lo establecen la Constitución española, el Estatuto de Autonomía de Cataluña y la Ley 1/1998
de política lingüística.
El concepto de lengua oficial asegura el derecho de los ciudadanos y ciudadanas de Cataluña a aprender las dos
lenguas y a poder usarlas en todas sus actividades públicas, con plena eficacia jurídica.
Los poderes públicos tienen que velar para que se respete este derecho de las personas en todas las situaciones
de la vida cotidiana. Es pues obligación de la Generalitat de Catalunya garantizar que los usuarios y las usuarias de
las residencias para personas mayores que hay en el país puedan comunicarse con sus cuidadores y cuidadoras en
catalán. En este caso, el derecho a usar la propia lengua merece especial consideración, vista la situación del colec-
tivo afectado: personas mayores a menudo enfermas, sin familia, a veces con graves limitaciones físicas o psíquicas.
Personas a quienes quizás, ahora que son mayores, les hace falta más que nunca el consuelo de la conversación.
Pero muchos de los profesionales de los servicios asistenciales son nacidos fuera de Cataluña, no saben catalán
ni han tenido tal vez ocasión de aprenderlo, lo cual complica la comunicación con los abuelos y abuelas de habla
catalana que atienden.
Es por eso que la Dirección de Servicios del Departamento de Acción Social y Ciudadanía pretende aportar, con A
la residència , en català . Guia de conversa que tenéis en las manos, una herramienta para que el personal que aten-
déis personas mayores en las residencias podáis incrementar vuestra capacidad de expresión y comprensión en
lengua catalana con el fin de acercaros más a las personas usuarias.
Esperando que este libro sea bien recibido y resulte útil, ameno y eficaz, os deseamos que este material represen-
te un enriquecimiento para vosotros en vuestro trabajo en la residencia.

Departamento de Acción Social y Ciudadanía

3
ACCIONS
COMUNICATIVES
FREQÜENTS
Pàg. 7 ACCIONES
COMUNICATIVAS
FRECUENTES
Pág. 7

SITUACIONS
COMUNICATIVES
FREQÜENTS SITUACIONES
Pàg. 29 COMUNICATIVAS
FRECUENTES
Pág. 29

4
CONVERSES A
LA RESIDÈNCIA
CONVERSACIONES
Pàg. 65 EN LA RESIDENCIA
Pág. 65

Pàg. 87 APÉNDICE
GRAMATICAL

5
ACCIONS
COMUNICATIVES
FREQÜENTS
ACCIONES
COMUNICATIVAS
FRECUENTES

6
Formes de saludar..........................................8 Maneras de saludar.........................................8
Entaulant una conversa .................................9 Entablando una conversación.........................9
Presentacions .............................................. 10 Presentaciones ............................................ 10
Com demanar, oferir alguna cosa.................. 11 Cómo pedir, ofrecer algo................................ 11
Acceptació, rebuig......................................... 13 Aceptación, rechazo...................................... 13
Agraïment...................................................... 14 Agradecimiento............................................. 14
Grat, preferència........................................... 15 Agrado, preferencia....................................... 15
Excusa, llàstima ........................................... 16 Excusa lástima.............................................. 16
Afirmació, acord ............................................17 Afirmación, acuerdo.......................................17
Negació, desacord ....................................... 18 Negación, desacuerdo................................... 18
Dubte, hipòtesi, probabilitat . ....................... 19 Duda, hipótesis, probabilidad ...................... 19
Intenció, plans...............................................20 Intención, planes...........................................20
Obligació, necessitat..................................... 21 Obligación, necesidad................................... 21
Sorpresa, exclamació....................................22 Sorpresa, exclamación..................................22
Felicitacions, compassió...............................23 Felicitaciones, compasión.............................23
Identificar algú..............................................24 Indentificar a alguien ...................................24
Expressar opinions Expresar opiniones
Sobre fets culturals..................................25 Sobre hechos culturales...........................25
Sobre els serveis rebuts...........................26 Sobre los servicions recibidos..................26
Expressar propòsits....................................... 27 Expresar propósitos...................................... 27

7
Formes
de saludar Maneras
de saludar

En trobar-sE Al encontrarse
Hola! ¡Hola!
Bon dia! ¡Buenos días!
Bona tarda! ¡Buenas tardes!
Hola, bon dia.
Bona nit! ¡Buenas noches! Miri, anar fent.
Com va això?
Benvingut/benvinguda/ ¡Bienvenido/bienvenida/
benvinguts/benvingudes! bienvenidos/bienvenidas!

En separar-se Al separarse
Adéu! ¡Adiós!
Adéu-siau! ¡Adiós! (más formal)
A reveure! ¡Hasta luego!
Fins aviat! ¡Hasta pronto!
Fins demà! ¡Hasta mañana!
Passi-ho bé! ¡Adiós! (más formal)

8
Entaulant
una conversa Entablando
una
conversación

Puc acompanyar-lo/acompanyar-la/acompanyar-te? ¿Puedo acompañarlo/la/te?


Perdoni les molèsties! ¡Perdone las molestias!
Perdoni, vostè és d’aquí? Perdone, ¿es usted de aquí?
Com va això? ¿Qué tal?
Sisplau! Per favor! ¡Por favor!
Oi que ja ens coneixem? ¿Nos conocemos, verdad?
Què ha passat? ¿Qué ha pasado?
Em permet? ¿Me permite?
Què hi ha de nou? ¿Qué hay de nuevo?
Puc dir-li una cosa? ¿Puedo decirle algo?
Sap vostè que... Sabe usted que...
Li agrada el programa? ¿Le gusta el programa?
¿Li ve de gust prendre alguna cosa? ¿Le apetece tomar algo?

9
PRESENTACIONS
presentaciones

Com es diu vostè? ¿Cómo se llama usted?


Em dic Mercè. Me llamo Mercedes.
Com es diu, vostè? Jo em dic Pau,
La meva dona es diu Anna. Mi mujer se llama Ana.
i vostè?
Aquest noi és el nostre fill. Este chico es nuestro hijo. Jo Mercè.
El seu nom és Pere. Su nombre es Pedro.
Sóc argentí. Soy argentino.
Som americans. Somos americanos.
El senyor és equatorià. El señor es ecuatoriano.
Coneix la meva amiga? ¿Conoce a mi amiga?
Vostès es coneixen? ¿Se conocen ustedes?
(No) ens coneixem. (No) nos conocemos.
Només ens coneixem de vista. Nos conocemos de vista.
Permeti’m que li presenti el meu amic. Permítame que le presente a mi amigo.
Encantat/ada. Encantado/a.
Molt de gust. Mucho gusto.
El gust és meu. El gusto es mío.
10
Com demanar,
oferir alguna
cosa Cómo pedir,
ofrecer algo

Voldria demanar-li una cosa. Querría pedirle un favor.


Ajudi’m, faci el favor. Ayúdeme, hágame el favor.
Vol ajudar-me? ¿Quiere ayudarme?
Em cal una informació. Necesito una información.
Pot deixar-me un bolígraf / un llapis? ¿Puede prestarme un bolígrafo / un lápiz?
Pot dir-me el nom d’aquest carrer? ¿Puede decirme el nombre de esta calle?
En què puc ajudar-lo/la? ¿En qué puedo ayudarle?
Vol que l’acompanyi? ¿Quiere que le acompañe?
Si li cal res, digui-m’ho. Si necesita algo, dígamelo.
Puc fumar? ¿Puedo fumar?
Em permet que segui? ¿Puedo sentarme?
Vostè és molt amable. Es usted muy amable.
Amb molt de gust. Con mucho gusto.
No pateixi. No se preocupe.
És ben lliure de fer-ho / Vostè mateix/a. Haga según guste / Usted mismo/a.

11
Com demanar,
oferir alguna Cómo pedir,
cosa ofrecer algo

Estic a la seva disposició. Estoy a su disposición.


Pot comptar amb mi. Cuente conmigo.
Necessito un metge. Sap si hi ha una farmàcia, Necesito un médico. ¿Sabe si hay una farmacia,
per aquí a prop? por aquí cerca?
Al primer carrer a la dreta n’hi ha una. En la primera calle a la derecha hay una.
Sap si hi ha alguna farmàcia de torn, per aquí? ¿Sabe si hay alguna farmacia de turno, por aquí?
Pot avisar una ambulància? ¿Puede avisar una ambulancia?
No pateixi, no serà res. No se preocupe, no será nada.
Porti’m a urgències, sisplau. Lléveme a urgencias, por favor.
Voldria demanar hora al metge. M’he de fer Quisiera pedir hora al médico. Tengo que ha-
una anàlisi. cerme un análisis.

Bona tarda! És que


no sé on sóc…
És al passeig
de Gràcia.
Gràcies.

12
Acceptació,
rebuig
Aceptación,
rechazo

No cal dir! / Per descomptat! ¡Por supuesto!


És una bona idea. Es una buena idea.
Gràcies! Gracias.
No, gràcies. No, gracias.
Que vol una còpia
No es molesti. No se moleste.
del document? No cal,
no es molesti!
No en vull. No quiero (de algo)
No puc. No puedo.
No en tinc ganes. No me apetece.
No tinc temps. No tengo tiempo.
D’acord! / Entesos. ¡Vale!, de acuerdo.
Ni pensar-hi! ¡De ninguna manera!
Esclar que sí. naturalment. Claro que sí, por supuesto.

13
Agraïment
Agradecimiento

Gràcies. Mercès. Gracias.


Gràcies per la seva ajuda. Gracias por su ayuda.
Moltíssimes gràcies. Muchísimas gracias.
De res, no s’ho val / no es mereixen. De nada, no se merecen.
Li he trobat un
Li agraeixo el seu consell. Le agradezco su consejo. pis a mida!

Li estic molt agraït/agraïda. Le estoy muy agradecido/a.

Moltíssimes
gràcies!

14
Grat,
preferència
Agrado,
preferencia

Què li sembla? ¿Qué le parece?


Li agrada/agraden? ¿Le gusta/le gustan?
M’agrada la cervesa. Me gusta la cerveza.
Prefereixo la cervesa al vi. M’estimo més la cervesa que el vi. Prefiero la cerveza al vino.
Prefereixo la carn. M’estimo més la carn. Prefiero la carne.
Quin tria? ¿Cuál escoge?
M’agraden tots dos / totes dues. Me gustan los/las dos.
M’agrada. Me gusta.
T’agrada. Te gusta.
Li agrada. Le gusta.
Ens agrada. Nos gusta.
Us agrada. Os gusta.
Els agrada. Les gusta.
M’estimo més el groc que el verd. Prefiero el amarillo al verde.

15
Excusa,
llàstima Excusa,
lástima

Perdó. Perdón.
Perdoni’m. Disculpi’m. Discúlpeme.
Llàstima!, perquè
Quina llàstima! ¡Qué lástima! Perdoni, on hi ha acaba de passsar
una farmàcia? per davant d’una.
Ho sento (molt) / Em sap (molt de) greu. Lo siento (mucho).
No hi fa res / No té importància. No tiene importancia. És veritat. No No hi fa res.
l’havia vista! Ara ja sap on és.
No és culpa meva. No es culpa mía.
No s’ho prengui malament. No se lo tome a mal.
Desgraciadament/malauradament... Desgraciadamente...

16
Afirmació,
acord
Afirmación,
acuerdo

Sí, i tant! ¡Sí, claro!


No cal dir-ho! ¡Por supuesto!
És veritat. Es verdad.
Jo crec que sí! ¡Yo creo que sí!
Té raó. Tiene razón.
Estic d’acord amb vostè que... Estoy de acuerdo con usted que...
Hi estic d’acord. Estoy de acuerdo.
Molt bé! Muy bien.
Sí, i tant!
És una bona idea. Es una buena idea.
Li agrada viatjar?
No hi ha cap inconvenient. No hay inconveniente.
Entesos! ¡Vale!

17
Negació,
desacord Negación,
desacuerdo

No, ni pensar-hi! ¡No, ni pensarlo!


De cap de les maneres. De ninguna manera.
Ni de bon tros. Ni mucho menos.
Vostè s’equivoca. Se equivoca usted.
Això és mentida. Ésto es mentira.
No hi estic d’acord. No estoy de acuerdo.
Hi estic en contra. Estoy en contra. De cap manera!
Tinc un compromís
No en tinc ni idea. No tengo ni idea. Que em canviaries
i no puc fer-ho.
el torn del dijous?
Res. Nada.
Ningú. Nadie.

18
Dubte,
hipòtesi,
probabilitat Duda,
hipótesis,
probabilidad

(Això) depèn. (Ésto) depende.


Segurament. Seguramente.
Deuen ser estrangers. Deben ser extranjeros.
Deu nevar a la Cerdanya. Probablemente nieve en la Cerdaña.
Ho suposo. Lo supongo.
Ho dubto. Lo dudo.
Sap si criden
És increïble. Es increíble.
pel nom?
És poc probable. Es poco probable.
Vés a saber! ¡Vete a saber! Segurament.
És possible. / Pot ser. Puede ser.
És impossible. / No pot ser. No puede ser.
No m’ho crec. No me lo creo .
Què diu ara? ¿Pero qué dice?
Potser. Quizás.

19
Intenció,
plans Intención,
planes

Vull dutxar-me al vespre. Quiero ducharme por la noche.


Tinc la intenció d’anar a passejar pel jardí. Tengo intención de ir a pasear por el jardín.
Penso sortir dimarts. Pienso salir el martes.
Què vol fer? ¿Qué quiere hacer?
Quin pla té per a demà? ¿Qué planes tiene para mañana?
Si li sembla, podríem sopar plegats. Si le apetece, podríamos cenar juntos.

Tinc ganes d’anar a


passejar pel jardí.
Jo també!

20
Obligació,
necessitat
Obligación,
necesidad

He de canviar diners. Tengo que cambiar dinero.


Ha d’esperar-se una mica. Tiene que esperarse un poco.
Han d’emplenar aquesta fitxa. Tienen que rellenar esta ficha.
No cal tenir carnet. No es preciso tener carné.
Hem de parlar. Tenemos que hablar.
Hauria d’anar-me’n. Debería irme.
No hauria de fumar tant. No debería fumar tanto.
Cal anar amb compte. Hay que tener cuidado. Jo en tinc.

Cal. Es preciso. Necessito dos segells


de 50 cèntims.
No cal. No es preciso.
Em calen dos segells de 50 cèntims. Necesito dos sellos de 50 céntimos.
Ens cal autonomia. Necesitamos autonomía.
No ens falta res. No nos falta de nada.

21
Sorpresa,
exclamació Sorpresa,
exclamación

Què diu ara! ¡Qué me dice!


No m’ho puc creure. No me lo puedo creer.
És impossible! Es imposible.
Quina sorpresa! ¡Qué sorpresa!
Que bonic! ¡Qué bonito!
Què diu ara!
Sembla mentida! ¡Parece mentira!
Em sembla que tinc
Socors, auxili! ¡Socorro, auxilio! el número premiat!

Vol dir? ¿De verdad?


Ostres! ¡Ostras!
Caram! Carai! ¡Caramba!

22
Felicitacions,
compassió
Felicitaciones,
compasión

Per molts anys. ¡Feliz cumpleaños!


Bon any! Feliç any nou! ¡Feliz año nuevo!
Salut! ¡Salud! Per molts anys!
A la teva salut / seva salut! ¡A tu salud / su salud!
Enhorabona! ¡Enhorabuena!
Bon profit! Que aprofiti! ¡Buen provecho!
Que et diverteixis! ¡Que te diviertas!
Que es diverteixin! ¡Que se diviertan!
Bon viatge! ¡Buen viaje!
Bon Nadal! Bones festes! ¡Feliz Navidad! ¡Felices fiestas!
Que es posi bo aviat! ¡Que se mejore pronto!
El meu condol més sincer. Le acompaño en el sentimiento.
Li/els/et desitjo molta sort. Le/les/te deseo mucha suerte.
Moltes felicitats! ¡Muchas felicidades!

23
Identificar
algú Identificar
a alguien

En Pere / la Maria és més aviat gras/grassa, Pedro / María és más bien gordo/a,
prim/a, alt/a, d’estatura mitjana, baix/a. delgado/a, alto/a, de estatura media, bajo/a.
L’Albert / l’Anna porta ulleres, és el/la que Alberto / Ana lleva gafas, es quien lleva un
porta un jersei blau/blanc/groc. jersei azul/blanco/amarillo.
En Ramon / la Carme és el/la fill/a de... Ramón / Carmen es el/la hijo/a de...
En Xavier / la Remei és el/la qui parla més de Javier / Remedios es quien habla más de
pressa. prisa.
En Sebastià / la Clara és afable, generós/osa, Sebastián / Clara és afable, generoso/a,
antipàtic/àtica, planer/a, sociable. antipático/a, sencillo/a, sociable.

Sí, sóc jo!


Bona nit! Ets
la Joana?

24
Expressar
opinions
Expresar
opiniones

Sobre fets culturals Sobre hechos culturales

L’espectacle era molt estimulant. El espectáculo era muy estimulante.


L’obra que hem vist no era res de l’altre món. La obra que hemos visto no era nada del otro mundo.
El museu denota una cura molt estricta. El museo denota un cuidado muy esmerado.
El viatge ha estat un xic llarg, però profitós. El viaje ha sido un poco largo, pero provechoso.
A mi m’agrada la pintura en general, però A mi me gusta la pintura en general, pero especial-
especialment l’abstracta. mente la abstracta.
L’obra que hem estat llegint ha aconseguit La obra que hemos estado leyendo ha conseguido
commoure’m i entretenir-me alhora. emocionarme y entretenerme al mismo tiempo.

El museu té una exposició


sobre art romànic molt
interessant.

25
Expressar
opinions Expresar
opiniones

Sobre els serveis rebuts Sobre los servicios recibidos


Aquest/a acompanyant és molt amable. Este/a acompañante es muy amable.
El company d’habitació que m’ha tocat és El compañero de habitación que me ha
molt amable. tocado es muy amable.
El dinar d’avui, sí que era bo! ¡La comida de hoy, sí que estaba buena!
Va a dies. Depende de los días.

El metge que m’han assignat m’ha fet El médico que me han asignado me ha he-
una exploració molt a fons. cho una exploración muy a fondo.

Des que hi ha el/la director/a nou/nova, Desde que hay el/la director/a nuevo/a, las
les festes a la residència són molt lluïdes. fiestas en la residencia son muy lucidas.

Al meu entendre, el personal de recepció A mi modo de ver, el personal de recepción


fa bé la seva feina. trabaja bien.

L’assistent que ens ha atès és un bon El asistente que nos ha atendido es un


professional. buen profesional.

El menú d’avui no estava gens malament. El menú de hoy no estaba nada mal.

26
Expressar
propòsits Expresar
propósitos

Em proposo fer una hora d’exercici cada dia i ho Me propongo hacer una hora de ejercicio al
compliré. día y lo cumpliré.
M’he inscrit al curs d’aiguagim i no vull perdre- Me he inscrito al curso de aguagym y no quie-
me’n cap sessió. ro perderme ninguna sesión.
No penso tornar a anar d’excursió en dies de pluja. No pienso volver a ir de excursión en días de lluvia.
Si en Miquel ha vingut, ha estat per voluntat seva. Si Miguel ha venido, ha sido por voluntad suya.
M’he proposat no fer cas a ningú respecte de Me he propuesto no hacer caso de nadie en lo
l’excursió del dia que ve. que respecta a la excursión del próximo día.
Vull canviar de residència. Quiero cambiar de residencia.
Aquest any passaré la revetlla de Sant Joan amb Este año me he propuesto pasar la verbena
la família. de San Juan con la familia.

M’he proposat fer


arribar al director
el meu agraïment
per l’atenció Em sembla bé.
rebuda.

27
SITUACIONS
COMUNICATIVES
FREQÜENTS
SITUACIONES
COMUNICATIVAS
FRECUENTES

28
Parlant de nosaltres Hablando de nosotros
Nom i cognoms.........................................30 Nombre y apellidos...................................30
Família...................................................... 31 Familia...................................................... 31
Edat..........................................................33 Edad..........................................................33
Nivell d’instrucció.....................................34 Nivell de instrucción.................................34
Professió, feina.........................................35 Profesión, trabajo.....................................35
Procedència geogràfica............................36 Procedencia geográfica............................36
Parleu el català? L’enteneu?......................... 37 ¿Habla catalán? ¿Lo entiende?..................... 37
Parlant d’aficions..........................................39 Hablando de aficiones...................................39
Parlant del temps..........................................43 Hablando del tiempo.....................................43
La vida quotidiana a la residència La vida cotidiana en la residencia
A l’habitació..............................................44 En la habitación........................................44
Al bany......................................................46 En el baño.................................................46
A l’hora de menjar....................................46 En la hora de comer.................................46
Al servei mèdic..........................................53 En el servicio médico................................53
Al dentista.................................................59 Al dentista.................................................59
Al callista..................................................60 Al callista..................................................60
A la perruqueria........................................62 En la peluquería........................................62

29
PARLANT DE
NOSALTRES HABLANDO
DE NOSOTROS

Nom i cognoms Nombre y apellidos És vostè, en Pere?

Com es diu? ¿Cómo se llama usted? No senyor. En Pere


és aquell d’allà.
Com es diu aquest senyor? ¿Cómo se llama este señor?
El seu cognom, sisplau? ¿Su apellido? por favor.
Com et dius? ¿Cómo te llamas?
Em dic Pere. Me llamo Pedro.
Aquest és el seu nom? ¿Es este su nombre?
Sí, el meu nom de pila és Pere. Sí, mi nombre de pila es Pedro.
Com s’escriu / es pronuncia el ¿Cómo se escribe / se pronuncia su
seu nom? nombre?
Com es deia la seva mare? ¿Cómo se llamaba su madre?
És un nom típicament bolivià/ ¿Es un nombre típicamente boliviano/
eslovac/marroquí? eslovaco/marroquí?

30
PARLANT DE
NOSALTRES HABLANDO
DE NOSOTROS

Família Familia
El seu estat civil? ¿Su estado civil?
Si no és una indiscreció, vostè és casat/ada? Si no es indiscreción, ¿usted está casado/a?
No, sóc solter/a. No, soy soltero/a.
Em vaig casar fa 55 anys. Me casé hace 55 años.
Vaig casar-me tres cops. Me casé tres veces.
Em tornaré a casar l’any que ve. Me volveré a casar el año próximo.
Estic divorciat/ada. Estoy divorciado/a.
Sóc vidu/vídua. Soy viudo/a.
El meu marit / la meva dona va morir l’any passat / Mi marido / mi mujer murió el año pasado /
fa tres anys. hace tres años.
El meu marit / la meva muller és mort/a. Mi marido/mujer está muerto/a.
Té/teniu fills? ¿Tiene/tienen hijos?
No, no en tinc/tenim. No, no tengo/tenemos.
Sí que en tenim. Sí que tenemos.
Quants fills té/teniu? ¿Cuántos hijos tiene/tienen?

31
PARLANT DE
NOSALTRES HABLANDO
DE NOSOTROS

Família Familia
Tenim dos fills i una filla. Tenemos dos hijos y una hija.
També tinc néts. / Sóc avi/àvia. También tengo nietos. / Soy abuelo/a.
Els seus pares viuen encara? ¿Sus padres todavía viven?
El meu pare ja no és viu, però la meva mare, sí. Mi padre ya no vive, pero mi madre, sí.
Té germans? ¿Tiene hermanos?
No en tinc. No tengo.
Tinc dos germans / dues germanes. Tengo dos hermanos / dos hermanas.
Som/Érem una família nombrosa. Somos/Éramos una familia numerosa.

Tinc dos germans i


dues germanes.

32
PARLANT DE
NOSALTRES HABLANDO
DE NOSOTROS

EDAT EDAD
Quants anys tens/té? ¿Cuántos años tienes/tiene?
Tinc 70 anys. Tengo 70 años.
Acabo de complir els setanta-cinc. Tengo los setenta y cinco recién cumplidos.
Avui faig setanta anys, és el meu aniversari. Hoy cumplo setenta años, es mi cumpleaños.
I quants anys té la seva néta? ¿Y cuántos años tiene su nieta?
Encara no ha fet tres anys / no n’ha fet tres. Todavía no ha cumplido los tres.

Quants anys té?

33
PARLANT DE
NOSALTRES HABLANDO
DE NOSOTROS

Nivell d’instrucció Nivel de instrucción


Estudis elementals, mitjans, superiors o Estudios elementales, medios, superiores o
universitaris. universitarios.
El meu nét va al parvulari. Mi nieto va al parvulario.
La meva néta ja treballa. Mi nieta ya trabaja.
La meva filla encara no té feina. Mi hija todavía no ha encontrado trabajo.
El meu fill encara estudia. Mi hijo aún estudia.
Va a la universitat / a l’institut. Va a la universidad / al instituto.
Fa el batxillerat. Cursa el bachillerato.
Estudia ciències econòmiques. Estudia ciencias económicas.
Ha aprovat tots els exàmens. Ha aprobado todos los exámenes.
Ha suspès tres assignatures i ha de repetir Ha suspendido tres asignaturas y tiene que
curs. repetir curso.
És enginyer/a / llicenciat/ada en filologia Es ingeniero/a / licenciado/a en filología
germànica / perruquer/a. germànica / peluquero/a.
Fa el doctorat en químiques. Hace el doctorado en química.

34
PARLANT DE
NOSALTRES HABLANDO
DE NOSOTROS

Professió, feina Profesión, trabajo


A què es dedica/dedicava? ¿A qué se dedica/dedicaba?
Quina és/era la seva professió? ¿Cuál es/era su profesión?
Ja no treballo. Sóc jubilat/ada. Ya no trabajo. Estoy jubilado/a.
On treballava vostè? ¿Dónde trabajaba usted?
Treballava en una fàbrica/botiga/ Trabajaba en una fábrica/tienda/
escola. escuela.
Treballava a casa. Trabajaba en casa.
Era mestressa de casa. Era ama de casa.
El meu fill està a l’atur. Mi hijo está en el paro.
Vaig començar a treballar als Empecé a trabajar a los catorce
catorze anys. años.
Es guanyava bé la vida? ¿Se ganaba bien la vida?
Sóc metge/essa, forner/a, pa- Soy médico/a, panadero/a, pa-
gès/esa, enguixador/a, mestre/a, yés/esa, enyesador/a, maestro/a,
puericultor/ora, fisioterapeuta, puericultor/a, fisioterapeuta,
aparellador/a, camioner/a, guàr- aparejador/a, camionero/a, guardia
dia municipal. municipal.

35
PARLANT DE
NOSALTRES HABLANDO
DE NOSOTROS

Procedència geogràfica Procedencia geográfica


Sóc estranger/a. Soy extranjero/a.
Perdoni, vostè és d’aquí / català/ana? Perdone, ¿usted es de aquí / catalán/ana?
D’on és / són? ¿De dónde es / son?
Sóc / Som de Caracas. Soy / Somos de Caracas.
Vaig néixer a Buenos Aires, però estic nacio- Nací en Buenos Aires, pero estoy nacionalizado/a
nalitzat/ada espanyol/a. español/a.
Vostè de quin país / quina ciutat és? ¿De qué país / de qué ciudad es usted?
Com es diu la seva ciutat o poble natal? ¿Cómo se llama su ciudad o pueblo natal?
Quina és la seva nacionalitat? ¿Cúal es su nacionalidad?
De quina regió d’Espanya és vostè? ¿De qué región de España es usted?
Sóc natural de Lleó, però visc a Barcelona Soy natural de León, pero vivo en Barcelona des-
des de fa trenta anys. de hace treinta años.
Sóc manyo/a, malagueny/a, italià/ana, Soy maño/a, malagueño/a, italiano/a, francés/a,
francès/a, madrileny/a, toledà/ana, bolivià/ madrileño/a, toledano/a, boliviano/a, peruano/a,
ana, peruà/ana, salvadoreny/a, mexicà/ana. salvadoreño/a, mexicano/a.
Perdoni, sóc estranger i no parlo català. Perdone, soy extranjero y no hablo catalán.

36
PARLEU EL
CATALÀ?
L’ENTENEU?

Parla castellà, anglès o francès? ¿Habla castellano, inglés o francés?


Parlo el castellà perfectament. Hablo castellano perfectamente
Parlo prou/bastant bé el francès. Hablo bastante bien el francés.
Parlo una mica l’anglès. Hablo un poco de inglés.
Llegeix / escriu en aquesta llengua? ¿Lee / escribe en esta lengua?
Aprendre català no és difícil. Aprender catalán no es difícil.
La pronúncia catalana és força diferent de la La pronunciación catalana es muy distinta de la
castellana, oi? castellana, ¿verdad?
Em comprèn / m’entén? ¿Me comprende / me entiende?
Em comprens / m’entens? ¿Me comprendes / me entiendes?
El/la comprenc / l’entenc. Le comprendo / entiendo.
Et comprenc / t’entenc. Te comprendo / entiendo.
No l’entenc. Què diu? No le entiendo. ¿Qué dice?
No t’entenc. Què dius? No te entiendo. ¿Qué dices?
Parli/parla una mica més a poc a poc, sisplau.. Hable/habla más lentamente, por favor.
Podria / Podries repetir-ho? ¿Podría / Podrías repetirlo?

37
PARLEU EL
CATALÀ? ¿HABLA
L’ENTENEU? CATALÁN?
¿LO ENTIENDE?

Què significa aquesta paraula / aquesta frase? ¿Qué significa esta palabra / esta frase?
Què vol dir això? ¿Qué quiere decir esto?
Com es diu aquesta fruita? Com es diu “bue- ¿Cómo se llama esta fruta? ¿Cómo se dice
nos días” / això en català? “buenos días” / esto en catalán?
Ho dic bé? ¿Lo digo bien?
Com es pronuncia aquesta paraula? ¿Cómo se pronuncia esta palabra?
Pot traduir-me al castellà aquesta frase? ¿Puede traducirme al castellano esta frase?
Escrigui-m’ho, sisplau. Escríbamelo, por favor.
On va aprendre català? ¿Dónde aprendió catalán?
Des de quan estudio català? Fa més de tres ¿Desde cuando estudio catalán? Llevo más de
anys que n’estudio. tres años estudiándolo.
Lletra a lletra / Lletregi’m aquesta paraula, Letra a letra / Deletréeme esta palabra, por
sisplau. favor.
Lletreja’m el teu nom, sisplau. Deletréame tu nombre, por favor.
Té alguna afició? ¿Tiene alguna afición?
Quina és la seva diversió preferida? ¿Cuál es su diversión preferida?

38
PARLANT
D’AFICIONS HABLANDO
DE AFICIONES

M’agrada / m’agradaria Me gusta / me gustaría


jugar al billar, jugar a billar,
jugar a cartes, jugar a las cartas,
fer excursions, hacer excursiones,
sortir a caminar, salir a andar.
llegir, leer,
visitar museus i exposicions, visitar museos y exposiciones,
escoltar la ràdio, escuchar la radio
jugar als escacs, jugar al ajedrez
cantar en grup / en una coral, cantar en grupo / en un coro,
veure la televisió, ver la televisión,
nedar, nadar,
fer teatre, hacer teatro,
pescar, pescar,
anar a buscar bolets, ir a coger setas,
jugar a futbol, jugar a fútbol,
39
PARLANT
D’AFICIONS HABLANDO
DE AFICIONES

fer mitja, tricotar,


fer manualitats, hacer manualidades,
cosir, coser,
fer puntes de coixí, hacer encaje de bolillos,
dibuixar i pintar, dibujar y pintar,
ballar, bailar,
xerrar / fer-la petar una estona, charlar un rato,
Sóc aficionat/ada al cine / al teatre / als esports / Soy aficionado/a al cine / al teatro / a los de-
a la lectura portes / a la lectura.
Té ganes de jugar al dòmino / a cartes? ¿Le apetece jugar al dómino / a cartas?
Puc engegar la tele? ¿Puedo encender la tele?
Abaixi el volum de la ràdio, sisplau. Baje el volumen de la radio, por favor.
Se celebra el Nadal / Tots Sants / el Carnaval / el Se celebra la Navidad / Todos los Santos / el
Cap d’Any en aquesta residència? Carnaval / el Fin de Año en esta residencia?
Quina pel·lícula fan avui? ¿Qué película echan hoy?
M’estimo més veure les notícies de TV3. Prefiero ver el noticiario de TV3.

40
PARLANT
D’AFICIONS HABLANDO
DE AFICIONES

A quina hora comença el partit / la funció de ¿A qué hora empieza el partido / la función de
teatre / el ball / la classe de macramé? teatro / el baile / la clase de macramé?
Quan acaba el partit / la funció de teatre / el ¿Cuando termina el partido / la función de tea-
ball / la classe de macramé? tro / el baile / la clase de macramé?
On és la biblioteca / la sala de televisió / la ¿Dónde está la biblioteca / la sala de televisión
piscina / el gimnàs? / la piscina / el gimnasio?
Vull / voldria participar en les activitats del Quiero / querría participar en las actividades
centre. del centro.
Quan arriben els diaris? Voldria llegir-lo. ¿Cuando llegan los periódicos? Querría leerlo.
Li / t’agrada l’esport? ¿Le / te gusta el deporte?
Practica / practicava algun esport? ¿Practica / practicaba algún deporte?
Quin és el seu esport preferit? ¿Cuál es su deporte preferido?
A la meva joventut practicava l’atletisme / la En mi juventud practicaba el atletismo / la na-
natació / la gimnàstica. tación / la gimnasia.
Jo sóc del Barça / de l’Espanyol / del Boca Soy del Barça / del Español / del Boca Juniors.
Juniors.

41
PARLANT
D’AFICIONS HABLANDO
DE AFICIONES

Quan comença la Lliga? ¿Cuando empieza la Liga?


És un partit / una cursa molt interessant. Es un partido / una carrera muy interesante.
En quin lloc ha quedat la selecció espanyola? ¿En qué lugar ha quedado la selección española?
Qui és el primer/segon/tercer classificat? ¿Cuál es el primer/segundo/tercer clasificado?
Qui guanya? ¿Quién está ganando?
Qui perd? ¿Quién está perdiendo?
Quin és el resultat del primer temps? ¿Cuál es el resultado del primer tiempo?
Empat a zero. Empate a cero.
Aquest equip ha guanyat per dos a u. Este equipo ha ganado por dos a uno.
Han empatat. Han empatado.
Aquest és un nou rècord olímpic. Este es un nuevo récord olímpico.
S’ha batut el rècord mundial de... Se ha batido el récord mundial de...
Quin temps fa? ¿Qué tiempo hace?
Fa bon temps. Fa bo. Hace buen tiempo.
Fa mal temps. Hace mal tiempo.
Fa molta calor. Hace mucho calor.

42
PARLANT
DEL TEMPS HABLANDO
DEL TIEMPO

Tinc calor. Tengo calor.


Fa molt fred. Hace mucho frío.
Tinc fred. Tengo frío.
Fa fresca. Hace fresco.
el fred
Fa molt vent. Hace mucho viento.
Fa sol. Hace sol.
Plou. Llueve.
Hi ha molta humitat. Hay mucha humedad.
el vent
Demà plourà / nevarà. Mañana lloverá / nevará.
Fa xafogor. Hace bochorno.
Amenaça tempesta. Se aproxima una tormenta.
Glaça. Hiela. la calor
Les temperatures pugen / baixen. Las temperaturas suben / bajan.
Quants graus hi ha? ¿Cuántos grados hay?
Tenim quatre graus sobre zero / Tenemos cuatro grados sobre zero /
sota zero. Hi ha quatre graus posi- bajo zero. Hay cuatro grados positi-
tius/negatius. vos/negativos. la pluja

43
LA VIDA
QUOTIDIANA A LA
LA VIDA
RESIDÈNCIA
COTIDIANA EN LA
RESIDENCIA

A l’habitació En la habitación
A la meva habitació En mi habitación
hi falta una cadira, falta una silla,
no funciona el telèfon, no funciona el teléfono,
no funciona el timbre. no funciona el timbre,
S’ha apagat el llum. / No hi ha corrent Se ha apagado la luz. / No hay corriente
(elèctric). / La bombeta està fosa. (eléctrica). / La bombilla está fundida.
L’aixeta degota. El grifo gotea.
No es pot obrir la finestra. No se puede abrir la ventana.
No es pot tancar l’armari. No se puede cerrar el armario.
Podria ensenyar-me com funciona ¿Podría enseñarme como funciona el aire
l’aire condicionat / la calefacció? acondicionado / la calefacción?
Faci el favor de portar-me sabó / un Haga el favor de traerme jabón / un vaso /
got / una ampolla d’aigua. una botella de agua.
La meva habitació no està arreglada. Mi habitación no ha sido arreglada todavía.
Els llençols estan bruts. Podria can- Las sábanas están sucias. ¿Podria cam-
viar-los, sisplau? biarlas, por favor?

44
LA VIDA
QUOTIDIANA A LA
LA VIDA
RESIDÈNCIA
COTIDIANA EN LA
RESIDENCIA

A l’habitació En la habitación
Hi ha la possibilitat que ¿Es posible que
em rentin la roba? me laven la ropa?
em netegin les sabates? me limpien los zapatos?
em planxin els pantalons? me planchen los pantalones?
em cusin un botó? me cosan un botón?
Pot fer girar la maneta del llit i ¿Puede darle a la manivela de la cama i
ajudar-me a incorporar-me? ayudarme a incorporarme?
No estic còmode/a al llit. No estoy cómodo/a en la cama.
Podria apujar/abaixar el somier? ¿Podria hacer subir/bajar el somier?
Aquest matalàs és massa tou/dur. Este colchón es demasiado blando/duro.
Em convindria un altre coixí, sisplau. Necesitaría otra almohada, por favor.

45
LA VIDA
QUOTIDIANA A LA
LA VIDA
RESIDÈNCIA
COTIDIANA EN LA
RESIDENCIA

Al bany En el baño
Caldria canviar les tovalloles. Sería conveniente cambiar las toallas.
El terra és moll. El suelo está mojado.
Fa falta una estoreta. Hace falta una alfombrilla.
S’ha acabat el sabó. Se ha terminado el jabón.
Falta paper higiènic. Hace falta papel higiénico.

A l’hora de menjar En la hora de comer


A quina hora se serveix l’esmorzar / el dinar / ¿A qué hora se sirve el desayuno / el almuerzo /
el sopar? la cena?
El dinar se serveix a la una del migdia. El almuerzo se sirve a la una.
Ens donaran berenar? ¿Nos daran merienda?
Em sembla que no. Me parece que no.
No té / tens gana / set? ¿No tiene / tienes hambre / sed?
Tinc molta gana / set. Tengo mucha hambre / sed.
On és el menjador? ¿Dónde está el comedor?
On podem seure? ¿Dónde podemos sentarnos?

46
LA VIDA
QUOTIDIANA A LA
LA VIDA
RESIDÈNCIA
COTIDIANA EN LA
RESIDENCIA

A l’hora de menjar En la hora de comer


És lliure aquesta taula? ¿Está libre esta mesa?
Seguem aquí. Sentémonos aquí.
Sisplau, porti una cadira més. Por favor, traiga otra silla.
Sisplau, necessitem un cobert / una forquilla més. Por favor, necesitamos otro cubierto / otro tenedor.
Pot donar el dinar al meu company/a la meva com- ¿Puede dar la comida a mi compañero/a, por
panya, sisplau? favor?
Posi-li el pitet, que no es taqui. Póngale el babero, que no se manche.
El meu company necessita que li donin la sopa. Mi compañero necesita que le den la sopa.
Al meu company li cal ajuda per menjar. Mi compañero necesita ayuda para comer.
M’ha caigut la cullera... Sisplau, Se me ha caído la cuchara... Por favor,
li fa res collir-la? ¿puede recogerla?
No es preocupi, ara mateix n’hi duc una de neta. No se preocupe, ahora mismo le traigo una limpia.
Eixugui-li una mica els llavis amb el tovalló, Séquele un poco los labios con la servilleta,
sisplau. por favor.
Què desitja com a primer plat, sopa o arròs? ¿Qué desea como primer plato, sopa o arroz?

47
LA VIDA
QUOTIDIANA A LA
LA VIDA
RESIDÈNCIA
COTIDIANA EN LA
RESIDENCIA

A l’hora de menjar En la hora de comer


M’estimo més sopa. Prefiero sopa.
Quines postres prefereixen, fruita o iogurt? ¿Qué postre prefieren, fruta o yogurt?
Què s’estima més, carn o peix? ¿Qué prefiere, carne o pescado?
Em ve de gust menjar carn. Me apetece comer carne.
Li agrada la carn, molt feta o poc feta? ¿Le gusta muy hecha o poco hecha?
La voldria al punt. La querría al punto.
Li agrada? ¿Le gusta?
M’agrada molt. És un plat excel·lent, deliciós. Me gusta mucho. Es un plato excelente, delicioso.
No m’agrada gaire: el trobo insípid / oliós / No me gusta mucho: está soso / aceitoso /
massa salat. demasiado salado.
S’han oblidat de donar-me la medicació. Se han olvidado de darme la medicación.
Quin acompanyament desitja, patates al vapor o ¿Qué prefiere como guarnición, patatas al vapor
arròs bullit? o arroz hervido?
M’estimo més menjar patates. Prefiero comer patatas.
No vol amanir l’amanida? ¿No quiere aliñar la ensalada?
Sí, acosti’m les setrilleres i el saler. Sí, acérqueme las vinagreras y el salero.
48
LA VIDA
QUOTIDIANA A LA
LA VIDA
RESIDÈNCIA
COTIDIANA EN LA
RESIDENCIA

A l’hora de menjar En la hora de comer


Vol pa? Sí, passi-me’n un parell de llesques / ¿Quiere pan? Sí, deme un par de rebanadas /
No, no en menjo. No, no como pan.
No puc menjar sucre: sóc diabètic/a. No puedo tomar azúcar: soy diabético/a.
No puc menjar pa: sóc celíac/a. No puedo comer pan: soy celíaco/a.
Àpats: esmorzar, dinar, berenar, sopar. Comidas: desayuno, almuerzo, merienda, cena.
Parar taula i desparar taula: els coberts (la cu- Poner y quitar la mesa: los cubiertos (la cucha-
llera, la forquilla, el ganivet), la tassa, la copa ra, el tenedor, el cuchillo), la taza, la copa (de
(d’aigua, de vi, de cava), el got, el plat (fondo/ agua, de vino, de cava), el vaso, el plato (sope-
pla/de postres), les tovalles, el tovalló, el pitet, ro, llano, de postre), el mantel, la servilleta, el
la safata, la canya/la palleta (per xuclar). babero, la bandeja, la pajita (para sorber).

49
LA VIDA
QUOTIDIANA A LA
LA VIDA
RESIDÈNCIA
COTIDIANA EN LA
RESIDENCIA

A l’hora de menjar En la hora de comer


Esmorzars: les torrades, els panets, el Desayunos: las tostadas, los panecillos,
pa amb tomàquet, la mel, la llet, els ca- el pan con tomate, la miel, la leche, los ca-
fès (cafè amb llet, cafè curt, cafè llarg, fés (café con leche, café corto, café largo,
tallat), la mantega, les melmelades, cortado), la mantequilla, las mermeladas,
els embotits (pernil dolç, pernil salat, los embutidos (jamón dulce, jamón salado,
el fuet, la mortadel·la, el xoriço),els la longaniza, la mortadela, el chorizo) los
brioixos, les magdalenes, les galetes, los brioches, las magdalenas, las galletas,
els croissants i les ensaïmades. los croisants, las ensaimadas.
Primers plats: l’amanida (l’escarola, Primeros platos: la ensalada (la esca-
l’enciam, el tomàquet, el pebrot, la rola, la lechuga, el tomate, el pimiento, la
ceba, les olives), l’amanida russa (la cebolla, las aceitunas), la ensalada rusa
patata, els pèsols, la pastanaga, la (la patata, los guisantes, la zanahoria, la
maionesa), les llenties, els cigrons, les mayonesa), las lentejas, los garbanzos,
mongetes seques o fesols, la verdura (la las judías secas, la verdura (la coliflor, las
coliflor, la mongeta tendra, les bledes, judías verdes, las acelgas, las espinacas),
els espinacs), la pasta (els macarrons, la pasta (los macarrones, los canalones,
els canalons, els espaguetis, les tallarines). los espaguetis, los tallarines).

els carbassons l’all les bledes la ceba l’albergínia


50
LA VIDA
QUOTIDIANA A LA
LA VIDA
RESIDÈNCIA
COTIDIANA EN LA
RESIDENCIA

A l’hora de menjar En la hora de comer


Segons plats: la vedella, el xai, Segundos platos: la ternera, el
el pollastre, el gall dindi, el porc, cordero, el pollo, el pavo, el cerdo,
les botifarres, el lluç, el rap, el la butifarra, la merluza, el rape,
bacallà, la tonyina, la sardina, els el bacalao, el atún, la sardina, los
calamars, la sípia, els musclos, calamares, la sepia, los mejillones,
les gambes, els llagostins. las gambas, los langostinos.
Maneres de preparar el men- Formas de preparar la comida:
jar: a la brasa, a la graella, a la a la brasa, a la parrilla, a la plan-
planxa, al forn, a la vinagreta, cha, al horno, a la vinagreta, al
al natural, amb crema, arrebos- natural, con crema, rebozado/a,
sat/ada, bullit/ida, a la cassola, hervido/a, a la cazuela,
confitat/ada, cuit/a, farcit/ida, confitado/a, cocinado/a, relleno/a,
fregit/ida, gratinat/ada, picat/ada, frito/a, gratinado/a, triturado/a,
rostit/ida, saltat/ada. asado/a, salteado/a.

l’enciam la carxofa els espàrrecs la coliflor la col les faves


51
LA VIDA
QUOTIDIANA A LA
LA VIDA
RESIDÈNCIA
COTIDIANA EN LA
RESIDENCIA

A l’hora de menjar En la hora de comer


Les postres: la fruita (la poma, El postre: la fruta (la manzana, la
la pera, la taronja, la síndria, el pera, la naranja, la sandía, el melón,
meló, les cireres, les maduixes, las cerezas, las fresas, el melocotón,
el préssec, l’albercoc, el kiwi, el el albaricoque, el kiwi, el plátano), el
plàtan), el iogurt, el flam, la ma- yogur, el flan, la macedonia, el arroz
cedònia, l’arròs amb llet, el pas- con leche, el pastel de chocolate / de
tís de xocolata / de gema crema- yema quemada, los “panellets”, las
da, els panellets, les castanyes i castañas y los boniatos asados, los
els moniatos torrats, els gelats, helados, la torta o bizcocho, el turrón
la coca, els torrons, les neules. y los barquillos.
Begudes: l’aigua, la cervesa, el Bebidas: el agua, la cerveza, el
vi, el cava, els sucs de fruita, els vino, el cava, los zumos de fruta, los
refrescos, les infusions (la cama- refrescos, las infusiones (la manzani-
milla, la menta, el poniol, el te, la lla, la menta, el poleo, el te, la hierba
marialluïsa). luisa).
Altres: el pa (el crostó, les Otros: el pan (el corrusco, las reba-
llesques, la molla, la crostra)/ la nadas, la miga, la corteza) / la cesta
panera; la sal/el saler; l’oli i el del pan; la sal / el salero; el aceite y
vinagre / les setrilleres. el vinagre / las vinagreras.

52
LA VIDA
QUOTIDIANA A LA
LA VIDA
RESIDÈNCIA
COTIDIANA EN LA
RESIDENCIA

Al servei mèdic En el servicio médico


Em trobo / es troba molt malament. Me encuentro / se encuentra muy mal.
Estic malalt/a. Estoy enfermo/a.
La senyora Pérez té febre. La señora Pérez tiene fiebre.
Ajudi’m sisplau, el meu marit / company Ayúdeme, por favor, mi marido / compañero de
d’habitació es troba molt malament. habitación se encuentra muy mal.
Crec que té alguna cosa molt greu. Creo que le pasa algo grave.
Cridi un/a metge/essa, sisplau. Llame a un/a médico/a, por favor.
L’hauria de visitar un cardiòleg. Tendría que visitarle un cardiólogo.
A quina hora té consulta el metge / la metgessa? ¿A qué hora pasa consulta el doctor / la doctora?
Doni’m hora per a aquesta tarda. Deme hora para esta tarde.
Què té? ¿Qué le ocurre?
Què li fa mal? ¿Qué le duele?
Des de fa uns quants dies no em trobo bé. Desde hace unos días no me encuentro bien.
Em fa mal el cap, la panxa, la gola, el peu esquerre, Me duele la cabeza, la barriga, la garganta, el pie
l’esquena. izquiero, la espalda.

53
LA VIDA
QUOTIDIANA A LA
LA VIDA
RESIDÈNCIA
COTIDIANA EN LA
RESIDENCIA

Al servei mèdic En el servicio médico


Em fan mal les orelles, els genolls, els ulls. Me duelen los oídos, las rodillas, los ojos.
No puc dormir a les nits. No puedo dormir por las noches.
Tinc una indigestió. Tengo una indigestión.
Tusso molt. Toso mucho.
Em canso fàcilment. Me canso fácilmente.
Tinc nàusees. Tengo náuseas.
He vomitat. He vomitado.
Tinc diarrea. Tengo diarrea.
Vaig molt restret/a. Estoy muy estreñido/a.
Estic molt nerviós/osa, trist/a, deprimit/ida. Estoy muy nervioso/a, triste, deprimido/a.
Estic constipat/ada. Estoy resfriado/a.
Em marejo. Me mareo.
Tinc calfreds. Tengo escalofríos.
M’ha fet mal el menjar. Me ha sentado mal la comida.
He caigut. Me he caído.
54
LA VIDA
QUOTIDIANA A LA
LA VIDA
RESIDÈNCIA
COTIDIANA EN LA
RESIDENCIA

Al servei mèdic En el servicio médico


M’he donat un cop molt fort. Me he dado un golpe muy fuerte.
M’he torçat el peu. Me he torcido el pie.
Tinc por que no m’hagi trencat el braç. Me temo que me he roto el brazo.
Té febre. Tiene fiebre.
Al matí tenia trenta-vuit i mig. Por la mañana estaba a trenta y ocho y medio.
Ara mateix li prendrem la temperatura. Ahora mismo le tomaremos la temperatura.
Posi’s el termòmetre. Póngase el termómetro.
Continua tenint febre alta. Continua teniendo fiebre alta.
Tregui’s la roba. Quítese la ropa.
Expiri fort. Suelte el aire.
Respiri més profundament. Respire más profundamente.
Tregui la llengua. Saque la lengua.
Tussi. Tosa.
Aguanti’s la respiració. Prou! Aguántese la respiración. ¡Basta!

55
LA VIDA
QUOTIDIANA A LA
LA VIDA
RESIDÈNCIA
COTIDIANA EN LA
RESIDENCIA

Al servei mèdic En el servicio médico


Té la pressió alta? ¿Tiene la tensión alta?
Li prendré la pressió. Le tomaré la tensión.
Haurem de fer-li una anàlisi de sang / d’orina. Debemos hacerle un análisis de sangre / de orina.
Cal fer una radiografia del seu braç. Es preciso hacer una radiografía de su brazo.
Des de quan no es troba bé? ¿Desde cuando no se encuentra bien?
Què ha menjat? ¿Qué ha comido?
Pren algun medicament? ¿Toma alguna medicación?
Té alguna al·lèrgia? ¿Tiene alguna alergia?
Li han posat l’antitetànica? ¿Le pusieron la vacuna contra el tétanos?
Fuma? ¿Fuma?
Quantes cigarretes fuma al dia? ¿Cuántos cigarrillos fuma al día?
Té alguna malaltia crònica / greu? ¿Tiene alguna enfermedad crónica / grave?
És diabètic/a? ¿Es diabético/a?

56
LA VIDA
QUOTIDIANA A LA
LA VIDA
RESIDÈNCIA
COTIDIANA EN LA
RESIDENCIA

Al servei mèdic En el servicio médico


No pateixi, no té res greu. No se preocupe, no tiene nada grave.
Ho sento, però té una pulmonia. Lo siento, pero tiene una pulmonía.
Hem d’hospitalitzar-lo/la. Tenemos que hospitalizarle.
Li posaré una injecció. Le pondré una inyección.
Li receptaré un medicament molt eficaç. Le recetaré un medicamento muy eficaz.
Necessita repòs absolut. Necesita reposo absoluto.
Haurà de fer uns dies de llit. Tendrá que hacer unos días de cama.
No prengui begudes alcohòliques. No tome bebidas alcohólicas.
Ha de fer dieta. Tiene que hacer dieta.
Torni d’aquí a tres dies. Vuelva dentro de tres días.
Doni’m sisplau alguna cosa contra la tos, Deme por favor algo contra la tos, el
l’insomni, el mal de cap, el mareig, la diarrea, insomnio, el dolor de cabeza, el mareo,
el refredat, el restrenyiment. la diarrea, el resfriado, el estreñimiento.

57
LA VIDA
QUOTIDIANA A LA
LA VIDA
RESIDÈNCIA
COTIDIANA EN LA
RESIDENCIA

Al servei mèdic En el servicio médico


Presentació dels medicaments: pasti- Presentación de los medicamentos: pasti-
lles, pomada, xarop, càpsules, injecta- llas, pomada, jarabe, cápsulas, inyectables,
bles, apòsits, pegats, supositoris. apósitos, parches, supositorios.
En dejú, sense mastegar, deixar dissol- En ayunas, sin masticar, dejar disolver en la
dre a la boca, agitar abans d’usar. boca, agitar antes de usar.
Per a ús intern / extern. Para uso interno / externo.

58
LA VIDA
QUOTIDIANA A LA
LA VIDA
RESIDÈNCIA
COTIDIANA EN LA
RESIDENCIA

Al dentista Al dentista
Em fan mal les dents. Me duelen los dientes.
Tinc un mal de queixal horrorós. Tengo un dolor de muelas horroroso.
He d’anar a veure el/la dentista. Tengo que ir al dentista.
Obri la boca. Obri-la bé. Abra la boca. Ábrala bien.
Quina de les dents / Quin queixal li fa mal? ¿Que diente / muela le duele?
Em fa mal aquesta dent / aquest queixal. Me duele este diente / esta muela.
És molt sensible al fred. Es muy sensible al frío.
Li ha caigut l’empastament. Se le ha caído el empaste.
Cal treure / arrencar la peça? ¿Es preciso extraer la pieza?
He de fer-li una radiografia. Tengo que hacerle una radiografía.
No li farà mal. Li posaré una injecció anestèsica. No le dolerá. Le pondré una inyección de anestesia.
S’ha trencat la meva pròtesi / dentadura postissa. Se me ha roto la prótesis / dentadura postiza.
Quan me la podran reparar? ¿Cuando me la podrán reparar?
He de tornar un altre dia? ¿Tengo que volver otro día?

59
LA VIDA
QUOTIDIANA A LA
LA VIDA
RESIDÈNCIA
COTIDIANA EN LA
RESIDENCIA

Al callista Al callista
Aquest galindó que té al dit gros s’haurà Este juanete del dedo gordo tendrá que ope-
d’intervenir, però la llista d’espera per a rarse, pero la lista de espera para este tipo de
aquest tipus d’operacions és molt llarga. intervenciones es muy larga.
Se m’inflen molt els turmells a l’estiu. En verano se me hinchan mucho los tobillos.
Tinc un ull de poll que em fa veure la padrina. Tengo un callo que me hace ver las estrellas.
Al taló hi té una durícia que Déu n’hi do. Ara En el talón tiene una callosidad importante.
mateix l’eliminarem. Ahora mismo la vamos a eliminar.
Té unes ungles molt llargues i gruixudes. Ara Tiene unas uñas muy largas y gruesas. Se las
les hi tallaré amb les alicates. voy a recortar con los alicates.
Vostè procuri de passar-se sovint la llima per Usted procure limarse las uñas con frecuencia
les ungles i així les tindrà sempre arreglades. y así las mantendrá arregladas.

60
LA VIDA
QUOTIDIANA A LA
LA VIDA
RESIDÈNCIA
COTIDIANA EN LA
RESIDENCIA

Al callista Al callista
Sí, efectivament té un dit damunt de l’altre, Sí, efectivamente un dedo se superpone a
però de moment no hi podem fer gran cosa: otro, pero de momento no hay nada que ha-
procuri sempre dur sabates una mica bal- cer: procure llevar siempre zapatos un poco
deres, millor d’amplada especial, i de taló grandes, mejor de ancho especial, y de tacón
curt i ample. corto y ancho.
De l’ungla que es clava en diem ungla Estas uñas que se clavan reciben el nombre de
incarnata. Jo ara li curaré, però s’hi haurà uña “incarnata”. Yo ahora se la curaré, pero
d’aplicar una pomada antibiòtica i no tallar- tendrá que aplicarse una crema antibiótica y
se vostè mateix l’ungla: faci servir només la no cortarse usted mismo la uña: use la lima.
llima.
Tendremos que encargarle unas plantillas a
Li haurem de fer fer unes plantilles a mida. medida.
La persona malalta de diabetis ha de tenir La persona enferma de diabetes tiene que
cura especial dels peus i dur un calçat que cuidar mucho sus pies y llevar un calzado
no els estrenyi. que no los apriete.
Cal eliminar aquestes berrugues que té a la Es preciso eliminar estas verrugas que tiene
planta del peu, però estigui tranquil que no en la planta del pie, pero no se preocupe, que
li farem mal. no le haremos daño.
Per a les clivelles entre els dits, apliqui’s Contra las grietas entre los dedos, aplíquese
cada matí la crema que ara li donaré. cada mañana la crema que le voy a dar.

61
LA VIDA
QUOTIDIANA A LA
LA VIDA
RESIDÈNCIA
COTIDIANA EN LA
RESIDENCIA

a la perruqueria En la peluquería
Ara li rentaré els cabells i l’afaitaré, també. Le lavaré el pelo y también le afeitaré.
Li tallo una mica els cabells? ¿Le corto un poco el pelo?
Sí, però no molt curts, sisplau. Sí, pero no mucho, por favor.
Al darrere deixi’ls més llargs. Talli-me’ls De atrás déjemelo más largo. Y corte
més pels costats, sense patilles. más por los lados, sin patillas.
Com li pentino els cabells? Cap endarrere, ¿Como le peino? Hacia atrás,
sense clenxa. sin raya.
Ja fa servir un xampú anticaspa? Li poso ¿Ya utiliza un champú anticaspa? ¿Le
suavitzant / laca / plis? pongo / suavizante / laca / plis?
Quin servei fem, rentar i marcar? ¿Qué desea, lavar y marcar?
Faci’m també la permanent, que així em Hágame también la permanente, que
veig més arreglada. así me veo más arreglada.

62
LA VIDA
QUOTIDIANA A LA
LA VIDA
RESIDÈNCIA
COTIDIANA EN LA
RESIDENCIA

a la perruqueria En la peluquería
Podria tenyir-me els cabells? ¿Podría teñirme el pelo?
Desitja el mateix color? ¿Desea el mismo tono?
Una mica més clar / fosc, sisplau. Un poco más claro / oscuro, por favor.
El nou tallat l’afavoreix molt. El nuevo corte le favorece mucho.
Ai, l’aigua és molt calenta! ¡El agua está muy caliente!
L’aigua és massa freda! ¡El agua está demasiado fría!
Com li agradaria
Em piquen els ulls. Me pican los ojos. que li fes?

Depili’m una mica les celles, sisplau. Depíleme un poco las cejas, por favor.

63
CONVERSES
A LA
RESIDÈNCIA
CONVERSACIONES
EN LA
RESIDENCIA

64
Abans de sopar..............................................66 Antes de cenar..............................................66
Al metge........................................................69 Al médico.......................................................69
D’excursió.......................................................71 De excursión...................................................71
L’arribada......................................................74 La llegada......................................................74
Fent amistats ...............................................76 Haciendo amistades......................................76
L’hora del bany..............................................78 La hora del baño...........................................78
L’hort.............................................................82 El huerto........................................................82

65
Abans de
sopar Antes
de cenar

–Que està cansada? –¿Está usted cansada?


–Una mica... Fa tantes hores que estic –Un poco... Llevo tantas horas levantada
llevada que m’és difícil aguantar més.. que me es difícil aguantar más...
–Aviat podrà anar a dormir, perquè de -Pronto podrá ir a dormir, ya que enseguida
seguida soparem. Ja és bo per a vostè cenaremos. ¡Ya es bueno para usted que
que estigui llevada tantes hores com esté levantada tantas horas como pueda,
pugui, així les nits no se li faran tan ¡así las noches no se le harán tan largas!
llargues! I també és bo que camini... Y también es bueno que ande... ¿Le gusta
Li agrada caminar? caminar?
–Ai, filla, les cames ja no em porten! –Hay, hija, ¡las piernas ya no me dan para
Però vaja, em moc tant com puc. más! Pero vaya, me muevo tanto como puedo.
–Pot aprofitar les visites dels seus fa- –Puede aprovechar las visitas de sus fami-
miliars per fer algun tomb pel barri. liares para dar alguna vuelta por el barrio.
Li aniria molt bé. Voldrà que l’ajudi a Le iría muy bien. ¿Querrá que la ayude a
posar-se la camisa de dormir, quan ponerse la camisa de dormir, cuando sea el
sigui hora? momento?
–Li ho agrairia molt. –Se lo agradecería mucho.
–Doncs després de sopar passaré i –Pues después de cenar pasaré y le
l’ajudaré a posar-se-la. ayudaré a ponersela.

66
Abans de
sopar Antes
de cenar

–Que té set? –¿Tiene sed?


–No gaire... –No mucha...
–Aquí li deixo una ampolla d’aigua amb el –Aquí le dejo un botella de agua con el vaso, para
got, per quan li vingui bé fer un glop. Su- cuando le apetezca hacer un trago. Supongo que
poso que ja sap que ha de beure molt... ya sabe que tiene que beber mucho...
–Sí, però el que passa és que tinc poca –Sí, pero lo que pasa es que tengo poca sed.
set. Gràcies, de totes maneres! ¡Gracias, de todas formas!
–No té importància, és la nostra feina! –¡No tiene importancia, es nuestro trabajo! Pero
Però ha de seguir els nostres consells. Si tiene que seguir nuestros consejos. Si no, no se
no, no es posarà forta, que és el que vol, pondrá fuerte, que es lo que quiere, ¿verdad?
no és cert?
–¡Claro que sí!
–És clar que sí!
-Me parece, me parece... que tiene visita.
-Em sembla, em sembla... que té visita!
-¿Sí?
-Sí?
-¡A ver si adivina quién es!
-A veure si endevina qui és!
-Mi hija, quizás.
-La meva filla, potser.
-Fría, fría...
-Freda, freda...
-Mi yerno.
-El meu gendre.

67
ABans
de sopar Antes
de cenar

-Encara més freda! -Más fría todavía.


-Em rendeixo! -¡Me rindo!
-És la seva néta. -Es su nieta.
-Quina néta? En tinc tantes! -¿Qué nieta? ¡Tengo tantas!
-Em sembla que és aquella que vol -Me parece que es aquella que quiere
ser locutora de ràdio. ser locutora de radio.
-Ah! Sí! La Mònica. Tot sovint la sento -¡Ah! ¡Sí! Mónica. A menudo la siento
parlar per l’emissora local. Llàsti- hablar por la emisora local. ¡Lástima
ma que no m’hi veig i quan trobo que no veo bien y cuando encuentro la
l’emissora ja és hora d’acabar-se el emisora ya es hora de terminar-se el
programa! programa!
-D’ara endavant, si vol, li buscaré jo. -De ahora en adelante, si quiere, se la buscaré yo.
-De veritat? -¿De verdad?
-No ho dubti. -No lo dude.
-No, si quan jo dic que són uns àngels -No, si cuando yo digo que son unos ángeles
no m’equivoco de gaire... no me equivoco de mucho...
-Fugi, fugi... -Quite, quite...

68
Al metge
Al médico

–Vostè dirà... –Usted dirá...


–Miri, doctor, ja fa dies que em trobo ma- –Mire, doctor, ya hace días que me encuentro
lament. És un dolor aquí... mal. Es un dolor aquí...
–Ara l’auscultaré. Respiri profundament... –Ahora la auscultaré. Respire hondo... ¡Así!
Així! Ara agafi aire i retingui’l. Ja el pot Ahora coja aire y reténgalo. ¡Ya lo puede
deixar anar! soltar!
-Vejam, la gola... -Veamos, la garganta...
-Mirarem els reflexos. -Miraremos los reflejos.
–Així que és en aquest punt, on li fa mal? –¿Así que es en este punto, donde le duele?
–Una mica més avall... Aquí, això mateix! –Un poco más abajo... ¡Aquí, eso es!
–I fa gaire, que li passa, això? –¿Y hace mucho, que le pasa, esto?
–Fa ben bé quinze dies. Al principi era –Hace por lo menos quince días. Al principio
més lleu, però ha anat empitjorant. era más leve, pero ha ido empeorando.
–I com és que no ho ha dit abans? –¿Y como es que no lo ha dicho antes?
–Em pensava que em passaria. –Pensava que se me pasaría.
–Doncs ja ho veu: si no s’hi posa remei, –Pues ya ve: si no se le pone remedio, no
no passa. Ja que hi estem posats, li miraré pasa. Ya que estamos en ello, le miraré la
la pressió. tensión.

69
Al METGE
Al médico

–La pressió la té bé... No es preocupi, dona, –La tensión la tiene bien... ¡No se preocupe, mujer,
que el seu mal té cura! Però haurà de fer tot que su mal tiene cura! Pero deberá hacer todo lo
el que jo li digui, eh? M’ho promet? que yo le diga, ¿eh? ¿Me lo promete?
–És clar que sí! Si jo el que vull és curar-me. –¡Claro que sí! Si yo lo que quiero es curarme.
–Així m’agrada! –¡Así me gusta!
–El que vostè té no és greu. Ha estat un mal –Lo que usted tiene no es grave. Ha sido un mal
gest que li ha produït un esquinç. Li receptaré gesto que le ha producido un esguince. Le rece-
una faixa, li anirà bé... i repòs. taré una faja, le irá bien... y reposo.
–És clar que haurà de tenir una mica de pa- –Claro que deberá tener un poco de paciencia.
ciència. Si hagués avisat abans, hauria estat Si hubiera avisado antes, habría sido todo más
tot més fàcil. fácil.
–Ja m’ho penso, però estava convençuda que –Ya lo supongo, pero estaba convencida que se
em passaria... me pasaría...
–A reveure. I una altra vegada no esperi tant a –Hasta la vista. ¡Y otra vez no espere tanto a
dir-ho! decirlo!
–D’acord. A reveure, doctora! –Así lo haré. ¡Hasta la vista, doctora!

les píndoles el xarop les càpsules la pomada el iode les benes el termòmetre
70
D’excursió

–Que recorden què farem avui? –¿Se acuerdan de qué vamos a hacer hoy?
–Sí... Sortim d’excursió. –Sí... Saldremos de excursión.
–Exacte! –¡Exacto!
–I ja saben com hi anirem? –¿Y ya saben cómo vamos a ir?
–Sí, amb autocar. –Sí, en autocar.
–De totes maneres, nosaltres anirem –De todas maneras, nosotros iremos con
d’acompanyants. Si necessiten alguna cosa, ustedes. Si necesitan algo, no tienen más que
només han de fer que dir-nos-ho. Entesos? pedirlo. ¿Entendido?
–I tant, que sí! –¡Claro que sí!
–Som-hi, doncs. Preparats? Com poden su- –Vamos, pues. ¿Preparados? Como pueden su-
posar, avui el menjar serà una mica diferent poner, hoy la comida será un poco distinta de
dels altres dies, perquè anirem de restaurant. los demás días, porque iremos de restaurante.
Però els respectaran el règim, als que en Pero les respetarán la dieta, a los que tengan
facin. que seguirla.
–Bé, ja ho suposem... –Claro, lo suponemos...
–Ah! Hauran de dur alguna jaqueta, per si –¡Ah! Deberán coger algun jersey, por si tienen
tenen fred en un moment determinat. No se frío en un momento dado. Nunca se sabe con
sap mai què et pots trobar, quan surts. qué te puedes encontrar, cuando sales.

71
D’excursió
De excursión

–Hi estarem tot el dia? –¿Vamos a estar todo el día?


–Noo! Tornarem aviat, no es preocupin per això. –¡Noo! Volveremos pronto, no se preocupen por ello.
–És que jo ja no tinc empenta, per a segons què... –Es que yo ya no tengo fuerzas, para según qué...
–No pateixin, que tot està previst. –No se preocupen, que todo está previsto.
–Ah! Si és així... –¡Ah! Si es así...
-I on anem? A Montserrat? -¿Y donde vamos? ¿A Montserrat?
-Que bé. Té un paisatge molt nostre. A mi –¡Que bien! Tiene un paisaje muy nuestro. A mi
m’agrada molt, Montserrat. me gusta mucho, Montserrat.
-I és clar que sí! Hi ha molta tradició de fer-hi una –¡Claro que sí! Hay mucha tradición de hacer una
visita de tant en tant. visita allí de vez en cuando.
-Podrem comprar records per a la nostra família i –Podremos comprar recuerdos para nuestra fami-
els nostres amics i amigues! lia y nuestros amigos y amigas!
-Jo i el meu marit, que al cel sia, vam anar a –¡Yo y mi marido, que en paz descanse, fuimos a
Montserrat de viatge de noces! Em porta molts Montserrat de viaje de novios! Me trae muchos
records... recuerdos...
-Encara recordo quan hi anàvem amb colla, a –Todavía recuerdo cuando íbamos en grupo, a
Montserrat. Ens allotjàvem en cel·les i ens diver- Montserrat. Nos alojábamos en celdas y nos
tíem molt. divertíamos mucho.

72
D’excursió
De excursión

-Ara, en canvi, la joventut és diferent: –Ahora, en cambio, la juventud es dis-


tot és la música i el tam-tam. tinta: todo es la música y tam-tam.
-No és per dir-ho, però el meu nét és –No es por decirlo, pero mi nieto es
una joia. Sempre en té una per dir. De una joya. Siempre sale con algun
vegades em fa riure de valent! La noia imprevisto. A veces me hace reir a
que se l’emporti, farà sort! más no poder! La chica que se lo lleve,
hará suerte con él!

73
L’arribada
La llegada

–Ens coneixem? No l’havia vist mai, –¿Nos conocemos? No le havía visto nun-
abans, a vostè. ca, antes, a usted.
–Vaig arribar ahir al vespre i encara –Llegué ayer por la noche y todavía voy un
vaig una mica perdut. poco perdido.
–No es preocupi. Ja el posarem al dia. –No se preocupe. Ya le pondremos al día.
–M’agradaria saber les hores dels –Me gustaría saber las horas de las
àpats. I també si hi ha estones per comidas. Y también si hay ratos de
descansar. descanso.
–Això rai! Aquí estarà bé, ja ho veurà. –¡Por supuesto! Aquí estará bien, ya lo
Ens té a nosaltres! verá. ¡Nos tiene a nosotros!
–Quina part de l’armari em toca? Podré –¿Qué parte del armario me toca? ¿Podré
portar alguns llibres? I algun aparell traer algunos libros? ¿Y algún aparato de
de música? Hauré de compartir habita- música? ¿Deberé compartir habitación?
ció? Em fa l’efecte que em costarà una Me da la impresión que me será difícil
mica d’adaptar-m’hi, a la residència. Jo adaptarme a la residencia. Yo estaba
estava acostumat a fer l’horari que vo- acostumbrado a hacer el horario que
lia i aquí no podrà ser. Que podré rebre quería y aquí no podrá ser. ¿Podré recibir
visites...? i trucades per telèfon? visitas...? ¿Y llamadas por teléfono?

74
L’arribada
La llegada

–De tot això ja n’hi informarà el/la –De todo ello ya le informarà el/la
director/a. De totes maneres, aquí, director/a. De todas formas, aquí, uno
un ajuda l’altre. No estem sols, per ayuda al otro. No estamos solos, por
sort. A més, de mica en mica li aniran suerte. Además, poco a poco le iran expli-
explicant tot com va. cando todo como va.
–Ai! Espero trobar bons companys. –¡Ay! Espero hallar buenos compañeros.
–I és clar, que sí, home! –¡Claro que sí, hombre!
–Jo estic disposat a ajudar a tothom. –Jo estoy dispuesto a ayudar a todo el mundo.
–Ben fet. Estic segur que ens enten- –Bien hecho. Estoy seguro de que nos enten-
drem molt bé, perquè encara hi ha qui deremos muy bien, porque todavía hay quien
està pitjor i ens necessita. está peor y nos necesita.

Benvingut! Tant de gust!


Li presento el senyor
Badia: és el director.

El gust és meu.

75
Fent
amistats Haciendo
amistades

-Fa dies que l’observo. Mira que va atrafegada! -Hace días que la observo. ¡Mira que está atareada!
-Sí. Estic acabant aquesta punta per a la meva -Sí. Estoy terminando este encaje para mi nieta,
néta, que es casa d’aquí a tres setmanes i enca- que se casa dentro de tres semanas y aún me faltan
ra me’n falten ben bé un parell de pams. cómo mínimo un par de palmos.
-Veig que la fa al coixí. -Veo que lo hace de bolillos.
-Sí. Se’n fa molta via. I també li faig unes corti- -Sí. Se va muy de prisa. Y también le hago unas cor-
nes per a l’habitació de ganxet: miri, miri! tinas para la habitación de ganchillo: ¡mire, mire!
-Ah! Se les sap totes. És fantàstic, conèixer tan- -¡Ah! Se las sabe todas. Es fantástico, conocer tan-
tes tècniques. tas técnicas.
–És que abans ens les ensanyaven a l’escola. –Es que antes nos las enseñaban en la escuela.
Ara és diferent! Potser perquè el paper de la ¡Ahora es distinto! Quizá porque el papel de la mujer
dona també ha canviat... también ha cambiado...
-El meu nebot em busca models per Internet. –Mi sobrino me busca modelos por Internet. Yo no
Jo no sé què és, això de la Internet, però es veu sé que es, esto de la Internet, pero se ve que en-
que hi troben moltes coses. cuentran muchas cosas.
–Sí... La joventut tot el dia va amb l’ordinador –Sí... La juventud todo el día va con el ordenador de
d’un lloc a l’altre. I és que ara és una altra cosa. un lado para otro. Y es que ahora es otro cantar.

76
Fent
amistats Haciendo
amistades

-Oh! A la meva jove li vaig fer una vàno- –¡Oh! A mi nuera le hice una colcha
va treta d’Internet que ha quedat una sacada de Internet que ha quedado una
meravella. M’agradaria que la veiés! preciosidad. ¡Me gustaría que la viera!
–Ja es veu, ja, que vostè és una “mane- –Ya se nota, ya, que usted es muy hàbil.
tes”. Per cert, quants anys té? Por cierto, ¿cuántos años tiene?
–Jo?, vuitanta-cinc. –¿Yo?, ochenta y cinco.
–Ningú no ho diria! –¡Pues no lo parece!
–Sí, admeto que estic molt bé, per –Sí, lo cierto es que estoy muy bien, por
l’edat que tinc... la edad que tengo... No encara.
Jo em dic
-Per cert, com se diu, vostè? -Por cierto, ¿como se llama, usted? Francesca
-Jo, Mercè. I vostè? -Yo, Mercedes. ¿Y usted?
-Jo Maria. Celebro el sant el quinze -Yo María. Celebro el santo el quince de
d’agost, que, per cert, ja falta poc. agosto, que, por cierto, ya falta poco.

Ens coneixem?

I jo, Enric.
Tant de gust!

77
L’HORA
DEL BANY LA HORA
DEL BAÑO

–Prepari’s que l’ajudaré a llevar-se. Ja sap -–Preparese que le ayudaré a levantarse de la cama.
què toca, avui, oi? Ya sabe qué toca, hoy, ¿verdad?
–Sí, banyar-me. –Sí, bañarme.
–Això mateix! Ja veurà com se sentirà millor, –¡Exactamente! Ya verá como se sentirá mejor, des-
després del bany. pués del baño.
–Avui no em ve gaire de gust. És que no em –Hoy no me apetece. Es que no me encuentro bien
trobo del tot bé, sap? del todo, ¿sabe?
–No es preocupi. Ja veurà com després del –No se preocupe. ¡Ya verá como después del baño lo
bany ho veurà tot diferent! verá todo distinto!
–Déu l’escolti... –Dios le escuche...
–A veure... Jo li agafo les mans i l’estiro per- –A ver... Yo le agarro de las manos y tiro hacia ade-
què s’incorpori. D’acord? lante para que se incorpore. ¿De acuerdo?
–D’acord! –¡De acuerdo!

78
L’hora
del bany La hora
del baño

–Ara anirem a poc a poc cap a la banyera. –Ahora iremos despacio hacia la bañera.
–Esperi, que no he agafat l’esponja i el sabó! –¡Espere, que no he cogido la esponja y el jabón!
Ah! la tovallola i les sabatilles també. ¡Ah! la toalla y las zapatillas también.
–Ja ho tinc jo tot. Som-hi! –Ya lo tengo yo todo. ¡Vamos!
– Un moment, que em trec el pijama. –Un momento, que me saco el pijama.
–Ja l’ajudo a treure-se’l. Així... Molt bé! Va bé –Ya le ayudo a sacarselo. Así... ¡Muy bien! Va bien
perquè col·labora. porque colabora.

79
L’hora
del bany La hora
del baño

–De veritat? –¿De verdad?


–I tant! Amb la seva col·laboració ja –¡Sí, claro! Con su colaboración ya
tenim mitja feina feta. tenemos la mitad del trabajo hecho.
–Quan vindrà el barber? –¿Cuando vendrá el barbero?
–Aviat. Aviat passarà. –Pronto. Pronto pasará.
–És que ja em sento els cabells molt –Es que ya me siento el pelo muy
llargs i jo estava acostumat a tallar- largo y yo estaba acostumbrado a
me’ls força sovint. cortármelo bastante a menudo.
–No es preocupi que ho tindrem en –No se preocupe que lo tendremos en
compte. cuenta.
–Ah! També hauria de venir la callista. –¡Ah! También debería venir la callista.
–Ja m’ho apuntaré perquè passi, la –Ya me lo anotaré para que pase, la
pròxima vegada. próxima vez.
–A veure... Giri’s de l’altre costat, que li –A ver... Gírese del otro lado, que le
pugui passar l’esponja per tot arreu. pueda pasar la esponja por todas
partes.

80
L’hora
del bany La hora
del baño

–I ara el pentino bé i se sentirà com nou. –Y ahora le peino bien y se sentirá como nuevo.
–Déu li ho pagui. –Dios se lo pague.
–No té importància. Estem aquí per ajudar-los –No tiene importancia. Estamos aquí para ayudarles
en tot el que els faci falta. en todo lo que les haga falta.
–De totes maneres gràcies, perquè no tothom –De todas formas gracias, porque no todo el mundo
és com vostè... es como usted...
–No em digui que no hi està bé, amb –¡No me diga que no está bién, aquí, entre nosotros!
nosaltres!
–Claro que sí. ¡Son todos tan buenos!
–I és clar que sí. Són tots tan bons!

81
l’hort
EL HUERTO

-Esmorzaré de pressa i m’arribaré fins a l’hort. -Desayunaré de prisa e iré hasta el huerto.
-Ah, sí! Diu que ara l’Ajuntament, si vols, t’assigna -¡Ah, sí! Dicen que ahora el Ayuntamiento, si quieres,
un hort. te asigna un huerto.
-Sí. A mi me’l van donar aquí a prop, a Nou Barris. -Sí. A mi me lo dieron aquí cerca, en Nou Barris.
-Ja m’agradaria, ja, tenir-ne un! -¡Ya me gustaría, ya, tener uno!
-És molt fàcil. Només has de fer una instància i -Es muy fácil. Sólo tienes que hacer una instancia y
d’aquí a uns quinze dies, ja el tens. dentro de unos quince días, ja lo tienes.
-Ho intentaré. El no, ja el tinc. Ens podem comple- -Lo intentaré. El no, ya lo tengo. Nos podemos com-
mentar: el que no sembris tu, ho sembraré jo. plementar: lo que no siembres tu, lo sembraré yo.
-D’acord! -¡De acuerdo!
-Me’n vaig a l’Ajuntament. -Me voy al Ayuntamiento.
(...) (...)
-Ja sóc aquí. -Ya estoy aquí.
-I què t’han dit? -Y ¿qué te han dicho?

82
l’hort
EL HUERTO

-Que ara van molt de pressa a adjudicar -Que ahora van muy de prisa a adjudicar el
l’hort que et pertoca. Es veu que en una huerto que te toca. Se ve que en una sema-
setmana ja el tindré. na ya lo tendré.
-Si necessites eines, només has de fer que -Si necessitas herramientas, sólo tienes
dir-m’ho. que decirmelo.
-Ho tindré en compte. -Lo tendré en cuenta.
-Ah! I també t’explicaré què has de fer per -¡Ah! Y también te explicaré qué debes ha-
regar-lo. cer para regarlo.
-Perfecte! Dóna gust comptar amb amics -¡Perfecto! Da gusto contar con amigos
com tu. Sempre tan servicial! como tu. ¡Siempre tan servicial!
-Noi: en aquest món, hi som per ajudar-nos -Chico: en este mundo, estamos para ayu-
els uns als altres. Si no ho fem així, mala- darnos los unos a los otros. Si no lo hace-
ment rai. mos así, malo.
-Si vols planter, ja et diré on l’has d’anar a -Si quieres plantel, ya te diré dónde debes
buscar. Ara, en aquest temps, podries plan- ir a buscarlo. Ahora, en esta época, po-
tar tomaqueres. Així en tindràs per a l’estiu. drías plantar tomateras. Así tendrás para el
verano.

83
L’hoRT
EL HUERTO

-I pebrots, també vull plantar. A més, -Y pimientos, también quiero plantar. Además,
m’agradaria plantar-hi mongeta tendra. Ho faré me gustaría plantar judías verdes. Lo haré es-
esglaonadament per anar-ne tenint a mesura calonadamente para ir teniendo a medida que
que passi el temps. pase el tiempo.
-I cols de Brussel·les, pots plantar... -Y coles de Bruselas, puedes plantar...
-També. Confio en tu perquè em vagis ensinistrant. -También. Confío en ti para que me vayas enseñando.
-Ho faré, no en dubtis. L’hort porta molta feina, -Lo haré, no lo dudes. El huerto requiere mucho
però també et dóna satisfaccions. trabajo, pero también te da satisfacciones.
-I tant, que sí! Jo no sé estar sense fer res. -¡Claro que sí! Yo no sé estar sin hacer nada.
-Jo tampoc. Em cau la casa al damunt. Ah! Ne- -Yo tampoco. Se me cae la casa encima. ¡Ah!
cessitaràs un barret. Els de palla són molt lleu- Necesitarás un sombrero. Los de paja son muy
gers, tant, que si no te’l lligues, se te l’emporta ligeros, tanto, que si no te lo atas, se te lo lleva
el vent. el viento.
-Sort de tu, que em dones consells! -¡Suerte de ti, que me das consejos!
-No té importància! -¡No tiene importancia!

84
L’hoRT
EL HUERTO

85
APÈNDIX
GRAMATICAL

APÉNDICE
GRAMATICAL

86
Preposicions..................................................88 Preposiciones................................................88
L’article determinat ......................................90 El artículo determinado.................................90
Indefinits........................................................ 91 Indefinidos..................................................... 91
Interrogatius..................................................92 Interrogativos................................................92
Pronoms personals.......................................94 Pronombres personales................................94
Els possessius...............................................96 Los posesivos................................................96
Els demostratius...........................................98 Los demostrativos.........................................98
Comparació................................................. 100 Comparación............................................... 100
Conjugació. Verbs irregulars........................ 101 Conjugación. Verbos irregulares.................. 101
Conjugació. Verbs regulars......................... 103 Conjugación. Verbos regulares................... 103
Quantitatius indefinits................................. 105 Quantitativos indefinidos............................ 105
Numerals cardinals..................................... 106 Numerales cardinales................................. 106
Numerals ordinals........................................107 Numerales ordinales....................................107
Nombres trencats........................................ 108 Números quebrados.................................... 108
Les hores..................................................... 109 Las hores..................................................... 109
La data......................................................... 112 La fecha........................................................ 112
Adverbis temporals ..................................... 113 Adverbios temporales ................................. 113
Els dies de la setmana ................................ 114 Los días de la semana................................. 114
Les estacions. Els mesos de l’any............... 115 Estacions. Los meses del año...................... 115

87

PREPOSICIONS
PREPOSICIONES

a Barcelona (direcció) a Barcelona


a Barcelona (localització) en Barcelona
a casa d’en Pere en casa de Pedro
de casa d’en Pere de casa de Pedro
al costat de la catedral; vora la catedral al lado de la catedral; cerca de la catedral
abans de festes antes de fiestas
després d’arribar después de llegar
amb arròs con arroz
sense gas sin gas
davant l’edifici delante del edificio
durant el viatge durante el viaje
entre la residència i el parc municipal entre la residencia y el parque municipal
per a la Maria para María
acceptat per tothom aceptado por todos
sobre la taula; damunt la taula encima de la mesa
sota el llit debajo de la cama
al voltant de la taula alrededor de la mesa
des de la tardor / la finestra (temps i lloc) desde otoño / la ventana (tiempo y lugar)
cap a l’hospital hacia el hospital
fins a la font hasta la fuente
segons l’opinió dels experts según la opinión de los expertos
88
PREPOSICIONS
PREPOSICIONES

Preposicions

a contra sota
amb entre arran de
de malgrat enfront de
en segons entorn de
per sense quant a
cap a mitjançant
fins a en lloc de
en comptes de

89
L’article
determinat El artículo
determinado

el mes el mes
els mesos los meses
l’any el año
els anys los años
la setmana la semana
les setmanes las semanas
l’estació la estación
les estacions las estaciones
un dia un día
una vegada una vez
uns companys unos compañeros
unes dones unas mujeres

Articles

determinats el (l’) la (l’) els les


indeterminats un una uns unes
90
INDEFINITS
Indefinidos

Alguna feina em sortirà! ¡Algún trabajo me saldrá!


Algú vindrà per dir-te què has de fer. Alguien vendrá para decirte que tienes que hacer.
Uns diuen que sí, d’altres diuen que no. Unos dicen que sí, otros dicen que no.
Cada persona és diferent. Cada persona es distinta.
En aquest país cadascú / cada u diu una cosa En este país cada uno dice una cosa distinta.
diferent.
Avui no s’ha matriculat cap alumne. Hoy no se ha matriculado ningún alumno.
Cap de vosaltres no vindrà demà. Ninguno de vosotros vendrá mañana.
No hi ha ningú esperant. No hay nadie esperando.
Qualsevol dia em compraré un cotxe. Cualquier día me compraré un coche.
Tot Alacant va participar en la manifestació. Todo Alicante participó en la manifestación.
Mig poble no ha assistit al pregó que va fer Medio pueblo no ha asistido al pregón que hizo el
l’alcalde. alcalde.
He recorregut tot el Vallès Oriental en bicicleta. He recorrido todo el Vallés Oriental en bicicleta.

Indefinits algun cap cada tot altre tal qualsevol tot mateix
91
Interrogatius
InterrogatiVOs

Quants anys té? ¿Cuántos años tiene?


Com està? ¿Cómo está?
On és? ¿Dónde está?
D’on és? ¿De dónde es?
On va? ¿A dónde va?
Qui ho ha vist? ¿Quién lo ha visto?
A qui l’ha donat? ¿A quién se lo ha dado?
A qui vol visitar? ¿A quién quiere visitar?
De qui l’ha rebut? ¿De quién lo ha recibido?
Amb qui viatja? ¿Con quién viaja?
Fins on va aquest tren? ¿Hasta dónde va este tren?
Fins quan es queda a Itàlia? ¿Hasta cuándo se queda en Italia?
Què desitja? ¿Qué desea?
Amb qui dels dos ha parlat? ¿Con cuál de los dos ha hablado?
Quanta aigua vol? ¿Cuánta agua quiere?
Quant costa? ¿Cuánto cuesta?
Què val? ¿Cuánto vale?
Què és això? ¿Qué es esto?
Per què se’n va? ¿Por qué se va?

92
Interrogatius
InterrogatiVOs

Quan podem veure’ns? ¿Cuándo podemos vernos?


Com és? ¿Cómo es?
De quin color és? ¿De qué color es?
Quina mena d’habitació desitja? ¿Qué tipo de habitación desea?
Per què vol la roba? ¿Para qué quiere la ropa?
Per què fa tantes bestieses? ¿Por qué hace tantas tonterías?
Amb què desitja la carn? ¿Con qué quiere la carne?

Pronoms relatius.
Interrogatius

qui?
què?
quant?
on?
quan?
com?

93
Pronoms
personals Pronombres
personales

Qui és? ¿Quién es?


Jo, sóc jo. Yo, soy yo.
Tu, ets tu. Tú, eres tú.
Ell és en Pere. Él es Pedro.
Ella és la Maria. Ella es María.
Vostè és el tercer de la llista. Usted es el tercero de la lista.
Som nosaltres. Somos nosotros.
Sou vosaltres. Sois vosotros.
A qui cal visitar? ¿A quién hay que visitar?
A mi. A mí.
A tu. A tí.
A ell/ella. A él/ella.
A vostè. A usted.
A nosaltres. A nosotros.
A vosaltres. A vosotros. Pronoms personals
A ells/elles. A ellos/ellas. jo, mi nosaltres
A vostès. A ustedes.
tu vosaltres, vós
A aquesta senyora. A esta señora.
ell/ella, vostè ells, elles, vostès
Amb qui desitja parlar? ¿Con quién desea hablar?
si/ell (mateix) si, ells (mateixos)
94
Pronoms
personals Pronombres
personales

Amb mi. Conmigo.


Amb tu. Contigo.
Amb ell/ella. Con él/ella.
A qui criden? ¿A quién llaman?
A mi, em criden a mi. A mí, me llaman a mí.
A tu, et criden a tu. A tí, te llaman a tí.
A ell, el criden a ell. A él, le llaman a él.
A vostè, el/la criden a vostè. A usted, le llaman a usted.
A nosaltres, ens criden a nosaltres. A nosotros, nos llaman a nosotros.
A vosaltres, us criden a vosaltres. A vosotros, os llaman a vosotros.
A ells, els criden a ells. A ellos, les llaman a ellos.
A elles, les criden a elles. A ellas, les llaman a ellas.
A vostès, els/les criden a vostès. A ustedes, les llaman a ustedes.

95
Els
possessius Los
posesivos

De qui és? ¿De quién es?


De qui és aquest llibre? ¿De quién es este libro?
És meu. És el meu llibre. Es mío. Es mi libro.
És teu. És el teu llibre. Es tuyo. Es tu libro.
És seu. És el seu llibre (d’ell, d’ella, de vostè, Es suyo. Es su libro (de él, de ella, de usted,
del senyor Pérez, d’ells, d’elles, de vostès, dels del señor Pérez, de ellos, de ellas, de uste-
senyors Romeu). des, de los señores Romeu).
De qui és aquesta carta? ¿De quién es esta carta?
És meva. És la meva carta. Es mía. Es mi carta.
És teva. És la teva carta. Es tuya. Es tu carta.
És seva. És la seva carta (d’ell/ella; d’ells/ Es suya. Es su carta (de él/ella; de ellos/de
d’elles; de vostè/de vostès). ellas; de usted/ustedes).
El meu germà és alt. Mi hermano es alto.
La teva germana és simpàtica. Tu hermana es simpática.
La nostra família és molt gran. Nuestra familia es muy grande.
Els nostres pares i els vostres no es coneixen. Nuestros padres y los vuestros no se conocen.

96
Els
possessius Los
posesivos

Adjectius possessius

meu meva meus meves


teu teva teus teves
seu seva seus seves
nostre nostra nostres nostres
vostre vostra vostres vostres
seu seva seus seves

97
Els
demostratius Los
demostrativos

Quin/quina/quins/quines? ¿Cuál/cuáles?
Aquest/aquell tren. Este/aquel tren.
Aquesta/aquella plaça. Esta/aquella plaza.
Aquests/aquells bitllets. Estos/aquellos billetes.
Aquestes/aquelles cases. Estas/aquellas casas.
Aquell vaixell. Aquel barco.
Aquella camisa. Aquella camisa.
Aquells edificis. Aquellos edificios.
Aquelles muntanyes. Aquellas montañas.
Què és això/allò? ¿Qué es ésto/aquéllo?
Això/allò és una guia de conversa. Esto/aquello es una guía de conversacion.
Això/allò no m’agrada. Esto/aquello no me gusta.

98
Els
demostratius Los
demostrativos

Adjectius demostratius

aquest aquesta aquests aquestes


aquell aquella aquells aquelles

99
Comparació
ComparacióN

En Pau fa un metre vuitanta; la Maria fa Pablo mide metro ochenta; María mide
metre seixanta. metro sesenta.
En Pau és molt més alt que la Maria. Pablo es mucho más alto que María.
La Marta és més baixa que en Pau. Marta es más baja que Pablo.
En Carles és tan alt com en Josep. Carlos es tan alto como José.
En Carles pesa vuitanta quilos; en Josep Carlos pesa ochenta kilos; José
seixanta-cinc. sesenta y cinco.
En Josep és més prim que en Carles. José está más delgado que Carlos.
En Josep és molt prim. José está muy delgado.
En Josep és primíssim. José está delgadísimo.
En Josep és massa prim. José está demasiado delgado.
En Josep no és gens gras. José no está nada gordo.

alt baix prim gras dolç salat llarg curt alegre trist
100
Conjugació.
Verbs Conjugación.
irregulars Verbos
irregulares

HAVER * he he SER* sóc soy


hem hemos som somos

has has ets eres


heu havéis sou sois

ha
ha es
és
han han són son

*Aquest verb serveix per formar temps Sóc alta. Soy alta.
compostos: havia cantat, haurà vingut, Sóc dentista. Soy dentista.
he sentit...

*Amb propietats permanents o amb


substantius.

plorar riure cantar menjar ballar dormir caminar guanyar llegir escriure
101
Conjugació.
Verbs Conjugación.
irregulars Verbos
irregulares

ESTAR* estoy
estic TENIR* tengo
tinc
estem estamos tenim tenemos

estás
estàs tienes
tens
esteu estáis teniu tenéis

está
està té tiene
estan están tenen tienen

Estic malalt/a. Estoy enfermo/a. Sóc alta. Soy alta.


Estic adormit/ida. Estoy dormido/a. Sóc dentista. Soy dentista.
Estic a disposició Estoy a disposición
de tothom. de todos y todas. *Indica possessió.

*Amb propietats transitòries, participis,


complements amb preposició.
Verbs. Conjugacions

1a. Parlar
2a. Voler, perdre
3a. Patir
102
Conjugació.
Verbs Conjugación.
regulars Verbos
regulares

PARLAR hablo
parlo PERDRE pierdo
perdo
parlem hablamos perdem perdemos

hablas
parles pierdes
perds
parleu habláis perdeu perdéis

habla
parla perd pierde
parlen hablan perden pierden

VOLER quiero
vull SENTIR siento
sento
volem queremos sentim sentimos

quieres
vols sientes
sents
voleu queréis sentiu sentís

vol quiere sent siente


volen quieren senten sienten

103
Conjugació.
Verbs Conjugación.
regulars Verbos
regulares

PATIR pateixo padezco


(amb patim padecemos
increment
-eix-) padeces
pateixes
patiu padecéis

pateix padece
pateixen padecen

104
Quantitatius
indefinits Quantitativos
indefinidos

Pot passar aquí tant temps com vulgui. Puede pasar aquí tanto tiempo como quiera.
Aquesta botiga està oberta tot el dia. Esta tienda está abierta todo el día.
Voldria comprar uns regals. Querría comprar unos regalos.
He comprat bastants/prou regals. He comprado bastantes/suficientes regalos.
Tinc pocs diners. Tengo poco dinero.
Avui fa més/menys sol que ahir. Hoy hace más/menos sol que ayer.
Volem anar a la platja tots els dies. Queremos ir a la playa todos los días.
Cada habitació té nevera. Cada habitación tiene nevera.
Volem passar aquí un parell de dies. Queremos pasar aquí un par de días.
Ho entenc tot. No entenc res. Lo entiendo todo. No entiendo nada.
Tinc moltes/moltíssimes preguntes. Tengo muchas/muchísimas preguntas.

Adverbis de quantitat

massa molt força bastant prou


gaire mig una mica poc gens
105
Numerals
cardinals Numerales
cardinales

0 zero 19 dinou 300 tres-cents, tres-centes


1 un/a 20 vint 345 tres-cents/centes quaranta-cinc
2 dos/dues 21 vint-i-u(n)/una 400 quatre-cents/centes
3 tres 22 vint-i-dos/dues 500 cinc-cents/centes
4 quatre 29 vint-i-nou 600 sis-cents/centes
5 cinc 31 trenta-u(n)/una 700 set-cents/centes
6 sis 32 trenta-dos/dues 800 vuit-cents/centes
7 set 36 trenta-sis 900 nou-cents/centes
8 vuit 40 quaranta 1.000 mil
9 nou 45 quaranta-cinc 1.001 mil u(n)/una
10 deu 50 cinquanta 1.246 mil dos-cents quaranta-sis/mil
11 onze 60 seixanta dues-centes quaranta-sis
12 dotze 70 setanta 1.292 mil dos-cents noranta-dos/mil-
dues-centes noranta-dues
13 tretze 80 vuitanta
3.000 tres mil
14 catorze 90 noranta
4.624 quatre mil sis-cents vint-i-quatre/
15 quinze 92 noranta-dos/dues quatre mil sis-centes vint-i-quatre
16 setze 100 cent 1.000.000 un milió
17 disset 101 cent u(n)/una
18 divuit 200 dos-cents/dues-centes

106
Numerals
ordinals Numerales
ordinales

1r primer 1a primera
2n segon 2a segona
3r tercer 3a tercera
4t quart 4a quarta
5è cinquè 5a cinquena
6è sisè 6a sisena
7è setè 7a setena
8è vuitè 8a vuitena
9è novè 9a novena
10è desè 10a desena

107
Nombres
trencats Números
quebrados

Mig/mitja; meitat Medio/media; mitad


un terç un tercio
un quart un cuarto

Un cinquè Un quinto
un sisè un sexto
un desè un décimo

Un centèsim Un centésimo
dos terços dos tercios
tres quarts tres cuartos

108
Les
hores Las
horas

Quina hora és? Qué hora és?

És la una. Es la una. Les tres


Són quasi les dues. Son casi las dos.

Són les tres/cinc/onze. Son las tres/cinco/once.


Un quart de cinc
(en punt) (en punto)

Són les nou tocades. Son las nueve pasadas.


És un quart d’una. Son las doce y cuarto. Les tres i cinc

És un quart de cinc. Son las cuatro y cuarto.


Són dos quarts de tres. Son las dos y media. Dos quarts de quatre

Són dos quarts de dotze. Son las once y media .


Són tres quarts de nou. Son las nueve menos cuarto. Les tres i deu

És la una i deu. Es la una y diez.


Són dos quarts i cinc de set. Son las siete y trenta y cinco.
Tres quarts de quatre

109
Les
hores Las
horas

Falten deu minuts per les vuit; són tres quarts i Son las ocho menos diez.
cinc de vuit.

Falten cinc minuts per dos quarts de set. Son las seis y veinticinco.

Falten cinc minuts per tres quarts de vuit. Son las ocho menos veinte.

És migdia. Es mediodía.
És mitjanit. Es medianoche.

A quina hora? ¿A qué hora?

A la una. A la una.
A les dues. A las dos.

A les deu del matí. A las diez de la mañana.


A dos quarts de quatre de la tarda. A las tres y media de la tarde.

110
Les
hores Las
horas

A les vuit del vespre A las ocho de la tarde


A un quart de dotze de la nit A las once y cuarto de la noche

Al migdia A mediodía
Després de les vuit, a les vuit tocades Después de las ocho

Cap a les onze Hacia las once


Abans de les set Antes de las siete

D’aquí a cinc minuts Dentro de cinco minutos

el matí el migdia la tarda el vespre la nit la matinada

111
La
data La
fecha

L’Estadi Olímpic de Barcelona va ser inaugurat el 8 El Estadio Olímpico de Barcelona fue inaugurado
(vuit) de setembre de 1989 (mil nou-cents vuitanta- el 8 de setiembre de 1989.
nou).
¿A qué día estamos hoy?
Quin dia som avui? Es el 19 de enero.
És el 19/Som a 19 (dinou) de gener.
¿Cuándo llegó usted?
Quan va arribar vostè? El uno de diciembre; el dos de noviembre.
El primer/L’u de desembre; el dos de novembre.
Entre el siete y el diez del mes pasado estuve en
Entre el set i el deu del mes passat vaig ser a Madrid. Madrid.

A partir del vint-i-cinc del mes que ve. A partir del veinticinco del mes que viene.

Al començament del mes. A inicios de mes.


A mitjan agost. A mediados de agosto.

A finals de juliol. A fines de julio.


El mil nou-cents noranta-dos. En mil novecientos noventa y dos.

112
Adverbis
temporals Adverbios
temporales

Quan? ¿Cuando?
Demà, ahir, demà passat, abans d’ahir, l’endemà, Mañana, ayer, pasado mañana, antes de ayer, al
ara, abans. día siguiente, ahora, antes.

113
Els dies de
la setmana Los días de
la semana

dilluns lunes
dimarts martes
dimecres miércoles
dijous jueves
divendres viernes
dissabte sábado
diumenge domingo

114
les
Estacions. LAS
Els mesos de Estaciones.
l’any Los meses del
año

primavera primavera
estiu verano
tardor otoño
hivern invierno

gener enero
febrer febrero
març marzo
abril abril
maig mayo
juny junio
juliol julio
agost agosto
setembre setiembre
octubre octubre
novembre noviembre
desembre diciembre l’hivern la primavera l’estiu la tardor

115
A LA
RESIDÈNCIA,
EN
CATALÀ
GUIA DE CONVERSA EN LA
RESIDENCIA,
EN CATALÁN
GUÍA DE CONVERSACIÓN

You might also like