FilosofIa 4t ESO Aina Capellà Palacios

Conceptes unitat: Aquets conceptes tenen com a objectiu servir d’exemple per a les
llistes següents que, amb cada unitat, estaran menys resoltes i haureu d’anar completant.
És per aquesta raó que en aquest llistat s’ofereixen algunes fonts fiables, d’allà on en
podran extreure els següents, tot i que sempre s’hauran de retocar i ampliar en relació al
temari, tal i com s’ha fet en aquest exemple:

Abstracció: Operació de la ment que té per objecte separar, d’allò que es fa present
intuïtivament als sentits, una característica, essencial o accidental, que no existeix
independentment del tot d’on s’ha separat, però que representa o bé la natura d’un
objecte o una propietat seva, o bé el que de comú hi ha entre diversos objectes, i
mitjançant la qual diem que entenem què són aquelles coses. El resultat de
l’abstracció, el que abstreu o allò abstracte, és el concepte o la idea en sentit
tradicional; allò d’on s’abstreu és l’objecte o els objectes percebuts pels sentits.
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/epis2jzi.htm

Dogmatisme: En principi, el contrari d'escèptic. Des de Kant, dogmàtic és el contrari de

crític, entenent per tal aquell que sotmet a judici, a crítica, les possibilitats de la
pròpia raó i, per extensió, els fonaments de les pròpies conviccions. En un sentit
semblant equival a no científic. Les actituds dogmàtiques poden derivar cap a la
intolerància l'integrisme i el fonamentalisme.
http://www.pensament.cat/filoxarxa/filoxarxa/epis2bsf.htm

Inducció: La inducció és aquell tipus de raonament que permet d’obtenir una afirmació
general o universal partint de premisses, experiències particulars. Suposa
extrapolar el coneixement particular a coneixement universal. Té a veure amb
termes com els de probabilitat o costum, en els que ens suportem per defensar que
si una cosa ha passat d’una determinada en el passat seguirà essent així en el futur.
Els arguments inductius, que s’utilitzen tant en la ciència com en la mateixa
vida quotidiana, es caracteritzen per contenir més informació en
la conclusió que les premisses, per la qual cosa, fins i tot sent vertaderes
les seves premisses, la conclusió pot ser falsa.
http://www.pensament.com/filoxarxa/filoxarxa/epis7032.htm

Empirisme: Postura filosòfica que considera que l’única font vàlida de coneixement és
l’experiència. Per als empiristes tot coneixement comença a partir del que
percebem per els sentits. La ment és com una pàgina en blanc que només es
comença a escriure a partir d’allò que percebem. Les idees més general, es formen
de manera secundària, sempre a partir de la combinació de les percepcions amb la
memòria i la imaginació. Així doncs per a ells no hi ha cap tipus de idea innata o
desvinculada de l’experiència. És la perspectiva més propera a la de les ciències
empíriques, com la biologia.

Racionalisme: En general, actitud filosòfica de confiança en la raó, les idees o

el pensament, que exalta la seva importància i els independitza del seu vincle amb
l'experiència. En sentit estricte, és el «racionalisme modern» que, com a corrent
filosòfic, neix a França en el s. XVII i es difon per Europa, en directa oposició a
l'empirisme, i que sosté que el punt de partida del coneixement no són les dades
dels sentits, sinó les idees pròpies de l'esperit humà. Es relaciona amb tesis
bàsiques com la idea de que el món està organitzat de forma racional, la valoració
FilosofIa 4t ESO Aina Capellà Palacios

de les ciències formals i l’innatisme en contra de la idea empirista de la ment com

a Tabula rasa.
https://www.wikisofia.cat/wiki/Racionalisme I
http://www.alcoberro.info/planes/descartes1.htm

Ciències formals: Aquells tipus de ciències que no són el resultat de cap experimentació,
per això diem que són a priori. No tenim “laboratoris” de matemàtiques per a fer-
hi cap mena d’experiment. No calen experiments. N’hi ha prou amb pensar.
Podem fer servir un llapis i un paper per ajudar la memòria, o bé una calculadora
o un ordinador per a calcular més ràpidament, però això no aporta res d’essencial:
l’únic essencial és fer servir el raonament. La geometria n’és un altre exemple,
que com recordareu, Kant relaciona amb la categoria a priori de l’espai. Es troben
amb la limitació de que el món pot no correspondre’s amb la nostra racionalitat.
http://www.xtec.cat/~fvilasec/CONTINGUTS%20PRIMER%20BAT/EL%20S
ABER%20FILOSOFIC/ciencies%20formals.htm

Ciències empíriques: Són aquell tipus de ciència que prenen com a referent les
percepcions del món que ens ofereixen els sentits. Utilitzen mètodes
d’investigació i comprovació distintes a les de les ciències formals donat que es
basen en un principi de veritat com a correspondència. És la postura de ciències
com la biologia, la química o la psicologia. El seu procediment està estretament
relacionat amb aquell que introdueix Aristòtil i, per tant, encara pot caure en
limitacions com el problema de la inducció o la causalitat, que assenyalà Hume.