6 spur doo epecy axreg eye ‘easta bj equist ry, "nod jap siozed soy exeu nea S2U0U | “sUoy [t s9tU | spur doo eped ‘auoUTeauD] eIMe— nod jonbe ua esaouo exioa eun woseSuel] anb sry jgqurer of 292 -oauo sean ue 9p aefoseur sey woo sy -epedoa vun visey IEP» ane un 4 1y rdioutad opeo soy “eur soquae ty ou dpputad je jsypeanu spe quae ‘wo> ‘Kunqy spur doo epey “eucasiypad ey 1 aeaminue,y e saquse quowepidyy “epeioa ene eun J “ep oun say siod war sduuoy fp quie ‘90d e 20d ¢ doo anye un oy-xreiadas qioq “selazeu v s9usu -09 19 1 "Ine | 9p AG 9p LAE,| 9p Tat,"T "eqese.s Uo JeuIBeUH LIP -od suo ony “«tpeaa eum vrxed 1pp> Jo que essed onb [> $9 OxIy “sdes oy ery pu E41 eaeoud “easta e] eqlse, OU Uo EY“ ‘quod ‘sput s9tu 1 spur | ‘sosoxi0q ! siniad {sjjestus anb spur snan ty ON, jO4-EAorg 2 jsuoy asuas.1e10} wut doo epeo ‘estes spur eatus Sop amu teu asta sey, 1? “ane un ey 1y,u asduias «epeBaa eum eIAey tEf> EPL 249% ‘arate deo | axoaua deo aaduiog «"epeiian vun e1aey tEP> iaip r0pod luca aque anb ‘satay 1 siae anuoa wea squied s{p> J “s[]Pa Os “waIp anb nosg “anas ap sdvs oy 101 aes3jeyy “oxte,p ‘sduiar ap your eq “ee || 1b, [sind 496 wea aque ase eal ef fazed nO2 [> ep -3oa vu “andes ap sdes 01 grad ‘repaosas stod u,23 oN “pelt un 498 sea aquien epeliaa eun | «of ta anb ened euou eun o anad luau un epeBoa eun etsey IEP» ze fououo9 anb vrrorsty eun sed =x sjod ‘sjoa Ig gsapsos94 9]? “saeut eaad e] 9p EU ¥| v S9AequuAE souray nosd quie esp uaq saaesod 19 wen ‘t anod 495 sea epeson up) “epe5 eun soxey es 1y anb [pp ee[sed spluoU e1seasty exsOU er] “ “Seatp wo ‘«(aUOWOU UE» 40y gus seas souosiad ap variven $9 ‘anb angias zesuad ‘seo yoaosyenb spsiod Suoyy eft) OU -anb wayaey, cated sesuiad eipod ou anb 59 sesuad ap warpedeo ey wituo [uo s9 2t045 [9 2191 Quog{ "S99 S9] 91q0s sAutoq suN OUTS UON} UN 9q tusq tua ou awoy jJanby “ey 14,u ou Dodurea exe siues9 sasonbe,p anbiag quessaiaiuT S9U Of Je segon ea so ‘[euopueayy & *eduews9 yoy UN,p Tues euoz enfe bun Uy “suoy Je ues epeusoiua egon uusuney,y ou ‘ou fs ‘enue 3joU 298 eLAap | “140} fou AeBossour eIp -od anb anos ena jonbe eiueriod mb & auioy,7] 's2ss0ui wo} uaz aquuta uoaepanb 1y anb siuap so] | uaUIUIOId 1 E40} uei ‘eisanbe woo ejnqspucur cun uauar ou souroy Sfp aUDLU|EMIe qua “vnqypuedt tun, p bavioen sq euNy so UR seqon Wea 14 “EAI {e yenrayua “1 (ueAOIOS UN JWALDXD eA SO epERDA CUM OUIATAAIAH Y -LODVH ID¥H IH IFW INO SYOLNIANI SNVYD SIN STI -enaasty easanbe quie wroseSuaw09 exe | “[esraarun eHIEASTY WoUaWOUE anb eLERsTY ny 2d ous “cHEASIY Pun sod ON “eHLEASTY Ur] 29d wounasd anb 59 suoaey] ‘«cteatjtos uo zessed es saory> swroatindaad aqure 1s | << gQx1e ‘sessed wa wom?) jaMOM UP» sAM9s 103 uraTe -unaud ‘suoy asuas nod jap suo je deo sesnsa e 1401 sua Ou fp anbuad | {ese ¥ seusor woo s9 anb 10? “sour -oy sje ‘sgadsap ‘1 sadueaumun say & ‘samnesourp spe ‘soasngjour s[e ‘sonueyd say e ‘stat fe “ex201 ef & os Je “eI0§ © WoUsOn ‘our, “oforeur tuo 9qurea of nod ye 3e2 osoge,ur Is “*- squyur redsa,] uo seB ap sjoapu sa anua ‘sutjouras ua Uaaeut® sivpjaisa Sosso9 sipad | sauuoUa Saq[asas spu “oN tua ty ou dodurea og 1wurNsa ansou Ja sueqy gstitge [? “epIA qu ‘enSre ru ‘sanbos asuas sound ‘sdue,p suortur op sioqur 2ues “np Jog Jap 1erpoA Je sesHH eA “doosozan ja quie aunaa uropod exe anb sonjr,p styour uro ‘wururtiduroo eaeue,s anb sosed joan tm 49s a e119 | Bf epedos eu, «epedoa eun visey IEP csatI9s nb? ‘suoDesprés van inventar la manera de coure el fang i aviat van tenir recipients ben bonies, que decoraven. Perd en aquella época, el neo- Iitic, ano pintaven imatges d’animals. Tal final, potser fa sis mil anys —quatre mil anys abans del naixement de Crist— es va inventar una nova manera, millor i més cimoda, de construir eines: es va desco- brir el metall. Naturalment no es van descobrie tots els meralls sol cop. Primer, les pedres verdes que es converteixen en coure si les fons al foc. El coure t€ una brillantor molt bonica i se'n fan puntes, de fletxa o desteals, perd és molt tou is'esmussa molt abans que una pedra dura Els homes també van saber resoldre-ho, Van descobrir que p. fer el coure més dur n’hi havia prou de barrejar-hi un altre mé molt rar. Aquest metall és T'estany, i la barreja de coure i estany es diu bronze. L’época en qué els homes feien els cascos, les espases, les destrals i les olles, i també polseres i collarets de bronze s'ano- ‘mena, naturalment, ledat del bronae. Ara observa com rema la gent les piragiies eap als pobles pa- lafitics, vestits amb pells. Porten cereals o sal de les mines. Beuen s cantirs de terrissa, i les dones i els nens es guarneixen amb pedees de colors i amb or. 2Et penses que han canviat gaire les ccoses, des @aleshores? Ja eren homes com nosaltres. Sovint es ba- rallaven, i eren cruels i astuts. Per desgricia, nosaltres també ho som, Ja aleshores, perd, les mares se sacrificaven pels fil quella epoca també hi havia amies que morien Pun per AAix® no passava més sovint, per’ tampoc menys sovint que ara. zl per qué? Si han passat més de deu mil anys! Des de llavors no hem tingut temps de canviar gaire. Pero, de tant en tant, quan parlem, mengem, utilitzem una ina o ens escalfem vora el foe, hauriem de recordar amb agrai- ment els homes primitius, els més grans inventors que mai hi hagi hagut. EL PAIS VORA EL NIL com 1’HavIA PRoMEs, comenga la historia, Amb un «En ague- Ua épocan. En aquella epoca —és a dir, fa cine mil cent anys, any 3100 abans de Crist, segons creiem ara— va regnar a Egipte un rei {que es deia Menes. Si vols saber més coses sobre el cami que porta a Egipte pregunta-ho a una oreneta, perqué cada tardor, quan co- fred, les orenetes volen cap al sud. Creuen les-muntanyes , després sobrevolen un brag de mar i arriben a frica més propera a Europa. Alli al costat hi ha Egipte |AT’Africa hi fa calor i durant molts mesos no hi plow, Per aixd hi ha moltes zones en qué gairebé no creix res. La terra és un de- passa a dreta i esquerra d’Egipte. A Egipte mateix no hi gaire sovint. Perd no fa cap falta, perqué el Nil travessa el Dues vegades any, quan a les fonts del riv hi plovia molt, tot inundava. Aleshores calia utilitzar barques per desplagar- les palmeres. I quan el riu es desbordava, la ter- ra quedava xopa i coberta d'un va. Després els cereals hi creixien sota el sol c lor que enlloc més. Per , des dels temps 5: fos un Déu. :Vols sentir una cang6 que li cantaven fa quatre mil PiLlont sguis, oh Nil, que brolles de la Terra i Nueixes per no- dir Egipte. Tu que inundes els camps i vas ser creat per alimentar els animals, Tu que xopes el desert, que és Iluny de Paigua. Tu que fas néixer ordi el blat. Tu que emplenes els graners i fas grans els pallers del qui d6na als pobres. Per a tu toquem 'arpa i per a tu cantem.> adoraven el Nil com si‘ona uptun siodi3o -ye ‘onb 9atp a9 ‘osuad uo gab soruniasd ws ese fg “sMBp -ansino ea jodillo wad, emuaut steqe WO Sonu suumasoa sft seuti03 ea “Wor pfW.P HOU e} 9p sgadsop 20d anb Ixry “sSue,p steusdUDD ae yo 91no4 uotjoa Of] “eaepease 1] Ou QI[e 302 np sla Uatary 0 au vj v oda “sonjos#sjeuneu udg Ours sueqe wrod souLLayOs ap 134s uta ou ef Susu9ysp eon esoEU Eun, need nas fap sasEWT S| ud 9y ea que, pp soaey €sonSaue s9s00 59] ap en “yoo wo eaeiso anb wor ‘nejed nou un e esodso eaas e] quae sepey| “sean ea $9 Go.eutpfy [oy p | swwoue Jas ua sopdaton SoALE sf je -4eBoad 9p nay SpUON, 201 U9A9sTI09 Of |: 0S [Pp nap Jo» ‘2]qod nas fe seSuasuD va “«ngp justi StUNASOD SPF oy steam: Jos un ey IHP> “9IqH 20d eae i sngp sfp si01 quie vind! 2y ey "SUD ap auauraxteu fap suege OL pp deo aanta ex anb * ‘souuno aumoy un ex7j “S980 so] st4,ule9 sejuatuT ex tnb gesry UM J95 eA OIsEOO ENE LUN WA see anb uaueoinso spur EseouD 49810q aduios wioo 9s v esewso 301 1e14€ ‘Oued AeInp eA OU QXIE QuOg ed gp» sanded oniue un etde> i ‘asgeaaed uoxtorsoa exe “soanpnsan sanbquog arta sueqe inb sf 1 23 sjos wea fu suege nb sfap> 10159} 9p L104 SOMUOU $9] sEHassOIsE UN ppau-zereu tues ‘oese) |p emtioD seooxte Uea S202 OYPaeIAUeD JEUOIUL Wea sp quis soxtaieun spa “ista> ap stiege oor je deo ‘sdoay 191 pp spudsap ‘suosozn uoxtoassod exe be vod ‘doa up “eruorouoM esAa9s easonbe eNOS 2e1j0Aa1 va $9 393 | sduion asonbe 101 ap sinosuen [9 ud sopeaa sonp spwioNy "eats uaseiopisuos oy 9AuE 819 ~ea1 Y suimusoo SOnUE sja AearasuoD eA aqua | shu -1e5 “exe suy todurt one deo onb sduio spy “sd 9p your weanp ea Lada nas [9 ‘Sososapod r sixes wea tga siodifa sja anb 10: ap euou uustuan ef siodiffa sonue sf “sx saaqu sje uoso ey ry anb fp gqurea ous ‘sraxed 9] © 1uDs9 ey Hy anb [a auawiejos ony “103 a4Baq] rod sa vl aqaan auourpemoy 7epta vaas be] F102 aworpop wea sosorpmaso sura8 jenb ye cui un eso ‘oxte 10,1, ‘soysfosa! uo 1 908 uo axo1 xtaxeur [> e1acy 14 Uo eapad eun ego. Ud alqyssod 498 ea SpUNOU Sof-reAyPASACq “sFAq] e sede ura so ‘sue enueaina 1u99 sun ey Suenb Qxte 101 xe4jRNSOp epeUIay eUL -inb euriieun eiag jsoyspfosal ua «stuscy> aanuaose sdes el vay ‘nu40U $9 anb seo:put wf uenb euosiad eun,P {wou jap 2e3s09 ye naio wun waxmarp sazesou uenb 109 ‘snap sfap duals [9 tio aonby * J eissapueq euM uaxExmarp st eseoUD TUNE ep [e auDuryeuuoN ‘auton [pp |[M» Tp eyOA Qjfe anb ssudd so ou pura anbrod | “ ‘souop ‘wioyua.y «tsp» ap so anb tun 1 ‘asoav» trap sa fodilia ua anb J] wos un Uanexingyp ‘E80, Uupatuawour stodiSa sonue sja inb & ‘SiatsC)ngp fap utoU Ja aunEIas uuarjoa ueng) “sjemoe soxinqip ap soysisosal sje 3jou! anbiod ‘oxpuside,p [foe suas e19 ou anb s9 reats94 ey gsoys]SOr -of 0 saeaties sous sasonbe ustatsoso,$ woo quits 49qes SfoA? InsetsDIUMENGE, DILLUNS. Aixd ja ho saps! Pero pro- ls dies ja no transcorren, ¢ ‘un rere Paltre, sense nom i sense or- dre, qui els va agrupar en una setmana i va donar un nom a ca- dascun. Aixd no va passar pas a Egipte. Va passar en un altre pais on també c per als homes primitius mb paraules gregu potimia no és a l’Africa, siné a Proxim orient. golf Persic. tuna terra ardent i tant en tant i inunden el pats. Act ten aquest pla s' perd no s6n turons de debo: si comences a excavar pri bes un munt de maons i runa. Després topes amb muralles resis- tents. Perqué en realitat els turons s6n ciutats abandonades, gr ciutats amb args carrers rectes, amb grans cases, palaus i temples. ‘Com que no es van construir, com a Egipte, amb pedra, sind amb amb el temps s'han esmicolat sota el soli finalment shan. de runa. Babildnia, que un dia va ser la ciutat més gran del mén, un for- ‘miguer inimaginable de persones de tots els paisos del portaven les seves mercaderies per vendre, é ara com ara un quests munts de runa enmig d’un desert. [ també una vora les munta ‘s un munt de es, riu amunt, la segona gran ciutat del pais 26 +t pais generalment no hi regnava un sol rei, com a Fgipte. Ni tampoc no va ser un imperi tan durador, tancat cen fronteres tan estables. Hi van viure pobles diferents i hi van regnar reis difercnts: els pobles més importants s6n els sumerrs, el assiris, Fins fa poc es ereia que els egipcis eren el po- ble més antic que va desenvolupar el que s'anomena cultura: cit- tats amb artesans, princeps i reis, eemples i sacerdots, funcionaris i artistes, escriptura i técnica, Des de fa alguns anys sabem que els sumeris fins i tot ’havien avancat als egipcis en algun d’aquests ambits. Les excavacions d’u- nes runes que van tenir lloc a la plana prop del golf Pérsie demos- tren que 3.200 anys abans de Crist els habitants d’aquella ciutat ja vvan tenir la idea de fer maons de fang i construit-hi cases i temples. Sota una de les muntanyes de runa més grans es van trobat les rui~ nes de Ia ciutat d’Ur, que assenyala com la ciutat dels avantpassats (Abraham. S’hi van trobar un munt de tombes que es devien construir aproximadament a Ja mateixa @poca que la piri ide de Keops, a Egipte. Pero la piramide és buida, mentre que a les tombes de Mesopotamia s’hi van trobar objectes magnifics i sorprenents: joies d'or meravelloses de dona, recipients d'or per a les oftenes, cascos dor i espases amb or i pedres precioses, arpes luxoses guamides amb caps «animals i —imagina-t’ho!— munta- des sobre un tauler treballat amb marqueteria com si fos un tauler d'escacs Enels an trobar pedres que servien de segells i tauletes d'argila amb inseripcions. No estaven escrites cn jeroglifics, siné en una escriptura diferent que encara va costar més de desxifrar, precisament perqu® ja no utilitzava dibuixos, siné tuns signes punxeguts que semblen triangles o cunyes. S’anomena escriptura cuneiforme. A Mesopotamia no coneixien els libres de papir. Fscrivien sobre tauletes d’argila tova, que després coien al foc fins que s'endurien. S'han trobat moltissimes tauletes antigues Paquesta mena, amb Ilegendes i contes preciosos que parlen de theroi Gilgamesh ila seva lluita amb monstres i dracs, I també mol tes inseripcions en qué els reis expliquen les seves accions i ¢s va~VIGUN O 44OS0QELS HEROIS I LES SEVES ARMES Si les legeives en veu el batec del seu ritme, Com l'udol Hi snaven Aq tar al costat dels gr Hector i Paris, i van assetjar va estar perdut n iva haver de superar un mus amb captivadores sirenes i hor fins que per fi va torna fon la seva ciona l'esperava fidelmen ‘Tot aixd cantaven els poetes grees al so de les arpes. 4spp 'e5eo ap sauaoso quite se1099p sonbruog s9s09 $9] sa101 soxtareutt ~rox9 va anb soniass ow niurut pout ap epessed your risa euney rasanbe too ejosseo eum pata spur janbe,p 0 vod easonbe,p (© spur sas nagp> 904 un nds anb tw edosny,p 907] ane ososjenb e 0 eroqus) ap oxox v] e soqom Is | auoweNUAUOS eartALIeD ro, ‘S940 > EAEISO OU! el quad sauiay saisonbe ua Qxte aq “Stauros01tt sje Fsuaqo uaa “ensouu $9 s19Bueais9 Soyqod entuod sani] storsinout Saa9s say cuduias wo: 201 anb 294 fe ‘stUO [GEA SI> 0 sfodtTa spo UaFa} Js uioo ‘eroueuiodwr aire uoseuop ou ‘ood uexsodurs wo ey saoased 1 sosofed sojduns uous sone p !9yo,] e19 asonby Is9f] yo mnbaod ‘soSepae sgur esoueut esonbe, Bon ap quad ‘ spp ‘sien sepne 3} “je sieBayd wnu9 uoneg -w09 aUIAog “ess9NB v] e UIOD SxowoD |e Ue UDaLIPap s9 OU O1od ‘toruay ja Wod ‘SYoULALUE 10I21q0s WOAKY “SI je UoaeuBar sox ‘ueatun ouBox deo e1aey IY ON *S9s "ata 14 ‘sazadoad sasoo [pp sossooaiue,| xg as} ap sueqe oof ye deo aanza va anb iodo ypu un,p wou 0 e,p 839 ow ab souDd: Wy © [joue un aeqozn ea so anb su ‘epmnansap 495 ea uenb s9qes ea 50 ow sdu ur ap ‘suopdunsur exaey ty OW sneped jag “tpuaout un amnasap ea e] Lenyfead UD anb sages ta $9 Suosey"] seLIaIUDsap EA eft GOL ta 3qUIE L quioy souus0d Sf so woo sinso seanpewse ‘sos ap saquioa ‘snejed seqon ea 1y souaompy 9p 2eIN| ej Y YOWDOF] eATOWSS anb sean $9] S101 & 1eavoxa ta | ss04qo Ae19eNUOD ea ‘sioUIp Noad ant naz sdacy ta wen?) jeuy 1 sue spout ex np zw MQ) “o!ouaaut deo sp OW OXIE 103 ‘sEUESIO3 UBIO oNb sfos9Y S| f suoysed uaio esoyje anb sd ad ojo ‘sjjaxtea spa 1 sioqipa spo sauise sanbyyuieut soy st sasonbe sion aanaa ea9 vai Jp aawopy ange sue 2ua0 ap spun ey Aun -0d8 | sonia ag tps «uexepeafe 9qurea ma sy “SOWOF] -od ua s9 stoSuro s9j pea spy “epnsor ued ap son oq un taraud wio9 udtqas aulA0s soul sa190d s]a ‘9]qou 91894 $9) “ouguuoy sag gap) pcs pa naa socs. 201 44 45a {pa pp eooda,j ‘sosiquiery ap our e] ap saadsap 49s ea Oxy -usoaeg 1y ef epeurwop uaraey,| ou exeou9 e19Q45 gnbsod ‘102 ap ou ung “soxoysaye mnBauoo uot j9 101 9qpates ap 4osuds 495 va wssad a]qod anod yp ‘souop pay “sSue pur son aqaited reanp ervey anb ‘> -dido uodwt, 9p [buy [9 498 eaasonby “oesey [9 simnsop auonbuoo va sasiquues I] nas [> F uw Jad awoUt eA “ond autugp ea so | uadutt fjanbe 301 que noad snuon ea ua ot “ox9d ‘3K 39143 op auowoxtwu Jap suege gES Aue,| 498 ea oxte onb sd -esnuof v aeuioa uea snont sfp sosoysaqy “snide udtun 5 s9 onb sojqod sja sioa aexsoqgy u9 sexi9p 498 ea aay ea anb sound judo wead un,p 40Xuas Ud as-snoAtO3 ta. “4Masuog" Wea 09 J9 eros ‘sasiad 5[> sag "aunts © 289 sunpos un yeanio e496 e] 9p sauuoUD SMU Sj9 TUEAEP aan UD ‘SHUO} “qq sfaq “WIHERLGeA_ 9p eUEAA Lf e sexrEG MEA “SoU -ueq $2498 $97] '9]qod nos pp tuoWNOUNOS [ey zes0M es 9 onb ‘suady,ja1ut 1 1uaqea -96 sais sso ue, “sasiod sa oz0 9uadurauNUN a]qOd sandy p stopod sonsoy sf esnt09 “1p BS 5914911 $9] ap your v1ay ap Sap eat eisy,| ap saducaunus sa] € aesayd 202 ap oo! xiosayy ap puow ye us nbe oy-19a osod ‘TWADISAC KLINTI va ot sueasanbe sez tua soa sja wioo seanaa ef Samay] quue 2 2spuroade uta uo aqui ‘sure quay sql soma} UoaruoLIOUE anb ‘sien Hy-zepung ea t sepnsouoasap saxso9 & dro atBaacu tava epmnos ap onb ‘sio1uay sjap essaad ap wea aspusade wea Q1eq ‘ey fy an stjerour soanpe r exeyd aque t‘s[e9499 110 axpuoa uatsap spp 89913 sf ty-rePsrouto9 s9d w[pa COD & 1Y-TeOACU eA YOY-19q, -t Wea sonia Sfp Wo Tae WEY, “SIEINID M-3epUNY UEA 1 LOUD] eI ~¥.L ap s01s09 sjrgy say e deo 49y wea sgadsaqy“sanbruel -ouv,s oxte ad anb ‘souran sajpt sarnad sa] zednoo wea pquirea sda. P quie ¢ ‘stuof sjp si02 woo ‘ssourrbus sutsS Uasa souauaNe sf “souaay,p ante] sf eud0d fo Uo Sass) 0 NassIPC AaBALIA JP tepnfe exaey sue) anb “euary essaap ey e aeaBesuos ues onb 2 19 BUN TepUTY tea aquHe.y “soxDaNO 1 sjeo199 abut jap doad seyyeasur wea sq tony,p &| [e ‘oune,p eying e] ap souadns ised e[e deo s1Staup wea so sunipy “er -a4s) v ‘S201 uarqeo ty ou ef ‘spadsop sequuze ea anb ‘stuol s{q, in saqes ura 99 11989, SO}JOAEIAU I,administrava de tal manera Penor ia des d’Egipte fins ala frontera amb I que nor perqué les seves ordres punt de Pimper feia vi sitrapes, per detectius propis que anomenava les «orel del rei». Dat havia estés limperi cap a gregues eren rics comerciants acostumats a fer i desfer entre ell ‘ls seus assumptes. No van voler que els manessin ni pagar trl al rei persa, de manera que es van rebellar i van fer fora els emis- saris perses, els grees, que havien fundat ai van dona suport niiscul s'atrevis a oposar-liresisténcia a ell, el senyor del mén. Da- rios va conquerir le seguida les ciutats joniques de PAsia Menor. Per’ tampoc no en va tenir prou, perque estava furids amb els ate- nnenes, que s‘havien ficat en els seus assumptes, i va aparellar una gran flota amb la intencié de destruir Atenes j conquerir Grécia. A aquesta flota la va sorprendre una tempesta que la va arrossegar contra els esculls i la va enfonsar. Naturalment Darios encara es va posar més furiés. Diuen que va encarregar aun esclau que durant cls apats li cridés tres vegades: «Senyor, recorda’t dels atenencs.» Ja veus si estava furi Lhavors va enviar gran flota, seu gendre cap a Atenes amb una nova Atenes, a un lloc que es diu Marat6. Alli les hordes perses van de~ mbarcar per marxar cap a Atenes. Devien ser uns cent mil ho- ‘mes, més que no pas habitants tenia Atenes. Les forces atenenques ceren, escassament 2 part, &a dir, prop de deu mil ho- mes. De fet, else lava escrit, perd no irreversiblement. 48 La invasi persa de Griia, 49-od ue ty ou ‘some uo aeIN!D pamaa ves DOU eA e] | epeUC seqom eae ‘souary,p 23 sequise ea e21o1 sad eaeSueae anb essad 1os9x9,] We aueaep Jems ba $9 vouatine tog e7| Tea ej ap dosd + {yp eanad ej v acisuo ta sfp 1 —souosiad soates 19s uataap ou eoodg exjanbe ue— sauary,p 1seyqod HO) TENDEAD EA S9]OISTUD | “mn -suoo va s9 HOY e]Jonbe J -sassod sje efouaastsoz sesodo exo eBLeyL ee anb sp 1s ei0y eu aTuD1 ap eaey Souary anb 1 doo [os Un eats -sed orexeyy ap |? tHo9 appeatur un anb exe Gun | epeaa eun sueper -npouos stias s[¢ anadas ervey anb auopiataepp # anase e203 auroy un ‘so}poissuuo,|, 1euaWOUE WUD LIP nou uN e-1Ore:KG0s SorDeA ‘S0SOII0 sed aeiso uayacy ou souary ‘oreseyy ap e1soi9ta teal e| ap SOC pI] e496 B] tuoWH}SPYzDqo Woy gnbudd “INbe sre sonpesou sto 'sueuedso se ae 1u9 Wog yor wearer) anb “yeas sowrey un aeo0pfoo ea 14,5 9 9s &] tag atfiny ea uo ow nsiutu quad “eyereq, sauao-aas 1 suvazedso [pur sos | "wuososduo 13830330 as ea euiedso uo19x9,| anb esoueUT ap “eAuEaUMUM E] ap ITEP 4OPUDs un sasiod sje seduasua ta sopren 9358 eying] ere» ‘sueaedso sja mp wea Se panb» ‘sasiod n gig “«raquio,, & WiDr > “«t aE Ue “«saxiay soiuer WUD, [» “tasodsax e] a9 ba fcreasng & sa]-n1ua,,> “SOULE $9 sj anb sueused -s9 spe arBixo wea sasiod sf “5 up sop-aeanye requoAUt e4 euueds9 11949X9 UN EIDRIH 9p PIOW TV eT sou sod svxaeur 8a ied eye kun | “teu Jod e1sQi5 € de> 495 49d 189 ~aequua & seu30) ap AaAeY| LA aULIOUD Y919X9 |Janbe,p wed LUA, seo deo say ea U9 OU 4 ‘sauap eo que seu fp selarany aay ta anb souany wea avsod va so sox10X “I -uendie ea ou auod jo anb e1soy wea exo esseBozeur e] ynqureasy quouyjemoe uo y8NS9,| a1qos od Ja Jemas9 AEUOIUE Hea uENgy [y919x9 Nas [> qUIE JULIE vA SaKIOX xoreut [9 epedaa Usonby Ae UOsJUD UDUPOd 1y,§ OU $9918 SIP aNb eID ed | ‘sauOsIed op mur un,p spuu qui anb e[qurds ‘suowuut sonaruni0y un E22 QUTy “e “yndeyes 0 yequioo ap ossea ‘eSuey “esedsa Fanasa ‘Saxiay | out ‘Sard ap supqns sajqod Jip 49} ba 04 ou “Jopod ap Aueye quae t amp 2uoY Un “sax1aX ‘suo v 9s-svluaa ap vse L] ‘SOxIOX “sOssa29N¢ “sop 20d s110U vA "1919X9,] I-se1AU9,p a9ney EA -so etaty adi © anbsod ‘erguey exiuoo nou ap s2x 2s-avasadu1a sapod va ot 1UDwoUr 9g] “ORLIEYY ap FOsLap ¥] ap as-HEIUDESsE ua soueq] os ues jo ands es anb eager e] reursiew siod 29 ef ‘astiZ ap suvge O6F Sue,| 498 vA OxTY “HEARS Ea SD PIDQIE 101 outs ‘souary wuourejos ou 1 esto e des setLs03 wea u,98 onb esUEUL 29¢]“Souo[ea tea 929x9 UN que MOU ap 9S-sessMIEGSD JoJo LEA OU | ‘uanesodso oy,s ou sasiad 5 jared ef vsiod roy vy ‘souany,p od je zequie -nwuoo sopod ea sauray noad que ‘zeqesze ua ‘onb ye) 191399 eA 19H -aesstut j2 anbsod ‘oxesepy 9p epniiasso9 esourey e] 298 vA “Sousuae sje anaoape sod sgnod moo essaid ap uta 42399 ap eiaey anb sat aessiuu Un seLAuD e,, “sapeloptpy 49j ea anb fa 9 oxty "nad v sen9I9 yod so gquier anb ‘ejnsusuad eun aefozoa ap eisey,s “e491 49d 1 dod Sey sou 19 souany © OLeAEPY 9p HUD fo “YOs 49g “seh anbes ap jie) 3fou vas anb taepjos ut fu eaeponb ou swuomou p uatary,s anb, uuotacy,t1 98 ou sosiod s|jaxiea sja anb reuope eiaey,§ "02 tue) ots u9]ea esa 1UOUTE|Os OU SApE;IITWY gad “esoo exe de> ua esuad uayiney ou anb ‘sprapod wen queouLNUED uN a1gos eisonbe wos toile vun,p we) yaBaje uaLiNeY,S souosied SOnIy Sop [9 48001 ea {[aeogequua v seusor eA auntAdaqos Utea anb s[9 1 ‘sasiod your ss “ow ues Fpy “sesuenid wea J “eorUE fu stad aaeods9 oy,s ou anb ‘sas aod sjp avoeae wea jy ua ‘Qreseyy e ems Wea sa anb exe 2q] 'suau sa | SouOp Sa] ‘yeuaqijl e] waaeiing1y,s anb wo1q ts sauDUDIE sf S102 | ‘AMeqUIOD ap EULIOS v] 99 3]OUE ERKIIIOD U9 r sasiad sja anu sduroa ap your anasia racy anb uo y]fouut 19] 4 auioy tn 849 1 SopeID|y EacuaLuoue,s souoURe Sf>P PAE [elder fer setge a Salamina. Els aliats dels atenencs van acovardir-se i van voler tocar el dos nb els scus vaixells i abandonar els atenencs a la seva sort. Ales- ores Temistocles va demostrar com era d’astut i valent. Com que Javors va arribar la flota per iva amenagar de posar perd per es, navegaven molt ies grecs sacostaven i enfonsaven . Abatut, va donar ordre de retirada. peer per segona vegada un cor Vexércit de abans de Cr els grees. Segur ‘eren molt espe~ exactament el contrari. Gairebé cada any te sada, No hi havia c: ue fos vigent gaire temps, tincontestat. Prou que ho van patir els grans ides i Temistocles. Primer els utadans els van en honor seu; després ‘ens dubte, aquest comportament dels atenencs no es pot cons tut, perd formava part sempre buseant, mai satisfets, mai assadollats ni tranquils! js van acusar, calumniar i desterr De manera que durant els cent anys posteriors a les guerres perses 52 cls esperits dels eiutadans de la petita ciutat d’Atenes van remou- Actualment encara ens re’s més que els grans imperis reials dk lers d’anys, ent in- hi componia, s‘hi provava, del que discutien ventava, ’hi pintava, els joves al mercat i els vells als cons alment ben curids, pero és re~ no sabria dir de qué ens alimentariem ara si els per- any 490 a Maraté o el 480 a Salanina. 3eagayue Woy Un 0 OxIEAOg UN Woo sUDAayOOUE saseyy seIOUNUOAM 13j ou anb ps9 YOU [pp aIDINSD s9U INUEIS fe eng) “sonb jad exionv ep uuenyues tn, earaoen eatpanb ‘4odea asonbe exexidsos jue9[0a SouOZ. sa] AUIAOS essed tHoD ‘sodea ERIOS 24 1Y Soyfocy Y “3enonaed ppp pp ‘wenaues jjotun,y sed 919 istue onenb e} 198 A UE)? "ISLE ap SUN “ast ap qw9uex gLL [a sas ea gudsap» wrap sanjesou wo ‘ue 101 ¢ Jad o1peaEp ap opow9D sur anenb epeo uasesqa in wou ‘sonal 9 S101 UDABUE 1K soo{ sje anb wo, Je eungye asta svy,u sosiod ¢ ‘exp ‘yoo po wpopess wider 048 sop apa 2p ans 17 eudiugo,p sods, p dua wavlopoa sary +5 saisonby “ein &| ap ‘oair9 un quInpuoD somes“ sod soraeasa $9] 0 so ‘soyruieur soursod u> sousor2ta $9] sow spo :s9ur Qqfe,p supneyde uox9 s10} oc ajduss oun ex -adxo vipod anb souoy rusoad [3 ap sasano So] u9 ¥ INI] Ef ap 1951p “saosin so] 9 #540 Ads &] aeaAsoUrp od —SOUr rop— uaaeue 1y soos8 spp sio3 #‘sizodso,p duseo un ¢ sojduay asonby ey TEL nas je suopnaduioo Suess * 1s sue anenb epes ‘ojduiaxs s0g “sopeiiy auaureianso uaaeue anb guys ‘siuasajyp s9s0a sop 9p sed eaeiot sa40dsa § 1 ef soau8 spp ua jo aad aufog un eso 23H ep wuape dea ru nto for deo ext OW LDQ) “So: ‘ap soun soj sasoj08 wascasa 'eurpeas UD “TS. ypang sq “uaaeiiodns 95 out Jodoad wey nnuosed ap snqin sarsanbe 408 essed WHO “Ua1]OA OU SapeRaa ap Qu9g “UaHJOs 1s UATANUD,S anb soxs9jerp sosiaaip uaavyied ey anb jad are waisaytp NY “paou fe s1oo sa | stuo! spo 1 pNs [B SLOP s]> 202 iqod e] anb ‘sepz0203 snap fe soutay nou oavd nop [pp ou] U9 UaAe: age mys Qute V “souosHod 50 qui onb sroapad ap suayd sduue> 1 spe p soanod sania sonttenb su 2p > uD LLL ANDY NA NF SALA SLELALD SAN..questes paraules aparentment sense sei sn misterioses. [ereien que era el déu qui parlava per la ona. Hi havia una sacerdotessa a qui anomena- seg nboret sobre l'esquerda, i els altres sa~ ccerdots interpretaven el que ella murmurava en el seu deliri, D’a- questa manera predeien el futur a oracle de Delfos. En totes ida, els grees pelegrinaven cap a Delfos per interrogar Es elar que la resposta de vegades cera ficil d’entendre i es podia interpretar de maneres diverses. Ara parlarem de dues ciutats gregues, les més importants: Es~ parta i Atenes, Dels espartans ja n’hem sentit a parlar. Sabem que ceren doris, que havien emigrat cap al 1100 abans de Crist, que ha- en sotmés els habitants del pais i els havien fet treballar al camp. Aquests esclaus eren més nombrosos que els senyors, els espartans. Per aquesta raé els espartans havien d'estar sempre vigilants per- {qué no els fessin fora. No devien pensar més que a ser forts i habils cn a Iluita per tenir a ratlla els esclaus i els pobles que els envolta- ven i encara eren Iliures. I realment no pensaven en res més. El le- gislador Licurg prou que se n’encarregava. Quan veni nen esparti que semblava feble i no era apte per a la Iluita, el ma- taven de seguida. Si era fort encara havia de ser més fort, i del matt a la nit havia de fer gimnastica, estudiar, passar gana i fred, supor- tar el dolor i no es podia permetre cap plaer. De vegades apallissa~ ven els nens sense moti, només perqué s’acostumessin a no xisclar de dolor. Aquesta educacis tan dura encara avui s'anomena «es- Ja saps que va tenir éxit. L’any 480 abans de Crist, a les s, tots els espartans van deixar que els perses els mates- sin a ganivetades perqué la seva Ilei ho manava. Saber morir aixi no é pas cap ximpleria, pero saber-hi viure encara Els atenenes també s'afanyaven no pas a tenir una vida facil i c®- ‘moda, siné a tenir una vida amb sentit, una vida que, en morir, xés alguna cosa, sobretot als descendents. Ja veuris com ho van conseguir, En realitat, els espartans eren tan guerrers i valents per por. or dels seus propis esclaus. A Atenes no hi havia tants motius per tenir por. Alli tot era diferent, no hi hav a pressi6. A Ate~ nes també hi havia governat la noblesa i hi havia hagutIleis severes, al mén un 56 que havia confegit un atenene anomenat Dracé. ren leis tan du- res i severes que avui dia encara parlem de la severitat draconiana. La poblacio atenenca, que havia arribat ben Iluny amb els seus xells i havia vist i sentit rota mena de coses, no ho va aguantar gai re temps. Un noble va ser prow savi petit estat, Aquest noble es deia Sol6 i la constituci6 que v any 50g abans de Crist, és a dir, en epoca de N s'anomena soldnica. D’acord amb a tun nou ordre en aquell joria decidia i escollia un consell d’homes experimentats que por tessin a la prictica les decisions. Aquesta mena de constitucié va generar 'expressié el «domini del poble», en gree: democracia. Es 1 que no tots els habitants d?Atenes pertanyien ala classe de ciu- tadans que podien votar en les reunions. Hi havia diferéncies, se- gons la fortuna de cadasci, Molts habitants d’Atenes, dones, no prenien part en el govern dela ciutat, pero tothom n’estava al cor~ rent. Tothom s‘interessava pels assumptes de la ciutat. En grec, ciueat es diu pois, i aqui ve el mot politica. Amb tot, durant un temps alguns aristocrates que guanyat l'estimacié del poble van prendre el poder d ‘Aquests dirigents solitatis e"ls anomenava tirans. Perd el poble de seguida els feia fora i procurava encara amb més fermesa que el po- ble fos qui de debi governés. Ja hem parlat de com eren d’inguiets, cls atenencs. Perla simple por de tornar a perdre la llibertat dester- raven tors aquel ics que podien guanyar massa partidaris i convertir-se en dirigents solitaris. El mateix poble Hliure atenene ‘que havia vencut els perses després va tractar Milefades i Temisto- cles amb tant desagraiment. N’hiva haver un a qui no van tractar aixi, un politic que es deia Pericles, Fin les reunions del poble, sabia parlar de tal manera que snencs continuiaven creient que eren ells qui votaven i deci- dien el que nentre que en realitat Pericles ja ho havia de- cidit fiat 10 pas perqué tingués un poder especial. sind per~ q y 444 abans de Crist we designa—, Pericles6s eal 1 outta] ax uasoudas 89 uasoudaa 89 9 0 SaS01198 op CY .N “Led uo 3eAs9sUOD LEY, nb saugo sor] -Aunyy 9p Sop uissaron spp gubaad sie wag stoTeD 1593 ~eosvuit sues uoaerzod te upaemay “s99U9s eiauiad anb ‘suorseuasoidas ua1aj $9 e282} be ‘siuorg agp [ap 404 exc 94 sequaauy wea, urea oxag “sa1paden S9] os :s980 vip un uasemnp 2 ap SoIp st “oy ua suorpesqajao quit “¥0ds9,) Wi0> -urey anita [2 “Udo 9s [> re pquren J “etso0d b] suv 499491 Un uo “S9UL0) S9[ AP ¥S2HIP4 F] | 109 SOUUDIE S| -aeqUDAUt ues so jenb ad nour snugine,| ‘a.nsos jap wodns [oq ous quaureto e wos a1ai3s tuo ‘souany,p stjodaaoe,| © uI09 sonbew wea ups ot 19g “Want> &] ap sased 9] $9101 94 oaved v seseqon saxy tia ys anb ‘siuazeytp s]ns9,p *sonBaa3 suum] ‘09 s9| LAE LOD ‘suIapoL saoouNbze Sfp eILDUD UaZay|NN Soi $90 “waqjan wea 1y anb sauusoy $9] so10 1, “exoureu esaje deo ap 198 indnd ou anb ejquios anb sajduns ues sauusoy op rssooad wea 59 Tea “ap wpe) ‘noad | 9109 sp ‘sonasafea © wead mis onb s9 ONY “Wx “yao anb oft0q satu slayipa,p Tun{uOD [> 9 exEDUD stpodasDe EL -sonbe vip mayy eulUucyes & Uoaeaso,s sououor s[p 92Nu0M SOUT S| 4euioan uataey sosiod sfp anb ef ‘a1queur op stzemiues snou smsaswo> ‘uea sa sajpigg ap eooda © uo ‘sada, -a1qog ‘souary extoreut eye ‘snodwap u s9 eavaua so|dusos st snpiod way su0 13: tumnb svsuad wey sua anb sanbyuog wea wos anb ‘soutm 1 so1s08 Buy or auqos soanauyd soypad woxtouoo spuion, “deo reasos wuasse s9] ap suojes s[p uoruens anb samaurd sto 20nsnst0D $9] 1 $24 sof aq] "samaeasa say Wwo0D tH949 SoUDUD cmd sory “eSuequoo uaacstdsur e304 rod soup saBieust sajjanbe ‘anb eyoueur ap ‘sopiuend esseur uaaeaynsas ou yeu onb peamaed t and ues viouedafo tun, p ‘ajdunis wen esojjaq eun,p waxa 303 2e43eu oaod ‘Jo | uostp ‘sanbyyueut 1 sasonaduins ‘sues wos aquier sonauyso saaas $9] ap sounfity “stodilio sajduioa sfop sosuowny som “aso $9] too syeanaeuasqos | sasoustur soA eu s1d|n9s9 e600 LL ly Bap 59 sou | quae uanequasoadas sa snop sjop soi uarYy,P EIfaPeIND ef 10. 8s samaeasa 3] a¢] “Qqep ap YeatUr sgnBey say ou ABuru sueqe 1s wos ao anb quazopip 1 ajduus wea exaureur eun,p s9s09 so} uaaequasosdos sooal saashue s[q syn sjp quure aquica ours Suourestod jo que uoK (0s es0U WsOUUE BUN, p Low [> UAAEHTUH 9 ONY “epia ef UD IER 9 anb 1 xaxtquaaai rod s9 10> “tout [op eaUIDssa,| 59 eUtINb 98 -auriunioad sysodso,p sdure> s[pp 1 souiumnjoo quire suoyes sjap [eae Tqunue 9s-aelossed e s9UIOU JeoIpap UeA s9 OU SOUALORE Sf yenunuod uey eyosoyy euowour,s anb swusuINBse que suOIssN ip sarsanbe | 1evonayas sanbe eaodg eijanbe,p sop [ Seapqurasse uua woo quote que uarinosip so anb ‘squasaytp wists ap swund 1 suorudo e1sey 14 ‘sapeor|duioo wey sasoo saisanbe,p fst extoxett 2p] eum worpor ou ruduHTeIMeENY “S09 epeD ap eIoUDssD,] s9 eUMNb F vaio |, b[ 59 ow0Y.,| npour UINb 19d seuOROYoI Ue SHIT <1] ea so GU SouarY Y “eYOSO] UauAUTOUE,s suORXayar soxsoNby ‘squaUITUDAaps> sja si01 ap uasi0,| 59 umb r wuouyjeas Uour [9 xIaststo9 anb UD.IUM “nu worse yy edueae utaey 5,98 el sa1oj09 $9] ap stu! sp aed esojeanaeu ej e102 ap sedno0 ues so anb 9 ‘eqjea 1s ajduraxa sod woo ‘sonbresoad ayour suopsanb e sad stud ieesnuoo | StuoUINBIe seosNG © JEUY] Wea so OU TeIAy “aesuEd t oupuoade aod eonoead euog run ex “siuouinduvesnuod | auownt -av que suondo sesuayap v r suonsanb say so0a 9aqos wateR9q0 awjred © sqide ualaey souDuaye spp ‘sa0[qurosse s9aos so] -es91]94 pup exessasonut anb fp quad ‘01 ap :papuodlsar 19 of | <:sououant sf 49j wea $9809 sueal souinb 1?» seueungsd wo 1uapedut zaso snap el ey uafea nos Jo quue sasoo sues3 sapuisad -tup e seSuoti0D ue | S012 19) eA $9 ‘Souop ‘SauUaUATE sq “esoIopod tue zeanio vun eazundiosse spp anb o1oamoad ey 40d souary e sing lst uuaaeSed gquiea onb ‘sonbmuof swemmp sonpe quie sasuere,p elu sod smosuooe es oY 1 Cur 9 1 snunuos saumy anb es uevodut 9 494 "Jos wawEonoead 183s9,] reUIIAEF va~s0ni3 un s[os uty ex ow aupuexayy’ 4 aA0! ja anb Joqes ap ISIQq ap ©: s90a8 siuaSuunp s[p S101 : epeiioa epeo aexojd aned ap anb anil “sueqe 101 { suy uo [> se.9z9y 5 jON euunepy “sane sja wrod yarou un luog un e19 anb swsuad ues s9048 sfzy “sapuexsyy POP &% equa *euOpaDEY ap SPU e LIDQIEY 101 AeIDHDY eA eason uuey uaia ou sasiad si94 5 sso e1sagq 9p €3s0 so0u8 que 191gxo wea un zeULIO, ey ap ein] “e1sguey avlanbes 0 asiunos ap hu [9 ay aq] ISD ap sueqe gE 409 bv LeXAEUI SIUOpa9 “eu ys :epestiad exe eum de> ‘sp jour wer ap enpiad tasonby ¥y &] © rwquise viney efasB wasoquy e7| “sassad sapyoy Sa] ap 3wsUiay -op uataey,s ‘oaaaua sAue 99 ap sou 90d ‘onb s9aaH SOXION tou jap sueyd swsanbe enuoo eacutea azduas anb ropexo sows +28 jyod un eiaey ry souiony © 02 quay “aedeAe,p aeyuMOdo vuOG PUR {quan ea ‘eau o1fypau ap saygod sp sto squpasonuy wea, ap wean a ‘eau eanyyno ef F s4im3s09 S]> 94 rade vavjsed emuopaoeyy op d “uy aJour fox un quae Fe ef UD 92989 OU! $9 sjop Swuosed uasa siuopooew sf Jpp sedueaun sop e uotaga anb s: ou ‘oguenss opgod un se(o4 y S[ap eaeioen st ga 1, “oFsHyOD rAsonbe sofard 49s ea estou “pquie s¥Opoouds sf eH] FAMED 9p “so eataso sted o 403 fey [P*Soason say sox01 uo essed UOC) “SOpInU so] | eusond ¢] aupiod ea souoay UU aueanp exwopida noaB eun 29804 -yeuy “| auoUr ea SopE ny souany b“esuoLst-f-eans> SxC]] UN 498 €/, 109 sa sef49sse Ua SaUDUaNE Sf “WIOL jour eps exsayo,p oSueyd un dnbaod ‘e:aeaisap ues eu 49s ea onl esoo ‘Sadanyjo So] S920} Se p que 2 esi93 aeaseaap uea | sounny se “yosse ua suetedso syoj“sQuodojag [ap exons v] steaM19 soup S101 puna zion epesstasoye ( eSsey] Eun LeduaUIOD eA *SOUOP ISH) 2p Sueqe ozb duty -asaurevodns ou zeqene ues eusedsy 1 SouDNy "1 {y "uaiqes uo ou euypeo e] stuonueur ap Quod 's9s09 S91]oUr 94 Soou3 sf ‘outed seanp va ou eIDguF) 9p eDTuOG Wea Yooad VTTIAOY VAALNGAP NVXD VTca. Havia tingut el mestre més famés que hi havia al mén en aquells moments: el fildsof grec Aristotil, el qual no havia estatno- més el mestre d’Alexandre, siné que també seria el mestre de tots els homes al llarg de dos-cents anys. En els segiients dos-cents anys, quan els homes no estarien @acord sobre alguna qitesti6, fu- jarien els escrits d’Aristoti rbitre. El que deien els seus escrits, en qué havia aplegat tots els coneixements de la ca, havia de ser cert per for sobre els estels, els animals i les plantes, sobre historia i la con- vivancia dels homes a P’estat (politica), sobre el pensament correc ‘en grec s'anomena logica, i sobre Pactuar correcte, que en ca; va escriure sobre Part de la poesia i el que és nt, també va escriure sobre les seves idees respecte a Déu, que sura immabil i invisible a la ctipula celestial. Alexandre va aprendre tot aixo, i sens dubte va ser un bon alumne. El que més Ii agradava era Ilegir els antics poemes homé- ries, i diuen que fins i tot se'ls posava a la nit sota el coi pare va comprar un cav, domar. Es deia Bucéfal. Llangava tothom a terra, per Alexandre va adonar del motiu: el cavall tenia por de la seva propia ombra. salvatge que ningii no podia Alexandre el va coHocar d’esquena al sol de mat bra a terra, el va acaronar, el va cort. A partir cavall preferit. Quan Alexandre va reunir-se a Corint amb els dirigents grees, tots ¢s van mostrar entusiasmats amb ell i el van omplir d'aten- ions. Tots menys un, un seu pensament s’assemblava forca al de Buda, Creia que el posseeix i el que es necessita només fa que destorbar la refle benestar. Aixé que ho va donar tot i es v la plaga del mereat de Corint gairebé despullat, i hi va viu- re tan Iliure i independent com un gos sense amo. Alexandre va vo- ler conéixer aqu iva fer una visita. Vestit plomall del seu case, : | nar el que vulguis i ’ho donaré» Didger queen agoel moment i: «Si, rei, voldria una cosa.» sol» Diuen que dir: «Si no fos Ale- Aviat Pexércit grec va estar tan entusiasmat amb el seu rei com els macedonis i volien Iluitar per a ell. En partir cap a Persia dones, Alexandre estava ple de confianca. Vi F tot el que posseia als seus amics, que li van preguntar, sorpresos: «La tu, qué et queda?» «L’esperanga», va respondre. Aquella esperanga no el va pas decebre. Primer es mb el seu exércit cap a I’Asia Menor. Alli el va sortir a tr primer exércit persa. Era més tan que el seu, si bé en realitat no era més que un munt de so de seguida, perqué l'exércit d’Alexandre va lluitar valerosament, i qui més valerosament va lluitar va ser el mateix Alexandre, que era sempre alli on la Iluita era més aferrissad La famosa Girdion hi havia un carro vell amb la I corda plena dle nusos. Segons l s corda dominari er. Alexandre no va perdre gaire esto- na intentant desll Is nusos, que segons sembla eren més, empipadors que els que es fan als cordons de les sabates precisa ‘ment quan tens pressa, i va fer el que la meva mare no em va dei- sar fer mai: va agafar Pespasa iva tallar la corda va voler dir: «Amb espasa a la mi conqueriré el plir antiga profecia.» I aixi ho va fer. En el mapa veuris millor com continua aquesta conquesta, -qué Alexandre no va dirigir-se immediatament a Persia. No vo- tenir les provincies perses Fen pte a l'esquena abans de Mentre anava cap alla, els perses van intentar atura Jo prop d’una ciutat anomenada Isso. Alexandre saquejar les magnifiques tendes del rei persa plenes de tresors ‘També va agafar presoneres la dona i la germana del rei i les va tractar amb molta educacis i cortesia. Aixo va passar V'any 333. na ben aquest gest, 16n i faré com-| Be P1puL Y270spn aapaad uva anb s9q] ‘quo spur sonbsea uaa, -vrnds9 souory anb any € eIpU fe s0d 105 P| ou © eun ‘snawapoad spa ‘ard [p anb suy tiodu 3409 €A9s ef YEH UA “suID0q J UE -anbuoo ua ‘aupuero| \Ose asuDS ‘Sue ease suruorowis your 498 e1aacy “exIayy en ad seyjeseg uv sa “30 geo 5} SIO.) jes aad eypeanuu ej seats amnastiode wes sa.nye spp 3u>K nas Jp. 8 ap "nas, que sonuiouD sap aoiozd ea sa eyfeanU ey esNtIOD 409 ‘qavy inb 9p eiundiaad e]€ oupuodsas ea gay €] 9p aap 9 Wy -of[oo ea 50 20 at quad gett sui) .q anb t[-septs9 wea StEPIOS Shas sf “ET 4 2 uaa aonb ea s1puEXaTy f Sieplos spp Sor qui 94ND ws wpeos9,1 STEP doo eqiofeut ey gnb uo iepa eun e “sosouopoangen ap nnso,p neped fe 44s : {up ‘wowpor ap aueaepdes ye sspuexopy “3eyuD ues ms 1 soqeanUt y vipUl,] 9p sap no so] Sapease aroopJoo Ue, “es9yeuoy Cun auANbUOD wes EYP UA, soda eyjanbe uo anb euiSeuy “ssasonbuoo sax uot e] ap as-aede> ‘que 294 ‘Soo fap wHUNyOs Ly id v eacainyry “soae spp onb e “espuexayy woo sienD ! jouusod $9 OU £ 9193949 N95 [> nqy spur ezeous sued era, sosioxl sauop que aese> ea so anb o|qesopistioo 2op un seyeioa we dea ap91Qx9 Nas [op 1 1 e108 OU S9]qod SOP SIO a4pUO} ap LAqO MEA EADS =u 94s fp atnlas wea onb esoUe Joey Ba sp | teapono4 wea ‘a vljoa aupurexoqyysationbuo> Uoaeisa ef SO1d03 5 nbuad “oey s9ur ow Iso eLMeY anb ‘sau waywey Uo Joe sue xrowur pod U ayniosuoat op bun s9WON, “xouuio seus01 ap J9Aeyy es ‘epuon EARS E] ap 4n140S aS os 301 i -sEUE,p JedeuOUIE eaeu ye sof aned ¢,“saxtanb sojqiasoa¢soaou ant9 a9 yp anb anti ys 89 OU ER94) suoduas so1un sj outad Ug "soa sje epeate va ou oxry { su4o) Su 195 wea sepfos sp WOUEUL soup san aueanp sesaedeauo ea 1 sja ‘teaydns ea oy sip Supuexayy ura ua IweD ap Ps -yso Joplianbuoo un 498 fon uoyjos aqumea ‘uout fap je] Esty 4eSueae Fae ueEarp sa woe ‘SoLEC] eS ‘9 ‘syndlas uptfoa J Ou SEPIOS snas sf *S98UEF JOP {Te eT ap STI so, & deg xenuAUOD J9IOA A SIONEY] =e ava1o ap y soaa8 sjap prudinbut e# es9prony sasonbu so] | eso1nes ] azpuo} sjeiuauio soa pp jjaed 1 pp,p aueAED 84841 9 SH94 Sapgrees es van convertir en els portadors gran que hi hagi hagut m: ‘Saps quines eren le hhavia una d’aquestes bibliote- es gregues que I pergamins. Aquests set-cents pergamins eren els soldats grees que van conquerir el mon, ent. nperi encara és viu actu: &