TEMA 6: L’ÉPOCA DE L’IMPERIALISME

Quines característiques va tenir l’expansió imperialista europea del segle XIX?

Busca el significat de totes les paraules subratllades al llarg del dossier,

elabora un vocabulari del tema amb elles. Entrega setmana abans de
l’examen.

Esquema dels temes 6 y 7 (s’avaluaran junts en el proper examen)

 1- INTRODUCCIÓ

A partir de l’últim terç del segle XIX la II Revolució Industrial va transformar l’economia
i la societat europea.

Aprofitant la superioritat tècnica, militar i financera, els països europeus van iniciar una
política de conquistes que els van dur a dominar políticament i econòmicament la resta
del món, sobretot en territoris d’Àfrica i Àsia.

Colonialisme 1900

Les grans potencies europees com Gran Bretanya, França, Alemanya, Bèlgica i altres
països extra-europeus com EEUU i Japó van iniciar la creació d’imperis colonials.

- Colonialisme1: qualsevol forma de domini polític, econòmic o cultural d’un Estat

sobre un determinat territori, implica la creació de colònies, assentaments fundats
per pobladors d’un mateix origen en un territori nou, amb l’objectiu de residir en
ell, explotar les seues riqueses etc.
- Imperialisme: propi del segle XIX, implica l’ocupació de diferents territoris
arreu del món, especialment en Àfrica i Àsia per part de les potències europees
amb un interès principalment econòmic, per explotar els recursos del territori.

1
No confondre el colonialisme del segle XV caracteritzat pel descobriment d’América i la creació de
colònies en aquest continent i el imperialisme del segle XIX, que implica també l’ocupació d’un territori
però amb un interès quasi purament econòmic.
 2- Causes del imperialisme (pàg. 120-121)

Encara que el mòbil econòmic ha sigut la causa més esmentada per explicar l’expansió
dels països europeus al llarg del segle XIX i part del XX, no és l’única causa i no explica
per si sola aquest fenomen.

1- Causes econòmiques: els països europeus necessitaven buscar nous mercats per
a vendre l’excedent de la seua producció industrial. A més volien aconseguir més
matèries primeres (ferro, cotó, carbó...) i productes colonials com sucre, xocolata,
te...al menor preu possible. Per últim els excedents de capital (diners) es van
invertir fora d’Europa on la mà d’obra i els materials eren mes barats, augmentant
els beneficis.
2- Causes demogràfiques: els canvis econòmics i el desenvolupament tecnològic
provoquen un augment demogràfic (creixement de la població) a Europa. En 1900
eren 450 milions d’habitants. Va provocar un excedent de població que va optar
per emigrar cap a altres continents. Disposar de colònies era una solució a aquest
excés de població.
3- Causes polítiques: desig de les potències europees d’augmentar els seus
territoris, la formació d’imperis colonials demostrava la seua capacitat
d’influència i el seu
poder. Es va iniciar una
carrera per l’ocupació
de territoris no exempta
de conflictes entre les
diferents potències
europees.
4- Causes
ideològiques: existia
una concepció racista i
nacionalista, la idea de
la superioritat de la raça
blanca es considerava
un fet científic que
justificava el domini
d’altres societats menys “civilitzades” o considerades inferiors, Europa tenia la
 missió d’expandir la seua cultura i la seua religió (evangelització). Per aconseguir-
ho era justificable fins i tot la guerra i la violència.

Molts pocs europeus s’oposaven al imperialisme trobarem l’oposició d’alguns polítics i

intel·lectuals i de la major part dels socialistes i del moviment obrer.

ACTIVITATS 1 I 2 PÀG. 121 ACT 3. PÀG. 140

3- El capitalisme industrial (Pàg. 122-123)

Al final del segle XIX comença la II revolució industrial que provocarà canvis econòmics
i financers.

Característiques de la segona Revolució Industrial 1870-1897

- Apareixen noves fonts d’energia com el petroli (motor d’explosió: automòbils)

i la electricitat (invenció de la dinamo industrial)
- Electricitat va aconseguir múltiples aplicacions en la industria, transports,
sistemes de comunicació, oci i il·luminació.
- Es desenvolupen nous sectors industrials com la química, la metal·lúrgia
d’alumini, la fabricació d’automòbils i l’aeronàutica. A més de continuar amb les
industries tradicionals.
- Unió de la recerca científica i l’industria amb la creació de grans laboratoris,
que gracies als descobriments científics van revolucionar la vida quotidiana
(bombeta, aspiradora, radio, telèfon, plàstic, aspirines...)
 - Nova forma de producció inventada en 1903 per Taylor, és una organització
científica del treball anomenada Taylorisme. Suposa la fabricació en sèrie, per a
disminuir el temps i el cost del producte. Es basa en una cadena de producció on
cada obrer desenvolupa una part molt concreta del procés productiu. Una de les
primeres fàbriques que va implantar aquest sistema va ser Ford (automòbils) als
EEUU

Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=yuS5W0mf0nU

També es desenvoluparà la banca i les finances degut a la inversió de capitals. Es produeix

també una concentració industrial, cada vegada les empreses seran més grans i per
restringir la competència van arribar a acords provocant el naixement de diferents tipus
d’organització empresarial: Càrtel, trust, holding i monopoli

Aquestes transformacions duran a Europa a dominar el comerç mundial, controlava les

rutes marítimes i els grans ports comercials. L’augment del comerç es va deure a les
millores en els transports, l’apertura dels canals de Suez i Panama i les innovacions en les
formes de venda (per terminis, correus, grans magatzems...)

ACTIVITATS 2 I 4 PÀG. 123 (CLASSE)

ACTIVITATS 1,2,3 PÀG. 125 (DEURES)

4- Europa, la conquista del món. (Pàg. 126-127)

La recerca de noves àrees d’inversió i de negoci va iniciar l’època de l’imperialisme, un
sistema en el qual la cultura, la política i l’economia del món s’organitzaven en funció
del domini d’uns països sobre altres.

A mitjans del segle XIX, la major de l’interior dels continents africà i asiàtic era
pràcticament desconegut, però l’expansió europea va propiciar viatges científics i
exploracions geogràfiques.

Després de l’exploració geogràfica, la conquista es va dur a terme de manera ràpida i

fàcil, la superioritat militar i tècnica europea era tan gran que la població indígena no va
poder oposar cap resistència.

Organització colonial

Després de la conquista militar, s’organitzava l’administració i el control del territori,

però no tots tenien les mateixes característiques.

Totes les colònies (territoris fora del continent europeu) eren controlades i administrades
per la metròpoli europea, podem diferenciar 3 tipus:

- Colònia d’explotació: dedicades a l’explotació econòmica, per extraure matèries

primeres.
- Colònies de poblament: eren territoris als quals arribava població europea,
procedent de les metròpolis per establir-se de forma permanent. Tenien un govern
més autònom que les colònies d’explotació, sobretot referit al govern interior.
- Protectorats: territoris que mantenen el govern indígena i la seua pròpia
administració desprès de l’ocupació europea, però en política exterior és la
metròpoli qui se’n ocupa.

Altres tipus de colònies son les concessions (territoris cedits per un temps) i enclavaments
estratègics (Gibraltar)

ACTIVITATS 2 I 5 PÀG 127

5- Com es van repartir el mon els imperis colonials? (Pàg. 128 i 129)

Les grans potències es van llaçar a la lluita pel repartiment del mon i van arribar a
conquerir part d’América, la majoria de les illes del Pacífic, quasi tota Àsia i Àfrica, i a
partir de 1919 Orient mitja.
Els principals imperis colonials europeus van ser el francès i el britànic, però, molts altres
països van tindre colònies, com Bèlgica, Alemanya, Italià, Holanda, Espanya, Rússia...

Repartiment d’Àfrica i Àsia

Va començar a partir de 1870 i va ser la més ràpida i brutal, va significar el domini quasi
total del continent.

Aquesta conquista va tindre un caràcter

bel·licós, el joc de potències rivals pel
repartiment del continent va suscitar la
convocatòria de la Conferència de Berlin
en 1885.

Allí es van reunir la major part dels

països europeus que tenien interessos a
Àfrica i es van repartir les zones
d’influència i els diferents territoris del
continent.

Malgrat aquest repartiment encaminat a

reduir els enfrontaments, aquests es van
produir encara que mai es va produir una
guerra. (fins la IGM)

Àsia va ser ocupat tant per potències europees com per altres països amb desig
d’expandir-se com Rússia, Japó o EEUU. Els mes destacats conflictes van sorgir a Xina,
un país en el que totes les potències volien estar presents, ja que era un mercat molt
important, per la seua gran població. A partir d’una sèrie de guerres, conegudes com les
guerres del Opi van forçar l’apertura del comerç.

Imperi britànic

A finals del segle XIX tenia el major imperi colonial del món i controlava les rutes
marítimes. La principal colònia era l’Índia, es va convertir en un gran mercat per als
productes britànics i en proveïdora de matèries primeres. També controlaven grans parts
d’Àfrica des de Egipte (nord) fins Ciutat del Cabo (sud)
Imperi Francès

Era el segon gran imperi colonial es va instal·lar en diverses parts, destacant en Àfrica
del Nord i Sud-est asiàtic.

Imperis extra europeus

Estats Units i Japó van ser les dos úniques colònies no europees que van participar del
repartiment colonial.
EEUU es va expandir en dos direccions cap al Pacífic i cap al Carib.

Japó es va industrialitzar ràpidament i ajudat per Gran Bretanya va detenir l’avanç rus en
Xina, va ocupar les illes Kurils, Corea i zones de Taiwan.

ACTIVITAT 3 PÀG. 129

6- L’herència del colonialisme

Els territoris colonitzats van rebre un impacte profund que va trastocar la forma de vida
dels pobles indígenes.

Algunes de les conseqüències van ser les següents:

a) Introducció d’avantatges europeus en les colònies

S’introdueixen mesures higièniques i es redueix la mortalitat, pel que creix la població i

es produeix un trencament entre població i recursos (aliments, que no es produeixen tan
ràpidament)

Es creen escoles, on s’ensenyaven únicament la llengua i costums de les metròpolis, es

van perdent la cultura i part de la identitat indígena.

Hi ha una evangelització, introducció de la religió europea.

b) Modificació del territori

Els europeus van crear nous països i es van traçar fronteres, talar boscos...es van construir
ports, carreteres, ferrocarrils, ponts, línies telefòniques....permeten una millora de les
infraestructures. També es fiquen en cultiu noves terres.
Açò modifica l’estructura econòmica i política africana, les noves fronteres no tenien en
compte les diferències tribals, lingüístiques o religioses de les poblacions i es van crear
països amb greus problemes de cohesió interna per aquest motiu.

c) Conseqüències econòmiques

S’imposen els interessos econòmics de les metròpolis, la major part de la població

indígena va quedar sotmesa als colonitzadors i empitjoren les seues condicions de vida.

Moltes terres van passar a mans dels europeus i es van abandonar cultius de subsidència
que asseguraven la supervivència de moltes famílies, per a imposar grans plantacions de
productes que beneficiaven l’economia de les metròpolis: cacau, cafè, cotó...

S’introdueix una economia monetària i de mercat que els indígenes desconeixien, ja que
el seu mercat s’havia basat fins a les hores en els intercanvis de productes.

L’artesania local també comença a desaparèixer ja que no podia competir amb els
productes industrials importats.

d) Canvis socials i culturals

Les estructures socials van canviar degut a tots aquests canvis que hem esmentat, les
formes de vida tribals i les jerarquies socials tradicionals desapareixen. Els ritmes de
treball canvien i moltes tribus son agrupades amb altres tribus enemigues o segregades,
provocant conflictes que encara arrosseguem avui en dia.

Caricatura del repartiment zones influencia en Xina Conferència de Berlin 1885

En l’actualitat aquests països son independents però el colonialisme del segle XIX es va
substituir pel neocolonialisme del segle XX, on els països africans i asiàtics mantenien la
seua independència política però no econòmica, ja que quasi totes les grans empreses i
propietaris segueixen sent d’origen europeu.

ACTIVITATS 3 I 4 PÀG. 131 ACTIVITAT 1 I 2 PÀG. 140

PER A REPASAR: ACTIVITAT DE SÍNTESIS PÀG 138 (EXCEPTE 3 I 4)

LLISTAT VOCABULARI DEL TEMA (Paraules subratllades)